Orientació i benvinguda del Col·legi als nous metges residents
#MésqueunTítol: campanya contra l’intrusisme professional
Medilloguem és el servei del Grup Med especialitzat en la gestió i assessorament integral en la compravenda i el lloguer d’habitatges i locals.
T’acompanyem i t’assessorem durant i després del procés de compravenda o lloguer, des de la confiança i la transparència.
Aportem solucions i consells personalitzats a qualsevol dubte o incident que pugui sorgir durant el contracte.
Si vols vendre o llogar un immoble, un professional expert t’assessorarà sobre el valor real de la propietat, de forma totalment gratuïta i amb la màxima confidencialitat.
Creació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències
08 La Junta informa
El Col·legi demana l’enduriment de les penes per intrusisme professional en l’àmbit sanitari
10 Innovació i tecnologia
El GIPS celebra la 3a Jornada Anual a l’Hospital de Sant Pau
QBP sobre la incorporació de tecnologia mèdica innovadora
12 Converses
Noves tecnologies en medicina: ètica i eficiència
14 Professió
II Premis a les Millors Pràctiques en Conciliació al sector sanitari
Document de Posició del CCMC: L’ús del català en la relació metge-pacient
Document de Posició del CCMC: Els processos d’homologació d’especialitats cursades fora de la Unió Europea QBP sobre teràpies no validades o fora de fitxa tècnica
20 Dossier
Orientació i benvinguda MIR
Entrevista a Yoseba Cánovas sobre l’adjudicació de places MIR de MFiC
25 Entrevista
Alicia Albaladejo
26 Professió
Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà
27 La salut del metge
Neix la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut
28 Professió
Propostes per oferir una millor atenció sanitària a les persones sense llar
30 Activitat col·legial
Reunió amb la ministra de Sanitat
Instagram: https://instagram. com/combarcelona/
Segueix-nos a: https://twitter.com/ COMBarcelona
Infografia: ‘Com desbloquejar o canviar el PIN del teu carnet col·legial’
Conveni amb l’Associació Espanyola
Contra el Càncer
Inauguració de la nova seu del COMLL
Recomanacions de WMA per a una web sanitària de qualitat
32 Formació
L’IFMiL tanca l’any acadèmic amb dos actes de celebració de final de postgrau
33 Protecció Social
Suport a col·legiats amb fills amb necessitats especials
Actualització tecnològica amb les ‘Tecnoxerrades’ del PPS
34 Històries de metges
36 El COMB als mitjans
38 Obituaris
39 Seccions col·legials
42 Juntes comarcals
44 Consulta 21
46 Cultura i societat
Acte inaugural de l’Any Dr. Jordi Gol Gurina 2024
22a edició dels Concursos Artístics
18a edició de la cursa atlètica dels Medijocs
Homenatge a Xavier Sierra
La festa del llibre dels metges
Patòlegs a la Galeria de Metges Catalans
50 Petits anuncis
53 Grup Med
Beneficis dels panells solars: sostenibilitat i economia
10 consells per reduir els riscos de ciberatac
Mediconsulting. Sentència judicial sobre cotització a la Mutualitat Laboral
Mutual Mèdica. Compromís amb una professió mèdica sostenible en el temps
56 Innovació i tecnologia
Xarxa d’Assessors Mèdics
1r Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial
59 Viatges
Accedeix al nostre blog: http://blogcomb.cat/
Més informació: www.comb.cat revista.comb.cat
L’Institut de Formació Mèdica i Lideratge ofereix formació transversal, pràctica i de qualitat perquè tant metges com professionals de la salut puguin exercir amb els millors coneixements, valors i habilitats, assumint el seu propi lideratge des del compromís amb la societat i les persones.
L’IFMiL ofereix també formació a mida per a centres sanitaris i equips assistencials.
Lideratge
• Postgrau en visió estratègica, habilitats i valors per al lideratge mèdic
• Comunicació metge-pacient
• Habilitats de treball en equip
Màsters i postgraus
• Atenció mèdica inicial d’urgència
• Medicina estètica i del benestar
• Làser i sistemes lumínics en patologia dermatoestètica
Presencials
• Ecografia
• Suport vital bàsic amb desfibril·lació automàtica
• Cirurgia menor ambulatòria
• Formació i desenvolupament per Assistents Clínics Online
• Cursos autoformatius
• Casos pràctics
• Vídeos
• Gamificació
L’apunt del president
Jaume Padrós Selma, president del Col·legi de Metges de Barcelona
Benvinguts, nous col·legiats!
Voldria adreçar unes primeres paraules als nous metges i metgesses que tot just s’han col·legiat els darrers mesos i que ja formen part del CoMB. La majoria sou professionals que heu iniciat la formació especialitzada després de fer l’examen MIR i també en sou molts els que us trobeu en una altra etapa professional i heu arribat procedents d’altres països o comunitats de l’Estat. A tots us vull donar la benvinguda des d’aquest espai i desitjar-vos el millor en el nou camí que heu iniciat. De ben segur que molts de vosaltres ja heu assistit a alguns dels actes de benvinguda organitzats darrerament a la seu del Col·legi. Ara rebeu per primer cop la revista COMB, amb un resum de l’activitat i els posicionaments col·legials dels darrers mesos i altres temes d’interès sobre la nostra professió. La revista (també disponible en format digital al web col·legial) és un dels canals de comunicació del CoMB, però també podeu seguir l’actualitat col·legial dia a dia a través de les nostres xarxes socials i butlletins electrònics. També us recordem que estem a la vostra disposició a través de la Unitat d’Atenció al Col·legiat (UAC), des d’on us podran orientar de manera personalitzada sobre tots els recursos i serveis que el CoMB posa a la vostra disposició.
JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. Tolchinsky Wiesen Vicesecretària Sònia Miravet Jiménez Tresorer Jordi Aligué Capsada Vocals Mireia Puig Campmany, Antoni Trilla Garcia, Mónica Povedano Panadès, Anna Olivé Torralba, Ramon Vilallonga Puy, Robert Güerri Fernández, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Rosa Calvo Escalona, Anna Carreres Molas, Iolanda Jordan Garcia, Oriol Mirallas Viñas, Elisenda Florensa Claramunt, Ferran Fillat Gomà.
Els nous col·legiats MIR són els protagonistes de la nostra portada i de bona part de les pàgines següents. Oferim un dossier amb les principals dades per conèixer com són aquests nous col·legiats, a més d’un recull de testimonis que ens ajuden a comprendre com enfronten els joves metges i metgesses aquest camí, les seves inquietuds, aspiracions, dubtes... Reflexions que ens van traslladar en primera persona durant la Jornada d’Orientació MIR i l’Acte de Benvinguda MIR, dues trobades celebrades al CoMB, que, any rere any, es consoliden, tant per l’èxit de participació, com per la seva utilitat, com espais de coneixença on s’estableixen vincles i s’alimenta de manera espontània el sentiment de pertinença a la professió i als valors que ens uneixen.
En aquest número de la revista, presentem també el Document de Posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) sobre l’ús del català a l’atenció sanitària, fruit de la reflexió i de les dades de l’estudi realitzat prèviament entre els metges i metgesses dels quatre col·legis catalans, els resultats del qual ja us vam presentar a l’anterior número. Podeu conèixer, a més, l’experiència d’alguns companys que participen en el programa de parelles lingüístiques del CoMB. A més, entre d’altres temes, recollim les experiències premiades a la segona convocatòria dels Premis a la Conciliació del CCMC, us expliquem la campanya del CoMB #MésqueunTítol contra l’intrusisme professional i difonem el posicionament col·legial davant la creació de l’especialitat d’urgències i emergències, una llarga reivindicació que, finalment, veu la llum.
Escric a les portes de les vacances estivals, desitjant-vos a tots uns dies de merescudíssims descans i desconnexió. Seguim sense nou govern i sense nous pressupostos a la vista. Seguim en la inèrcia, en la manca d’un gran i imprescindible acord polític que el sector sanitari unànimement reclama. Confiem que, a la tardor, aquest rumb comenci a redreçar-se. No dubteu que, des de la Junta del Col·legi, fem i farem tot el que estigui a la nostra mà per anar cap a les transformacions que el sistema, els professionals i els ciutadans necessiten.
El present i el futur de la professió
El número 168 de la revista del CoMB presenta molts temes per reflexionar, els quals han estat objecte de nous documents: l’ús del català en la relació metge-pacient, els processos d’homologació d’especialitats mèdiques cursades fora de la Unió Europea i la millora de l’atenció sanitària a les persones que viuen al carrer. També ens informa de dos nous Quaderns de la Bona Praxi. El primer sobre les implicacions ètiques, deontològiques i normatives en la incorporació de tecnologia mèdica innovadora i el segon sobre l’ús de teràpies no validades o fora de fitxa tècnica. Hi ha també articles dedicats a la segona edició dels Premis a les Millors Pràctiques en Conciliació al sector sanitari i a dos esdeveniments especialment rellevants per al Col·legi de Metges de Barcelona: la Jornada d’Orientació per als futurs MIR i l’acte de benvinguda als nous metges residents. Finalment, una molt bona notícia: la creació de la Càtedra Galatea per a la Salut dels Professionals de la Salut, una iniciativa pionera. Llegiu el número 168 amb atenció, de debò. Reforça el fet que som una professió de valors i molt activa.
Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB
La
imatge
70è aniversari de la Coral del Col·legi de Metges de Barcelona
El 27 de maig va tenir lloc, al Teatre Romea, el concert commemoratiu dels 70 anys de la Coral del Col·legi de Metges de Barcelona (19542024). El concert, que va ser un gran èxit de públic, va estar dirigit per Jordi Craven-Bartle, amb la direcció assistent de Sorkunde Olivares
A la vetllada es van interpretar obres clàssiques de compositors catalans i internacionals, així com també peces tradicionals. El concert va comptar amb la participació del guitarrista Jordi Viñallonga i entreactes a càrrec del pallasso Tortell Poltrona. El conseller de Salut, Manel Balcells i el president del CoMB, Jaume Padrós, van fer-hi una breu presentació.
Fotografia de Mario Wurzburger.
Vies per a l’obtenció del nou títol:
Creació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va expressar i compartir, en un comunicat emès el passat 3 de juliol conjuntament amb la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE), la seva satisfacció davant l’aprovació del Reial Decret (RD) pel qual es crea l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE) a l’Estat espanyol. Es tracta d’una reivindicació històrica dels professionals i la seva materialització reconeix la singularitat d’aquest àmbit d’exercici professional i equipara l’Estat espanyol a la majoria d’Estats europeus, on ja existeix aquesta especialitat.
A més, el RD inclou una via extraordinària d’accés al títol d’especialista en MUE (vegeu QR) per als professionals d’altres especialitats que fins ara han estat al capdavant de les urgències i les emergències, la qual cosa suposa un reconeixement a l’experiència i expertesa acumulades.
El CCMC i la SOCMUE no tan sols han donat suport a la creació de l’especialitat de MUE , sinó que en els darrers anys l’han impulsat de manera proactiva, tot forjant consensos amb el Departament de Salut, el Ministeri de Sanitat i les societats científiques afins. L’interès del CCMC pel reconeixement de l’especialitat de MUE va quedar també palès amb la seva contribució durant el període d’elaboració del RD, quan els col·legis catalans van presentar, de manera coordinada, tot un seguit d’allegacions per tal d’aprofitar aquesta oportunitat per posar en valor i retenir tot el talent existent.
Entre d’altres al·legacions, hi havia la de considerar una via d’accés extraordinària al títol d’especialista en MUE també per a tots els metges que tenen els coneixements i una dilatada experiència laboral i expertesa en l’àmbit de les urgències i emergències. Amb l’actual RD, l’experiència d’aquest perfil professional, que és habitual als
serveis d’urgències i emergències, no tindrà opció a ser avaluada ni reconeguda. Per aquest motiu, el CCMC es compromet a seguir buscant vies de reconeixement i acreditació per a aquests professionals.
Una altra de les reivindicacions formulades pel CCMC va ser que el període formatiu de l’especialitat havia de ser de cinc anys i no de quatre, per tal d’equiparar-lo al marc europeu i de facilitar, per tant, el reconeixement de la titulació fora de l’Estat de espanyol. Finalment, cap d’aquestes al·legacions no han estat incorporades al text definitiu del RD.
D’altra banda, el CCMC i la SOCMUE consideren una bona notícia la previsió d’una passarel·la entre les especialitats de Medicina Familiar i Comunitària i de MUE, amb la possibilitat d’accedir d’una especialitat a l’altra i de completar les dues amb un temps de formació suplementari.
El CCMC i la SOCMUE confien que la nova especialitat de MUE contribuirà a millorar la qualitat de la formació, dels coneixements i de les competències dels metges de l’àmbit de les urgències i les emergències i, per tant, la qualitat de l’assistència als pacients. Permetrà, a més, canalitzar la vocació de metges que volen treballar en aquest àmbit, ja que hi podran accedir directament després de fer el MIR, i els oferirà la possibilitat de desenvolupar una carrera professional plena en aquesta especialitat.
La Junta informa
El Col·legi demana l’enduriment de les penes per intrusisme professional en l’àmbit sanitari
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha constatat en els darrers anys un increment significatiu del nombre de casos d’intrusisme professional en l’àmbit mèdic. Concretament, des de l’any 2020, la corporació s’ha personat en 17 procediments penals per aquest delicte. Actualment, el Codi Penal sanciona de la mateixa manera el delicte d’intrusisme professional, independentment de l’àmbit en què es dugui a terme. A més, les diverses interpretacions que es donen en l’àmbit judicial, unides als beneficis que els acusats obtenen si s’arriba a una conformitat en la fase d’instrucció, porten sovint a situacions en les quals les penes no es poden considerar suficients davant la gravetat d’uns fets que han posat en risc la salut de les persones. És per aquest motiu, que el CoMB considera necessari demanar als legisladors l’enduriment de les penes previstes pel delicte d’intrusisme quan es produeix en l’àmbit sanitari.
En una roda de premsa que va tenir lloc el passat 13 de juny, a la seu del CoMB, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós; el secretari, Gustavo Tolchinsky, i la vicesecretària, Sònia Miravet , van informar que la pena prevista actualment al Codi Penal pel delicte d’intrusisme professional és de multa de 6 a 12 mesos (període en què el condemnat ha de pagar una quota diària en funció de la seva capacitat econòmica), llevat de dos supòsits agreujats, en els quals es preveu la imposició d’una pena de presó d’entre 6 mesos i 2 anys i per als quals cal la concurrència d’alguna de les següents circumstàncies: que la persona s’estigui atribuint públicament, en el cas que ens ocupa, la condició de metge i/o que la persona estigui exercint els actes propis de la professió mèdica en un local o establiment obert al públic en el qual s’anunciï la prestació de serveis mèdics. Si bé difícilment es pot pensar que algú pugui estar exercint la professió de
metge sense atribuir-se aquesta condició davant del públic, les diverses interpretacions judicials i els beneficis previstos abans esmentats fan que, als jutjats, casos d’intrusisme s’acabin resolent amb multes que no superen els sis mesos.
“FER DE METGE SENSE SER METGE NO POT SORTIR TAN BARAT”
“Fer de metge sense ser metge no pot sortir tan barat”, va afirmar Padrós. Sense menystenir altres professions, el CoMB considera que cal endurir les penes en els casos d’intrusisme professional en l’àmbit sanitari i que aquestes han de ser exemplars. Es tracta d’un delicte que afecta la seguretat d’un bé jurídic, com és la salut de les persones, en relació amb el qual el nostre ordenament jurídic ha encomanat expressament a l’Estat establir mecanismes per a la seva especial protecció. L’intrusis-
Més informació:
me professional en l’àmbit mèdic no tan sols posa en risc la salut de les persones, sinó que també erosiona la confiança en el sistema sanitari.
LA COL·LEGIACIÓ COM A GARANTIA: REGISTRE PÚBLIC DE COL·LEGIATS
L’exercici de la professió de metge requereix la col·legiació al Col·legi de Metges de la província on el professional exerceix la seva activitat amb caràcter principal o únic. El procés per verificar la documentació necessària per poder exercir com a metge és molt rigorós. El registre com a metge col·legiat “en exercici” i, per tant, amb l’habilitació corresponent, és l’única garantia que aquella persona es troba en condicions i és apta per exercir la professió mèdica.
Els registres de col· legiats són públics i incorporen tots els metges inscrits al col·legi professional corresponent, després de la verificació oportuna de la documentació i de l’habilitació per a l’exer-
cici. Tots els ciutadans tenen dret a accedir a aquests registres, una consulta que, en el cas del CoMB, es pot fer de manera senzilla a través de la seva web.
Les organitzacions i centres sanitaris han de ser molt rigorosos en la contractació de metges. És necessari que verifiquin la documentació que aporten les persones que volen ser concretades i, sobretot, la seva condició de metge col·legiat , que es pot comprovar de manera senzilla a través del Registre Públic de Col·legiats del CoMB, on hi apareixen els metges col·legiats que, amb la condició d’exercent, estan habilitats per exercir la medicina, tant en l’àmbit públic com privat. També es pot fer la consulta directament al CoMB.
La Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries també imposa als centres sanitaris l’obligació de revisar, cada tres anys com a mínim, que els professionals sanitaris que hi treballen compleixen els requisits necessaris per exercir la professió, verificant-ne la col·legiació
Vídeo #MésqueunTítol
Ei, per tant, que continuen habilitats per prestar serveis d’atenció als pacients. El CoMB facilita a les organitzacions tot el procediment de verificació periòdica de la col·legiació dels seus professionals per tal d’agilitzar al màxim aquest procés.
Entre les funcions públiques atribuïdes al CoMB per la llei, es troba la de vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme i, per això, més enllà de les accions judicials que la corporació està duent a terme, fa una crida per unir els esforços i accions de tots els agents implicats —i, alhora, obligats— per lluitar contra l’intrusisme i evitar el risc que implica per a la salut.
l CoMB insisteix en la importància de la col·legiació en la professió mèdica, ja que garanteix que qui està col·legiat no tan sols disposa del títol corresponent, sinó que compleix els requisits que l’habiliten per a l’exercici. Per aquest motiu, el Col·legi ha publicat recentment un vídeo on posa en valor la col·legiació dels metges i recorda que, a través del Registre Públic de Col·legiats del CoMB (i de la resta de col·legis, si és el cas), tant els ciutadans com les organitzacions sanitàries en poden verificar la col·legiació.
Vídeo complet:
El GIPS celebra la 3a Jornada Anual a l’Hospital de Sant Pau
El passat 12 de juny es va celebrar la 3a Jornada Anual del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS) des de la Sala Francesc Cambó del Recinte Modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A l’acte, es va debatre sobre tecnologia i salut i es va reafirmar el GIPS com un espai de trobada de professionals referent dins l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria lligades al món de la salut.
La Jornada va ser organitzada conjuntament pel GIPS i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Xartec Salut, EAP Sardenya, Enginyers Industrials de Catalunya, Bioinformàtics Barcelona i l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), i va comptar amb el suport del Grup Med Corporatiu.
El director de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Adrià Comella; el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, i el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, van presentar l’acte. A més, el conseller de Salut, Ma-
nel Balcells, hi va participar a través d’un vídeo. Tots ells van fer èmfasi en l’esperança i el futur de la interdisciplinarietat entre tecnologia i salut. La presidenta de la comissió gestora del GIPS, Clara Prats, va presentar la conferència de la directora del Campus Aprenentatge a l’Hospital de Sant Pau, Anna Rubio, titulada “Interactuant per desenvolupar rols clínics: aprenentatge transdisciplinari per crear impacte real”.
Durant la Jornada es van presentar diferents casos d’èxit de col·laboració entre metges i altres professionals: Transferència tecnològica d’un nou dispositiu mèdic: Broncopillow (Marta Navarro, infermera de la Unitat de Broncoscòpia a l’Hospital de Sant Pau, i Abdel Hakim, metge cardiòleg i director del Dimension Lab de l’Hospital de Sant Pau); Medicina personalitzada, transcriptònica, IA: Beyond You (Alexandre Perera, físic, professor de la UPC i coordinador de Xartec Salut; i José Manuel Soria, biòleg i cap de la Unitat Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau); IA a l’atenció primària: Relisten (Jaume Benavent, metge de família i gerent del CAPSBE, i Anna Gómez, biòloga humana i directora d’operacions del CIMTI); Modelat i
simulació de cirurgia: Simospine (Morteza Rasouligandomani, enginyer biomèdic i desenvolupador tècnic, i Alex del Arco, metge traumatòleg i neuro-ortopeda a l’Hospital del Mar), i Optimització de procés: Health-Circuit (Isaac Cano, enginyer informàtic i CEO de Health-Circuit, i Josep Roca, metge pneumòleg a l’Hospital Clínic).
El vicepresident de la Junta Directiva GIPS, coordinador del Grup de Treball de Bona Praxi del GIPS i vocal del CoMB, Ramon Vilallonga, va moderar una taula de debat sobre la incorporació de tecnologia mèdica innovadora, en la qual van intervenir la directora del Centre de Validació Clínica de Solucions Digitals de l’Hospital de Sant Pau, Mar Gomis, i el professor de la UPC i coordinador de Xartec Salut, Alexandre Perera.
La segona taula de debat va tractar de tecnologia i salut pública, i hi van participar Jaume Sellarès; el director del Pla d’Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 i CEO de mSocial.cat, Jordi Tolrà; el metge infectòleg especialista en salut pública a l’Hospital Vall d’Hebron, Jordi Gómez, i la metgessa de família i investigadora postdoctoral a EAP Sardenya-IIB Sant Pau, Carlen Reyes. Finalment, la Jornada va concloure amb el HealthSpeedDating, coordinat per la coordinadora d’esdeveniments de Xartec Salut, Cristina Páez.
La 3a Jornada Anual del GIPS va ser tot un èxit i va reivindicar la importància de la multidisciplinarietat i de sumar forces per tal d’aconseguir fer front a nous reptes dins el món de la salut. El GIPS tanca així un curs ple d’activitat, després de dues sessions del cicle Cafè GIPS des de l’Hospital Josep Trueta de Girona i una des del Parc Taulí de Sabadell.
Més informació:
Quadern de la Bona Praxi sobre la incorporació de tecnologia mèdica innovadora
Amb l’objectiu de guiar els professionals que treballen en l’àmbit de la innovació en salut en el camí que va de la idea d’una nova tecnologia a la seva aplicació clínica, el Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS) ha publicat el document Incorporació de tecnologia mèdica innovadora, que forma part de la col·lecció Quaderns de la Bona Praxi (QBP), que editen el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC).
El nou QBP es va presentar en una jornada al CoMB, el passat 15 de maig. El president del CoMB, Jaume Padrós, i la biofísica i presidenta del GIPS, Clara Prats, van coincidir a destacar que en aquesta primera publicació del GIPS “per primer cop, s’aborden tots els passos del procés d’innovació tenint també en compte aspectes ètics, de bona praxi i de deontologia”.
DES DE LA IDEA FINS A L’APLICACIÓ CLÍNICA
La primera taula va ser moderada pel cirurgià Ramon Vilallonga, membre de la Junta del CoMB i de la junta directiva de l’associació GIPS, que va insistir en el “valor afegit” que aporta aquest QBP. Carlos Sisternas, biòleg i director de FENIN Catalunya, va incidir en el concepte de seguretat quan s’inicia un procés de creació de tecnologia mèdica innovadora, ja que, de la mateixa manera que cal determinar els nivells de riscos per als pacients, cal també preveure els riscos pel que fa a la viabilitat del nou producte. “Hi ha molts punts crítics que requereixen temps i diners: des de la
investigació clínica a l’obtenció del marcatge CE”, va recordar. La metgessa Anna Sala, cap de la Unitat d’Innovació de l’Hospital Vall d’Hebron va parlar de la importància dels comitès d’ètica d’investigació i de dades i va assenyalar els problemes d’anonimització de dades i de documentació com els més habituals i que sovint poden frenar processos de validació.
Per la seva banda, l’advocada i directora de l’Oficina del Delegat de Protecció de Dades de Salut de TIC Salut Social, Maria José Campo, va apostar perquè el nou QBP ajudi a “desmitificar la complexitat de la protecció de les dades”. Campo va defensar l’Estratègia Europea de Dades, que ha de fer compatibles el dret de la privacitat amb l’impuls a projectes innovadors. L’advocada va fer especial èmfasi en un consell per a emprenedors: cal treballar amb experts en protecció de dades des del principi.
Els aspectes deontològics van centrar la intervenció de la metgessa Rosa Burgos, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron-Parc Sanitari Pere Virgili, qui va insistir que, quan la tecnologia falla o quan es produeix un problema amb les dades, cal que les responsabilitats que corresponen a cada agent implicat estiguin definides de manera molt clara.
EXPERIÈNCIES DE VALOR
A CATALUNYA
La segona taula va ser introduïda per la metgessa Magda Campins, presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB i coordinadora del nou document. Campins va posar en valor el potencial de
Catalunya com a hub punter en innovació tecnològica de salut, però també va alertar que hi ha reptes que encara cal superar per a una implementació més àgil d’aquesta tecnologia.
Segons dades de BIOCAT, a Catalunya, cada setmana es creen entre dues i tres startups de l’àmbit salut, però la realitat és que les empreses continuen tenint grans dificultats per introduir les seves innovacions al mercat. “És un problema històric i molts projectes acaben morint o buscant altres mercats”, va afirmar la psicòloga Àuria Albacete, Senior Project Leader de BIOCAT. Segons Albacete, d’una banda, els emprenedors sovint desconeixen els requeriments que necessitaran al llarg de tot el procés i a on s’han d’adreçar i, de l’altra, el sistema tampoc no sap on trobar la innovació que necessita. Per tal de combatre aquesta manca d’entesa, BIOCAT elabora un pla amb accions prioritàries per definir les necessitats i prioritats del sistema en matèria d’innovació en salut.
Per acabar, la metgessa Rosa Vivanco, directora d’avaluació de tecnologies sanitàries i qualitat a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), va afirmar que “quan incorporem tecnologia al sistema, hem d’incorporar-hi valor” i va recordar que els recursos del sistema són limitats i, per tant, cal avaluar cada tecnologia en tot el seu cicle de vida. “I aquí entren en joc molts factors: el cost, l’eficàcia, qüestions ètiques i legals, la seguretat, l’impacte mediambiental, etc.”
Converses
Noves tecnologies en medicina: ètica i eficiència
Vídeo complet:
El Quadern de la Bona Praxi (QBP) Incorporació de tecnologia mèdica innovadora, editat l’abril de 2024 pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), juntament amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), explora el disseny i l’ús de les noves tecnologies en el context mèdic, així com les implicacions i reptes que aquestes comporten des de la idea a l’aplicació clínica. Us presentem la conversa entre la doctora en Física, investigadora del grup BIOCOM-SC i presidenta del GIPS, Clara Prats, i el cap de Secció de la Unitat de Cirurgia endocrina, bariàtrica i metabòlica de l’Hospital Vall d’Hebron, membre de la Junta de Govern del CoMB i un dels coordinadors d’aquest QBP, Ramon Vilallonga.
CLARA PRATS – La redacció d’aquest QBP respon a un dels motius principals pels quals es va crear el GIPS, quan Jaume Padrós i altres membres del CoMB constaten que cal aprofundir en el que comporta l’entrada de les noves tecnologies en l’àmbit de la salut i en la pràctica clínica. Ara, en un quiròfan ja no només hi ha el cirurgià, l’anestesista i
tot el personal sanitari de suport, sinó que poden haver-hi enginyers o professionals de diversos perfils...
RAMON VILALLONGA – El doctor Padrós explicava, de fet, que arran de la pandèmia, s’havien pres decisions mèdiques amb suport de les prediccions i simulacions que feia, precisament, la doctora Clara Prats i el seu equip i que això va ser una petita revolució. Des del CoMB vam veure que calia intentar ajudar tots aquells professionals que no eren metges i que s’havia de crear un grup de treball. L’àmbit és molt ampli, abasta la presa de decisions en salut pública o la implementació de noves tecnologies. Així va néixer el GIPS i ja portem dos anys d’activitat.
C. P. – Sí, i això ens planteja molts reptes, perquè les persones que heu estudiat Medicina teniu un Codi de Deontologia i una sèrie d’avaluacions ètiques, mentre que els qui venim del món de la Física o les enginyeries, com és el meu cas, no tenim accés a tot això. Aleshores, hi ha una sèrie d’aspectes vinculats al tractament de les persones per als quals nosaltres no estem preparats. El GIPS va néixer per abordar aquestes
“Les persones que heu estudiat Medicina teniu un Codi de Deontologia i una sèrie d’avaluacions ètiques, mentre que els qui venim del món de la Física o les enginyeries no hem tingut accés a tot això”
Clara Prats
coses: hi ha reptes molt urgents i un d’ells era aquest. I aquest QBP neix d’aquesta inquietud inicial.
R. V. – Quan em van plantejar la creació del GIPS, jo ja tenia el pensament inicial que els cirurgians havíem de tenir principis ètics a l’hora d’implementar noves tecnologies. L’any 2017, un grup de cirurgians vam signar a Seül un document on declaràvem que, si no teníem
clara la finalitat d’una nova tecnologia, no la provaríem en humans, entre d’altres principis. Per això, em va interessar molt liderar el grup de treball per redactar aquest QBP.
C. P. – Quan vam començar a parlar de la iniciativa del QBP, ens vam estructurar per grups de treball. I, al grup de bona praxi, vau fer una cerca de documents similars, que són molt necessaris perquè això no és una cosa de futur, sinó del present, que s’està donant ara. Vam veure que no hi havia res a escala europea ni americana i, per tant, hi havia un buit molt important.
R. V. – Vam identificar que hi havia un buit, efectivament. Hi havia alguns petits documents que intentaven emmarcar la qüestió, però cap que englobés la manera d’implementar i incorporar tecnologies en l’àmbit sanitari i que abordés com tots aquests professionals tenen alguna cosa a dir per tal que aquesta implementació sigui eficient, sigui bona per al pacient i mantingui els principis bioètics de l’acte mèdic. Vam trobar una bona finestra per actuar. Vam començar amb un decàleg i vàrem acabar amb un Quadern de Bona Praxi. L’índex es va anar modificant i també s’hi va incorporar la doctora Magda Campins, presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, qui va liderar aquesta visió, segurament no tan coneguda pels que no són metges.
C. P. – Quan treballàvem el contingut del QBP, tenia molt clars els reptes de les noves tecnologies que calia abordar: robòtica, eines de diagnòstic, intel·ligència artificial, software, etc. Sabia que ens havíem de plantejar com i quan s’han d’aplicar aquestes tecnologies i tenir clar el codi deontològic que hi ha d’haver darrera de qualsevol aplicació. Però em va sorprendre molt la importància que tenen alguns dels reptes associats al treball amb les dades mèdiques.
R. V. – Actualment, moltes empreses cerquen dades de pacients i grans volums d’informació. Saber com fer servir aques-
tes dades sense malmetre la intimitat i i el dret a la confidencialitat dels pacients que les han ofert és un gran repte tecnològic. Aquest QBP intenta reflectir com es desenvolupa un nou producte i quines en són les fases fins a la seva aprovació i comercialització, però també parla d’ètica, de protecció i codificació de dades, de respecte als pacients o del paper dels comitès d’ètica.
C. P. – Sí, aquí vam recollir aspectes que detectàvem que era necessari millorar i hi vam establir recomanacions, com la necessitar d’establir comitès específics per a temes de dades, com ja es comença a fer en alguns centres, o la possibilitat que els comitès que hagin d’avaluar noves tecnologies per a la seva aprovació puguin incorporar experts en aquestes tecnologies, perquè, per defecte, no hi són.
R. V. – Aquesta absència és recíproca. A l’Hospital Vall d’Hebron, per exemple, necessiten enginyers, matemàtics i altres experts, mentre que, a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), necessiten metges per a les validacions de les seves noves tecnologies.
C. P. – És un tema que no està resolt del tot. A l’UPC hi ha grups de recerca molt actius en desenvolupament de tecnologies, però no hi ha un comitè amb les atribucions necessàries per aprovar projectes que afectin la salut de les persones i s’ha hagut de recórrer a comitès d’hospitals.
R. V. – Al QBP també es recullen totes les iniciatives público-privades i es dona una visió global de la incorporació de les noves tecnologies en un document que és únic, ja que fins ara no n’hi havia res.
C. P. – El següent pas serà traduir el document. A part d’això, cal destacar que en aquest Quadern hi ha una feina i una implicació de moltes persones de moltes institucions diferents. És una bona mostra d’aquesta interdisciplinarietat, de la necessitat de treballar plegats i d’aportar totes les mirades diferents que tenim amb un objectiu comú.
“Aquest QBP reflecteix com es desenvolupa un nou producte fins a la seva aprovació i comercialització, però també parla d’ètica, de protecció de dades i de respecte als pacients”
Ramon Vilallonga
R. V. – Amb una bona traducció segur que esdevindrà un document de consulta. És un document viu i segurament hi haurà apartats que es podran anar actualitzant, però és una bona base per donar a conèixer el canvi que s’està produint. Per exemple, a un quiròfan de fa 30 anys, a penes hi havia un bisturí elèctric. Però hi ha hagut avenços en cirurgia mínimament invasiva, amb les televisions i càmeres, ara ja amb la robòtica, els dispositius d’energia avançada, nou utillatge mèdic... Tot això ha passat un procés seriós d’avaluació que té la seva lògica. El QBP també explica com ho hem d’implementar els metges i com ho han de produir els enginyers, físics, etc. Ha estat un any i mig de molta feina i hem coordinat molta gent: col·legis professionals, universitats, empresa privada, etc. Ha estat una experiència molt enriquidora.
C. P. – Tot aquest procés, on hi ha intervingut tanta gent, és una mostra de com està bullint l’olla actualment a casa nostra. Tenim experts molt propers en aspectes molt diferents relacionats amb tot això i al QBP, de fet, s’han inclòs xifres de tot aquest ecosistema, del qual Catalunya n’és una de les puntes de llança.
II Premis a les Millors Pràctiques en Conciliació al sector sanitari
Conciliar la vida professional, familiar i personal augmenta la satisfacció dels professionals i millora i preserva la seva salut física i mental. En aquest sentit, donar resposta a les necessitats de conciliació del col·lectiu esdevé una mesura fonamental, tant per garantir el benestar emocional dels professionals com la qualitat de l’atenció que donen als pacients.
En el marc de la celebració del Dia de la Conciliació i la Corresponsabilitat, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va lliurar, el passat 21 de març, els II Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari, uns guardons amb els quals els col·legis de metges catalans volen posar en valor públicament iniciatives liderades pels professionals des de les seves organitzacions per donar resposta a les necessitats de conciliació de la vida professional, familiar i personal. Aquests premis suposen una oportunitat per di-
vulgar aquestes experiències entre el col·lectiu i per animar altres organitzacions, professionals i equips a dissenyar i posar en marxa iniciatives adaptades a cada entorn de treball.
A l’acte, hi va intervenir la consultora estratègica, CEO i fundadora d’Aula Magna Business School, Clara Lapiedra, qui va fer una breu ponència titulada Conciliació: mite o superpoder? El puzzle de la gestió del temps. Van fer el lliurament dels guardons la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe; la presidenta de Metgesses.cat, Àngels Escorsell, i la responsable de la divisió de professionals del CatSalut, Anna González (1). Els guardonats van rebre un segell que acredita les bones pràctiques en matèria de conciliació (el qual podran exhibir amb la seva imatge corporativa), un diploma i un xec per valor de 400 euros, quantitat que hauran de destinar a alguna activitat que reforci la cohesió dels seus equips.
PROJECTES, EQUIPS I PROFESSIONALS PREMIATS
El jurat dels Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari, integrat per metges i metgesses de diferents àmbits assistencials i de diferents punts del territori, va decidir reconèixer els projectes, equips i professionals següents:
Àmbit d’atenció primària: Equip d’Atenció Primària de Ribes-Olivella (2)
Conciliació PRO: Millora la teva Qualitat de Vida en Atenció primària, iniciativa presentada per la metgessa Carme Ferrando López.
Amb l’objectiu d’afavorir una bona qualitat de vida dels treballadors del CAP Sant Pere de Ribes, es va dur a terme la implementació de flexibilitat laboral: facilitar horaris i agendes flexibles personalitzades, per adaptar-se a les necessitats individuals dels professionals, garantint la prestació del servei i el bon funcionament del CAP, gràcies a agendes específiques plantejades per millorar la gestió del temps. Horaris i agendes s’han adaptat individualment a necessitats de conciliació, formació, docència, etc. Aquest projecte requereix un professional amb una jornada dedicada exclusivament a la gestió d’agendes per poder adaptar cada setmana tant la planificació com les incidències. Requereix també un responsable del projecte que faci el seguiment de les necessitats dels professionals.
Segons una enquesta feta als professionals de l’EAP, el 52 % han utilitzat alguna mesura prevista a la iniciativa; el 88 % consideren que hi ha prou flexibi- 1
litat i el 92 % opinen que l’organització ofereix el suport necessari per al seu desenvolupament professional. Els treballadors destaquen la millora del seu benestar i el fet que la flexibilitat conduirà a més compromís i productivitat laboral.
D’altra banda, l’equip ha assolit el 98,6 % de compliment dels objectius subscrits en l’acord de gestió.
Àmbit d’atenció hospitalària:
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, Servei d’Urgències (3)
Reorganització del Servei d’Urgències, iniciativa presentada pel metge Oriol Yuguero Torres.
Després de la pandèmia del SARS-CoV2, i ateses les complicacions i l’impacte en el benestar dels professionals, era necessari un canvi en l’organització dels professionals del Servei d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Es va fer un procés participatiu amb els diferents professionals per veure diferents models d’organització laboral. El grup promotor va fer les propostes d’eliminar les guàrdies de 24 hores entre setmana, augmentar la dotació de facultatius al matí, a la tarda i a la nit, disposar d’hores d’activitat no assisten-
cial, promoure l’activitat investigadora dels facultatius i reorganitzar els horaris de la jornada laboral durant els torns de tarda i cap de setmana.
S’han fet dues avaluacions diferents del nou pla. D’una banda, l’avaluació de l’assistència al Pla d’Enquestes de Satisfacció del CatSalut (PLAENSA) ha millorat respecte a l’any anterior. De l’altra, es va dur a terme una enquesta als pacients i als professionals. Un any després, els professionals van valorar molt positivament disposar d’algun dia de festa i el fet de no haver de treballar més de dos caps de setmana al mes. La qualitat de vida dels professionals ha millorat, encara que això hagi suposat una disminució retributiva. La nova organització ha tingut un gran impacte positiu en el clima laboral.
Altres àmbits assistencials:
Societat Cooperativa
Professional Pediatria dels Pirineus (4)
Professionals sanitaris treballant al Pirineu lleidatà, iniciativa presentada per la metgessa Gloria Ruiz Aragón.
L’octubre de 2009, es va crear Pediatria dels Pirineus (PdP) com a Societat Cooperativa Professional de treball associ-
Vídeo de l’acte:
at, és a dir, una cooperativa de metges sense ànim de lucre, amb finançament públic i activitat pública, però amb autogestió. Això va permetre portar la gestió, tant de l’atenció primària com de l’hospitalària, de manera coordinada, cobrint totes les places d’atenció primària i atenció hospitalària i la cobertura de guàrdies 365/24 amb els mateixos professionals, amb l’objectiu de mantenir-los arrelats al territori i garantir-ne la formació. Per això, tots els pediatres fan els mateixos horaris: quatre matins (un dels quals a l’hospital) i una tarda al CAP. Els divendres a la tarda al CAP es reparteixen entre tots els que fan guàrdies, ja que també formen part de la guàrdia.
La implementació, ja els primers mesos, va suposar una millora en l’atenció als infants de l’Alt Urgell i es va aconseguir la cobertura del 100 % de les consultes de la zona amb un 100 % d’èxit a l’hora d’obtenir visita en menys de 48 hores. La satisfacció professional, expressada en un qüestionari el febrer de 2024, mostra valors molt alts en el suport a la direcció (96 %), la motivació (88 %) o la qualitat de vida en el treball (95 %), així com en la disminució de la càrrega de treball (54 %). No hi ha diferències significatives entre metges i llevadores.
Professió
Document de Posició del CCMC: L’ús del català en la relació metge-pacient
Les habilitats lingüístiques són una competència bàsica dels metges per a l’establiment d’una relació de confiança amb el pacient i per a una atenció de qualitat. Tenint aquesta afirmació ben present, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va publicar, el mes de març, el Document de Posició L’ús del català en la relació metge-pacient, on insisteix en el valor de la comunicació com a element essencial en la relació metge-pacient i el paper que hi juga la llengua com a eina fonamental. Al document es formulen una sèrie de consideracions:
1. L’Estatut d’Autonomia vigent determina que la llengua pròpia de Catalunya és el català, que ha de ser la llengua d’ús normal de les administracions públiques i que n’és llengua oficial, com també ho és el castellà. Els ciutadans no poden ser discriminats per l’ús de cap de les dues llengües i han de poder expressar-se lliurement, si així ho desitgen, en català.
2. Si un metge, tenint en compte aquest dret del pacient, encara no és prou competent per poder atendre’l en català, a més de ser conscient que ha de prendre les mesures per adquirir aquesta competència al més aviat possible, ha d’advertir-lo d’aquest fet de manera respectuosa i ha de vetllar perquè el pacient pugui ser atès degudament.
3. Cal que tot metge que atengui pacients sigui conscient que la competència lingüística és important per poder donar una atenció de qualitat i que s’ha d’adquirir i perfeccionar com la resta de competències. El professional ha de capacitar-se per ser competent en ca-
talà i facilitar que els seus pacients s’hi puguin expressar lliurement. Aquest ha de ser un compromís ètic.
4. Els professionals catalanoparlants, així com també els pacients, poden tenir un paper clau en l’acompanyament dels professionals nouvinguts pel que fa a l’adquisició i el perfeccionament de la competència lingüística. Cal destacar que la gran majoria de professionals d’origen extracomunitari han manifestat el seu interès per aprendre o perfeccionar el català.
5. El sistema sanitari català compta amb molts professionals vinguts d’altres països, que aporten un valor innegable a la societat i que fan un esforç d’adaptació que s’ha de tenir present. La societat catalana, majoritàriament, rebutja conductes i expressions de manca de respecte, xenòfobes i de discriminació envers les persones vingudes d’altres països. En aquest sentit, el CCMC advoca pel respecte, la no discriminació i el suport a ciutadans i professionals.
6. Els Col·legis de Metges de Catalunya valoren cadascun dels casos i de les queixes formulades per pacients que consideren que, en algun moment, l’atenció rebuda s’ha vist afectada per una manca de competència lingüística per part del professional o bé que ha estat discriminat per motiu de llengua.
7. És deure, tant de l’Administració pública com de les patronals i contractadors públics i privats, posar els mitjans per tal de garantir que els ciutadans puguin ser atesos en català. Això inclou informar els professionals que s’incorporen a les organitzacions sanitàries
L’ÚS DEL CATALÀ EN LA RELACIÓ METGE-PACIENT
d’aquest fet, disposar d’un protocol d’actuació per a situacions en què s’identifiqui un cas de possible discriminació, així com orientar els professionals cap a una formació adaptada.
8. Els Col·legis de Metges de Catalunya posen a disposició dels seus col·legiats iniciatives com les parelles lingüístiques i subvencionen cursos de català. A més, tots els col·legiats nouvinguts disposen d’un curs d’acollida per conèixer el sistema sanitari català i la realitat sociocultural dels pacients als quals atendran.
9. El CCMC es posa novament a disposició de l’Administració i de les organitzacions sanitàries per col·laborar-hi en la promoció de les iniciatives necessàries en aquest àmbit.
Aquest document s’ha elaborat prenent com a base altres documents anteriors, com la Nota de la Comissió de Deontologia del CCMC La competència lingüística del metge (comprensió i expressió) en la relació assistencial, publicada el febrer de 2024; l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària del CCMC, els principals resultats del qual es van publicar el febrer de 2024 i sobre els quals se’n va informar al darrer número de la revista COMB, i l’article “La atención médica en los territorios bilingües”, escrit per Gustavo Tolchinsky, Rosa Calvo i Marco Inzitari i publicat a Medicina Clínica el juliol de 2022.
Testimonis complets:
Quatre metges de diferents edats i procedències i en diverses etapes de la seva carrera professional expliquen en primera persona com va ser la seva arribada a Catalunya, quina era la seva motivació a l’hora d’aprendre català i la importància que per a ells té la llengua en la relació metge-pacient.
Alicia Albaladejo
LA RODA, ALBACETE, 1996.
Resident de primer any d’Oftalmologia, Hospital Clínic.
ANY D’ARRIBADA: 2014
Quan vaig decidir que vindria a Barcelona a estudiar, vaig començar a escoltar música en català i a veure programes de televisió. La meva motivació era cultural, per relacionar-me amb la gent d’aquí en la seva llengua, però va augmentar quan vaig començar a estudiar Medicina i a participar en l’assistència als pacients.
L’experiència va ser molt intensa al principi, però ràpidament es va tornar molt satisfactòria. A més, la gent d’aquí agraeix molt que t’interessis per la seva cultura i per la seva llengua. Els sanitaris, atès que treballem amb persones que estan en una situació de vulnerabilitat, veiem que si a un pacient l’atenem en la seva llengua materna, sens dubte se sent més còmode. Si ens esforcem amb altres coses, com el to de veu o la comunicació no verbal, també ens hauríem d’interessar per la llengua.
Alonso J. Salazar
CARACAS, VENEÇUELA, 1981.
Adjunt d’Urgències, Hospital Universitari Sant Joan de Reus. ANY D’ARRIBADA: 2020.
Vaig començar amb classes de català l’any 2017 a Veneçuela, quan pensava a venir a viure a Catalunya. Un cop aquí, a través de l’Hospital Sant Joan de Reus i un conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, vaig poder culminar el B1. Les motivacions van ser el coneixement de la llengua per a una ràpida inserció i també poder ajudar la meva filla petita en el seu desenvolupament escolar.
L’experiència ha estat bona, se m’ha fet relativament fàcil poder llegir i entendre català. A més, conec i formo part del Programa de Parelles Lingüístiques del CoMB. És una estratègia interessant amb la finalitat d’ajudar els no-catalanoparlants a entendre l’idioma i a perdre la por i la vergonya que es pot sentir en intentar parlar-lo.
Gustavo Isaac Jurado PUEBLA, MÈXIC, 1978.
Metge de família, CAP Vilafranca Nord.
ANY D’ARRIBADA: 2006
Vaig començar a parlar català als 2 o 3 mesos d’ha ver arribat. Volia integrar-me en una societat que m’acollia amb amabilitat i respecte. A més, vaig adonar-me que, amb els pacients grans, parlar en català era un element clau per guanyar-me la seva confiança. L’experiència ha estat molt enriquidora. Aprendre català m’ha permès connectar més profundament amb els pacients i amb la comunitat en general. Em sento molt acollit i valorat i continuo aprenent i millorant cada dia.
Crec que parlar la llengua del pacient no només ajuda a comprendre millor els seus símptomes i preocupacions, sinó que també crea un vincle de confiança i empatia, la qual cosa millora significativament la seva experiència i els resultats del tractament.
Vladimir Poposki
SKOPJE, MACEDÒNIA, 1968.
Oftalmòleg, Hospital del Mar.
ANY D’ARRIBADA: 2002
Quan vaig arribar, el català va ser una sorpresa, un descobriment i, finalment, un regal. Les meves motivacions per aprendre’l eren diverses: connectar amb persones de diferents cultures, ampliar la comprensió del món i també créixer professionalment.
Aprendre català és molt important per brindar una atenció mèdica efectiva i compassiva. Els pacients solen també expressar més símptomes quan parlen en la seva llengua materna i les experiències expressades són més elaborades i riques. Així doncs, parlar el seu idioma afavoreix la seva expressió emocional i la connexió metge-pacient. A mi això m’omple molt. Els metges hem de desenvolupar habilitats comunicatives efectives, el que implica escoltar activament el pacient, fer-li preguntes clares i comprendre’n les preocupacions. L’empatia i la comprensió són essencials a la nostra feina.
Document complet:
Document de Posició del CCMC: Els processos d’homologació d’especialitats cursades fora de la Unió Europea
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va publicar a l’abril el Document de Posició Els processos d’homologació d’especialitats cursades fora de la Unió Europea, que recomana simplificar i accelerar el reconeixement de les capacitats i qualificacions de metges amb especialitats cursades a tercers països, quan es compleixin els requisits. Prenent com a base els resultats obtinguts a partir d’una enquesta promoguda pels quatre col·legis de metges catalans i d’altres dades procedents dels registres col·legials, així com la Recomanació
(UE) 2023/2611, de 15 de novembre de 2023 de la Comissió Europea, el document planteja aquestes recomanacions amb l’objectiu que el mercat laboral de la UE faciliti la integració dels professionals amb títols d’especialista expedits fora de l’àmbit de la UE, tenint en compte també les necessitats de l’economia i la societat de la UE.
Els metges amb formació d’especialistes cursada a països extracomunitaris han traslladat als respectius col·legis les dificultats amb què es troben a l’hora de poder homologar els seus títols de metge especialista, sobretot pel que fa a la durada dels tràmits i a l’acompliment de les exigències administratives.
El CCMC considera que la via MIR és la millor garantia de formació dels professionals, però creu que és necessari adaptar i ajustar els procediments de reconeixement de títols de metge especialista extracomunitaris a l’esmentada Recomanació de la Comissió Europea amb una intervenció decidida de les administracions competents perquè destinin els recursos humans, pressupostaris i formatius necessaris per agilitzar, accelerar i donar resposta en un termini raonable a les sol·licituds d’homologació, especialment en aquelles especialitats greument deficitàries i en les quals la capacitat de formació del nostre sistema no pot donar resposta a curt o mitjà termini. En aquest sentit, el CCMC considera que la delegació de
competències a les administracions autonòmiques i l’encàrrec de gestió als col·legis professionals permetria l’execució i una millor resolució de les sol·licituds d’homologació de títols.
En declaracions a mitjans de comunicació, el president del CCMC, Josep Vilaplana, va reclamar que l’homologació dels títols es podria fer a través dels collegis de metges i que, en aquest sentit, “el CCMC té la capacitat, la necessitat i les ganes de fer-ho”.
ENQUESTA DEL CoMB
La lentitud en la resolució dels procediments de sol·licitud d’homologació dels títols de metge especialista expedits a països extracomunitaris per part del Ministeri de Sanitat i les dificultats administratives associades són una de les principals preocupacions que la Secció de Metges amb Formació Extracomunitària trasllada des de fa temps a la Junta de Govern del CoMB. Amb l’objectiu de conèixer més a fons la situació, el Col·legi va dur a terme, durant el darrer trimestre de 2023, una enquesta adreçada als metges col·legiats amb formació de grau cursada fora dels països comunitaris amb una edat inferior als 70 anys i que no haguessin fet el MIR. Més de 900 col·legiats van participar en l’enquesta, de la qual se’n va informar al número 167 de la revista COMB.
Quadern de la Bona Praxi
‘Teràpies no validades o fora de fitxa tècnica’: responsabilitat dels professionals
La voluntat dels professionals d’estar sempre al dia de les darreres novetats o de diferenciar-se en l’oferta assistencial amb nous i millors tractaments pot dur a interpretar que els beneficis reals se situen per sobre del que l’evidència disponible ens permet afirmar. De vegades, la diferència entre els casos en què s’apliquen tractaments amb beneficis marginals i la futilitat rau en la valoració clínica que se’n fa i en la correcta avaluació del valor que aporten a cada pacient.
La col·lecció Quaderns de la Bona Praxi (QBP), editada pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), acaba d’incorporar un nou títol que respon a la necessitat de definir aquests escenaris i també les responsabilitats que se’n deriven. Es tracta del document Teràpies no validades o fora de fitxa tècnica. Responsabilitat dels professionals i dels centres, públics i privats, en el seu ús
El nou QBP fa especial èmfasi en el fet que les institucions, organitzacions i centres sanitaris, tant públics com privats, han d’oferir mecanismes de seguretat que garanteixin que les innovacions diagnòstiques o terapèutiques que s’incorporen han passat per una valoració curosa de la seva qualitat.
i dels centres, públics i privats
El document aporta, a més, informació pràctica sobre exemples de tractaments i procediments que, malgrat que són utilitzats amb certa freqüència en certes patologies, disposen d’una evidència científica feble (ozonoteràpia, àcid hialurònic, cèl·lules mare, etc.). Inclou també un glossari de termes (futilitat terapèutica, medicament off-label, evidència i validesa científica, etc.) amb l’objectiu d’aclarir conceptes clau.
La presentació del nou quadern va tenir lloc en una sessió celebrada al CoMB el passat 23 de maig, en la qual van intervenir el secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, i alguns dels autors del document. La coordinadora del quadern i presidenta de la Comissió de Deontologia (CD) del CoMB, Magda Campins, va destacar que la publicació aporta informació pràctica i necessària per orientar en la cerca d’evidència científica i posa a l’abast dels professionals guies d’actuació davant de situacions que puguin generar dubtes.
L’acte de presentació al CoMB va incloure dues taules rodones. La primera, dedicada a la incorporació de noves teràpies als centres sanitaris públics i moderada per Magda Campins , va comptar amb les intervencions del director general de la Fundació Sanitària Mollet, Jaume Duran, i la directora del departament de Farmacologia de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau, Rosa Maria Antonijoan, tots dos membres de la CD del CoMB. Els ponents van precisar que, en el cas dels centres públics, a través del procés d’acreditació, la responsabilitat de la seguretat en la prescripció o indicacions terapèutiques, així com de l’equitat en l’accés als recursos, és compartida amb el CatSalut. Tam-
bé van destacar el paper cabdal de les comissions de farmacoterapèutica a l’hora d’incorporar nous fàrmacs, ja que són la garantia que es tindran en compte els factors de seguretat, eficàcia i qualitat, així com el principi de la “justícia distributiva”, sobretot, quan es tracta de fer-ne un ús excepcional (per exemple, en prescripcions de medicaments fora de fitxa de tècnica). “Allò que fem amb un pacient hem de ser capaços de fer-ho amb tots”, va recordar Duran. En definitiva, es tracta de fer balanç entre “el benefici individual i el benefici col·lectiu”, va puntualitzar Antonijoan.
A la segona taula, sobre mecanismes per a la incorporació i vigilància de noves teràpies als centres sanitaris privats i moderada per la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, van intervenir Pere N. Barri, ginecòleg de l’Hospital Universitari Dexeus i membre de la CD del CoMB; Bartolomé Martínez, metge i conseller delegat de Clínica Corachán; Roberto Seijas, traumatòleg de l’Instituto Cugat de Barcelona i membre de la CD del CoMB, i Petra Vega, metgessa i codirectora del Màster de Medicina Estètica i del Benestar de la UB-IFMiL.
En aquest debat es va fer èmfasi en la diferència existent entre la situació del metge que exerceix de manera liberal, però dins d’una institució privada jerarquitzada, i la del metge que ho fa des d’una consulta unipersonal. En el primer cas, els mecanismes de control són més similars als del sector públic, mentre que, en el segon, el professional sovint es pot trobar aïllat, motiu pel qual, els ponents van destacar la necessitat d’iniciatives que serveixin d’acompanyament als professionals, com la publicació d’aquest QBP. Professió
Quadern de la Bona Praxi:
120 metges residents de 47 especialitats orienten els futurs MIR i resolen els seus dubtes
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va celebrar el passat 18 de març la 13a Jornada d’Orientació MIR, que va aplegar gairebé 250 futurs residents i més de 120 informadors (1) de 47 especialitats diferents, el que suposa un veritable èxit de convocatòria. Aquesta jornada es consolida any rere any com a referent per als futurs residents, ja que l’esdeveniment té l’objectiu d’oferir informació de primera mà als metges i metgesses joves que triaran plaça com a residents pròximament, per tal d’orientar-los i ajudar-los a resoldre dubtes al voltant de les diferents especialitats, de les unitats docents i de les rutines del dia a dia.
Cal destacar que aquesta cita anual no seria possible sense la participació desinteressada dels joves metges i metgesses residents que fan d’informadors i que dediquen el seu temps als futurs
companys de professió. A la pàgina següent, oferim els testimonis d’alguns d’aquests orientadors, figures indispensables de la jornada.
SESSIONS INFORMATIVES PER ESPECIALITATS
La sessió d’enguany es va organitzar al voltant de més de 30 taules físiques on residents en actiu de diversos centres van respondre de manera personalitzada els dubtes plantejats pels futurs MIR, des dels més tècnics als més pràctics: guàrdies, torns, rotacions, etc. Aquesta interacció, directa i propera, és la clau de l’èxit de la jornada.
Cada una de les taules es va dedicar a una especialitat mèdica i les sessions informatives es van dividir en quatre torns de 30 minuts. D’aquesta manera, cada participant va poder rebre infor-
mació de fins a quatre especialitats diferents. Les taules amb més demanda van ser Medicina Familiar i Comunitària, Pediatria i Obstetrícia i Ginecologia. En aquesta edició, es van organitzar, a més, 14 taules addicionals de caràcter virtual corresponents a especialitats amb una demanda més minoritària.
PRESENTACIÓ DEL CoMB
Les sessions informatives per especialitats mèdiques van estar precedides per presentacions generals al voltant de la residència. La vicepresidenta de la Junta del CoMB, Elvira Bisbe, i el membre de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Marc Albiol, van ser els encarregats de rebre els joves metges i d’explicar-los de quina manera els acompanyarà el Col·legi en aquesta nova etapa que comencen.
El secretari de la Secció de Metges MIR i Metges Joves, Marc Patricio, i la vocal de la mateixa secció, Rita Alonso, els van donar diverses recomanacions sobre el procediment de triar plaça. La subdirectora General d’Ordenació i Desenvolupament Professional del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Maria Josep Cerqueira, va cloure l’acte previ a les sessions informatives.
El mes d’abril, i com a informació complementària per als futurs residents, al canal de YouTube del CoMB es va penjar un vídeo informatiu on s’explica als metges i metgesses que han d’exercir la professió a la demarcació de Barcelona tot allò necessari per fer el tràmit d’alta col·legial i els serveis i recursos més rellevants que els ofereix el Col·legi per a aquesta nova etapa professional.
Els orientadors i els futurs residents valoren la Jornada d’Orientació MIR
Els orientadors van compartir les seves motivacions per participar a la Jornada i les preguntes més habituals que van rebre.
Christian Robles, R3 de Cirurgia General a l’Hospital Clínic de Barcelona
“He vingut d’orientador perquè fa tres anys em trobava en la mateixa situació que els meus companys. Vull transmetre que tot i que la Cirurgia és una especialitat que pot arribar a ser dura, alhora és molt gratificant.”
Raimery Sánchez, R2 de Medicina Intensiva a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa
“He trobat persones que no tenen gaire idea de quina especialitat triaran, n’hi ha d’altres que ho tenen bastant clar i hi ha un tercer grup de gent que dubta entre dues. Vull explicar que la Medicina Intensiva és meravellosa.”
Oriol Delgado, R1 de Medicina Familiar i Comunitària al Consorci Sanitari de Terrassa
“M’agrada donar a conèixer una mica més l’especialitat de Medicina de Família. Els futurs MIR pregunten, sobretot, sobre com escollir la unitat docent, sobre guàrdies i rotacions i sobre com és la figura del tutor.”
Daniela Vivas, R3 de Reumatologia a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona “Ens han consultat companys molt decidits a fer Reumatologia i ho tenen claríssim, però també d’altres que no es decideixen entre les especialitats clíniques i ha vingut a temptejar com és aquesta especialitat.”
Luciana Alves Soares, R3 de Medicina del Treball al Consorci Sanitari Parc Taulí de Sabadell “És el segon any que vinc com a orientadora. Medicina del Treball és una especialitat força desconeguda, en bona part perquè durant la carrera es toca poc, tot i que comparteix interessos amb altres especialitats transversals.”
I aquestes són les impressions dels futurs residents.
Marina Selva, graduada en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona – Vall d’Hebron
“M’he interessat per Dermatologia, Cardiologia i Digestiu i ens han donat informació molt aclaridora sobre el dia a dia i diferents punts de vista. Ha estat molt interessant i m’emporto una molt bona experiència.”
Karamjot Singh, graduat en Medicina a la Universitat de Barcelona – Campus Clínic “Sempre he dubtat entre Neurologia i Medicina Interna, i poder parlar amb residents de diferents hospitals m’ha ajudat a orientar-me. S’agraeix tenir visions de diferents centres. Surto amb les idees una mica més clares.”
Marc Brusosa, graduat en Medicina a la Universitat de Barcelona – Campus Clínic
“No tinc clar què vull fer, tot i que sé que ho vull fer a Barcelona. Dubtava entre Cardiologia i Anestesiologia i ara segueixo dubtant, però tinc més clar què implica escollir-ne una o l’altra. Ha valgut molt la pena. Ho recomanaria a tothom.”
Victòria Lal-Trehan, graduada en Medicina a la Universitat de Barcelona – Campus Bellvitge
“L’organització de l’acte està molt bé i la xerrada introductòria ens ha situat per preguntar després. Tenia dubtes entre Psiquiatria, Psiquiatria Infantil i Neurologia i m’ha anat molt bé, sobretot pel que fa a Psiquiatria infantil, que és nova. Estar a prop dels residents et fa sentir còmoda.”
Marcos Arbiol, graduat en Medicina a la Universitat de Barcelona – Campus Clínic
“Sempre he volgut fer Pneumologia, tot i que m’he informat també sobre Neurologia i Psiquiatria per tenir més opcions. Em sembla una passada tenir aquest apropament amb els residents i preguntar-los coses que en una xerrada no et poden dir.”
Acte de benvinguda als nou MIR:
Benvinguda MIR: més de 400 professionals celebren al CoMB el seu inici de la residència
Més de 400 joves professionals que tot just s’acaben de col·legiar i que aquest any inicien el programa d’especialització MIR es van reunir al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) el passat 6 de maig per celebrar l’inici d’aquesta nova etapa. Aquest acte de benvinguda al CoMB és un esdeveniment que el Col·legi i la Secció Col·legial de Metges MIR i Metges Joves organitzen cada any i que enguany ha estat tot un èxit, amb una xifra rècord de participació.
La jornada va constar de dues parts diferenciades. Va començar amb una benvinguda de caràcter més institucional, que va tenir lloc a la sala d’actes del CoMB, plena a vessar. Posteriorment, els nous col·legiats van gaudir d’una festa
organitzada per la Secció de Metges Joves del CoMB, una ocasió ideal per celebrar, per trobar-se i retrobar-se, i per crear comunitat entre els nous residents.
La presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Mar de Pablo; el vicesecretari, Eduard Prats, i el vocal, Ramon Camps, van presentar les activitats i les funcions de la Secció, tot destacant la compareixença recent de Mar de Pablo i altres membres de la Secció a la Comissió de Joventut del Parlament, que va tenir lloc el passat mes de febrer i on van exposar els reptes i les dificultats als quals s’enfronten els metges en formació. Des de la Secció, també van insistir en la importància de l’autocura durant la residència, ja que es tracta d’una etapa molt exigent.
En aquest sentit, van explicar els serveis i els recursos que la Fundació Galatea posa al seu abast per tenir cura de la seva salut emocional.
La vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet , va donar la benvinguda als assistents en nom de tota la Junta de Govern i va compartir una reflexió sobre com ha de ser el metge del futur. Miravet va aprofitar l’ocasió per recordar els valors del metge de família i internista Jordi Gol Gurina, tot un referent de la professió a qui el CoMB dedica l’any 2024. Miravet va recordar als nous metges i metgesses col·legiats que el Collegi els acompanyarà durant la seva carrera i que, en cada etapa o moment professional o vital, els oferirà el suport necessari.
PERFIL DEL METGE QUE COMENÇA LA RESIDÈNCIA EL 2024
Especialitats més freqüents
Centres
Entrevista completa:
Yoseba Cánovas
Metge de família. Ha analitzat en un article la tria i adjudicació de places MIR:
“L’opinió general és que ningú no vol fer MFiC, però quan ens mirem bé les dades, veiem que no és així”
Yoseba Cánovas (Barcelona, 1975) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària (MFiC), treballa com a metge de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona i és professor associat de la Facultat de Medicina de la UAB. Des de fa uns anys, també enguany, Cánovas analitza la tria i adjudicació de places MIR de MFiC. Analitzem amb el doctor Cánovas què passa amb l’especialitat de MFiC i si és o no atractiva per als metges joves.
A l’adjudicació de places MIR de l’any 2024 van tornar a quedar places de MFiC sense adjudicar. S’esperava que anés així?
De les 2.492 places MIR de MFiC ofertes a tot l’Estat, en van quedar 246 de vacants. A Catalunya, 22 de 371. Es van cobrir el 94 % de les places. El fet que MFiC sigui l’especialitat amb més oferta fa més probable que n’hi hagi de vacants. Aquest any hi ha hagut més incompareixences (3.460) que mai. Quan no agafes una plaça, la pot aprofitar una altra persona, però si l’agafes i després hi renuncies, es perd. Els candidats MIR cada vegada són més selectius i no els importa repetir l’examen. La part negativa d’això és que si hi ha 3.460 metges que tornen a fer l’examen, vol dir que estaran estudiant i no en el sistema.
Més de 2.000 metges a tot l’Estat escullen MFiC. Davant d’aquesta xifra,
tenen raó els que diuen que l’especialitat és poc atractiva?
No, al contrari, som l’especialitat més triada. No n’hi ha cap altra que tingui 2.246 persones que la vulguin fer. Cal donar-li la volta al missatge i ho hem de posar tot en context. MFiC és l’especialitat que ofereix més places [2.492], després ve Pediatria [508], Anestèsia [427] i Medicina Interna [425]. L’oferta de MFiC multiplica per 5 la de Pediatria i per 6 la d’Anestèsia i la de Medicina Interna. MFiC multiplica per 18 la mitjana d’oferta de la resta d’especialitats. Si MFiC tingués la mitjana de places ofertades, les places s’haurien acabat el 5è dia, quan només hi havia 12 especialitats tancades d’un total de 43.
Fa uns anys que analitzes exhaustivament el procés d’elecció i adjudicació de places MIR. Fas servir un índex que has batejat com a Índex de Preferència Competitiva. En què consisteix? L’opinió general és que ningú no vol fer MFiC, però quan ens mirem bé les dades veiem que no és així, la vol molta gent. Hem elaborat un indicador, anomenat l’Índex de Preferència Competitiva (IPC), que calcula quantes persones van preferir MFiC per davant d’altres especialitats. Amb dades de 2023, a Barcelona, l’IPC de MFiC respecte a Medicina Interna va ser del 68 %. A Barcelona, on s’oferien 20 places de Medicina Interna, quan se’n va escollir la darrera ja
se n’havien escollit 42 de MFiC. És a dir, el 68 % de candidats que van tenir l’oportunitat de triar Medicina Interna van optar per Medicina de Família. Aquest índex és una manera científica de posar ordre i hem vist que MFiC és realment atractiva. Enguany, l’IPC de MFiC és positiu en relació amb el 67 % de les especialitats (en 29 de les 43).
Les places MFiC ofertes representaven el 28 % del total de la convocatòria. És realista pensar que aquest percentatge de metges voldrien ser metges de família, al marge què això sigui el que necessita el sistema?
Aquest és un repte de qualsevol sistema sanitari del món. Les especialitats generalistes garanteixen la sostenibilitat del sistema i fan que augmenti la qualitat i l’esperança de vida de les persones. Però aspirar que el 28 % dels candidats vulguin ser metges de família és un repte que ara mateix no estem aconseguint.
Com veus els estudiants? S’hi pot fer més, des de les facultats, per incentivar aquestes vocacions?
Només el 4 % dels crèdits a les facultats de Medicina de les universitats de Catalunya corresponen a Medicina de Família. Que això sigui així, quan després el 28 % dels estudiants haurien de ser metges de família, és una mica incongruent.
Entrevista completa:
Quan Alicia Albaladejo (La Roda, Albacete, 1996) va agafar les maletes per estudiar Ciències Biomèdiques a Barcelona, no s’esperava que al final acabaria a la facultat de Medicina de la UAB per convertir-se en metgessa. Aquest any, comença l’especialitat d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic i ho fa, a més, dominant perfectament el català, una llengua que ja forma part de la seva vida i professió.
Vas estudiar Ciències Biomèdiques i després Medicina a la UAB. Per què vas fer el canvi?
Quan estava a l’ESO ja tenia molt clar que em volia dedicar a l’àmbit de les ciències de la salut i em veia treballant en un laboratori. Però, cap al final de la carrera, em vaig adonar que era molt solitari i potser no era el que m’esperava. A la vegada, vaig començar a fer unes pràctiques a l’hospital amb algunes assignatures no gaire assistencials i m’hi vaig començar a veure. Potser el meu lloc era amb els pacients i no pas al laboratori.
Quines coses van passar durant aquella setmana de pràctiques que van fer que et veiessis com a metgessa?
Quan vaig arribar a Catalunya, era una persona bastant tímida i no em veia amb pacients. No creia que la professió de metge fos per a mi. Però, quan vaig fer pràctiques a l’hospital, vaig començar a veure i a viure la satisfacció que
Alicia Albaladejo,
R1 d’oftalmologia
“M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Pot sonar molt bàsic, però no vull oblidar per què faig la feina que faig”
aporta la relació metge-pacient. Aquelles tres setmanes que vam estar a l’hospital em van canviar bastant la vida. Vaig veure que podia aportar alguna cosa a l’assistència. Però encara voldria fer recerca en el futur, des del camp de la Medicina.
Quan vas prendre la decisió de venir a Barcelona a estudiar, tenies alguna idea de com seria la teva relació amb el català?
Pensava que el català formaria part de la meva vida i, de fet, quan vaig fer el pas de venir ja va ser amb la idea d’aprendre’l. Aprendre una altra llengua, per a mi, era una motivació més. Va ser un procés bastant natural i amb la immersió a diferents àmbits: al meu equip de vòlei, a la universitat... Quan vaig entrar a Medicina no vaig dir a ningú que era de fora perquè no m’associessin al castellà i així poder millorar el meu català. Un mes o dos més tard vaig dir als companys que era d’Albacete i tothom es va quedar sorprès. Crec que és qüestió de posar-hi ganes i motivació. Puc atendre una persona, que està en situació de vulnerabilitat, en la seva llengua i fer que es pugui sentir millor.
Expressar-te amb fluïdesa en català t’ajuda en la relació amb els pacients i amb els companys?
Sens dubte. És cert que la meva llengua materna és el castellà, però també soc capaç de sacrificar això si l’altra persona
se sent més còmoda quan l’atenc en català. Fer servir la llengua del pacient pot fer que se senti millor i també és una manera que vegi que estàs més per ell o ella perquè l’estàs atenent de la millor manera que saps. La gent valora que els que venim de fora vulguem estimar la cultura d’aquí i una part molt important de la cultura és la llengua.
Sobre l’etapa MIR que acabes de començar, què n’esperes?
Tinc moltes ganes de posar en pràctica els coneixements, trobar-me davant dels pacients i veure què els puc aportar. Crec que l’oftalmologia es dona a la carrera d’una manera molt resumida i ara podré aprofundir en un camp que m’interessa molt. També espero incorporar la part de la recerca que porto gràcies a la formació en ciències biomèdiques. Falta veure com puc encabir tot això a la residència i compaginar aquestes dues facetes en el meu futur professional.
Com t’agradaria veure’t quan acabis el MIR?
M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Potser sona molt bàsic, però no voldria oblidar per què faig la feina que faig. Vull aprendre a donar la millor atenció als pacients i, a la vegada, avançar en el camp de la recerca i trobar-hi el meu lloc. Espero trobar una línia d’investigació que em motivi i seguir en això.
La 22a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà aborda el canvi climàtic i la salut planetària
Quan parlem de crisi climàtica, estem parlant també de crisi de salut. I, quan parlem de salut, estem parlant de salut global. Els metges, doncs, com a garants de la protecció de la salut i com a professionals de referència per als ciutadans, tenen una responsabilitat especial a l’hora d’assumir un rol rellevant en l’àmbit de l’acció climàtica. És per aquest motiu que la 22a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 19 de juliol, dins la Universitat d’Estiu de la Universitat Ramon Llull (URL), va abordar enguany el canvi climàtic i la salut planetària.
El president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, va presentar l’acte,
conjuntament amb el coordinador mèdic de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer), Enric Subirats; el responsable de formació d’AUCer, Josep Puente; el director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Lluís Carreras, i el director general adjunt de l’Hospital de Cerdanya, Grégory Guibert.
Tot seguit, l’epidemiòloga i presidenta de la Comissió de Deontologia del Collegi de Metges de Barcelona (CoMB), Magda Campins, va presentar el doctor en Medicina, investigador sènior a ISGlobal, catedràtic emèrit de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra i copresident de The Lancet Cowntdown Europe, Josep M. Antó, qui va pronunciar la conferència Salut planetària: quan la salut humana i la del planeta Terra van juntes. D’altra banda, en un
espai més distès, la metgessa de família de l’EAP Navàs i presidenta de la Junta comarcal del Berguedà del CoMB, Anna Escalé, va presentar la conferència Petit recull de la vegetació de la Cerdanya, a càrrec de la metgessa de família i experta en botànica Adela Martin. Com a cloenda de la Universitat d’Estiu, la física, meteoròloga i dona del temps de RAC1 i RAC105, Mònica Usart, va oferir la conferència La previsió del temps i el canvi climàtic
A la Jornada van tenir lloc tres taules rodones: “Impacte del canvi climàtic i necessitats assistencials presents i futures”, “Tindrem altres malalties i altres pandèmies?” i “Com poden contribuir la professió i el sistema sanitari a reduir la seva petjada climàtica?”, a càrrec de diferents metges experts en àmbits com la salut internacional, la salut mental i les urgències.
L’acte va acabar amb les intervencions de l’alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió; el rector de la URL, Josep Antoni Rom; el president del CoMB, Jaume Padrós; la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Núria Aleixandre, i la presidenta d’AUCer, M. Àngels Terrones.
La 22a edició de la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica va estar organitzada pel CoMB, conjuntament amb el CCMC, la URL, l’Ajuntament de Puigcerdà i AUCer. La jornada va comptar amb la col·laboració de la Fundació Hospital de Puigcerdà, l’Hospital de Cerdanya i la Xarxa Vives d’Universitats, així com també amb el patrocini de Grup Med i Medicorasse. En el proper número de la revista us n’oferirem informació ampliada.
La salut del metge
Neix la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut per impulsar la recerca i la formació
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Jaume Padrós, president del CoMB; Miquel Vilardell, president de la Fundació Galatea; Alejandro Andreu, president de la Fundació Mutual Mèdica; Antoni Bulbena, director de la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut de la UAB; Javier Lafuente, rector de la UAB; Montserrat Esquerda, presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i Lluís A. Morales, president de Mutual Mèdica..
Cuidar els professionals que vetllen cada dia per la salut de les persones és una necessitat que s’ha fet especialment evident arran de la pandèmia de COVID-19. Es tracta d’un repte per al qual és indispensable impulsar la recerca sobre prevenció i assistència i apostar per la formació específica de professionals de la salut que estiguin preparats per oferir una atenció i una resposta adequades a les necessitats de salut concretes d’altres professionals de la salut. Amb aquest objectiu neix la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut, un projecte pioner, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i Mutual Mèdica, que es va presentar el 15 de maig en un acte a la seu del CoMB.
La nova Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut està adscrita al Departament de Psiquiatria i Medicina
Legal de la UAB, que dirigeix el catedràtic de Psiquiatria Antoni Bulbena, qui assumeix també la direcció de la càtedra. Al prestigi que aporta la UAB se suma l’experiència i el coneixement que la Fundació Galatea ha acumulat al llarg de més de 25 anys treballant, com a entitat referent, per la salut dels professionals de la salut en els àmbits de la prevenció, l’assistència i la formació. La càtedra compta, a més, amb el lideratge del CoMB, que va impulsar el primer programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM) de l’Estat , una aposta avançada al seu temps que ha esdevingut referent internacional. Disposar d’informació rigorosa sobre l’estat de salut dels professionals de la salut, identificar factors de risc i factors protectors o quines són les millors estratègies preventives i assistencials, entre d’altres qüestions, és fonamental per dissenyar i posar en marxa intervencions efectives, tant terapèutiques
com preventives. Generar aquest coneixement i traduir-lo en programes de formació específics adreçats a professionals de la salut que han de cuidar altres professionals de la salut és el principal objectiu de la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut.
La Càtedra ja disposa d’un volum de dades molt important que Fundació Galatea ha recollit al llarg de 25 anys i que ara es podran explotar i gestionar de manera més eficient, amb l’objectiu de crear un sistema d’informació actualitzat i dinàmic sobre la salut dels professionals de la salut. Des dels seus inicis, Fundació Galatea ha atès més de 13.000 professionals de la salut de tot l’Estat, la majoria de Catalunya, a més de fer formació i intervencions en equips i en organitzacions sanitàries. Compta, a més, amb els recursos de Clínica Galatea, l’únic centre assistencial dedicat de manera monogràfica a l’atenció de la salut mental dels professionals de la salut.
La Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut neix amb una clara vocació de connexió amb universitats i institucions de tot el món, així com de col·laboració i suport a diferents organismes que puguin estar interessats en la seva tasca. La Càtedra treballarà per projectes i ja té alguns àmbits de recerca definits, com ara la identificació de factors protectors que poden ajudar a reduir el risc dels professionals d’emmalaltir, la influència de la feminització de les professions sanitàries en la salut dels professionals i en les seves necessitats assistencials o l’aprofundiment en la salut emocional dels estudiants universitaris.
Vídeo de la presentació:
El Grup de Treball #SalutSenseLlar presenta propostes per millorar l’atenció sanitària de les persones que viuen al carrer
Prop de 1.400 persones viuen al carrer a la ciutat de Barcelona i s’estima que a tot Catalunya en són unes 5.500. El fet de no tenir accés a un habitatge afecta de manera directa i clara la salut de les persones en situació de sensellarisme i determina la disminució de la seva esperança de vida.
Davant d’aquesta situació, professionals de diferents àmbits de l’entorn sanitari i social, vinculats a col·legis professionals, entitats, associacions i administracions, han col·laborat en l’elaboració del document Propostes per oferir una millor atenció sanitària a les persones sense llar, que es va presentar el passat 3 d’abril a la seu del Collegi de Metges de Barcelona (CoMB). Aquest equip multidisciplinari, format per quaranta professionals que en la seva tasca diària estan atenent persones que es troben en situació de sense-
llarisme i constituït com a Grup de Treball #SalutSenseLlar, va sorgir arran d’una jornada organitzada l’octubre de 2022 pel CoMB i liderada per la metgessa de família i membre de la Junta de Govern del Col·legi, Beatriu Bilbeny El grup es va marcar com a primer objectiu l’elaboració d’aquest document de propostes. El resultat final compta amb el suport d’una quinzena d’institucions dels àmbits social i sanitari i de l’Administració local.
El document té la voluntat de millorar la situació de partida i contribuir a fer visible la realitat de les necessitats de les persones sense llar. A l’acte de presentació, hi van participar la metgessa de família de l’Associació Salut Sense Sostre Carme Roca; la tècnica de comunicació a Arrels Fundació, Sílvia Torralba, i la cap de Treball Social Sanitari a l’Hospital del Mar i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Treball Social
de Catalunya (TSCAT), Laura Morro (1). El metge de família i vicepresident de la Junta de Govern del CoMB, Jaume Sellarès, va presentar la jornada i Beatriu Bilbeny (2) en va fer la cloenda.
L’anàlisi i el diagnòstic de la salut de les persones que no tenen accés a un habitatge i de l’atenció social i sanitària que reben actualment ha permès articular propostes de millora que són factibles i que impliquen diferents àmbits i administracions. Les mesures proposades tenen com a objectius principals afavorir l’accessibilitat al sistema sanitari i eliminar barreres, facilitar el registre de dades de persones en situació de sensellarisme per a un millor seguiment, millorar la disponibilitat de recursos socials i residencials i assegurar-ne el seguiment i la continuïtat assistencial. La millora de la coordinació dels circuits i dels recursos disponibles és un aspecte essencial.
Document complet:
Propostes per oferir una millor atenció sanitària a les persones sense llar
El Grup de Treball #SalutSenseLlar del CoMB formula un seguit de propostes factibles, amb la convicció que es pot oferir una millor atenció a les persones sense llar amb una millor coordinació dels recursos disponibles.
PER EVITAR BARRERES I AFAVORIR L’ACCESSIBILITAT:
• Crear el “Codi Sensellar”, que hauria de funcionar com una alerta sanitària per prioritzar l’atenció sanitària i la valoració social precoç.
• Crear el “CAP Zero” per evitar la sectorització quan manca domicili.
• Fer formació específica als professionals administratius sanitaris per homogeneïtzar l’acollida.
• Establir protocols clars per al personal sanitari per saber on dirigir les persones.
• Comptar amb la figura d’un farmacèutic referent a espais com els menjadors socials i centres oberts.
• Repensar la via administrativa i els requisits per obtenir el copagament farmacèutic 0 €.
PER EVITAR LA MANCA D’INFORMACIÓ I FACILITAR EL REGISTRE DE LA SITUACIÓ DE SENSELLARISME:
• Apel·lar a l’Agència Integrada Social i Sanitària perquè incorpori el perfil de població en situació de sensellarisme.
• Incloure el diagnòstic de Z.59 (persona sense llar) per part dels facultatius
de qualsevol dispositiu quan, a la pregunta “on dorms?”, la resposta del pacient sigui “al carrer”.
• Fer la valoració social de sensellarisme a l’inici dels ingressos hospitalaris o a Urgències per prendre decisions de manera precoç.
• Disposar d’accés directe i àgil a un professional de TSS als Centres d’Urgències d’Atenció Primària i als serveis d’urgències hospitalaris.
• Incorporar les persones sense llar dins del concepte Pacient Crònic Complex quan es consideri.
PER EVITAR LA MANCA DE RECURSOS SOCIALS I D’HABITATGE:
• Incrementar els dispositius d’acollida adaptats i de baixa exigència.
• Canviar les condicions per accedir a recursos residencials definitius.
• Incrementar les places de dispositius residencials definitius.
• Reactivar el projecte de residències assistides per a la malaltia mental.
• Recordar que la condició de sensellarisme és un criteri per prioritzar l’accés a la valoració del grau de discapacitat.
PER FER FRONT ALS PROBLEMES CLÍNICS
I DE SEGUIMENT:
• Assegurar la continuïtat de seguiment assistencial. Si la persona sense llar no té un CAP assignat, tenir la possi-
bilitat que sigui atès a qualsevol.
• Incrementar el nombre de places de serveis d’atenció a la convalescència postingrés.
• Crear referents clínics i administratius dels EAP, hospitals i CUAP, a més de les TSS, sobretot en àrees amb més població en situació de sensellarisme.
• Establir grups multidisciplinaris per territoris, agrupant els diferents recursos.
• Implementar els “domicilis al carrer” per part del personal dels EAP com a part de l’activitat comunitària pròpia del CAP.
• Creació d’Equips de Salut Mental per a Persones Sense Llar a altres territoris de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Activitat col·legial
Reunió amb la ministra de Sanitat
El president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i vicepresident del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), Jaume Padrós, es va reunir el passat 31 de maig a Madrid amb la ministra de Sanitat, Mónica García
A la reunió, s’hi van abordar temes que requereixen accions decidides i grans consensos, com ara la crisi demogràfica de professionals i el seu impacte al sistema sanitari, la necessitat d’agilitzar el procés de reconeixement de títols d’especialista per a metges amb formació extracomunitària, la transformació dels models organitzatius (desburocratització, autonomia professional, etc.) i la millora de les condicions laborals, entre d’altres.
El balanç de la trobada va ser satisfactori, ateses la complicitat en el diagnòstic dels problemes i la disposició de la ministra per trobar acords i sinergies. El CoMB i el CCMC s’han mostrat sempre disposats a col·laborar per a la millora de la professió i de l’assistència.
Jornada d’orientació professional postresidència
El passat 10 d’abril va tenir lloc al Col·legi de Metges de Barcelona l’acte “Jornada d’orientació professional postresidència: hem acabat la residència, i ara què?”, destinat als metges i metgesses que han acabar enguany el seu període de residència.
La vocal de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Berta Areny, va parlar sobre els tràmits que cal fer en acabar la residència. El cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital General de Granollers, Francesc Bas-Cutrina, va exposar les perspectives de feina en el sector públic, mentre que l’adjunta al servei central d’Anestesiologia del Centro Médico Teknon, Adriana Bataller, va parlar sobre l’àmbit de la medicina privada. Des del Servei d’Ocupació del CoMB es van donar pautes sobre com preparar el curriculum vitae i com afrontar les primeres entrevista de feina. Va cloure la jornada el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès
En acabar l’acte, va tenir lloc un sopar de fi del MIR i entre els assistents s’hi va fer el sorteig d’un viatge de cap de setmana per a dues persones a Berlín.
Infografia: ‘Com desbloquejar o
canviar
el PIN del teu carnet col·legial’
El CoMB va editar a l’abril una infografia on es mostra, de manera gràfica i amb passos senzills, com desbloquejar o canviar el pin del carnet col·legial. El carnet col·legial acredita la condició de metge o metgessa dels professionals de la medicina que formen part del CoMB i indica la seva especialitat en cas que la tingui registrada al Col·legi.
Aquest carnet incorpora un certificat digital que proporciona signatura digital amb validesa legal per emetre receptes electròniques a través del Departament de Salut, accedir i/o signar documents digitals i dur a terme gestions amb el Col·legi i l’Administració. Per seguretat, aquest certificat funciona amb un codi PIN de quatre dígits i un número PUK de recuperació.
Conveni amb l’Associació
Espanyola Contra el Càncer
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i l’Associació Espanyola
Contra el Càncer (AECC) han renovat recentment el seu conveni de col·laboració. Ambdues institucions es comprometen conjuntament, doncs, a fer accions per abordar temes relacionats amb la lluita contra el càncer i a crear aliances per promoure entre la població hàbits de vida saludable.
El CoMB i l’AECC col·laboraran per tal que es faciliti la difusió dels projectes i les activitats de l’AECC (com la passada edició del “Dia de la Col·lecta” contra el càncer, que va tenir lloc el 9 de maig) i perquè es promogui la col·laboració en les seves accions de difusió que requereixin professionals mèdics (conferències, xerrades, etc.). A més, l’AECC es compromet a què els treballadors del CoMB estiguin informats i promoguin l’adopció d’hàbits saludables, com la reducció del consum de tabac o l’alimentació saludable, i a organitzar activitats formatives o jornades per a metges especialistes (d’habilitats de comunicació, de gestió de l’estrès, de gestió d’emocions, etc.) sempre en situacions oncològiques i destinades als col·legiats.
Inauguració de la nova seu del COMLL
El passat 25 d’abril va tenir lloc la inauguració de la nova seu del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL). L’edifici, situat a l’avinguda Alcalde Rovira Roure, 41, és un modern complex situat a prop dels dos hospitals de la ciutat, l’Arnau de Vilanova i el de Santa Maria, a més del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida i el CAP Onze de Setembre.
La nova seu del COMLL vol convertir-se en un espai d’acollida que acompanyi els metges al llarg de tota la carrera, des que es matriculin a la facultat fins que es jubilin i oferirà als col·legiats un ampli ventall de serveis i prestacions integrals, tant per a la vida professional com per a la privada.
A l’acte, hi van assistir diversos representants polítics, institucionals i de collegis de metges de tot l’Estat; entre ells, el president del CoMB, Jaume Padrós; el director general corporatiu del CoMB, Lluís Esteve, i el COO / director general del CoMB i CEO / director general del Grup Med Corporatiu SAU, Albert Lluch
Recomanacions de WMA per a una web sanitària de qualitat
El programa Web Mèdica Acreditada (WMA) del CoMB va presentar a l’abril la infografia “Recomanacions per a una web sanitària de qualitat”, un recull de tots aquells aspectes que responsables i usuaris han de tenir en compte per tal de considerar que una web sanitària és confiable i de qualitat. Fruit d’aquest procés, WMA ha elaborat aquesta informació, amb l’objectiu que pugui servir tant als desenvolupadors i dissenyadors web a l’hora de fer o de modificar una web sanitària, com a les persones que cerquen informació de salut a la xarxa.
RECOMANACIONS
L’IFMiL tanca amb èxit l’any acadèmic amb dos grans actes de celebració de final de postgrau
Durant el mes de juny, l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) va tancar la primera edició corporativa del postgrau d’Atenció inicial a les urgències i la tercera edició del postgrau de Visió estratègica, habilitats i valors per al lideratge mèdic, dues propostes formatives de caràcter universitari que l’IFMiL organitza i impulsa en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB).
L’IFMiL va celebrar dos actes de cloenda que van comptar amb gran assistència tant dels alumnes com dels docents, col·laboradors i representants de les organitzacions sanitàries.
A l’acte de cloenda de lideratge mèdic, que va ajudar a refermar el compromís del CoMB de promoure i formar nous metges que garanteixin el relleu generacional per liderar la transformació del sistema, va tenir com a convidat especial el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga. La conferència va servir perquè compartís la seva àmplia experiència al capdavant
de diverses organitzacions, tant del sector salut com d’altres, que l’han ajudat a identificar les competències que realment defineixen els bons líders.
En aquesta tercera edició, al postgrau en Visió estratègica, habilitats i valors per al lideratge mèdic han participat 28 metges (1), que se sumen a més d’una cinquantena de les edicions anteriors i que continuaran compartint espais de relació en el marc Alumni, una comunitat que té com a objectiu generar activitats significatives i projectes compartits entre els participants de les diverses promocions.
Pel que fa a l’Atenció inicial a les urgències, l’acte va constituir una jornada de reflexió sobre l’atenció primària i els circuits entre àmbits assistencials, en la qual es va posar de manifest la importància d’apostar pel talent dels professionals i per una atenció assistencial homogènia i equitativa. Hi van participar, entre d’altres, l’adjunta a la Direcció Assistencial d’APIC de l’ICS, Sara Rodo -
reda; el gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, Albert Salazar; la responsable d’Atenció Continuada Urgent Territorial de Girona, Ester Fages; la directora clínica territorial de l’atenció urgent del Barcelonès, Nord Anna Carreres, i la directora del servei d’urgències de l’Hospital Sant Pau i presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, Mireia Puig (2).
En aquesta primera edició, al postgrau en Atenció inicial a les urgències han participat 192 alumnes, tots ells professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) que treballen tant en l’àmbit hospitalari com, sobretot, en el de l’atenció primària, on l’atenció requereix unes habilitats que permetin actuar ràpidament i oferir una assistència de qualitat. L’alta satisfacció del curs (8,5/10) ha generat que la gran majoria d’aquests alumnes hagin decidit continuar formant-se amb l’IFMiL el proper curs acadèmic en el màster d’atenció mèdica urgent que dona continuïtat a aquest postgrau.
Més informació:
Suport a col·legiats amb fills amb necessitats especials
El Programa de Protecció Social (PPS) és una iniciativa creada l’any 2008 amb l’objectiu de ser propera i útil en moltes de les circumstàncies i etapes de la vida dels col·legiats. Una de les línies d’ajuts i prestacions que ofereix el PPS està adreçada a metges amb fills que necessiten algun tipus de tractament especialitzat. Entre aquestes ajudes, destaquen les següents:
• Suport per al tractament de l’atenció precoç a fills de 0 a 5 anys: Dirigit a in-
fants que presenten necessitats especials, transitòries o permanents, originades per deficiències o alteracions del desenvolupament. L’objectiu és agilitar l’inici del tractament per a l’infant i cobrir les despeses derivades d’aquesta atenció precoç.
• Suport per al tractament de l’atenció especialitzada a fills que presenten necessitats especials, transitòries o permanents, originades per deficiències o alteracions del desenvolupament. Aquest suport es dona a infants i adolescents se-
gons dos trams d’edat (de 6 a 12 anys i de 12 a 18 anys) i té com a finalitat cobrir les despeses originades per la necessitat de tractaments especialitzats.
• Suport d’acompanyament per a fills de metges amb diversitat funcional (diversitat intel·lectual): Aquest ajut té l’objectiu de personalitzar l’atenció d’aquests fills i promoure la conciliació familiar i professional dels metges.
Actualització tecnològica amb les ‘Tecnoxerrades’ del Programa de Protecció Social
En el marc de les iniciatives per acostar la innovació tecnològica a tots els col·legiats, i especialment amb el propòsit d’apoderar digitalment els metges sèniors i els seus familiars, el Programa de Protecció Social (PPS) continua amb la iniciativa de tallers gratuïts sobre noves tecnologies.
Els tallers s’estructuren en dos formats. El primer està adreçat a metges majors de 70 anys sense coneixements i experiència en les noves tecnologies.
Aquest taller ofereix una introducció a les noves tecnologies a través de l’ús d’una tauleta, on s’aborda i s’aprofundeix en conceptes com Internet (5G/WiFi), WhatsApp, videotrucades, cerca de música, notícies i d’altres. També s’habilita un espai on els participants poden utilitzar les tauletes i descobrir-ne les principals funcionalitats. Posteriorment, es fa una activitat pràctica en la qual, per grups, els participants poden compartir històries, records o vivències a través d’imatges. En aquest taller es facilita tot el material necessari (tauletes i accessoris), tot i que els participants també poden portar els seus telèfons mòbils o tauletes. Es van dur a terme diverses sessions d’aquest taller durant el mes d’abril.
El segon format està dirigit a metges majors de 65 anys i els seus familiars que ja tenen coneixements informàtics. Sota el títol Posa’t al dia tecnològicament, aquest taller s’ofereix per aclarir dubtes i ajudar en l’ús de diferents aparells electrònics i internet, fomentant l’aprenentatge sense por i amb tranquil·litat en grups reduïts de màxim 15 participants. Aquests tallers van tenir lloc durant el mes de maig.
Davant l’èxit de participació que han tingut ambdós tallers, el PPS ja ha anunciat que l’últim quadrimestre de 2024 es tornaran a organitzar.
Històries de metges
Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat
Sònia Baró, metgessa de família i ballarina de ‘twerking’
“La creativitat en el dia a dia de la medicina és imprescindible: m’ajuda a fer front a situacions amb pacients o a coordinar un equip”
Especialista en medicina familiar i comunitària i coordinadora de l’equip d’atenció a residències geriàtriques del CAP Larrard de Barcelona. La doctora Baró sempre ha estat aficionada a la dansa. Actualment, hi fa una aproximació a través del twerking. Parlem sobre com va començar a practicar aquest estil de ball i sobre la necessitat de donar curs a la creativitat davant l’exercici d’una professió tan exigent com la medicina.
Lluís Valerio (‘Stalker’),
metge de família i novel·lista
“L’exercici de la medicina té una relació amb la fatalitat que ens passa factura. Donar un fil argumental a aquestes circumstàncies les fa més comprensibles”
Especialista en medicina familiar i comunitària i responsable de la Unitat de Salut Internacional ICS Metropolitana Nord del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol. El doctor Valerio també escriu i és l’autor, sota el pseudònim Stalker, d’un cicle de novel·les d’aventures ambientades a l’Àfrica que ha batejat amb el nom de “Motorsoul” i que consta de set títols, el darrer dels quals és La crònica diamant (Raig Verd, 2023).
Elisenda Durban, historiadora i autora de la novel·la ‘La metgessa’
“Agnòdike va ser un exemple de vocació mèdica, amb un gran afany de superació i sacrifici”
Llicenciada en Història Antiga i especialista en Egiptologia. Parlem amb ella sobre la enigmàtica figura d’Agnòdike, una dona de l’antiga Grècia, considerada la primera ginecòloga. Durban ha condensat en la novel·la històrica La metgessa (Pagès Editors, 2023) les seves investigacions sobre la fascinant vida d’aquesta dona i la seva època i ha recreat les característiques de l’exercici de la medicina en l’antiguitat.
Històries de metges
Ferran Mascaró, oftalmòleg i maratonià
“Tant en una cirurgia com en una cursa, el més important és l’ara i l’aquí. S’ha de fer en aquell moment i de la millor manera possible”
Especialista en oftalmologia i responsable de cirurgia orbitària i oculoplàstica a l’Hospital de Bellvitge i al Centre Mèdic Teknon. Mascaró ha corregut les principals maratons del món i ha quedat classificat en sisè lloc en una final mundial de corredors de la seva categoria d’edat a Chicago. També porta a terme una tasca de conscienciació i activisme per donar a conèixer els trastorns de l’espectre autista a través del projecte #josepvalent, dedicat al seu fill.
Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica
“Arriba
un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats”
Especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu i adjunta al Servei de Cirurgia General de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Des de fa tres anys, la doctora Velasco també elabora collages utilitzant radiografies. Ha participat en exposicions a Londres, Milà i Atenes i ha presentat dues mostres individuals a Barcelona. Les seves obres es poden trobar al compte d’Instagram @negatocollage.
Dani
Antolín, metge de família i aficionat al teatre
“El teatre m’ha donat moltes eines per gestionar situacions tenses o per donar males notícies, que és una assignatura pendent a la carrera”
Especialista en medicina de família i metge al CAP Ripoll. El doctor Antolín té moltes aficions, però en destaquen especialment el teatre i la música. Va començar a formar-se en interpretació en un moment molt difícil de la seva vida i, des d’aleshores, aquesta ha estat una companya de viatge que li ha aportat eines molt valuoses per al seu dia a dia, tant en el camp personal com en el professional.
El CoMB als mitjans
Salut dels professionals
Al maig es va fer pública la creació de la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut, adscrita a la UAB (1), un projecte pioner que té com un dels principals objectius donar resposta a la necessitat de formar professionals competents en la promoció i l’atenció de la salut de tots els professionals de la salut. D’altra banda, al març es va inaugurar l’Espai Galatea a Barcelona (2) i a l’abril es va parlar també de l’activitat del Servei Telemàtic de Suport Psicològic als Estudiants de Medicina. El president del CoMB, Jaume Padrós; el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, i la cap clínica del Programa d’Atenció Integral als Professionals de la Salut Malalts de la Clínica Galatea, Dolors Braquehais, van fer declaracions sobre aquests temes.
MIR i demografia mèdica
El debat sobre les places a les facultats de Medicina i sobre les vacants MIR de Medicina de Família a Catalunya, la jubilació massiva de professionals i l’arribada de metges amb formació extracomuni-
tària, juntament amb les dificultats d’homologació de l’especialitat, són alguns dels grans reptes de la demografia mèdica. El president del CoMB, Jaume Padrós (3); el vicepresident, Jaume Sellarès, i la presidenta de la Secció Col·legial de Metges amb Formació Extracomunitària, Ana Graciela Angulo (4), van fer declaracions a mitjans de comunicació a l’abril sobre aquests temes.
Sensellarisme
A l’abril es va presentar el document Propostes per oferir una millor atenció sanitària a les persones sense llar, que va elaborar el grup de treball multidisciplinari #SalutSenseLlar, promogut pel Collegi de Metges de Barcelona, i on es formulen algunes propostes de millora que, segons els experts redactors del document, són factibles i impliquen diferents àmbits i administracions. La metgessa de família i membre de la Junta de Govern del CoMB, Beatriu Bilbeny (5), va fer declaracions a mitjans de comunicació sobre aquest tema.
Acció climàtica i salut planetària
A l’abril i al maig es van publicar diverses informacions sobre l’impacte del canvi climàtic a la salut, especialment dels pacients crítics, i sobre la pol·lució a la ciutat de Barcelona. La presidenta de la Secció Col·legial d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB, Carla Oliva, i l’epidemiòleg i membre de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla (6), van parlar amb els mitjans sobre aquests temes.
L’ús del català en la relació metge-pacient
La publicació al març del Document de Posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) L’ús del català en la relació metge-pacient, a més de la creació de l’associació “Metges pel català” i de la publicació al febrer dels resultats de l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, sobre el qual se’n va emetre una nota de premsa, van fer que el tema estigués present als mitjans de comunicació.
Conciliació
El CCMC va atorgar al març la segona edició dels seus Premis a les Millors
Iniciatives en Conciliació al sector sanitari, que van guardonar tres iniciatives liderades pels professionals des de les seves organitzacions per donar resposta a les necessitats de conciliació de la vida professional, familiar i personal. Alguns mitjans es van fer ressò de les experiències guardonades.
COVID-19 i altres malalties infeccioses
L’aparició al maig de la nova variant FLiRT del virus SARS-CoV-2, així com l’augment dels casos de tos ferina a Europa, van fer que els membres de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla i Robert Güerri, donessin informació i consells a diversos mitjans sobre aquestes malalties i recordessin la importància de la vacunació per protegir la població de risc.
Els metges demanen d’endurir la llei davant l’augment de casos d’intrusisme
Intrusisme
Al juny va tenir lloc, a la seu del CoMB i en presència d’una vintena de mitjans, una roda de premsa on es va fer públic el posicionament de la institució davant els casos d’intrusisme professional en l’àmbit mèdic, un delicte davant el qual, a parer del Col·legi de Metges de Barcelona, actualment s’estan aplicant penes que no s’ajusten a la seva gravetat. Durant la roda de premsa, es va recordar també que una de les principals eines per lluitar contra l’intrusisme professional és el Registre Públic de Col·legiats, que es pot consultar per tal de verificar la col·legiació dels professionals. El president del CoMB, Jaume Padrós; el secretari, Gustavo Tolchinsky, i la vicesecretària, Sònia Miravet , van fer declaracions als mitjans (7).
Juntes Comarcals
Diversos actes i posicionaments de les juntes comarcals del Col·legi de Metges han aparegut a mitjans de comunicació d’àmbit local i comarcal, com ara la inauguració de la nova seu del Col·legi de Metges a Manresa (8) i l’estat del sistema sanitari al Bages (9); la xerrada sobre les metgesses al Bages entre la dictadura i la democràcia; l’acte d’homenatge a Pere Tarrés i la conferència “Salut i cànnabis” a Manresa; la situació de la demografia mèdica al Vallès Oriental; les Jornades Sanitàries del Vallès Occidental (10), i l’Acte de la Professió Mèdica de l’Anoia, entre d’altres.
Padrós insta els pacients a verificar la col·legiació dels metges al web de l’entitat tadania es institucion els professionals fan una crida als paci nt p rquè v rifiquin la ituació de col·legiació homologació de s facultatius que e s tracten mitjançant la pàgina web de col·legi. “Tothom pot dir al gi tr públic de s metges col·legiats És un dre de s ciutadans i una obligació de les institucions”, va dir Padrós D’altra banda, la lle de prof ion anitàri impo les empreses les admini tracions la verificació de la col·legiació d’un professional a l’hora de contractar-lo pe a una eina a comprovar-lap riòdicam nt, com a mínim cada tres anys segons l’entitat col·legial, Un farsant, en presó provisional n Entre els casos en què s’ha personat el CoMB hi figura el de la condemna a 32 mesos de presó d’una dona que va exercir la medicina fraudulentament set mesos a l’hospital de Berga, anteriorment durant cinc anys en altres centres. No ingressarà a la presó si no delinqueixen un període de cinc anys. En un altre cas, un farsant està en presó provisional mentre esperajudiciperreiterats casos d’intrusisme en centres públics i privats. En un altre procediment, una dona es va fer passar per metgessa va exercir durant anys en una residència. Un altre acusat va oficiar com a professional de la salut mental fent diagnòsticsi prescripcions de psicofàrmacs posant en risc la salut de les persones. “No podem mantenirnos passius. Una persona que s’infiltra en el sistema comporta un risc
Totes aquestes informacions han aparegut a televisions com TV3, TVE i Betevé; ràdios com Catalunya Ràdio, RAC1, Cadena SER, Onda Cero i COPE Catalunya i Andorra; agències com EFE, Europa Press i Agència Catalana de Notícies; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico de Catalunya, El Periódico de España, El Punt Avui, El País, El Mundo, ABC i La Razón; publicacions sanitàries com DiarioMédico.com, RedacciónMédica.com, ElDiaridelaSanitat.cat, ElMédicoInteractivo.com, GacetaMédica.com, ConSalud.es, IMMédicoHospitalario.es, InfoSalus.com, ISanidad. com, FarmacoSalud.com, ActualidadSanitaria.com, MédicosyPacientes. com i PlantaDoce.com; mitjans digitals com Eldiario.es, Público.es, ElConfidencial.com, 20Minutos.es, Antena3.com, Telecinco.es, CincoDías.com, Expansión.com, ElEspañol.es, GenteDigital.es, Social.cat, TheObjective.com, ElMón. cat, ElNacional.cat, NacióDigital.cat, Vilaweb.cat, LaRepública.cat, CrónicaGlobal.com i CatalunyaPress.cat, i publicacions d’abast regional, comarcal i local com AquíBerguedà.cat, CastellarVallès.cat, Cerdanyola.info, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, DiarideBarcelona.cat, Diari MÉS, El 9 Nou (edicions Osona i Ripollès i Vallès Oriental), El Temps, ElBaix.cat, Empodrà.info, LaCiutat.cat, La Mañana, LleidaDiari.cat, ManresaDiari.cat, NacióManresa.cat, NacióBerguedà.cat, RàdioSabadell.cat, Regió 7, Segre, SetmanariLEbre.cat, SomGranollers.cat, TotSantCuigat.cat i TotBarcelona.cat, entre d’altres.
LaCiutat.cat, 19 d’abril de 2024. Regió 7, 14 d’abril de 2024.
NacióManresa.cat, 4 d’abril de 2024.
La Vanguardia, 14 de juny de 2024.
Obituaris
Josep Maria Grau Junyent (1952-2024)
El nostre company, Josep Maria Grau Junyent, ens va deixar el proppassat 14 d’abril als 71 anys. Inicià els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona (UB) el 1969 i es va formar com a intern a la Càtedra de la Clínica Mèdica C de l’Hospital Clínic. L’any 1976 inicià la formació en Medicina Interna i obtingué el títol de doctor l’any 1983.
Va destacar sempre pel seu caràcter seriós, però compartir estones amb ell era gaudir de la bondat d’un company extraordinari. Aquest ha estat el meravellós contrast d’una persona honesta, treballadora, internista vocacional, consultor emèrit i mestre de molts professionals de l’hospital. En Josep Maria va destacar també per la seva implicació en recerca, on va ser líder d’un grup referent en l’estudi de les malalties musculars, especialment les inflamatòries.
Els seus mèrits docents han estat també excepcionals: va ser professor ajudant (1976-1985), professor titular (19852010), catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB (2010-2022) i catedràtic emèrit (20222024). Voldria destacar la seva dedicació i lideratge com a director del Departament de Medicina (2009-2021). Va merèixer ser membre numerari de la RAMC l’any 2014.
Descansa en pau, Josep Maria. Ja et trobem a faltar.
Francesc Cardellach
Catedràtic emèrit de la UB i consultor emèrit de l’Hospital Clínic.
Manel Vera i Rivera (1971-2024)
Aquesta Pasqua ens ha deixat de manera precipitada el nostre amic i company Manel Vera. El doctor Vera estudià a la Universitat de Lleida i va venir el 1997 a fer la residència de Nefrologia a l’Hospital Clínic. Posteriorment es va incorporar a la plantilla del servei de Nefrologia i es va convertir en el responsable de la diàlisi peritoneal.
Enorme defensor de les teràpies domiciliàries, el 2020 va llegir la tesi doctoral, va aconseguir la categoria de consultor dos del Clínic i va publicar més de cent articles científics en revistes nacionals i internacionals.
Va ser vuit anys secretari del Comitè de Delegats Mèdics (CDM) i set anys president de l’Associació Professional del CDM. El seu tarannà era respectuós, tranquil, positiu, empàtic i compromès.
En Manel era un home constructiu, a qui li agradava ajudar i aportar sempre solucions. Recordarem els teus consells. Gràcies per tot el que has fet a l’Hospital Clínic, pels teus pacients i per tots nosaltres. Ens has fet millors persones i millors professionals. El nostre més sentit condol per a la família, per al teu marit Ferran, pares, germans, amics i per a tota la comunitat sanitària i nefrològica.
Descansi en pau. [Obituari publicat a La Vanguardia el 2 d’abril de 2024].
Josep M. Campistol
Nefròleg. Director general de l’Hospital Clínic.
Obituaris complets a: obituaris.comb.cat
Santiago Dexeus Trias de Bes (1935-2024)
Moltes dones hauran plorat sabent que s’ha mort el ginecòleg Santiago Dexeus Trias de Bes. Tenia 88 anys i pertanyia a una família de ginecòlegs i obstetres destacats.
Era afectuós, comprensiu i defensava els principis feministes. Va ser abanderat de la píndola anticonceptiva, del dret a l’avortament, de la defensa de la salut sexual de la dona i de conceptes que s’allunyaven del paternalisme assistencial. Ho va defensar de manera rupturista durant el tardofranquisme.
Va acabar la carrera a la Universitat de Barcelona el 1959 i va entrar com a intern a la Maternitat de Barcelona, tot i que aviat se’n va anar amb beques a Manchester, Ginebra i París. En tornar, el van fer metge adjunt de la Maternitat, fins que el 1973 va fundar amb el seu germà l’Institut Dexeus, des d’on va defensar la legalització de l’avortament, l’ús de l’anestèsia en el part per evitar el dolor, la inseminació artificial i la fecundació in vitro. Amb la doctora Ana Veiga va aconseguir l’embaràs del primer nadó proveta.
Ha rebut molts reconeixements estatals i internacionals i ha estat president de nombroses societats científiques. Fou doctorat honoris causa per la Universitat de Coïmbra i va rebre la medalla Francesc Macià i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. [Obituari publicat a La Vanguardia el 13 d’abril de 2024].
Miquel Bruguera Cortada
Expresident del Col·legi de Metges de Barcelona.
Vídeo complet de la jornada:
Neix la Secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB
La nova Secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB ja és una realitat, després que la seva creació fos aprovada a l’Assemblea de Compromissaris celebrada el passat 21 de març. La Secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària agrupa metges i metgesses convençuts que el sector sanitari ha de respondre a l’emergència climàtica tractant les persones afectades per la crisi, però, alhora, reduint l’impacte climàtic del mateix sector.
La secció es constitueix amb el convenciment ferm que el sector sanitari i els professionals tenen la gran oportunitat de donar exemple i liderar el camí cap a un futur més sostenible, saludable, resilient i just. Per tant, la secció té com a gran objectiu generar un impacte positiu, tant en la salut humana com en la salut del planeta, tot creant la consciència necessària que permeti passar a l’acció davant d’aquest desafiament.
L’any 2023, metges de la Secció MIR i Metges Joves es van organitzar com a grup de treball i, des de llavors, el projecte ha anat creixent i rebent l’interès d’altres metges d’edats diverses que s’hi volien unir. La Junta de Govern del CoMB, que també comparteix la inquietud i els objectius d’aquests metges i metgesses, va donar suport a la pro -
posta de creació d’una secció col·legial focalitzada en l’àmbit de l’acció climàtica i de la salut planetària. Poden formar part de la nova secció tots els metges i metgesses col·legiats interessats en participar en el desenvolupament d’accions dins l’àmbit de l’acció climàtica i de la salut planetària.
2a JORNADA
CoMBXCLIMA
Un dels primers actes de la nova Secció Col·legial ha estat la 2a Jornada CoMBxClima, que es va celebrar a la seu del CoMB el passat 30 de maig i on es va abordar l’impacte del sector sanitari en l’emergència climàtica i el paper dels professionals com a agents de canvi. Aquesta jornada dona continuïtat a la 1a sessió CoMBxClima celebrada el 27 de maig de l’any passat.
La 2a edició de CoMBxClima va començar amb dues conferències: el metge especialista en medicina preventiva i referent en salut planetària d’ISGlobal, Josep Maria Antó, va donar una visió completa de l’abast global de l’impacte ambiental del sector sanitari, i la metgessa especialista en clima i salut, Olena Zotova, va compartir de forma telemàtica algunes estratègies per mitigar aquest impacte.
Els professionals sanitaris poden ser agents de canvi i, de fet, ja hi ha iniciatives per combatre l’impacte del sector sanitari en la salut global. A la primera taula rodona de CoMBxClima es van conèixer diverses experiències de Catalunya i també a escala internacional i la segona taula rodona es va centrar en el paper dels centres sanitaris. Després de les taules rodones, el psiquiatre i investigador d’IDIBAPS, Joaquim Raduà, va presentar en primícia els resultats de l’estudi d’IDIBAPS que relaciona l’escalfament global i la contaminació amb un increment dels trastorns mentals i suïcidis. En acabar, el vicepresident de la Secció d’Acció Climàtica, Enric Prats, va aprofitar la Jornada per anunciar la pròxima convocatòria del Premi a les millor pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari del CCMC, un guardó anual i al qual podran optar tots els metges i metgesses que duguin a terme la seva tasca assistencial en qualsevol centre sanitari català.
Finalment, la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va cloure la Jornada tot recordant el compromís del Consell de Collegis de Metges de Catalunya (CCMC) amb la salut planetària. De fet, el CCMC ja va fer públic l’any 2021 el Document de Posició La salut del planeta, la nostra salut sobre la necessitat de fer front a l’escenari d’emergència climàtica.
MEMBRES DE LA JUNTA DE LA SECCIÓ
Presidenta: Carla Oliva Morell
Vicepresident: Enric Prats Bacardit
Secretària: Júlia Roig Navarro
Vocals: Marina Alcoz Cases, Paula Bezares Fernández, Anna Bosch
Queralt, Elena Codina Sampere i Ferran Seguí Fernández
Aquesta edició compta amb la col·laboració de les seccions col·legials:
Metges Sèniors
Manuel Sans, president
Assemblea anual
El passat 19 de juny es va celebrar l’Assemblea Anual de la Secció de Metges Sèniors, davant la qual es va fer un reconeixement als companys que passen a la categoria de col·legiats honorífics. Atenent a la demografia mèdica, aquest any eren 784 metges els que tenien aquesta condició. Molts d’ells van assistir a l’assemblea i van rebre la insígnia i la corresponent acreditació de mans del president i la vicepresidenta del CoMB, Jaume Padrós i Elvira Bisbe
Vam presentar l’informe de secretaria i vam repassar les principals activitats promogudes per la Secció, orientades a protegir els interessos dels companys sèniors, promovent relacions d’amistat i companyonia, i a adequar els serveis col·legials a les necessitats del col·lectiu. Es va fer una revisió d’accions de servei o socials, i també de culturals i recreatives, i es va animar a tots els membres de la secció a prendre part d’aquestes activitats.
Metges de Medicina Pericial, Avaluadora i d’Assegurances
Marta Marinel·lo secretària
Ordre sobre peritatges judicials
El Departament de Justícia, Drets i Memòria està treballant en l’actualització de l’Ordre JUS/419/2009, de 17 de setembre, relativa al pagament dels peritatges judicials. L’Assessoria Jurídica del Departament ja ha emès l’informe jurídic preliminar i està continuant amb la tramitació del Projecte d’Ordre sobre l’organització de les llistes de perits i el procediment per al pagament dels peritatges judicials a càrrec del Departament de Justícia, Drets i Memòria. S’hi regulen les llistes de perits, el procediment del pagament i els preus dels peritatges, entre d’altres qüestions.
A l’espera que s’aprovi definitivament, ens trobem en el tràmit d’audiència en el qual, com a professionals afectats per aquesta ordre, podem aportar les consideracions i al·legacions oportunes. Per aquest motiu el passat mes de maig, i amb el suport de l’Assessoria Jurídica del CoMB, es va organitzar una reunió per poder recollir-hi totes les al·legacions.
Metges de Sexologia Mèdica
Manel Honrado, president
Congrés de la Federació Europea de Sexologia
El passat mes de maig es va celebrar a Bolonya (Itàlia) el 17è Congrés de la Federació Europea de Sexologia, al qual vàrem assistir com a representants de la secció i vàrem presentar una comunicació vinculada a serveis del CoMB orientats a la formació i la seguretat clínica, amb l’objectiu de garantir l’acte mèdic, evitar l’intrusisme professional i augmentar la confiança dels pacients respecte als professionals que exercim la sexologia.
A partir d’aquests serveis i de la bona acceptació de la comunicació, des de la secció estem elaborant un itinerari formatiu dirigit a tots els metges interessats en l’àmbit de la sexologia. Esperem que aquesta iniciativa permeti la transferència de coneixement, així com la difusió d’investigacions que permetin avançar en la nostra pràctica mèdica.
Metges de Sinologia (Patologia Mamària)
Lidia Blay, presidenta
Nova Junta
El passat mes de maig es van celebrar eleccions per escollir nova Junta Directiva de la Secció. Els companys escollits som: Lidia Blay Aulina, com a presidenta; Sandra López Gordo, com a vicepresidenta; Laura Cusiné López, com a secretària; Carme Buqueras Bujosa, com a tresorera, i Mireia Recaj Gutiérrez, Eulàlia Valls Ferrusola i Meritxell Medarde Ferrer, com a vocals.
Volem agrair la tasca duta a terme per l’anterior Junta Directiva encapçalada per Montserrat Solà. Des de la nova Junta continuarem assessorant la Junta de Govern del CoMB quan així ens ho sol·liciti i vetllant perquè en tots els àmbits de l’assistència, tant el diagnòstic com el terapèutic, s’assoleixin els nivells de qualitat acceptats internacionalment.
Metges MIR i Metges Joves
Mar de Pablo Miró, presidenta
Benvinguda als nous residents
Des de la Secció MIR i Metges Joves, en aquesta ocasió volem donar la nostra més càlida benvinguda a tots aquells metges i metgesses que us heu incorporat recentment a l’exercici de la Medicina i inicieu l’etapa MIR. Us desitgem de tot cor molta sort i encerts en aquesta nova etapa. Des de la secció us intentarem resoldre els dubtes que puguin sorgir durant els inicis i us acompanyarem en allò que necessiteu. Ens comprometem a seguir treballant amb propostes de millora per al nostre col·lectiu i us recordem que tenim les portes obertes a totes aquelles persones que vulgueu saber-ne més o us vulgueu implicar més activament dins la secció.
Metges d’Estètica
Petra Vega, presidenta
Assemblea anual
Darreres accions de la Junta Directiva, que es van presentar a l’Assemblea Anual del 27 d’abril:
• Amb l’objectiu de combatre l’intrusisme professional en la Medicina Estètica, reunió amb representants de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària de la Generalitat de Catalunya, la Unitat de Consum dels Mossos d’Esquadra i els Serveis jurídics del CoMB. Proposta per fer una campanya que posicioni la figura del metge com a garant de la salut.
• Eliminació de la quota de pertinença a la secció. Increment de socis d’un 16,25 %.
• Realització de 7 cursos (gestió i assistencials) amb 356 inscrits i emissió de 8 nous DIACAPS.
• Enviament de butlletins informatius periòdics.
• Presència en congressos nacionals i internacionals.
Treballem per acomplir els nostres objectius de futur i atendrem els vostres suggeriments per fer una Medicina Estètica més eficaç i segura.
Metges Psiquiatres
Montse Vallmajó, vicepresidenta
Un espai de reflexió
Des de la Secció de Psiquiatria volem contribuir al debat de com pensar la psiquiatria del futur, qüestionant-nos l’excessiva confiança en el model après, sense diluir i desvirtuar els discursos alternatius. Podem dir que hi ha tres dimensions relacionades amb la filosofia en la pràctica psiquiàtrica: la filosofia subjacent al nostre mètode de fer ciència i, com a conseqüència, en la nostra concepció de malaltia mental i del seu tractament; la nostra filosofia personal, i la filosofia del mateix pacient. Tot inserit en un sistema social i cultural que al llarg de la història ha estat influenciat per plantejaments filosòfics en la forma de fer psiquiatria. La psiquiatria pot fer camí evolucionant des d’un art pràctic a una disciplina científica basada en la biologia molecular acompanyada de la imperiosa intel·ligència artificial. Tot plegat ens posiciona en un espai de reflexió intens que us proposem compartir des de la Secció.
Metges de Tractaments
Complementaris
Cristina Domingo, presidenta
Jornada d’actualització
El passat 13 d’abril, la Secció va organitzar una jornada d’actualització. A la primera taula, José Antonio Roquet va parlar sobre saviesa oriental en temps moderns i es va referir a l’ús de l’acupuntura en la pràctica mèdica, i Carles Rodríguez va tractar l’evolució de l’homeopatia en els darrers 40 anys.
En una segona taula, Maria Josep Roca va explicar l’evidència científica dels beneficis del ioga en l’atenció́ a la salut, i Marisol Estrems va presentar casos clínics quirúrgics exitosos amb aplicació complementària de l’homeopatia. A la darrera taula, David Vinyes va exposar les bases científiques i els mecanismes d’acció de la teràpia neural i Ishar Dalmau ens va parlar de com el teixit connectiu i la matriu extracel·lular influeixen de forma global en tot l’organisme. La jornada va ser un èxit tant de públic com en qualitat del debat sobre cada una de les ponències.
Juntes comarcals
ALT PENEDÈS
El Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès va acollir el dijous 20 de juny la presentació del llibre Ensenya’m la llengua (1), que recupera paraules i expressions sobre salut i malaltia que formen part del vocabulari popular i col·loquial català i que, fins fa pocs anys, eren d’ús quotidià. A la presentació, van participar l’escriptor i periodista Màrius Serra; el metge de família i autor del llibre, Antoni Beltran, i la presidenta de la Junta Comarcal, Mariona Monera
ANOIA
La Junta de l’Anoia del CoMB va organitzar, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada, la presentació del llibre De vulnerables a poderosos, escrit pel metge Jordi Varela. L’acte va tenir lloc el 16 d’abril a la Biblioteca Central d’Igualada i va comptar amb la participació de la presidenta de la Junta Comarcal, Elisenda Florensa, i la regidora de Cultura i Salut Pública de l’Ajuntament d’Igualada, Carme Riera
El primer acte anual de la Professió Mèdica de les juntes comarcals d’enguany va ser la Festivitat Dr. Pere Gabarró i Garcia, Acte de la Professió Mèdica de l’Anoia 2024, que va tenir lloc el 30 de maig al Centre Cívic Nord d’Igualada. Per part de la Junta de Govern del CoMB, Iolanda
Jordan (2a), va pronunciar la conferència “Salut i cànnabis”, en un acte presentat per Elisenda Florensa (2b).
BAGES
En el marc dels actes del 8M, la Junta del Bages va organitzar la conferència Metgesses al Bages, entre la dictadura i la democràcia (1930-2023), en la qual es va presentar un treball de recerca per conèixer l’evolució del rol professional de les metgesses de la comarca, a càrrec de les metgesses sènior Anna Vidal i Cloti Morales (3). L’acte va comptar amb l’assistència d’un centenar de persones, entre elles la presidenta de la Junta Comarcal, Encarna Sánchez, i la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe
L’Associació de Veïns del barri de Sant Pau de Manresa, en col·laboració amb la Junta Comarcal, va celebrar, el 25 de maig, l’acte anual d’Homenatge a la memòria del Dr. Pere Tarrés.
L’Espai la Plana de l’Om de Manresa va acollir el 5 de juny una Jornada sobre Salut i Cànnabis organitzada per la Junta del Bages del CoMB i la Filial del Bages de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. La conferència de la jornada va anar a càrrec de la psiquiatra, membre de la Junta de Govern del CoMB i promotora del document La salut i el cànnabis, Rosa Calvo
La Junta Comarcal del Bages del CoMB i la Delegació del Bages del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona van organitzar la jornada Atenció a la diversitat religiosa al final de la vida, el passat 19 de juny, a l’Espai Plana de l’Om. L’acte va comptar amb el suport de la Fundació Mémora.
BERGUEDÀ
L’Acte de la Professió Mèdica del Berguedà (4) va tenir lloc, el 13 de juny, a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou. Durant la jornada es va lliurar el Premi Dr. Pau Florejachs i Viladomiu 2024. Els professionals guardonats van ser Alexandra Rabat i l’equip de l’ABS Baix Berguedà (ICS), Josep Vidal Alaball i l’equip de la Unitat de suport a la recerca de la Catalunya Central (ICS) i Anna Benavides i l’equip de Medicina Física i Rehabilitació a Mútua Terrassa. La presidenta de la Junta del Berguedà, Anna Escalé, va presentar l’acte i el president del Patronat de la Fundació Galatea, Miquel Vilardell, va pronunciar la conferència “Atenció i cura dels professionals de la salut”.
MARESME
L’Espai Mataró Connecta va aglutinar el 25 d’abril referents del sector a la comarca del Maresme en la jornada informativa Dignitat, llibertat, autonomia: Acompanyament en la presa de decisions, que
va tractar sobre la Llei de l’eutanàsia des d’un vessant assistencial, per conèixer de forma pràctica el procés de presa de decisions, de suport als pacients i la seva aplicació a la comarca
La VI Jornada Observatori de Medicina de Família al Maresme, organitzada per la Junta Comarcal del CoMB, la CAMFiC i la Filial al Maresme de l’ACCMM, es va celebrar el 23 de maig a Cabrils sota el títol Rellevància de l’activitat assistencial, longitudinalitat i exercici de la professió al territori
La XXVII Jornada: La recerca sanitària al Maresme (5), organitzada conjuntament per la Filial del Maresme de l’ACCMM i el CoMB, va tenir lloc el passat 13 de juny. A l’acte es van atorgar premis i beques per import de 4.100 € per incentivar la recerca promoguda pels metges de la comarca.
OSONA
La Delegació del CoMB a Vic va acollir, el 20 de març, la sessió informativa Aspectes a tenir en compte en la planificació posterior a la jubilació per oferir informació i resoldre dubtes a tots els metges que arribaran a aquesta etapa.
El CoMB i la Filial de l’Acadèmia a Osona (ACMO) van organitzar el 18 d’abril la Jornada Recerca. Recursos i sinergies a la comarca d’Osona (6), on es van donar a conèixer experiències i les línies i grups de recerca existents, de la mà de l’IRIS-CC (Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central). Els organitzadors, com a institucions convocants dels Premis Sanitat Osona, que enguany compleixen la seva 42a edició, van facilitar elements de suport per promoure la recerca i la investigació.
VALLÈS OCCIDENTAL
Les XLII Jornades Sanitàries, Jornades Mèdiques sobre Avenços en Salut Connectada, organitzades per la Filial de l’ACCMM del Vallès Occidental i la Junta Comarcal del CoMB, van tenir lloc el 19 d’abril a Castellar del Vallès.
El Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), la Corporació Sanitària Parc Taulí, la Junta Comarcal del Vallès Occidental i l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB van organitzar un nou Cafè GIPS sobre l’aplicació de la innovació en el sector salut, a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el 30 d’abril.
La 6a edició del Cinefòrum en Medicina (7) es va dur a terme el 10 de maig a
Terrassa amb la projecció de la pel·lícula El jardinero fiel. El metge especialista en oncologia Jordi Craven-Bartle va moderar un debat en què hi participaren el metge especialista en neurologia i membre del Servei de Neurologia i la Unitat de Bioètica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Bernabé Robles, i la metgessa i managing director d’Alta Medical Services, Anna Muñoz. La presidenta de la Junta Comarcal, Isa Martínez, va presentar la sessió.
UNITAT DE PARTICIPACIÓ
Sessions professionals als centres de treball
El director de l’Àrea de Praxi i Servei de Responsabilitat Professional (SRP) del CoMB, Josep Arimany va impartir, el passat febrer, la sessió Abordatge jurídic i medicolegal dels enregistraments dels actes mèdics al CAP Sarrià (8) dirigida als professionals de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA). La sessió va ser presentada per Antoni Trilla i organitzada pel Comitè d’Ètica Assistencial d’ACEBA. També el mes de febrer i març es va fer una sessió doble sobre Responsabilitat professional mèdica i seguretat clínica a la Fundació CPB Serveis Salut Mental, a càrrec de Josep Arimany.
El 15 de març, el director de la Fundació Galatea, Toni Calvo, va oferir al Campus Bellvitge la xerrada adreçada als estudiants de medicina La salut dels estudiants de la salut , sobre la importància de tenir cura i protegir la pròpia salut mental i física també en època d’estudiant.
El 17 d’abril, el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, va parlar a l’EAP Vallirana sobre La participació dels metges en la gestió i organització dels centres. Eines per desburocratitzar el procés assistencial, un tema molt sol·licitat actualment, davant la necessitat d’eficiència dels recursos sanitaris.
El 3 de juny, es va impartir una sessió al CAP Roquetes de Sant Pere de Ribes sobre Documentació clínica, confidencialitat i informació al pacient , a càrrec de l’advocada de l’Assessoria Jurídica del CoMB i membre de la Comissió Tècnica en matèria de Documentació Clínica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Mercedes Martínez
El 6 de juny, el CAP Igualada Nord va acollir la sessió El certificat mèdic de defunció, de la mà del metge forense responsable de la Unitat de Medicina Legal de l’SRP, Carles Martín. I el 17 de juny, el secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, va presentar els serveis col·legials en una sessió a l’Hospital de Granollers.
Si esteu interessats a organitzar una sessió per als professionals del vostre equip al vostre centre de treball, contacteu amb participacio@comb.cat (sessions gratuïtes d’una hora).
Consulta 21
Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor
“No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic”
Especialista en Medicina Familiar i Comunitària al CAP Larrard de Barcelona. La doctora Perelló és experta en l’abordatge multidisciplinari del dolor crònic des de l’àmbit de l’atenció primària. En l’entrevista ens parla de l’ús dels fàrmacs contra el dolor (també dels opioides), però, sobretot, de les darreres evidències lligades al benefici que aporta la tríada formada per exercici físic, educació i psicologia.
“L’ansietat que genera als pacients no saber quan vindrà un atac de migranya és molt dura. Per això estem treballant en models matemàtics que ens ajudin a predir-los”
Cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic. La doctora Pozo ha desenvolupat també el programa de recerca Migraine Adaptive Brain. En aquesta entrevista parlem de com afecta la migranya els pacients, de tractaments i de línies de recerca innovadores.
Patricia Pozo, neuròloga
Jaume Motos, cirurgià recentment jubilat del SEM
“Hi ha feines i hi ha professions. Jo soc dels que pensa que la professió de metge s’exerceix tota la vida”
Especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, fa poc que s’ha jubilat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, on era el metge més antic. El doctor Motos ha compartit vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació i explica els canvis que ha experimentat l’atenció a les emergències al llarg dels anys.
“És important disposar d’un espai adequat, físic i mental, per poder comunicar als pacients informacions que són dures de dir, d’entendre i d’assimilar”
Especialista en neurocirurgia i adjunta al Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar. Ha liderat un projecte per facilitar i millorar la comunicació de notícies difícils als pacients i als seus familiars a través de la creació d’un espai específic. Parlem amb ella sobre l’origen d’aquesta iniciativa, les característiques que té aquest espai i les habilitats necessàries a l’hora de comunicar-se amb pacients i familiars
Gloria Villalba, neurocirurgiana
Resum d’entrevistes disponibles als darrers episodis del pòdcast del CoMB, Hipòcrates en pijama, dins de la secció Consulta 21, amb experts en diferents àmbits i especialitats.
Anna Ruiz, metgessa de família
“Volem que els nostres estudiants s’enamorin de la medicina igual que ens en vam enamorar nosaltres”
Especialista en Medicina Familiar i Comunitària a l’Equip d’Atenció Primària del CAP de Sant Joan de Vilatorrada (ICS). A més, exerceix com a professora a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i com a investigadora a la Unitat de Recerca i Innovació de la Catalunya Central de l’ICS. Les seves principals àrees de recerca són l’arteriopatia perifèrica, l’activitat física, la gent gran i la COVID-19. La doctora Ruiz se sent afortunada de poder fer assistència i, alhora, combinar-ho amb la recerca i la docència en l’àmbit de l’atenció primària.
“MFiC és l’especialitat més triada. No n’hi ha cap altra que tingui més de 2.000 persones disposades a fer-la. Per això, cal donar-li la volta al missatge”
Especialista en Medicina Familiar i Comunitària (MFiC), metge de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona i professor associat de la Facultat de Medicina de la UAB. Des de fa uns anys, Cánovas analitza la tria i adjudicació de places MIR de MFiC i comparteix les seves anàlisis a la xarxa X. També ho ha fet en aquesta darrera convocatòria. Analitzem amb Cánovas què passa amb l’especialitat de MFiC i si és o no atractiva per als metges joves.
Yoseba Cánovas, metge de família i analista de la tria de places MIR
Per escoltar aquestes entrevistes del pòdcast Hipòcrates en pijama:
Hipòcrates en pijama
Hipòcrates en pijama, el podcast del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Un espai produït per l’equip de Comunicació del CoMB, amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, on podeu escoltar històries, testimonis i experiències de la mà de metges i metgesses i d’altres professionals. Parlem de medicina, de salut... i de moltes coses més. Hi posem un toc final d’història i cultura relacionada amb la medicina, de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.
Escolta’l i subscriu-t’hi des de la teva plataforma de streaming:
Cultura i societat
Acte inaugural de l’Any Dr. Jordi Gol Gurina 2024
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va inaugurar, el passat 2 de maig, l’Any Doctor Jordi Gol Gurina (Barcelona, 1924-1985) amb un acte commemoratiu en el qual va recordar la figura d’aquest emblemàtic metge de família i internista, reconegut per promoure grans reformes en l’atenció primària a Catalunya i en el camp de la medicina social.
Durant la vetllada, diversos ponents van destacar diferents aspectes de la trajectòria i personalitat del doctor Gol i tots van reivindicar la necessitat de donar continuïtat al seu valuós llegat. El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, i el director d’IDIAP Jordi Gol i vicepresident de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Josep Basora, van ser els encarregats d’inaugurar l’acte.
El metge de família, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i professor al departament de Ciències Clíniques de la Universitat de Barcelona (UB), Francesc Borrell, va recordar el metge humanista, amb la ponència Dr. Jordi Gol, un metge de persones. La presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i directora general de l’Insti-
tut Borja Bioètica de la URL, Montserrat Esquerda, va seguir reconstruint la figura del doctor Gol des d’un altre vessant amb la ponència Jordi Gol, un cristià modern. L’excap del Servei de Medicina Intensiva a l’Hospital de Mataró i exsecretari general de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut, Xavier de Balanzó, va recordar el paper fonamental com a mestre i mentor de metges de Jordi Gol Gurina. La presidenta del patronat de la Fundación Avedis Donabedian, Rosa Suñol, es va referir a l’enorme llegat que ha deixat el doctor Gol.
Per la seva banda, el president de la CAMFiC, director de recerca del Consorci d’Atenció Primària Barcelona Esquerra i professor agregat de Medicina de la UB, Antoni Sisó, va recordar que el doctor Gol sempre va defensar posar les persones i l’ètica al centre de l’atenció primària. La metgessa de família i vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, va reivindicar la necessitat de mantenir viu el llegat del doctor Gol i de donar-li continuïtat i va instar a complir el seu encàrrec: “Reconciliar l’humanisme amb la pràctica de la medicina.” Va cloure l’acte el director general de Professionals de la Salut del Departament de Salut, Marc Soler, que va destacar
Més informació:
que el missatge del doctor Gol “dona moltes pistes de com ha de ser l’atenció primària del futur”.
EL LLEGAT DE JORDI GOL GURINA
El doctor Jordi Gol Gurina va ser un metge emblemàtic pel seu paper dinamitzador de les reformes en l’atenció primària a Catalunya i en el camp de la medicina social. Considerat un catòlic progressista i un metge humanista, amb el seu extraordinari magnetisme va fer reflexionar els metges de la seva generació i els més joves sobre com havia de ser el metge de capçalera al segle xx. Va participar, i fins i tot va portar la iniciativa, en les reunions de les comissions creades per definir el paper del metge en l’atenció primària.
Un dels punts més destacats en la seva vida professional va ser al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que tingué lloc a Perpinyà el 1976, on es va aprovar la definició de salut feta per Jordi Gol: “La salut és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”, la qual es pot considerar una definició pròpia del nostre país, on s’emfatitza que s’ha de tenir en compte que la salut exigeix l’apreciació subjectiva de benestar i autonomia.
Al QR que podeu consultar en aquesta pàgina trobareu accés al vídeo complet de l’acte inaugural de l’Any Doctor Jordi Gol Gurina, així com a més informació sobre l’any commemoratiu i a dues entrevistes al doctor Gol de l’arxiu de RTVE: una corresponent al programa Personatge, conduït per Montserrat Roig l’any 1978, i una altra del programa Vostè pregunta, amb Joaquim M. Puyal, de l’any 1979.
Un centenar de metges catalans participen a la 22a edició dels Concursos Artístics
Prop d’un centenar de metges i metgesses de tot Catalunya es van trobar el passat 22 de maig, a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), per gaudir d’una jornada dedicada a les arts amb motiu de la celebració de la 22a edició dels Concursos Artístics, que organitza el Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC). El certamen premia els col·legiats i col·legiades (i també les seves parelles) dels quatre col·legis de metges catalans que presenten treballs de dibuix i pintura, fotografia digital, narrativa breu i poesia. En aquesta edició, s’han rebut 103 obres: 31 fotografies, 14 obres de narrativa breus, 10 poemes i 48 pintures.
Per categories, els premiats van ser:
• En la categoria de fotografia digital, que organitza el Col·legi de Metges de Girona (COMG), es va lliurar el Premi Vela llatina amb tramuntana al doctor Joan Ramon Duran per l’obra Cap a l’albada. El jurat va fer una menció especial a l’obra L’espera de la doctora Maria Jesús Torres
• En la categoria de narrativa breu, que atorga el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), el Premi Antoni Mussa va ser per a Pilar Duch per l’obra Diari de navegació
• El Premi Màrius Torres de Poesia, que atorga el Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), va recaure en la doctora Pilar Babi pel recull de poemes Trànsit
• Finalment, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va lliurar el premi Tritó de bronze de dibuix i pintura al doctor Santiago Capell per l’obra Moment
creatiu. El jurat va decidir atorgar també un accèssit al doctor Jordi Altimiras per l’obra Reunió
Els premis es van lliurar en el marc de la 12a Jornada Cultural del CCMC , una celebració itinerant que cada any se celebra en un dels col·legis de metges de Catalunya i que enguany va organitzar el CoMB.
En aquesta edició, es van celebrar dos tallers simultanis. Un de gastronomia, amb la conferència L’evolució de la gastronomia i l’impacte a la societat que va oferir la coordinadora d’estudis de cuina i gastronomia al Campus d’Hoteleria i Turisme CETT, Vinyet Capdet , i un d’aquarel·la, on l’artista Laureano Martí va pintar un quadre en directe que després es va sortejar entre el públic. Per finalitzar la jornada, tots els assistents van fer un dinar de germanor i van gaudir d’una visita guiada a la Sagrada Família.
PREMIS QUE SÓN OBRES D’ART
Cada col·legi professional s’encarrega d’una de les categories dels premis i, en aquesta edició, s’han renovat els guardons de fotografia i poesia, organitzats pels col·legis de Girona i Lleida, respectivament.
El COMG va lliurar el Premi Vela llatina amb tramuntana de fotografia amb una obra creada exclusivament per a aquesta ocasió pel metge jubilat, escultor i membre de la Junta Sènior del COMG, Josep Maria Trull. El COMLL va atorgar el Premi Màrius Torres de poesia amb una obra ceràmica de l’artista Monti Mateu que imita la pedra amb una il·lustra-
ció original i inèdita del poeta lleidatà Màrius Torres. El guardó del premi Tritó de Bronze de dibuix i pintura que organitza el CoMB és obra de l’escultor Eusebi Arnau i el joier Lluís Masriera. I el de narrativa breu, Antoni Mussa, concedit pel COMT, recorda el que va ser el primer metge tarragoní del qual es té notícia i que va viure al segle I aC.
La 23a edició dels Concursos Artístics per a Metges se celebrarà l’any vinent al COMT.
1. Professionals guardonats a la 22a edició dels Concursos Artístics. 2. Cap a l’albada, de Joan Ramon Duran. Premi Vela llatina amb tramuntana de fotografia. 3. Moment creatiu, de Santiago Capell. Premi Tritó de bronze de dibuix i pintura.
Cultura
Divuitena edició de la cursa atlètica dels Medijocs
La cursa atlètica és l’esdeveniment principal dels Medijocs, la festa de l’esport del col·lectiu mèdic. El passat 20 d’abril es va celebrar la divuitena edició d’aquesta prova atlètica, a la qual estan convidats a participar metges, familiars i amics, així com altres professionals i treballadors del sector sanitari. L’esdeveniment té un límit de 300 participants, degut a les restriccions del circuit de la Pollancreda fins a Can Borrell, a Sant Cugat del Vallès.
Aquest any, el millor temps masculí el va aconseguir Josep Díaz Carretero (0:27:11) i el millor temps femení va ser per a Gemma Arnau Cubillo (0:32:35). Pel que fa als metges amb millors resultats, van ser Josep Rubio Palau (0:29:54), Jose Luis Cabrera Muñoz (0:30:20) i Guillem Fluxà Terrasa (0:31:43). En la categoria femenina de metgesses, els millors temps van ser per a Gemma Arnau Cubillo (0:32:35), Marta Sabaté Tormos (0:34:58) i Clàudia Dasca Romeu (0:35:38).
D’altra banda, a finals de maig es va celebrar la tradicional caminada dels Medijocs. Aquesta edició va consistir en una ruta de 9 km fins a les Coves del Salnitre a Collbató, que va finalitzar amb una visita a les coves.
Homenatge a Xavier Sierra
El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar el passat febrer un acte d’homenatge al metge recentment traspassat Xavier Sierra, especialista en Dermatologia, president de la Fundació Museu de la Història de la Medicina de Catalunya (FMHMC) i destacat humanista i divulgador de la història de la medicina, Sierra va ser recordat per la seva trajectòria professional i acadèmica.
L’acte presentat pel director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB, Miquel Bruguera, va comptar amb les intervencions del president del CoMB, Jaume Padrós; el dermatòleg i patró de FMHMC, Josep Arimany ; el director de la revista Gimbernat, Lluís Guerrero, i el metge i escriptor, Genís Carrasco Durant la sessió, es va ressaltar la seva trajectòria com a dermatòleg a Terrassa i Barcelona, el seu treball en la història de la Dermatologia i la seva extensa obra publicada. També es va destacar el seu interès per la història i l’art, manifestat en l’impuls de múltiples iniciatives culturals, com el seu blog “Un dermatòleg al museu” i la seva col·laboració en el pòdcast del CoMB “Hipòcrates en pijama”. El 2018 el CoMB li va concedir el Premi a l’Excel·lència Professional i el 2020 va ser nomenat president del patronat de la FMHMC i redactor en cap de la revista Gimbernat d’història de la medicina.
La festa del llibre dels metges
El 23 d’abril, en el marc del dia del llibre, es va celebrar “El nostre dia del llibre”, una jornada organitzada per la Secció de Metges Sèniors dins de les activitats socioculturals que es duen a terme cada dimarts. Durant la sessió, autors de llibres no mèdics escrits per metges i familiars van presentar i explicar els motius i les claus de les seves publicacions.
L’acte va ser presentat i conduït pel president de la Secció de Metges Sèniors, Manuel Sans, i es van presentar deu obres escrites: Utopías para caminar por el siglo XXI. Ilustrados y postmodernos para el siglo XXI, de Joaquín Callabed; Mis viajes por el Parnaso, de Julia Emperador; Generación silver. Un nuevo estilo de vida ¡ahora empieza lo mejor!, d’Antoni M. Lluch; Lluny, aquí mateix, de Lluís Vila; Un manzano en el jardín, de Javier Bueno Aribayos; El salmó dins l’estany, de Dani Montañà; El dring del sentit. Itinerari poètic i vital, d’Esperança Castell; Morbo Mentis. La enfermedad mental a través de 11 historias reales, d’Enric Álvarez; El sueño de una sombra, d’Alexandra Di Stefano Pironti, i El corazón de Sant Pau, de Carlos Paytubí Garí
Més informació:
Galeria de Metges Catalans
Patòlegs a la Galeria de Metges Catalans
L’Anatomia Patològica és una especialitat que no té gaires anys d’història al nostre país. El primer catedràtic de l’assignatura a la Facultat de Medicina de Barcelona fou el doctor Ángel Antonio Ferrer Cajigal, que, en realitat, estava més interessat en la Patologia Mèdica que en l’Anatomia Patològica. No obstant això, fou un home conseqüent, ja que va fer classes als estudiants i va crear un museu a la facultat amb peces de rareses anatòmiques obtingudes a la sala d’autòpsies.
El doctor Ferrer Cajigal (1886-1939) fou catedràtic a Barcelona de 1923 a 1936. En aquesta última data, va a Madrid, on mor el 1939. A Ferrer Cajigal el substitueix el professor Julio García Sánchez Lucas (1901-1969), natural de Lleó, que va arribar a Barcelona el 1942 amb una sòlida preparació obtinguda en la seva estada a Alemanya.
A la Galeria de Metges Catalans hi ha sis patòlegs:
Lluís de Celis i Pujol (1887-1941). Dos anys després de llicenciar-se, fa les classes d’Histologia Normal i Patològica de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències
Mèdiques. Després, és professor auxiliar d’Histologia i exerceix a partir de 1923 de catedràtic d’Anatomia Patològica. Quan es crea la Universitat Autònoma el 1933 s’encarrega com a professor agregat de les classes de Patologia General. Celis era un bon professor, però no tenia una formació sistemàtica de patòleg.
Diego Ribas Mujal (1922-2011). Manresà, deixeble de Sánchez Lucas, format a Alemanya. El 1960 guanya la càtedra de Santiago, el 1965 la de Sevilla i el 1970 la de Barcelona. És un dels iniciadors dels estudis de microscòpia electrònica a l‘Estat espanyol.
Joan Rubió i Roig (1917-2003). Fou un dermatopatòleg molt expert, que treballà amb Xavier Vilanova a la càtedra de Dermatologia. Va ser el referent de la Histopatologia Cutània a Barcelona i va ensenyar a generacions de dermatòlegs.
Lorenzo Galindo i Merino (1921-1989). Estudia a Barcelona i fa el postgrau a la Universitat de San Juan de Puerto Rico, d’on és nomenat catedràtic el 1962. Torna a Barcelona quan es crea la segona
UAB, l’any 1962. Se li ofereix la direcció del servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital de Sant Pau i la càtedra de la UAB.
Manuel Márquez Ramírez (1926-2011). Format en Patologia Ginecològica a la càtedra del professor Bonilla Llusià, a Madrid, es trasllada a Barcelona el 1956 per dirigir la Secció d’Anatomia Patològica de la càtedra del professor González Merlo. En la dècada dels anys vuitanta, s’integra en el servei del professor Cardesa com a cap de la Secció de Patologia Ginecològica, on ha format en aquesta patologia la major part dels patòlegs espanyols.
Xavier Puig Serra (1916-2000). Llicenciat el 1945, marxa el 1952 al Brasil on és un dels fundadors de la Facultat de Medicina de Goias, d’on és catedràtic d’Anatomia Patològica. El 1968 va a Barcelona per ampliar estudis i el 1971 fa la tesi a la UAB. Torna al Brasil com a professor. Aviat es jubila i és nomenat professor emèrit.
Miquel Bruguera Cortada, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB
Lluís de Celis i Pujol, Diego Ribas Mujal, Joan Rubió i Roig, Lorenzo Galindo i Merino, Manuel Márquez Ramírez, Xavier Puig Serra
Petits anuncis
Més informació: petitsanuncis.comb.cat
CONSULTES MÈDIQUES
Lloguer despatxos equipats
Zona Casanova/Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. www.grupmedic.com 934 195 121 grupmediccasanova @gmail.com
Es lloga despatx mèdic
Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda. 629 724 271
Consulta pediàtrica
Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.
Jaume Mas 677 400 040
La Rotonda Consultes Mèdiques
Pg. S. Gervasi/Av. Tibidabo. Local a peu de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21h. www.larotondacm.cat
Marcel Boquer 935 952 020 info@larotondacm.cat
La Rotonda Consultes Mèdiques
Servei de Secretaria telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat
Marcel Boquer 935 952 020 info@larotondacm.cat
Traspasso consultori mèdic
Carrer Calatrava, 8, baixos. Cantonada Via Augusta Consultori mèdic de 155 m², en planta baixa, per a Ginecologia-DermatologiaEstètica. Lloguer 1.500 al mes. Fernando 669565856 feyzaguirres@gmail.com
Lloguer de sala en centre a peu de carrer
Adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Inclou sala lluminosa, secretaria, neteja, internet i climatització. Contracte per mòduls o dies. Bon ambient, proper i familiar. Preferiblement pediatres i dermatòlegs. Sandra Ventura 637525971 (whatsapp) vr.sandra28@gmail.com
Lloguer locals en Edifici
Clínica IVI
Carrer Mallorca, 45. Lloguer de plantes 3 i 4 (800 m² cada una) diàfanes. Lloguer conjunt, per plantes o possibilitat de dividir en 2 locals de 300 m² cadascun. Dos ascensors amb accés des del vestíbul d’entrada. Lavabo equipat. Pedro 669 864 598 pedro.garcia@ivirma. com
Lloguer despatxos mèdics al centre de Granollers
Al CEMAV de Granollers, espai multiconsulta al Carrer Agustí Vinyamata, amb pàrquing. Consultoris funcionals, nous, amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a divendres per mòduls de matins o tardes. Recepció 12 hores, neteja diària, informàtica, personalització i màrqueting. https://www.cemav.cat/ ca/contactar
Centre mèdic modern lloga consultes preferiblement per a ús exclusiu
Passeig de la Bonanova. Tot exterior i molt lluminós. En perfecte estat i completament equipat. Àmplia recepció, sala d’espera gran, 4 lavabos (1 adaptat), 2 despatxos per a administració, 4 consultes grans, magatzem, sala de reunions i vestidor per a personal. Accés 24/7.
Inés Bach 653 004 334 inesbach@gmail.com
Centre mèdic a Eixample Esquerra ofereix lloguer de consulta mèdica Carrer Viladomat, entre Provença i Mallorca. Autorització sanitària. Modalitats: Mòduls matí de 8 a 14 h un cop per setmana / Tardes de 15 a 20 h un cop per setmana / Lloguer mensual 300 € + IVA / 650 € + IVA Vanessa 602 574 120 vanessa.aziz@copc.cat
Centre de Psicologia, Psiquiatria i Logopèdia
A Balmes entre Travessera i Diagonal. Office i terrassa. Despatxos de diferents mides, amb finestra i llum natural. Ben equipat i elegant. Preus segons mòduls i característiques del despatx. Laura Cardona lcardona@ consultoriapsicologica. cat
Traspàs consulta ORL per jubilació Al centre de Figueres. Pis seminou de 90 m² al centre de Figueres, a 20 km de Roses i Llançà, a 35 km de Girona. A punt per anar-hi a treballar. Inclou 20.000 històries clíniques. Termini compra-venda: 30/6/25.
Dr Albert Jürgens 972 674 757
Centre mèdic de 245 m2 en lloguer C/Mare de Déu de la Salut 78, Barcelona. Recepció, 11 consultoris, vestuari, office, 2 sales espera, 4 lavabos - 1 adaptat, arxiu, magatzem, aire condicionat, consergeria 7 a 21 h, ascensor, videovigilància. Llicència d’activitat vigent. Compleix normativa per a registre sanitari. Pàrquing opcional. Marina 639 239 959
Lloguer de despatxos mèdics totalment equipats
Calvet/Via Augusta. Centre mèdic a peu de carrer. Espai elegant, ben cuidat i amb molta llum. Mòduls de matí, tarda o dies complets, amb preu a convenir. Servei de secretaria i recepció de dilluns a divendres amb gestió d’agenda.
Mercè 630 333 027 info@latelierdestetica.es
Despatx en lloguer Sant Gervasi. Situat en un edifici exclusiu d’oficines, amb servei de consergeria.. Consta de 4 boxs, despatx, àrea d’esterilització, sala de raigs X, recepció, sala d’espera, un bany adaptat i dos banys auxiliars. Molt lluminós.
Antoni M. Lluch 15659alp@comb.cat
Lloguer de despatx al centre Mèdic Bonanova Situat a la mateixa plaça Bonanova. Es lloga despatx en un entorn privilegiat. El centre té altres professionals: metges i fisioterapeutes. De 9m2, amb molta llum i un balcó amb vista a la plaça. En un 2n pis. Ben comunicat amb els FGC, autobusos i 2
pàrquings. Preu a convenir. Dr. Manuel Montero 628 529 166 Mmontero2312@gmail. com
Lloguer de despatxos mèdics d’obra nova a TEKNON
Per torn de matí o tarda. Espais lluminosos amb la darrera tecnologia i servei de secretaria inclòs. https://consulta10teknon. com/ info@consulta10teknon. com
Es traspassa centre mèdic urgellenc
A Mollerussa (Lleida). Centre mèdic a ple rendiment. Revisions de salut - Carnets de conduir. 5 despatxosGran oportunitat d’expansió. Oferta laboral inclosa amb el traspàs.
J. Alonso 609 864 888 / 607 497 919
TREBALL
Cerco feina d’Administrativa/Atenció al pacient
Zona Vallès Oriental. Persona responsable, resolutiva, polivalent, àmplia experiència laboral i bones referències s’ofereix per treballar d’Administrativa/ Atenció al pacient. Busco
feina estable, m’adapto també a fer substitucions, valoro molt el treball en equip. 612 277 570 sgarriga2008@gmail.com
He treballat més de 20 anys d’administrativa amb perits mèdics per a mútues.
Acostumada a treballar amb grans volums de documentació. Experiència atenció pacient i bon tracte. Bilingüe català/castellà, Anglès nivell conversació. Excel, Word, Outlook. Incorporació immediata.
Adriana 667 248 725 adrianatr76@gmail.com
S’ofereix Auxiliar Administrativa -
SecretàriaRecepcionista 49 anys. Experiència de 25 anys en el sector sanitari. Informàtica (Office), atenció telefònica, programació quiròfan i visites, tasques administratives. Ganes d’aprendre. Vehicle propi. Castellà i català nadius.
Elisa Isabel Ortega Rodríguez 636 994 141
Eli_orte@hotmail.es
Auxiliar d´infermeria
Amb experiència en clíniques i consultes; cerca feina com Auxiliar i administrativa.
Disponibilitat horària als matins.
Marllin
669 204 872
marllin2001@yahoo.es
Article complet a: www.blogcomb.cat
El termes de la salut sexual i reproductiva
El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han publicat la Terminologia de la salut sexual i reproductiva i la infografia interactiva “Salut sexual i reproductiva. Termes
clau”, que recull els conceptes bàsics més rellevants de l’àmbit. Hi trobareu termes com ara climateri, endometri o SSIR. Us n’expliquem els detalls.
M. Antònia Julià Berruezo Centre de Terminologia TERMCAT
Mateixos ulls, diferent mirada
Ens hem renovat per dins i per fora.
Volem explicar-te que, a partir d'avui, l'Innova
Ocular ICO Barcelona es dirà VERTE.
Neix una nova marca amb el propòsit d'oferir una millor resposta als nostres pacients.
La transformació no és només un canvi de nom, és una evolució en tots els aspectes de la nostra organització, des dels nostres valors i la nostra atenció fins a les nostres instal·lacions i tecnologia.
VERTE representa la nostra visió de salut i benestar, centrada en el pacient.
Benvinguts a VERTE!
Via Augusta 61, 08006 BCN
Beneficis dels panells solars: sostenibilitat i economia
En un entorn on la preocupació pel medi ambient augmenta constantment, l’adopció de tecnologies sostenibles s’ha convertit en quelcom més que una tendència. Els panells solars han sorgit com una solució prometedora, no sols per reduir la petjada de carboni, sinó també per millorar l’economia familiar. Així doncs, els beneficis d’instal·lar panells solars al teu immoble, negoci o comunitat són nombrosos. Te’ls expliquem.
REDUCCIÓ DE COSTOS
A LLARG TERMINI
Un dels beneficis més evidents d’installar panells solars en un immoble és la reducció de costos a llarg termini a la factura d’energia. Quan els panells estan instal·lats, l’electricitat generada a partir del sol és gratuïta, el que pot significar un estalvi substancial en els costos d’energia de la teva llar al llarg dels anys. Això és especialment notable atès l’augment constant dels preus de l’electricitat convencional.
INCENTIUS GOVERNAMENTALS I SUBVENCIONS
Alguns governs locals ofereixen incentius i subvencions per a la instal·lació de sistemes d’energia solar a les llars, que poden incloure crèdits fiscals, descomptes en impostos a la propietat,
programes de finançament a baix interès i subvencions directes. Aquests incentius et poden ajudar a compensar part del cost inicial d’instal·lació de les plaques solars i això fa que la inversió sigui encara més atractiva des del punt de vista financer.
INCREMENT DEL VALOR DE LA PROPIETAT
La instal·lació de panells solars no sols redueix els costos d’energia a llarg termini, sinó que també pot augmentar el valor de propietat. Els compradors potencials d’un immoble estan cada cop més interessats en llars que siguin eficients des del punt de vista energètic i que utilitzin fonts d’energia renovable i això pot suposar un avantatge a l’hora de vendre o llogar la teva propietat.
PROTECCIÓ CONTRA
L’AUGMENT DEL PREU DE L’ENERGIA
Els preus de l’energia convencional tendeixen a fluctuar degut a una sèrie de factors, inclosos els costos de producció, la disponibilitat de recursos i la regulació governamental. En generar la teva pròpia electricitat a partir del sol, com a propietari d’un habitatge amb panells solars et pots protegir contra aquests augments futurs en els preus de l’energia i beneficiar-te d’una més gran estabilitat financera a llarg termini.
CONTRIBUCIÓ A LA SOSTENIBILITAT
AMBIENTAL
A més dels beneficis financers directes, la instal·lació de panells solars també contribueix positivament al medi ambient en reduir les emissions de carboni i disminuir la dependència dels com-
bustibles fòssils. Això no t’ajuda només a combatre el canvi climàtic, sinó que també pot tenir beneficis per a la salut pública i la qualitat de vida.
COM ET POT AJUDAR Med1?
Des de Med1, amb el doble objectiu de proporcionar als nostres clients sostenibilitat ambiental i benestar financer, i com a agents bancaris de BBVA, oferim condicions especials de finançament en la instal·lació de panells solars perquè gaudeixis de tots els seus beneficis: finançament del 100 % de la installació solar; estalvi de fins a un 90 % en la factura de la llum i accés a bonificacions a l’IRPF, ICIO o IBI. Med1 facilita l’adquisició de panells solars a través de Solit Energia, que t’ofereix els següents avantatges:
• Projecte a mida. Adaptat a la teva teulada i a les teves necessitats energètiques.
• Instal·lació de qualitat. Solit utilitza materials i marques de qualitat Tier1.
• Gestió integral. Solit gestiona la instal·lació claus en mà, la legalització i la tramitació amb la distribuïdora.
• Manteniment. Tria el manteniment que s’adapta a les teves necessitats: Complet o Premium.
Des de Med1, oferim condicions especials de finançament per a la instal·lació de plaques solars al teu habitatge. Consulta per tal que et puguis beneficiar de tots els avantatges que això comporta.
Més informació:
MEDONE SERVEIS, S.L.U (MED1 Serveis Financers), és Agent bancari del BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A. (BBVA). Dades identificatives: NIF B-61910865; domicili social: Passeig de la Bonanova, 47, Barcelona 08017; Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 31642, foli 1, Inscripció 1ª, Full nº B-196.873.
10 consells per reduir els riscos de ciberatac
Es consideren ciberatacs tots aquells intents de robar, alterar, exposar, inhabilitar, segrestar o destruir informació mitjançant l’accés no autoritzat als sistemes i mitjans informàtics. Aquests atacs poden tenir lloc amb una sèrie de tècniques com el phishing, el malware, el ransomware o la suplantació d’identitat, entre d’altres.
Els ciberatacs han esdevingut un risc constant per a l’ecosistema empresarial i és important promoure la ciberseguretat entre les empreses. T’exposem deu senzills consells que pots seguir per augmentar la teva ciberseguretat personal i professional i intentar reduir els riscos de ciberatac.
1.
Identifica els teus riscos
El millor punt de partida és fer un examen, que pots portar a terme internament o bé a través d’un consultor extern, per identificar el teu grau de protecció i els riscos als quals estàs exposat.
2.
Estableix mesures bàsiques de ciberseguretat
Dues accions bàsiques però molt efectives per augmentar el teu nivell de ciberseguretat són canviar sovint les contrasenyes (i no compartir-les mai) i instal·lar la doble autentificació quan facis servir l’accés remot.
3.
Para atenció al teu software
Instal·lar un programa antivirus d’un proveïdor autoritzat i de confiança i mantenir actualitzat el sistema operatiu dels teus dispositius pot evitar possibles vulnerabilitats.
4.
Formació i conscienciació
El 67 % dels ciberatacs tenen el seu origen en un error humà. La formació adequada pot ajudar que tu i el teu personal col·laborador identifiqueu i eviteu aquesta amenaça.
5.
Fes còpies de seguretat
És important no desar tota la informació sensible i les dades importants en un únic lloc, així com poder executar-les freqüentment en dispositius off-line, és a dir, no connectats al teu sistema.
6.
Vigila les transferències
Controlar i revisar la informació financera és una de les mesures principals per evitar intromissions no desitjades en l’àmbit econòmic. Vigila els teus comptes diàriament i aplica-hi un procés de verificació a l’hora de fer-ne les gestions.
Controla els teus proveïdors
L’externalització també comporta riscos. A l’hora de contractar productes o serveis externs per augmentar la teva ciberseguretat i reduir el risc de ciberatac, confia només en empreses i entitats acreditades.
7. 9. 10. 8.
Testeja els teus processos
Si has implementat mesures, ja siguis tu mateix o amb un proveïdor, per augmentar el teu nivell de protecció davant els ciberriscos, cal que verifiquis que funcionen. Una simple prova o test pot detectar errades o oblits en aquesta implementació.
Protegeix la informació
Per resguardar millor les dades dels teus equips en cas de ciberatac, xifra la informació que sigui més sensible, custodia-la en carpetes protegides i no l’emmagatzemis tota en la mateixa ubicació.
Contracta una assegurança
Tot i que ningú no pot garantir el 100 % de seguretat, una assegurança de ciberriscos et pot ajudar a reduir l’impacte d’un ciberatac i a fer que puguis continuar endavant més fàcilment amb la teva activitat.
A Medicorasse, en el nostre compromís amb la seguretat cibernètica, treballem amb les principals companyies especialistes del mercat per protegir el negoci de les pèrdues que es pateixen com a conseqüència d’un atac informàtic i que ofereixen amplis serveis de prevenció i resposta. A més, hem habilitat a la nostra web l’accés a una primera avaluació de la seguretat de la teva empresa per obtenir una proposta asseguradora personalitzada.
Medicorasse, Correduría de Seguros del Col·legi de Metges de Barcelona SAU. CIF A 59498220. Domicili social al passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. RM de Barcelona volum 20624, foli 211, full B10481, inscripció 1a. Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions clau J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera de conformitat amb el Llibre II del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la distribució d’assegurances.
Medicorasse disposa d’un equip altament especialitzat que avalua les circumstàncies de l’empresa i assessora i guia per contractar l’assegurança de ciberriscos més adequada. Per rebre més informació de forma gratuïta i sense compromís:
Per a més informació: innovacio@comb.cat
Xarxa d’Assessors Mèdics per impulsar projectes innovadors i startups de salut
L’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha impulsat la Xarxa d’Assessors Mèdics amb l’objectiu de reunir metges i metgesses de diferents especialitats i trajectòries professionals que vulguin col·laborar activament en projectes innovadors o startups del sector salut, aportant-hi la seva expertesa.
Aquesta iniciativa s’adreça a metges de qualsevol especialitat que desitgin assessorar de manera puntual o involucrar-se més profundament en projectes innovadors dins de la seva àrea d’expertesa, amb inquietud per conèixer les innovacions tecnològiques i farmacològiques que s’estan desenvolupant en el seu camp professional i que vulguin contribuir a accelerar la innovació per cobrir necessitats mèdiques no resoltes.
D’altra banda, es dirigeix a empreses o projectes innovadors de l’àmbit de la salut, com ara aquells vinculats a la biotecnologia, els dispositius mèdics i la salut digital, que necessitin assessorament (puntual o periòdic) d’un metge amb gran expertesa que els ajudi a desenvolupar el seu producte o servei i a validar-ne la necessitat mèdica.
PER QUÈ FORMAR-HI
PART?
• Per conèixer en exclusiva tecnologies i desenvolupaments de productes o serveis capdavanters en la seva àrea d’especialitat clínica.
• Per participar activament en projectes d’innovació en l’àmbit de la salut i ajudar a empreses joves que estan impulsant projectes que redefiniran la medicina del futur.
• Per rebre una compensació econòmica per les hores dedicades a l’assessorament.
MODALITATS DE PARTICIPACIÓ I ASSESSORAMENT
• Assessorament puntual: Poques hores de dedicació (assessorant l’empresa com a Key Opinion Leader (KOL), participant en Focus Groups amb altres experts clínics, etc.)
• Assessorament periòdic: Compromís a mitjà termini, per assessorar l’empresa com a medical advisor de manera més recurrent.
El CoMB, des de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria, analitza els projectes o empreses que cerquen assessorament i s’encarrega de buscar els professionals més idonis per al projecte o startup per assegurar l’encaix del perfil abans de presentar-los a l’empresa. A més, el CoMB ofereix assessorament legal per establir la relació contractual entre l’empresa o projecte demandant i el professional clínic, així com assessorament fiscal, si cal.
Nou startups presenten els seus projectes en el 1r Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial
Nou empreses emergents i innovadores van presentar els seus projectes en el 1r Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial celebrat al Collegi de Metges de Barcelona (CoMB) el passat 13 de juny. Aquest fòrum, impulsat conjuntament pel CoMB, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), pretén ajudar a empreses emergents a trobar el finançament, el coneixement i els contactes necessaris entre professionals i inversors interessats en el sector salut.
En l’acte, van intervenir el president del CoMB, Jaume Padrós, el degà del COEIC, Narcís Armengol, i el degà del CEC, Carles Puig de Travy. La directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, Georgina Sorrosal, va presentar el fòrum en nom de les institucions organitzadores . També es va oferir una conferència sobre la fiscalitat de la inversió en startups per part de Manel Planàs, d’ETL GLOBAL ADD, que va centrar la seva intervenció en els aspectes fiscals que els inversors han de tenir
en compte a l’hora de finançar projectes d’empreses emergents.
Jaume Padrós va destacar que el 1r Fòrum Tricol·legial és un esdeveniment on, per primera vegada, tres institucions de la societat civil, de disciplines diferents, es reuneixen per avaluar i atraure inversió per a projectes de salut estratègics. Narcís Armengol va incidir en la voluntat de la iniciativa de superar la barrera que molts emprenedors troben a l’hora d’aconseguir inversions, convertint els col·legis en atractors de capital i en consultors i assessors dels nous empresaris. Carles Puig de Travy va ressaltar que per tirar endavant un projecte de salut cal una proposta de valor ben definida, sorgida de la necessitat de trobar una solució innovadora i diferenciada a un problema detectat, així com una validació científica i regulatòria.
Un centenar de metges, economistes i enginyers van participar en la sessió, on nou empreses van presentar els seus projectes innovadors en els camps de
l’oncologia, la nefrologia, les cures intensives, les malalties infeccioses, l’anestesiologia, la neurologia, la radiologia i la cardiologia.
Biotecnologia
Oncologia 1,5 M
Oncologia 2 M
Radiologia, Oncologia 200 K
Cardiologia 2 M
Diagnòstic in vitro
Nefrologia 1 M
Malalties infeccioses 600 K
Dispositius mèdics
Cures Intensives 1,2 M
Anestesiologia 1,2 M
Neurologia 300 K
Aquest Primer Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial s’emmarca en una estratègia de col·laboració més àmplia del CoMB per compartir projectes d’innovació i emprenedoria, desenvolupar activitats comunes i promoure seminaris, cursos i altres esdeveniments d’interès per diferents col·lectius professionals en el sector salut. A través de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria, el CoMB ha signat convenis de col·laboració amb el CEC i amb el COEIC, ja que els tres collegis tenen estratègies comunes per potenciar el sector d’inversió en salut. Aquesta suma de sinergies vol contribuir a donar visibilitat i suport a les persones emprenedores que desenvolupen iniciatives innovadores i sostenibles i proporcionar orientació d’experts i inversió a projectes en fase inicial.
Sector i àrea clínica Ronda
Grup Med
Més informació:
Mediconsulting
Sentència judicial sobre cotització a la Mutualitat
Laboral
Els professionals jubilats que estan cobrant una pensió de jubilació de la Tresoreria de la Seguretat
Social i que durant la seva carrera laboral van cotitzar a la Mutualitat Laboral
Mutual Mèdica
Compromís amb una professió mèdica sostenible en el temps
de sectors com banca, indústria tèxtil, metal·lúrgia o construcció tenen dret, segons una recent sentència judicial, a gaudir d’una reducció fiscal del 100 % per allò que van cotitzar fins al 31 de desembre de 1966 i d’un 25 % per la cotització entre l’1 de gener de 1967 i el 31 de desembre de 1978. Aquesta sentència permet, a més, que la rebaixa fiscal s’apliqui a partir d’ara a les declaracions tributàries futures.
La sostenibilitat en la medicina va més enllà de les pràctiques ecològiques; implica un compromís profund amb el benestar de la comunitat i l’entorn. Cada acció compta per bastir un futur més just i respectuós, però sobretot un futur viable.
SISTEMA DE GESTIÓ ÈTIC
A Mutual Mèdica ens uneix un sistema de gestió ètic, construït sobre la base de la sostenibilitat i l’economia circular col·laborativa. La nostra dedicació incansable a aquests principis ens impulsa a innovar i actuar amb responsabilitat per assegurar que el metge pugui exercir la seva professió amb tranquil·litat.
Aquest compromís és fonamental i, per això, reinvertim els beneficis en els mutualistes oferint assegurances específiques per a la seva protecció i fomentant hàbits saludables que garanteixen el seu benestar. Som metges cuidant de
És important remarcar que aquesta sentència només afecta metges jubilats que haguessin treballat per a empreses del sector de la banca, indústria tèxtil, metal·lúrgia o construcció i que haguessin cotitzat a la Mutualitat Laboral. No s’ha de confondre Mutualitat Laboral amb Mutualitat de Previsió Social o alternativa al RETA: Mutual Medica, com a alternativa al RETA, no és una Mutualitat Laboral.
metges; així doncs, estem al costat del col·lectiu durant les diferents fases de la seva vida, des de l’etapa de formació fins a més enllà de la jubilació, passant per la seva trajectòria professional i les seves activitats personals.
Des de la nostra entitat també promovem la inversió socialment responsable incorporant criteris ètics i morals a la política d’inversions, que no sols exclouen sectors controvertits o companyies poc ètiques, sinó que, a més, promou les inversions en entitats proactives en matèria de sostenibilitat.
LIDERATGE RESPONSABLE
A Mutual Mèdica demostrem que el lideratge empresarial pot anar acompanyat de la responsabilitat ambiental, social i de governança. Cada pas que fem està guiat pel desig d’un futur més sostenible, on el benestar dels nostres mutualistes i de la comunitat és el centre de tot.
Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 168, Estiu de 2024 Edita COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888 · e-mail: col.metges@comb.cat http://www.comb.cat Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Jordi Aligué, Sònia Miravet Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Montserrat Pañella, Aitor Mora, Jordi Pons (coordinadors de la revista COMB) Redacció Sandra Carmona, Araceli Garcia, Elisabet González, Pere Simón Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il·lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR Màrqueting Dipòsit legal B. 26662-2013
L’encant etern de París
París és una destinació propera i sempre cobejada, molt especialment enguany, amb els Jocs de la XXXIII Olimpíada. Però més enllà de la Torre Eiffel, el Louvre i Montmartre hi ha tota una ciutat no tan visitada però igualment enlluernadora. T’oferim quatre llocs clau per recórrer el París més desconegut i gaudir de l’encant etern de la Ciutat de la Llum.
El barri de Le Marais
Epicentre de les galeries d’art amb més estil i les botigues més bohèmies de la ciutat, Le Marais és un barri bonic i agradable, ple de vitalitat i d’història. En un recorregut per Le Marais podràs admirar la Place des Vosges, la més antiga i una de les més boniques de París; visitar la interessant casa museu de l’escriptor Victor Hugo; conèixer l’art contemporani al trencador Centre Pompidou; menjar pastrami en algun dels restaurants del call jueu situat en aquest barri o gaudir d’una animada vida nocturna als seus bars i clubs de disseny.
El Museu Marmottan Monet
Al marge de clàssics irrefutables com el Museu del Louvre o el Museu d’Orsay, d’entre els més de 150 museus a París destaca molt especialment el fantàstic Museu Marmottan Monet. Aquest centre, inaugurat l’any 1934, allotja el patrimoni dels col·leccionistes i mecenes del segle XIX Jules i Paul Marmottan (pare i fill) i està dedicat a la pintura impressionista d’artistes com Degas, Renoir i, molt especialment, Monet, de qui n’acull la més gran col·lecció d’obres al món i obres mestres com “Impressió, sol naixent”.
La Galeria Dior
La Galeria Dior s’ubica a l’històric palauet de l’avinguda Montaigne on el dissenyador francès Christian Dior (19051957) va fundar la seva mítica Maison i, per tant, és una visita imprescindible per als amants de l’elegància, el glamour i l’alta costura que tant caracteritzen l’aura fashion de París. A la Galeria Dior hi trobaràs una meravellosa col·lecció multimèdia que repassa el llegat de tots els creadors que han passat per aquesta influent firma, responsable de la transformació de la història de la moda als segles xx i xxi
La Sainte-Chapelle
Situada ben a prop de l’emblemàtica Catedral de Notre-Dame de París, la Sainte-Chapelle és l’altra gran obra cimera del gòtic francès. La Sainte-Chapelle es va bastir entre 1242 i 1248 per encàrrec de Lluís IX de França amb l’objectiu d’acollir diverses relíquies que aquest monarca havia adquirit, entre les quals destaca molt especialment la corona d’espines que va dur Jesús a la creu. La magnífica i etèria arquitectura de la capella i, sobretot, els seus impressionants vitralls fan d’aquesta visita una experiència estètica incomparable.
Més informació: mediviatges.med.es mediviatges@med.es Tel. 93 567 88 05
