Núm.131 Novembre 2010-Gener 2011
Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
7
5
Boi Ruiz, nomenat conseller de Salut
Vilardell presidirà el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari
8
27
El COMB congela la quota col·legial per la situació de crisi econòmica i la retallada de salaris als metges
6
La Fundació Galatea reuneix a Barcelona un centenar d’experts en programes sobre la salut del metge
El COMB dedica l’any 2011 a la memòria del doctor Pere Mata
13
Document de posició sobre l’Atenció mèdica a la persona menor
2a Conferència Anual de l’Associació Europea per a la Salut del Metge (EAPH). La professora Jenny Firth-Cozens, experta en estudis sobre la salut del metge, i Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en l’acte inaugural de l’EAPH.
Homenatge de la professió als metges guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2010
10
16
Jornada del COMB i la CAMFiC sobre detecció i diagnòstic de la violència de gènere
18 Debat col·legial sobre la pandèmia de la grip un any després EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat
Guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2010 en l’acte del Teatre Romea. Acte d’homenatge al doctor Jordi Gol i Gorina. Reconeixement als metges que van integrar la primera Junta democràtica del COMB.
El Teatre Romea va acollir l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2010 a quaranta-dos metges de Barcelona que han destacat per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. Durant la sessió, el COMB va retre homenatge, així mateix, a la
figura del doctor Jordi Gol i Gorina, en el 25è aniversari de la seva mort, i va promoure un acte de reconeixement als metges que van integrar la primera Junta democràtica del Col·legi de Metges de Barcelona, elegida al mes d’abril de 1976.
informació col·legial
opinió i anàlisi
Crisi econòmica, sistema sanitari i canvi de govern Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona
Benvolguts companys i companyes, Fa un any que la nova Junta va prendre possessió. Ha passat el temps molt ràpidament i durant aquests mesos hem procurat complir els reptes que vàrem assumir amb els companys i companyes, fent especial incidència en la millora de la comunicació del Col·legi amb els metges i amb la societat a qui ens devem. Hem fet un esforç especial per incorporar nous instruments de comunicació al nostre web, com són Twitter, Facebook i participació en el bloc institucional, que seguirem tractant de millorar. Tal i com us vaig comentar a l’últim editorial del tercer trimestre de l’any passat, ens preocupa i ocupa la crisi econòmica, que no és conjuntural sinó estructural. Una crisi que ha comportat que molts de nosaltres ens trobem que els nostres salaris, que ja són de per si ajustats, han estat reduïts d’un 5%. Realment és una pèrdua molt significativa. Els metges i les metgesses hem demostrat sempre la capacitat que tenim de fer la nostra feina amb la màxima qualitat i professionalitat malgrat que, de vegades, hàgim hagut de treballar en condicions no del tot idònies. En qualsevol cas, volem aixecar la nostra veu davant els responsables polítics i l’opinió pública perquè la nostra pràctica la puguem exercir amb la màxima qualitat possible. Per complir aquest objectiu hem de tenir la capacitat d’autoorganitzar-nos i poder dissenyar, des de la professió, el nostre desenvolupament professional. Les organitzacions han de facili-
tar als metges més capacitat de decisió i participació, mitjançant el professionalisme com a motor de canvi, i que siguin capaços d’incorporar mecanismes d’informació que els permetin demostrar la seva vàlua i capacitat de treball. Aquest és l’únic camí per evitar que es plantegin mesures només relacionades amb la productivitat. En aquest període, com coneixeu bé, hi ha hagut un canvi de govern amb noves aspiracions per tractar de resoldre els problemes que tenim al sector sanitari: crisi pressupostària, manca d’ il·lusió... El nou govern vol tractar de definir un nou projecte per a la sanitat del nostre país i, per a això, entre d’altres actuacions, ha creat el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, un òrgan estrictament assessor de la Presidència del Govern. En la línea de participació que sempre ha mantingut el COMB, unida a la meva voluntat d’ajudar i participar, sempre com a assessor, en diferents governs de la Generalitat de Catalunya, vaig creure convenient acceptar aquest oferiment per tal de portar la veu del metge a la màxima autoritat del nostre país. Com he dit en repetides ocasions, crec que els metges tenim un paper clau per fer avançar el nostre sistema sanitari. Tindrem problemes en el futur, atès que la crisi econòmica és forta i representa un escenari nou. Nosaltres, des del Col·legi, aquest any, hem aportat el nostre granet de sorra congelant les quotes col·legials. Això comportarà que deixem de fer algunes coses que fèiem, però amb imaginació i esforç tractarem d’assumir els nostres compromisos per ajudar els metges que ho necessitin.
El Col·legi seguirà el seu camí, i la Junta i jo mateix seguirem dedicant-hi el nostre esforç. Esperem la vostra opinió, amb propostes i suggeriments. Defensarem sempre els metges amb la màxima intensitat. Moltes gràcies, comptem amb tots vosaltres. P
Els metges i les metgesses hem demostrat sempre la capacitat que tenim de fer la nostra feina amb la màxima qualitat i professionalitat malgrat que, de vegades, hàgim hagut de treballar en condicions no del tot idònies. En qualsevol cas, volem aixecar la nostra veu davant els responsables polítics i l’opinió pública perquè la nostra pràctica la puguem exercir amb la màxima qualitat possible.
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
3
informació col·legial
Servei d’INFORMACIÓ Núm. 131 COL·LEGIAL Novembre 2010-Gener 2011
sumari informació col·legial
3
El COMB congela les quotes en
Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES
resposta a la retallada de salaris als metges
DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat
Vilardell president del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari
Conferència al COMB de Jenny Firth-Cozens
8
6
Lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2010 a quaranta-dos metges de Barcelona
10
Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r. Jaume Roigé i Solé Vocal 2a. Roser Garcia Guasch Vocal 3r. Ramon Torné i Escasany Vocal 4t. Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è. Mireia Sans Corrales Vocal 6è. Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è. Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è. Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è. Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús
Documents de Posició del COMB
13 15
sobre l’atenció mèdica a la persona menor
Vilardell demana a la ministra de
Sanitat una nova convocatòria de la prova ECOE
Jornada al COMB sobre “Detecció i diagnòstic de la violència de gènere: bona praxi en l’atenció mèdica”
16
Debat sobre la pandèmia de la grip un any després La Unitat Integral de la Violència contra el Metge, entre les millors idees del 2010 El COMB aprova la creació d’un Cens de Consultes Mèdiques
23 25
18
19
20
Actualitat professional Revista de premsa
El COMB dedica el 2010 a homenatjar el doctor Pere Mata
27
Dotze empreses presenten els seus projectes a 100 inversors en el sector salut
28 37 39 40
El COMB crea un qüestionari d’autoavaluació
Debat sobre “Vacunes: passat, present i futur” El COMB celebra la dissetena edició de les
Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar
Beques Bada per formar metges en cooperació
Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès
Novetats legislatives sanitàries
Coordinador Jordi Pons del SIC
42 43
Delegacions i Seccions Col·legials
Redacció Aitor Mora
Consultori Terminològic
Correcció Esther Roig
Petits anuncis
53
50
Quaderns de Formació i Salut
Fotografia Isabel Calaf i arxiu Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez Impressió i Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A. publicitat Tel. 937 206 211
5
El Govern de la Generalitat nomena Miquel
Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés
57
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya informació econòmica
Dipòsit legal B. 14.998-88
4
Opinió i anàlisi
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Editorial àrea econòmica Comentari borsari
29
29
61
informació col·legial
Pressupost col·legial per a l’any 2011
El COMB congela les quotes en resposta a la retallada de salaris als metges
El Col·legi de Metges de Barcelona congela les quotes col·legials per a l’any 2011 per contrarestar la retallada aplicada de salaris als metges i garanteix que això no suposarà cap reducció en les activitats col·legials.
L
’Assemblea de Compromissaris del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va aprovar, a proposta de la Junta de Govern, congelar les quotes col·legials per a l’any 2011, en una acció per contrarestar la retallada del 5 % aplicada als salaris dels metges que treballen als centres sanitaris públics, que representen un 85 % dels col·legiats, percentatge que s’incrementa entre els metges més joves. Segons Jaume Sellarés, tresorer del COMB, aquesta decisió, aprovada per majoria absoluta per l’Assemblea de Compromissaris, “suposa un esforç per al COMB, i és gairebé simbòlica per al metge”. Segons Sellarés, “la quota del COMB, una de les més baixes entre els col·legiats espanyols, es mantè en 59 € trimestrals i en 29,50 € per als metges joves, els quals gaudeixen d’un 50 % de descompte”. Les quotes s’ajustaven en anys anteriors a l’increment de l’IPC. El tresorer del COMB va dir que “malgrat tot es garanteix que la congelació de les quotes no suposarà cap retallada en les activitats del Col·legi”. Sellarés va detallar que “s’ha aprovat incrementar en un 10 % el pressupost per a les beques ‘Dr. Bada’ per a la formació
de metges en matèria de cooperació i, així mateix, incrementar en un 2,16 % el del Programa de Protecció Social”.
Posicionament de la Junta de Govern del COMB sobre la retallada aplicada als salaris dels metges Al juliol, la Junta de Govern del COMB es posicionava sobre la retallada aplicada als salaris dels metges, en un document publicat al web i a la revista col·legial (SIC 130 pàg. 16), en el qual manifestava la seva preocupació davant d’aquest impacte salarial negatiu en els metges. Així mateix, la Junta de Govern va aprovar, el 3 de juny, un Document de Posició, publicat al SIC 129 pàg. 9, en el qual manifesta que “[...] El respecte al model sanitari català ha de ser defensat, en aquests moments, més que mai, des de totes les instàncies. I per això passa necessàriament per potenciar l’autonomia de gestió dels centres i l’autonomia professional dels metges, així com pel reconeixement de l’esforç realitzat per la professió mèdica, i pel conjunt dels professionals, en el manteniment i la millora del sistema de salut”. P
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
5
informació col·legial
Actualitat sanitària
El Govern de la Generalitat nome Vilardell president del Consell As Sostenibilitat i el Progrés del Sis
2
El Govern de la Generalitat acorda la creació del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, presidit per Miquel Vilardell, i que estarà format per un màxim de 12 membres.
M
iquel Vilardell, president del COMB, presidirà el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari que va acordar crear el Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 18 de gener per assessorar l’executiu en polítiques orientades a garantir el desenvolupament sostenible del sistema sanitari i a impulsar-ne la millora de la gestió i el seu progrés. Aquest Consell estarà format per un màxim de 12 membres, nomenats pel presidentdelaGeneralitat,apropostadelpresident del Consell. Els membres d’aquest Consell no rebran cap retribució. Les funcions d’aquest Consell Assessor del Govern seran: assessorar o informar sobre les qüestions que li siguin plantejades pel president o per les persones titulars dels departaments de la Generalitat competents en les polítiques orien6
tades a la consolidació i millora d’un sistema sanitari sostenible, innovador i de progrés; proposar les actuacions o plantejaments que consideri adequats en funció de l’evolució assistencial, econòmica, tecnològica i social tot tractant d’anticipar-ne els efectes als sectors públic i privat; ser consultat, a petició del president de la Generalitat, en processos de negociació que impliquin la participació del Govern o del Parlament en el conjunt del sistema sanitari, institucions de l’Estat o organitzacions internacionals; portar a terme, directament o amb el suport d’analistes externs, els treballs adequats per fonamentar les seves propostes. En l’acord del Govern s’especifica que el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari s’adscriu al Departament de la Presidència. Podrà reunir-se les vegades que consideri convenient i convidar a les reunions les persones que consideri rellevants. També podrà constituir grups específics de treball, i comunicar, si escau, als mitjans de comunicació les línies de treball i les conclusions dels seus informes.
Anunci al Parlament La creació d’aquest Consell la va anunciar Artur Mas en el discurs d’investi-
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
1. La Vanguardia, 16 de gener de 2011. 2. El Periódico, 15 de gener de 2011.
dura com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 20 de desembre, en el qual va assenyalar: “He demanat al president del Cercle d’Economia, Salvador Alemany, i al president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, que posin en marxa Consells Assessors de format reduït i no retribuïts que ajudin el Govern en la reactivació econòmica i el creixement, en el primer cas, i en la modernització i millora del nostre sistema de salut, en el segon cas”. Artur Mas va manifestar en el discurs d’investidura davant el Parlament de Catalunya que “el model sanitari català és un model d’èxit que cal preservar”, basat en els principis d’universalitat, assistència de qualitat, equitat, solidaritat i sostenibilitat, i va proposar algunes reformes per no perdre qualitat: centres de salut més autònoms en la seva gestió; buscar les millors fórmules de gestió amb independència de la titularitat del servei; decidir, per consens, quin catàleg de serveis es pot garantir; flexibilitzar les condicions de jubilació dels metges; implicar metges, infermeres, farmacèutics i personal auxiliar en les millores de gestió, promoure la formació continuada i l’intercanvi de coneixements; prendre mesures que permetin el
V
1
informació col·legial
ena Miquel ssessor per a la stema Sanitari V
manteniment d’un sistema complementari, no alternatiu, d’assegurament privat; revisar la manera d’accedir als estudis de medicina, i racionalitzar bé les inversions futures en el sistema sanitari, no duplicant serveis d’alta tecnificació. En el discurs, Mas va manifestar, així mateix, que “el Govern que aspiro a presidir no és partidari del copagament a la sanitat”. Va finalitzar el seu discurs sobre la sanitat fent referència a la investigació biomèdica i biotecnològica i a la recerca en tecnologies de la salut. “El Govern potenciarà la bioregió com un dels motors de la dinamització econòmica del país, en col·laboració amb la indústria i els centres de recerca existents”, va anunciar. P
Boi Ruiz, nomenat conseller de Salut
B
oi Ruiz va ser nomenat, el passat 29 de desembre, conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Barcelona l’any 1954. És doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Diplomat en gestió hospitalària per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona (EADA). Format com a metge resident a l’Hospital Clínic, ha exercit la pràctica clínica en la disciplina de cirurgia ortopèdica i traumatologia durant deu anys, en hospitals de diferents nivells de Catalunya. Ha estat president de la Unió Catalana d’Hospitals, entitat de la qual n’havia estat el director general, i president de la Fundació Unió. També ha estat vocal de la Junta Directiva de Foment del Treball Nacional, patró de la Fundació Hospital Residència Sant Camil, president del Co-
mitè Executiu de la Fundació Althaia i vocal del Consell Directiu del CatSalut. Té una àmplia experiència en el sector docent com a professor de programes de pregrau i postgrau d’economia de la salut i gestió empresarial sanitària, com la UAB-Fundació Doctor Robert; la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, ESADE, EADA i UIC. Ha estat director de la consultora del sector salut Know-How Advisers i ha desenvolupat múltiples treballs d’assessoria en la implantació de millores en el sector salut en l’àmbit internacional, algun d’ells impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). P
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
7
informació col·legial
La salut del metge
2a Conferència Anual de l’Associació Europea per la Salut del Metge
Conferència al COMB de Jenny Firth-Cozens sobre “Com exercir la medicina i sobreviure a l’intent”
1. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en la presentació de la conferència. 2. Jenny Firth-Cozens, pronunciant la conferència “Com exercir la medicina i sobreviure a l’intent”.
8
E
n la presentació de la conferència de Jenny Firth-Cozens, Jaume Padrós, vicepresident del COMB, va ressaltar que el COMB i la Fundació Galatea volen contribuir amb aquest acte “al debat sobre les causes del malestar dels professionals de la medicina, oferir eines per fer-hi front i promoure un exercici professional més saludable”. Padrós va explicar que “la professora Firth-Cozens és una de les més prestigioses i reconegudes figures mundials en estudis sobre la salut, l’estrès i el benestar dels metges i d’altres professionals sanitaris. És experta en estrès laboral i depressió i coneix en profunditat els problemes als quals s’encaren els metges en l’exercici professional. A més de ser autora de diversos estudis sobre estrès ocupacional i depressió, finançats pel Medical Research Council, va dirigir i presentar el primer estudi al Regne Unit sobre l’estrès entre els metges”. El vicepresident del COMB va indicar que, així mateix, la conferenciant ha fet “estudis, treballs, articles i recomanacions a l’NHS sobre la relació entre l’estrès dels professionals, la qualitat del servei i els errors mèdics”. També ha estu-
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
diat “la dinàmica dels equips de treball i les organitzacions sanitàries com a factors que poden augmentar el risc d’estrès o bé poden rebaixar-lo”. Padrós va afegir que Firth-Cozens acaba de publicar aquest any el llibre How to survive in Medicine. Personally and professionally. Firth-Cozens, en la seva conferència, va apuntar que “per millorar la qualitat de vida professional dels metges urgeix abordar canvis en el sistema sanitari”. Va afegir que “no es tracta tan sols d’un problema individual, és cert que els factors personals són importants, com la rigidesa, la poca autocrítica o no assumir que es tenen problemes. Però el sistema hauria de permetre que els metges participessin més en les decisions de gestió que es prenen al seu centre, reduir el treball administratiu, augmentar el temps que poden estar amb els seus pacients i crear grups en els quals els professionals parlin dels temes que els preocupen”.
2a Conferència Anual de l’Associació Europea per la Salut del Metge (EAPH) L’1, 2 i 3 de desembre es va celebrar la 2a Conferència Anual de l’Associació
V
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i la Fundació Galatea van invitar la professora Jenny Firth-Cozens, experta de reconegut prestigi internacional en estudis sobre la salut, l’estrès i el benestar dels metges i d’altres professionals sanitaris, a pronunciar la conferència “Com exercir la medicina i sobreviure a l'intent”. La conferència va coincidir amb la celebració de la 2a Conferència Anual de l’Associació Europea per la Salut del Metge (EAPH), que va tenir lloc els passats dies 1, 2 i 3 de desembre sota el títol “Healthy physicians for a healthy society”.
informació col·legial
V
Europea per la Salut del Metge sota el títol “Healthy physicians for a healthy society” amb la presència d’un centenar d’experts sobre la salut dels metges provinents d’una vintena de països com els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, el Regne Unit, França, Itàlia, Bèlgica, Noruega, Israel i Espanya, entre d’altres. Els experts del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt del COMB
que van participar a la conferència, van destacar que, segons els estudis de què disposen, “el 70 per cent dels pacients que han iniciat un tractament amb el nostre programa s’han recuperat i es mantenen estables passats onze anys”. Segons els responsables del PAIMM, “s’hauria de treballar més en la prevenció de la salut dels metges, actuar al llarg de tota la seva carrera professional i començar
2a Conferència Anual de l’Associació Europea per la Salut del Metge (EAPH).
des del primer dia que un estudiant de medicina entra a la facultat”. L’EAPH es va constituir a Londres el 2008, i la Fundació Galatea n’és cofundadora. La primera Conferència Anual de l’EAPH va tenir lloc a Oslo, al novembre de 2009. P
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
9
informació col·legial
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va lliurar, en un acte celebrat el passat novembre al Teatre Romea, els Premis a l’Excel·lència Professional 2010 a quaranta-dos metges de Barcelona que han destacat per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. Durant la sessió de lliurament dels Premis es va retre un homenatge a la figura del doctor Jordi Gol i Gurina, en el 25è aniversari de la seva mort, i es va fer, així mateix, un acte de reconeixement als metges que van integrar la primera Junta democràtica del Col·legi de Metges de Barcelona, elegida al mes d’abril de 1976.
Guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2010 en l’acte del Teatre Romea.
10
Homenatge del COMB al doctor Jordi Gol i Gurina i als metges que v Junta democràtica
Lliurament dels Premis a l’Exce Professional 2010 a quaranta-d de Barcelona
Homenatge a Jordi Gol i Gurina
L
’acte va començar amb la benvinguda i l’agraïment de Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), a tots els presents. Vilardell inicià el seu parlament amb un record a Jordi Gol i Gurina (Barcelona, 1924-1985), metge homenatjat durant l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència 2010, de qui va destacar el fet de ser “un referent en època de canvis” i un “bon company”. Segons el president del COMB, l’homenatge a Jordi Gol amb motiu del 25è aniversari de la seva mort pretén “reivindicar el seu ideari” i “traslladar els seus valors” a l’època actual. Seguidament va tenir lloc la taula rodona “El llegat del doctor Jordi Gol i Gurina”, que va comptar amb la participació de Josep M. Teniente i Noguera, metge internista i cap del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró; Francesc Borrell i Carrió, metge de família de l’EAP Gavarra de
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Cornellà de Llobregat, i Joaquim Ramis i Coris, pediatre i president de la Secció de Metges Jubilats del COMB. Mireia Sans i Corrales, metgessa de família, directora de l’ABS El Castell de Castelldefels i vocal de la Junta de Govern del COMB, va presentar i moderar la taula rodona. Sans va destacar que Jordi Gol fou un “metge de persones” i un “home de pensament i d’acció”.
Homenatge a la primera Junta democràtica L’acte va continuar amb un reconeixement als metges que van formar part de la primera Junta de Govern democràtica del Col·legi de Metges de Barcelona, elegida a les eleccions del 7 d’abril de 1976. El Col·legi de Metges de Barcelona fou el primer col·legi professional de l’Estat que va fer ruptura democràtica a l’inici de la transició, tal i com es va fer palès en una projecció de vídeo on hi apareixien aportant el seu testimoni Ramon
V
Acte institucional al Teatre Romea
informació col·legial
van integrar la primera
el·lència os metges 1
2
3
4
1. D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, president del COMB; Mireia Sans, metgessa de família, directora de l’ABS El Castell de Castelldefels i vocal de la Junta de Govern del COMB; Josep M. Teniente, metge internista i cap del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró; Francesc Borrell, metge de família de l’EAP Gavarra de Cornellà de Llobregat, i Joaquim Ramis, pediatre i president de la Secció de Metges Jubilats del COMB, en l’homenatge a Jordi Gol i Gurina. 2. Metges homenatjats de les Juntes de Govern del Dr. Carles Pijoan (1976-1982) i del Dr. Joaquín Tornos (1970-1976) en l’homenatge a la primera Junta democràtica. 3. Sala del Teatre Romea durant els actes d’homenatge. 4. Miquel Vilardell en la presentació dels Premis a l’Excel·lència Professional 2010. 5 i 6. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, en el lliurament dels Premis.
rebre aquest reconeixement on explicà les circumstàncies que portaren la “Candidatura democràtica” a la victòria electoral, així com les fites que van aconseguir implementar, com la “re-
5
V
V
Trias i Miquel Bruguera, expresidents del COMB. Miquel Vilardell va ressaltar que la primera Junta de Govern democràtica del COMB va “modernitzar la institució i el discurs professional”, i advocà per continuar mantenint “la independència” del Col·legi. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, va nomenar els membres de les Juntes presidides per Carles Pijoan (1976-1982) i Joaquín Tornos (1970-1976), i Vilardell va lliurar als que hi eren presents un diploma de reconeixement a la seva tasca. Els metges homenatjats que van recollir el diploma van ser Guillem Aresté, Moisès Broggi, Raimon Cornudella, Ramon Espasa, Josep A. Martí Mercadal, Juan Ramon Masoliver, Antoni Mirada, Josefa Puig, Josep Maria Pujals, Joaquim Ramis, Josep Roca Torrent, Josep Maria Sala Xampeny, Maria Lluïsa Surroca, Josep Traserra, Alexandre Darnell, Ramon Trias i Xavier Trias. Antoni Mirada i Canals, exvicepresident del COMB (1976-1982), va fer un discurs en nom dels metges que van
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
6
11
informació col·legial
V
cuperació democràtica” del Col·legi a través de l’Assemblea de Compromissaris o la “recatalanització” de la institució.
Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2010
Premis a l’Excel·lència Professional 2010 Jaume Padrós, vicepresident del COMB, inicià tot seguit l’entrega dels Premis a l’Excel·lència Professional 2010 amb un parlament on destacà que amb aquests Premis els col·legiats reafirmen la seva “identitat col·lectiva” a través de valors com la competència, l’honestedat, el compromís, la integritat, l’excel·lència i el professionalisme. Padrós acabà el seu discurs proclamant: “Gràcies per fer-nos sentir l’orgull de ser metges”. Els Premis a l’Excel·lència Professional es concedeixen anualment i són el reconeixement de la professió mèdica als metges que han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per l’enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic. Aquests guardons s’atorguen segons diferents àmbits assistencials, recerca biomèdica, educació mèdica i humanitats mèdiques. Miquel Vilardell, Jaume Padrós, Ricard Gutiérrez; vicepresident 2n i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB van fer el lliurament dels guardons a l’Excel·lència Professional. Els Premis es van lliurar per primera vegada l’any 2004 amb motiu de la celebració del Primer Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. Lluís Guerrero, president de l’Arxiu Històric de Ciències de la Salut “Simeó Selga i Ubach”, va parlar en nom dels metges guardonats, i va declarar sentir-se “impressionat per l’alt nivell dels premiats”, amb els quals comparteix, segons va indicar, “els valors tradicionals de la medicina i els actuals del professionalisme”. Finalment, Miquel Vilardell va llegir una carta escrita per Marina Geli, aleshores consellera de Salut, on afirmava que els metges són “l’ànima del sistema” i destacava “el compromís del Col·legi amb els professionals”. Vilardell va cloure l’acte amb una felicitació a tots els metges guardonats. Es pot seguir l’acte a www.combtv.cat. P 12
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Medicina hospitalària Coll Collell, Rosa M. Díaz Jiménez, José-Pablo Martínez Ferrer, Juan-Ramon Mestre Cortadellas, Carlos Roig Quilis, Manuel Sadurni Serrasolsas, Josep Taura Reverter M. Pilar
Atenció primària Castro Bresco, Xavier Cebria Andreu, Jordi Climente Urrea, M. Pilar Gasso Tarrés, Maria Marina Ortega, M. Victòria Mestre Gallinat, Xavier Pizarro Romero, Gregori
Altres àrees assistencials Cervera Alemany, Anton M. Malet Casajuana, Alfons Martí Mercadal, Josep A. Porta Sales, Josep Quera Aymà, Dolors Tizón García, Jorge Vaqué Rafart, Josep
Recerca Biomèdica Bataller Alberola, Ramon Canet Capeta, Jaume Coll Figa, Pere Elosua Llanos, Roberto Muñoz Pérez, Miguel Àngel Ordi Maja, Jaume Sahuquillo Barris, Joan
Educacio mèdica Berlanga Escalera, Eugeni Bosch Fontcuberta, Josep M. Carbonell Abelló, Jordi Mora Soler, Àngela Nicolàs Argelis, Josep M. Sans Boix, Antònia Villalonga Vadell, Rosa M.
Humanitats mèdiques Bacardí Pons, Ramon Darnell Tey, Alexandre Farrerons Minguella, Jordi Guerrero Sala, Lluís Raventós Conti, Jacint Ris Romeu, Helena Valls Llobet, Carme
COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
L’atenció mèdica a la persona menor
16
POSICIÓ DEL COMB
L
’autonomia del metge per decidir respecte de l’autonomia del pacient, amb independència de la seva edat, és un element fonamental en la pràctica professional. El transcurs del segle XX ens ha ensenyat, però, que aquesta autonomia del metge no és absoluta i que havia d’equilibrarse amb els drets del pacient que gradualment s’han anat reconeixent. Aquest reconeixement s’ha donat, en primer lloc, des de la mateixa comunitat mèdica, creant i assumint valors, algun dels quals s’ha acabat convertint en norma jurídica. I aquest és el cas del reconeixement dels drets del menor i del menor madur, alguns dels quals, molt abans d’estar incorporats en normes jurídiques, ja formaven part de la consciència professional dels metges. Com a exemple recent, el Codi de Deontologia de Catalunya, aprovat el 1997, recollia explícitament com a normes deontològiques aquesta consciència i aquests valors vers els menors i la seva autonomia. Val a dir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat, l’any 2010, dues normes deontològiques del Codi que recollien aquests valors; però cal també emfasitzar que lleis anteriors i posteriors a la sentència segueixen fent referència a l’autonomia del menor i als seus drets en relació amb la seva edat i capacitat i que, en la nostra opinió, convaliden plenament el criteri dels professionals, tants anys sostingut i pacíficament practicat. En aquesta línia, insistir que la concepció actual en les societats democràtiques és que la personalitat civil s’adquireix des del moment del naixement, com reconeix la Convenció sobre els drets del nen, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratificada per l’Estat espanyol el 30 de novembre de 1990, i que el desenvolupament de la personalitat és un procés de maduració i aprenentatge que no es pot reduir a la fragmentació en etapes cronològiques. Aquest procés gradual de desenvolupament culmina amb el reconeixement social i legal de la majoria d’edat, que en el cas de la salut són els setze anys en termes generals, sense oblidar les excepcions regulades per llei que exigeixen els 18 anys (assaigs clínics, tècniques de reproducció assistida i donació d’òrgans i teixits), o els drets del major de 12 anys madur intel·lectualment i emocionalment. En aquest sentit, el Codi Civil de Catalunya, en el seu Llibre Segon, recull aquests criteris quan estableix que “Les persones majors de setze anys i les menors que tinguin una maduresa intel·lectual i emocional suficient per a comprendre l’abast de la intervenció en la seva salut han de donar el consentiment per si mateixes, llevat dels casos en què la legislació d’àmbit sanitari estableixi una altra cosa” (art. 212-2.1). És així que la valoració de la capacitat del menor per poder decidir es configura com un dels elements clau del consentiment i garanteix, en la relació clínica, el respecte per la persona malalta i la protecció de la persona amb autonomia limitada. Així doncs, l’avaluació de la capacitat natural del pacient per decidir, amb independència de l’edat, és un requisit bàsic del consentiment, i una competència professional mèdica legalment reconeguda (art 7.2 de la Llei 21/2000, art 9.3 de la Llei 41/2002). I, per damunt de qualsevol altra consideració, cal tenir sempre present que l’interès superior de la persona menor ha de ser el principi inspirador en l’adopció de qualsevol decisió que el concerneixi per part del metge que l’atén. És des d’aquests pressupòsits que la Junta de Govern del Col·legi expressa la següent posició: Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
13
V
Documents de
Documents de Posició del COMB V
L’atenció 1 mèdica a la persona menor 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
16
13 14 15
L’assistència a la persona menor requereix, com tot acte mèdic, una aproximació individualitzada, respectant els seus valors i conviccions i actuant amb el tacte i la sensibilitat propis d’una intervenció que té com a objectiu el seu benestar físic, mental i social i que incideix en ple procés de maduració de la personalitat. El metge ha de tenir present que la potestat parental s’exerceix de forma legítima en interès dels fills d’acord amb la seva personalitat i per facilitar-ne el ple desenvolupament, i que són els pares els que tenen el deure d’educar els fills prenent decisions que els afecten fins que aquests són capaços de decidir per ells mateixos. La persona menor que tingui maduresa intel·lectual i emocional per comprendre l’abast de la intervenció en la seva salut ha de donar el consentiment per ella mateixa, sense perjudici del consentiment dels legals representants en aquells casos en què la llei així ho demani. El metge promourà que la persona menor amb capacitat suficient per consentir comparteixi amb els pares o tutors la decisió. La valoració de la capacitat natural de la persona menor per decidir correspon al metge responsable de l’assistència d’acord amb els criteris de comprensió, avaluació, raonament i elecció, que impliquen tenir en compte aspectes com la seva edat, la gravetat del quadre clínic, l’efectivitat esperada de la intervenció mèdica, els riscos i les conseqüències que se’n puguin derivar, o la qualitat i adequació de la comunicació amb el metge. En l’avaluació de la capacitat de la persona menor, és recomanable que el metge responsable demani el parer dels pares o tutors legals, d’altres professionals de l’equip assistencial, dels educadors o altres persones que no estiguin implicats directament en la intervenció. El metge ha d’informar la persona menor de forma comprensible i adequada a la seva capacitat sobre la malaltia que pateix, els procediments diagnòstics, les possibles alternatives terapèutiques, inclosa la no-intervenció, els seus resultats i els riscos significatius i les seqüeles previsibles. El metge ha de respectar la voluntat de la persona menor de no ser informada. La persona menor, per poder decidir, ha de ser capaç d’entendre, retenir i transmetre la informació rebuda, assumir les conseqüències personals de la decisió, argumentar-ne les raons i expressar la decisió de manera clara i comprensible. El metge farà constar a la història clínica el resultat de l’avaluació de la maduresa i la capacitat de la persona menor. El respecte per la intimitat de la persona menor competent obliga el metge a guardar la confidencialitat sobre l’acte mèdic, excepte quan s’exigeix majoria d’edat per consentir o en supòsits de greu risc, així com quan de la revelació del secret se’n presumeixi un molt probable bé per al menor o si amb el silenci es presumís un molt probable perjudici per al menor, per a d’altres persones o un perill col·lectiu. El metge vetllarà perquè la decisió sigui compartida amb els pares o tutors legals, però si la persona menor competent addueix les conseqüències negatives d’informar els pares, pot demanar consell al Comitè d’Ètica Assistencial, o a d’altres professionals sanitaris, o de serveis socials, que puguin ajudar a prendre la decisió. Per respecte a la intimitat de la persona menor, el metge la visitarà sense la presència de cap altra persona, quan consideri raonable aquesta petició, d’acord amb les circumstàncies del cas. Quan la persona menor no tingui prou maduresa per comprendre i decidir, correspondrà als pares o tutors legals atorgar el consentiment. Només cal el consentiment d’un dels dos progenitors, però si no hi ha acord entre ells, o quan el metge consideri que la decisió perjudica el menor, se sol·licitarà la corresponent autorització judicial. És una excepció a l’exigència del consentiment les situacions amb risc immediat greu per a la integritat física o psíquica de la persona menor quan no és possible aconseguir l’autorització d’aquesta o dels seus pares o tutors legals. P Barcelona, octubre de 2010 Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
14
informació col·legial
Prova ECOE
Miquel Vilardell, president del COMB, va enviar una carta a Leire Pajín, ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, on posa de manifest la preocupació del Col·legi de Metges de Barcelona per la situació de bloqueig en què es troben els milers de peticions d’accés a la prova del Títol de Metge Especialista en Medicina Familiar i Comunitària efectuades a l’empara de l’establert al RD 1753/1998 i que es troben pendents de superació de la prova ECOE o avaluació clínica objectiva i estructurada. El Ministeri de Sanitat, en una carta de resposta, es compromet a realitzar la prova d’avaluació en els pròxims mesos.
Vilardell demana a la ministra de Sanitat una nova convocatòria de la prova ECOE
A
la carta, Vilardell diu que molts col·legiats han traslladat al COMB “el seu malestar i sensació d’oblit per part del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat per l’endarreriment acumulat en la celebració de les proves ECOE”. També s’assenyala que l’octubre passat va fer un any des que la mesa de contractació del concurs públic per a l’organització de la prova de l’any 2009 va declarar-lo desert en desestimar, per qüestions tècniques, l’única oferta presentada, que va quedar, des de llavors, suspesa fins a nou avís. Des d’aquell moment han estat diferents les veus que s’han alçat reclamant la convocatòria de la prova i s’han succeït els pronunciaments efectuats per representants d’aquest Ministeri afirmant el compromís amb la celebració de la prova, com també trucades als professionals afectats perquè conservin la confiança. En aquest sentit, a la carta, Vilardell recordava l’escrit remès el 22 de gener de 2010 al Ministeri pel seu antecessor en el càrrec, Miquel Bruguera, en el qual es posava de manifest la necessitat de prendre decisions al més aviat possible, així com la resposta
donada pel director general d’Ordenació Professional, Cohesió del Sistema Nacional de Salut i Alta Inspecció, de 10 de març del mateix any. Malgrat la voluntat política de donar compliment a les prescripcions normatives, Vilardell diu que des de les dates de les anteriors missives no ha transcendit en aquest assumpte cap avenç que permeti entreveure la celebració d’una nova convocatòria en un termini relativament curt de temps i que pugui donar cabuda a les justes expectatives professionals de tants metges. Per finalitzar, a la carta es diu que “el Col·legi de Metges de Barcelona entén que no pot endarrerir-se més la celebració d’una nova convocatòria de la prova ECOE i que les complicacions logístiques o els costos econòmics que comporti no poden excusar més endarreriments, ja que el que hi ha en joc transcendeix les conseqüències laborals derivades de l’obtenció d’aquest títol i afecta molt directament la confiança que diposita l’usuari del Sistema Nacional de Salut en els metges que el tracten”.
Resposta del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat En resposta a la carta enviada per Miquel Vilardell en relació amb les proves ECOE, Francisco Valero Bonilla, director general d’Ordenació Professional, Cohesió del Sistema Nacional de Salut i Alta Inspecció, en nom de la ministra, Leire Pajín, va enviar una carta en la qual afirma que “pel que fa a aquest Departament, puc garantir sense reserves el nostre ferm compromís de realitzar aquesta prova d’avaluació els propers mesos”. P Carta de Miquel Vilardell, president del COMB, a Leire Pajín, ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat.
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
15
informació col·legial
Més de 200 professionals participen en una jornada organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, sobre “Detecció i diagnòstic de la violència de gènere: bona praxi en l’atenció mèdica”. La Jornada, que va comptar amb la col·laboració de l’Hospital Clínic de Barcelona, pretén posar a l’abast dels professionals de la medicina eines per a la bona praxi en l’atenció mèdica de la violència de gènere.
Dolors Forés, presidenta de la CAMFiC; Miquel Vilardell, president del COMB, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, en l’acte inaugural.
16
Jornada al COMB sobre “Detecc bona praxi en l’atenció mèdica”
L
’objectiu de la Jornada sobre detecció i diagnòstic de la violència de gènere era debatre sobre què és la violència de gènere, com es detecta i com afecta la salut i, així mateix, analitzar què poden fer i com han d’intervenir els metges i les metgesses i altres professionals del sector sanitari en aquesta realitat social. Van participar en l’acte inaugural Miquel Vilardell, president del COMB; Dolors Forés, presidenta de la CAMFiC, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB. Miquel Vilardell va assenyalar que el 17 de desembre de 1999, a través de la resolució 54/134, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, i va convidar els governs, les organitzacions internacionals i les organitzacions no governamentals a preparar aquest dia activitats dirigides a sensibilitzar l’opinió pública respecte del problema de la violència contra la dona. Vilardell va destacar que “nosaltres com a professionals de la salut ens hem de preocupar, vetllar i intervenir en la prevenció, que hauria de fer-se des de la interdisciplinarietat, ajuntant-nos amb altres professionals i disciplines per fer la prevenció i l’anàlisi”. Pilar Arrizabalaga, en la seva intervenció, va assenyalar que “s’ha comp-
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
tat amb la col·laboració de l’Hospital Clínic de Barcelona perquè és de referència per detectar l’agressió sexual a Barcelona i dels primers en crear comissions específiques”. Arrizabalaga va afegir que en l’àmbit hospitalari fa deu anys que funciona ja que “va començar per les urgències perquè és a on entraven les agredides, però falta la primària, que s’ha sensibilitzat els darrers cinc anys”. La secretària del COMB creu que el paper de l’atenció primària és “el de detectar el maltractament psicològic mitjançant la hiperfreqüentació mèdica i el consum massiu de psicofàrmacs”. Per la seva banda, Dolors Forés va fer una aproximació al problema de la violència de gènere i va indicar els objectius de la Jornada. Després de la presentació d’una experiència real de violència de gènere per part de Victoria Bernadet i la doctora Xesca Peñas, es van realitzar dues taules rodones: La primera taula va tractar “Què és i com afecta la violència de gènere la salut”, moderada per Xesca Peñas, metgessa de família, EAP La Pau, ICS, Grup de maltractament a la dona i APS, (CAMFiC), en la qual van intervenir Lluïsa Garcia-Esteve, Servei de Psiquiatria Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic; Susana Sánchez, metgessa adjunta del Servei d’Urgències de l’Hospital Rio Hor-
V
Actualitat col·legial
informació col·legial
ció i diagnòstic de la violència de gènere: ”
V
tega de Valladolid, i Ana Gómez, metgessa de família, EAP Llefià, ICS, Grup de maltractament a la dona i APS, (CAMFiC). La segona taula va abordar la “Detecció i intervenció: el que hem de fer els metges i metgesses”, moderada per Manel Santiñà, president de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona. Van intervenir Lledó Batalla, metgessa traumatòloga de l’Hospital Vall
1
2
3
4
d’Hebron; Pilar Babí, metgessa de família, EAP La Pau, ICS, Grup de Maltractament a la Dona i APS, (CAMFiC), i Isabel Moran, fiscal de l’Audiència de Barcelona. Finalment, Aurora Rovira, metgessa de família, EAP La Pau, ICS, Grup de Maltractament a la Dona i APS, (CAMFiC), va exposar les conclusions de la Jornada. Es poden seguir totes les intervencions a www.combtv.cat. P
1. D’esquerra a dreta: Susana Sánchez, metgessa adjunta del Servei d’Urgències de l’Hospital Rio Hortega (Valladolid); Ana Gómez, metgessa de família, EAP Llefià, ICS, Grup de maltractament a la dona i APS, (CAMFiC); Xesca Peñas, metgessa de família, EAP La Pau, ICS, Grup de Maltractament a la Dona i APS, (CAMFiC), i Lluïsa Garcia-Esteve, Servei de Psiquiatria Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic, en la taula sobre “Què és i com afecta la violència de gènere la salut”. 2. D’esquerra a dreta: Lledó Batalla, metgessa traumatòloga de l’Hospital Vall d’Hebron; Pilar Babí, metgessa de família, EAP La Pau, ICS, Grup de Maltractament a la Dona i APS, (CAMFiC); Isabel Moran, fiscal de l’Audiència de Barcelona, i Manel Santiñà, president de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona, en la taula rodona sobre “Detecció i intervenció: el que hem de fer els metges i metgesses”. 3. Xesca Peñas i Victoria Bernadet, en la presentació d’una experiència real de violència de gènere. 4. Pilar Arrizabalaga i Aurora Rovira, metgessa de família, EAP La Pau, ICS, Grup de Maltractament a la Dona i APS, (CAMFiC), en la lectura de les conclusions. 5. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la Jornada.
5
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
17
informació col·legial
Debats al COMB
Debat sobre la pandèmia de la grip un any després
2
1
P 3
4
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i el Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) van organitzar un debat en el qual professionals de la medicina, responsables públics i professionals dels mitjans de comunicació van analitzar la pandèmia de grip de l’any anterior.
1. Mireia Sans, vocal de la Junta de Govern; Antoni Trilla, director de la Unitat d’Avaluació, Suport i Prevenció de l’Hospital Clínic; Antoni Plasencia, director general de Salut Pública, i Milagros Pérez Oliva, periodista i Defensora del Lector del diari El País, en la taula 1 del debat. 2. Francesc Borrell, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya; Joan Ramon Laporte, cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron; Pere Simonet, metge de família de l’ABS Viladecans 2, i Tomàs Pumarola, cap de la Secció de Microbiologia, Departament de Virus, de l’Hospital Clínic de Barcelona, en la taula 2 del debat. 3. Miquel Vilardell, president del COMB, en la presentació del debat. 4. Marc Antoni Broggi, president del Comitè de Bioètica de Catalunya, en la cloenda.
18
assat un any de l’alerta sanitària mundial generada pel virus H1N1 són moltes les preguntes que metges, autoritats sanitàries, mitjans de comunicació i societat es fan sobre la gestió que es va fer de la pandèmia. Per això, el COMB i el CBC van organitzar un debat on es va plantejar en una primera taula, moderada per Mireia Sans, vocal de la Junta de Govern del COMB, l’origen del virus i extensió de la pandèmia, les decisions que es van prendre i les reaccions socials. En una segona taula, moderada per Francesc Borrell, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, es va debatre sobre la resposta científica i tecnològica, la visió del metge d’Atenció Primària i en quin punt es troba la recerca. En la primera taula van intervenir Antoni Trilla, director de la Unitat d’Avaluació, Suport i Prevenció de l’Hospital Clínic i professor de Salut Pública; Antoni Plasencia, director general de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, i Milagros Pérez Oliva, periodista i Defensora del Lector del diari El País. Antoni Trilla va parlar de les xifres d’afectació de la malaltia i de la vacunació i va destacar que “la vacunació va ser recomanada als grups de risc, la taxa de vacunació va ser molt baixa” i va afegir “que les vacunes eren segures”. Antoni Plasencia va afirmar que “les autoritats sanitàries i el conjunt de la societat catalana han respost amb responsabilitat, prudència i proporcionalitat als requeriments de les autoritats internacionals”. La periodista Milagros Pérez Oliva va
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
fer la valoració del paper dels mitjans de comunicació en la informació de la pandèmia a la societat i va indicar que “els mitjans han contribuït poderosament a aquest alarma i els polítics i els mitjans hem quedat atrapats en aquesta espiral”. A la segona taula, van participar Joan Ramon Laporte, cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, catedràtic de Farmacologia i Terapèutica de la UAB i director de la Fundació ICF; Pere Simonet, metge de família de l’ABS Viladecans 2, i Tomàs Pumarola, cap de la Secció de Microbiologia, Departament de Virus, de l’Hospital Clínic de Barcelona. Joan Ramon Laporte va incidir en “la manca de transparència de les autoritats sanitàries sobre la malaltia, sobre els antivírics i sobre la gestió de la grip A en general”. La visió del metge de primària en el debat la va donar a conèixer Pere Simonet qui va destacar “les baixes taxes de vacunació entre el personal sanitari”. Simonet també va analitzar quina va ser la gestió i la qualitat de la informació que els arribava. Tomàs Pumarola va explicar el comportament del virus H1N1 a partir d’ara i en un futur. Segons Pumarola, “el comportament del virus aquesta temporada i les vinents dependrà de l’estat immunitari de la població i de la variabilitat del virus”. Va cloure l’acte Marc Antoni Broggi, president del Comitè de Bioètica de Catalunya. Es pot seguir el debat a www.combtv.cat. P
informació col·legial
Premis de Diario Médico
Més de 600 representants del món sanitari de Catalunya, del govern central i de diverses comunitats autònomes van participar a la festa de “Les millors idees de l’any”, de Diario Médico. En aquesta desena edició, ha estat reconeguda la iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona a l’hora de crear la Unitat Integral de la Violència contra el Metge (UIVCM).
La Unitat Integral de la Violència contra el Metge, entre les millors idees del 2010
E
n la presentació de l’acte sobre les millors idees del 2010, Javier Olave, director de Diario Médico, va destacar que “pensem que s’ha d’aplaudir el compromís dels qui s’esforcen per millorar la nostra sanitat des de la investigació, l’assistència, la docència i la gestió, especialment en un temps dur per a tots com el que ens està tocant viure”. Olave va afegir que “ens hem de felicitar de pertànyer a un sector que respon amb més imaginació, més innovació, més investigació –a vegades sense estímuls econòmics– a un entorn depressiu i afectat per força tensions financeres i laborals”. Miquel Vilardell, president del COMB, va agrair el premi atorgat al COMB per la Unitat Integral de la Violència contra el Metge, i va aprofitar la seva intervenció per fer un reconeixement al treball desenvolupat per Marina Geli, consellera de Salut en funcions en el moment en què es va celebrar l’acte. Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB i de l’OMC, va dir que “aquesta festa transcendeix més enllà dels premis i s’ha consolidat com un punt de trobada de la Sanitat espanyola”.
En totes les intervencions es va destacar la tasca cohesionadora de Marina Geli en els seus set anys al capdavant del Departament de Salut de Catalunya.
Unitat Integral de la Violència contra el Metge Les funcions de la UIVCM són la d’assessorar i donar suport personal, jurídic i de seguretat al metge víctima, de relació i coordinació amb els centres de treball, d’anàlisi dels incidents, de les situacions de risc i de l’evolució del problema. Així mateix, la Unitat es relacionarà amb tots els àmbits i interlocutors que permetin desenvolupar els seus objectius, així com impulsar i participar en l’elaboració d’informes i publicacions per afrontar el problema de la violència contra els metges. P Diario Médico, 2 de desembre de 2010. D’esquerra a dreta: Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB i de l’OMC; Miquel Vilardell, president del COMB; Fernando Lamata, conseller de Salut i Benestar Social de CastellaLa Manxa; José Martínez Olmos, secretari general del Ministeri de Sanitat; Marina Geli, consellera de Salut; Javier Fernández-Lasquetty, conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, i Javier Olave, director de Diario Médico, en l’acte de lliurament dels premis.
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
19
informació col·legial
Assegurança lliure
El COMB aprova la creació d’un Cens de Consultes Mèdiques per als professionals que exerceixen en la medicina privada
E
La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), a proposta de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, va aprovar la creació d’un Cens de Consultes Mèdiques amb la finalitat que tots els professionals que exerceixen en l’àmbit de la medicina privada tinguin la seva activitat declarada i reconeguda pel COMB.
n una carta adreçada als metges que treballen al sector de l’Assegurança Lliure, Ramon Torné, president de la Secció Col·le-gial d’Assegurança Lliure, explica que la creació d’aquest cens permetrà, a més d’informar la població, posicionar el COMB davant les administracions públiques i les entitats d’assegurança lliure per defensar les característiques d’aquest tipus d’establiments. La Secció d’Assegurança Lliure demana que es faci arribar a les oficines col·legials la Declaració (pàg. 22) per a la inclusió de l’activitat dels metges al Cens de Consultes Mèdiques del COMB. Els requisits que es demanen són els mínims que cal esperar de la seva activitat i “que, de ben segur, tots ja estan complint”. PUBLICITAT
20
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
La presentació de les Declaracions endegarà un procés que culminarà, si es compleixen els requisits, amb l’emissió d’un Diploma acreditatiu que, amb un número d’inscripció, identificarà el metge com a integrant del Cens de Consultes Mèdiques del COMB, perquè ho puguin posar en un lloc visible de la consulta. Segons Ramon Torné, “aquest model d’autoregulació ens permetrà obtenir un suport a nivell institucional del lloc on realitzem la nostra activitat professional i, en un futur proper, poder avançar en el màxim nivell de reconeixement de la qualitat dels metges que treballem al sector de l’Assegurança Lliure”. P
informació col·legial
Llistat dels metges que reuneixen les condicions necessàries per ser acreditats amb els diplomes del Cens de Consultes Mèdiques ABDO DEMOGRABE, MUFID ALCOVERRO FORTUNY, OSCAR ALDEA BUENO, CARLOS ALOS RIBERA, JOSE LUIS ALVAREZ GALERA, MIGUEL ANGEL ALVAREZ RAMO, RAMIRO AMEN LETRAN, MANEL JOSEP ANDRES ORTIZ, TEODORO ANTOJA RIBO, JOAN ARAMBURO HOSTENCH, FERMIN ARDIACA GUILLEM, MARIA JOSE ARIMANY MANSO, JOSEP ARTIAGA DAVO, LLUIS ASTUDILLO POMBO, JULIO AUTONELL REIXACH, JOSEFINA AYMAT MARTIN, ANTONIO BARGALLO CARULLA, DOMINGO BARJAU VIÑALS, RAMON BARROETA GIL, MIQUEL BASAS BACARDIT, JOAN BASSAS MERCADER, ENRIQUE BATALLER SANCHEZ, EDUARDO BERNIELL TROTA, JOSEP ANTON BERRUEZO MIQUEL, JOSEP A. BIOSCA MORENO, JOSE RAMON BISBAL PIAZUELO, JAVIER BOADA DURAN, ENRIQUE M BOADA GIL, JOSEP M BOADA PORT, JOSEP E. BOGUÑA POMSA, JOSEP MA BOIRA CABRE, M MERCE BOROBIO FLORIAN, VIRGINIA BOSCH GARCIA, M CARMEN BRUALLA PLANES, ANTONIO BUENECHEA IMAZ, RAMON CADAHIA GARCIA, ALVARO CAMARASA ALONSO, MIGUEL CANALS MIR, ALBERT CANO MARTI, JOAN CAPDEVILA ALFONSO, JOAQUIN CARAL PONS, JESUS MARIA CARBONELL PUIGGROS, JOSEP MA CARDESA GARCIA, ANTONIO CARDUS HIDALGO, JAUME CARRILLO BLANCHAR, DIEGOLUIS CARRILLO BLANCHAR, MANUEL CARRIO DIEZ, ELISENDA CASADEMONT FERRER, MARIA ROSA CASANELLAS BASSOLS, JOSEP M. CASANOVAS GORDO, JOSEP MA CASAÑAS LOPEZ, GUILLERMO CASAUS OGALLAR, MARIA DEL CARMEN CASTELLANOS BOFARULL, JOSEPAGUSTI CASTELLANOS MATARRODONA, CARLOS CASTELLS CUCH, EDUARDO CASTELLS CUIXART, PAULINO CAYUELA FONT, ENRIC CECCHINI ROSELL, LLUIS CERIOL VILASECA, CARLOS CERVANTES SANCHEZ, MIQUEL CERVERA LUQUE, JOSE MA CISCAR MARTINEZ-HIDALGO, RAMON
CLAVE CIVIT, PERE COLLADO ROURA, FRANCESC COMERMA BARCELO, JOSEP COSTA BOU, XAVIER COWALINSKY MILLAN, JUAN MANUEL CREMADES TORRADEFLOT, MANUEL DE QUADRAS FERRES, JOAN DEL AGUILA TRUEBA, CARMEN DEL POZO ROSELLO, JAVIER DOLZ JORDI, CARLES DOMINGUEZ BLASCO, MARTIN DROGUET PUIGDOMENECH, MONTSERRAT DURAN BENGOCHEA, GLORIA EDDY IVES, LEFA SARANE ESCOSA GARGA, ALEX ESPAULELLA VIÑOLAS, NURIA FADURDO TORRUS, RICARDO FALGUERA BAGUE, JAUME FARRE FRIAS, EDUARDO FERNANDEZ BOZAL, FCO. JAVIER FERNANDEZ GUARDIOLA, AGUSTIN FERNANDEZ LEON, PRIMITIVO FERNANDEZ SALLENT, ENRIQUE FERRANDO BARBERA, JUAN FERRE FERRATE, FE FERRER DE PAULA, JUAN FERRER FERRAN, MARIA C. FERRER GISPERT, MIGUEL FERRER GONZALEZ, RAFAEL FERRER MANNO, FRANCISCA FUERTES RODRIGUEZ, JORDI FUSTER OBREGON, SALVADOR GALOFRE CAVERO, JAVIER GARCIA MAS, ROBERTO GARCIA MATAMALA, ANTONIO GARCIA SUAREZ, JUAN JOSE GARCIA-CAMBA VIVES, MARIA VICTORIA GARRIGA PRAT, LUIS GARRIGA VIAYNA, JORDI GASTAMINZA PEREZ, XAVIER DE GIFREU JOVE, FRANCESC GIL EGEA, MARIA JESUS GIMÉNEZ SUBIÑÀ, ENRIC GOMEZ GRACIA, FRANCISCO GOMEZ SUGRAÑES, MARIA TERESA GONZALEZ ALBIOL, ESTEBAN GONZALEZ FUENTE, TEOFILO GOÑALONS SEGUI, PEDRO GRANOLLERS BOHILS, NURIA GRAU CASES, JUAN GUERRERO CARREÑO, ANDRES GÜNTHER KRÖGER, KURT HERNANDEZ REMON, JAVIER HERNANDEZ SOLA, FRANCISCO HORTA ABELLA, PERE INVERS PURULL, ELADIO JORNET MORERA, AGUSTI JORQUERA SOLE, ALFONSO JOVELL GABARRO, CARLOS JOVER MARFA, IGNACIO JULVE DIAZ, XAVIER
JUSTRIBO BERLANGA, CARLOS LAILLA VICENS, JOSE M LIBENSON LIBENSON, CLAUDIA LILLO SOPENA, JUAN LLOBET LLAMBRICH, MIGUEL LOPEZ ALIAS, JOSE FRANCISCO LOPEZ RUIZ, BARTOLOME MALLADA PORTA, PILAR MALLOL ESTANY, JUAN MANSILLA PLANAS, JOAQUN ALEJANDRO MAÑOS PUJOL, MANUEL MARIN NAVARRO, MANUEL MAROTO RODRIGUEZ, ENRIQUE MARTI CEBRIAN, JOSEP MARIA MARTI FLO, JAUME MARTI RAGUE, JOAN MARTI SIRVENT, MARIA-DOLORES MARTIN GONZALEZ, MANUEL MARTINEZ PADILLA, M CARMEN MATAS DOCAMPO, MANUEL MAZAIRA CABANA-VERDES, ANTONIO MENGOTTI PEÑALVER, M TERESA MERCADAL PEYRI, ORIOL MERCADE ROCA, ANTONIO MINOVES FONT, M JOSE MIRALLES FALCO, ROSA MIRON HERNANDEZ, VIRGINIA MARIA MOLERO BRAUP, ROSA MARIA MONTSERRAT GILI, JOAN MORENO TORRES, CARLOS MORENO TORRES, M LUISABEGOÑA MORETA MUNUJOS, DAVID MORTERA PEREZ, CARLOS MULEY PLADELLORENS, JOAN MUNILL FERRER, MONTSERRAT MUÑOZ-RAMOS TRAYTER, CARLOS NADAL CAPARA, JULI DE NAVARRO SOTO, SALVADOR NICOLAU MOLINA, CARLOS NINCI MURTULA, MARCELO EDUARDO NOGUERON CASTRO, MANUEL NOGUES ORPI, JULIO NUBIOLA CALONGE, ANDREU NUÑEZ CIRERA, ALFONSO NUÑEZ CIRERA, JOSEP M OBIOLS ALDOMA, JUAN A OLIVE MARQUES, ALEJANDRO OLIVER PUJOL, EMILIA OLIVERAS TURON, MARIA DEL CARME ORTEGA RECTORET, RAFAEL PALA CALVO, MARIA TERESA PALACIN ZUERAS, ANTONIO PAMIAS SALVANY, JOSEP PARET MASANA, ALBERTO PELLICE VILALTA, CARLOS PEREZ GONZALEZ, BEATRIZ PEREZ MUÑOZ, JUAN JOSE PERPIÑA GUTIERREZ, CARLOS PERPIÑA SINGLA, MARTA PINOS GARCIA, JULIAN DE LOS PLANAS DE MARTI, JOSEP
PORTELLA SIMO, JORGE PRAT BARTOMEU, JOAN PRAT BOFILL, MA IGNACIA PUIGREFAGUT COMELLA, MONTSERRAT PUYAL CASADO, MARGARITA M PUYALTO BALLART, EUSEBI QUINTANA RIERA, FREDERIC RAITERI FLORENSA, JUAN CARLOS RIPOLL ESPIAU, RAIMON RIPOLL HUMET, GUILLEM RIUS RADUA, JAVIER RIZZO DE SOLA, FRANCISCO JAVIER RODRIGUEZ LORENZO, FELIX ROGER BERENGUER, LUIS ROLDAN GARCIA, DIEGO PEDRO ROMANI OLIVE, MANEL ROQUER GONZALEZ, JAIME ROQUER GONZALEZ, JOSE MARIA ROS MONLLAO, MAGDALENA RUIZ MARTIN, JOSE MIGUEL RUMBAU SERRA, JOSEP SABAN NOGUERA, MONTSERRAT SABATER CAMACHO, FRANCESC SACRISTAN SAN FELIPE, JESUS SALAS CASAS, FRANCESC SALAS OLLE, CARLES SALES AMILL, JOSEP SALES PEREZ, JOSEP MIQUEL SALVADOR TABOADA, MA JESUS SAN JOSE ESPI, LUIS SANCHEZ REGAÑA, MANUEL SANCHO GARCIA, JAIME SANCHO SERRATS, JUAN ANDRES SANDOVAL PUIG, MARIA SANDOVAL PUIG, MARTA SANLLEHY HERNANDEZ, JOAN SAYEGH ZIADA, NADER SEGUI MONTESINOS, JOAN SERRA ARACIL, JAVIER SERRA PORTA, M TERESA SERRET ESTALELLA, PEDRO SITGES SERRA, IGNASI SMANDIA DOMINGUEZ, JUAN ANTONIO SOLANAS ANGLADA, RAFAEL SOLER CLARET, JUAN SOLER ESCODA, JOSE SOLER TOMAS, JOSE RAMON TARGARONA SOLER, EDUARDO TORNE ESCASANY, RAMON TORRA SOLE, SALVADOR TORRAS ENRIQUEZ, HELENA TORRENT PORTABELLA, JUAN JOSE TORRES MACZASSEK, ANA TORRUELLA SAGRERA, PERE TUNEU VALLS, JOSEP UMBERT MILLET, IGNACIO VALENTINES PONT, JOAN VIDAL REGARD, ENRIQUE VILA COTS, JORDI VISCASILLAS SEGUI, SANTIAGO RAMON VIVES VILA, ANTONIO M WIENBERG LUDWIG, PETER XIPELL COSTAS, JORGE
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
21
informació col·legial
22
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
informació col·legial
Actualitat professional
Els metges internistes demanen la homogeneïtzació dels documents d’alta hospitalària
El Col·legi de Metges de Barcelona visita la nova redacció de Diario Médico Fotos: Rafa M. Marín, cedides per Diario Médico
M
iquel Vilardell, president del COMB, va fer una visita institucional a la nova redacció de Diario Médico a Barcelona, acompanyat per Jaume Padrós, vicepresident del COMB; Jaume Aubia, president executiu del grup MED, i Jesús Calvo, cap del Gabinet de Mitjans de Comunicació del COMB. Van ser rebuts per Javier Olave, director de Diario Médico (DM), i Carme Fernández, redactora en cap de Diario Médico a
Catalunya. En la trobada es van analitzar les qüestions que afecten la sostenibilitat del sistema nacional de salut, es va parlar de la carrera professional, la motivació i la satisfacció de la professió mèdica, les relacions del COMB amb la resta de col·legis de Catalunya i amb l’Organització Mèdica Col·legial, i dels nous objectius del COMB, com és la implicació en projectes d’innovació dels col·legiats. P
El president del COMB participa en una taula rodona sobre la sostenibilitat del model català de salut
L
’Aula Magna de l’edifici històric de la UB va acollir la taula rodona “La sostenibilitat del model català de salut a debat. És el moment del Big Bang?” organitzada pel Club de Ciències de la Salut d’Alumni UB. En el debat es va analitzar el model català de salut i si encara és vigent en el context actual. Hi van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Guillem López Casasnovas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra; Francesc Sancho, portaveu de CiU a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, i Lluís Monset, gerent d’ACES (Associació Catalana d’Entitats de Salut), moderat per Jesús Costa, president del Club de Ciències de la Salut d’Alumni UB. Miquel Vilardell, en la seva intervenció, va plantejar què és el que volen
Miquel Vilardell, president del COMB, en la seva intervenció a la taula rodona.
els metges i metgesses dins la xarxa assistencial actual. El president del COMB també va referir-se a l’autonomia professional, l’autonomia de gestió, la participació dels professionals en el govern de les institucions, el reconeixement de la qualitat dels professionals a través de la formació continuada i el plantejament d’un nou model retributiu. Es pot seguir una part del debat al bloc del COMB: http://blogcomb.cat/ P
D’esquerra a dreta: Dolors Navarro, vicepresidenta del Foro Español de Pacientes; Javier Garcia, president de la Fundación Española de Medicina Interna i vicepresident de la SEMI; Miquel Vilardell, president del COMB; Ramon Pujol, president de la Federació Europea de Medicina Interna (EFIM), i Josep Catllà, director de Comunicació de Sanofi-Aventis España, en la presentació de l’Informe d’Alta Hospitalària.
E
n un acte al COMB, la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) va presentar l’Informe d’Alta Hospitalària (IAH), document que demana la homogeneïtzació i la millora dels documents d’altes hospitalàries i que fa recomanacions als metges internistes a l’hora de redactar-los. L’informe ha estat realitzat per la SEMI i més d’una dotzena de societats mèdiques. També ha comptat amb el suport del COMB, l’assessorament del Foro Español de Pacientes, i la col·laboració de Sanofi-Aventis. A la presentació del document van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Javier García, president de la Fundació Española de Medicina Interna i vicepresident de la SEMI; Dolors Navarro vicepresidenta del Foro Español de Pacientes; Ramon Pujol, president de la Federació Europea de Medicina Interna, i Jérôme Silvestre, director general de SanofiAventis Espanya. Vilardell, en la seva intervenció, va ressaltar “la importància de fer un document complet d’alta, ja que potser es podrien haver estalviat moltes denúncies”. Tots els ponents van destacar la necessitat de millorar la comunicació metge-pacient i van catalogar el document com una nova eina de treball. Es pot seguir l’acte a combtv.cat. P
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
23
informació col·legial
Actualitat professional Reunió de treball a l’Abadia de Montserrat
La Junta de Govern del COMB aprova la creació d’una Comissió Assessora per a l’Objecció de Consciència
E
n una reunió extraordinària del plenari de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), celebrada a l’Abadia de Montserrat, es va aprovar la creació de la Comissió Assessora per a l’Objecció de Consciència. Aquesta Comissió serà un instrument per assessorar la Junta en tot el que faci referència a l’exercici del dret de l’objecció de consciència per part dels col·legiats, i per ajudar a promoure i vetllar el respecte a l’objecció en l’àmbit de competència del COMB. Al plenari també es va decidir que la Comissió Assessora per a l’Objecció de Consciència la presidiria Josep Arimany i en seria el secretari Ignasi Pidevall. Així mateix, estaria integrada per dos metges ginecòlegs, Joaquim Calaf Alsina i Vicenta Turrado Morán; un metge de primària, Carmen Prieto
Villanueva, i un metge de cures palliatives, Jordi Trelis Navarro. Finalment, també es va aprovar afegir un expert en transfusió sanguínia a la Comissió. P
La Junta de Govern del COMB amb Josep Maria Soler, Pare Abad de Montserrat, en el plenari extraordinari celebrat a l’Abadia de Montserrat.
Josep Arimany, president de la Delegació Comarcal d’Osona, distingit amb la creu de Sant Raimon de Penyafort
E
l Ministeri de Justícia va premiar Josep Arimany, president de la Delegació Comarcal d’Osona i president de la Societat Catalana de Medicina Legal i Toxicològica de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, amb la creu d’honor de Sant Raimon de Penyafort. Aquest guardó s’atorga per premiar el mèrit a la Justícia i recompensar fets distingits o serveis rellevants de caràcter civil, en el camp del dret. Miquel Vilardell, president del COMB, va dir sobre Josep Arimany que “va donar forma a la medicina legal a Catalunya i va procurar que hi hagués un programa MIR, que es fes recerca i que s’edités una revista científica sobre aquesta especialitat”. En l’acte institucional en què es va lliurar la distinció a Josep Arimany van 24
participar: Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic; M. Eugènia Alegret, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Fernando Lacaba, president de l’Audiència provincial de
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Josep Arimany en la Sala de la Columna de Vic en l’acte d’imposició de la creu de Sant Raimon de Penyafort.
Girona, entre d’altres professionals del món de la justícia i de la medicina. P
informació col·legial
Revista de premsa
Violència masclista, xacra social [...] Coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, el Col·legi de Metges de Barcelona ha organitzat avui una jornada per abordar la bona praxi mèdica en la detecció i diagnòstic d’aquest fenomen. La implicació de tots els col·lectius que d’una manera o altra intervenen en un procés de violència de gènere és determinant perquè la seva opinió escoltada a temps pot ajudar a salvar vides. Editorial Avui, 25 de novembre de 2010
Només un 18% dels metges diu estar capacitat per detectar maltractaments [...] En el transcurs de la jornada “Detecció i diagnòstic de la violència de gènere: bona praxi en l’atenció mèdica”, els experts lamentaren el baix percentatge de detecció del maltractament psicològic als serveis d’atenció mèdica i demanaren que s’apliquin nous i millors instruments per lluitar contra aquesta xacra des del sistema sanitari. [...] Abc, 26 de novembre de 2010
Metges amb decisió [...] Si els professionals hi participen activament, serà pos-
1. Diario Médico, 29 de novembre de 2010. 2. La Vanguardia, 30 de novembre de 2010.
sible que es puguin plantejar objectius clars de millora de l’eficiència, aplicació de mesures preventives, pràctiques clíniques amb disminució de la variabilitat, utilització de protocols i guies de pràctica amb avaluació per part de l’Agència de Qualitat, possibilitat de treballar en xarxa entre els diferents centres sanitaris, plantejament de centralització dels serveis d’alta tecnologia per reduir costos i millorar l’experiència i el coneixement. És necessari igualment un debat social per explicar al ciutadà els problemes de finançament i saber com volen prioritzar el destí dels seus impostos. [...] També cal revisar la cartera de serveis i no s’haurien de finançar les prestacions que no demostrin eficàcia. [...] La medicina privada de qualitat té un paper molt important a la nostra sanitat. Cal valorar-la, veure la seva aportació a la sostenibilitat i buscar fórmules de complementarietat.[...] En definitiva, si tots remem en la mateixa direcció, el nostre sistema sanitari públic i privat continuarà essent un sistema d’alta qualitat. Article de Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona La Vanguardia, 28 de novembre de 2010
Metges per a temps difícils Els metges es receptaren ahir a la nit una bona dosi de nostàlgia tot recordant Jordi Gol, l’inspirador de l’assistència més moderna i propera als pacients, que fa 25 anys que va morir, i els col·legues que guanyaren les primeres eleccions demo-
1
2
cràtiques en una institució pública quan encara manava Arias Navarro, el 1976. [...] Al costat de la nostàlgia, el Col·legi de Metges va premiar l’excel·lència de 42 professionals de les branques més diverses: per fer el seu treball bé, per ser bons companys, per la seva vocació, per ser volguts, per la visió científica, per la seva honestedat i pel seu sentit comú.
tre responsable de consultes externes del Pla d’Atenció Integral al Metge Malalt (Paimm) del Col·legi de Metges de Barcelona, ha reivindicat a la conferència anual de l’Associació Europea per a la Salut dels Metges (EAPH, en les seves sigles en anglès) la necessitat de “millorar l’atenció i els tractaments als metges amb problemes”. [...]
El Mirador Ana Macpherson La Vanguardia,
9 de desembre de 2010
Diario Médico,
30 de novembre de 2010
El 70% dels facultatius que recorren al Paime es recuperen La depressió i l’ansietat del metge són els problemes més freqüents que s’aborden al Paime, un programa instaurat a tots els col·legis, que, segons els seus responsables, té un índex mitjà de recuperació del pacient del 70 per cent. La prevenció continua essent clau. [...] Eugeni Bruguera, psiquia-
Mas implicarà el Cercle Economia i el Col·legi de Metges en una millor governació El candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, ha encarregat al Cercle d’Economia i al Collegi de Metges de Barcelona que constitueixin dos consells assessors perquè ajudin a reactivar l’economia i millorar el sistema de salut, un exemple del que serà un Govern dialogant i obert als millors. [...] EFE, 20 de desembre de 2010
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
25
informació col·legial
Revista de premsa
1. Diario Médico, 9 de desembre de 2010. 2. Europa Press, 28 de desembre de 2010.
1
Vilardell aconsella Boi Ruiz que escolti els sanitaris
La cautelosa parella que assessorarà Mas
El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i conseller assessor de la Generalitat en sanitat, Miquel Vilardell, ha recomanat al nou conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, que “escolti molt”, especialment els professionals del sector, abans de prendre una decisió. [...] Europa Press, 28 de desembre de 2010
Per on retallem? El sector admet que cal millorar la gestió del sistema sanitari però no hi ha acord en les solucions per reduir la despesa. [...] Els professionals volen que qualsevol reforma es faci comptant amb ells. “No es pot deixar d’invertir en sanitat però potser s’ha de gastar millor”, diu Jaume Padrós, vicepresident del Col·legi de Metges. [...] “No cal fer un cribratge sistemàtic de tot, hi ha procediments que no són efectius i que no cal fer”. Tot el que s’introdueixi a partir d’ara a la cartera de serveis ha d’estar molt estudiat: “Els tractaments i fàrmacs nous han de ser avaluats per una agència independent i si no aporten millores no hi poden entrar”, diu Padrós.[...]
Primera trobada pública de Miquel Vilardell i Salvador Alemany Miquel Vilardell i Salvador Alemany aposten per la discreció. Disposats a no trepitjar el protagonisme al president de la Generalitat, mantenen la reserva que correspon al perfil d’assessors presidencials traçat per Artur Mas en el seu discurs d’investidura. [...] No obstant, sí que van quedar traçats alguns criteris i algunes pautes. Vilardell, que serà designat dimarts president d’un altre consell per a temes sanitaris, va ser el coordinador dels dos informes que ja van orientar l’anterior Govern. Segons ell, l’esforç estalviador que sens dubte marcarà l’actual legislatura no ha d’impedir deixar constància que “el sistema sanitari català està infrafinançat”. I que la quantitat que es destina a cada ciutadà anualment per atendre la seva salut – 1.250 euros– és substancialment inferior a la que s’hi dedica en altres comunitats espanyoles. “Hem d’aixecar la veu i dir que això és així”, va insistir Vilardell. “Encara que estigui clar que no vindran més recursos, si volem mantenir l’actual qualitat assistencial hem de buscar fórmules per aconseguir més diners de l’Estat”, va reiterar. [...] El Periódico, 15 de gener de 2011
Ara, 6 de gener de 2011
26
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
2
“El ciutadà ha de decidir per on es retalla” Miquel Vilardell, president del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari El doctor Miquel Vilardell (Calders 1946) fa quaranta anys que treballa a la sanitat pública. És cap del servei de medicina interna de l’hospital Vall d’Hebron, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i president del Col·legi de Metges. En disparar-se la despesa sanitària, el tripartit li va demanar consell i ara Artur Mas li ha demanat el mateix. [...] Per on s’ha de retallar? Això ho han de decidir els ciutadans. Què vol el ciutadà? Seguir tenint aquest sistema públic de gran qualitat? Amb un creixement del 4% anual no podrà ser. El ciutadà haurà de decidir a quines partides del pressupost públic està disposat a renunciar per mantenir el model sanitari. Què creu vostè que es pot retallar de l’atenció sanitària? De l’atenció, res. Al contrari. Sempre hem d’intentar millorar-la. El que sí que podem modificar són les estructures i els models de gestió, implicant els professionals, dotant-
los de més autonomia. També es pot gestionar millor la prestació farmacèutica. [...] Els ambulatoris que formen part de la xarxa pública, però, es gestionen de forma privada. Funcionen millor o pitjor? Pel que fa a la qualitat, la satisfacció del ciutadà i l’eficiència, els resultats són molt semblants, però la satisfacció dels professionals és més gran en les entitats de base associativa. A què es deu? Al fet que els professionals tenen més autonomia en la seva pràctica clínica. [...] Entrevista La Vanguardia, 16 de gener de 2011
“No ens podem permetre la jubilació als 65 dels metges” El nou conseller Boi Ruiz vol la jubilació voluntària a l’ICS La polèmica jubilació forçosa als 65 anys als centres de l’Institut Català de la Salut, actualment molt flexibilitzada, té els dies comptats amb el nou Govern de la Generalitat. El conseller Boi Ruiz ha anunciat la seva intenció de tornar a la jubilació voluntària a aquesta edat. [...] Diario Médico, 17 de gener de 2011
informació col·legial
Commemoració del COMB
El COMB dedica el 2010 a homenatjar el doctor Pere Mata La Junta de Govern del COMB va acordar celebrar el bicentenari del naixement del professor doctor Pere Mata i Fontanet dedicant-li l’any 2011 i va nomenar Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB, comissionat per als actes de l’“Any Pere Mata”.
M
etge, polític, escriptor. El doctor Pere Mata i Fontanet, va néixer a Reus (Tarragona) el 14 de juny de 1811. A Reus va fer els seus primers estudis, en què va va sobresortir principalment en literatura castellana, música i dibuix. El seu pare, també metge i humanista notable, va perfeccionar l’educació del seu fill enviant-lo primer a Tarragona a estudiar tres anys de filosofia i, posteriorment, a Barcelona per estudiar física experimental i botànica i set anys de medicina, tot amb notes excel·lents. En el seu vessant artístic va cultivar la música, el dibuix i la literatura, i va introduir la fotografia al nostre país. Ja des d’estudiant va publicar poesia, novel·la i articles literaris i d’opinió política. Així mateix, va traduir múltiples obres durant el seu exili a París. A nivell polític era partidari entusiasta de la causa liberal i del progrés i va patir l’exili a França en dues ocasions. El 1837 durant el seu exili a Montpeller va ser nomenat membre del Cercle Medical i de la Societat Medicoquirúrgica i va poder assistir a les clíniques dels professors Lallemant i Serré. Posteriorment a París, va poder assistir a la càtedra del doctor Orfila (1787-1853), professor de la càtedra de Medicina Legal, on va aprofundir en temes toxicològics. En la professió mèdica té una extensa carrera acadèmica i una vastíssima obra tant en el camp medicoforense com de la psiquiatria. El 1840 va ser alcalde de Reus. També va ostentar l’Alcaldia de Barcelona, va ser diputat a Corts a Madrid per la província de Barcelona i secretari del Congrés de Diputats el 1842. També va ser governador civil de Madrid i senador.
El 1843, i sent oficial primer del Ministeri de Governació, va redactar el pla de reforma de l’ensenyança de la medicina de la universitat espanyola. Posteriorment va guanyar la primera càtedra de medicina legal i toxicologia. Al cap de pocs mesos ja va publicar una obra de text per a la seva assignatura, que el Govern va premiar i que va ser adoptada per totes les escoles de l’Estat. També va publicar el manual de Mnemotècnia o art d’ajudar la memòria i va fundar un diari anomenat La Facultad que va donar a les publicacions sobre ciència un impuls desconegut fins aleshores. L’any 1849 va publicar la Sinopsis filosòfica de la Química, obra que compendiava les lliçons donades durant dos anys a l’Ateneo de Madrid i a l’Academia Quirúrgica Matritense. El doctor Mata va creure en la necessitat de crear uns metges al servei de la justícia, que col·laboressin amb els jutges en la resolució dels casos medicobiològics que es plantegessin i des de la seva càtedra a Madrid va proposar la creació d’un cos de metges forenses lligats a l’Administració de Justícia. L’any 1854 va llegir un discurs a la Real Academia de Medicina de Castilla la Nueva, de la qual va ser president el 1859, que posteriorment es va reflectir en diversos articles de la Llei de Sanitat de 1855 que promulgà la reina Isabel II, per la qual es crea la figura dels facultatius forenses. Posteriorment, el 1862, es crea el cos de metges forenses adscrits als jutjats de 1a instància i instrucció. Pere Mata és autor de nombroses publicacions d’àmbit temàtic molt divers. A tall d’exemple convé recordar les Lliçons de frenologia de l’Ateneo (1855) que van tenir molt d’èxit o la publicació del segon curs sobre la Raó humana
(1864), l’ampliació del seu Tractat de la Medicina Legal i el seu Compendi de Psicologia (1866) o L’experimentació fisiològica com a prova pericial en els casos d’enverinament i Criteri mèdic psicològic per al diagnòstic diferencial de la passió i de la bogeria. El 1856 va publicar la tercera edició del seu Tractat de Medicina Legal i Toxicologia i el 1859 un llibre titulat Filosofia Médica Española, on es troba la famosa polèmica que va sostenir a la Real Academia de Medicina de Madrid contra els partidaris d’Hipòcrates. Des d’aquesta època el doctor Mata és el cap d’una escola mèdica a Espanya els principis de la qual estan compendiats en aquestes paraules: “Filosofia positiva, en oposició a la teologia i metafísica, mètode analític per a la investigació de la veritat i creació d’una ciència per exposar-la”. El 1868 se li va encarregar presentar al Govern un projecte per reformar la Facultat de Medicina de Madrid i va acceptar ser nomenat degà de la Facultat, per poder portar a terme les reformes que havia proposat. Home intel·ligent, instruït, laboriós i de pures costums, amè i senzill de tracte, destacà sobretot per la seva facilitat i encant de paraula. Autor de moltes obres excel·lents, principalment en ciències, i protagonista d’importants càrrecs tant en l’àmbit acadèmic com polític, el doctor Mata morí a Madrid el 27 de maig de 1877 víctima d’un ictus apoplèctic que va patir al 1873. Aquest any es compleix el bicentenari del seu naixement i el COMB dedica l’any 2011 a la seva memòria. P Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB
Miquel Bruguera, expresident del COMB
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
27
informació col·legial
El metge emprenedor
Inversors i emprenedors en el sector salut (healthcare) es van reunir en la tercera edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona’10, la jornada coorganitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Barcelona Activa i Keiretsu Fòrum, que tenia com a objectiu posar en contacte empreses amb projectes de Biotecnologia, Medical devices, Serveis sanitaris i Tecnologies de la informació relacionades amb la salut amb inversors interessats en aquest sector.
D’esquerra a dreta: Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes EmpresarialsMediTecnologia; Jaume Aubia, director gerent del COMB i president executiu del Grup MED; Miquel Vilardell, president del COMB; Anna Molero, directora general de Barcelona Activa, i Xavier Casares, president de Keiretsu Fòrum, en imatges de combTV durant la celebració del Tercer Fòrum d’Inversió Healthcare.
28
3r Fòrum d’Inversió Healthcare
Dotze empreses presenten els seus projectes a 100 inversors en el sector salut
E
n la presentació del Tercer Fòrum d’Inversió, Miquel Vilardell, president del COMB, va destacar la “necessitat de fer país” i també “d’ajudar que els projectes que es generin al nostre país es quedin aquí”. Juntament amb el president del COMB, van participar en la presentació de l’acte Jaume Aubia, director gerent del COMB i president executiu del Grup MED; Anna Molero, directora general de Barcelona Activa; Xavier Casares, president de Keiretsu Fòrum, i Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials-MediTecnologia. L’objectiu d’aquest Fòrum, segons va expressar Jaume Aubia, és “el de convertir en valor afegit, en economia, les idees del nostre sistema sanitari que en el seu conjunt excel·leix”. Aubia va afegir que “celebra que hagin augmentat fins a 300 el nombre de projectes presentats al Programa Metge Emprenedor, programa que ajuda a trobar capital a empreses innovadores en salut”. També va destacar que “s’ha ampliat l’àmbit territorial del programa, que ja va més enllà de Catalunya i s’expandeix a la resta de l’Estat i d’Europa i fins i tot es treballa amb un projecte nord-americà”. Anna Molero, en la seva intervenció, va explicar que es treballa en “com fer que emprenedors i inversors parlin el
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
mateix idioma per poder aconseguir el finançament necessari per dur a terme els projectes”. Dotze empreses van presentar els seus projectes a 100 inversors interessats en el sector de la sanitat amb la finalitat d’obtenir una injecció de capital entre els 300.000 i els 2 milions d’euros. Aquestes 12 empreses van ser seleccionades entre més de 30 projectes per un comitè d’experts format per membres de les entitats coorganitzadores i promotores que va escollir aquelles amb més potencial de creixement i en procés de desenvolupar una activitat d’I+D+i. Els projectes presentats en ordre de participació van ser: Clientelis SL, SOM Biotech, Radismed Laboratories SL, Eyytoo Bioscience SL, Sanycom, AB Therapeutics, Bioglane SLNE, VCN Bioscience SL, Salupharma Biosimilars SA, Smart Solutions Technologies SL (Nuubo), Alma IT Systems i Thrombotargets. El 3r Fòrum d’Inversió va comptar amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Clínic de Barcelona, la Fundació Parc Taulí, Biocat, ACC1Ó, Genoma España, Riva y Garcia, Ysios Capital Partners, Caixa Capital Risc, Innova31 i Alta Partners. Entre les dues edicions anteriors del fòrum hi van assistir més de 150 inversors que ja han tancat cinc rondes de finançament en projectes innovadors de més de 2 milions d’euros. Es poden seguir les intervencions del Fòrum a: www.combtv.cat. P
informació
àrea econòmica
Núm. 85
novembre 2010-gener 2011
P L'EDITORIAL
COMENTARI BORSARI
La reconversió del sector financer espanyol
l 2010 ha acabat amb un resultat negatiu (-17,43%) per al mercat espanyol, reflex d’una situació econòmica crítica i de la desconfiança que genera portar l’etiqueta d’aquest país, amb un govern que ha actuat tard i malament, provocant un augment de la prima de risc fins a nivells rècord. L’any 2011 s’han de finançar 200 MM d’euros de deute, i caldrà veure si es troba finançament als mercats internacionals. La Xina de moment està donant suport al deute espanyol, i això és una molt bona notícia. Els resultats de les carteres gestionades han estat bons, s’ha
E
sabut controlar en tot moment el risc que s’estava assumint ateses les circumstàncies. El major nombre de carteres han acabat en positiu. El comportament dels fons d’Inversió Medi i de la SICAV Medigestión també ha estat molt bo si tenim en compte com han anat els diferents mercats. Ha arribat l’hora d’una reducció de la prima de risc de la renda variable europea? De cara al 2011, els analistes estan més positius del que han estat els últims tres anys respecte a les perspectives de la renda variable europea. Tenint en compte que
aquests anys s’han caracteritzat per un flux aparentment interminable de notícies negatives i volatilitat, potser no sigui una posició tan valenta. No obstant això, considerant que el dòmino en el qual s’ha convertit el deute sobirà encara sembla estar en marxa, i que encara hi ha diversos comentaristes discutint sobre el collapse de la moneda única, no sembla que unes perspectives constructives sobre la renda variable europea el 2011 hagin de tenir gaires adeptes. En una frase, les raons de l’optimisme sorgeixen de la visió que mentre les valoracions segueixen descomptant unes primes de risc
P LA DADA Supòsits sobre caiguda en els preus de les garanties reals a l’escenari tensionat advers de les proves de resistència, % HABITATGE ACABAT
Font: Banc d’Espanya
HABITATGE EN CURS
SÒL
U
(Continua a la pàg. 35)
es de començaments d’any les notícies financeres que apareixen als mitjans de comunicació sobre economia tenen un tema en comú: l’urgent aprofundiment en les reformes del sector financer espanyol, primordialment pel que fa a les caixes d’ estalvi. Durant el darrer any hem assistit a una primera fase d’aquestes reformes, ja sia en forma de fusió o absorció pura –com per exemple ha estat la fusió de les Caixes d’Estalvis de Catalunya, Manresa i Tarragona que ha donat com a resultat Catalunya Caixa, o l’absorció de la Caixa de Girona per part de la Caixa de Pensions–, ja sia mitjançant la suma de diverses caixes per compartir els serveis centrals amb la fórmula d’un nou banc constituït ad hoc, que s’ha denominat fusió freda o SIP –Caixa Laietana amb les entitats liderades per Caja Madrid, o Caixa del Penedès sota la batuta tàcita de Caja Murcia. La finalitat inicial manifestada per les autoritats econòmiques era aconseguir entitats més solvents i eficients, malgrat que no es pugui descartar que, en última instància, aquest procés cerqués desencadenar una bancarització del sector. Com a conseqüència directa d’aquestes fusions s’ha tancat un nombre significatiu d’oficines de les caixes, alhora que s’han incentivat les baixes per prejubilacions de part de la plantilla d’aquestes entitats, el que ha causat un cert desconcert entre els clients que s’han vist afectats per aquestes mesures. L’any 2011, però, veurà una nova fase d’aquesta reestructuració, que serà impulsada pels requeriments mínims de core capital que el govern central ja ha anunciat. En aquesta reestructuració del sector, esperem que definitiva, només es contemplen dues sortides. O bé l’harmonització de tot el sector financer sota la forma jurídica de bancs, o bé el manteniment sota la forma de caixa d’estalvis d’entitats molt solvents quant a core capital. Aquesta darrera possibilitat és molt poc plausible per a la majoria d’entitats. Per a les caixes que es vegin abocades a la transformació en bancs també s’albiren només tres opcions. La primera és la protagonitzada per La Caixa, quina és la cessió del negoci financer en un banc propietat majoritàriament de la caixa d’estalvis –que així manté la seva condició de caixa d’estalvis– i que sota el nou esquema de gestió serà capaç de captar més recursos de
D
MEDIVALOR AV, SA
U
(Continua a la pàg. 36)
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 588 24 43
29
informació àrea econòmica
novembre 2010-gener 2011
31
FUNDACIÓ FONS D’AUXILI AL METGE POBRE Àngel Soler Daniel El nostre col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai i ens dóna l’ocasió de fer arribar als metges de Barcelona i comarques una petita descripció de què és i quina és la raó d’ésser de la Fundació Fons d’Auxili al Metge Pobre A. Soler Daniel, prou coneguda per la majoria de companys, sobretot els més grans, que també saben que el seu fi és ajudar aquells metges ja jubilats que, per diverses raons, necessiten socors econòmics. La Fundació, obra del doctor Àngel Soler Daniel, que comptà amb la col·laboració del doctor Enric Fernández i Pellicer, es va endegar fa gairebé mig segle i des del primer moment va voler remarcar que els beneficiaris dels fons fossin els companys jubilats de Barcelona i comarques en estat de necessitat. Els patrons del Fons ho són com a representants del COMB, de la Secció de Metges Jubilats del COMB, de Mutual Mèdica de C. I B., del Montepío Sans Solà d’ASC i de la Fundació Mèdica Catalana. El seu president ho és com a representant de la família Soler Daniel. El Fons es nodreix d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser trimestrals, anyals, o bé esporàdiques i úniques, normalment amb ocasió de la petició que cada any els fem per Nadal, a la qual responen amb gran generositat. En menor mesura, comptem també amb d’altres ajuts econòmics procedents d’algunes de les institucions esmentades més amunt. La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons: 93 254 02 06, Sr. Jordi Soler i 93 330 99 61, Dr. Francesc Martínez. NOTA. – Restem molt agraïts a tothom, especialment a aquells metges jubilats que han respost generosament a la nostra petició d’ajuda d’aquest Nadal. Farem carta de regraciament a tots els donants quan, als mesos d’abril i maig, els enviem la certificació per desgravar a Hisenda, ja que fentho així estalviem despeses. Moltes gràcies. Servei d’Informació Col·legial. Núm. 131 Barcelona, gener de 2011
Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Sinologia i Patologia Mamària. La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/ professional/acreditacio/diplomes/home.htm A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre de 2010. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet, M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Ateca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert, Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, Pilar Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral, Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, Angela Camerino Foguet, Oriol Campos Suarez, Juan Manuel Cancer Villacampa, Luis Cárceles Jurado, Silvia Carrete Pellicer, Carlos Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete, Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles De Vicente Solé, Jorge Dezcallar Leoz, Mariano Díez-Caballero Murua, Maria Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez, Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. Teresa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Alonso, Pau Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gurruchaga Zabala, Iñaki Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Marín Gozàlvez M. Teresa Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez, Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Mestres Capdevila, Rosa Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel
Monsó Fernández, Carles Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M Isabel Mur Auqué, Daniel Murillo Companys, Montserrat Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Ortiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Parer Farell, Maria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Polidura Navío, Antonio Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons, Santiago German Ramon Sauri, Cristina Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A. Roquet Silva, José Antonio Ruiz Morilla, M. Dolors Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Sánchez Falcó, Anna Cinta Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Sauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vallve Gonzalez, Carlos Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Boix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Borges, Valeria Maria Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam
Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Esteve Perez, Silvia Fabregas Planas, M. Rosa Fervienza Cortina, Nieves Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, Consuelo García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Lamilla Riera, Alvaro Laporta Clanchet, Mercedes Lazaro Fuste, Jorge Lorente Prieto, Enrique Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marquez Mateos, Josep Manel Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, Laia Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Molina Lacasa, Ana Maria Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Muñoz del Olmo, Juan Luis Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-Ana Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán Raúl Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, Ricard Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar Tomás Benedicto, Neus
Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Borràs Boneu, Maria Glòria Casañas López, Guillermo Celaya Noguera, Montserrat Estevez Dominguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez-Calvo Soler, Jorge Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Pros Casas, Miquel Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David MEDICINA HOMEOPÀTICA Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Dzekonki, Guennad Bernal Jimenez, Montserrat Borés Saladich, Victor Borràs Julivert, Ariadna Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bretau Viñas, Frederic Bulashenko, Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez– Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe Ferré Rodríguez, M. del Mar Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria
Informació: OFICINA OFICINA TÈCNICA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ D’ACREDITACIÓ (OTA) (OTA) Col·legi Col·legi Oficial Oficial de de Metges Metges de de Barcelona Barcelona Informació: Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. Tel.935 935678 678888 888Ext. Ext.1135 1135 E-mail: E-mail:ota_ca@comb.es ota_ca@comb.es
Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Malagon, Basilia Garcia Parra, Carme Gaya Catasús, M. Montserrat Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen González López, Guillem Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Heras Montero, Josep Fèlix Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martínez Costa, Xavier Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martínez Gris, Antonio Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manuel Meler Forcadell, Núria Meseguer Rico, Mercè Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Nadal Navarra, Santiago Navarro Sola, M. Angels Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Merce Ortega Soriano, Antonio Ortemin Fagoaga, Jose Miguel Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Perez, Jose
Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pifarré Matas, Albert Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Dachs, Meritxell Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Ros Vergara, M. Assumpta Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sánchez Ufarte, M. Carmen Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Vilà Rodríguez, Dèlia Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Viñas Trullas, Virginia Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Acosta Placeres, Esperanza
Aguado Albillos, M. Inmculada Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Ballesta Alcaraz, Juan Bartralot Soler, Jordi Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casado Buisan, Luisa Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Escorsa Mill, Jordi Escrig Ortí, M. Del Carmen Estévez Domínguez, Herminia Filomeno Mayans, Agustí Galindo Lorente, Ana Garcia Martínez, Luis Ignacio Garcia Parellada, Alfonso Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Gonzalvo Orero, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Lendinez Palacios, Juan Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo López Pol, M. Àngels Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Martínez Gris, Antonio Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miralbell Roquet-Jalmar, Carlos Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof
Muela Ribera, Jordi Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Pérez Guitián, Patricia Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pueyo Anton, Rafael Puig Pou, Salvador Puiggrós Frezza, Cristina Rosa Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Treserra Soler, Eusebi Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vila Cardona, Ana Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA Algueró Ruiz, Martí Vicenç Bisbal Piazuelo, Javier Carabias Casellas, Joaquim Casas Vazquez, Lilian Cristobal Valés, Enric Culell Oliveras, Pere Domenech Trepat, Elisabeth Encinas Méndez, Javier Fandos Morera, Adelaida Herranz Martí, Montserrat Janer Torner, Joan Just Roig, Ernest Moreno Muñoz, Nuria Pérez González, Beatriz Pérez Molina, Maria de las Olas Prats de Puig, Miquel Solernou Juanola, Lluis Zanón Navarro, Gabriel
Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/ Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2010 es va complir el desè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/ desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre desembre de 2008 i desembre de 2010. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Abril Carreres, Àngels Alba Moreno, Francisca Alcolea Garcia, Rosa M. Alcorta Loyola, Ignacio Alvarez Serra, Javier Andreu Oliete, Isabel Antolin Santaliestra, Alberto Balcells Sàiz, Trinitat Barceló Cormano, Maria Elena Bartlett Bosch, M. Carmen Belver García, David Blasco Riera, Edmon Bonet Martí, Umbelina Buxeda Noves, Josep Caballero Sarmiento, Rafael Carmona Gonzalez de Chaves, M. Dolores
Carreres Molas, Carme Casellas Bartumeus, Joan Casellas de Asprer, Antonia Cervantes Sanchez, Miquel Culell Oliveras, Pere De la Barrera Dacasa, Olimpia De Luis Sanchez, Albert Farrús Lucaya, M. Blanca Garcia Fructuoso, Fernando José Giménez Rubio, Josep Antón Giron Alonso, M. del Pilar Gonzalez Fernandez, Ana Elvira Gonzalvo Orero, Carlos Graupera Nicolau, Betlem Hereter Romeu, Lourdes Herrero Campos, M. Ángeles Insensé Pons, Alberta Izquierdo Sanz, Màxim Jeremías Torruella, Javier Londono Sánchez, Oswald
Losa Dominguez, Jose Fernando Manubens Grau, Montserrat Martín Martínez, M. Gloria Massons Cirera, Josep Molera Bartrolí, Marta Morgades Trabal, M. Carme Motos Brossa, Pere Joaquim Muñoz Fernández, M. Isabel Naya del Río, M. del Carmen Oriol Peregrina, Mercè Pacreu Terrades, Susana Pascual Martínez, Maria Angela Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Bote, Ferran Pérez Santos, Josep M. Pérez Velasco, Cristina Poca Dias, Violant Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon Puyuelo Lanao, Trinidad
Ramírez Rueda, Isabel Ramos Acero, Clara Reus Agustí, Assumpta Ribé Subirà, Natàlia Sabartés Fortuny, Ricard Salas Medina, Maria Josefa Samarra Riera, Josep M. Sánchez Borrego, Rafael Sarlat Ribas, Miguel Ángel Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar Suárez Ortega, Larisa Ticó Falguera, Neus Torres Soberano, Gemma Tresserra Casas, Francisco Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Candiot, Francisco Rafael
Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es
informació àrea econòmica
novembre 2010-gener 2011
U
COMENTARI BORSARI (Ve de la pàg. 29)
extremament elevades, aquests riscos estan remetent. El que tenim és un tipus d’actiu on la macro subjacent millora, les valoracions són extremes, la participació és molt baixa i on la història, si es repeteix, marca un punt d’entrada molt atractiu. Les preguntes clau per al 2011 Les respostes a les dues preguntes següents són claus per determinar si tenim una visió positiva o negativa sobre el 2011. En primer lloc, existeix realment el risc de “double dip” o de recaiguda en la recessió? En segon lloc, on som respecte a l’evolució de la crisi de deute sobirà i les seves implicacions? En ambdós casos creiem que aquests dos riscos principals de probabilitat molt baixa o mínima són contenibles. La recuperació està afermada i mostra una trajectòria típica. Finançament no significa una recuperació en forma de “V”. El nostre missatge és que la recuperació serà feble atesa la reducció de les polítiques fiscals, però una recuperació feble segueix sent una recuperació, i les companyies poden créixer, invertir i diferenciar-se en aquest escenari. Quant al risc sobirà, creiem que estem sortint de la zona de “vigilància intensiva” en la qual s’havien situat els
Font: Reuters
països més necessitats, com Irlanda i Portugal. En aquest context de remissió dels riscos de probabilitat molt baixa i de millora de les perspectives futures, creiem que l’elevada prima de risc que afecta la renda variable europea pot reduir-se. (La prima de risc de la renda variable mesura l’excés de rendibilitat sobre els actius lliures de risc que els inversors demanden com a compensació al risc més elevat que tenen les accions.) Existeix un risc real d’una recaiguda en la recessió o “double dip”? Creiem que el risc d’una recaiguda en la recessió en els mercats desenvolupats està remetent ràpidament. Aquest temor semblava molt més real a l’agost del
Font: MEDIVALOR AV
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 131
35
U
Font: GESFIBANC
2010, a mesura que els indicadors avançats tocaven sostre. Els inversors van buscar el refugi segur del deute sobirà dels EUA i Alemanya, provocant que les rendibilitats es posicionessin en mínims històrics. La possible recaiguda en la recessió es va convertir en la postura dominant. La nostra pròpia visió va ser la mateixa que adoptem en altres períodes de “sentiment extrem”, ja siguin períodes de massa exuberància o períodes de temor intens. Aquesta visió és la d’una recuperació, però una recuperació que es manté feble per l’impacte de la reducció del deute que tant consumidors com governs estan portant a terme en els mercats desenvolupats. Des de finals d’agost, la nostra visió ha estat confirmada per l’estabilització i, en alguns casos, per la reacceleració dels principals components del creixement futur i l’activitat en els mercats desenvolupats. Per nomenar-ne alguns: l’enquesta als EUA d’ISM, tant en el sector manufacturer com en el no manufacturer, l’enquesta IFO d’Alemanya, els PMIs de l’eurozona, l’enquesta sobre la confiança del consumidor de la Universitat de Michigan, etc. Al Regne Unit, hem vist com la independent Office for Budget Responsibility revisava a l’alça la taxa de creixement del PIB. Comentaris i anècdotes de reunions amb companyies no indiquen un temor material a una recaiguda en la recessió. Les tendències respecte a la inversió empresarial, mesurada a través del Capex, i a l’activitat de fusions i adquisicions indiquen que els nivells de confiança en el sector empresarial estan millorant. Com s’ha esmentat anteriorment, això no implica una recuperació en forma de “V”, però clara-
informació àrea econòmica
U
COMENTARI BORSARI
36
ment apunta cap a la conclusió que una recaiguda en la recessió és un esdeveniment molt poc probable. Una demostració addicional de l’atractiu de les valoracions de la renda variable europea ve de la comparació amb altres tipus d’actius. La rendibilitat per dividend en el mercat borsari paneuropeu presenta una prima sobre la rendibilitat dels bons alemanys a 10 anys. El flux cap a la seguretat dels bons governamentals d’elevada “qualitat”, fins i tot després del petit repunt experimentat després dels mínims d’agost, encara apunta a un temor significatiu a una recaiguda en la recessió i a la preocupació sobre la deflació. Com s’ha detallat amb anterioritat, estem molt menys preocupats per l’amenaça d’una recaiguda en la recessió i, encara que la inflació es manté feble, existeix preocupació sobre la seva tendència creixent en alguns mercats europeus, com el del Regne Unit i potencialment Alemanya, una situació que afavoriria la renda variable. Aquesta relació entre tipus d’actiu ens sembla massa pessimista i reafirma el nostre biaix positiu cap a la renda variable europea. Respecte a les raons per les quals els empresaris i directius poden tenir ara més confiança en el futur, existeixen un nombre d’àrees que apunten a una millora en les condicions en les quals fer ús i desplegar balanços saludables. En primer lloc, l’experiència de les mateixes empreses ha millorat. Els últims trimestres, hem vist una millora constant en el nombre de companyies que estan tenint resultats millors de l’esperat. El ràtio d’empreses que superen les seves expectatives de resultats el tercer trimestre per a les empreses europees va ser el millor de molts trimestres. La rendibilitat també sembla gaudir de bona salut, amb el ROSEGA paneuropeu alineant-se de
forense de la medicina 77), 11 al “pare” 20 1811-Madrid 18 tge ny l’a ca di na Fontanet (Reus El COMB de nyol, Pere Matana (COMB) per retre-li home pa es t ra lite i c líti tges de Barcelo f materialista, po El metge i filòso llida pel Col·legi Oficial de Me r del servei de y. Mata i directo de an t es qu és la figura esco d’a llarg de l’Any Pere XIX està considerat el pare al at on tes ac ssi ts mi en co y, segle amb difer t Josep Ariman MB, aquest professional del ma or inf ha ns l CO Sego , professional de Diario Médico responsabilitat ense a Espanya. [...] 2011 la medicina for 25 de gener de
Prima de risc de la renda variable europea
P L'EDITORIAL U
COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
novembre 2010-gener 2011
Font: Nomura, 7 de desembre de 2010.
manera encoratjadora amb la tendència creixent mostrada el 2004-2005. La generació de liquiditat és forta. La generació de flux de caixa lliure (free cash flow) se situa en nivells elevats i abrigalla la rendibilitat per dividend. En conjunt, les companyies europees són capaces de generar un ampli marge entre el cost del seu deute i la rendibilitat del seu capital. Invertir té tot el sentit per a aquestes companyies. P
La rendibilitat dels bons van reflectir a l’agost els temors creixents d’una recaiguda en la recessió
Font: Datastream, agost de 2010.
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 131
(Ve de la pàg. 29)
capital als mercats. La segona en el pla teòric és idèntica a l’anterior, però protagonitzada per aquelles entitats quina percepció dels mercats als quals hauran d’acudir per captar els recursos necessaris fa més difícil que en mantinguin tant els gestors actuals com el control final majoritari de les caixes involucrades –no creiem prudent indicar-ne exemples–. La tercera opció és la capitalització utilitzant els recursos del FROB, que no permet descartar la nacionalització d’aquelles entitats que no reuneixin el mínim de capital i ràtios de solvència marcats pel govern. D’una manera o altra, aquests canvis són del tot indispensables per sanejar el sector financer i, principalment, per poder donar un missatge als mercats de capitals i recuperar la confiança internacional en aquest àmbit fonamental de l’economia del país. Finalment, cal assenyalar que és aquest punt –la confiança– el que des del COMB hem tingut com a objectiu als diferents serveis bancaris que, des de fa anys, ofereix MED Serveis Financers. Cal emfasitzar la tranquil·litat i la seguretat que dóna estar col·laborant amb entitats de la màxima solvència, que no es veuen afectades per tot el que està succeint en l’entorn financer (un indicador precís és que BBVA va ser una de les entitats que van demostrar més solvència en l’àmbit europeu en les proves d’estrés). En conclusió, som a les portes d’assistir amb tota probabilitat a un canvi molt gran del sector financer espanyol, que ha de portar al final del procés a una major confiança dels mercats, però que alhora reclamarà sacrificis a certes entitats, i comportarà sense cap mena de dubte un nou escenari per als usuaris. P
informació col·legial
Protecció de dades
El COMB crea un qüestionari d’autoavaluació per identificar mancances en protecció de dades en consultes i centres El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) posa a disposició dels col·legiats un qüestionari d‘autoavaluació per ajudar a identificar algunes de les mancances més habituals en matèria de protecció de dades dels fitxers dels seus centres o consultes. També ofereix un servei especialitzat per ajudar el metge en el procés d’implantació de les mesures per a la protecció de les dades.
E
n les darreres setmanes, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha publicat el resultat de l’estudi que ha dut a terme al llarg d’aquest any en el qual analitza el grau de compliment de les prescripcions de la normativa de protecció de dades als hospitals públics i privats. Els resultats de l’estudi posen de manifest l’assoliment, en termes generals, d’altes quotes de compliment normatiu als centres que han contestat l’enquesta i denota que els canvis culturals en matèria de protecció de dades de caràcter personal han arrelat fortament al sector sanitari. Una bona mostra de la importància que el món sanitari dóna a la normativa de protecció de dades la trobem, també, en el gran nombre de fitxers inscrits al llarg de l’any 2009 que, amb més de 154.000 fitxers, ocupen el tercer lloc per darrere de les pimes i els autònoms. Tot i així, l’estudi posa en relleu que hi ha dificultats en el compliment de determinades prescripcions. La limitació en l’extensió d’aquest escrit ens obliga a centrar els comentaris en dos aspectes: el contingut de les clàusules informatives i les auditories de seguretat. Segons l’estudi, prop d’un 25% dels centres hospitalaris enquestats no compta amb formularis de recollida de dades que incloguin la clàusula informativa acreditativa del compliment del deure d’informació. A més, del 75% dels centres que sí que in-
clouen la clàusula, més del 35% no la tenen adaptada al fitxer concret en el qual s’inclouen les dades ni indiquen la finalitat a què es dedicaran. Cal recordar, en aquest punt, la importància de les clàusules d’informació al pacient i que incloguin el seu consentiment exprés i per escrit, per si fos necessari efectuar alguna comunicació de les dades de salut a altres entitats sanitàries o asseguradores quan aquestes estiguin obligades a satisfer les despeses i els honoraris derivats de l’acte mèdic, per tal de preservar la responsabilitat del titular del fitxer. La realització de l’auditoria biennal de les mesures de seguretat del fitxer d’històries clíniques és un dels aspectes en què l’estudi posa de manifest un menor grau de compliment, ja que prop d’una tercera part dels centres enquestats no la duu a terme dins dels terminis assenyalats. L’auditoria biennal que preveu la normativa és un mecanisme que permet al responsable del fitxer evidenciar aquelles mesures de seguretat que
no es compleixen o que es compleixen de forma insuficient, amb caràcter previ al fet que es produeixi alguna incidència. Segons l’informe de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, les deficiències de seguretat més esteses són la manca d’autoritzacions en la sortida de documents i suports amb dades de caràcter personal; l’absència de registres d’accessos a la informació; la inexistència de verificació que el personal autoritzat hagi utilitzat les dades per a la finalitat que van justificar-ne l’accés i, finalment, la falta de panys als arxivadors d’històries clíniques en suport paper. El COMB ha elaborat un qüestionari d’autoavaluació per ajudar-vos a identificar algunes de les mancances més habituals en matèria de protecció de dades dels vostres fitxers. Si esteu interessats a realitzar aquest petit qüestionari d’autoavaluació per al vostre centre o consulta, podeu trobar-lo a http://www.comb.cat/cat/ juridics/lopd/avaluacio.htm. A més a més, el Col·legi posa a la vostra disposició un servei especialitzat que podrà ajudar-vos en el procés d’implantació d’aquestes mesures, per tal que sigui al més fàcil possible. Si desitgeu més informació del servei, us podeu adreçar a Mediconsulting, a la seu del COMB, passeig de la Bonanova, 47, 5a pl., o bé al telèfon 935 678 888 Ext. 1550 (Mireia Mir). També podeu escriure a l’adreça electrònica mmir@comb.cat. P
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
37
informació col·legial
Commemoració del COMB El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), en l’acte de la inauguració de l’exposició “Josep Salvany i Lleopart (1810-2010). Una vida per la verola”, va celebrar un debat sobre “Vacunes: passat, present i futur”, a on un destacat grup d’experts en vacunes preventives van assenyalar la importància que ha tingut i té la vacunació per salvar vides.
Debat sobre “Vacunes: passat, present i futur” en l’acte inaugural de l’exposició “Josep Salvany i Lleopart (1810-2010). Una vida per la verola”
1
2
3
E
n la jornada commemorativa dedicada al doctor Josep Salvany i Lleopart, Miquel Vilardell va presentar la taula rodona “Vacunes: passat, present i futur”, moderada per José M. Bayas, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia i membre del Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut, i en la qual van participar Fernando A. Moraga-Llop, professor de Pediatria de la UAB i vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia; Carlos Rodrigo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol i membre del Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut i de la Societat Catalana de Pediatria, i Magda Campins, cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia i professora de la Facultat de Medicina de la UAB. En la seva intervenció, Miquel Vilardell va ressaltar la figura del doctor Josep Salvany com “la primera persona que va parlar de salut pública”. Miquel Bruguera, expresident del COMB, i Manuel M. Escudé, comissionat de l’“Any Dr. Josep Salvany”, van presentar l’exposició als assistents. Bruguera va lloar la figura de Salvany i el va catalogar com un “metge heroi”; també va demanar que “es busqui la manera d’associar el seu nom amb la salut pública”. D’altra banda, Manuel M. Escudé
4
va explicar el que representa la figura de Salvany, l’expedició filantròpica que van efectuar ell i Balmis i, finalment, va oferir una visió històrica de la verola i de la seva eradicació. A la taula rodona sobre les vacunes, Fernando A. Moraga-Llop va apuntar que “les vacunacions són el procediment mèdic que ha contribuït més a prevenir malalties”. Magda Campins va abordar l’impacte i els beneficis actuals de les vacunes i va destacar que “el nombre de morts que eviten les vacunes és, fins i tot actualment, de 6 milions de morts evitables”. Segons Carlos Rodrigo, que va tractar sobre el futur de les vacunes, la vacuna combinada, i de les diferències entre els països rics i pobres, “hi ha un salt d’uns 15 o 20 anys entre la introducció d’una vacuna a un país desenvolupat i a un en vies de desenvolupament”. Va aprofitar la seva intervenció per criticar “el discurs envers els perills de la vacunació” i va ressaltar “la valentia dels que s’embarcaren en la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, assumint tots els riscos”.
5 1. Miquel Vilardell, president del COMB. 2. Miquel Bruguera, expresident del COMB. 3. Manuel Escudé, comissionat de L’“Any Dr. Josep Salvany”, en la presentació de l’exposició. 4. José M. Bayas, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia i membre del Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut; Fernando A. Moraga-Llop, professor de Pediatria de la UAB i vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia; Carlos Rodrigo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol i membre del Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut i de la Societat Catalana de Pediatria, i Magda Campins, cap clínic del Servei de Medicina Preventiva i Epistemologia i professora de la Facultat de Medicina de la UAB, en el debat. 5. Exposició sobre Josep Salvany.
L’exposició del COMB sobre la vida de Josep Salvany s’exhibeix a l’espai Pedro i Pons, al vestíbul de l’edifici collegial, fins a finals de març de 2011 (de dilluns a divendres, de 8 a 21 hores). Es poden seguir les intervencions complertes de l’acte a www.combtv.cat. P
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
39
informació col·legial
Àrea de cooperació
El COMB celebra la dissetena ed Beques Bada per formar metges
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va organitzar una “Jornada de Cooperació”, que va comptar amb la participació de diversos experts en temes de Medicina Tropical i Salut Internacional, amb motiu del lliurament de les beques “Dr. José Luis Bada” 2010 per a la formació de metges cooperadors.
1. Jaume Roigé, vocal del COMB, i Miquel Vilardell, president del COMB, en l’acte de lliurament de les beques “Dr. José Luis Bada” 2010. A la pàgina següent: 2. Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB; Miquel Bruguera, expresident del COMB, i Pere Joan Cardona, cap de Unitat de Tuberculosi Experimental de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, en la taula sobre passat i futur de la cooperació mèdica. 3. Andrea Corominas, metgessa anestesiòloga del Consorci Hospitalari de Vic i secretària de la Secció de Metges Cooperadors del COMB; Fenando Aguiló, de l’Hospital Sant Joan de Déu; Israel Molina, del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i Marta Iscla, de la Unitat d’Emergències de Metges Sense Fronteres, en la taula sobre experiències singulars de cooperació en salut. 4. Pep Canudas, metge anestesiòleg de l’Hospital Sant Bernabé de Berga i membre fundador de la Secció de Metges Cooperadors del COMB; Xavier de las Cuevas; Jordi Craven-Bartle, de l’Hospital de Sant Pau, professor del Màster de Bioètica de l’Institut Broggi i membre de la Comissió de Deontologia del COMB, i Tona Lizana, directora del Pla Director de Cooperació del Departament de Salut, en la taula “Com podem ajudar des del COMB els metges que fan cooperació?” 5. Oriol Mitjà, beneficiari d’una beca “Dr. José Luis Bada” l’any 2009. 6. Nancy Virginia; 7. Raquel Pinto; 8. Beatriz Romera; 9. Juan Manuel Barja; 10. Eva Matinero; 11. Blanca de Gispert, i 12. Maria Silvia Lightowler, en el moment de recollir les beques.
40
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
sell de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, i del Consell Municipal de Cooperació i Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona”. Com és habitual en el lliurament d’aquestes beques, un dels becats de l’any anterior explica la seva experiència. Oriol Mitjà va explicar a tots els assistents com l’havia ajudat la beca per estudiar medicina tropical a la London School of Hygiene and Tropical Medicine, experiència que el va portar a Papua Nova Guinea a treballar com a metge consultor en un hospital, dedicant-se especialment a les malalties infeccioses. Segons la seva experiència, “les beques Bada han suposat un punt d’inflexió en la meva carrera”.
Experiències singulars de cooperació en salut Durant la jornada es van presentar tres experiències de cooperació, dues de les quals de telemedicina amb països en vies de desenvolupament del Sud, com l’Hospital de Sant Joan de Déu, Fernando Aguiló, amb Sierra Leone, i la Unitat d’Emergències de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Israel Molina,, amb Angola. En la tercera ponència, Marta Iscla,, de Metges Sense Fronteres, va explicar com actuen en casos de catàstrofes naturals.
V
E
l COMB, des de l’any 1993, impulsa un programa de concessió d’ajuts destinats a la formació de metges en matèria de cooperació. Aquests ajuts, coneguts com a Beques Bada,, es lliuren a metges que vulguin formar-se en aquest àmbit, ja sigui amb estudis de postgrau o estades formatives. En aquests anys, s’han lliurat més de 350.000 euros per aquest concepte. En la dissetena edició, el COMB ha lliurat les beques a set metges col·legiats. Per primer cop, el lliurament d’aquests ajuts s’ha emmarcat en una jornada de cooperació en què s’ha parlat sobre experiències singulars de cooperació en salut, el paper del COMB envers els metges que fan cooperació, i el passat i futur de la cooperació mèdica, amb la intervenció de Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de Tuberculosi experimental de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, qui va parlar sobre la vacuna de la tuberculosi, entre d’altres. Jaume Roigé,, vocal de la Junta de Govern i responsable de l’Àrea de Cooperació, va destacar la llarga tradició del COMB en cooperació, amb la creació de la secció dels metges cooperants, la “culminació de tota la feina del COMB en cooperació”. Segons va indicar, “el COMB forma part del Con-
informació col·legial
dició de les s en cooperació V
“Com podem ajudar des del COMB els metges que fan cooperació?” El president de la Secció Col·legial de metges cooperadors,, Xavier de las Cuevas, va explicar en què consisteix l’Oficina de Cooperació, un “lloc de trobada per als metges interessats” en aquesta activitat, que en aquests moments aglutina 202 membres. Per la seva banda, Jordi Craven-Bartle,, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya,, va treure a la llum la necessitat d’un codi deontològic del cooperant. Finalment,, Tona Lizana,, directora del Pla Director de Cooperació del Departament de Salut, va explicar com s’organitzen els ajuts i quines dinàmiques de treball utilitzen. Passat i futur de la cooperació mèdica La jornada es va cloure de la mà de Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental, de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, conegut per la vacuna “Ruti” per a la tuberculosi. Cardona va explicar els últims avenços en la lluita contra la tuberculosi. Finalment, Miquel Bruguera,, expresident del COMB, va recordar la figura del doctor Josep Salvany, el primer metge cooperador, que va emprendre l’aventura de la Reial Expedició Filantròpica de la Verola, i per la qual va perdre la vida. Es poden seguir les intervencions a www.combtv.cat. P
2
3
4
5
6
7
10
8
11
9
12
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
41
informació col·legial
Assessoria jurídica
Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (octubre-desembre de 2010)
Legislació 30/12/2010 BOE
Llista de substàncies i mètodes prohibits en l’esport. Resolució de 23 de desembre de 2010.
30/12/2010 BOE
Procediment d’integració condició personal estatutari del personal laboral de la Red Hospitalaria de la Defensa. Reial Decret 1739/ 2010, de 23 de desembre.
30/12/2010 DOGC
Correcció d’errades al Decret 148/2010, de 26 d’octubre, de creació de la Comissió Assessora de l’atenció maternoinfantil i d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva.
23/12/2010 BOE
Pressupostos Generals de l’Estat any 2011. Llei 39/2010, de 22 de desembre.
16/12/2010 DOGC
Pròrroga de la vigència de determinats contractes per a la prestació de serveis sanitaris any 2011. Decret 197/2010, de 14 de desembre.
16/12/2010 DOGC
Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SICAT).
14/12/2010 DOGC
Estructura del Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor. Ordre SLT/ 571/2010, de 25 de novembre.
14/12/2010 DOGC
Estructura del Pla director de malalties de l’aparell respiratori. Ordre SLT/570/2010, de 25 de novembre.
14/12/2010 DOGC
Estructura del Pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària. Ordre SLT/569/2010, de 25 de novembre.
14/12/2010 DOGC
Autoritzacions de centres de reconeixement per a l’obtenció o revisió dels permisos de conduir. Ordre SLT/568/2010, de 25 de novembre.
29/11/2010 DOGC
Regulació del sistema de pagament dels convenis i contractes de gestió de serveis assistencials de l’SCS. Decret 170/2010, de 16 de novembre.
22/11/2010 BOE
S’aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant el risc radiològic. Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre.
22/11/2010 DOGC
Es constitueix un comitè clínic d’acord amb art. 15.c) Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, amb seu a Hospital Clínic. Resolució SLT/3681/2010, de 4 de novembre.
22/11/2010 DOGC
Pròrroga del conveni entre l’INSS i l’ICAM per a 2010 per al desenvolupament de l’activitat d’avaluació i supervisió d’incapacitats laborals. Resolució SLT/3683/2010, de 9 d’octubre.
19/11/2010 BOE
Inclusió d’aliments dietètics per ús mèdic especials en l’oferta de productes dietètics de l’SNS. Ordre SPI/2958/2010, de 16 de novembre.
18/11/2010 BOE
Reial Decret 1439/2010, de 5 de novembre, pel que modifica el Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants, aprovat pel RD 783/2001, de 6 de juliol.
10/11/2010 DOGC
Es declara d’interès públic que el personal mèdic exerceixi en un altre lloc de treball de caràcter assistencial en el sector públic. ACORD GOV/198/2010, de 2 de novembre.
09/11/2010 BOE
Condicions per a l’obtenció de títols habilitants per a exercici de funcions de personal ferroviari relacionades amb la circulació. Centres de reconeixement mèdic. Ordre FOM/2872/2010, de 5 de novembre.
09/12/2010 BOE
Es regula la Comissió de Garanties per a la Donació i Utilització de Cèl·lules i Teixits Humans i el Registre de Projectes d’Investigació. Reial Decret 1527/2010, de 15 de novembre.
29/10/2010 DOGC
30/11/2010 DOGC
Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor. Acord GOV/237/2010, de 23 de desembre.
Comissió Assessora d’atenció maternoinfantil i atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva. Decret 14/2010, de 26 d’octubre.
13/10/2010 BOE
30/11/2010 DOGC
Pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària. Acord GOV/236/2010, de 23 de desembre.
Reial Decret 1091/2010, de 3 de setembre, que modifica el Reial Decret 1345/2007, d’11 d’octubre, que regula la dispensació de medicaments d’ús humà.
30/11/2010 DOGC
Pla director de malalties de l’aparell respiratori. Acord GOV/235/2010, de 23 de novembre.
29/11/2010 BOE
Es determinen els conjunts de medicaments i els seus preus de referència. Ordre SPI/3052/2010, de 26 de novembre.
29/11/2010 DOGC
Comissió Assessora del Sector d’Assistència Sanitària Lliure. Ordre SLT/541/2010, de 3 de novembre.
29/11/2010 DOGC
Consell Assessor de la Seguretat de Pacients. Ordre SLT/542/2010, de 8 d’octubre.
29/11/2010 DOGC
Requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària de les ortopèdies i dels establiments d’audiopròtesis. Decret 179/2010, de 23 de novembre.
29/11/2010 DOGC
Estructura dels òrgans centrals de l’SCS. Decret 178/2010, de 23 de novembre.
42
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Temes d’actualitat Projecte d’ordre per la qual es modifica la delimitació de determinats sectors sanitaris (29/11/2010)
Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal del Bages
1
Lliurament de Premis en la Vigília de Sant Lluc del Bages a Vigília de Sant Lluc, acte de caràcter anual que aplega la comunitat mèdica de la comarca del Bages i on es lliuren els Premis de reconeixement als professionals es va celebrar a Manresa l’octubre de 2010. En aquesta edició, es va comptar amb la presència de Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), que va oferir a l’auditori la lliçó magistral Fer de metge avui, on va detallar la seva visió sobre l’actualitat de la professió i les perspectives de futur. Seguidament, es va fer un reconeixement a les juntes comarcals que anteriorment van presidir a la comarca del Bages, personalitzant-lo en la persona de Lluís Guerrero Sala, president els darrers vuit anys. Lluís Guerrero, que no tenia coneixement de l’homenatge i, per tant, va ser una sorpresa per a ell, va agrair les mostres d’afecte manifestant la seva disponibilitat personal per a allò que necessiti la institució, tot i que ja no estigui al capdavant de la Junta Comarcal. L’aplaudiment sincer del centenar llarg de companys que estaven a l’Auditori Fundació Caixa Manresa van premiar la seva tasca dels darrers anys. Ja per finalitzar, i després del lliurament de Premis, van intervenir Josep Antoni Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, que va enumerar les accions engegades per la nova Junta Comarcal sortida de les eleccions del passat mes de febrer, així com els projectes de futur que requeriran el suport de tota la col·legiació. L’Acte de la Vigília es va tancar amb el parlament de l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, que novament va comprometre el suport institucional
per aconseguir el finançament necessari, i així poder fer front a l’acabament de l’obra del nou Hospital de Manresa, de la xarxa Althaia. La nit es va cloure amb un sopar, on van assistir prop d’un centenar de comensals, que van quedar emplaçats per a la propera edició de la Vigília de Sant Lluc.
Llista de Premiats XIV Premi Vivències Mèdiques: Pere Giménez Sáez. VIII Premi Bages al Metge Jove: Irene Veganzones Guanyabens. XIV Premi Bages de Ciències Mèdiques: M. Jesús Díaz Ruiz. XIV Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”: Jordi Canet i Maria Pilar Torra. P Delegacio Comarcal del Bages
Delegació Comarcal del Baix Llobregat
2
3 1. D’esquerra a dreta: Lluís Guerrero, president els darrers vuit anys de la Delegació del Bages; Josep Antoni Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Josep Camprubí, alcalde de Manresa; Miquel Vilardell, president del COMB, i Pere Bonet, president de la Delegació del Bages, en la Vigília de Sant Lluc. 2. Premiats de la Vigília de Sant Lluc. 3. Auditori Fundació Caixa Manresa a on es va realitzar l’acte.
Sant Feliu acull el lliurament dels Premis Sanitat del Baix Llobregat 2010
D’esquerra a dreta: Lluïsa Morató, presidenta de la Delegació del Baix Llobregat; Carles Perpiña, secretari de la filial del Baix Llobregat de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears; Rosa Maria Martí, regidora delegada de Serveis Socials, Salut i Consum de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, en l’acte de concessió dels premis.
E
ls Premis Sanitat del Baix Llobregat 2010 es van celebrar el passat desembre al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. És el primer any que se
celebren en aquesta localitat. A la cerimònia es va premiar Josep Martí, metge pediatre de Sant Feliu, per la seva trajectòria professional.
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
43
V
L
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials V
Els premis estan organitzats per la Junta Comarcal del Baix Llobregat del Col·legi de Metges de Barcelona i per la filial del Baix Llobregat de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Es van premiar quatre treballs que es van presentar breument a l’audiència. Els Premis Sanitat premien, tant en l’àmbit de l’atenció primària com de l’hospitalària, la millor publicació sobre la salut pública en una revista indexada durant 2009-2010 i la millor comunicació presentada en un congrés durant el mateix període. Premiats: Carles Valero Garcia, millor publicació en l’àmbit de l’atenció primària; Francesc Casas Duran, millor publicació en l’àmbit de l’atenció hospitalària; Pere Reig Calpe, millor comunicació en atenció primària, i Idoia Santos Gómez, millor comunicació en atenció hospitalària. P
Delegació Comarcal del Berguedà
El Programa de Protecció Social es presenta a la comarca del Berguedà
E
ls col·legiats del Berguedà van poder assistir a la presentació del Programa de Protecció Social del COMB (PPS) que va organitzar la Junta Comarcal del Berguedà. L’acte es va celebrar al Pavelló Suècia del Casal Europa de Berga. Maria Gassó, presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà, va presidir la presentació del programa d’ajuts als metges que ofereix el Col·legi a tots aquells metges i familiars que ho necessitin. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va explicar la necessitat de crear aquest programa, i el director del PPS, Toni Calvo, va detallar les prestacions i estadístiques del mateix. Uns quaranta professionals van assistir a aquesta presentació, així com 44
Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social (PPS) del COMB; Jaume Padrós, vicepresident del COMB, i Maria Gassó, presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà, en la presentació del PPS.
treballadors socials que es van interessar a conèixer el desenvolupament del PPS. P
Delegació Comarcal del Maresme
Homenatge als metges jubilats del Maresme
L
a Junta Comarcal del Maresme va fer un acte d’homenatge als metges de la comarca que s’han jubilat durant l’any 2010, amb l’objectiu de reconèixer la seva trajectòria professional i desitjar-los sort en aquesta nova etapa que comencen. L’acte va estar conduït per Joan Guri, president de la Junta Comarcal del Maresme, i per Maribel Nieto, vocal de la Junta Comarcal.
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Maribel Nieto va lliurar els diplomes de reconeixement als nou metges que viuen o treballen a la comarca, va destacar aspectes importants de les seves trajectòries i va valorar com tots ells “han contribuït al desenvolupament de la medicina a la comarca”. Els professionals homenatjats han estat: Conxita Ginestà, Felip González, Francesc Gorgas, Joan Monés, Xavier Pujol, José Antonio Sánchez, Simó Schwartz, José Maria Viaño i Francesc Vilaret. Joan Monés, en representació de tots els metges jubilats, va fer una reflexió en veu alta sobre aquesta nova etapa que inicien, i Miquel Vilardell, president del COMB, va fer la cloenda de l’acte. P Miquel Vilardell, president del COMB; Joan Guri, president de la Junta Comarcal del Maresme, i Maribel Nieto, vocal de la Junta Comarcal del Maresme, amb els metges homenatjats.
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Acupuntors
Actes sobre l’acupuntura mèdica al COMB
A
quest trimestre estem força enfeinats, i també engrescats, preparant una nova i destacada activitat: un Update d’Acupuntura per al dia 26 de febrer del 2011. Aquest Update anirà dirigit als metges acupuntors de la nostra secció, que coneixeran així les noves evidències científiques en l’aplicació de l’acupuntura, i també a tots els metges del COMB, que podran saber per a quines patologies pot estar indicada l’acupuntura com a eina terapèutica complementària o de primera opció. Esperem que tingui força èxit, ja que comptarem amb la presència de destacats investigadors en aquest camp, tant nacionals com internacionals. D’altra banda, també estem escalfant motors per a l’elaboració del programa del proper V Congrés Internacional d’Acupuntura, que se celebrarà al nostre Col·legi al novembre del 2011. Des d’aquí convidem a tots els nostres col·legues interessats a acompanyar-nos en aquests actes. P Albert Garcia i Janeras, president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB
Secció Col·legial de Metges d’Assegurança Lliure
En les reunions amb les companyies d’assegurances mèdiques, la Secció ha plantejat l’actualització dels honoraris i ha denunciat la proliferació de pòlisses a baix preu
L
a Secció Col·legial d’Assegurança Lliure s’ha reunit, com cada any en aquestes dates, amb les principals companyies d’assegurances mèdiques per tractar dels assumptes professionals dels metges i metgesses que treballen en aquest sector. Els hem manifestat dos aspectes que creiem fonamentals: l’actualització dels honoraris mèdics i la proliferació de pòlisses a baix preu. Pel que fa als honoraris, els hem fet palès que cada any s’haurien d’augmentar com a mínim el cost de l’IPC, i si cal fer un esforç addicional per assolir els nivells retributius que els professionals considerem un preu just pels nostres serveis. Si els honoraris s’estanquen, els serveis sens dubte se’n ressentiran. Pel que fa a les pòlisses a baix preu, creiem que només es poden mantenir pagant honoraris baixos als professionals i que els metges no ho haurien d’acceptar. Algunes companyies ens han manifestat que han apujat el cost l’IPC, alguna que augmentaria per sobre del cost de l’IPC, però d’altres no faran cap augment. Això dibuixa un mapa clar: hi ha companyies que s’apropen més als honoraris que els professionals demanem, tot i que cap hi arriba, i d’altres que clarament es queden molt enrere. Caldria preguntar-se si és coherent que els metges treballin i donin el mateix servei a qui els paga millor que a qui els paga pitjor. Es poden fer moltes coses per incidir sobre les companyies que paguen pitjor. Però això implica que els metges han d’estar disposats a actuar indivi-
dualment. Cal compromís i coherència per part de tots. Recentment, el Departament de Salut ha creat la Comissió Assessora del Sector d’Assistència Sanitària Lliure, que ja s’ha publicat a l’Ordre SLT/54/ 2010, de 3 de novembre. En aquesta Comissió hi haurà representants de companyies clíniques, metges i usuaris i creiem que és una bona eina per fer sentir la nostra veu. Però, més enllà d’això, per assolir canvis importants, hi haurà d’haver un posicionament clar dels metges que treballem en aquest sector. Des de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure estem ajudant els metges perquè s’organitzin per especialitats i, de fet, els que ho han fet així han obtingut millores. Pel que fa al Cens de Consultes Mèdiques, ja comencem a enviar el Diploma de Cens als que reuneixen els requisits mínims, i la resta, s’els ajudarà a fi de que es puguin censar, i una vegada esmenat el que els falta, rebran una notificació per carta. Creiem que tothom que no tingui la preceptiva autorització administrativa hauria de demanar aquest Diploma de Cens, perquè encara que no substitueixi l’autorització, ens permetrà posicionar-nos des del COMB en cas que és produeixin incidències. P Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
45
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials
Seguretat dels bioimplants
S
’ha parlat molt els darrers mesos dels materials de farciment tissullar (bioimplants) a les revistes científiques i, com a conseqüència, als mitjans de comunicació. Sobretot s’ha parlat de la seva eficàcia i seguretat. De la seguretat perquè, ni que siguin inadmissibles, són possibles complicacions i efectes adversos no controlats. Són possibles perquè qualsevol substància introduïda a l’organisme (inclosos els medicaments) pot generar complicacions. Per això és obligatori conèixer-les, per evitar-les i, si no pot ser, almenys minimitzar-les. Reconèixer-les quan es produeixin i tractarles ràpidament, específicament i adequadament. Són inadmissibles perquè no podem resignar-nos al que pugui passar, tenint en compte que, en termes de rigor científic, sempre s’hi pot fer alguna cosa més. I és que, en Medicina Cosmètica i Estètica més encara que en qualsevol altra activitat mèdica, hem de tendir al risc zero enfront del benefici deu. Existeix una observació que, en general, no admet dubtes: metges diferents, en pacients diferents, en llocs i temps diferents, utilitzant el mateix producte han vist presentar-se la mateixa classe de complicacions. Així es pot pensar que, en moltes ocasions, el problema és el producte, la seva capacitat d’induir una respuesta no desitjada en un subjecte predisposat, i no simplement les mans del metge, i que, si més no, és una realitat que ha de ser investigada amb rigor i amb totes les seves conseqüències, traslladant el coneixement íntegre al pacient perquè decideixi sobre l’ús responsable i legal de la seva autonomia. Convé deixar clar (ens ho han explicat els investigadors) que, lamentable46
ment, qualsevol estímul (cos estrany, substància, medicament o producte) pot suscitar una resposta inflamatòria immunomediada. Fins i tot els d’origen autòlog, pel que es denomina “pèrdua de l’autotolerància”. I tot això amb una traducció clínica (efecte advers) afortunadament infreqüent (inferior al 2% dels pacients tractats), com descriuen els treballs de la gran majoria d’autors. Ens consta que des de 2006 la Unitat d’Investigació Bàsica de l’Envelliment, Biomaterials i Nanotecnologia, adscrita a l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, està treballant en aquesta qüestió. Ha aconseguit conèixer la fisiopatologia d’aquells efectes adversos, disposar d’informació predictiva, i proposar (i no de forma empírica) tractaments específics per a les diferents reaccions produïdes. Tot aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense la col·laboració de tots els professionals del sector, dels metges, molts de la nostra Secció Col·legial, que han informat (i continuen fentho) dels seus propis casos clínics –això ha permès disposar d’una mostra poblacional representativa i vàlida– i sense la implicació dels fabricants i distribuïdors dels bioimplants. Avui sabem que totes les respostes inflamatòries immunomediades (i, per tant, els efectes adversos) depenen de forma molt important, tot i que no exclusiva, de la base genètica de l’individu; que es pot estar predisposat, és a dir, tenir un determinat patró genètic (lligat al sistema HLA) que pot induir una resposta immunològica aberrant. En aquestes condicions, abans de realitzar un implant en un pacient, semblaria inacceptable ignorar o simplement infravalorar elements predictius si n’hi hagués: antecedents documentats del producte, antecedents familiars i personals, perfils racials, perfils (biològics, bioquímics o genètics) detectables amb tècniques simples de laboratori, tests cutanis, etc.
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Amb tot, el positiu preval: · la baixa freqüència (1-2%) dels efectes adversos; · els fabricants ofereixen materials de farciment cada vegada més perfeccionats, avalats per estudis clínics que, en la majoria dels casos, són més exhaustius que aquells als quals obliga la mateixa normativa vigent; · cada vegada coneixem més i millor els perfils clínics, les lesions histològiques, les alteracions immunològiques i els possibles tractaments específics d’aquestes infreqüents complicacions; · s’està treballant en la cerca de marcadors de divers tipus que poguessin ser de la predisposició individual que s’ha esmentat; · la baixa prevalença dels patrons genètics de risc: en població caucàsica és de l’1-2%, i és fonamental que puguem identificar aquests individus. No podem concloure sense manifestar l’enorme satisfacció professional que correspon a tot el sector per participar en el desenvolupament d’aquests transcendentals estudis i investigacions. Ho reconeixen totes les publicacions científiques, la universitat i l’administració, i ho haurà de reconèixer la societat en general que podrà continuar fruint, amb seguretat, de la simplicitat i eficàcia dels bioimplants, un dels recursos terapèutics estel·lars, probablement insubstituïble, en Medicina Cosmètica i Estètica. P J. Víctor Garcia, president de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica
Secció Col·legial de Metges Jubilats
Notícies dels sèniors
S
ense adonar-nos-en ja estem a les portes d’un nou curs. Diuen que els jubilats estem sempre de vacances i que tenim temps de lleure. La
V
Secció Col·legial de Metges d’Estètica
informació col·legial
V
realitat és que, almenys, no tenim el neguit que un professional pot tenir en plena època de treball. I malgrat no tenir obligacions professionals, sí que tenim necessitat o, fins i tot, l’obligació o la conveniència de fer una vida social: ajuda familiar, mantenir l’amistat que s’ha contret al llarg de la vida, continuar tenint un esperit de servei, interessar-se per la societat, etc. I, per què no?, tenir l’esperit obert a qualsevol servei que estigui al nostre abast. I, per això, deslliurats d’aquest neguit professional que ens ha seguit al llarg de la vida, intentem omplir aquest temps de lleure amb activitats lúdiques, culturals i, els que s’hi sentin cridats, fent un servei a la societat que ens envolta. Perquè sempre trobarem espais possibles per fer un servei a la societat, a la família, a les diferents corporacions o entitats que hem conegut, i per dedicar-hi temps i esforços. I per petit o minúscul que sembli, haurem ajudat a millorar una mica el nostre entorn. Enguany tenim la intenció de continuar les sessions setmanals al Col·legi, el Club de Lectura, les visites culturals, les sortides, les excursions i, per als que se sentin viatgers, podran triar entre els itineraris previstos. P Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats
Secció Col·legial de Metges de Residències Geriatriques
Crida a l’acreditació com a “metges de residències geriàtriques”
J
a fa temps que es va endegar el procés per a l’obtenció del Diploma Acreditatiu de Capacitació en Medicina de Residències de Gent Gran. La Junta de la Secció Col·legial, juntament amb l’OTA (Oficina Tècnica d’Acreditació) del Col·legi de Metges
Agenda cultural d’octubre-novembre-desembre, organitzat per la Secció Col·legial de Metges Jubilats.
de Barcelona i la mateixa Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), fem una nova crida perquè tots els metges i metgesses que treballen amb gent gran s’acreditin. Per treballar de metge en un centre residencial cal la titulació corresponent (títol de metge) més una formació complementària en aquet camp. És molt complicat per als companys que no tenen una especialitat específica demostrar una expertesa en aquesta praxi. Això ens porta a una total indefensió en el cas que, malauradament, siguem demandats o el nostre criteri sigui posat en qüestió. Difícilment podrem defensar la nostra bona praxi i expertesa, si no tenim la formació corresponent i algú ens la reconeix. Tanmateix, el Decret 176/ 2000 de regulació del Sistema Català de Serveis Socials, deixà ben clar la nostra obligació d’una formació específica, a banda de la titulació oficial de metge. És per això que és tan important tenir aquesta capacitació, ja que podem tenir un reconeixement oficial de la nostra suficient formació per exercir la nostra professió amb la gent gran. La LOPS (Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries) faculta els col·legis professionals per acreditar la capacitació d’un professional per exercir la medicina de Residències de Gent Gran. Per tant, estar en possessió d’aquest Diploma Acreditatiu ens dóna la tranquillitat de saber que podem demostrar els nostres coneixements i l’expertesa en la nostra professió, a més de complir amb la normativa vigent (Decret 176/2000). Els metges i metgesses acreditats quedaran inscrits al llistat que, amb aquest efecte, està obert a l’OMC. La idea és que el COMB informi les empreses del sector, patronals i entitats relacionades, de l’existència del Diploma Acreditatiu de Capacitació en Medicina de Residències de Gent
Gran de l’OTA, que acredita els professionals amb un reconeixement de la seva capacitació. Els fets ocorreguts a la residència d’Olot, que estan en judici penal, com també la premsa, els mitjans i la societat en general demanden cada vegada professionals millors i més formats. Es produiran canvis i les autoritats sanitàries del país revisaran els protocols d’atenció als residents. Hem d’estar tan preparats com es pugui per assumir els nous reptes. És per això que, des de la Junta de la Secció Col·legial, la Coordinadora del Barcelonès i la Coordinadora del Vallès, fem una nova crida a l’acreditació de tots els membres com a “metges de residències geriàtriques” a l’OTA (Oficina Tècnica d’Acreditació) del COMB, enviant-hi emplenat el Formulari de Sol·licitud del Diploma Acreditatiu de Capacitació en Medicina de Residències de Gent Gran, que està penjat a la pàgina web del COMB, a l’adreça: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/residencies/formulari.pdf
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
47
V
Delegacions i seccions col·legials
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials V
Recordeu que s’ha de portar el CV i anotar els punts seguint les instruccions del formulari. Per a més informació, us podeu adreçar a l’OTA, als membres de la Junta de la Secció Col·legial o als responsables de les coordinadores. Ens posem a la vostra disposició per facilitar els tràmits i analitzar, conjuntament, el vostre CV, a fi de saber si us manca alguna puntuació i si podeu iniciar el tràmit. La intenció és celebrar, al febrer de 2011, una reunió de la Junta d’Acreditació de l’OTA. Donem, doncs, força temps perquè tothom pugui preparar i presentar el formulari per a l’acreditació. MOLT IMPORTANT: A banda d’estar ben formats i preparats, avui és imprescindible treballar amb la seguretat d’estar ben reconegut per la professió mèdica i complir la legislació vigent. La Junta de la Secció Col·legial estarà, com sempre, al vostre costat per assessorar-vos en allò que us calgui. P
ment formació bàsica per tal d’adquirir les habilitats necessàries per orientar amb una visió transdisciplinària respecte dels trastorns i problemes sexuals. Ja estem oferint formació avançada amb el màster de Sexologia Clínica i Salut Sexual de la Universitat de Barcelona, que ja ha començat la seva tercera edició, per a tothom que desitgi assolir amplis coneixements en Educació i en Clínica de la Sexualitat. També tenim la intenció de fer els passos que calguin per coordinar-nos amb altres organitzacions que tinguin a veure amb la sexologia, la medicina i la salut sexuals, així com per organitzar i tenir presència en les activitats científiques i socials relacionades amb la sexualitat. En definitiva, volem impulsar un vessant de la medicina que prioritzi la joia de viure i el benestar de les persones. P Just Roca i Duran, president de la Secció Col·legial de Metges de Sexologia Mèdica
Josep Gasol, president de la Secció Col·legial de Metges de Residències del COMB
Secció Col·legial de Metges de Sexologia
Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària
Línies de futur de la Secció
Reconeixement de la Generalitat Valenciana al professor Miquel Prats Esteve
A
D
l’última reunió de la Junta de la Secció de Sexologia Mèdica, hem acordat seguir unes línies de futur que volem compartir amb la resta de col·legiades i col·legiats. Volem recordar que qualsevol persona col·legiada pot ser-ne membre, sense cap complicació ni cap quota. Desitgem assolir una secció potent. Només cal comunicar-ho al Col·legi, trucant al 935 678 888 i donar-se d’alta a Seccions Col·legials o enviar un e-mail a seccions@comb.cat. Tenim la voluntat d’oferir propera48
es de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària i en nom de tota la Junta volem donar aquesta notícia tan important per a la sinologia: “El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va lliurar al professor Miguel Prats la medalla d’or de la SESPM en reconeixement a la seva trajectòria, en un acte d’homenatge de la convenció mundial que va congregar 1.500 experts a València. El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va lliurar el 26
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
d’octubre de l’any en curs, els guardons “Líderes en Senología” de la Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria (SESPM) durant el 16 Congrès Mundial de Senologia que es va celebrar a València”. Aquests premis suposen un reconeixement a la brillant trajectòria professional d’aquests cirurgians en l’exercici de la Senologia”, segons va apuntar el doctor Carlos Vázquez Albaladejo, president de la SESPM i de la Societat Internacional de Sinologia. Així, els diplomes van recaure en els doctors Miguel Martín, Leonardo McLean, Gerardo Hernández, Antonio Figueira i Carlos Sánchez Basurto. La medalla d’or de la SESPM va ser atorgada al doctor Miguel Prats Esteve, qui actualment és professor titular de Cirurgia de la Universitat de Barcelona. L’homenatjat va rebre “il·lusionat i reconfortat” aquest reconeixement “al seu esforç i dedicació en la difusió de la Sinologia”, segons va apuntar el doctor Vicente Guillem, president del comitè científic nacional del Congrés. Prats Esteve és tota una personalitat en Sinologia “pels seus sòlids coneixements científics, un ferm defensor que aquesta especialitat ha de ser exercida des de les seves múltiples facetes, per professionals que en coneguin tot el contingut”, va assegurar Vázquez Albaladejo, president del Congrés. Molts dels sinòlegs catalans vam ser en aquell esdeveniment i, en nom de tots ells, i en especial de tota la Junta de Sinologia i Patologia Mamària de la Secció Col·legial, volem felicitar el professor Miquel Prats Esteve. P Joan Janer, president de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària del COMB
Es poden consultar les bases dels Concursos ArtĂstics 2011 a: www.ccmc.cat/concursosartistics/concursos2010.pdf
informació col·legial
El web del TERMCAT es renova
Consultori terminològic
2
1
D
es del desembre passat, el web del TERMCAT (www.termcat.cat) llueix una imatge renovada. A més a més del canvi de disseny, s’han actualitzat els continguts, s’han ampliat les possibilitats de consulta i d’accés als productes i s’han facilitat les vies de diàleg amb els usuaris. El nou web té una portada que fa més còmoda la navegació per les diverses seccions: tant els continguts informatius sobre els serveis del Centre de Terminologia com els productes terminològics (Cercaterm, Neoloteca, Diccionaris en Línia, Terminologia Oberta...) han millorat les opcions de consulta. D’altra banda, a partir d’ara els usuaris registrats poden accedir amb més agilitat al Cercaterm, el servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT. Per mitjà de la interfície de consulta ara renovada, el Cercaterm dóna accés al conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT té a disposició pública (més de 230.000, que s’actualitzen mensualment). Durant els propers mesos s’habilitarà l’accés personalitzat a continguts específics d’acord amb les necessitats concretes i l’àmbit professional de cada usuari registrat, juntament amb un servei centralitzat de descàrrega de continguts. L’obertura de la nova plataforma web coincideix amb el 25è aniversari del Centre1, en un moment que el web del TERMCAT dóna servei a més de 250.000 usuaris i rep anualment gairebé 2 milions de visites. L’augment del nombre d’accessos als continguts és es50
pecialment significatiu en aquells apartats que donen resposta a les necessitats dels diferents col·lectius professionals, com ara els Diccionaris en línia2. Si ens centrem en l’àmbit mèdic, actualment podeu accedir als diccionaris de la sida, d’infermeria, d’homeopatia, de psiquiatria i de sinologia. Al llarg d’aquest any 2011 es preveu publicar altres obres en línia amb terminologia mèdica, com ara recerca clínica.
Novetats en línia: el Diccionari de sinologia
3
utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota. Us convidem a visitar el nostre web i a consultar el Diccionari de sinologia, i tota la resta de continguts terminològics que puguin resultar del vostre interès. Qualsevol suggeriment que vulgueu fer-nos arribar serà benvingut i ens ajudarà a millorar el servei als usuaris. P M. Antònia Julià, TERMCAT, Centre de Terminologia
Justament, una de les darreres incorporacions a la col·lecció Diccionaris en línia és el Diccionari de sinologia. Anatomia i fisiologia de la mama3, que es va publicar l’octubre de 2010. L’obra difon una selecció terminològica del futur Diccionari de sinologia, projecte en curs en què participen els metges Pere Culell i Oliveres, Adelaida Fandos i Morera, i Maribel Nieto i López, vinculats a la Secció Col·legial de Sinologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El diccionari en línia recull prop de dos-cents cinquanta termes catalans amb la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès, relatius a l’anatomia i la fisiologia de la mama. Es preveu que el contingut consultable s’anirà completant en actualitzacions posteriors amb la incorporació progressiva de la resta de termes del futur diccionari (inclosos en les àrees temàtiques de diagnosi, patologia mamària i terapèutica). La interfície
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Notes 1 Si voleu ampliar aquesta informació, podeu consultar els consultoris terminològics dels números 128, 129 i 130. 2 http://192.168.10.11/ca/Diccionaris_En_ Linia/ 3 http://www.termcat.cat/dicci/sinologia/ index.html
1. Pàgina inicial del web del TERMCAT. 2. Pàgina inicial del Diccionari de sinologia en línia. 3. Peu: Fitxa terminològica del Diccionari de sinologia en línia.
petits anuncis
petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Es necessiten especialistes Situació: Barri del Clot Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg...) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ: Tels. 932 073 743 (tardes)/600 281 703 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Es lloguen de dilluns a dissabte amb tots els serveis. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Llogo despatxos per a consulta mèdica Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Lloguer de despatxos Situació: Situat a la Diagonal-Pau Claris Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei de neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688
Centre mèdic-psicològic en funcionament ofereix despatxos per llogar Situació: Balmes-General Mitre. Totalment equipats, inclòs servei de recepció. Matins o tardes. Disponibilitat immediata. Preu a convenir. INFORMACIÓ: Srta. Patricia. Tels. 934 341 045 / 629 535 747 Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 /627 561 091. E-mail: zonamedica@zonamedica.es Lloguer despatxos Situació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt estanding lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638 Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869 Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700 Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716
Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040 Lloguer de despatxos per a consultes mèdiques Situació: CERDANYOLA DEL VALLÈS Matins o tardes. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Preu sense competència INFORMACIÓ: info@itapua.cat. Tels. 936 928 638 (tardes) / 600 679 523 Lloguer dos despatxos Situació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398 Lloguer de consultes mèdiques per mòduls Situació: València/Balmes. Noves a estrenar, totes equipades. Tres sales d’espera, molt acollidor i bon servei. Aire condicionat, calefacció, fil musical. S’inclou servei de manteniment, recepció. Tot tipus de transport. Disponibilitat de claus si es treballa fora de l’horari establert. INFORMACIÓ: Araceli Armengol Tels. 935 313 563 i 665 770 937 LOCAL EN VENDA Rambla Hospitalet Llobregat. Actualment consulta otorino, apte per a qualsevol ús. 75 m2, façana a Rambla davant metro línia 1 i d’ambulatori, entresol, aire condicionat, separacions imitació a fusta clara. Finca d’alt standing. Pàrquing opcional al mateix edifici. Preu: 270.000 euros INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 639 102 777 S’ofereix per treballar en consulta Com a recepcionista o telefonista i auxiliar administrativa. Experiència en tracte am el públic i de treball en clínica dental i Clínica Santa Madrona. Coneixements d’informàtica, tasques administratives. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Marga. Tels. 616 919 484 / 934 753 988
Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III-Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. Quatre estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
53
petits anuncis
CONSULTORI MÈDIC Situació: Provença, 238 (Zona Clínic) Entresol Es lloga amb recepció aire condicionat, fil musical, 3 despatxos independents amb sala d’exploració, 2 sales d’espera. Es lloguen per mòduls de matí o tarda. INFORMACIÓ: Joan. Tel. 607201160. E-mail: 23555jrm@comb.cat Es comparteix consulta mèdica Situació: Sant Feliu de Llobregat Carrer Joan Maragall, 145. Primer pis sense ascensor. Consulta instal·lada. INFORMACIÓ: Tels. 639 311 212 / 936 661 161 ES COMPRA CONSULTA OFTALMOLÒGICA Situació: Barcelona Oftalmòleg interessat a comprar consulta oftalmològica situada a Barcelona i que tingui convenis amb mútues. INFORMACIÓ: Tel. 686 413 105 Lloguer despatx mèdic Em dic Carles, estic en actiu com a pediatre i estic interessat a llogar despatx petit equipat per a això, a la zona alta de Barcelona. INFORMACIÓ: Tel. 697 869 629 Centre de Negocis AGENDA Situació: Muntaner, 121, 1r. 1a. 08036 Barcelona Lloguer de despatxos per passar consulta. Atenció personalitzada amb recepcionista. Centre al costat de l’Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores-dia-mes. INFORMACIÓ: Tel. 934 880 606. E-mail: ofibarna@arrakis.es S’ofereix per treballar en consulta o clínica Auxiliar de clínica, administrativa o recepcionista amb experiència. Horari flexible. Informàtica a nivell d’usuari. 52 anys. INFORMACIÓ: Montse Gaset. Tel. 606 993 129 / 932 310 481. Email: mgaset@telefonica.net Consulta a Barcelona ciutat ofereix despatxos de lloguer per mòduls Situació: Zona de Sant Gervasi, amb bones comunicacions. Equipats i climatitzats. ADSL, wifi, telèfon a cada despatx. Recepció amb secretària per a la recepció de trucades, control d’agendes i cobrament. Sala d’espera. Podeu veure més informació i fotografies al web: www.consulta.arrakis.es INFORMACIÓ: Contacteu amb Lourdes. Dilluns-divendres de 16 a 20 h. Tel. 934 144 997 Es lloga centre apte per a activitat mèdica Actualment utilitzat per a fisioteràpia, podologia, psicologia, etc. Reformat el 2007. Superfície 80 m2. 5 despatxos. Ubicació: Sardenya, 546 (davant CAP Salut) a peu de carrer, districte: Horta-Guinardó, Barcelona. INFORMACIÓ: Josep Maria. Tel. 647 898 864
54
Consultori mèdic per compartir Situació: Centre mèdic Téknon Totalment equipat, i amb tots els mitjans de suport inclosos. Es disposa d’alguns mòduls de matí o tarda, o també la possibilitat de dia complet. Hàbil per a diverses especialitats. INFORMACIÓ: Tels. 606 386 369 i 629 373 303 Barcelona, oficina 501 m2 (possibilitat de dividir-lo) Situació: Londres, 6, pral. Vistes a Josep Tarradelles Exterior i lluminosa, porter, accés minusvàlids, 6 pàrquings. Actualment: despatx d’advocats. Empreses a la mateixa planta: laboratoris anàlisis, consultoris mèdics, ONG mèdica. INFORMACIÓ: Tel. 607 457 954
Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 TRANSFORMI O RENOVI LA SEVA LLAR O CONSULTA Gestionem completament per vostè el procés de tràmits, disseny i obres dels seu local o habitatge. Terminis i pressupostos tancats. Assessoria i Gestió de Projectes i Obres. INFORMACIÓ: Tel. 934 460 030. E-mail: gesob@gesob.es Classes d’anglès Nord-americà ofereix classes d’anglès a particular o grups petits. Serietat i experiència. Preus a convenir. INFORMACIÓ: John. Tel. 647 873 390. E-mail: barcelona163@yahoo.com Primera franquicia mèdica Ideal per a dermatòlegs o ginecòlegs. Productes per a “la cura de la pell i per a la prevenció de problemes íntims de la dona”, de noves tecnologies, directe de fàbrica, originals, exclusius, garantits i diferenciats en el seu sector. Enfocament i filosofia de negoci diferent. Inversió mitjana INFORMACIÓ: E-mail: direccion@directsalud.es
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Habitatge Pis nou a part alta Barcelona (San Gervasi) Ideal per a una persona o parella. 90 m2 útils. Totalment moblat, 1 suit amb bany i vestidor, ampli saló, cuina office, lavabo cortesia, habitació-estudi gran amb sofà-llit. Disposa aire condicionat fred-calor, calefacció de gas, rentadora i secadora. Directe propietari INFORMACIÓ: Tel. 609 882 343. E-mail: jportella@telefonica.net Es lloga pis de 85 m2 Situació: a Pg. Sant Joan, entre Còrsega i Rosselló. Tres habitacions, menjador, traster i bany. Cuina a estrenar, pintat de nou i instal·lació elèctrica nova. 1.200 € al mes. INFORMACIÓ: Carme. Tel. 679 200 331 Pis a Sitges: zona privilegiada Situació: 5 minuts de la platja de l’estació RENFE i de col·legis. Cèntric, en zona tranquil·la i bon ambient veïnal. Superficie: 134 m2, amb: Rebedor distribuïdor, 4 habitacions (3 dobles i 1 individual). 1 bany complet i 1 lavabo amb dutxa. Cuina office, sortida a galeria i pati interior. Saló menjador de 40 m2, sortida terrassa. Aire condicionat i i calefacció. Finca amb pocs veins i ascensor. Preu: 590.000 €. INFORMACIÓ: Tel. 619 827 504. E-mail: josep.masipvidal@telefonica.es
Treball Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives S’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742 Noia de 46 anys per treballar en consultori mèdic Com a recepcionista, telefonista i auxiliar administrativa, portant l’agenda pertinent. He treballat 13 anys a la Clínica Corachan de Barcelona com a secretària del director mèdic, realitzant ECG i posar holter. Set anys a la Clínica Sagrada Família. INFORMACIÓ: Maria Antonia Solanes Tomas. Tels. 934 340 221 / 617 302 149 M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria en consultoris mèdics. Els meus estudis realitzats són: Auxiliar clínica FP1, Tècnic sanitari FP2, Auxiliar administratiu FP1, nivell C de català. Curs d’informàtica. Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona. Mitja jornada matins o tardes. INFORMACIÓ: Cati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480 S’ofereix senyora de 53 anys per treballar en consultori mèdic, clínica o similar. Experiència de 2 anys en consulta. Ordinador nivell d’usuari, català i castellà. Disponibilitat horària matins. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Assumpció Ferri. Tels. 932 198 026 / 659 463 765
petits anuncis
Secretària-administrativa per treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc. INFORMACIÓ: Montse López. Tels. 933 073 538 / 676 704 486 S’ofereix senyora de 51 anys Amb experiència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Carme. Tels. 932 850 801 / 696 463 520 Auxiliar d’infermeria i tècnic higienista dental S’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica bàsica. Català i castellà. 30 anys d’experiència amb internistes, pediatres, dentistes. INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 619 737 898 S’ofereix persona per treballar en consulta Matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. Tècnic en administració i auxiliar diplomat en farmàcia INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica com a administrativa o auxiliar A Barcelona. Preferentment horari de tardes. Amb experiència. INFORMACIÓ: Mar. Tel. 661 660 612 S’ofereix per treballar en consulta mèdia o clínica Dona de 51 anys, educadora infantil/administrativa, s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Català, castellà, anglès i informàtica a nivell d’usuari. Organitzada i responsable. INFORMACIÓ: Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461. E-mail: merche26arroyo@hotmail.com Dona de 40 anys eficient i molt responsable Amb experiència a dur agenda, recepció i auxiliar. Busca feina en centre o consulta mèdica. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 (trucar matins) Auxiliar de clínica i odontologia Amb 11 anys d’experiència en consulta mèdica i havent fet les pràctiques a l’Hospital Vall d’Hebron a la planta d’oncoginecologia. Experiència en tracte amb els pacients. Català oral i escrit. INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004. E-mail: mcoso3@orange.es
S’ofereix per a administrativa, recepcionista o secretària mèdica Noia de 34 anys s’ofereix per a administrativa, recepcionista o secretaria mèdica, per treballar en consulta o clínica. Àmplia experiència amb el tracte amb el públic. Metòdica i organitzada. Informàtica. Català, castellà i nivell mig d’anglès. Disponibilitat total. INFORMACIÓ: Marta. Tel. 656 826 592. E-mail: Fdezalcaide@yahoo.es M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894 Senyor de 59 anys s’ofereix com a administratiu-recepcionista i per portar comptabilitats Per a consulta mèdica. Microsoft Word, Excel, Powerpoint, Internet i correu electrònic. Disponibilitat d’horari. Català, castellà, francès i anglès (elemental). INFORMACIÓ: Leonardo. Tel. 629 114 200 / 932 103 699. E-mail: leonardohernandezcampos@yahoo.es Dona seriosa i responsable, amb experiència S’ofereix per fer tasques d’administrativa i atenció al públic en consultoris mèdics o similars. Rigorositat, gran capacitat organitzativa i tracte agradable. INFORMACIÓ: Yolanda. Tel. 686 243 342 S’ofereix logopeda Per treballar als matins a hospitals, clíniques o consultes mèdiques. INFORMACIÓ: Olalla Cortés. Tels. 686 880 463 / 659 520 995 S’ofereix per treballar de recepcionista en consulta Preferentment mitja jornada. INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 649 352 659. E-mail: pilibernadets@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta mèdica Com a recepcionista o telefonista i tasques administratives. Experiència en el tracte amb el públic i de treball en clínica dental. Coneixement d’informàtica. Català nivell C i anglès nivell mig. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 650 089 369 / 933 525 706 S’ofereix per cuidar persona gran o nens Espanyola amb experiència de 10 anys de treball amb un metge. Títol primers auxilis i coneixements de medicina. Amb carnet de conduir i cotxe propi. Possibilitat estar interina nit i dia. Exquisida educació i bona presència. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 609 519 249
S’ofereix noia de 31 anys per treballar en consulta mèdica Experiència com a administrativa. Català, castellà i informàtica a nivell d’usuari. Diplomatura de Teràpia ocupacional. INFORMACIÓ: Núria Pazos. Tels. 679 376 725 / 933 357 376. E-mail: nuriapazos1978@hotmail.com Noi català de 27 anys amable i amb experiència en l’àmbit hospitalari i informàtic Acostumat a tractar amb el públic. Títol de documentalista sanitari i primer any de fisioteràpia acabat, coneixements d’informàtica a nivell de programació i usuari. Capacitat d’adaptació i iniciativa. Responsable i amb actitud positiva. INFORMACIÓ: Enric. Tel. 665 191 299. E-mail: enricdelmolino@gmail.com S’ofereix recepcionista i auxliar administrativa Dona catalana seriosa amb experiència a tractar amb el públic i portar l’agenda. Diplomatura en Turisme. Informàtica a nivell usuari. Idiomes: anglès i francès nivell mitjà. Capacitat d’adaptació i iniciativa, responsable i amb actitutd positiva. INFORMACIÓ: Marta. Tel. 649 986 144 S’ofereix senyora per treball administrativa en clínica o consutori mèdic Amb molts anys d’experiència en consultori mèdic. Bon tracte de cara al públic. Coneixements d’ofimàtica a nivell usuari, català nivell C. Mitja jornada. INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 637 772 960 / 932 121 827 S’ofereix secretària recepcionista Per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica, experiència en tracte amb el públic. Torn de matí o tarda. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Carme Ibañez. Tel. 669 122 313 Noia de 44 anys s’ofereix com a telefonista-recepcionista-administrativa en consultori o clínica Bona presència. Disponibilitat horària. Experiència en àmbit administratiu, facturació, etc. Idiomes: català, castellà, francès, italià (escrits i parlats). Anglès i alemany (nivell mitjà). Serietat, responsabilitat, constància, experiència amb clients. INFORMACIÓ: Asunción Barber Fochs. Tels. 934 080 831 / 653 501 024. E-mail: sunibarber@hotmail.com Secretària-recepcionista Amb més de 10 anys d’experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Català i castellà materns. Bon nivell d’anglès i coneixements d’informàtica. Curs reglat de secretariat mèdic. S’ofereix per treballar en consultori o clínica. INFORMACIÓ: Cristina Arias García. Tel. 686 061 591 Auxiliar d’infermeria/Tècnic Farmàcia S’ofereix per treballar en consulta mèdica o consultori mèdic. Experiència sanitaria i tracte amb el públic. Informàtica, català i castellà. INFORMACIÓ: Raquel Augé. Tels. 665 136 392 / 934 357 203
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
55
petits anuncis
M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Molta experiència en telèfon i habituada al tracte amb el públic. Educada. Bona presència. Empàtica. M’agrada el tracte amb les persones. Excellent capacitat organitzativa. Parlo anglès i francès. Coneixements d’informàtica. Preferentment matins. 44 anys INFORMACIÓ: Dolors. Tels. 656 573 237 / 933 079 740 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica: administrativa/secretària/atenció al client Sóc una dona amb llarga trajectòria professional. També sóc terapeuta en drenatge limfàtic i quiromassatge i m’agradaria, si fos possible, combinar aquests dos aspectes del meu currículum, estant oberta a altres possibilitats. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 933 232 180 / 637 807 149. E-mail: idediegoma@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta mèdica De recepcionista. Professora de perruqueria. Disponibilitat matins i tardes. 44 anys. INFORMACIÓ: Maite. Tel. 649 016 212. E-mail: techuvr@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta Tasques de recepcionista. Disponibilitat horària tot el dia. 19 anys d’edat. INFORMACIÓ: Mònica. Tel. 680 674 352 S’ofereix per treballar en consulta o clínica Com a recepcionista i en tasques administratives. Amb experiència en atenció al client. Disponibilitat horària. Coneixements informàtics i d’agenda electrònica. Català i castella parlat i escrit. INFORMACIÓ: Carmen. Tel. 650 793 130. Email: carmenboj@gmail.com S’ofereix recepcionista-auxiliar administrativa Amb experiènca com a recepcionista i auxiliar administrativa, a l’àmbit sanitari, en l’atenció amb el públic i en organització i coordinació. Control d’agenda. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Carmen Perez. Tel. 606 181 090. E-mail: carpeve@gmail.com S’ofereix administrativa o auxiliar de clínica Per treballar en consultoris mèdics o hospitals als matins. Experiència acreditada en aquest sector. INFORMACIÓ: Maria Àngels. Tel. 662 215 239 S’ofereix per treballar en consultori Tinc 48 anys i m’agradaria treballar en un consultori mèdic com a recepcionista, telefonista, secretària… Porto carta de recomanació. Disponibilitat matins. INFORMACIÓ: M. Dolors. Tel. 660 667 324
56
S’ofereix senyora de 52 anys per treballar en consultori mèdic, clínica o similar Experiència en atenció al públic i teleoperadora. Ordinador a nivell d’usuari. Disponibilitat horària tot el dia. Incorporació inmediata. INFORMACIÓ: Milagros. Tels. 934 195 020 / 647 837 511 Auxiliar clínica s’ofereix per treballar En consultes de digestiu, endoscòpia o ginecològiques, monitors, etc. INFORMACIÓ: Mercedes. Tel. 609 747 905 S’ofereix secretària mèdica per a clínica o consultori privat Bona presència, disponibilitat horària. Coneixements d’informàtica, Word, Excel, Internet. Resolutiva i excel·lent tracte humà. 48 anys. INFORMACIÓ: Montse Amor Sagués. Tel. 617 316 379 Dona catalana de 49 anys Amb més de 15 anys d’experiència administrativa i nocions comptables, s’ofereix per atendre consultori mèdic o similar. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 629 437 856 S’ofereix diplomada en infermeria Amb 52 anys, per treballar en consultori mèdic. Disponibilitat mitja jornada (4 hores). INFORMACIÓ: Elena. Tel. 647 841 891. E-mail: e.preciado@hotmail.es S’ofereix secretària recepcionista per treballar en consulta o clínica Coneixement d’informàtica a nivell usuari, experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat absoluta jornada completa. INFORMACIÓ: Tels. 637 540 008 / 934 087 127 Llicenciada en psicologia amb estudis d’auxiliar administrativa S’ofereix per treballar en centre mèdic, clínica, mútua, hospital psiquiàtric... per fer les tasques de recepció i atenció als pacients. Català nivell C. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Núria. Tel. 687 761 614 S’ofereix per treballar en Centre Mèdic o consulta privada. Administrativa. Recepcionista. Coneixements d’Ofimàtica. Windows. Atenció al públic, programació d’agendes. Capacitat organitzativa, gestió amb mútues. Amb experiència. Zona: Barcelona i Maresme. INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 617 041 450. Email: merbetz@hotmail.com S’ofereix per treball administratiu en consulta Noia de 33 anys, catalana, amb formació de 5 anys en branca administrativa, amb 1 màster en secretariat de direcció i experiència laboral sanitària. Alt nivell d’anglès i domini de les eines informàtiques. INFORMACIÓ: Eva. Tel. 687 734 714. E-mail: appleva@hotmail.com
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
S’ofereix dona de 58 anys Activa i amb bona presència, per fer tasques de recepció en consultori mèdic. Llarga experiència en tracte amb el públic, i de tracte humà amb teràpies complementàries. Informàtica, català i castellà a nivell d’usuari. Disponibilitat horària a convenir. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Àngela Mas. Tel. 670 298 203. E-mail: angelamas@hotmail.es S’ofereix per a tasques administratives en consulta mèdica Senyora amb disponibilitat d’horari (matí, tarda o jornada completa) s’ofereix per a tasques administratives i de recepció de visites en consulta mèdica. Experiència de 25 anys en consulta privada i servei mèdic d’empresa. INFORMACIÓ: Tel. 934 399 925. E-mail: mariadolorsjimenezdecisneros@gmail.com S’ofereix noia per treballar en consultori mèdic o clínica Experiència com a secretària-administrativa en consultori i centre mèdic. Informàtica, català, estudis de treball social. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 627 692 977 / 932 841 145 S’ofereix per treballar en centre mèdic o hospital Auxiliar administratiu, en centre mèdic o empresa sanitària. Coneixements d’informàtica, tasques administratives, experiència en tracte amb públic, català i anglès. Experiència prèvia: Clínica Tres Torres i Laboratoris Zaragoza (Clínica Delfos). INFORMACIÓ: Alejandro. Tel. 661 083 974 Recepcionista-administrativa amb molta experiència en consultes mèdiques (atenció presencial i telefònica, agenda, relació amb mútues, facturació, gestió comptable, transcripció d’informes, ajudant auxiliar atenció al pacient, etc.), s’ofereix per a jornada intensiva o mitja jornada. Indistintament matins o tardes. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 678 161 605. E-mail: anagonzalez3023@hotmail.com
Utillatges LÀSER PER LLOGAR Tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269 076 Es ven ecògraf portàtil Sonosite Micromaxx + 2 sondes. Intraoperatori i parts toves. INFORMACIÓ: Tels. 932 801 784 / 696 940 590 Material mèdic en venda En venda Impedianciómetre-Audiòmetre; Endoscòpia nasal; Aparell de potencials; Aspirador i prestatgeries, enciclopèdies i atles especialitzats. Preu negociable. INFORMACIÓ: Marta. Tel. 667 812 749
Servei d’Informació Col·legial 131 Novembre 2010-Gener 2011. Núm. 14
Quaderns de FORMACIÓ i SALUT CENTRE d’ESTUDIS COL·LEGIALS
MÀSTERS DEL COMB 20102011 (matrícula oberta fins al 30 de juny de 2011) Màster en nutrició especialitzat en sobrepès i obesitat (semipresencial)
Màster en disseny i anàlisi d'investigacions clíniques (on line)
Màster en monitorització d’assaigs clínics (semipresencial)
FORMACIÓ I ACREDITACIÓ EN SALUT INTERNACIONAL I COOPERACIÓ Diploma Acreditatiu de Capacitació en Salut Internacional
D
es de la seva creació fa prop de dos anys, la Junta de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors i la Junta de Govern del COMB estan treballant per tal d’afavorir el reconeixement professional de metges i metgesses que, d’acord amb les seves diferents especialitats, es dediquen a la salut internacional. La Junta de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors del Col·legi de Metges de Barcelona, en col·laboració amb la Junta de Govern i l’Oficina Tècnica d’Acreditació (OTA) del COMB, ha elaborat, d’una banda, un barem per acreditar la capacitació en salut internacional dels metges que treballin en aquest àmbit de forma professional i, de l’altra, un barem per acreditar la formació bàsica en salut internacional de metges que s’hi dediquin de manera voluntària. Així, els metges que sol·licitin l’acreditació d’acord amb els barems rebran el Diploma Acreditatiu de Capacitació en Salut Internacional (DIACAP) o bé el Diploma Acreditatiu Bà-
sic en Salut internacional, respectivament, i seran registrats com a tals en el mateix col·legi. A aquest efecte, s’ha creat una Comissió d’Acreditació, que es reunirà de forma periòdica, a partir del mes de gener de 2011, per ratificar les valoracions realitzades per l’OTA, d’acord amb el barem acordat prèviament per l’OTA i la Comissió, i resoldre els casos no previstos en aquest, si escau, i acreditar els llicenciats en medicina que ho sol·licitin. “És un pas molt important pel reconeixement de la Salut internacional, tant en l’àmbit professional com el voluntari”, comenta Xavier de las Cuevas, president de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors. Per a més informació i per al lliurament de sol·licituds: Oficina Tècnica d’Acreditació (OTA) del COMB (Passeig de la Bonanova, 47– 08017 Barcelona, tel 935 678 888, ext. 1135). L’oficina està ubicada al semisoterrani i té accés pel carrer Vilana (e-mail: ota_ca@comb.cat), horari de 9-14 h. P
Aquest any docent 2010-2011, el CEC ofereix tres cursos en salut internacional i cooperació dirigits a professionals de la salut
Màster en làser i fototeràpia en patologia dermatoestètica (semipresencial)
http://cec.comb.cat EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Centre d’Estudis Col·legials. Departament de Publicacions CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. cecfmc@comb.es
CURS BÀSIC DE MEDICINA TROPICAL I SALUT INTERNACIONAL Els objectius docents són: – Conèixer la geoepidemiologia de diverses àrees tropicals i subtropicals i dels països de renda mitjana i baixa (PBR). – Detectar potencials problemes de salut en la seva àrea d’estada i capacitar els participants interessats que vulguin fer estades de curta durada. – Plantejar els objectius i les activitats principals de la seva estada. – Adquirir els coneixements bàsics per tenir criteri per poder discernir quines accions són positives i quines cal evitar. CURS BÀSIC SOBRE PATOLOGIA TROPICAL IMPORTADA: IMMIGRANTS, EMIGRANTS I VIATGERS Com a objectiu es pretén que l’alumne sigui capaç de fer servir els coneixements adquirits sobre la salut internacional, les
malalties tropicals, l’aproximació comunitària a les poblacions immigrants i els principals consells del viatger. L’alumne podrà adquirir una visió general del que és la Patologia Tropical Importada, uns coneixements sindròmics de les diferents patologies tropicals importades que podem trobar en el nostre medi, una visió general de les diferents estratègies de salut comunitària per a immigrants i de les necessitats de consell al viatger/immigrant. CURS INTRODUCTORI DE LABORATORI EN MEDICINA TROPICAL Els objectius són conèixer les principals tècniques de diagnòstic de laboratori en zones rurals de països tropicals amb escassos recursos. Sensibilitzar de la importància del treball de laboratori en aquest context. Per acabar, la iniciació en les tècniques més habituals en el treball diari d’un laboratori d’atenció primària en el tròpic.
formació i salut
Quaderns de FORMACIÓ i SALUT Diploma en atenció inicial d’urgències
Atenció pediàtrica en atenció primària
Adreçat a: Metges interessats en l’adquisició i aprofundiment en els coneixements, actituds i habilitats necessàries per a desenvolupar la seva activitat dins del camp de les urgències i emergències en els primers nivells assistencials extrahospitalaris. Objectius: OBJECTIU GENERAL: facilitar l’adquisició i/o actualització de les principals habilitats i tècniques diagnòstiques i terapèutiques aplicables a la resolució de les situacions que requereixen una intervenció immediata i a l’espera de l’assistència definitiva. OBJECTIUS ESPECÍFICS: adquirir coneixements i habilitats per donar una resposta inicial bàsica i determinar el trasllat davant situacions d’urgència vital i emergències. Adquirir coneixements i habilitats per resoldre situacions de demanda urgent de problemes de salut no vitals. Adquirir coneixements en la indicació i habilitats en la interpretació de les principals exploracions complementàries aplicables en la resolució d’urgències en l’àmbit de l’atenció primària de salut. Adquirir els coneixements i les habilitats bàsiques i millorar l’actitud per a l’actuació davant d’una emergència d’origen traumàtic amb una o múltiples víctimes. Temari: • Emergències i catàstrofes. •Urgències més rellevants per aparells i especialitats: – Respiratori – Cardiovascular – Sistema nerviós – Neurologia i psiquiatria – Digestiu – Nefrourològic – Endocrino-metabòlic – Oftalmologia – Otorinolaringologia – Locomotor – Ginecològiques – Pediatria • Infeccions. • Intoxicacions. •Ambientals. • Realització de casos clínics (60 h). Informació i matrícules: Calendari: A partir de febrer de 2011 (durada 9 mesos). Matrícula: Després 1 de gener de 2011: Col·legiats: 2.049 € • No-col·legiats: 2.356 €. Després 1 de gener de 2011: socis de CAMFIC: 2.049 €. Nombre d’hores: 192.
Adreçat a: Pediatres, metges d’atenció primària (AP) i personal sanitari que tractin amb infants i adolescents en l’àmbit extrahospitalari. Temari: Mòdul I: Examen físic en el nounat, en l’infant i en l’adolescent. • Desenvolupament físic normal: des de la infància a l’adolescència. • Desenvolupament psicomotor normal en la infància. • Signes clínics d’especial rellevància en pediatria d’AP. • Prevenció en la infància de la patologia de l’adult. • Bioètica en pediatria d’AP. Mòdul II: Nutrició pediàtrica: alimentació sana des de la infància a l’adolescència. • Infants acabats d’arribar: aspectes sanitaris, l’infant adoptat i l’infant immigrant. • L’infant obès. • Ortopèdia i traumatologia en l’AP pediàtrica. • El pacient adolescent. • Taules útils (creixement, pressió arterial, grandària renal, FEM, IMC). Informació i matrícules Calendari: A partir d’abril de 2011 (durada 3 mesos). Matrícula: Fins a l’1 de març de 2011: Col·legiats COMB: 287 € • No-col·legiats: 334 €. Després 1 de març de 2011: Col·legiats COMB: 316 € • No-col·legiats: 367 €. Nombre d’hores: 60.
Introducció a la gestió sanitària Adreçat a: Metges i professionals sanitaris en exercici al sector públic o privat. Objectius: Familiaritzar els metges assistencials i professionals sanitaris amb el mitjà en el qual desenvolupen el seu exercici professional, tant públic com privat. Temari: • Mòdul 1. Models sanitaris i economia de la salut • Mòdul 2. Organització de l’atenció sanitària pública • Mòdul 3. La gestió dels centres i organitzacions sanitàries • Mòdul 4. La gestió clínica i governança clínica Informació i matrícules: Calendari: De l’1 de març al 30 d’abril de 2011. Sessions presencials: Divendres de 17,30h a 20,30h. Dies 4 i 18 de març i 1 i 29 d’abril de 2011. Matricula: Després de l’1 de febrer 2011: Col·legiats COMB: 402 € • Nocol·legiats: 482 €. Nombre d’hores: 48. Lloc: Centre d’Estudis Col·legials.
Avenços en anàlisi clíniques Adreçat a: Metges generalistes i residents, sobretot d’especialitats mèdiques. Metges que treballin a l’àmbit de la gestió i la documentació en què intervinguin les anàlisis clíniques. Altres professionals sanitaris (farmacèutics, diplomats en infermeria...) que tinguin contacte amb resultats de laboratori. Estudiants dels darrers cursos de les llicenciatures relacionades. Objectius: Proporcionar coneixements generals o especifica sobre la prescripció interpretació d’exploracions analítiques, magnituds biològiques, relacionades amb les tendències més actuals i els avenços mes recents. Temari: • El laboratori clínic d’avui • Avenços en el coneixement de les anèmies • Autoimmunitat i malalties infeccioses • Edat i factors de risc • Marcadors de malalties sistèmiques • El laboratori clínic i les malalties de base genètica Informació i matrícules: Calendari: Dimecres de 17 a 20,30 h, cus sencer del 9 de març al 13 d’abril de 2011. Matrícula: Després del 5 de febrer 2011: Col·legiats COMB: 236 € • No-col·legiats: 284 €. Nombre d’hores: 21 (curs sencer) 3,5 h per mòdul. Lloc: Centre d’Estudis Col·legial. Mòdul I: dia 9 • Mòdul II: dia 10 • Mòdul III: dia 11• Mòdul IV: dia 15 • Mòdul V: dia 16 • Mòdul VI: dia 17.
Cuidar i cuidar-se: Salut mental i tècniques de PNL Adreçat a: Metges, psiquiatres i qualsevol especialista interessat, així com infermeres, psicòlegs i altres professionals relacionats amb els recursos humans. Objectiu: Aprofundir en les tècniques del llenguatge emprades en la programació neurolingüística (PNL) per millorar la comunicació intra i interpersonal. Temari: • Ubicació de la PNL com a model de models • L’ús del llenguatge en la medicina i la salut mental • Comunicar amb precisió: el metamodel • Patrons del llenguatge hipnòtic • Flexibilitat lingüística: marcs i “reenquadraments” • Disminució de riscos en professionals de risc: Burn out. La qualitat de vida del professional: “Accident de descompressió” en la teràpia • Prevenció de l’estrès del professional, organitzant els nostres programes de funcionament: criteris, valors, creences Informació i matricules: Calendari: Dimarts de 17,30 a 21 h. Del 15 març al 19 d’abril de 2011. Matrícula: Fins a 1 març de 2011: Col·legiats COMB: 249 € • No-col·legiats: 299 €. Després 1 març de 2011: Col·legiats COMB: 274 € • No-col·legiats: 329 €. Lloc: Centre d’Estudis Col·legials.
Per informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu consultar http://cec.comb.es
cecfmc@comb.cat
CRÉDITOS RECONOCIDOS POR EL “EUROPEAN ACCREDITATION COUNCIL FOR CME” DE LA UEMS
Activitats acreditades d’acord amb l’encàrrec de gestió concedit pel Ministeri de Sanitat i el Ministeri d’Educació al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (Resolució de 22/3/2002, BOE núm. 81, de 4/4/2002). 58
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
informació col·legial
UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat
Esfigmomanòmetre fabricat per G. Boulitte a París, c 1920. Incorpora el maneguí de S. Riva-Rocci (1896), que s’inflava amb manxa, i l’oscil·lòmetre de mercuri de M.V. Pachon (1909).
L
Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran i Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Dr. Francesc Cardellach i López • Dr. Carles Hervàs i Puyal • Dr. Modest García i Moll • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinadors de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Sara Fajula, arxivera del COMB
a mesura de la pressió arterial en l’actualitat ens mostra que aquesta és una realitat completament domesticada. Un fet que ha transcendit l’àmbit expert per esdevenir una pràctica quotidiana a la domus del ciutadà. Als Estats Units podem trobar aquesta tecnologia arreu, des dels supermercats als aeroports. Malgrat això, les pràctiques tècniques i les teories que les han sustentat han estat el producte d’una història molt propera. Una història gens fàcil i prou controvertida. Des d’un punt de vista tècnic, el desenvolupament tecnològic que va experimentar aquest instrument s’arrelava en els laboratoris fisiològics de finals del segle XIX. Al llarg d’aquest període foren nombrosos els aparells que maldaren per mesurar la tensió arterial. Les tecnologies mèdiques han estat sovint el fruit d’una empresa col·lectiva. Aquest cas n’és una demostració: la mesura de la pressió es fonamentà, d’un costat, en l’estudi del pols a partir de l’empenta de la fisiologia experimental (esfigmografia) i, de l’altre, en l’estudi de la pressió necessària per a cloure l’artèria i així fer desaparèixer l’ona del pols (esfigmomanometria), on l’aportació de les observacions clíniques va esdevenir fonamental. Metges i fisiòlegs germànics, francesos, italians i anglesos hi van contribuir de manera decisiva, tot mostrant algunes de les bases de la construcció de coneixement de la medicina contemporània: observació i experimentació al laboratori i a la clínica.
La transformació i el perfeccionament dels instruments no ha de portar a creure en la seva incorporació immediata i sistemàtica a la pràctica clínica quotidiana. En aquest fet tingueren un paper decisiu tant la creació de nous significats proporcionats per l’observació clínica sistemàtica, com la superació de manera progressiva de la barrera tradicional que havia fet de la mesura del pols mitjançant els dits del metge un dels símbols de la medicina clàssica. Tot plegat ens porta a descobrir el procés de la fabricació i la comunicació del coneixement mèdic en època contemporània. El concepte d’alta pressió sanguínia –hipertensió– fou el fruit d’un complex conjunt d’aproximacions –a la clínica, a la sala de disseccions, al laboratori–, des de la malaltia renal a l’esclerosi arterial. La comunicació de resultats i la negociació d’aquests per part de la comunitat científica es traduí en nous conceptes –establiment de paràmetres de normalitat biològica i llur relació amb la patologia–, més complexos i alhora clarificadors. Al mateix temps, en aquestes primeres dècades del segle XX, els instruments reberen l’atac dels metges que es resistien a la innovació, que confiaven en els seus sentits. De manera progressiva, els estudiants, una nova generació de metges, foren incorporats a les noves pràctiques tecnològiques mitjançant dues eines: l’ensenyament pràctic i els llibres de text. P
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
61
informació col·legial
NARRAR I EXPLICAR LA MEDICINA DEL PASSAT
E
l 26 i el 27 de novembre es va celebrar a Còrdova el XVI Simposio de la Sociedad Española de Historia de la Medicina. El títol del simposi era La divulgación en Historia de la Medicina: Por qué, Dónde y Cómo. Les respostes a aquestes tres preguntes van anar acompanyades d’una quarta interrogació: a qui va dirigida la divulgació de la història de la medicina? Els públics d’aquesta disciplina són bàsicament dos: un està format per la comunitat mèdica i l’altre pel públic profà en medicina. Els metges han estat el primer públic de la història de la medicina. Però mentre la medicina ha anat per un camí cap a l’especialització i l’abandonament d’una mirada holística, la història de la medicina ha anat per un altre, vinculada primer a l’humanisme i al metge, amb el temps la seva supervivència s’ha vist lligada a la professionalització en la història de la ciència, l’antropologia mèdica i la sociologia de la salut. D’aquesta manera ha quedat confinada a l’àmbit acadèmic, amb un públic tan específic com reduït. Davant d’aquesta separació, els assistents al simposi es van preguntar si el col·lectiu mèdic estava interessat en una reflexió històrica de la seva disciplina, si el coneixement de la història era útil en la formació mèdica i si la història de la medicina hauria de combinar i modular el seu discurs entre l’acadèmia i un públic més ampli, per tal d’aconseguir, per exemple, una divulgació eficaç entre els estudiants i els metges. Un dels resultats de la divulgació dirigida als metges ve donada per la pu-
XVI Simposio de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.
blicació de monografies de gran interès, que busquen una major visibilitat, un augment d’interès per la matèria i, en alguns casos, un reconeixement social. Aquestes obres no es queden en l’anècdota, sinó que van més enllà i aprofundeixen en els temes, fan reflexions i transmeten les coordenades sociohistòriques del coneixement mèdic. La divulgació de la història de la medicina dirigida al públic en general bus-
ca educar la població en la ciència mèdica i la salut. En els llocs habituals de la divulgació científica, com en els museus i en els programes divulgatius, on se cerca entretenir i sorprendre per aconseguir popularitzar la medicina. Els altres canals per arribar al gran públic són les noves tecnologies de la informació, ja sigui en pàgines web, blogs, canals de televisió, etc. L’historiador té l’obligació de desentranyar per als ciutadans la complexa trama d’elements que configuren el sistema tecnocientífic contemporani, per així fer-los més entenedors i alhora facilitar les eines per poder ser més crítics davant la ciència i la medicina. Aquest seria el cas de la literatura de tradició anglosaxona, que transmet els coneixements d’història mitjançant novel·les. Aquesta literatura, de gran èxit, atrapa el gran públic a través de la ficció i, al mateix temps, difon els coneixements de les ciències mèdiques, les malalties i la salut. La relació entre el Museu d’Història de la Medicina i el Col·legi de Metges, visible a través de múltiples accions executades els darrers anys en matèria de divulgació i comunicació de la història de la medicina catalana, confirma l’èxit d’una aposta entre els historiadors i la comunitat mèdica. P
Anunci de Recollida de Donacions El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als collegiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.
Pàgina web del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
62
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2010-Gener 2011
Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat