SIC 128 by Col·legi de Metges de Barcelona

Núm.128 Novembre 2009 - Febrer 2010

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

El Consell de la Professió aprova un document sobre les relacions entre els metges de primària i d’hospital

La candidatura de Miquel Vilardell guanya les Eleccions Col·legials amb el 74,84% dels vots La llista Medicin@, il·lusió i profesionalisme obté, així mateix, 232 delegats de 300 de l’Assemblea de Compromissaris

El primer Fòrum d’Inversió Healthcare del COMB presenta dotze projectes d’innovació mèdica

Miquel Vilardell en la seva intervenció de la nit electoral.

42 El 2010, “Any Dr. Josep Salvany i Lleopart”

El COMB lliura les beques “Dr. Bada” a metges cooperadors EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat

1. Núria Fernandez Coca, a l’hora de votar. 2. Gustavo Andrés Tolchinsky, Maria Pilar Arrizabalaga i Alfons Malet, president de la Junta Electoral, durant la jornada electoral. 3. Col·legiada dipositant el seu vot.

D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, Ricard Gutiérrez, Jaume Roigé i Miquel Bruguera en el moment en què la candidatura Medicin@, il·lusió i professionalisme va ser proclamada guanyadora de les Eleccions Col·legials 2010, a la sala d’actes del COMB.

Discurs de Miquel Vilardell en la nit electoral. Miquel Vilardell, després de ser investit com a president del Col·legi de Metges de Barcelona, es va adreçar als assistents a la sala d’actes del COMB, al voltant de les dues de la matinada de l’11 de febrer, per manifestar que “espero comptar amb tothom per fer d’aquest Col·legi el que és, el primer Col·legi no només de Catalunya sinó d’Espanya” i, seguidament, afegir que “també ha de ser un Col·legi que defensi, sobretot, el professionalisme i que defensi la feina ben feta dels professionals de la medicina”. El nou president del COMB va cloure el seu discurs de la nit electoral dient: “A partir d’avui ja no hi ha confrontació, a partir d’avui el que hi ha és mà estesa i treballar junts”.

informació col·legial

sumari informació col·legial

Eleccions col·legials 2010 Opinió i anàlisi Bústia

Tribuna d’opinió: L’atenció mèdica al menor

El Consell de la Professió Mèdica aprova un document amb propostes de millora de la coordinació entre els metges de primària i d’hospital

Els projectes d’innovació mèdica troben la

20 22 27 28 29

seva plataforma al 1r. Fòrum d’inversió Healthcare

Els Premis a l’Excel·lència Professional,

acte d’autoafirmació dels valors de la professió

Una iniciativa de l’Àrea Professional del COMB entre les millors idees del 2009

La Fundació Galatea inicia uns tallers per

promoure un exercici professional més saludable

La Fundació Galatea participa en la constitució de l’European Association for Physician Health

Set Col·legis Professionals donen suport a l’editorial en defensa de l’Estatut Professionals de medicina de l’esport debaten sobre el futur de la formació de l’especialitat Revista de premsa

El COMB dedica el 2010 a homenatjar el doctor Josep Salvany i Lleopart

42 45

L’“Any Dr. Gabarró” es clou amb la col·locació d’una placa commemorativa El COMB lliura les beques “Dr. José Luis Bada” 2009 per a la formació de metges cooperadors

Abel dos Santos, el vuitè oftalmòleg moçambiquès en un país amb més de 20 millions d’habitants Els últims de la fila es rebel·len. Metges Sense Fronteres

48 50

(MSF) llança una campanya en favor de milions de malalts oblidats

Novetats legislatives sanitàries Delegacions i seccions col·legials

52 53

En record de Maria Oliveras Collellmir (1910-2009)

60 63 64

Consultori Terminològic Congressos i cursos Petits anuncis

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya informació econòmica

Editorial àrea econòmica Comentari borsari

Medicorasse continua premiant la fidelitat dels clients de l’assegurança d’automòbil MediMotor

Viatjar amb amics Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

67 35

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Miquel Vilardell, elegit nou pre COMB amb el 74,84% dels vots

1. Miquel Vilardell, a la nit electoral, després de ser proclamat guanyador de les eleccions col·legials 2010. Al fons de dreta a esquerra els membres de la Junta Electoral: Mercè Botinas, Ramon Trias, Alfons Malet (president), Vicente Gancedo (secretari), Dolors Bou i Patricio Martínez. 2. Patricio Martínez, Vicente Gancedo i Ramon Trias poc abans d’iniciar-se la jornada electoral. 3. Miquel Bruguera, president del COMB (2006-2010), emetent el seu vot. 4. Miquel Vilardell a l’hora de votar. 5. Núria Fernández votant a la jornada electoral. 6, 7 i 8. Col·legiats en el moment de dipositar el seu vot.

iquel Vilardell i Tarrés va ser proclamat nou president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, després de rebre el 74,84% dels vots de les eleccions a la Junta de Govern del COMB. Vilardell va aconseguir 6.382 vots, davant dels 1.929 que va obtenir l’altre candidat, Núria Fernández Coca, que van suposar el 22,62% dels vots. L’índex de participació dels comicis va ser del 28,93%, ja que es van emetre 8.527 vots d’un cens de 29.470 col·legiats. Segons va explicar Alfons Malet, president de la Junta Electoral, aquesta participació va ser gairebé set punts superior respecte a la de les eleccions de 2006. Malet, en declaracions a Europa Press, va atribuir aquest augment a la possibilitat de votar per correu i també al fet que l’electorat és més jove. La candidatura “Medicin@, il·lusió i professionalisme”, liderada pel doctor Vilardell, va ser també la llista més votada en l’elecció de l’Assemblea de Compromissaris, amb 6.300 vots dels

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

8.497 emesos, aconseguint un percentatge del 74,14% del total de vots i una assignació de 232 compromissaris sobre 300. La candidatura encapçalada per Núria Fernández Coca, “Per un COMB diferent”, va obtenir 1.945 vots per a l’Assemblea de Compromissaris, el 22,89% dels emesos, i una representació de 68 compromissaris. Els resultats de l’escrutini van ser publicats al web col·legial www.comb.cat de manera simultània a la seva proclamació en sessió pública a càrrec del doctor Malet.

Les candidatures La Junta Electoral havia proclamat, el dia 10 de gener de 2010, les candidatures encapçalades per Miquel Vilardell i Núria Fernández Coca, i que eren les següents: Candidatura “Medicin@, il·lusió i professionalisme” President: Miquel Vilardell. Vicepresident 1r.: Jaume Padrós. Vicepresident 2n.: Ricard Gutiérrez. Secretà-

A les 1,46 hores de la matinada del dia 11 de febrer, Alfons Malet, president de la Junta Electoral del COMB, va fer públics els resultats oficials de les Eleccions Col·legials 2010 i va proclamar l’elecció de Miquel Vilardell com a nou president de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb el 74,84% dels vots. L’altre candidat, Núria Fernández Coca, n’obtingué el 22,62%. La participació a les Eleccions Col·legials 2010 va ser del 28,93%, gairebé set punts per sobre de la dels anteriors comicis.

informació col·legial

sident del

Candidatura “Per un COMB diferent” Presidenta: Núria Fernández Coca. Vicepresident 1r.: August Andrés. Vicepresidenta 2a.: Isabel Giralt. Secretari: Ramon Sàrrias. Tresorer-Comptador: Lluís Bosch. Vicesecretari: Pere Joan Torres. Vocal 1a.: Adaia Valls. Vocal 2a.: Dolors Güell. Vocal 3r.: Emili Zahonero. Vocal 4a.: Eva Muñoz. Vocal 5è.: Francesc Xavier Juanola. Vocal 6a.: Imma Clarà. Vocal 7a.: Inma Salgado. Vocal 8è.: Joan Antoni Hueto. Vocal 9è.: Josep Maria Pons. Vo-

ria: Pilar Arrizabalaga. Tresorer-Comptador: Jaume Sellarès. Vicesecretària: Lurdes Alonso. Vocal 1r.: Jaume Roigé. Vocal 2a.: Roser Garcia. Vocal 3r.: Ramon Torné. Vocal 4t.: Gustavo A. Tolchinsky. Vocal 5a: Mireia Sans. Vocal 6è.: Jordi Craven-Bartle. Vocal 7a.: Adriana Bataller. Vocal 8è.: Ramon Pujol. Vocal 9a.: Elvira Bisbe. Vocals suplents a la Junta de Govern: Joaquim Camps i Josep Maria Benet. Vocals suplents a vocalies: Enric Roche, Àngels López i Maria Montserrat Gaya.

8 Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

1 6

V 2

5 1. Gustavo Andrés Tolchinsky i Maria Pilar Arrizabalaga, membres de la candidatura del doctor Vilardell, amb Alfons Malet. 2. Ramon Sàrrias, Imma Clarà i Isabel Giralt, membres de la candidatura de la doctora Fernández Coca, amb Jaume Sellarès i Miquel Vilardell. 3. Ricard Gutierrez i Miquel Vilardell amb Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica. 4. Jaume Padrós i Jaume Sellarès, membres de la candidatura del doctor Vilardell, amb Xavier Trias, regidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona. 5. Joan-Ramon Laporte, cap del Servei de Farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron, durant la jornada electoral. 6. Núria Fernández i Miquel Vilardell durant la jornada electoral. 7. Miquel Vilardell en la jornada electoral. 8. i 9. Miquel Vilardell i Núria Fernández fan declaracions durant la jornada electoral.10.Col·legiada en el moment de dipositar el seu vot.

cals suplents a la Junta de Govern: Marcelo Tegiacchi i Maria Dolors Ruiz. Vocals suplents a vocalies: Pere Comas, Raquel Hernández i Sebastián Gallardo.

La jornada electoral A les 8,30 hores del dia 10 de febrer es va reunir la Junta Electoral, nomenada per l’Assemblea de Compromissaris del dia 10 de desembre de 2009, integrada per: Alfons Malet, com a president; Vicente Gancedo, com a secretari, i Mercè Botinas, Dolors Bou, Patricio Martínez i Ramon Trias, com a vocals. La jornada electoral va començar a les 9 hores, una vegada els presidents, els altres membres i els interventors van haver pres possessió de les respectives meses i es va iniciar el sufragi. La votació va prosseguir ininterrompudament fins a les 20 hores del vespre. La jornada electoral es va desenvolupar sense incidències. Les meses de votació van quedar constituïdes de forma que n’hi havia sis per al Barcelonès, distribuïdes seguint l’ordre alfabètic dels col·legiats, i dues per a comarques, sent la mesa 7 la corresponent als col·legiats de les comarques del Maresme i el Vallès Occidental, i la mesa 8 la corresponent als col·legiats de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Garraf, Osona i el Vallès Oriental. L’escrutini A les 20 hores es va tancar el vestíbul de la seu col·legial, que havia estat habilitat com a recinte electoral, perquè votessin tots els electors pre-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

sents que encara no ho havien fet, els components de les meses i els membres de la Junta Electoral. Posteriorment, els vots arribats per correu es van introduir a les urnes, després de comprovar que els col·legiats no haguessin exercit el seu dret al vot presencialment, i, finalment, es va procedir a l’escrutini. A continuació, cada mesa va procedir a l’escrutini dels vots obtinguts per cada candidatura, aixecant una acta i lliurant-la a la Junta Electoral. Finalment, a les 1,46 hores de la matinada, els integrants de la Junta Electoral es van dirigir a la sala d’actes de l’edifici col·legial. En sessió pública, Alfons Malet va agrair a la resta de membres de la Junta Electoral i al personal del COMB la seva “dedicació” i el seu esforç “durant els dies que ha durat el procés electoral”, i va donar a conèixer oficialment els resultats de les eleccions col·legials 2010. Tot seguit, al voltant de les 2 hores de la matinada, Miquel Vilardell, ja proclamat nou president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va prendre la paraula per manifestar la seva satisfacció pel desenvolupament de la jornada electoral. Vilardell va agrair als qui havien contribuït que la seva candidatura fos la guanyadora i, entre d’altres aspectes, va manifestar el seu desig d’“escoltar tothom i treballar amb tots el membres de la Junta i tenint en compte, també, els qui han treballat amb les juntes passades, perquè són gent que tenen experiència i s’han de tenir en compte”. Podeu llegir un resum del discurs del doctor Vilardell a la pàgina següent. P

informació col·legial

Intervenció del nou president del COMB en la nit electoral

Vilardell: “A partir d’avui ja no hi ha confrontació, a partir d’avui el que hi ha és mà estesa i treballar junts”

iquel Vilardell, en el seu parlament després de ser proclamat guanyador de les eleccions a la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, va manifestar la seva satisfacció pel desenvolupament del procés electoral. Vilardell va dir que “malgrat que sempre hi ha dificultats, hem de felicitar-nos, la jornada electoral ha anat molt bé i això vol dir que el sistema democràtic del Col·legi, des del 1976, funciona correctament”. El candidat guanyador va fer un reconeixement, en primer lloc, als presidents i les juntes que hi ha hagut. “Tots ells han contribuït a fer el que és ara aquest Col·legi, que té unes grans virtuts, i a ells se’ls deu això i sobretot al president actual, Miquel Bruguera, amb el qual he conviscut els darrers quatre anys, el meu reconeixement personal per la tasca que ha fet en el Col·legi que em servirà per començar una nova tasca dintre de la meva vida professional”, va explicar. El nou president del COMB va mostrar el seu agraïment als qui han contribuït que la seva candidatura fos la guanyadora. “La gent que ens ha acompanyat i ens acompanya en la nostra junta, gràcies a ells, que amb el seu prestigi personal, són els que han aconseguit convèncer les persones que votessin la candidatura”, va afirmar. També va mostrar Vilardell l’agraïment a la candidatura que encapçala Núria Fernández. “El fet que hi hagi més candidatures que es presentin és bo, perquè permet la reflexió i

l’autocrítica i això sempre és benvingut”, va dir. Va afegir que espera comptar, en aquest nova etapa, amb Núria Fernández i amb la gent que ha estat en la seva candidatura. “A partir d’aquest moment tots som col·legiats i tots busquem el mateix, el millor per a tots els nostres companys i companyes col·legiats i el millor per al nostre Col·legi”, va declarar. En la seva intervenció, Miquel Vilardell va ressaltar la feina ben feta, els esforços i les hores dedicades per la Junta Electoral, que ha contribuït que el procés anés avançant progressivament. També va agrair al personal del Col·legi la seva professionalitat, la seva col·laboració i les hores de dedicació. El nou president va dedicar, així mateix, unes paraules d’agraïment al seu entorn personal i companys de tre-

ball. “M’han donat un suport important en molts moments en què un necessita que li donin una empenta”, va recordar. El candidat guanyador va manifestar que “espero comptar amb tothom per fer d’aquest Col·legi el que és, el primer Col·legi de Metges no només de Catalunya sinó d’Espanya” i, seguidament, va dir que “també ha de ser un Col·legi que defensi, sobretot, el professionalisme i que defensi la feina ben feta dels professionals de la medicina”. Segons Vilardell, “la feina ben feta vol dir l’acte mèdic amb una bona praxi, amb una bona vigilància de la nostra competència, en defensa dels metges i metgesses en tot moment”. El nou president del COMB va assenyalar, en resposta a les preguntes que li feien en la jornada electoral sobre què pensa d’un tipus de medicina o d’un altre, que “medicina n’hi ha una, una que ha de ser feta pels professionals metges i metgesses; una, sigui la que sigui, la que es practiqui i que es faci bé”. En finalitzar la seva intervenció, Vilardell va expressar que el seu desig és “el de procurar escoltar a tothom i treballar amb tots els membres de la junta i tenint en compte, també, els qui han treballat amb les juntes passades, perquè són gent que tenen experiència i s’han de tenir en compte”. El nou president del COMB va concloure el seu parlament dient: “A partir d’avui ja no hi ha confrontació, a partir d’avui el que hi ha és mà estesa i treballar junts.” P

9 Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

President Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r. Jaume Roigé i Solé Vocal 2a. Roser Garcia Guasch Vocal 3r. Ramon Torné i Escasany Vocal 4t. Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è. Mireia Sans Corrales Vocal 6è. Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è. Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è. Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è. Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS (2010-2014) Barcelonès – Dr. Miquel Vilardell Vilardell Tarrés, Miquel; Padrós Selma, Jaume; Gutiérrez Martí, Ricard; Arrizabalaga Clemente, Pilar; Alonso Vallès, Lurdes; Roigé Solé, Jaume; Garcia Guasch, Roser; Torné Escasany, Ramon; Craven-Bartle Lamote de Grignon, Jordi; Tolchinsky Wiesen, Gustavo A.; Sans Corrales, Mireia; Bataller Bassols, Adriana; Bisbe Vives, Elvira; Camps Domènech, Joaquim; Roche Rebollo, Enric; López Pol, M. Àngels; Bruguera Cortada, Miquel; Trias Rubiés, Ramon; Ferrer Ruscalleda, Francesc; Picas Vidal, Josep Manuel; Ancochea Serraïma, Leonor; Blancafort Sansó, Xavier; Martínez León, Núria; Botinas Martí, Mercè; Corbella Corbella, Jacint; Bombí Latorre, Josep Antoni; Acarin Tusell, Nolasc; Gallego Zurdo, Antoni; Forés Garcia, M. Dolors; Monés Xiol, Joan; Ramis Coris, Joaquim; Cardellach López, Francesc; Bàlius Juli, Ramon; Darnell Tey, Alejandro; San José Laporte, Antoni; Llauger Rosselló, M. Antònia; Gancedo Rodríguez, Vicente A.; Mundet Tudurí, Xavier; Voltas Baró, Dolors; Manzanera Lopez, Xavier; Pujante Conesa, Josep Antoni; Gili Cirera, Gabriel; Ripoll Espiau, Raimon; Torres Salinas, Miquel; Gual Sala, Arcadi; Quintana Riera, Frederic; Martin Vega, Carmen; Campins Martí, Magda; Ripoll Espiau, Enric; Casasa Carbó, Josep Maria; Gomar Sancho, Carmen; Klamburg Pujol, Jordi; Bou Camps, Dolors; Matas Docampo, Manel; Medallo Muñiz, Jordi; Masachs Fatjó, Eulàlia; Puyaltó Ballart, Eusebi; Xalabarder Coca, Eudald; Blanco Domínguez, Josep Antoni; Cararach Ramoneda, Vicenç; Abizanda Gonzalez, Mercedes; Cots Yago, Josep Maria; Amat Par, Pablo; Fort Ros, Joan; Riera Riezu, M. Cristina; Fonollosa Pla, Vicente; Renau Folch, Enric; Oliveras Farrús, Joan; Lumbreras Garuz, Dolores; Oliveras Deulofeu, Víctor; Hierro Riu, Jordi; Sierra San Nicolás, Salvador; Margarit Dalmau, Imma; Asmarats Mercadal, Lluís; Sánchez Planell, Lluís; Esteva Ollé, Xavier; Valls Borruel, Galdina; Hervàs Pujol, Mariona; Mañer Masdeu, Jordi; Mauri Clua, Enric; Jove Riera, Alba; Bruguera Cortada, Jordi; Barbeta Laball, Anselm; Xalabarder Voltas, M. Àngels; Trilla Garcia, Antoni; Miguez Rey, José Arturo; Hervàs Puyal, Carles; Riera Masgrau, Joaquim; Pahissa Berga, Albert; Mazo An-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

cochea, M. Victòria; Gali Gorina, Ferran; Anguita Guimet, August; Marcos Estruch, Albert; Jordi Reichenberg, Guillem; Dreier Spickernagel, Bettina; Hernández Del Rey, Raquel; Forcada Casanovas, Josep Maria; Fandos Olona, Josep Maria; Borràs Marcet, Joan; Da Pena Alvarez, Josep Manuel; Vinyes Vila, Joan; Espuña Pons, Montserrat; Boada Gil, Josep Maria; Bàlius Matas, Ramon; Caballeria Rovira, Llorenç; Agatón Bonilla, Francisco Carlos; Torrents Fernández, M. Asunción; Casasa Plana, Albert; Cabré Pericàs, Lluís; Bernabeu Guitart, Montserrat; Barenys de Lacha, Mercè; Campmajó Almodóvar, Carlos; Martín López, Adela; Riba Ferret, Josep; Vila Coll, M. Antònia; Bargalló Carulla, Domingo; García Giménez, J. Victor; Aranalde Forto, Joan-Maria; Borrell Muñoz, Manuel; Duarte Oller, Esther; Charte González, Ángel; González Álvarez, M. Teresa; Maseras Bover, Miquel; Agostino, M. Gimena; Salleras Redonnet, Montserrat; Esquerdo Bellmunt, M. Isabel; Darnell Martín, Anna; Garcia Parés, Gemma; Vargas Blasco, César; Figueras Bellot, Jaume; Madonar Mairal, M. Luisa; Palou Sanromà, Amat; Modolell Roig, Alfons; Vidaller Palacín, Antonio; Díez Pérez, Adolf; Canet Capeta, Jaume; Simonet Aineto, Pere J.; Vilallonga Puy, Ramon; Serrat Bertran, Eduard; Ripoll Humet, Guillermo; Boada Montagut, Lluís Enric; Sammut, Stephanie Jeanne; Sapisochin Cantis, Gonzalo; Coromina Sadurní, Marta Barcelonès – Dra. Núria Fernández Coca Fernández Coca, Núria; Andrés Trias, Augusto; Giralt Sampedro, Isabel; Sàrrias Ramis, Ramon; Bosch Tercero, Lluís; Juanola Roura, Fco. Javier; Hueto Madrid, Juan Antonio; Pons Berengueras, Josep Maria; Clara Vila, M. Inmaculada; Sàrrias Ramis, Ernest; Dalmau Santamaria, Ishar; Balsells Valls, M. Merce; Montull Rafols, Eduard; Dahdouh Kuri, Mikhail; Artajona García, Miguel; Altirriba Vives, Jordi; Garcia Janeras, Albert; Ibáñez de la Chica, M. Dolores; Gené Badia, Joan; Bosser Artal, Jordi; Martínez Fuentes, Meritxell Núria; Fortuny Amorós, Pedro; Mayos Pérez, Jesús; Aytes Farré, Agustín; Boneu Bonet, Ferran; Cabre Fabre, Pedro María; Canela Pujols, Elisabet; Cano Peral, Esther; Estrada Alarcón, Paula Valentina; Aguado Albillos, María Inmaculada; Marinel·lo Canaleta, Marta; Hidalgo Sares, María José; Llauradó Masip, M. del Carmen; López Vives, Laura; García Cuevas, Antonio; Mateo Arzo, Dolors; Noguerón Castro, Manuel; Romera Baures, Montserrat; Sarasa Sola, M.

JUNTA DE GOVERN DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA (2010 - 2014)

informació col·legial

Blanca; Brunet Pujadas, M. del Carmen; Escrig Ortí, M. del Carmen Alt Penedès – Dr. Vilardell Gago Rius, Jordi; Gibert Vives, Francesc; Sanglas Arrieta, Jordi; Jurado Hamud, Gustavo Isaac Alt Penedès – Dra. Fernández Coca Moreno Mateo, Rafael Anoia – Dr. Vilardell Florensa Claramunt, Elisenda; Moriana de la Olla, Celonia; Cantero Gómez, Xavier; Arnau Fernández, Dolors Anoia – Dra. Fernández Coca Ehsan Abdul-Hamed, Faraidon Bages – Dr. Vilardell Bonet Dalmau, Pere; Guerrero Sala, Lluís; Saura Salvado, Júlia; Comet Jaumet, Dolors; Bertral López, Carme; Sánchez Borgnis Desbordes, Rocío Baix Llobregat – Dr. Vilardell Sellarès Sallas, Jaume; Morató Agustí, M. Lluïsa; Maña Bove, Francesc; Borrell Carrió, Francesc; Torres Torres, Dante; Bacardi Pons, Ramon; Esteve Balagué, Lluís; Izquierdo Martínez, Armand; Molina de Heras, Miguel; López Simarro, Flora; Gual Tarrada, Neus; Verduras Rubio, M. del Camino; García García, Francisco; Hernández Rodríguez, Fany; Martínez Roldán, Jordi; Santiña Vila, Manuel Baix Llobregat – Dra. Fernández Coca Zahonero Bellmunt, Emilio; Muñoz Oliva, Eva; Valls Ontañón, Adaia; Comas Bergua, Pere; Robustillo Villarinno, Montserrat Berguedà – Dr. Vilardell Gassó Tarrés, Maria; Bonet Selga, María Lourdes; Rovira Rovira, Josep; Casafont Clotet, Pere; Vilajuana Español, Meritxell Garraf – Dr. Vilardell Benet Martí, Josep Maria; Gatell Carbó, Anna; Palacín Piquero, Herminia; Torné Cachot, Joaquim; Torres Blanch, Jesús Maresme – Dr. Vilardell Gurí Mundi, Joan; Gaya Catasús, M. Montserrat; Boyé de la Presa, Rosa; Schwartz Riera, Simón; Prats Maeso, Miquel; Castiblanco Gómez, Yamile; Pérez Bartoli, Jaume; Toran Montserrat, Pere; Bundó Vidiella,

Magdalena; Lluch Boada, M. Isabel; Nieto López, M. Isabel; Marinel·lo Roura, Josep; Mestre Gallinat, Fsc. Xavier Maresme – Dra. Fernández Coca Torres Pons, Pere Joan; Villegas Cánovas, Dámaso; Roura Díez, Sílvia Osona – Dr. Vilardell Arimany Manso, Josep; Autonell Reixach, Josefina; Casals Font, M. Ángeles; Ferrer Codinachs, Gràcia; Blay Pueyo, Carles

Vallès Occidental – Dr. Vilardell Pujol Farriols, Ramon; Colomer Giner, Miquel; De las Cuevas Bou, Xavier; Martos Rodríguez, Àngels; Mestre Saura, Vicenç Jaume; Bare Mañas, Montserrat; Sanchez Aldeguer, Josep; Abadia Castelló, Cristina; Armengol Carrasco, Manuel; O’Callaghan Castella, Elena; Ayala Marcilla, Manuel; Bernado Bou, Pau; Berruezo Naval, Miguel A.; Sala Pedrós, Joan; Bellver Vives, Montserrat; Sáiz Anton, Neus; Canal Comaposada, Ramon; Soler Fàbregas, Marc; Til Pérez, Lluís; Padró Pitarch, Lydia; Aliaga Celma, Fèlix

Vallès Occidental – Dra. Fernández Coca Salgado Algaba, Immaculada; Ruiz Morilla, M. Dolores; Sans Escola, Josep Maria; Güell Puigcercós, Dolors; Gallardo Quesada, Sebastián; Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio; Arévalo Genicio, Antoni; Rodríguez Santiago, Joaquín Miguel; Folch Leal, Bibiana; Hernández Resa, Raquel; Díez-Caballero Murua, María; Barriendos Pérez, Núria; Burgaña Agoues, Ander; Expósito Martínez, Carmen; Bordonaba Pueyo, Pascual

Vallès Oriental– Dr. Vilardell Morlans Molina, Germà; Cladellas Oliveras, Eulàlia; Benavent Areu, Jaume; Espinasa Rifa, Josep; Codina Colomé, Andreu; Loncan Vidal, M. Pilar; Capella Hemptel, Marta; Vilaseca Bellsola, Juan; Nonell Gregori, Ferran

Vallès Oriental – Dra. Fernández Coca Isanta Salvador, Montserrat; Sánchez Pujol, Elisabet P 1. Alfons Malet dóna instruccions per començar el recompte de vots. 2. S’obren les urnes per fer el recompte. 3. Mercè Botinas, Ramon Trias, Alfons Malet, Vicente Gancedo, Dolors Bou i Patricio Martínez, en l’acte de proclamació de la candidatura guanyadora. 4. Miquel Vilardell, al fons, després de ser elegit president del COMB. 5. Miquel Vilardell, Núria Fernández i Miquel Bruguera. 6. Jaume Roigé i Ricard Gutiérrez, membres de la candidatura del doctor Vilardell amb Ramon Sàrrias, Xavier de las Cuevas, vocal de la Junta de Govern (2006-2010); Jaume Aubia, conseller delegat del COMB, i Albert Lluch, conseller-director general del Grup MED. 7. Leonor Ancoechea, vocal de la Junta de Govern (2006-2010), en el moment de dipositar el seu vot. 8. Ramón Pujol i Jordi Craven-Bartle, membres de la candidatura del doctor Vilardell. 9. August Andrés, membre de la candidatura de la doctora Fernández, en el moment de dipositar el seu vot.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

opinió i anàlisi

Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona (1994-2010)

n aquests darrers vint anys s’ha substituït el paradigma tradicional que l’objectiu de l’atenció mèdica als drogoaddictes era aconseguir l’abstinència per un altre paradigma que situa el fet de prevenir i reduir els danys físics, psicològics i socials relacionats amb la dependència, com la finalitat primària de l’atenció mèdica en aquesta població. Aquesta nova estratègia pretén canviar les pautes d’afrontar la malaltia i adoptar les mateixes que es consideren en qualsevol malaltia crònica i que, per tant, exigeixen l’aplicació d’un conjunt de mesures per reduir la morbimortalitat relacionada amb l’addicció, deguda a infeccions i a malalties hepàtiques en els que utilitzen per drogar-se la via parenteral, i a minimitzar el deteriorament psicosocial. Alhora permet accedir a una població de drogodependents que es podrien mantenir reticents a l’accés al sistema sanitari. L’estratègia anterior, que perseguia

Necessitat de les polítiques de reducció de danys per als drogodependents El COMB ha reunit a la seva seu, amb data 13 de gener de 2010, un grup d'experts en el tractament de les drogodependències per examinar la utilitat i els beneficis de les polítiques de reducció de danys per als drogoaddictes. l’abstinència com a únic objectiu, ha tingut poca eficàcia i situava el metge en una situació poc pròxima a les necessitats dels drogodependents. Per aconseguir aquest objectiu s’han de canviar els criteris i les actituds que molts metges encara tenen en relació amb la drogoaddicció. Algunes actuacions s’han tornat molt necessàries, com ara ajudar que els drogodependents mantinguin un consum controlat i que ho facin en un ambient asèptic, l’expansió dels programes de substitució amb metadona, l’educació sanitària i les vacunacions, alhora que s’ofereix un clima càlid en la relació dels addictes amb el sistema sanitari, que és un pas previ per aconseguir la seva deshabituació. En aquesta estratègia, les sales de venopunció constitueixen una peça clau. Els experts recomanen un canvi en les actituds dels metges per afavorir una acceptació social d’aquesta estratègia. Els metges tenim una in-

fluència social gran, per la qual cosa convé que valorem positivament la política seguida per les autoritats sanitàries. A Catalunya, la introducció d’algunes sales de consum ha determinat una sèrie de beneficis molt notable, com són la reducció del nombre de morts per sobredosi, la reducció del nombre de xeringues abandonades en espais públics i, per tant, del risc d’inoculació accidental en nens, que les recullen per jugar, i la reducció de la taxa d’incidència d’infecció per VIH en els addictes. Al mateix temps, aquestes instal·lacions no han augmentat la inseguretat ciutadana, ni atrauen els venedors de droga, ni inciten al consum. Les hem de considerar instal·lacions sanitàries i, per tant, d’utilitat social, sense pors ni hostilitat. Els metges hem d’ajudar a desfer les falses idees i eliminar les pors dels qui veuen les sales de consum controlat com a elements perillosos. P

Jordi Delàs, Hospital Sagrat Cor; Miquel del Río, Mútua de Terrassa; Miquel Bruguera, president del COMB; Joan Colom, subdirector general de Drogodependències del Departament de Salut, i Carlos Roncero, Hospital Vall d’Hebron, en la taula rodona sobre els “Programes de Reducció del Dany en les Conductes Addictives”. Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Bústia

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 128 COL·LEGIAL Novembre 2009 - Febrer 2010 Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES

DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.es publicacions@comb.es http://www.comb.cat

Junta Miquel Bruguera i Cortada de Govern President (2006-2010) Miquel Vilardell i Tarrés

Vicepresident primer Ricard Gutiérrez i Martí Vicepresident segon Jaume Padrós i Selma Secretari Jaume Roigé i Sole Tresorer-comptador Jaume Sellarés i Sallas Vicesecretari Ramon Pujol i Farriols Vocal 1r. Pilar Arrizabalaga Clemente Vocal 2n. Francesc Ferrer i Ruscalleda Vocal 3r. Leonor Ancochea i Serraïma Vocal 4t. Àngels Martos i Rodríguez Vocal 5è. Josep Manuel Picas i Vidal Vocal 6è. Rosa Maria Boyé de la Presa Vocal 7è. Ramon Torné i Escasany Vocal 8è. Gustavo Tolchinsky Wiesen Vocal 9è. Joaquim Camps i Domènech Vocal suplent de la junta Xavier de las Cuevas Bou Vocal suplent de vocalies Xavier Blancafort Sansó Vocal suplent de vocalies Núria Martínez León Vocal suplent de vocalies Mercè Botinas Martí Vocal suplent

Consell Miquel Bruguera, Miquel Vilardell, editorial Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,

Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Reflecteix el nom actual del COMB la realitat del col·lectiu mèdic al qual representa?

l Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, institució fundada el 1894, és la corporació centenària sorgida i consolidada per defensar els interessos col·lectius de la professió mèdica i, alhora, vetllar per la pràctica de la Medicina i oferir la millor sanitat a la societat a la qual el i la professional de la medicina serveixen. Recollint les opinions de molts i moltes professionals del nostre entorn proposem alguns elements per a la reflexió sobre el nom del nostre Col·legi. Pensem que el nom actual no reflecteix la realitat del col·lectiu mèdic d’avui dia i dóna peu a confusions. Defensem que la substitució del terme “metges” per “mèdic” seria molt més adient, i que el Col·legi passi a anomenar-se Col·legi Oficial Mèdic de Barcelona. D’aquesta manera, es mantindrien les mateixes sigles: COMB. En primer lloc, cal remarcar que el Col·legi és la institució que vetlla per la defensa dels principis ètics i la bona praxi de la professió mèdica. El nom actual fa referència als professionals homes (metges) i no a la professió, i aquest fet pot donar peu a confusions, ja que el Col·legi no és una associació de professionals o un sindicat. En segon lloc, el COMB representa un col·lectiu de professionals, homes i dones. “Metges” no és un terme genèric, tal com queda reflectit al DIEC (Diccionari de la Llengua de l’Institut d’Estudis Catalans) que especifica que metge és el terme masculí i metgessa el femení per definir els i les professionals de la medicina. Amb el canvi que proposem: substituir “de metges” per “mèdic”, es podrà donar la mateixa visibilitat als homes i a les dones del nostre col·lectiu. Pensem que canviar la denominació del col·legi no és només un gest simbòlic, sinó que implica que hi ha una voluntat col·legial d’incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits organitzatius i de visibilitat social. Finalment, volem assenyalar que el COMB ja utilitza la nostra proposta en la seva traducció a l’anglès (Barcelona Medical Association) que no és la traducció literal del nom actual del COMB, ja que no apareix el terme “physician”.

Esperem que aquesta proposta de canvi de nom sigui ben acollida pel nostre col·lectiu i per la junta de govern que ens representa, i que puguem seguir avançant en aquest tema. P

Coordinador Jordi Pons del SIC Redacció Aitor Mora Correcció Esther Roig Fotografia Isabel Calaf i arxiu Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez Impressió i Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A. publicitat Tel. 937 206 211 Dipòsit legal B. 14.998-88

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Jesús V. Cobo Gómez Marta Coromina Sadurní Gemma García-Parés Judith Usall Rodiè GTRDSM (Grup de Treball i Recerca en Dona i Salut Mental)

informació col·legial

Bústia

l proper any 2010 se celebraran eleccions a la Junta de Govern del nostre Col·legi. Voldria aportar algunes opinions i sensacions al debat que s’hauria d’obrir amb aquesta perspectiva. Els partits polítics i el COMB La interferència dels partits polítics en la vida del COMB ha estat una constant des que jo en sóc col·legiat, i d’això fa trenta anys. No hem de veure aquesta interferència com si fos estrictament aliena als interessos col·legials, tota vegada que les persones que protagonitzen les iniciatives són també col·legiades i, per tant, tenen tot el dret a participar. Mes aviat ens hauríem de preguntar per quina raó les iniciatives, llevat d’algunes de molt honorables i ben conegudes, han estat protagonitzades o induïdes pels partits polítics, i no pas per grups de professionals. Això és així fins al punt que, quan hi ha eleccions, moltes vegades el resum que hom en fa és que “aquesta candidatura té el suport de tal partit, i aquesta altra de tal altre partit”. A més a més, tinc una sospita força fonamentada que els partits polítics han finançat algunes campanyes electorals. Aquesta situació és força lamentable i perjudica la independència política que ha de tenir el COMB en la defensa de la professió. Recentment s’ha fet una reforma dels Estatuts del nostre Col·legi. Vaig presentar diverses iniciatives, algunes varen ser acceptades, però les més importants, no. Una de les que considero importants era justament que les campanyes electorals de les candidatures tinguessin una reglamentació que obligués a una total transparència en les seves fonts de finançament. Les candidatures haurien d’explicar d’on surten els diners per finançar les campanyes electorals. La participació en la vida col·legial La participació en la vida col·legial es pot fer de diferents maneres. Potser la més òbvia –i on es prenen les decisions més importants, com ara aprovar els comptes– és a l’Assemblea de Compromissaris. Però aquesta manera de participar és justament la més complicada. Per poder participar en l’Assemblea de Compromissaris cal haver-se presentat en alguna de les llistes de les candidatures a Junta de Govern. Aquest sistema és molt mimètic de les Corts o

COMB: pensant en el futur Parlaments, però un col·legi professional és ben diferent. És perfectament lícit estar motivat per participar en uns temes i no en d’altres. O podem estar motivats per participar en l’Assemblea de Compromissaris i estar-ho ben poc per donar suport a una candidatura determinada, el que fa impossible assistir a les esmentades Assemblees. D’altra banda, els nostres Estatuts es refereixen a l’Assemblea de Col·legiats (no de compromissaris) com l’òrgan suprem de la vida col·legial. Crec que en els meus trenta anys de col·legiat mai no ha estat convocada una Assemblea de col·legiats. Algunes propostes que poden millorar aquests aspectes: *Obrir l’Assemblea de Compromissaris no sols a les candidatures de govern (com fins ara), sinó també a grups professionals que vulguin participar en la vida col·legial sense voler-se presentar a Junta de Govern. *Convocar obligatòriament, almenys una vegada cada dos o quatre anys, l’Assemblea de Col·legiats. *Potenciar la presència de les Seccions Col·legials i una participació (que ja existeix) a través d’aquestes Seccions, possibilitant que un nombre representatiu dels seus membres pugui assistir a l’Assemblea de Compromissaris per a assumptes que els afectin. La defensa professional El Col·legi té un gran prestigi social i potser per aquesta raó cal ser prudents en l’ús que se’n fa. De vegades, tanmateix, he tingut la sensació que calia que el nostre col·legi es posicionés de manera més clara en alguns debats, sobretot pel que fa a la defensa de les condicions de treball (en aquest sentit, amb èmfasi en els metges que treballem a la sanitat pública, els metges interins i de la XHUP), la professió i la integritat professional. Possiblement en aquests darrers anys ha funcionat una diplomàcia vaticana de poc soroll, però no exempta de resultats positius. Tot i així, la impressió és la de sotmetiment a les instàncies polítiques, ja sigui per prudència, ja sigui per por que els polítics s’atipin del Col·legi i legislin en la línia de liberalitzar la col·legiació obligatòria. Aquesta possibilitat sempre ha esgarrifat els responsables col·legials, i qui sap si accentua indegudament la seva prudència. Aleshores es produeix

una situació prou curiosa: els col·legiats voldrien un Col·legi més actiu en la seva defensa, però el Col·legi ha de ser molt prudent per no desgastar-se davant del poder polític. I com que es genera un estat d’opinió entre els col·legiats en el sentit de “per què hem d’estar col·legiats obligatòriament si ningú no ens defensa”, pren forma l’amenaça d’abandonament de força col·legiats en cas que fos aprovada la col·legiació lliure. La feina feta Voldria acabar aquestes reflexions amb una felicitació a la Junta per la feina feta. Amb totes les limitacions esmentades el Col·legi ofereix un seguit de serveis valuosos i eficaços. D’altra banda, el Col·legi té una bona representació institucional i s’han llimat enfrontaments amb l’OMC i amb els sindicats. Tot plegat hauria pogut afavorir un lideratge decisiu del Col·legi a l’hora de plantejar solucions als greus problemes que tenim al damunt de la taula. Però en aquest punt s’ha de dir que les solucions són poc clares i les iniciatives poc evidents o poc publicitades. El Consell de la Professió és un bon exemple del que dic, en temes com ara la manca de metges, el pagament dels seus serveis, la massificació de la sanitat pública, etc. Al capdavall no hi pot haver lideratge perquè no hi ha polítiques. O les polítiques queden paralitzades pels partits polítics que, indirectament, tenen un pes massa notable en la vida del nostre col·legi. I la iniciativa que pot tenir el suport d’un partit no el té d’un altre, amb sumatòria zero. No ens caldria ser tan amables amb els partits polítics, potser tenim quelcom a oferir en el debat social que hi ha obert. Per acabar faig una crida perquè les properes eleccions siguin protagonitzades per candidatures netament professionals, que expliquin amb transparència d’on treuen els diners per a la seva campanya, i que prioritzin els interessos de la professió per damunt de l’amabilitat política. I, per descomptat, vull agrair a l’actual Junta la feina feta, ja que no oblidem que la gent que ens representa ho fa sense guanys econòmics i, en general, guiats més per la generositat que per l’ambició. P 25 de juny de 2009 Francesc Borrell i Carrió, metge de Família

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Ajuts socials i econòmics del COMB La cònjuge d’un metge es posa en contacte amb el Programa de Protecció Social per exposar-li la seva situació: “El seu marit, metge col·legiat, pateix una malaltia degenerativa de llarga evolució que l’incapacita i invalida per realitzar per ell mateix qualsevol activitat de la vida diària. En el mateix domicili viu l’única filla de la parella, de 35 anys d’edat. Presenta una lesió modular a causa d’un accident de trànsit i necessita ajudes tècniques per als seus desplaçaments. La sol·licitant és la cuidadora principal, no ha promogut cap recurs de caire públic, i demana a la Treballadora Social del Programa orientació i informació sobre el suport que se li pot oferir.” El Programa de Protecció Social ha ajudat a la muller del col·legiat de la següent manera: – S’ha orientat la cuidadora principal a promoure la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència del seu espòs i de la seva filla per poder tenir dret als serveis i les prestacions vinculats per part de l’Administració pública, i a sol·licitar el reconeixement del grau de disminució. – La Treballadora Social ha determinat el grau de dependència del col·legiat i la seva filla utilitzant com a instrument la calculadora de dependència, per tal què es puguin beneficiar del Programa d’Ajuts Socials del COMB. – S’ha indicat a la muller del metge que pot sol·licitar el recurs Respir al Cuidador per tal de donar-li suport com a cuidadora familiar principal i així disposar de fins a 3 dies de descans. Durant aquest període, el metge tindria les seves necessitats d’atenció satisfetes. – En relació amb la filla, s’ha orientat la cuidadora principal a sol·licitar el recurs de les ajudes tècniques ja que necessita una cadira de rodes motoritzada. També se li ha recomanat sol·licitar el Servei d’Atenció a Domicili per tal de rebre suport en el seu maneig personal. Si vosaltres o algun familiar directe patiu una situació que posi en qüestió la vostra autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut o socials, podeu contactar amb nosaltres de la següent manera: Atenció directa a les oficines del COMB en hores convingudes. Telèfon informatiu: 935 678 894 Correu electrònic: protecció-social@comb.cat

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Tribuna d’opinió

L’atenció mèdica al menor

a capacitat natural o la competència d’una persona menor d’edat per decidir en les intervencions sanitàries que l’afecten és un motiu actual de debat social. Si l’edat a partir de la qual la dona pot decidir la interrupció de la seva gestació ha estat el detonant, no és l’única situació ni la més freqüent. Arran de la polèmica, no exempta de components ideològics, convindria reflexionar sobre la qüestió i analitzar el paper dels diferents agents implicats. En primer lloc, l’atenció mèdica a la persona menor recau en una persona vulnerable, precisament perquè la seva personalitat s’està formant. Però, per aquesta mateixa causa, és una ocasió per abordar aspectes bàsics de la seva salut, com són l’educació sexual i reproductiva i la prevenció i detecció precoç d’addiccions i hàbits insans. Per altra banda, és comprensible la preocupació del pares, i que s’exigeixin més responsabilitat en el que afecta la salut dels fills. Ara bé, un dels objectius de l’educació és ensenyar a decidir. Els pares decideixen mentre els fills son incapaços de fer-ho, però després cal començar a compartir les decisions fins que els fills siguin capaços de decidir per ells mateixos. El mateix passa amb la intimitat, que s’ha d’aprendre a respectar quan els adolescents manifesten un zel especial per protegir-la, actitud que respon a una major autonomia i maduresa, ja que tan sols l’adult és capaç de discernir l’àmbit de la seva intimitat i decidir amb qui la comparteix. En l’ordenament jurídic, el reconeixement de la personalitat civil del menor és un procés que ve de lluny, amb l’aprovació de la Convenció dels Drets del Nen per l’Assemblea de l’Organització de les Nacions Unides el 1989, ratificat per l’Estat espanyol i present de forma actualitzada en el projecte de llei del Codi Civil de Catalunya. No obstant això, aquest ordenament no està exempt de contradiciccions a la mirada del profà, quan, en l’àmbit de la

La Vanguardia, 22 de novembre de 2009.

salut, encara es mantenen excepcions a la majoria d’edat als setze anys, edat en la qual, per altra banda, es pot treballar, contraure matrimoni o mantenir relacions sexuals amb un adult. El concepte jurídic del consentiment regula la relació clínica i reconeix i protegeix el dret del ciutadà a la informació clínica i a decidir sobre les intervencions mèdiques que l’afecten. La legislació actual, inspirada en aquest concepte, garanteix aquests drets, així com el d’accés a la història clínica i el de respecte a la confidencialitat de l’acte mèdic. Aquests drets també emparen la persona menor quan se la considera capaç de decidir, amb les excepcions legislatives específiques. L’avaluació de la capacitat de la persona menor per decidir sobre una intervenció és una competència professional mèdica. I ho és per la naturalesa de la informació necessària per decidir, que es refereix a les característiques de la intervenció, als seus riscos i als resultats i conseqüències més provables. Aquest tipus de valoració és circumstancial, és a dir, ho és per a una intervenció concreta i en unes circumstàncies determinades. Per això el nivell de competència varia en funció de la complexitat de la intervenció. A més complexitat, més competència. No es tracta tant d’emetre un judici global sobre la

maduresa intel·lectual i emotiva de la persona menor, sinó de la seva capacitat per decidir sobre alguna cosa concreta en un moment determinat. Però, a més a més, el resultat de les intervencions mèdiques es beneficia d’una relació clínica basada en la confiança mútua. Aquesta comença a forjarse amb el judici que el pacient i el professional estableixen sobre les seves respectives competències, per un cantó, per intervenir i, de l’altre, per decidir. I es consolida compartint la decisió. Appelbaurn i Roth identificaren quatre criteris que s’han utilitzat en l’elaboració de qüestionaris estructurats per avaluar la capacitat de decidir de les persones i que són: la comprensió de la naturalesa del problema de salut, els beneficis i riscos de la intervenció i les possibles alternatives; l’apreciació o tenir consciència de la situació, així com de les conseqüències d’acceptar o rebutjar la intervenció; el raonament lògic i argumentat del perquè de la decisió d’acord amb la seva escala de valors, i l’expressió de l’opció, participant activament en l’entrevista, interessant-se pel que passa i formulant i responent a les preguntes del metge. En l’atenció al menor s’ha de tenir en compte el parer dels qui els coneixen millor, el pares o tutors i, en cas que manqui, dels educadors o persones que el cuiden i l’acompanyen. Però quan el menor competent demana la confidencialitat, aquesta ha de ser respectada per garantir la continuïtat de l’assistència. P Article publicat a La Vanguardia el 22 de novembre de 2009

Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia del COMB

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

El Consell de la Professió Mèdic millora de la coordinació entre e

RELACIONS ENTRE METGES DE PRIMÀRIA I D'HOSPITAL Introducció

l desenvolupament del coneixement mèdic i de les especialitats, l’increment de la tecnologia i la necessitat de concentrar-la físicament van contribuir a la transformació dels antics hospitals en els actuals centres hospitalaris on es desenvolupa la major part de la tasca de la medicina especialitzada. Als Centres d’Atenció Primària (CAP), propers a la residència dels pacients, se situen els especialistes de Medicina Familiar i Comunitària, i els de Pediatria. Tant els metges de família com els altres especialistes tenen accés a totes les proves complementàries necessàries per avaluar l’estat de salut o confirmar els diagnòstics i l’evolució dels pacients. El protocol d’interconsultes entre facultatius també s’ha modificat. La continuïtat assistencial pren diverses formes i utilitza diversos instruments, de forma que l’atenció primària i l’atenció especialitzada no siguin més que aspectes d’un únic procés d’atenció al malalt. En un altre vessant, l’augment de l’esperança de vida amb els canvis epidemiològics que s’han produït, el desenvolupament de la sanitat pública, la universalització de l’assistència sanitària i l’increment de la burocràcia, han contribuït de manera important a augmentar les càrregues de treball en els dos àmbits. Durant molt de temps la comunicació entre els dos àmbits ha estat escassa i poc fluïda. S’ha basat en sol·licituds

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

d’interconsulta poc informatives, informes ambulatoris o hospitalaris –quan existeixen– més propers a un informe per al pacient que a una comunicació al metge de família, o mitjançant els comentaris dels mateixos pacients, amb l’absència de rigor que significa, per una banda, i el risc de manca de continuïtat terapèutica, per l’altra. Des de la posada en marxa del model d’equips d’Atenció Primària (AP) s’ha anat promovent la participació en sessions clíniques i programes de docència a les ABS per part dels especialistes de referència. Les consultes periòdiques compartides de certes especialitats ja són realitat en molts àmbits. Nogensmenys, creiem que la relació entre els metges dels dos àmbits, objecte d’aquest document, segueix sent millorable, i s’ha de dotar d’instruments normalitzats que puguin ser d’aplicació a cada territori, per assolir els objectius millor i més ràpidament.

Justificació Els metges d’AP són els que reben, coneixen, i fan el seguiment de les persones i famílies al seu càrrec al llarg de tot el seu cicle vital. En diversos episodis de la vida aquestes persones poden necessitar ser ateses per altres especialistes, de manera ambulatòria o mitjançant un ingrés hospitalari. Passats aquests episodis els pacients retornen a l’AP, on el metge de capçalera garanteix la continuïtat de l’assistència. La Llei General de Sanitat de 1986 fixa el principi que els dos nivells assisten-

El Ple del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya va aprovar, el passat novembre, un document sobre les relacions entre metges de primària i d’hospital. En aquest informe de la Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica del Consell, presidida per Miquel Bruguera, president del COMB, s’analitza el perquè de la situació de distanciament entre l’Atenció Primària i els hospitals, i es formulen algunes propostes de canvi. Entre les propostes de canvis en la relació entre atenció primària i hospitals, unes són de caràcter tècnic i d’implementació relativament fàcil i altres canvis estan més relacionats amb la conducta del metge i amb una nova cultura professional, que s’ha de començar a adquirir a la Facultat de Medicina i s’ha de fomentar des dels col·legis professionals, les societats científiques i els mateixos centres sanitaris. A continuació reproduïm integrament el document Relacions entre metges de primària i d’hospital.

informació col·legial

cials, l’atenció primària i els hospitals, han de treballar d’una manera coordinada per una correcta atenció als pacients que comparteixen. La coordinació dels metges d’AP i d’hospital és indispensable per a una major eficiència del sistema sanitari, reduint el nombre de reingressos, evitant la duplicitat de visites i d’exploracions, i els trasllats innecessaris, però sobretot per garantir la qualitat de l’assistència i i també fer més gratificant la feina del metge. Aquesta coordinació és una demanda constant a totes les enquestes a la població i es dóna el cas que molts ciutadans consideren incomprensibles i poc racionals els defectes de coordinació que molt sovint detecten. En aquests moments, la col·laboració entre els metges d’AP i els d’hospital podria ser millorada a Catalunya, especialment a les grans ciutats. Una enquesta recent feta a metges dels dos nivells assistencials (Bundó M, Delas J, Gavagnach M, Acarin PN i Torres M. Relació entre l’atenció primària i l’hospitalària. Situació actual i propostes de millora. Anals de Medicina, 2008; 91: 21-25) demostra clarament les deficiències actuals d’aquesta relació i les possibilitats de millora. Encara són massa freqüents les actituds de desconfiança entre professionals d’ambdós nivells, i no hi ha prou bona comunicació, en gran part a causa de la mancança de sistemes d’informació, circumstància que els metges viuen amb insatisfacció i frustració. En aquest informe s’analitza el perquè de la situació de distanciament entre l’Atenció Primària i els Hospitals, i es formulen algunes propostes de canvi. Es tracta d’aconseguir unes bones re-

lacions entre els metges dels dos nivells assistencials per obtenir que la interfase entre hospitals i CAP no generi incomoditats a metges i malalts i que es puguin resoldre amb la màxima rapidesa i eficàcia els problemes de salut dels malalts que hagin de recórrer als dos nivells.

Causes de la descoordinació entre Atenció Primària i Atenció Especialitzada als Hospitals Algunes de les causes que poden dificultar la coordinació entre Atenció Primària i Hospitals són: Sobrecàrrega assistencial Segurament és una de les causes més importants, ja que deixa poc temps per a la comunicació, i a la qual cal afegir l’excés de feines burocràtiques i la manca d’instruments tècnics que afavoreixin la comunicació. La comunicació és necessària per oferir als malalts un bon continu assistencial, però requereix temps, ja que telefonar, o escriure informes vol un temps que habitualment als metges els costa d’obtenir en les actuals condicions. Desconeixement mutu. Els problemes de col·laboració entre els metges dels diferents nivells es deu en gran mesura al fet que hi ha poc contacte entre els metges de família i els especialistes de referència, especialment els dels hospitals, tot i que els darrers anys hi ha hagut clares accions per millorar aquesta situació. Aquest desconeixement porta a ignorar les necessitats dels metges d’un nivell respecte als d’un altre nivell i viceversa. La formació del metge, tant en el pregrau com d’especialista no inclou l’ensenyament de quines són les fun-

cions i les responsabilitats dels metges de cada un dels nivells assistencials sanitaris –atenció primària, atenció hospitalària i atenció sociosanitària– respecte dels altres nivells i tampoc s’insisteix en la necessitat d’una bona interrelació Comunicació deficient. Hi ha una comunicació insuficient i inadequada entre els metges de família i els especialistes dels hospitals, que pot afectar de manera negativa la continuïtat de les atencions que necessiten els malalts crònics i facilita que es puguin produir efectes adversos. La gran majoria de peticions d’interconsulta del metge d’AP al d’hospital es fa a través dels “fulls de sol·licitud de derivació” on consten els diagnòstics del malalt, però poc sovint s’explicita què preocupa al capçalera i què espera del metge consultor. Poques vegades es fa constar si només es vol una orientació diagnòstica o també que l’especialista de l’hospital es faci càrrec del malalt. No és millor la informació del metge d’hospital, que utilitza sovint el mateix malalt com a transmissor de la informació, sense cap informe escrit. Els informes d’alta, que tots els malalts hospitalitzats reben en marxar de l’hospital, són habitualment molt complets però no contenen la informació que directament hauria d’anar adreçada al capçalera, que és qui haurà de fer el seguiment, com són les recomanacions pràctiques i les modificacions que calgui fer en el pla de tractament d’acord a l’evolució del cas. Insuficient estandardització/protocol·lització de processos. Els dèficits de coordinació entre metges d’AP i d’hospital fan que no estigui definit

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

ca aprova un document amb propostes de els metges de primària i d’hospital

de què s’ha d’ocupar cadascú i quines exploracions s’han de fer a cada nivell, la qual cosa afavoreix el retard de l’atenció especialitzada en alguns malalts i altres cops ocasiona duplicitats que causen una sobrecàrrega assistencial innecessària. Barreres del sistema. Hi ha una gran dificultat per superar la distància entre un hospital i un CAP quan un metge d’un nivell vol posar-se en contacte amb un company d’un altre nivell per parlar d’un malalt, aportar una informació o demanar un consell. Deficiències del sistema de treball. La formació dels metges i l’actual dinàmica de treball no concedeix importància ni facilita la planificació i l’organització del propi treball, ni la coordinació amb els altres nivells assistencials.

Objectius en les relacions adequades entre Atenció Primària (AP) i Hospitals 1. Que l’atenció hospitalària i l’atenció primària deixin de ser compartiments estancs per als metges de cada un d’aquests dos nivells, i s’afavoreixi l’establiment d’un model de relacions clíniques que permeti que tot el sistema sanitari estigui realment orientat cap al benefici del malalt. 2. Que el sistema sanitari tingui en compte el principi que el metge de referència dels malalts és el metge d’AP, que haurà de coordinar les actuacions que hagin de fer els diferents especialistes. 3. Que hi hagi una autèntica col·laboració entre metges de família i especialistes d’hospital, fet que implica: a) compartir la informació clínica dels pacients; b) compartir criteris assistencials, elaborant protocols i guies clíniques conjuntes i arribant a consensos territorials sobre el que s’ha de fer en cadascun dels dos nivells; c) participar en els criteris de priorització de les llistes d’espera; e) compartir el treball assistencial a través del treball en equips interdisci18

plinaris mixtos, de primària i hospital. Per al disseny de plans per aconseguir aquests objectius cal tenir present que només els canvis que tothom vegi com a positius, perquè permeten el desenvolupament personal professional, a més de la reordenació i racionalització d’allò que ja s’està fent, podran ser implantats sense haver de lluitar contra la passivitat i negativisme dels professionals que els vegin com una exigència més.

Propostes de canvis en la relació entre Atenció Primària i Hospitals Alguns dels canvis necessaris de les relacions entre els metges de primària i els d’hospitals són de caràcter tècnic i d’implementació relativament fàcil, tot i que caldrà garantir que no aniran en detriment del temps dedicat a activitats formatives. Altres canvis estan més relacionats amb la conducta del metge i amb una nova cultura professional, que s’ha de començar a adquirir a la Facultat de Medicina i s’ha de fomentar des dels col·legis professionals, les societats científiques i els mateixos centres sanitaris. 1. La història clínica compartida. Una historia clínica compartida és la veritable eina de comunicació que facilita el continuum a l’assistència. Per això és urgent la informatització i la seva compatibilització entre les diferents institucions. Els programes informàtics han de millorar de manera que facilitin les tasques dels metges. Considerem urgent que l’Administració i els proveïdors facilitin la plataforma global per poder anar incorporant els documents necessaris per prendre decisions assistencials, així com instruments per garantir que els centres aporten aquesta documentació. 2. Els informes d’alta. El metge d’hospital, quan redacta l’informe d’alta hospitalària, ha de tenir en compte que, tot i que el destinatari de l’escrit és el mateix malalt, habitualment serà llegit pel metge de capçalera, que haurà de fer el seguiment del malalt. Per això

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

convé que es precisin les recomanacions pertinents i el pla de seguiment. L’informe d’alta hauria de ser breu, i contenir: – els resultats clínics més rellevants – el o els diagnòstics finals – el tractament que el malalt ha de seguir – les recomanacions pertinents quant a noves exploracions o noves visites de l’especialista. 3. Les sol·licituds de consulta especialitzada. Les peticions de visita a l’especialista haurien de contenir amb claredat què és el que espera el metge de primària del consultor: diagnòstic i orientació terapèutica, que li torni el cas un cop diagnosticat o que l’especialista faci el seguiment. També cal que contingui les dades clíniques més rellevants i la informació mínima (de l’anamnesi, exploració física i exploracions complementàries ja fetes) per una correcta priorització i orientació per part de l’especialista de l’hospital. 4. Les prescripcions. Els especialistes haurien d’emetre les seves receptes, evitant en la mesura del possible que el metge i el pediatre de capçalera hagin de fer prescripcions induïdes. La recepta electrònica hauria de permetre aquest objectiu. En el cas de proposta de tractament de llarga durada, que el metge de família haurà d’incloure en la medicació crònica del pacient, cal un informe escrit de l’especialista justificant la prescripció i suggerint la durada del tractament i els controls que recomana. 5. Facilitar la comunicació entre metges de primària i d’hospital. 6. Millorar el coneixement mutu. Fóra desitjable que els metges d’atenció primària passessin algun període d’estada en un hospital assistint a les activitats de consulta externa dels serveis que tractin problemes més lligats als malalts que aquest metge atén a la seva consulta al CAP o a les àrees en què cada un necessiti una formació més actualitzada. També hauria de formar part de l’activitat regular dels

informació col·legial

especialistes fer o participar en sessions conjuntes de discussió de casos amb els capçaleres als centres d’atenció primària. Aquestes iniciatives que posen en contacte uns i altres al voltant del malalt serveixen per eliminar barreres i facilitar la comprensió de la feina de l’altre i les seves dificultats. 7. Formació dels especialistes MIR en Atenció Primària. Seria recomanable que es complís de manera generalitzada la resolució del Ministeri de Sanitat en el sentit que en el període formatiu dels residents d’algunes especialitats estigui inclosa una estada de dos mesos a un CAP, assumint funcions assistencials sota la tutela dels metges de família del CAP, de manera anàloga a la rotació dels MIR de família als hospitals. 8. Accés del metge de família als hospitals. L’hospital i els responsables d’AP han de facilitar al màxim l’accés als metges de família de la seva zona, per tal que puguin visitar els seus malalts ingressats, i assistir a les activitats docents de l’hospital. 9. Òrgan de coordinació. És convenient constituir en cada territori concret un òrgan de coordinació territorial entre metges d’hospital i de primària amb lideratge clínic. Aquest òrgan, que hauria de ser definit pels proveïdors del territori, reconegut pel Catsalut, tenir capacitat executiva delegada pel conjunt dels proveïdors, per desenvolupar tasques de coordinació entre hospitals i CAP amb els següents objectius: – facilitar les relacions entre els professionals dels dos nivells, – propiciar les activitats formatives, – i contribuir a la bona assistència dels malalts que han de ser atesos als dos nivells, garantint la coordinació i la continuïtat assistencial

Recomanacions 1. El Departament de Salut hauria d’accelerar els tràmits per a la implementació de la recepta electrònica i la història clínica compartida a tot el territori. 2. S’haurien d’establir mesures que permetessin disposar de temps per

activitats conjuntes entre metges d’AP i especialistes, com ara sessions per a discussió de casos clínics, consultes de casos difícils i elaboració de protocols per definir com s’ha de enfocar el diagnòstic i el tractament de determinats problemes mèdics amb continuïtat assistencial. 3. S’haurien d’avaluar els resultats del pla pilot que s’ha dut a terme en unes poques àrees territorials, de coordinació entre hospital i AP amb les finalitats següents: a) detectar quines són les queixes més habituals que tenen els professionals de cada un dels dos nivells; b) organitzar sessions clíniques conjuntes orientades a la discussió de casos complexos; c) ordenar les estades que els metges d’AP vulguin efectuar a les consultes externes dels especialistes o a altres àrees de l’hospital; d) organitzar les estades rotatòries dels MIR als CAP; e) facilitar el sistema de comunicació d’uns metges amb els altres; f) detectar i tractar d’esmenar les disfuncions que es puguin produir en el maneig dels malalts atesos consecutivament a l’hospital i a l’AP; Un cop avaluat el seu funcionament es podria determinar la universalització del model o la seva substitució per algun altre. 4. S’ha d’instar a tots els hospitals amb programa de formació de MIR que ordenin els seus programes formatius perquè dediquin un període de 2 mesos a fer una estada en un centre d’AP. 5. És indispensable que els estudis de medicina formin els estudiants de manera què sàpiguen fer de metge en qualsevol nivell assistencial. Aquesta formació ha de contenir elements comuns a totes les especialitats, corregint-se la formació actual que està més orientada a la medicina hospitalària, i al diagnòstic i tractament de les malalties agudes i cròniques que incideixin sobre persones prèviament sanes o que no tenen altre patologia. Les facul-

tats de medicina haurien de tenir departaments potents de medicina de família i comunitària, orientats a ensenyar la promoció de la salut, l’atenció dels malalts en el si de la família i la comunitat, destacant els aspectes de la pluripatologia, entenent l’atenció del pacient de forma longitudinal al llarg de les diferents etapes de la vida i fomentant el treball en equip, que permetessin a l’estudiant copsar els diferents escenaris en què s’ha de moure la professió mèdica. 6. S’haurien de trobar elements que afavorissin la coordinació entre nivells assistencials sobre la base dels sistemes de pagament i de l’existència d’incentius a la coordinació per als metges especialistes i per als metges d’atenció primària. P Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica

(Document aprovat en el Ple del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya de 4 de novembre de 2009)

Membres de la comissió de treball competent en aspectes relatius a l’ordenació de la professió mèdica del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya: Miquel Bruguera Cortada (President), Sebastià Barranco (vicepresident), Mateu Huguet (secretari), Olinda Anía Lafuente (IES), Lluís Bagán Mezquita (MC), Miguel Ángel Berruezo Naval (MC), Eudald Bonet Bonet (COMG), M. Luisa de la Puente (Departament de Salut), Francisco del Baño López (UGT), Albert Jovell Fernández (FBJL), Núria Martínez León (COMB), M. Ángels Martos Rodríguez (CHC), Xavier Mate García (HCG), Oriol Morera Miralta (UCH), Rosa M. Pérez Pérez (COMT), Salvador Sierra San Nicolás (MIR), Javier Sobrino Martínez (CCOO), Miquel Torres Salinas (UB), Fernando Vizcarro Bosch (COMT).

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

El metge emprenedor

Els projectes d’innovació mèdic plataforma al 1r. Fòrum d’Invers

D’esquerra a dreta: Lluís G. Pareras, gerent de Projectes Empresarials i director del programa Metge Emprenedor; Jaume Aubia, director gerent del COMB; Ana Molero, directora General de Barcelona Activa, i Xavier Casares, president de Keiretsu Forum Barcelona, en el primer Fòrum d’Inversió Healthcare

ls projectes presentats han estat seleccionats d’un total de 35 tutoritzats pel programa del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) Metge Emprenedor. La selecció s’ha fet sobre la base que estiguessin fonamentats en quatre subsectors: biotech, medical devices, serveis i tecnologies de la informació. Els projectes es troben en diferents fases de producció i és per això que necessiten inversors per sortir al mercat. El director gerent del COMB, Jaume Aubia, va ser l’encarregat de presentar l’acte, que finalment va ser conduït pel gerent d’Incubació de Projectes Empresarials i director del programa Metge Emprenedor, Lluís G. Pareras, la directora General de Barcelona Activa, Ana Molero, i el president de Keiretsu Forum Barcelona, Xavier Casares. Els ponents de cada grup empresarial van presentar el seus projectes en un temps rècord, ja que només disposaven de vuit minuts per fer l’exposició i deixar temps a les converses entre els possibles inversors i les empreses innovadores.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Els participants van ser Sagetis, Bcninnova, Entec, Acits 06, Health Solutions, TansMural BiotechTECH, NUUBO, Starlab Barcelona, Alma It Systems, Omnia Molecular, Bionure i Immunonovative Developments. Pareras va destacar els beneficis de la inversió en salut ja que “el sector sanitari ha guanyat volum els darrers anys fins a col·locar-se avui en dia en el número u del rànquing”. Molero també va defensar la inversió en les ciències de la salut i va justificar la participació de Barcelona Activa en el Fòrum perquè el sanitari és un dels sectors que “estan emergint amb molta força i s’estan posicionant en un entorn global”, a més de ser “generador d’ocupació i de progrés econòmic. Per això, com a administració i juntament amb els col·legis professionals hi volem fer costat”. Per la seva banda, Jaume Aubia va incidir en el significat d’aquest acte i va mostrar la seva satisfacció perquè “és la primera vegada que se celebra un fòrum d’inversió exclusivament sanitari” i “aquesta satisfacció està lligada a la paraula èxit”.

El COMB, Barcelona Activa i Keiretsu Forum van organitzar el primer Fòrum d’Inversió Healthcare, per presentar 12 projectes d’innovació mèdica en recerca de capital i inversors del sector salut. El fòrum, que es va celebrar el 4 de desembre a la sala d’actes del COMB, continuarà l’any vinent i repetirà la seva ubicació.

informació col·legial

ca troben la seva sió Healthcare

El programa Metge Emprenedor busca promoure les noves iniciatives d’innovació tecnològica en el sector sanitari i donar suport als metges en el seu creixement personal i professional. Segons dades del 2009, el programa va analitzar més de 300 idees de professionals innovadors de les quals han sortir els 12 projectes presentats al 1r. Fòrum Healthcare de Barcelona, i ha completat 35 plans de negocis durant 2009. Metge Emprenedor també ha implantat diferents programes d’innovació amb l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu, i ha col·laborat amb diferents entitats involucrades amb el desenvolupament tecnològic, com ACC10, la Bioregió en el KIC o fons Ingenia d’Alta Partners. A més de participar directament en diferents fòrums d’inversió. P

4 1. Sala d’actes del COMB durant la celebració del 1r. Fòrum d'Inversió Healthcare. 2. 3. i 4. Durant el Fòrum d’Inversió empreses participants i els inversors interessats van poder mantenir els seus primers contactes.

Quins són els projectes presentats? Sagetis: Desenvolupament de materials biomèdics per tractar la fractura vertebral compressiva. Bcninnova: Tecnologia de mesura ocular en estrabisme amb tecnologia de visió artificial. Entec: Tèxtil electrònic amb sensor de pressió per fundes de llits i coixins Acits 06: Comercialització d’un text citològic a les farmàcies. Health Solutions: Espiròmetre Multifev que simplifica la prova de l’espirometria TansMural BiotechTECH: Endovv, un sistema de visió endoscòpia assistida que visualitza vasos sanguinis en temps real. NUUBO: Teixit intel·ligent que biomonitoritza el pacient a temps real i amb mobilitat. Starlab Barcelona: Enobio. Neurociència aplicada a l’epilèpsia. Alma It Stsyems: Alma. Desenvolupament de software d’imatge mèdica digital. Omnia Molecular: Desenvolupament d’antibiòtic amb tecnologia pròpia. Bionure: Fàrmacs neuroprotectors per al tractament d’esclerosi múltiple. Immunonovative i Developments: Desenvolupament de teràpies biològiques per al tractament de malalties de base immunològiques. Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Els Premis a l’Ex d’autoafirmació d

Joan Albanell i Mestres

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Oncologia Mèdica. Servei d’Oncologia Mèdica. Hospital del Mar-IMAS.

Gema Amorós Ballestero Nascuda a Barcelona. Llicenciada en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina. ABS Horta 7-D.

Rogeli Armengol Millans Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria. Jubilat.

Amparo Arroyo Fernández Nascuda a Madrid. Llicenciada en Medicina. Universitat de Madrid. Especialista en Medicina Legal i Forense. Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Juan-José Ballesteros Sampol Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Urologia i Trasplantament renal. Hospital del Mar, Barcelona.

Feliu Bella Cueto Nascut a Sabadell (Barcelona). Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Consorci Sanitari de Terrassa.

Maria José Bilbao Buñuel Nascuda a Portugalete (Bizcaia). Llicenciada en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Otorinolaringologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El Teatre Romea de Barcelona va acollir, el passat octubre, l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional a quaranta-dos metges de Barcelona. Miquel Bruguera i Jaume Padrós van intervenir a l’esdeveniment amb sengles discursos vindicatius del professionalisme mèdic, i l’acte va constituir una reivindicació de la professió i una autoafirmació del compromís del col·lectiu amb els valors que li són propis. El lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional d’aquesta edició s’emmarcà dins de la commemoració del segon centenari del naixement de Charles Darwin, i amb aquest motiu van tenir lloc també dues conferències sobre la vida i l’obra del metge i naturalista anglès. Es va fer un avançament informatiu sobre l’acte al número 127 del SIC (http:// www.comb.cat/cat/comb/ publicacions/sic/sic127.pdf) i es pot seguir les intervencions completes a www.combtv.cat

Manuel Borrell Muñoz

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Sarrià SLP – EAP Vallplasa SLP.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Francesc Xavier Bosch i José

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Salut Pública i Epidemiologia del Càncer. Institut Català d’Oncologia.

Jaume Padrós: “Anem a pr compromís, l’altruisme, la

Imatge dels premiats i, en primer terme, d’esquerra a dreta, M pública i president de la Societat Espanyola de Salut Pública i

l lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2009 va comptar amb la presència de la consellera de Salut, Marina Geli; Miquel Bruguera, president del COMB; Miquel Vilardell i Ricard Gutiérrez, vicepresidents del COMB, i Jaume Padrós, secretari del COMB. A l’acte institucional van assistir també Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Josep Antoni Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i Raimon Belenes, conseller

Magda Campins Martí Nascuda a Barcelona. Llicenciada en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Servei de Medicina Preventiva. Hospital Vall d’Hebron.

Guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2009

informació col·legial

xcel·lència Professional, acte dels valors de la professió

Jordi Delàs Amat Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Sagrat Cor.

remiar trajectòries basades en l’honestedat, el a integritat, la feina ben feta, l’excel·lència”

Manuel M. Escudé Aixelà Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina General. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona.

Miquel Esquius i Ausió

Nascut a Manresa. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Sant Bernabé. Berga.

M. Teresa Estrach Panella Nascuda a Girona. Llicenciada en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Dermatologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.

Matilde Ezquerra Lezcano Nascuda a Sant Boi de Llobregat. Llicenciada en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Consorci Sanitari de Terrassa.

Jordi Fontcuberta Boj

Miquel Vilardell i Ricard Gutiérrez, vicepresidents del COMB; Marina Geli, consellera de Salut; Andreu Segura, metge de salut i Administració Sanitària; Joandomènech Ros, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans; Miquel Bruguera, president del COMB i Jaume Padrós, secretari del COMB.

intervenir. En la introducció a l’acte, Bruguera va explicar que el lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional té “més transcendència que una simple entrega de premis”, ja que els guardons els concedeixen “els metges, és a dir, els mateixos companys de feina”. El president del COMB va ressaltar que els premis reconeixen “les conductes pròpies de la professió mèdica: altruisme, fidelitat, compromís, competència, dedicació, entrega i generositat”, i va encoratjar els metges premiats a “seguir sent excel·lents”.

Josep M. Forcada i Casanovas

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina General. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Gemma Garcia Parés V

delegat de l’Hospital Clínic, entre d’altres personalitats del món sanitari. Els Premis a l’Excel·lència Professional es concedeixen anualment i són el reconeixement de la professió mèdica als metges que han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per l’enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic. Els premis s’atorguen segons diferents àmbits assistencials, recerca biomèdica, educació mèdica i humanitats mèdiques. Miquel Bruguera va ser el primer a

Nascut a Valdeltormo (Teruel). Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Hematologia i Hemoteràpia. Servei d’Hematologia. Hospital Santa Creu i Sant Pau.

Nascuda a Barcelona. Llicenciada en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria. Centre de Salut Mental. Corporació Parc Taulí.

Esther Castell Ariño

José Antonio Castillo Vizuete

Xavier GómezBatiste Alentorn

Nascuda a Lleida. Llicenciada en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna, Familiar i Comunitària ABS Manlleu.

Nascut a Azuaya (Badajoz). Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Pneumologia, Med. Interna, Familiar i Com. CAP Jaume I. Vilanova i la Geltrú.

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Oncologia i Cures Pal·liatives. Institut Català d’Oncologia.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Núria Guañabens Gay Nascuda a Barcelona. Llicenciada en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Reumatologia. Servei de Reumatologia. Hospital Clínic.

Jaume Guàrdia Massó

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Vall d’Hebron.

Francesc Jané Carrencà Nascut a Granollers (Barcelona). Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Farmacologia Clínica Servei de Farmacologia Clínica. Hosp. Santa Creu i Sant Pau.

Pedro Enrique López de Castro Alujes Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Cirurgia Toràcica. Serv. de Cirurgia Toràcica. Hosp. Germans Trias i Pujol.

Marian Lorente Gascón Nascuda a Ribaforada (Navarra). Llicenciada en Medicina. Universitat de Navarra. Especialista en Anatomia i Embriologia Humana. Facultat de Medicina. Universitat Internacional de Catalunya.

Joan Martí i Ragué

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Clínica Sagrada Família.

Josep Massons Cirera Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. ABS Ronda Prim. Mataró.

Guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2009

Andreu Segura, metge de Salut Pública i president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, va llegir la seva conferència sobre “Darwin i la medicina”. Segura, després d’agrair al COMB “la sensibilitat de parlar de Darwin enguany”, va detallar la biografia de Charles Darwin, de qui se celebra enguany el bicentenari del seu naixement i el 150è aniversari de la publicació de L’origen de les espècies, i va assegurar que “la pràctica biològica, la que reivindiquem els metges com a científics, és que res a la biologia té sentit si no és sota la perspectiva de l’evolució”. Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, va dedicar el seu parlament a “Darwin, un naturalista complet”. Ros va analitzar els diversos vessants de la vida professional i científica de Darwin, remarcant que “malgrat l’abandonament dels estudis, Darwin no va deixar mai de preocupar-se per la Medicina”, en els diversos camps on va treballar com a “home de camp, de laboratori i de gabinet”: naturalista, geòleg, zoòleg, teòric de l’evolució i precursor de l’ecologia i l’etologia. En la seva intervenció prèvia al lliurament de premis, Jaume Padrós va alabar els metges guardonats per ser “un referent honest en el camp de l’excel·lència”. Padrós va afirmar que els Premis a l’Excel·lència constitueixen un “acte d’autoafirmació, de renovat compromís de la nostra professió amb els seus valors i que li són genuïnament propis”, ja que “la competència i l’excel·lència no són un fi en si mateix si no hi són les persones, els malalts com a centre i objecte del nostre esforç”. “Anem a premiar trajectòries basades en l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta, l’excel·lència”, va explicar el secretari del COMB. Els

premis, va concloure Jaume Padrós, reconeixen els professionals que “no només fan la feina ben feta, sinó que són mereixedors d’una condició especial perquè l’han fet i la fan d’una manera sobresortint, amb el màxim potencial personal, fent més del que s’espera d’ells”. Després del parlament del doctor Padrós, es va procedir al lliurament dels guardons. Els va lliurar Marina Geli, consellera de Salut, acompanyada pel president del COMB i Miquel Vilardell i Ricard Gutiérrez, vicepresidents. Xavier Gómez-Batiste, director del centre col·laborador de l’OMS de programes públics de cures pal·liatives (ICO, Departament de Salut), va ser l’encarregat de prendre la paraula en nom dels premiats d’aquest any. Al seu discurs, Gómez-Batiste va afir-

Jorge Juan Olsina Kissler

Josep Manuel da Pena i Álvarez

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna i Hematologia. Consultor d’Hematologia. Hospital Clínic de Barcelona.

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Cirurgia General i Aparell Digestiu. Hospital Arnau de Vilanova. Lleida.

Nascut a Vic (Barcelona). Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Med.Familiar i Comunitària, Cir. Plàstica i Rep. CAP Sardenya.

Benet Nomdedeu Tobella

informació col·legial

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Enriqueta Pujades Beneit Nascuda a Bellmunt de Ciurana (Tarragona). Llicenciada en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar. 061 SEM.

Salvador Salcedo Abizanda Nascut a Bilbao (Bizcaia). Llicenciat en Medicina. Universitat de Saragossa. Especialista en Pediatria. Serv. Pediatria (Neonatologia). Hospital Vall d’Hebron.

Antoni Salvà Casanovas Nascut a Arenys de Mar. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Geriatria. Institut de l’Envelliment. Universitat Autònoma de Barcelona.

Antoni San José Laporte Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna i Geriatria. Servei de Medicina Interna. Hospital Vall d’Hebron.

Antoni Sisó Almirall V

mar que “no hi ha cap dels guardonats que no mereixi el premi”, i va reivindicar “el nucli de la competència” de la professió mèdica, basada en “l’atenció al malalt, el respecte pels valors i una manera d’atendre que van encetar els metges fa ja molts anys i que es resumeix a aspirar a les Quatres Ces: ser competents, compromesos, conscients i compassius”. Finalment, Marina Geli va clausurar l’acte de Lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2009. Al seu parlament, Geli va felicitar “totes les persones que han estat premiades pels seus propis companys, que aquest és un valor importantíssim”. La consellera va explicar que la crisi ha provocat que s’hagi perdut “la confiança en el món financer, alguns serveis públics i les autoritats”, però

al·legà que “el sistema de salut es mou, i ha estat capaç d’assolir aquests reptes importantíssims, aquesta vocació de servei que vostès tenen”. Marina Geli va afirmar que “no hi ha cap altre servei públic o privat, cap altra professió” que estigui valorada com els metges: de manera “altíssima” i “preservant la confiança” dels ciutadans amb el pas del temps. La consellera de Salut conclogué amb la idea que “només els bons professionals tiraran endavant el sistema sanitari públic i privat de Catalunya”, perquè “en la crisi trobarem el camí del nou professionalisme”. P

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitaria. Centre de Salut Les Corts.

Mar Tintoré i Subirana Nascuda a Barcelona. Llicenciada en Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Neurologia. Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya. Hosp. Vall d’Hebron.

Adolf Tobeña Pallarés Nascut a Graus (Osca). Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria. Departament de Psiquiatria i Medicina Legal. UAB.

Jaume Torner Sallès Sala del Teatre Romea en l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2009.

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Cirurgia. Jubilat.

Núria Peñalver Cabré

Pere Plana Almuní

Antoni Vidaller Palacín

Nascuda a Barcelona. Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. ABS Martí Julià. Cornellà de Llobregat.

Nascut a Granollers. Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina del Treball. Reckitt Benckiser.

Nascut a Labuerda (Osca). Llicenciat en Medicina. Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital de Bellvitge.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Intervenció del secretari del COMB

Padrós: "Aquests premis són una necessitat col·lectiva d'autoafirmació"

n marc de referència incomparable. Ho acabem d’escoltar. Charles Darwin un referent honest i d’excel·lència en el camp de la ciència. Mig metge que no va acabar essent-ho, però que els seus treballs com a naturalista, geòleg, biòleg, escriptor i pensador han estat decisius per a la humanitat, per a tots nosaltres i també per als metges. Millor referent humà, no podíem tenir. I davant l’antic Hospital de la Santa Creu i l’antiga facultat de medicina, un escenari incomparable: el Teatre Romea, seu –i sovint l’ànima– del teatre català dels gairebé darrers 150 anys. Un teatre que tingué una vinculació –per tots coneguda– amb la professió mèdica. Bé, més ben dit amb un professional de la medicina. Un dels més lloats i referenciats metges catalans en la història moderna de Catalunya, un home i un metge excel·lents, el doctor Agustí Pedro Pons. I la seva referència és obligada perquè la seva intervenció personal, juntament amb altres prohoms de l’època, en plena dictadura franquista, on la nostra llengua i les llibertats eren perseguides, gràcies a aquells prohoms, el Teatre Romea que estava immergit en una greu crisi institucional i econòmica, aconseguí salvar-se. El que avui anem a fer és un acte d’autoafirmació, de renovat compromís de la nostra professió amb els seus valors i que li són genuïnament propis. No són els nostres uns valors exclusius. Però la societat els veu a través nostre i espera de nosaltres, del nostre lideratge i autoritat el seu conreu i enaltiment. La nostra professió és exigent, i ho és ja des de la formació de pregrau. Ho és especialment en l’etapa de residència. Però no ho deixa de ser al llarg de tota la vida professional. L’exigència neix d’un compromís amb les persones que, en realitat, mai s’acaba. I hauríem de recordar un cop més que la competència i l’excel·lència no són un fi en si mateix, si no hi són les persones, els malalts com a centre i objecte del nostre esforç. 26

Com ja ha explicat anteriorment Miquel Bruguera, en aquest acte no anem a reconèixer habilitat tècniques, ni estudis, ni publicacions, ni tan sols un suposat pedigrí. Anem a premiar trajectòries basades en l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta, l’excel·lència. L’excel·lència no és igual a èxit, perquè als premiats els situaria per sobre dels altres. I ni ells ni nosaltres voldríem ni volem això. No és l’objecte d’aquest acte. Ben al contrari. Els premiats en realitat són aquells que no només fan la seva feina ben feta, sinó que són mereixedors d’una condició especial perquè l’han fet i la fan d’una manera sobresortint, amb el màxim potencial personal, més del que s’espera d’ells. El més genuí d’aquests premis és que no són concedits per autoritats polítiques, ni científiques, ni acadèmiques, ni socials, ni de gestió o mediàtiques. No hi ha hagut lloc per a l’autopromoció. No són premis que comportin guanys econòmics ni materials. Només són el reconeixement que la resta de col·legues fan a qui veuen i senten com a referents de tot allò tangible i intangible que té la nostra professió. Són enguany 42 premiats, homes i dones de móns d’exercici diversos, que fan la seva feina en hospitals, en l’atenció primària, en el sector sociosanitari o en altres, que treballen en el sector públic i també privat, que fan recerca o treballen en educació biomèdica, que fan salut pública i que conreen l’humanisme científic, cultural i social. Queden molts metges i metgesses excel·lents no reconeguts i que, potser, no ho seran mai, però no tingueu

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

cap dubte que el deure moral i ètic de perseguir i conrear aquests valors i aconseguir-ho és, de fet, el veritable reconeixement. I, en fer aquest reconeixement, estem manifestant quina mena de metge volem. I això té ara i per a nosaltres una especial significació en un moment com l’actual amb amenaces reals internes i externes que ja manifestava a la presentació d’aquest acte, el nostre president Miquel Bruguera. Volem un metge que tracti malalts, no malalties, amb actitud crítica, comunicador i empàtic, responsable individualment i socialment, que pren bones decisions per al malalt i per al sistema, un líder del seu equip, un metge competent, efectiu i segur, un metge honrat i en qui es pugui confiar, compromès amb el malalt i amb l’organització, un metge que viu plenament i a temps complet els valors del professionalisme, sense haver d’abandonar el necessari temps de descans, familiar i d’oci, tan importants per al seu equilibri psicoemocional. Aquest ideari, que comporta un elitisme, no entès com un privilegi, sinó com la conseqüència d’un nivell més gran d’exigència ètica professional i de servei, és el millor antídot per a la immobilitat d’alguns responsables i per a la insatisfacció i la cultura de la queixa en la qual alguns s’han instal·lat. Permeteu-me la llibertat d’expressar, doncs, que aquests premis són una necessitat col·lectiva d’autoafirmació, una demanda que necessitem satisfer a través dels valors i que personalitzem a través dels premiats. Uns valors que necessiten també ser reivindicats com a país, i poder interpel·lar els seus dirigents, especialment en moments i circumstàncies de crisi, com els actuals. Als premiats i en nom de la Junta de Govern del Col·legi de Metges, us en dono les gràcies i us encoratjo a seguir sent els nostres referents. P 26 d’octubre de 2010 Jaume Padrós,

secretari del COMB

informació col·legial

Premis de Diario Médico

D’esquerra a dreta a la primera fila: Núria Marín, alcaldessa d’Hospitalet; Marina Geli, consellera de Salut; Rafael Bengoa, conseller de Sanitat i Consum vasc; Consuelo Sánchez, subsecretària de Sanitat; Rafael Rodrigo, president del CSIC; Carmen Moya, delegada del Pla de Drogues, i Miquel Bruguera, president del COMB. A la segona fila: Ricard Gutiérrez, vicepresident de l’OMC; Luis Truan, conseller de Sanitat càntabre; Fernando Lamata, conseller de Salut i Benestar Social castellà-manxec; Montserrat Torné, directora general de Ciència; Ana Sánchez, viceconsellera d’Assistència Sanitària de la Comunitat de Madrid, i Javier Olave, director de Diario Médico, en l’acte de lliurament dels premis.

Rafa M. Marin/Jose Luis Pindado

Destacats representants del món sanitari de Catalunya, del govern central i de diverses comunitats autònomes van participar a la cita anual realitzada al Teatre Nacional de Catalunya en la qual Diario Médico reconeix les millors idees de l’any 2009 en el Sistema Nacional de Salut. En la novena edició d’aquest esdeveniment, el Col·legi de Metges de Barcelona ha vist reconeguda la seva iniciativa de realitzar un estudi estadístic sobre els metges especialistes sense títol oficial (MESTOS) i dels metges extracomunitaris sense titulació homologada a Espanya.

Una iniciativa de l’Àrea Professional del COMB entre les millors idees del 2009

Diario Médico premia l’estudi sobre la situació dels MESTOS i dels metges extracomunitaris sense el títol homologat

n la presentació de l’acte sobre les millors idees del 2009 Marina Geli, consellera de Salut, va destacar sobre el sector sanitari que “som el sector més important d’Espanya i de Catalunya. No en conec un altre de tan innovador i ajudarem a sortir aquest país de la crisi”. Miquel Bruguera, president del COMB, va agrair a Diario Médico “la seva excel·lència i capacitat de promoure projectes de futur que poden millorar la sanitat espanyola”. Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB i de l’OMC, va dir que “la sanitat espanyola és un sector a vegades criticat, però que serà de gran importància des del punt de vista de l’economia”. En el lliurament dels guardons a les 103 millors idees del 2009, Javier Olave, director de Diario Médico, va ressaltar que “la innovació de la professió i la sanitat semblen sobreposar-se als vents de la crisi mundial”. A la celebració també hi van assistir per part del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, secretari del COMB; Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB; Ignasi Pidevall, director adjunt jurídic del COMB,

i Berenguer Camps, cap del Gabinet d’Estudis Col·legials. També van participar en l’acte altres representants del món sanitari de Catalunya: Josep Maria Sabaté, director del Servei Català de la Salut; Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Josep Antoni Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Roser Fernández, directora de la Unió Catalana d’Hospitals; Josep Abelló, president del Consorci Hospitalari de Catalunya, i Antoni Gallego, secretari general de Metges de Catalunya, entre d’altres. L’objectiu del COMB a l’hora de fer l’estudi estadístic sobre els metges especialistes sense títol oficial (Mestos) i dels metges extracomunitaris sense titulació homologada a Espanya és el d’aportar dades reals sobre la situació professional, el nombre i el perfil dels professionals que es troben en aquestes situacions. Només així serà possible, segons manifesten fonts de l’àrea professional del COMB, efectuar propostes de solució consensuades amb les Administracions competents en matèria de concessió de títols d’especialista. P

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

La salut dels metges

La Fundació Galatea inicia uns tallers per promoure un exercici professional més saludable

és enllà de l’assistència al metge malalt dins el programa PAIMM, la Fundació Galatea té com a finalitat promoure intervencions i estratègies adreçades a la prevenció i promoció de la salut dels professionals sanitaris. L’any 2009 la Fundació Galatea ha iniciat una nova línia de tallers per a un exercici professional més saludable, dels quals ja ha dut a terme diverses edicions en centres sanitaris de Catalunya i a la seu de la Fundació Galatea. Es tracta d’una oferta formativa, pràctica i de fàcil realització, que permet fer arribar directament als professionals implicats els conceptes clau sobre la cura de la pròpia salut i les habilitats i actituds necessàries per fer-ho. Els diversos tallers que s’ofereixen inclouen: 1) Intervencions per sensibilitzar: residents i tutors. Taller per a tutors: Els tutors i responsables docents són els receptors immediats de les inquietuds dels residents i es plantegen quina actitud han de prendre i com actuar, especialment quan aquestes inquietuds tenen a veure amb situacions d’estrès o malestar psicològic. El taller ofereix un espai de debat i reflexió. Taller per a residents: El període de formació com a metge especialista, més enllà de l’adquisició de coneixements i bases tècniques, significa també l’adquisició de models de comportament i actituds professionals que seran la base d’una bona praxi. Cal aprofitar aquest període per: · Sensibilitzar sobre la importància de la cura de la pròpia salut i orientar sobre les maneres d’aconseguirho. · Conèixer eines per comprendre el context sanitari actual i els factors de risc psicosocial que se’n deriven, per 28

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

tal d’afavorir l’optimització de la residència com a període de formació. 2) Tallers per a professionals: per als serveis de prevenció de riscos laborals. Des del 2005 les convocatòries al MIR preveuen la realització d’un examen de salut al candidat que garanteixi les condicions per a l’exercici de l’especialitat escollida. Atesa la complexitat que comporta l’aplicació d’aquesta mesura legal, i tenint en compte l’experiència del PAIMM, s’ofereix aquest taller per donar recursos i eines que puguin ajudar a fer de l’aplicació d’aquesta normativa estatal un instrument que millori la qualitat de la preparació dels nostres futurs especialistes, n’eviti interpretacions alarmants i afavoreixi una visió integradora de la salut psiquiàtrica. També s’han fet tallers sobre gestió de casos i sobre l’entrevista motivacional. 3) Intervencions per prevenir i gestionar el malestar laboral. Es tracta de tallers adreçats a professionals del sistema sanitari en situació de malestar laboral, que vulguin comprendre aspectes del funcionament dels equips i de les institucions, així com adquirir eines i habilitats individuals i grupals per prevenir i fer front a aquest malestar. Podeu trobar tota la informació sobre els tallers al web de la fundació: http:/ /www.fgalatea.org. P

informació col·legial

La Fundació Galatea participa en la constitució de l’European Association for Physician Health

’ha constituït oficialment l’European Association for Physician Health (EAPH). En la seva reunió inaugural, que va tenir lloc a Oslo els dies 28 i 29 d’octubre, es va aprovar la constitució de l’esmentada associació, de la qual la Fundació Galatea n’és membre fundador i dos dels seus professionals ocupen càrrecs entre els vuit officers de la seva Junta de Govern. Concretament, Pilar Lusilla, coordinadora Unitat Internament PAIMM-RETORN, en serà la secretària, i Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, serà vocal. L’associació va néixer amb la idea que les institucions, els grups i els individus que treballen amb temes de la salut dels metges poguéssin treballar junts i compartir experiències. Després de la International Conference on Doctors’ Health de 2008, celebrada a Europa per segona vegada, uns quants representants de diverses nacions europees van començar a establir-ne els fonaments. La xarxa té l’objectiu de fomentar el suport als metges que es troben en dificultats a tot el continent i proporcionar un fòrum per compartir l’experiència dels programes de tractament de metges malalts, fomentar el desenvolupament de serveis d’atenció al metge malalt i emprendre la investigació conjunta sobre la salut i el benestar dels metges. Us adjuntem l’enllaç al seu incipient web: http://www.eaph.eu/eaph.nsf/ content/EAPH-Home i us encoratgem a inscriure-us-hi si és que participeu dels seus propòsits. Una de les primeres decisions que va prendre l’EAPH va ser designar Barcelona com a seu de la propera reunió anual, que segurament es durà a terme els dies 2 i 3 de desembre de 2010. P

Set Col·legis Professionals donen suport a l’editorial en defensa de l’Estatut Adhesió a l’editorial “La dignitat de Catalunya” en defensa de l’Estatut d’Autonomia, publicat per 12 mitjans de comunicació de Catalunya

ls sotasignats manifestem la nostra adhesió a l’editorial “La dignitat de Catalunya”, publicat avui per 12 mitjans de comunicació escrits del país, en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles i ratificat en referèndum pel poble català. · Consell de Col·legis de Metges de Catalunya · Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

· Col·legi d’Arquitectes de Catalunya · Col·legi d’Advocats de Barcelona · Col·legi de Farmacèutics de Barcelona · Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya · Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya · Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. P Barcelona, 26 de novembre de 2009

1. Europa Press, 26 de novembre de 2009. 2. El Periódico, 27 de novembre de 2009. 3. La Vanguardia, 27 de novembre de 2009.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Concursos Artístics per a Metges Desena edició

La convocatòria està oberta a tots els metges col·legiats de Catalunya i els seus cònjuges. El veredicte el farà públic el Jurat Qualificador de cada especialitat, el dia 18 de maig de 2010 a les 18 h, a la Sala d’Actes del Col·legi de Metges de Barcelona.

El Jurat Qualificador l’integraran rellevants representants de les arts convocades. S’atorgarà un premi per a cada especialitat: Tritó de Bronze a cada obra guanyadora

El premi que s’atorga, Tritó de Bronze, és obra d’Eusebi Arnau –escultor– i Lluís Masriera –joier–, grans artistes representatius del Modernisme català.

Bases del concurs: http://concursosartistics.comb.cat

Organitza: Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB Promou:

informació col·legial

Activitat col·legial

Professionals de medicina de l’esport debaten sobre el futur de la formació de l’especialitat

l president de la Secció de Medicina de l’Esport del COMB, Lluís Til, va presentar, a la seu col·legial el passat desembre, una sessió en la qual professionals de referència van debatre sobre el futur de la formació de l’especialitat de medicina de l’esport. El debat, organitzat pel COMB i per l’Escola de Medicina de l’Esport de la Universitat de Barcelona, el va moderar Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, i hi van participar Miguel Torres, membre del Grup de Troncalitat del Ministeri de Sanitat i Política Social, que va tractar la troncalitat en la formació especialitzada; Antoni Turmo, director de l’Escola de Medicina de l’Esport de la UB, que va parlar sobre el programa docent; Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB, que va abordar la col·laboració de la Universitat en la formació continua-

da; i finalment Pere Vallribera, gerent del Consorci Sanitari de Terrassa, va centrar la seva intervenció en la medicina de l’esport i la perspectiva dels proveïdors. La cloenda de l’acte va anar a càrrec d’Olinda Ania, subdirectora general del Institut d’Estudis de la Salut, que va parlar sobre les perspectives de futur en la formació especialitzada de medicina de l’esport. Lluís Til va ressaltar que “el temps i les normatives obliguen a un replantejament de la formació d’especialista, adequant els programes a nous continguts i a nous plans formatius”. Segons Til “no es pot interpretar aquesta situació com una amenaça, sinó com una possibilitat de creixement que permetrà fer-la més visible”. Til va finalitzar la seva intervenció destacant que “des del Col·legi s’ha promocionat l’esport com a eina de

salut i com a eina cohesionadora del col·lectiu mèdic” però, també, va afegir Lluís Til, “tant la junta del COMB com la de la Secció Col·legial hem treballat donant suport a l’especialitat de medicina de l’esport i la normalització del futur dels especialistes”. Marc Soler va destacar que “hem tingut la sort de comptar amb els millors ponents perquè ens expliquin des d’una perspectiva global el que és la formació especialitzada, i com s’ha avançat i s’avança en el programa docent”. P

D’esquerra a dreta: Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB; Miguel Torres, membre del Grup de Troncalitat del Ministeri de Sanitat i Política Social; Antoni Turmo, director de l’Escola de Medicina de l’Esport de la UB; Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB i Lluís Til, president de la Secció de Medicina de l’Esport del COMB, en el debat.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Revista de premsa

Els metges de família catalans reduiran el nivell de burocràcia de les seves consultes Els metges de família reduiran el nivell de burocràcia de les seves consultes per tal de millorar l’atenció als pacients, després de l’acord a què han arribat amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS), les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH) i el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). [...] En concret, els metges de família deixaran d’expedir justificants de visita, que a partir d’ara els realitzarà l’àrea d’administració del Centre d’Atenció Primària (CAP), a més a més de justificants de no assistència escolar per a alumnes, tenint en compte que són els tutors del menor els encarregats d’expedir un document que justifiqui una absència escolar, va explicar Sagrera. [...] Europa Press, 10 de novembre de 2009

El comitè de Bioètica demana que no es “frivolitzi” la vacuna de la grip

selleria de Salut, i va instar el personal sanitari perquè es posi la vacuna contra la grip A. [...] Davant el mal exemple que puguin donar els metges que no es vacunin, i la possibilitat que la seva actitud mini la confiança dels seus pacients, col·legis i sindicats de metges i infermeria de Catalunya van instar ahir tot el personal sanitari a immunitzar-se. Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), va admetre les reticències i va assegurar que els metges “són els que menys es vacunen també de la grip estacional”. [...] El Periódico, 18 de novembre de 2009

El Col·legi de Barcelona premia l’excel·lència professional El Col·legi de Metges de Barcelona va lliurar els Premis a l’Excel·lència Professional 2009 a 42 metges de la ciutat que, a criteri del jurat, han destacat per l’excel·lència i la qualitat de la seva activitat professional i per l’enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic. Els premis s’atorguen segons diferents àmbits assistencials; medicina hospitalària, atenció primària, salut pública, mental i atenció sociosanitària, investigació biomèdica, educació mèdica i humanitats mèdiques. [...] Siete Días Médicos, 20 de novembre de 2009

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

cionades amb la conducta i amb la cultura actual dels facultatius. [...]

El Consell insta a “connectar” els metges d’AP i hospitals El Consell de la Professió Mèdica de Catalunya ha consensuat les seves propostes per millorar les relacions entre els metges de primària i els d’hospital, entre les quals s’inclouen canvis de caràcter tècnic i altres de relacionats amb la conducta i la cultura. El ple del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya ha aprovat el document Relacions entre metges de primària i hospitals, que ha elaborat la seva Comissió d’Ordenació de la Professió, en el qual es recullen propostes de canvi de caràcter tècnic i altres de rela-

Diario Médico, 19 de novembre de 2009

Set col·legis professionals catalans donen suport a l’editorial El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el d’Arquitectes de Catalunya, el d’Advocats de Barcelona, el de Farmacèutics de Barcelona, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i el Consell de Col·legis de Diplomats en In-

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC), organisme assessor de la Generalitat, va criticar ahir amb duresa els que qüestionen les estratègies de vacunació de la Con-

Diario Médico, 19 de novembre de 2009.

(Continua a la pàg. 41)

informació

àrea econòmica

Núm. 83

novembre 2009-febrer 2010

P L'EDITORIAL

COMENTARI BORSARI

Perspectives econòmiques i estratègies de mercats 2010 ls mercats de finançament s’obren gràcies a les mesures adoptades pels bancs centrals. Els governs han copat el mercat primari a curt termini, mentre que les entitats financeres i les empreses han orientat les seves emissions al mitjà i llarg termini, respectivament. En el cas espanyol, els programes d’emissió de deute avalat i compra de covered bonds han estat clau. Només les entitats financeres més grans i

inancerament, aquest any 2009 ha estat marcat, entre d’altres indicadors, per haver assolit els tipus d’interès més baixos de la recent història financera del nostre país. Tenir tipus d’interès a nivells de l’1% era impensable fins i tot un any abans que aquests es produïssin. Per altra banda, aquest sistema financer ha hagut de fer front a una morositat tan forta que, encara que tingui experiència a gestionar per altres crisis de pagament que ha viscut en les últimes dècades, ha fet que s’hagin hagut de dotar per a insolvències, quantitats molt importants de diners per poder fer front a insolvències, tant de particulars com d’empreses, i ja no per aquest any sinó per al proper, on es preveu que l’increment de l’atur i la finalització progressiva dels ajuts socials faci que s’incrementi notòriament la morositat. Tot això ha provocat que, per un costat, la banca, com ja va fer el 2008, continuï reduint el seu nombre d’oficines i de personal i les caixes d’estalvi es vegin amb la necessitat imperiosa de fusionar-se per tal de fer front a aquest nova situació, amb l’objectiu clar de ser més eficients i fer front a les noves circumstàncies financeres en què es trobaran en el transcurs de la segona dècada d’aquest segle. Aquestes fusions no estan mancades d’entrebancs i aconsellades de forma gens dissimulada pel Banc d’Espanya, que ha instat que les gestions es portessin a terme abans de la finalització de l’any 2009. Aquest nou escenari financer obre noves incerteses: per un costat, com restarà el sector de les caixes d’estalvi catalanes, fins quin grau arribarà la morositat, com es farà front a unes politiques de liquiditat mes restrictives del Banc Central Europeu (BCE), com tornaran algunes d’aquestes entitats els diners que van sol·licitar al BCE i, a l’últim, una provable pujada dels tipus d’interès cap a la segona meitat del 2010. Davant d’aquesta nova realitat, des de l’àrea financera del COMB, ens hem preparat perquè la confiança que fins ara hem obtingut dels nostres clients, ara més que mai es vegi incrementada amb un servei que doni resposta en aquesta nova forma de fer i actuar del sector financer.

reconegudes han pogut col·locar deute sènior no assegurat al mercat. Perspectives per a 2010: els riscos es concentren en: Retirada de mesures extraordinàries dels bancs centrals: increments dels tipus d’interès de mercat i més competència en la captació de finançament. Entitats petites: més dificultats per a l’accés al mercat, a causa del final del termini per emetre amb garantia, esgotament de la car-

tera elegible d’actius titolitzables, accés selectiu al mercat sènior. Recomanacions: Aprofitar la finestra d’emissió actual, estenent venciments i aprofitar les últimes operacions extraordinàries dels bancs centrals. Cobertura del risc de tipus d’interès en operacions amb venciment a 3-5 anys, aprofitant la situació actual de tipus d’interès a llarg termini en mínims i escenari de tipus dels bancs centrals repuntant a partir de 2011. U

(Continua a la pàg. 39)

P LA DADA Volum formalitzat en hipoteques Comparativa a nov. 2008 / nov. 2009

(Continua a la pàg. 40)

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 588 24 43

informació àrea econòmica

ASSEGURANCES Ja s’han sortejat els 12 xecs regal de 500 € per viatjar amb Mediviatges n any més, des de Medicorasse se segueix premiant la confiança que els clients han dipositat en la seva pòlissa MediMotor. Aquest any s’han sortejat 12 xecs regal de 500 € per viatjar amb Mediviatges, l’agència de viatges del Col·legi de Metges. Els darrers cinc guanyadors dels 12 xecs regal són el doctor Joan Castella Riera, la doctora Míriam de Nadal Clanchet, el doctor Alberto Lorda Rosinach, la doctora Míriam Ceña Rodríguez i el doctor Pere Fèlix Just Duréndez. L’assegurança d’automòbil MediMotor, dissenyada per Medicorasse conjuntament amb la companyia d’assegurances Zurich, és una mostra de la confiança que els clients ens atorguen, ja que són més de 25.000 els vehicles coberts per aquesta pòlissa. Si desitgeu ampliar la informació sobre l’assegurança MediMotor o sobre qualsevol altra qüestió en matèria asseguradora, ens podeu fer arribar un correu electrònic a l’adreça

novembre 2009-febrer 2010

Medicorasse continua premiant la fidelitat dels clients de l’assegurança d’automòbil MediMotor

medicorasse@med.es, trucar al telèfon 902 198 984, o bé adreçar-vos directament a les oficines del Col·legi de Metges o delegació comarcal. P

1. El doctor Castella rebent el premi de mans de Lidia Diaz, assessora de Mediviatges. 2. La doctora Ceña rebent el premi de mans de Laura Martí, assessora de Mediviatges. 3. El doctor Just rebent el premi de mans de Laura Martí, assessora de Mediviatges.

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 128

35 3

informació àrea econòmica

MEDIVIATGES Quants cops un gran viatge s’ha espatllat abans d’hora perquè no ens hem posat d’acord amb els nostres amics? Fer una escapada en grup és molt divertit, tant amb els amics com amb la família. De vegades, però, és difícil prendre la decisió principal. On anar? Mediviatges, l’agència del COMB, està especialitzada a organitzar sortides per a grups i famílies i ofereix grans ofertes en viatges en grups, així com un assessorament individualitzat. Treballa de manera personalitzada les necessitats de cada grup amb infinitat de detalls i valors afegits que poden convertir un viatge en un somni. Amb Mediviatges i els vostres amics o família, podeu anar a Berlín, Marràqueix, Praga, Roma, els Estats Units... i, constantment, es van ampliant les destinacions.

novembre 2009-febrer 2010

Viatjar amb amics Si volem organitzar una escapada amb amics o en família. Quan de temps ens costa decidir on anar i quan? Mediviatges, especialitzada en viatges de grups, ens pot ajudar a trobar la solució.

l Marroc és un país ple d’oportunitats per fer un viatge ple d’activitats. Marràqueix un dels llocs més màgics de tot el planeta, un viatge a l’exotisme i al passat. És la ciutat de les mil i una nits, un lloc mític i místic, el punt de trobada per a buscadors de sensacions insòlites i enlluernadores. Un magnífic RIAD, vehicles 4x4, excursió a la platja, menjar en una Jaima, sopar en el Pacha més seductor, hammam... Coneguda com la “Perla del Sud” o “la Ciutat Vermella”, se situa a l’oest del Marroc, capital de la província homònima, en la fèrtil plana d’Haouz, al peu de les muntanyes de l’Alt Atles. Marràqueix, capital tradicional dels sultans del Marroc. Va ser fundada el 1062 per Youssef Ibn Tachfin, un cap dels Almoràvits i es va convertir en una de

les ciutats més importants de l’Islam medieval. Ha donat el nom al país, el Marroc, que és una deformació del nom de la ciutat. És una important ciutat comercial, terminal de ferrocarril i carreteres i centre de pas de caravanes, que es comunica amb el port atlàntic de Safi. En la seva producció industrial predominen les fruites en conserva, les verdures i els dàtils, la producció de llana, farina, materials de la construcció i artesania tradicional (sobretot articles de pell i catifes). A les rodalies hi ha mines de plom, zinc, coure, molibdè i grafit, i la zona està coberta d’oasis amb palmeres datileres. Si teniu ganes de visitar aquest país sorprenent o voleu organitzar un gran viatge amb els vostres amics i familiars, Mediviatges us pot ajudar. P

Podeu posar-vos en contacte amb Mediviatges venint-nos a veure a la planta 0 de la seu del COMB (Passeig de la Bonanova, 47), trucant-nos al 935 678 805 o per correu electrònic mediviatges@med.es. Servei d’Informació Col·legial. Núm. 128

informació àrea econòmica

novembre 2009-febrer 2010

COMENTARI BORSARI (Ve de la pàg. 33)

competència pel finançament esperat per a 2010 (acumulació de venciments, inundació de paper públic, pujades de tipus d’interès de mercat i paral·lela retirada d’estímuls monetaris/injecció de liquiditat).

En el cas de les entitats financeres espanyoles, l’ampliació de spreads vs swaps per al deute sènior seria superior a la mitjana europea: entorn d’un 10%. Cobertura de risc de tipus d’interès: malgrat que les nostres previsions estan

El saldo viu de deute a la UME segueix sent molt elevat. En els últims 12 mesos s’ha incrementat d’1,4 bilions d’euros. Les Administracions públiques són els emissors més importants de deute al mercat (prop del 40% del total d’emissions brutes realitzades el 2009 han correspost a Estats i governs locals). La reducció en els tipus d’interès de referència de l’economia i l’increment en la percepció de risc de crèdit, han provocat que augmenti l’apel·lació a l’endeutament a curt termini Excepte les empreses, que han reduït el percentatge del seu finançament a curt termini, tant Administracions públiques com entitats financeres, concentren la seva apel·lació al mercat en el curt/mig termini.

Perspectives pels costos de finançament durant 2010

Claus en el mercat de deute: increment de l’endeutament i, especialment, el dels EUA

Un nou camí el 2009: % ia EuroStoxx vs % ia BPA

El nivell general d’aversió al risc en sobirans UME s’eleva lleugerament (el deute alemany a 10 anys manté un diferencial vs swaps de 25/40 pb vs els actuals 25 pb). El diferencial del deute espanyol vs Alemanya a 10 anys s’amplia per factors específics, cap a referències de 60-85 pb. El deute bancari avalat pel regne d’Espanya augmenta el seu diferencial vs swaps (aquest diferencial està íntimament lligat al diferencial del deute espanyol vs Alemanya). Els spreads de deute bancari sènior a nivell europeu s’amplien entorn d’un 5% enfront dels nivells actuals, per la major Servei d’Informació Col·legial. Núm. 128

informació àrea econòmica

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

novembre 2009-febrer 2010

l 2008 ndent des de zi l’ECOE pe tges de énez que agilit Jim a a Col·legi de Me an l m de El COMB de directiva sortint instar el Ministeri de Sanitat la r pe me ter tat ialista en dutes a ra, ha es del títol d’espec Miquel Brugue rreres accions Una de les da idida fins al 10 de febrer per l’ECOE per a l’homologació] Barcelona, presla convocatòria de la prova deparalitzada des del 2008. [... , perquè agilitzi mília i Comunitària que està Diario Médico 2010 Medicina de Fa 23 de febrer de

P L'EDITORIAL U

COMENTARI BORSARI

(Ve de la pàg. 33)

El mercat d’accions està descomptant uns beneficis empresarials en UME al rang 250-300 mil milions EUR. La història diu que cal un creixement nominal del PIB pròxim al 4% per assolir aquest nivell de beneficis

en línia amb l’escenari descomptat pel mercat, vam recomanar aprofitar el context actual de tipus d’interès en mínims i política monetària en transició per cobrir operacions amb venciment entre 3 i 5 anys.

La cobertura de cash flow (3%-5% de la capitalització borsària actual) és un bon coixí per rebaixar les ràtios d’estancament. P

El mercat té unes cotitzacions molt allunyades del cicle de beneficis: Després de dos anys de caigudes en el flux de caixa de les operacions, el consens apunta a una recuperació el 2010 i 2011 i disminueix la pressió a la política de dividends (-12% ia el 2009); el capex difícilment repuntarà el 2010. Servei d’Informació Col·legial. Núm. 128

Juntament amb els nostres proveïdors financers, estem en una situació immillorable per donar una resposta adient en aquest nou escenari, on la confiança serà un dels eixos troncals de l’assessorament financer i, conscients que aquesta és la base de la nostra relació amb els nostres clients, hem reforçat la formació dels nostres equips, hem incrementat la nostra capacitat tecnològica i hem desenvolupat nous serveis i productes pensats específicament per al col·lectiu mèdic, tant a nivell particular com a nivell empresarial. És per això que tenim la convicció que, encara que en aquests moments calgui actuar amb una combinació d’agilitat i prudència i amb un plus d’assessorament, estem convençuts que, com hem fet fins ara, podrem encarar plegats les noves situacions financeres on ens trobarem en el transcurs del 2010, amb la confiança que fins avui ens ha donat el col·lectiu mèdic. P

informació col·legial

Siete dias médicos, 20 de novembre de 2009.

Revista de premsa U

27 de novembre de 2009

(Ve de la pàg. 32)

fermeria de Catalunya anunciaren la seva adhesió a l’editorial publicada avui en dotze diaris editats a Catalunya en defensa de l’Estatut. En un comunicat conjunt, els set col·legis professionals manifestaren el seu suport al text, pendent de l’aprovació per part del Tribunal Constitucional (TC) des de fa tres anys, i recordaren que ja fou ratificat pel Parlament, les Corts i el poble català en referèndum. [...] Europa Press, 26 de novembre de 2009

Catalunya pressiona en defensa de l’Estatut La societat civil va desbordar ahir els partits polítics a Catalunya. El terror a una retallada de l’Estatut mitjançant una sentència del Tribunal Constitucional que partits, sindicats i patronals intueixen propera, ha posat en alerta un ampli sector de la població d’aquesta comunitat després del degoteig de notícies negatives sobre la constitucionalitat del text publicades les darreres setmanes per El País. [...] Van donar suport a la iniciativa quatre sindicats, entre ells UGT i Comissions Obreres; les cinc principals patronals catalanes, amb Pimec i Foment del Treball al capdavant; set col·legis professionals, les cambres de comerç, i institucions com el Barça, el Cercle d’Economia i Òmnium Cultural. [...] El País,

Tribuna Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges (1994-2010)

Una organització de present Els col·legis professionals constitueixen un element important de la societat civil. Sorgeixen a finals del segle XIX, quan l’estat assumeix que no disposa de capacitat d’exercir un control de la pràctica de la professió i delega en els mateixos professionals la vigilància del compliment dels principis deontològics i la lluita contra l’intrusisme per garantir els drets dels ciutadans. Els col·legis professionals no són els sindicats dels professionals universitaris, encara que moltes iniciatives dels col·legis aspirin a beneficiar els seus membres perquè puguin exercir amb la màxima dedicació, eficàcia, seguretat i competència la seva activitat professional. Aquests dos objectius dels col·legis professionals, defensar els interessos dels seus membres i ser garants dels drets dels ciutadans, no són incompatibles, encara que siguin difícils de complir, ja que tenen pocs mitjans per millorar les condicions de treball i la retribució dels seus membres quan treballen en el sector públic, tal com succeeix amb la majoria de metges. Un altre element negatiu és l’opinió de gran part de l’Administració que els col·legis

són una rèmora del passat, mantenen postures conservadores orientades a mantenir privilegis i s’oposen a les seves decisions. En conseqüència, algunes comunitats autònomes han eliminat l’obligació de la col·legiació, que era un requisit indispensable per exercir, sense considerar que només quan els col·legis englobin a tots els que exerceixen la mateixa activitat professional es podrà assegurar el control de la praxi i el compliment del codi deontològic. Els col·legis professionals no són organitzacions del passat, sinó que haurien de serho del present. Tenen una gran projecció social, amb participació en assumptes que preocupen als ciutadans, i exerceixen una tasca d’ajuda als membres més dèbils del col·lectiu professional, faciliten als que estan en actiu recursos per mantenir la seva competència, proporcionen el reconeixement que mereixen els que exerceixen amb excel·lència la professió, vigilen activament la qualitat de la pràctica, garanteixen als ciutadans una bona atenció dels professionals que els atenen i sancionen els que no compleixen satisfactòriament aquesta exigència. Per tal que els col·legis exerceixin dignament la seva funció cal que els col·legiats creguin en el poder d’influència dels seus col·legis i estiguin disposats a aportar-hi la seva contribució: Aquesta contribució representa que els millors estiguin disposats a dedicar part del seu temps a gestionar i dirigir la institució col·legial. Les eleccions a la junta de govern permetran preveure si un col·legi serà

socialment útil i beneficiós per als seus membres, examinant la categoria professional dels que aspirin a ser elegits i la participació dels col·legiats en l’elecció. Els col·legis haurien d’estar regits per membres destacats de la professió, amb credibilitat personal, amb voluntat de dedicació al càrrec i sense conflictes d’interessos. La influència social dels col·legis professionals pot ser molta si els seus governs actuen amb sentit de responsabilitat. El seu poder per aconseguir, a llarg termini, que la nostra societat millori és gran, perquè ningú no pot dubtar que les societats progressen quan els seus membres exerceixen bé la seva comesa i vetllen perquè els que en depenguin facin bé el seu. La Vanguardia, 11 de febrer de 2010

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

La Junta de Govern del COMB va acordar declarar l’any 2010 “Any Dr. Josep Salvany i Lleopart” en commemoració dels 200 anys de la seva mort. A continuació Manuel Escudé, comissionat de l’“Any Josep Salvany i Lleopart”, fa una primera exposició del significat de la figura i de l’obra de Salvany, qui portà la vacuna contra la verola als països andins d’Amèrica del Sud evitant el contagi d’aquesta malaltia a centenars de milers de persones.

El COMB dedica el 2010 a home Josep Salvany i Lleopart La figura i l'obra de Josep Salvany i Lleopart (1774-1810)

l COMB, tot seguint el costum iniciat fa pocs anys, dedica l’any 2010 al metge i cirurgià Josep Salvany i Lleopart arran de la coincidència dels 200 anys de la seva mort. Una figura que no és prou coneguda per al gran públic; en canvi, la seva obra ha tingut ressò i un cert impacte. Salvany portà la vacuna contra la verola als països andins d’Amèrica del Sud a través de la creació i formació de grups o juntes de vacunació que promogué en el seu recorregut. D’aquesta manera, evità el contagi d’aquesta terrible malaltia a centenars de milers de persones. Morí víctima del seu esforç i, per tant, va dedicar la seva vida al proïsme al qual es va lliurar d’una manera total i abnegada. Josep Salvany i Lleopart, nascut a Barcelona el 1774, pertany a la quarta generació d’una nissaga de cirurgians barcelonins. Estudià al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona on es graduà el 1798. Com que excel·lí en els seus estudis, obtingué el privilegi d’entrada al servei de l’exèrcit. Des de la seva joventut tingué una delicada salut que l’obligà diverses vegades a sol·licitar la baixa temporal, i fins i tot demanà una plaça docent, que li fou denegada. L’any 1803 va ser encarregat de transportar la vacuna a Amèrica, amb l’anomenada Expedició Filantròpica de la Vacuna (1803-1810), que dirigí Francesc Xavier Balmis Berenguer (1753-1819). De fet, això va ser no sols una obra benèfica des d’un punt de vista ètic, sinó també un servei polític i econòmic perquè va suposar la salvació de moltes vides que, amb tota probabilitat, haurien estat víctimes de la verola. La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna s’inicià quan la corbeta Maria

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Pita sortí del port de La Corunya el 30 de novembre de 1803, transportant 22 nens orfes de 8 a 10 anys, que serien els reservoris inicials de la vacuna. Cada setmana se’n vacunaven dos amb material extret de les pústules dels vacunats la setmana anterior. Uns nens que voldríem recordar i honorar. Durant l’itinerari s’incorporaren molts més infants, atesa la llarga durada del viatge, que dels tres anys previstos es convertiren en set. L’Expedició tingué dues etapes: una de conjunta fins a Veneçuela, i una segona en la qual Balmis es dirigí cap a Mèxic i les Illes Filipines, i Salvany seguí cap a l’Amèrica del Sud a través del riu Magdalena i la serralada andina. A més, en cadascuna de les rutes es produïren constants divisions dels grups amb l’objectiu de donar més propagació de la vacuna. Aquí començaria la vertadera odissea de Salvany, si tenim en compte que estava malalt de tuberculosi i d’un glaucoma que li arribà a produir la pèrdua de visió d’un ull. A més, l’expedició hauria de recórrer milers de quilòmetres a peu, amb canoa o a cavall per territoris que anaven des de Veneçuela a Colòmbia, l’Equador, el Perú i part de Bolívia, travessant els Andes fins a arribar a l’altiplà amb els seus 4.000 metres d’altitud. En el trajecte, Salvany no es veié en les millors condicions per seguir la missió de divulgar la vacuna, i demanà un càrrec oficial a Lima, que també li fou denegat. Durant la seva estada a Lima aprofità per completar els seus estudis i obtingué el títol de llicenciat en medicina. Posteriorment entrà a l’actual Bolívia, i exhaurit per les seves patologies va morir a Cochabamba el 1810, sense poder acabar el seu trajecte.

Commemoració del COMB

informació col·legial

enatjar el doctor

2 1. Pòster commemoratiu de l’“Any Josep Salvany i Lleopart”. 2. Monument al port de La Corunya en homenatge als nens orfes que partiren amb l’Expedició Filantròpica de la Vacuna.

Salvany és un exemple de responsabilitat vocacional, d’un home que, tot i ser conscient de les seves limitacions físiques, desenvolupà una gran activitat assistencial que seria l’admiració de generacions posteriors, i el paradigma en què s’haurien d’emmirallar les noves promocions sanitàries. Pensem, per tant, que Salvany havia de ser reivindicat a casa nostra per la seva dimensió assistencial i preventiva d’una malaltia infecciosa gravíssima com era la verola. P Manuel Escudé,

comissionat de l’“Any Josep Salvany i Lleopart”

1 Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/ Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2009 es va complir el novè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a l’obtenció del DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre desembre de 2007 i desembre de 2009. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Abril Carreres, Àngels Alba Moreno, Francisca Alcolea Garcia, Rosa M. Alcorta Loyola, Ignacio Alvarez Serra, Javier Andreu Oliete, Isabel Antolin Santaliestra, Alberto Balagué Peláez, Carme Balcells Sàiz, Trinitat Barceló Cormano, Maria Elena Bartlett Bosch, M. Carmen Batista Miranda, José Emilio Belver García, David Berjaoui Najib, Hussein Blasco Riera, Edmon Borras Boneu, Maria Gloria Buxeda Noves, Josep Caballero Sarmiento, Rafael Carmona González de Chaves, M. Dolores Casellas Bartumeus, Joan Casellas de Asprer, Antonia Cervantes Sanchez, Miquel Culell Oliveras, Pere De la Barrera Dacasa, Olimpia De Luis Sánchez, Albert Farrús Lucaya, M. Blanca Ferrer Felis, Mireia Garra Moncau, Núria Gibert Ferrer, Immaculada Giménez Salinas Botella, Jorge M. Giménez Rubio, Josep Antón Giron Alonso, M. del Pilar Gonzalvo Orero, Carlos Graupera Nicolau, Betlem Hereter Romeu, Lourdes Herrero Campos, M. Ángeles Insensé Pons, Alberta Izquierdo Sanz, Màxim Jeremías Torruella, Javier Lerda, Mario Londono Sánchez, Oswald López Marina, Víctor Losa Dominguez, Jose Fernando Manubens Grau, Montserrat Marcos Vidal, Concepción Martín Martínez, M. Gloria

Massons Cirera, Josep Mesa Toledo, Edilia Molera Bartrolí, Marta Morgades Trabal, M. Carme Muñoz Fernández, M. Isabel Naya del Río, M. del Carmen Oriol Peregrina, Mercè Pacreu Terrades, Susana Pascual Martínez, Maria Angela Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Bote, Ferran Pérez Santos, Josep M. Pérez Velasco, Cristina Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon Puyuelo Lanao, Trinidad Ramírez Rueda, Isabel Ramos Acero, Clara Reus Agustí, Assumpta Ribé Subirà, Natàlia Ribera Gonfaus, Mercè Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul Sabartés Fortuny, Ricard Sahún Font, Rita Sahuquillo Llamas, Joan Carles Salas Medina, Maria Josefa Sánchez Borrego, Rafael Sánchez Raya, Judith Sarlat Ribas, Miguel Ángel Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar Surkov, Sergey I. Ticó Falguera, Neus Torruella Barraquer, Lluis Tresserra Casas, Francisco Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Candiot, Francisco Rafael Vidal Elias, Josep M.

Col·legi Oficial de Metges de Girona Arxer Tarrés, Antoni. De Gironella Bertran, M. Rosa Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Dolz Andrés, Fernando Ramírez Lafita, Francisco Romero Nogués, Francisco

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es

informació col·legial

Commemoració del COMB

Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va inaugurar, el passat 25 de novembre, una placa commemorativa en homenatge al doctor Pere Gabarró (1899-1980). Amb aquest acte es clou l’“Any Dr. Pere Gabarró i Garcia”, que el COMB ha dedicat a la figura d’aquest destacat metge, introductor de la cirurgia plàstica a Catalunya, amb motiu del 110è. aniversari del seu naixement. La placa està situada a l’avinguda Diagonal, 598, edifici que havia allotjat el domicili i la consulta del doctor Gabarró.

D’esquerra a dreta, Jordi Varela, director gerent de l’Hospital de Sant Pau; Carles del Cacho, president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica; Jaume Masià, comissionat de l’“Any Dr. Pere Gabarró i Garcia”; Pere i Monty Gabarró, fills del doctor Gabarró; Miquel Bruguera, president del COMB; Sara Jaurrieta, regidora del districte de SarriàSant Gervasi; Jordi Bachs, director gerent de la Fundació Privada Hospital de Sant Pau, i Joaquim Jornet, director de l’Assessoria Jurídica de la Fundació Privada Hospital de Sant Pau.

L’“Any Dr. Gabarró” es clou amb la col·locació d’una placa commemorativa

aume Masià va ser el primer a parlar, destacant que aquest havia estat “l’últim acte oficial” de l’“Any Dr. Pere Gabarró i Garcia”, i que havia esta “un orgull” per a ell mateix “com a comissionat de l’Any Pere Gabarró”, com també “per a l’Hospital de Sant Pau i per a la cirurgia plàstica catalana”, haver celebrat aquesta commemoració. Miquel Bruguera va ressaltar que el doctor Gabarró “va ser un dels pioners de la cirurgia plàstica, i qui va dirigir la primera unitat de cirurgia plàstica a Catalunya”. En traçar un breu perfil biogràfic de Pere Gabarró, el president del COMB va explicar que “la guerra va obligar el doctor a exiliar-se a Anglaterra i, en tornar, no se li va permetre l’exercici professional més enllà de la seva activitat privada a la consulta d’aquest edifici”. Bruguera va explicar que amb la col·locació de plaques commemoratives el Col·legi de Metges pretén “donar continuïtat a l’homenatge a personalitats destacades” de la història de la medicina de Catalunya, figures “que han fet molt per la medicina catalana, però que moltes vega-

des no han tingut un reconeixement en vida, fet que des del COMB tractem d’esmenar”. Sara Jaurrieta va afirmar que “les persones són presents mentre les recordem” i que “és de justícia ressaltar les aportacions” dels ciutadans de Barcelona. En aquest sentit, la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi va exposar “l’orgull de disposar d’espais on es ressalti la memòria de les persones que construeixen la ciutat”. Finalment, Monty Gabarró, filla del doctor Gabarró, i Miquel Bruguera van descobrir la placa commemorativa davant els presents congregats a l’acte, entre els quals es trobaven Jordi Varela, director gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Carles del Cacho, president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica; Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB, i Ramon Trias, expresident del COMB, entre d’altres professionals, coneguts i familiars del doctor Pere Gabarró i Garcia. P

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va lliurar, el passat novembre, les beques “Dr. José Luis Bada” 2009 per a la formació de metges cooperadors. Aquestes beques, que han celebrat la seva setzena edició, tenen l’objectiu de promoure la formació de metges en temes relacionats amb la cooperació. L’Àrea de Cooperació del COMB va organitzar, amb motiu d’aquest acte institucional, una taula rodona sota el títol “Pandèmies de rics, epidèmies de pobres. Què té la grip A que no tinguin les malalties oblidades?”, que va comptar amb la participació d’experts en temes de Medicina Tropical i Salut Internacional.

Jaume Roigé, tresorer del COMB; Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB; Pere Albajar, del Control of Neglected Tropical Deseases de l’OMS; Josep Maria Jansà, director del Màster de Salut Internacional i Medicina Tropical de la UAB i metge epidemiòleg de l’Agència de Salut Pública de Barcelona; Jordi Craven-Bartle, tresorer de la Secció de Metges Cooperadors; Vicenç Cararach, assessor de Medicus Mundi; Jordi Gomez Prat, coordinador Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de Drassanes ICS; Andrea Corominas, secretària de la Secció de Metges Cooperadors, i Núria Rovira, becada l’any 2008, amb els guardonats de les beques “Dr. José Luis Bada” 2009.

El COMB lliura les beques “Dr. J 2009 per a la formació de metge

es beques “Dr. José Luis Bada”, dotades el 2009 amb 26.500 euros, estan integrades dins el programa de Cooperació i Ajut Humanitari que impulsa el mateix Col·legi de Metges de Barcelona a través de la seva Àrea de Cooperació. Aquest any, per primera vegada, entre els metges guardonats hi ha dos professionals estrangers, provinents de Moçambic i Brasil, becats per ampliar la seva formació acadèmica a Catalunya. Les beques es van atorgar als doctors João Hugo Abdalla, Àngela Aramburo, Abel Dos Santos, Ángela Martínez, Oriol Mitjà, Ariana Vall i Anna Vall-Llosera. La presentació de l’acte la va fer Jaume Roigé, tresorer del COMB, i Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB, va moderar la taula rodona sobre “Pandèmies de rics, epidèmies de pobres. Què té la grip A que no tinguin les malalties oblidades?”. Al debat, hi van participar Pere Albajar, del Control of Neglected Tropical Deaseases de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra (Suïssa); i Josep Maria Jansà, director del Màster de Salut Interna-

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

cional i Medicina Tropical de la UAB i metge epidemiòleg de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Per altra banda, Núria Rovira, que va rebre una beca “Dr. José Luis Bada” l’any 2008, va exposar l’experiència dels seus projectes de cooperació a Sierra Leone i la India. Jaume Roigé, va destacar que “un dels temes als quals el COMB ha dedicat i dedica un esforç considerable són els de la formació i, concretament, el de la formació dels metges cooperants, de fet ja fa setze anys que el Col·legi, en diferents iniciatives, participa, impulsa i promociona la formació en la cooperació”. Va afegir Roigé que “el Dr. Bada va ser un dels que va participar en l’inici dels programes de cooperació del COMB i va ser un referent per a nosaltres; per això, després de la seva mort li vàrem dedicar aquests premis i porten el seu nom”. Roigé va informar que “l’Assemblea de Compromissaris de l’any passat, en virtut que hi havia un excedent del pressupost del Col·legi, va proposar que es dediqués al món de la cooperació, i així ho hem fet, i dels cinc premis que inicialment estava pensat donar, ha

àrea de cooperació

informació col·legial

José Luis Bada” es cooperadors

estat possible augmentar-ho a set”. Xavier de las Cuevas, en la presentació dels ponents de la taula rodona, va informar de la creació de la Secció de Metges Cooperadors i que ja són 170 els metges que s’hi han adherit, i va convidar els assistents a apuntar-s’hi. El president de la Secció de Metges Cooperadors va dir sobre el tema de la taula rodona que “s’havia buscat un enfocament diferenciat” i va afegir “que la preocupació de la salut pública relacionada amb les pandèmies poc té a veure amb les prioritats de salut de forma sostinguda i continuada que es detecten en els països de baixa renda”.

Les beques “Dr. José Luis Bada” L’any 1993, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va impulsar la creació de les beques “Dr. José Luis Bada”, per a metges cooperadors, amb l’objectiu principal de promoure la formació de metges cooperants i per millorar, en la mesura de les seves possibilitats, les condicions sanitàries dels països en vies de desenvolupament. Des d’aleshores, s’han concedit beques per un total superior als 300.000 euros. P

1. D’esquerra a dreta: Pere Albajar, Xavier de las Cuevas, Jaume Roigé, Josep Maria Jansà, Núria Rovira, en la taula rodona sobre “Pandèmies de rics, epidèmies de pobres. Què té la grip A que no tinguin les malalties oblidades?” 2. Abel Dos Santos i Xavier de las Cuevas. 3. Josep Maria Jansà i Sra. Caragol, que recull la beca en nom d’Àngela Aramburo. 4. Pere Albaixar i Jordi Gómez Prat, que recull la beca en nom de João Hugo Abdalla. 5. Núria Rovira i Ángela Martínez. 6. Oriol Mitjà i Jordi Craven-Bartle. 7. Vicenç Cararach i Ariana Vall. 8. Andrea Corominas i Helena Roig, que recull la beca en nom d’Anna Vall-Llosera. Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Abel dos Santos, el vuitè oftalmòleg moçambiquès en un país amb més de 20 milions d’habitants

àrea de cooperació

1. Abel dos Santos a Barcelona. 2. i 3. Abel dos Santos realitzant consultes i intervencions quirúrgiques a l’Hospital Provincial d’Inhambane .

l món hi ha actualment 314 milions de persones que experimenten deficiències visuals greus: 45 milions són cegues i 269 milions tenen baixa visió, gairebé la meitat d’elles a causa de defectes de refracció no corregits. El 90% de la gent cega viu en els països més necessitats, mentre que el 80% de la ceguesa és curable o es pot prevenir mitjançant tècniques relativament senzilles a les quals els territoris més pobres no poden accedir. Les malalties de la vista en els països amb pocs recursos limiten la capacitat dels seus habitants de ser autosuficients, impedint-los fer tasques tan bàsiques com estudiar, treballar o atendre la família. La Fundació Ulls del Món és una entitat sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que treballa des de l’any 2001 per prevenir i combatre la ceguesa evitable als països més desfavorits. Ho fa impulsant projectes de cooperació al desenvolupament oftalmològic que tenen la capacitació dels recursos locals com a principal actuació, sense oblidar el control de les patologies oculars, el desenvolupament de les infraestructures i l’assistència sanitària primària. Un dels projectes de la Fundació es desenvolupa a Moçambic, el sisè país del món amb un índex de desenvolupament més baix segons el Programa 48

de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Al país hi ha unes 180.000 persones cegues i 720.000 amb problemes oculars, majoritàriament a causa de patologies corneals, glaucoma, desnutrició, traumatismes i malalties degeneratives, segons dades del Pla Nacional d’Oftalmologia 2007-2010. El país africà compta amb unes especialitats mèdiques poc desenvolupades, especialment les que no són considerades prioritàries com ara l’oftalmologia, situació que es posa de manifest, entre d’altres coses, amb la falta de personal especialitzat. Per superar aquesta mancança, Ulls del Món posa un èmfasi especial en la capacitació dels professionals sanitaris moçambiquesos, ja sigui a través de l’organització de cursos en subespecialitats per als oftalmòlegs i residents de l’Hospital Central de Maputo, unitat sanitària de referència del país, o bé amb la transmissió de coneixements al personal sanitari de l’Hospital Provincial d’Inhambane, centre principal de les actuacions d’Ulls del Món, en el marc de les comissions medicoquirúrgiques organitzades de forma periòdica. Però la gran aposta d’Ulls del Món a terres moçambiqueses ha estat la formació d’un oftalmòleg local. Es tracta d’Abel dos Santos, que aquest 2010

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

ha finalitzat la seva especialització després de quatre anys de formació en règim compartit entre Barcelona i Moçambic. Ho ha fet gràcies a una beca atorgada per la Fundació Ulls del Món i que ha comptat amb el suport del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de les Beques “Dr. José Luis Bada” per a la formació de metges en matèria de cooperació, que ha permès cobrir les despeses d’estada, desplaçaments i manutenció, entre d’altres. També hi ha col·laborat el Memorial Cristobal Garrigosa i l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS). El metge moçambiquès fa una valoració molt positiva de la formació realitzada a l’Hospital de l’Esperança: “La beca m’ha permès adquirir molts coneixements. He conegut coses que a Moçambic no podria haver après mai, ja que al meu país la formació hagués estat més abstracta i aquí és real, per tal com es disposa de més recursos humans i materials. He après noves tècniques, he assistit a congressos, he participat en discussions tècniques...” Abel dos Santos també destaca el benefici personal que li ha aportat aquesta iniciativa, ja que “a Barcelona hi ha gent de tot el món i he pogut intercanviar opinions i completar el meu coneixement universal. Tot això ajuda a tenir una millor rela-

El metge s’ha especialitzat a l’Hospital de l’Esperança gràcies a una beca del Col·legi de Metges i la Fundació Ulls del Món

informació col·legial

ció amb la gent i en definitiva amb els pacients, ja que els metges no ens podem conformar amb visitar i donar receptes, sinó que hem d’aportar alguna cosa més”. Està previst que Dos Santos realitzi un examen al seu país natal en el transcurs d’aquest any per obtenir el títol. Una vegada superada la prova, s’incorporarà al Servei d’Oftalmologia de Moçambic per tal de desenvolupar funcions d’atenció oftalmològica, dirigida especialment a la població més desfavorida, tal i com es va comprometre en el moment d’iniciar els seus estudis. Abel dos Santos es convertirà, d’aquesta manera, en el vuitè oftalmòleg nacional del país africà, una xifra realment baixa si és té en compte que té una població de més de 20 milions de persones. El professional becat per Ulls del Món parla de les seves expectatives professionals: “Sento amor pel meu país i tinc una gran voluntat d’ajudar-lo, la mateixa que em va portar a abando-

nar-lo per seguir la beca. Vull contribuir a millorar la situació de les persones amb problemes oculars i a ajudar el país a fer un pas endavant. Això es concreta a assistir la gent i patir amb ells, al seu costat. En cap cas sóc un salvador, però intentaré curar i millorar la vida al màxim nombre de persones possible”. El metge moçambiquès té clares les prioritats que ha de seguir el seu país per tal de millorar la situació sanitària i oftalmològica. Per Dos Santos, “el tema de personal és encara insuficient. És vital que el Ministeri de Salut aposti per la formació i, en aquest sentit, hauria de situar com a mínim un oftalmòleg a cada província i després donar-li suport amb material i motivació. Pel que fa als recursos materials, caldria fer un pas endavant ja que es depèn de les donacions exteriors i això fa que de forma periòdica hi hagi buits a l’estoc i el país es quedi sense materials”.

Unes paraules que van en la línia dels objectius de la Fundació Ulls del Món, que estableix com a premisses de les seves actuacions la sostenibilitat, de manera que els països en els quals treballa puguin ser autosuficients a mig termini, i la permanència, adquirint un compromís amb la població i amb les autoritats d’aquests territoris perquè puguin fer un pas per sortir de la situació de pobresa en què es troben. Moçambic n’és un. P Fundació Ulls del Món

FONS DEL METGE POBRE A. SOLER DANIEL Mitjançant aquesta nota volem deixar constància del nostre agraïment a tots els metges jubilats, i molt especialment a aquells que han contribuït generosament a la petició d’ajut que vam fer, com cada any, aquest Nadal. Moltes gràcies. La carta personal que volem fer de regraciament l’enviarem a l’abril-maig, aprofitant que juntament amb l’escrit farem la tramesa de la certificació a l’efecte de la desgravació a la declaració de renda.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

àrea de cooperació La majoria dels països en vies de desenvolupament encara són lluny dels avenços mèdics. I els pacients de malalties oblidades continuen lluitant amb molt poques armes. Metges Sense Fronteres (MSF) ha engegat una campanya amb l’objectiu de revertir aquest oblit. Si vols saber més sobre la campanya: www.yonolvido.org La Chanda contra el kala-azar

Els últims de la fila es rebel·len Metges Sense Fronteres llança una campanya en favor de milions de malalts oblidats habitual és complicat d’administrar i molt tòxic. I encara que hi ha alternatives més efectives, són molt més cares. Som a l’hospital d’Hajipur, estat de Bihar, al nord de l’Índia, on MSF ha tractat amb èxit més de 2.000 pacients de kala-azar en poc més d’un any. La Chanda i la seva àvia són de la casta dels musahar (caçadors de rates), una de les més baixes de l’Índia. No fa gaire, se’ls negava fins i tot el dret a dur sabates. L’àvia de la Chanda ni tan sols creia que la seva néta podria guarir-se d’una de les pitjors malalties que hi ha. La nena ha rebut de manera gratuïta un nou tractament molt efectiu, però encara és molt car i el produeix un sol laboratori.

En Sam contra el VIH

Sam somrient. Viu a la capital de Cambodja. La seva mare, la Luek Dane, de 42 anys, seropositiva com ell, li prepara cada dia mitja pastilla i un xarop que el nen pren quan arriba a casa. Ella pren sis comprimits diaris des de fa uns anys. El pare d’en Sam va morir sense que se sabés ben bé de què. Més de 15 milions de nens han perdut algun dels seus progenitors per la pandèmia de la sida. Mare i fill saben que haurien de prendre el tractament per a tota la vida. MSF els el dóna gratis. Això és possible perquè l’entrada en el mercat de medicaments genèrics va fer que els preus de tots els antiretrovirals baixessin. Però, a poc a poc, la Luek i en Sam generaran resistències i necessitaran fàrmacs de segona línia que ara són més cars.

En Juan contra el Chagas

i ha més de dos milions de nens amb VIH al món. El 90% d’aquests nens són a l’Àfrica subsahariana. Una de les causes principals és l’altíssima taxa de transmissió de mares a fills (durant l’embaràs, el part o l’alletament). Mentre que als països desenvolupats aquesta taxa és inferior al 2%, a l’Àfrica subsahariana arriba fins al 40%. Aquesta tràgica diferència fa que sigui molt urgent aplicar els programes de prevenció de la transmissió del VIH de mares a fills als països en desenvolupament. “Vaig a escola, però no sóc el primer de la classe perquè jugo molt”, diu en

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

n Juan Romero és un dels molts nens que viuen en zones rurals de Guatemala. Ha fet un llarg camí fins a la ciutat d’Olopa per fer-se la prova del Chagas. Fa 100 anys que el doctor brasiler Carlos Chagas va descobrir aquesta malaltia parasitària, transmesa per una mena de xinxa molt comuna a les zones rurals més pobres de l’Amèrica Llatina, i li va donar nom. Endèmic i mortal, el Chagas causa 14.000 morts anuals i afecta entre 10 i 15 milions de persones. La majoria no saben que estan infectades.

uan a l’àvia de la Chanda li preguntes l’edat de la seva néta, triga a respondre i resol el compte amb els dits, dient “uns 10 anys, més o menys”. La nena parla poc, però quan et mira, veus que la malaltia ja no li enfosqueix els ulls. Tenia kalaazar (leishmaniosi visceral), que en hindi vol dir febre negra. És letal si no es tracta. Afecta dos milions de persones al món i en mata 60.000 cada any. La majoria de casos es concentra al nord de l’Índia, però també es dóna en països com Espanya, on afecta pacients de sida. El kala-azar es transmet per la picada d’un mosquit que porta el paràsit Leishmania donovani. És difícil diagnosticar-lo perquè es confon amb altres malalties tropicals i s’estima que prop d’un 70% dels casos no es detecta. El tractament

informació col·legial

MSF ha ajudat a introduir el diagnòstic i el tractament del Chagas en els protocols de salut dels països on ha dut a terme projectes, com Guatemala, Nicaragua i Bolívia. Fa poc, l’Organització Panamericana de la Salut s’ha compromès a l’eradicació de les malalties oblidades al continent. Un compromís esperançador i ambiciós que s’ha de veure reflectit en la disponibilitat de serveis de diagnòstic i tractament d’aquestes malalties als centres de salut primària.

grat els avenços en el desenvolupament de nous medicaments i altres investigacions, la malaltia encara no té aturador.

En Daniel contra la malaltia de la son

“L

La Joceline contra la malària

T L

a malària o paludisme és la principal causa de mort infantil al món. Afecta la meitat de la població mundial, amb 247 milions de casos i gairebé 900.000 morts l’any. El 91% d’aquestes morts es registra a l’Àfrica subsahariana i el 85% correspon a menors de 5 anys. La jove Joceline Palo viu amb poques coses, com la majoria de la gent de Danané, al nord-oest de la Costa d’Ivori: el terra, una mica de sostre i uns pocs estris de cuina. Quan queden restes d’aigua, el mosquit que transmet la malària hi deixa els ous i ho converteix tot en el seu viver. “Abans tenia una mosquitera, però un dia es va cremar amb el foc de la cuina”. Del poc que tenia, la Joceline va perdre la seva única arma contra la malaltia. El mosquit anòfel és portador del paràsit que causa la malària, el tipus més perillós del qual és el Plasmodium falciparum. Durant anys s’han emprat tractaments amb cloroquina i altres antipalúdics, però el paràsit ha creat resistències i han deixat de ser eficaços. En la darrera dècada s’estan utilitzant noves combinacions, molt més efectives, que contenen derivats de l’artemisinina. Però, mal-

Sols contra la tuberculosi

é 16 anys i es diu Daniel Gordon. És de Tambura, al sud del Sudan. Quan la seva família va fugir a la República Centreafricana pels conflictes que assolaven la seva regió d’origen, a en Daniel li va picar la mosca tse-tse. A la tornada, la família el va portar a una clínica de MSF, on es va comprovar que estava en la segona fase de la malaltia, amb símptomes com atàxia motora i pèrdua de coordinació de moviments. La mort és una possibilitat molt propera. Encara que la malaltia de la son es va arribar a controlar en els anys trenta, en la dècada dels setanta, i a causa en gran part dels conflictes armats, va tornar a expandir-se per l’Àfrica. Per combatre-la, les armes són encara molt febles: el diagnòstic és difícil i el tractament habitual és complicat i massa tòxic. Però no es tracta només de trobar tractaments millors, sinó que estiguin adaptats a les condicions de vida d’en Daniel i de centenars de milers de persones a l’Àfrica. Quan deixi l’hospital, ell i la seva família tornaran a amagar-se a la muntanya per por dels grups armats. Allà, altres enemics que no es veuen tornaran a posar el seu somni en risc.

a doctora em va preguntar què pensava fer amb el meu fill si continuava malalta. Em va dir que es quedaria sol i que el meu deure com a mare era guarir-me.” L’Astghik té 28 anys i un nen preciós de 5. Viu a Turquia des de fa quatre anys, però va començar a tossir i a suar a les nits, va anar al metge i li van diagnosticar TB multiresistent. Encara que és comuna a l’Europa de l’Est, té un tractament molt car. La van derivar a Erevan, la capital d’Armènia, on un equip de MSF l’ha posat en tractament. Diu que ara es troba millor, però que li fa por recaure. A Erevan coneixem altres pacients, com en Jacob, que ens rep a casa seva en un barri obrer de la ciutat. En Jacob està en la darrera fase de tractament. És com si s’haguessin oblidat, no de la malaltia, sinó dels qui la pateixen. En Jacob ens diu amb paraules el que ja es veu en els seus ulls: “estic sol”. P

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Assessoria jurídica

Novetats legislatives sanitàries

Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (setembre de 2009 - gener de 2010) 28/12/2009

BOE

28/12/2009

BOE

24/12/2009

BOE

23/12/2009

BOE

04/12/2009

DOGC

27/11/2009

DOGC

24/11/2009

DOGC

23/11/2009

DOGC

20/11/2009

BOE

19/11/2009

DOGC

16/11/2009

BOE

16/11/2009

BOE

09/11/2009

BOE

06/11/2009

BOE

06/11/2009

BOE

04/11/2009

BOE

03/11/2009

BOE

26/10/2009

BOE

26/10/2009

BOE

Directrius sobre estudis posautorització de tipus observacional per medicaments d’ús humà. Ordre SAS/3470/2009, de 16 de desembre. Llista de substàncies i mètodes prohibits en l’esport. Resolució de 18 de desembre de 2009. Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010. Llei 26/2009, de 23 de desembre. Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (Llei Òmnibus). Constitució Consorci Govern Territorial Salut Vallès Oriental Sector Central. Acord GOV/ 191/2009, de 24 de desembre. Calendari festes locals a Catalunya any 2010. Ordre TRE/511/2009, de 10 de novembre. ICAM. Adjudicació de serveis elaboració de dictàmens mèdics per valorar capacitat laboral treballadors. Creació Comissió Mixta DS i Entitats Municipalistes. Ordre SLT/492/2009, de 29 d’octubre. Calendari festes laborals any 2010. Resolució de 12 de novembre de 2009. Instruccions serveis de guàrdia de l’Institut Medicina Legal Catalunya. Resolució JUS/ 3207/2009, de 12 de novembre. Programa formatiu especialitat Oftalmologia. Ordre SAS/3072/2009, de 2 de novembre. Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública. Es deleguen competències en l’àmbit mèdic pericial. Resolució 430/38250/2009, de 2 de novembre. Regulació productes sanitaris implantables actius. Reial Decret 1616/2009, de 26 d’octubre. Regulació productes sanitaris. Reial Decret 1591/2009, de 16 d’octubre. Instruccions per a la compensació de despeses de transport en casos d’assistència sanitària. resolució de 21 d’octubre de 2009. Acord Comissió RRHH del SNS relatiu a les professions sanitàries de Dentista i de Metge Especialista en Cirurgia Oral i Maxil·lofacial. Ordre SAS/2952/2009, de 8 d’octubre. Programa formatiu especialitat Reumatologia. Ordre SAS/2855/2009, de 9 d’octubre. Programa formatiu especialitat Aparell Digestiu. Ordre SAS/2854/2009, de 9 d’octubre.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

30/09/2009

28/09/2009

22/09/2009 21/09/2009

03/09/2009

28/07/2009

30/07/2009

27/07/2009

26/01/2010

07/01/2010 07/01/2010 07/01/2010

07/01/2010

DOGC Pagament dels peritatges judicials a càrrec del Departament de Justícia. Ordre JUS/419/ 2009, de 17 de setembre. BOE Conveni de col·laboració MS i DS i DJ per a activitats de prevenció del VIH en centres penitenciaris. Resolució d’11 de setembre de 2009. BOE MIR: Convocatòria 2010. Data de l’exercici: 23 de gener de 2010. BOE Modificació RD 641/2009, de 17 d’abril que regula els processos de control del dopatge i els laboratoris d’anàlisis autoritzats. Reial Decret de 1462/2009, de 18 de setembre. BOE Bases reguladores de beques per a preparació ingrés al cos de Metges Forenses. Ordre JUS/2343/2009, de 27 d’agost. DOGC Aprovació Text refós de la Llei reguladora dels residus. Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol. DOGC Activitats de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la SS a Catalunya any 2009. Resolució TRE/2164/2009, de 9 de juliol. BOE Derogació Ordre de 7 de novembre de 1985 pel qual es determinen els medicaments d’utilització en medicina humana que han de dispensar amb o sense recepta. DOGC Publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. Resolució VCP/72/ 2010, de 12 de gener. DOGC Pressupostos Generalitat any 2010. Llei 25/ 2009, de 23 de desembre. BOE MIR 2010: Nomenament membres Comissions Qualificadores. BOE Llei 28/2009, de 30 de desembre, de modificació de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. BOE Conjunts de medicaments i els seus preus de referència. Ordre SAS/3499/2009, de 23 de desembre.

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Acupuntors

larment. També heu de saber que estem a la vostra disposició al nostre correu electrònic info@metgesacupuntors.org. Demanem des d’aquí als membres de la Secció d’Acupuntors que ens feu arribar el vostre correu electrònic a la Secretaria seccions@comb.cat, per poder seguir millorant la nostra comunicació i disminuir el consum de paper. P Albert Garcia i Janeras,

la Secció de Metges Acupuntors, aquest trimestre hem estat enfeinats organitzant la “4a. Trobada Internacional d’Acupuntura Mèdica” a Barcelona juntament amb la British Medical Acupuncture Society i la Sociedad de Acupuntura Médica de España. Aquest esdeveniment va ser tot un èxit, tant de participació de congressistes d’arreu del món com pel nivell científic de les ponències i comunicacions. Cal destacar que un membre de la nostra Secció va obtenir el segon premi a la millor comunicació oral, amb el tema “Tractament de les úlceres per pressió amb acupuntura”. Aquest fet ens alegra perquè demostra que podem fer grans treballs amb els nostres limitats recursos. Per altra banda, cal dir que seguim en contacte amb la comissió de l’Àrea de Relaciones con las Medicinas No Convencionales de l’OMC, per donar suport i treballar perquè l’acupuntura sigui exercida exclusivament per metges, veterinaris, odontòlegs i per diplomats en fisioteràpia i infermeria dintre de les seves competències. També cal informar-vos que estem preparant noves sessions de formació continuada de les que ja rebreu properament més informació. Dir-vos, per acabar, que hem renovat i millorat el web de la secció www.metgesacupuntors.org i que ens agradaria que el visitéssiu regu-

president en funcions de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

Secció Col·legial de Metges Cooperadors

Nova Secció Col·legial de Metges Cooperadors

ra fa un any que es va fer la primera reunió d’un equip de metges implicats en la cooperació sanitària i l’ajuda humanitària. D’aquella reunió en va sortir el propòsit ferm de crear una secció de metges cooperadors que aglutinés esforços per tal de millorar la nostra situació, donar-la a conèixer i facilitar dades d’interès a altres companys interessats en la cooperació. Per a això, es va constituir una junta gestora per agilitzar iniciar tots els tràmits burocràtics. Vàrem aconseguir el vistiplau de l’Assemblea de Compromissaris i la Secció es va poder inaugurar com a tal el dia 29 d’abril de 2009 en assemblea ordinària. Es va presentar una candidatura única que va ser votada per unanimitat i és la Junta actual que figura en la nostra pàgina web.

Des de llavors s’ha anat treballant. Una de les eines més importants i útils ha estat la creació de la pàgina web dins la pàgina web oficial del COMB. Aquesta pàgina, que s’està construint, ens permet estar en contacte “des de la distància” amb el col·lectiu de metges cooperadors o metges/sanitaris interessats en el tema i tenir-los al corrent dels temes que estem treballant. Actualment tenim quatre línies de treball obertes: Assegurances i responsabilitat civil; Laboral; Formació de docència i acreditació per a la cooperació, i Deontologia. Cada una d’aquestes línies intenta resoldre els problemes comuns que ens vàrem plantejar en les primeres reunions: Quina cobertura sanitària tenim? Qui respon per nosaltres en cas de problemes sobre el terreny? Quins problemes tenim amb els nostres llocs de treball habituals? Com podem millorar la nostra formació? Mica en mica s’han anat obrint portes, s’ha resolt el tema d’assegurances, s’ha creat un Curs de Formació Bàsica en Medicina Tropical i Salut Internacional per a l’any 2010 assequible als professionals que treballen a temps complet, s’està treballant en l’acreditació per a la cooperació, en la comissió deontològica i s’han iniciat converses amb el Sindicat i el COMB pel tema laboral. Tota aquesta feina necessita moltes hores i nosaltres necessitem el suport dels professionals interessats en la cooperació i l’ajuda humanitària per animar-nos a continuar i pensar que aquesta feina té un sentit i és útil. Aprofitem per demanar-vos la vostra confiança i estimular-vos a fer-vos-en socis. No costa diners, només cinc minuts per entrar a la pàgina web i clicar sobre Fer-se soci! Aquesta acció és important per a nosaltres i sobretot per a la cooperació sanitària. P Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges d’Estètica

Bronzejat artificial

inalment les cabines de bronzejat han estat incloses al grup de factors causants de càncer que elabora l’Agència Internacional d’Investigació sobre Càncer (IARC), la principal organització no governamental dedicada a avaluar les evidències científiques sobre aquestes qüestions. Han estat incloses al Grup 1, en tant que: • Al Grup 1, els agents enumerats són carcinogènics per als humans • Al Grup 2, els agents són probablement carcinogènics per als humans. • Al Grup 3, els agents són possiblement carcinogènics per als humans • Al Grup 4, els agents no són classificables com a carcinogènics per als humans • Al Grup 5, els agents són probablement no carcinogènics per als humans Tota la informació pot consultar-se a: http://www.iarc.fr/en/media-centre/ iarcnews/2009/sunbeds_uvradiation.php. Tot i així, és innegable que, encara que sempre hi haurà persones que s’oposin a aquests dictats, el bronzejat afavoreix i està de moda. A més a més, l’exposició solar en general i la radiació ultraviolada en particular aporten beneficis sobrerament coneguts. Per a la ment i per al cos. A la ment perquè és indubtable que la llum és un estímul fonamental dels nostres ritmes fisiològics circadians, i té un paper fonamental en la regulació del nostre estat d’ànim. En el cos perquè, per exemple, la radiació ultraviolada és necessària per sintetitzar la vitamina D, imprescindible en el metabolisme del calci que garanteix l’estat del nostre esquelet ossi. Tanmateix, l’exposició inadequada al sol o l’abús, a través de les radiacions i també de l’escalfor consubstancial tenen efectes negatius indiscutibles 54

sobre la pell i la circulació sanguínia. I això és el que, després de la revisió realitzada per vint científics independents de nou països diferents, entre els quals Espanya, ha portat la IARC a pronunciar-se. Diuen, per exemple, que les cabines de raigs UVA incrementen fins a un 75% les probabilitats de desenvolupar un melanoma cutani quan comencen a utilitzar-se abans dels trenta anys. Aquests efectes negatius són tals que, tot i a risc de ser reiteratius, els professionals que ens dediquem a la Medicina Cosmètica i Estètica hem revisat algunes recomanacions per a les persones que, malgrat tot, desitgin utilitzar les cabines de bronzejat; i les estem difonent en les nostres consultes. En primer lloc, han d’assegurar-se que estan utilitzant equips homologats i adequadament revisats conforme a la normativa vigent: Reial Decret 1002/ 2002, de 27 de setembre, pel qual es regula la venda i la utilització d’aparells de bronzejat mitjançant radiacions ultraviolades. Cal recordar que hi ha equips mèdics de raigs ultraviolats que s’utilitzen amb bons resultats per tractar algunes afeccions cutànies com la dermatitis i la psoriasi. Aquests tractaments han de realitzar-se sota control facultatiu i en centres mèdics homologats, i no en establiments comercials de bronzejat ni a casa amb llits solars per a ús domèstic. Està prohibida la publicitat que faci al·lusió a efectes beneficiosos o curatius per a la salut del bronzejat artificial. L’ús de làmpades de raigs UVA es desaconsella en dones embarassades, i està contraindicat en menors de 18 anys, en persones amb pells clares (fototipus I i II) o amb moltes taques o pigues. També, sense prèvia consulta al seu metge, en persones que hagin patit o pateixin alguna malaltia cutània; que estiguin prenent alguna medicació (hi ha fàrmacs fotosensibilizants); o que estiguin fent algun tractament cutani, mèdic o cosmètic. A l’usuari se l’haurà d’informar, per

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

escrit, dels riscos d’ús i signarà un document que ho certifiqui. Per minimitzar els efectes negatius de les làmpades de bronzejat artificial s’hauran de respectar els temps d’exposició recomanats i els intervals entre les sessions. És molt important, abans de començar la sessió, eliminar les restes de qualsevol crema o maquillatge; no convé utilitzar cremes bronzejadores. És imprescindible utilitzar protectors oculars homologats. En finalitzar cada sessió, és fonamental utilitzar una crema hidratant. Si apareixen ampolles i, sobretot, davant de qualsevol lesió cutània sospitosa, prioritàriament • si es fa més gran • si produeix mal o picor • si canvia de color o de forma • si té costres o sagna suspendre les sessions i anar immediatament a un especialista. En aquest punt, que de cap manera pretén ser alarmista i sí realista, convé recordar el que hem dit al començament: el bronzejat afavoreix i està de moda. Els nostres pacients volen prevenir i tractar l’envelliment cutani, i utilitzen la bioestimulació amb factors de creixement autòlegs, els pílings, els implants, el làser, la radiofreqüència, etc. Però alhora desitgen a la seva pell aquella clàssica coloració marró-bronze. Des de fa anys proposem “alternatives saludables” per posar-se morè. Són les que bronzegen sense sol i sense raigs UVA. Una de les més convincents, aprovada per la FDA i avalada per la Skin Cancer Foundation, és la utilització, en aplicació directa sobre la pell, de la dihidroxiacetona (DHA), producte incolor que s’obté de la bleda-rave i de la canya de sucre. Tot i amb això, encara que la DHA proporciona una petita protecció contra els raigs UVA, s’ha de realitzar una adequada protecció solar, per evitar els ja descrits efectes nocius. P J. Víctor Garcia,

president de la Secció de Metges d’Estètica

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

l dia 29 de setembre de 2009 fou aprovada per unanimitat a la Comissió de Sanitat i Consum del Congrés dels Diputats la Proposició No de Llei presentada pel PSOE en la qual s’insta el govern perquè “adopti les mesures necessàries perquè l’exercici de l’homeopatia es realitzi exclusivament per llicenciats en medicina i cirurgia”, amb la inclusió d’una esmena del PP sobre la necessitat que els medicaments homeopàtics amb indicació terapèutica siguin dispensats en farmàcies. Aquest suport unànime rebut per part dels grups parlamentaris és un aval a la tasca realitzada pels metges i farmacèutics d’Espanya des de 1833, especialment durant els darrers trenta anys que, a través del temps i de diferents sistemes socials i polítics, han evidenciat que l’homeopatia és un desig sentit per moltes persones que n’han descobert o utilitzat els beneficis. La Proposició No de Llei es va presentar amb els següents arguments: l’OMS considera l’homeopatia una medicina tradicional (OMS, 24 de gener de 2003, EB 111. R 12) i dóna suport a l’ús de les medicines tradicionals quan aquestes han demostrat ser útils per als pacients i presenten un risc mínim. Per la seva banda, l’OMC considera que tota teràpia, sigui convencional o no, és un acte sanitari i exigeix un diagnòstic previ, una indicació terapèutica i una aplicació d’aquesta i que, per tant, ha de ser realitzada per un professional qualificat i legalment autoritzat. L’exercici de l’homeopatia és un acte sanitari per al qual, d’acord amb la legislació i en concret amb la LOPS, es requereix la possessió del corresponent títol oficial. Les consultes de medicina homeopàtica existents en el territori nacional

contribueixen a la sostenibilitat del sistema sanitari. En nom dels membres de la Secció d’Homeopatia del COMB, agraïm a tots els grups parlamentaris el suport rebut. P

Assumpta Mestre Blabia,

presidenta de la Secció d’Homeopatia del COMB

Secció Col·legial de Metges Jubilats

La Secció de Metges Jubilats ha ajudat al desenvolupament dels programes socials del COMB

a Secció de Metges Jubilats del Col·legi de Metges de Barcelona ha seguit les seves activitats d’acord amb el camí que es va marcar fa un temps. Per una part, ajudant al desenvolupament dels programes “socials” que ha establert, amb un gran encert, la Junta de Govern del Col·legi. La Secció col·labora intensament en les tasques portades a terme pel Programa de Protecció Social, fins al punt que un dels membres de la Junta de Govern de la Secció, Carme Martín i Vega, s’hi dedica plenament amb notable eficàcia. Per altra part, s’han desenvolupat les activitats lúdiques previstes, que permeten que els jubilats es retrobin i gaudeixin, almenys un cop per setmana, de la mútua companyia i també d’un programa cultural, variat i de gran qualitat. Aquest curs, a partir del proppassat 6 d’octubre, han ocupat la tribuna de la sala d’actes del Col·legi: el president; en Joaquim Ramis i Coris, per donar la benvinguda a l’inici del curs; la soprano Anna Alàs i el pianista Rafael Salinas, amb un excel·lent concert; el ben conegut escriptor Vicenç Villatoro, que

va dissertar sobre “La medicina i cultura jueves a la Corona d’Aragó”; el ben valorat August Moragas i Redecilla, que va parlar sobre “L’objecte com a subjecte de la pintura”; el periodista Agustí Pons, que féu una “Visió crítica del segle xx”, i s’acabà el trimestre amb “Les figures del pessebre”, a càrrec de Joan Plaja i Massip. Es feren dues visites a museus: a la Fundació Rocamora (pintura, escultura, vestits i vaixelles) i a l’espai de pintura contemporània “Can Framis”. Triat per en Pere Martinez i López es va projectar la darrera pel·lícula del cicle Art i Cine: La nit americana de François Truffaut, i es començà el cicle de cine còmic –que durarà tot l’any– amb la projecció de Luces de la ciudad de Charles Chaplin. Com és costum anualment, el dia 3 de novembre la Secció es va encarregar d’organitzar la Missa de Difunts en memòria dels companys morts durant l’any. A primers de novembre, revivint una tradició que la majoria dels metges jubilats havien seguit, es va fer una lectura de Don Juan Tenorio, coordinat per Jordi Mañer i Masdeu.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Secció Col·legial de Metges Homeòpates

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

Les sessions d’òpera (música i comentaris) a càrrec del mestre Roger Alier s’iniciaren el dia 18 de novembre i continuaren el 15 de desembre, amb més entusiasme que mai, ja que Mozart sempre ens desperta. I per arrodonir-ho, alguns dels jubilats es desplaçaren a Còrdova a gaudir de les belleses de la ciutat dels califes. Està ja programat tot el trimestre gener-març de 2010. I s’ha de recordar que –com cada any– aquest darrer mes de desembre es publicaren les convocatòries dels concursos de relat breu, poesia, fotografia i pintura, als quals es poden presentar tots els companys dels col·legis catalans. P Josep-Anton Martí i Mercadal,

secretari de la Secció de Metges Jubilats

Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Acte de lliurament dels diplomes acreditatius de capacitació en sinologia i patologia mamària

om molts ja sabeu, el dijous 22 d’octubre de 2009 es va celebrar a la sala d’actes del nostre Col·legi de Metges, el I Acte de Lliurament dels

Diplomes Acreditatius en Capacitació en Sinologia i Patologia Mamària. Va presidir l’acte el secretari del Col·legi, Jaume Padrós i hi van assistir: com a representant de la Generalitat, Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; el director de l’Oficina Tècnica d’Acreditació, Alex Ramos; el president de la Secció, Joan Janer, i Miquel Prats, director del Màster en Sinologia i Patologia Mamària per la UB, va llegir una conferència magistral “La Sinologia: Reconeguda i desconeguda”. Per acabar, vam gaudir de la presència de la cantant Luz Casal, que va explicar la seva experiència personal i va ser molt aplaudida per la sala. Es van lliurar els 16 primers Diplomes de Capacitació en Sinologia i Patologia Mamària als doctors Martí Vicenç Algueró, Javier Bisbal, Joaquim Carabias, Lilian Casas, Enric Cristobal, Pere Culell, Javier Encinas, Adelaida Fandos, Montserrat Herranz, Joan Janer, Ernest Just, Beatriz Pérez, Mariola Pérez, Miquel Prats de Puig, Lluís Solernou i Gabriel Zanon. A tots ells, moltes felicitats, i agraïm des d’aquí la presència de les personalitats i de la bona audiència que vàrem tenir. P Joan Janer i Torné,

president de la Secció de Sinologia i Patologia Mamària

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Comunicacions Rehabilitacions i Suspensions de l’exercici professional Rehabilitacions

esprés d'haver regularitzat la seva situació col·legial, el Plenari de la Junta de Govern del COMB, en sessió del dia 22 d’octubre de 2009, ha acordat aixecar la suspensió de l'exercici professional que el mateix Plenari havia acordat anteriorment al doctor George Stephens Bowie. P

D’esquerra a dreta: Joan Janer, president de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària; Luz Casal, cantant gallega; Jaume Padrós, secretari del COMB; Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Miquel Prats, director del Màster en Sinologia i Patologia Mamària per la UB, i i Alex Ramos, director de l’Oficina Tècnica d’Acreditació (OTA), en l’acte de lliurament dels diplomes acreditatius de capacitació en sinologia i patologia mamària.

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials

Els dies 27 i 28 de novembre de 2009 es van celebrar a l’Hotel Icària de Barcelona, les 4es. Jornades Multidisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran. Experts en l’àmbit sociosanitari es van reunir, de nou, per apostar pel treball en equip. Les Jornades van ser organitzades pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, el Col·legi Oficial de Diplomats en Treball social i Assistents Socials de Catalunya, el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Es va destacar que jornades d’aquesta mena serveixen per cohesionar el sector i es va incidir en la necessitat de treballar en equip. S’ha de donar una visió més global i no tant des del punt de vista d’un professional en concret. L’atenció sociosanitària és complexa perquè no sols tracta sobre la salut de la persona, sinó que també és un tema social que implica la part humana. En aquest sentit, es va defensar la multidisciplinarietat en les residències. Aquesta edició es va centrar en temes delicats i a la vegada complexes. Divendres matí es va dedicar a temes d’àmbit jurídic. Es va parlar dels maltractaments econòmics a les persones grans, concretament de: polítiques de sensibilització dels professionals de les residencies envers altres professionals implicats en el procés, com notaris, empleats de caixes d’estalvi i bancs i també envers les mateixes persones grans; treballar amb guies i protocols; fer reflexions sobre el concepte actual de la família. En la segona taula del dia es va parlar de la protecció del presumpte incapaç. Es poden destacar diversos aspectes d’aquesta taula: s’han d’introduir

canvis en el nostre llenguatge i passar de parlar del procés d’incapacitació al procés de modificació de la capacitat; s’ha de sensibilitzar la població abans que arribi a la situació d’iniciar el procés de modificació de la capacitat, per informar-la, entre d’altres coses, dels tres documents que hi ha al seu abast: el document d’autotutela, el testament vital o de voluntats anticipades i el poder especial; l’informe Sitges 2009 és un document que pot ajudar a delimitar, molt bé, quina és la capacitat de la persona; l’aplicació dels protocols durant aquests processos i que hi ha diversos tipus de modificacions de la capacitat: la total, la parcial i la curatela; fer informes complets, clars i entenedors a la fiscalia, pot ser competència de tots els professionals implicats en el procés d’atenció a una persona; contribuir a teixir relacions d’estima, entre els membres de la família, qüestió clau a l’hora d’afrontar un procés d’aquest tipus. Al llarg de la tarda les Jornades es van introduir en el món farmacològic i dels tractaments, amb la qual cosa vàrem poder concloure que: manquen estudis per assegurar la “llegenda urbana” que afirma que la despesa sanitària és més gran en les residències; manquen estudis, en poblacions ancianes, amb la tipologia de les persones grans de les residències que indiquin els tractaments d’elecció més adequats davant les diferents patologies; quan es deleguen les activitats, com l’administració de medicaments, els professionals responsables, en

aquest cas les infermeres, mai deleguen la responsabilitat; s’ha de promoure la cultura de notificació d’errades de medicació durant tot el procés, sempre amb l’objectiu de vetllar per la seguretat de les persones grans. La jornada de divendres va concloure amb la taula: escoltem els crits de la persona amb demència, en la qual va sorgir una frase molt interessant: “pensar en la persona que crida, no en el crit de la persona.” S’ha de posar especial atenció en tots els factors que poden ser causa d’aquest tipus de comportaments, tant físics com psicosocials i no deixar de banda que, en una situació d’aquest tipus, en estar molt afectada la capacitat d’interrelació, l’estil de comunicació afectiu és bàsic. Dissabte matí hi va haver una mirada, èticopràctica, sobre el tema de la disfàgia, en la qual es va revisar el maneig a l’hora d’alimentar les persones amb aquest problema i els elements que poden ajudar a decidir quan, com, per què i per a què posar una sonda nasogàstrica. S’han de fer algunes reflexions en aquest sentit: quines són les conseqüències d’aquest problema?; quant de temps s’empra a donar de menjar a les persones grans en les residències?; com es pot actuar per donar de menjar amb seguretat? Finalment, la mirada al tractament de les úlceres per pressió va ser la darrera taula de les Jornades. Les Jornades varen comptar amb l’assistència de més de 225 professionals, que es van mostrar satisfets amb el desenvolupament

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

Secció Col·legial de Metges de Residències Geriatriques

informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials V

d’aquestes. En acabat, es va sol·licitar als participants que complimentessin una enquesta de valoració per conèixer les impressions i els punts a reforçar i la valoració mitjana d’aquestes va ser de 8 sobre 10. Es va comptar amb el suport institucional del Departament de Justícia, Departament de Salut i Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi van col·laborar Alzheimer Catalunya Fundació, Associació Catalana Plataforma de Residències per a la Gent Gran, European Confederation of Care-Home Owners – ECHO, Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya – FATEC, Federació d’Entitats d’Assistència a la tercera edat sense afany de lucre, Federación Nacional de Centros y Servicios de Mayores, INFOELDER, Sociedad Española de Médicos de Residencias – SEMER, Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica i Societat CatalanaBalear de Geriatria i Gerontologia. En l’exposició comercial varen estar presents les següents empreses: Cantabria, Esteve, Fresenius Kabi, Grünenthal, GSK, Pharmagenus, Rovi i Vegenat. També hi van col·laborar, tot i que no hi van estar presents, Lappset i Nutricia. Les Jornades van obtenir 1,5 crèdits per part del Consell Català de la Formació Mèdica ContinuadaComisión de Formación Continuada de las Profesiones Sanitarias. P Josep Gasol i Lascorz,

president del Comitè Organitzador

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

En record de

Maria Oliveras Collellmir (1910-2009) Pionera en l’anestèsia

aria Oliveras és un exemple de dona que va haver de lluitar per poder realitzar la seva vocació, intensament treballadora i introductora de nous elements per al progrés de la seva especialitat. Va desenvolupar la seva tasca en el camp de la medicina i les anàlisis clíniques, encara que la seva petjada ha estat més important en l’anestèsia. Va morir a Barcelona, gairebé centenària, amb noranta-nou anys, el 5 de novembre. El Col·legi de Metges de Barcelona li ha dedicat el darrer número dels seus monogràfics Memòria de la Professió. Nasqué a la masia del Morató, terme d’Argelaguer, a la Garrotxa, el 6 de setembre de 1910. Era la més gran de set germans i, des dels set anys, ajudava els seus pares a cuidar els bous i les vaques quan pasturaven per la muntanya. Va tenir des d’aquell moment afició a la lectura, que el seu pare va intentar tallar, segons ella mateixa manifesta, perquè creia que si la seva filla estudiava acabaria marxant de casa. Gràcies a l’ajuda de la seva mestra i d’una tia monja, pogué passar a Mataró i desprès a Cassà de la Selva, a on, enmig de la vida conventual, estudià i, més tard, va fer el batxillerat a Girona. El seu pas a Barcelona es va veure facilitat perquè va poder treballar com a mestra en un altra escola religiosa en la qual va residir. Estudià medicina, que va acabar el 1938. Pogué treballar en el laboratori de l’Hospital Militar de Vallcarca, gairebé acabat d’inaugurar. Després de la guerra, els estudis posteriors a 1936 no li van ser reconeguts i va haver de repetir l’examen de catorze assignatures. Va obtenir el títol el 1941. Es dedicà a les anàlisis clíniques i aconseguí una ocupació, no remunerada, a l’Institut Neurològic Municipal, formant-se al costat del doctor

Roca de Vinyals. També feia transfusions i controlava els malalts al quiròfan. Així conegué el doctor Adolfo Ley, neurocirurgià, que va acabar integrant-la com a ajudant al seu equip. L’ajudava en l’anestèsia, que en neurocirurgia era particularment difícil. El 1944, Ley i part de l’equip van passar a l’Hospital Clínic. Oliveras va continuar amb una plaça de laboratori en el servei del doctor Gibert Queraltó i ajudant en les anestèsies el doctor Ley. Una visita del doctor Robert Macintosh, figura mundial de l’anestèsia, a Barcelona va facilitar que se li atorgués una beca del British Council per especialitzar-se a Londres. Allí va estar gairebé un any, el 1947, que fou decisiu en la seva formació. Conegué el doctor Trueta a Oxford, amb qui estava el doctor Montón, també anestesista. En el seu retorn fou una de les poques figures de l’anestèsia. El 1941 es va casar amb Narcís Esplugas i Sabater, que tingué durant anys una farmàcia al carrer Sant Roc d’Hostafrancs, i des de la farmàcia intentà la realització d’anàlisis clíniques, que aprengué amb la seva dona. Tingueren dos fills. Narcís Esplugues fou un suport moral important perquè Oliveras pogués realitzar la seva carrera. Amb el temps, l’increment del treball va fer que hagués de disminuir el seu ritme i arribà a la jubilació als setanta anys. El seu record s’ha mantingut entre els seus col·legues, que li tenien preparat un homenatge per al seu centenar. P Carles Hervás i Puyal,

president de la Societat Catalana d’Història de la Medicina

Publicat a La Vanguardia el 22 de novembre de 2009

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

Consultori terminològic termcat centre de terminologia

Aquest any 2010, que el TERMCAT fa vint-i-cinc anys, el comencem amb un consultori terminològic dedicat a explicar-vos amb una mica més de detall en què consisteix l’activitat de normalització terminològica duta a terme en aquest Centre durant tot aquest temps.

25 anys de normalització terminològica

l concepte de normalització (que en certs contextos és més conegut amb la forma estandardització) prové sobretot dels àmbits industrials, però afecta moltes altres realitats socials, econòmiques o culturals (des de les dimensions del paper i dels sobres que fem servir cada dia, fins a la forma dels endolls). En l’àmbit lingüístic, la normalització terminològica s’entén com el procés de fixació de les formes lingüístiques més adequades per a denominar en una determinada llengua els conceptes propis dels diversos àmbits del coneixement. Aquest procés pretén, com qualsevol altra normalització, una reducció de la diversitat, en aquest cas, denominativa, per a facilitar la precisió i l’adequació conceptual en els intercanvis de comunicació. La normalització terminològica en català es desenvolupa a l’entorn del Consell Supervisor del TERMCAT, un òrgan permanent i col·legiat en què participen membres de l’Institut d’Estudis Catalans (l’autoritat en matèria lingüística), membres del TERMCAT i especialistes dels àmbits tècnic, científic i humanístic. El Consell Supervisor estudia els casos terminològics que s’han de normalitzar: termes que arriben d’altres llengües, termes en què es fan servir formes diverses per al mateix concepte, termes que presenten vacil·lacions conceptuals, etc.1 El febrer de 1986 va tenir lloc la primera reunió del Consell Supervisor i des d’aleshores se n’han fet més de cinccentes. Al llarg de tot aquest temps, s’han normalitzat més de 6.400 neologismes, 2 s’han aprovat més d’una desena de criteris3 i s’ha validat la traducció al català d’una vintena de normes UNE. Si ens fixem concretament en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut, s’han normalitzat vora 750 neologismes i s’han organitzat reunions amb comitès d’experts per tractar monogràficament termes de diversos àmbits d’especialitat (per

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

exemple, d’immunologia, neurociència o recerca clínica). Una mirada enrere a aquests neologismes normalitzats ofereix un reflex de l’evolució del coneixement mèdic en les dues darreres dècades. Així, entre els primers termes estudiats pel Consell Supervisor hi havia clonar, DNA, dopatge, medicament blocador, seqüenciació, sida o VIH. I, en canvi, alguns dels termes normalitzats recentment són imatgeria, nociceptor, tasca de fer/no-fer, receptor tirosinacinasa o sincronitzador biològic (termes de neurociència); partícula similivírica (terme de microbiologia), receptor tirosina-cinasa (terme de genètica) o medicament orfe (terme de farmacologia). En tots els casos estudiats el TERMCAT ha tingut en compte l’opinió dels especialistes de l’àmbit corresponent, tot cercant el consens i l’aplicabilitat de les resolucions de normalització adoptades. Amb aquesta col·laboració hi ha la voluntat de garantir que les propostes catalanes que es difonen siguin les més adequades terminològicament i que els professionals que necessitin aquesta terminologia en el seu exercici professional la puguin fer servir en tota mena de contextos: classes, articles, informes, historials, etc. Perquè, cal no oblidar-ho, els especialistes de cada camp del coneixement tenen reservada la funció fonamental en la normalització terminològica: contribuir decisivament a la implantació real de les formes aprovades. P Elisabeth Casademont Xavier Fargas M. Antònia Julià

Termcat, Centre de Terminologia Notes 1 Per a més informació, vegeu FARGAS i VALERO, X., “Els Neologismes aprovats durant els últims 20 anys, reunits en un sol llibre”, Servei d’Informació Col·legial (2006), núm. 118, p. 74. 2 Si voleu ampliar la informació sobre els neologismes normalitzats pel Consell Supervisor, consulteu la Neoloteca: http:// www.termcat.cat/neoloteca/. 3 Si voleu ampliar la informació sobre els criteris aprovats pel Consell Supervisor, consulteu el web del TERMCAT: http://www.termcat.cat/ productes/ (Obres de referència > Criteris).

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Sinologia i Patologia Mamària. La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre del 2009. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet, M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Ateca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert, Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, Pilar Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral, Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, Angela Camerino Foguet, Oriol Campos Suarez, Juan Manuel Cancer Villacampa, Luis Cárceles Jurado, Silvia Carrete Pellicer, Carlos Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete, Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles Dezcallar Leoz, Mariano Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez, Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. Teresa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Alonso, Pau Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gurruchaga Zabala, Iñaki Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme

Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez, Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Mestres Capdevila, Rosa Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel Monsó Fernández, Carles Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M Isabel Mur Auqué, Daniel Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Ortiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Parer Farell, Maria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Polidura Navío, Antonio Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons, Santiago German Ramon Sauri, Cristina Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A. Roquet Silva, José Antonio Ruiz Morilla, M. Dolors Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Sauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vallve Gonzalez, Carlos Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria

Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Boix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Borges, Valeria Maria Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Esteve Perez, Silvia Fabregas Planas, M. Rosa Fervienza Cortina, Nieves Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, Consuelo García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Laporta Clanchet, Mercedes Lamilla Riera, Alvaro Lazaro Fuste, Jorge Lorente Prieto, Enrique Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marquez Mateos, Josep Manel Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel

Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, Laia Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Molina Lacasa, Ana Maria Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Moriscot Gazules, David Muñoz del Olmo, Juan Luis Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-Ana Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán Raúl Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, Ricard Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar Tomás Benedicto, Neus Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Borràs Boneu, Maria Glòria Casañas López, Guillermo Estevez Dominguez, Herminia Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez-Calvo Soler, Jorge Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Pros Casas, Miquel Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David MEDICINA HOMEOPÀTICA Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Dzekonki, Guennad Bernal Jimenez, Montserrat Borés Saladich, Victor Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bretau Viñas, Frederic Bulashenko , Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez- Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe Ferré Rodríguez, M. del Mar Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Malagon, Basilia Garcia Parra, Carme Gaya Catasús, M. Montserrat Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen González López, Guillem Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria

Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martínez Costa, Xavier Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martínez Gris, Antonio Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manue Meler Forcadell, Núrial Meseguer Rico, Merce Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Nadal Navarra, Santiago Navarro Sola, M. Angels Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Merce Ortega Soriano, Antonio Ortemin Fagoaga, Jose Miguel Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pifarré Matas, Albert Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Dachs, Meritxell Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Ros Vergara, M. Assumpta Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sánchez Ufarte, M. Carmen Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Vilà Rodríguez, Dèlia Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Viñas Trullas, Virginia Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Acosta Placeres, Esperanza Aguado Albillos, M. Inmculada Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Ballesta Alcaraz, Juan Bartralot Soler, Jordi Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casado Buisan, Luisa Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Estévez Domínguez, Herminia Filomeno Mayans, Agustí Galindo Lorente, Ana Garcia Martínez, Luis Ignacio Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Gonzalvo Orero, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Lendinez Palacios, Juan Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Martínez Gris, Antonio Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miralbell Roquet-Jalmar, Carlos Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Pueyo Anton, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Puiggrós Frezza, Cristina Rosa Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vilaret Reig, Joan

Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA Algueró Ruiz, Martí Vicenç Bisbal Piazuelo, Javier Carabias Casellas, Joaquim Casas Vazquez, Lilian Cristobal Valés, Enric Culell Oliveras, Pere Encinas Méndez, Javier Fandos Morera, Adelaida Herranz Martí, Montserrat Janer Torner, Joan Just Roig, Ernest Pérez González, Beatriz Pérez Molina, Maria de la Olas Prats de Puig, Miquel Solernou Juanola, Lluis Zanón Navarro, Gabriel

Col·legi Oficial de Metges de Girona ACUPUNTURA Bassets Pagès, Glòria Figueres Grassiont, Rosa Parra Garcia, Obdulia Sacristà Garcia, Ignasi Segura Paredes, Ester MEDICINA HOMEOPÀTICA Ballbona Moré, Vicenç Fradera González, M. del Carmen Gispert Negrell, Montserrat Lloveras Castelló, Maria Mora Brugués, Joan Oliveras Giralt, Jaume Palou Sangrà, Agnès Suñén Hernández, M. Carmen MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abdul Maged, Nezar Blasco Pirm , M. Rosa Deprez, Philippe Jové Colom, Antònia Moriscot Gazules, David Pla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges de Lleida ACUPUNTURA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Meler Bosch, Josep M. Ortiz Ripio, Gema Julia Tribó Pascual, Antoni MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Andreu Mencia, Leandro Pinós Pedra, Samuel MEDICINA NATURISTA Tribó Pascual, Antoni MEDICINA HOMEOPÀTICA Galdeano Borra, Evaristo Geris Haddad, Elia Macià Fornos, Josefa Monturiol Moreno, Maria Dolors Muñoz Ruano, M. Jose MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA de Miguel Arregui, M. Carmen Pinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ACUPUNTURA Gil Parra, Susana Sanchez Rubio, Pere MEDICINA HOMEOPÀTICA Busquets Romagosa, Joan M. Ferrando Albors, Silvana Figueras Pla, Rosa Guasp Tichell, M. Cristina Lopez Manzaneque, Josep Vicenç Pizarro Molina, Isabel Saco Brunet, M. Isabel MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Llauradó Córcoles, Pere

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es

congressos cursos

congressos cursos Cirurgia Plàstica i Reparadora XVII Curs Internacional de Cirurgía Plàstica i Estètica Del 16/06/2010 al 19/06/2010 Barcelona Organitza: Fundación Jaime Planas Clínica Planas Secretaria: M. Antonia Fontdevila. Pere II de Montcada, 16. 08034 Barcelona. Tel. 932 032 812. Fax: 932 069 989; cursos@clinicaplanas.com - www.clinica-planas.com

Diversos International Symposium on disturbances of cerebral function induced by food and water contaminants Del 23/03/2010 al 25/03/2010 València Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía; Fundación Ciudad de las Artes y las Ciencias - Comunitat Valenciana. Pg. de la Alameda, 42-B, 1-1. 46023 València. Tel. 961 974 670. Fax 961 974 598. E-mail: catedrasg@cac.es

Medicina del Treball XIII Congreso de la Sociedad Española de Medicina y Seguridad del Trabajo Del 05/05/2010 al 07/05/2010 València Secretaria: www.semst.org. Drug Farma Congresos, S.L. Antonio López, 249, 1. 28041 Madrid. Tels. 917 921 365 / 917 922 032. Fax 915 002 075. E-mail: Ipanizo@drugfarmacon-gresos.com

Neurologia 6th European Conference on Comparative Neurobiology Del 22/04/2010 al 24/04/2010 València Secretaria: Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía; Fundación Ciudad de las Artes y las Ciencias - Comunitat Valenciana. Pg. de la Alameda, 42B, 1-1. 46023 València. Tel. 961 974 670. Fax 961 974 598. E-mail: catedrasg@cac.es; www.eccn6valencia.com

Obstetrícia i Ginecologia

Pediatria

V Reunió de la Secció d'Anestèsia Obstètrica de la SEDAR Del 28/05/2010 al 29/05/2010 Barcelona Organitza: Clínic Barcelona Hospital Universitari. Hospital Vall d'Hebron Secretaria: ActoServeis. Bonaire, 7. 08301 Mataró. Tel. 937 552 382. Fax 937 553 383. E-mail: anestesia@actoserveis.com; www.actoserveis.com/anestesia

Congrés global sobre salut materna i infantil Del 22/09/2010 al 26/09/2010 Barcelona Organitza: Matres Mundi. Londres, 6, porta 8. 08029 Barcelona. E-mail: Barcelona2010@ matres-mundi.org; Secretaria: Grupo Pacifico. Congreso División. Marià Cubí, 4. 08006 Barcelona. E-mail: maternal2010@pacifico-meetings.com; www.globalcongress2010.com

1r. Curs d'Actualització en Uroginecologia DIATROS Del 28/05/2010 al 29/05/2010 Hotel AC Gavà Organitza: DIATROS Clínica d'Atenció a la Dona Secretaria: Ruth González; Tel. 936 381 482; diatros@diatros.com

Oftalmologia Curs intensiu diagnòstic i tractament de les afeccions de la màcula. VII Reunió de la Secció d'Antics Alumnes de l'Institut Barraquer Del 16/04/2010 al 17/04/2010 Barcelona Secretaria: Institut Barraquer. Laforja, 88. 08021 Barcelona; instituto@barraquer.com; www.barraquer.com

Psicologia V Congrés de la Societat Catalano Balear de Psicologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Del 7/05/2010 al 8/05/2010 Sant Cugat del Vallès Secretaria: Campus Superior de Formación; Direcció Pedagògica: Silvia Lorente; Entença 219-225; 08029 - Barcelona; Tel. 93 494 74 43 - Fax 93 321 06 12; Web: www.campussuperior.com; E-mail: direccionpedagogica@campussuperior.com admin@campussuperior.com

OtoRinoLaringologia (ORL) 55 Curs pràctic de dissecció anatomoquirúrgica de l'os temporal Del 12/04/2010 al 14/04/2010 Barcelona Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017 Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332; E-mail: clinica@clinicaclaros.com II Congrés internacional sobre sordeses: comunicació i aprenentatge avenços en la modalitat oral Del 03/06/2010 al 05/06/2010 Barcelona Organitza: CER-GISTAL Secretaria: Manners Congressos. Tel. 933 196 323 ext. 204; congrescergistal@manners.es

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

petits anuncis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ Teresa Tel. 619 701 701 Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. Zona Casanova-Diagonal. INFORMACIÓ Tel. 934 195 121 Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg...) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703 A Rda. Gral. Mitre-Muntaner, lloguer de despatxos completament equipats matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ Srta. Maria Tel. 696 498 661 Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Mèdica Tels. 933 906 716 / 627 561 091 2

Entresol 80 m , veí dels hospitals Creu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga 590 €/ mes. Ubicat enfront de pàrquing municipal i prop de parades autobusos 15, 19, 25, 45, 47 i metro línea 5. INFORMACIÓ Tel. 932 001 473 de 20 a 24 hores. Centre mèdic, situat a la Diagonal-Pau Claris, dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei de neteja, etc. INFORMACIÓ Tel. 656 886 688 ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica, disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ Zona Mèdica Tels. 933 906 716 / 627 561 091 E-mail: zonamedica@zonamedica.es

Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt estànding, lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè només hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ Tels. 934 161 011 / 934 161 638 CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. Zona Hospital Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 516 869 Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda. INFORMACIÓ Tel. 629 724 271 CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ CallMed.net Tel. 933 906 700 Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ Zona Medica Tel. 933 906 716 Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ Tel. 932 001 047 Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, per mòduls de matins o tardes i en exclusiva. Per a totes les especialitats. INFORMACIÓ Rita o Eli Tels. 934 540 805 / 933 236 393 Consultori situat a M. de Déu de la Salut, 78, 85 m2 i 40 m2 terrassa. Plaça de pàrquing. 3 despatxos exteriors, vistes al Tibidabo, sala d’espera, recepció, bany complet, lavabo i 2 espais per a arxiu. Consergeria (6 a 22 h) 1.000 € mes. INFORMACIÓ Sr. Jover Tel. 626 428 306 Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ Jaume Mas Tel. 677 400 040 Es lloga ampli despatx amb bany, en centre mèdic Pg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural, recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d’espera, servei de neteja. Consergeria. Molt bona comunicació. Matins i tardes. INFORMACIÓ Tel. 609 330 995

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sencer o només per a consultes. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL. INFORMACIÓ Tel. 610 734 827 PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Lloguer dos despatxos exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i cirurgia ambulatòria. Matins i tardes. Gestionat per metges. INFORMACIÓ Tel. 658 848 398 Consultori mèdic ofereix despatx o sala d’exploració per compartir. Disponibilitat matins i tardes. Rosselló, zona Clínic. INFORMACIÓ Tel. 934 517 547 Es lloga consultori a consulta mèdica ja en funcionament a Rambla de Sabadell. Preu: 250 € al mes. Despeses incloses. INFORMACIÓ Dr. J.L. Navarro Tel. 687 757 102 Venc participació de centre mèdic a Vilanova i la Geltrú, que inclou la copropietat del local i despatx professional. INFORMACIÓ ferindale@gmail.com M’agradaria compartir despatx amb ginecòleg/ oga. Matins o tardes. Despatx situat a General Mitre, entre Balmes i Lesseps. INFORMACIÓ Tels. 932 128 973 / 609 319 181 Es lloga centre mèdic 2 o 3 dies la setmana. Preferiblement psiquiatres. INFORMACIÓ Olga Sust Tel. 609 821 835 Es lloga espectacular finca preparada per a clínica als afores de Girona. 14 hab. 7 banys, infermeria, cuina i bugaderia industrials, piscina, gimnàs, 5.000 m2 de jardí, salons, despatx. Lloguer negociable segons durada. INFORMACIÓ www.MASMONER.COM Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb servei de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ Tels. 934 870 525 / 609 369 912 CERDANYOLA DEL VALLÈS. Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques, matins o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència. INFORMACIÓ info@itapua.cat Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523

petits anuncis

DAVANT NOU INSTITUT UNIVERSITARI DEXEUS I MATERNITAT. Sabino Arana, 9. Despatxos mèdics completament equipats amb tots els serveis, tots exteriors, servei de recepció, secretaria i agenda, tel., fax, ADSL, fil musical i servei de neteja diària. Obert de dilluns a dissabtes. Lloguer per mòduls matins (8-15 h) o lloguer en exclusiva o tardes (16-21 h) INFORMACIÓ Tel. 639 212 129 / eab2009@hotmail.es

Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA. Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full. INFORMACIÓ Srta. Gemma o Manel Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus de projectes i reformes de consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost sense compromís.També objectes de decoració i de regal. Importants descomptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei. INFORMACIÓ INNOVO. Alfons XII, 26-Marià Cubí. Pàrquing: Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845 / 630 033 029 ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 Es ven pis de 200 m2, al davant de l’Hospital Clínic. INFORMACIÓ Tel. 609 109 527 Professor d’ANGLÈS ESPECIALITZAT en la FORMACIÓ de professionals en l’ÀMBIT de la MEDICINA. Ofereixo classes individuals o grups, amb desplaçament. Àmplia experiència. INFORMACIÓ M. Reece / trilliumlanguages@gmail.com Tel. 617 773 740 GRAN OPORTUNITAT. Lloret de Mar: es ven apartament moblat 42 m2. 1 habitació doble, 1 bany i cuina americana. Zona cèntrica i tranquil·la. 123.000 euros. INFORMACIÓ Tel. 662 527 361 ES TRASPASSA RESIDÈNCIA 3a. EDAT a BCN ciutat, assistida, concertada i Centre de Dia, 50 places. També Residència Assistida, excel·lent ocasió, zona Eixample, 25 places ocupació màxima. Mora & Odimed ordre de gestió dels nostres associats. INFORMACIÓ Sr. Millán Tels. 934 152 864 689 139 733

Treball Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ Àngels Tel. 932 851 742 Senyora de 50 anys s’ofereix per treballar als matins a consulta mèdica, taulell informació, arxiu, etc. Preferentment pel barri de Gràcia. INFORMACIÓ Sra. Sagrera Tel. 686 719 950 S’ofereix recepcionista-telefonista amb coneixements administratius (ofimàtica, comptabilitat, agendes, recepció, etc.) i sanitaris a consultes mèdiques. Àmplia experiència en tracte amb pacients. Disponibilitat dm i dj matins, i dll, dcr i dv tardes. INFORMACIÓ Margarita Tels. 932 374 263 / 660 250 438 Senyoreta de 45 anys s’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà. INFORMACIÓ Carme Torres Sabi Tels. 606 642 453 / 933 522 331 M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria, en consultoris mèdics. Els meus estudis realitzats són: Auxiliar de clínica FP1, Tècnic sanitari FP2, Auxiliar administratiu FP1, nivell C de català. Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona. Mitja jornada. INFORMACIÓ Cati Granero Tels. 937 111 918 / 635 118 480 S’ofereix administrativa-comptable i recepcionista amb sis anys d’experiència en consulta mèdica. Idiomes: català, anglès i francès. Coneixements de programes d’ofimàtica i internet. 41 anys. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Silvia Tels. 686 290 219 / 934 566 797 S’ofereix administrativa de 45 anys per treballar en consultori mèdic. Experiència en tracte amb el públic. Català i castellà. Informàtica a nivell d’usuari. Atenció telefònica. Disponibilitat d’horaris. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Teresa Tel. 616 683 505 Noia de 36 anys amb experiència de més de 15 anys; secretariat mèdic i diploma en gestió pública per la UB. S’ofereix per les tardes per consulta mèdica, com a administrativa, secretaria, telefonista. INFORMACIÓ Susanna Tel. 676 165 449 S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o similar com a recepcionista o telefonista. Experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. Preferent zona Maresme INFORMACIÓ Mercè Tel. 617 041 450

S’ofereix higienista dental, auxiliar de gabinet i instrumentadora de quiròfan en implantologia. Amb experiència de cinc anys. Incorporació inmediata. INFORMACIÓ Laura Tel. 690 066 486 S’ofereix senyora de 51 anys amb experiència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar, com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Matins i tardes. INFORMACIÓ Carme Tels. 932 850 801 / 696 463 520 S’ofereix secretària amb experiència de més de 15 anys, per a treballs administratius, amb amplis coneixements de facturació i comptabilitat. Català i anglès parlats i escrits. INFORMACIÓ María Tel. 615 259 179 Montserrat Pau Puig. S’ofereix per treballar com a recepcionista- secretària. Preferentment en horari de matins i zona Castelldefels-Gavà o Baix Llobregat. Domini català i castellà. Experiència en ofimàtica. INFORMACIÓ Tels. 936 331 356 / 627 578 137 Dona de 50 anys, educadora infantil, s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Català, castellà, anglès i informàtica a nivell d’usuari. Organitzada i responsable. INFORMACIÓ Mercè Arroyo Tels. 600 072 681 / 932 108 461 / merche26arroyo@hotmail.com S’ofereix per col·laborar com a recepcionista de consulta mèdica. Administrativa, molt responsable. Català i castellà i coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. Horari flexible. Disponibilitat inmediata, preferentment zona de Barcelona. INFORMACIÓ Montse Tels. 663 432 242 / 934 171 432 S’ofereix dona de 50 anys polivalent, resolutiva i acostumada a treballar sota pressió, per fer tasques de recepció, gestió de documentació i atenció al públic. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ Tels. 609 291 901 / 932 849 923 / gloria.casanovas@yahoo.es S’ofereix secretària-administrativa, en mitja jornada de matins o tardes o jornada completa, per a consulta o clínica. Experiència en tracte amb el públic, agenda, visites, etc. Informàtica. Bona presència. INFORMACIÓ Maysa Tels. 687 839 837 / 687 839 836 46 anys, responsable, per treballar caps de setmana. Francès i anglès. Per a despatx, consulta, cuidar persones grans, nens, etc. INFORMACIÓ Rosa Tel. 655 817 555 Noia de 33 anys s’ofereix com a administrativa, recepcionista o secretària mèdica, per treballar en consulta o clínica. Àmplia experiència amb el tracte al públic. Metòdica i organitzada. Informàtica. Català, castellà i nivell mig d’anglès. Disponibilitat total INFORMACIÓ Marta Tel. 656 826 592. Fdezalcaide@yahoo.es

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

petits anuncis

Secretària amb experiència s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica a Barcelona. Disponibitat d’horari. Cursos de primers auxilis i riscos laborals. INFORMACIÓ Pilar Tel. 625 267 946 S’ofereix noia de 27 anys, seriosa i responsable, per treballar en consulta mèdica o similar. Àmplia experiència de cara al públic, també en el sector sanitari. Horari indiferent, matins o tardes. Idiomes: castellà, català i anglès. Informàtica. INFORMACIÓ Natalia Tels. 669 181 073 / 934 314 094 M’ofereixo per treballar de secretària administrativa en consultoris mèdics. Estudis d’ofimàtica, curs de relacions públiques, 25 anys d’experiència administrativa i experiència actual de dos anys en consultori mèdic. Facturació mútues, agenda, telèfon, etc. INFORMACIÓ Dolors Aranda Tels. 933 210 575 / 661 686 441 Senyora de 66 anys, catalana, bona presència, educada, llicenciada en dret, mare política de metge. Busca feina de mitja jornada en despatx, recepció, o com a senyora de companyia de gent gran. INFORMACIÓ Tel. 616 246 351 S’ofereix secretària administrativa per a consulta o clínica. Amb experiència i referències. Castellà, català i anglès. Bona presència. INFORMACIÓ Mari Carmen Tels. 936 645 623 / 660 381 698 S’ofereix administrativa, recepcionista i secretària mèdica amb àmplia experiència en l’àmbit hospitalari i bagatge en tracte amb el públic. Informàtica. Idiomes. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ Helena Tel. 600 738 270 Infermera instrumentista amb llarga experiència de més de 15 anys s’ofereix per instrumentar intervencions quirúrgiques. Disponibilitat matins. INFORMACIÓ Anna Tel. 610 258 210 S’ofereix noia de 46 anys com a auxiliar de clínica, amb estudis de Nutrició i Dietètica de grau superior. Amb anys de pràctica en drenatge limfàtic i quiromassatge, per treballar en consultoris mèdics. Mitja jornada (tardes) disponibilitat immediata. INFORMACIÓ Cecilia Marrasé Tels. 627748138 / 93 448 40 62 S’ofereix per treballar en consulta mèdica, amb experiència laboral de recepcionista i telefonista. Experiència en tracte amb el públic durant 38 anys. Incorporació immediata. Idiomes: català i castellà. INFORMACIÓ Elisa Tels. 933 000 259 / 619 375 175 S’ofereix com a secretària mèdica o recepcionista per treballar en consulta mèdica. Horari partit o complert. Estudis fins al COU i formació d’administrativa. Experiència en consultes mèdiques de psiquiatria infantil i en laboratoris. Català nivell C. INFORMACIÓ Romina Tallada Busquets Tels. 934 234 952 / 625 583 353

Bibliotecària amb experiència, també llicenciada en Filologia Anglesa i Alemanya, s’ofereix per organitzar, endreçar i classificar biblioteques, arxius i tot tipus de fons documental. Traduccions anglès i alemany. INFORMACIÓ Lluïsa Tels. 932 091 640 / 676 326 989

S’ofereix noia com a secretària de metge en consultori o clínica. Coneixements d’informàtica (Windows, Excel, Acces i Internet). Adaptable, resolutiva i bon tracte humà. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ Mercè Peinado Domínguez Tels. 937 514 805 / 659 520 995

S’ofereix per treballar en consulta mèdica o de cangur. Amb títol oficial de l’escola de puericultura. Amb experiència en treball amb metges. INFORMACIÓ Montserrat Tel. 628 822 472

Administrativa amb experiència en recepció o telefonista s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Coneixement d’informàtica. Bona presència, educada i eficaç. INFORMACIÓ Marcela Tels. 651 379 778 / 932 764 303

Centre d’Otorinolaringologia de Barcelona a Muntaner-Mitre ofereix compartir despatx amb nous socis, i així mateix Logopedes i Pediatres, per compartir despeses. INFORMACIÓ rawdakd@yahoo.es Tel. 696 953 494 (de 16 a 19 h, de dilluns a dijous) S’ofereix senyora de 53 anys llicenciada en psicologia i logopèdia per a consulta mèdica o consultori en treball relacionat amb recepció telefònica, programació de visites, etc. Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ Lluïsa Tels. 932 314 638 / 649 754 008 Senyora culta, amb experiència en atenció al client i administració. Bilingüe: català/castellà. Amb referències. Ofereix el seu servei professional per: recepció i atenció al client, administració de despatx o clínica, gestió d’agenda, control arxiu. INFORMACIÓ Tel. 934 182 177 (de 9 a 15 hores / 617 622 016 (20 h) S’ofereix recepcionista de 39 anys amb tres anys d’experiència. Molta experiència en el tracte amb el públic. Zona Barcelona i Baix Llobregat. Horaris de matí i tarda. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ Magda (magda_bel@msn.com) Tel. 647 444 017 S’ofereix noia de 28 anys, treballadora, de tracte agradable i amb bona disposició, per a consulta mèdica o similar. Àmplia experiència de cara al públic. Horari indiferent: jornada completa, matins o tardes. Idiomes: Castellà i català. Informàtica. INFORMACIÓ Judith Tels. 686 275 248 / 93 410 79 69 Auxiliar de clínica, dental, recepció i dietètica s’ofereix per treballar. INFORMACIÓ Laia Tel. 679 117 001 Auxiliar d’infermeria-recepcionista s’ofereix per treballar en consultori o clínica. Experiència en tracte amb públic. Disponibilitat horària. Barcelona i Vallès Occidental. INFORMACIÓ Paula Rivera Tels. 647 272 222 / 935 888 008

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

S’ofereix per fer de secretària mèdica o recepcionista. Batxillerat, secretariat, anglès bàsic i francès bàsic, català i castellà. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Maria Elena Lesan Muniente Tel. 677 678 878 S’ofereix dona de 52 anys per a consultori mèdic o clínica com a recepcionista/telefonista. Treball familiar, puericultura, auxiliar de geriatria i psicoterapeuta. Informàtica, català i francès. Experiència en tracte amb públic. Bona presència. Barcelona, Garraf i Alt Penedès. INFORMACIÓ Olga Tels. 933 003 710 / 686 131 254 S’ofereix auxiliar adminitrativa-recepcionista amb experiència per a consulta mèdica o clínica. Informàtica. Català i castellà nadius. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Esther Tel. 675 038 189 Senyora catalana de 47 anys amb bona presència s’ofereix com a recepcionista i per a atenció al pacient per a consulta mèdica. Horari matins o tardes. Incorporació immediata. INFORMACIÓ Sílvia Tel. 619 239 875

Utillatges LÀSER PER LLOGAR tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ LASERQUALITY Tel. 606 269 076 Es ven MICROSCOPI LEITZ SM-LUX Nº 961678, Revólver quíntuple. Equip òptic de 4 objectius, 100x/1,25 ac.inm. i 2 oculars P10x. Preu: 950 €. INFORMACIÓ Tel. 661 25 35 00 Es ven escultura en pedra de dona embarassada amb peana de fusta “Micaela” de l’escultor Xavi, per a consultori mèdic o clínica de ginecologia. Preu: 400 €. INFORMACIÓ Tel. 661 253 500 Es ven microscopi i colposcopi d’una consulta de ginecòleg, entre d’altres aparells. INFORMACIÓ Tel. 934 544 874

informació col·legial

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran i Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Lluís Barraquer i Bordas • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Dr. Francesc Cardellach i López • Dr. Carles Hervàs i Puyal • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinadors de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Sara Fajula, arxivera del COMB

a vista és el sentit de la modernitat. Per damunt dels altres sentits, l’objectivitat es produeix davant d’allò que es manifesta a la vista. L’ull és l’única obertura exempta d’obscuritat, associada amb la llum. Alhora, l’ull és un camí cap a l’interior. El mateix òrgan que observa també pot ser descobert. L’aspiració de la semiologia anatomoclínica de veure directament les lesions internes afavorí el desenvolupament d’instruments que actuaven com una extensió de l’ull humà. A mitjan segle XIX, l’endoscòpia inicià el camí de les exploracions. Un món que la mirada intentà fixar en imatges, petjades de signes que calia distingir, comparar, classificar i comunicar. En aquest camí, la fisiologia alemanya del període va tenir un paper clau a partir d’un objectiu: explicar tots els fenòmens vitals a través de les lleis fisicoquímiques. Hermann von Helmholtz fou un dels protagonistes d’una nova medicina que va tenir lloc al laboratori de fisiologia, on els instruments esdevingueren una clau de progrés. El professor de Königsberg perfeccionà un nou aparell, l’Augenspiegel o oftalmoscopi, el 1851, que li donà “la joia d’haver estat el primer a veure una retina humana viva”. O el que era el mateix, el fons de l’ull, la part del darrere, fins al nervi òptic. Durant els següents anys, decennis en alguns casos, molts metges van rebutjar aquest i altres instruments en nom d’un art basat en la seva pròpia experiència. Alhora, es van desenvolupar altres iniciatives. Els entusiastes de la medicina científica modificaren i crearen al-

tres oftalmoscopis: Christian Ruete, Egbert Rekoss, Edward Jaeger, Richard Liebreich, Xavier Galezowski i tants altres. La combinació de miralls plans i lents còncaves va constituir la base de l’oftalmoscopi. La incorporació del disc de Rekoss, que contenia una roda de lents, esdevingué la forma de corregir errors de refracció. Tres elements fonamentals han guiat la construcció de l’oftalmoscopi fins a l’actualitat: una font d’il·luminació, un mètode de reflectir la llum en l’ull i un mitjà òptic per corregir una imatge grollera del fundus. El nou instrument s’integrà de manera lenta en la xarxa d’institucions existents dedicades a l’oftalmologia, que havia rebut una atenció particular en l’àmbit docent de la cirurgia des de finals del segle XVIII. Les clíniques per a les malalties de l’ull van florir arreu d’Europa al llarg de tot el segle XIX, afavorint la consolidació de l’especialitat. A Catalunya, Joaquim Soler (1855) a Barcelona i Joaquim Hugas (1860) a Girona donaren un impuls a la disciplina, consolidat a les clíniques i dispensaris de M. Torres, L. Carreras Aragó, J.A. Barraquer, M. Menacho o D. de Caralt. Els nous instruments obligaren a una educació dels sentits, a la creació d’un llenguatge que fixava un nou coneixement. La comunicació sense il·lustracions fou superada per noves formes d’expressió, com ara els atles –Liebreich en publicà un sobre oftalmoscòpia el 1863– que van permetre complementar les paraules del relat del metge, que van traduir les paraules en quelcom visible. P

Oftalmoscopi amb la marca Parent, cognom del reputat oftalmòleg francès, Giroux, fabricat a París, en la dècada de 1880. El mànec de ferro facilitava la portabilitat. El model presenta dues rodes o discs de Rekoss amb lents correctores. (mhmc-2481) Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

informació col·legial

DONACIONS

l Museu compta amb la confiança dels metges i de les seves famílies, si es tenen en compte les donacions que hem rebut els darrers mesos. A continuació fem constar algunes de les donacions efectuades darrerament al Museu. El doctor Enric Esplugas ens ha fet donació, entre d’altres documents, de l’orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (19391940) i del títol de la llicenciatura en Medicina i Cirurgia de la seva mare la doctora Maria Oliveras i Collellmir (Argelaguer, Garrotxa, 1910Barcelona, 2009). Aquesta metgessa va estudiar Medicina quan les dones només formaven el 3% de l’alumnat en els anys de la Universitat de Barcelona autònoma. Formada com a anestesista a Anglaterra en els anys 1940, desenvolupà la seva carrera en aquesta especialitat a l’Hospital Clínic durant més de dues dècades. Alhora, féu carrera com a metgessa experta en anàlisis clíniques treballant amb consultat pròpia i per a diversos laboratoris. La família del doctor Josep Trueta i Raspall (Barcelona, 1897-1977) ha fet donació de documentació relacionada amb la clínica ginecològica del doctor Miquel A. Fargas i Roca (18581916), tot ampliant d’aquesta manera l’important fons Trueta donat per la família als anys 1980. La donació consta de retrats fotogràfics del doctor Fargas i de la seva família, a més de documentació relacionada amb l’edifici del carrer del Consell de Cent, 333, on estava situada la Clínica del Dr. Fargas des de 1892. El fons també conté fotografies d’aquest edifici 68

3 2

1. Títol de llicenciada en Medicina i Cirurgia expedit a nom de Maria Oliveras Collellmir el 21 de desembre de 1941. 2. Edifici que fou seu de la Clínica Fargas, situat a Consell de Cent, 333, abans del seu enderrocament el 1957. 3. Inauguració de la Clínica de Terrassa. La fotografia mostra a l’esquerra el doctor Frederic Duran i Jordà al costat de la seva dona, la senyora Carola Tort Miró, el 8 de juliol de 1934. 4. Orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1870.

abans del seu enderrocament als anys 1950. Carola Duran i Tort, filla del doctor Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 1905Manchester, Gran Bretanya, 1957), aprofitant una visita a la nostra seu de Terrassa, va fer la cessió d’unes fotografies de l’eminent especialista en transfusions sanguínies. Les fotografies mostren, però, un altre vessant del doctor Duran, la del metge de la Clínica de Terrassa, de la qual també en fou secretari de la junta durant els anys 1930. De fet, una part de la documentació donada està formada pel llibre

manuscrit corresponent a les Actes de la Clínica de Terrassa del 13 de setembre de 1934 al 28 de gener de 1935. La família Serrallonga Sivilla ha fet donació de diversos documents que han passat a formar part dels fons històrics del Museu. Entre aquests materials, destaquem una orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1870 i el títol de llicenciat en Medicina pertanyent al doctor Antoni Sivilla Botey. Aquest psiquiatre treballà al Manicomi de Sant Andreu del Palomar i fou deixeble del doctor Emili Pi i Molist. P

Anunci de Recollida de Donacions El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2009 - Febrer 2010

FORMACIÓ MÈDICA CONTINUADA DIPLOMA DE COMPETÈNCIA DE GESTIÓ EMPRESARIAL DE CENTRES SANITARIS semipresencial (Diploma de Competència i Primer nivell) • Diploma de competència: Col·legiats COMB: 1.888 € • No-col·legiats: 2.097 € / 200 hores • Director: B. Ruiz. • (Diploma de Competència, durada 13 mesos). • Primer nivell: Col·legiats: 524 € • No-col·legiats: 628 € / 80 hores /14,2 crèdits • (durada 3 mesos). MÀSTER EN DISSENY I ANÀLISI D’INVESTIGACIONS CLÍNIQUES On line (Màster i Diploma de Competència) • Director: A. Cobos, C. Ascaso • A partir de febrer de 2010 (durada 9 mesos). • Màster: Col·legiats: 4.030 € • No-col·legiats: 4.634 € • (durada 17 mesos). • Diploma de competència: Col·legiats: 2.009 € • No-col·legiats: 2.310 € / 200 hores • Director: A. Cobos, C. Ascaso • (durada 9 mesos). DIPLOMA DE COMPETÈNCIA EN ATENCIÓ INICIAL D’URGÈNCIES semipresencial (Diploma de Competència i Primer nivell) • Diploma de competència: Matrícula: Col·legiats: 2.009 € • No-col·legiats: 2.310 € / Matrícula: socis de CAMFIC: 2.009 € / 192 hores • (durada 9 mesos). • Director: M. Cerdà, P. Subirana, X.Jiménez. • Primer nivell: Matrícula: Col·legiats: 544 € • No-col·legiats: 598 € / 100 hores • (durada 4 mesos). • Director: M. Cerdà, P. Subirana, X. Jiménez. ANÀLISI DE LA VARIÀNCIA, ANÀLISI DE REGRESSIÓ I ALTRES MODELS MULTIVARIABLES AMB SPSS Matrícula: Col·legiats: 317 € • No-col·legiats: 369 € / 24 hores • Director: J.M. Aliaga. ATENCIÓ PEDIÀTRICA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA Matrícula: Col·legiats COMB: 310 € • No-col·legiats: 360 € / A partir d’abril de 2010 (durada 3 mesos). Director: S. Rosales. EL VALOR TERAPÈUTIC DEL RIURE EN MEDICINA Matrícula: Col·legiats COMB: 237 € • No-col·legiats: 277 € / 18 hores • Director: R. Mora. CURSOS DE SUPORT VITAL BÀSIC PER A NO METGES • Curs de suport vital bàsic amb desfibril·lació automàtica: Familiars col·legiats COMB: 143 € • Altres: 165 € • 8 hores / Dimecres i dijous de 17 a 21 h. • Curs de suport vital: Familiars col·legiats COMB: 83 € • Altres: 95€• 4 hores / Dimecres, de 17 a 21 h. • Curs de reacreditació per a utilització desfibril·ladors automàtics: Familiars col·legiats COMB: 83 € • Altres: 95€ • 2 hores / Dimecres de 17,30 a 19,30 hores.

Centre d’Estudis Col·legials Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. Tel. 935 678 888. Fax 935 678 859 De dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 20 h http://cec.comb.cat • E-mail: cecfmc@comb.cat

FORMACIÓ MÈDICA CONTINUADA MÀSTER EN LÀSER I FOTOTERÀPIA EN PATOLOGIA DERMATOESTÈTICA semipresencial (Màster, Diploma de competència, Primer nivell) •Màster: Col·legiats: 5.292 € • No-col·legiats: 6.063 € / Socis de SELMQ, SEME, SEMCC i SELO: 5.292 € / A partir de març de 2010 (durada 2 anys) / Directors: A. Ramos, M. Trelles, P. Rodrigo. • Diploma de Competència: Col·legiats: 2.076 € • No-col·legiats: 2.307 € / Socis de SELMQ, SEME, SEMCC i SELO: 2.076 € / A partir de març de 2010 (durada 10 mesos) / Directors: P.A. Martínez-Carpio, M. Vélez. • Primer nivell: Col·legiats i socis de SELMQ, SEME, SEMCC i SELO: 654€ • No-col·legiats 785 € / A partir de març de 2010 (durada 4 mesos) 100 hores / 11 crèdits / Directors: P.A. Martínez-Carpio, M. Vélez.

semipresencial MÀSTER EN NUTRICIÓ ESPECIALITZAT EN SOBREPÈS I OBESITAT (Màster, Diploma de Competència, Primer nivell) • Màster: Col·legiats: 3.537 € • No-col·legiats: 4.249 € / A partir de març de 2010 (durada 12 mesos) 625 hores / Directors: M. Battino, I. Domínguez. • Diploma de Competència: Col·legiats: 1.888 € • No-col·legiats: 2.097 € / A partir de març de 2010 (durada 6 mesos) 225 hores / Directors: M. Battino, I. Domínguez. • Primer nivell: Col·legiats: 673 € • No-col·legiats: 809 € / A partir de març de 2010 (durada 3 mesos) 125 h / 15,5crèdits / Directors: M. Battino, I. Domínguez. INTRODUCCIÓ A L’ACUPUNTURA MÈDICA Matrícula: Col·legiats COMB: 228 € • No-col·legiats: 270 € / 20 hores / 3,4 crèdits • Directors: M. Tegiacchi, A. García i Janeras / Dimarts de 17 a 21 h. AVENÇOS EN ANÀLISIS CLÍNIQUES Curs sencer: Col·legiats COMB: 231 € • No-col·legiats: 274 € / 21 hores / 3,7 crèdits • Director: J. Miró / De dilluns a dijous, de 17 a 20,30 h. Mòduls: Mòdul I: dia 9 • Mòdul II: dia 10 • Mòdul III: dia 11• Mòdul IV: dia 15 • Mòdul V: dia 16 • Mòdul VI: dia 17. 3,5 hores / 0,7 crèdits • Matrícula (per mòdul): Col·legiats COMB: 60 € • No-col·legiats: 70 €. ABORDATGE DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL L’ÀMBIT EXTRAHOSPITALARI Matrícula: Col·legiats COMB: 260 € • No-col·legiats: 303 € . A partir d’abril de 2010 (durada 2 mesos) 50 hores / 8,8 crèdits. Director: V. Pérez Solà. CURS BÀSIC DE MEDICINA TROPICAL I SALUT INTERNACIONAL Matrícula: Col·legiats COMB: 437 € • No-col·legiats: 483 € / Dilluns i dimecres de 17 a 20 h, divendres de 16 a 21 h, dissabte de 8,30 a 13,30 h • Direcció: X. De las Cuevas / 57 hores.