SIC 124 by Col·legi de Metges de Barcelona

Núm.124 Juny-Setembre 2008

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

Debat sobre el copagament a la Jornada d’estiu de Puigcerdà

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya renova la pòlissa de responsabilitat civil

La nova pòlissa vol aconseguir adequar-se a les necessitats dels col·legiats en el moment actual, ampliant alguns dels seus continguts i demanant el compliment d’uns requisits per a una millor qualitat assistencial, entre d’altres, que donen seguretat als metges en la seva pràctica professional, segons informa el Servei de Responsabilitat Professional del COMB.

El Col·legi de Metges de Barcelona, la Fundació Galatea i l’OMC organitzen el III Congreso Nacional PAIME

Amb motiu de la commemoració del desè aniversari del Programa Integral d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) es celebrarà, a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona el 12, 13 i 14 de novembre, el III Congreso Nacional PAIME. Aquest Congrés té com a objectius consensuar criteris d’atenció i gestió dels PAIME a Espanya i, així mateix, avançar en la definició de les claus per al desenvolupament d’estudis i intervencions orientades a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut dels metges.

El COMB dóna suport a la Fundació Pasqual Maragall en un acte amb el sector sanitari

Conclusions del Segon Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya

Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya; Diana Garrigosa, esposa del president Maragall, i Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, en l’acte de la presentació de la Fundació.

Homenatge col·legial als metges pioners en la medicina de l’esport

Memòria de la Professió Dr. Francesc Vilardell Viñas EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.es

D’esquerra a dreta: Josep M. Figueras; Ramon Balius; M. Carmen Mercado; Miquel Bruguera, president del COMB; Jesús Galilea i Santiago Tintoré, en l’homenatge del COMB als metges pioners en la Medicina de l’Esport en la quarta edició dels Medijocs.

sumari informació col·legial

Opinió i anàlisi

Els Col·legis de Metges de Catalunya i CatSalut

renoven la pòlissa de responsabilitat civil professional

El COMB, la Fundació Galatea i l’OMC

organitzen el III Congreso Nacional PAIME

Debat sobre el copagament en la

Jornada d’estiu de la Professió Mèdica

El COMB dóna suport a la Fundació Pasqual

Maragall en un acte amb el sector sanitari de Catalunya

Conclusions del Segon Congrés

de la Professió Mèdica de Catalunya

Guardonats amb els premis a

12 14

l’Excel·lència Professional de l’any 2008

El Consell de Col·legis de Metges de

Catalunya aprova la reforma dels seus estatuts

Els metges més grans de 55 anys

participen en l’“Arxiu de l’experiència”

El president del COMB inaugura l’exposició

“Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí”

El govern de la Generalitat distingeix metges i entitats sanitàries amb la Medalla d’Or, la Creu de Sant Jordi i la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari

Revista de premsa

Homenatge als metges pioners en la Medicina

de l’Esport en la cloenda dels Jocs Col·legials Esportius

Lliurament dels premis de la vuitena

edició dels Concursos Artístics per a Metges

“Salut per al desenvolupament” Novetats legislatives sanitàries Delegacions i seccions col·legials En record de... Agenda cultural

48 49 50 51

40 41 42

Aparador de llibres

Consultori terminològic

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

55 58 29

Congressos i cursos Petits anuncis informació econòmica

Editorial àrea econòmica

El COMB celebra la II Jornada de Tecnologies Mèdiques

La Secció de Metges Jubilats ha visitat Sicília durant aquesta primavera Comentari borsari Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

opinió i anàlisi

Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona

P El resultat d’una petita

enquesta que han contestat durant el mes de setembre els metges que integren l’Observatori de la Professió del COMB ens aporten dades interessants sobre la percepció d’una gran majoria dels metges d’aquí sobre els metges formats a l’estranger. Creuen, en termes generals i amb algunes excepcions, que el seu nivell de preparació és inferior al dels metges que han fet el MIR, i sospiten que no serien escollits pels malalts d’aquí per ser visitats.

a dificultat de trobar metges per ocupar vacants, tant en el sistema sanitari públic com en el privat, en determinades especialitats i feines és un dels problemes més greus de la sanitat catalana. Fa un cert temps que advertim d’aquest problema arran dels estudis sobre demografia mèdica que vàrem iniciar al COMB fa quatre anys i que han posat en evidència que el nombre de metges formats a altres països està augmentant progressivament els darrers deu anys, al mateix temps que el nombre de metges formats a les universitats catalanes i espanyoles disminueix proporcionalment. En aquests dos darrers anys el nombre de metges estrangers que s’han col·legiat al COMB ha superat el nombre de metges nascuts a Catalunya. Aquesta situació respon a causes diverses, entre les quals tenen importància el nombre de metges que no exerceixen tasques estrictament assistencials i, també, la poca eficiència del sistema sanitari, que exigeix molts metges per fer-lo funcionar i en el qual no existeixen incentius per ampliar les seves jornades laborals. Aquesta situació s’ha de considerar que és un problema, perquè la manca de metges del nostre sistema sanitari s’està afrontant, de forma poc meditada, amb la contractació de metges estrangers, en gran part llatinoamericans i, en menor volum, metges extracomunitaris de països europeus de l’est. Aquests metges estan resolent de moment la manca de metges locals, sobretot en l’àmbit de les urgències i les substitucions, però ocasionen reticències en part de la població que ha de ser atesa, en alguns casos a causa d’un insuficient coneixement

de l’idioma o de diferències culturals i de coneixement del país. Un problema afegit és que desconeixem, quan arriben, si el seu nivell de coneixements és adequat per exercir en el nostre sistema sanitari, perquè no se’ls sotmet a cap prova d’avaluació ni tampoc se’ls exigeix que assisteixin a activitats formatives sobre les característiques del sistema sanitari, la farmacopea, i els costums de la gent del país. La legislació deixa en mans de l’Administració central l’homologació del títol de metge i de metge especialista sense donar espai als col·legis professionals, a diferència del que succeeix en els països anglosaxons. Aquest procés d’homologació és burocràtic, farragós i poc àgil i no permet que els bons professionals estrangers puguin demostrar ràpidament els seus coneixements i la seva idoneïtat per treballar entre nosaltres. Ara està en debat el projecte de decret del Ministeri de Sanitat i Consum per a l’homologació del títol d’especialista dels metges formats en altres països. El document no agrada a ningú, perquè no explicita quin serà el sistema d’avaluació i no resol els dubtes de si els metges que volen homologar el seu títol estan prou ben preparats, ni tampoc satisfà els metges que estan a l’espera d’obtenir aquesta homologació. Per altra banda, tampoc fa referència als metges nascuts aquí que volem optar a aconseguir el títol d’especialista després de molts anys de fer una tasca assistencial d’especialista no reconeguda (MESTOS 08). El resultat d’una petita enquesta que han contestat durant el mes de setembre els metges que integren l’Observatori de la Professió del COMB ens aporten dades interessants so-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

L’homologació dels títols dels metges estrangers

informació col·legial

Juny-Setembre 2008 Edita

Junta de Govern

Consell editorial

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.es publicacions@comb.es http://www.comb.cat Miquel Bruguera i Cortada President Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Ricard Gutiérrez i Martí Vicepresident segon Jaume Padrós i Selma Secretari Jaume Roigé i Sole Tresorer-comptador Jaume Sellarés i Sallas Vicesecretari Ramon Pujol i Farriols Vocal 1r. Pilar Arrizabalaga Clemente Vocal 2n. Francesc Ferrer i Ruscalleda Vocal 3r. Leonor Ancochea i Serraïma Vocal 4t. Àngels Martos i Rodríguez Vocal 5è. Josep Manuel Picas i Vidal Vocal 6è. Rosa Maria Boyé de la Presa Vocal 7è. Ramon Torné i Escasany Vocal 8è. Gustavo Tolchinsky Wiesen Vocal 9è. Alfons Malet i Casajuana Vocal suplent de la junta Joaquim Camps i Domènech Vocal suplent de la junta Xavier de las Cuevas Bou Vocal suplent de vocalies Xavier Blancafort Sansó Vocal suplent de vocalies Núria Martínez León Vocal suplent de vocalies Mercè Botinas Martí Vocal suplent Miquel Bruguera, Miquel Vilardell, Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós, Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Coordinador del SIC

Jordi Pons

Redacció

Aitor Mora

Correcció

Esther Roig

Fotografia Disseny gràfic Impressió i publicitat Dipòsit legal

Isabel Calaf i arxiu Pilar Villuendas i Josep Ramon Gómez Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A. Tel. 937 206 211 B. 14.998-88

opinió i anàlisi V

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 124 COL·LEGIAL

bre la percepció d’una gran majoria dels metges d’aquí sobre els metges formats a l’estranger. Creuen, en termes generals i amb algunes excepcions, que el seu nivell de preparació és inferior al dels metges que han fet el MIR, i sospiten que no serien escollits pels malalts d’aquí per ser visitats. Què hauríem d’impulsar des del COMB? En primer lloc, impulsar el debat de fons: Quins canvis calen fer en el sistema sanitari per tal que els metges d’aquí estiguin mes incentivats i millor organitzats per atendre les necessitats del sistema sanitari. En segon lloc, els metges que ja estan exercint des de fa temps a Espanya sense el títol d’especialista homologat haurien de passar una prova d’avaluació, ràpida i justa, de la qualitat de la seva pràctica clínica del tipus de l’ACOE, per decidir si se’ls pot homologar el títol. El COMB exigeix acabar d’una vegada amb la incertesa dels companys metges no homologats. Els que mereixin, pels seus coneixements i qualitat, exercir entre nosaltres ho han de poder fer ràpidament amb tots els drets. En tercer lloc, facilitar la integració dels metges que vénen de fora, fent conèixer l’obertura de l’oficina d’assessorament específica per a ells en la mateixa seu col·legial, però també exigir que abans de la col·legiació facin un curs al Col·legi sobre l’idioma, sobre el sistema sanitari, sobre la farmacopea espanyola i sobre urgències i suport vital. És convenient que als metges que arriben des d’altres països amb la intenció d’exercir la medicina al nostre país se’ls recomani que facin el MIR per obtenir el títol d’especialista, amb la qual cosa estalviaríem tota mena de tràmits avaluadors i oferirien les mateixes garanties de qualitat als ciutadans que haguessin de tractar que els metges especialistes via MIR. Per a l’homologació del títol d’especialista es podria autoritzar provisionalment l’exercici professional durant

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

P Ens fem ressò de la resolució

de la World Medical Association: què passarà amb la sanitat dels països en vies de desenvolupament si després de l’esforç formatiu dels estats, els seus metges marxen?

dos anys als metges estrangers que arriben procedents de països amb un sistema educatiu equiparable al nostre, amb la condició que es presentin al final d’aquest temps a una avaluació de la seva pràctica clínica, valorant el que han fet en el seu lloc de treball, i a un examen teoricopràctic. Els que superessin aquestes proves serien homologats amb tots els drets, mentre que pels que no les superessin caldria articular sistemes de formació i, en última instancia, si no passessin les proves no podrien continuar exercint. Per cert, ens fem ressò de la resolució de la World Medical Association: què passarà amb la sanitat dels països en vies de desenvolupament si després de l’esforç formatiu dels estats, els seus metges marxen? P

informació col·legial

El passat 1 de juliol es va renovar el contracte de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil professional per als metges per a un període de tres anys. Aquesta pòlissa és una assegurança col·lectiva d’adhesió voluntària per part dels metges col·legiats, que lliurement se’n poden donar d’alta o de baixa, i que ha suscitat sempre un altíssim grau d’adhesió. En aquests moments més de 22.500 metges estan assegurats per aquesta pòlissa a Catalunya.

Els Col·legis de Metges de Catalunya i CatSalut renoven la pòlissa de responsabilitat civil professional

’anomenat model català d’assegurança de responsabilitat civil sanitària a Catalunya compta amb uns antecedents de més de quinze anys, que ha consolidat aquest model de RC sanitària a Europa, d’associació entre els col·legis de metges de Catalunya (CCMC), Administració sanitària i xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP), que el doten d’unes característiques de model propi i sostenible. El COMB va crear, l’any 1986, el Servei de Responsabilitat Professional (SRP) per dirigir i gestionar directament la pòlissa de responsabilitat civil professional mèdica col·lectiva del Col·legi, coordinant un equip propi d’advocats i assessors medicolegals per garantir la seguretat jurídica i la defensa professional. Durant els primers sis mesos de l’any 2008 es va prorrogar el contracte del període 2005-2007, per tal com els procediments de renovació en un sistema de responsabilitat civil sanitària tan complex són difícils i perquè el procediment administratiu de concurs públic té un procés llarg. La pòlissa s’adjudica mitjançant la resolució del concurs públic de dues pòlisses, la del CatSalut i la del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, fet que dóna transparència i seguretat al sistema. La companyia adjudicatària ha estat Zurich Espanya Global Corporate, la companyia a què es va adjudicar en els dos últims concursos. El fet diferencial d’aquest model és que la companyia guanyadora accepta que la gestió de la pòlissa sigui delegada dels prenedors, amb uns organismes com l’SRP, ubicat al COMB, i un organisme similar al CatSalut, amb un funcionament de gestió i estratègia dels sinistres. Dintre d’aquest model sanitari català de RC, hi ha dos òrgans de govern: la Comissió Tripartida (CT) i la Comissió

de Seguiment (CS). La CT fa les funcions de direcció estratègica, amb el nomenament d’advocats i perits mèdics, a més de l’avaluació de la sostenibilitat de la pòlissa. La CS té la funció d’anàlisi i decisió sobre els sinistres, prèviament valorats per les comissions tècniques. Aquesta CS està formada per representants del CatSalut, del CCMC, de l’Asseguradora i representants de les corredories d’assegurances –que en el cas dels metges col·legiats és Medicorasse–. Aquesta comissió es dota d’un reglament intern de funcionament. A les reunions de la CS, hi assisteixen assessors externs que col·laboren en l’anàlisi dels sinistres. En aquesta renovació de la pòlissa de RC s’han introduït millores significatives quant a les garanties d’indemnització i podran formar-ne part com a assegurats no sols els col·legiats amb exercici professional a Catalunya, sinó també les societats professionals constituïdes o adaptades a l’empara de la Llei 2/2007 de 15 de març de societats professionals. Les garanties d’aquest contracte, quant a l’àmbit territorial, s’estén i limita a les actuacions de l’assegurat en el territori espanyol, així com a la Unió Europea i Andorra, per tal de facilitar l’exercici professional esporàdic, sempre que amb caràcter previ l’assegurat ho sol·liciti a l’Asseguradora mitjançant el Servei de Responsabilitat Professional ubicat al COMB. Pel que fa a la tramitació dels sinistres i defensa, l’Asseguradora delega i faculta expressament el CCMC perquè, mitjançant l’SRP, dirigeixi, gestioni i defensi els sinistres que afectin l’activitat assegurada per aquesta pòlissa. Existeixen uns protocols i procediments de gestió que articulen de forma específica la gestió de la defensa dels sinistres.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Àrea de praxi

informació col·legial

La pòlissa també preveu la garantia complementària del dret a l’honor i imatge, a més de la garantia complementària per inhabilitació professional. Els assegurats que siguin inhabilitats per a l’exercici de la professió de metge per sentència judicial ferma, amb motiu d’un sinistre cobert per la garantia principal d’aquesta contractació, podran ser beneficiaris d’una renda mensual per un import màxim de 3.600 €, i un període màxim de 24 mesos. També es contempla que els assegurats que cessin totalment en la seva activitat professional mèdica coberta per aquesta pòlissa, ja sigui voluntàriament, per raó d’edat, per trobar-se en situació d’incapacitació per a l’exercici de la seva professió, o per trasllat a un altre Col·legi Professional fora de l’àmbit del CCMC, gaudiran de la cobertura i les garanties d’aquesta pòlissa pels actes mèdics realitzats en situació d’actiu, mitjançant l’abonament del 10 % de la prima corresponent als col·legiats en actiu. A més, amplia aquesta possibilitat a l’hereu o hereus de l’assegurat, quan el cessament de l’activitat és per mort. Per tant, la cobertura, les garanties i la prima previstes anteriorment s’aplicaran també a l’hereu o hereus del col·legiat assegurat, sempre que se sol·liciti dins de l’any següent a la data de la mort del causant. Quant a les exclusions, a més de mantenir les condicions de necessari compliment pels actes mèdics amb finalitat 6

estètica satisfactiva, introduïdes a la pòlissa de RC des de l’1 d’abril de 1997, i se n’incorporen de noves, com són: 1) No cobreix les reclamacions derivades d’actes de cirurgia de canvi de sexe, vasectomia, lligadura de trompes i, en general, qualsevol reclamació derivada d’intervencions o tractaments que tinguin per finalitat aconseguir l’esterilitat del pacient en qualsevol d’aquests supòsits: a) Quan l’assegurat no aporti a l’SRP o a la Companyia còpia del Document de Consentiment Informat, degudament personalitzat i informant dels riscos generals i particulars de la intervenció mèdica o medicoquirúrgica a efectuar, inclosa la intervenció anestèsica, si escau. b) Quan el procediment o acte mèdic, causa de la reclamació, s’hagi ofertat mitjançant publicitat que garantís resultats o presentés l’acte mèdic o el procediment com a innocu. 2) No cobreix les reclamacions derivades d’actes de cirurgia refractiva ocular; cirurgia ortognàtica preprotèsica i implantologia oral, en qualsevol dels següents supòsits: a) Quan l’assegurat no aporti a l’SRP o a la Companyia còpia del Document de Consentiment Informat, degudament personalitzat i informant dels riscos generals i particulars de la intervenció mèdica o

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

medicoquirúrgica a efectuar, inclosa la intervenció anestèsica, si escau. b) Quan el procediment o acte mèdic, causa de la reclamació, s’hagi ofertat mitjançant publicitat que garantís resultats o presentés l’acte mèdic o el procediment com a innocu. La cobertura de l’assegurança també s’amplia a la prestació del deure de socors. D’altra banda, cada Col·legi de Metges manté el dret a no incloure en la seva relació nominal d’assegurats a aquell col·legiat o societat professional, la història sinistral del qual, analitzada de forma objectiva, manifesti una desviació negativa significativa respecte del cost de la cobertura global. En definitiva, la nova pòlissa vol aconseguir adequar-se a les necessitats dels col·legiats en el moment actual, ampliant alguns dels seus continguts i demanant el compliment d’uns requisits per a una millor qualitat assistencial, entre d’ altres, que donen seguretat als metges en la seva pràctica professional. Per a més informació sobre les Condicions Particulars de l’assegurança de responsabilitat professional del Consell dels Col·legis de Metges de Catalunya, consulteu la pàgina web: www.comb.cat/cat/professional/responsabilitat/polissa.asp. P Servei de Responsabilitat Professional

informació col·legial

Coincidint amb els 10 anys d’experiència del PAIMM, la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) organitzen el III Congreso Nacional PAIME, que se celebrarà a Barcelona el 12, 13 i 14 de novembre. El congrés de Barcelona tractarà àmpliament de la prevenció i la promoció de la salut dels metges. Posteriorment, el 17, 18 i 19 de novembre, una destacada representació del PAIMM participarà conjuntament amb els principals experts mundials en la 9a. edició de la International Conference on Doctors’ Health.

El COMB, la Fundació Galatea i l’OMC organitzen el III Congreso Nacional PAIME Desè aniversari del primer Programa d’Atenció al Metge Malalt d’Espanya i d’Europa Participació de l’equip del PAIMM en la 9a. edició de la International Conference (IC) on Doctors’ Health a Londres

ls propers dies 12, 13 i 14 de novembre tindrà lloc a Barcelona, a la seu del COMB, el III Congreso Nacional PAIME, organitzat per la Fundació Galatea, el COMB i l’OMC. Aquest Congrés, d’àmbit estatal, se celebra cada quatre anys per reunir els professionals que treballen en els programes d’atenció al metge malalt i en relació amb la salut laboral dels professionals de la medicina; els anteriors van ser a Toledo i a Còrdova. En l’edició d’enguany, i sota el lema Del médico enfermo a la salud del médico les ponències tractaran de seguir avançant en els criteris d’atenció i gestió dels programes d’atenció al metge amb problemes, tot fent un pas més enllà i donant una especial rellevància al desenvolupament d’es-

tratègies de prevenció i promoció de la salut dels professionals sanitaris. Les ponències centrals seran realitzades per convidats de renom de programes dels EUA, el Regne Unit i els països nòrdics, que han estat referents clau per al nostre PAIMM. Aquest III Congrés coincideix amb els 10 anys d’experiència del primer PAIME d’Espanya i d’Europa, que és el nostre (que es va iniciar l’any 1998). Aquest esdeveniment tindrà un protagonisme especial dins el programa congressual, amb un acte institucional en el qual també participarà el doctor Michael Gendel, que parlarà sobre l’evolució dels programes d’atenció al metge malalt als EUA. www.fgalatea.org/3congresopaime

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

La salut dels metges

informació col·legial

El PAIMM, a la London International Conference Una àmplia representació de l’equip del PAIMM, encapçalada pel doctor Jaume Padrós, secretari del COMB i president de la Fundació Galatea, participarà en la 9a. edició de la International Conference (IC) on Doctors’ Health. Aquest any, la IC se celebrarà a Londres els dies 17, 18 i 19 de novembre, una setmana després del III Congreso Nacional del PAIME que es farà a Barcelona. En la 1a. Sessió Plenària, el doctor Padrós presentarà l’evolució i l’estat actuals dels PAIMM i dels programes de salut dels metges a Espanya, conjuntament amb els màxims responsables institucionals d’aquests programes a l’American Medical Association (AMA), la Canadian Medical Association (CMA) i la British Medical Association (BMA). Els altres membres de la delegació de la Fundació Galatea presentaran un total de 4 ponències i 4 pòsters sobre les activitats dels programes PAIMM, la salut del MIR i Salut, gènere i exercici professional. Des de l’any 1990, l’AMA, conjuntament amb la CMA, organitzen cada dos anys una conferència internacional sobre la salut dels metges. Els primers anys es basaren més en els programes d’atenció als metges malalts, però des de finals dels noranta van anant ampliant els continguts de les conferències amb aspectes relacionats amb la promoció de la salut i la prevenció de malalties entre els professionals de la medicina. El PAIMM està participant en aquestes conferències des de l’any 2002, en què diversos membres de l’equip van ser convidats a participar-hi per presentar el nostre programa. El fet de celebrar-se a Londres, per primera vegada a aquesta banda de l’Atlàntic, es deu a l’interès que des de fa molt poc temps la BMA, el National Health Service i, fins i tot, el mateix General Medical Council, han començat a tenir pels temes de la salut dels metges. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Universitat d’estiu La Jornada d’estiu de la Professió Mèdica constitueix des de fa uns anys una ocasió en què, amb la necessària distensió, els professionals mèdics poden abordar en profunditat aquelles qüestions que creuen necessàries i gaudir, alhora, d’un espai de trobada lluny de les tensions del dia a dia. Aquesta Jornada organitzada per l’Hospital de Puigcerdà i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), en el marc de la Universitat d’Estiu a Puigcerdà, que l’Associació Universitària de la Cerdanya (AUCer) organitza, amb el suport de la Universitat Ramon Llull i l’Escola La Salle. Aquest any l’Escola d'estiu ha arribat a la seva desena edició.

a jornada s’ha celebrat el 18 de juliol, amb el títol: “l’Exercici de la medicina en un procés de canvi”. Els temes que s’han tractat han estat: Com hem de mantenir la competència professional?; Reptes de la medicina allunyada de l’entorn metropolità, i Ha arribat el moment del copagament? D’entre totes les taules de la Jornada cal destacar la dedicada a debatre la conveniència i l’oportunitat d’establir mesures de copagament dels serveis sanitaris entre els usuaris. La taula, moderada pel secretari del COMB, Jaume Padrós, va mostrar les diferències i els arguments favorables o contraris a la implantació de mesures de copagament. Miquel Bruguera, president del COMB, en la intervenció inicial, va expressar “el suport general dels metges a la introducció de mesures, com el tiquet moderador, que ajudin a atenuar una demanda creixent de serveis de salut, que sovint supera les possibilitats dels professionals mèdics”. Bruguera va matisar que “la introducció d’aques-

Debat sobre el copagament en la Jornada d’estiu de la Professió Mèdica

Sergi Corbella, director de la Universitat d’Estiu Ramon Llull; Francesc Armengol, president de l’AUCER; Joan Planella, alcalde de Puigcerdà; Miquel Bruguera, president del COMB, i Miquel Roca, president del despatx Roca Junyent Advocats, en la cloenda de la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

ta mesura, o d’algun tipus de copagament, hauria de tenir en compte els principis d’equitat, per no afectar la població amb menys recursos o més necessitada de serveis de salut”. David Elvira, cap del Gabinet d’Informació i Estratègia del Departament de Salut, va recordar que “la coresponsabilitat fiscal directa dels ciutadans amb els serveis de salut ja existeix, en l’àmbit, per exemple, del pagament de medicaments”. Elvira va remarcar que “per a la presa en consideració de l’establiment de mesures de copagament cal tenir en compte els elements existents, i el context general i conjuntural de crisi”. Va destacar també “la transparència i l’equitat com a valors orientadors en el debat sobre el copagament”. Per la seva banda, Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, va assenyalar “la manca de sintonia entre professionals mèdics, experts en economia de la salut i ciutadans pel que fa a la idoneïtat i l’oportunitat de la introducció de mesures de copagament.

Així com professionals i experts estan a favor, en major o menor mesura, de la introducció del copagament, els ciutadans rebutgen majoritàriament la idea”. Subirats va defensar la necessitat de demorar la introducció del copagament fins a aconseguir un consens social respecte d’això, que passaria per estimular la lleialtat i la participació de la ciutadania en la sanitat. Finalment, la conferència de cloenda, amb el títol de “Despesa Social i sostenibilitat”, va ser pronunciada per Miquel Roca i Junyent, president del despatx Roca Junyent Advocats. La conferència va considerar els elements de la decadència d’Europa en el nou món globalitzat, enfront de les grans potències emergents, i les dificultats que això posa al manteniment del model de benestar europeu actual. Consciència de la situació, i concentració de l’esforç en educació i infraestructures van ser les solucions proposades per afrontar el futur. P Es pot seguir les intervencions de la Jornada a www.combtv.cat

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

El Col·legi de Metges de Barcelona i la Fundació Pasqual Maragall van organitzar el passat 8 de juliol un acte públic per donar a conèixer al sector sanitari de Catalunya els projectes de la recentment constituïda Fundació Pasqual Maragall. A l’acte de presentació hi van intervenir Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica; Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, i Jaume Padrós, secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya, i Diana Garrigosa, la seva esposa, van fer una emotiva clausura de l’acte.

D’esquerra a dreta: Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya; Diana Garrigosa, esposa del president Maragall, i Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, en l’acte de presentació de la Fundació al sector sanitari.

El COMB dóna suport a la Fundació Pasqual Maragall en un acte amb el sector sanitari de Catalunya

’acte de presentació de la Fundació Pasqual Maragall al COMB va comptar amb l’assistència de més de dos-cents representants del sector sanitari de Catalunya, entre els quals Francesc José María, director gerent de l’Institut Català de la Salut; Antoni Gallego, secretari general de Metges de Catalunya; Boi Ruiz, president de la Unió Catalana d’Hospitals; Lluís Monset, director general de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris, i Mariona Creus, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona, entre d’altres. També hi van assistir Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident de l’Organització Mèdica Collegial i vicepresident del COMB. Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica, va ser el primer ponent a intervenir. Segons Acarín, “hem d’ajudar amb millor qualitat les persones que pateixen una malaltia neurodegenerativa, els seus familiar i cuidadors, cara a donar-los les millors respostes emocionals i socials disponibles”. “La Fundació Pasqual Maragall serà un revul-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

siu de la consciència social davant la patologia neurodegenerativa, cara a aconseguir recursos per donar un gran impuls a la recerca encaminada a descobrir, com abans millor, els mecanismes patogènics i les possibilitat terapèutiques que millorin o arribin a curar aquests malalts”, va afirmar el president de Mutual. Seguidament, Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, va presentar la Fundació i els seus objectius. Camí va aclarir que l’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives “no són conseqüència inevitable de l’envelliment, sinó que són malalties contra les quals s’ha de lluitar”. Segons va explicar Camí, “la Fundació Pasqual Maragall, que ja s’ha constituït monogràficament amb l’objectiu de donar suport a l’excel·lència en recerca científica orientada a l’Alzheimer i malalties neurodegeneratives relacionades, pretén, i de manera ambiciosa, fer coses per ser protagonistes o decisius en aquesta malaltia”. “Hem de poder demostrar que des de Barcelona, des de Catalunya, es pot

Acte col·legial

informació col·legial

Jaume Padrós: “La Fundació Pasqual Maragall neix amb uns propòsits que s’adiuen perfectament amb la voluntat actual de la Junta del COMB, això és, investigació basada en l’excel·lència i la coparticipació d’agents no vinculats a l’Administració pública, amb la cerca de complicitat amb la societat civil, el món empresarial i econòmic.”

fer una entitat privada líder en recerca biomèdica d’excel·lència”, va afegir el director de la Fundació. Jaume Padrós, secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va afirmar que “la Fundació Pasqual Maragall neix amb uns propòsits que s’adiuen perfectament amb la voluntat actual de la Junta del COMB, això és, investigació basada en l’excel·lència i la coparticipació d’agents no vinculats a l’Administració pública, amb la cerca de complicitat amb la societat civil, el món empresarial i econòmic”. Padrós va “manifestar oficialment” el “decidit i entusiasta suport” del COMB a la Fundació. Diana Garrigosa, esposa de Pasqual Maragall, va explicar l’experiència personal de viure de prop el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer i la decisió de constituir la Fundació, que va definir com un projecte “ambiciós” amb l’objectiu “d’aconseguir que hi hagi menys malalts”.

Finalment, Pasqual Maragall va cloure l’acte amb un discurs on va “insistir que l’ambició és la marca de fàbrica d’aquesta Fundació” i que la seva finalitat “és posar en marxa un projecte científic molt avançat”. L’Institut de Recerca Pasqual Maragall és un projecte de centre de recerca científica a escala internacional orientat als reptes de la malaltia d’Alzheimer i de les malalties neurodegeneratives, en general. L’Institut és el projecte principal del Fons Alzheimer Internacional i, segons els impulsors de la Fundació, serà “un centre dedicat a la jove elit mundial per dotar-la d’un suport radical, sense restriccions i lluny del conservadorisme de l’status quo científic. Un centre guiat per un consell científic internacional amb l’ambició de convertir-se en un punt de referència mundial”. L’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives relacionades constituei-

xen una nova epidèmia mundial, amb 24 milions de persones afectades al món i amb perspectives de creixement exponencials si no s’hi troben remeis efectius. A Europa es calcula que hi ha uns sis milions de persones afectades, de les quals més de mig milió estarien a Espanya. Podeu accedir als vídeos de l’acte de presentació de la Fundació Pasqual Maragall al COMB al web www.combtv.cat. Més informació sobre la Fundació Pasqual Maragall al web www.alzheimerinternacional.org. P 1. Miquel Vilardell, vicepresident 1r. del COMB; Jordi Camí; Pasqual Maragall; Diana Garrigosa; Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica; Jaume Padrós, secretari del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n del COMB en l’acte de presentació de la Fundació Pasqual Maragall. 2. Jordi Camí en la presentació de la Fundació i dels seus objectius. 3. Més de dos-cents representants del sector sanitari van participar en l’acte de presentació de la Fundació.

3 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Conclusions del Segon Congrés Mèdica de Catalunya

1. Eudald Bonet, president del Col·legi de Metges de Girona; Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona; Marina Geli, consellera de Salut; Josep M. Solé, president del Col·legi de Metges de Tarragona; Isacio Siguero, president de l’Organización Médica Colegial, i Rosa Pérez, presidenta del Col·legi de Metges de Lleida, en el 2n. Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.

1. S’ha de considerar el Desenvolupament professional continu (DPC) com un component essencial de la carrera professional del metge, i dins del DPC la Formació Continuada hauria de serne el component fonamental. 2. El DPC hauria de tenir una regulació oficial en els aspectes bàsics, però la seva aplicació hauria d’estar en mans del món professional. 3. La carrera professional hauria de ser comuna per a tot el sector sanitari públic, és a dir, homologable a totes les institucions, i també hauria d’existir en l’àmbit privat. 4. El Congrés ha considerat que les iniciatives de recol·legiació, és a dir, la concessió d’autorització per seguir exercint, no aportarien beneficis a l’ideari del professionalisme ni millorarien la valoració dels metges per la societat. 5. En el cas que s’introduïssin els principis de recol·legiació, la concessió de l’autorització de seguir exercint hauria de ser una competència dels col·legis, i s’hauria de basar en la valoració de la pràctica del professional, però no en proves d’avaluació. 6. La necessitat de metges del sistema sanitari públic, malgrat les elevades taxes de metges per habitant que hi ha a

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Espanya i a Catalunya, pot explicar-se en part per causes immodificables com l’augment demogràfic, la incorporació de noves tècniques diagnostiques i terapèutiques, la detecció de noves patologies i la medicalització de la societat, però també per causes que poden corregir-se, almenys en part, com una utilització excessiva del sistema, l’absència de limitacions de l’ús dels serveis sanitaris, un cert grau d’ineficiència i la incorporació de noves prestacions. 7. Es planteja la necessitat d’introduir reformes en el sistema sanitari per: a) a fer-los més eficient, de forma que no calguin tants metges b) incentivar econòmicament els metges que voluntàriament vulguin treballar més hores c) educar la població per fer un bon ús del sistema d) aplicar mesures dissuasòries de la freqüentació excessiva 8. Entre aquestes reformes s’hauria de considerar el copagament per la utilització de certs serveis sanitaris i minimitzar les feines burocràtiques que actualment fan els metges. 9. El Congrés desaprova la importació de metges com a mètode de pal·liar la falta de metges i també que augmenti

La convenció dels metges de Catalunya convocada pels col·legis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona va comptar amb la participació de 400 delegats que van debatre i van sotmetre a votació, el passat 6 de juny, diferents diagnòstics i propostes sobre quatre ponències: Sistema de desenvolupament professional vs. carrera professional; Fan falta més metges en el sistema sanitari català; Ètica de la política d’incentius als metges; La jubilació dels metges. Quan i com? Durant la trobada també es van lliurar els Premis a l’Excel·lència Professional a 66 metges de tot Catalunya. A continuació reproduïm les Conclusions del 2n. Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.

informació col·legial

s de la Professió

sense una planificació prèvia el nombre d’estudiants admesos a les facultats de medicina. Segurament la introducció de millores professionals i de salari limitaria l’emigració de metges catalans amb la corresponent recuperació de metges per al nostre sistema sanitari. 10. Les Direccions per objectius (DPO) són una eina de gestió clínica, compatible amb l’aspiració professional per l’excel·lència i el reconeixement del mèrit individual. No obstant això, el complement de retribució variable depenent de les DPO, no pot ser, en cap cas, la compensació de sous inadequats. 11. Els objectius i les indicacions de les DPO han d’adaptar-se a les variables demogràfiques i de morbimortalitat de la població atesa, però s’ha d’evitar que puguin ocasionar perjudicis a pacients concrets i donar mala imatge de la professió, com certes DPO lligades a la prescripció farmacològica. 12. Les DPO són un procediment que necessita reformes per garantir la participació dels metges i metgesses en la selecció d’objectius i l’avaluació dels resultats. Això podria resoldre’s amb una comissió paritària formada

per directius i representants dels professionals assistencials. 13. Constatem que el Codi de Deontologia dels metges té limitacions a l’hora de jutjar els conflictes ètics relacionats amb la gestió, fet que exigeix l’ampliació del marc de referència per resoldre aquests conflictes. 14. La jubilació planteja als metges una sèrie de preocupacions generades per la pèrdua d’identitat professional i la pèrdua de l’activitat central de la vida i també els planteja reptes com el de redefinir la seva identitat professional i el seu paper social, i trobar activitats que substitueixin les activitats professionals que han deixat. 15. El fet de que a Catalunya s’hagi avançat en 5 anys l’edat de jubilació dels metges, ha accentuat aquesta problemàtica. Creiem que s’ha de reclamar als responsables dels RRHH del Servei Català de la Salut un pla objectiu i rigorós de les necessitats actuals, fer la jubilació més flexible i introduir nous objectius i obligacions dels metges en el seu trànsit cap a la jubilació. 16. Els aspectes a examinar serien: reduir gradualment la càrrega de treball, vincular els metges més grans en comitès i comissions als centres sanitaris, reduir horaris i funcions i, sobretot, replantejar el tractament dels metges sèniors a les institucions per aprofitar el potencial de les seves capacitats en benefici de pacients, de les organitzacions i del sistema sanitari.

17. Els Col·legis s’han de comprometre a elaborar polítiques específiques que abordin de manera global i integral el fenomen de la jubilació dels metges, que incloguin entre altres: assessorament, oferta d’activitats socioculturals i d’oci, plans de pensions, i programes de prevenció social, així com promoure debats entorn a la jubilació per afavorir la sensibilització a temps dels companys que s’aproximen a la seva edat de jubilació, i vetllar perquè les organitzacions s’impliquin en programes de preparació per a la jubilació. P 2. i 3. Palau Firal i de Congressos de Tarragona a on es va celebrar el 2n Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya el 6 de juny. 4. Rosa Pérez, Isacio Siguero, Josep M. Solé, Miquel Bruguera, Josep Félix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Eudald Bonet, en l’acte inaugural del Congrés.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Guardonats amb els premis a l’Excel·lència Professional de l’any 2008

Premis a l’Excel·lència Professional en l’àmbit de Medicina Hospitalària Barcelona: Montserrat Andreu García, Wilfredo Coroleu Lletget, Antoni Corominas Díaz, Joan Majó Buigas, Miguel Navasa Anadón, José Manuel Sánchez Ortega; Albert Selva O’Callaghan. Girona: Eugeni Canals Subirats. Lleida: Manuel Vila Justribó. Tarragona: Josep M. Blanc Curto, Josep Callizo Tomas.

Premis a l’Excel·lència Professional en l’àmbit de l’Atenció Primària Barcelona: Joan Carles Caballero Domènech, Susana Garcia Pleyan, Joan Guri Mundi, Carlos Martín Cantera, Xavier Mundet Tuduri, Ramon Velayos Balcells, Josep Verdú Solans. Girona: Montserrat Mas Marqués. Lleida: Luis M. Marco Estarreado. Tarragona: Jordi Jove Balaña, Federico Adan Marín.

Premis a l’Excel·lència Professional en altres àmbits assistencials Barcelona: Manuel Balsega Monte, Mercè Boada Rovira, M. Assumpció Estruch Massana, Amadeu Pujol Robinat, Lluís Sánchez Planell, Xavier Saura Montiel, Jordi Trelis Navarro. Girona: Montserrat Ariño Armengol. Lleida: Maria Teresa Utges Nogués. Tarragona: Joan Lluís Borras Balada, Tomás Alvaro Naranjo.

Premis a l’Excel·lència Professional en Recerca Biomèdica Barcelona: Carlos Brotons Cuixart, Jordi Bruix Tudo, M. Salut Brunet Mauri, Jordi Peña Casanova, Josep M. Ribera Santasusana, Sílvia de Sanjosé Llongueras, Josep M. Taberno Caturla. Girona: Àngel Izquierdo Font. Lleida: Miguel Butí Sole. Tarragona: Fernando Dolz Andrés, Llorenç Font Ferre.

Premis a l’Excel·lència Professional en Educació Mèdica Barcelona: Pedro Armário García, Josep M. Cots Yago, Josep M. Grau Veciana, Josep Lejárcegui Fort, Gaietà Permanyer Miralda, Ramon Segura Cardona, Pilar Tornos Mas. Girona: Pascual Solanas Saura. Lleida: Anton Goma Brufau. Tarragona: Enric Contreras Barbeta, Manel Gonzalez Peris.

Premis a l’Excel·lència Professional en Humanisme Mèdic Barcelona: Montserrat Bonet Agusti, Eduard Estivill Sancho, Joaquim Gascón Brustenga, Albert Ledesma Castelltort, Caterina Madroñal Lleyda, Josep M. Massons Esplugues, Jordi Varela Pèdragosa. Girona: F. Xavier Carreras de Cabrera. Lleida: Eduardo Gasco Eguluz. Tarragona: Tomàs Garcia Gallego, Luis Miguel Tobajas Asensio.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Activitat col·legial El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya aprova la reforma dels seus estatuts

l passat mes de juny van ser aprovats i publicats els nous Estatuts del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que ha estat el primer Consell català que ha adaptat els seus estatuts a la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya continua sent l’òrgan de representació i coordinació del nostre col·lectiu en l’àmbit de Catalunya, i com a principals novetats introduïdes pels nous Estatuts, cal destacar la supressió de l’òrgan plenari i de la

Comissió Permanent, en la seva actual composició, passant a estar format l’òrgan de govern del Consell, pel Plenari i per la Presidència, la modificació del sistema d’elecció dels càrrecs del Plenari, i la previsió d’una futura regulació conjunta de la normativa relativa a l’exercici professional i al règim disciplinari. Conforme a la previsió estatutària, el passat 30 de juny, van ser escollits els càrrecs del nou òrgan plenari, que ho serà per dos anys, i que estarà format pels següents membres: President del CCMC, Miquel Bruguera i

Cortada (President del COMB); Vicepresidenta del CCMC, Rosa Pérez i Pérez (Presidenta del COMLL); Secretari del CCMC, Jaume Padrós i Selma (Secretari del COMB); Tresorer del CCMC, Fernando Vizcarro i Bosch (President del COMT), Eudald Bonet i Bonet (President del COMG); Jaume Sellarés i Sallas (Vicesecretari del COMB); Carles Querol i Vela (Secretari del COMLL); i, Frederic Mallol i Miron (Secretari del COMT), restant vacant un membre del plenari del CCMC per manca de designació per part del COMG. P

Els metges més grans de 55 anys participen en l’“Arxiu de l’experiència” Per contribuir a explicar la història del segle XX

’Arxiu de l’Experiència constitueix un espai testimonial on qualsevol persona més gran de 55 anys pot deixar constància de la seva experiència vital i professional. És vocació d’aquesta iniciativa contribuir a explicar la història del segle XX, i dins d’aquesta història, sens dubte, hi ocupa un espai i un temps molt significatiu aquell que molts metges i metgesses de casa nostra han viscut. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) es vol afegir a aquesta iniciativa i posar-la a disposició dels seus col·legiats fent possible el seu protagonisme directe. Trobareu informació precisa sobre aquesta iniciativa a l’adreça d’Internet www.archivodelaexperiencia.es on podeu accedir a més informació sobre aquest projecte i veure els testimonis de les persones que ja han participat en el projecte. Tenim fulle-

Pàgina web de l’Arxiu de l’experiència.

tons explicatius a la vostra disposició que podeu passar a recollir a l’àrea del Programa de Protecció Social del COMB (1a. planta). Per participar calia tenir més de 55 anys i venir al Col·legi per fer una entrevista de 30 minuts que es va enregistrar en vídeo i que, posteriorment, sortirà editat al web

www.archivodelaexperiencia.es. També s’havia de portar un objecte o una fotografia que ajudés a explicar el record. Aquestes entrevistes es van dur a terme entre el 15 i el 30 de setembre. P Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Activitat col·legial 2

El president del COMB inaugura l’exposició “Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí”

1. D’esquerra a dreta: Màrius Foz, catedràtic de Medicina i professor emèrit de la UB; Ciril Rozman, catedràtic de medicina i professor emèrit de la UB; Miquel Bruguera, president del COMB; Pere Farreras, comissionat de l’“Any Dr. Pere Farreras i Valentí”; Jacint Corbella, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i Francesc Cardellach, vicedegà de la Facultat de Medicina de la UB, en l’acte d’homenatge a Pere Farreras i Valenti. 2. Inauguració de l’exposició “Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí”

a sala d’actes del Col·legi de Metges va acollir, el passat 28 de maig, un acte acadèmic amb motiu de la celebració de l’“Any Dr. Pere Farreras i Valenti” en el qual Miquel Bruguera, president del COMB, i Pere Farreras, comissionat de l’“Any Dr. Pere Farreras i Valentí”, van presentar una exposició en la qual es repassa l’obra del personatge al qual el Col·legi de Metges dedica l’any 2008. En la introducció de l’acte acadèmic, Miquel Bruguera va destacar que “fa onze anys que el Col·legi dedica l’any a

un personatge important a Catalunya, aquesta iniciativa s’ha consolidat i té un cert ressò mediàtic i entre la professió, segurament degut a la qualitat de les persones que hem escollit per dedicar-los l’any”. Farreras i Roca, en la seva intervenció, va parlar sobre l’entorn familiar i aspectes humans de Farreras i Valentí; Màrius Foz, catedràtic de Medicina i professor emèrit de la UAB, va explicar la intervenció de Pere Farreras a Medicina Clínica i al Tractat de Patologia i Clínica Mèdiques d’Agustí Pedro i Pons;

Francesc Cardellach, vicedegà de la Facultat de Medicina de la UB, va abordar el paper de Farreras en el text d’A. Von Domarus i el pas al Farreras-Rozman; Ciril Roz-man, catedràtic de Medicina i professor emèrit de la UB, va centrar la seva intervenció en els antecedents, creació i consolidació de l’Escola d’Hematologia; Jacint Corbella, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, analitzà l’obra escrita de Pere Farreras i els reconeixements públics que va tenir. L’exposició Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí es pot visitar a l’espai d’exposicions del COMB fins al 31 de desembre de 2008. Les intervencions de l’acte acadèmic es poden seguir a www.combtv.cat. P

El govern de la Generalitat distingeix metges i entitats sanitàries amb la Medalla d’Or, la Creu de Sant Jordi i la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari

l passat 10 de setembre, el president de la Generalitat, José Montilla, va lliurar la Medalla d’Or de la Generalitat a Moisès Broggi com a mostra de l’agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país. Cal destacar que es tracta del primer metge que rep aquesta distinció. La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el govern i expressa el reconeixement del govern de la Generalitat envers les persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits 16

polític, social, econòmic, cultural o científic. El Departament de Salut va concedir, el passat 27 de maig, la Medalla i Placa Josep Trueta al mèrit sanitari als collegiats de Barcelona Maria Lluïsa Marin Puig i Josep Toro i Trallero. La finalitat de la distinció és la d’honorar les persones i les entitats que s’hagin destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat. Així mateix, el govern de la Generalitat va lliurar la Creu de Sant Jordi, el passat 21

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

José Montilla, president de la Generalitat, lliura la Medalla d’Or de la Generalitat a Moisès Broggi.

d’abril al Palau de la Generalitat, a: Nolasc Acarín, Joaquima Júdez i Josep Maria Massons. També van rebre la Creu de Sant Jordi les entitats: Consorci Hospitalari de Catalunya i USP Institut Universitari Dexeus. La Creu de Sant Jordi es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. P

Premis Sanitat del Baix Llobregat 2008 CONVOQUEN Delegació Comarcal del Baix Llobregat del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Filial del Baix Llobregat de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

informació col·legial

Revista de premsa

Diario Médico, 8 de juliol de 2008.

da, la majoria dels metges aposten pel copagament. [...] El Punt, 8 de juny de 2008

Acusen Geli de “falta de previsió” per demanar metges no homologats

El Mundo, 5 de juny de 2008

Els metges de fora faran un curs sobre la sanitat catalana Els metges estrangers hauran de passar un curs obligatori per conèixer el sistema sanitari català abans d’exercir a Catalunya, va anunciar ahir la consellera de Salut, Marina Geli. El departament està treballant amb els col·legis professionals i les patronals per oferir una formació més reglada a aquests metges. Geli va afirmar que el 2007 es van demanar 1.000 professionals sanitaris estrangers. Per la seva banda, CiU va denunciar més casos de metges estrangers contractats per fer d’especialistes sense l’homologació del títol. Avui, 27 de juny de 2008

El 82 % de metges catalans creu que no s’han d’“importar” facultatius estrangers Aposten pel copagament per racionalitzar l’ús del sistema El 82 % dels facultatius catalans creu que la solució a la falta de professionals no passa per anar a contractar-ne a altres països. Així ho va assegurar el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Bruguera, en el Congrés de la Professió Mèdica celebrat a Tarragona. D’altra ban18

GACETA MÉDICA Bruguera liderarà un Consell Català renovat en què primarà el consens col·legial El Consell Català de Metges, un dels més veterans a Espanya (es va constituir fa més de 25 anys), ha iniciat la seva renovació amb l’engegada dels nous estatuts que impliquen un canvi en l’elecció de la Junta Directiva. Fins ara, l’òrgan sols comptava amb una Presidència i una Secretaria, que ostentaven de forma rotatòria els quatre

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

col·legis provincials pel període d’un any. Ara gràcies a la reforma, l’elecció dels membres de la directiva del passat 30 de juny, s’efectuà mitjançant votació i per a un mandat de dos anys. Aquest equip estarà encapçalat per Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona (a la Presidència), amb Rosa Pérez, presidenta del Col·legi de Lleida (a la Vicepresidència), Jaume Padrós, secretari del Col·legi de Barcelona (al càrrec de secretaria) i un representant encara per decidir del Col·legi de Tarragona que ocuparà la Tresoreria.[...] Gaceta Médica, 7 de juliol de 2008

COMB: corporació i negoci Model de gestió col·legial. El Col·legi de Metges de

Barcelona (COMB), el segon més gran d’Espanya, és una corporació professional clàssica, però també un conglomerat d’empreses els serveis d’aquesta giren al voltant dels més de 27.000 col·legiats i les seves famílies. El llistat de societats propietat o participades per aquest col·legi és llarg i inclou des d’una gran corredoria d’assegurances, una agència de valors, una empresa de gestió i registre de firma professional digital, una agència de viatges i congressos, una assessoria fiscal i empresarial... El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) és una corporació professional clàssica, però també un conglomerat empresarial que li permet oferir als seus col·legiats molts serveis i, alhora, pagar una de les quotes més baixes, en comparació amb altres col·legis professionals tant mèdics com no mèdics. La quota que abonen els facultatius col·legiats a

La proposta de la consellera de Salut, Marina Geli, perquè metges estrangers amb els seus títols pendents d’homologar puguin oficiar a Espanya continuen portant cua. Ahir, l’Associació Catalana per a la Defensa de la Sanitat Pública (ADSP) assegurà que aquesta demanda és fruit de la “crisi de la sanitat catalana” i “la falta de previsió” de la Generalitat. [...] Segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el 46,5 % dels 1.350 metges que es van col·legiar a la província eren estrangers, enfront al 38,4 % de nascuts a Catalunya i el 15,1 % a la resta de l’Estat, informa Europa Press. [...]

informació col·legial

Barcelona és de 189,63 euros anuals (o 15,8 euros mensuals), i el 36,11 per cent d’aquesta quantitat no es destina al finançament de les activitats de la corporació sinó a contribuir a pagar principalment el Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya. [...] Diario Médico, 8 de juliol de 2008

Pasqual Maragall presenta avui la seva fundació als metges de Barcelona L’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall presentarà avui els projectes de la seva fundació contra l’Alzheimer al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). [...] L’Institut de Recerca Pasqual Maragall és el projecte principal del Fons d’Alzheimer Internacional i serà un centre d’investigació científica en clau internacional orientat a trobar solucions i alternatives a les malalties neurodegeneratives en general i l l’Alzheimer en particular. [...] Europa Press, 8 de juliol de 2008

Els metges estrangers faciliten el relleu generacional als hospitals La xifra de facultatius no espanyols col·legiats el 2007 supera per primera vegada la de catalans.

1. El Periódico, 14 de juliol de 2008. 2. El Periódico, 18 de juliol de 2008.

A Catalunya no faltarien especialistes si se’ls oferissin bons contractes, afirmen els experts. La renovació generacional dels metges de Barcelona, l’equilibri entre els que es retiren o moren i els que s’incorporen al sistema no té un balanç negatiu aquest any gràcies a l’abundant arribada de professionals estrangers. Per primera vegada en la història del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), la majoria dels metges que aquesta entitat va col·legiar el 2007 –un requisit sense el qual no poden exercir– han nascut fora d’Espanya. En concret, van ser 612 els nous metges –un 47 % del total– arribats d’altres països. Un 75 % són de Sud-amèrica. La xifra de metges nascuts a Catalunya que es van col·legiar l’any passat va ser la més baixa de la seva història: 508 llicenciats, un 39 % del total. [...]“Els hospitals catalans han calculat que els falten uns 300 metges”, indica Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES), òrgan que preveu les necessitats de personal a la xarxa pública. “Cal tenir en compte que la població catalana ha augmentat en un milió i mig de persones amb prou feines en cinc anys”, afegeix Huguet. El COMB dubta que aquesta en sigui la causa. Si falten metges o si els facultatius catalans busquen feina en altres comunitats, és perquè l’oferta de treball que se’ls presenta aquí és precària, mal pagada i gens atractiva, afirma Soler. “A Catalunya no falten metges si els ofereixes un contracte estable,

ben retribuït i amb estímuls professionals –afegeix–. Costa trobar-ne si els proposes fer només guàrdies, treballs interins i suplències”. [...]

volupessin una activitat que fos considerada imprescindible per a l’organització. El País, 18 de juliol de 2008

El Periódico, 14 de juliol de 2008

Salut no jubilarà forçosament els metges que tinguin 65 anys L’ICS no jubilarà els metges l’activitat dels quals sigui “necessària” L’Institut Català de la Salut (ICS) oferirà endarrerir la jubilació de metges que desenvolupin “una activitat assistencial necessària” per a la xarxa sanitària, després de l’acord aconseguit ahir en la mesa sectorial, amb el suport dels sindicats UGT i Satse, que planteja aquesta nova excepció en el procés de jubilació dels facultatius. [...] El gerent de l’ ICS, Francesc José María, assegurà que aquesta nova excepció segueix “al peu de la lletra” les recomanacions que va fer el Consell de la Professió Mèdica, que aconsellava la jubilació als 70 anys en el cas dels facultatius que desen-

L’ICS rectifica l’ordre que aplicava des del 2004 i que ha afectat uns 700 professionals. Els facultatius que desitgin seguir en actiu hauran de negociar amb el seu hospital, que fixarà les condicions. [...] Aquest canvi obeeix a “les noves circumstàncies” de Catalunya, explicà el gerent de l’ICS, Francesc José María, en al·lusió a l’augment de població experimentat des del 2004. “Fa quatre anys, ni es parlava que hi hagués escassetat de metges –digué–. Però ara existeix la clara percepció que falten, i de forma abundant”. “Anem a complir al peu de la lletra el que ens ha indicat el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, que va desaconsellar mantenir les jubilacions forçoses –afegí José María–. L’edat dels met-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Revista de premsa

informació col·legial

Revista de premsa V

ges no serà un factor que agreugi el dèficit de professionals”. [...] El Periódico, 18 de juliol de 2008

Infermera, em fa mal aquí Salut accelerà l’aplicació de la seva política que la infermeria atenguí la patologia lleu. Infermera, em fa mal aquí. Cada dia més se sentirà aquesta frase en els centres de salut primària (CAP) catalans, a mesura que s’implanta la política que les infermeres atenguin més pacients per descongestionar les saturades agendes dels metges. La mesura és vista amb recel pels col·legis d’infermeria i mèdics, que volen primer consensuar les funcions de cada col·lectiu amb el Departament de Salut. [...]

LES OPINIONS Les infermeres “És una mala solució per al sistema si es tracta que uns professionals (les infermeres) hagin de substituir la falta d’altres (de metges). Si es tracta d’ampliar funcions, no ens tanquem a fer-ho, podem donar més de si, però una empresa no pot establir ni ampliar les funcions d’un col·lectiu professional en funció de les seves necessitats conjunturals; és necessari un acord previ” assenyalà Núria Cuxart, vicepresidenta del Col·legi d’Infermeria. Els metges “Fugint d’una posició rígida, els continguts d’una profes20

1. La Vanguardia, 15 d’agost de 2008. 2. Expansión, 18 de setembre de 2008.

sió poden canviar amb el temps i per adaptar-se al canvi de la demanda. No volem mantenir una actitud dogmàtica. Si en un equip mèdic hi ha fluïdesa i treball coordinat, es poden compartir funcions, però sempre que els metges no deixin de fer les seves ni es pretengui que altres professionals facin les del metge”, subratlla Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges.

La Vanguardia, 15d’agost de 2008

EXPANSIÓN Doctor, quan podrà atendre’m? L’augment de la població i la jubilació de la major part dels professionals els propers anys amenaça de col·lapsar el sistema sanitari públic. El futur de la sanitat pública és complex. Segons les estimacions del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), la població catalana haurà augmentat un 16 % el 2015, mentre que la majoria dels metges que exerceix actualment es jubilaran en mateix període. El resultat és una reducció del nombre de metges per habitants que amenaça de col·lapsar el sistema sanitari públic. Part del problema es resoldrà amb la contractació de metges estrangers, però “si no s’apliquen mesures alternatives la situació serà insostenible”, assegura Marc Soler, director corporatiu adjunt del COMB. Algunes d’aquestes mesures són reduir la burocràcia exigida al personal mèdic perquè pugui destinar mes temps a visitar els pacients, estudiar

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

fórmules de copagament i limitar la cartera de serveis del sector públic a través d’una major col·laboració amb els centres privats. Mesures d’aquest tipus contribuirien a pal·liar l’increment

del cost de la sanitat pública que vaticinen els experts del sector, a causa del desenvolupament de fàrmacs cada cop més cars. [...] Expansión, 18 de setembre de 2008

informacióel col·legial Col·legiats que han obtingut Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/ Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2008 es va complir el vuitè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a l’obtenció del DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre juliol de 2006 i juliol de 2008. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Albertí Masarellas, Núria Alcorta Loyola, Ignacio Alvarez Rodriguez, Ana M. Andreu Oliete, Isabel Antolin Santaliestra, Alberto Balagué Peláez, Carme Balcells Sàiz, Trinitat Ballester Ferreres, Joseph Bartlett Bosch, M. Carmen Batista Miranda, José Emilio Baxarias Gascon, Pilar Berjaoui Najib, Hussein Blanca Tamayo, Milagrosa Boada Gil, Josep Maria Borras Boneu, Maria Gloria Bueno Casadesús, Josefina Busquets Recasens, Carmen Cabrera Muñoz, José Luís Carmona González de Chaves, M. Dolores Cervantes Sánchez, Miquel Costa Atienza, M. Engracia Cruz Domènech, Jose Manuel De Luis Sánchez, Albert Escoda Delgado, Nuria Escudero Ibañez, Jose Manuel Farrús Lucaya, M. Blanca Felip Baquer, Javier Ferrer Felis, Mireia Garcia Gimenez, José Victor Garcia-Moreno Marchan, M. Rocio Garra Moncau, Núria Gibert Ferrer, Immaculada Giménez Salinas Botella, Jorge M. Gómez Ortiz, Xavier Guinot Gasull, Misericordia Guxens Barriendos, Jordi Insensé Pons, Alberta Izquierdo Sanz, Maxim

Lerda, Mario López Marina, Víctor Lorente Prieto, Enrique Manubens Grau, Montserrat Marcos Vidal, Concepción Martin Martinez, M. Gloria Mas Mas, Mercè Mesa Toledo, Edilia Mestre Boleda, Maria Luisa Molera Bartrolí, Marta Morgades Trabal, M. Carme Panadés Mas, M. Dolors Pardell Alentà, Hèlios Pérez Santos, Josep M. Perez Velasco, Cristina Ponce Martínez, M. Ángeles Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon Puyuelo Lanao, Trinidad Ramírez Lafita, Francisco Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ribera Gonfaus, Mercè Rios Martinez, Ignacio Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul Rodríguez Tesouro, Ana Belen Roura Igartua, Roser Sabartés Fortuny, Ricard Sahún Font, Rita Sauquillo Llamas, Joan Carles Sala Magallon, M. Rosa Salas Medina, Maria Josefa Sánchez Borrego, Rafael Sanchez Carreras, Jorge Sanchez Colom, Jose M. Sanchez Hernández, Joan A. Sánchez Raya, Judith Sarlat Ribas, Miguel Ángel Serra Bertral, Reis M. Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar

Surkov, Sergey I. Ticó Falguera, Neus Torras Bernaldez, M. Teresa Torruella Barraquer, Lluis Trigueros Castillo, José Antonio Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Elias, Josep M. Zueras Gelabert, Rosalia Col·legi Oficial de Metges de Girona Arxer Tarrés, Antoni. Col·legi Oficial de Metges de Lleida Biendicho Palau, M. Pilar Coll Pallares, Ana Moreno Gonzalez, M. Luisa Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Dolz Andrés, Fernando

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008 21 Persona de contacte: Tonyi Barroso Torrubia 9-14 hores Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es

informació col·legial

En la quarta edició dels Jocs Col·legials Esportius, el Col·legi de Metges de Barcelona ha homenatjat cinc metges pioners en la medicina de l’esport. Els Medijocs 2008 han comptat amb la participació d'un gran nombre de professionals de la medicina que han intervingut en les diverses competicions esportives: Cursa atlètica, Futbol Sala, Tennis, Pàdel i BTT Interhospitalària. Les competicions s'han desenvolupat des del 5 d'abril fins al 17 de maig. El 4t. Simposi sobre Salut, Medicina i Esport va tancar el 22 de maig els Medijocs 2008, on es va debatre sobre l’activitat física en situacions especials, l’esport en situacions especials i la bona pràctica esportiva.

l president del COMB, Miquel Bruguera, en la clausura de la quarta edició dels Medijocs va voler destacar que aquest any el Collegi ha volgut distingir els metges pioners en la medicina de l’esport, aquests metges, segons Bruguera, “van haver de fer un esforç considerable per fer arribar aquesta especialitat a la situació actual, d’una medicina esportiva de prestigi”. Així mateix, el president del COMB va aprofitar l’ocasió per “mostrar públicament el compromís de la Junta de Govern del COMB de donar suport a la medicina de l’esport en la situació de tensió en què viu en aquests moments, en relació amb la indefinició en què les autoritats administratives volen situar l’especialitat”. Bruguera va reiterar que “des del Col·legi es faran tots els esforços per ajudar-los a sobreviure amb la dignitat que els correspon”. Aquest acte es va celebrar en el marc del 4t. Simposi sobre Salut, Medicina i Esport, presentat per Ramon Balius, coordinador de l’acte acadèmic, en el qual es van abordar en diferents ponències aspectes sobre l’activitat física

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

en situacions especials, l’esport en situacions especials i la bona pràctica esportiva de nens i nenes. En finalitzar l’acte, Miquel Bruguera va lliurar els premis de les competicions dels jocs col·legials esportius. Les competicions esportives es van iniciar el 5 d’abril amb els partits de Futbol Sala que, fins al 12 d’abril, es van celebrar a les instal·lacions del FESS La Salle; el 19 d’abril es va celebrar la prova que compta amb més participació, 239 persones van córrer a la Cursa Atlètica de 8 km. Del 21 al 27 d’abril, es van fer les competicions de Pàdel i les de Tennis. Finalment, el 17 de maig, 115 persones van participar en la carrera de BTT Interhospitalària en la qual els ciclistes van recórrer 24 km en un circuit proper a l’Hospital de Mataró. Lluís Til, president de la Secció Collegial de Medicina de l’Esport del COMB, va presentar els metges pioners en la medicina de l’esport als quals el Collegi de Metges ha volgut retre homenatge: Ramon Balius Juli, Josep M. Figueras Anmella, Jesús Galilea Muñoz, M. Carmen Mercado Bosch i Santiago

Homenatge als metges pioners la Medicina de l’Esport en la clo Jocs Col·legials Esportius

informació col·legial

en oenda dels

agrair en nom del Comitè organitzador, integrat pels doctors Josep M. Clemente, Alfons Malet, Albert Marcos, Ferran Morell, Ramón Torné i pel mateix Marc Soler, l’alt nivell esportiu i de participació en les diferents competicions i que esperen “haver contribuït a complir l’objectiu de transmetre el valor de l’esport des de la pròpia activitat esportiva dels metges”. Els resultats dels principals classificats en les diferents modalitats esportives es pot consultar a les taules adjuntes. Es pot consultar el recull fotogràfic complet i tota la informació sobre les classificacions finals a www.comb.cat/cat/ actualitat/esdeveniments/activitats/ medijocs/medijocs_2008/

Resultats Cursa Atlètica

4t. Simposi sobre Salut, Medicina i Esport Els Jocs Col·legials Esportius es van tancar amb la celebració, el passat 22 de maig, amb un acte acadèmic en què

Tintoré Ferrer. Lluís Til, en glossar la figura d’aquests metges pioners, va destacar que “els esforços per arribar a un destí en medicina eren immensament majors que els que necessitem avui; de fet, nosaltres aprofitem les autopistes del coneixement que ells van ajudar a dissenyar”. Va afegir Til que “cal agrair al Col·legi l’homenatge a aquests pioners que és una mostra més del suport que el nostre col·legi fa a la nostra especialitat en els temps especialment difícils en què vivim”. Jesús Galilea, un dels pioners de la medicina de l’esport, va agrair en nom de tots els homenatjats la iniciativa del COMB i va ressaltar que “la història d’aquesta especialitat ha estat molt unida a aquest col·legi en el qual s’han celebrat diversos cursos i un d’ells va coincidir amb la inauguració d’aquest edifici”. Un cop finalitzat l’acte acadèmic, Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, en donar pas al lliurament de premis als guanyadors en les diferents modalitats esportives dels Medijocs 2008 per part de Miquel Bruguera, va

3 1. Pàgina anterior d’esquerra a dreta: Josep M. Figueras; Ramon Balius; M. Carmen Mercado; Miquel Bruguera, president del COMB; Jesús Galilea i Santiago Tintoré, en l’homenatge als metges pioners en la Medicina de l’Esport. 2. Sortida dels participants a la Cursa Atlètica. 3. Participants a la cursa de BTT interhospitalària.

Metge Sènior masculí Primer: Julio Jose Navaz Tejero, 29’:36’’ Segon: Gregori Casals Mercadal, 29’:47’’ Tercer: Ricard Verdaguer Garcia, 30’:13’’ Metgessa Sènior Femení Primera: Laura Llobet Vila, 36’:34’’ Segona: Cristina Ros Espin, 42’:07’’ Tercera: Cristina Campoamor, 43’:38’’ Metge Veterà Masculi Primer: Joan Carles Caballero Doménech, 33’:12’’ Segon: Mario Reverter Calatayud, 33’:45’’ Tercer: Alfonso Girona Amores, 35’:17’’ Metgessa Veterà Femení Primera: Mercedes Möller Parera, 39’:41’’ Segona: Montserrat Clavero Sanchez, 40’:47’’ Tercera: Yolanda Puentes Zamora, 42’:44’’

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

BTT Interhospitalària Metge Sènior Masculí Primer: Lluís Ma. Bassas i Fusté, 01:18:49 Segon: Ricard Verdaguer Garcia, 01:25:40 Tercer: Jordi Gatell Tortajada, 01:30:50 Metgessa Sènior Femení Primera: Laura Sararols Ramsay, 01:44:31 Segona: Maria Bartolomé i Regué, 01:55:06 Tercera: Dorte Voss, 01:56:18 Metge Màster Masculí Primer: Eduardo Alvarez Fischer, 01:19:59 Segon: Ricard Ardiaca Capell, 01:21:06 Tercer: Joan Carles Caballero Doménech, 01:21:49 Màster Metgessa Femení Primera: Rosa Maria Bosch Viñas, 02:30:38 MegaMàster Metge Masculí Primer: Josep M. Gubern Nogués, 01:26:15 Segon: Mario Reverter Calatayud, 01:26:20 Tercer: Ramon Lopez Bertran, 01:30:22 MegaMàster Femení Primera: Mercedes Möller Parera, 01:43:09 24

Resultats

Ramon Balius va presentar 11 professionals que van debatre sobre diferents aspectes de l’activitat física en nens i nenes. El primer grup de ponències va tractar l’activitat física en situacions especials, en les quals Montserrat Bosque va abordar la “Mucoviscidosi i activitat física”; Míriam Guerra tractà el “Control de l’activitat física en situacions especials”, i María José Bilbao va incidir en el “Mal-

Resultats Futbol Sala Campió masculí: EAP Sarrià Finalista masculí: Escolapius sporting Campió femení: Combinat (Delirium Tremens / Can Ruti) Finalista femení: Combinat (Vall d’Bronx / Sant Pau)

Tennis Individual femení guanyadora: Rocio Unzurrunzaga 6/4 6/2 Finalista Cristina Martin Individual masculí guanyador: Oscar Gallego 6/3 6/1

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

tractament infantil a través de l’esport”. La segona part de les ponències van tractar l’esport en situacions especials en les quals Carlos Villanueva va respondre a la pregunta si “Pot fer esport d’elit un/a nen/a amb espondilosi?”, Assumpta Estruch va tractar l’interrogant de si “Ferropènies en l’esport. Cal tractar-les? Com?”, i José María Clemente parlà sobre “Els queixals del seny en l’esport d’elit a l’adolescència”.

Finalista: Claudio Cocco Dobles femení guanyadores: M. Möller - R. Unzurrunzaga 6/0 6/1 Finalistes: A. Alguersuari - A. Lloveras Dobles masculí guanyadors: O. Gallego M. Sabate W.o. Finalistes: A. Dou - M. A. Lopez

Pàdel Dobles femení: Campiones M. Moller - R. Unzunzurrunzaga 6/0 6/2 Finalistes: R. Pancorbo -Ma. D. Miranda Dobles masculí: Campions M. Ferrero - J. Massaguer 6/4 7/6 Finalistes: J. Masip - M. Santalo

1. Metges premiats en tennis i pàdel en la modalitat d’individual i dobles masculí i femeni. 2. Metges Premiats de la cursa atlètica. 3. Partit de futbol sala. 4. Competició de pàdel. 5. Sortida de la cursa infantil.

informació col·legial

1. Metges premitats en la competició de BTT Interhospitalària; 2. Metges premiats en la competició de futbol sala í; 3. Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, en l’acte de lliurament dels premis dels Medijocs 2008; 4. Sala d’actes del COMB en el 4t. Simposi sobre Salut, Medicina i Esport; 5. Ramon Balius, coordinador de l’acte acadèmic, i Mariona Violan, qui va exposar les Conclusions de l’acte acadèmic. 6. Cartell dels Medijocs 2008.

El tercer bloc de ponències va enfocar la bona pràctica esportiva, en la qual Mar Calvo va respondre la pregunta sobre “Activitat física: què es considera adequat a la infantesa?; José Ricardo Serra va parlar sobre la “Importància de l’ECG en la valoració d’un/a nen/a esportista; Victòria Pons va abordar els “Ajuts ergogènics a l’adolescència: com? Quan? Quins?”; Josep Vicens va fer les “Recomanacions d’horari esportiu a l’escola i a les activitats extraescolars”, i finalment Mariona Violan va exposar les Conclusions de l’acte acadèmic. P

6 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Lliurament dels premis de la vuitena edició dels Concursos Artístics per a Metges

La Secció de Metges Jubilats del COMB va organitzar la vuitena edició dels Concursos Artístics per a Metges de Catalunya. A la convocatòria, promoguda pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, es van premiar les obres presentades en la modalitat de: poesia, fotografia, narrativa breu, dibuix i pintura. Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica, director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, va cloure l’acte amb una conferència sobre el cervell eròtic.

a vuitena edició del 2008 dels Concursos Artístics per a Metges la van presidir Jaume Roigé, tresorer del COMB, i Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, que van presentar l’acte de concessió de les distincions el passat 20 de maig. Joaquim Ramis va presentar els Jurats Qualificadors de les diferents modalitats, integrat per persones de prestigi en les arts convocades i va ressaltar que aquest any el tema de les obres artístiques és lliure. El jurat de la modalitat de dibuix i pintura compost per Joaquim Camps Cardona, Ramon Aguilar Moré i Francesc Vicens Giralt, van concedir el Tritó de Plata a l’obra guanyadora Puerto de Juan Antonio Baena Fustegueras, i va atorgar el Tritó de Bronze a l’obra finalista La Fageda d’en Jordà de Sra. Pumarola. En la categoria de fotografia, Enric Catalan Bajuelo va obtenir el Primer Premi per l’obra Pájaros de letras, i Gloria Luz Abad va guanyar el Segon Premi per l’obra Esperant el passat. Els membres del jurat d’aquesta modalitat van ser: Carles Llebaria i Regalado, Joan González i Torres i Isabel Calaf i Mateu. Eulàlia Ripoll Sors va obtenir el Tritó d’Argent de Narrativa breu per l’obra El

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

cel començava a clarejar, i Francisco Alberto Marchetti va guanyar el Tritó de Bronze per El rinoceronte. Josep Tomás Cabot, Agustí Pons i Maria Sarsanedas van integrar el jurat que va concedir els premis de narrativa breu. En la convocatòria de poesia, Esteve Amigó i Palés va obtenir el primer premi per Natura, i Eulàlia Ripoll Sors va obtenir el segon premi per Somnis de lluna blanca. Van formar part d’aquest jurat: Joan Triadú, Neus Real i Joan Vergés. Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica, director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de l’UAB, va tancar l’acte amb una conferència sobre el cervell eròtic. P

1. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats; Jaume Roigé, tresorer del COMB, i Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica, director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, en l’acte de lliurament de premis de l’edició del 2008 dels Concursos Artístics per a Metges.

informació col·legial

Premis del setè Concurs artístic per a metges Primer premi de dibuix i pintura

Primer premi de poesia

PUERTO de Juan Antonio Baena Fustegueras

NATURA d’Esteve Amigó i Palés Albada marinera Besant la mar tot just no desvetllada, reneix la llum enllà del firmament. Les ones van i vénen lentament acompanyant el cant que fa l’albada. Com un estel fugit de la vesprada un fil daurat per l’aigua es va estenent; és el camí que ve del sol ixent, i mor allí on mor també l’onada. L’hora flairant de brisa matinera omple els sentits encara endormiscats, i al dolç compàs de l’aigua cançonera els va llevant de pau embriagats. Quin regust té la terra marinera quan neix el jorn i els mars són encalmats! Tardor

PÁJAROS DE LETRAS d’Enric Catalan

El cel és llis. No suggereix tempestes. Potser tan sols plugims asserenats. No em torba res que trenqui l’harmonia. La fulla cau silent, giravoltant. Temps de tardor ple de sagnants capvespres. Sanglots de llum que cap pinzell haurà. Clouré bé els ulls per retenir-los dintre, fins que la nit me’ls vulgui arrabassar. Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Primer premi de fotografia

Pausadament. acomiadant l’octubre, apago el llum i encenc el pensament.

informació col·legial

Primer premi de poesia Pluja Extasiats els ulls, mirant enfora, sento un cant que em domina el pensamment. La terra s’enfosqueix. Pel firmament la llum se’n va. La tarda, grisa, plora. El capvespre, silent, arriba ans d’hora, car el sol, avançant el seu ponent, s’ha amagat, i entre núvols fent-se absent fa entreveure la nit més a la vora. Tot esdevé gentil, i en la calmosa serenor, confonent-se amb l’aire suau, un arpegi de música formosa m’embolcalla els sentits de dolça pau. És el cant que en la tarda avui plujosa, subtilment, va escampant l’aigua que cau. Vora el foc Vora el foc acullo el meu hivern i sento lluny la primavera. Vora el foc refaig antics camins fets de delits i d’incerteses. Cant a una rosella morta Lluny la fresca pau del prat, secs els pètals sense vida, els meus ulls t’han contemplat. Lluny la fresca pau del prat. Expiraves lentament dins ma inútil cobejança. Regalant ta flaire al vent. Expiraves lentament Jo et volia posseir sempre igual dins ma parpella, com l’instant que et vaig collir. Jo et volia posseir. I volia endur-me amb tu una engruna de muntanya, que enjoiés el meu cor nu. I volia endur-me amb tu. Quan el desig s’ha frustrat, Junt amb ta vida rosella, ploro l’haver-te arrencat. Quan el desig s’ha frustrat lluny la fresca pau del prat.

Primer premi de narrativa breu EL CEL COMENÇAVA A CLAREJAR d’Eulàlia Ripoll Sors Fa mal temps, d’ençà d’uns quants dies que va plovent i aquest cel gris m’omple de nostàlgia. De tant en tant tanco el llibre i em quedo embaladida mirant la cortina d’aigua transparent, dinàmica, que tot i enterbolir la mirada, omple l’espai d’una lluentor especial. El cos s’amara de solitud, mentre recordo el temps passat que vaig deixant enrere. Al meu voltant, només el soroll rítmic i suau de la caiguda de l’aigua trenca el silenci. El llibre que estic llegint em fa companyia. No fa pas gaire estona que ha sonat el telèfon. El so de la trucada m’ha fet tornar d’un món de pensaments alats, no sense un petit esvalotament del cor. Era la mare, em preguntava com estava. De manera automàtica i rutinària li he dit que bé, que cada dia millor, que ara les coses anaven força bé. Tret d’això no sabia què més dir-li. M’ha preguntat pel temps que feia, per omplir el buit de paraules. M´ha explicat que la Roser, la meva cosina, tornava a estar embarassada, que la tia Berta cada vegada s’hi veia menys i que maleïda que arriba a ser la diabetis. Que el pare cada dia és més rondinaire i no hi ha qui l’aguanti. Després, quan ja no sabia què més dir, ha desitjat que tot m’anés bé i que no estigués trista. Aquestes últimes paraules, n’estaven plenes de tristesa, el to de la seva veu ha estat diferent i no para de fer-me ressò dins del cap. Ella també n’està de trista. Se’m fa difícil tornar a ser jo. Retrobar-me sense l’amenaça de la por que durant tot aquest temps m’ha fet de guia. Se’m fa diícil el fet d’escollir, aquest dret que havia perdut tota mena de sentit en la meva vida. Ara que he guanyat llibertat sento una buidor que m’ofega. Hi ha moments que espero tornar a veure la mà feixuga que s’acosta i es deixa caure sobre el meu cos. Sentir el dolor i la impotència, el gust de la sang sortint dels llavis. Encara no he pogut aprendre a gaudir de la sort que tothom diu que he tingut. Tant de temps pensant que la vida era així i no podia ser de cap altra manera. Que tot plegat era conseqüent amb els meus actes i el que jo era. Ara, de sobte sento que no sóc res. Potser caldria dir que no sento el que sóc i voldria tornar a recuperar la meva culpa, la meva inutilitat, el meu dolor. No sempre havia estat així. Els primers anys van ser fins i tot feliços, si és que la felicitat existeix. Sempre havia estat gelós però aleshores aquest detall fins i tot m’agradava. Els problemes, és cert que mai no vénen sols. Aquells anys d’atur li van amargar el caràcter, i sense saber com, poc a poc jo vaig ser l’única culpable de tot. El meu comportament accentuava la seva gelosia, cap intent per canviar les seves conviccions donava el resultat esperat i al cap del temps jo estava convençuda que res no havia fet bé i ja no sabia com havia de comportar-me. Cada vegada sortia menys de casa. Tothom diu que he tingut molta sort. U

(Continua a la pàg. 37)

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació

àrea econòmica

Núm. 80

juny-setembre 2008

P L'EDITORIAL

EL METGE EMPRENEDOR

El COMB celebra la II Jornada de Tecnologies Mèdiques

Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials-MediTecnologia; Joan Martí, gerent de Desenvolupament Empresarial d’ACC1Ó; Jaume Aubia, president del Grup MED del COMB, i Montserrat Vendrell, directora de BIOCAT, en la II Jornada de Tecnologies Mèdiques.

aume Aubia, president executiu del Grup MED del Col·legi de Metges de Barcelona, va presentar la II Jornada de Tecnologies Mèdiques per

analitzar el clúster de tecnologies mèdiques a Catalunya i conèixer experiències empresarials d’innovació en el sector sanitari i de les tecnologies mèdiques.

El Col·legi de Metges de Barcelona, juntament amb BIOCAT (BioRegió de Catalunya), ACC1Ó (Cidem/Copca), 22@ Barcelona i el Departament de Salut de la GeU

(Continua a la pàg. 31)

P LA DADA

a crisi financera hipotecària subprime iniciada a l’agost de l’any passat, ha provocat que els bancs centrals dels Estats Units i d’Europa injectin la liquiditat necessària per evitar el col·lapse dels mercats de crèdit. Igualment, els mercats de renda fixa han hagut d’incorporar les expectatives de pujades en els tipus oficials i, a més a més, continuen afectats per les turbulències financeres originades ara fa un any. Tot això també s’ha notat en l’evolució dels dipòsits bancaris, els quals han patit una forta davallada, ja que han estat els dipòsits a termini fix amb unes retribucions força interessants els que han gaudit de la confiança dels estalviadors amb aversió al risc, els quals han trobat el refugi adient per als seus estalvis. Això ha provocat que s’enceti una guerra pel denominat passiu bancari, on cada entitat ha buscat la forma més atractiva de captar diners primordialment de nous clients. Aquestes entrades de diners en els dipòsits a termini s’ha vist afavorida pel decreixement del patrimoni dels fons d’inversió que, exceptuant els fons d’inversió garantits, han patit la inestabilitat dels mercats financers amb importants descensos en el seu patrimoni. Des de l’Àrea Financera del COMB hem estat proactius, tant en els dipòsits a termini fix, aconseguint rendibilitats en consonància o superiors en alguns casos, a les del mercat i, per altra banda, hem pogut oferir entre un i dos fons d’inversió garantits per mes, el que ha fet que hagin tingut uns increments substancials de partícips i de patrimoni en aquests tipus de fons. Això ens permet poder comptar amb diferents instruments d’estalvi que fan que el capital resti garantit, amb la rendibilitat assegurada prèviament o condicionada a indicadors financers (com és el cas dels fons garantits), i que poder oferir a tot el col·lectiu, depenent de les seves necessitats d’estalvi i que realitzem amb les entitats bancàries amb les quals estem col·laborant. Aquesta situació que estem patint en els mercats financers i bancaris no ens ha afectat en la capacitat de poder donar facilitats creditícies als metges que ens ho han demanat, sigui en forma de préstec personal, hipotecari o en forma de crèdit. Tot això, en moments en què l’accés al crèdit de particulars i empreses és cada vegada més complicat i feixuc. Així doncs, creiem que, podent combinar amb seguretat les necessitats d’estalvi amb les de finançament, estem en situació de fer front a uns temps futurs que semblen certament desconcertants i, alhora, complicats. P

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 72062 11

informació àrea econòmica

juny-setembre 2008

MEDIVIATGES

EL METGE EMPRENEDOR

intre del programa d'activitats que desenvolupa la Secció de Metges Jubilats cada any, alguns afiliats a la secció i els seus acompanyants han viatjat a Sicília durant la primavera. El viatge s'ha distribuït en dos grups, el primer ha viatjat del 30 de març al 6 d'abril i el segon ha viatjat del 5 al 12 d'abril. Tots dos grups han anat acompanyats d'un membre de MediViatges. Els metges jubilats i els seus acompanyants han pogut apreciar la gran diversitat cultural que ofereix l'illa de Sicília a causa de les nombroses onades d'ocupació que ha conegut al llarg de la seva història. Aquesta diversitat cultural també es reflecteix en la varietat gastronòmica, de la qual també han pogut gaudir els nostres viatgers. S'han visitat nombrosos indrets de Sicília, entre els quals destaquen: Palerm, la capital de l'illa; Monreale, de la qual s'han pogut apreciar els magnífics mosaics bizantins de la seva catedral; Agrigento, ciutat arqueològica presidida per la Vall dels Temples

La Secció de Metges Jubilats ha visitat Sicília durant aquesta primavera

(Ve de la pàg. 29)

(Patrimoni de la Humanitat) i el volcà Etna, un dels més actius del planeta i del qual s'ha pogut apreciar el seu paisatge lunar reflectit en les esquerdes volcàniques i els cràters. Per a la temporada 2008-2009 la Secció de Metges Jubilats, amb la col·laboració de MediViatges, ha programat diversos viatges i excursions. Per obtenir informació sobre aquestes activitats, podeu posarvos en contacte amb MediViatges a les oficines de l'agència al COMB (passeig Bonanova, 47, planta 0), o per telèfon (935 678 805). P

1. Sicília. Vall dels Temples. 2. Panoràmica de Cefalú. Sicília 3. Visita a la catedral de Palermo 4. Imatge d’un dels grups que va fer la visita

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 124

neralitat de Catalunya, va organitzar aquesta jornada, celebrada el 15 de maig a la seu del COMB. Aubia, en la presentació de l’acte, va assenyalar que «crida l’atenció que al costat de la qualitat i quantitat de recerca dels nostres professionals, en canvi, en el mateix moment i en les mateixes circumstàncies, hi ha un baix índex de concreció d’aquestes idees en patents i en models de negoci», i va afegir que «d’aquestes circumstàncies no podem fer responsables els metges i investigadors, perquè a les bases organitzatives del nostre sistema sanitari, existeixen nombroses barreres culturals i organitzatives que fan que sigui difícil promoure la innovació, i no tan sols no la promouen sinó que la dificulten». Aubia va ressaltar que és per això que el CIDEM, el Biocat i el COMB intenten empènyer de forma coordinada la innovació en el sector. L’objectiu d’aquest jornada, va afegir Aubia, «és poder debatre com potenciar el sector de les noves tecnologies mèdiques, com afavorir la innovació i fer-ho d’una manera coordinada i com despertar l’interès per emprendre en els diversos col·lectius que esteu representats en aquest acte». En el transcurs de la jornada de debat, Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials-MediTecnologia, va parlar de l’evolució i de l’estat actual del programa d’«El Metge Emprenedor» del COMB; Joan Martí, gerent de Desenvolupament Empresarial d’ACC1Ó, va abordar la dinàmica de clústers; Montserrat Vendrell, directora de BIOCAT, va parlar sobre la creació i dinamització del clúster de tecnologies mèdiques a Catalunya. A continuació es van exposar diverses experiències empresarials: Oriol Prat, director de gestió del projecte DIGMO, va explicar el projecte DIGMO; Carlos Sánchez, CEO, parlà sobre la creació de X-RAY IMATEK i sobre la idea original; Luis Duocastellas, director general tècnic d’Iberhospitex, va exposar un cas d’èxit de reorientació empresarial, i Alejandro Frangi, director de recerca, va abordar l’experiència del Center for Computational Imaging & Simulation Technologies in Biomedicine Information & Communication Technologies Department. Es pot seguir les intervencions del debat a: www.combtv.cat. P

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora. La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL / Acreditació Competència. http://www.comb.cat/cat/professional/ acreditacio/diplomes/home.htm. A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de juny del 2008. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet , M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert , Rosa Botella Ruiz, Elisenda Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral , Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Camerino Foguet, Oriol Cancer Villacampa, Luis Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete , Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles Dezcallar Leoz, Mariano Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez , Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel

Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez , Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M Isabel Mur Auqué , Daniel Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons , Santiago German Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Roquet Silva, José Antonio Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat

Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Boix Cuesta, Otilia Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Goñi Peña, Sara Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta

Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Laporta Clanchet, Mercedes Lamilla Riera, Alvaro Lazaro Fuste, Jorge Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Moriscot Gazules, David Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Horari: 9-14 hores Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) Tomás Benedicto, Neus Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Casañas López, Guillermo Estevez Dominguez, Herminia Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David MEDICINA HOMEOPÀTICA Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Jimenez, Montserrat Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bulashenko , Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez- Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe

Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Parra, Carme Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manue Meler Forcadell, Núria Meseguer Rico, Merce Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Merce Ortega Soriano, Antonio Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes

Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia

Salvat Maria, Sebastián Segura Cobo, Eva Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Aguado Albillos, M. Inmculada Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Bartralot Soler, Jordi Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Estévez Domínguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Heimann Cella, Miguel Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Riola, Griselda Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Pueyo Anton, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva

ACUPUNTURA

Col·legi Oficial de Metges de Girona Figueres Grassiont, Rosa

MEDICINA HOMEOPÀTICA Ballbona Moré, Vicenç Fradera González, M.delCarmen Gispert Negrell, Montserrat Lloveras Castelló, Maria Mora Brugués, Joan Oliveras Giralt, Jaume Palou Sangrà, Agnès Suñén Hernández, M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abdul Maged, Nezar Deprez, Philippe Jové Colom, Antònia Pla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges de Lleida ACUPUNTURA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Meler Bosch, Josep M. Ortiz Ripoll, Gema Julia Tribó Pascual, Antoni

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Andreu Mencia, Leandro Pinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTA Tribó Pascual, Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Macià Fornos, Josefa Monturiol Moreno, Maria Dolors Muñoz Ruano, M. Jose

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA De Miguel Arregui, M. Carmen Pinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ACUPUNTURA Sanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICA Busquets Romagosa, Joan M. Ferrando Albors, Silvana Figueras Pla, Rosa Guasp Tichell, M. Cristina Lopez Manzaneque, Josep Vicenç Pizarro Molina, Isabel Saco Brunet, M. Isabel

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Llauradó Córcoles, Pere

informació àrea econòmica

COMENTARI BORSARI

juny-setembre 2008

Visió Global de Mercats

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 124

ls mercats de renda variable van caure de manera important al mes de juny. És una de les pitjors baixades en un sol mes en molts anys, a més, portem una baixada considerable des de principis d’any. Les retallades en el mercat s’han produït en pràcticament tots els sectors empresarials i en tots els mercats desenvolupats. Els mercats emergents han tingut un comportament una mica millor, sobretot els mercats de Sud-amèrica i Rússia, amb retallades més suaus. El sector energètic, farmàcia, recursos bàsics i químic, durant aquests mesos, ha tingut un comportament relatiu millor que altres sectors. La volatilitat del mercat ha disminuït significativament des de mitjan març, des

de pràcticament nivells del 30 % fins al 20 % al mes de maig. Malgrat que últimament ha tornat a augmentar una mica, encara ens trobem a uns nivells raonables. (A dia d’avui, l’Íbex es troba amb una volatilitat diària anualitzada del 22,02 %.) Els bons de governs s’han comportat d’una manera molt estable els darrers mesos, després de l’increment de TIR des de mitjan març. L’increment en «yield» de principis del mes de juny, ha declinat les últimes setmanes. El pendent de la corba de tipus s’ha mantingut bastant estable, després de l’aplanament al qual hem estat sotmesos els últims temps, encara que hàgim tingut moments puntuals d’apuntalament. La volatilitat de la divisa durant el mes de juny va ser menor que altres tipus d’actius. Tot i les anàlisis que apuntaven a una apreciació del dòlar respecte de l’euro, la realitat ha estat ben diferent, amb una depreciació cap als nivells mínims d’aquest a 1,60. Els preus de les matèries primeres, amb l’excepció del petroli, van caure els darrers mesos i darrerament han tornat a remuntar. El petroli, ens aquests tres últims dies, ha actuat com a bomba d’oxigen per als mercats que han vist com el preu del barril de petroli baixava 13 dòlars en tres dies. L’entorn macroeconòmic continua i continuarà enrevessat, les dades de sentiment empresarial i del consumidor continuen en zones de contracció tant a Europa (PMI) com als EUA (ISM i Conference Board). El sentiment a nivell immobiliari continua caient i el creixement

informació àrea econòmica

juny-setembre 2008 TRIPARTIT ERCICIS AMB ELe es reobri qu DE QUATRE EX ir DA gu RA se PA on A ac B CiU I UN essió per VUIT ANYS AM mpanya de pr així es DOTZE EBA ENBarcelona anuncia una ca lut (ICS) perquè de gi l·le Co Català de la Sa talunya per combatre la El a tut sti ny lu l’In ta a ó Ca el projecte a mogui l’autonomia de gesti de la Professió Mèdica de Ca nomia per gestionar el del Consell pacitat d’auto les EBA “Està bé que es recomanacionsa en bona part per la poca caque es reobrís el projecte de Col·legi l a ad compleix amb les ari us ca rad s, ag s tge En . me ra, president de ls na ue de ple ug a ió Br mi cc el no sfa qu to ati Mi au ins , ha declarat rò això no és , propi treball; pe r el resultat dels dos models” Diario Médico 08 i poder compara ] [... a. 7 d’octubre de 20 lon rce Ba de s tge Me de

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

COMENTARI BORSARI

econòmic mesurat amb el PIB continua deteriorant-se. Els preus de l’energia i les matèries primeres han accentuat els problemes d’inflació, ja que si bé la inflació subjacent es troba més o menys estable, els càlculs, tenint en compte la factura energètica, s’han disparat a Europa fins a un 4 % i als EUA fins al 5 %. A banda de consideracions microeconòmiques, això té dos efecte perniciosos, el primer és que això posarà més pressió sobre l’euro, perjudicant la competitivitat de les empreses exportadores i el segon, la dificultat que suposa el control de la inflació via política monetària restrictiva, tenint en compte el moment en què ens trobem del cicle econòmic. Actualment ens trobem en el període de presentació de resultats i, de moment, no estant sent dolents, a banda dels de Microsoft, Google i Merrill Lynch que han estat per sota de l’esperat, tenim Alcoa, Intel, Wells Fargo, JP Morgan i altres que han estat millors que l’esperat i el mercat ho ha recollit molt positivament. El 18/07/08 sortiran els resultats de Citi Group i el 21/07/08, els de Bank of America, i el mercat està amb l’orella ben oberta per veure com sortiran, ja que el primer és una de les entitats que més provisions ha realitzat des de l’inici de la crisi de títols hipotecaris. P

Visió dels Mercats curt termini s’ha arribat a uns nivells de sobrevenda importants; a més, les valoracions són molt atractives (la meitat de les empreses que cotitzen a l’Íbex es troben actualment amb PER per sota de 10), els indicadors de sentiment contrari marquen compra i probablement assistim a un petit rebot que, malgrat que no ens porti massa lluny, aquest podria ser un inici del final de la correcció que hem sofert durant el primer semestre de l’any.

A llarg termini, hi ha dues qüestions per a nosaltres fonamentals, la primera, el preu de les primeres matèries i l’energia, la segona el deteriorament dels resultats de les empreses. Per assistir a una formació d’un terra als mercats cal que el preu de l’energia freni l’escalada i que els resultats empresarials, malgrat que caiguin, siguin capaços de millorar les previsions.

Ens agraden els següents valors per formar part d’una cartera:

han actuat molt bé, amortint les caigudes del mercat. Per a inversors menys arriscats tenim coneixement de títols de deute de diferents empreses que actualment estan pagant cupons relativament elevats a un període de temps inferior a dos anys, així com productes estructurats que arrisquen tan sols el rendiment de la inversió. P

Telefónica Catalana Occidente BBVA Técnicas Reunidas Gamesa Tubacex Destaquem els comportaments dels fons mixtos i de la Sicav que, de moment,

Rendibilitat dels Fons Medi: MEDINER MEDIFOND MEDIVALOR GLOBAL MEDIVALOR RV MEDIVALOR EUROPEU MEDIGESTION 2

1,55% -5,33% -10,58% -22,40% -20.49% -5,50%

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 124

informació col·legial

Primer premi de narrativa breu

Segon premi de dibuix i pintura

(Ve de la pàg. 28)

Van alertar els veïns els seus crits i tot l’enrenou, perquè jo senzillament m’havia quedat muda. Tothom diu també que he tingut molta sort perquè no vàrem tenir fills. Però jo els escolto i me’ls miro sentint una profunda sensació d’incomprensió, perquè penso que si no hagués estat així, ara no em sentiria tant sola. Els seus crits van alertar el veïns, de la meva gola no sortia cap so. Les seves paraules eren les mateixes de sempre. Jo tenia la culpa de tots els nostres problemes, m’entestava a provocar el seu enuig. Les coses li havien anat molt malament aquell dia. Els problemes que jo li creava impedien que es pogués concentrar en res. Les seves mans, les que un dia passat m’havien acaronat, em donaven cops i la sang em rajava dels llavis i del nas. Desitjava morir de pressa quan vaig deixar de pensar, de sentir, vaig fugir del món conscient. Aquell dia va arribar especialment enutjat, i ara que hi puc pensar li veig la frustració als ulls, el seu propi sentiment de buidor. Al capdavall, sé que se sentia molt poca cosa i que jo era l’únic que tenia. Tant em volia tenir que no podia pensar en perdre’m perquè aquest pensament se li feia insuportable. Així ho he entès, preferia tenirme morta en el seu record i així posseir-me per sempre que viva i fora de la seva vida. Vist així se’m confonen encara els sentiments, la compassió i l’odi entre el record d’haver-lo estimat i el temor d’errar tots els meus actes. Hi ha dies que em pregunto si hauria d’anar a veure’l a la presó. Tothom em diu que no ho haig de fer, jo sé que no ho haig de fer. No recordo res més. Ni l’esfondrament de la porta pels policies, ni el so de l’ambulància. La inconsciència em regala el fet de no haver de recordar i la imatge del despertar amb la figura de la meva mare al costat del llit. Ella també n’estava de trista. Vaig despenjar el telèfon després d’haver-lo penjat uns instants abans i vaig trucar-la per preguntar-li si volia venir amb mi al cinema. La pel·lícula va resultar ser una comèdia que ens va fer riure de debò i ens va canviar l’humor. A l’hora d’acomiadar-nos ens vam fer una forta abraçada que no precisava de paraules, només un adéu va posar-hi final. Mentre rèiem havia deixat de ploure i el cel començava a clarejar.

LA FAGEDA D’EN JORDÀ de Sra. Pumarola

Segon premi de fotografia ESPERANT EL PASSAT de Gloria Luz Abad

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Segon premi de poesia

Un somriure de la lluna Com el pas del temps, desafiant la pròpia existència, busco el sentit de les raons que un dia vaig creure. Avancem vers l’escenari del dubte les veritats assolides amb el constructe d’un ordre advers. Allargo les mans a les palpentes cercant el tacte cega per voluntat a les imatges que cada dia revénen, i imagino l’aventura que pren vida en el meu gest.

per inventar junts el nostre camí i amb les nostres passes viure el mateix somni Potser el temps ens durà camins d’encontres i distàncies i entre les paraules i els silencis voldrà la sort que el foc cremi la discòrdia. Tant se val si el temps s’atura o perdura si al teu costat fuig la solitud i la por s’acovardeix davant dels somnis. Esguard de lluna

Immersa en el mar de la solitud que genera el silenci només conec la veritat dels pensaments lliures.

Ha arribat la nit, i pels seus camins de silenci, ha caminat el repòs en les seves hores més tendres. Busca amb anhel els sons ixents del temps de la lluna, neda entre els esquitxos de llum de la foscor estelada.

Revénen a la memòria sentiments desestimats que retrobo i no puc entendre entre raons confuses. Tanco els ulls i sento la presència de la por. Amb el fet de no saber cal lliurar la lluita.

S’ha deixat veure la lluna vestida de llum blanca, riallera com el somriure en el teu rostre adolescent, tendra i melosa com la teva abraçada sincera. Endinso la mà cap a la distància i somnio el seu tacte.

Mentrestant, m’he deixat seduir pel repòs i la calma i per les ales de les aus, que en el seu vol plàcid esbossen les imatges de la pau a l’ànima.

En el silenci del teu son busco els meus somnis, i imagino els teus, que la lluna cada nit esguarda i guarda entre els seus records. Restaran silents, fora del meu saber, les imatges que els vesteixen.

Camina el temps cap a l’eternitat deixant petjades en els indrets més perduts de la memòria. M’he deixat seduir per la nit i la seva lluna afable i amb el son més profund he buscat en els somnis les imatges que tal vegada algun dia vaig témer, les escenes que tal vegada algun dia vaig desitjar.

Torna l’albada i s’ha amarat l’aire amb les llàgrimes d’un estel trist que la lluna abraça i consola. Els meus braços vull oferir als teus somnis, si fos que mai demà et poguessin fer falta.

He sentit com la lluna em besava amb un somriure i entre els seus braços de cos minvant, una abraçada em retornava la pau del bressol.

Segon premi de narrativa breu

No puc entendre les raons que ens fan perdre el delicat ressò de la innocència.

EL RINOCERONTE de Francisco Alberto Marchetti

Així en els meus somnis hi he trobat el so de cavalls salvatges al galop sobre la terra i del viatge dels meus anhels sobre el seu llom lluny de la por, lluny de les veritats falses.

Por una de las estrechas callejuelas del pequeño caserío de antiguos pescadores se llega a la Taberna Mar del Sur, un sitio con olor a extrañas situaciones llegadas de ultramar donde los parroquianos se reúnen a contar historias de dudoso prestigio literario. Aquella noche de incipiente otoño, el hombre salió de la taberna en dirección al muelle. Llevaba apretada bajo su abrigo, escondiéndola como podía, una extraña y vieja libreta. A poco de andar presintió que alguien vigilaba sus pasos, por lo que apretó la marcha y agudizó su atención. Debía esforzarse un poco más, faltaban pocos metros para llegar. Abrió la puerta y se apresuró en cerrarla. Miró por la pequeña ventana tratando de descubrir la presencia de alguien. Desde hacía tiempo tenía la sensación de ser vigilado. Se quitó el abrigo humedecido por la llovizna otoñal que la noche le había deparado. Tomó la libreta la abrió y comenzó a leer: “No puedo precisar los años que llevo luchando con el rinoceronte. El dato es banal, no así el patético acontecimiento. El animal intuye el horror que me depara su presen-

He volgut deslligar les ales que m’havien fet volar abans que amb el pes de les raons incertes fossin presoneres d’un temps d’enganys. Entre el ressò de les paraules que he escoltat la teva veu m’ha atansat la confiança. Entre paraules i silencis s’intueixen les respostes que juguen a amagar-se entre les pedres del camí. Hem caminat junts entre la boira espessa hem fet sonar rialles sota l’esclat del sol. Potser la teva mirada m’ha obert el camí dels somnis i m’ha portat cap a un món que creia absent. Potser em manquen les paraules per dir dels sintiments quan encara el vel dels dubtes m’omple la memòria. Em caldrà parlar amb la mirada i el gest 38

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

SOMNIS DE LLUNA BLANCA d’Eulàlia Ripoll Sors

informació col·legial

Segon premi de narrativa breu V

cia mientras yo percibo su furor y vigilo sus arrebatos. Sé que su torpeza oculta una imprevisible violencia como también sé que cuando ataca lo hace de frente, de ahí que pase gran parte del tiempo detrás de él y por las noches cuando el sueño me vence me ato a su cola. Pocas veces me he atrevido a mirarlo de frente, cuando lo he hecho presentí que su mirada, por momentos, centellea ternura y en otros irradia lujuria. Me acosa la idea de que todo sea una ilusión, un ensueño, una fantasía de mi mente, sin embargo, ello se contradice con la premisa que sentencia “que para que algo exista debe existir una mente que lo perciba”. Debo, por lo tanto, aceptar la realidad del rinoceronte ya que yo existo. ¿Cómo explicar que mi mente ha sido invadida por el rinoceronte y que sin él yo no existiría? El animal es lo más atroz que me depara el destino en esta dramática sumisión de mi existencia a la suya. Hoy, en la soledad de esta isla guardo el secreto de mi aciaga locura. ¿Quién avalaría mi cordura? No era esta la única nota. Desde hacía tiempo las anotaciones se acumulaban en la vieja libreta conformando un verdadero catálogo de citas descabelladas sobre cómo eliminar al rinoceronte. Aquella noche por fin, había tomado la decisión de enfrentarlo, la situación ya le resultaba insostenible. Sabía que si vencía al animal triunfaría su cordura. Se sentó en la cama y mientras esperaba terminó de leer algunas estrategias que emplearía en la lucha con el animal. El gran rinoceronte no tardó mucho en estar frente suyo, con algunos movimientos torpes retrocedió un poco y luego giró en redondo. Un sudor frío caló en los huesos del hombre cegado por el terror que le producía el animal que ahora se mostraba enfurecido. El rinoceronte se le acercó, bufó a todo vapor y con su único cuerno de toro blindado le embistió en pleno pecho. Sus humores se mezclaron. No se sabía dónde estaba el límite de la bestia y el hombre que en poco tiempo se desplomó sobre la cama sin ofrecerle ninguna resistencia. Las luces del primer amanecer le hicieron abrir con gran dificultad los ojos. El cuarto estaba vacío y sin rastro alguno de lucha. Tomó la libreta que estaba en el suelo y la guardó nuevamente en su abrigo, luego caminó unos pasos hasta la pequeña ventana que mostraba el desolado paisaje de la isla. Por un instante tuvo la impresión de que todo transcurría igual que siempre. Cómo siempre?... Le invadió la sensación que ese lugar árido y desolado encerraba a todos los malditos demonios de la desesperación y la locura, fue en ese instante en que se preguntó qué error acontece en esta repetitiva lucha y en la eternidad de la vigilia. ¿Quién seduce a la dominación y al abandono? La respuesta, que no tardó en llegar, le produjo pánico y terror. En la claridad del día con un bufido atronador, nuevamente, aparecía la vieja y encorvada figura de la bestia...

8 1. Juan Antonio Baena Fustegueras, primer premi de dibuix i pintura; 2. Enric Catalan Bajuelo, primer premi de fotografia; 3. Esteve Amigó i Palés, primer premi de poesia; 4. Eulàlia Ripoll Sors, primer premi de narrativa breu; 5. Sra. Pumarola, segon premi de dibuix i pintura; 6. Francisco Alberto Marchetti, segon premi de narrativa breu; 7. Sala d’actes del COMB en el lliurament dels premis artístics; 8. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, i Jaume Roigé, tresorer del COMB, en la presentació dels premis artístics. 9. Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica, director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, en la cloenda de l’acte.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Oficina de cooperació

“Salut per al desenvolupament” Nova campanya de sensibilització de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

“

Salut per al desenvolupament” vol donar a conèixer la vinculació entre dret humà, salut i desenvolupament, per tal de contribuir, a mig termini, a millorar la cooperació sanitària que es realitza des de Catalunya. Tindrà una durada de tres anys i cada any s’abordarà una situació de desigualtat concreta en el dret a la salut. El 2008, per tractar la problemàtica de l’accés als medicaments, s’han organitzat diversos actes a través dels quals es podrà aprofundir en els aspectes d’aquesta problemàtica. A finals de cada any presentarem al Parlament de Catalunya propostes i recomanacions per millorar les polítiques de cooperació i per instar que la resta de polítiques siguin coherents amb les de cooperació. Juntament amb aquestes propostes es lliuraran també les signatures de suport a la campanya de persones individuals i entitats que s’hagin rebut a través del web de la campanya. Any 2008 Accés als medicaments Any 2009 Condicionant de gènere en l’accés a la salut Any 2010 Morts evitables L’accés als medicaments Més d’un terç de la població mundial no disposa d’accés regular a medicaments essencials. Diversos factors intervenen en l’accés als medicaments 1. Investigació i desenvolupament. Només el 10% de la R+D es dirigeix cap als problemes que suposen el 90% de la càrrega mundial de malaltia, a aquest patró se l’anomena habitualment el Desequilibri o Gap 10/90. A les malalties que no són objecte de R+D, malgrat 40

la seva incidència en els PVD, se les anomena malalties oblidades. 2. Producció. Una vegada desenvolupat un medicament, pot donar-se el cas que no sigui produït o que s’abandoni la seva producció. Gràcies a la pressió d’ONGD, s’ha aconseguit garantir la producció d’alguns productes. 3. Distribució. Remet a la recepció i inspecció, a l’adequació dels mitjans de transport i als llocs d’emmagatzematge, al control de les existències i la previsió i observació de la demanda, fins que el medicament arriba al pacient. 4. Selecció adequada. Amb l’objectiu de facilitar als països el procés de selecció dels medicaments per racionalitzar els escassos recursos de què disposen, l’any 1977 l’OMS va publicar la primera Llista de Medicaments Essencials. Aquesta llista consta d’uns 300 medicaments i s’actualitza cada dos anys. 5. Preu assequible. Els preus dels medicaments es basen en els acords de l’OMC, que regeixen el comerç internacional. Concretament, l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intellectual relacionats amb el Comerç (ADPIC), ha generat una enorme polèmica entre la indústria farmacèutica, les ONGD i els governs d’alguns països empobrits. L’Acord ADPIC cobreix diferents instruments de propietat intel·lectual, entre els quals es troben les patents. Aques-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

tes confereixen al seu titular l’exclusivitat en la fabricació i comercialització de productes protegits per un període mínim de 20 anys, assegurant-ne un poder temporal de monopoli i, per tant, limitant-ne la competència genèrica. 6. Finançament sostenible. Existeixen diversos sistemes de finançament que es complementen entre si: finançament públic, assegurances de malaltia o seguretat social, pagaments de l’usuari i finançament de donants, entre d’altres. 7. Sistema de salut i provisió fiable. Els medicaments han d’estar disponibles en el lloc adequat i en la qualitat adequada. Els problemes de disponibilitat acostumen a tenir a veure amb aspectes de tipus logístic, de previsió pressupostària i de malversació dels medicaments. 8. Ús racional. Implica que els pacients rebin els medicaments adequats a les seves necessitats clíniques, en les dosis precises, durant un període de temps adequat i al menor cost possible. Per això és necessari realitzar un diagnòstic adequat, una prescripció correcta i un compliment terapèutic d’acord amb la prescripció. Quines solucions hi ha? Al llarg de les activitats d’aquest primer any de campanya, i amb la col·laboració de persones expertes en la matèria, veurem algunes propostes de solucions a aquesta problemàtica. Algunes solucions es troben ja a disposició dels països, com l’ús de les flexibilitats de l’Acord ADPIC. No obstant això, l’estret lligam entre accés als medicaments i innovació fa que haguem de buscar solucions i alternatives al model actual de Recerca i Desenvolupament, que afavoreixin l’accés als medicaments existents, però també als que encara no existeixen. P Més informació: www.salutxdesenvolupament.org

informació col·legial

Assessoria jurídica TEMES D'ACTUALITAT: Aprovació dels nous Estatuts del COMB.

Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (maig-juliol 2008) Data

Publicació

Descripció

2008-07-16

DOGC

Pla d’ordenació de recursos humans ICS:Resolució SLT/2214/2008, de 25 de juny.

2008-07-15

DOGC

Publicació Acord de revisió salarial per a l’any 2007. Conveni col·lectiu treball Hospital Clínic Barcelona:Resolució TRE/2202/2008, de 2 d’abril.

2008-07-10

DOGC

Conveni col·lectiu treball sector establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques anys 20072010:Resolució TRE/2152/2008, de 30 d’abril.

2008-07-09

BOE

Estructura orgànica bàsica del Ministeri de Sanitat i Consum:Reial Decret 1133/2008, de 4 de juliol.

2008-07-09

BOE

Modificació Pressupostos Generalitat Catalunya per a l’any 2008 que fixa l’indicador de renda de suficiència de Catalunya:Llei 7/2008, de 5 de juny.

Projecte d’ordre relatiu al pagament dels peritatges judicials sotmès a informació pública.

2008-07-09

DOGC

Modificació Estatuts organització sindical Metges de Catalunya, MC.

2008-07-07

DOGC

Preu màxim productes sanguinis per a l’ any 2008:Ordre SLT/325/2008, de 25 de juny.

Tractament de la informació i LOPD.

2008-07-01

DOGC

Revisió IPC any 2007 i revisió salarial any 2008 del Conveni col·lectiu treball Fundació Gestió Sanitària Hospital Santa Creu i Sant Pau:Resolució TRE/2026/ 2008, de 2 d’abril.

2008-06-30

DOGC

Taules salarials any 2008 del conveni treball centres sanitaris i/o salut mental de Catalunya SCS:Resolució TRE/1892/2008, de 22 d’abril.

2008-06-27

DOGC

Es modifica Decret 202/1985, de 15 de juliol, de creació de Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública:Decret 124/2008, de 25 de juny.

2008-06-19

DOGC

Estatuts del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya inscrits en el Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya:Resolució JUS/1910/2008, de 12 de juny.

2008-06-18

DOGC

Conveni treball centres sanitaris i/o salut mental de Catalunya SCS anys 2007-2008:Resolució TRE/1892/ 2008, de 22 d’abril.

2008-06-13

DOGC

Constitució Consorci Govern Territorial de Salut del Ripollès:Acord GOV/100/, de 3 de juny.

2008-06-11

DOGC

Tarifa màxima serveis litotrípsia que contracti SCS any 2008:Ordre SLT/283/2008, de 23 de maig.

2008-06-11

DOGC

Ordenació i regulació grups i categories professionals ICS: Projecte de decret sotmès a informació pública.

Tarifes màximes tècniques de teràpia respiratòria domiciliària contractades SCS any 2008:Ordre SLT/ 281/2008, de 26 de maig.

2008-06-11

DOGC

Tarifes tractaments de medicina nuclear any 2008:Ordre SLT/284/2008, de 26 de maig.

2008-06-11

DOGC

Aprovació Reglament exercici professions titulades i col·legis professionals: Projecte de decret sotmès a informació pública.

Preus activitats trasplantament renal i extracció d’òrgans que prestin centres i establiments sanitaris SCS any 2008:Ordre SLT/286/2008, de 26 de maig.

2008-06-11

DOGC

Tarifes serveis d’hospitalització i rehabilitació psiquiàtrica i salut mental fets pels centres i establiments sanitaris SCS any 2008:Ordre SLT/287/ 2008, de 28 de maig.

Projecte de Reial Decret sobre recepta mèdica i ordre hospitalari de dispensació. Projecte de Reial Decret pel qual es regula la disponibilitat de medicaments en situacions especials. Es confirma judicialment l’anul·lació de l’aplicació del Decret d’Integració dels Metges de Contingent i Zona.

Acord Consell de Ministres UE sobre l’ordenació del temps de treball. Projecte decret pel qual s’aproven els Estatuts de l’ICS. Regulació dels convenis i contractes de gestió de serveis assistencials en l’àmbit de l’SCS: Projecte de decret sotmès a informació pública. Integració personal estatutària ICS del Departament de Justícia dels serveis sanitaris penitenciaris i de justícia juvenil: Projecte de decret sotmès a informació pública. Proposicions de Llei regulació interrupció voluntària embaràs.

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

la Secció de Metges Acupuntors s’han produït canvis als càrrecs de la Junta, en deixar la presidència la Dra. Isabel Giralt i dimitir de vocal la Dra. Natalia Eres. Ara la Junta de la Secció queda formada per: Dr. Albert Garcia i Janeras, president en funcions. Dra. Maria José Hidalgo Sares, vicepresidenta en funcions. Dra. Pilar Peña Garcia, secretària en funcions. Dr. José Alberto Hernández Hernández, tresorer en funcions. Dr. Daniel Castillo Isern, vocal Dr. Marcelo Tegiacchi Schvetz, vocal Dra. Blanca Sarasà i Solà, vocal Dra. Isabel Giralt i Sampedro, vocal. Resta vacant un vocal. Aquesta nova composició de la Junta va ser confirmada per unanimitat a l’Assemblea General Ordinària del dia 17 de juny. Tots aquests canvis permetran seguir fent la feina que fins ara s’ha anat realitzant, a més de poder disposar d’un vocal de relacions internacionals, que és la Dra. Isabel Giralt, i que podrà tenir més temps per atendre les relacions amb l’ICMART (International Council of Medical Acupuncture and Related Techniques) de la qual és vicepresidenta. Referent a la feina concreta que estem realitzant, hem de fer esmenat que s’iniciarà al mes d’octubre el segon curs del Màster en Acupuntura que organitzem conjuntament amb la Universitat de Barcelona - IL3 i que està considerat un dels millors de l’Estat espanyol. També hem de recordar que seguim fent les jornades i cursos de formació continuada amb metges acupuntors de reconeguda experiència. Un altre tema que ja estem treballant és el de realitzar un nou Congrés In42

ternacional d’Acupuntura per a l’any 2009. Aquest serà el tercer que organitzem, i estem il·lusionats per fer-ho després de conèixer el ressò internacional que han tingut els altres dos anteriors. Per altra banda, seguim, juntament amb el Col·legi, acreditant els metges acupuntors i, en aquest sentit, cal informar que al mes d’octubre es tornarà a reunir la comissió d’acreditació per valorar les noves sol·licituds. P

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

Secció Col·legial de Metges Jubilats

El Nostre Dia del Llibre

om cada any, es va fer una presentació de llibres escrits per companys o els seus cònjuges, de contingut no científic, amb un comentari de la intenció i el contingut de cada obra. Aquest “Nostre Dia del Llibre”es va celebrar el dia 22 d’abril, el dia anterior a Sant Jordi. Va donar-li un especial esplendor la conferència de Baltasar Porcel, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2007, sobre “La Intuïció com a reflexió i voluntat: la creació

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

literària”. Fou molt aplaudit per l’interès i per la seva docta dicció. Les obres presentades van ser les següents: La guerra d’un tebi, de Joan Busquet i Rusiñol. De Saint Germain a Montmartre, de Joaquim Callabed. Va explicar que és un amant de París on fa més de vint anys que hi va periòdicament i que és amic de la filla de Gargallo. Quan no escriu, pinta aquarel·les. La seva vena artística el va induir a escriure sobre la ciutat que estima. Génesis y 20 sonetos, de Carme Comas i Cabañas, vídua del company Francesc Arrando i Cot. Quan el seu marit va morir va escriure les poesies “feliç i enamorada en memòria d’ell. No són versos de tristesa sinó d’amor”. La llum dels orfes, de Jaume Ferrer i Sancho. Va ésser metge per circumstàncies personals d’un moment, però la seva dèria sempre va ésser escriure. Cal escoltar les històries dels malalts , que és el que ell va fer, i després escriure-les. Ha volgut reflectir el que el malalt pateix. Fulls blaus a contrallum, de Marcel Maronas. Traumatòleg i “com a tal un home brusc”. En jubilar-se va deixar la traumatologia i la brusquedat i per això va escriure poesia.

Baltasar Porcel, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2007, i Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, en la presentació de llibres escrits per metges o els seus cònjuges de contingut no científic.

Delegacions i seccions col·legials

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges d’Hospitals

emes generals com l’homologació dels títols dels metges estrangers, l’última directiva comunitària sobre les hores de treball, l’atenció farmacèutica, la prescripció d’infermeria i els projectes i acords del govern sobre l’eutanàsia i l’avortament han estat motiu de molts comentaris i de preocupació en l’àmbit hospitalari. Els posicionaments no sempre han estat en la línia d’oficial de l’Administració, més aviat tot al contrari. En temes més específics, sembla que la comissió Mixta del Consell de la Professió no acaba d’arribar a cap acord pel que fa al nou model retributiu, tant de l’atenció primària com de l’hospitalària. Fins quan haurem d’esperar? En el tema de les jubilacions forçoses als 65 anys, malgrat que l’ICS està intentant esmenar les irregularitats denunciades pel TSJC i presumeix d’ampliar les excepcionalitats, el malestar i el confusionisme –en l’àmbit administratiu i jurídic– dels més afectats va en augment, i els raonaments dels seus representants socials no són tinguts en consideració. P Joaquim Riera,

president de la Secció Col·legial de Metges d’Hospitals

Secció Col·legial de Metges Naturistes

Estudi observacional d’un tractament biològic i dietètic dels transtorns de l’espectre autista

s aquest un estudi que ha promogut la Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual (APPS) sota la direcció mèdica de la doctora Anna Vallès i que porta com a

conclusions interessants recursos, englobats dintre de les medicines no convencionals, per ajudar els pacients autistes. L’objectiu de l’estudi és avaluar l’eficàcia d’un tractament biològic i dietètic per atenuar els símptomes autistes, en una mostra d’aquest col·lectiu. Com a marc de referència es basa en tres pilars fonamentals: 1. La teoria de l’excés de pèptids opiacis, formulada per Shattock i Reichelt, segons la qual aquests pèptids, que resulten de la digestió incompleta del gluten i la caseïna, provoquen alteracions dels neurotransmissors cerebrals. 2. La teoria de la colonització de llevats a l’intestí, del doctor Shaw, que comporta, d’una banda, una elevada producció de neurotoxines i, de l’altra, un augment de la permeabilitat intestinal, amb la conseqüent disfunció intestinal. 3. La teoria de la insuficient eliminació de components sulfúrics per una deficiència de l’enzim fenolsulfurtransferasa, de la doctora Waring. En el mètode emprat es va partir d’una mostra de 20 subjectes. El nombre total de subjectes que han completat l’estudi és de 13, dels quals 10 són de sexe masculí i 3 de sexe femení, tots ells compresos entre 3 i 13 anys. Dels 7 que van abandonar, 4 ho van fer després de la primera visita per motius personals, 2 van abandonar perquè els símptomes es van agreujar durant el drenatge i 1 també per agreujament del símptomes amb la introducció dels suplements. L’estudi ha durat sis mesos i s’han realitzat sis visites. En la primera es va passar el qüestionari DSM IV i el test CARS, es van demanar les anàlisis d’orina per determinar-ne els valors dels morfopèptids i dels àcids orgànics, i es va prescriure drenatge amb homeospagyria i suplement de DHA. En la segona visita, en base als resultats de les

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Lluís Nicolau d’Olwer. Un àcid gentilhome, de Josep M. Muñoz Pujol. Ens presenta en aquest el seu cinquè llibre d’història recent que conclou una pentalogia. Pelos en el corazón, d’Esteban Múrcia Valcàrcel. Ha volgut explicar en un llibre una història psiquiàtrica d’una alcohòlica i el seu entorn, que li va xocar per la seva complicitat. Rumbo a las siete islas / alcanzar la cumbre de cristal, de Josep Antoni Pujante. De les seves nombroses aventures muntanyenques i alpinístiques n’ha fet un sèrie de llibres, dels quals avui ens en presenta dos. L’estudi general d’arts i medicina de Barcelona, de Manuel Riera Blanco. Llibre, guardonat amb el X Premi Oleguer Miró Borràs, l’any 2006, que explica la història de la Universitat de Barcelona. Felipa de Tolosa, controvertida reina de Aragón, de Francesc Salamero i Reymundo. Afeccionat a la història ens presenta un estudi històric i pioner, d’una filla del comte de Guillem IX d’Aquitània i Felipa de Tolosa, que fou reina d’Aragó per casament amb l’ancià rei d’Aragó Sancho Ramírez. Weekend amb el progrés tecnològic. Notícies dels invents i Robinson Crusoe, de Josep Tomàs i Cabot. En un dels llibres que avui es presenten (és del 2006, però ens passà inadvertit l’any darrer) explica en poques pàgines gairebé un centenar de descobriments. L’altre llibre –una novel·la– és tot ell una sorpresa. Es tracta d’una paròdia del turisme situant-la a l’illa on “vivia” Robinson Crusoe. Recordança de Josep Vilar Bonet. Quan el seu pare (de professió industrial) va morir, va trobar unes memòries i ell va decidir continuar-les, canviant el protagonista per ell mateix. Santos y santas sanadoras, de Josep M. Vilarrasa. Va contribuir amb en Simón Castellví (president de Metges Cristians) a elaborar un llibre que va ser presentat al Sant Pare. Atès l’èxit obtingut, n’ha escrit un altre en la mateixa direcció. P

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

d’aquest treball podeu adreçar-vos a la Dra. Vallès: 17772avr@comb.es P

Exposició de la Fundació del Metge Pobre A. Soler Daniel

Secció Col·legial de Metges Naturistes

Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

ins del primer semestre de l’any en curs, ja s’ha posat en marxa el formulari de sol·licitud del Diploma Acreditatiu de Sinologia i Patologia Mamària per part del Col·legi de Metges de Barcelona. Per tant, tots el col·legiats que vulguin demanar-ho es poden posar en contacte amb l’OTA. Aquesta fita és una primícia dins de l’Estat espanyol, quant a tenir un reconeixement per als professionals que es dediquen a la mastologia i, per tant, esteu tots convidats a fer la vostra sol·licitud per aconseguir aquest diploma. Alguns professionals de la resta d’Espanya ja s’han posat en contacte amb nosaltres interessant-se per com aconseguir aquest diploma i és per això que el mèrit és del nostre president del Col·legi de Metges i dels membres de la Junta de la nostra Secció. P

Joan Janer,

president de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària

La Fundació privada Fons d’Auxili al metge pobre Àngel Soler Daniel té com a objectiu l’ajut a aquells metges jubilats que, per qualsevol raó, necessitin alguna forma de socors econòmic periòdic o puntual.

Secció Col·legial de Metges d’Estètica

“Regalar” tractaments de medicina cosmètica i estètica

emblaria que la tendència a “regalar” medicina cosmètica i estètica està augmentant. Almenys això és el que ens han traslladat els periodistes que els últims mesos no han deixat de requerir el nostre posicionament respecte d’això.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

anàlisis d’orina de cada subjecte, es va prescriure dieta sense gluten i/o sense làctics i/o tractament antiparasitari. En les 3a., 4a. i 5a. visites es van anar introduint gradualment els altres suplements dietètics i medicaments d’homeopatia i d’homeospayria En la 6a. visita es van repartir les anàlisis d’orina i es va tornar a passar el test CARS. A cada visita es van enregistrar tots els canvis observats, tant pel que fa al comportament i a l’actitud, com pel que fa a les modificacions dels símptomes físics. Els resultats dels 13 subjectes que han finalitzat l’estudi han obtingut puntuacions més baixes en el CARS després del tractament (temps 2), que les que havien obtingut abans de començar el tractament (temps 1). Les disminucions enregistrades en la puntuació del CARS han estat les següents: 8 subjectes han baixat més d’un 20 %, 2 subjectes han baixat entre un 10 i un 20 %, i 3 subjectes han baixat entre un 0 i un 10 %, la puntuació del CARS. El subjecte que més va millorar va passar d’una puntuació de 45 al temps 1 a una puntuació de 29,5 al temps 2 i va passar de la categoria suggerida com a greument autista al límit inferior de la categoria que suggereix lleugerament autista. Les conclusions diuen que les millores dels símptomes autistes que globalment ha experimentat la mostra de l’estudi, després dels sis mesos de tractament, permeten concloure que a partir de tractament de desintoxicació de l’organisme, de tractar les colonitzacions intestinals de llevats i/o altres bacteris, de corregir mitjançant la dieta i els suplements dietètics els errors metabòlics i de millorar la funció digestiva, en la mesura del que sigui possible, es pot tractar l’autisme i millorar els seus símptomes. Seria, per tant, molt convenient aprofundir més en les possibilitats que aquestes teràpies ofereixen per al tractament de l’autisme. Per a més informació sobre els detalls

Entre els dies 16 i 31 d’octubre, l’espai d’exposicions del COMB va acollir una selecció de pintures a l’oli sobre planxa, realitzades pel Dr. Ricard Camprobon, metge cirurgià i pintor notable, que en nom seu ha cedit les obres a la Fundació, perquè la seva recaptació es destini a l’ajut d’aquests metges. P

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

Si aquesta circumstància s’estigués produint, la Secció Col·legial de Medicina Estètica rebutjaria enèrgicament la postura de les clíniques “poc professionals” que, de forma continuada o amb motiu d’algunes dates especials, llancen ofertes i banalitzen d’aquesta manera les patologies estètiques i les actuacions terapèutiques que els corresponen. Ens comenten sobre xecs-regal, bons, descomptes de l’X % o tractaments combinats “a un preu molt especial”, que són algunes de les ofertes que certes clíniques d’estètica ofereixen, i que rebutgem perquè considerem aquestes pràctiques promocionals poc ètiques. El vigent codi deontològic professional estableix que el metge podrà comunicar informació sobre les seves activitats professionals, sempre que aquesta sigui verídica, mesurada, discreta, prudent i comprensible. I entenem que en cap cas pugui ser inductora, i menys per raons estrictament comercials. Fins i tot ens hem de remetre al document d’opinió emès pel COMB, sobre la participació dels metges en espais d’entreteniment de caràcter no divulgatiu en els mitjans de comunicació, i publicat al número anterior del SIC. La tradició, sembla que àmpliament estesa als Estats Units, de trobar sota l’arbre de Nadal un sobre amb un val bescanviable per un tractament medicocosmètic, comença a ser força habitual a Europa, i concretament a Espanya. La Secció Col·legial denuncia la necessitat de frenar en l’àmbit de la medicina de la bellesa la recomanació (de vegades, inducció) de tractaments cosmètics i estètics per part de persones no professionals. Aquesta parcel·la de la medicina, que engloba un conjunt de procediments medicoquirúrgics destinats a prevenir, diagnosticar i millorar totalment o parcialment les patologies estètiques no pot entendre’s en cap cas com a ofer-

ta de tractament a la carta, ja que estem parlant de patologies que han de ser diagnosticades per un metge i només això ha de determinar el tractament adequat per a cada pacient. Per això, reclamem més atenció en la indicació de tractaments cosmètics i estètics, i encara més en la seva aplicació, amb un diagnòstic previ i realitzats per professionals capacitats i autoritzats. El més important a l’hora de la indicació d’un tractament cosmètic i estètic és la comunicació entre el pacient i el professional; a més d’ajustar expectatives (que en algunes ocasions poguessin ser desmesurades) amb possibilitats reals, hauran de considerar-se tots els inconvenients i riscos possibles. A les consultes de medicina cosmètica i estètica hi van nombroses persones sol·licitant l’aplicació d’un tractament concret, sense haver estat avaluats en un reconeixement previ, sense disposar d’un diagnòstic emès per un metge degudament capacitat i sense comptar, si escau, amb les necessàries proves complementàries. Per a algunes patologies, com la cel·lulitis i el greix localitzat, poden arribar a superar el 65 % les demandes directes de tractaments concrets com la liposucció –no sempre indicada per a aquest problema– que els pacients realitzen. No és rar que avui aparegui un anunci, un reportatge o una promoció sobre un nou tractament per a les arrugues, i l’endemà comprovar que la majoria dels pacients ho sol·liciten com a única alternativa. En aquest cas costa convence’ls que potser no és el més adequat per a la seva patologia concreta. No és infreqüent que a més aquestes persones hi vagin acompanyades per pacients que s’han sotmès al tractament demandat amb anterioritat, i exposen reiteradament tota mena d’arguments a favor de la tècnica, quan potser la seva patologia particular va requerir un tractament dife-

rent al de la persona que es ve a visitar. Seguim estant convençuts que només un metge qualificat, capacitat i habilitat, pot fer una avaluació, un diagnòstic concret, una proposta terapèutica justificada, i finalment el tractament procedent, del qual a més haurà de fer el seguiment oportú, i assumir i tractar les complicacions que poguessin produir-se. P J. Víctor Garcia,

president de la Secció de Metges d’Estètica

Comunicacions Rehabilitacions i Suspensions de l’exercici professional Rehabilitacions

esprés d'haver regularitzat la seva situació col·legial, el Plenari de la Junta de Govern del COMB, en sessió del dia 22 de maig de 2008, ha acordat aixecar la suspensió de l'exercici professional que el mateix Plenari havia acordat anteriorment a la doctora Mercedes Telma Mauricio Beltre; en sessió del 26 de juny de 2008 a la doctora Elisa Aguilera Maldonado, i en sessió del 24 de juny de 2008 al doctor Víctor Manuel Trejo Martínez. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal d’Osona

La Delegació d'Osona lliura els Premis Sanitat en el marc de la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià

Categoria de Treballs Inèdits, dotats pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb 4.500 euros: El treball guanyador va ser: Consum de recursos hospitalaris de la població de 65 anys o majors de la comarca d’Osona, del qual en són autors Joan Espaulella, Núria Roger, Joan Carles Casas, Emma Puigoriol i Pere Roura. Joan Espaulella va recollir el premi de mans del president de la Junta Comarcal d’Osona del COMB. En la categoria de Treballs Publicats, dotats pel COMB amb 900 euros, va guanyar l’anomenat Prognostic factors and prediction of residual survival for hospitalized elderly pacient . En són els autors: Pere Roura (investigador principal), Maria Luz Calle, Anna Arnau, Aina M. Yáñez i Alfonso Leyva. Pere Roura va recollir el premi de mans d’Assumpta Fargas, Rectora Magnífica de la Universitat de Vic. En la categoria de Treballs específics sobre el càncer, dotats per Osona contra el Càncer amb 3.000 euros, el treball guanyador va ser Estudi descriptiu dels tumors testiculars de cèl·lules germinals a la comarca d’Osona. Els seus autors: Maria José Martínez, que recollí el premi de mans de Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra el Càncer, i Tamara Parra En acabar el lliurament de premis, Josefina Autonell en va declarar oberta la 27a. convocatòria, corresponent a l’any 2009. Seguidament, M. Àngels Casals, com

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

a presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona, va fer públic el nom dels treballs i dels autors del projecte guanyador de la IX Beca d’investigació d’Osona. Aquest va ser Avaluació d’un programa d’atenció primària per a la rehabilitació de la incontinència urinària, i l’equip investigador està format per Josep Grau, Pere Soler, Francesc Xavier Arrufat, Raimon Rovira, Judith Solà i Pere Roure. Josep Grau va recollir, de mans de Josep Antoni Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, el corresponent diploma acreditatiu. Moments després, M. Àngels Casals declarava inaugurat el Curs 2008/ 2009 de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona. Joaquim Comella, com a president del Consorci Hospitalari i president, també, de la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES), que gestiona, entre d’altres, els premis que convoca i dota el Consultori Bayés, representant aquesta Institució va fer públic el nom del guanyador del 3er. Reconeixement al mèrit científic, que va recaure en el professor Eudald Carbonell, conegut paleontòleg que, per motius professionals, no era present a l’acte. Quant a la IX Beca Consultori Bayés en ciències de la salut, el projecte guanyador va ser: Posturografia en l’estudi dels trastorns de la marxa i de

a Delegació d’Osona va celebrar, el 26 de setembre, la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià, amb l’acte a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, i sota la copresidència de l’alcalde, Vila d’Abadal, i del president de la Delegació, Josep Arimany, es van fer la resta d’actes institucionals. Aquest any, a banda de les col·laboracions habituals de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona, d’Osona contra el Càncer i de la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES), es va comptar també amb la de la Creu Roja, representada per Josep Marqués, president de la Creu Roja a Catalunya i Joaquim Vives, president de la Creu Roja a Osona. La conferència que precedeix al lliurament dels Premis Sanitat a Osona –enguany en la seva 26a. edició–, la va donar el professor Manel Corachan i Cuyàs, especialista en Medicina Tropical i excap del Servei d’aquest mateix nom a l’Hospital Clínic de Barcelona, sota el títol Situació actual en la salut internacional i cooperació, va ser magistralment desenvolupada, i va ser seguida amb gran interès per tots els assistents. Acabada la conferència, i en nom del Col·legi de Metges, l’alcalde de Vic, Vila d’Abadal, va lliurar un record de l’acte al doctor Corachan, cosa que també va fer Josep Marqués en nom de la Creu Roja. Tot seguit, Josefina Autonell, com a secretària del jurat dels premis Sanitat a Osona, va fer públics els resultats de la convocatòria, que restaren atorgats de la següent manera:

D’esquerra a dreta: Vives, president de la Creu Roja a Osona; Casals, presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona; Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Arimany, president de la Delegació Comarcal d’Osona del COMB; Parra, guardonada amb un dels premis; Autonell, secretària del jurat dels Premis Sanitat a Osona; Martínez, premiada amb un dels premis; Corachan, especialista en Medicina Tropical; Freixer, presidenta d’Osona contra el Càncer; Fargas, rectora Universitat de Vic, i Marqués, president de la Creu Roja a Catalunya, en la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

l’equilibri, del qual n’és autor Ferran Roca, que va recollir el premi de mans de Clàudia Bayés. Desprès, des de la presidència, es varen adreçar unes paraules d’estímul a tots els que varen presentar treballs i als potencials nous participants, i amb l’agraïment de la seva presència a tots els assistents, l’alcalde de Vic va donar l’acte per acabat. Més tard, a les deu del vespre, a l’Hotel Ciutat de Vic va tenir lloc un sopar de germanor amb l’assistència de nombrosos comensals, i, en el seu decurs, es va fer públic el nom de les obres guanyadores del 5è. concurs de fotografia i de pintura i dibuix Art de Metges 2008. El jurat del concurs, que va estar compost per Marià Dinarés, Ferran Blancafort i Ramon Ricart, destacats membres de l’Escola d’art i superior de disseny, de Vic, va valorar com a molt alt el nivell de les obres presentades, i va considerar que s’havien de guardonar les següents: Quant a fotografia, l’anomenat L’espectador grec, del qual es va ressaltar

Caminada popular del Dia Mundial del Cor.

la composició i enquadrament, el joc de llums i ombres i la seqüenciació dels plans, essent la seva autora Marta Serrarols. Quant a pintura, el treball que portava per títol La cubana, del qual es valorà l’ambientació, la precisió del detall i el seu llenguatge personal, essent el seu autor Constantí Serra. Un cop lliurats els premis, i declarat obert el 6è. concurs de l’Art de Metges, el sopar es va donar per acabat amb unes paraules de comiat per part de diferents membres de la Junta del Col·legi.

DIA MUNDIAL DEL COR. Caminada popular. El diumenge, dia 28, va tenir lloc la 9a. edició de la Caminada Popular del Dia Mundial del Cor, que, sortint de la Plaça de Vic, va acabar, com sempre, davant l’Ajuntament de Malla. Hi varen assistir unes 300 persones, i va ser encapçalada per diversos membres de la Junta Comarcal del Col·legi, conjuntament amb el doctor Bayés de Luna i d’altres personalitats. P Delegació Comarcal d’Osona

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

uan vaig iniciar l’especialitat de pediatria tothom em comentava que a Barcelona teníem la sort de poder tenir amb una persona considerada el referent de la pediatria europea. Era el professor Àngel Ballabriga i era el professional responsable de dirigir l’hospital de pediatria de la Vall d’Hebron. Per això, l’any 1971, i a instàncies del meu pare, el vaig voler conèixer. Volia saber el seu parer, volia que m’aconsellés sobre què podia fer professionalment en aquell moment per acabar treballant amb ell. He de dir que em va aconsellar molt bé, vaig acabar anant a treballar a Itàlia amb un bon amic seu, el doctor Paolo Durand, i posteriorment vaig ampliar els meus coneixements a Berna amb una altra persona referent de la pediatria, el professor Hectore Rossi. En aquell moment, tots dos creaven opinió, dirigien hospitals infantils i, a la vegada, eren impulsors de recerca i equips humans. Durand i Rossi, a més de ser grans pediatres, eren uns professionals mèdics que marcaven lideratge a Europa i tothom s’apropava a ells per demanar-los consell.

En record de...

n Jaume Botey va realitzar el seu període de formació hospitalària a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic de Barcelona, i va obtenir la llicenciatura i graduació en Medicina i Cirurgia l’any 1952. Va desenvolupar el curs del doctorat l’any 1953. Des de l’inici de la seva formació va polaritzar la seva dedicació a la Pediatria, a la qual va dedicar tota la seva vida professional. En el postgrau va dedicar el temps de l’aprenentatge de la Pediatria integral i, l’any 1954, com a metge “puericultor” i després, l’any 1962, com a metge especialista en Pediatria, es relacionà amb els pediatres més rellevants i carismàtics de la seva època. 48

Doctor Àngel Ballabriga Uns anys després, vaig entrar a treballar a l’hospital de la Vall d’Hebron amb el professor Ballabriga. Ell era una persona a la qual mai se li va regalar res, un gran lluitador, molt exigent amb ell mateix i amb totes les persones que formaven part del seu equip. No li agradava la feina mal feta, tenia una gran capacitat d’autocrítica, per això sempre el recordo com un professional lluitador contra la mediocritat. El recordo també com un gran emprenedor, i així ho va demostrar revolucionant el concepte de la pediatria i fent una aposta molt potent per l’atenció dels prematurs i de la medicina perinatal. Les seves relacions a nivell internacional amb la indústria alimentària van provocar que acabés dirigint una línia d’investigació de referència que tenia com a objectiu demostrar la importància de l’alimentació i la nutrició durant el desenvolupament cerebral dels nadons. Era un home que va fer una gran aposta per l’excel·lència, tenint equips d’investigació que treballaven sense tenir en compte el pas de les hores i, a més, ho feien emmirallats per la

seva personalitat explosiva. És veritat, però, que aquesta gran personalitat li generava en ocasions una imatge autoritària i distant amb la gent, però també és ben cert, i això em va passar a mi, que quan et guanyaves la seva confiança i sobretot no li tenies por, descobries una persona afable, afectuosa i amb un gran sentit de l’humor. El professor Àngel Ballabriga ha estat per a mi, i per a molts de nosaltres, una persona molt important que ha marcat la meva vida. Puc dir que fins i tot va ser ell qui em va convèncer de presentar-me com a candidat en unes eleccions sindicals, un fet que va influir molt perquè posteriorment em dediqués a la política. Ara que ens ha deixat, és de justícia donar-li les gràcies per la gran transformació que va liderar a nivell pediàtric. Per a molts de nosaltres sempre serà un honor haver col·laborat amb ell. Per a mi ha estat un autèntic mestre i la veritat és que sempre me l’he estimat molt. P Xavier Trias,

president del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona

Doctor Jaume Botey i Sala (9-12-1929/5-6-2008) Inicialment va exercir la Pediatria al sector privat i, en el moment que es va inaugurar l’Hospital Universitari Matern Infantil de la Residència de la Vall d’Hebron, el professor i amic personal doctor Àngel Balabriga Aguado el va triar per formar part de l’equip de “staff de la clínica infantil”, on va exercir com a cap del Servei de Lactants B des de l’any 1966 i, posteriorment, com a cap del Servei d’Al·lergologia i Immunologia Clínica des de l’any 1974 fins a l’any 1998. La seva dedicació hospitalària va afavorir els increments dels nivells de recerca i de docència, i va sobresortir com a dinamitzador del programa de formació MIR. Tanmateix, gràcies a la seva personalitat de líder de la Pedia-

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

En record de...

informació col·legial

tria també va reivindicar la Pediatria en les societats científiques. Des del 1976 al 1980, fou president de la Societat Catalana de Pediatria i des del 1976-1983, vicepresident de l’Asociación Española de Pediatría. Va col·laborar en les institucions sanitàries, tant en temes de divulgació de les malalties pediàtriques, com en temes de prevenció, formant part com a vocal del Comitè d’Experts en vacunes de la Generalitat de Catalunya. Una altra faceta de la seva personalitat va ser la de defensar les institucions democràtiques i va col·laborar activament en la normalització de la llengua catalana. Va impulsar i dinamitzar els primers congressos de Pediatria en llengua catalana. Pels seus mèrits científics, va ser nomenat Membre d’Honor de la Societat Catalana de Pediatria i Miembro Numerario de la Sociedad Española de Pediatria. L’any 1981 es va reconèixer l’especialitat d’Al·lèrgia a l’Estat espanyol i en Jaume Botey amb el títol de l’especialitat va ser un referent de l’Al·lergologia catalana, ja que des del 1984 al 1988, com a president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, va assolir els objectius de prestigiar l’especialitat i de la defensa professional. El seu dinamisme va fer incrementar les activitats científiques, tot coordinant reunions amb diferents societats d’Al·lèrgia de la resta de l’Estat i també del Sud de França (Midi-Pyrinées). El seu lideratge, reconegut per tots els al·lergòlegs, també va ser valorat per les institucions sanitàries i va ser nomenat coordinador tècnic del Consell Assessor d’Al·lergologia i Immunologia Clínica de la Generalitat de Catalunya, presidit pel doctor Salvador Doy i Pica. Cal recordar que el seu exemple de líder de l’especialitat va crear una escola tant científica com professional de l’al·lèrgia a Catalunya. Avui en dia, la majoria dels al·lergòlegs ens recolzem en les seves directrius, que hem anat traslladant als al·lergòlegs joves, per prestigiar i per fer un referent del model d’actuació professional a Catalunya. Interessat en la docència de l’especialitat, va ser Miembro del Comité Nacional de Docencia de la Especialidad de Alergología i coordinador de Docència en l’Especialitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Aquest hospital, encara avui en dia, és un referent en docència, i té tres places acreditades per a la formació MIR i, sota el període del cap de Servei d’Al·lergologia, 23 metges MIR van completar la formació en Al·lèrgia. Tanmateix, en aquest servei d’al·lèrgia varen completar la seva formació altres pediatres, que van assolir la titulació oficial de l’Al·lergologia. La seva dedicació científica a l’Al·lergologia va ser reconeguda per moltes societats: Miembro Numerario de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica, Miembro Numerario de la Sociedad Española de Palinología, Miembro Numerario de la Sociedad Ecuatoriana de Alergia, International Consultative Board (Spain) Pediatric Pulmonology, Presidente del Comité Nacional de Adictivos de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica, Miembro del Comité de Expertos de Estudio del Asma de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica, Miembro de honor de la Sociedad Española de Immunología Clínica i Alergología Pediátrica, etc. Els metges hospitalaris, les societats científiques i tots els pediatres tindrem sempre com a referent en Jaume Botey, com un gran líder de l’especialitat. Alfons Malet, pediatre i expresident de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica

Agenda cultural Novembre De l‘1 al 15 Exposició d’escultura Dr. Enric Ripoll. Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana). Dia 4 Conferència sobre òpera. A càrrec del Sr. Roger Alier, historiador de la música i crític. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 11 Conferència. Art Etrusc. A càrrec del Dr. August Moragas. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Del 16 al 30 Exposició de pintura abstracta Sra. Montse Carbonell. Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana). Dia 18 Conferència. El simbolisme de les mans. A càrrec del Dr. Joan Plaja i Massip. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 25 Sessió de cinema. Cicle “Cinema i art”. Projecció de la pel·lícula El Manantial, basada en la novel·la d’Ayn Rand i interpretada per Gary Cooper. En referència a l’arquitectura. Sessió presentada pel Dr. Pere Martínez i López. A les 17,30 hores. Sala d’actes del COMB.

Desembre Del’1 al 15 Exposició de pintura - olis Dra. Matilde Soler. Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana). Dia 2 Concert de jazz. Universitat KNOX (EUA). Presentació a càrrec del Dr. Jaume Torner i Sallés. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 9 Conferència sobre òpera. A càrrec del Sr. Roger Alier. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Dia 16 Concert de cant gregorià. A càrrec del grup de cant gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern i grup instrumental “La dolça fusta”, dirigits pel Sr. Ramon Moragas, llicenciat en musicologia i cant gregorià. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB. Del 16 al 31 Exposició de pintura Dr. Lluís Pou. Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana). Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

Aparador de llibres

mb aquest llibre, la neuròloga Mercè Boada i el psicòleg Lluís Tárraga, reconeguts especialistes en Alzheimer, han volgut parlar de la malaltia d'una forma diferent, mostrant-la directament tal com la viuen i senten pacients i cuidadores. Aquests són els protagonistes d’Alzheimer: vivir cuando dos y dos ya no son cuatro, que recull en directe les seves experiències, Alzheimer: emocions i sentiments. A partir vivir cuando d'aquestes vivències, els autors dos y dos ya donen les claus perquè els qui conno son viuen amb un malalt d'Alzheimer cuatro puguin afrontar les situacions quoMercè Boada i Lluís tidianes que hauran de resoldre i Tárraga suportar durant llarg temps. Per a Viena Ediciones això, familiars i cuidadores hauriPrimera edició: en d'aprendre a viure de nou, alleufebrer de 2008 gerir qualsevol situació tirant d'una bona dosi d'optimisme, riure i somriure, omplir de tendresa els espais àrids i refrescar els records fent-se còmplices dels oblits. P

iajes y sueños és un llibre delicat i exquisit on l’escriptora desplega tota la seva sensibilitat i el seu univers femení en les ciutats per on discorren els seus personatges, que descobreixen una nova geografia artística i humana. Els protagonistes ens transporten a la Barcelona modernista de Gaudí i Domènech i Muntaner, per la casa del poeta Maragall, per l’exquisit Cercle del Liceu i el peculiar Viajes y barri de Gràcia. A Nàpols ens emsueños bolica la petjada grega i aragoneJulia Emperador sa, les bellíssimes mitologies, els Alhuia tresors del Museu de Capodimonte i l’esperit llibertari de Caravaggio. A Saragossa vam assaborir la petjada de Gargallo i de Goya, inclòs un viatge a la seva casa natal de Fuendetodos i un record nostàlgic del jardí on va discórrer la infància de l’escriptora. A Sicília, ressonen les petjades gregues i normandes: Agrigento, Monreale, Segesta, Selinunte i un recorregut exquisit per l’ànima artística i històrica de Palerm. Ens acomiada des del bell poble sicilià d’Erice, mirant al mar d’Àfrica. És un bell repòs en el seu camí. La ploma de Julia Emperador adorna les ciutats amb una nova màgia, una nova mirada, un territori literari personal. P 50

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

stem davant la història de quatre amigues de diferents edats, de classes socials diferents i amb diversos objectius; amb els seus anhels, les seves il·lusions, les seves inquietuds i les seves decepcions, que conformen un quadre de situacions moltes vegades divertides, algunes vegades amargues, però sempre interessants. Amb el teló de fons d'una Barcelona actuNosotras y al, plenament contemporània, pleellos na de dinamisme i modernitat, (seducir en s'emmarca aquest relat descrit amb Barcelona) un estil tremendament àgil i amè Carmen Lafay que ens confirma que la nostra esDavinci Continental, timada i admirada Carmen Lafay, S.L. després de les seves primeres inPrimera edició: cursions en el món de la narrativa, abril de 2008 ha arribat a una maduresa amb aquesta novel·la, que ens fa pensar que ens trobem davant una Helen Fielding passada pel tamís de la realitat de la més nova ciutat de moda a Europa: Barcelona. P

umbo a las siete islas és la història d’una llarga singladura, atzarosa com la vida, sota els cels de les set majors illes del planeta, darrere d’un somni: conquerir els cims de les muntanyes més altes de cadascuna d’elles. Un periple ple de vicissituds que s’inicia a Nova Zelanda, narrant la trobada amb el llegendari Sir Edmund Hillary i l’ascensió al Mount Cook, i amb el viatge a Austràlia, Rumbo a las 7 segueix la gran illa-continent, on l’autor islas tracta d’arribar al cim del Mount Josep A. Pujante Kosciusko després de nomadejar RBA Libros per paratges insòlits. Primera edició: Així, Josep A. Pujante ens descriu febrer de 2008 en primera persona les seves intenses vivències per deserts; el seu pas per exuberants illes tropicals com Madagascar, Sumatra i Borneo, o equatorials com Nova Guinea –on s’encamina cap a la Piràmide de Cárstensz, enmig de frondoses jungles i tribus de caníbals–; i, finalment, l’expedició a les illes polars de Grenlàndia i Baffin, a l’Àrtic. El resultat és un viatge de contrastos en terres que són en si mateixes universos insulars, en els quals es destaca, a més de l’aventura, la importància de les cultures i ètnies que hi habiten, vista des de la curiositat d’un viatger apassionat per la geografia humana. Després de coronar els cims més alts dels cinc continents i d’ambdues zones polars, Josep A. Pujante va ser la segona persona en la història a completar l’ardu repte de les set illes. És la primera vegada que aquest llarg pelegrinatge es plasma en un llibre. P

informació col·legial

Consultori terminològic

La sisena edició catalana de la CIM-9-MC (I)

termcat centre de terminologia

Context i ús de la CIM-9-MC (1) La Classificació internacional de malalties, 9a revisió. Modificació clínica (CIM9-MC) és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), editada pel govern dels Estats Units d’Amèrica. La CIM-9-MC agrupa les malalties i els procediments i els assigna un codi que permet fer un registre objectiu i estandarditzat de la informació clínica, procés fonamental en tots els sistemes de gestió i administració sanitàries, en recerca clínica i epidemiològica i en tractament de dades d’històries clíniques. Aquesta classificació té l’origen en la classificació homònima de l’Organització Mundial de la Salut (la ICD-9), dissenyada amb finalitats estadístiques –per ser aplicada a la informació sobre morbiditat i mortalitat– i d’emmagatzematge i recuperació de dades –per indexar i registrar les històries clíniques segons malalties i procediments. La modificació clínica va ser introduïda posteriorment pel govern nord-americà amb el propòsit que aquesta classificació ampliada (la ICD-9-CM) pogués ser també emprada en la revisió de l’atenció mèdica. Amb aquesta finalitat, es va incrementar el nombre d’entrades mitjançant un sistema d’ampliació dels codis arrel preexistents, tant pel que fa a malalties com a procediments. Així es va obtenir una eina de codificació amb una desagregació clínica més gran i una major especificitat de classificació, que permet recollir de manera homogènia i amb un llenguatge normalitzat els problemes de salut i les intervencions sanitàries. Anualment, un comitè ad hoc format per representants de dues agències federals nord-americanes es reuneix per estudiar, aprovar i incorporar les propostes de modificació que es fan i que es publiquen de manera independent, en forma de recull de codis afectats, en les anomenades addendes1.

A Catalunya, la CIM-9-MC és des de 1991, any en què es va publicar la primera traducció en català, el sistema de classificació requerit per l’Administració sanitària per a la notificació de l’activitat dels centres hospitalaris, sociosanitaris i de salut mental, i cada cop té aplicacions més variades en sectors tan diversos com la gestió, els sistemes d’informació sanitària, l’avaluació de la qualitat de l’atenció sanitària, la recerca clínica i epidemiològica o el finançament dels serveis sanitaris. La primera edició catalana va ser una publicació conjunta de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, el Govern Balear i la Generalitat Valenciana, amb la col·laboració d’Enciclopèdia Catalana. En les tasques de traducció, assessorament i edició hi van col·laborar un gran nombre de professionals i institucions de reconegut prestigi en l’àmbit mèdic. Les edicions posteriors es van anar fent mitjançant la traducció de les successives addendes, que s’incorporaven puntualment sobre el text de l’edició original. La sisena edició de la CIM-9-MC Amb motiu de la sisena edició de la CIM9-MC(2), el Departament de Salut va decidir actualitzar terminològicament la traducció catalana i canviar el disseny de la publicació per adaptar-la a les

necessitats actuals de la documentació mèdica. El Centre de Terminologia Termcat va rebre l’encàrrec de dur a terme la revisió i actualització terminològica de la traducció al català. Es va establir com a objectiu principal que la terminologia i el llenguatge emprats resultessin propers i còmodes als usuaris i, alhora, complissin el nivell exigible de precisió terminològica i d’adequació als usos comunicatius mèdics actuals. Paral-lelament, la revisió hauria de servir per optimitzar la funcionalitat documental clínica del text. En conseqüència amb aquest plantejament es va decidir fer una nova traducció íntegra de l’edició en anglès corresponent a l’any fiscal nord-americà 2007, mitjançant les eines de traducció assistida per ordinador i de processament de dades disponibles actualment. Aquest tractament, a més de permetre un treball de revisió sistemàtic, ha possibilitat l’emmagatzematge de les dades terminològiques i documentals de la CIM-9MC en un format digital versàtil, apte per ser explotat en múltiples suports (paper, CD, en línia, etc.). La renovació del disseny del volum es va encomanar a Edicions Pòrtic. Al canvi d’imatge i de format s’hi va afegir una reorganització interna dels continguts, consistent en la reordenació dels blocs temàtics i la integració i ampliació dels textos introductoris de suport, amb la voluntat d’oferir una millor funcionalitat als documentalistes mèdics. En propers consultoris terminològics aprofundirem en els canvis introduïts en aquesta sisena edició per renovar la versió catalana de la CIM-9-MC. P M. Antònia Julià,

Termcat, Centre de Terminologia 1 Si voleu ampliar informació sobre la història i els usos de la ICD-9 podeu visitar el web de l’Organització Mundial de la Salut (http://www.who.int/ classifications/icd/en/index.html). La versió actual nord-americana i les d’anys precedents es poden consultar al web del National Center for Health Statistics (http://www.cdc.gov/nchs/icd9.htm). 2 La sisena edició de la CIM-9-MC, que tindrà vigència a Catalunya des de l’1-1-2008 fins al 31-12-2009, inclou les modificacions nord-americanes aplicades des de l’1-10-2005 fins al 30-9-2007.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

petits anuncis

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Lluís Barraquer i Bordas • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dra. M. Teresa Estrach Panella • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinador de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

caba de cloure a Barcelona, amb pròrroga inclosa, l’exposició inaugurada el passat novembre a les sales del Museu Marítim coneguda com a Bodies, the exhibition. L’èxit ha estat aclaparador. El ressò mediàtic ha estat considerable, tant a premsa escrita com en divulgació televisiva, però no s’ha generat una veritable polèmica intel·lectual. Aquesta és una rèplica de la mare de les exposicions basades en l’ús de cossos humans reals, presentats mitjançant la tècnica de la plastinació: el metge-cum-artista Gunther von Hagens fou el primer amb “Body Worlds” el 1995. El fenomen esdevingué el primer gran èxit de taquilla d’una exposició en un museu no dedicat a l’art. Des d’aleshores, les diferents exhibicions d’humans plastinats han estat visitades a science centers per prop de 30 milions de persones arreu d’Europa, Àsia i Amèrica. L’atracció pel cos humà no és nova, té unes llargues arrels històriques. El cos humà, esdevingut objecte, resulta una font de coneixement, un artefacte carregat de significat i, atesa la importància de les tècniques per a la visualització anatòmica, aquest és un tema que interessa al Museu. Les vessants d’educació científica o d’obra artística no amaguen que allò més disputat ha estat l’ètica d’exhibir públicament cossos humans reals, malgrat la defensa dels organitzadors que, en termes de propietat i de consentiment informat, tots els cossos havien estat donats amb el coneixement precís que podrien ser preparats i exhibits públicament. Segurament, una raó de la fascinació creada per aquest tipus d’exposicions és la trobada pública amb el cos humà, mort. Un fenomen controvertit. Les exposicions “Bodies” tenen molt de semblant amb les exhibicions anatòmiques itinerants d’arreu Europa als segles XVIII, XIX i XX, quan la missió d’educació pública servia per justificar la presentació combinada de models anatòmics amb l’espectacle assegurat de monstres i malalties esgarrifoses. Les preparacions anatò-

Preparació anatòmica del Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona que representa la situació i l'aspecte extern de l'oïda interna. Obra signada per “Pérez y Samsó” i executada en guix policromat, c. 1900. (mhmc-985)

miques fetes servir en aquelles exhibicions històriques eren sovint les mateixes que formaven els fons dels museus anatòmics universitaris: preparacions d’anatomia normal i patològica, naturals, humides o seques, i artificials, i en aquest cas en diversos materials. Aquestes formes d’exhibició de l’anatomia humana van desaparèixer gairebé alhora, al llarg del primer terç del segle XX. Les raons que expliquen això tenen dues vessants predominants: moral o ètica en el cas de les exhibicions itinerants i científica, de transformació o recanvi de les formes de representació visual de l’anatomia humana. Ara, la reaparició pública d’aquestes exhibicions facilita una re-trobada amb el cos humà mort, que molt probablement es troba a la base d’una atracció irresistible, d’una fascinació mòrbida. A la fi, tot resulta molt més complex del que hom pensava: la percepció i la recepció del cos humà, sencer o dividit; la definició de les formes d’imatgeria científica, així com les diferents anatomies circulant alhora; els públics i els espais de descobriment de l’anatomia; la conformació dels continguts que informen les sensibilitats modernes; la definició de què és ciència i què és art en les preparacions anatòmiques; tot plegat, aquestes i altres qüestions només es poden respondre si primerament són situades en el seu context històric. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

DONACIONS

TRIBUNA D’OPINIÓ

El microscopi òptic, instrument imprescindible per a l’exercici de l’Hematologia

H El doctor Frederic Hospital al seu consultori, Barcelona, primers anys 1920.

continuació fem constar, en aquesta secció dedicada a la donació d'objectes, documents i instruments mèdics, algunes de les donacions efectuades darrerament al Museu. La família del doctor Frederic Hospital i Prats (Barcelona, 1885-1943) ens ha fet donació dels 26 volums d’històries clíniques (més de 23.000 històries) que recullen la pràctica oftalmològica privada d’aquest metge a Barcelona des del 1911 fins a la seva mort. Es tracta d’un conjunt documental extraordinari, ordenat amb meticulositat, farcit de proves oftalmològiques complementàries, amb il·lustracions de la seva pròpia mà. El doctor Josep Alonso Duat, ginecòleg, ens ha fet donació d’alguns instruments de la seva especialitat que van pertànyer al seu pare i a collegues d’aquesta àrea. A més d’això, també ha completat la nostra collecció de premsa mèdica històrica mitjançant la donació de la Revista Española de Obstetricia y Ginecología, des del primer número (gener, 1916) fins a la interrupció de la publicació (juny del 1936) en produir-se la sublevació militar. Una revista de foment i consolidació d’aquesta especialitat, creada per P. Nubiola, S. Recasens i P. Zuloaga. De la mateixa manera, el doctor Ignasi Aragó Mitjans ens ha fet donació de la revista Estudios sobre Hospitales y Beneficencia, que ell mateix va contribuir a crear amb el suport del COMB des del 1955 i que serví per difondre noves idees sobre gestió, funcions i arquitectura hospitalària. P 54

om considera que el pare del microscopi òptic va ser l'holandès Anton van Leeuwenhoek (1632-1723). Aquest extraordinari personatge començà la seva carrera com a aprenent en un magatzem on els vidres d'augment s'empraven per tal de comptar les fibres de roba. Després, desenvolupà petites lents de gran curvatura i va aconseguir magnificacions fins a 270 vegades, el màxim conegut en aquells temps. Això li permeté construir el microscopi òptic amb el qual va fer molts descobriments biològics, entre els quals destacaren els corpuscles de la sang. Sense el microscopi òptic, no existiria l'Hematologia, la branca de la ciència que tracta de la sang i dels òrgans que la produeixen, principalment el moll de l'ós. L'estudi d'aquest teixit i de la sang es pot realitzar en l'àmbit de les ciències bàsiques (biologia i fisiologia), dels laboratoris d'anàlisis clíniques, i en departaments assistencials (medicina interna i pediatria). L'aprofundiment en els mecanismes de la coagulació sanguínia, en especial la trombosi, fa que l'Hematologia pugui ser d'interès per a diferents especialitats col·laterals, com neurologia, cardiologia o angiologia. Finalment, en alguns països, com Espanya, l'especialitat d'Hematologia assumeix també l'Hemoteràpia, és a dir, obtenció, emmagatzemament i administració dels productes de la sang i dels seus derivats. Com a especialitat assistencial, l'Hematologia forma part del gran tronc de la Medicina Interna, ja que s'ocupa de l'etiologia, el diagnòstic, el pronòstic, el tractament i la prevenció de les malalties de

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Una experta en citologia, Dra. Soledat Woessner, i dos clínics, Dr. Jordi Sans i l'autor de l'article, durant la discussió d'un cas davant el microscopi òptic. Escola d'Hematologia Farreras-Valentí de la Universitat de Barcelona, a principis dels anys setanta.

la sang. Però a diferència de les altres branques de la Medicina Interna, l'Hematologia s'ha d'exercir amb gran èmfasi sobre els estudis biològics, entre els quals destaquen els fets amb el microscopi òptic. En més d'una ocasió he repetit la frase: “El microscopi òptic és per a l'hematòleg clínic el que és el fonendoscopi per al cardiòleg.” És molt important que els estudis citològics realitzats amb el microscopi no es pretenguin substituir amb altres tècniques més modernes (citometria de flux, citogenètica i altres) i que es facin sempre de forma coordinada amb el metge que assisteix el malalt. P Dr. Ciril Rozman,

catedràtic de Medicina Interna i professor emèrit de la Universitat de Barcelona

Anunci de Recollida de Donacions El Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat

congressos cursos

congressos cursos Atenció Primària

Diversos

Màster en gestió d'equips i serveis sanitaris a l'atenció primària. GESSAP De l'1/11/2008 a l'1/10/2009 BARCELONA Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039 901; www.il3.ub.edu; e-mail: info.il3@ub.edu

Màster en medicina avaluadora De l'1/11/2008 a l'1/10/2009 BARCELONA Modalitat On-line Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039 901; www.il3.ub.edu; e-mail: info.il3@ub.edu

Ajut a la traducció d'articles científics per a la seva publicació en revistes internacionals amb factor d'impacte El 15/11/2008 BARCELONA Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez; Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007 Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

Màster en gestió de centres i serveis de salut De l'1/11/2008 a l'1/03/2010 BARCELONA Modalitat On-Line Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039 901; www.il3.ub.edu; e-mail: info.il3@ub.edu

3a. Convocatòria d'una estada a una Unitat de Recerca de l'IMIM o de l'ASPB El 15/11/2008 Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez; Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007 Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139 4a. Convocatòria d'ajut per a estades en centres de recerca estrangers o estatals El 15/11/2008 Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez; Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007 Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139 9a. Beca per a la capacitació en investigació i realització del doctorat a l'atenció primària El 15/11/2008 Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez; Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007 Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139 11a. Convocatòria d'Ajut a Projectes de Recerca en atenció primària de salut El 15/11/2008 Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez; Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007 Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139 5è. Ajut a l'impuls d'estratègies de recerca a l'atenció primària mitjançant la intensificació d'investigadors El 15/11/2008 Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez; Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007 Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

Congrés nacional de metges titulars Del 06/11/2008 al 08/11/2008 CÓRDOBA Organitza: Organización Médica Colegial; Consejo Andaluz de Colegios de Médicos; Ilustre Colegio de Médicos de Córdoba Secretaria: Pic, proyectos, incentivos y congresos; Conde de Cardenas, 16, 1-2; 14002 Córdoba; Tel. 957 485 848; Fax 957 485 849; e-mail: info@proyectosycongresos.com; www.proyectosycongresos.com 2n. Encontre nacional d'urgència i transport sanitari Del 26/11/2008 al 28/11/2008 BARCELONA Secretaria: SaniCongress; Galileo, 303-305, 4 planta; Barcelona; Tel: 902 190 848; Fax 902 190 850; email:sanicongress@2urgenciaytransporte.com; www.2urgenciaytransporte.com 2a. Convocatòria de premis d'investigació en medicina El 22/12/2008 Secretaria: Fundación para la formación Colegio Oficial de Médicos de Valladolid; Calle Pasión, 13, 4 der; 47001 Valladolid; Tel. 983 360 198; Fax 983 350 793; www.ffcmva.org; e-mail: administracion@ffcmva.org/ administracion1@ffcmva.org

Geriatria VIII Congrés de SEMER Societat Espanyola de Metges de Residències Del 06/11/2008 al 08/11/2008 LA PALMA (ISLAS CANARIAS) Secretaria: SEMER; Cea Bermúdez, 14, pta 3 - ofic 2; 28003 Madrid; Tel. 915 532 200; secretaria@semer.org; www.semer.es

3es Jornades multidisciplinars catalanes de Residències de Gent Gran Del 20/11/2008 al 21/11/2008 BARCELONA Secretaria: Activa Congressos; Provença, 238, 52; 08008 Barcelona; Tel: 933 238 573; Fax: 934 511 870; E-mail jornadesresigentgran@activa congresos.com; wee.activacongresos.com/ jornadesresigentgran.html III Jornada sociosanitària de MUTUAM/ Fundació Conviure 19/11/2008 BARCELONA Mutuam; Ausiàs Marc, 39; 08010 Barcelona; Tel. 932 479 440; Fax: 932 657 258; www.mutuam.com

Investigació VI Premi Nacional d'Investigació El 17/11/2008 CÓRDOBA Secretaria: Fundación Colegio Oficial de Médicos de Córdoba; Rda de los Tejares, 32, 4; 14001 Córdoba; www.comcordoba.com

Medicina de l'Educació Física i Esport XXX Congrés mundial de medicina de l'esport Del 18/11/2008 al 23/11/2008 BARCELONA Organitza: Federación Española de Medicina del Deporte (FEMEDE) Federación Internacional de Medicina del Deporte (FIMS) Secretaria: www.femede.es; fims2008@femede.es XI Premi nacional d'investigació en medicina de l'esport El 30/11/2008 OVIEDO Secretaria: Escuela de Medicina del Deporte; Catedrático Gimeno, s/n; 33007 Oviedo; Tel: 985 109 522; www.uniovi.es/congresos/medicinadeldeporte/

Neurologia Simposi Internacional sobre Malalties Rares. Malalties Neuromusculars Heretades: Traducció de Patomecanismes a Teràpies Del 16/11/2008 al 18/11/2008 VALÈNCIA Organitza: Càtedra Santiago Grisolía. Fundació Ciutat de les Arts i les Ciències Secretaria: Prolongación Paseo de la Alameda, 42-B, 1r. piso pta. 1; 46023 València; Tel: 961 974 670; Fax 961 974 598; E-mail: catedrasg@cac.es; www.fundacioncac.es/catedrasg

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

congressos cursos

Oncologia - Oncologia Mèdica Càncer de pròstata: el que sabem i el que no podem desconèixer L'1/11/2008 Curs On-line Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Fonaments metodològics de la investigació en oncologia L'1/11/2008 BARCELONA Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Estadística per a oncòlegs L'1/11/2008 Curs On-line Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Introducció a la radioteràpia i braquiteràpia L'1/11/2008 Curs On-line Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Curs multidisciplinari de càncer de mama L'1/11/2008 Curs On-line Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Prevenció i detecció precoç del càncer L'1/01/2009 Curs On-line Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net

Actualització en oncologia i hematologia pediàtriques L'1/02/2009 Curs On-line Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docència; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Principis i pràctica de les cures pal·liatives L'1/02/2009 Curs On-line Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Avaluació de la millora de la qualitat assistencial L'1/02/2009 On-line i presencial Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net Dolor oncològic L'1/02/2009 On-line i presencial Secretaria: Institut Català d'Oncologia; Hospital Duran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907 L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació i Docencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469; www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org; formacio@iconcologia.net

Otorinolaringologia (ORL) XXV Curs internacional d'otorinolaringologia Del 24/11/2008 al 26/11/2008 Barcelona Organitza: Societat Catalana d'Otorinolarinologia i Patologia Cérvico-facial. Www.scorl.cat Secretaria: Meeting and Congress Organización de Congresos. Hipòlit Lázaro, 34, ent. 4a.; 08025 Barcelona; Tel./Fax 932 100 506; orl@meetingcongress.com; www.meetingcongress.com

Pneumologia XII Curs de patologia ocupacional respiratòria Del 03/11/2008 al 05/11/2008 Barcelona Secretaria: Servei de Pneumologia; Hospital General Universitari Vall d'Hebron; Pg. Vall d'Hebron, 119-129; 08035 Barcelona; Tel. 932 746 157; Fax 932 746 083 (de 8 a 17 h)

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

XXIII Curs d'avenços en pneumologia Vall d'Hebron i simposi sobre malaltia pulmonar intersticial difusa Del 18/02/2009 al 20/02/2009 Secretaria: Servei de Pneumologia; Hospital General Vall d'Hebron; Pg. Vall d'Hebron, 119-129; 08035 Barcelona; Tel: 932 746 157; Tel./Fax 932 746 083; e-mail: pneumo@vhebron.net

Psicologia XXIII Jornades de la Revista Catalana de Psicoanàlisi El 22/11/2008 Secretaria: Revista Catalana de Psicoanàlisi; Alacant, 27 ent. C; 08022 Barcelona Tel./Fax 932 125 839; e-mail:seps@minorisa.es

Psiquiatria Màster en trastorn mental greu: de la integració de models a la combinació de psicoteràpia i psicofàrmacs L'1/11/2008 BARCELONA Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039 901; www.il3.ub.edu Màster en drogodependències L'1/11/2008 BARCELONA Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039 901; www.il3.ub.edu Màster en gerontologia social L'1/11/2008 BARCELONA Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039 901; www.il3.ub.edu Màster en prevenció i tractament de la violència familiar. Un enfocament interdisciplinari L'1/11/2008 Barcelona Curs On-Line Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039 901; www.il3.ub.edu XVI Simposium internacional sobre actualitzacions i controvèrsies en psiquiatria Del 26/03/2009 al 27/03/2009 BARCELONA Organitza: Unitat de Psiquiatria Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Servei de Psiquiatria Hospital Universitari de Bellvitge Secretaria: Grupo Geyseco S.L.; Marina, 27, baixos; 08005 Barcelona; Tel. 932 212 242; Fax 932 217 005; www.geyseco.es; e-mail: controversias@geyseco.es

congressos cursos

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d'espera. Dos matins: 250 € i tres: 370 €. Tardes: dimar. i dij.: 400 €; dill., dimec., div.: 450 €. INFORMACIÓ Teresa Tel. 619 701 701 Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. Zona Casanova-Diagonal. INFORMACIÓ Tel. 934 195 121

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris, dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ Tel. 656 886 688 ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ Zona Mèdica Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Email: zonamedica@zonamedica.es

Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg...) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d'alt estanding lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Rda. Gral. Mitre/Muntaner, lloguer de despatxos completament equipats matins i/o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ Srta. Maria Tel. 696 498 661

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. Zona Hospital Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 516 869

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d'infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d'espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Entresòl 80 metres quadrats, veí dels hospitals Creu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l'Aliança. Es lloga. 590 €/mes. Ubicat enfront pàrquing municipal i prop de parades autobusos 15, 19, 25, 45, 47 i metro línea 5. INFORMACIÓ Tel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ Tel. 629 724 271 CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diaries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ CallMed.net Tel. 933 906 700 Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d'infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica Tel. 933 906 716 Es lloga consulta mèdica en funcionament en centre mèdic nou, a Gran Via Carles III (zona Les Corts) molt a prop de Clínica Dexeus. 1 despatx gran amb sala d'exploració, 1 sala, recepció, 2 lavabos. Bon preu, negociable. Ideal consulta professional. INFORMACIÓ Sra. Sanchez Tel. 627 669 524

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Despatx Av. Carles III amb Diagonal. 100 m2. Apte per a consulta mèdica INFORMACIÓ Tel. 932 001 047 OFTALMÒLEGS. Diputació-Muntaner. Es lloguen despatxos amb equipament oftalmològic i optomètric. També per a d'altres especialitats; matins i tardes, aire condicionat, calefacció, neteja. Opcional secretaria-recepció i pàrquing. INFORMACIÓ Tel. 661 840 572 Es traspassa Centre de Medicina Estètica, per jubilació, de 300 metres. Apte per a consultori, balneari, mútua mèdica. Amb instal·lacions,12 m de façana, doble porta, aire condicionat, sistema d'alarma, sense columnes. Amb cartera de clients. Zona de Cornellà. INFORMACIÓ Tel. 687 622 842 Es traspassa centre mèdic i especialitats en funcionament, equipat: telèfon, aire condicionat, calefacció. Zona Nou Barris (Pl. Lluchmajor-Via Júlia). Preu a negociar. INFORMACIÓ Tels. 934 355 614 / 606 558 822 / 647 243 272 Pg. Bonanova-Vilana, lloguer consulta mèdica per mòduls o per hores, completament equipat, recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d'espera, fil musical, servei de neteja, anàlisis clíniques. Planta baixa. INFORMACIÓ Tel. 609 330 995 Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d'espera, per mòduls de matins o tardes en exclusiva. Per a totes les especialitats INFORMACIÓ Rita o Eli Tels. 934 540 805 / 933 236 393 Es lloga consulta mèdica a la Clínica Corachan de 25 m2 aprox. INFORMACIÓ Clara de Parba Tel. 932 112 205 Despatx en venda, Pau Claris/Mallorca de 85 m2. 500.000 €. INFORMACIÓ Tel. 645 791 465

petits anuncis

Centre de PSICOLOGIA i LOGOPEDIA, a Cornellà de Llobregat, lloga despatx per mòduls de matí o tarda a professional mèdic. Preferentment psiquiatre, pediatre o metge de família. Aire condicionat, telèfon, equip informàtic i llitera. Neteja setmanal. INFORMACIÓ Tel. 656 320 133 Grup de neuròlegs, amb important volum de pacients, desitja contactar amb especialistes afins (psiquiatres, metges generals, reumatòlegs, vasculars...) i neuròlegs amb formació en proves complementàries, per al seu centre mèdic al Passeig Bonanova. INFORMACIÓ Tel. 934 184 748 Despatxos disponibles 3 matins o 2 tardes, a Manuel Girona/Capità Arenes (Sarrià). Horaris a convenir. INFORMACIÓ Srta. Anna Tel. 606 350 692 Local situat en Edifici consultoris mèdics antiga Quirón, 85 m2 i 40 m2 terrassa. Plaça de pàrquing. 3 despatxos exterior, vistes al Tibidabo, sala d'espera, recepció, bany complet, lavabo i 2 espais per a arxiu. Consergeria (6 a 22 h). Vigilància 24 h.1000 €/mes. INFORMACIÓ Sr. Jover Tel. 626 428 306 Centre mèdic a Barcelona, zona Passeig Maragall, dedicat a l'atenció de medicina general, traumatologia i medicina estètica. Lloga despatxos totalment equipats, per dies o a convenir. INFORMACIÓ Srta. Carmen Tel. 609 332 087 CONSULTORI PER COMPARTIR. Carrer Sant Antoni Maria Claret, 139-145. (Castillejos-Cartagena, al costat de l'Hospital de Sant Pau i L'Aliança). Completament equipat. Recepció i sala d'espera. Conserge. Molt bones condicions. INFORMACIÓ Tels. 659 989 395 / 933 223 562 / 934 356 948 1. Muntaner/Diagonal: es lloga despatx nou en consultori mèdic ja en funcionament. Amb tots els serveis inclosos. Preu a convenir segons necessitats. 2. Montnegre (Les Corts): es lloga pis amb terrassa per a despatx mèdic (120 m2). Preu a convenir. INFORMACIÓ Maris Morales Tel. 934 191 716 / info@medicinabiologica.net Centre mèdic al costat de la Clínica Sagrada Família lloga despatx per mòduls matins i tardes. INFORMACIÓ Tel. 627 441 550 Es ven despatx ginecològic a Pg. Manuel Girona, 59, baixos 2. Possibilitat pàrquing i traster. Preu 356.000 € (Pàrquing i traster a part). INFORMACIÓ Tels. 935 528 790 / 639 545 245

VENC solar a primera línia de mar a Castelldefels per a ús sanitari. INFORMACIÓ Teresa Tel. 629 147 488 Pau Claris-Provença. Consulta àmplia amb localització immillorable i ben equipada. Ecògraf Aloka. Es busca facultatiu per compartir. Preferentment digestiu o especialitats afins. Disponible 5 matins i 3 tardes. Preu a convenir Tel. 934 532 817 (a partir de les 20 h) TERRASSA. Es lloga despatx mèdic equipat. Ple centre. Servei de recepció, sala d'espera, telèfon, internet, secretaria, calefacció, aire condicionat i neteja. Mòdul matí o tarda. INFORMACIÓ Tel. 937 884 333 Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ Jaume Mas Tel. 677 400 040 Es lloga consulta de 50 m2 en edifici Corachan 3, consulta número 22. INFORMACIÓ Isabel Tel. 932 954 740 / Dr. Carlos 650 431 476 CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques, matins o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència INFORMACIÓ info@itapua.cat Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523 Es necessita metge generalista per a consulta de medicina laboral a Manresa. No és necessària experiència. INFORMACIÓ Tel. 656 473 202 Despatxos per llogar en centre mèdic situat a la carretera d'Esplugues de Cornellà. Local a peu de carrer en zona molt cèntrica. Flexibilitat d'horaris. Possibilitat de compartir servei de secretària. INFORMACIÓ M. Àngels Tel. 655 923 689 BADALONA. ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sencer o només una consulta. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l'Ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d'ORL. INFORMACIÓ Tel. 610 734 827

Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA. Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des d'1,50 €/full. INFORMACIÓ Srta. Gemma o Manel Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus de projectes i reformes de consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost sense compromís. També objectes de decoració i de regal. Importants descomptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei. INFORMACIÓ Tels. 934 157 845 / 630 033 029 Oficina tècnica dedicada al servei de l'arquitectura, en especial projectes de reforma i obra nova per a consultoris, despatxos, clíniques, habitatges. Una empresa oberta a noves idees i tendències que, amb tota seguretat, seran del seu interès. INFORMACIÓ Estudi D'ARQUITECTURA Tel. 616 047 551/ Email: sturlese@coac.es Venc apartament a Marbella, cèntric, 2 habitacions, terrassa de 60 m2, 2 banys, aire condicionat, pàrquing/traster, piscina i jardí. Preu 280.000 €. INFORMACIÓ Tel. 936 751 479 ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 TESCOM. Empresa de telecomunicacions s'ofereix per a treballs de: Assessorament i instal·lació de cablejat de telefonia fixa, dades, alimentació 220 v en llocs de treball. Instal·lem i reparem, megafonia, interfonia i CCTV. Venda i manteniment de tot tipus de centrals telefòniques. INFORMACIÓ Tel. 658 942 173; e-mail:tescom@tescomunica.com Es lloga àtic 60 m2 + 80 m2 de terrassa a casc antic de Sarrià, totalment reformat i a estrenar. 1200 € al mes. INFORMACIÓ Tel. 626 882 420 Apartament-estudi en venda al Pg. de la Mare de Deu del Coll. És un 4t. pis, àtic de 45 m2 i 18 m2 de terrassa, 1 bany i 2 ambients tipus loft, cuina americana. Moltíssima llum. Autobusos 25 i 28 davant entrada. Vistes Parc Creuta del Coll. Necessita petites reformes. Preu: 195.000 € a convenir. INFORMACIÓ Anna Tel. 609 622 325

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

petits anuncis

Turisme Rural a la Selva Negra d'Alemanya. Lloguem granja antiga perfectament renovada i moblada. INFORMACIÓ Tel. casapuigalemania@yahoo.es

Auxiliar d'infermeria, auxiliar d'odontologia, recepcionista i tasques administratives s'ofereix per treballar en consulta mèdica. INFORMACIÓ Anna Tel. 616 994 277

API ven solars/edificis per a geriàtric i clíniques a Barcelona i rodalies. INFORMACIÓ Teresa Tel. 629 147 488

Recepcionista amb experiència s'ofereix per a consulta mèdica o clínica a Barcelona. Informàtica, català, anglès i suec. Molt bona presència. També substitucions. INFORMACIÓ Tels. 932 034 411 / 687 210 309

Llogo 3 duplex en masia de muntanya. Contracte anual d'arrendament per temporada (750 € al mes). 4-5 persones, moblat, llar de foc. Entre Girona i Olot. INFORMACIÓ Tel. 972 430 036 (horari comercial) Es lloga pis a Terrassa, zona semicentre. 100 m2, 4 habitacions, 2 banys complets, cuina, sala d'estar, safareig, a 5 minuts de la Mútua de Terrassa i del Vapor Universitari. INFORMACIÓ Ferranda Tel. 608 317 670 Es traspassa despatx mèdic equipat, per jubilació, al centre de Castelldefels (estació de RENFE), sala d’espera molt àmplia amb sala d’exploració de 85 m2, aire condicionat. Lloguer econòmic. INFORMACIÓ Tel. 692 687 137 / heidi_schuler2003@yahoo.de

Treball Auxiliar d'infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives s'ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ Àngels Tel. 932 851 742 Secretària mèdica/recepcionista s'ofereix per a consulta mèdica. Català nivell C. INFORMACIÓ Tel. 634 973 336 Secretària recepcionista s'ofereix per a consulta mèdica, consultori o similar. Experiència amb tracte amb el públic i en clínica i laboratori. Atenció telefònica, Agenda de visites. Arxiu. Internet i informàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Mercedes (merceblancoalonso@hotmail.com) Tels. 934 104 342 / 657 226 744 S'ofereix recepcionista/administrativa, 36 anys. Amb català, castellà i anglès correctament parlat i escrit. Amb referències. INFORMACIÓ Anna Vila Tels. 665 597 366 / 934 160 154 S'ofereix secretària recepcionista amb 15 anys d'experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d'informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí o tarda. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Mariela Pilar Albes Tel. 619 141 780

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15 anys; secretariat mèdic i diploma en gestió pública per la UB. S'ofereix a les tardes per a consulta mèdica, com a administrativa, secretària, telefonista. INFORMACIÓ Susanna Tel. 676 165 449 S'ofereix noia per treballar en consulta mèdica o similar com a recepcionista o telefonista. Experiència en tracte amb el públic i en tasques d'oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. Preferent zona Maresme INFORMACIÓ Mercè Tel. 617 041 450 Infermera s'ofereix per treballar en consulta mèdica o laboratori, en tasques d'infermeria, recepció i administració. Disponibilitat tardes. Àmplia experiència. INFORMACIÓ Mercè Tel. 639 761 824 Per a consulta mèdica o similar s'ofereix senyora com a recepcionista amb experiència en recepció, tant de trucades com de pacients, programació de visites i agenda mèdica. Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari i disponibilitat horària. INFORMACIÓ Maite Tel. 625 512 137 S'ofereix esteticista amb experiència amb títol d'auxiliar de clínica per treballar amb equip mèdic d'estètica a Barcelona o província. INFORMACIÓ Roser Tel. 617 446 394 Secretària recepcionista s'ofereix per a consulta mèdica, amb àmplia experiència i amb referències. També substitucions per baixes temporals i vacances. INFORMACIÓ Tel. 653 417 632 Dona de 50 anys, m'ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Castellà i català, informàtica a nivell d'usuari. Horari: matins o jornada reduïda. Domicili Sarrià. INFORMACIÓ Encarna Ruiz Tels. 627 051 904 / 932 047 331

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

Auxiliar de clínica/recepcionista s'ofereix per a consultori o despatx mèdic a Barcelona capital. Experiència de 9 mesos d'auxiliar de clínica. Informàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Ana Fernández Tel. 620 800 675 S'ofereix secretària-recepcionista amb un any d'experiència per treballar en consulta o clínica. Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari i experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat tot el dia. INFORMACIÓ Roser Martínez Tel. 651 565 215 S'ofereix senyora per treballar en consulta mèdica, clinica o similar. Com a recepcionista, telefonista, auxiliar de clínica i administrativa. Àmplia experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ Paquita Tel. 669 657 634 Dona de 48 anys, m'ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Castellà i català, informàtica a nivell d'usuari. Horari: mitja jornada o jornada reduïda. INFORMACIÓ Montse Tel. 607 643 298 S'ofereix persona per treballar en consulta mèdica als matins. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell C. INFORMACIÓ Cristina Tels. 678 360 129 / 933 332 383 S'ofereix secretària amb àmplia experiència de més de 15 anys, per a treballs administratius, amb coneixements de facturació i comptabilitat. Català i anglès parlats i escrits. INFORMACIÓ María Tel. 615 259 179 S'ofereix recepcionista de consulta mèdica. Persona ben qualificada, bona presència, discreta i educada. Experiència en atenció al públic. Idiomes: francès i anglès. Bones referències i disponibilitat d'horari. INFORMACIÓ Sra. Anna Tel. 607 296 849 S'ofereix auxiliar de clínica de 29 anys amb els cursos de medicina preventiva, psicologia del malalt, malaltia d'UVIH, informàtica. Per treballar a hospitals o consultes, en horari parcial de matí. INFORMACIÓ Raquel Tels. 934 682 494 / 933 866 164 Administrativa de 41 anys s'ofereix per a treballs generals d'oficina. Amb Word, Excel, Access, català i nocions de comptabilitat. INFORMACIÓ Maria Tel. 600 334 277

petits anuncis

S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària. Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Loli Tels. 660 233 571/933 718 319. mail: l.planelles@hotmail.com Auxiliar d'infermeria, telefonista, recepcionista i tasques administratives. S'ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català i amb experiència. 33 anys. INFORMACIÓ Noemí Tel. 666 896 754 Estudiant d'infermeria de 25 anys s'ofereix per treballar en consulta mèdica com a secretària, auxiliar, recepcionista, tasques administratives. Bilingüe: castellà-català. Experiència en el sector. INFORMACIÓ Judith Tels. 661 563 066 / 934 741 045 S'ofereix secretària-recepcionista amb 15 anys d'experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d'informàtica i experiència en el tracte amb el públic. INFORMACIÓ Mercè Tel. 659 318 850 Noia de 37 anys espanyola s'ofereix per a jornada completa com a recepcionista-auxiliar administrativa-atenció al client. Disponibilitat horària i immediata. INFORMACIÓ Raquel Tel. 600 342 700 Senyora de 55 anys s'ofereix mitja jornada per a tasques administratives (recepcionista, telefonista, comptabilitat...) molta experiència en gabinet mèdic. INFORMACIÓ Tel. 933 219 874 Dona de 51 anys amb experiència de 8 anys de treball en consultes d'endocrino, ginecologia i cardiologia. S'ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Castellà, català i francès. Informàtica a nivell d'usuari. Matins o jornada completa. INFORMACIÓ Asun Tel. 617 281 396 S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària. Barcelona ciutat. INFORMACIÓ Mercè Mestre Tel. 600 257 198 Estudiant jove s'ofereix per a consulta mèdica. Molta pràctica en informàtica, tracte agradable amb el públic i disponibilitat a les tardes (totes o alternes). Incorporació immediata. També substitucions. INFORMACIÓ Raquel Tel. 933 098 264

S'ofereix recepcionista-administrativa per treballar en consulta mèdica. Castellà i anglès. Experiència en consulta dental. Referències. Disponibilitat d'horari. INFORMACIÓ María de los Ángeles Rodríguez Casas Tels. 610 862 358 / 938 627 699 S'ofereix administrativa/recepcionista amb experiència per treballar en consultori mèdic o clínica, preferentment als matins. INFORMACIÓ Sandra Tel. 620 815 884 Secretària amb experiència s'ofereix per a recepció, secretària o administració a mitja jornada o parcial. Polivalent, amb castellà, català, anglès, francès i informàtica. Molt habituada al tracte amb el públic. Referències INFORMACIÓ Lluïsa Tel. 932 021 922 Montserrat Pau Puig. S'ofereix per treballar com a recepcionista-secretària. En horari de matins si pot ser. Preferentment zona Castelldefels, Gavà o Baix Llobregat. Domini català i castellà. Experiència en ofimàtica. INFORMACIÓ Tels. 936 331 356 / 627 578 137 S'ofereix administrativa i/o auxiliar de clínica amb experiència per treballar en consultori mèdic, a les tardes . INFORMACIÓ Gemma Tel. 636 604 097 Senyor de 53 anys s'ofereix com a recepcionistaadministratiu per a consulta, clínica o similar. Disponibilitat horària. Català i castellà. INFORMACIÓ Jordi Soro Furió Tels. 636 133 286 / 933 575 279 S'ofereix infermera amb molta experiència en oftalmologia. INFORMACIÓ Marta Tel. 627 092 108 S'ofereix secretària recepcionista amb 16 anys d'experiència per treballar en consulta o clínica. Coneixements d'informàtica i experiència en tracte amb el públic. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Marta Tel. 609 876 162 S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en consultori o clínica. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària matins o intensius. INFORMACIÓ Anna Tel. 645 629 821 Gerent part-time gestió de recursos humans, gestió de mútues, negociació amb proveïdors. INFORMACIÓ Tel. 636 976 549

S'ofereix recepcionista per treballar en consulta mèdica o similar. Experiència en tracte amb el públic, castellà i català, informàtica a nivell d'usuari. INFORMACIÓ Olga Tels. 670 481 661 / 932 195 617 S'ofereix secretària 47 anys. Àmplia experiència i bona formació. Anglès i francès. Informàtica aplicacions Office. Bon coneixements llenguatge mèdic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Àngela Tel. 667 005 204; E-mail: aconden@yahoo.es Molt bona relació amb el públic i bon filtre. Senyora de mitjana edat s'ofereix per a recepció o similar. Idiomes i bones referències. INFORMACIÓ Carme Tel. 639 710 545 S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativa amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. INFORMACIÓ Elisenda Tel. 676 287 960 Es necessita infermera (o ATS) titulada per treballar en consultori mèdic-psiquiàtric privat. Horari de tarda (17 hores setmanals). INFORMACIÓ Consol Tel. 932 179 841 Auxiliar d'infermera amb experiència en consultes i hospitals. Responsable i molt treballadora. Disposo de referències. Incorporació immediata. Disponibilitat: jornada intensiva al matí (de 9 a 15 h). INFORMACIÓ Maite Segarra Tel. 655 637 283 S'ofereix senyora amb excel·lent presència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar. Català nivell C, castellà, coneixements informàtics a nivell d'usuari, experiència en tracte amb el públic en consulta pròpia de teràpies alternatives. Matí i tarda. INFORMACIÓ Montserrat Secall Tels. 934 314 343 / 629 538 449 S'ofereix dona de 49 anys, educadora infantil, organitzada i responsable, per concertar visites i rebre pacients. Bon nivell d'anglès. INFORMACIÓ Mercè Arroyo Tels. 600 072 681 / 932 108 461 / merche26arroyo@hotmail.com S'ofereix noia de 40 anys per treballar com a recepcionista en consulta, clínica o consultori. Experiència en tracte amb el públic. Català i informàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat: preferiblement tardes. INFORMACIÓ Ana Tels. 677 061 871 / 934 081 879

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

petits anuncis

Sóc administrativa, m'ofereixo per a mitja jornada. Més de 5 anys d'experiència en administració, recepció, telefonista, comptabilitat, organització d'agenda. INFORMACIÓ Roser Cardona Tels. 622 177 271 / 933 135 439 S'ofereix administrativa-recepcionista per treballar en consulta. Horari: matins. Experiència en tracte amb el públic. Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari. INFORMACIÓ Anna Tel. 685 497 755 S'ofereix administrativa de 31 anys com a secretària, recepcionista, telefonista, programació de visites. Experiència de 7 anys. Informàtica a nivell d'usuari. Català i castellà parlats i escrits. Disponibilitat preferentment intensiva de matins. INFORMACIÓ Eva Fernández Tel. 625 161 892 S'ofereix administratiu/recepcionista/telefonista per treballar en el torn de nit. 10 anys d'experiència, inclòs clínica. Informàtica nivell avançat. Català, castellà i anglès. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Àlex Jané Tel. 627 608 285 S'ofereix senyora amb llarga experiència en treballs administratius per a centre mèdic o similar, per a treballs en atenció telefònica, cites, arxiu i tasques administratives. Alt coneixement d'eines ofimàtiques. Català i castellà. Sense càrregues familiars. INFORMACIÓ Berta Latorre Tel. 609 201 798 El meu nom és Meritxell. Tinc 20 anys i m'ofereixo per treballar en consulta mèdica. Recepció, administració, etc. Català, castellà, anglès i informàtica a nivell usuari. Molt responsable i seriosa. Horari de tarda. INFORMACIÓ Meritxell Fernàndez Camats Tels. 675 737 196 / 932 051 341

S'ofereix tècnica superior en laboratori de diagnòstic clínic per treballar en consulta, centre mèdic, clínica particular, etc. També tasques similars. Àmplia experiència. Incorporació immediata. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ María Emilia Tels. 693 460 227 / 666 150 265 Esteticien-Cosmiatra per treballar com a assistent en dermatologia. Tractaments facials i corporals. Pílings, àcids, neu carbònica, microdermoabrassió. Àmplia experiència. INFORMACIÓ Olga (omachalek@gmail.com) Tel. 657 184 069 S'ofereix administrativa amb formació universitària. Més de 25 anys d'experiència en la coordinació de l'activitat assistencial d'una consulta privada, docència i organització de congressos. INFORMACIÓ Lluïsa Tel. 686 008 609 S’ofereix recepcionista-administrativa per treballar en consultori mèdic o similar. Disponibilitat d'horari. INFORMACIÓ M. Carmen Villagrasa Tel. 639 788 794 S'ofereix secretària/administrativa/recepcionista per treballar en consulta mèdica. Disponibilitat a convenir. Catalanoparlant, coneixements d'ànglès i francès. Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari. Amb molts anys d'experiència. INFORMACIÓ Isabel Tels. 933 232 180 / 637 807 149, idediegoma@hotmail.com S'ofereix auxiliar de clínica i auxiliar administrativa per treballar en consulta mèdica. 10 anys d'experiència. Anglès, informàtica i bona presència. INFORMACIÓ Tel. 670 391 403

S'ofereix senyora culta, amb don de gents, bona presència, amb domini del català i del castellà i coneixements d'informàtica per a recepció mèdica o similar. INFORMACIÓ Maria Tels. 932 801 177 / 677 457 092 M'ofereixo per treballar en centres mèdics i clíniques com a recepcionista. Experiència en programació de visites, facturació de mútues, centraleta i tasques administratives. Amb referències. INFORMACIÓ Carme Tel. 670 355 796 Anys d'experiència en recepció i atenció a clients. Ofereixo els meus serveis com a recepcionista, secretària de consultori mèdic. Català, castellà, anglès, francès i italià. Usuària d'informàtica. Disponibilitat immediata i flexible. INFORMACIÓ Montse Tel. 650 437 587 Secretària/administrativa s'ofereix per treballar en consultori mèdic, mitja jornada. Bona presència. Estudis universitaris. Àmplia experiència en atenció al públic, tasques administratives i eines ofimàtiques. Català i castellà parlat i escrit. INFORMACIÓ Rosa Maria Bote Tels. 670 763 544 / 932 261 450

Utillatges Es ven font de llum freda marca Storz de 150 wats de potència i tres posicions de sortida, s'inclou fibra òptica rígida i cable flexible. Està completament en bon estat, revisat. Preu: 2.000 €. INFORMACIÓ Tel. 934 170 466 En venda Colposcopi Leisegang (gran) model 1 bw. INFORMACIÓ Tels. 934 878 696 / 973 696 005

Promoció 1985 Facultat de Medicina de Sevilla

25 aniversari de la promoció de Medicina de Sant Pau

Els interessats a participar en els actes que es programaran per a l’any 2010 amb motiu dels 25 anys de la nostra llicenciatura, envieu si us plau un correu electrònic a ignacio.vazquez@andaluciajunta.es amb l’assumpte «Promoción 1985 Sevilla», i se’ls contestarà amb instruccions per a la recollida de les dades que l’organització necessita.

El proper dia 15 de novembre de 2008 celebrarem els 25 anys de la promoció 1977-1983 de la Unitat docent de Sant Pau de la UAB.

Ens trobarem a les 11,30 a l’Aula Gran de Sant Pau, seguidament farem una foto de família i, posteriorment, celebrarem el dinar commemoratiu. Esperem la teva presència! Contacta amb María José Treviño a: maijotrevinyo@hotmail.com Tel: 639 394 792 i Jaume Roigé: 21094jrs@comb.es Tel: 607 152 777 Feu transferència de 100 € al compte: 0182-4383-94-0201521533 indicant clarament el vostre nom.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008