Revista COMB 164

15 propostes per a la millora del sistema sanitari català

Taula rodona sobre la situació de l’atenció primària

Apunts del Codi de Deontologia

Assessorament fiscal i comptable de Societats Professionals

Donem resposta a aquells metges o professionals sanitaris que han impulsat negocis propis a través d’una estructura societària.

L’equip d’assessors s’encarregarà de la gestió comptable i fiscal de la societat, per tal de garantir el compliment de la normativa vigent. El nostre equip professional també assistirà les entitats en cas d’inspeccions tributàries, i en general, assessorarà la companyia en tot allò que pugui tenir impacte societari.

07

Millores laborals i canvis en el sistema davant la situació de crisi i malestar

10

12

Inauguració al CoMB de l’obra “Nus”

14

16

17

19

GIPS. El camí de la translació clínica: de la detecció de necessitats a la creació de solucions

Com han d’actuar el metge que és pacient i el metge que l’atén?

La Unitat d’Atenció al Col·legiat (UAC), al costat del metge al llarg de la seva vida professional

El CoMB, premiat pel seu compromís amb la prevenció de riscos laborals

Josep Vilaplana assumeix la presidència del CCMC

Projectes d’innovació presentats en el 31è Fòrum d’Inversió Healthcare. La competència i els usos lingüístics en l’atenció sanitària

29 Premis a l’Excel· lència

Professional 2022

37 Formació

Prevenció, atenció i formació per lluitar contra la violència masclista

38 El CoMB als mitjans

40 Històries de metges

42 Entrevista

Mar de Pablo Miró

43 Juntes comarcals

46 Seccions col· legials

48 Obituaris

50 Cultura i societat

Més de 40 metges i metgesses protagonitzen el primer any del pòdcast col·legial ’Hipòcrates en pijama’

Metges dedicats a la medicina del treball

Exposició sobre la vida i l’obra del doctor Josep Laporte

El Col·legi dedica el 2023 al doctor Marià de Vilar i de Fontcuberta i a l’anestesiologia a Catalunya

54 Petits anuncis

57 Grup Med

26

Cicle de conferències del Programa de Protecció Social (PPS) per obrir nous espais de reflexió

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost per al 2023

L’app del CoMB ’MetgesBarcelona’ s’actualitza

Procediment per obtenir el certificat de correspondència de màster europeu del títol de grau de Medicina i Cirurgia SAFMC. Nous requisits d’independència comercial per a l’acreditació de formació continuada

Medicorasse renova la web i l’app per obrir nous canals

Com preparar la jubilació

El Grup Med s’integra amb Firmaprofesional en el Projecte Logalty XXXII Premis a la Investigació de la Fundació Mutual Mèdica amb un 43 % més de participació

Ruta pel País Basc francès

62 Innovació i tecnologia

El Programa d’Emprenedoria posa en marxa les primeres mentories clíniques del Programa d’immersió per a estudiants de doctorat de l’IBEC

La recepta electrònica privada*

Com a col·legiat, a través del web del CoMB o a l'app MetgesBarcelona pots fer ús de la plataforma que permet emetre receptes mèdiques electròniques privades per a la seva dispensació a qualsevol farmàcia.

Marta Creus Garcia

L’apunt del president

L’hora de les concrecions

Pressupostos aprovats i taula de negociació oberta entre professionals i de partament de Salut. Un escenari com aquest hauria de ser, a priori, l’ideal per començar a recollir fruits de les llavors de canvi que durant els darrers anys hem sembrat. Estic convençut que no trigarem a veure si aquestes finestres que se’ns han obert les darreres setmanes albiren la transformació del sistema. Esperem i desitgem que així sigui. De moment, a les primeres reunions de la taula, ja hi ha hagut passes en aquest sentit. Molt important: cal concretar el curt termi ni, perquè professionals i ciutadans necessitem urgentment veure i viure canvis i avenços tangibles. Avenços que donin sentit als acords d’una vaga que, això sí, va fer del tot visible el profund malestar i el desgast d’uns professionals que, malgrat tot, no han deixat de donar el millor de si mateixos, posant sempre el pacient per davant de tot. També es va posar de manifest que la població ens dona suport i ens entén. Cal dir-ho, agrair-ho i també aprofitar-ho per avançar.

La mobilització, però, ha de servir per quelcom més. Que hi hagi hagut la voluntat de seure i trobar solucions demostra la bona disposició dels professionals. Un cop més, donant mostra de generositat i de responsabilitat, fent èmfasi en allò que alguns tan sovint obliden: que el sistema sanitari és patrimoni de tots i que només es pot construir, transformar i reforçar des del consens. I això vol dir, també, sense amenaçar-lo amb interessos de tàctica purament electoralista. Calen acords de llarg recorregut.

Això serveix també per al sector de l’assegurança lliure. No podem ni volem obli dar la difícil situació que viuen els companys i companyes que hi exerceixen. Ja fa temps que, al sector, la qualitat assistencial i contractual es veu amenaçada per les pòlisses escombraries. Hi estem treballant per buscar solucions que facin possible la creació d’un nou marc regulador, d’autoorganització i de representació. Insistim i insistirem a interpel·lar directament l’administració, perquè el conseller de Salut ho és també del sector privat, en la mesura que és la seva responsabilitat esta blir-hi les condicions que garanteixin la qualitat i la seguretat clíniques.

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jau

me Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas

Secretari Gustavo A. Tolchinsky Wiesen Vicesecretària Sònia Miravet Jiménez Tresorer Jordi

Aligué Capsada Vocals Mireia Puig Campmany, Antoni Trilla Garcia, Mónica Povedano Panadès, Anna Olivé Torralba, Ramon Vilallonga Puy, Ro bert Güerri Fernández, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Rosa Calvo Escalona, Anna Carreres Molas, Iolanda Jordan Garcia, Oriol Mirallas Viñas, Elisenda Florensa Claramunt, Ferran Fillat Gomà.

Per acabar, no vull deixar d’insistir a destacar i posar en valor tot allò que els pro fessionals estem fent i que sovint estem fent molt bé, malgrat la situació. En aquestes pàgines trobareu idees, reflexions, propostes, accions interessantíssi mes que ens arriben de molts companys i companyes que treballen en diferents àmbits. Per exemple, en l’atenció a persones sense llar, o en l’àmbit de la translació clínica. Hi trobareu també l’empenta i les reivindicacions dels metges joves a través de la veu de la seva representant al CoMB; la il·lusió dels companys de les Juntes Comarcals per mantenir la seva activitat col·legial, o reflexions col·lectives sobre l’atenció primària i també sobre l’ús de la llengua a la consulta.

Tot plegat, amb el colofó de la darrera edició dels Premis a l’Excel·lència Professio nal del CoMB. Us brindem la possibilitat de conèixer o retrobar en aquestes pà gines els més de cinquanta professionals que, per la seva vàlua personal i profes sional, van ser reconeguts pels seus companys i companyes. Enhorabona! 

Jaume Padrós Selma, president del Col·legi de Metges de Barcelona

Excel·lència i lideratge per al futur de la professió

El número 164 de la revista del CoMB està centrat en un parell de temes clau. Un n’és els Premis a l’Excel·lència Professional 2022, la gran festa del CoMB en la qual els col·legiats reconeixem aquells d’entre nosaltres que desta quen per ser especialment excel·lents, compromesos i ètics i que són líders nats en àmbits diferents de la professió. D’altra banda, també recull un tema d’actuali tat i preocupant, com són les protestes dutes a terme pel col·lectiu mèdic, lidera des per Metges de Catalunya, en demanda de millors condicions laborals i salarials i reclamant també la necessitat d’introduir canvis en el sistema sanitari. L’acord va arribar finalment. Caldrà veure i estar molt atents a la seva aplicació pràctica. Us recomano la lectura del comunicat del Consell de Col·legis de Metges de Catalu nya (CCMC), en el qual es fa una anàlisi acurada de la crisi sanitària actual. Poques setmanes abans, el CCMC va plantejar al conseller Balcells les propostes per a la millora i transformació del sistema sanitari català, analitzades prèviament en el document de 30 mesures per enfortir el sistema de salut. La situació no és gens fàcil, ben segur, però hem de perseverar i tractar de millorar la nostra feina i el sistema de salut. Calen transformacions, recursos i lideratges. Els professionals mèdics, tots nosaltres, hem de formar part de la solució, amb visió de futur. Ens hi juguem el futur de la professió i el de la salut. 

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB

La imatge

La vaga evidencia al carrer el malestar dels metges

La vaga que el sindicat Metges de Catalunya (MC) va convocar per als dies 25 i 26 de gener va comp tar amb un ampli suport per part dels professionals, que, amb la seva mobi lització, van fer evident, davant del Go vern, dels responsables polítics i de la societat en general, el malestar acu mulat per les condicions laborals i pro fessionals en què, dia a dia, desenvolu pen la tasca assistencial. Finalment, l’acord es va assolir abans de fer efecti

ves noves jornades de vaga. La Junta de Govern del CoMB que ja havia manifestat el suport a les demandes i preocupacions que van conduir a la vaga va expressar la satisfacció pel pacte, tot destacant la necessitat d’ampliar l’acord i el consens a nivell polític, per tal de fer efectiva la trans formació que requereix el sistema de salut i d’assolir una millora tangible i urgent de les condicions laborals dels professionals. 

Vaga del personal sanitari. Fotografia de Jordi Sacristan.

Millores laborals i canvis en el sistema davant la situació de crisi i malestar

En el context de la convocatòria de vaga per part de Metges de Cata lunya (MC), el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va rei terar, en un comunicat del 22 de de sembre, la seva profunda preocupació en relació amb la situació laboral dels metges i de la resta de professionals de la salut i amb la creixent dificultat per poder donar resposta a les necessi tats assistencials de la població. A conti nuació reproduïm el comunicat íntegre:

“El principal problema al qual ens en frontem té a veure amb la demografia professional. No hi ha metges al siste ma i cal adoptar mesures urgents per afavorir la consolidació dels professio nals i, alhora, afrontar solucions a curt, mitjà i llarg termini. Un metge especia lista es forma en 10 anys. El sistema sa nitari català pateix un infrafinançament crònic i calen més recursos per millorar les condicions laborals, les in fraestructures i apostar de manera de cidida i ferma per la innovació.

Els professionals dels diferents àmbits assistencials estan suplint des de fa massa anys la insuficiència del sistema sanitari. És un problema que fa molt temps que s’arrossega i que cal abordar amb decisió. Donem suport, en aquest sentit, a la demanda de Metges de Catalunya per la millora en les condicions laborals i salarials, que ha d’anar acompanyada d’una modificació de les condicions en què es desenvolupa la tasca assistencial. I cal anar més en llà de les paraules. Necessitem com promisos ferms i determinació per complir-los.

L’envelliment de la població, la major prevalença de malalts crònics i els problemes socioeconòmics tenen un important efecte sobre la pressió as sistencial i obliguen a fer canvis orga­

nitzatius que afavoreixin una atenció integral, amb una assistència domicilià ria enfortida. D’altra banda, la salut mental és la pandèmia del segle xxi i, per fer-hi front, ens calen, sobretot, po lítiques transversals que donin respos ta global al problema.

Els serveis d’atenció primària i d’urgèn cia reben, de manera especial, l’impacte de la crisi econòmica i social. La feblesa de les estructures econòmiques, socials i familiars de suport impacta de manera directa en l’increment de la demanda assistencial. El sistema sanitari és el ser vei públic més proper al ciutadà i és eix vertebrador de l’equitat, però no pot ni ha de sostenir tots els problemes socials.

Ens cal una atenció primària forta . Cal dotar-la de recursos assistencials efec tius i de capacitat de resposta, fent una clara aposta per la inversió tecnològica. Cal afavorir la desburocratització del sistema i apostar per rols de suport a la tasca del metge professional assisten cial, amb autonomia real i de gestió per als equips . Cal afavorir la presa de decisions i de resposta dels professio

nals com a motors clau de la transfor mació del sistema sanitari i afavorir els canvis organitzatius.

Demanem que es creï un espai formal i específic de treball on es formulin i, sobretot, on es concretin propostes per a la millora, no només de les condi cions laborals dels metges, sinó també dels aspectes d’organització assistenci al. Propostes basades en el professiona lisme mèdic.

Les propostes han de tenir com a finali tat la millora de l’atenció de les persones , dels nostres pacients. Ens trobem en un moment molt complicat des del punt de vista assistencial. La situació empitjorarà de manera franca per la manca de professionals. I és en aquest sentit que demanem responsabilitat i el màxim consens polític per endegar decididament les accions encaminades a la transformació i enfortiment del sis tema sanitari públic davant d’aquest moment clau. Oferim la nostra col·labo ració i compromís a la Conselleria de Sa lut i als diferents agents socials per ma terialitzar les propostes plantejades.” 

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) planteja al conseller de Salut millores per al sistema sanitari

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), presidit per Jaume Padrós es va reunir, amb el conseller de Salut, Manel Bal cells, poc després del seu nomena ment, a qui va plantejar la necessitat de transformació del sis tema sanitari d’acord amb les recomanacions ja ex pressades pel Comitè d’experts que va elaborar el document 30 mesures per enfortir el sistema de salut

Durant la trobada, que va tenir lloc el 16 de novembre, abans, per tant, que es fes

pública la convocatòria de vaga del collectiu mèdic, es va abordar la delicada situació que viu la sanitat catalana, un dels principals elements de cohesió so cial del país, així com els reptes als quals ha de fer front de manera imminent: el dèficit de finançament; la necessitat de millora de les condicions laborals, la inversió en infraestructures i en tecnologia; el reconeixement i la salut dels professionals i, sobretot, un dels grans problemes, el sociodemogràfic , que afecta la professió.

PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL SISTEMA SANITARI CATALÀ

El conseller va assumir les premisses i plantejaments exposats pel CCMC per a la millora del sistema sanitari català:

1. Cal posar fi a la incertesa que pateix el sistema sanitari promovent un pac te, al més ampli possible, de totes les forces del Parlament per tal de planifi car un full de ruta del futur del sistema

A la imatge, d’esquerra a dreta: l’aleshores president del CCMC i del CoMB, Jaume Padrós; la secretària general del Departament de Salut, Mercè Salvat; el vicepresident del CCMC i president del COMLL, Ramon Mur; el conseller de Salut, Manel Balcells; la vicepresidenta primera del COMT, Carme Boqué; i el president del COMG, Josep Vilaplana

sanitari català, al marge de la lícita con frontació política. En aquest context, la situació pressupostària és un element que ha d’ajudar a definir el futur imme diat i permetre planificar a mitjà i llarg termini.

2. És necessari disposar d’un instrument d’estudi i d’avaluació de les necessitats en recursos humans del sis tema que permeti planificar i adequar propostes, especialment ara, davant l’actual crisi sociodemogràfica de pro fessionals (metges i infermeres).

3. L’atenció primària és el servei de referència, proximitat i confiança pel que fa a la salut dels ciutadans i la població. Cal apoderar efectivament els equips amb una dotació de recursos i autono mia reals per tal de millorar l’accessibili tat, la longitudinalitat, la presencialitat i l’equitat. Aquest àmbit de salut garan teix l’acompanyament, les accions pre ventives i comunitàries, el diagnòstic de noves malalties i el control i el segui ment de les malalties cròniques.

4. Cal reforçar tot el sistema sanitari amb la voluntat d’enfortir-lo i millo rar-ne el servei. Cal una dotació suficient per millorar les condicions econòmiques i reconèixer els professionals. Cal inversió en infraestructures i tecnologia que faciliti la feina dels professi onals i que millori la qualitat del servei.

5. Cal prestigiar i posar en valor la feina que desenvolupen els professionals i els serveis sanitaris per la millora de la salut de la població. Cal reconèi xer les bones pràctiques assistencials i organitzatives, amb incentius que afa voreixin el desenvolupament i la millo ra. Ens cal posar en valor tot allò que es fa i que es fa bé, que és molt, i fugir de generalitzacions catastrofistes.

6. En aquest sentit, cal disposar d’un ens d’avaluació d’aquestes pràctiques i dels models organitzatius . Un

ens de gestió independent que permeti que les diferents actuacions i interven cions, a través d’un procés de rendi ment de comptes, siguin avaluades de manera objectiva, tenint en compte la qualitat assistencial i la seguretat clíni ca, i que permeti l’anàlisi per ajudar a la presa de decisions.

7. Pel que fa als serveis d’urgències, són prioritàries la reordenació dels serveis i la instauració de nous models organitzatius per a la cobertura dels horaris de nit i de caps de setmana. És necessària la planificació en el territori i en els diferents àmbits assistencials. Cal reconèixer i revalorar la feina dels pro fessionals i la seva especialització.

8. Cal promocionar el treball en xarxa i els acords entre àmbits assistencials La relació de l’atenció primària i l’aten ció hospitalària ha de ser entre iguals, basada en el pacte, el respecte i assegu rant l’acompanyament i la transició dels pacients. Igualment, és prioritari dur a terme una reordenació de serveis hos pitalaris a tot el país, basada en la màxi ma col·laboració entre centres i equips assistencials i tenint cura de l’equilibri territorial.

9. Cal prestigiar el lideratge clínic i organitzatiu dels professionals com a motor de transformació i millora del sis tema sanitari. Impulsar el lideratge a través de la formació. Invertir en liderat ge és invertir en futur.

10. La desburocratització del sistema sanitari és una prioritat . Suposa gua nyar temps per a l’acte assistencial i in crementa l’autoestima professional. És urgent afavorir tasques delegades i el treball en equip entre tots els grups pro fessionals, amb desenvolupament mà xim de les competències. És urgent dei xar de fer activitats que no aporten valor.

11. La formació, la docència, la recerca i l’emprenedoria han de formar part

de l’activitat ordinària dels professio nals de la salut. De manera específica, cal una estratègia clara que afavoreixi l’increment de la formació especialit zada (places MIR) per a les especialitats deficitàries.

12. Cal una definició clara de la cartera de serveis . Cal explicar clarament els límits i les limitacions del sistema sani tari, tot afavorint la seguretat clínica. El CCMC ha demanat que s’eviti fomentar la creació d’expectatives entre la pobla ció que facin pensar que les demandes al sistema sanitari poden ser infinites i que qui les ha de proveir són els profes sionals.

13 . Cal considerar la implantació progressiva de la telemedicina i de nous instruments de comunicació analit zant-ne els avantatges i inconvenients, amb especial atenció a la bretxa digital.

14. La integració social i sanitària és prioritària . S’ha de fer amb recursos su ficients i, en cap cas, pot implicar con vertir problemes socials en sanitaris. Cal un compromís transversal de les diferents àrees per treballar i millorar els determinants socials de la salut i te nir un impacte positiu en millores de salut poblacional.

15. Finalment, davant la imminent ne gociació d’un nou conveni a l’àmbit del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i, poste riorment, a l’Institut Català de la Salut (ICS), el CCMC ha instat el conseller a impulsar l’assoliment d’acords de les parts al més aviat possible que recone guin unes condicions laborals i salarials més justes i dignes per als professionals

Els membres del plenari del CCMC i el conseller de Salut es van emplaçar a noves trobades. 

Inauguració

L’espai exterior que envolta l’edifici del Col·legi de Metges de Barcelo na (CoMB) compta amb una nova obra artística, que, de ben segur, no deixa indiferent qui la contempli. Es tracta de l’obra Nus , una escultura ori ginal que ha fet l’artista Joan-Pere Vila decans en homenatge a la tasca i el compromís dels metges i metgesses que, durant la pandèmia de COVID-19 i juntament amb la resta de professio nals sanitaris, van tenir cura de tothom. El descobriment de l’obra es va cele brar el passat 27 d’octubre en el marc d’un acte que va comptar amb la pre sència de professionals sanitaris, de l’artista i de representants institucio nals i del CoMB. El músic Manu Guix i integrants de l’orquestra de metges Ars Medica van oferir un acompanya ment musical de l’acte.

La peça ha quedat instal·lada a l’exte rior de l’edifici del CoMB (concretament al lateral, davant de la façana del carrer de Vilana) i és, per tant, visible des del carrer. Esdevé així un espai permanent de reconeixement als professionals i, de manera especial, de memòria a tots els que van morir per la COVID-19 men tre exercien la medicina.

El president del CoMB, Jaume Padrós , va afirmar que “L’obra realitzada per Vi ladecans serà un testimoni perenne de l’entrega i del compromís dels professi onals, que van honorar els valors de la nostra professió. La millor manera d’ex pressar totes les emocions, amb tots els seus matisos, és fer-ho a través de l’art”.

al CoMB de l’obra “Nus” una peça de l’artista Joan-Pere Viladecans que homenatja la tasca i el compromís dels professionals de la salut durant la pandèmia

D’esquerra a dreta: l’artista Joan-Pere Viladecans; la internista Marta Vidal; el president del CoMB, Jaume Padrós; la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe; l’anestesiòloga Sandra Beltran, i el metge de família, Daniel Paredes.

El músic Manu Guix va interpretar la seva cançó ’Una paraula’ en homenatge a la tasca i el compromís dels professionals de la salut davant de la pandèmia.

La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va destacar que, gràcies a la unió i a la col·laboració, representades en aquest Nus, va ser possible superar els mo ments més durs de la pandèmia. “Ens n’hem sortit gràcies a la col·laboració en tre serveis, entre especialitats, entre ni vells assistencials, entre estaments, en tre països, entre sectors públic i privat, entre ciència i assistència...”, va afirmar.

UNA OBRA “ALEGRE I IL·LUSIONADA”

Nus és una escultura feta en resina i àni ma d’acer inoxidable, de dos metres i mig d’alçada i 400 quilos de pes. L’escul tor Joan-Pere Viladecans descriu l’obra com “la figura d’un gran nus enmig d’una corda tesada que neix d’un suport amb formes ambigües que, per una banda, representen les onades del nos tre Mediterrani i, per l’altra, recorden ele ments que fan referència a virus, bacte ris, microbis...” Els colors de Nus són el blauet mediterrani, el nacrat i el blanc.

Segons l’autor, “el nus és el símbol de tots els actors que van sofrir la pandè mia: metges i professionals sanitaris en general, teixit social, pacients... Tots units en una mateixa lluita i compro mís. Un nus com un puny tancat i soli dari”. La corda s’acaba transformant “en una sageta, un vector, una fletxa blava assenyalant el cel, l’infinit… La voluntat de tota una ciutadania per transcendir la tragèdia. Per això, és una obra alegre i il·lusionada, oberta a múltiples inter pretacions, d’acord amb la manera de sentir i pensar de qui la contempla”. 

La unió i el compromís estan simbolitzats per un nus enmig d’una corda que es transforma en una sageta i assenyala l’infinit i la voluntat de transcendir la tragèdia

L’obra Nus, una escultura original que l’artista Joan-Pere Viladecans ha fet en homenatge a la tasca i el compromís dels metges i metgesses.

L’escultura ha quedat instal·lada a l’exterior de l’edifici col·legial i esdevé un espai permanent de memòria i reconeixement

Vídeo de l’acte:

Necessitats i models d’atenció a les persones que viuen al carrer

Professionals dels sectors de la sa lut i social procedents tant de l’àmbit local com internacional van debatre en la jornada #SalutSenseLlar, celebrada el passat octubre, sobre els avenços i les mancances que hi ha en els models d’atenció a les persones que viuen al carrer i en situacions d’emergència d’habitatge. Una de les finalitats de l’acte va ser conèixer què s’està fent en altres ciutats d’Europa i posar les bases per iniciar un treball conjunt que contribueixi a impulsar noves propostes per a professionals, entitats i administracions que millorin la qualitat de l’assistència i que garan teixin l’accessibilitat de les persones que viuen al carrer als serveis de salut.

L’acte organitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va ser presentat pel president del CoMB, Jaume Padrós , i la metgessa de família al CAP Raval Sud de Barcelona i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Beatriu Bilbeny (1). Padrós va ressaltar que “és una obliga ció ètica i professional ajudar a millorar la qualitat de vida dels sectors més vul

nerables de la societat”. Per altra ban da, la principal impulsora de la jornada, Beatriu Bilbeny, va promoure la creació d’un grup de treball per començar a fer coses “d’una manera diferent”, “aquesta jornada no pot quedar en un simple tuit”, va alertar.

També va participar a la jornada l’ales hores conseller de Salut de la Generali tat, Josep M. Argimon, que en la cloen da va deixar clar que “la funció del sistema sanitari és curar, cuidar i acom panyar, però tot això s’ha de fer també des del conjunt de la societat”.

CONTRASTANT EXPERIÈNCIES

En la primera taula, (2) la directora d’Atenció als Serveis de Sensellarisme de l’Institut Municipal de Serveis Soci als de l’Ajuntament de Barcelona, Carme Fortea; la coordinadora de polí tiques de la Federació Europea d’Orga nitzacions Nacionals que Treballen amb Persones Sense Llar (FEANTSA), Simona Barbu, i el president executiu

de l’ONG anglesa Pathway, Alex Bax , van explicar com s’ha abordat aquesta realitat des de les seves organitzacions i com s’han trobat que el fenomen del sensellarisme continua creixent. Els po nents van explicar que actualment, a Barcelona, afecta unes 1.000 persones i que a Europa hi ha unes 700.000 per sones sense llar, xifra que ha augmen tat un 70 % els darrers 10 anys i que in clou cada cop més dones, famílies amb infants, menors d’edat i migrants. Es van explicar les experiències de Barce lona i de Londres, com s’ha col·laborat i coordinat amb la xarxa de salut, i la im portància de formar professionals per què puguin actuar de manera simple i replicable. Així mateix, es va presentar la Declaració de Lisboa de la Platafor ma Europea per Combatre el Sensella risme (2021), firmada per 27 estats.

PERSPECTIVA CLÍNICA

Cada cop es disposa de més coneixe ment sobre els efectes que tenen els determinants socials en les desigual tats en salut i, des d’aquesta perspecti va, es va desenvolupar el debat de la segona taula rodona (3), en la qual van intervenir la metgessa epidemiòloga i directora de Promoció de la Salut de l’Agència Salut Pública de Barcelona, Maribel Pasarín; la infermera del SEM, Zulma Itzaina; la metgessa de família al CUAP Peracamps – Parc Salut Mar, Núria León; el metge de família al CAP Raval Sud, Daniel Roca , i les metges ses de l’Associació #Salutsensesostre, Carme Roca i Montse Pérez . En les in tervencions es van donar dades del SEM, del recent estudi ESSELLA (Estat de Salut de la Població Sense Llar) i de l’entitat #Salut sensesostre. També es va denunciar que les solucions puntu­

Professió Vídeo de la jornada:

als que s’ofereixen actualment generen “impotència” i “distorsió” als serveis d’urgències . També es va demanar imaginació i flexibilitat davant un collectiu extremament vulnerable i emmarcar l’atenció sanitària dins el sistema públic de salut .

SALUT MENTAL I ADDICCIONS

En la tercera taula (4) centrada en la sa lut mental i les addiccions entre les per sones sense llar van intervenir la psi quiatra de l’Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo; la psicòloga i cap del Servei de Prevenció i Atenció a les Drogode pendències de l’Agència de Salut Públi

ca de Barcelona, Montse Bartroli, la psi quiatra i coordinadora del programa ESMES (Equip Salut Mental Sense Sos tre) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Yolanda Osorio, el psicòleg i coordina dor del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Baluard, Diego Aránega, i el metge i subdirector General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepati tis Víriques de l’Agència de Salut Públi ca de Catalunya, Joan Colom . En aques ta taula es va fer un especial èmfasi en la situació dels infants i adolescents en situació de sensellarisme i els greus problemes de salut mental que patei xen, especialment l’ansietat i la depres sió. Així mateix, es van presentar dades i valoracions de les experiències del cen tre d’acollida de “baixa exigència”, del

programa ESMES i del CAS. També es va demanar abordar el consum de dro gues des d’una perspectiva transversal i avançar cap a una xarxa de recursos inclusiva.

UNA MIRADA SOCIAL

En la darrera taula rodona (5), la degana del Col·legi O ficial de Treball Social de Catalunya, Conchita Peña; la treballa dora social del CAP Drassanes, Carolina González ; la treballadora social de l’AIS Litoral de l’Hospital del Mar, Laura Morro, i la treballadora social de la Fun dació Arrels, Marta Maynou, van incidir en la vessant social i la necessitat de tractar el sensellarisme amb una inter venció polièdrica i treballant en la inte gració de tots els sistemes de benestar implicats en la cura de les necessitats de les persones: social, sanitari, d’edu cació i de justícia. També es va fer una crida a tenir una mirada que tingui en compte tots els eixos de desigualtat.

Finalment es va poder escoltar la veu d’una persona que ha viscut al carrer, Jordi Rodríguez , que va arribar a viure en un abocador a Vilafranca. Al seu pa rer, manquen idees noves i recursos per abordar l’atenció a les persones sense llar, “seria ideal que un metge pogués receptar­nos un habitatge”

ADHESIÓ A LA PROPOSICIÓ DE LLEI PER ERRADICAR EL SENSELLARISME

Refermant el compromís expressat a la jornada el CoMB es va adherir el passat desembre a la proposició de llei de me sures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, actual ment en fase de tramitació parlamentà ria. Aquesta proposició de llei, entrà per registre al Parlament de Catalunya el 25 de gener de 2022, amb el suport de la majoria dels grups parlamentaris. 

Taula rodona

Des de l’atenció primària

Uns dies després de la vaga con vocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC) i de la signatura dels posteriors acords, la metgessa de família i vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, va moderar aquest debat, po sant el focus a l’atenció primària, en el qual van participar la metgessa de fa mília del CAP Sant Miquel de Grano llers, Anna Vilaseca, i el metge de famí lia de l’EAP Martorell Urbà, Marc Tarín.

SÒNIA MIRAVET – El malestar que es viu a l’atenció primària i al sistema sanitari en general ve de lluny. D’abans de la pandèmia. Ara venim d’una vaga recent... Creieu que els acords assolits ajudaran a avançar i millorar l’atenció als equips de primària?

ANNA VILASECA – Fer aquest pas ha ser vit per visibilitzar el nivell de malestar. Hi ha molt a millorar i és bàsic fer una radiografia de com estem i planificar. Hem de veure quins canvis organitza tius cal realitzar i com podem captar més talent per superar la manca de professionals. També hi ha coses que hem de deixar de fer perquè aporten poc valor i fer d’altres que n’aportin molt més. La burocràcia és una càrrega que portem arrossegant molts anys i, si aquesta vaga serveix per avançar cap a la desburocratització, ho destacaria.

MARC TARÍN – Hi ha hagut una reivindica ció per generar una dinàmica de canvi i el col·lectiu ha d’aprofitar que s’hi ha posat el focus a sobre per fer un pas en davant i aconseguir un benefici per a la població, perquè la nostra millora im plica una millora per als pacients. Com a col·lectiu, hem de generar una dinà mica de canvi, perquè, si no es produ eix aquest canvi, hi ha un risc greu que col·lapsem com a sistema.

S. M. – Amb l’anterior vaga, al novembre de 2018, ja es van establir uns canvis que professionals i ciutadans vam entendre com a molt beneficiosos, però, de seguida, va venir la pandèmia. Si no s’hagués produït, la situació ara seria millor?

M. T. – La pandèmia ens va aturar a tots, però no és la justificació de què ara es tiguem malament. Sense la pandèmia hauríem trigat una mica més, perquè va fer d’accelerador, però hauríem arri bat igualment al punt on som ara.

S. M. – Durant la pandèmia, la primària resolia el 80 % dels casos. És evident que els hospitals han fet molt bona feina, però potser nosaltres no n’hem sabut comunicar la nostra... Comuniquem bé?

A. V. – Des dels centres comuniquem bé a la població, però potser no ha de ser

l’única via per la qual s’ha de visibilitzar la nostra feina. Les notícies parlaven dels hospitals i de la primària es va par lar a les darreres onades, però va tenir un pes molt important durant tota la pandèmia. El missatge de què no aga fen el telèfon, no ens visiten i tenim els CAP tancats va fer molt mal. La nostra feina no es va fer visible i això va tenir una repercussió emocional en els pro fessionals, és una ferida interna que ha quedat. Més enllà dels mitjans de co municació, hauríem d’estudiar per quines altres vies arribem a la població i als companys.

M. T. – El nostre missatge és molt cons tructiu, de fet: si les nostres condicions milloren, la salut de la població també

Anna Vilaseca, Marc Tarín i Sònia Miravet.

“Necessitem temps per fer recerca, per pensar projectes i per fer aflorar el talent que tenim als equips”

Anna Vilaseca

millorarà. Hem de de tenir aquest punt de valentia, parlar als mitjans de comu nicació i a les xarxes socials, perquè la població ens recolzarà. Hi ha professio nals perfectament capaços d’explicar el que fem i d’assumir aquest lideratge. Estem fent coses molt bé, estem des carregant molt l’atenció hospitalària i això s’ha de poder explicar allà on calgui.

S. M. – Els acords de després de la vaga se centren en temes organitzatius i, òbviament també de finançament. Durant la pandèmia ja van haver­hi moltes experiències d’èxit d’autoorganització davant d’un objectiu comú. En destacaríeu alguna?

M. T. – L’autogestió de la primera onada és una gran representació de l’autono mia dels metges a l’hora de prendre decisions. A tots els centres hi va haver una organització liderada des de la base. Això no ha sortit publicat enlloc i una part de culpa és nostra, però l’altra es pot atribuir al focus mediàtic. L’inici de la pandèmia és un exemple clarís sim d’èxit organitzatiu.

A. V. – Durant la pandèmia vam posar al pacient al centre i vam agafar el liderat ge en coses on no l’havíem assolit mai abans. Va ser l’autoorganització del CAP, treballant amb les màximes com petències que teníem. Vam posar en marxa una sèrie de canvis i moltes co ses han vingut per quedar-se, com, per exemple, La meva salut i l’e-consulta

S. M. – En aquest sentit, a banda del decret de desburocratització del 2020, s’estan fent passes, però potser és hora d’anar més enllà.

A. V. – Tot això s’ha començat a moure fa molt poc. Per exemple, la gestió de les baixes que no ens són pròpies. Si la bai xa es genera en l’acció d’un altre pro fessional i en un altre lloc, està bé que el seguiment pugui ser fet pel profes sional que la genera. Sembla que co mencem a fer passes en aquest sentit.

M. T. – Al final, la vaga fa de sacsejadora, però nosaltres hem de pensar en tots aquells factors que contribueixen per

què aquest creixement ens serveixi per millorar. Hi ha coses que funcionen i cal potenciar-les i incorporar les experièn cies d’altres equips.

S. M. – Compartir projectes és una de les maneres d’avançar, però sovint no ho fem. Com veieu el lideratge en l’atenció primària? Tenim uns líders ben referenciats, clars i potents? Estan ben valorats els professionals que dirigeixen equips?

M. T. – Els líders hi són, però els metges de família tenim un problema: la sensa ció que som menys que els d’altres es pecialitats. Això en cap cas és així. Ens manca dir: “Aquí estem fent coses molt potents”. Ens ho hem de creure i ho hem de fer creure a l’administració i els mitjans de comunicació, també. La pri mària és la porta d’entrada al sistema sanitari, és la que mou més volum amb molta diferència i som molt bons a l’ho ra de filtrar i de gestionar. Molta gent de base és capaç d’explicar-te això, cal evitar la por a participar en espais de debat públic.

S. M. – Estem tan avesats a la part assistencial i clínica que nosaltres mateixos ens frenem?

A. V. – A part del lideratge de l’equip di rectiu, també hi ha líders dins els equips i cal fer-los créixer. Necessitem temps per fer recerca, per pensar projectes i circuits. Comparat amb fa uns anys, la cronicitat i complexitat de les visites ha augmentat de manera significativa tant a nivell clínic com social i requerei xen major dedicació que la que estem oferint actualment. Necessitem més temps per poder pensar i també detec tar el talent que tenim als equips i ferlos aflorar.

S. M. – Darrerament, els companys MIR no han ocupat totes les places de Medicina Familiar i Comunitària i això sap molt greu, perquè ens fa molta falta. Com podem fer aquesta especialitat més atractiva?

A. V. – La medicina de família és l’especi alitat on ho trobes tot. A la consulta

Vídeo complet:

d’atenció primària trobaràs qualsevol de les malalties que has estudiat durant la carrera i això poques especialitats t’ho donen. L’altre factor molt important és el vessant familiar: pots seguir les fa mílies en tota la seva globalitat. La famí lia, el conjunt, la seva part social i emoci onal. Això és un valor molt atractiu.

M. T. – Hem d’estar presents a la universi tat. Som l’especialitat majoritària per nombre, però estem molt poc repre sentats a la facultat. Sovint, els resi dents s’adonen que no coneixen el que fem. Cada pacient que entra per la por ta és un repte. Aquest atzar dona molta vida. Mai seràs el referent d’aquella cosa específica, però sí que ets perfecta ment capaç de manegar qualsevol pa tologia de les més freqüents.

S. M. – L’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària té molts aspectes positius. Estem treballant perquè millorin algunes condicions organitzatives i de procés i creiem que estem en la línia. Fem una crida a reivindicar­nos i a comunicar més i millor tota la feina que estem fent 

Taula rodona

“Estem fent coses molt bé, estem descarregant molt l’atenció hospitalària i això ho hem de poder explicar”

Marc Tarín

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), la Plataforma Española de Nanomedicina Nanomed Spain i l’Insti tut Català de Bioenginyeria (IBEC) van organitzar, el passat novembre, la jorna da “El camí de la translació clínica: de la detecció de necessitats a la creació de solucions”.

El propòsit de la jornada va ser unir els diferents actors, des d’investigadors a pacients, passant per metges i empre ses, per tal d’identificar necessitats clí niques on la nanomedicina pugui apor tar solucions. La sessió es va dividir en dues taules rodones: a la primera es va abordar la detecció de necessitats clí­

niques a partir del paper clau del paci ent, i a la segona es va proposar la creació de solucions a partir d’exemples reals, sempre des de la perspectiva de la nanomedicina.

A la sessió presentada per Josep Samitier, de l’IBEC i Nadia Pons , del Progra ma d’Emprenedoria del CoMB, van par ticipar l’enginyer biomèdic de Tailor Surgery, Sergi Coderch; l’investigador: de l’IBEC, Javier Ramon; el director de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN), Carlos Sisternas; la pacient, Lalis Fontcuberta; en representació del fons de capital risc In vivo Capital, Laura Rodríguez ; del Cen tre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI),

Elisenda Casanelles; de l’empresa em prenedora NanoLigent, Montse Cano; de l’oficina de transferència tecnològica de l’IBEC, Eduardo Salas, i la CEO de MTS Tech i membre de GIPS, Maria Visa.

El CoMB i l’IBEC mantenen un acord de col·laboració que té com a objectiu fo mentar la col·laboració clínica, tenint en compte que la recerca biomèdica realit zada en centres de recerca i hospitals genera coneixement dirigit al desenvo lupament de noves eines per a un millor tractament del pacient.

TROBADES ’CAFÈ GIPS’

El GIPS va engegar al novembre el #CafèGIPS , unes trobades informals per compartir l’actualitat del sector de salut i tecnologia i fer xarxa en un ambi ent distès entre professionals. A la pri mera trobada Sergi Coderch i Núria Monill van explicar l’experiència d’un cas d’èxit de treball multidisciplinari i de model de negoci: Tailor Surgery, spin-off del 3DPTLab, que ha incorporat la im pressió 3D a la realitat hospitalària.

TROBADA AMB ESTUDIANTS D’ENGINYERIA INDUSTRIAL

Així mateix, representants del GIPS es van trobar a la seu del Col·legi amb es tudiants de 3r curs d’enginyeria indus trial de l’escola Elisava de Barcelona per plantejar-los un repte: dissenyar projec tes que aportin solucions a les necessi tats de l’atenció primària. 

El camí de la translació clínica: de la detecció de necessitats a la creació de solucions

La qüestió Com han d’actuar el metge que és pacient i el metge que l’atén?

Articles complets a: blogcomb.cat

La gran majoria de nosaltres, en alguna ocasió, hem necessitat, necessitem o necessitarem ser visitats en un Servei d’Urgències i ser atesos per un com pany de professió, fins i tot de vegades de la nostra mateixa especialitat. Quan això succeeix, hauríem de dir a l’inici de la visita que som metges, per què el llenguatge i la forma de fer s’ade qüin des de bon començament, al co neixement que tenim sobre la malaltia, així com també la manera de funcionar i d’actuar en els entorns mèdics, ja sigui a l’atenció primària ja sigui a l’hospitalà ria. Alhora, hauríem de procurar, una vegada hem comunicat que som met ges, posar-nos en mans del col·lega que ens atén, sense interposar-nos en la seva praxi.

El metge que atén no hauria de tractar de manera especial el pacient pel fet de ser metge, però sí facilitar-li informació o canals per encaminar les preguntes i dubtes al coneixement que el met ge-pacient té o coneix.

Penso que és cortesia professional en senyar les proves realitzades i discu tir-les conjuntament, perquè dona con fiança al metge-malalt. És també cortesia professional poder facilitar cir cuits d’accés.

Els metges també emmalaltim, i tard o d’hora, necessitarem l’atenció d’un company. Aquesta situació ens ofereix l’oportunitat de viure l’experiència des de l’altre costat i contribuir a l’eficàcia de l’acte mèdic. El metge ha de trobar, quan visita un company malalt, més fa cilitats de les habituals en fer l’anam nesi i més col·laboració i comprensió en la resta d’elements successius de l’acte mèdic.

Albert Jovell (1962-2013), metge malalt, va lluitar amb insistència per la neces sitat de l’apoderament dels malalts, a través de la seva formació, amb la fina litat de millorar l’eficàcia de l’acte mè dic. El metge malalt és ja un malalt for mat. Quin motiu pot haver-hi per no presentar-se com a metge davant d’un company sanitari?

El Codi de Deontologia, a la seva norma 117, ho diu clar: “El metge que, en condició de pacient o d’acompanyant d’un pacient, es visiti amb un company procurarà identificar-se com a tal”. Ho farà com abans millor i mai deixarà de fer-ho per no malmetre la confiança mútua. Sempre la manera de fer-ho ha de ser empàtica per generar confiança i confort.

Albert Jovell reclama que, a més de la medicina basada en l’efectivitat , el metge ha de practicar la medicina ba sada en l’afectivitat , mentre que M. W. Khan hi afegeix la medicina basada en la cortesia, sigui qui sigui el pacient

El sanitari és una persona acostumada a tractar persones malaltes. En algun estudi fet a professionals de la medici na, es constata que el 90 % reconeixen que han treballat amb problemes de salut pels quals hauríem donat la baixa laboral a un pacient. Aquest fet té el nom de “presentisme”, molt caracterís tic de la nostra professió. No se’ns ha entrenat a tenir una malaltia i per això no estem preparats per abordar aques ta situació. Podem arribar a tenir acti tuds de risc, ja que ens sentim experts de la nostra malaltia, dels mitjans di agnòstics, del funcionament dels cen tres. Això ens pot portar a saltar-nos trà mits i a no seguir consells terapèutics. També podem complicar l’assistència als companys que ens atenen, afegint pressió assistencial i dificultant una re lació metge-pacient sincera. Hi ha múl tiples estudis per esbrinar la millor ma nera d’atendre els nostres companys sanitaris i sobre com ens hem de com portar com a pacients. Entre ells desta caria el de l’Instituto de Investigación Sanitaria Aragón.

Entre companys, sí que ha d’haver-hi un tracte deferent, però no diferent. No és tan important si ens hem d’identificar com a sanitaris, sinó deixar-nos guiar pels nostres companys, tal com acon sellaríem als nostres pacients. 

Josep Terés Quiles, expresident de la Comissió de Deontologia del CoMB (2014-2022)

Aitor Gargallo, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, treballa al CAP Martorell

Míriam Mateo Roca, especialista en Medicina Interna, treballa al Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau

Unitat d’Atenció al Col·legiat

Informació i assessorament

T’orientem i t’informem sobre els diversos serveis que el col·legi posa a la teva disposició.

T’acompanyem en les diferents etapes de la teva vida professional i personal.

Tràmits i documents

Et facilitem tots els tràmits i documents que necessitis en les diferents etapes de la vida professional.

• Registre col·legial

• Carnet col·legial / certificat digital

• Certificats col·legials i de la Bona Praxi

• Legalitzacions de la signatura

• Autorització administrativa consultes mèdiques

UNITAT D’ATENCIÓ AL COL·LEGIAT

Passeig de la Bonanova, 47, Barcelona i delegacions

93 567 88 88 · col.metges@comb.cat

Pots demanar cita prèvia: www.comb.cat

La Unitat d’Atenció al Col·legiat (UAC), al costat del metge al llarg de la seva vida professional

La Unitat d’Atenció al Col·legiat és el primer punt de contacte del metge amb el Col·legi i, a través d’un tracte personalitzat per a cada collegiat, amb el valor afegit del compro mís i la proximitat, atén, juntament amb les delegacions comarcals, el web i l’app, les més de 40.000 peticions de servei que es produeixen cada any.

INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT

La UAC assessora el metge sobre tot el que fa referència a l’exercici de la seva professió i l’orienta i el posa en contacte amb la resta de serveis que ofereix el Col·legi.

TRÀMITS I DOCUMENTS

La UAC facilita tots els tràmits i docu ments necessaris en les diferents eta pes de la vida professional:

Cens col·legial: alta, baixa, modificacions. Des de la UAC es registren les altes i baixes de col·legiats i de societats pro fessionals. També es duu a terme el manteniment del cens i l’actualització de les dades (identificació digital, adre

ça, contacte), també la condició d’exer cent i la reducció de quota.

Registre de títol d’especialista. Els col· legiats han d’informar l’especialitat mè dica al Col·legi a fi que consti en el re gistre públic i es pugui certificar. El registre és accessible des del web collegial, i pacients, farmàcies i empreses del sector sanitari poden verificar-ne les dades.

Certificats col·legials. Des de la UAC s’emeten o gestionen diferents certifi cats col·legials d’acord amb les dades que consten al Registre de col·legiats; el més habitual és el Certificat de Col·legiació amb l’especialitat que acredita el metge com a col·legiat, data d’alta, l’es pecialitat i la condició d’exercici. També s’acredita la praxi dels col·legiats a tra vés del Certificat d’ètica mèdica

Carnet col·legial / Certificat digital. El carnet col·legiat acredita la condició de metge col·legiat en exercici a la provín cia de Barcelona i, en cas de tenir-ne, indica les especialitats registrades. També incorpora un certificat digital que proporciona una signatura electrò nica amb validesa legal per emetre re

Substitució del carnet col·legial i actualització del certificat digital

ceptes electròniques a través del De partament de Salut, accedir i signar documents digitals i dur a terme gesti ons en línia amb el Col·legi i l’Adminis tració, etc.

Autorització de consultes. Aquells collegiats que han d’acreditar la consulta es poden dirigir a la UAC per ser assis tits en el procés de presentació de la sol·licitud a l’administració.

Acreditació i recepta privada. Des de la UAC es gestiona l’acreditació a l’App MetgesBarcelona a fi d’ampliar al mà xim el per fil d’usuari i poder gaudir de la màxima operativitat (certificats, REMPe, altra informació).

Oficina Tècnica d’Acreditació (OTA), Talonaris de receptes del Servei Català de la Salut (SCS) i altres (PIA...)

A prop del col·legiat. Exceptuant el procés de col·legiació, la majoria de gestions poden fer-se a la seu central del Passeig de la Bonanova, 47, però també a les delegacions comarcals: Manresa, Sabadell, Terrassa i Vic. Tam bé, mitjançant l’àrea privada del web comb.cat i a l’app Metges Barcelona 

La normativa comunitària europea en matèria de targetes criptogràfiques —les que contenen els certificats digitals, necessaris per fer la recepta mèdica electrònica— ha canviat pel que fa als ter minis d’homologació dels xips. Aquest fet afecta i anticipa la caducitat dels carnets col·legials ja emesos (un primer grup amb caducitat de 31/12/2022 i un segon grup amb caducitat de 28/02/2023).

Des del CoMB s’ha dut a terme, anticipadament, la substitució dels carnets col·legials afectats . En aquest sentit, s’han enviat amb antelació els exemplars renovats als centres de treball, a fi que si guin lliurats a cada professional abans de la data límit. Per a aquells titulars als quals no ha estat possible fer-ne el lliurament al centre de treball, s’ha dut a terme a la seu del CoMB (Unitat d’Atenció al Col·legiat) i a les delegacions comarcals del CoMB.

Instruccions per desbloquejar el PIN:

Reducció de quotes:

El rebut col·legial al detall

Els pressupostos que cada any elabora el Col·legi de Metges de Barcelona tenen com a premissa principal donar servei i suport als col·legiats. L’actual pressupost té un marcat accent social, solidari i professional i es desplega en tres eixos principals: l’as sessorament professional, el servei ju ridicolaboral especialitzat i el suport emocional i social. Respecte als ingres sos del col·legi, les quotes col·legials hi representen un 7 2 %.

Les quotes col·legials són satisfetes mitjançant el rebut col·legial trimestral que inclou:

• Quota col·legial

• Quota del Fons Social

A més, dins del rebut col·legial, s’hi po den incloure altres conceptes:

• Responsabilitat Civil Professional (RCP) (voluntaria), si es té contractada la pòlissa de RCP del Consell de Col·le gis de Metges de Catalunya (CCMC).

• Seccions col·legials , en cas d’estar afiliat a alguna secció col·legial que im pliqui el pagament d’una quota.

Les quotes del rebut col·legial són desgravables al 100 % a l’IRPF. Des de l’App i l’àrea privada del web col·legial es pot fer el seguiment de les quotes i del rebut col·legial.

A continuació es detallen els concep tes i imports del rebut col·legial i les reduccions de quotes del 100 %, del 50 % i de les quotes de Responsabilitat Civil Professional:

Quota de fons social que es destina íntegrament al Programa de Protecció Social (PPS).

Bonificacions i ajuts

100 % Reducció quota col·legial:

• Metges en atur: 0 €

• Metges jubilats: 0 €

• Metges honorífics: 0 €

• Metges cooperants: 0 €

• IT Maternitat: 0 €

• IT superior a 90 dies: 0 €

50 % Reducció quota col·legial:

• Durant els 4 primers anys de col·legiació i dins dels 6 primers anys de llicenciatura: 34,70 € / trim

• Ingressos anuals inferiors a dues vegades el salari mínim interprofessional: 34,70 € / trim.

Durant la pandèmia per COVID-19 també es va establir les reduccions de quotes per cessament temporal de l’exercici professional o per la disminució significativa de la facturació per l’activitat professional.

Quota Responsabilitat Civil Professional reduïda:

• Metges MIR 1r any natural de residència gratuït (des de l’inici de la residència fins al 31 de desembre d’aquell mateix any): 0 €

• Metges MIR: 105,86 € / trim.

• Metges sense exercici (jubilats): 13,30 € / trim.

• Metges de Medicina Familiar i Comunitària i de Pediatria (sector públic): 105,86 € / trim.

Apunts del Codi de Deontologia:

Apunts del Codi de Deontologia

EL METGE I L’OBJECCIÓ

onals. Pensem que és una manera àgil i entenedora d’aprofundir en alguns dels conflictes més freqüents a què s’enfronta el metge en la seva pràctica professional”.

Els Apunts del Codi de Deontologia estan elaborats pels membres de la Co missió de Deontologia del Col·legi i ca dascun fa referència a un tema concret de la pràctica professional que es vin cula amb les normes del Codi que hi tenen relació. El resultat són unes fitxes molt pràctiques per tal d’ajudar els pro fessionals a fer front a situacions con cretes que poden plantejar-se en el seu dia a dia i que sovint generen dubtes.

EL METGE I EL CONFLICTE D’INTERÈS

INFORMES, CERTIFICATS I PERITATGES MÈDICS

Les fitxes sobre informes, certificats i peritatges mèdics defineixen què és un perit judicial o forense; quin professio nal pot exercir com a tal; la citació com a testimoni-pèrit; per què s’ha d’infor mar el pacient de la condició de pèrit; com ha de ser un informe pericial i tot el que fa referència als certificats: quins són els més habituals, la certificació de la defunció i com s’han d’emetre els in formes i certificats mèdics.

LA COMUNICACIÓ DE L’ERROR MÈDIC

La Comissió de Deontologia del CoMB va publicar la tercera i quar ta fitxa de la col·lecció Apunts del Codi de Deontologia, en aquesta oca sió dedicades al conflicte d’interès i a l’objecció de consciència. Aquestes publicacions aborden temes i situaci ons concrets de la pràctica professional des d’una perspectiva deontològica i de la bona praxi. Els dos primers apunts amb què es va estrenar la iniciativa van fer referència a la comunicació de l’error mèdic i a l’elaboració d’informes, certificats i peritatges mèdics

La presidenta de la Comissió de Deon tologia del CoMB, Magda Campins , as senyala que amb aquesta iniciativa “vo lem apropar els continguts del nou Codi de Deontologia a tots els professi

Els darrers apunts publicats al web collegial tracten sobre el conflicte d’interès. S’hi fa la definició de conflicte d’interès, s’assenyalen els tipus de con flictes (econòmics i no econòmics) i s’aclareix que un conflicte d’interès no és sinònim de corrupció. També s’indi ca com el metge ha de gestionar els potencials conflictes d’interès.

EL METGE I L’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA

En les fitxes dels Apunts del Codi de De ontologia sobre el metge i l’objecció de consciència es defineix què és l’objecció de consciència i les diferències respecte a la reticència professional, l’objecció de consciència en sanitat, els motius més freqüents, què implica per al professio nal l’objecció de consciència, els drets dels pacients, els requisits per a l’objec ció i els límits per poder-la exercir.

El primer dels Apunts del Codi de De ontologia es va dedicar a la comunica ció de l’error mèdic. En aquesta fitxa es planteja què volen saber els pacients i què esperen, el paper de les organitza cions sanitàries, el procés d’informació, com fer compatible la comunicació de l’error amb possibles reclamacions i, fi nalment, es destaquen els requisits i recomanacions per a una comunicació eficaç, honesta i empàtica.

El Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha estat actualitzat recent ment, després d’un intens procés parti cipatiu obert a tota la col·legiació de Catalunya. L’actualització va entrar en vigor el 5 de febrer de 2022, després de ser aprovat pel plenari del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i posteriorment publicat al Diari O ficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el 4 de gener de 2022. 

Noves fitxes dedicades al conflicte d’interès i a l’objecció de consciència

La salut del metge

Millorar les competències per a un exercici professional saludable

La Fundació Galatea va desenvolu par durant el darrer trimestre de 2022 una variada i àmplia oferta informativa i formativa, pràctica i de fà cil realització per fer arribar els concep tes clau sobre la cura de la pròpia salut i també per millorar les competències necessàries per a l’exercici professional saludable.

EMPATIA I BURNOUT: QUÈ ESTÀ PASSANT A LES FACULTATS DE CIÈNCIES DE LA SALUT?

Diferents estudis mostren que els estu diants de carreres relacionades amb les Ciències de la Salut, especialment Me dicina i Infermeria, pateixen més tras torns depressius, ansietat i burnout que estudiants d’altres carreres. Oriol Yuguero, metge d’Urgències de l’Hos pital Arnau de Vilanova de Lleida i in vestigador a l’Institut de Recerca Bio mèdica de Lleida (IRBLleida) explica què es pot fer per minimitzar aquests trastorns en els futurs professionals de la salut.

COMPETÈNCIES I HABILITATS DE GESTIÓ EMOCIONAL I RELACIONAL

La Fundació Galatea va engegar un curs, el passat novembre, per tal de proporcionar un espai en què els pro fessionals puguin dotar-se de recursos personals i relacionals per fer front a les situacions d’alt impacte emocional que són inherents al treball que duen a ter me i, especialment, en moments de cri si sanitària i social.

El curs es va celebrar en tres sessions telemàtiques de 2 hores de durada amb participació en directe dels assis tents i amb un màxim de 20 partici pants per grup.

LA SALUT DELS PROFESSIONALS DE FARMÀCIA

La Fundació Galatea ha emès un nou capítol de la sèrie Converses centrat en la salut emocional dels farmacèutics. Intervenen la titular de l’oficina de far màcia i vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Laura Gomà, i el farmacèutic adjunt de l’Hospital del Mar de Barcelona, res ponsable de l’àrea d’oncologia i hema tologia i també vocal de la Junta de Go vern del Col·legi de Farmacèutics de

Barcelona, David Conde. Guia la con versa la cap de premsa i comunicació del CoMB i de la Fundació Galatea, Mar ta Ciércoles.

En aquesta trobada s’aborda l’estat emocional del col·lectiu, com han fet front a la pandèmia, com s’estan recu perant i quines vies tenen tots els com panys farmacèutics a l’abast per tenir cura de la seva salut emocional.

LES REUNIONS DE TREBALL COM A EINA BÀSICA PER A L’EFECTIVITAT I EL BENESTAR DELS PROFESSIONALS

Aquestes sessions formatives, celebra des els passats octubre i novembre, tenen com a objectiu ajudar els profes sionals amb responsabilitats de coordi nació o direcció a augmentar les seves competències per fer de les reunions de treball una eina d’efectivitat i benes tar dels professionals i dels seus equips i, per tant, de millora en la qualitat de servei de les organitzacions de salut. 

Protecció so cial

Cicle de conferències del Programa de Protecció Social (PPS) per obrir nous espais de reflexió

En el marc de les activitats de for mació i prevenció que promou el Programa de Protecció Social (PPS) del CoMB, el passat octubre es va iniciar un cicle de conferències adreça des als metges i els seus familiars amb la voluntat d’obrir nous espais de refle xió davant esdeveniments de màxima actualitat i d’interès general.

En aquestes conferències es fa l’exposi ció de vivències personals a través de taules rodones i es posen en comú les diferents experiències viscudes.

El cicle es va iniciar el darrer trimestre de l’any 2022 amb sessions dedicades a la bretxa digital en la gent gran i l’ex periència d’èxit del projecte Tablet Ble ta i als diferents enfocaments de les mirades davant la mort.

MIRADES DAVANT LA MORT

La conferència Mirades davant la mort. Diferents enfocaments (1) es va cele brar amb èxit de participació, el mes de novembre, en un acte presentat pel president del CoMB, Jaume Padrós, i moderat pel director del Programa de Protecció Social, Antoni Calvo. Van par ticipar com a ponents la psicooncòloga de cures pal·liatives Dol i trauma, Ainhoa Videgain; el coordinador de la Unitat d’Atenció Pal·liativa de l’Hospital Clínic i cap de la Comissió de Garantia i Avaluació de la Llei de l’Eutanàsia a Ca talunya, Albert Tuca; la pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, directora de l’Institut Borja de Bioètica i presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC, Montserrat Es querda, i el president de la Secció de Metges Sèniors del CoMB, Manel Sans.

Segons Jaume Padrós , la professió mèdica a Catalunya s’ha de sentir or gullosa per la seva contribució en el desenvolupament de les cures pal·liati ves i l’atenció al final de vida. D’altra banda, Ainhoa Videgain va considerar que el patiment i el final de vida es viuen com una amenaça, per tant els professionals, per ajudar a reduir el pa timent, han de treballar per rebaixar aquesta sensació en els pacients i el seu entorn i augmentar la percepció de recursos disponibles. Albert Tuca va alertar que no és possible que un metge tracti processos de final de vida si no reconeix la mort i la seva pròpia mort. Per Montserrat Esquerda , la medicina ha d’incorporar l’abordatge del patiment com a objectiu primordi al; per tant, segons Esquerda, tots els professionals han de ser capaços d’identificar i abordar els escenaris de final de vida en una societat que, malauradament, ha desculturalitzat la mort. Finalment, Manel Sans va refle xionar sobre les vivències i experiènci es descrites per pacients que han estat en mort clínica.

LA BRETXA DIGITAL EN LA GENT GRAN

El mes d’octubre es va celebrar la con ferència La bretxa digital en la gent gran. Una experiència d’èxit: Tablet Bleta (2) presentada per l’aleshores di rector corporatiu del CoMB, Marc Soler, moderada per la coordinadora del PPS, i Natàlia Raguer. En la sessió, el metge jubilat i creador de la campanya “Soy mayor, no idiota”, Carlos San Juan , i el president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalu nya (FATEC), Josep Carné, van assenya

lar les oportunitats i les amenaces per als drets de la gent gran que presenten les noves tecnologies.

La CEO de Bleta, Isabel García , va ex plicar com, mitjançant la Tablet Bleta , tauleta intuïtiva i fàcil d’utilitzar, s’ha contribuït a reduir la bretxa digital en les persones grans. L’objectiu del pro jecte és que els més grans puguin uti litzar aquestes tecnologies amb la ma teixa facilitat amb què ho fan els més joves i puguin gaudir així de tots els avantatges. 

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost per al 2023

- Les activitats impulsades des de les juntes comarcals sobre temes que afecten la professió mèdica i altres àm bits lligats amb la salut.

La 5a edició dels Premis Sanitat Baix Llobregat, celebrada a l’hospital de Bellvitge.

Al llarg del segon semestre de 2022, es van celebrar dues ses sions de l’Assemblea de Com promissaris. En el primer punt del dia d’ambdues, el president del CoMB, Jaume Padrós , va detallar les principals actuacions que s’havien dut a terme en els últims mesos, com ara:

- La creació del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), impulsat pel Consell de Collegis de Metges de Catalunya (CCMC) i que neix com a espai de col·laboració amb professionals de diferents disci plines que, tot i no ser estrictament sa nitàries, cada cop tenen més presència en l’àmbit de la salut.

- El lliurament de la Insígnia d’Or de la Professió al doctor Josep Terés Quiles, president de la Comissió de Deontolo gia durant més de set anys, en reconei xement a la seva trajectòria i compro mís professional.

- La campanya de solidaritat amb Ucra ïna #ElCoMBActuaUcraïna

- La ponència Mirades davant la mort. Diferents enfocaments, organitzada pel Programa de Protecció Social (PPS).

Els Premis a l’Excel·lència Professional 2022, guardons que van reconèixer el compromís i el lideratge de 51 metges i metgesses i quatre equips assistenci als de les comarques de Barcelona que han destacat per l’excel·lència i la quali tat en l’activitat professional.

ASSEMBLEA D’OCTUBRE

Presentació de l’informe de resultats del grup MED

El conseller delegat i director general del Grup Med, Albert Lluch, va presen tar els resultats del Grup Med de 2021, unes xifres que mostren un resultat molt notable, que representa una apor tació directa al Col·legi de més de 2,4 milions d’euros, un 2 % més que en l’exercici 2020. Aquests beneficis per meten finançar millor els projectes collegials, així com oferir més serveis i ajuts socials i econòmics per als col·legiats i les seves famílies.

Albert Lluch va emfasitzar que la corpo ració és una eina al servei dels metges i del Col·legi, coherent amb la seva missió i els seus valors i que segueix compro mesa a garantir-ne la sostenibilitat amb una estratègia de responsabilitat corpo rativa en el centre de la qual hi ha la cre ació de valor social sostenible en un àm bit de bon govern.

Memòria de secretaria

La vicesecretària del Col·legi, Sònia Miravet, va presentar la Memòria de Secretaria del 2021, la qual inclou les acti vitats impulsades des del CoMB que donen resposta a cada una de les tres grans funcions col·legials: vetllar per la bona pràctica mèdica, defensar i repre sentar la professió i donar suport als collegiats.

Secció de metges amb formació extracomunitària

D’acord amb els Estatuts, el Col·legi té prevista la creació de seccions que do nin resposta a diversos aspectes que preocupen el desenvolupament profes sional de metges i metgesses. En aquest sentit, es va presentar la proposta de la creació de la secció col·legial de metges amb formació extracomunitària, a càrrec de la doctora Ana Graciela Angulo Menéndez, la qual va ser ratifi cada i aprovada pels compromissaris en la mateixa sessió.

ASSEMBLEA DE DESEMBRE

Pòlissa de responsabilitat civil professional (RCP)

El director de l’Àrea de Praxi del CoMB, Josep Arimany, va oferir detalls de la renovació de la pòlissa de Responsabilitat Professional (RCP), que es va fer efectiva el mes de juliol passat per con curs públic, amb una adjudicació a la companyia Sham per un període de temps de 4 anys (fins al 2026). Es tracta d’una pòlissa d’adhesió voluntària i que es gestiona directament des del Consell de Col·legis de Metges de Cata lunya des de l’any 1986. En la seva expo

sició, Josep Arimany va comentar també l’evolució del model català d’assegura ment en responsabilitat professional des de l’any 1986, el protocol de funcio nament quan un metge té una reclama ció extrajudicial o judicial i com, des de l’Àrea de Praxi que dirigeix, es fa recerca i transferència de coneixement, amb l’objectiu de fomentar la bona praxi i d’evitar que s’incorri en riscos professio nals que es poden preveure.

Aprovació de la previsió de pressupost de l’exercici 2023

El llavors tresorer de la Junta, Lluís Esteve, va presentar la previsió d’ingressos i despeses per a l’exercici 2023, que va ser aprovada pels compromissaris. El pres supost aborda els eixos prioritaris del Col·legi: en primer lloc, l’accent social a través dels programes d’atenció i ajuda

als metges que es troben en circums tàncies complicades (Programa d’Aten ció Integral al Metge Malalt, PAIMM, i Programa de Protecció Social, PPS) i de les bonificacions i exempcions en la quota col·legial. En segon lloc, l’activitat col·legial (iniciatives d’informació, parti cipació, divulgació, proximitat i xarxa), i, en tercer lloc, les activitats relacionades amb el foment del professionalisme (in novació, recerca, emprenedoria i forma ció mèdica i en lideratge).

Esteve va donar a conèixer l’actualitza ció de les quotes col·legials vigents a partir de l’1 de gener de 2023:

Bonificacions i exempcions de la quota col·legial

- 50 % per als metges en situació de pre carietat laboral* i metges joves (4 pri

mers anys de col·legiació, dins dels 6 primers anys de llicenciatura).

- Exempció de quota: baixa per mater nitat, baixa superior a 90 dies, coopera ció, jubilats, honorífics (metges que han fet 70 anys) i aturats.

Quota col·legial trimestral per al 2023

- Quota col·legial 69,40 € + Quota PPS 25,01 € = 94,41 €

- Quota col·legial reduïda 34,70 € + Quo ta PPS 25,01 = 59,71 €

*Ingressos anuals inferiors a dues vega des el salari mínim interprofessional. 

L’app del Col·legi de Metges de Bar celona (CoMB) ’MetgesBarcelona’ ha renovat el seu disseny i funcio nament aportant noves funcionalitats i millores de seguretat i usabilitat , tot adaptant-se a l’evolució dels sistemes operatius iOS i Android.

La nova versió de l’App ’MetgesBarcelo na’ simplifica el sistema de recuperació del codi PIN o del Codi d’Activació de la Identitat Digital (CAID) en cas d’oblit o pèrdua. Incorpora la possibili tat de signar documents del CoMB amb signatura electrònica avançada, en la línia de facilitar més interacció dels metges amb el Col·legi. I, com a no vetat, permet emetre i enviar, des de la mateixa app, receptes mèdiques electròniques privades a través de la plata forma homologada REMPe.

Els col·legiats que tinguin l’App installada hauran d’actualitzar-la per poder accedir-hi. En cas de tenir activades les actualitzacions automàtiques en els seus dispositius mòbils, no caldrà que facin res per accedir a la nova versió de l’app. D’altra banda, si les actualitzaci ons no són automàtiques, els usuaris hauran d’executar l’actualització acce dint a l’App Store o a Google Play per tal de donar l’ordre. En tots dos casos, caldrà identificar­se amb el número de col·legiat i DNI o NIE

En cas de dubtes o necessitat d’aclariments sobre el procés d’actualització de l’app, els col·legiats poden adre çar-se a la Unitat d’Atenció al Col·legiat (UAC) a través del telèfon 93 567 88 88 o del correu electrònic col.metges@ comb.cat. 

Procediment per obtenir el certificat de correspondència de màster europeu del títol de grau de Medicina i Cirurgia

Els estudis universitaris de grau que completen els metges a les universitats de l’Estat espanyol són en realitat, i malgrat la denomina ció de “grau”, equivalents al títol de màster europeu (nivell 3 del Marc Espa nyol de Qualificacions per a l’Educació Superior, MECES, i nivell 7 del Marc Eu ropeu de Qualificacions). De fet, els es tudis de grau de Medicina consten de 360 crèdits ECTS, molt per sobre dels 240 crèdits de la majoria de graus i per sobre de qualsevol altra titulació de Ci ències de la Salut.

El Ministeri d’Educació té disponible al seu web un dispositiu que permet sol·li citar i obtenir un reconeixement d’aques ta correspondència, que és especial ment rellevant en l’àmbit acadèmic. 

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries (CCFCPS) del Departament de Salut van organit zar una jornada, al novembre, en la qual van presentar els requisits d’indepen dència comercial aprovats en el Ple del CCFCPS del 16 de juny de 2022, que te nen com a finalitat facilitar la tasca de l’organitzador a l’hora de planificar, dis senyar, posar en pràctica i avaluar les activitats de formació continuada per a les quals ha rebut patrocini comercial.

La sessió es va adreçar als professionals que organitzen activitats de formació continuada i que reben habitualment suport financer i d’altres tipus per part d’entitats comercials. Hi van participar la secretària tècnica del CCFCPS, Maria Nolla, i la directora del Servei d’Acredi tació de la Formació Mèdica Continua da del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (SAFMC), Helena Segura. 

Més informació dels passos per descarregar el certificat:

Servei d’Acreditació de la Formació Mèdica Continuada Nous requisits d’independència comercial per a l’acreditació de formació continuada

L’app del CoMB

’MetgesBarcelona’ s’actualitza amb noves funcionalitats i més seguretat

La gestió preventiva del Col·legi de Metges de Barcelona ha estat re coneguda per MC MUTUAL, mú tua col·laboradora amb la Seguretat So cial, en la XXI edició dels Premis MC

“Antonio Baró” a la Prevenció de Riscos Laborals . Aquests guar dons reconeixen les empreses, perso nes i institucions que destaquen per protegir, de manera eficaç, la seguretat i la salut de les persones en l’àmbit la boral.

L’aleshores director general corporatiu del CoMB, Marc Soler i i el director de Recursos Humans del CoMB, Pedro Plaza, van recollir el premi i, a la seva in tervenció, va destacar el compromís de la corporació amb la prevenció i amb la promoció de la salut, molt lligat als va lors propis i inherents de la professió mèdica. 

Josep Vilaplana assumeix la presidència del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Josep Vilaplana, actual president del Col·legi O ficial de Metges de Girona (COMG), ha assumit la pre sidència del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) per als pròxims dos anys. Vilaplana agafa el re lleu de Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), qui ha estat president els dar rers dos anys i que passa ara a ser vice president. Tal com preveuen els esta tuts del CCMC, el passat dimecres 14 de desembre es va aprovar la renovació de la Junta de Govern de la corporació, un fet que es produeix cada dos anys.

Vilaplana és especialista en Anestesio logia, Reanimació i Terapèutica del Do lor, dirigeix el servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Josep Trueta de Girona i presideix el COMG des de juny de 2014.

La renovació de la Junta de Govern deixa la següent composició:

- President: Josep Vilaplana Birba

- Vicepresident: Jaume Padrós Selma

- Secretària: Elvira Bisbe i Vives

- Tresorer: Jordi Aligué Capsada

- Vocals: Sergi Boada Pié, Ramón Mur Garcés, Sebastià Barranco Tomàs, Teresa Mir Coll i Manuel Carasol Ferrer. 

Projectes d’innovació presentats en el 31è Fòrum d’Inversió Healthcare

Emprenedors amb projectes de bi otecnologia, dispositius mèdics, serveis sanitaris i tecnologies de la informació relacionades amb la salut es van reunir, l’octubre de 2022 amb in versos del sector per presentar els seus projectes en el 31è Fòrum d’Inversió He althcare Barcelona, celebrat en modali tat presencial i virtual i coorganitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona, Barce lona Activa – Ajuntament de Barcelona, Esade-BAN i Biocat. En el decurs de l’acte, es va destacar que en els darrers quatre anys s’han aixecat 120 milions d’euros en els diferents fòrums healthcare que s’han realitzat.

Les empreses següents van exposar els seus projectes a la recerca d’inversors per a les seves propostes:

El CoMB, premiat pel seu compromís amb la prevenció de riscos laborals

La revista Medicina Clínica va pu blicar (juliol de 2022) l’article “La atención médica en los territorios bilingües”, una reflexió sobre l’exercici de la medicina i el respecte a la llengua dels pacients compartida per tres autors: el cap de servei de Medicina in terna de l’Hospital de Badalona i secre tari del CoMB; Gustavo Tolchhinsky ; la psiquiatra de l’Institut Clínic de Neuro ciències de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta del CoMB, Rosa Calvo; i el direc tor d’Atenció Integrada i Docència del Parc Sanitari Pere Virgili, Marco Inzitari Enfoquen l’article des del punt de vista competencial, de desenvolupament professional i ètic.

Els autors assenyalen que la millora en la comunicació amb els pacients ha de ser una prioritat en els objectius de for mació de tots els professionals sanita ris. Així, consideren que el principi de respecte per la llengua pròpia del paci ent ha de prevaldre. També proposen promocionar activament la incorpora ció de les diferents llengües a la pràcti ca clínica de forma efectiva com a part de les competències bàsiques per al

Article complet:

Enquesta sobre els usos lingüístics en l’assistència sanitària

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha iniciat un estudi mitjançant una enquesta anònima sobre els usos lingüístics a l’assistència sanitària.

Entenent la llengua com a element clau que també pot afectar la qualitat assis tencial, l’objectiu de l’enquesta és de tectar les necessitats lingüístiques i va lorar quins recursos i serveis pot oferir el CCMC per a fomentar l’ús del català i millorar la comunicació en l’assistència sanitària.

millor exercici professional. Per fer-ho, indiquen que cal incentivar i facilitar l’aprenentatge de les llengües als pro fessionals, fins que aquestes serveixin d’eina de comunicació clínica i professi onal amb capacitat d’adaptar-se als en torns habituals d’exercici.

Per altra banda, recomanen que cal sensibilitzar els professionals que s’in corporen als col·legis professionals de la realitat lingüística al territori i orien tar-los cap als serveis de formació ofici als perquè acreditin l’adquisició de la competència lingüística de la mateixa manera que ja estem acostumats a acreditar la formació continuada en al tres àrees professionals. Això ha d’anar acompanyat d’una acollida per donar a conèixer, no només les característiques del sistema sanitari a què s’incorpora ran, sinó també les de la realitat social, cultural i lingüística. Finalment, ressal ten l’encert d’iniciatives com la de les parelles lingüístiques del CoMB, en què un professional nouvingut és posat en contacte amb un col·lega per mantenir converses regularment i anar guanyant fluïdesa i domini de la llengua. 

A més de conèixer els usos lingüístics dels professionals mèdics de Catalunya, l’enquesta es proposa saber en quin idi oma es produeix la interacció metge/ pacient, conèixer quin idioma s’utilitza en les eines laborals (història clínica, etc.) i en la interacció entre metges. 

Curs de l’IFMiL sobre què cal saber per exercir com a metge a Catalunya

L’Institut de Formació Mèdica i Li deratge (IFMiL) ofereix un curs adreçat especialment a metges re centment graduats o nouvinguts a Ca talunya que té com a principal objectiu millorar les competències professionals i relacionals dels metges, donar a conèi xer el sistema i l’entorn on s’exerceix la professió, les seves particularitats i ca racterístiques, entenent que això ha de permetre al professional interaccionar de manera efectiva amb els pacients. 

La competència i els usos lingüístics en l’atenció sanitària

Premis a l’Excel·lència Professional 2022

El Col·legi recupera els guardons que reconeixen el compromís i el lideratge

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va guardonar en la darrera edició dels Premis a l’Excel·lència Professional 51 metges i metgesses i quatre equips assistencials de les co marques de Barcelona que han desta cat per l’excel·lència i la qualitat en l’acti vitat professional. L’acte de lliurament dels premis, al qual hi van assistir unes 500 persones, va tenir lloc el passat 28 de novembre a l’Auditori AXA de Barce lona.

Els Premis a l’Excel·lència Professional es concedeixen anualment des de 2004 (a excepció de la interrupció causada per la pandèmia de COVID-19 els anys 2020 i 2021) a criteri de jurats constituïts per metges i metgesses de reconegut prestigi i són el reconeixement de la professió mèdica a professionals i equips assistencials que han destacat per una trajectòria exemplar en l’exerci ci i per l’enaltiment dels valors que con figuren el professionalisme mèdic. Els

26 metges i 25 metgesses i quatre equips assistencials són reconeguts en un acte que referma el professionalisme

premis del CoMB posen en valor trajec tòries basades en l’honestedat, el com promís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta i l’excel·lència. Al llarg de tots aquests anys, s’han premiat 805 professionals i 41 equips

El CoMB guardona professionals en sis àmbits diferents: medicina d’atenció hospitalària, medicina d’atenció primà ria, medicina d’altres àmbits assistenci als, recerca biomèdica, educació mèdi ca i, a l’últim, humanitats, cooperació i gestió. Així mateix, es concedeixen qua tre premis per a equips assistencials, per tal de reconèixer el lideratge i l’excel·lèn cia dels metges que treballen en equip.

La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe (1), va inaugurar l’acte de lliura ment i va mostrar la seva satisfacció per poder celebrar i recuperar “l’acte més important de tots els que organitza la institució”, ja que els Premis a l’Excel·lèn cia Professional són “una celebració del professionalisme mèdic i els seus valors”.

El president del CoMB, Jaume Padrós (2), en la seva intervenció, va demanar un aplaudiment en record dels professi onals que van emmalaltir o que van per dre la vida a causa de la COVID-19. Pa drós va destacar que “aquest premi és un reconeixement dels mateixos com panys, que consideren que els professi onals premiats són referents i models a seguir”. El president del CoMB va fer menció a l’actualitat “davant d’una situ ació de malestar generalitzat dels pro fessionals” i va garantir el seu “compro mís personal i també el de la Junta de Govern per defensar el sistema sanitari i aconseguir l’acompliment de canvis profunds i necessaris”. Padrós va recla mar “fugir del pessimisme i de l’immo bilisme” i va advocar perquè els metges i metgesses “se sentin orgullosos, con tinuïn liderant el canvi i visquin plena ment i a temps complet el seu professi onalisme”. “Volem més recursos, però

també més meritocràcia i més aposta de futur per a una sanitat i una societat que necessita el millor de nosaltres”, va cloure.

La vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet va llegir l’acta del plenari de la Junta de Govern on es concedien els premis i Jaume Padrós i Elvira Bisbe, juntament amb el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès , van lliurar els guardons. Després, va parlar en nom dels guardonats la directora del servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau, Àngels Escorsell (3), qui va expressar que “aquest guardó mostra que els companys t’ensenyen el treball en equip i que ho tenim incorporat al nostre ADN”.

100 ANYS DE LA PRIMERA INSULINA

Sònia Miravet , va conversar amb Ramon Gomis (4), metge endocrinòleg, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, investigador emèrit de l’Ins titut de Recerca IDIBAPS i director dels Estudis de Salut de la Universitat Ober ta de Catalunya, al voltant d’una impor tantíssima efemèride per al món de la medicina i per als pacients: els 100 anys de la primera insulina. Gomis va recor dar amb detall aquesta “ fita fonamen tal”, assolida gràcies als científics Fre derick Banting, Charles Best, James Collip i J.J.R. Macleod, de la Universitat de Toronto (Canadà) i va detallar també la seva introducció a Catalunya de la mà de Rossend Carrasco i Formiguera, un metge “visionari i lluitador”.

El director del Parc de Recerca Biomèdi ca de Barcelona i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí (5), va cloure l’acte amb la conferència “El cervell il·lusionista”, on va explicar i demostrar “com la màgia deixa en evi dència el funcionament automàtic del cervell”. 

Vídeo de l’acte:

Metges i metgesses guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2022

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Àurea Autet Puig

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria i Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència. Althaia Xarxa Assistencial Universitaria de Manresa.

EDUCACIÓ MÈDICA

Rafael Azagra Ledesma

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Farmacologia Clínica. CAP Badia del Vallès i Universitat Autònoma de Barcelona.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Joan Ramon Badia Jobal

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Pneumologia. Institut Clínic Respiratori. Hospital Clínic Barcelona.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Maria Bartolomé Regué

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Consorci Sanitari del Maresme.

EDUCACIÓ MÈDICA

M. Carme Cabellos Mínguez

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Universitari de Bellvitge i Universitat de Barcelona.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Mireia Alberny Iglesias

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Institut Català de la Salut.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Dolors Arnau Fernandez

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Universitari d’Igualada.

EDUCACIÓ MÈDICA

Esther Calbo Sebastián

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Universitari Mútua Terrassa.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Josep Cañellas Isern

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Balsareny. Jubilat.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Vicenç Cararach Ramoneda

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Hospital Clínic Barcelona i Universitat de Barcelona. Jubilat.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Genís Carrasco Gómez

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Intensiva. Fundació ACE. Barcelona Assistència Sanitària.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Josep Casajuana Brunet

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Consultoris a Masllorenç i Rodonyà. Jubilat.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Roser Cid Pañella

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. SCIAS-Hospital de Barcelona.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Carme Climent Morales

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Pediatria i Àrees Específiques. Hospital Universitari General de Catalunya.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Montserrat Closa Cañellas

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina del Treball. Boehringer Ingelheim España.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Josep Comín Colet

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cardiologia. Hospital Universitari Bellvitge i Universitat de Barcelona.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Laura Conangla Ferrin

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Badalona Centre.

RECERCA BIOMÈDICA

Josep Dalmau Obrador

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Neurologia. IDIBAPS i Hospital Clínic Barcelona.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Àngels Escorsell Mañosa

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Aparell Digestiu. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Jordi Esquirol Caussa

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Geriatria. Centre Mèdic Teknon.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

M. Victòria Farré Mercadé

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili. Especialista en Geriatria. Hospital General de Granollers.

RECERCA BIOMÈDICA

Rafael Fernández Fernández

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Intensiva. Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Esteve Fernández Muñoz

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Institut Català d’Oncologia i Universitat de Barcelona.

Premis Excel·lència Professional 2022

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Agustí Ferrer Ferran

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Gironella - ABS Baix Berguedà.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

M. Àngels Gil de Bernabé Sala

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Anestesiologia i Reanimació. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Jordi Giralt López de Sagredo

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Oncologia Radioteràpica. Hospital Universitari Vall d’Hebron.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Manuel Iglesias Rodal

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP El Carmel. Servei Català de la Salut.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Ziortza Landaluze Bueno

• Llicenciada en Medicina per la Universidad del País Vasco-EHU. Especialista en Anestesiologia i Reanimació. Hospital Universitari General de Catalunya.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

M. Jesús Laso Morales

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Lleida. Especialista en Anestesiologia i Reanimació. Hospital Universitari Parc Taulí.

RECERCA BIOMÈDICA

Elisa Llurba Olivé

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Tomás Martí Huguet

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Oftalmologia. Hospital Universitari de Bellvitge.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Montserrat Mauri Plana

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital de Mataró. Consorci Sanitari del Maresme.

RECERCA BIOMÈDICA

Francesc Orfila Pernas

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat d’avaluació, sistemes d’informació i qualitat - BASIQ. Institut Català de la Salut.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Jaime José Orozco Sándigo

• Llicenciat en Medicina per la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua (UNANLeón). Especialista en Farmacologia Clínica. Hospital Germans Trias i Pujol.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Marta Pascual Damieta

• Llicenciada en Medicina per la Universidad de Navarra. Especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Hospital del Mar. Parc de Salut Mar Barcelona.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Maria José Pérez Lucena

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Serraparera.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Josep Antoni Ramos-Quiroga

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Psiquiatria. Hospital Universitari Vall d’Hebron.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Manel Riudor Figuerol

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

RECERCA BIOMÈDICA

Susana Rives Solà

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Hematologia i Hemoteràpia. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Jaume Roigé Solé

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Anestesiologia i Reanimació. Hospital de Viladecans.

RECERCA BIOMÈDICA

Antoni Rosell Gratacós

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Pneumologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

M. Dolors Ruiz Morilla

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Hospital Universitari Mútua Terrassa.

RECERCA BIOMÈDICA

Gabriel Sampol Rubio

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Pneumologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron.

EDUCACIÓ MÈDICA

Mireia Sans Corrales

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Comte Borrell. CAPSBE.

Premis Excel·lència Professional 2022

EDUCACIÓ MÈDICA

M. Rosa Senan Sanz

• Llicenciada en Medicina per la Universidad de Zaragoza. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP El Clot.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Mireia Serrano Manzano

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. MS CLINIC i Institut Català de la Salut.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Joaquim Torné Cachot

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Consorci Sanitari Alt Penedès i Garraf.

EDUCACIÓ MÈDICA

Álvaro Urbano Ispizua

• Llicenciat en Medicina per la Universidad del País Vasco-EHU. Especialista en Hematologia i Hemoteràpia. Hospital Clínic i Universitat de Barcelona.

EDUCACIÓ MÈDICA

Víctor M. Vargas Blasco

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna i en Aparell Digestiu. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Catedràtic de Medicina Universitat Autònoma de Barcelona.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Ana Vidal Basalo

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Geriatria. Consorci Sanitari de l’Anoia. Hospital Universitari d’Igualada.

MEDICINA D’ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Antonio Viladot Voegeli

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Clínica Mi Tres Torres.

Equips assistencials guardonats amb els Premis a l’Excel·lència

Professional 2022

EQUIP ASSISTENCIAL

EAP Sant Vicenç dels Horts-Torrelles

EQUIP ASSISTENCIAL

Hospitalització a Domicili Dos de Maig de Barcelona, CSI

EQUIP ASSISTENCIAL

Servei de Cirurgia General i Digestiva Hospital

Universitari Sagrat Cor. UNICIR

EQUIP ASSISTENCIAL

Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere. Hospital Clínic. Barcelona

Formació Prevenció, atenció i formació per lluitar contra la violència masclista

Per accedir a la píndola formativa:

Píndola formativa de l’IFMiL: detecció a l’àmbit assistencial

Les situacions de violència masclis ta són, malauradament, molt pre valents a les consultes dels profes sionals de la salut i, especialment, als serveis d’urgències. Per això, des de la professió mèdica s’ha de ser especial ment sensible, per tal de detectar i abordar aquests casos i d’acompanyar les víctimes amb totes les eines i recur sos disponibles. La violència masclista és també un problema de salut i, per tant, cal sensibilitzar els professionals de tots els àmbits assistencials per oferir una atenció integral a les dones que en són víctimes.

L’Institut de Formació Mèdica i Liderat ge (IFMiL) va elaborar per encàrrec del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) un material divulgatiu sobre violència masclista on s’exposen cinc experiènci es en la detecció i el maneig d’aquestes situacions i en l’acompanyament a les dones ateses. Són 5 casos reals viscuts per diferents professionals de la salut (4 metges i 1 psicòleg) de diferents àmbits assistencials que poden ajudar a millo rar l’actuació dels metges davant situa cions de violència masclista.

Aquestes cinc experiències són el fil conductor d’una proposta que s’ha alineat amb els protocols d’abordatge de la Generalitat de Catalunya i s’han seleccionat alguns recursos per tal de fomentar l’interès dels professionals. La píndola formativa té l’objectiu de donar visibilitat a les experiències dels metges il·lustrant alguns dels casos freqüents en espais assistencials com són els Cen tres d’Atenció Primària, els serveis d’ur gències d’hospitals, les consultes de ginecologia, les consultes de pediatria o els centres d’atenció integral a les per sones amb diversitat funcional. 

25N Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència vers les Do nes, que es va commemorar el 25 de no vembre, el Col·legi va fer públic un vídeo que a través de la veu de diferents pro fessionals promou la sensibilització i la

formació al voltant d’aquest problema, a més de mostrar el rebuig unànime de la professió mèdica a aquest i qualsevol tipus de violència. 

Un any de la Unitat Integral d’Atenció específica del CoMB

El CoMB va posar en marxa el novembre de 2021 la Unitat Integral d’Atenció a la Metgessa per Violència Masclista, des de la qual un equip de professionals experts ofereix acompanyament, assessorament i suport, tant des del punt de vista jurídic, com psicològic i social, a les metgesses col·legiades que es trobin en aquesta situació. 

El CoMB als mitjans

Vaga de metges i malestar laboral

Al novembre, Metges de Catalunya (MC), el sindicat majoritari dels faculta tius catalans, va anunciar la convocatò ria d’una vaga prevista per a finals de gener de 2023. Davant aquest descon tentament dels professionals, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va emetre un comunicat on ex pressava la seva profunda preocupació en relació amb la situació dels professi onals de la salut i donava el seu suport a les reivindicacions de MC per la millo ra de les condicions laborals i salarials, la qual hauria d’anar acompanyada d’una modificació de les condicions en què es desenvolupa l’assistencial. El president del CoMB, Jaume Padrós; el vicepresident, Jaume Sellarès, i la vice secretària, Sònia Miravet, van fer decla racions sobre aquest tema.

Els dies 25 i 26 de gener va tenir lloc la vaga de professionals de la medicina convocada pel sindicat MC. Portaveus del Col·legi com el president, Jaume Pa drós; el vicepresident, Jaume Sellarès; la vicepresidenta, Elvira Bisbe, i el vocal, Robert Güerri, van fer declaracions a

premsa, ràdio, televisió i mitjans elec trònics sobre aquest conflicte i també sobre els acords assolits, tot coincidint en la necessitat d’implementar canvis estructurals per millorar les condicions de treball dels metges i per assegurar la qualitat del sistema sanitari públic.

Premis a l’Excel·lència

Professional

A finals de novembre, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va guar donar amb els Premis a l’Excel·lència

Professional 51 metges i metgesses i quatre equips assistencials de les co marques de Barcelona que han desta cat per l’excel·lència i la qualitat en l’ac tivitat professional. Diversos mitjans de comunicació, tant nacionals com co marcals i locals, van publicar notícies sobre aquests guardons.

COVID-19, grip i altres virus respiratoris

A partir d’octubre es va començar a alertar sobre l’augment de casos de CO VID-19 que es produiria amb l’arribada de la tardor i l’hivern, així com de la coin cidència amb episodis epidèmics de

El Col·legi de Metges al Bages avisa que manquen professionals

alertat de la manca de professionals mèdics que hi haurà en un termini de 4 a 5 anys perquè no hi ha relleu. Un terç dels que hi ha actualment es jubilaran en aquest període de temps. És un dels temes que es van expo-

grip, virus sincicials infantils i altres virus respiratoris. Això va tensionar els nivells assistencials de l’atenció primària i hos pitalària a Catalunya i portaveus del CoMB van fer declaracions a diversos mitjans de comunicació sobre els as pectes epidemiològics i organitzatius relacionats amb aquesta situació, així com sobre la necessitat d’administrar terceres i quartes dosis de la vacuna contra el SARS-CoV-2. Hi van parlar el president del CoMB, Jaume Padrós; el vicepresident, Jaume Sellarès; la vicese cretària, Sònia Miravet, i els vocals Anto ni Trilla, Robert Güerri i Iolanda Jordan

Inauguració de l’escultura ’Nus’

A l’octubre es va inaugurar, en l’espai exterior que envolta l’edifici del Col·legi de Metges de Barcelona l’obra Nus, una escultura original que l’artista Joan-Pere Viladecans va realitzar en homenatge a la tasca i el compromís dels metges i metgesses durant la pandèmia de CO VID-19, i que esdevé un espai perma nent de reconeixement als professio nals i, de manera especial, de memòria a tots els que van morir per la COVID-19 mentre exercien la medicina.

sar la vigília de Sant Lluc, acte de la professió mèdica del Bages, que es va celebrar ahir al vespre a la Torre Busquet de Manresa. La vigília de Sant Lluc es va poder fer amb normalitat després de dos anys de pandèmia. El president de la Junta Comarcal del Bages, Jordi Aligué, va ser qui va exposar la problemàtica va demanar solucions a l’Administració durant la presentació de l’acte. Aligué va fer un repàs de la situació mèdica de la comarca i de les activitats fetes els darrers anys. A continuació, el periodista,

humorista actor Queco Novell va protagonitzar un dels moments distesos de la jornada i va parlar de la seva relació amb els metges. Durant la celebració es van lliurar els premis del Col·legi de Metges. La beca al Metge Jove va ser per a Mercè Subirana, metgessa resident en Medicina Familiar del CAP Sagrada Família de Manresa per un treball sobre ingesta de calci en donesen edat postmenopàusica. El premi Bages de Ciències Mèdiques se’l va endur la metgessa del servei d’Urgències d’Althaia Dolors Garcia. Final-

ment, el premi Vivències Mèdiques s’ha atorgat a la metgessa del PADES Bages Cristina Villanueva; i al fins fapoc director mèdic de l’Hospital de Sant Andreu de

del

4 de novembre, Tot es mou TV3.

2 de novembre, Fet a mida La Xarxa TV.

24 de gener, Telenotícies migdia de TV3.

24 de novembre, Via 15 Betevé.

n El Col·legi de Metges de Barcelona al Bages ha

La salut dels professionals

A l’octubre es va presentar el SAPEM, un nou servei telemàtic de suport psi cològic per a l’alumnat de Medicina, a través del programa de missatgeria instantània WhatsApp, en el qual parti cipa la Fundació Galatea. Paral·lela ment, diversos mitjans de comunicació van publicar notícies i reportatges so bre la tasca de la Fundació Galatea pel que fa al suport i l’assistència als pro fessionals que presenten malestar emocional, malalties mentals i conduc tes addictives, així com a la promoció i la prevenció de la pròpia salut. Aques tes informacions han comptat amb de claracions del director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo.

Jornada #SalutSenseLlar

A l’octubre, el CoMB va organitzar la Jornada #SalutSenseLlar, on diversos professionals dels àmbits de la salut i social, procedents tant de l’àmbit local com internacional, van debatre sobre les necessitats, mancances i models d’atenció a les persones que viuen al carrer i en situacions d’emergència ha bitacional en general. La vocal de la

Junta de Govern del CoMB, Beatriu Bilbeny, impulsora de la jornada, va fer declaracions a diversos mitjans de co municació.

Demografia mèdica

El president del CoMB, Jaume Padrós; el vicepresident, Jaume Sellarès, i la vi cesecretària de la Junta de Govern, Sò nia Miravet, van alertar als mesos d’oc tubre, novembre i desembre sobre el dèficit de professionals a causa de la futura jubilació massiva d’un gran nom bre de metges i metgesses. En aquest mateix sentit, la creació de la Secció Collegial de Metges amb Formació Extra comunitària també posa en relleu la im portància que té la incorporació de metges formats a l’estranger, que s’in tegren de manera cada cop més habi tual al sistema sanitari català.

Juntes Comarcals

Diversos actes de les Juntes Comarcals del Col·legi de Metges han a aparegut a mitjans de comunicació d’àmbit local, com ara la presentació a Navarcles del llibre La medicina a Navarcles, d’Ar mand Rotllan; l’Acte de la Professió Mè dica del Garraf, a Vilanova i la Geltrú; la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià, a Vic; la quarta sessió del Cinefòrum en Medicina, a Terrassa; la Vigília de Sant Lluc, a Manresa; l’Acte de la Professió Mèdica del Vallès Occidental, a Sant Cu gat del Vallès, o l’Acte de la Professió Mèdica de l’Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès.

Totes aquestes informacions han apa regut a televisions com TV3, TVE1, An tena 3, La 2, La Sexta, Telecinco, Betevé, 8TV, La Xarxa i TeleMadrid; ràdios com Catalunya Ràdio, RAC1, Cadena SER, RNE, Ràdio 4, Onda Cero, Ràdio Estel i COPE Catalunya i Andorra; agències com EFE, Europa Press i Agència Catalana de Notícies; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico de Catalunya, El Periódico de España, El Punt Avui, El País, El Mundo i La Razón; publicacions sanitàries com DiarioMédico.com, RedacciónMédica.com, ConSalud.es, El Diari de la Sanitat i IMMédicoHospitalario.com; mitjans digitals com Eldiario.es, Público.es, Vilaweb.cat, ElMón.cat, ElNacional.cat, Social.cat, CrónicaGlobal. com, NacióDigital.cat, NiusDiario.es, CatalunyaPress.cat, CatalunyaDiari.cat, i publicacions d’abast regional, comar cal i local com El 9 Nou, Regió 7, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari MÉS, Segre, La Mañana, ManresaDiari.cat, NacióManresa.cat, EixDiari.cat, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, TerrassaDigital.cat, Cugat.cat, SomGranollers.cat, RTVVilafranca.cat, InfoAnoia.cat, VeuAnoia.cat, TOTCerdanyola.cat i Empordà.info, entre d’altres. 

El presidente de los colegios catalanes niega que haya ‘fuga’

CARMEN FERNÁNDEZ BARCELONA «No hay más médicos, a ver si nos enteramos; los hay». Así lo afirma Jaume Padrós, presidente del Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña (CCMC) y de la corporación de Barcelona (segunda con más volumen de facultativos colegiados detrás de la de Madrid). Y no es la primera vez que lo dice: lleva tiempo defendiendo que se realicen cambios en la sanidad catalana y en el conjunto del Sistema Nacional de Salud precisamente porque, «no hay médicos». Aporta este dato: más de los 50% de los nuevos facultativos colegiados en Barcelona son extranjeros extracomunitarios que se han formado en sistemas que no son homologables al español (el 80% no tiene especialidad) y que, además, plantean un dilema ético: se descapitaliza de profesionales de la medicina a sus respectivos países. También niega que los médicos españoles se estén marchando fuera de España para ejercer en países que les ofrecen mejores condiciones y salarios: «No es verdad. En Barcelona se han ido 200 y el 60% de ellos son extranjeros que volvían a sus países de origen».

«No hay más médicos en España; aver si nos enteramos, no los hay»

El CoMB als mitjans

Històries de metges

Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

a joves migrats

Elena Cases, R2 de Psiquiatria i escriptora

Molt a prop del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona hi ha, des de 2017, Dar Chabab, un equipament per a jo ves migrats i en situació de vulnera bilitat i de carrer. Entre totes dues en titats han construït un pont que assegura que aquests joves tinguin una metgessa de referència, Alba Martínez, que ens explica com abor den la seva atenció sanitària al CAP. 

Josep Maria Benet, metge de família i pagès

Està fent el seu segon any de la residència de Psiquiatria a l’Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat i és autora de quatre llibres, el darrer dels quals és Lapislàtzuli (El cep i la nansa, 2021), on aborda, amb un punt de vista feminista i reivindicatiu, les vivènci es i pensaments d’uns personatges que in tenten entendre la seva existència. 

Metge de família a l’ABS Sant Pere de Ribes (EAP Garraf Rural). És un home de camp que gaudeix de les estones lliures treballant o enci sant-se amb la terra que ara cuida, sobretot, el seu nebot, pagès de professió. És, a més, tot un expert en oli. 

“Com a societat, els hauríem d’estar cuidant i el que fem és maltractar-los. És molt difícil fer-se gran així”

“Tenir altres facetes, sobretot en un àmbit cultural o artístic, potencia molt la professió mèdica”

Alba Martínez, metgessa de família de referència per

“El dia que em jubili de la medicina tindré molta feina amb les oliveres”

Laia Perearnau, periodista, guionista i historiadora

Fa més de vint anys que investiguen la història que hi ha al darrere dels epònims de la medicina catalana. Són els autors del llibre Catalan physicians’contributions to medicine: a historical view through eponyms (editat per Fundació Dr. Anto ni Esteve, 2021). Per a ells, és una forma de salvaguardar el patrimoni lingüístic mèdic i de reconèixer els professionals que hi ha al darrere. 

pacients:

Francesca Satorra, més coneguda com Francesca de Barcelona, fou inicialment una llevadora, que va aconseguir que el rei Joan I li concedís, l’any 1344, el permís reial per exercir de cirurgiana. La periodista, guionista i historiadora Laia Perearnau ha novel·lat la seva vida a l’obra Francesca Barcelona, publicada per Columna, que ha estat guardonada amb el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2022. 

Treballa com a adjunt al servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, on s’ha especialitzat en MEPOC. Però, des que era ben petit, exer ceix i exercita també una disciplina ben diferent: la màgia. Parlem amb aquest metge sobre com va co mençar aquesta afició i com ha anat aprenent trucs nous. 

Sergi Pascual, pneumòleg i mag

Elena Guardiola i Josep Eladi Baños, metges que investiguen la història que hi ha al darrere dels epònims

“A primer de carrera ens explicaven el lligament de Gimbernat, a l’engonal, però ningú ens va explicar mai qui era Gimbernat”

“Francesca de Barcelona havia de ser una dona molt determinada”

“La màgia m’ha ajudat molt a l’hora de parlar amb els

sovint trenco l’esquema de la típica visita”

Històries de metges

Mar de Pablo és metgessa resi dent de segon any d’Hemato logia i Hemoteràpia a l’Hospi tal Clínic de Barcelona. A més, és presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, que represen ta els metges i metgesses que estan fent la residència i aquells que fa menys de deu anys que l’han acabat.

Els residents arribeu del grau a la residència i entreu de ple a l’activitat assistencial. Allò que us trobeu encaixa amb el que esperàveu?

Molts comencen la carrera sense saber ben bé què és el que s’hi trobaran. Al final, la feina requereix molta més part de comunicació, de treball en equip i d’altres habilitats per a les quals no ens han preparat gaire. Estem força ben preparats, però és evident que hi ha àmbits de millora.

A l’etapa de la residència, què hauria de canviar o millorar?

En general, les reivindicacions actuals dels MIR giren al voltant del reconeixe ment del nostre nivell d’implicació i del volum d’estudis que requereix el grau de Medicina. Volem que això es vegi re flectit en el sou i que aquest estigui equilibrat en comparació amb altres països europeus i amb professions que també exigeixen aquest nivell de res ponsabilitat, implicació, estudis i volum

de feina. Una altra reivindicació és la supervisió i la formació. Volem que el metge resident vagi adquirint respon sabilitat de manera gradual i, ja que te nim un contracte formatiu, que això es reflecteixi en la residència i que pu guem tenir espais de formació i ajudes per assistir a congressos. També recla mem condicions de treball dignes, que no hi hagi sobrecàrrega laboral, que puguem conciliar amb la vida fora de la feina i que es compleixen els contractes que hem signat.

Conciliar. Aquesta és una reivindicació que fa uns anys segurament no hauria sortit entre les principals dels metges joves. Diries que és un tret generacional? Crec que sí. A una persona que ha estu diat tants anys i que té il·lusió per exer cir la medicina se l’ha de cuidar. Cuidar és oferir un sou digne, formació i quali tat, perquè això repercutirà també en el tracte als pacients. No és un tema de falta de vocació. Afegit a tot això, neces sitem espais d’autocura, necessitem cuidar-nos entre nosaltres, que es res pectin els nostres drets laborals i facili tar la conciliació personal i laboral.

Hi ha dades i estudis de la Fundació Galatea que mostren com el personal sanitari jove té un alt risc de patir problemes de salut mental, en part per la pressió que ja arrosseguen des dels

Entrevista completa:

estudis de Medicina. Què creus que està passant?

En la pandèmia va haver-hi un proble ma molt clar d’esgotament i de manca de formació especialitzada. Els metges MIR van haver de fer una formació dife rent de la de l’itinerari formatiu que ha vien de seguir en la seva especialitat. Tot això, juntament amb unes expecta ves diferents a allò que et trobes a la fei na i amb una preparació molt llarga, fa que, en certes ocasions, l’estrès sigui difícil de gestionar. També afecta el grau de responsabilitat, que, en alguns llocs de treball, no és progressiu i pot ser excessiu en un moment en què pot ser no estàs preparat. Des de la Secció, estem col·laborant amb Fundació Gala tea per tirar endavant diferents estudis.

Un altre tema sobre el que aposteu com a secció és el canvi climàtic i la salut global. Què voleu i hi podeu aportar els metges joves?

El primer de tot és fer difusió i donar a conèixer entre el col·lectiu que el siste ma de salut té un gran impacte en la crisi climàtica. La salut ambiental i la sa lut individual estan molt unides. La crisi climàtica és una de les majors amena ces per a la salut global del segle xxi Com a metges, el nostre paper ha de ser vetllar perquè el sector sanitari no sigui un d’aquests grans emissors. 

“La pandèmia ha condicionat molt els metges joves a l’hora d’afrontar l’inici de l’etapa laboral”

Mar de Pablo,

metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la Secció Col·legial de Metges MIR i Metges Joves

Juntes comarcals

ALT PENEDÈS

Acte de la Professió Mèdica

La Junta Comarcal de l’Alt Penedès del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va celebrar, el 17 de novembre, la troba da de la professió mèdica de l’Alt Pene dès a l’Auditori de VINSEUM de Vila franca del Penedès (1).

La presidenta de la Junta Comarcal de l’Alt Penedès, Mariona Monera, va pre sentar la celebració i el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, va pro nunciar una conferència sobre la salut dels professionals, on va explicar els serveis que la Fundació Galatea ofereix i va donar dades sobre la salut emocio nal dels metges i metgesses arran de la pandèmia de COVID-19. Durant l’acte també es va fer un reconeixement als metges que han exercit a l’Alt Penedès i que en els darrers anys han cessat la seva activitat per jubilació. El president del CoMB, Jaume Padrós , i la regidora de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Anna Doblas , van cloure la jornada.

BAGES

Lliurament de premis i beques en la Vigília de Sant Lluc

La tradicional celebració de la professió mèdica bagenca la Vigília de Sant Lluc (2), es va celebrar el passat octubre a Manresa. En el marc de la celebració, es van donar a conèixer els treballs gua nyadors dels premis convocats, així com els reconeixements a la trajectòria dels professionals.

A l’acte, hi van intervenir el president de la Junta Comarcal del Bages, Jordi Aligué, i el periodista, humorista i actor, Queco Novell. El president del CoMB, Jaume Padrós , i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, van cloure la celebració.

La XIX Beca del Bages al Metge Jove la va rebre Mercè Subirana; el XXV Premi

Bages de Ciències Mèdiques, Dolors Garcia, i el Premi Vivències Mèdiques, Carme Villanueva i Cristòfol Ortega

BAIX LLOBREGAT

Premis Sanitat Baix Llobregat

El president de la Junta Comarcal del Baix Llobregat, Àlex Santamaria , va presentar l’acte de la Professió Mèdica de la comarca en el qual van lliurar els Premis Sanitat Baix Llobregat 2022 (3) i que es va celebrar, el 24 de novembre, a la sala d’actes de l’Hospital de Bellvitge. Coincidint amb el 50è aniversari de l’Hospital de Bellvitge la gerent de l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS, Montserrat Figuerola, va parlar sobre aquesta efe mèride. Posteriorment, la presidenta de la Comissió de Deontologia del Con sell de Col·legis de Metges de Catalu nya i directora general de l’Institut Bor ja de Bioètica, Montserrat Esquerda , va pronunciar la conferència “Ser met ges després d’una pandèmia”. Final ment, el president del CoMB, Jaume Padrós , va cloure la jornada.

Premis Sanitat Baix Llobregat: millor publicació en l’àmbit de l’atenció pri mària, Betlem Salvador González ; mi llor publicació en l’àmbit de l’atenció hospitalària, Andrea Di Marco; accèssit en la categoria de millor publicació en l’àmbit de l’atenció primària, Mauricio Polanco Garcia; millor publicació en l’àmbit de l’atenció hospitalària feta per un resident, Pablo González Álvarez , i millor publicació en l’àmbit de l’atenció hospitalària feta per un resident, Carles Espinós Ramírez

GARRAF

3a edició del Premi Dr. Josep Antoni Grífols i Roig

Vilanova i la Geltrú va acollir la festa dels professionals de la salut que viuen o treballen a la comarca del Garraf en un acte, celebrat al setembre, en el qual

es va fer el lliurament de la 3a edició del Premi Dr. Josep Antoni Grífols i Roig 2022 (4). Els professionals premiats van ser: David Vega i Anna Gatell, premis ex aequo en la categoria d’atenció pri mària; Josep Maria Benet , accèssit en la categoria d’atenció primària; Marta Arroyo, premi en la categoria d’atenció hospitalària; Husein Alkasab, premi en la categoria d’atenció sociosanitària, i Oscar Macho, accèssit en la categoria d’atenció sociosanitària.

La presidenta de la Junta Comarcal de l’Alt Penedès, Maria Lluïsa Calvet , i el president del CoMB, Jaume Padrós , van presidir la celebració.

Juntes comarcals

MARESME

Acte de la professió mèdica

La Junta Comarcal del Maresme va or ganitzar l’Acte de la Professió Mèdica del Maresme (5), que es va celebrar el passat octubre a l’Ateneu Centre Cultu ral de la Fundació Iluro, de Mataró. La trobada dels professionals de la salut del Maresme va tenir un caràcter pro fessional, cultural i lúdic i el president de la Junta Comarcal del Maresme, Pere Toran, hi va fer una radiografia so bre la situació de la professió a la comarca. El president del CoMB, Jaume Padrós , va incidir sobre les lliçons apre ses en l’àmbit sanitari i professional després de la pandèmia.

OSONA

30a Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià

La celebració de la professió mèdica osonenca, organitzada per la Junta Co marcal d’Osona i l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona (ACMO), es va fer el 30 de setembre a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. En la trentena edició de la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià el redactor en cap del diari

El País, professor de periodisme a la Fa cultat de Comunicació Blanquerna i doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic, Ramon Besa, va parlar sobre el dret a la informació i el secret professio nal. En l’acte també van participar la presidenta de la Junta Comarcal d’Oso na, Anna Ribas , que va analitzar les prin cipals dades demogràfiques de la col·le giació a Osona; el president del CoMB, Jaume Padrós; el primer tinent d’alcal dia i regidor d’Universitat i Ciutat del Co neixement de Vic, Josep Arimany­Manso, i el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Cata lunya i Balears, Joan Sala Pedrós

Posteriorment, els representants del CoMB i l’ACMO van fer el lliurament de la XL edició dels Premis Sanitat Osona

(6). Els professionals premiats van ser: Javier Díez de los Ríos , en la categoria de treballs inèdits; Mariona Espaulella, en treballs publicats; Pere Roura, en tre balls de recerca sobre el càncer. Respec te a la Borsa Formativa dels Residents, Roberto Daniel Cortés , va rebre el premi en treballs de recerca, i Gemma Fargas i Carlos Fragachan , en casos clínics, i Miquel Basilio, va rebre la XXIII Beca d’in vestigació de l’ACMO; Anna Escalé, XXIII Ajut Consultori Bayés, i Laia Cases i Dolors Garcia, els accèssits al XXIII Ajut Consultori Bayés.

VALLÈS

OCCIDENTAL

Premi Dr. Josep Maria Plans

El passat novembre a la sala El Siglo –Mercantic de Sant Cugat del Vallès es va celebrar l’Acte de la Professió Mèdi ca del Vallès Occidental (7) en una cele bració conduïda conjuntament per la presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental, Montserrat Garcia, i pel president del CoMB, Jaume Padrós . L’escriptora i historiadora, Laia Perearnau, hi va presentar la seva no vel·la Francesca de Barcelona, amb la qual ha guanyat el Premi Nèstor Luján 2022 de novel·la històrica.

Durant l’acte, es va fer el lliurament de la 5a edició del Premi Dr. Josep Maria Plans, dedicat a l’àmbit de l’atenció pri mària, a Carmen Expósito i l’accèssit d’aquest mateix premi, Isabel Roig.

Sessió Inaugural del 57è Curs Acadèmic

El curs acadèmic 2022-2023 de la Junta Comarcal del Vallès Occidental i de la Filial del Vallès Occidental de l’ACCMM es va inaugurar en un acte en el qual la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va pronunciar una conferència sobre salut i lideratge femení (8). 

Unitat de participació

La Unitat de Participació del CoMB va organitzar diverses activitats docents, culturals i professionals el darrer tri mestre de 2022 a tot el territori, les quals van comptar amb una assistèn cia considerable de col·legiats.

Cinefòrum en medicina

En la quarta sessió del Cinefòrum en Medicina, celebrat a l’auditori Terrassa BBVA, es va projectar la pel·lícula Las confesiones del doctor Sachs (9). El posterior debat va ser moderat per la presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental, Montserrat Garcia, i hi van participar la metgessa especia lista en MFiC del CAP Badia del Vallès, Eva Bellerino, i el metge especialista en MFiC del CAP Balsareny entre els anys 1982-2022, Josep Cañellas . Es va

fer una reflexió sobre l’activitat del met ge protagonista de la pel·lícula, el seu treball, els seus sentiments i sobre la societat a la qual atén.

Presentació de llibres

Navarcles i Manresa, van acollir les pre sentacions de llibres sobre la pràctica de la medicina i memòries de metges de la comarca del Bages. Armand Rotllan, autor de La medicina a Navarcles.

Anàlisi de la topografia mèdica de Navarcles del metge Anicet Gresa de Mirambell (1892-1942), va presentar, al se tembre, el seu llibre en un acte en el qual van participar l’alcaldessa de Na varcles, Alba Pérez ; el periodista, Joan Barbé i el metge del CAP Navarcles, Eduardo Naya del Rio i el president del Comb, Jaume Padrós (10).

Les memòries de Carles Llussà i Ruiz (Manresa 1926 - 2022) A la recerca del temps passat van ser presentades a

Manresa, al novembre, en un acte en el qual van participar l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy ; el president de la Junta Comarcal del Bages, Jordi Aligué; l’historiador, Pere Gasol, i en nom de la família Llussà, Laura Llussà i Rosell (11).

Curs de l’IFMiL d’ecografia pulmonar

La Unitat de Participació també va do nar suport a la realització del curs de l’Institut de Formació Médica i Liderat ge (IFMiL) d’ecografia pulmonar (12), impartit durant el passat octubre al Consorci Hospitalari de Vic – Hospital de la Santa Creu. Aquest curs es va adreçar a metges de família, metges d’urgències o internistes, per aprofun dir en el maneig de l’ecògraf i en les se ves aplicacions en medicina i la seva utilitat a les consultes. 

Seccions col·legials

Aquesta edició compta amb la col·laboració de les Seccions col·legials:

Metges Psiquiatres

Lluís Albaiges, president

Difonent l’ús de la telemedicina en la pràctica assistencial

La Secció de Metges e-Salut va participar a les 36 Jorna des de Bioètica de la Univer sitat de Lleida-Institut Borja de Bioètica, liderades per la directora general de l’Insti tut Borja de Bioètica, Mont serrat Esquerda, on es va difondre l’ús de la telemedi cina en la pràctica assisten cial. També seguim mante nint la nostra col·laboració pel que fa a la formació amb els itineraris autoformatius de salut digital en modalitat virtual a l’Institut de Forma ció Mèdica i Lideratge (IF MiL), on destaquem la utili tat de les eines digitals per a les visites no presencials (te lemedicina, videoconsulta i consulta virtual) i també per a la presa de decisions (apli cacions mòbils, telemonito rització i maletí digital).

El passat 27 de novembre va finalitzar, a la ciutat de Venècia, l’exposició Human Brains, que és el resultat d’un procés d’investigació en pro funditat dut a terme per la Fondazione Prada des del 2018 en el camp de la neuroci ència guiat pel desig d’enten dre el cervell humà, la com plexitat de les seves funcions i la seva centralitat en la histò ria humana. En la visita, molt recomanable per als metges psiquiatres, es podien veure vídeos de bones preparacions anatòmiques i de molts docu ments històrics, tant de primí cies del coneixement neuro lògic com psíquiques i socioculturals. També s’hi re flectia el diàleg amb la filoso fia i s’exposen objectes que hi fan referència. Hi destacaven el papir d’Edwin procedent de Luxor el segle xvii aC, un ins trument andí dels segles xiiixiv usat en trepanacions, la primera edició de l’obra de Freud Traumdeutung, una cò pia tridimensional del primer text escrit en cuneïforme (Irak) i treballs de Santiago Ra mon y Cajal.

Renovació de la Junta de la Secció

El passat juny es va celebrar l’Assemblea Ordinària anual de la nostra Secció Col·legial de Metges Sèniors. En aques ta ocasió, entre d’altres qües tions ja publicades en el dar rer número de la revista de setembre, es va fer la renova ció de la Junta Directiva de la Secció.

La nova Junta va quedar constituïda de la següent manera:

President, Manuel Sans ; vi cepresident, Lluís Carreras; secretària, M. Assumpció Trinxant ; tresorer, Jaume Casanovas; Vocals: Pau Casals , Albert Puig, José Antonio Giménez i Pere Obiols

Cursos i seminaris de sinologia

El curs de Sinologia ofert per la Societat Catalana de Sinologia (SCS), en modalitat virtual, va finalitzar el passat desembre amb èxit de participació i satis facció dels alumnes. Acreditat amb 3,9 crèdits, els 70 alum nes varen atendre 30 hores de vídeos explicatius impartits per 24 professors durant 6 me sos. Atenent a la bona accep tació d’aquesta activitat, els organitzadors ja estan prepa rant la segona edició per a l’any 2023. A la passada reunió de la Secció de Sinologia del 28 de novembre, vàrem par lar de l’assessorament sobre estudis genètics. Aquesta ac tivitat en format seminari i acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries (0,2 crèdits) es repetirà el febrer de 2023. El tema de debat se ran les noves propostes tera pèutiques del recent consens sobre el tractament de l’axil·la en les pacients amb càncer de mama. Esperem el debat i la comunicació de les dife rents experiències dels hos pitals i promoure línies de re cerca. Més informació a: www.scsinologia.cat. 

’Human Brains’, una exposició per entendre el cervell humà

Metges Sèniors

Jaume Casanovas, tresorer

Metges e-Salut

Mireia Sans, presidenta

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Montserrat Solà Suárez, presidenta

Els metges amb formació extracomunitària creen una nova secció col·legial

L’Assemblea de Compromissaris del CoMB va ratificar l’octubre passat la constitució de la Secció Col·legial de Metges amb Formació Ex tracomunitària. Aquesta nova secció neix lligada a la constatació que el 41 % dels nous metges que es van col·legiar l’any 2021 van ser professionals formats fora de la Unió Europea o a països de l’entorn. Es tracta d’un percentatge que s’ha anat incrementant els darrers anys. El Col·legi considera que cal buscar so lucions perquè un volum tan significa tiu de professionals puguin agilitzar els tràmits que permeten homologar, amb garanties i sempre que es compleixin els requisits, el títol d’especialista que els permetria exercir a Catalunya com a tals. Actualment una burocràcia molt lenta i pesada per part de l’administració (central) complica el procés. Des del

CoMB es van iniciar contactes amb re presentants d’aquest col·lectiu per tal de conèixer la seva realitat i punts de vista.

El primer pas per engegar les accions de la nova secció col·legial va ser la cre ació d’una comissió gestora, amb l’ob jectiu que el mes de febrer de 2023 es convoquin les eleccions per escollir-ne la primera junta.

Els integrants de la comissió gestora de la secció col·legial de Metges amb For mació Extracomunitària son:

Ana Graciela Angulo Menéndez , presi denta; Alonso José Salazar Báez , vicepresident; Carlos Escalona Melo, secretari; Yulilley Trujillo Agudelo, vice secretària, i els vocals: Ana María Capielo Fornerino, Roberto Alonzo i Amílcar Fernández Pontillo 

Nova junta de la Secció de Metges de Tractaments Complementaris

El passat 19 de desembre es van convocar eleccions a la junta de la Secció de Tractaments Comple mentaris del CoMB. Com a resultat d’aquestes eleccions va resultar elegida la candidatura Avancem amb els se güents membres: Cristina Domingo, presidenta; Isabel Giralt, vicepresiden ta; Ishar Dalmau, secretari, i a les voca lies Carles Rodríguez, Marisol Estrems, Margarita de Legórburu i Maria Josep Roca.

La nova junta volem seguir treballant per la difusió i la promoció dels tracta ments complementaris i perquè s’apli quin en el marc mèdic de la bona praxi, com també per la protecció professio nal dels metges i metgesses que les practiquen amb rigor. Tot plegat amb la finalitat de millorar-ne l’evidència i aconseguir-ne la inclusió, en els àmbits en els quals aquesta evidencia sigui su ficient, en el marc de la salut pública i de l’ensenyament sanitari reglat. Pro posem incrementar el coneixement i la participació dels membres de la Sec ció en activitats d’índole científica, de divulgació i de formació. També volem seguir amb la informació i la difusió, promoguda per la junta anterior. Vo lem oferir orientació i assessorament als membres de la Secció, així com a la Junta de Govern del CoMB. 

Sònia Miravet, Jaume Padrós i Ana Graciela Angulo Menéndez, en l’Assemblea de Compromissaris d’octubre de 2022.

Obituaris

Obituaris complets a: obituaris.comb.cat

Josep Antoni Martí i Mercadal (1925-2022)

Amb tristesa resignada, vaig rebre la no ticia del traspàs, el 4 de novembre, del nostre company i, en el meu cas, amic, Josep Antoni Martí i Mercadal, de 97 anys, llicenciat en Medicina per la Uni versitat de Barcelona. Cal destacar els seus amplis coneixements en medicina del treball, de la qual va ser un dels seus màxims impulsors i de reconegut pres tigi a Catalunya i a la resta de l’Estat es panyol. Professor de la Escuela Nacional de Medicina del Trabajo (1955), metge de l’empresa Elizalde, fundador de l’As sociació Catalana de Metges del Treball integrada en l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, que presidí (1964-1966), així com de la dele gació catalana de la Sociedad Española de Medicina y Seguridad en el Trabajo (1973-1975) i de la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball (1974). Primer director editorial de la revista Medicina de Empresa i, amb el doctor H. Desoille, autor i coordinador de Medicina del Trabajo, referència del laborisme mèdic. Va desenvolupar la seva dedica ció a la bioètica i deontologia mèdica en el si de la Comissió de Deontologia del CoMB. Va publicar el 2001 el llibre de re ferència El secret professional dels metges. El 2010 va ser guardonat amb el Premi a l’Excel·lència Professional del CoMB.

No puc oblidar la seva transcendent collaboració en l’elaboració del Codi de Deontologia català de l’any 2005, que va representar un avenç decisiu.

Joan Monés Xiol

Antoni March Salas (1923-2022)

Neix a Manresa el 7 de juliol de 1923. Es tudia Medicina a Saragossa i a Barcelo na i es llicencia el 5 de juliol de 1948. Otorrinolaringòleg pel Clínic, el 20 de desembre de 1963. A Manresa té plaça de la Seguretat Social, consulta privada i opera a l’Hospital de Sant Andreu i a la Clínica Sant Josep. És vicepresident de la Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona del 1989 al 1994. Membre del Gremi de Sant Lluc, el 1963 és cofunda dor del Cercle Artístic Manresa i n’és president entre el 1967 i 1972. Funda el col·lectiu de pintors Grup 13. Paisatgista destacat, exposa arreu i rep molts guar dons. El 2022, el Cercle li dedica una re trospectiva en homenatge.

Catòlic, catalanista i persona propera a tothom, després d’una llarga vida al servei dels pacients i la societat, mor a Manresa l’11 de novembre de 2022.

Lluís Guerrero i Sala, director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut

Jesús Galilea Muñoz (1926-2022)

El passat novembre ens va deixar el doctor Jesús Galilea Muñoz als 96 anys. Estudià medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va ser intern del seu ad mirat professor Farreras i on va comen çar a per filar la seva idea de metge: en tenia la medicina des d’un punt de vista humanístic, posant la mirada en la per sona i no tan sols en la malaltia. Al ma teix hospital, va desenvolupar una altra passió, l’esport. Aquesta passió el portà a formar el nucli inicial de la medicina de l’esport a Catalunya. Formà part dels Serveis Mèdics Espanyols als Jocs Olím pics de Munic de 1972 i fou membre de la Comissió Mèdica dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Fou imprescindi ble per a la inauguració del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Però, potser, el llegat del qual estava més orgullós fou ser el primer director de l’INEF de Catalunya. Més enllà dels reconeixements que va rebre, destaca ríem la seva gran personalitat, de pen sament lliure, un alt esperit crític que el convertia en una persona molt dinàmi ca, imaginativa, sempre amb ganes d’innovar. Va tenir l’oportunitat de conèixer tres besnets i va compartir la notícia de la propera arribada de la quarta besneta.

Va tenir una vida llarga, plena i satisfa ent, com deia als últims temps.

Pedro Galilea Ballarini

El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar, el passat 2 de novembre de 2022, un funeral en memòria dels metges difunts de Barcelona, en el qual es va retre homenatge als següents col·legiats (de novembre de 2021 a octubre de 2022).

Jaume Adrover Andreu

• Ernesto Afuso Afuso

Carles Agulló Navarro

• Carlos Algara Lamaignère

Youssef Al-Khatib

• Luis Miguel Álvarez Carmona

• Eduardo Álvarez Salazar

• Ivan Anglada Rodriguez

• Pedro-Antonio Antón Delso

• Rafael Arcas Cruz

• Agustí Argemí Roca

José Ramón Armengol Miró

• Lluís Balagué Gea

Marcel Balaguer Morris

• Josefa Bárbara González

Anselm Barbeta Laball

• Joan Bardera Coromina

Jordi Barenys Oriol

• José-Javier Baro Panizo

Gonzalo Batista de Montes de Oca

Teresa Batllori Mestres

• Manuel Beltrán Flórez

Gerard Bernad Luján

• Tomàs Gonçal Bes Marcos

• Narcís Boix Cornellà

• Joan Maria Brasó Pujol

• Joan Brau Riera

• Manuel Burdeus Ferrer

• Ángel Burrel Perna

Josep Busoms Gallès

• Rosa María Busquets Monge

Eduard Cadafalch Gabriel

• Andreu Cahis Tió

Diego Campillo Carceles

• Andreu Camprodon Bertran

Josep Maria Capdevila Gaya

• Jordi Carol Murillo

Josepa Carreras Valls

• José Casajús Lajara

Lluís Cavallé Gelabert

• Ricardo Cerezales González

Josep Maria Cervera Luque

• Herminio Chiva Alepuz

• León Cimadevilla Soler

• Jordi Cochs Cristia

• Bernat Colom Noelle

• Laura Coloma Anadon

• Amador Conde Gómez

Joaquim Condomines Pereña

• Josué-Alonso Corredor Parra

Enric Cortadellas Gabarró

• Augusto-Pio-José Corte

Sandaza

• Santiago Creixell Gabas

Eduardo Cuenca Fernández

• Josep Danon Bretos

Victor Joaquín de la Fuente

Tambo

Ángel del Alamo Vega

• Mario Deus Varela

• José-Manuel Díaz Munguira

• Carles Domènech Lozano

• Joan-Anton Duch Balañá

• Jaime Enríquez Paradela

• Carles Esparducer Bravo

María Isabel Esquisabel

Goicoechea

Herminia Estévez Domínguez

• Antoni Falgueras Batlle

Miguel Fernández González

• Jordi Ferrer Amigó

Marga Forns Guzmán

• Carles Forns Ros

Xavier Francas Borras

• Sonia Cristina Francés

González

• Secundino Frechilla Bueno

Josep Maria Freixas Oto

• Joan Gabàs Rocafort

• Antoni Galofré Figueras

• Joan-Antoni García Besada

• Ramon García Esquirol

• Antonio García Martín

• María Rosario García Verde

Dolores Gerlach Regner

• Alberto Giménez Segovia

Servando Gimeno Pablo

• Juan Gonzalez de Velasco

Soloeta

• Jordi Granados Garcia

Felix Grifol Tramuns

• Josep Albert Guardiola

Sacarrera

• Maria del Carme Guasch

Carbonell

• Teófilo Guerra Perez

Jaume Guillamon Botella

• Maria Cecilia Guillen Sacoto

• Gladys-Georgina Hernandez

Herrera

• Josep Hortalà Arau

• Joan Illa Cantallops

• Isabel Illa Sendra

Merce Jornet Ballo

• Javier Lecumberri Herranz

Adolfo Ley Valle

• Carles Llussà Ruiz

Francisco Javier Lopez

Herranz

Josep Anton Loran Lleó

• Enric Macià Carbonell

Efrain-Gonzalo Maldonado

Duran

• Jordi Mancebo Cortes

• Antoni Manchón Grimalt

• Esperanza Manzano Prado

• Jordi Mañer Masdeu

• Manuel Maños Gonzalbo

Victor Manuel Marí Suárez

• Tomás Marín Herrero

Martín Marti Panades

• Bernat Marti Puig

Anunciación Martín Mateos

• Gabriel Martín Pueyo

Benita Martínez de Llago

• Rosa-Maria Masvidal Aliberch

Adriana Eugenia Mazo Ríos

• Álvaro-Isidro Méndez

Rodríguez

• Gerard Miranda Tejeda

Jordi Monner Serres

• Daniel Carlos Montane

Pasamontes

• Dámaso Montes Cid

• Amadeo Morera Juyol

• Walter Liborio Muñoz

Martinez

• Andreu Nubiola Calonge

• Juan Ojeda Gutierrez

Sergio Oliete Perez

• Josep Oller Macia

Maria Yolanda Ortega

Rodríguez

Guillem Palou Vives

• José Antonio Pardo González

Joan Parés Grahit

• Manuel Tomás Peñafiel López

Juan Piera Mas Sardá

• Concepció Pifarré Sanahuja

Jordi Pinart Pons

• Antoni Pla Cid

Eduard Puig de Morales

• Núria Puig Rosés

Francesc de P. Puigdollers

Colàs

• Maria-Misericòrdia Pujol

Bosch

• Felipe Quirante Mercado

Carlos Ramón Marsal

• Alfredo Ramos Garcia

Osvaldo Héctor Ribas Apolo

• Leandro Ribera Abad

Jordi Ribes Rius

• Francesc Riera Ventura

Santiago Ripol Girona

• Joan Vicenç Ripolles Vicent

Higinio Rodríguez Conde

• María del Carmen Rodríguez

Vila

• Joan Lluís Roig Boronat

• Lidia Maria Roig Ramón

• Javier Romero Ruiz

• Maria Rosell Martí

• Maria Rota Font

• Francesc Ruscalleda

Santanach

• Miquel Lluís Rutllant Bañeres

Alberto Sainz Gonzalez

• Matías Sala Fiebiger

Josep Sala Segalés

• Karla Ewnice Salinas de la Fuente

• Guillermo Salvador Beltran

Félix Sánchez Carranza

• Leonardo Sánchez Viso

Josep Antoni Sanchís Moll

• Montserrat Sans Mallafre

Ernest Santolalla Bas

• Oriol Segura Pou

• Josep Oriol Sellés Ferrando

• Maria Pilar Serra Anguera

• Montasir-Akram Shaath

Shaath

• Enrique Alfonso Sierra Gil

Jorge Soergel de la Rosa

• Ricard Solà Lamoglia

Nelson-Gerardo Solarte Bacca

• Manuel Soler Obradors

Maximo Stein Hoffer

• Valentín Stiglitz

Kamal Sulaiman Kuorma

• Santiago Tintoré Ferrer

Joan Tondo Solagran

• Francisca Toribio Troyano

Carles-Enric Torner Baduell

• Jaume Torras Roselló

Xavier Trallero Vilar

• Joan Tresserra Purtí

Joan Vendrell Anguera

• Guillem Verger Garau

• José Enrique Vicen

Encuentra

• Enric Vidal Pastor

• Ramón Viladot Perice

• Enric Villagrasa Martínez

Carles Viñas Serra

• Joan Carles Viñeta Vidri

Ricardo Felix Yui

Huayanca

Cultura i societat

Més de 40 metges i metgesses protagonitzen el primer any del pòdcast ’Hipòcrates en pijama’

Hipòcrates en pijama, el pòdcast del CoMB. Escolta’l i subscriu-t’hi des de la teva plataforma d’streaming

El pòdcast del CoMB Hipòcrates en pijama ha complert el seu pri mer any de vida. Més de dotze mesos en què, amb una periodicitat quinzenal, ha anat oferint reportatges i entrevistes de la mà de professionals. En total, més de 40 metges i metgesses han estat protagonistes del pòdcast col·legial en aquest període. L’espai, produït per l’equip de Comunicació del CoMB amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, ofereix una mirada humanista i amena de la professió mèdica i dóna veu a metges i metgesses i, de tant en tant, també a d’altres professionals rela cionats amb la salut, que expliquen his tòries i comparteixen testimonis, ex periències vitals i professionals i coneixements amb els oients. Cada epi sodi compta també amb un apunt que

relaciona la medicina amb la història i l’art, de la mà de Xavier Sierra, metge dermatòleg i president de la Fundació Museu d’Història de la Medicina de Ca talunya.

La primera temporada d’Hipòcrates en pijama, que va començar a emetre’s en diverses plataformes d’streaming d’àu dio el 3 de gener de 2022, ha comptat amb la participació de 24 professionals en els seus 12 capítols. La segona tem porada, iniciada el 13 de setembre, compta de moment amb la intervenció de 22 professionals.

Els metges, metgesses i resta de pro fessionals que han participat al pòdcast col·legial en el seu primer any són: Sergi Vaquer, Joana Herrero, Rosa Dinarès,

Valentí Pineda, Cristina de Prado, Ferran Fillat, Esperanza Gómez, Olga Rubio, Oriol Sibila, Jaume Duran, Antoni Peris, Sara Freixedas, Ivon Cuscó, Montserrat Esquerda, Qiaomiao Lin, Javier Medel, Carme Roca, Rosa Calvo, Cecília Mazzara, Esteve Fernández, Ferran Morell, Judith Marín­ Corral, Omar El Boutrouki, Mireia Sans, Clàudia Codina, Anna Fernández Arcos, Joan Valls, Antònia Sambola, Alba Martínez, Amanda Rodríguez­Urrutia, Josep Maria Benet, Lourdes Mateu, Elena Cases, Carles Llor, Sergi Pascual, Gustavo Tolchinsky, Laia Perearnau, Iñaki Alegría, Josep Antoni Pujante, Mar de Pablo, Ada Klein (pseudònim), Adrián Oller Bonache, Ramon Gomis, Laura Conangla, Inés Zugasti i Pere Cardona. 

Alguns dels metges que han participat al pòdcast des de l’estudi.

Galeria de Metges Catalans

Metges dedicats a la medicina del treball

La Medicina del Treball és la branca de la medicina que s’ocupa de l’es tudi de les malalties que apareixen i dels accidents que es produeixen, i causen lesions corporals, com a conse qüència de l’activitat laboral. El seu ob jectiu és reconèixer la responsabilitat d’aquesta activitat i establir les mesures per prevenir-ne l’aparició.

Malgrat que l’existència de la Medicina del Treball no s’hagi reconegut com una disciplina amb personalitat pròpia fins fa relativament poc temps, des de molt abans hi ha hagut metges que han identificat malalties causades per l’acti vitat laboral, com Paracels i Giorgius Agricola, metges del segle xvi que ja varen sospitar l’existència de malalties relacionades amb la mineria. Paracels, que va afirmar que tot pot ser un verí o res ho pot ser, és considerat el pare de la toxicologia. Tot depèn de la dosi.

Agricola va obtenir una visió general de tota la tecnologia de la mineria i la me tal·lúrgia a la seva època a través de les seves visites a les muntanyes metàl·li ques de Saxònia i Bohèmia. En la seva obra principal De re metallica libri des criu el dany ambiental causat per la mineria i la metal·lúrgia.

També cal destacar en aquesta breu descripció de la història de la Medicina del Treball el metge anglès Percivall Pott que, en el segle xviii, va ser el pri mer a identificar que els netejadors de xemeneies de Londres tenien càncer d’escrot pel sagí enganxat a la paret de les xemeneies.

La Galeria de Metges Catalans inclou metges del nostre país que han tingut una activitat destacada en l’àmbit de la

salut laboral. El més antic va ser Josep Parés i Franqués , metge de les mines d’Almadén, el segle xviii, el primer de l’Estat espanyol que va descriure l’en verinament per mercuri, pel qual és considerat el pioner de la medicina la boral.

Un altre metge, que considerem pioner de la Medicina del Treball de Catalunya, és Francesc de Paula Arró Triay (18191906), que va ser el metge de la Compa nyia de Ferrocarrils de Tarragona, Bar celona, França.

Arró va formar el seu equip de metges de l’empresa, un total de 16, perquè s’ocupessin de la salut dels empleats de la companyia que forçosament havi en de passar per la localitat d’on eren els metges. Els empleats de la compa nyia podien contactar amb el metge quan el tren s’aturés en les distintes po blacions.

Amb posterioritat, s’han inclòs a la Ga leria les biografies d’altres metges que van tenir una activitat rellevant en el camp de la salut laboral, com Macià Pañella i Casas (1899-1983), un dels pa res de la geriatria catalana, que va crear els serveis mèdics del Barcelona FC, que va dirigir amb molt èxit el doctor Josep Borrell i Pedrós (1934-2013).

El doctor Jaume Guerra Estapé (18591947), un metge amb una activitat pro fessional molt destacada, va ser el fun dador de la revista Medicina y Jurisprudencia de los Accidentes de Trabajo y Seguros de vida, i va impulsar les assegurances mèdiques.

El doctor Manuel Baselga i Montde (1930-2009) va ser l’organitzador dels Serveis Mèdics d’Empresa a Catalunya

entre les moltes activitats lligades a la salut laboral que dugué a terme, espe cialment la formació de metges i infer meres d’empresa.

L’últim dels metges del treball que hem inclòs a la Galeria és el doctor Jordi Castejón i Castejón (1950-2018), que va tenir una intensa activitat professional dedicada a aquest camp i aconseguí la incorporació de les unitats de salut la boral dins dels serveis assistencials de la sanitat pública del nostre país.

Miquel Bruguera Cortada, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB

Francesc de P. Arró i Triay, retrat on consta com a metge en cap de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA o MSA). [Ajuntament de Girona]

Cultura i societat

Més informació:

Exposició sobre la vida i l’obra del doctor Josep Laporte

L’espai d’exposicions del Col·legi de Metges de Barcelona ha acollit una ex posició que fa un recorregut per l’àm plia activitat que va portar a terme el doctor Josep Laporte i Salas (Reus, 1922-Barcelona, 2005). Amb el títol Ciència, salut, persones i país... el compromís amb els ideals, l’exposició co missariada pel comissionat dels actes de l’“Any Laporte”, Xavier Trias i Vidal de Llobatera , fa un recorregut per l’ac tivitat de recerca, assistencial, docent i per l’activitat més política de Laporte en les conselleries de Sanitat i Ensenya ment i la seva influència decisiva en l’or denació sanitària a Catalunya i per do nar impuls al sistema universitari català.

Lluís Bohigas i Santasusagna, en el seu discurs com a acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), el passat 13 de novem bre, va ressaltar el llegat sanitari del conseller Laporte 

L’activitat cultural del primer trimestre de 2023

Per al primer trimestre de 2023 la Secció de Metges Sènior ha pro gramat una intensa activitat cul tural plena de concerts, conferències, sessions de cinema, visites guiades, ex cursions d’un dia i viatges.

Les conferències són de temàtiques molt variades i s’aborden des de dife rents perspectives: l’art en el seu ves sant pictòric i escultòric, la música i la filoso fia. També es tracten temes més profes sionals i científics. Durant aquest trimes tre, hi participen Genís Tura, Xavier Iglesias, Montserrat Lamúa, Pau Minguet, Manuel Domínguez, Rogeli Armengol, Juan Rodenas, Joan Garcia Alsina, Emilio Carreño i Simón Schwartz. 

L’arquitectura de l’edifici col·legial

El passat novembre es va presen tar el llibre El Casal del Médico. Barcelona 1964-1968. Roberto Terradas Vía, escrit pels arquitectes Roberto Terradas i Ignacio Paricio L’obra descriu l’arquitectura de la seu col·legi al, un edifici projectat per Roberto Ter radas Vía i inaugurat el 1968. La presen tació del llibre la van fer els arquitectes Xavier Monteys i Helio Piñón, que van debatre amb els autors en una sessió en la qual van participar el president del CoMB, Jaume Padrós , i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa

La seu del CoMB és un edifici molt inno vador des del punt de vista compositiu i es pot considerar un exponent prema tur dels corrents constructius que aca barien predominant a Europa, la ten dència a la fragmentació que Rafael Moneo va identificar tres dècades més tard com a paradigma de la modernitat finisecular. 

Nadala sobre metges i muntanya. La Junta del CoMB va felicitar el Nadal amb un llibret que aproxima les munta nyes a tots els professionals de la medicina i dona a conèi xer com han evolucionat les activitats esportives, culturals, de recerca i de lleure a la muntanya i quins són els metges catalans que han destacat en aquestes activitats. 

Més informació:

METGES I MUNTANYA

Ciència, salut, persones i país... el compromís amb els ideals.

Donació d’obra artística al CoMB

El fons d’obra artística del Col·legi ha sumat darrerament la dona ció de dues obres pictòriques de Josep Maria Forcada i de Regina Sura.

El doctor Josep Maria Forcada (1), met ge, pintor i ordenat prevere a la Diòcesi de Barcelona, va donar una de les seves obres, que representa un paisatge d’Ei vissa. Forcada sol dir que és “dels darrers impressionistes de l’escola catalana”.

Per altra banda, la Coral i l’Orquestra del CoMB van cedir al Col·legi l’obra de Regina Sura Fent camí (2), una serigra fia que simbolitza l’humanisme pro tector i que va rebre el president de la institució en finalitzar l’acte comme moratiu dels 150 anys de la Creu Roja, agraint la participació de la Coral i l’Or questra en el concert commemoratiu fet al Liceu. 

a Catalunya

La Junta de Govern del CoMB ha acordat dedicar l’any 2023 a com memorar, en el centenari de la seva mort, la figura del doctor Marià de Vilar de Fontcuberta (1846-1923), un dels primers a fer anestèsia a Catalu nya. Amb aquesta commemoració, també es vol retre homenatge a l’anes tesiologia catalana.

Nascut a Vic el 1846, estudia la carrera a la facultat de Barcelona, on és company de curs de Salvador Cardenal, Joan Viura, Josep Antoni Barraquer i Manuel Riba. El 1878 aquest grup es fusiona amb un altre i creen l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya

De Vilar es llicencia el 1881 i entra a tre ballar a l’Hospital del Sagrat Cor al servei de cirurgia que dirigeix Salvador Cardenal, l’introductor de la cirurgia antisèptica a Catalunya. Cardenal li encarrega fer les anestèsies dels ma lalts del servei. És llavors quan es con verteix en el primer metge a fer anes tèsia a Catalunya. Segueix Cardenal a la seva clínica privada al passatge Mer cader de l’Eixample de Barcelona, on és també l’encarregat de les anestèsi es. Partidari del cloroform en lloc de l’èter, no té morts atribuïbles a l’anes tèsia, en una llarga sèrie de 1.477 anes tèsies efectuades.

Tot i la importància del seu paper com a pioner d’una especialitat, la figura de Marià de Vilar roman com la d’un col·la borador fidel i eficaç de Salvador Car denal, amb un protagonisme que que da enfosquit per la lluentor del seu mestre i company. 

El Col·legi dedica el 2023 al doctor Marià de Vilar de Fontcuberta i a l’anestesiologia

Marià de Vilar de Fontcuberta fent una anestèsia en una ovariotomia dels cirurgians Salvador Cardenal i Àlvar Esquerdo, al peu del pacient, c. 1888. [Cardenal, S. Manual práctico de Cirugía Antiséptica. 1894, p. 782]

CONSULTES MÈDIQUES

Lloguer despatxos equipats

Zona Casanova / Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.

www.grupmedic.com

934 195 121 grupmediccasanova @gmail.com

Despatxos mèdics

Carrer Tuset / Travessera de Gràcia. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a divendres.

Atenció secretaria 12 hores. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica www.mtb.cat

933 906 716

627 561 091 sosquin @zonamedica.es

CALLMED. Suport telefònic per a Clíniques i Centres mèdics

Atenció telefònica personalitzada. Experiència en la gestió d’agendes mèdiques totes les especialitats. Des de 125 euros al mes. Tarifació variable per segons d’operadora. Supervisió i formació dels operadors inclòs. www.callmed.net

933 906 703 627 561 091 comercial@callmed.net

Es lloga despatx mèdic Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271

Consulta pediàtrica

Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.

Jaume Mas

677 400 040

Lloguer despatxos mèdics

Despatxos moblats i equipats. Horari de recepció de 9:00-14:00 i de 16:00-20:00 de dilluns a dijous. Domiciliació fiscal o

social de l’empresa. Atenció i gestió telefònica i servei diari ventilació, neteja i desinfecció. Manteniment de les instal·lacions. Cost per mòduls a convenir. www. neurologicbarcelona. com

932 063 720 neurologic@ neurologicbarcelona. com

Lloguer despatxos mèdics a estrenar Calvet, 30 / Diagonal / Francesc Macià. Barcelona. 330 m2 d’instal·lacions. Tots exteriors, decoració alt standing, completament equipats, a punt per treballar, tots el serveis, tracte personalitzat, recepció trucades, agenda telefònica, AA/CC ind, ADSL per cable+wifi, etc. Últims mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques i facilitats accés.

Dr. Soler 606 376 797

La Rotonda Consultes Mèdiques Pg. Sant Gervasi / Av. Tibidabo. Local a peu

de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h.

www.larotondacm.cat

Marcel Boquer 934 174 672 info@larotondacm.cat

La Rotonda Consultes Mèdiques Servei de Secretaria

telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat

Marcel Boquer 934 174 672 info@larotondacm.cat

Centre terapèutic format per psicòlegs, metges, fisioterapeuta i dietista-nutricionista

Estem a Rambla

Catalunya, 116, al costat del metro Diagonal. Ofereix despatxos totalment equipats per exercir la professió. Espais elegants, cuidats, nets, amb servei de secretaria de dilluns a divendres, gestió

d’agendes, i sobretot cura dels pacients quan accedeixen al nostre centre. Les nostres recepcionistes t’atendran encantades.

661 303 069

Es lloguen consultes a TEKNON per mòduls de matí o tarda

Amb tots els serveis inclosos: atenció telefònica, recepció i facturació a Mútues. Despatxos amplis i lluminosos.

606 269 076

Despatx sanitari en lloguer per dies o tardes

15 m2 en centre multidisciplinari a peu de carrer, barri del Clot (Bcn). Inclou: subministraments, wifi, videoporter individual, aire condicionat individual, accessibilitat, neteja, arxiu, rentamans, impressora, etc. Ambient agradable fengshui. Molt ben comunicat. Preu des de 130 €/mes 1 matí o tarda fixa setmana.

Núria

618 568 997 (whatsapp)

Medilloguem és el servei del Grup Med especialitzat en l’assessorament a propietaris.

Oferim una gestió integral en tot el procés del lloguer i solucionem aquells incidents que poden sorgir durant el contracte. També oferim assessorament integral en la venda d’immobles.

Es traspassa centre mèdic multidisciplinari

Amb tots els permisos, al centre de Santa Coloma de Gramenet. Local 300 m2 amb 10 boxes.

Lourdes

652 183 930

Disponible consultori de 100 m2

Totalment equipat a la Gran Via de Premià de Mar. 2 despatxos, 2 sales d’espera, 2 sales d’exploració. Recepció i 3 lavabos.

655 585 522

Centre Rocafort Psiquiatria

Carrer Rocafort, 68, 1r 2a, Sant Antoni, 08015 Barcelona. Cessió d’espai per a ús exclusiu en centre sanitari consolidat per a l’especialitat de psiquiatria. Serveis inclosos. Opció de mòduls. Possibilitat de col·laboració professional i derivació de pacients. 400 euros. www.centrerocafort. com

Alfred Martínez 620 721 822 alfredpsicologo@ centrerocafort.com

Lloguer per torn de matí o tarda de despatxos mèdics d’obra nova a TEKNON

Espais lluminosos amb la darrera tecnologia i servei de secretaria inclòs.

617 500 337 https://consulta10 teknon.com

Es traspassa centre mèdic dermatològic Centre mèdic 250 m², totalment equipat, amb tots els permisos. derma@idgslp.net

Traspassem Centre

Mèdic al Vallès Occidental, en funcionament amb

Autorització Sanitària: E08670439 en

funcionament amb autorització DGT: B-0358, amb Centre de Reconeixements Mèdics de conductors. Registre d’Entitats Serveis i Establiments Socials: E05563.

Natàlia

674 687 042

Cinto

617 425 472

Lloguer de despatxos en centre mèdic

Ubicat al Passeig de la Bonanova, 69. Es lloga el conjunt complet format per dos despatxos dobles, amb un espai per a petita recepció, o per separat. Opció de llogar en torn de matí, tarda, o dies complets. Consulteu la vostra necessitat per a un tracte personal. Preu a consultar.

Mª José Ramírez

649 896 678

Gabinete BPB. Lloguer de despatxos múltiples i per mòduls

Totalment equipats amb servei de recepcionista, internet, aire condicionat, etc. Autorització sanitària nº E08961710. Possibles col·laboracions, possibilitat de treballar amb mútues.

Molt ben comunicat. Zona Pl. Molina-Lesseps.

933 680 066

647 908 936 info@bpbpsico.com

Es lloga consulta mèdica

2 dies sencers a la setmana i 1 tarda (la resta de dies s’utilitza com a consulta dermatològica). Consta de despatx, sales per visitar i sales d’espera. Davant de l’Hospital Clínic.

Marta

662 269 395

En venda local comercial exterior A Sant Gervasi / Plaça Molina. De 180 m2, amb

una sala diàfana i 5 despatxos (ideal per a cabines tractament), sala d’espera, dos lavabos, cuina. Ideal per a negoci consulta mèdica. Inclou plaça pàrquing. 500.000 €. Sra. Mª Mar 34 607 184 808

Lloguer de consulta en centre sanitari a Sant Cugat del Vallès Av. de Cerdanyola, 57 Sant Cugat del Vallès. Es lloga consulta moblada amb taula, cadires, pica rentamans, llitera i amb serveis d’aire condicionat i internet inclosos. El centre compta amb recepció i sala d’espera amb recepcionista amb un horari d’atenció al pacient de 08:00h a 16:00h.

Keyvan Torabi 931 159 950 info@adninstitut.com

Oferim un despatx equipat per a professionals que vulguin tenir la seva pròpia consulta A una excel·lent zona. Ubicat a l’Eixample. Centre mèdic Viladomat és un centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Compta amb una àmplia sala d’espera. Espai de recepció de pacients i dos lavabos. Altres serveis: Accés a wifi 651 572 851 Vanessa.aziz@copc.cat

Es traspassa per canvi de localitat gran i nou (2021) centre d’estètica i medicina

De 400 m2 a Mollet del Vallès. Immillorable ubicació. Actualment actiu, totalment equipat, per començar a facturar des de ja, es deixa amb tot el que hi ha. P.B. 200 m2, 7 cabines, recepció, 3 banys. P.1. 200 m2, sala de

Més

formacions, despatx, magatzem i menjador.

Angel 610 774 064

DIVERSOS

Boomerang-Secretaria

Telefònica

Recepció de trucades per a doctors (duem agenda mèdica i prenem nota missatges), des de 50 € / mes. Altres serveis: recepció de correspondèn cia i transcripcions per ordinador (textos en Word).

Demanar per Gemma o Manel

934 173 547

Fax 934 213 487 boomerang1 @outlook.es/ boomerang secretariatelefonica@ gmail.com

Empresa de serveis

Carrer Mallorca, 281, 3r 1a. 08037 Barcelona. ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal d’assistència geriàtrica, servei domèstic i cuidadors infantils. Ens adaptem a les necessitats de cada llar.

638 929 953

Gestionem la seva agenda reduint els seus costos

Atenem els seus pacients personalitzant les seves trucades perquè pugui centrar-se en el desenvolupament de la seva professió. Flexibilitzi i professionalitzi la imatge de la seva empresa des de 49 € mes. Base Professional Serveis, SL.

Carme Angosto 932 444 900 base@baseprofessional. com

HABITATGE

Pis en Venda, de 100 m2 + 17 m2 de terrassa que

dona a pati d’illa Al C/ Villarroel amb Mallorca. Totalment reformat amb acabats de molt alt nivell. El pis dona a pati d’illa i és molt tranquil. Just al costat, disposem d’un altre pis, que podria dedicar-se a CONSULTA. Despatx professional o a habitatge. Preu a negociar.

Interessats contactar per whatsapp 653 039 152

TREBALL

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/ telefonista s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català nivell C i castellà. Disponibilitat horària. Expe riència 14 anys a l’hospital de Barcelona i altres.

Rosa M. 676 574 239 933 339 226 rosamarcoc @gmail.com

S’ofereix per treballar en consulta mèdica Com a recepcionista, telefonista, tasques administratives i auxiliar d’infermeria. Informàtica. Català Nivell C. Incorporació immediata. Tinc referències. Montse 650 089 369 montsesosp3 @hotmail.com

M’ofereixo com administrativa o recepcionista

Amb 16 anys d’experiència i secretaria metge, atenció telefònica, programació de visites i agenda mèdica, cobrament de mútues, disponibilitat tot el dia.

Susana Martínez Galindo

686 054 311 susannamartinez66@ gmail.com

Soc auxiliar d’infermeria

Amb 12 anys d’experiència en les diferents especialitats en hospitalització i atenció primària. Soc empàtica, treballadora i honesta. Treballo molt bé en equip i el meu caràcter és jovial.

Ivette Lago 653 783 458 isisivette@gmail.com

Dona 51 anys. M’ofereixo per treballar en consultori mèdic Tasques de recepció, organització agenda mèdi ca. Responsable i bon tracte amb la gent. Preferentment tardes o tardes i algun mati. Incorporació immediata. Beatriz

660 531 582

El meu nom es Guadalupe Alarcón

Ferri, professional en la gestió administrativa i facturació

Em defineixo com una persona amb un grau alt d’empatia, orientació i capacitat d’escolta al pacient. Motivació per la meva feina, rapidesa en l’aprenentatge, acostumada a treballar en equip, vocació de servei.

610 763 819 alarcon.ferri @gmail.com

Secretàriarecepcionista Administrativa amb 20 anys d’experiència a consultoris mèdics. Alta empatia per tractar amb el pacient. Facilitat per treballar en equip i gran capacitat d’organització.

Yolanda

600 311 072 yolanma74 @hotmail.com

Auxiliar d’infermeria/ recepcionista

La meva experiència laboral ha estat sempre en consulta mèdica, en diferents especialitats. Em

defineixo com a persona polivalent, empàtica, amb capacitat d’organització i amb facilitat d’adaptació.

Cristina Modolell

606 525 251 cristinamodolell @hotmail.com

RecepcionistaAdministrativa Experiència en atenció al client/pacient. Adaptació a equips i capacitat d’aprenentatge.

Mireia Cabasés

610 288 440

Dona 50 anys. M’ofereixo per treballar en consultori mèdic Tasques de recepció, organització agenda mèdi ca. Responsable i bon tracte amb la gent. Preferentment matins o matins i alguna tarda. Català, castellà i anglès fluïd.

Esther 630 952 721

Més informació: petitsanuncis.comb.cat

S’ofereix per treballar en consulta mèdica o hospital Com a RecepcionistaTelefonista, tasques administratives; amb coneixements d’informàtica, català nivell C i anglès nivell mitjà. Soc persona resolutiva i responsable, amb cotxe propi i disponibilitat immediata.

Teresa 661 058 117 933 405 473 tmillan62@gmail.com

Ajudant i recepcionista a consultori mèdic M’ofereixo com a ajudant i recepcionista en consulta privada o centre mèdic. Experiència laboral en farmàcia i consulta privada. Responsable, organitzada i excel·lent tracte amb el pacient.

M. Àngels Herreros 696 284 612 trucar o SMS

UTILLATGES

Venda de material mèdic Cicloergometre ergo_bike Premium 8i homologat per poder fer proves d’esforç en centre mèdic o gimnàs. El cicloergòmetre és nou, sense cap ús. Preu 1.650 €. Balança pesanadons seminova en molt bon estat, utilitzada puntualment. Preu 190 €. Fotografies i més informació

937 755 757

Venda de material mèdic Frontofocòmetre sense cap ús, nou. Preu 540€. Campímetre en molt bon estat, quasi no ha tingut ús. Preu 200 €. Fotografies i mes informació

937 755 757

Article complet a: www.blogcomb.cat

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió de terminologia mèdica que considerem que pot ser del vostre interès.

La verola del mico, terminològicament parlant

Darrerament s’ha parlat molt de la verola del mico (en anglès, monkeypox). Però, per quina raó s’anomena així en català? En aquest consultori terminolò gic us donem les claus per saber per què fem servir aquest nom i si hi ha al

tres sinònims, i també repassem al guns termes interessants de termino logia mèdica relacionada amb la malaltia. Recordeu que podeu consul tar-los tots en el Cercaterm, en el web del TERMCAT. 

M. Antònia Julià Berruezo Centre de Terminologia TERMCAT

Med Grup

Medicorasse renova la web i l’app per obrir nous canals

La corredoria d’assegurances Medicorasse, especialitzada a oferir solucions asseguradores i de pre venció per al col·lectiu mèdic, particu lars i empreses, ha renovat i actualitzat la web i l’app amb l’objectiu de facilitar un accés més segur, àgil i funcional.

LA NOVA WEB DE MEDICORASSE

La web que ha estat en funcionament durant els darrers anys necessitava un canvi que modernitzés i adaptés aquesta plataforma als nous temps, al hora que servís per aplicar una nova manera de comunicar-se amb els clients de la corredoria.

La nova web de Medicorasse està ins pirat en els principis d’usabilitat, funcionalitat i simplicitat . Un espai que mi llora l’aspecte visual, el disseny, la claredat i l’accessibilitat als continguts i que, juntament amb l’app de la corre doria, pretén optimitzar la comunicació amb els clients, potenciar-ne la capta ció de nous i, en definitiva, reforçar la marca Medicorasse.

La nova web incorpora les següents novetats:

• Informació corporativa sobre Me dicorasse.

• Contractació online d’assegurances de salut, la millora en la contractació d’assistència en viatge i un formulari per demanar pressupost d’asseguran ces de vehicles. Així i tot, actualment s’està treballant per ampliar l’oferta de contractació d’altres pòlisses.

• Millora del disseny i usabilitat de la web, que disposa d’un menú d’opcions en la part superior de la pàgina inicial destinat a facilitar l’accés als contin guts. El nou entorn web aplica els prin

cipis del disseny web adaptatiu. Això permet que l’estructura i els continguts de la pàgina s’adaptin de manera per fecta a tota mena de telèfons i tauletes.

MEDICORASSE RENOVA L’APP

Descobreix l’app de Medicorasse, una nova plataforma des de la qual podràs accedir als serveis de la corredoria, de manera fàcil i segura, en qualsevol mo ment i des de qualsevol lloc.

Gaudeix de les funcionalitats de l’app de Medicorasse:

• Accedeix a les teves pòlisses i rebuts.

• Reserva una cita amb el teu assessor.

• Declara els sinistres des de l’aplicació.

• Consulta i actualitza les teves dades.

• Consulta els telèfons d’assistència.

• Sol·licita una revisió d’assegurances.

• No es comparteixen dades amb ter cers. L’app no comparteix dades d’usuaris amb altres empreses o organitzacions.

• Pràctiques de seguretat: Les dades s’encripten i es transfereixen amb una co nexió segura

Si ets client de Medicorasse, descarrega’t la nova app seguint el següent enllaç:

Medicorasse segueix treballant per conti nuar innovant i oferir una experiència digital millorada, que comporta la inte gració i alineació de tots els canals dispo nibles, amb la finalitat de donar a col·le giats i clients una experiència d’usuari homogènia. 

Us convidem a visitar la nova web medicorasse.med.es

Com preparar la jubilació

La jubilació suposa la culminació de la carrera professional i un canvi d’hàbits en la vida quotidiana. També comporta noves situacions i circumstàncies. En aquesta nova etapa vital, cal estar segurs de tenir cobertes les necessitats que puguin sorgir i poder-les revisar amb temps.

Mantenir durant la jubilació el mateix nivell de vida que es te nia durant l’etapa laboral és una de les majors aspiracions d’aquells que s’aproximen a aquesta nova situa ció. Per aconseguir aquest objectiu és essencial començar a planificar la jubi lació al més aviat possible, organitzant la transició cap a la desvinculació de la feina i planificant i organitzant els as pectes asseguradors, financers i jurí dics per poder gaudir de la jubilació de manera còmoda i tranquil·la.

ASPECTES ASSEGURADORS

S’ha d’estar preparat per tenir coberts els riscos lligats a la nova situació i eli minar les cobertures que poden no ser necessàries. Per tant, s’han de tenir en compte els següents aspectes:

• Assegurances de vida, baixa laboral, accidents i responsabilitat civil: cal avaluar, revisar i adaptar les asseguran ces personals per aconseguir-ne l’opti mització.

• Assegurança de la llar, d’immobles (pòlissa d’impagament), cotxes i embarcacions: cal orientar-se per trobar la millor opció per protegir el patrimoni.

• Assegurances d’assistència en viatges, salut, dependència i decessos: cal revisar quines són més adients a les ca racterístiques de l’edat assolida.

ASPECTES FINANCERS

Un altre dels aspectes que s’ha de tenir en compte és mirar de tenir una plani ficació financera avantatjosa a partir de la jubilació, que tingui en compte les necessitats d’ingressos i despeses per planificar de la millor manera possible l’estalvi i la inversió.

• Començar a estalviar al més aviat possible: l’estalvi és la principal eina per assegurar un bon retir, i fer-ho com més aviat millor i de manera regular és prio ritari pel fet que el tipus d’interès com post juga al nostre favor. Aquest per met sumar interessos al capital inicial estalviat. Els diners, en aquest cas, te nen un efecte multiplicador perquè els interessos produeixen nous interessos.

• Contractar un producte d’estalvi: existeixen nombroses opcions per es talviar per a la jubilació que, a més d’aportar rendibilitat, generen incen tius fiscals dels quals poden aprofi tar-se els estalviadors. Entre aquests productes destaquen: els plans de pensions, Plans de Previsió Assegurats (PPA), Plans Individuals d’Estalvi Siste màtic (PIAS), assegurances de jubilació i fons d’inversió.

• Diversificar les inversions: una de les màximes de qualsevol inversió fi nancera és la diversificació, per la qual cosa és recomanable distribuir l’estalvi per a la jubilació entre diferents actius financers. Això permet reduir el risc i millorar la rendibilitat de les inversions a llarg termini.

ASPECTES FISCALS, LABORALS I LEGALS

És important tenir present els aspectes laborals, legals i fiscals a l’hora de la ju bilació i preparar bé les següents qües tions:

• Com accedir-hi.

• Com compatibilitzar-la amb la feina per compte propi.

• Com fer el tancament, el traspàs o re lleu d’una empresa o clínica en cas de ser propietari o formar part d’una socie tat professional.

• Revisar les desgravacions fiscals que comporta la jubilació (declaració de la renda, presentació de l’IVA-IRPF).

• Revisar els canvis que suposarà la ju bilació per al metge empresari que dei xa el seu negoci en: contractes, nò mines, modificació de la jornada, inspeccions laborals, acomiadaments i ERO-ERTO.

• Avaluar els canvis legals i de compli ment normatiu que suposarà la jubilació per al professional: adaptació de socie tats professionals, canvis en el responsa ble de tractament de dades, canvi de titularitat de consultes mèdiques, pre paració de testament-herències.

La jubilació suposa una nova etapa en la vida. El Col·legi de Metges de Barcelo na i el Grup Med treballen des de dife rents àmbits d’actuació per a la seva preparació per tal que es puguin pren dre les decisions oportunes i que aques tes siguin el màxim de fructíferes. Po sem a disposició de col·legiats i clients tota la informació a fi que puguin valo rar les possibilitats existents. 

Breus Med

El Grup Med s’integra amb Firmaprofesional en el Projecte Logalty

El Grup Med, el grup d’empreses propi etat del Col·legi de Metges de Barcelona i soci fundador de Firmaprofesional — especialitzat en solucions d’identitat i

signatura electrònica amb màxima vali desa legal—, conjuntament amb altres accionistes de referència, ha acceptat la proposta d’adquisició de la majoria de les accions de Firmaprofesional per part del grup Logalty, especialitzat en el sec tor LegalTech.

Com a accionista majoritari, el Grup Med ha analitzat la proposta que repre senta Logalty i el suport que aquesta operació corporativa pot donar als plans de futur que s’estan implementant i les oportunitats que, sense cap mena de dubte, oferirà als empleats, col·labora dors i clients.

El sector de la signatura electrònica i dels prestadors de serveis de confiança a Europa està sotmès a un alt requeri

ment d’inversions i, en conseqüència, el volum ha esdevingut crític per a la com petitivitat. Amb aquesta integració as segurem als nostres professionals i clients el futur quant a serveis, produc tes i desenvolupament. El Col·legi de Metges de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona seguiran tenint el seu paper essencial d’Autoritats de Registre (RA’s) amb el control sobre els seus col·legiats.

No obstant aquest canvi accionarial, el Grup Med, que ha acompanyat i donat suport durant els més de vint anys d’existència de la companyia, continuarà implicat en el projecte mitjançant una significativa reinversió en l’accionariat de Logalty i una participació prevista en àmbits d’assessorament estratègic. 

La XXXII edició dels Premis a la investi gació de la Fundació Mutual Mèdica va esdevenir el passat 25 de novembre a la casa Villa Luisa, de Sevilla, sota el programa Impulsar(me), amb l’objec tiu de reconèixer la feina dels metges, residents i estudiants en l’impuls de noves vies d’investigació en el desen volupament de teràpies innovadores, eines de diagnòstic o els tractaments de malalties.

340 professionals mèdics —un 43 % més que l’any passat— van presentar les seves candidatures als premis, dotats amb 65.000 €. Cal destacar que, tant per al premi Dr. Font, com per a la Beca Mutual Mèdica, s’han presentat majori tàriament treballs de Barcelona, seguits de Madrid, València i les Illes Balears.

En l’acte, es van lliurar tres tipologies de premis amb dos accèssits en cada guardó: El premi Dr. Font, el premi de la Beca Mutual Mèdica i el premi al millor Treball de Final de Grau. A més, aquest any, hi ha hagut una Menció Especial par part del Patronat de la Fundació Mutual Mèdica

L’edició ha comptat amb un jurat presidit per la doctora M. Pilar Tornos, mem

bre del patronat i del jurat dels premis a la recerca de la Fundació Mutual Mèdi ca i els doctors Alejandro Andreu, presi dent de la Fundació Mutual Mèdica; Santiago Aguadé i Rosa Boyé, vocals del Consell d’Administració de Mutual Mèdica, i Jaume Figueras, membre del jurat i cardiòleg.

Des dels inicis de l’entitat, s’han recol zat i finançat més de 80 investigacions en diferents àrees, entre les quals des taquen: cardiologia, pediatria, cirurgia ortopèdica i traumatologia, dermatolo gia i oncologia. Amb tot això, la Funda ció Mutual Mèdica ha donat suport a la labor d’equips d’investigació de 48 hospitals de 10 comunitats autònomes per valor de 600.000 € 

Mutual Mèdica

XXXII Premis a la Investigació de la Fundació Mutual Mèdica amb un 43 % més de participació

Viatges

El País Basc francès és una de les zones amb més encant que tens al teu abast per fer una escapada. T’hi esperen viles marineres a la riba de l’Atlàntic i paisatges de muntanya on descobrir l’autenticitat de les tradicions ben preservades. Descobreix la cultura i la història d’Iparralde amb una visita a les següents localitzacions.

Biarritz

Ciutat balneària que es va fer mundialment famosa durant la Belle Époque. El seu clima suau i les seves platges, on domina la pràctica del surf, continuen fent de la ciutat un centre turístic en l’actualitat.

Sant Joan Lohizune

Antiga ciutat corsària (en francès, Saint-Jean-de-Luz), amb façanes acolorides i un ampli passeig marítim.

Hendaia

Encantador centre històric caracteritzat per les típiques cases populars d’estil basco-francès, des d’on es pot fer un passeig en vaixell pel litoral de la població.

Ezpeleta

Vila coneguda pels famosos “pebrots d’Espelette”, que es deixen assecar a les façanes i s’utilitzen per a l’elabora ció de multitud de productes, així com per la seva deliciosa xocolata.

Larrun

Pic fronterer entre França i Navarra.

Per Larrun puja el Petit train de La Rhune, un tren cremallera amb vistes panoràmiques que comença el seu recorregut a Sara, bonica població amb coves prehistòriques.

Château d’Abbadia

Construït el segle xix en estil neogòtic sobre els penya-segats d’Hendaia.

Bastida de Clarença

Ciutat-fortalesa del segle xiii que ha estat nomenada un dels “Pobles Més Bonics de França”

Sant Joan de Peu de Port

Vila medieval envoltada de muralles, amb carrerons empedrats i cases antigues.

Baiona

Principal ciutat del País Basc francès que compta amb un animat mercat i un important patrimoni medieval, com la catedral de Santa Maria.

El Programa d’Emprenedoria del CoMB i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han posat en mar xa el Programa d’immersió clínica per a estudiants de doctorat , una iniciativa que té com a objectiu connectar doctorands de l’IBEC amb especialistes clínics per tal de promoure la translació de resultats de la recerca a la pràctica clínica .

Els especialistes clínics faran de mentors dels estudiants al llarg del desenvolupa ment de la tesi doctoral i els donaran la seva visió mèdica sobre la rellevància del problema a resoldre, el millor enfoca ment translacional i d’altres usos poten cials de la tecnologia a d’altres patologi es inicialment no previstes.

“Aquesta iniciativa encaixa en el que, idealment, hauria de ser la recerca en medicina”, apunta la doctora Elena Élez , metgessa oncòloga, investigado ra del grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins de l’Hospital Vall d’Hebron, i

una de les primeres mentores del pro grama: “Des de bon començament permet contestar preguntes rellevants per als nostres pacients d’una forma més eficient a la vegada que s’ofereix als estudiants de doctorat i als centres participants la possibilitat de construir ponts de col·laboració que portin a as solir aquesta fita”.

Élez mentoritzarà la tesi doctoral de Meritxell Serra­ Casablancas , estudiant del grup de recerca en Nanobiodispo sitius Intel·ligents, liderat per l’investi gador Samuel Sánchez Ordóñez . El projecte té com a objectiu millorar l’alliberament de fàrmacs quimioteràpics mitjançant nanomotors capaços de cre uar el moc, el qual sovint és un impedi ment per a l’efectivitat de les teràpies. Serra-Casablancas explica que està “molt satisfeta amb el programa. Des del primer moment he tingut l’oportunitat d’interaccionar amb oncòlegs dels prin

cipals hospitals de Barcelona. Gràcies a aquestes reunions, hem pogut identifi car una necessitat mèdica no coberta on creiem que la nostra tecnologia podria suposar un avantatge competitiu”.

L’altra mentoria que s’ha tancat ha es tat entre el doctor Javier Aparicio, cap de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital Sant Joan de Déu, i Luisa Camerin, es tudiant del grup de recerca en Nano sondes i Nanocommutadors, que lidera l’investigador Pau Gorostiza. El projecte a mentoritzar cerca el desenvolupament de compostos fotocommutables per modular l’activitat neuronal amb la finalitat de tractar malalties com ara l’epilèpsia farmacorresistent. Sobre la recerca, Camerin espera “comentaris sobre els experiments bàsics amb models animals i com projec tarlos per aconseguir teràpies futures que puguin ajudar les persones”. D’al tra banda, Aparicio considera que “po der ser mentor d’un investigador post doctoral de l’IBEC és una oportunitat per tal de donar-li un context clínic a un projecte de ciència bàsica, ajudant a la seva aplicabilitat assistencial en un futur".

Altres línies de recerca per a les quals el programa busca mentors són el desenvolupament d’un model 3D mi crofluhídric de la barrera hematoence fàlica o la creació d’un sistema de fotoestimulació molecular per a la res tauració sensorial. 

Jordi Aligué, Sònia Miravet Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta

Jordi

(coordinador de la revista COMB) Redacció Federica Alborch, Sandra Carmona, Araceli Garcia, Aitor Mora Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il·lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió

Ciércoles, Raquel Pérez,

Pons

legal B. 26662-2013

El Programa d’Emprenedoria posa en marxa les primeres mentories clíniques del Programa d’immersió per a estudiants de doctorat de l’IBEC

Unitat d’Atenció al Col·legiat