La qüestió Com han d’actuar el metge que és pacient i el metge que l’atén?

Articles complets a: blogcomb.cat

La gran majoria de nosaltres, en alguna ocasió, hem necessitat, necessitem o necessitarem ser visitats en un Servei d’Urgències i ser atesos per un com pany de professió, fins i tot de vegades de la nostra mateixa especialitat. Quan això succeeix, hauríem de dir a l’inici de la visita que som metges, per què el llenguatge i la forma de fer s’ade qüin des de bon començament, al co neixement que tenim sobre la malaltia, així com també la manera de funcionar i d’actuar en els entorns mèdics, ja sigui a l’atenció primària ja sigui a l’hospitalà ria. Alhora, hauríem de procurar, una vegada hem comunicat que som met ges, posar-nos en mans del col·lega que ens atén, sense interposar-nos en la seva praxi.

El metge que atén no hauria de tractar de manera especial el pacient pel fet de ser metge, però sí facilitar-li informació o canals per encaminar les preguntes i dubtes al coneixement que el met ge-pacient té o coneix.

Penso que és cortesia professional en senyar les proves realitzades i discu tir-les conjuntament, perquè dona con fiança al metge-malalt. És també cortesia professional poder facilitar cir cuits d’accés.

Els metges també emmalaltim, i tard o d’hora, necessitarem l’atenció d’un company. Aquesta situació ens ofereix l’oportunitat de viure l’experiència des de l’altre costat i contribuir a l’eficàcia de l’acte mèdic. El metge ha de trobar, quan visita un company malalt, més fa cilitats de les habituals en fer l’anam nesi i més col·laboració i comprensió en la resta d’elements successius de l’acte mèdic.

Albert Jovell (1962-2013), metge malalt, va lluitar amb insistència per la neces sitat de l’apoderament dels malalts, a través de la seva formació, amb la fina litat de millorar l’eficàcia de l’acte mè dic. El metge malalt és ja un malalt for mat. Quin motiu pot haver-hi per no presentar-se com a metge davant d’un company sanitari?

El Codi de Deontologia, a la seva norma 117, ho diu clar: “El metge que, en condició de pacient o d’acompanyant d’un pacient, es visiti amb un company procurarà identificar-se com a tal”. Ho farà com abans millor i mai deixarà de fer-ho per no malmetre la confiança mútua. Sempre la manera de fer-ho ha de ser empàtica per generar confiança i confort.

Albert Jovell reclama que, a més de la medicina basada en l’efectivitat , el metge ha de practicar la medicina ba sada en l’afectivitat , mentre que M. W. Khan hi afegeix la medicina basada en la cortesia, sigui qui sigui el pacient

El sanitari és una persona acostumada a tractar persones malaltes. En algun estudi fet a professionals de la medici na, es constata que el 90 % reconeixen que han treballat amb problemes de salut pels quals hauríem donat la baixa laboral a un pacient. Aquest fet té el nom de “presentisme”, molt caracterís tic de la nostra professió. No se’ns ha entrenat a tenir una malaltia i per això no estem preparats per abordar aques ta situació. Podem arribar a tenir acti tuds de risc, ja que ens sentim experts de la nostra malaltia, dels mitjans di agnòstics, del funcionament dels cen tres. Això ens pot portar a saltar-nos trà mits i a no seguir consells terapèutics. També podem complicar l’assistència als companys que ens atenen, afegint pressió assistencial i dificultant una re lació metge-pacient sincera. Hi ha múl tiples estudis per esbrinar la millor ma nera d’atendre els nostres companys sanitaris i sobre com ens hem de com portar com a pacients. Entre ells desta caria el de l’Instituto de Investigación Sanitaria Aragón.

Entre companys, sí que ha d’haver-hi un tracte deferent, però no diferent. No és tan important si ens hem d’identificar com a sanitaris, sinó deixar-nos guiar pels nostres companys, tal com acon sellaríem als nostres pacients. 