Revista COMB 166

#166

Novembre 2023 www.comb.cat

Els metges actuen davant els reptes de la salut global i la crisi climàtica 7

Aval a la negociació col·lectiva dels metges autònoms d’exercici lliure amb les asseguradores

10

El lideratge de l’atenció primària en la transformació del sistema de salut

52

Col·laboració entre metges i professionals d’altres disciplines en la 2a Jornada Anual del GIPS

Sumari #166

Novembre 2023

10

05 L’apunt del president

la guerra a l’Orient Mitjà

El futur és allò que ens queda. Apostem-hi!

06 Presentació

Creació del títol de metge especialista en urgències i emergències

Un gran pas endavant

07 Professió Aval a la reivindicació i les accions del CCMC. Els metges autònoms poden negociar les seves condicions de manera col· lectiva amb les asseguradores i grups hospitalaris

16

El CoMB es reafirma en la defensa d’unes condicions professionals dignes a l’assegurança lliure Creix l’ús de la recepta electrònica que facilita el CoMB L’atenció primària i la transformació del sistema de salut centren els debats de la 21a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

Grup d’Acció Climàtica del CoMB: una crida al lideratge dels metges Professionals i sistema de salut davant la crisi climàtica

18 Dossier

Dona, esport i salut en la 15a edició del Simposi dels Medijocs Les activitats culturals del darrer trimestre

Suport social, solidari i professional als metges

Exposicions d’obra artística al Col· legi

20 La salut del metge

L’escola de Farmacologia de Barcelona

46 Petits anuncis 49 Grup Med

25 anys del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) Els serveis en salut mental i emocional de la Fundació Galatea són molt ben valorats pels professionals

La importància de mantenir les cobertures de les assegurances actualitzades

22 Professionals

Aspectes clau per la planificació financera de la jubilació

Salut i lideratge femení

23 Formació

Medicorasse entra en l’accionariat de Grup Santasusana

Tercera edició del postgrau de Lideratge Mèdic

Mediconsulting integra al despatx Auditing Abogados y Economistas

Cinc mil alumnes inscrits a la formació mèdica de l’IFMiL finançada per NextGenerationEU

Mutual Mèdica, un compromís per a tota la vida

24 Activitat col· legial

52 Innovació i tecnologia

Cicle de conferències COMBinem coneixements

2a Jornada Anual del GIPS

Comunicat de la Junta de Govern davant

Segueix-nos a: https://twitter.com/ COMBarcelona

Informe Anual 2022

Segona etapa del projecte Memòria de la Professió

16 Taula rodona

Instagram: https://instagram. com/combarcelona/

27 La Junta informa

El Museu d’Història de la Medicina inaugura una subseu a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC

14 CoMBxClima

Segueix-nos a: https://linkedin. com/company/ combarcelona/

33a edició del Fòrum Healthcare

50è aniversari de Galens

Mireia Puig

52

Debat sobre la responsabilitat professional i la seguretat del pacient

30 El CoMB als mitjans 32 Històries de metges 35 Obituaris 36 Seccions Col· legials 37 Juntes comarcals 40 Consulta 21 42 Cultura i societat

13 Entrevista

27

Reconeixement als metges honorífics i als metges centenaris

55 Viatges

Accedeix al nostre blog: http://blogcomb.cat/

Més informació: www.comb.cat revista.comb.cat

3

L’apunt del president El futur és allò que ens queda. Apostem-hi!

O Jaume Padrós Selma,

president del Col·legi de Metges de Barcelona

brim aquesta nova revista COMB cridant l’atenció sobre el paper que els metges i metgesses podem i hem d’assumir davant dels reptes que planteja la crisi climàtica en la salut i en el sector sanitari. Allò que fa uns anys era una inquietud, una qüestió que ens interpel· lava, però davant la qual ens mancaven coneixements, evidències i, segurament, també consciència, ha esdevingut un desafiament enorme per a la societat, per als sistemes de salut i per a la professió. A aquestes alçades cap persona responsable, assenyada i informada pot negar que s’obre davant nostre un escenari completament nou i desconegut, que planteja moltes incerteses i que obliga a repensar moltes coses i a reaccionar. És un canvi de paradigma que ja ens ha fet redefinir el mateix concepte de salut, ampliant-lo fins a límits que van molt més enllà del que seria estrictament humà. Finalment, hem pres consciència que la salut és quelcom més complex. Per això parlem de salut global, de salut planetària, de one health...

La Secció de Metges Joves i Metges MIR del CoMB ha fet un pas decidit i ha impulsat aquest any el Grup de Treball d’Acció Climàtica i Salut Planetària, una iniciativa que reflecteix la conscienciació dels sectors més joves de la societat i de la professió, però que ha nascut amb vocació d’anar molt més enllà, de ser intergeneracional i d’implicar els metges i metgesses de totes les especialitats i àmbits sanitaris. Des de la Junta de Govern del CoMB, hi estem donant tot el suport i, per això, ja estem treballant perquè aquest grup esdevingui ben aviat una secció col· legial.

Aquesta és la darrera revista COMB de l’any 2023. Un any complex que es va estrenar amb una vaga dels metges i al llarg del qual el Col· legi ha posat l’accent, en el seu discurs i amb les seves accions, en qüestions com la crisi demogràfica de la professió, la necessitat de transformació del sistema sanitari i, especialment, de l’atenció primària, o la situació dels metges joves i dels companys que exerceixen al sector de l’assegurança lliure, entre d’altres.

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. Tolchinsky Wiesen Vicese· cretària Sònia Miravet Jiménez Tresorer Jordi Aligué Capsada Vocals Mireia Puig Campmany, Antoni Trilla Garcia, Mónica Povedano Panadès, Anna Olivé Torralba, Ramon Vilallonga Puy, Robert Güerri Fernández, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Rosa Calvo Escalona, Anna Carreres Molas, Iolanda Jordan Garcia, Oriol Mirallas Viñas, Elisenda Florensa Claramunt, Ferran Fillat Gomà.

Venim de mesos (podríem dir anys, de fet) de malestar creixent entre els professionals.

La vaga del gener va acabar de fer visible aquest descontentament. Des dels compromisos assolits en la sortida de la vaga, poc s’ha avançat. No obstant això, i sense amagar ni defugir aquest malestar i sumant-nos activament a la reivindicació de millores, des de la Junta de Govern del CoMB, hem concentrat esforços a intentar aportar un discurs constructiu, enfront del discurs fatalista del “tot malament”, amb propostes de millora i, sobretot, posant en valor tot allò que, des de l’atenció primària i la resta d’àmbits assistencials, durant 365 dies a l’any, es fa bé, sovint molt bé i, fins i tot, de manera excel· lent. A les portes de tancar l’any, celebrem un primer acord per a les necessàries millores de les condicions laborals dels professionals. Unes millores que cal consolidar i ampliar a tots els àmbits del sistema de salut, sense oblidar que hem d’anar més enllà, perquè necessitem, a més, una transformació organitzativa profunda.

A punt d’encetar un nou any, ens trobem amb un nou escenari polític a l’Estat i amb un dramàtic panorama internacional. És el moment de seguir apostant pel futur. El futur és allò que ens queda i sabem que res no ens vindrà donat. Abans, però, rebem el breu parèntesi de les festes de Nadal. En el meu nom i en el de tota la Junta de Govern del CoMB, us desitjo que pugueu compartir aquests dies i els seus valors de pau, amor i esperança amb els vostres éssers estimats. Bones i belles festes i feliç any nou. 

5

Presentació

Un gran pas endavant

E

l número 166 de la revista del CoMB inclou una anàlisi d’un fet important que pot suposar un canvi significatiu: les reivindicacions i les accions del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) han obtingut l’aval de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè els metges autònoms es beneficiïn de les condicions laborals aplicables a treballadors per compte propi sense assalariats. Aquesta decisió obre la porta a la negociació de convenis col· lectius entre aquests metges i les companyies asseguradores o grups hospitalaris, amb garanties que no seran objecte d’intervenció per part de la Direcció de la Competència. Una reivindicació justa, defensada pel CCMC, atacada i castigada per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), que ara s’imposa clarament.

Els col· legis catalans donaran suport als professionals per facilitar la seva organització i poder negociar amb les companyies en les millors condicions. Un gran pas endavant.

La revista també inclou diferents debats i notícies, com la feina del Grup d’Acció Climàtica del CoMB, que fa una crida al lideratge dels metges en aquest tema. Recordem també que un dels serveis estrella del CoMB fa 25 anys: el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). Honor i glòria a un programa modèlic, molt ben valorat pels professionals. 

Antoni Trilla,

vocal de la Junta de Govern del CoMB

La imatge Panells solars a la coberta de l’edifici del Col·legi

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Grup Med, en un esforç per adaptar-se al compromís de disminuir les emissions de CO2 ha completat la instal· lació de panells solars a la coberta de l’edifici.

La instal· lació consta de 200 panells solars que podran produir 150.000 kwh/any i evitar l’equivalent a 31 tones de CO2 produïdes per combustibles fòssils. La instal· lació ocupa tota la superfície permesa i produirà un 20 % de l’actual consum elèctric de l’edifici. 

6

Professió Aval a la reivindicació i les accions del CCMC

Els metges autònoms poden negociar les seves condicions de manera col·lectiva amb les asseguradores i grups hospitalaris

L

a Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va confirmar a principis d’octubre al Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) que les Directrius de la Comissió Europea sobre l’aplicació del dret de la competència de la Unió Europea als convenis col· lectius relatius a les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi sense assalariats són aplicables als metges autònoms. A la pràctica, això implica obrir una porta a la negociació de con· venis col· lectius entre els metges autònoms sense assalariats i les com· panyies asseguradores i/o grups hos· pitalaris, amb la garantia que no seran objecte d’intervenció per part de la Direcció de Competència, sempre que l’objectiu sigui millorar les condicions retributives dels professionals.

contribuït que es comenci a desencallar un problema que afecta més de 10.000 metges i metgesses catalans. Val a dir que les al· legacions aportades pels mateixos col· legiats han estat de gran valor en aquesta tasca.

La reivindicació per disposar d’un marc de negociació que permeti als metges autònoms disposar d’eines per negociar les seves retribucions davant de les companyies ha estat una llarga lluita per part dels col· legis de metges catalans. Entre d’altres accions recents, els serveis jurídics del CCMC han treballat intensament el darrer any i mig per aportar arguments sòlids, tant a la Co· missió Europea (CE) durant la fase d’elaboració de les Directrius, com, posteriorment, a la pròpia CNMC, que justifiquen la necessitat d’un marc de negociació col· lectiva. En concret, es van elaborar dos informes exhaustius que, finalment, han donat fruits i han

CONSULTA I ESTUDI DE LA CNMC

Les Directrius de la CE descriuen les situacions en les quals han de trobar-se els professionals per tal de poder negociar de manera col· lectiva sense que això suposi una infracció del dret de la competència. Addicionalment, la CE també va decidir no intervenir en el cas de professionals sense assalariats que tinguin dificultats per influir en les seves condicions de treball a causa del dese· quilibri existent en el seu poder de negociació, com seria el dels metges autònoms davant de les companyies asseguradores.

Paral· lelament, la CNMC té en marxa un estudi que va iniciar prèvia consulta pública en la qual va participar activament el CCMC, que té com a objecte recollir informació i analitzar les condicions de competència en el sector de les assegurances i els serveis d’assistència sanitària a l’Estat espanyol, amb especial atenció a aspectes com la concentració de l’oferta, les diferències de poder ne· gociador entre els diferents agents que intervenen al sector o la relació entre entitats asseguradores i prestadores de serveis sanitaris. A l’espera de les

conclusions d’aquest estudi, el CCMC confia que aniran en la direcció de con· solidar i, fins i tot, ampliar els marges que han de permetre a tot el col· lectiu de metges autònoms d’exercici lliure negociar unes condicions justes, tin· guin o no assalariats.

SUPORT I ASSESSORAMENT DELS COL·LEGIS CATALANS ALS PROFESSIONALS El CCMC expressa la seva satisfacció davant la publicació d’aquests criteris per part de la CNMC, que permetran que els metges autònoms s’organitzin per tal de negociar de manera col· lectiva unes condicions justes davant les companyies asseguradores i els grups hospitalaris.

Els col· legis oferiran assessorament i suport als seus col· legiats per tal de facilitar l’organització dels professionals i perquè aquesta sigui el més operativa i eficaç possible. 

7

Professió

Sanció de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO)

El CoMB es reafirma en la defensa d’unes condicions professionals dignes a l’assegurança lliure

E

l Tribunal Suprem (Sala del Contenciós-Administratiu, Secció Tercera) va emetre el passat mes de juny sentència ferma en relació amb el procés judicial obert l’any 2019 com a conseqüència de la sanció que l’Autori· tat Catalana de la Competència (ACCO) va imposar al Col· legi de Met· ges de Barcelona (CoMB), en considerar que la publicació al web col· legial d’honoraris orientatius per a visites i actes mèdics constituïa un impediment per a la competència. Després de la interposició de recursos per ambdues parts, l’esmentada sentència manté la sanció, però considera desproporcionada la quantitat de 850.000 euros inicialment reclamada per l’ACCO i la situa finalment en 276.926 euros, una xifra molt inferior que, no obstant això, el CoMB continua considerant injusta.

Davant d’aquesta sentència, contra la qual ja no s’hi pot interposar recurs, la Junta de Govern del CoMB va mani· festar la seva posició:

la lliure expressió de tots els seus col· legiats a l’hora de manifestar i compartir les seves opinions i criteris relacionats amb l’exercici professional. Un dret contra el qual, en l’opinió del CoMB, atempta aquesta sanció.

de salut (que inclou la proliferació de pòlisses low cost i, sovint, publicitat que indueix a la confusió) i una concentració del mercat hospitalari privat que frega la il· licitud, però, paradoxalment, l’organisme que ha de vetllar per garantir les condicions de la lliure competència no actua en aquesta direcció, sinó contra els més febles, és a dir, contra els professionals, considerant el CoMB com un agent econòmic que incideix sobre els preus, quan, justament, el que fa és posar en evidència una situació injusta (honoraris indignes i sense actualitzar) que afecta els metges i metgesses i també, de retruc, els pacients. El CoMB mai no ha dut a terme cap acció amb voluntat de restringir la competència, ni molt menys ha obtingut cap mena de benefici derivat de l’activitat que l’ACCO va considerar motiu d’infracció de la llei de defensa de la competència.

• Existeix un oligopoli evident i crei·

• Els professionals que exerceixen al • És urgent habilitar instruments que

xent en el sector de les assegurances

sector de l’assegurança lliure són la

• Amb independència de l’import de la multa, el CoMB considera la sanció injusta i sense fonament i de cap manera s’aturarà en les seves accions per acon· seguir unes condicions professionals dignes i per defensar la qualitat assistencial al sector de l’assegurança lliure.

• El CoMB defensarà sempre el dret a

8

baula més feble del sistema, ja que no disposen de capacitat per negociar uns honoraris justos i dignes i són sovint víctimes d’abusos per part de les companyies. Aquesta realitat tan evident ja comença a ser tinguda en compte per altres organismes, com la Comi· sión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), ens estatal que ha posat en marxa un estudi, per al qual ha fet una consulta pública, amb l’objectiu de conèixer a fons què està passant al sector de les assegurances de salut, amb especial atenció a aspectes com la concentració de l’oferta, les diferències de poder negociador entre els diferents agents i la relació entre entitats asse· guradores i prestadores de serveis sanitaris. El Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha participat a la consulta de la CNMC presentant aportacions pròpies i dels col· legiats.

facin efectiu el dret a la negociació col·

Professió

lectiva dels metges d’assegurança lliure. En aquesta direcció, el CCMC ha aportat aquest any a la Comissió Europea (CE) un treball exhaustiu elaborat pels serveis jurídics amb més d’un centenar de punts on es detallen els greus problemes del sector i, especialment, la situació de debilitat en què es troben els professionals. Aquest treball va ser remès a la CE com a conjunt d’observacions a les directrius europees sobre les condicions de treball de les perso· nes que treballen per compte propi sense assalariats. El CCMC considera

que aquestes directrius també haurien de ser d’aplicació als metges d’exercici lliure, tinguin o no assalariats.

• El CoMB i el CCMC han reclamat de manera reiterada a les autoritats sanitàries que cal posar ordre al sector de la sanitat privada lligada a l’assegurança lliure. La situació actual genera desprotecció entre els ciutadans i la precarització de molts dels professionals que hi exerceixen. Ho han reclamat a anteriors consellers i també a l’actual, a través d’un escrit en què li recordaven que la qualitat as·

sistencial i la seguretat clínica en l’àm· bit privat també són competència i res· ponsabilitat del Departament de Salut.

Més encara, tenint en compte que més de 2,5 milions de catalans tenen subscrita una pòlissa privada de salut.

• El malestar dels professionals va quedar ben palès al darrer Estudi dels professionals de la medicina privada, enquesta impulsada pel CCMC segons la qual, dos de cada tres professionals no se senten ben tractats per les companyies asseguradores. 

Creix l’ús de la recepta electrònica que facilita el CoMB entre els metges que fan activitat privada

E

ls col· legis de metges, de dentistes i de farmacèutics de Catalunya impulsen de manera conjunta el Sistema de Recepta Electrònica Priva· da, un projecte que representa un gran avenç en matèria de seguretat per al pacient. La recepta electrònica privada facilita la coordinació entre els professionals sanitaris i garanteix la qualitat en la prescripció i dispensació de medicaments, així com la confidencialitat de les dades. Els col· legis professionals han establert les bases per facilitar l’accés a aquest sistema a tots els professionals, de tal manera que qualsevol recepta electrònica prescrita en l’àmbit privat pugui ser dispensada en qualsevol farmàcia comunitària. L’objectiu d’aquest esforç conjunt és aconseguir una millora en l’optimització, l’efectivitat i la seguretat dels processos i tractaments.

El CoMB i la resta de Col· legis de Catalunya ofereixen als col· legiats l’accés gratuït i il· limitat a la plataforma REMPe, que està homologada i compleix l’establert

Més informació:

al Reial Decret 1718/2010, de recepta mèdica i ordres de dispensació. Tots els col· legiats, facin o no activitat privada, poden sol· licitar l’accés a la plataforma per emetre receptes electròniques privades.

El sistema també compleix els requisits legals que permeten prescriure i dispensar medicaments estupefaents.

Des de la posada en marxa del sistema, a la tardor del 2022, prop del 40 % dels metges que fan activitat privada de manera habitual ja estan utilitzant la Recepta Electrònica Privada a través de la plataforma REMPe. Entre els principals avantatges d’aquest sistema, destaquen la seguretat clínica i jurídica, la traçabilitat, l’agilitat i la sostenibilitat. 

9

Professió

L’atenció primària i la transformació del sistema de salut centren els debats de la 21a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

A

mb el títol L’atenció primària, liderant la transformació del sistema de salut, la 21a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada el passat 14 de juliol a Puigcerdà, va apostar per conferències i taules de debat enfocades a plantejar propostes formulades des de l’atenció primària per superar la crisi del sistema, amb aportacions tant dels àmbits organitzatius i de gestió com assistencials. Com és habitual, la jornada que cada any organitzen el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) es va emmarcar en el programa de la Universitat d’Estiu de la Universitat Ramon Llull (URL), que aquest any celebrava el 25è aniversari, de la mà de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer).

10

La benvinguda i presentació van anar a càrrec del president del Col· legi de Metges de Lleida (COMLL), Ramon Mur, en representació del CCMC; del metge i coordinador mèdic d’AUCer, Enric Subi· rats; del director mèdic de l’Hospital de Cerdanya, Salvador Sarrà; del director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Lluís Carreras, i de la responsable de formació d’AUCer, Maria Josep Puente (1).

llarès (2), va fer una crida, d’una banda, a l’Administració, instant a passar de les paraules als fets pel que fa a situar l’atenció primària al centre del siste· ma de salut, i, de l’altra, als professio· nals, als quals va animar a vèncer les rigideses del sistema i a intentar fer les coses de manera diferent, aprofi· tant al màxim les eines que permeten una certa autonomia als equips, mal· grat la manca de recursos.

L’ATENCIÓ PRIMÀRIA, UNA INVERSIÓ EN SALUT La sessió va entrar en matèria amb dues conferències que van demostrar que la millor inversió en salut és la inversió en atenció primària. Abans, però, el vicepresident del CoMB, Jaume Se·

A continuació, es va projectar la intervenció en format vídeo que el metge de família noruec i investigador del Norwegian Research Centre (NORCE) de Bergen, Hogne Sandvik, va enregistrar especialment per a la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica i en la qual va desglossar l’estudi Continuity in general

1

2

Professió

4

practice as predictor of mortality, acute hospitalisation, and use of out-of-hours care: a registry-based observational study in Norway, del qual és l’autor principal i que va ser publicat a la versió digital de la revista British Journal of General Practice l’octubre de 2021 i, en l’edició impresa, el febrer de 2022. Entre d’altres resultats, aquest estudi realitzat sobre una població de 4,5 milions de noruecs, mostra que una relació continuada amb el mateix metge de família durant 15 o més anys redueix la probabilitat d’anar a urgències un 30 %; la de ser hospitalitzat, un 28 %, i la mortalitat un 25 %.

La metgessa de família del Centro Universitario de Salud Parquesol de Valladolid i presidenta de l’Academia de Medicina de Familia de España, Veró· nica Casado, va continuar la sessió amb una conferència magistral en què va deixar molt clar que “un sistema de salut només pot ser fort si té una atenció primària forta a la base que sustenti tota l’estructura”. Casado va ser reconeguda a nivell mundial l’any 2018 per la WONKA (World Organization of National Colleges, Academies and Academic Associations of General Practitioners/Family Physicians) per l’excel· lència en l’assistència al llarg de la seva carrera.

TAULA 1. EL FUTUR DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA: LIDERATGE DE LES ORGANITZACIONS Aquesta taula va reunir responsables de direcció i gestió de diferents proveïdors d’atenció primària del sistema públic de salut. Les moderadores, Teresa Mir, metgessa de família a l’EAP Olot i tresorera de Junta de Govern del Col· legi de Metges de Girona (COMG), i Sònia Miravet (3), metgessa de família, directora del SAP Alt Penedés-Garraf-Baix Llobregat Nord (ICS) i vicesecretària de la Junta de Govern del CoMB, van formular diverses qüestions als participants al voltant del paper de les organitzacions en l’impuls de la transformació de l’atenció primària. Al debat es va parlar d’autonomia, de recursos humans i retenció de talent, d’expectatives de la ciutadania, de resultats o de les noves generacions de metges, entre d’altres qüestions.

Hi van participar Anna Forcada, Direcció d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’Institut Català de la Salut, ICS; Pilar Otermin, gerent de Badalona Serveis Assistencials; Manel Jovells, director d’Althaia, Xarxa Assistencial; Esteve Picola, director gerent de Grup Mútua de Terrassa; Francesca Moyà, directora assis-

3

tencial corporativa del Consorci Sanitari Integral, i Marta Serrarols, gerent de l’Equip d’Assistència Primària Vic SLP (4).

TAULA 2. TECNOLOGIA I DADES EN ATENCIÓ PRIMÀRIA L’atenció primària genera una enorme quantitat de dades d’enorme valor que no estan essent prou aprofitades. La segona taula de la jornada va mostrar experiències i idees adreçades a una òptima gestió de les dades de l’atenció primària que pugui revertir en una millora de la qualitat assistencial. Van moderar la taula Maria Chiné, metgessa pediatra a l’ABS Almacelles, pneumòloga pediàtrica del servei de Pediatria de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i vocal de la Junta de Govern del COMLL, i Meritxell Arenas, directora del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Sant Joan de Reus i vocal de la Junta de Govern del Col· legi de Metges de Tarragona (COMT). Els participants van exposar projectes relacionats amb el Real World Data, l’ús de dades per a la cerca de patrons que permetin millorar la planificació assistencial, la participació de l’atenció primària en projectes d’investigació fent xarxa amb hospitals i centres de recerca, projectes de telemedicina basats en Intel· ligència Artificial, etc.

11

Professió Vídeo complet de la jornada: Per part del CoMB, la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria, Georgina Sorrosal, va explicar els diferents projectes que el Col· legi té en marxa per donar suport als professionals amb idees i projectes d’innovació. Van completar la taula Jordi Serrano, metge emprenedor, consultor internacional i CEO UhDa Health; Clara Prats, física, professora de la UPC i presidenta de la Comissió Gestora del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats a la Salut (GIPS); Carles Brotons, metge de família i director de la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya; Anna Escalé, metgessa de família a l’EAP Navàs-Balsareny i presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà del CoMB, i Clàudia Gilart, metgessa de família al CAP Santpedor (5).

TAULA 3. HISTÒRIES DE METGES MÉS ENLLÀ DE LA MEDICINA Cinc metges i metgesses van compartir les seves experiències al voltant de diferents aficions i passions que practiquen i alimenten en paral· lel a la seva

12

carrera professional com a metges.

Quatre dels cinc participants han estat protagonistes de diferents episodis del pòdcast del CoMB Hipòcrates en pijama. Al llarg del debat, moderat per Ra· mon Vilallonga, cap de Secció de Cirurgia Endocrina, Metabòlica i Bariàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron i vocal de Junta de Govern del CoMB, i Marta Ciércoles, cap de Premsa i Mitjans Externs del CoMB, van sorgir idees i reflexions molt interessants sobre com fer més humana la relació metge-pacient, sobre la formació dels professionals i la importància de les humanitats, sobre la dicotomia ciències i lletres o sobre el significat de ser metge.

de l’Hospital de Bellvitge, compositor, cantant i teclista al grup de rock Dorigen; Manel Anoro, metge de família al CAP Besòs de Barcelona, actor amateur i director de l’Altre Festival (teatre i salut mental), i Maria Antònia Lafarga, metgessa de família a l’ABS Bordeta-Maraners de Lleida i coordinadora de l’assignatura d’Humanitats de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL)(6).

Van participar en aquesta darrera taula Clàudia Codina, metgessa resident de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron i autora d’articles al mitjà cultural digital Catorze; Mònica Rex, metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària al CAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat i experta en còmic, manga i medicina gràfica; Andreu Ga· barrós, cap de servei de Neurocirurgia

La vicepresidenta del CoMB i secretària del CCMC, Elvira Bisbe (7), va donar pas a la conferència amb la qual es va tancar la 21a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica i la 25a Universitat d’Estiu de la URL: Els reptes de l’era postCOVID, a càrrec d’Antoni Trilla (8), metge epidemiòleg, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i vocal de la Junta de Govern del CoMB. 

5

7

6

8

L’entrevista Entrevista completa:

Mireia Puig, directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i vocal de la Junta de Govern

“La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella”

L

a doctora Puig és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a més de ser presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) i membre de la Junta de Govern del CoMB, ens explica com funciona un servei d’urgències i sobre la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències.

Per treballar en un servei d’urgències s’ha d’estar fet d’una pasta especial?

La medicina d’urgències et tria a tu, no la tries tu a ella. S’ha de tenir una manera de ser diferent. Els metges, quan triem l’especialitat, fem servir certes característiques personals que ens fan més apropiats per a una o altra. Així com no tothom pot fer geriatria o cirurgia cardíaca, probablement no tothom pot fer medicina d’urgències i emergències.

Actualment, no existeix l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergènci· es, però sembla que això canviarà ben aviat?

L’especialitat de medicina d’urgències és una especialitat antiga a tot el món.

Fa més de cinquanta anys que va aparèixer als Estats Units i des d’aquí va anar creixent a tot el món desenvolupat, també a Europa. L’Estat espanyol és un dels pocs països europeus que no té aquesta especialitat. Les coses han

anat canviant i ara han confluït tres aspectes: hi ha consens social que és un àmbit d’expertesa diferent; hi ha un cos de coneixement i tot un aprenentatge específic; i ara hi ha consens polític. De manera que està molt avançat, estem pendents de la redacció d’un reial decret que sigui aprovat pel Consell de Ministres. Tot fa pensar que serà una realitat aquest mateix any o a principis de l’any vinent i que els que s’examinin a l’examen MIR al gener de 2025 podran triar plaça d’urgències i emergències.

Quin és el perfil més habitual de pro· fessionals que trobem als serveis d’ur· gències?

Són persones que han fet sobretot medicina interna o medicina de família, però també d’altres com geriatria. Són metges que han fet el MIR i han acabat treballant en aquest entorn. És veritat que quan t’incorpores al món de la urgència, com que no és una especialitat pensada per a això, veus que segueixen quedant mancances.

Què hauria d’incloure aquesta forma· ció específica?

Urgències és molt transversal, com la medicina de família, la medicina interna o la geriatria. Però té trets característics. És una especialitat pensada per atendre pacients a les urgències hospitalàries i també a les emergències. Està pensada per tenir habilitats mèdiques (atendre ictus, embòlies, infarts i també

malalties agudes amb menys risc vital i malalties menys complexes) i també per a malalties quirúrgiques. Hi ha àmbits especials que són inherents a la pràctica de la medicina d’urgències, com el triatge o classificació de les urgències, l’atenció a les catàstrofes o accidents amb múltiples víctimes, i també components de gestió i organització i la simultaneïtat de l’atenció. Des del punt de vista d’habilitats, han de ser persones ràpides, s’han de sentir còmodes prenent decisions en entorns d’alta incertesa, amb caràcter, resilients, acostumades a transformar, a utilitzar molt bé els recursos, a flexibilitzar el que fan, a inventar i a crear...

Quan es parla d’urgències col· lapsades, quines en són les causes principals?

Són múltiples causes. Si haguéssim de triar una causa, el que té més pes és la necessitat de llit. Quan visites malalts i, al cap d’una hora, saps que han de pujar però no hi ha lloc, aquest és el factor que s’ha relacionat més amb el col· lapse de les urgències. Cal intentar que els usuaris amb baixa complexitat consultin el dispositiu més adequat, com ara el seu Equip d’Atenció Primària, si són urgències de molt baixa gravetat o urgència, o bé els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que són dispositius que estan molt preparats, amb metges i infermeres molt experts. 

13

CoMBxClima

Grup d’Acció Climàtica del CoMB: una crida al lideratge dels metges

Vídeo presentació del GACSP:

Jaume Duran, director General de l’Hospital de Mollet, va compartir les experiències i els èxits d’aquest centre que ha aportat per la sostenibilitat. Duran va descriure com han redissenyat processos i estructures per convertir el seu centre en un exemple de sostenibilitat, que ha aconseguit reduir les emissions en un 85 %.

L

a Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB ha impulsat la creació del Grup d’Acció Climàtica i Salut Planetària (GACSP) amb l’objectiu d’apoderar els professionals mèdics perquè liderin el camí cap a un futur més resilient, sostenible i just, en el marc de l’actual crisi climàtica, i perquè prenguin consciència de la necessitat de treballar en el marc conceptual de la salut planetària i la salut global.

Un dels principals punts de partida per posar en marxa aquesta iniciativa ha estat la constatació que el sector sanitari és un dels grans emissors de gasos contaminants del planeta. De fet, si fos un Estat, ocuparia el cinquè lloc quant a emissions en un rànquing mundial.

Una contribució significativa, per tant, a l’actual crisi climàtica.

La jornada “Crisi climàtica i salut pla· netària: metges i metgesses passem a l’acció”, celebrada a finals de maig al CoMB, va ser l’acte de presentació pública del GACSP, un esdeveniment que va oferir un espai per analitzar i debatre iniciatives que es poden posar en mar-

14

xa dins del sistema sanitari a curt termini per generar un impacte positiu tant en la salut humana com en la salut del planeta.

La presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Mar de Pablo, va conduir el debat, en què van participar destacats experts en la matèria. La coordinadora del GACSP, Carla Oliva, va compartir la seva visió sobre la importància d’aquesta iniciativa, destacant el paper crucial que pot jugar el sector sanitari i els seus professionals en la construcció d’un futur més sostenible.

Kathrine Raleigh, professional de la Sostenibilitat i estudiant del Màster de Salut Planetària UOC-ISGlobal-UPF, va oferir una visió panoràmica de la triple crisi que implica el deteriorament global del medi ambient: crisi climàtica, crisi de salut i crisi social. Va subratllar la necessitat de buscar solucions sistèmiques que promoguin la salut, l’equitat i la integritat dels sistemes naturals ara i en el futur.

Olena Zotova, investigadora d'ISGlobal, va exposar el Projecte Europeu Catalyse, que té com a objectiu catalitzar l’acció climàtica per protegir la salut pública a Europa. Va plantejar la necessitat d’aconseguir un sistema sanitari neutre en emissions de carboni a Catalunya, assenyalant que aquesta és una qüestió que va més enllà de l’àmbit tècnic i que requereix un compromís social, cultural i polític.

Rachel Yates, psicòloga clínica del National Health Service (NHS), va abordar el tema de l’ecoansietat i de la manera com els professionals de la salut poden abordar aquesta qüestió emergent amb els pacients. Yates va destacar la importància de la confiança que la població té en els metges i que pot ser aprofitada pels professionals per traslladar no tan sols la urgència de la situació, sinó també l’esperança i la capacitat de canvi, proporcionant una visió positiva del futur.

OBJECTIUS DEL GRUP D’ACCIÓ CLIMÀTICA I SALUT PLANETÀRIA (GACSP) La metgessa Carla Oliva, una de les impulsores principals del GACSP va manifestar la importància fonamental

CoMBxClima

de la creació d’aquest grup com a punt de trobada al Col· legi, amb la finalitat de proporcionar un espai d’intercanvi, debat i coordinació per als professionals de la salut preocupats pel futur de la salut planetària. Oliva va posar l’accent en el paper cabdal que pot jugar el sector sanitari a l’hora de liderar el camí cap a un futur més resilient, sostenible i just.

Oliva va descriure els objectius del GACSP:

tots els hospitals, centres d’atenció primària, i altres institucions sanitàries.

• Donar suport i visibilitat al personal i a les institucions sanitàries que tinguin iniciatives en l’àmbit de l’acció climàtica (projectes de mitigació i adaptació, etc.).

• Advocar perquè s’inclogui educació especifica sobre salut planetària al currículum formatiu del grau de Medicina a les universitats catalanes.

• Educar i crear consciència entre els • Treballar perquè els centres sanitaris metges i metgesses i la resta de personal sanitari sobre el concepte de salut planetària i l’impacte de la crisi climàtica en la salut humana.

s’adhereixin a les plataformes i networks nacionals i internacionals d’hospitals sostenibles (per exemple: SanidadxelClima, Global Green an Healthy Hospitals).

• Informar sobre la petjada climàtica

El GACSP s’ha organitzat en set grups de treball, cadascun dels quals amb objectius específics, que contribuiran a aconseguir els objectius generals. Els coordinadors de cada grup van explicar els seus objectius específics.

del sector sanitari.

• Impulsar i donar suport perquè es creïn departaments o comissions transversals d’acció climàtica planetària a

Els grups són els següents: Gestió de residus, coordinat per Sara Cordeiro i Paula Bezares; Pràctiques clíniques sostenibles, coordinat per Ferran Seguí; Alimentació, coordinat per Júlia Roig i Paula Bezares; Justícia climàtica i salut, coordinat per Iñaki Alegria; Sistemes sanitaris sosteni· bles, coordinat per Carla Oliva; Consci· enciació, coordinat per Maria Saman i Anna Bosch, i Mobilitat, coordinat per Mar de Pablo i Judit Platero.

La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bis· be, va cloure la jornada tot destacant que la voluntat de la Junta de Govern del CoMB és donar el màxim suport a totes aquestes iniciatives i participar-hi de manera molt directa. Bisbe va destacar la importància del treball en xarxa i va apuntar la necessitat d’obtenir suport polític i de superar resistències al canvi. 

Pedalada amb el projecte ‘Ride for their lives’ per uns entorns saludables Decàleg per uns entorns escolars segurs i saludables:

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) es va sumar a la iniciativa impulsada pel projecte internacional Ride for their Lives, que, en col· laboració amb professionals i institucions de l’àmbit de la salut de Catalunya, va fer una pedalada a Barcelona i a altres municipis catalans, el 29 de setembre, per fer visible i reivindicar la

necessitat d’aconseguir uns entorns saludables i de reduir la contaminació ambiental, en defensa de la salut de la població, especialment dels infants.

Ride for their Lives és un projecte que va néixer al Regne Unit l’any 2021 de la mà d’un grup de pediatres que utilitzen la bicicleta per dur a terme accions de conscienciació a tot el món. En

finalitzar el trajecte del CoMB a l’Hospital Sant Joan de Déu es va fer públic el Decàleg per uns entorns escolars segurs i saludables, elaborat pel Grup de Treball de Salut Medioambiental de la Societat Catalana de Pediatria amb la col· laboració d’ISGlobal Barcelona. El decàleg compta amb l’adhesió del CoMB. 

15

Taula rodona

Professionals i sistema de salut davant la crisi climàtica

Vídeo complet:

Elvira Bisbe, Elena Codina i Carla Oliva.

L

’impacte de la crisi climàtica en la salut, el rol dels metges i l’objectiu d’avançar cap a un sistema sanitari neutre en carboni han centrat aquest debat, en què la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, conversa amb la radiòloga i impulsora del Grup d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB (GACSP), Carla Oliva, i amb la nefròloga pediàtrica, referent de la Unitat de Salut Mediambiental Maternoinfantil de l’Hospital Sant Joan de Déu i membre també del GACSP, Elena Codina.

Justament, celebrem aquesta taula en el Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic. Des del Col· le· gi hem promogut la creació del GACSP, una iniciativa impulsada per la Secció MIR i Metges Joves. Quins objectius us plantegeu en aquesta etapa inicial?

ELVIRA BISBE –

CARLA OLIVA – El Grup va sorgir en cons-

tatar que la crisi climàtica és un risc per a la salut humana. Segons la revista The Lancet i els seus successius informes, la crisi climàtica és la major amenaça per a la salut global del segle xxi. Si no ens

16

preparem com a sector sanitari amb estratègies de mitigació i adaptació, això pot suposar un alt risc de disrupció del sistema públic de salut. Com a metges i metgesses, hem de passar a l’acció i hem de crear algun espai de trobada on puguem mobilitzar-nos i treballar en aquest sentit. L’objectiu general del grup és empoderar els metges i metgesses perquè tinguin una actitud proactiva i perquè coliderin la transformació necessària del sistema sanitari cap a la descarbonització i cap a la preparació i l’adaptació als efectes de la crisi climàtica. L’altre gran objectiu és conscienciar sobre la importància del paradigma de la salut planetària.

E. B. – Teniu la sensació que els metges i el sistema de salut realment n’estem sensibilitzats i conscienciats? Estem passant a l’acció?

ELENA CODINA – La conscienciació, preo-

cupació i sensibilització dels professionals sanitaris està creixent, especialment entre els metges joves. Cada vegada som més conscients de la re-

“La salut planetària és un camp científic emergent transdisciplinari que hauria de ser part de la formació mèdica” Carla Oliva percussió que té el sector sanitari pel que fa a la seva pròpia petjada de carboni i també de la nostra responsabilitat com agents socials a l’hora de posicionar-nos i d’intentar mitigar i donar resposta als efectes de la crisi climàtica per tal que la repercussió en la salut sigui la mínima possible.

E. B. – Per tant, tenim el repte que aquest

Grup del CoMB transcendeixi el col· lec· tiu jove.

C. O. – El GACSP va néixer de la Secció

MIR i Metges Joves, però ja ha captat

Taula rodona

“Cada cop som més conscients de la repercussió que té Cal mirar les coses des d’un punt el sector sanitari pel Quines accions teniu previstes? de vista optimista. Si bé és un repte que fa a la seva pròpia complex, altres països com Anglaterra És molt important educar i conscija tenen plans treballats per aconseguir petjada de carboni” enciar sobre el gran impacte ambiental l’interès de metges i metgesses de diferents edats. Estem en procés de convertir-nos en una secció col· legial oberta a tothom que s’hi vulgui unir. El repte és tan gran, que, necessitem que hi sigui tothom que vulgui aportar.

E. B. – Aquest és un repte enorme i mol·

ta gent se sent angoixada. Us sembla que és possible aconseguir un sistema sanitari neutre en carboni a Catalunya? És un repte impossible o factible?

C. O. –

E. B. – C. O. –

negatiu que té el propi sistema sanitari.

Organitzem jornades i tallers amb aquest objectiu i també anem als centres d’atenció primària i als hospitals per donar-nos a conèixer. Volem fer visibles les bones pràctiques dels companys i companyes als centres sanitaris i reconèixer els seus esforços. També volem aconseguir que cada centre tingui persones de referència motivades, que creïn comissions, i establir una xarxa per organitzar-nos millor. Dins el GACSP, ens hem organitzat en subgrups de treball amb objectius específics.

E. B. – Des del CoMB vam participar re·

centment en la iniciativa Ride for their lives, promoguda per metges anglesos, amb els quals vam anar amb bicicleta fins a l’Hospital de Sant Joan de Deu per reivindicar entorns saludables, es· pecialment per als infants.

E. C. – Aquesta va ser una iniciativa d’un

grup de pediatres anglesos que ja fa temps van veure que calia que els metges ens posicionéssim per millorar la qualitat de l’aire i la salut dels nens. Van començar a fer rutes per Europa en bicicleta portant missatges als polítics, també es van reunir amb l’OMS. A finals de setembre, van fer un trajecte de cinc dies per diferents hospitals de tot Catalunya, van visitar el Col· legi de Metges i a l’Hospital Sant Joan de Deu es va presentar el Decàleg per uns entorns escolars segurs i saludables, fet pel Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria. L’acte va despertat molta curiositat. Són petites accions que ajuden a prendre consciència que una millor qualitat de l’aire millora la nostra salut. La salut planetària i la salut dels infants i de la població són el mateix.

la neutralitat en carboni en el sistema de salut. Espanya es va comprometre, en la Conferencia de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26), a arribar a la neutralitat del carboni el 2050. És un repte complex, es requereix l’abordatge top-down amb acció política per part dels governs, però també és imprescindible l’abordatge bottom-up, amb accions dels professionals sanitaris. Es poden fer moltes coses amb impacte des del nostre nivell. És molt important que el col· lectiu mèdic ens ho creiem i estiguem motivats per impulsar aquests projectes, ja que el nostre paper pot esdevenir crucial.

Elena Codina

E. B . – Us sembla que s’hauria d’incorpo·

rar la disciplina de coneixement en salut planetària a les carreres universitàries i al currículum de grau de Medicina?

C. O. – La salut planetària és un camp cien-

tífic emergent transdisciplinari que ha de ser part de la formació mèdica. Algunes facultats de Medicina ja ho han incorporat al currículum. És molt important incorporar-lo ja que els metges del futur haurien de sortir formats en aquest camp per poder encarar els reptes de futur.

E. B. – A vegades pensem que les soluci· ons han de venir de dalt, però hi ha una part de treball que cada un de nosaltres pot fer i es pot sumar al que pot fer cada centre sanitari. Tenim centres que han portat a terme experiències espectacu· lars. Les iniciatives poden fer-se a escala de sistema sanitari, de país, d’Europa, del món... S’han de fer accions en cada un dels graons per sumar al màxim.

E. B . – Hauria de ser una formació més

E. C. – A vegades penses que tot això ens

E. C. – Els pediatres, per exemple, tenim

ve molt gran i, de fet, pot generar ecoansietat. Però aquesta angoixa es pot canalitzar i utilitzar-la per actuar. Cadascú hem de veure quins canvis podem fer des d’on estem per millorar el nostre entorn. No podem pretendre canviar l’estructura sencera a escala individual.

E. B. – És més constructiu establir rep·

tes a petita escala per arribar a l’objec· tiu marcat.

C. O. – Cal trobar els teus punts de palan-

ca mitjançant els quals, amb petites accions, es pot aconseguir un gran efecte.

troncal. És més fàcil que tothom en pren· gui consciència si està dins el currículum troncal que no pas si és una assignatura optativa o un màster, que depenen del propi interès. Tots han de tenir un conei· xement bàsic en aquest camp. Quin és el paper real que podem jugar metges i metgesses per contribuir a abordar els problemes de salut planetària? una gran responsabilitat perquè atenem una població vulnerable. Hem de reconèixer que som agents amb una responsabilitat social. Allò que diem i com ens posicionem té un impacte en la salut, no només en el tractament, sinó també en la promoció de la salut i per un medi ambient més saludable.

C. O. –Com a metges, en general, hem d’aprofitar la confiança que ens té la població per difondre aquest missatge. Cal liderar amb l’exemple, el sistema sanitari té l’oportunitat de liderar aquesta transformació cap a un futur més sostenible, just i resilient. 

17

Dossier

Suport social, solidari i professional del CoMB als metges

U

na de les prioritats que la Junta de Govern del CoMB s’ha marcat al llarg dels darrers anys és refermar l’accent social, solidari i professional del Col· legi. Un esforç que es reflecteix en els pressupostos del CoMB, on la despesa social representa el 28 % del total. A continuació, es detallen les accions i mecanismes que ha establert el CoMB per tal de donar suport als metges que més ho necessiten en qualsevol circumstància i etapa de la vida professional, personal o familiar.

REDUCCIONS DE LA QUOTA COL·LEGIAL 100 % de reducció de la quota col·legial

• Metges en atur.

• Metges jubilats (poden demanar la

condició de col· legiat “amb exercici” per fer voluntariat de proximitat no remunerat amb quota gratuïta i cobertura de Responsabilitat Civil Professional).

• Metges honorífics.

• Metges cooperants.

• Permís maternitat/paternitat.

• Incapacitat Temporal superior a 90 dies.

50 % de reducció de la quota col·legial

• Durant els 4 primers anys de col· legiació (dins dels 6 primers anys de grau/ llicenciatura).

• Ingressos anuals inferiors a dues vegades el salari mínim interprofessional.

Ajornament i exempció de la quota col·legial Valoració personalitzada de cada cas.

Declaració de metge honorífic abans dels 65 anys per motiu de salut.

18

Reducció de la quota de Responsabilitat Civil Professional

• 100 % metges MIR 1r any natural de residència gratuït.

• Metges MIR. • Metges sense exercici (jubilats).

• Metges de Medicina Familiar i Comunitària i de Pediatria (sector públic).

ORIENTACIÓ SOBRE LA JUBILACIÓ El CoMB posa a disposició dels metges una sèrie de serveis per ajudar a afrontar aquesta nova etapa: curs de planificació econòmica, legal, laboral i emocional; orientació laboral i activitats socioculturals.

ORIENTACIÓ LABORAL ALS METGES QUE CERQUEN FEINA

BEQUES BADA PER A LA FORMACIÓ DE METGES EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ

El Servei d’Ocupació del CoMB assessora i facilita l’accés a una borsa laboral especialitzada en l’àmbit mèdic amb ofertes publicades sota criteris de qualitat.

Aquests ajuts donen suport econòmic per cursar un postgrau o per fer estades formatives aplicables al camp de la cooperació internacional.

Assessorament sobre la carrera pro· fessional: el Servei d’Ocupació també ofereix informació sobre com escollir especialitat o sobre les opcions laborals per després del MIR.

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL PER TREBALLAR AMB ASSEGURADORES SANITÀRIES El Col· legi assessora tots els metges que volen prestar els seus serveis professionals a les Entitats d’Assegurança Lliure (EALL) sobre aspectes importants com són: la situació del sector assegurador sanitari; termini de pagaments; informació i revisió del contracte entre facultatiu i entitat; sistemes i formes de facturació dels honoraris professionals; mediació de conflictes entre els facultatius i les EALL.

Dossier

AJUTS I PRESTACIONS DEL PROGRAMA DE PROTECCIÓ SOCIAL (PPS) Dependència

• Ajut econòmic puntual per a col· legiats i familiars en situació de dependència

• Ajut econòmic puntual per a centre

Assistència

• Prestacions educacionals per a orfes

Més informació Unitat d’Atenció al Col· legiat (UAC):

de metges menors de 21 anys (per exemple beques per a estudis) • Prestacions periòdiques mensuals per a: Vidus/es de metges, Metges jubilats, metges discapacitats, orfes de metges discapacitats.

residencial

• Servei de suport psicològic per a fami- SALUT DEL METGE, liars de metges, metges jubilats i/o PROGRAMA D’ATENCIÓ sense exercici per incapacitat laboral INTEGRAL AL METGE permanent • Suport d’acompanyament per a fills MALALT (PAIMM) de metges amb diversitat funcional

• Valoració neuropsicològica post COVID-19

• Suport per a convalescència de malalts COVID-19

• Suport per al tractament de l’atenció especialitzada a fills de 6 a 12 anys • Suport per al tractament de l’atenció precoç a fills de 0 a 5 anys • Descans per a cuidadors • Suport per al transport adaptat • Servei d’atenció a domicili • Servei de teleassistència i localització • Suport per a convalescència • Suport per a l’adaptació de la llar o ajudes tècniques.

Conciliació

• Servei de suport familiar per a conciliació amb fills de 0 a 12 anys (cangur i tasques de la llar) • Ajut per a la llar d’infants • Suport econòmic per a colònies o casals d’estiu • Suport econòmic als metges residents de primer any que han hagut de canviar de província per l’assignació de la plaça MIR • Canastreta per al nadó.

Activitats formatives del PPS El PPS desenvolupa activitats formatives de caràcter preventiu amb l’objectiu de promoure el benestar i la salut dels professionals i les seves famílies (com per exemple el taller de memòria, curs de preparació de la jubilació i les tecnoxerrades).

Com a integrant i impulsor de la Fun· dació Galatea, el Col· legi vetlla per la salut física i mental dels metges. Això inclou atenció gratuïta mitjançant el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), un programa confidencial per tractar trastorns mentals o addiccions que dificultin l’exercici.

El PAIMM disposa d’una cartera de serveis àmplia:

• Unitat d’Acolliment • Unitat de consultes externes • Unitat d’Internament • Hospital de Dia La Fundació Galatea treballa també en la prevenció i la promoció de la salut dels professionals de la salut. Ofereix una variada i àmplia oferta formativa, pràctica i de fàcil realització (tallers, cursos, xerrades i conferències) amb l’objectiu de fer arribar als professionals els conceptes clau sobre la cura de la pròpia salut. La Fundació elabora també estudis sobre la salut dels col· lectius que atén.

UNITAT INTEGRAL D’ATENCIÓ A LA METGESSA PER VIOLÈNCIA MASCLISTA Des de 2021, el CoMB compta amb una Unitat Integral d’Atenció a la Metges· sa per Violència Masclista que ofereix un servei d’acompanyament integral i específic a les metgesses col· legiades que hagin patit violència masclista.

UNITAT CONTRA LA VIOLÈNCIA ALS METGES A través de la Unitat Integral de Vio· lència contra el metge (UIVCM) el CoMB presta especial atenció als metges que han estat agredits, insultats, amenaçats o intimidats mentre exercien la seva professió.

FORMACIÓ CONTINUADA L’Institut de Formació Mèdica i Lide· ratge (IFMiL) ofereix als metges una formació mèdica continuada amb un catàleg de qualitat i una metodologia innovadora que garanteix la competència del metge al llarg de la carrera professional.

Entre aquesta oferta formativa, l’IFMiL ofereix una sèrie de cursos gratuïts perquè tots els professionals puguin accedir a l’actualització i la innovació. (Més informació a la pàg.23.)

INFORMACIÓ JURÍDICA Es pot consultar als Serveis Jurídics del CoMB qualsevol aspecte que necessiti assessorament jurídic, des de les condicions laborals fins a qüestions deontològiques. A més, facilita la subscripció a un newsletter per estar al dia de les últimes novetats legislatives que afecten la professió. 

19

La salut del metge

25 anys del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM)

E

l Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) va celebrar el 16 de novembre una jornada molt especial per commemorar els 25 anys del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), un quart de se· gle ple de reptes, de treball i també de bons resultats. Aquest esdeveniment tenia com a objectiu posar en relleu la notable trajectòria d’aquest programa que promou la salut mental i emocional dels metges i metgesses i reconèixer la tasca dels professionals que hi han pres part al llarg d’aquests anys, amb un record especial per als promotors d’aquesta iniciativa que fou pionera a Europa i que no hauria estat possible sense grans dosis de sensibilitat, rigor, perseverança i creativitat. La jornada també va ser una oportunitat per agrair la contribució de les institucions, tant públiques com privades, que han entès i han acompanyat aquesta història d’èxit gràcies a la qual s’han atès prop de 3.300 metges a Catalunya.

Des de la seva creació i, especialment, en els darrers anys, el PAIMM ha estat una eina essencial en l’engranatge del sistema de salut a Catalunya, amb un enorme impacte indirecte en la salut de la ciutadania. Per la seva solidesa, tant pel que fa al plantejament conceptual com a la posada en pràctica a través de diferents recursos assistencials, el PAIMM va ser exportat amb èxit a la resta de l’Estat mitjançant la Red PAIME i ha esdevingut una referència inter· nacional en el camp de la salut dels professionals sanitaris.

Gestionat per la Fundació Galatea, el PAIMM és un programa dedicat a l’assistència dels col· legiats amb trastorns mentals o conductes addictives. S’orienta al tractament i a la recuperació

20

dels metges per tal d’afavorir la seva rehabilitació i reinserció com a professionals en òptimes condicions, tot vetllant i garantint la bona praxi de l’acte mèdic i la qualitat i la seguretat de l’assistència al pacient. El programa disposa d’uns procediments col· legials (accés directe, confidencialitat, ús de la figura del contracte terapèutic per al seguiment de casos complexos, etc.) i de diferents recursos assistencials confidencials i específics per als professionals de la salut, que inclouen serveis d’internament, hospital de dia i tractament ambulatori, amb la Clínica Galatea com a buc insígnia.

ments i valors, va exercir una enorme influència i inspiració en la creació del PAIMM. Firth-Cozens va compartir la seva perspectiva sobre la transcendència de la creació del programa i la seva importància en l’àmbit internacional. El catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’equip fundador del PAIMM, l’any 1998, Miquel Casas, va recordar com es va posar en marxa el programa des d’una perspectiva tècnica i clínica, tot destacant-ne els elements essencials que van definir aquest model propi.

La celebració dels 25 anys va reunir el president del CoMB, Jaume Padrós, el president de la Fundació Galatea, Mi· quel Vilardell, i el president del CCMC, Josep Vilaplana, que van repassar la història dels inicis del PAIMM i del significat del programa des del punt de vista institucional. També va intervenir, a través d’un vídeo, la psicòloga clínica i consultora d’organitzacions al Regne Unit Jenny Firth-Cozens, una de les grans referents que, pels seus coneixe-

Durant la celebració també es va fer un reconeixement especial als doctors An· toni Arteman Jané, Miquel Casas Bru· gué i Ignasi Martí Raguer (Almirall) per la seva dilatada contribució i dedicació al PAIMM i a la salut dels professionals de la salut. Una trobada per celebrar els èxits i les contribucions del PAIMM en la promoció de la salut dels metges i metgesses, així com per mirar cap al futur amb els nous reptes que es presenten en aquest àmbit. 

La salut del metge

Els serveis en salut mental i emocional de la Fundació Galatea són molt ben valorats pels professionals

E

ls serveis oferts per la Fundació Galatea són els més ben valorats pels professionals de la salut de Catalunya a l’hora de buscar suport especialitzat, tal com mostren els diferents estudis fets arran de la pandèmia. Segons un estudi recent, el 42 % dels metges i metgesses catalans consideren que els serveis de Fundació Galatea són els més adequats a les seves necessitats quant a salut mental i emocional, seguits dels serveis de psicòlegs i psiquiatres privats (36 %), els serveis de salut laboral dels centres de treball (17 %) i els serveis oferts als centres d’atenció primària (4 %). Cal apuntar que el recent estudi referit als metges, mostra que el 60 % dels met· ges i metgesses han demanat ajuda per problemes de salut mental i emoci· onal o estan disposats a fer-ho en cas que ho necessitin (a la tardor de 2020 eren el 25 %).

La segona onada de l’estudi estatal Repercusiones de la COVID-19 sobre la salud y el ejercicio de la profesión de los médicos de España (referit exclusivament als metges i metgesses de tot l’Estat espanyol), que es va presentar recentment i que ha elaborat la Fundació Galatea, en col· laboració amb la Fundación para Protección Social de la Organización Médica Colegial (FPSOMC) i Fundació Mutual Mèdica, confirma la tendència observada ja en anteriors treballs de Fundació Galatea (inclosos els realitzats a Catalunya amb tots els professionals de la salut): els indicadors de salut dels professionals no milloren malgrat la superació de la pandèmia i, en cap cas, recuperen els nivells ante· riors a la crisi sanitària.

Des de principis de l’any 2020 (la pandèmia es va declarar el mes de març), la Fundació Galatea ha atès prop de 5.300 professionals de la salut de Ca· talunya: 1.299 l’any 2020; 1.376 l’any 2021; 1.846 l’any 2022 i 734 entre gener i abril de 2023. Del total de professionals atesos, el 71 % van ser usuaris dels serveis de suport emocional de la Fundació Galatea, mentre que el 29 % restant van ser atesos a la Clínica Galatea per trastorns mentals més severs. El 46 % dels usuaris de serveis van ser metges i metgesses i el 29 % infermers i infermeres. Aquests són els dos col· lectius que van sol· licitar més ajuda a través de Fundació Galatea, entitat que també presta serveis a farmacèutics, psicòlegs, dentistes, veterinaris i treballadors socials.

El director de la Fundació Galatea, An· toni Calvo, destaca que la pandèmia ha estat el desencadenant d’un enorme increment de la demanda de serveis: “En tan sols tres anys i mig hem atès tants professionals com en els vint anys anteriors”.

La Fundació Galatea ha fet un gran esforç per donar resposta a la demanda creixent des de l’inici de la pandèmia, amb la incorporació, per exemple, de nous professionals experts a la seva xarxa assistencial. Això ha estat possible gràcies al suport econòmic del Departament de Salut, de la Fundació “La Caixa” i d’altres entitats. “Hem vist que la demanda de serveis no baixa, per tant, el repte ara és vetllar pel mante· niment i la sostenibilitat d’aquests serveis”, afirma Calvo. 

Més informació:

21

Professionals

Salut i lideratge femení

E

l passat 19 d’octubre es va celebrar el Congrés Women Evoluti· on, que en l’edició d’enguany va tractar sobre “Tecnologies exponencials en els negocis, la salut i el lideratge femení”. La sessió, presentada per la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe; per la directora de Comunicació, Marca i Relacions Institucionals d’Esade, Ma· ría Díaz, i per l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, tenia l’objectiu d’aportar informació, coneixements i xarxes de networking a dones directives, empresàries, professionals i emprenedores.

En la seva intervenció, Elvira Bisbe va exposar les raons principals per les quals encara poques dones arriben a ocupar posicions de lideratge a les seves respectives professions i va apuntar les possibles causes subjacents.

Inicialment, Bisbe va donar dades concretes per objectivar i quantificar la situació del lideratge femení a l’àmbit sanitari. Segons l’Informe Anual 2022, el 53,9 % dels col· legiats de Barcelona són dones i el 46,1 % són homes. Pel que fa als professionals que van començar la residència a Barcelona el 2022, el 64 % són dones i el 36 % són homes. No obstant això, als hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), el major proveïdor sanitari de Catalunya, les dones representen només el 20 % dels caps de servei i el 35 % dels caps de secció. D’altra banda, l’equilibri en les carreres científiques es trenca just després de completar el doctorat, quan només el 28 % dels líders de grups de recerca són dones, en comparació amb el 72 % d’homes. Pel que fa a la docència, les professores associades constitueixen el 42 %, les professores titulars, el 19 % i les catedràtiques, el 17 %.

Aquesta desproporció es deu, segons va apuntar Bisbe, a una combinació de

22

límits estructurals i personals com són: una percepció diferent de la vàlua i l’èxit segons el gènere, una priorització diferent de la vida professional i personal, les interrupcions en les trajectòries professionals durant la maternitat, la valoració negativa que sovint es fa quan una dona es postula per a un càrrec, així com el fenomen de l’autoexclusió més freqüent en dones.

Les dones es veuen sovint limitades per la manca de models de referència femenins, per escenaris laborals dissenyats amb una visió predominantment masculina i per criteris d’avaluació basats mes en resultats que en la qualitat del treball realitzat. Aquestes pràctiques, en principi, no estan dissenyades per ser discriminatòries, però la realitat és que la suma dels seus efectes desmotiva les dones.

Elvira Bisbe va proposar diverses estra· tègies per capgirar aquesta situació, com ara establir un sistema de promo· ció basat en l’avaluació objectiva de competències i habilitats, desenvolupar sistemes de detecció de talent intern que contrarestin el biaix de gènere, canviar la cultura empresarial, basada en la

presencialitat, per afavorir fórmules més flexibles i inclusives i promoure equips de treball mixtos, especialment a les Direccions. Però sobre tot va remarcar la necessitat de ser valentes i fer el pas, malgrat suposi certs sacrificis personals, ja que resulta estimulant professionalment i es una necessitat per poder comprendre i atendre millor una gran part de la societat. Cal ajudar-se mútuament per avançar cap a la igualtat.

Finalment, Bisbe va explicar que les organitzacions necessiten un model de lideratge porpra, transformacional i caracteritzat per un enfocament coope· ratiu i col· laboratiu enfront d’un enfocament competitiu i personalista; que prioritzi la qualitat més que la quantitat; que utilitzi la intuïció combinada amb la racionalitat en la resolució de conflictes, i que exerceixi un poder més concilia· dor, pedagògic i dialogant en lloc d’impositiu. En definitiva, ens cal mes intel· ligència emocional i millor comunicació, empatia, comprensió, flexibilitat, adaptabilitat, responsabilitat i sentit ètic. Cal capacitat per prendre decisions amb seguretat i tranquil· litat, i prioritzant les persones. Aquestes habilitats son la base del lideratge en femení. 

1

Formació Més informació del postgrau:

Tercera edició del postgrau de Lideratge Mèdic

L

’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) consolida el pro· grama formatiu de postgrau centrat en el lideratge mèdic amb una tercera edició d’aquest curs que té l’objectiu de crear una pedrera de professionals amb capacitats i habilitats per liderar els canvis que necessita el sistema sanitari català. Aquest programa continua sent una peça fonamental en la preparació de futurs líders de la medicina catalana, contribuint a millorar la qualitat assistencial i la gestió sanitària.

La segona promoció del postgrau de Lideratge Mèdic en la qual 25 alumnes s’han format durant 9 mesos per assolir les competències per liderar i

dirigir equips, serveis o organitzacions, va celebrar el passat juny l’acte de cloenda. El president del CoMB, Jaume Padrós, va expressar el seu ferm con-

venciment que són els professionals de la salut els qui tenen el poder d’impulsar els canvis essencials que el sistema sanitari requereix. 

Cinc mil alumnes inscrits a la formació mèdica de l’IFMiL finançada per NextGenerationEU

L

’Institut de Formació Mèdica i Li· deratge (IFMiL) ofereix una àmplia gamma de cursos acreditats en línia i finançats pel programa NextGene· rationEU de la Comissió Europea, que té com a objectiu principal la recuperació d’Europa després de la pandèmia de la COVID-19 i transformar les economies i les societats europees per avançar cap a una Europa més sòlida i inclusiva. Un dels sectors en el qual ha volgut incidir el programa és el sanitari i, amb aquesta finalitat ha destinat recursos per a la formació dels professionals mèdics i sanitaris d’Europa.

L’IFMiL va presentar la seva oferta formativa en la que s’han inscrit més de cinc mil alumnes per formar part d’aquest programa innovador. S’han aprovat 17 cursos que aborden una àmplia gamma de temes i s’han dissenyat per millorar les capacitats dels professionals de la salut i assegurar una atenció mèdica de primera qualitat.

Alguns d’aquests cursos destaquen per la seva rellevància i impacte potencial.

Per exemple, el curs sobre documentació clínica ajuda els professionals a entendre els seus drets i obligacions en

Més informació cursos de l’IFMiL:

relació amb els registres mèdics, amb una perspectiva centrada tant en els drets dels pacients com en els dels metges. Altres cursos, com el de salut mental o el de maneig del dolor crònic, ofereixen eines valuoses per afrontar problemes de salut complexos. L’atenció primària centra una bona part dels cursos aportant eines i coneixements en aquest àmbit. També hi ha cursos centrats en situacions específiques que han d’enfrontar els professionals, per exemple els serveis d’urgències com en el tractament de la COVID-19 persistent. 

23

Activitat col·legial Comunicat de la Junta de Govern davant la guerra a l’Orient Mitjà

C Cicle de conferències COMBinem coneixements Medicina amb perspectiva de gènere

L

a Secció Metges MIR i Metges Joves del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va organitzar, el passat juny, la jornada Medicina amb perspectiva de gènere com a part del cicle de conferències COMBinem coneixements. L’acte va posar de manifest la rellevància de tenir en compte el sexe i el gènere en la pràctica clínica.

En aquesta edició del cicle de conferències, es va comptar amb dues destacades ponents, d’una banda la directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, presidenta de la Societat Catalana d’Urgències i Emergències (SOCMUE) i membre de la Junta del CoMB, Mireia Puig. D’altra banda, la metgessa de l’àrea d'Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona i coordinadora del Grup de Treball de Gènere en Salut d’aquest mateix hospital, Blanca Coll-Vinent. Ambdues van aportar la seva experiència i coneixements sobre com abordar la salut des d’una perspectiva de gènere. 

24

om hem manifestat davant d’altres conflictes, des de la Junta de Govern del CoMB creiem que la guerra sempre és un fracàs i un desastre humà. Com a metges —més enllà de legítimes opinions i anàlisis sobre un conflicte històricament complex i de manifestar de manera enèrgica la nostra indignació i frustració—, ens cal exigir, de manera especial als responsables que es declaren democràtics i amb valors humanitaris, que vetllin perquè es respectin les convencions internacionals sobre drets humans, especialment pel que fa a la defensa de la vida i a l’atenció a les persones malaltes, ferides i més vulnerables. També pel que fa a l’especial protecció dels professionals i treballadors sanitaris i dels espais on desenvolupen la seva tasca.

Encoratgem aquells governants que hi tinguin capacitat perquè esmercin tots els esforços diplomàtics i polítics per tal de redreçar aquest conflicte i per trobar una sortida que permeti albirar algun dia una convivència pacífica, amb respecte als drets humans i a la llibertat dels ciutadans i dels pobles. 

Reconeixement als metges honorífics i als metges centenaris

E

l Col· legi de Metges de Barcelona va acollir l’Assemblea Anual de la Secció de Metges Sèniors del CoMB el passat juny. Aquesta ocasió especial va estar destinada a retre homenatge als metges que han estat nomenats Col· legiats Honorífics amb motiu del seu 70è aniversari, així com a sis metges que, al llarg de l’any 2023, fan els cent anys.

El president de la Secció de Metges Sèniors, Manuel Sans, va fer el lliurament dels Diplomes de Metge Honorífic, ressaltant que aquests distingits professionals mereixen aquest reconeixement pel seu extraordinari compromís, altruisme i empatia, demostrats al llarg de les seves respectives carreres.

Un reconeixement especial també es va dur a terme en honor als doctors Daniel Cercos Villarroya, Francisco Duran Obiols, María del Carmen Pey Espuig, Luís Luengo Serrano, Marcelo Esquius Bifano i Oriol Domènec Llavallol, professionals que enguany celebren el seu centenari, la qual cosa significa una llarga vida dedicada a la medicina.

Aquesta jornada va servir com a recordatori de la dedicació excepcional i l’impacte durador que els metges poden tenir a la comunitat, un exemple inspirador per a tota la professió mèdica. 

Activitat col·legial

Creació del títol de metge especialista en urgències i emergències

E

l Ministeri de Sanitat va obrir a consulta pública el Projecte de Reial Decret pel qual s’estableix el títol de metge especialista en Urgències i Emergències i s’actualitzen diversos aspectes en la formació del títol de metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària (MFiC).

El tràmit de consulta pública té per objecte demanar l’opinió dels ciutadans titulars de drets i interessos legítims afectats per un projecte normatiu ja redactat, directament o a través de les organitzacions o associacions que els representin, així com obtenir totes les aportacions addicionals que puguin fer altres persones o entitats. Per tant, es tracta d’una disposició que no està encara aprovada, sinó en fase de projecte i a la qual qualsevol persona pot fer-hi aportacions.

El CoMB va estudiar la proposta normativa i va proposar algunes modificacions de caire tècnic en diversos punts del redactat, entre les quals destaquen les adreçades a l’aclariment dels perfils de professionals que es poden acollir a les disposicions transitòries, a l’ampliació dels terminis per formalitzar les sol· licituds i a la definició dels mecanismes a seguir perquè altres especialitats mèdiques —a més de la de MFiC— puguin incorporar-se al règim de “passarel· la” entre especialitats que es preveu al Projecte. 

Debat sobre la responsabilitat professional i la seguretat del pacient Experts en responsabilitat professional, directius de les companyies asseguradores, responsables de les administracions sanitàries, catedràtics, experts europeus i professionals del dret van debatre, el passat juny, sobre la responsabilitat professional i la seguretat del pacient des dels seus respectius àmbits indicant tot allò que caldria aplicar per a una millora de la responsabilitat professional mèdica.

El debat va tenir lloc en el marc d’una jornada organitzada pel Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i Relyens, Grup Mutualista Europeu Assegurances i Gestió de Riscos. A la presentació van assistir el director de l’Àrea de Praxi i del Servei de Responsabilitat Professional del CoMB, Josep Arimany-Manso; la directora executiva adjunta de Relyens a Espanya, Paula Castroviejo; el director general corporatiu del CoMB, Lluís Esteve, i el director general de Professionals de la Salut del Departament de Salut, Marc Soler. Tots ells van coincidir a destacar la importància de tenir una pòlissa de Responsabilitat Civil Professional (RCP) davant qualsevol eventualitat en l’exercici de la professió i per aconseguir una pràctica mèdica tranquil· la.

El president del Consell Científic de la Cort Penal Internacional, catedràtic i director de la Facultat de Medicina de la

Universitat de Coimbra, Duarte Nuno Vieira, va constatar en la ponència inaugural que cal una nova perspectiva en l’abordatge de la responsabilitat professional en salut, ja que, segons Nuno, els actuals sistemes no estan funcionant.

La sessió es va desenvolupar en quatre blocs. En el primer bloc, moderat per la mànager d’Indemnització Relyens a Espanya, Noemí Luis, es van posar en comú els diferents models de gestió.

Arimany va destacar que el model català de RCP de contractació conjunta i coordinada entre el sector sanitari públic i el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC), aporta una gran solidesa.

En el segon bloc, moderat pel responsable de la Unitat de Medicina Legal del CoMB, Carles Martin, els experts es van centrar en l’anàlisi de l’actualització mèdica pericial, en aspectes com el paper de l’àmbit públic, l’aplicació pràctica, les recomanacions en la defensa i en els informes pericials.

Al tercer bloc, que va moderar la responsable de Gestió i Tramitació del Servei de Responsabilitat Professional del CoMB, Emma Galceran, es van detallar les noves situacions que es produeixen durant l’exercici clínic, les injúries als metges i l’ajuda a les segones víctimes.

Finalment, en el quart bloc, moderat pel responsable del Departament Mèdic de Relyens a Espanya, Josep Benet, es van abordar específicament els diversos aspectes entorn a la seguretat del pacient, tant des del punt de vista hospitalari com de l’asseguradora. 

25

Activitat col·legial

L’Àrea d’Innovació i Emprenedoria celebra la 33a edició del Fòrum Healthcare Les nou start-ups finalistes van tenir l’oportunitat de presentar els seus projectes innovadors:

E

l Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona va celebrar la 33a edició, una xifra que reflecteix la consolidació d’aquesta trobada com un referent en l’ecosistema biomèdic català.

El Fòrum, organitzat pel Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona, Biocat i ESADE-BAN, és un reconegut punt de trobada entre emprenedors i inversors del sector sanitari i una oportunitat per a diferents start-ups de presentar els seus projectes de biotecnologia, dispositius mèdics, serveis sanitaris o salut digital a business angels i altres inversors del sector salut.

Van donar la benvinguda a l’acte la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, Georgina Sorrosal; el director d’ESADE-BAN, Fernando Zallo; i el director de Biocat, Robert Fabregat. Aquest any, l’esdeveniment ha comptat, per primera vegada, amb un patrocinador, Alira Health, una consultora global d’assessorament a empreses de ciències de la vida i amb focus també en el desenvolupament clínic.

L’empresa farà un diagnòstic i assessorament gratuït de regulatòria i accés al mercat a les empreses finalistes dels Fòrums per tal d’ajudar-les a tenir una millor planificació de la sortida al mercat del seu producte o servei.

26

• Maribel Bergés, CEO d’Affirma Biotech. Desenvolupament de nous fàrmacs orals per a infeccions greus a través de l’estimulació del sistema immunitari.

• Julio Alonso, fundador i CEO d’Airway Shield. Primer dispositiu mèdic que facilita la intubació endotraqueal, més ràpida i segura per al pacient.

Pretén combatre, per exemple, el dany dental, principal causa de reclamació mèdica relacionada amb l’anestèsia.

• Rita Vassena, cofundadora i CEO de Fecundis Lab. Tecnologies per activar els espermatozoides mitjançant l’activació de certes vies metabòliques per incrementar l’èxit dels tractaments de fertilitat.

• Meritxell Teixidó, CEO de Gate2Brain. Nova tecnologia basada en pèptids que permet als fàrmacs creuar de manera eficient la barrera hematoencefàlica. El projecte és una spin-off de l’IRB Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Hospital Sant Joan de Déu.

• Szilvia Endrényi, cofundadora i CEO de Rethink Medical. Nou catèter urinari amb sistema de control de fluids integrat que millora la seguretat i qualitat de vida dels pacients.

• Pawel Soluch, CEO de Spinally Medical. Projecte sorgit de la Universitat de València, sobre un estimulador intratecal de la medul· la espinal per tractar trastorns neurològics.

• Judit Giró, cofundadora i CEO i Lídia Navarro, COO de The Blue Box. Test diagnòstic per a càncer de mama a través d’una mostra d’orina, útil, sobretot, per a dones menors de 50 anys.

• Daniela Tost, cofundadora i CEO de Virmedex. Jocs seriosos en línia de simulació altament realistes per a la formació especialitzada en l’àmbit mèdic. El projecte és una spin-off de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

• Pili Martínez, CEO de WtsWrng. Eina de triatge clínic i de validació de símptomes que utilitza el llenguatge universal dels dibuixos. El projecte ha sorgit de l’entorn de l’Hospital Clínic de Barcelona. 

La Junta informa Per accedir a l’Informe Anual 2022:

Informe Anual 2022

El Col·legi al servei dels metges per transformar, millorar i avançar

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha publicat l’Informe Anual, corresponent a l’any 2022.

La memòria recull l’activitat que el CoMB i el Grup Med van dur a terme al llarg de l’any passat, tot destacant les dades més rellevants corresponents a diferents àmbits: demografia, comptes col· legials, serveis col· legials, deontologia, control de l’exercici, activitat formativa, suport a la salut del metge, protecció social, innovació, comunicació, cooperació, cultura, etc. A les pàgines de l’Informe Anual també es publiquen dades sobre totes les empreses del Grup Med, grup d’empreses del CoMB, i la seva activitat durant el 2022.

ció, també s’hi inclouen reflexions, anà-

Any rere any, l’equip del CoMB s’aboca

lisis i propostes lligades a problemes candents, com ara la necessitat de

en l’elaboració d’aquest Informe, a través del qual el Col· legi té l’oportunitat

transformació i millora del sistema sa-

de retre comptes davant dels col· legiats

nitari català, les necessitats derivades

i de la societat en general i de retornar

de la crisi demogràfica professional, la

la confiança dipositada en la institució.

A més d’oferir un recull exhaustiu de les dades de tota l’activitat de la institu-

necessària desburocratització del sistema de salut (especialment de l’atenció primària) o la necessitat d’instaurar un marc regulador per al sector de la medicina privada, amb la implicació del Departament de Salut. Així mateix, s’ha continuat incidint en la defensa i suport dels professionals durant la pan-

L’Informe Anual del CoMB no és tan sols una recopilació de xifres i titulars, sinó que és un exercici de balanç i de reflexió per part de tot l’equip que permet detectar i analitzar els punts forts i els punts febles de la feina feta per tal de millorar.

dèmia de la COVID-19, la protecció con-

L’Informe Anual 2022 està disponible al

tra la violència masclista a l’àmbit sanitari i la col· laboració amb diverses

web del CoMB en tres formats que per-

disciplines

mat web interactiu amb la incorporació

professionals

amb la salut (GIPS).

vinculades

meten una consulta àgil: pdf, issuu i forde vídeos i documents. 

27

La Junta informa

L’ACTIVITAT DEL COL·LEGI A COP D’ULL

Resum de l'any

2022 COL·LEGIATS

38.982

H Homes

Dones

D

21.021 53,9 %

col·legiats el 2022

17.961 46,1 %

ATENCIÓ AL COL·LEGIAT

44.421 19.339

24.286

2.196

14.571

gestions el 2022

20.135

Gestions no presencials

Gestions presencials

Persones ateses

Altes col·legiació + reingressos

956

Baixes col·legiació

RESPONSABILITAT CIVIL

26.581 Metges assegurats

SERVEIS JURÍDICS

5.326

Consultes ateses 28

Carnets col·legials / Certificats digitals

8.590

3.180

Certificats col·legials i legalitzacions

Orientació professional i jubilació

19

Autorització de consultes mèdiques

PROTECCIÓ SOCIAL I DE LA SALUT DEL METGE

2.459

11.922

5.697

2.134

Persones ateses pel Programa de Protecció Social (PPS)

Sessions de la Fundació Galatea de Suport Emocional Individual als Professionals de la salut

Visites de seguiment del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM)

Professionals atesos pel Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM)

La Junta informa

INFORME ANUAL 2022 > ACTIVITAT COL·LEGIAL

08 / 09

en xifres PROGRAMA DE FORMACIÓ (IFMiL)

5.413

MEDICINA PRIVADA

73

18

78

16.156 33

98

1.128

BORSA DE TREBALL

83

13

12.231

3.709

18.020

21.227

55

335

Alumnes matriculats

Cursos

SECCIONS COL·LEGIALS

Col·legiats inscrits

Seccions col·legials

5.041 1.989 Metges inscrits

Ofertes gestionades

Orientacions professionals per dedicar-se a la medicina privada

Assessoraments activitat privada (autònoms, contracte,..)

Autoritzacions talonaris receptes metges jubilats

Assessoraments valoració actes mèdics

Professionals d'alta a la Recepta Mèdica Privada electrònica (REMPe)

Consultes a l'oficina d’Informació al Ciutadà sobre mútues

COMUNICACIÓ

2 Milions de pàgines vistes

Visualitzacions a YouTube

Seguidors a Twitter

INNOVACIÓ I EMPRENEDORIA

117

Projectes presentats als Fòrums d'Inversió Healthcare i E-Health Investment Forum

Aparicions del Col·legi en mitjans de comunicació

Notes de premsa, comunicats, notes al web i rodes de premsa

Descàrregues app acumulades

Webs gestionats per Web Mèdica Acreditada

ORGANITZACIÓ D’ACTES

24

Projectes seleccionats

99

Actes professionals i col·legials

48 Activitats culturals

29

El CoMB als mitjans Assegurança Lliure

Medicina i valors

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va avalar a l’octubre la reivindicació del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) en relació al dret dels metges autònoms a organitzar-se per tal de negociar de manera col· lectiva unes condicions justes davant les companyies asseguradores i els grups hospitalaris. D’altra banda, i en aquest mateix sentit, el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va emetre un comunicat al mes de juliol on considerava injusta i sense fonament la sentència ferma del Tribunal Suprem amb la sanció que l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) imposava al CoMB per la seva defensa d’unes condicions professionals dignes i de la qualitat assistencial al sector de l’assegurança lliure. El president del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, i el vocal de la Junta de Govern del CoMB i president de la Secció Col· legial d’Assegurança Lliure, Pere Torner, van fer declaracions sobre aquest tema (1).

El president del CoMB, Jaume Padrós, va publicar al juliol l’article d’opinió “Per què ens vam fer metges” (2), on expressava la necessitat de disposar d’un sistema sanitari “fort, ben finançat, planificat i, sobretot, liderat pels professionals” per poder exercir la medicina d’acord amb els principis i valors que li són propis. A l’agost, la presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Mar de Pablo, va participar en un debat a Catalunya Ràdio sobre els valors i aptituds que han de tenir els nous metges quan s’incorporen a la professió (3).

Salut dels professionals A finals de juny es va presentar la segona onada de l’estudi estatal Repercusiones de la COVID-19 sobre la salud y el ejercicio de la profesión de los médicos de España, elaborat per la Fundació Galatea, en col· laboració amb la Fundación para Protección Social de l’Organización Médica Colegial i Fundació Mutual Mèdica, que mostrava com els indicadors de salut dels professionals no milloren malgrat

Els metges privats es podran unir per negociar amb les assegurances Antoni López Tovar Barcelona

els professionals sanitaris que exerceixen l’activitat privada podran negociar col·lectivament les seves condicions salarials amb les companyies asseguradores i grups hospitalaris mitjançant les associacions professionals que els representin. La comissió Nacional dels Mercats i la competència (cNMc) ha confirmat que les directrius de la comissió europea sobre l’aplicació del dret de la competència a les condicions laborals dels autònoms són aplicables als metges que no tenen assalariats. això implica obrir una porta a la negociació de convenis col·lectius entre els metges autònoms i les companyies d’assegurances “amb la garantia que no seran objecte d’intervenció per part de competència, sempre que l’objectiu sigui el de millorar les condicions retributives dels professionals”, indica el consell de

Jaume Padrós

Jordi Belver

Més de 10.000 metges exerceixen al sector de l’assegurança lliure a Catalunya

Segons Jaume Padrós, la mesura farà pujar la qualitat del servei i beneficiarà professionals i usuaris 10 euros per acte mèdic, i això és insostenible”, explica Jaume Padrós, president del col·legi de Metges de barcelona, entitat que engloba 10.000 doctors del sector de l’assegurança lliure. “estem satisfets perquè és una gran

victòria, un punt d’inflexió que afecta un tant per cent important dels metges de catalunya i permet continuar treballant perquè sigui extensible a la resta. Necessitem que els metges puguin estar agrupats per defensar el seu interessos”, va afegir. a parer de Padrós, la clarificació de les regles del joc ha de propiciar un increment del nivell de satisfacció dels professionals i de la qualitat del sector en benefici dels ciutadans. s’ha de suposar, paral·lelament, que la dignificació dels honoraris implicarà la desaparició de les assegurances

sanitàries a preus implacables, amb prestacions allunyades de les expectatives dels clients i molta lletra petita.

La cNMc està fent un estudi sobre les condicions de competència al sector de les assegurances i els serveis d’assistència sanitària a espanya. els col·legis de metges catalans confien que les conclusions d’aquest estudi “aniran en la direcció de consolidar, i fins i tot ampliar, els marges que hande permetre a tot el col·lectiu de metges autònoms d’exercici lliure negociar unes condicions justes, tinguin o no assalariats”.c

1

7 d’octubre, La Vanguardia

E

ls metges treballem en equip amb altres professionals per donar una assistència de qualitat a tots els pacients. Aquest és el nostre objectiu i la immensa majoria ho fem amb vocació, entrega i amb tota l’excel·lència possible, malgrat els molts esculls d’un sistema de salut que fa massa temps que es resisteix a una transformació profunda i necessària. som conscients de la situació crítica i de les mancances. I, alhora, estem saturats del discurs catastrofista i frustrant del “tot malament”. Necessitem i mereixem que es posi en valor i es vegi tot allò que fem i fem molt bé, cada dia, amb milers d’actes assistencials en consultoris i centres d’atenció primària, als hospitals grans, als comarcals, als centres sociosanitaris i residencials.

Cal superar la contradicció de ser els professionals més ben valorats per la societat però, alhora, conviure amb una feina sovint poc valorada.

Necessitem que es coneguin i es reconeguin la feina del dia a dia, les experiències reeixides i les veus amb iniciatives de millora, també disruptives, perquè la transformació que requereix el sistema per adaptar-se als canvis demogràfics, tecnològics, científics i socialsés tan profunda que exigeix una mirada àmplia, crítica i valenta. Als metges ens pertoca impulsar i liderar el canvi, però l’entorn i la inèrcia organitzativa són sovint una barrera anquilosada que apareix amenaçant davant qualsevol moviment.

Recordar per què ens vam fer metges i metgesses és ara un exercici que val la pe-

na fer. Una mirada enrere per retrobarnos amb uns principis essencials i uns valors. Aquell jove que volia ser metge i anhelava aportar quelcom positiu a la societat i millorar la vida de la gent, que volia curar malalties quan era possible, alleujar el patiment sovint, però acompanyar sempre en la incertesa i la dissort, repensar i investigartractaments.Aquestaésl’essència de la medicina, la certesa més gran. És el que continua necessitant la societat, els pacients: una medicina efectiva i afectiva.

I tot això és especialment rellevant quan parlem de la medicina de família. La cultura de la immediatesa i la fascinació per la tecnologia ens han fet oblidar que aquesta representa, com cap altra especialitat, l’essència d’aquests valors, perquè la seva fi-

el canvi que requereix el sistema és profund i exigeix una mirada àmplia, crítica i valenta nalitat és tractar i acompanyar persones al llarg de la vida i gestionar incerteses tenint en compte les necessitats i preferències dels pacients. La societat necessita, més que mai, professionals que puguin atendre i resoldre, quan sigui possible, problemes de salut i malalties, però, sobretot, que acompanyin i confortin les persones.

Per fer-ho, ens calen més recursos, econòmics i humans, i equips estables que afavoreixin l’atenció al llarg de la vida dels pa-

3 19 d’agost, El suplement de Catalunya Ràdio.

30

Exercici de la professió A finals de juliol es va fer públic el presumpte cas d’intrusisme d’una persona que es va fer passar per metgessa a diversos centres sanitaris. El president del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, i la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, (4) van aparèixer a diversos mitjans de comunicació per explicar el paper del Col· legi com a garant del control de l’exercici de la professió. En aquest mateix sentit, a l’octubre, Jaume Padrós va fer també públic que un professional estava sent investigat pel CoMB per prescriure teràpies no avalades pel consens científic per tractar una malaltia oncològica.

Per què ens vam fer metges?

Competència dona el vistiplau a la negociació col·lectiva dels honoraris col·legis de Metges de catalunya. aquesta entitat ha liderat durant anys la reivindicació d’instruments perquè els autònoms puguin negociar les tarifes davant les companyies.

Les companyies d’assegurances i grups hospitalaris s’havien negat a negociar col·lectivament amb els metges argumentant que això vulneraria el dret de la competència. tot i això, la cNMc dictamina que no hi ha cap impediment per a les negociacions col·lectives sota unes condicions determinades (quan la companyia d’assegurances o grup hospitalari tingui un volum de negoci anual d’almenys 2 milions d’euros o més de deu empleats), que compleixen la gran majoria dels metges privats.

Fa anys que no hi ha una interlocució entre professionals i les assegurances, enmig d’una guerra de preus de les empreses que estan venent “pòlisses indignes als ciutadans i retribuint indignament els metges. Hi ha companyies que estan pagant menys de

la superació de la pandèmia. A principis de setembre, d’altra banda, es van fer públiques les dades dels alumnes de la carrera de medicina de l’Estat que havien estat atesos durant el primer any d’activitat del Servei Telemàtic de Suport Psicològic a Estudiants de Medicina. Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea, va fer declaracions sobre aquest tema.

cients. L’evidència és tossuda quan indica que als països amb una bona atenció comunitària, social i sanitària, i liderada per metges de família, milloren l’esperança i qualitat de vida dels ciutadans.

Reclamem unes condicions econòmiques, laborals i professionals justes. Cal eliminar la burocràcia de les consultes i les tasques que no aporten valor. I necessitem marge per a l’autogestió i per decidir què significa fer de metge. Només així la feina tindrà el reconeixement real que mereix i esdevindrà atractiva per als joves. La vocació es viu 24 hores al dia, però l’exercici de la medicina no ens ha de robar la vida ni ens ha de fer acceptar condicions indignes. som professionals i exercim una professió de valors, coneixements, empatia, habilitats, de responsabilitat, de Mané Espinosa compromís. Això també ho hem de fer valer i reivindicarho. Tenir un bon expedient acadèmic és un gran mèrit, però no és garantia per ser un bon professional. I aquest valor afegit el dona sobretot el metge de família, però disposant de totes les eines perquè pugui fer la feina completa. si volem una societat ben protegida i cohesionada, necessitem un sistema sanitari fort, ben finançat, planificat i, sobretot, liderat pels professionals. No podem abocar sobre el sistema la resolució de problemes que tenen l’origen en àmbits més enllà de la salut (habitatge, pobresa, manca de recursos socials...) i que sovint esdevenen una causa més de l’increment del desgast emocional dels professionals, desbordats per una demanda a la qual no poden fer front. Necessitem governs i partits polítics amb la capacitat i la voluntat de prendre decisions més enllà de tapar forats i d’apagar focs. El consens per fer front a la transformació del sistema sanitari és molt ampli. Només reclamem determinació, generositat i coratge per encarar tots els reptes.c

4 26 de juliol, DiarioMédico.com.

J. PADRÓS, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB)

2 6 de juliol, La Vanguardia.

5 23 d’octubre, Bàsics de Betevé.

El CoMB als mitjans

Sensellarisme Les entitats socials promotores de la primera llei catalana del sensellarisme van signar a l’octubre, juntament amb set col· legis professionals de diverses disciplines, entre els quals s’hi comptava el CoMB, un manifest per apressar les forces polítiques catalanes per accelerar els tràmits legislatius d’aquesta llei. El programa “Bàsics” de Betevé va acollir a l’octubre un debat sobre aquesta qüestió que va comptar amb la participació de Beatriu Bilbeny, membre de la Junta de Govern del CoMB (5).

COVID-19 Al juliol es va eliminar l’obligatorietat de portar la mascareta a les farmàcies, centres sanitaris i residències geriàtriques.

El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès (6), i els epidemiòlegs i membres de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla (7) i Robert Güerri (8), en continuaven recomanant l’ús en situacions i àrees de risc, també durant un pic d’incidència de casos de COVID-19 que es va produir durant l’agost amb l’aparició de la vari-

ant “Eris” del virus SARS-CoV-2. Així mateix, es va demanar que la nova campanya de vacunació iniciada a la tardor es portés a terme amb vacunes adaptades a les noves variants.

Demografia mèdica TV3 va emetre al juny el reportatge documental Sense metges, camí del col· lapse, on s’abordava la crisi demogràfica de la professió mèdica a través d’històries personals de metges, i que va comptar amb les aportacions del president del CoMB, Jaume Padrós. En aquest mateix sentit, la pediatra i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Iolanda Jordan, va fer declaracions a diferents mitjans a l’octubre sobre la manca d’especialistes en pediatria.

Juntes Comarcals Diversos actes de les Juntes Comarcals del Col· legi de Metges han a aparegut a mitjans de comunicació d’àmbit local i regional, com ara el Cinefòrum en Medicina, a Terrassa; l’homenatge a Pere Tarrés, la jornada “La salut dels professio-

6 5 de juliol, Els matins de TV3.

8 14 de setembre, Betevé.cat.

Totes aquestes informacions han aparegut a televisions com TV3, TVE1, La 2, 324, Telecinco, Cuatro, Antena 3, La Sexta, La Xarxa i Betevé; ràdios com Catalunya Ràdio, RAC1, Cadena SER, COPE Catalunya i Andorra, Onda Cero i Ràdio 4; agències com EFE, Europa Press i Agència Catalana de Notícies; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico de Catalunya, El Periódico de España, El Punt Avui, El País, El Mundo i La Razón; publicacions sanitàries com DiarioMédico.com, ActaSanitaria.com, RedacciónMédica.com, ElMédicoInteractivo.com, GacetaMédica.com, ConSalud.es, IMMédicoHospitalario.es, InfoSalus.com, ISanidad.com, MédicosyPacientes.com, PlantaDoce.com; mitjans digitals com Eldiario.es, ElConfidencial.com, LaSexta.com, 20Minutos.es, Público.es, Beteve.cat, ElMón.cat, CrónicaGlobal.com, OKDiario.com, Qué.es, ElNacional.cat, NacióDigital.cat, Vilaweb.cat, LaRepública.cat, CatalunyaPress.cat i Social. cat. Publicacions d’abast regional, comarcal i local com Regió 7, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, Canal Taronja TV, El 9 Nou (edicions Osona i Ripollès i Vallès Oriental), Diari MÉS, ElPou.cat, Segre, EixDiari.cat, LaCiutat.cat, MónTerrassa.cat, TerrassaDigital.cat, MetrópoliAbierta.com, NacióManresa.cat, NacióSabadell.cat, NacióBerguedà.cat, ManresaDiari.cat, OnaBages.cat, InfoAnoia.cat, VeuAnoia.cat, RTVVilafranca.cat, SomGranollers.cat, SomVallès. cat, Cugat.cat i LaTorreDelPalau.cat, entre d’altres. 

9

7 4 de setembre, Bàsics de Betevé.

nals de la salut” i la Vigília de Sant Lluc (9), a Manresa, la inauguració de la subseu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya a Vic, així com el nomenament de la nova presidenta de la Junta comarcal del Bages, i els Actes de la Professió Mèdica del Vallès Oriental, l’Anoia, el Garraf i el Maresme.

19 d’octubre, Regió7.cat.

31

Històries de metges Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

Andreu Gabarrós, neurocirurgià i músic de la banda de rock Dorigen

Laura Minguell del Lungo, anestesiòloga i escriptora

“A cada operació, tractament o visita, hi ha tot un món de vivències al darrere.

Fent de metge, sentim moltes històries” Treballa a l’Hospital de Berga. Escriu des de ben petita: ha publicat un recull d’històries reals i dues novel· les i n’està preparant dues més. Parlem amb Minguell sobre quina llengua escull a l’hora d’escriure i com aconsegueix compaginar l’escriptura amb la vida familiar i professional. 

“Compartir una aventura musical amb els meus pacients ha estat la cosa més gran i més entusiasmant que he fet” És cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i un dels professionals més reconeguts en aquesta especialitat. Amb la banda de rock Dorigen, Gabarrós ha liderat La Simfonia dels Herois, un projecte musical en el qual participen pacients que han patit un tumor cerebral. Aquesta iniciativa s’ha materialitzat en un disc, un documental i una gira de concerts per escenaris de Catalunya. 

32

Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de tècniques de psicoteràpia

“La síndrome d’Ulisses no és una malaltia. És un quadre d’estrès crònic molt intens” Especialista en psicoteràpia, salut mental comunitària i psicologia evolucionista. També ha estat secretari de la Secció Transcultural de l’Associació Mundial de Pediatria. L’any 2002 va descriure i posar nom al que avui coneixem com a “síndrome d’Ulisses” al llibre La depresión de los immigrantes: una perspectiva transcultural. Recentment, ha publicat Los siete duelos de la immigración a on desenvolupa aquesta teoria. 

Històries de metges

Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i en Medicina Esportiva

Mercè Custal, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i membre d’ÀreAdaptada Associació

“Feia 40 anys que no anava en bici i tornar a pedalar a l’aire lliure ha estat una gran satisfacció” Exerceix al CAP Rambla de Terrassa, també és fisioterapeuta i actualment està cursant un màster en neurorehabilitació. Parlem amb ella sobre l’associació ÀreAdaptada, en la qual participa i que promou la pràctica inclusiva d’activitats esportives, especialment de ciclisme i submarinisme, amb persones amb diversitat funcional. 

“Vaig a treballar amb bici, faig els domicilis amb la motxilla a peu… Els pacients em coneixen i, subtilment, estic predicant amb l’exemple” Treballa al CAP Ca n’Oriac de Sabadell, on també és tutora de metges residents. Paral· lelament, és coordinadora del grup d’Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SemFYC). Ha practicat esport tota la vida i dedica gran part de la seva activitat professional a sensibilitzar pacients i companys dels beneficis d’incorporar l’activitat física a la rutina diària. Tot plegat l’ha portat a escriure el llibre Mi médico me manda a paseo. 

Manel Anoro, metge de família i director del certamen teatral L’Altre Festival

Treballa al CAP Besòs de Barcelona i, en “De vegades crec el temps que li queda lliure, forma part que ajudo més de la companyia de teatre La Trifulga dels Fútils i és també director de L’Altre les persones amb Festival, un certamen internacional d’arts escèniques centrat en la salut trastorns de salut mental. Ens parla dels inicis de la seva mental des de la vocació teatral i del poder terapèutic teatre en pacients diagnosticats companyia de teatre” del amb un problema de salut mental. 

33

FUNDACIÓ ÀNGEL SOLER DANIEL Suport al metge en situació de dificultat

Missió Des de la seva creació, l’any 1972, la Fundació Àngel Soler Daniel (FSD) ha tingut com a missió donar suport social i econòmic a metges i metgesses en situació de dificultat, una realitat a la qual, malauradament, alguns companys es veuen abocats. L’objectiu d’aquesta tasca de suport és garantir uns mínims ingressos econòmics a col·legiats que, per factors diversos, es troben en una situació que podríem anomenar “d’extrema pobresa”.

Els recursos econòmics de la FSD procedeixen principalment de les donacions de particulars i entitats que comparteixen la sensibilitat envers els seus companys de professió. A tots ells, els volem agrair el seu suport que ens ajuda a continuar la nostra missió fundacional.

Activitat En els darrers anys, la FSD ha intensificat la seva col·laboració amb el CoMB, principalment amb la campanya #ElCoMBActua, una acció per donar resposta a les necessitats que van sorgir durant la primera onada de la pandèmia. Per donar resposta a aquestes noves necessitats dels professionals la FSD ha formalitzat un acord de col·laboració amb la Fundació Galatea, per ajudar econòmicament en la missió de vetllar per la salut i el benestar de tots els professionals de la salut.

Ajuda’ns a continuar fent possible la nostra tasca La FSD accepta aportacions econòmiques mitjançant transferència bancaria als següents comptes corrents, o mitjançant BIZUM indicant el codi de campanya 07778.

ES02 0182 4383 9502 0165 0608 ES61 2100 3523 8613 0004 0095 Donatiu BIZUM codi campanya 07778 La FSD és una fundació subjecta a la legislació de Catalunya i inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 152, acollida als beneficis fiscals de les entitats sense ànim de lucre, Llei 49/2002.

En cas de voler-se acollir als beneficis fiscals de la Fundació, és necessari que ens detallin el seu nom, cognoms i NIF.

Contacta’ns

Dilluns – Divendres de 14:00 a 17:00 937 462 799 jordisoler@fundaciosolerdaniel.com

Obituaris

Obituaris complets a: obituaris.comb.cat

Fernando Fernández-Bañares (1958-2023)

Marcel Casademont Vilaseca (1926-2023)

Destacat gastroenteròleg reconegut internacionalment, va morir el 13 de juny de 2023 als 64 anys després de lluitar durant nou mesos amb un càncer de pàncrees. Va néixer el 24 de setembre de 1958 a Barcelona i es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1982. Després de completar la seva residència en Aparell Digestiu a l’Hospital Universitari de Bellvitge, va treballar com a investigador postdoctoral a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol durant 11 anys. Posteriorment es va traslladar a l’Hospital Universitari Mútua Terrassa, on ha treballat com a metge gastroenteròleg i ha desenvolupat una recerca d’excel· lència fins a la seva mort. Ha estat conegut per la seva dedicació als pacients, el seu treball en la investigació i la seva passió per ensenyar. Durant la seva trajectòria ha publicat més de cent-seixanta articles en revistes internacionals i ha estat reconegut com un expert mundial en celiaquia i colitis microscòpica. En l’àmbit personal, era un enamorat de la seva família i amics. El 1987 es va casar amb Carmen Sunico i, posteriorment, van adoptar i criar quatre fills. La seva pèrdua deixa un gran buit en el camp de la gastroenterologia i serà recordat per les seves contribucions a la ciència, la seva tenacitat i el seu sentit de l’humor. La seva família, amics i col· legues lamentem la seva mort.

L’11 de maig ens va deixar Marcel Casademont Vilaseca, que fou el fonament i cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona (1970-2001). Va adquirir una sòlida formació en la Patologia Mèdica de l’Aparell Locomotor simultaniejant l’estada al Servei de Radiologia de Josep Maria Vilaseca, amb l’Escola de Reumatologia de Pere Barceló i el Servei de Traumatologia de Josep Maria Vilardell de l’Hospital de Sant Pau. Estudiós de la Reumatologia va treballar en les malalties hereditàries i la seva classificació; en l’encreuament de la patologia raquídia i la neurològica, d’on sorgiren acurats treballs, desenvolupats amb el seu cunyat i neuròleg, Adolf Pou, i en la vinculació de malalties digestives, pulmonars i dermatològiques, en els trastorns metabòlics de l’os i les malalties reumàtiques. Va ser dels primers metges que es va preocupar pel sofriment de les pacients de fibromiàlgia, força desconeguda fins als anys 70, posant en relleu el seu caràcter psicosomàtic. Impulsà el Grup Balint per a l’estudi de l’estat anímic d’aquestes pacients i la millor manera d’afrontar el tractament.

Les sessions clíniques del servei que moderava eren memorables.

Persona entranyable, amb una extensa cultura i elegant en les seves exposicions, va ser un excel· lent professional, gran mestre i referent per a molts reumatòlegs.

Descansi en pau.

Albert Martín-Cardona i Maria Esteve,

Servei d’Aparell Digestiu, Hospital Universitari Mútua Terrassa, Universitat de Barcelona

Maria del Rosario Pastrana Fontanet (1932-2023) Era una persona bona i una excel· lent professional. Va estudiar medicina després d’haver-se llicenciat en farmàcia.

Pels seus interessos en hematologia, als anys setanta, va entrar com a alumna a l’escola Farreras Valenti de l’Hospital Clínic de Barcelona per cursar l’especialitat i aprofundir en una branca que l’apassionava. Amb els seus coneixements i des del seu lloc com a farmacèutica, va fer el que més desitjava, ajudar les persones en les seves malalties i explicar-los senzillament el significat de les seves patologies i tractaments.

Estimava profundament la seva família i va saber compaginar la seva vocació amb els seus éssers estimats. Exercí fins als 80 anys i ha traspassat en pau als 90.

Descansi en pau. 

Rosa Maria Brugues Riera,

La seva estimada amiga i companya

Ramon Fíguls Poch

35

Seccions col·legials Aquesta edició compta amb la col· laboració de les seccions col· legials: Metges MIR i Metges Joves

Metges Sèniors

Metges Cooperants

Mar de Pablo Miró,

Jaume Casanovas,

Ethel Sequeira,

presidenta

Acompanyem i defensem el nostre col·lectiu Des de la secció MIR i Metges Joves acompanyem els metges durant la seva etapa formativa, organitzant diferents jornades i sessions d’interès, com la Jornada d’Orientació per a futurs MIR, la Jornada de Benvinguda MIR, webinars sobre com trobar feina després del MIR i el sopar de fi de residència. Darrerament hem organitzat sessions sobre temes diversos com la perspectiva de gènere, la interculturalitat, l’acompanyament de pacients i famílies o l’extrema pobresa, entre d’altres.

Una de les funcions principals de la secció és defensar els drets i les condicions dels MIR i Metges Joves. En aquest sentit, hem assistit recentment al Parlament de Catalunya i formem part de la Junta del CoMB. Treballem per promoure la prevenció de la salut a la població general, col· laborem amb la Marató de TV3 i participem activament als mitjans de comunicació. També hem impulsat la creació del grup de treball d’Acció Climàtica del CoMB.

36

tresorer

Ens esforcem per treballar en paral· lel amb la Fundació Galatea per vetllar per la salut mental dels metges MIR i metges joves i amb el Programa de Protecció Social del CoMB (PPS) per promoure i millorar els ajuts destinats al nostre col· lectiu.

Si estàs interessat/da en el que fem, pots seguir-nos i contactar-nos a través de Twitter @MetgesJovesCOMB.

vicepresidenta

Curs sobre història de la pintura

La cooperació es renova al CoMB

Des de la Secció Col· legial de Metges Sèniors, en col· laboració amb l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL), es posen en marxa una sèrie de formacions d’interès cultural que constitueixen un interessant punt de trobada per a aquells companys de professió que comparteixen inquietuds en matèria de literatura, música i pintura…

Aquest 2023 la Secció de Metges Cooperants del CoMB s’ha renovat per tornar a canalitzar i donar respostes a totes les persones col· legiades interessades en aquest àmbit. En un món on les emergències sanitàries són constants i les necessitats en desenvolupament resultants de les inequitats cada dia són més paleses, creiem que hem de sensibilitzar, formar, ajudar i acompanyar totes les professionals que tinguin inquietuds en l’àrea de la cooperació.

En aquest marc, enguany ha tingut lloc una segona edició del curs Història de la Pintura després de la bona acollida del curs anterior. Aquest curs, dirigit pel doctor Juan Rodenas, consta de 10 sessions presencials que permeten als participants aprofundir en els diversos gèneres i corrents: el realisme, el surrealisme, les avantguardes... i sempre en un ambient distès i participatiu que convida a la reflexió i el debat.

Sabem que a la nostra professió l’interès per la cooperació és molt prevalent i volem cultivar-lo. Hem engegat amb una enquesta per copsar les opinions del col· lectiu i poder dissenyar d’aquesta manera el nostre full de ruta.

Amb molta motivació, ganes i entusiasme volem contribuir que el món sigui un lloc més just i solidari. Comptem amb vosaltres per fer-ho possible.

Juntes comarcals

Metges d’Estètica

Carlos J. Jarne Navalón, vocal

Combatre l’intrusisme En l’àmbit de la medicina estètica, l’intrusisme professional està arribant a unes proporcions alarmants. Cada cop més observem com persones sense formació i acreditació mèdica fan actes mèdics vinculats a la medicina estètica en espais sense autorització sanitària, fent servir materials i dispositius no autoritzats per l’AEMPS. Per aquest motiu, el passat 30 de juny, la Secció va celebrar una primera reunió de treball entre els estaments implicats a combatre aquest intrusisme: la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària de la Generalitat de Catalunya, la Unitat de Consum dels Mossos d’Esquadra, els membres de la Secció de Metges d’Estètica i els Serveis Jurídics del CoMB. L’objectiu de la reunió va ser dissenyar un protocol d’actuació coordinat, àgil i eficient, que creiem que ja està donant els primers fruits en la lluita contra l’intrusisme professional. 

GARRAF

MARESME

4a edició del Premi Dr. Josep Antoni Grifols i Roig

La salut dels professionals de la salut

L’acte de la professió mèdica del Garraf va tenir lloc el passat mes de setembre a Vilanova i la Geltrú i va reunir un centenar de professionals de la salut de la comarca. Durant la jornada es va fer el lliurament de la 4a edició del Premis Dr. Josep Antoni Grífols i Roig (2), un reconeixement als millor treballs de recerca en l’àmbit d’atenció primària, atenció hospitalària i atenció sociosanitària desenvolupats per professionals o equips de treball de la comarca.

Mataró va acollir el passat mes d’octubre l’acte de la professió mèdica del Maresme, la jornada professional, lúdica i cultural que anualment reuneix els professionals de la salut que viuen o treballen a la comarca.

El premi en la categoria d’atenció primària va ser per a Josep Maria Benet i Mar· tí, metge especialista en MFiC a l’EAP Roquetes-Canyelles, amb un treball sobre les reclamacions mèdiques en les consultes de pediatria d’Atenció Primària. En la mateixa categoria es va donar un accèssit a Mar Riera i equip per un treball sobre diabetis i funció renal en la gent gran.

En la categoria d’atenció hospitalària, el premi va ser per la Maria de las Nieves Görbig, metgessa internista del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG) i equip per un treball sobre les diferències en el maneig de NAFLD. En la categoria d’atenció sociosanitària, el premi va ser per al treball de Pilar Ortiz, resident de geriatria del CSAPG i equip sobre la prescripció inadequada de fàrmacs en pacients grans hospitalitzats.

L’acte es va celebrar a la Nau Gaudí de Mataró i va comptar amb una conferència sobre la salut dels professionals de la salut a càrrec del director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, que va exposar les estratègies i recursos per a un exercici de la professió segur i saludable. El president de la Junta Comarcal del Maresme, Pere Toran, va conduir l’acte i el president del CoMB, Jaume Padrós, el va cloure amb una reflexió sobre els reptes de la professió (1).

1

L’acte de la professió va comptar amb la participació de l’epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, An· toni Trilla, que va pronunciar la conferència “Falsa ciència i danys reals”.

2

37

Juntes comarcals

OSONA

BAGES

31a festivitat de Sant Cosme i Sant Damià a Vic

Encarna Sánchez, nova presidenta de la Junta Comarcal

La professió mèdica d’Osona va celebrar a la seu de la UVic_UCC a finals de setembre la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià amb el tradicional acte acadèmic i cultural organitzat per la Junta Comarcal d’Osona del CoMB i l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona (ACMO).

Encarna Sánchez Freire (4) va ser nomenada el passat mes de setembre nova presidenta de la Junta comarcal del Bages en substitució de Jordi Ali· gué, que ha ocupat el càrrec des de l’any 2018. Encarna Sánchez és metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària i actualment exerceix com a directora de l’EAP Navàs-Balsareny de l’Institut Català de la Salut (ICS). Ha cursat el Màster Atenció Primària de Salut per la UAB i el Màster en Gestió d’Equips i Serveis Sanitaris en l’Atenció Primària per la UB. Té gran experiència en la gestió d’equips i serveis sanitaris en l’àmbit de l’atenció primària i coneix molt bé la realitat de la professió mèdica a la comarca del Bages i les necessitats assistencials del territori.

Durant la jornada es va fer el lliurament dels Premis Sanitat Osona 2023 (3) en diferents categories. Els guardonats van ser: Joan Deniel i l’equip format per Jordi Prat, Pere Roura, Maria Àngels Capdevila i Víctor Farré; Cristina Muñoz i l’equip format per Edwin Muñoz, Verònica Arribas, Pere Roura, Fernando Ruiz, Sara Sánchez, Betlem Mateu, Maria Callís, Anna Maria Dar· nés, Isabel Casademunt, Juan Serra i Núria Roger; Nadia Espejo i l’equip format per Emilia Gabriela, Raül Guerrero, José Luis Molinero, Daniel Badia, Est· her Díaz, José Luis Cirella, Maria Alejo; Irene Gallego, Laia Comas; Miranda Muñoz; Oleksandr Yashchenko i l’equip format per Jordi Villalba; Marc Arimany; Natalia Arriaga; Estel· la Trias; Gemma Álvarez i Jesús Narváez; Tània Cosp i l’equip format per Meritxell Tor· rabias, Jacint Altimiras, Marta Rodrí· guez, Montse Ruiz, Maria Viñolas, Neus Roca i Estel Castany; Pablo Viñuales i l’equip format per Jordi Zafra, Paola Andrea Hortua, Ramon Clos i Jordi Villalba; Matilde Barneto i l’equip format per Joan Espaulella i Ramona Nicoleta Sandu; Queralt Miró, i Matilde Barneto.

Aquest relleu en la presidència de la Junta Comarcal es produeix pel nomenament de Jordi Aligué com a tresorer de la Junta de Govern del CoMB. La Junta de Govern del CoMB i la Junta Comarcal del Bages volen agrair al doctor Aligué la tasca feta al Bages durant aquests anys, així com el seu compromís amb els metges i metgesses de la comarca.

Vigília de Sant Lluc Els metges i metgesses del Bages van celebrar a finals d’octubre una nova edició de la Vigília de Sant Lluc, una jornada professional i lúdica que ha esdevingut un punt de trobada per als metges i metgesses que treballen o viuen a la comarca. En el marc d’aquesta celebració es van donar a conèixer els guanyadors dels premis convocats enguany: el Premi Bages de Ciències Mèdiques, que va quedar desert; la Beca Bages al Metge Jove, per a Marta Matas i el Premi Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarres i Claret, per a Maria Dolors Deola (5).

La vigília va comptar amb una conferència sobre crisi climàtica i salut per part de la física i meteoròloga de RAC1, Mònica Usart. Hi van intervenir també la presidenta de la Junta Comarcal del Bages, Encarna Sánchez; el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès; i el tinent d’alcalde d’Esports i Salut de l’Ajuntament de Manresa, Anjo Valentí.

3

La jornada va comptar amb una conferència del degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, Roberto Elosua, sobre els reptes en la formació dels professionals de la salut al territori.

4

38

5

Juntes comarcals

VALLÈS ORIENTAL

ANOIA

Premis Dr. Carles Vallbona i Calvó

Festivitat Dr. Pere Gabarró i Garcia

En el marc de l’acte de la Professió Mèdica del Vallès Oriental, del passat juny, es van lliurar els Premis Dr. Carles Vallbona i Calvó (6), en una sessió presentada per la cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Granollers i presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Oriental, Elisabet Deig.

Els professionals de la salut de l’Anoia van celebrar a l’Auditori del Museu de la Pell d’Igualada, el passat juny, la festivitat Dr. Pere Gabarró i Garcia, un acte que es caracteritza pel seu marcat accent professional, cultural i lúdic. La festivitat adopta el nom del metge igualadí Pere Gabarró i Garcia (1899-1980), qui va ser un cirurgià reconegut a nivell internacional i un dels pioners de la cirurgia plàstica a Espanya.

Els professionals premiats en l’edició de 2023 van ser, en l’àmbit de l’atenció primària, Alba Martínez Escudé i l’equip format per Guillem Pera, Anna Costa, Lluís Rodríguez, Íngrid Arteaga, Car· men Expósito, Pere Torán i Llorenç Ca· balleria. Els premis dedicats a l’atenció hospitalària van ser per a Ramon Ro· ca-Tey, i l’equip format per Manel Ramí· rez de Arellano, Juan Carlos González, Amparo Roda, Rosa Samon, Omar Ibrik, Jessica Ugalde i Jordi Viladoms.

L’accèssit en l’àmbit de l’atenció hospitalària el va rebre Ana Morillo Palomo.

Finalment, van cloure la sessió el president del CoMB, Jaume Padrós, i la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, que va pronunciar la conferència Salut i lideratge femení.

La metgessa de família a l’EAP Anoia Rural i presidenta de la Junta Comarcal de l’Anoia, Elisenda Florensa, (7) va presentar l’acte i la presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) i directora de l’Institut Borja de Bioètica, Montserrat Esquerda, va pronunciar la conferència “La salut mental dels adolescents”. Va cloure la jornada el vicepresident del CoMB, Jaume Se· llarès.

UNITAT DE PARTICIPACIÓ La Unitat de Participació vol apropar els serveis col· legials a tots els metges i metgesses. Amb aquest objectiu, durant el darrer trimestre de l’any, s’han organitzat diverses sessions i jornades informatives sobre temes d’interès professional.

El mes d’octubre va tenir lloc a Vi· lafranca del Penedès la jornada Nous reptes sanitaris en la sexu· alitat del segle XXI (8) on, des d’una vessant assistencial, es va reflexionar sobre l’evolució de la sexualitat en els darrers anys i es va analitzar la situació actual, tant a nivell social com mèdic, amb l’objectiu de donar eines als professionals a partir de les noves realitats existents. S’hi van tractar temes com la diversitat de gènere, la violència sexual i les malalties de transmissió sexual.

També a l’octubre es va celebrar una sessió sobre responsabilitat professional mèdica i seguretat clínica per als professionals del CAP Berga que va impartir el responsable de la Unitat de Medicina Legal al Servei de Responsabilitat Professional del CoMB, Carles Martín Fumadó (9).

6

8

7

9

En l’àmbit cultural, l’expresident del CoMB i responsable de la Galeria de Metges Catalans, Miquel Bruguera, va impartir a l’octubre una confe· rència a Monistrol de Montserrat sobre la figura del doctor Joan Carles i Amat, metge, músic i escriptor reconegut d’aquesta vila 

39

Consulta 21

Eloy Espín,

cirurgià digestiu i expert en cirurgia robòtica

“La robòtica està aquí per quedar-se i hi haurà robots a tots els hospitals.

Ajuden a fer fàcil el difícil” És cap de Secció a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat de Colon i Recte del Servei de Cirurgia General. Espín és un dels més destacats experts en cirurgia robòtica del país i ens va explicar en què consisteix aquesta tècnica, en quins àmbits s’aplica i ens va parlar sobre el seu present i futur. 

“S’està aconseguint que les dones s’apoderin i consultin més sobre la menopausa.

L’esperança de vida ha augmentat i volen més qualitat de vida” Responsable de la Unitat de Menopausa de l’Hospital de Sant Pau. Hi vam parlar sobre menopausa i sobre com ha anat canviant amb el temps la percepció social i clínica d’aquesta etapa. Sobretot, és un moment perquè les dones reflexionin sobre la seva vida, per fer canvis que comencen per elles mateixes. 

Joaquim Gea, pneumòleg

“Ens ha sorprès la bona acollida de l’assignatura d’Humanitats al grau de Medicina” Excap del servei de Pneumologia del Parc de Salut Mar i exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Actualment, és cap de servei emèrit del mateix centre sanitari. Ha estat un dels impulsors de l’assignatura Humanisme en Medicina, que s’ha incorporat recentment al grau en Medicina de la UPF i ens va explicar la importància de trencar la línia divisòria entre ciència, tècnica i humanitat. 

“El 98 % dels pacients que ens consulten sobre reaccions a antibiòtics no en són al·lèrgics. Cal destriar el gra de la palla” Cap del Servei d’Al· lèrgies de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Amb ella, vam repassar les al· lèrgies més habituals, com la del pol· len o els àcars, però també ens vam centrar en les al· lèrgies a medicaments: què ’hi pot fer quan un pacient presenta al· lèrgia a un medicament, sobretot quan aquest forma part de tractaments complexos i importants, com una quimioteràpia? 

Pilar Monreal, al·lergòloga

Missy Guinot,

ginecòloga i experta en menopausa

Selecció d’entrevistes disponibles del pòdcast del CoMB, Hipòcrates en pijama, dins de la secció Consulta 21, amb experts en diferents àmbits i especialitats professionals.

40

Consulta 21

Rafael Azagra, metge de família

“No podem evitar les caigudes en gent gran, però, si cauen, és important que aprenguin a protegir-se, millorant la força i l’equilibri” Conversem amb aquest metge de família al CAP Badia sobre les caigudes en gent gran: quins riscos comporten, com es poden evitar i com un programa pioner d’origen neozelandès aplicat a Catalunya ha aconseguit reduir-ne la incidència. 

“Els hàbits de vida actuals, amb molt ús de visió propera i amb manca d’il·luminació natural, juguen un paper important en l’aparició de la miopia”

Per escoltar aquestes entrevistes del pòdcast Hipòcrates en pijama:

Exerceix a l’Hospital Clínic de Barcelona, on és especialista en còrnia i cirurgia refractiva, a més de ser professor associat d’Oftalmologia a la Universitat de Barcelona (UB).

Parlem amb el doctor Torras sobre l’anomenada “epidèmia” de miopia i sobre altres problemes de la visió lligats a l’envelliment que afectaran una àmplia majoria de la població. 

Josep Torras, oftalmòleg

Hipòcrates en pijama

Maria Butí,

hepatòloga i especialista en medicina interna

“Tothom s’hauria de fer un cribratge d’hepatitis C un cop a la vida” És consultora sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, a més de ser investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Butí aborda les darreres i esperançadores notícies en la lluita contra l’hepatitis C i sobre altres temes relatius a la salut del fetge. 

Hipòcrates en pijama, el podcast del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). Un espai produït per l’equip de Comunicació del CoMB, amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, on podeu escoltar històries, testimonis i experiències de la mà de metges i metgesses i d’altres professionals. Parlem de medicina, de salut... i de moltes coses més. Hi posem un toc final d’història i cultura relacionada amb la medicina, de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Escolta’l i subscriu-t’hi des de la teva plataforma de streaming:

41

Cultura i societat

50è aniversari de Galens

L’equip de futbol integrat per metges celebra mig segle amb un simposi sobre la sostenibilitat del sistema públic de salut

Simposi sobre la sostenibilitat del sistema públic de salut.

D

L’equip Galens VH, format amb metges de l’Hospital de la Vall d’Hebron l’any 1974. [Arxiu del doctor Ferran Morell].

ins dels actes organitzats per celebrar els 50 anys de l’equip de futbol Galens, el CoMB va obrir les portes de la seva sala d’actes, el passat 29 de setembre, al simposi Característiques i sostenibilitat del nostre sistema sanitari. Tots els moderadors i ponents d’aquest acte van ser metges que van ser jugadors en algun moment de les diferents etapes de l’equip Galens Catalonia. Va ser un acte entranyable que va combinar de manera extraordinària història, ciència, emocions, esperit d’equip, qualitat docent i experiència professional.

En les successives intervencions, els ponents van destacar alguns punts clau per a la millora del sistema sanitari públic. El doctor Ramon Orriols va fer un recorregut per la història de la Me· dicina des dels inicis a l’antiga Grècia fins als nostres dies. El doctor Jaume Ferrer va defensar l’ètica i la sanitat pública com el millor regal que una societat es pot fer a sí mateixa. La formació dels metges de futur des de les Universitats va ser exposada pel doctor Ra· mon Pujol i les mesures a prendre per una sostenibilitat efectiva del nostre sistema sanitari pel doctor Manel Peiró.

ard Vieta, qui va destacar l’augment d’aquestes malalties. Els doctors Oriol Bestard i Carles Bravo van presentar els resultats dels programes de trans· plantament, en la sanitat pública, una activitat multidisciplinària altament qualificada. Com millorar l’adequació de l’assistència clínica fou el tema tractat pel doctor Xavier Bonfill, que va posar èmfasi en la necessitat de reduir les intervencions inefectives per invertir en les efectives. Propostes per aprofitar l’experiència dels metges vete· rans en la sanitat pública va ser el tema aportat pel doctor Ferran Morell.

La medicina i l’esport amateur, en aquest cas el futbol, van donar una lliçó humanista i d’autèntic equip que culminava 50 anys d’història sota un lideratge inequívoc, un fet que contrasta amb l’entorn que envolta, avui dia, l’esport professional. Amb la moderació dels doctors Ferran Morell i Màrius Morlans, el president del CoMB, Jaume Padrós, va donar la benvinguda destacant el que ha suposat aquest projecte esportiu i humà per a la professió i la satisfacció de què la institució col· legial s’hi pogués sumar.

La gestió i la política sanitària per un bon sistema públic de salut va ser el tema abordat pel doctor Vicenç Mar· tínez Ibáñez. Amb la moderació del doctor Enric Martí i del doctor Ferran García Bragado, la sessió va continuar amb l’aportació del doctor Rafael Albi· ol, qui va defensar el paper central del metge de família en el sistema de salut. El servei de banc de sang, un exemple de servei públic, va ser el tema que va desenvolupar el doctor Manel Peiró.

La salut pública i la salut mental van ser els àmbits tractats pel doctor Edu·

Els doctors Joan Toribio i Moisès Suárez van moderar una conversa entre els doctors Lluís Payan, que va defensar el paper dels centres concer· tats, i Felip Nicolau, que va fer una aposta pel sistema sanitari mixt. Cinc comunicacions curtes i la presentació del doctor Ricard Casamor, qui va fer un resum històric de Galens, van completar el programa, que va cloure l’exconseller de Sanitat Xavier Trias. 

42

Dr. Ramon Pujol i Dr. Manel Escudé, metges i membres de Galens

Cultura i societat

El Museu d’Història de la Medicina inaugura una subseu a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC

E

l Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC), fundació vinculada al Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), va inaugurar, el passat 28 de setembre, una subseu a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), concretament l’edifici Can Baumann de Vic. La col· lecció del MHMC exposada a la subseu de Vic compta amb figures anatòmiques, material mèdic, quirúrgic i d’anatomia patològica i bacteriològica, medalles i il· lustracions històriques que representen l’evolució de la medicina i de les especialitats mèdiques al llarg del període contemporani.

Segona etapa del projecte Memòria de la Professió

M

emòria de la professió va ser un projecte editorial del CoMB, iniciat l’any 2002, consistent a fer entrevistes a metges veterans que tenien una pràctica professional extensa. El projecte el dirigia el doctor Lluís Daufí, metge jubilat del Laboratori CIBA, on havia estat director mèdic, també va ser professor adjunt de Patologia General de la Universitat de Barcelona.

Durant el temps que Daufí va liderar el projecte (2002–2009) es van fer 17 entrevistes que es publicaven com un annex de la revista col· legial i ara es poden trobar a la web de la Galeria de Metges Catalans.

Aquest 2023 ha estat l’any de la reaparició de Memòria de la professió amb

A l’acte inaugural de la subseu del MHMC a Vic, van participar el president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), Josep Ari· many-Manso; la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; el president del CoMB, Jaume Padrós; el president del Patronat del MHMC, Xavier Sierra, i l’alcalde de Vic, Albert Castells.

Tots els participants van ressaltar que la inauguració de la subseu de l’MHMC forma part d’un somni que posa a l’abast de tothom el valuós fons de l’MHMC. Un pas més per tenir en un futur un museu amb la qualitat i importància que es mereix la història de la medicina a Catalunya. 

Memòria de la professió:

alguns canvis. En aquesta segona època, les entrevistes tenen format digital.

Es poden consultar a la web Galeria de Metges Catalans, dins de l’apartat Memòria de la professió on apareix el llistat de les entrevistes a partir de la més recent. S’hi poden llegir les entrevistes a: Pere Miret, Josep M. Carrera, Antoni Castells, Miguel Ángel Asenjo, Miquel Bruguera, Josep Antoni Bombí, Mercè Boada, Xavier Carbonell-Estrany, Car· men Gomar i Daniel Figuerola. En els mesos vinents es publicaran les memòries de Teresa Estrach i Xavier Iglesias Guiu.

Cada entrevista permet entendre la personalitat de l’entrevistat i coneixer la seva opinió sobre diferents aspectes de la professió mèdica. 

43

Cultura i societat Vídeo del simposi:

Dona, esport i salut en la 15a edició del Simposi dels Medijocs

Les activitats culturals del darrer trimestre

E

E

n el marc dels Medijocs 2023 el CoMB va organitzar la 15a edició del simposi sobre Salut, Medici· na i Esport, celebrat el 6 de juliol i en el qual es van tractar diverses qüestions específiques sobre la pràctica de l’esport entre les dones, de la mà d’experts en medicina esportiva.

Durant la sessió es van examinar des de diversos àmbits els aspectes de la pràctica de l’esport en relació amb la salut de la dona: cicle menstrual i esport, l’esport durant l’embaràs i l’efecte sobre el sol pelvià, la lesió de genoll, els esports extrems i l’alimentació saludable. El cap de la Unitat d’Esport i Salut del Consell Català de l’Esport, Ramon Balius, i la cap dels Serveis Mèdics CAR Sant Cugat-Consorci Sanitari de Terrassa, Mont· se Bellver, van moderar i aportar les conclusions del debat, en el qual també va participar la triatleta i entrenadora Judith Corachan, que va explicar la seva experiència com a esportista d’elit.

La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bis· be, va cloure l’acte, al final del qual l’especialista en Medicina de l’Esport i coordinadora del Grup de Treball “Exercici i salut” de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Montserrat Romaguera, va presentar el seu llibre Mi médico me manda a paseo. 

44

l darrer trimestre de 2023, la Secció de Metges Sènior del CoMB, ha dissenyat una agenda cultural plena de conferències molt variades: Acompanyant la vida, a càrrec de Cristi· na Domingo, Isabel Giralt i Josep Lluís Trallero; Les lluites de Bach, impartida per Juan García Alsina; Un recorregut museístic pels cementiris del món, a càrrec de Llorenç Balagueró; Sènior, la vida que no cessa, per Manel Domín· guez; Aigua, convivència i supervivència, a càrrec de Lorenzo Correa Lloreda; Pinzellades antàrtiques, impartida per Mario Manríquez Landoff, i Història de la llengua Catalana de Jordi Arruga.

A més de les conferències, cal destacar els habituals concerts que es celebren cada trimestre, com els de l’Orquestra Ars Medica i els de la Coral del CoMB i de l’Hospital de Sant Pau. Així com les sessions de cinema, visites i excursions d’un dia i els viatges amb destinació a Sevilla i Praga. Com a novetat, s’ha programat un curs de 10 sessions de Música i naturalesa humana impartit per l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). 

Exposicions d’obra artística al Col·legi

E

l Col· legi de Metges de Barcelona disposa a la planta baixa de l’edifici col· legial d’un espai d’exposicions a on els metges i artistes vinculats amb el món de la medicina exposen les seves obres artístiques d’escultura, pintura i fotografia.

La segona quinzena d’octubre es van exposar les fotografies presentades al 2n Concurs de Fotografia de la Intercol· legial Sènior (1) (16 al 31 d’octubre). També han exposat la seva obra Paz Flores, Faccions i ficcions, pintura mixta (2) (2 al 13 d’octubre); Heribert Masats, Paisatges i textura, pintura mixta (3) (2 al 15 de novembre); Salvador Navarro, Aquarel· les (4), i Enric Ripoll i Núria Candau, Encontre pintura i escultura, escultura en ferro i pintura a l’oli (5) (4 al 31 de desembre). 

Cultura i societat Més informació:

Galeria de Metges Catalans

L’escola de Farmacologia de Barcelona

L

a Facultat de Medicina de Barcelona ha estat l’origen de diverses escoles mèdiques que han tingut força prestigi perquè han contribuït a la formació de successives generacions de metges. La més coneguda fou l’Institut de Fisiologia de Barcelona que va fundar i dirigir el professor August Pi Sunyer, que va tenir força projecció internacional, però va ser desmantellada al final de la Guerra Civil. De tant relleu com l’Institut de Fisiologia van ser l’escola de Farmacologia del professor Gar· cia Valdecasas, l’escola de Medicina Interna del professor Pedro Pons i l’escola de Dermatologia que va fundar el professor Xavier Vilanova, segurament la que ha durat més anys, perquè es va mantenir activa sota la direcció del professor Piñol i després del professor Mascaró.

Membres destacats d’aquestes escoles figuren a la Galeria de Metges Catalans, ja que, en més o menys grau, van fer contribucions importants al desenvolupament de les seves especialitats.

En els darrers mesos, hem incorporat a la Galeria de Metges Catalans quatre farmacòlegs de l’escola de Barcelona que han mort en els darrers mesos: els catedràtics Sergi Erill, Francesc Jané, Eduardo Cuenca i Joan Gibert Rahola.

Els dos primers van estar en el temps de formació com a especialistes a la Universitat de Barcelona (UB), a la càtedra del professor García Valdecasas, però aviat van passar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), quan Josep Laporte obtingué la càtedra de Farmacologia d’aquesta universitat.

Cuenca i Gibert es van instal· lar a Cadis, després de guanyar, en èpoques dife-

Càtedra de Farmacologia a l’Hospital Clínic de Barcelona. D’esquerra a dreta, a primera fila: els metges J.A. Casellas-Boix, A. Armengol, J.A. Salvà, G. Palacios, F.G. Valdecasas, P. Puig-Muset, i J.M. Massons. A la segona: I. Estrada, T. Richou, J. Camps, J. Laporte, H. Badell, S. Glazman, J.M. Sabala, J. Coll, S. Garriga. El Sr. A. Trias, Sra. M. Casellas-Boix. A la tercera fila: Sres. J. Pedrals i A.M. Ametlla, Sr. R. Krenn, Sra. A. Papiol, Sres. N. Fernández, J. Kpaff, R. Ribot. J. García-Llauradó, David Tornos i Sr. E. Jofré. Barcelona, 30 d’octubre 1950 [Família Massons Rabassa]

rents, la càtedra de Farmacologia d’aquesta universitat, i hi i van fer tota la carrera docent i de recerca, obtenint un notable prestigi acadèmic. També havien estat catedràtics a Cadis Josep Laporte i Josep Antoni Salvà, deixebles de Valdecasas, però tan bon punt tingueren oportunitat de guanyar la càtedra de la UB, el doctor Salvà, i la de la UAB, el doctor Laporte, tornaren.

Massons, cirurgià i historiador. També s’inclou a la Galeria un metge que marxà primer a Anglaterra, després a Nova Zelanda i, finalment, als Estats Units, però que mai perdé les seves arrels catalanes, Josep García Llauradó. 

Miquel Bruguera Cortada,

director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB

A l’escola del doctor Garcia Valdecasas hi hagueren altres metges que tenen un lloc a la Galeria, però no van tenir tanta projecció universitària com els mencionats. En són exemples Dionís Monton, anestesiòleg, i Josep Maria

45

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

CONSULTES MÈDIQUES Lloguer despatxos equipats Zona Casanova / Diagonal.

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. www.grupmedic.com 934 195 121 grupmediccasanova @gmail.com Despatxos mèdics Carrer Tuset / Travessera de Gràcia. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a divendres.

Atenció secretaria 12 hores.

Neteja diària. Informàtica.

Personalització i màrqueting.

Medical Tuset Barcelona www.mtb.cat 933 906 716 627 561 091 sosquin@zonamedica.es CALLMED. Suport telefònic per a Clíniques i Centres mèdics Atenció telefònica

personalitzada.

Experiència en la gestió d’agendes mèdiques totes les especialitats. Tarifació variable per segons d’operadora. Supervisió i formació dels operadors inclòs. www.callmed.net 933 906 703 627 561 091 comercial@callmed.net Es lloga despatx mèdic Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271 Consulta pediàtrica Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.

Jaume Mas 677 400 040 Lloguer despatxos mèdics a estrenar Calvet, 30 / Diagonal / Francesc Macià. Barcelona.

330 m2 d’instal·lacions. Tots exteriors, decoració alt standing, completament equipats, a punt per

treballar, tots el serveis, tracte personalitzat, recepció trucades, agenda telefònica, AA/CC ind, ADSL per cable+wifi, etc. Últims mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques i facilitats accés.

Dr. Soler 606 376 797 La Rotonda Consultes Mèdiques Pg. Sant Gervasi / Av. Tibidabo. Local a peu de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat Marcel Boquer 934 174 672 info@larotondacm.cat La Rotonda Consultes Mèdiques Servei de Secretaria telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat Marcel Boquer

934 174 672 info@larotondacm.cat Consultori mèdic amb sortida al carrer Alacant, 26, baixos.

Immillorable situació, a 25 m dels consultoris de Clínica Sagrada Família.

140 m2, tots en planta, 6 boxs més un petit d’urgències, equipats amb l’última tecnologia. Per jubilació queden buits 3 despatxos a cobrir per qualsevol especialitat.

Dr. Pere Català Robert 666 526 725 / 932 017 207 13228pcr@comb.cat Despatx sanitari en lloguer per dies o tardes De 15 m2, en centre multidisciplinari a peu de carrer, barri del Clot (BCN).

Inclou: subministraments, wifi, videoporter individual, aire condicionat individual, accessibilitat, neteja, arxiu, rentamans, impressora, etc. Ambient agradable fengshui. Molt ben comunicat. Preu des de 130 €/mes, 1 matí o tarda fixa setmana.

Núria 618 568 997 (whatsapp)

Lloguer de despatx al Centre Mèdic Bonanova Situat a la mateixa plaça de la Bonanova. Es lloga despatx en un entorn privilegiat. El centre té altres professionals: metges i fisioterapeutes. De 9 m2 amb molta llum i un balcó, amb vista a la plaça. En un 2n pis. Ben comunicat amb els FFCC, Autobusos i 2 pàrquings. Preu a convenir.

Dr. Manuel Montero 628 529 166 mmontero2312 @gmail.com Despatxos mèdics de lloguer Al Passeig de la Bonanova, 69 (Antiga Dexeus). Lloguer en mòduls de 4 hores a la setmana, preu mensual 240 € + IVA. Mòdul de 8 hores a la setmana per 384 € mes + IVA. Comença a treballar en una ubicació excel·lent.

Mª José Ramírez 649 896 678 Es lloguen sales de consulta per a professionals sanitaris De 15m2 al centre de Sant Cugat del Vallès.

Premis a les millors pràctiques en Conciliació al sector sanitari

2024

Millors pràctiques en Conciliació al sector sanitari

46

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) vol donar visibilitat als projectes, als professionals i als centres compromesos amb la conciliació de la vida professional i personal en l'àmbit sanitari i contribuir al coneixement i a l'intercanvi d'experiències. Per aquesta raó convoca els Premis a les millors pràctiques en Conciliació al sector sanitari, a través dels quals el CCMC vol generar un banc de bones pràctiques que ha de permetre aprendre els uns dels altres i, al mateix temps, sensibilitzar la societat de la necessitat de fomentar la conciliació dels professionals de la salut.

PRESENTA EL TEU PROJECTE - CONVOCATÒRIA 2024 El termini de presentació finalitza el 8 de febrer de 2024.

Podeu consultar les bases i conèixer els projectes premiats a l’edició 2023 a www.ccmc.cat.

Per a qualsevol dubte o aclariment: premisconciliacio@ccmc.cat

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

Totalment equipades i amb servei de recepcionista, programari de gestió de pacients, impressora, etc. Preu mensual final depenent de les hores/dies contractats. Consulteu tarifes. Disponibilitat immediata.

Keyvan Torabi 647 920 216

Lloguer despatx mèdic equipat

Es traspassa per canvi de localitat gran i nou centre de medicina estètica

Lloguer despatx en centre sanitari

De 400 m2 a Mollet del Vallès. Immillorable ubicació. Actualment actiu, totalment equipat, cartera de més de 1.500 clientes, es deixa tot tipus d‘aparells de medicina estètica, lliteres, etc.

Angel 610 774 064

La teva consulta mèdica privada a Terrassa sense inversió

CR Salus ofereix consultes totalment equipades, plataforma virtual les 24 hores, gestió de pacients, anàlisis clíniques, subministraments i equipament per a una quota mensual raonable.

934 002 793 info@crsalus.com

Es traspassa Centre mèdic polivalent amb 42 anys de presència

Al costat del Camp Nou de Barcelona. En ple rendiment: acords amb mútues, base de dades de més de 37 mil pacients, part privada en augment, 8 boxes. Servei d’infermeria i anàlisis clíniques cada dia amb Synlab, clínica dental, medicina estètica, i 12 especialitats mèdiques més, dipòsit de medicaments, centre vacunal, etc.

Dra Mónica Ruiz 636 696 289

Amb sala de procediments contigua, a punt per exercir. Situat dins de centre mèdic homologat amb registre sanitari. Localitzat a Barcelona centre, amb una bona accessibilitat.

Preguntar per la gerència 645 104 545

Situat a Doctor Pi i Molist, 8, 08016 Barcelona. Zona de Virrei Amat. Està molt ben comunicat, tant per metro L-5 (blava) com per molts autobusos.

Centre Sanitari amb autorització administrativa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, lloga despatx per dies i/o hores (amb tots els serveis inclosos).

Xavier Segarra Litran 630 580 602 (whatsapp) xsegarra60@gmail.com

En venda o lloguer local ideal consulta mèdica Carrer Greco al costat del Passeig de Maragall.

Local de 550 m2 a peu de carrer i 500 m2 de semisoterrani. Local idoni per a consulta mèdica o per a consulta de fisioterapeuta.

670 269 283

Despatxos mèdics lloguer per Mòduls a Barcelona (barri de Gràcia).

Acabats de renovar, lluminosos, amb tots els serveis inclosos (recepció, neteja, mobiliari, climatització, wifi). Ben comunicat.

Marina 639 239 959

Despatx mèdic en venda (Barcelona - barri de Gràcia).

De 151 m2, te 7 despatxos, 2 sales d’espera, 2 banys.

Aire condicionat. Armaris encastats. Ubicat a CM la Salut 78. Molt ben comunicat. Plaça pàrquing opcional.

Marina 639 239 959

Centre mèdic privat a Baix Llobregat Local de 200 m2 de lloguer (1.425 €). Concert amb totes les mútues, especialitats i conveni amb UNESPA per a tractament d’accidents de trànsit. Preu venda: 450.000 € (preu inclou dues societats limitades unipersonals). Facilitats de pagament i possibilitat de negociació. traspasocentro737 @gmail.com

Es ven centre mèdic online, Per no poder atendre.

Demanar per Maite 625 572 061

Despatxos en centre de Neuropsicologia a Sant Cugat Lloguem despatxos a Sant Cugat per a professionals de la salut mental. Flexibilitat de lloguer per hores, dies, setmanes o mesos. Inclou derivació de pacients.

Contacta’ns per a més informació. Aprofita aquesta oportunitat en un centre de qualitat.

Tamara Pinillos Blanco 631 607 490 psicologiacreativa23@ gmail.com

Es lloga despatx/ consulta per mòduls en consulta mèdica Té permisos i sala de cures. Situada a prop de plaça de la Bonanova, Barcelona.

Silvia 630 953 298 migdies o nits

Disponible local per llogar, habilitat per a consultes mèdiques Es tracta de local nou de 125 m2 (planta baixa) al centre de terrassa (a 1 min a peu de FFGG Terrassa Centre) equipat amb 2 consultes, 2 sales d’espera, bany, cuina i recepció a l’entrada.

Joan Boada 629 232 475

Es ven clínica oftalmològica Totalment equipada al passeig de la Zona Franca, a la plaça del mercat.

Miguel 676 924 191

Es traspassa centre mèdic amb llicència de centre mèdic Multiconsultes, centre de medicina estètica i consultori mèdic, d’infermeria i d’atenció no mèdica a la salut de les persones. També disposa de Codi Registre de Centres, Serveis i Establiments Sanitaris de Catalunya (GenCat).

Emilio Montero 689 068 692 emontero @oksygenclinics.com

DIVERSOS Boomerang-Secretaria Telefònica Recepció de trucades per a doctors (duem agenda mèdica i prenem nota missatges), des de 50 € / mes. Altres serveis: recepció de correspondència i transcripcions per ordinador (textos en Word).

Demanar per Gemma o Manel 934 173 547 Fax 934 213 487 b oomerang1 @outlook. es/ boomerang secretariatelefonica @gmail.com

Empresa de serveis Carrer Mallorca, 281, 3r 1a.

08037 Barcelona. ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal d’assistència geriàtrica, servei domèstic i cuidadors infantils. Ens adaptem a les necessitats de cada llar.

638 929 953

Els seus pacients sempre atesos! Medi-Office-Call Center Mèdic Atenció telefònica mèdica especialitzada (recepció, filtrat, desviaments).

Gestió d’agenda mèdica.

Concertació de cites.

Enviament de missatges (mail, sms, whatsapp).

Atenció robotitzada intel·ligent (IA) fora d’horari. www.medioffice.es 933 637 350 info@medioffice.es

TREBALL S’ofereix per treballar en consulta mèdica Com a recepcionista, telefonista, tasques administratives i auxiliar d’infermeria. Informàtica.

Català Nivell C. Incorporació immediata.

Tinc referències.

Montse 650 089 369 montsesosp3 @hotmail.com

Dona de 51 anys de Barcelona.

M’ofereixo per treballar en consultori mèdic Tasques de recepció, organització agenda mèdica. Responsable i bon tracte amb la gent.

Català, castellà i anglès fluid.

Esther 630 952 721

47

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

M’ofereixo per a recepció i equip mèdic Auxiliar d’infermeria i administratiu.

Acompanyament a pacients com a coach formada en dol, catàstrofes i violència. Experta en comunicació i redacció d’articles.

Virginia Bernal 676 777 041 virginiadrombcn @gmail.com

Soc Esther i busco feina en el món de la sanitat Tinc experiència com a recepcionista i atenció als usuaris. Tinc titulació de sociosanitària. Barcelona i Vallès Oriental.

605 153 187

M’ofereixo com a administrativa per a consulta mèdica Soc una persona que tinc

experiència en el sector salut, hospitals, clíniques i sociosanitaris. Tinc el tècnic de graduat superior d’infermeria i tasques administratives, tècnic anàlisis clíniques, informàtica.

Disponible als matins i algunes tardes.

Pilar 631 482 477

El meu nom és Guadalupe Alarcón Ferri, professional en la gestió administrativa i facturació Em defineixo com una persona amb un grau alt d’empatia, orientació i capacitat d’escolta al pacient. Motivació per la meva feina, rapidesa en l’aprenentatge, vocació de servei.

610 763 819 alarcon.ferri@ gmail.com

M’ofereixo com a secretàriarecepcionista per a consulta mèdica Soc una persona amable i responsable, amb moltes ganes d’aprendre, posant tota la meva dedicació.

M’encantaria crear un bon ambient per als pacients i que se sentin acollits. També donar suport als metges en tot el que necessitin.

Marta 662 083 837 martaiglesiasalvite @gmail.com

RecepcionistaAdministrativa Experiència en atenció al client/pacient.

Adaptació a equips i capacitat d’aprenentatge.

Mireia Cabasés 610 288 440

S’ofereix per a treballar en consulta mèdica o hospital Com a recepcionistatelefonista, tasques administratives; amb coneixements d’informàtica, català nivell C i anglès nivell mitja. Soc persona resolutiva i responsable, amb cotxe propi i disponibilitat immediata.

Teresa 661 058 117 / 933 405 473 tmillan62@gmail.com

UTILLATGES VENDA DE MATERIAL procedent de centre mèdic Campímetre de cúpula GENERAL ASDE model ASCAME amb poc ús i bon estat 350 €. Analitzador (test) lactats LACTATE PRO 2 (poc ús-semi nou) 300 €.

Espiròmetre SPIROBANK II SMART (com nou) 1.100 €.

Frontofocòmetre QUIRUMED (nou, sense ús) 320 €. Botella d’oxigen de 2 litres (plena) + caudalímetre (sense ús) 220 €. Test de titmus (estereòpsia de la mosca, test de cercles, test d’animals) NOU, sense ús 200 €. Fonendoscopis HEINE GAMMA 3.2 (nous a estrenar) preu unitari 65 €, dos per 120 €. Maletí d’emergències (reanimador portàtil amb oxigenoteràpia, aspiració manual i botella d’oxigen) 145 €. Terminal per fitxar biomètrica (control de presència treballador) ZKTECO (amb només un any d’ús) 350 €. Tauleta/ carro auxiliar material mèdic (molt poc ús-seminova) 100 €.

Tonòmetre ocular RIESTER (nou, a estrenar) 150 €. (per fotografies contactar per whatsapp al 620 917 140).

Article complet a: www.blogcomb.cat

m

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió de terminologia mèdica que considerem que pot ser del vostre interès.

Aquest any 2023 s’ha actualitzat el Diccionari de seguretat alimentària, consultable en línia en el web del TERMCAT. L’obra es va donar a conèixer inicialment a final de 2021, i aleshores contenia uns 500 termes relatius a la seguretat alimentària, la qualitat dels aliments i els sistemes de control i d’anàlisi del risc. Us en vam parlar en el

48

Consultori terminològic del COMB 163. Amb l’actualització, el diccionari es considera ja complet i assoleix la xifra total de més de 700 termes.

En aquest apunt us volem parlar, des del punt de vista terminològic, d’alguns termes rellevants en seguretat alimentària. 

M. Antònia Julià Berruezo Centre de Terminologia TERMCAT

Grup Med La importància de mantenir les cobertures de les assegurances actualitzades

A

l’hora de protegir-se és igual d’important contractar una pòlissa adequada a les necessitats de cadascú com tenir les cobertures actualitzades als riscs del moment. Per això, revisar les assegurances periòdicament és una eina de prevenció que, d’una banda, mantindrà el nivell de protecció sobre la base de les necessitats del moment i, d’una altra, permetrà optimitzar les cobertures que es tinguin contractades, evitant duplicitats de cobertures i sobrecostos.

EN QUÈ CONSISTEIX LA REVISIÓ D’ASSEGURANCES El servei de revisió d’assegurances de Medicorasse és gratuït i es basa en un assessorament individualitzat per a cada client per part d’un assessor personal que, amb el suport d’una eina digital, elaborarà un informe detallat de les necessitats asseguradores, amb l’objectiu d’oferir una proposta de protecció integral adaptada a la situació actual. El procés de revisió és el següent:

ANÀLISI PERSONALITZADA DE RISCS I NECESSITATS A partir de les dades aportades, l’assessor personal farà una anàlisi exhaustiva de la

situació i circumstàncies per determinar els riscs als quals s’està exposat i comprovarà si han variat respecte als identificats en la data de contractació de les assegurances o si han evolucionat, han desaparegut o n’han sorgit de nous. El primer pas serà analitzar els riscs als quals s’està exposat i també la família, en cas d’imprevistos com una baixa laboral, una invalidesa, accident o defunció. A continuació, s’avaluarà quina protecció personal i patrimonial es té, ja sigui enfront de tercers o pròpia i, finalment, s’analitzarà la situació per afrontar la jubilació.

COBERTURES OPTIMITZADES I A MIDA El següent pas que fa l’assessor és avaluar el grau de protecció. És a dir, comprovar si les cobertures que es tenen contractades cobreixen els riscs detectats anteriorment.

En cas que les cobertures actuals siguin insuficients, s’encarregarà de buscar les solucions a mida entre les companyies líders, amb la finalitat de protegir les descobertures. Paral· lelament, l’assessor també s’encarregarà de detectar si hi ha duplicitats o excés de cobertures i així reduir el cost de les assegurances.

INFORME DE PROTECCIÓ INTEGRAL Arribats a aquest punt en què l’assessor personal coneix els riscos i n’ha avaluat les cobertures, presentarà un informe detallat amb la proposta asseguradora adaptada a les necessitats del moment que permeti mantenir els riscs protegits a nivell personal, patrimonial i professional.

En conclusió, per estar protegit no cal només tenir contractades assegurances, sinó que, a més, cal que les cobertures estiguin actualitzades. Per això és recomanable revisar els riscs i assegurances periòdicament. 

Medicorasse disposa d’un equip altament especialitzat que t’assessorarà i et guiarà per contractar l’assegurança que s’adapti a les teves necessitats.

En cas d’estar interessat a rebre més informació:

Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. Domicili social: Passeig de la Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció 1a, amb clau DGSFP J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el Llibre II del Real Decret Llei 3/2020, de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la Distribució d’assegurances

49

Grup Med

Aspectes clau per a la planificació financera de la jubilació És important planificar financerament la jubilació molt abans del moment en què arribi per tal d’aconseguir mantenir el nivell de vida que s’ha tingut durant la vida laboral. A continuació, se’n detallen els aspectes a tenir en compte.

Calcular les necessitats per al futur

Començar a estalviar tan aviat com sigui possible

Revisar el pla d’estalvi per a la jubilació cada any

Les circumstàncies personals entren en joc a l’hora de calcular quants ingressos es necessitaran a l’hora de jubilar-se. No és el mateix arribar a aquesta etapa amb un habitatge en propietat que haver de continuar afrontant una renda o hipoteca; no és el mateix rebre ingressos de productes d’inversió o habitatges llogats que haver de fer front a deutes. Com tampoc és igual el nivell de despesa de cada persona, ni les seves prioritats a l’hora de fer servir els seus diners. O no gaudir d’una bona salut, ja que és possible que uns certs impediments obliguin a gastar més.

L’eina més poderosa amb la qual es compta per planificar la jubilació és el propi estalvi. Per això el més important és començar a estalviar de forma regular per a la jubilació, ja que el temps i el tipus d’interès compost juga a favor.

És recomanable revisar l’evolució del pla d’estalvi per a la jubilació de manera anual, i també, després de qualsevol fet rellevant que succeeixi en les nostres vides. És l’única manera de saber si s’està complint o no amb els objectius plantejats, per poder introduir en el pla els canvis que siguin necessaris.

Disposar d’aquesta informació i l’estimació de les necessitats que es tindran durant la jubilació pot ajudar a establir un objectiu d’estalvi que proporcioni un complement en forma d’ingrés mensual a la pensió pública de jubilació.

• Buscar el producte que permeti obtenir la rendibilitat desitjada a llarg termini i s’adapti al perfil de risc de cadascú. El sistema financer compta amb diverses alternatives d’estalvi i inversió pensades justament per ajudar als qui desitgen estalviar de manera constant i a llarg termini, especialment per a la jubilació.

• És important que l’import destinat a l’estalvi sigui còmode, que permeti afrontar les necessitats del present i que sigui una base de cara al futur. Cal recordar que es pot variar la quantitat en qualsevol moment.

• Diversificar l’estalvi per a la jubilació entre diferents actius financers permet reduir el risc que s’està assumint i en el llarg termini permet millorar la rendibilitat de les inversions.

50

Grup Med

QUAN EM JUBILI, QUÈ PUC FER AMB EL MEU PLA DE PENSIONS O DE JUBILACIÓ?

Cal destacar que no és obligatori recuperar el pla de pensions una vegada que es deixa de treballar ni hi ha un límit màxim d’anys per recuperar els diners.

La majoria dels jubilats opten per recuperar la inversió del seu pla de pensions, ja que aquest estalvi és el que els permetrà mantenir el seu nivell de vida i complementar la seva pensió pública, però és important saber que és possible continuar realitzant aportacions periòdiques al pla de pensions mentre el partícip així ho desitgi.

Maneres de recuperació del pla de pensions o de jubilació Una vegada s’ha accedit a la jubilació (a edat ordinària, anticipada o diferida), es poden recuperar les aportacions que el partícip hagi fet al llarg de la vida del pla més la possible rendibilitat que aquest li ha generat. Quan es decideix dur a terme això, el client disposa de diferents opcions per rebre els seus diners:

• En forma de capital: es cobren tots els fons d’una sola vegada*.

• En forma de renda: es rep periòdicament una quantitat determinada dels fons. La periodicitat pot ser mensual, trimestral, semestral o anual.

• En forma mixta: una part dels fons s’obté en forma de capital i una altra en forma de renda.

• En forma de disposició: consisteix a rebre els fons a petició del beneficiari sense una periodicitat regular amb les limitacions que s’estableixin en les especificacions dels plans de pensions.

Però, a més de la contingència de jubilació, hi ha altres “supòsits excepcio· nals de liquiditat” que permeten recuperar la inversió del pla de pensions de manera anticipada a la jubilació:

• Desocupació de llarga durada: el titular del pla de pensions ha d’acreditar tres requisits: • Estar en situació legal de desocupació.

• Estar inscrit com a demandant d’ocupació.

• Haver esgotat la prestació contributiva per desocupació o no tenir-hi dret.

• Incapacitat laboral permanent: pot ser total, absoluta o gran invalidesa.

• Dependència severa o gran depen· dència: el titular ha d’acreditar ser dependent o gran dependent.

• Malaltia greu: el titular ha d’acreditar l’estat de malaltia greu. En aquest supòsit també es contempla que la malaltia greu sigui patida pel cònjuge i els ascendents o descendents de primer grau.

• Desnonament de l’habitatge habitual.

• Defunció: en cas de defunció del titular, són els seus beneficiaris els qui reben el capital acumulat en el pla de pensions. Si no se n’haguessin designat els beneficiaris, són els hereus els qui reben els diners.

• Després d’un període de deu anys:

L’aportació a un pla de pensions després de la jubilació Com en qualsevol producte d’estalvi privat, la decisió de les aportacions és personal i està subjecta a les circumstàncies individuals. En l’actualitat, l’estalvi després de la jubilació s’ha convertit en una opció molt estesa que, a més, permet continuar beneficiant-se d’una sèrie d’avantatges fiscals cada any.

Les aportacions addicionals que s’hi facin una vegada iniciat el cobrament del pla de pensions per jubilació s’han de destinar a les contingències de defunció o dependència, tal com estableix la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions.

Per continuar amb les aportacions al pla de pensions una vegada jubilats, és necessari que:

• El producte d’estalvi ha d’haver estat contractat durant la vida laboral acti· va, és a dir, abans de la jubilació.

• No s’hagi realitzat cap rescat parcial o total sobre la base d’aquesta contingència. No obstant això, el beneficiari pot recuperar el capital posteriorment en qualsevol moment.  * De manera transitòria, els rescats en forma de capital de participacions amb antiguitat 31/12/2006 o anterior estan bonificades amb una reducció fiscal del 40%, tributant només pel 60% restant. Per a contingències esdevingudes des d’1 de gener de 2015, el termini per a aplicar aquesta reducció és de 2 exercicis fiscals. Per a contingències esdevingudes entre 2011 i 2014, el termini és de 8 exercicis fiscals. Per a contingències esdevingudes en 2010 i amb anterioritat, el termini va expirar el 31 de desembre de 2018.

Med1 Serveis Financers, com a agent bancari del BBVA, compta amb un ampli equip d’experts per analitzar les teves circumstàncies i orientar a planificar la jubilació en funció d’aquestes.

Per rebre més informació:

des de l’1 de gener de 2025 es podran rescatar aquelles participacions amb una antiguitat mínima de deu anys.

51

Innovació i tecnologia Vídeo de la sessió:

2a Jornada Anual del GIPS La salut avança amb la col·laboració dels clínics amb professionals d’altres disciplines

Alexandre Perera, Jaume Padrós, Daniel Crespo i Clara Prats.

E

l Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats a la Salut (GIPS), creat l’any passat pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC), va celebrar el passat juny a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la Segona Jornada Anual sota el títol Tecnologia i salut: present i futur.

La trobada entre professionals de diferents disciplines va esdevenir un profitós espai per posar en comú reflexions, per conèixer experiències de col· laboració d’èxit que ja s’estan duent a terme i per debatre els principals reptes i oportunitats que les tecnologies emergents plantegen en l’àmbit de la salut. L’organització de la jornada va ser possible gràcies a la col· laboració amb · la UPC, Xartec Salut, el Col legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació Bioinformàtics Barcelona i l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB. Prop de 200 professionals de dife· rents àmbits i disciplines del coneixe· ment i procedents de diverses institu·

52

cions van seguir la jornada de manera presencial o online.

El president del CoMB, Jaume Padrós, i el rector de la UPC, Daniel Crespo, en la presentació de la jornada van destacar la importància de generar espais per al diàleg i la reflexió entre els mons de la tecnologia i de la salut. Padrós va recordar que ens trobem en un moment en què les innovacions tecnològiques i la seva incorporació plantegen un “canvi de paradigma” en l’àmbit sanitari, ja que impliquen “noves maneres de treballar i de donar assistència a les persones, amb les implicacions ètiques que això suposa”. Per la seva banda, Crespo va destacar que, actualment, l’àmbit de la salut ja suposa bona part de l’activitat de recerca a la UPC i va augurar que aquesta activitat seguirà augmentant.

La presidenta del GIPS i professora de Física de la UPC, Clara Prats, va fer un repàs de l’activitat que ja ha dut a ter-

me el GIPS i dels grups de treball que ha impulsat durant el seu primer any de vida. Prats va destacar totes les oportunitats d’interacció i col· laboració entre professionals, grups, institucions i empreses que s’han generat i va animar els assistents a fer-se membres del GIPS. Prats també va insistir en el repte de treballar plegats perquè “la implantació de les noves tecnologies en salut es faci de manera ètica i segura”.

EXPERIÈNCIES D’ÈXIT El físic i cap del Centre de Recerca d’Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, Alexandre Perera, va donar pas a la presentació de diferents casos d’èxit de desenvolupament de projectes tecnològics en l’àmbit salut i, en alguns casos, de creació de spin offs que han sorgit de la col· laboració entre clínics i professionals d’altres disciplines cientifico-tecnològiques. Perera va destacar l’impacte econòmic i de creació de llocs

Innovació i tecnologia

de treball qualificats que té el sector de les spin offs. Es van presentar les següents experiències d’èxit: IMPRESSIÓ 3D: TAILOR SURGERY: presentada pel cirurgià expert en planificació quirúrgica en 3D, Hospital Parc Taulí/Hospital Clínic, Ferran Fillat, i enginyera biomèdica de Tailor Surgery, Núria Monill; EPIDEMIOLOGIA PEDIÀTRICA: COPEDI-CAT: presentada per la metgessa pediatra, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria i membre de la xarxa COPEDI-CAT, Anna Gatell, i el físic, professor de la UPC i modelitzador de BIOCOM-SC, Enric Álvarez; IMPACTE DE LA SEQÜENCIACIÓ MASSIVA EN EL DIAGNÒSTIC DE MALALTIES METABÒLIQUES HEREDITÀRIES: presentada per la biòloga, cap de secció d’Errors Congènits del Metabolisme, CDB, Hospital Clínic, Judit Garcia, i el biòleg, facultatiu bioinformàtic del laboratori Core de Biologia Molecular (CORE BM), CDB, Hospital Clínic), José Luis Villanueva; REALITAT AUGMENTADA: VIRMEDEX: presentada per l’enginyera industrial, professora de la UPC, Centre de Recerca Biomèdica, Virmedex, Daniela Tost i per la metgessa anestesiòloga, de l’Hospital Clínic, Carme Gomar; ANÀLISI D’IMATGES HISTOPATÒLOGIQUES PEL DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER DE MAMA: DIGIPATICS: presentada per l’enginyer de telecomunicació, professor de la UPC, Ferran Marqués, i per la metgessa patòloga, de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Teresa Soler; ROBÒTICA MÈDICA: ROBSURGICAL I SURGITRAINER: presentada per la professora de la UPC, investigadora del CREB UPC i cofundadora de RobSurgical, Alícia Casals, i el metge especialista en cirurgia endoscòpica, Oriol Puig; INTEL· LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA) PER A L’ESTUDI DEL SUBTIPUS DIABETIS TIPUS 2: presentada per el metge es-

pecialista en endocrinologia, cap del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital de Sant Pau, Dídac Mauricio, i el metge de família, professor de la UB, investigador a l’IDIAP Jordi Gol, Josep Franch; IMPLICACIÓ DEL PACIENT: SHARE4RARE: presentada per la coordinadora de les iniciatives de participació dels pacients en investigació de l’Hospital Sant Joan de Déu, Begonya Nafría, i la metgessa dermatòloga, cap del servei de dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Eulàlia Baselga.

REPTES DE FUTUR I APLICACIÓ CLÍNICA DELS AVENÇOS Durant la jornada també es van celebrar dues taules rodones dedicades als reptes de futur en tecnologia i salut. La primera taula, centrada en la formació va ser moderada per la pediatra i coordinadora del grup de treball de Formació del GIPS, Iolanda Jordan. Hi van intervenir el metge epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Antoni Trilla; l’enginyer industrial i biomèdic i director de l’Escola de Doctorat de la UPC, Josep Maria Font, i la biòloga i responsable de Formació de Bioinformatics Barcelona, Bàrbara Negre. Els participants van destacar que l’oferta formativa dins del sector de tecnologia i salut va en augment, però que cal detectar quines mancances hi ha per tal d’impulsar aquelles formacions que encara no

existeixen. En aquest sentit, és de gran utilitat el primer pas que ja ha fet el grup de formació del GIPS treballant en l’elaboració d’un primer catàleg de l’oferta formativa existent. Van coincidir en la necessitat d’un enfocament interdisciplinari dels plans docents, així com de l’optimització de recursos aprofitant els punts forts de cada universitat. També van insistir que cal conscienciar sobre els aspectes ètics i de legalitat.

La segona taula, on es va reflexionar sobre l’aplicació clínica dels avenços en tecnologia i salut, va tenir com a moderadora la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB i coordinadora del grup de treball d’Emprenedoria del GIPS, Georgina Sorrosal, i com a participants l’enginyer industrial i president de la Comissió d’Enginyeria de la Salut del Col· legi d’Enginyers Industrials, Marc Pérez Pey; la metgessa epidemiòloga i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, Magda Campins; i la project manager de l’àrea d’Iniciatives Estratègiques de l’IBEC, Cristina Arimany. En aquesta taula es va tornar a incidir en la necessitat de compartir principis ètics per part de tots els professionals, ja que cal donar resposta a qüestions com ara: qui pot accedir a la història clínica dels pacients?, com es garanteix la confidencialitat?, com ha de ser la relació amb la indústria? També es va insistir en la idea que la tecnologia no és rellevant per si sola, sinó que ho és en la mesura que contribueix a transformar i a millorar processos. 

53

Grup Med Més informació:: Breus

Med

Medicorasse entra en l’accionariat de Grup Santasusana i manté la seva aposta pel creixement

Medicorasse, la corredoria del Grup Med, grup d’empreses del Col· legi de Metges de Barcelona, ha entrat en l’accionariat de Grup Santasusana Corredors d’Assegurances amb la compra d’un paquet d’accions d’aquesta empresa gairebé centenària que té més de 17.000 clients. Ambdues empreses comparteixen els valors de proximitat, confiança i vocació de servei al client.

Amb l’entrada en l’accionariat del Grup Santasusana Corredors d’Assegurances, Medicorasse dona un gran impuls al seu pla de creixement, que li permetrà enfortir la seva posició de lideratge.

Amb aquesta operació, es donarà servei a 87.000 clients (120.000 assegurats). 

Mediconsulting integra el despatx Auditing Abogados y Economistas Mediconsulting, la consultoria fiscal, laboral, societària i del Grup Med especi-

alitzada a donar assessorament als metges i al sector sanitari, ha integrat el despatx Auditing Abogados y Economistas, que des de la seva constitució, l’any 1989, ofereix assessorament fiscal, mercantil i comptable a entitats sense ànim de lucre, en concret a fundacions i associacions.

Amb l’entrada en l’accionariat d’Auditing, Mediconsulting suma una plantilla de 40 professionals que donaran servei a més de 4.700 clients, 2.700 dels quals són metges, i a més de 500 empreses, principalment societats professionals. 

Mutual Mèdica Un compromís per a tota la vida

als nostres mutualistes, se centra a proporcionar-los una àmplia gamma de beneficis i serveis, des d’assegurances fins a suport social i comunitari.

laborativa amb més de 100 anys d’experiència i orientada al futur.

Allò que som, creiem i sentim defineix com actuem. Els nostres valors han fet de Mutual Mèdica l’entitat de referència que avui és. I continuen essent el motor que ens porta a créixer, avançar i transformar positivament per garantir-nos a tots una vida millor.

Apostem per la solidaritat per millorar la vida dels metges, dels companys, de la societat i del planeta. Impulsem els vincles amb els grups d’interès.

A Mutual Mèdica treballem amb un propòsit fonamental: protegir i promoure el benestar dels nostres mutualistes establint un compromís amb les seves necessitats en totes les seves etapes vitals. Un compromís que, arrelat

El nostre objectiu principal és oferir serveis i beneficis que millorin la qualitat de vida dels nostres mutualistes. A diferència de les companyies d’assegurances tradicionals, no perseguim beneficis financers per a tercers, sinó que reinvertim els nos· tres excedents en la millora dels serveis i el benestar dels mutualistes, fet que ens converteix en una entitat d’economia col·

El compromís de Mutual Mèdica amb els seus mutualistes neix d’una relació basada en la solidaritat i la cooperació, en la qual la mutualitat treballa activament per millorar el benestar dels seus membres. Això s’aconsegueix a través de serveis de salut preventiva, suport social i comunitari, educació i formació, així com la participació activa dels mu· tualistes en la presa de decisions. En un món on el benestar col· lectiu és cada vegada més important, les mutualitats exercim un paper fonamental a l’hora de prioritzar el benestar dels nostres mutualistes i de la societat en general. 

Revista del Col· legi de Metges de Barcelona · Número 166, Novembre de 2023 Edita COL· LEGI DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: col.metges@comb.cat http:// www.comb.cat Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Jordi Aligué, Sònia Miravet Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Sandra Carmona, Araceli Garcia, Aitor Mora Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il· lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR Màrqueting Dipòsit legal B. 26662-2013

Viatges

Islàndia:aventures de foc i gel Més informació: mediviatges.med.es mediviatges@med.es Tel. 93 567 88 05

Islàndia és la destinació ideal per viure una aventura i conèixer de ben a prop la força extrema de la natura. En aquesta illa atlàntica hi trobaràs impressionants glaceres, guèisers i volcans, magnífiques cascades, penya-segats d’infart, majestuosos fiords i paisatges desèrtics d’una bellesa gairebé onírica, on s’hi poden albirar tant les aurores boreals com el sol de mitjanit. Recórrer Islàndia és traslladar-se a un escenari màgic i ple de múltiples atractius.

Reykjavík

per Jules Verne l’entrada al centre la Terra.

La capital islandesa no només és el millor punt de partida per a la teva aventura, sinó que desprèn tota l’energia i dinamisme d’una ciutat jove i desenfadada. La tranquil· litat d’una localitat de només 120.000 habitants contrasta amb l’ambient creatiu dels acolorits carrers i botigues de disseny, els interessants restaurants, que fusionen la gastronomia tradicional amb influències d’altres països i, sobretot, el “runtur”: la seva sorprenent i animada vida nocturna.

Cascades

Volcans Atesa la seva ubicació, al límit entre dues plaques tectòniques, Islàndia té una intensa activitat geològica, amb més de 200 volcans, 130 dels quals actius. Com a mitjana, s’hi produeix una erupció volcànica cada 5 anys! Alguns dels volcans més coneguts i espectaculars són l’Eyjafjallajökull, protagonista d’una sonada erupció que va paralitzar el tràfic aeri europeu l’any 2010; el Thríhnúkagígur, l’únic volcà del món amb l’interior accessible, o el Snaefellsjökull, considerat

Es calcula que hi ha més de 10.000 cascades a Islàndia, el que dóna una idea de l’abundància dels cabals hídrics a l’illa, impulsats pels nombrosos rius i glaceres del país. Des de l’ensordidora Dettifoss, la cascada amb més cabal d’Europa, a la molt fotogènica Svartifoss, envoltada de columnes basàltiques que evoquen les formes d’un gran orgue, passant per la màgica Seljalandsfoss, situada en un paratge captivador, cada cascada és única i ofereix un meravellós espectacle natural.

Guèisers i aigües termals L’activitat volcànica d’Islàndia provoca un dels fenòmens naturals més espectaculars que es poden veure al país nòrdic: els guèisers, que són producte d’aqüífers que entren en contacte amb magma i expel· leixen aigua bullint a gran alçada. Els més coneguts són el Gran Geysir (que dona nom a tots els guèisers del planeta) o l’Strokkur, amb erupcions cada 14 minuts. Amb aquesta mateixa

activitat geotèrmica, indrets com Blue Lagoon, Sky Lagoon o el llac Myvatn permeten accedir a increïbles circuits termals i de benestar.

Muntanyes i deserts L’interior d’Islàndia està dominat per grans extensions desèrtiques amb roques grogues, vermelles, marrons, verdoses i negres. Aquest panorama s’alterna amb monumentals paisatges gelats com Vatnajökull, la segona glacera més gran d’Europa, i muntanyes com Kirkjufell, que va aparèixer a Joc de Trons, o la imponent Hvannadalshnúkur, el pic més alt del país, amb 2.110 metres. Un paisatge màgic ideal per recórrer amb el so de la música de Sigur Rós o Björk, tot cercant els elfs, fades i follets que, segons els islandesos, habiten arreu de l’illa.

55

56