Taula rodona Taula rodona completa a:
Salut i crisi climàtica
A
partir del Document de Posició La salut del planeta, la nostra salut, que acaba de publicar el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), una de les coautores, la metgessa i directora mèdica de l’Hospital de Granollers, Mònica Botta, modera un debat que aprofundeix en l’impacte de l’emergència climàtica en la salut de les persones. Hi participen l’altre coautor del document, el també metge, professor de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i exdirector científic d’ISGlobal, Josep Maria Antó; i l’investigador d’ISGlobal, expert en l’impacte de l’augment de la temperatura i de la contaminació atmosfèrica en la salut, Xavier Basagaña, coautor del capítol de salut del tercer informe sobre el canvi climàtic del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya. Mònica Botta – El concepte de salut global comporta un canvi de xip, els metges estem acostumats a la salut individual i avui som conscients que estem parlant d’una salut mundial. Per què hem de fer aquest canvi i quin és aquest concepte?
– Un dels aspectes més importants que es recull al Document de Posició del CCMC és, precisament, el reconeixement, a partir de l’evidència científica, que els impactes de les alteracions del clima, de la biodiversitat i d’altres elements dels sistemes naturals de la Terra tenen una influència molt gran en la salut humana i que, en el futur, poden suposar un risc existencial per a la humanitat. Ara és el moment de canviar el xip. Hem estat vivint de renda, ja que, sobretot als països rics, hem millorat la salut les darreres dècades a expenses del planeta. Aquest document ens convida a pensar que ara i en el futur, com a metges i com a professionals de la salut, hem d’entendre que la salut humana i la del planeta han d’anar juntes. JOSEP MARIA ANTÓ
M. B. – Les dades són impactants, les catàstrofes naturals s’han triplicat des de 1960 i generen 60.000 morts anuals directes, no sé si tots en som conscients.
– Ho comencem a veure quan es donen algunes catàstrofes naturals, quan hi ha grans inundacions, que també les pateixen els països rics i tenen grans efectes en la salut. Ens XAVIER BASAGAÑA
afecten també altres fenòmens més quotidians com l’augment de temperatura i les onades de calor que patim cada estiu. El 2003 va ser un toc d’atenció, quan l’onada de calor a Europa va desencadenar 70.000 morts. Però és quelcom que patim cada any. Ho vam quantificar a Catalunya i, de mitjana, hi ha unes 300 morts cada any associades a les onades de calor o a les temperatures extremes. – Som prou conscients de la situació i estem fent accions per mitigar-ho o encara estem en la fase de diagnòstic?
M. B.
J. M. A. – Cada cop hi ha més interès i consciència ciutadana. En canvi, quan mirem indicadors que ens parlen de la consciència dels governs i de les empreses són molt dolents. Les empreses, les grans corporacions i els governs han d’entendre que això també va de salut i de salut ara.
– En els informes de l’OMS sobre contaminació i partícules respirables, les dades mostren 7 milions de morts anuals al món, 374.000 a Europa i 3.500 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Des del sistema sanitari atenem
M. B.
“El sector sanitari ha de fer molts deures: d’una banda, reduir les emissions i, de l’altra, ser capaç de donar resposta a fenòmens com la pandèmia de COVID-19” Josep Maria Antó 22
