Núm.133 Juny- Octubre 2011
Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
12
5
La posició del COMB davant la proposta de noves retallades a la sanitat
El Col·legi de Metges de Barcelona presenta el nou web col·legial
18
El Congrés esmena la incompatibilitat entre pensió pública i activitat privada
16
El COMB commemora els 20 anys dels “Quaderns de la bona praxi”
19 I Jornada de debat sobre la violència contra el metge en el lloc de treball
Miquel Vilardell ha declarat que les noves retallades en els salaris dels professionals de la sanitat pública són “inassumibles”. El Col·legi de Metges de Barcelona s’ha manifestat reiteradament en contra de les retallades a la sanitat que puguin
afectar la qualitat assistencial i ha instat els representants dels professionals sanitaris i els representants legals de les empreses sanitàries a arribar a acords per tal d’evitar acomiadaments. Més informació a les pàgines interiors.
El COMB convoca un Fòrum per debatre les propostes dels metges davant la crisi del sector sanitari El COMB ha convocat un Fòrum de la Professió amb l’objectiu de donar a conèixer les propostes dels metges en defensa de la qualitat i l’excel·lència del sistema sanitari públic davant l’actual crisi econòmica i pressupostària. “Pensem que només a partir del lideratge de la professió serà possible que d’aquesta crisi no en resulti malparada la qualitat i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”, ha manifestat
11
Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB i coordinador del Fòrum de la Professió.
El IV Congrés Estatal de Metges Jubilats recomana la posada en marxa de programes de protecció social
14
22
Sessió sobre medicina legal i forense amb motiu de l’“Any del Dr. Pere Mata”
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat
El IV Congrés Estatal de Metges Jubilats va reunir, a la seu del COMB, al voltant de doscents representants dels col·legis de metges d’Espanya per debatre sobre la situació i les necessitats socials d’aquest col·lectiu de metges. El Congrés va recomanar a tots els col·legis de metges d’Espanya la posada en marxa de programes de protecció social.
informació col·legial
opinió i anàlisi
Crisi econòmica i pressupostària i sistema sanitari Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona
Continuarem treballant amb il·lusió, esforç i dedicació, i assumint les nostres responsabilitats, però també continuarem essent crítics en totes aquelles accions que puguin disminuir la qualitat de l’acte mèdic, o dificultar el nostre treball i, sense cap complex, demanarem que millorin les condicions laborals, l’estabilitat laboral, la formació continuada i la promoció dels companys joves dintre del sistema
L
a crisi continua i no se sap gaire bé com es resoldrà. És probable que ens trobem al final d’un cicle i que se n’enceti un altre de diferent. Desitjaria que ens portés coses noves i, si fos possible, positives. Al bell mig de la crisi es troba el nostre sistema sanitari, i en aquest, els professionals i treballadors intentant veure quin model sanitari tindrem, desitjant tots que continuï i que es millori el que tenim, però això no serà fàcil.
necessari un gran pacte polític per intentar veure les possibilitats d’incrementar els recursos dedicats a la sanitat alhora que s’analitzen noves fórmules de gestió per fer més eficient el sistema. No tinc cap dubte que ens en sortirem, però cal que tots anem junts en la mateixa direcció portant a la motxilla dedicació, esforç i molta generositat. P
Molts han estat els esforços fets per tots, demostrant responsabilitat, sacrificis, pèrdua de capacitat adquisitiva, continuant en tot moment la nostra feina per la qual tenim vocació, exercint-la amb la màxima qualitat tot demanant participar en el disseny del nou model, en la presa de decisions i fent un prec perquè es valori l’impacte de les mesures preses per veure’n els seus resultats, per si cal revertirles, modificar-les o canviar-ne la direcció. Continuarem treballant amb il·lusió, esforç i dedicació, i assumint les nostres responsabilitats, però també continuarem essent crítics en totes aquelles accions que puguin disminuir la qualitat de l’acte mèdic, o dificultar el nostre treball i, sense cap complex, demanarem que millorin les condicions laborals, l’estabilitat laboral, la formació continuada i la promoció dels companys joves dintre del sistema, i tot això no vol dir que no siguem conscients del problema pressupostari. Sabem que els recursos són limitats i que cal emprar-los bé, i que es fa
Sabem que els recursos són limitats i que cal emprar-los bé, i que es fa necessari un gran pacte polític per intentar veure les possibilitats d’incrementar els recursos dedicats a la sanitat alhora que s’analitzen noves fórmules de gestió per fer més eficient el sistema
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
3
informació col·legial
Servei d’INFORMACIÓ Núm. 133 COL·LEGIAL
sumari
Juny-Octubre 2011
informació col·legial
Opinió i anàlisi
3
DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat
Més de 300 metges El Col·legi de Metges de Barcelona renova el web col·legial
El IV Congrés Estatal de Metges Jubilats analitza al COMB la situació i les necessitats socials dels metges jubilats
Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús
20è aniversari dels “Quaderns de la Bona Praxi”
Acord del Congrés per esmenar la incompatibilitat entre pensió pública i activitat privada
18
Debat al COMB sobre les agressions a metges durant el seu exercici professional
El COMB organitza una jornada sobre la importància sanitària de la medicina legal i forense
Actualitat professional
22 23
La professió mèdica debat a Puigcerdà sobre innovació, TIC, i relació metge pacient Els col·legis de metges de Catalunya celebren la Jornada Cultural a Tarragona
Novetats legislatives sanitàries
En record de
41 42
51
Consultori Terminològic
52
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya Petits anuncis
Redacció Aitor Mora
57
Correcció Esther Roig
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
28 37
Delegacions i Seccions Col·legials
Coordinador Jordi Pons del SIC
4
19 21
La investigació en salut amb perspectiva de gènere, un determinant de bones pràctiques
Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès
Dipòsit legal B. 14.998-88
14 16
El COMB commemora el
Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar
Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez
11 12
participen en el Fòrum de la Professió
Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés
Fotografia Isabel Calaf i arxiu
5
La crisi del sector sanitari i la posició del COMB
Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES
informació econòmica
Editorial àrea econòmica Comentari borsari Aparador de llibres
29
29 35
55
informació col·legial
La crisi del sector sanitari i la posició del COMB
Declaracions de la Junta de Govern del COMB sobre les noves retallades a la sanitat
Entrevistes a Jaume Padrós a Catalunya Ràdio i RAC1
El matí de Catalunya Ràdio: • “Apel·lant al sentit de 4 la responsabilitat i del d’octubre
diàleg de totes les parts, dels representants dels professionals i dels de l’Administració, ha de ser possible arribar a un acord perquè és molt el que ens hi juguem i aquest sentit de responsabilitat, en aquest moment de crisi, és més necessari que mai.” • “Nosaltres estem decidits i compromesos a buscar fórmules, l’únic que exigim als responsables de l’Administració és que posin les condicions que permetin que els professionals puguin liderar aquest canvi, que el sistema sanitari necessita per poder-se mantenir i sostenir en el temps.” P
Miquel Vilardell, president del COMB, en el programa “L’entrevista” del canal 3/24.
acomiadaments. El COMB i la resta de Col·legis de Metges de Catalunya han reclamat als diferents responsables dels centres sanitaris que estableixin ponts de diàleg amb els professionals i, en particular, amb els metges. El doctor Miquel Vilardell, en declaracions al canal 3/24, ha considerat “inassumibles” les noves retallades en els salaris dels professionals de la sanitat pública.
Declaracions de Miquel Vilardell al canal 3/24
que “els metges ja vénen d’una retallada del 7% i molts professionals han vist després com quedaven també retallades les seves percepcions per hores de guàrdia i, per tant, el sou d’alguns d’ells ha patit retallades d’un 20%”. En resposta a una pregunta de la directora del programa, Montse Jené, Vilardell va manifestar que “per a molts professionals que treballen només al sector públic, pèrdues tan importants en els salaris són inassumibles”. El president del COMB va explicar que “en aquest moment estan obertes negociacions amb els sindicats i els professionals mèdics, reunions de les
En una entrevista al ca26 de setembre nal 3/24 de Televisió de Catalunya, emesa el 26 de setembre, Miquel Vilardell, president del COMB, va declarar que “la conflictivitat que en aquest moment es viu a les institucions sanitàries és important; aquesta és producte de la tensió que s’ha viscut durant molts mesos i, actualment, en centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) per les mesures de retallada en l’economia dels professionals que es vol aplicar”. Vilardell va afegir que cal pensar
El Món a RAC1: • “Els professionals de 30 de setembre l’ICS viuen amb incerte-
sa què passarà amb els seus sous. Els hospitals concertats van fer els deures abans de l’estiu. A l’ICS, les restriccions s’han concentrat en el darrer trimestre. Els metges tenen la percepció que els sous s’han reduït de mitjana un 15%, sense que hi hagi un relat clar d’on som i cap on anem.”
V
El Col·legi de Metges de Barcelona s’ha manifestat, novament, en contra de les retallades a la sanitat que puguin afectar la qualitat assistencial i també sobre la necessitat de cercar recursos alternatius que permetin un finançament adequat per a la sanitat. El COMB ha instat públicament els representants dels professionals sanitaris i els representants legals de les empreses sanitàries a arribar a acords per tal d’evitar
• “Probablement hem tingut un sistema sanitari per sobre de les nostres possibilitats. Set anys després que es manifestessin per un sou digne, de cop ens trobem que hem de fer marxa enrera. De les crisis hem de treure’n els aspectes positius. Cal preguntar-se què és possible oferir i què no. El sistema sanitari s’havia convertit en una barra lliure. Si tenim un sistema obert i sostenible per a tothom i ningú ho replanteja, no tindrà cada vegada més demanda?” P
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
5
informació col·legial
La crisi del sector sanitari i la posició del COMB
6
P
Vilardell: “pèrdues tan importants en els salaris són inassumibles”
Nota del Plenari del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya
D
avant les retallades pressupostàries dels fons públics que està patint el sistema sanitari català, el CCMC vol manifestar la seva preocupació per tal que els diferents responsables dels centres sanitaris estableixin ponts de diàleg amb els professionals i en particular amb els metges. És del tot necessari que els metges dels centres sanitaris siguin escoltats i puguin participar directament en les decisions que permetin trobar solucions a la difícil situació actual, fent especial incidència en la garantia de la qualitat del servei. En aquest moment, quan els metges hem anat assumint diferents accions d’estalvi al llarg dels anys 2010 i 2011, que han afectat directament les nostres retribucions, és imprescindible que qualsevol nova mesura econòmica que es vulgui implementar per tancar l’exercici pressupostari d’enguany, sigui acotada en el temps, reversible i retornable. És moment de reflexió i d’evitar decisions essencials i de fons, que puguin afectar el futur del nostre sistema sanitari. Reunits en dia d’avui, el CCMC manifesta el seu suport a les diferents iniciatives dels metges, en concret, l’escrit dels caps de Servei d’Hospitals de l’ICS i el Manifest dels Metges Residents de Catalunya, preocupats per la qualitat de la seva formació especialitzada. P
Progrés del Sistema Sanitari, Miquel Vilardell va respondre que “sempre actuo com a president del Col·legi de Metges. Si em demanen l’opinió, dono sempre la mateixa, la de president del COMB. Tinc l’obligació de defensar els col·legiats, és la meva tasca i la meva funció”. Vegeu vídeo de l’entrevista al web col·legial. Les declaracions del president del COMB van ser recollides àmpliament pels mitjans de comunicació. Vegeu revista de premsa. Dies més tard, Jaume Padrós, vicepresident del COMB, també va fer declaracions sobre la posició del COMB davant la crisi al sector sanitari als informatius de TV3, i als programes “El món a RAC1” i “El matí de Catalunya Ràdio”, entre d’altres.
Posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Davant les retallades 21 de setembre pressupostàries dels fons públics que està patint el sistema sanitari català, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va fer pública una nota, el 21 de setembre, en la qual manifestava “la seva preocupació per tal que els diferents responsables dels centres sanitaris estableixin ponts de diàleg amb els professionals i, en particular, amb els metges”. En la nota del CCMC es demanava que “és del tot necessari que els metges dels centres sanitaris siguin escoltats i puguin participar directament en les decisions que permetin trobar solucions a la difícil situació actual”. El comunicat conjunt dels quatre col·legis de metges de Catalunya donava suport a les diferents iniciatives dels metges, en concret a l’escrit dels caps de Servei d’Hospitals de l’ICS i al Manifest dels Metges Residents de Catalunya, preocupats per la seva formació especialitzada. Vegeu el text íntegre de la nota del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
Barcelona, 21 de setembre de 2011 Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i del COM de Tarragona; Miquel Vilardell, president del COM de Barcelona; Benjamí Pallarés, president del COM de Girona, i Rosa Pérez, presidenta del COM de Lleida. Videobloc de Miquel Vilardell de 9 de setembre de 2010
V
V
juntes clíniques, dels sindicats de metges, amb la Conselleria de Salut i amb els directius de l’ICS, i espero que s’arribi a acords importants” i va reiterar, d’altra banda, que “es tingui en compte que mesures que poden afectar tant el nivell dels salaris dels professionals són inassumibles”. A la pregunta del que pensa fer el COMB, Miquel Vilardell va manifestar que “nosaltres som la veu de tots els col·legiats i, per tant, la meva obligació és defensar la bona pràctica mèdica i que els metges puguin exercir-la de forma correcta, i que també hi hagi una política de personal correcta, amb un salari digne”. Va afegir que “el Col·legi ha de defensar que el ciutadà rebi la millor atenció possible i assegurar que els metges tenen l’expertesa suficient per poder donar aquesta qualitat”. El president del COMB va destacar, en un altre moment de l’entrevista, que “hem de pensar quines mesures podem fer nosaltres per poder ajudar a fer sostenible el sistema sanitari”. Vilardell va anunciar que, en aquest sentit, “s’ha creat un Fòrum en què més de 300 professionals estan treballant per lliurar mesures que ells creuen que es poden fer per arribar a fer sostenible el nostre sistema sanitari”. Sobre el copagament, el doctor Vilardell va declarar que “si volem continuar tenint un sistema sanitari públic de qualitat, els recursos que utilitzem són pocs; per tant, hem de ficar-ne més. En un moment en què no n’hi ha, ens hem de posar d’acord sobre com fer-ho: via impostos directes o indirectes, que no sembla que sigui la fórmula, o via taxes, aquí la paraula la tenen els polítics”. “Per això, sempre hem demanat un gran pacte polític”, va recordar. El president del COMB va advertir, en parlar dels metges interns residents que s’estan formant als hospitals, que “en disminuir serveis hospitalaris, disminueix també la fase formativa del resident. Aquest és un gran risc i per això els residents protesten”. Sobre la pregunta de com compaginar el càrrec de president del Col·legi de Metges de Barcelona i del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el
informació col·legial
La crisi del sector sanitari i la posició del COMB Nota de la Junta de Govern del COMB instant els representants legals de les empreses sanitàries i els representants dels professionals sanitaris a arribar a acords per tal d’evitar acomiadaments
E
V
Videobloc de Miquel Vilardell En una intervenció en el 9 de setembre seu videobloc, editat al web col·legial el 9 de setembre, Miquel Vilardell va fer una reflexió als col·legiats sobre la situació de la sanitat a Catalunya. El president del COMB manifestava, en primer lloc, que “tots els controls que s’han fet fins ara del nostre sistema sanitari han demostrat que tenim un sistema sanitari bo, en què les persones i els agents que
metges joves de manera que el seu capital de coneixement no es perdi pel camí. En paral·lel, atès que els recursos existents són limitats, caldrà prioritzar els esforços en cercar solucions que poden beneficiar de forma important el sistema sanitari públic, com són, entre d’altres, millorar la coordinació entre nivells assistencials amb especial incidència en l’augment del nivell de decisions a l’atenció primària sobre els malalts crònics, millores en la presa de decisions sobre la sol·licitud de proves diagnòstiques, en la prescripció... En aquest sentit, el Col·legi de Metges ha organitzat un FÒRUM SANITARI de debat ja que els metges creiem que podem contribuir a estalviar recursos per afavorir la sostenibilitat del sistema i que solament serà possible fer-ho amb garantia si nosaltres participem en el debat, disseny i implementació. Per avançar és imprescindible fer-ho des de l’autonomia de gestió dels professionals i disminució de la burocràcia. Una vegada més, volem fer saber a la societat que només a través del diàleg i de l’esforç de tothom podrem construir un sistema sanitari públic de qualitat per als nostres fills. És la nostra responsabilitat i està en les mans de tots. P
Videobloc de Miquel Vilardell de 7 de juliol de 2011
llat pel sector públic i l’excel·lència del centre on han fet la seva aposta professional, alhora que s’han creat xarxes de coneixement importants que no es poden malmetre. Manifestem amb la màxima fermesa, tant als representants legals de les empreses sanitàries com als representants dels professionals sanitaris, que estan obligats a arribar acords per tal d’evitar acomiadaments. Estem convençuts que han d’existir alternatives a la convocatòria d’Expedients de Regulació d’Ocupació que estan presentant alguns hospitals. Les solucions als problemes actuals s’han de realitzar amb el màxim consens i la participació directa dels metges. Les solucions s’han de basar en unes premisses: han de ser temporals, no han d’afectar la integritat del lloc de treball dels metges i, en qualsevol cas, cal comptar amb aquests per a qualsevol decisió que afecti la disminució de recursos en l’àmbit clínic. També cal ser imaginatius per tal de fomentar el treball dels
La Junta de Govern del COMB 5 de juliol de 2011
intervenen actuen amb gran competència, amb gran esforç i dedicació”. Així mateix, el doctor Vilardell deia en la seva declaració que “el ciutadà ha de fer sentir la seva veu en dir quina partida pressupostària vol destinar al sistema sanitari i de quina part del pressupost global vol que hi hagi més o menys retallades (...). El debat social, ciutadà i el debat polític i l’acord polític és importantíssim per tirar endavant i per seguir mantenint el nostre sistema sanitari”.
Tot seguit, Vilardell va tractar de la millora de l’eficiència i va dir: “En les mesures que es prenguin, els professionals hi han de participar, ho han de tenir clar, la seva opinió ha de ser escoltada, és fonamental, no es poden prendre mesures als centres sense l’acord amb els professionals.” El president del COMB va advertir que les mesures que es prenen “no només afecten l’àmbit assistencial sinó que també afecten l’àmbit docent i el de la recerca”. En aquest sentit, va
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
7
V
l Col·legi de Metges de Barcelona, en diferents comunicats anteriors, s’ha manifestat amb rotunditat en contra de les retallades a la sanitat que puguin afectar la qualitat assistencial i també per la necessitat de cercar recursos alternatius que permetin un finançament adequat per a la sanitat pública. Els centres sanitaris, des del mes de gener d’enguany, ja han fet un important ajust en la seva oferta de serveis i els metges, quan se’ns ha demanat opinió, hem aportat el nostre criteri i idees per tal que les reduccions pressupostàries afectin el menys possible el servei i la seva qualitat. En aquest espai de temps molts companys han vist reduïdes les seves retribucions relacionades en la part variable de la seva retribució, guàrdies, activitat assistencial complementària, programes especials... La realitat pressupostària als inicis del mes de juliol, malgrat les mesures ja preses i després dels esforços realitzats, obliga els centres sanitaris a un segon nivell d’ajustos molt difícil d’assolir i que afecten directament les retribucions dels metges i els seus llocs de treball. Veiem amb absoluta preocupació que alguns centres sanitaris estiguin optant, en primera instància, per solucions dràstiques que impliquen l’acomiadament dels metges que des de fa anys han treba-
informació col·legial
La crisi del sector sanitari i la posició del COMB V
assenyalar que “tenim un nombre de residents molt important a tots els centres hospitalaris, amb uns programes formatius que requereixen unes pràctiques, unes estructures que, si les reduïm, tenen una repercussió immediata en la formació dels nostres professionals”. Al videobloc, Vilardell va anunciar que des del Col·legi s’ha procurat que l’opinió dels professionals sigui escoltada i “és per això que hem creat els Fòrums, per opinar tant en l’àmbit hospitalari, de l’atenció primària, del sociosanitari i en el de la salut mental”. “Els professionals mèdics hem estat, hem pactat, hem donat molt, per tant, demano que se’ns tingui en compte, sobretot es tinguin en compte les opinions que puguin sortir dels Fòrums de la Professió”, va dir. “Durant aquesta crisi, el Col·legi potenciarà sobretot la borsa de treball, donant la màxima informació tant a nivell nacional com internacional i, per altra banda, obrirà una finestra en l’àmbit jurídic i en el de praxi mèdica per a tots aquells companys que tenen problemes i volen saber l’opinió d’experts en aquests àmbits”, va concloure Vilardell al videobloc col·legial.
Comunicat del COMB
Nota al web col·legial sobre les retallades i la qualitat assistencial
A la part final de la declaració, el COMB manifestava que “les solucions als problemes actuals s’han d’aplicar amb el màxim consens i la participació directa dels metges”.
El 5 de juliol, la Junta de Govern del COMB va mostrar, en una nota feta pública al web col·legial la seva preocupació pel fet que “alguns centres sanitaris estiguin optant per solucions dràstiques que impliquen l’acomiadament dels metges que, des de fa anys, han treballat per al sector públic i per l’excel·lència del centre”. En la declaració s’informava que, d’altra banda, el Col·legi ha organitzat un Fòrum Sanitari per cercar solucions que poden beneficiar el sistema sanitari públic i es va assenyalar que “els metges creiem que podem contribuir a estalviar recursos per afavorir la sostenibilitat del sistema i que solament serà possible fer-ho amb garantia si nosaltres participem en el debat, disseny i implementació”. Vegeu text íntegre editat al web col·legial. P
5 de juliol
Vilardell insta a arribar a acords per evitar acomiadaments “Des de l’inici de la crisi, el Col·legi s’ha manifestat en contra de les retallades que puguin afectar la qualitat assistencial i la necessitat de cercar recursos que permetin un finançament adequat per la sanitat”, va manifestar Miquel Vilardell, en un videobloc editat al web col·legial el 5 de juliol. Així mateix, el president del COMB va indicar que “malgrat les mesures ja preses, i després dels esforços realitzats, s’obliga els centres sanitaris a un segon nivell d’ajust molt difícil d’assolir”. El president del COMB va declarar que “manifestem amb la màxima fermesa, tant als representants legals de les empreses sanitàries com als representants dels professionals sanitaris, que estan les dues parts obligades a arribar a acords per tal d’evitar acomiadaments” i, finalment, va afegir que “les solucions als problemes actuals s’han d’aplicar amb el màxim consens i la participació directa dels professionals”.
El 12 de juliol, el Col·legi de Metges de Barcelona va fer públic per als mitjans de comunicació un nou comunicat “en contra de les retallades a la sanitat que puguin afectar la qualitat assistencial”. En la nota es declarava que “veiem amb absoluta preocupació que alguns centres sanitaris estiguin optant, en primera instància, per solucions dràstiques que impliquen l’acomiadament dels metges que, des de fa anys, han treballat per al sector públic i per l’excel·lència del centre on han fet la seva aposta professional”. El comunicat del COMB instava a la necessitat d’arribar a acords amb els representants professionals sanitaris i amb els representants legals de les empreses sanitàries “per tal d’evitar acomiadaments”.
5 de juliol
12 de juliol
8
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
1
1. La Vanguardia, 13 de juliol de 2011. 2. El Periódico, 13 de juliol de 2011. 3. Ara, 13 de juliol de 2011.
2
3
informació col·legial
La crisi del sector sanitari i la posició del COMB
Revista de premsa
Vilardell veu “inassumibles” noves retallades de sou als professionals de la salut pública El president del Col·legi de Metges de Barcelona considera “inassumible” una nova retallada de sous als professionals de la medicina pública. En el programa “L’entrevista” del canal 3/24, Miquel Vilardell considera absolutament comprensibles les protestes dels metges.[...]
oposició que l’objectiu d’estalviar interfereixi en els seus mètodes diagnòstics i en el criteri amb què firmen l’alta dels malalts ingressats, mesures que l’ICS proposa com a vàlides fonts de reducció. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, assessor del president Artur Mas en temes sanitaris, va qualificar ahir d’“inassumibles” noves retallades en el salari dels metges, un sou que va definir com a “molt petit”. [...]
1
El Periódico, 27 de setembre de 2011
2
324.cat, 30 de setembre de 2011
Salut vol retallar mitja paga de Nadal als metges
El doctor Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i assessor del president Artur Mas en matèria sanitària, creu que és “inassumible” per als metges de la sanitat pública la retallada dels seus salaris. “Són sous baixos si els comparem amb els de països pròxims i si tenim en compte el llarg període de formació i el nivell d’especialització”, va explicar a TV3. [...]
El president del Col·legi de Metges i assessor del Govern diu que rebaixar més el sou és “inassumible” [...] “La situació de conflicte és important”, admet el president del Col·legi de Metges, que va recordar que després de la retallada del 7 % de l’any passat i de serveis d’hores extres i guàrdies, alguns professionals mèdics de la sanitat pública han vist com el seu sou es reduïa fins al 20 %. [...] Ara, 27 de setembre de 2011
La Vanguardia, 27 de setembre de 2011
Ruiz vol abaixar fins a la meitat la paga del desembre dels sanitaris [...] Oposició de Vilardell. Els metges ja han difós la seva
Arriba la grip que posarà a prova les retallades de Salut L’ICS planteja reduir la nòmina del desembre [...] El president del Col·legi de Metges de Barcelona,
3
4 1. “L’entrevista” del canal 3/24, 26 de setembre de 2011. 2. La Vanguardia, 27 de setembre de 2011. 3. Ara, 27 de setembre de 2011. 4. El País.com, 26 de setembre de 2011.
Miquel Vilardell, va afirmar també ahir que una altra retallada dels sous dels metges seria “inassumible”, ja que molts ja han vist reduïda la seva retribució d’un 20%, en deixar de fer guàrdies i activitats extra. El Punt Avui, 27 de setembre de 2011
Una nova retallada de salaris subleva els metges catalans [...] El president del Col·legi de Metges de Catalunya, Miquel Vilardell, va qualificar ahir d’“inassumible” la retallada salarial que la Generalitat pretén per als facultatius. L’estisorada inclou ara un fort
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
9
V
Vilardell troba inassumibles més rebaixes als metges
informació col·legial
La crisi del sector sanitari i la posició del COMB
Revista de premsa V
retall en la paga extra de Nadal. [...] El Público, 27 de setembre de 2011
Els metges podrien cobrar la meitat de la paga de Nadal [...] Per la seva part, el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, va considerar “inassumible” una nova retallada de salaris per als professionals mèdics, com pretén el Govern de la Generalitat. [...] El Mundo, 27 de setembre de 2011
Catalunya demana a metges i infermeres que s’abaixin el sou pel Nadal [...] En termes similars s’expressava abans de la reunió el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Miquel Vilardell, qui titllà d’“inassumible” una nova rebaixa salarial per als professionals mèdics” [...]. ABC, 27 de setembre de 2011
El govern obliga els sanitaris a abaixar-se el sou per evitar acomiadaments Les noves retallades salarials són “inassumibles”, senten10
cià davant les càmeres de TV3. És la segona vegada que Vilardell alça la veu públicament contra les polítiques de contenció econòmica que està portant a terme el Departament de Salut i que surt en defensa del sistema sanitari català i dels seus treballadors. Com en la seva primera intervenció, Vilardell assenyalà la necessitat que tota mesura de retallades sigui consensuada amb els professionals. [...]
1
La Razón, 27 de setembre de 2011
El president del Col·legi de Metges creu “inassumible” una nova retallada de sous
2
[...] Vilardell ha remarcat que és “important” que les mesures laborals que es prenguin siguin “consensuades” amb els metges i el personal laboral dels centres, i que siguin “reversibles”. [...] Efe, 26 de setembre de 2011
Vilardell veu “inassumibles” les noves retallades en els salaris dels metges [...] Vilardell ha reclamat que, en el cas que sigui necessari aplicar noves retallades, aquestes es facin de manera més difusa i més assumible per als professionals, després de constatar que el sou pot arribar a ser “molt petit”. [...] Europa Press, 26 de setembre de 2011
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
3 1. Público, 27 de setembre de 2011. 2. Efe, 26 de setembre de 2011. 3. EuropaPress, 26 de setembre de 2011.
El Col·legi de Metges de Barcelona creu “inassumible” la nova retallada de sous [...] El president del Col·legi de Metges ha considerat que “no podem fer el que és inas-
sumible”, però s’ha mostrat esperançat amb les negociacions que mantenen aquest matí les juntes clíniques dels principals hospitals i del consell sectorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb els representants dels treballadors del sistema sanitari. [...] El País.com, 26 de setembre de 2011
informació col·legial
Fòrum de la professió
Més de 300 metges participen en el Fòrum de la Professió Amb aquest iniciativa, el COMB vol obrir un debat entre els professionals perquè facin propostes per millorar l’eficiència del sistema sanitari
Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB i coordinador del Fòrum de la Professió : “Aquest Fòrum Professional arrenca a partir del moment en què el COMB, a través del seu president, Miquel Vilardell, fa pública la seva posició davant d’una situació que cada cop és més present i que s’ha produït a conseqüència de la crisi econòmica i de l’ajust pressupostari que el govern ha anunciat i que, entre d’altres departaments, està afectant sobretot en l’àmbit de la sanitat. Pensem que només a partir del lideratge de la professió serà possible
grups de treball organitzats en funció de la temàtica a tractar. Els grups estan integrats per tres-cents metges que treballen per Internet i presencialment per aportar propostes d’idees i mesures per millorar la situació del sistema sanitari. En un acte institucional, a finals de novembre, es posaran en comú i es consensuaran les conclusions dels diferents grups del Fòrum, que es faran arribar al responsable del Departament de Salut, als grups polítics, a les organitzacions professionals, sindicals i sanitàries en general i a tota la professió. A continuació, reproduïm íntegrament la intervenció a combtv.cat de Jaume Padrós, coordinador del Fòrum i vicepresident 1r del COMB, en la qual destaca que “només a partir del lideratge de la professió serà possible que no resulti malparada la qualitat i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”.
que d’aquesta crisi no en resulti malparada la qualitat i l’excel·lència del nostre sistema sanitari. Fa molts anys que la nostra institució està denunciant la infradotació financera que té el nostre sistema de salut i la necessitat de guanyar espais d’eficiència que només són possibles a partir del compromís de totes les parts, no només dels gestors i dels responsables institucionals i politics, sinó sobretot dels professionals i també de la ciutadania. Ara és el moment de reivindicar el lideratge de la professió i només a partir de fórmules diferents que neixin o arrenquin de la participació dels metges serà possible bastir un nou escenari.
És per això que es va convocar aquest Fòrum, perquè, dintre de les mesures que hagin de venir en el futur, sigui la mateixa professió la que posi sobre la taula solucions, apostes i propostes que vagin en la línia de millorar l’eficiència del sistema. El debat del Fòrum de la Professió està obert a tots els professionals que treballen al sector públic, que treballen en l’atenció primària, en l’àmbit de la salut mental, que treballen al sector sociosanitari o que treballen als hospitals de l’ICS o concertats, tant se val. Tothom que tingui alguna cosa a dir serà ben rebut. La idea d’aquest Fòrum és que, abans de finals d’any, es puguin aprovar les
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
11
V
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) organitza un Fòrum de la Professió, que comptarà amb la participació directa dels metges, amb l’objectiu de fer propostes concretes per mantenir o millorar els resultats Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB. assistencials en relació amb les limitacions pressupostàries del sistema públic. El COMB, amb aquesta iniciativa, vol donar veu als professionals i reivindicar el seu paper de lideratge en la presa de decisions sobre l’organització i la qualitat assistencial. El Fòrum és un espai de debat obert i està estructurat en sis àmbits: Fòrum d’Hospitals, coordinat per Elvira Bisbe; Fòrum de Primària, coordinat per Lurdes Alonso; Fòrum de Salut Mental, coordinat per Lluís Albaigès; Fòrum de Docència i Formació, coordinat per Antònia Sans; Fòrum de Recerca i Innovació, coordinat per Xavier Bonfill, i Fòrum Sociosanitari, coordinat per Dolors Quera. Cada àmbit consta de diferents
informació col·legial
comb.cat En el marc del nou pla de comunicació col·legial que encapçala Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB, el 14 de juny del 2011 va néixer el nou portal comb.cat, pàgina web del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Aquest dia es va publicar un web totalment renovat, tant en estructura com en disseny i contingut, per apropar més la institució als col·legiats i a la resta de la societat. Després d’una exhaustiva anàlisi de la versió anterior, s’ha creat una estructura totalment nova a partir de conceptes i perfils en lloc de l’antiga, basada en àrees del Col·legi.
Elvira Bisbe, coordinadora del Fòrum d’Hospitals; Lurdes Alonso, coordinadora del Fòrum de Primària; Lluís Albaigès, coordinador del Fòrum de Salut Mental, i Dolors Quera, coordinadora del Fòrum Sociosanitari, en les intervencions a combtv.
12
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
El Col·legi de Met renova el web col
N
avegació: dos menús principals Un dels principals reptes de la nova versió era millorar la recerca de la informació i, per això, es poden trobar dos menús de navegació, un basat en perfils i un altre en conceptes o temes. El menú de perfils és el que apareix a la part superior de la pàgina i presenta la informació per interessos i proximitat. Es cataloga Metges, Estudiants i Ciutadans, i a més s’incorpora Col·legi, amb informació sobre l’entitat i la seva estructura i funcions. El nou web s’obre als ciutadans amb accés directe al registre de col·legiats i l’opinió del COMB sobre temes de salut i sanitat. El menú per conceptes o temes agrupa els serveis del Col·legi per a la professió, i s’han creat els espais de Tràmits, Cultura i Lleure, i Salut i Benestar. En aquest menú es troba l’accés al web del Grup MED, també totalment nou, seguint la línia del comb.cat. La pàgina d’entrada La pàgina principal del web del COMB
V
V
seves propostes i reflexions. Que puguem arribar fins i tot a avaluar-les i quantificar-les amb el suport d’assessors externs i que, d’alguna manera, puguem establir-ne una possible priorització i la seva implementació, perquè a partir d’aquí siguin vehiculades a totes les organitzacions professionals, sindicals, sanitàries en general i, fonamentalment, al responsable del Departament de Salut i als grups polítics, perquè sàpiguen quina és la proposta dels metges. La nostra voluntat i la nostra vocació és que siguin propostes que, des del protagonisme i la reivindicació del paper de lideratge de la professió, siguin realment aplicables en les diferents organitzacions i en el mateix sistema sanitari. Tenim ja més de tres-cents metges participant en els diferents Fòrums, que ja hi estan fent aportacions. Per tant, companys i companyes, us animo a participar i que ho feu amb decisió. Ho podeu fer de forma presencial a través dels grups o bé mitjançant aquesta adreça electrònica: forumprofessio@comb.cat”. P
informació col·legial
tges de Barcelona ·legial 3 2
ple “trobar un metge”, “consultar honoraris mèdics”, o veure el “tutorial pàgina web”, entre d’altres.
4
L’apartat de tràmits L’e-comb on line, espai de tràmits, és completament nou i ofereix un accés virtual als serveis col·legials més demanats. És una oficina virtual on el col·legiat i altres usuaris poden contactar amb el COMB i realitzar accions que abans només es podien fer presencialment. També s’ha creat l’espai de Cita prèvia, on es pot reservar dia i hora per a determinades gestions. S’està treballant per ampliar els tràmits que es podran fer a través de l’e-comb.
1
V
és la més visitada i on es troben les novetats més rellevants. El disseny d’aquesta plana s’ha modernitzat distribuint la informació horitzontalment en contrast amb l’anterior versió. Això permet oferir la informació en un format de més fàcil lectura i obre possibilitats d’incorporar elements visuals més atractius. La pàgina conté un bloc d’actualitat a la part central que engloba informacions destacades amb imatges i un llistat de notícies. Sota les imatges hi ha les xarxes socials en les quals el Col·legi és present amb l’avatar “COMBarcelona” (Twitter, Facebook, YouTube, Slideshare, i Flickr), el bloc corporatiu (www.blogcomb.cat), el Vídeoblog del President, i el canal de televisió COMBtv. L’agenda té un espai propi a la dreta, mostra les activitats que es duran a terme els propers dies i enllaça amb l’agenda del mes. L’accés al correu electrònic comb.cat i comb.es està situat al cantó dret superior, al costat de l’apartat “Què vols fer”, que agrupa les gestions més habituals dels usuaris, com per exem-
Borsa de Treball, Cooperació i Agenda El Servei d’Ocupació és un dels més importants que ofereix el COMB als seus col·legiats i sempre s’ha potenciat molt la seva presència dins el web. En aquesta versió s’ha simplificat l’accés a les ofertes de treball, tant per als metges com per a les entitats. A més, la plana principal del Servei d’Ocupació mostra en un llistat algunes de les ofertes vigents, amb una petita descripció i un accés directe al cercador per especialitat. Per altra banda, els formularis d’alta del candidat i de les empreses que ofereixen feina s’han simplificat. La borsa de cooperació segueix la mateixa línia que la borsa de treball. S’ha potenciat la visibilitat de les ofertes, situades a la part central de la pàgina. Al mateix temps, s’ha millorat el cercador d’ofertes, que permet triar especialitat, país o tipus de treball per trobar una oferta. L’Agenda és un dels espais més consultats i, per això, es va decidir augmentar la seva presència a la pàgina principal del web i renovar-ne el disseny i les funcions. Ara es presenta en forma de
5
6 1. Pàgina principal del web del COMB. 2. L’e-comb on line, espai de tràmits. 3. Pàgina combtv col·legial. 4. 5. i 6. Pàgines de Facebook, Twitter i You Tube del COMB.
quadrícula i diferencia entre quatre categories de colors diferents: actes COMB, agenda cultura, juntes comarcals i actes externs. D’aquesta manera, hom pot triar el que més li interessi.
Nova pàgina comb.cat El repte d’aquest web és facilitar el seu ús als metges i apropar-los a la institució amb continguts d’interès professional. Però el web ha fet una aposta per altres perfils d’usuari obrint les seves portes a estudiants de medicina i també als ciutadans. Tal i com expressa Miquel Vilardell, president del COMB, “hem de procurar que la comunicació cap als nostres col·legiats sigui molt fluïda, molt ràpida. No massa llarga i intensa. Sinó curta, breu i que arribi. I això és important. I també que arribi l’opinió del col·legiat cap aquí amb rapidesa per donar-hi resposta”. P
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
13
informació col·legial
Uns 200 representants de diversos Col·legis de Metges d’Espanya es van reunir a la seu del COMB amb motiu del IV Congrés Estatal de Metges Jubilats, que va tenir lloc els proppassats dies 30 de setembre i 1 d’octubre. L’objectiu del Congrés era analitzar i debatre la situació i les necessitats socials dels metges jubilats. A l’acte inaugural hi van participar els doctors Juan José Rodríguez Sendín, president del Consejo General de Colegios de Medicos de España (CGCME); Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya; Miquel Vilardell, president del COMB; Aurelio González, representant nacional de la Vocalia de Metges Jubilats del CGCME; Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, i Moisès Broggi, president honorífic del Congrés. Miquel Vilardell va explicar que, “en els moments difícils els metges hem d’estar junts per fer i mantenir un bon sistema sanitari, com el que tenim”.
14
El IV Congrés Estatal de Metges analitza al COMB la situació i le socials dels metges jubilats
A
pocs dies de la celebració del IV Congrés Estatal de Metges Jubilats, celebrat a Barcelona els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, s’escau fer una valoració, tant del seu desenvolupament com de les conclusions provisionals a les quals van arribar ponents i congressistes. Pel que fa al seu desenvolupament, cal destacar l’assistència. Al voltant de 200 persones, entre congressistes i acompanyants, ha format el contingent de persones mobilitzades per l’esdeveniment. D’aquestes, més del 60% provinents de fora de Barcelona i la seva província. Per tant, es pot dir que s’ha pogut mantenir el seu caràcter de congrés estatal, malgrat que no tots els col·legis provincials de metges d’Espanya hi han estat representats. El Congrés va començar amb un acte inaugural carregat d’interès per les personalitats que el componien, tenint en compte el peculiar context en què es troba el sector sanitari. Tanmateix, el component emotiu i entranyable va estar a càrrec de la intervenció de Moisès Broggi, president honorífic del Congrés, que va declarar “aquest no és un acte més dels metges, aquest és un congrés molt important per a la cohesió de la professió mèdica.” També la valoració de la participació dels congressistes és del tot positiva.
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
Moltes mans aixecades per preguntar i per aportar idees, testimonis, coneixements, experiències. En aquest sentit, ha estat general la necessitat d’acotar els torns de preguntes i debat posterior per tal de poder ajustarse mínimament als temps previstos pel Comitè Organitzador. Punt a part mereix la valoració dels diferents ponents i dels participants en la taula rodona. La qualitat de les ponències, quant a contingut i interès, ha estat un èxit. Un èxit que s’ha vist “certificat” pels diferents reconeixements fets públicament al final de cada intervenció i també per les felicitacions rebudes per escrit dies després de diferents persones i institucions. S’escau, doncs, fer algunes referències a la intervenció de cadascun dels ponents. El professor Ricardo Moragas va fer una repassada exhaustiva de tots aquells elements que intervenen en l’envelliment de les persones i el indubtable valor que tenen les persones i els metges en particular, en arribar a l’etapa de la jubilació. La catedràtica emèrita del Departament de Psicologia Biològica i de la Salut de la Universidad Autònoma de Madrid, professora Rocío FernándezBallesteros, va aportar nombroses dades respecte al paradigma de l’envelliment actiu, com a eix vertebrador
V
Seccions col·legials
informació col·legial
s Jubilats es necessitats
1. A la pàgina anterior: Aurelio González, representant nacional de la Vocalia de Metges Jubilats del CGCME; Miquel Vilardell, president del COMB; Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya; José Rodríguez Sendín, president del CGCME; Moisès Broggi, president honorífic del Congrés, i Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, en el IV Congrés Estatal de Metges Jubilats. 2. Miquel Vilardell amb Fernando Vizcarro i José Rodríguez Sendín, fent declaracions a la premsa.
V
de polítiques adreçades a les persones grans. L’expresident del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, en la seva intervenció “Preparant la jubilació”, va aportar la seva vivència i propostes concretes sobre com encarar i gestionar la jubilació d’un metge. En aquest sentit, preparar-se amb temps suficient és per a ell un factor de bon pronòstic. Josep M. Benet, vocal de la Junta del COMB, en la seva ponència, en la qual presentava el Programa “Metges per Metges”, va destacar la vocació d’autoajuda que caracteritza la professió mèdica i com un programa d’aquestes característiques pot aportar solucions a metges jubilats en determinades dificultats. Pel que fa a la taula rodona de la primera jornada, es van aportar dades i informació precisa sobre la situació i les necessitats socials dels metges a Espanya. Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social (PPS) del COMB, va aportar les dades d’atenció a metges i familiars propers deixant constància de la consolidació del PPS després de quasi quatre anys de funcionament.
Conclusions del IV Congrés Estatal de Metges Jubilats 1. En el context de crisi econòmica actual, adquireix una especial rellevància la importància i la transcendència de qualsevol mesura que millori la qualitat de vida dels metges jubilats i dels seus familiars pròxims. En aquest sentit, es valoren com a molt convenients totes aquelles iniciatives o programes específics que tendeixin a garantir els objectius de la qualitat de vida dels metges i els seus familiars pròxims i, en concret, la promoció de l’autonomia personal (enfront dels riscos de dependència). 2. Cal aprofundir i desenvolupar models de jubilació més flexibles i progressius que permetin un trànsit més adequat i menys traumàtic, així com un aprofitament més gran del potencial professional. Alhora, que les organitzacions assistencials promoguin un canvi de cultura en el qual es reconegui el professional sènior pròxim a la jubilació com a model referent sobre la resta de professionals i de l’organització. 3. Recomanem a tots els col·legis de metges d’Espanya estudiar la posada en marxa de programes de protecció social. Més encara, davant les evidents dificultats que les administracions públiques competents tenen per afrontar la situació. Aquests programes han de tenir la capacitat d’adaptar-se a les característiques i les dimensions de cada col·legi de metges. 4. Qualsevol iniciativa o programa de protecció social ha d’incorporar criteris de justícia social, equitat, cohesió professional, autoajuda, rigor i objectivitat, eficàcia i eficiència. És a dir, deixant de banda models bàsicament assistencialistes o paternalistes i promovent models d’atenció integral de la persona, i que comptin amb el coneixement, l’experiència, els instruments i els professionals especialitzats en matèria de protecció social. 5. Promoure mesures de conscienciació entre la col·legiació activa sobre la necessitat de prevenir situacions de dependència i de necessitat social al llarg de la carrera professional dels metges. Per tant, abans de la jubilació. 6. S’ha de promoure l’“envelliment actiu” com a factor de qualitat de vida i de protecció davant de la discapacitat i la pèrdua d’autonomia. 7. Es constata la conveniència de promoure accions solidàries i de voluntariat entre els metges. D’una banda, oferint oportunitats a professionals de la medicina en actiu o jubilats amb aquesta vocació d’ajuda i, d’altra banda, donant una resposta a les necessitats de suport no professionals que poden tenir alguns metges en situacions especials de risc. 8. Es fa evident la necessitat d’estudiar fórmules per garantir una atenció mèdica i sanitària dels metges a partir de la jubilació, en la mesura que, molt sovint, mentre estaven en situació activa, aquesta atenció mèdica i sanitària es procurava de manera “informal”, voluntarista, “de col·lega a col·lega”. 9. Hi ha el convenciment de la conveniència de posar en marxa Programes de Preparació de la Jubilació com a mínim dos anys abans de deixar de treballar. 10. S’ha de reconsiderar dins de la professió mèdica el rol social del metge jubilat d’acord amb l’experiència professional i vital de cadascú. P
En l’acte de cloenda del Congrés, va haver coincidència a posar l’èmfasi en la necessitat de sumar esforços dins de la professió mèdica en un context de crisi econòmica i també social com l’actual. Disposar d’una professió cohesionada en interessos i valors, és cabdal per ser una professió forta. El president del Congrés, Joaquim Ramis, va fer lectura de les conclusi-
ons provisionals de l’esdeveniment amb el compromís de fer-les extensives a tots i cadascun dels presidents dels col·legis de metges de tot Espanya i, en especial, al president de l’Organització Mèdica Col·legial. P Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del COMB
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
15
informació col·legial
Amb motiu de la presentació del Programa de Formació 2011-2012 del Centre d’Estudis Col·legials (CEC), el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va celebrar una sessió per commemorar el 20è aniversari de la publicació dels “Quaderns de la Bona Praxi” (QBP). Miquel Vilardell, president del COMB, va presentar l’acte sobre aquesta publicació col·legial que, des de 1991, edita periòdicament el CEC. Durant la sessió, Miquel Bruguera, expresident del COMB, va fer balanç dels vint anys de publicacions de formació mèdica continuada del COMB. Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional de la institució col·legial, va presentar, així mateix, el darrer exemplar de la col·lecció, el número 29, “Praxi mèdica i reclamacions judicials”. Ramon Pujol, vocal de la Junta de Govern del COMB i membre del Comitè Editorial dels Quaderns de la Bona Praxi, va obrir la sessió amb una ponència sobre “Formació Mèdica Continuada i Seguretat Clínica”. Finalment Àlex Ramos, director del CEC, va presentar el Programa de Formació 2011-2012 i va donar pas al lliurament de diplomes als alumnes del curs 2010-2011. 16
El COMB commemora el 20è an “Quaderns de la Bona Praxi”
20 anys de “Quaderns de la Bona Pràctica”
A
quest any es celebren els vint anys del primer Quaderns de la Bona Praxi (QBP) que va editar el Col·legi de Metges de Barcelona, amb la finalitat de dotar els metges catalans d’un instrument de formació mèdica continuada que tractés de temes de caràcter transversal i que, per tant, pogués ser d’interès per a la majoria dels metges que veuen malalts. El doctor Hèlios Pardell, que llavors era el director del Centre d’Estudis Col·legials (CEC), va assumir la responsabilitat d’impulsar aquest projecte. El primer número va ser de prova, el vàrem definir com a número 0 i va tractar de la profilaxi antitetànica. Amb un canvi d’estètica i de format, es va editar el número 1 –dedicat a la sida, que era una malaltia emergent–, al qual han anat seguint una sèrie de números fins a 20. Alguns d’aquests números s’han dedicat a millorar l’elaboració de la història clínica i la informació que es dóna al malalt i, particularment, al consentiment informat. Altres s’han orientat al maneig de diferents malalties, com la sida, el trom-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
boembolisme venós o la fibromiàlgia. Altres exposen aspectes relacionats amb l’atenció de persones que pertanyen a sectors amb febleses, com han estat els números dedicats a la detecció dels maltractaments a les dones o a la gent gran, i la problemàtica mèdica lligada a la immigració o a l’adopció de nens. Uns altres han tractat la prevenció de riscos professionals i, finalment, algunes guies clíniques, com la de la valoració preoperatòria, l’ús de les vacunes, l’assistència al malalt terminal, què fer amb els sanitaris infectats per virus transmissibles o en cas d’accidents per exposició a sang infectada en personal sanitari i la prevenció de les agressions a metges. L’elecció del tema al qual es dedicarà un quadern es pren al CEC, que ara dirigeix el doctor Àlex Ramos, d’acord amb les indicacions de la Junta de Govern del COMB o del seu president o, a vegades, per suggeriment de grups professionals. La decisió d’abordar un tema es pren quan es constata que se li pot aplicar una sèrie de criteris: és de caràcter trans-
V
Centre d’Estudis Col·legials
informació col·legial
iversari dels
1
2
3
V
versal, pot interessar a molta gent, té un vessant medicolegal i s’ha tractat poc o el material didàctic relacionat no és fàcil d’aconseguir. S’encarrega la direcció del Quaderns a un expert, que té la col·laboració d’un grup de treball. El document final és revisat per un comitè “ad hoc” del Col·legi, del qual formen part alguns càrrecs de la Junta de Govern o de serveis col·legials. La producció de Quaderns és limitada, un per any de mitjana. Es distribueix a tots els metges de Catalunya, la
1. Àlex Ramos, director del CEC; Ramon Pujol, vocal de la Junta de Govern del COMB i membre del Comitè Editorial dels Quaderns de la Bona Praxi; Miquel Vilardell, president del COMB; Miquel Bruguera, expresident del COMB, i Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, en l’acte de commemoració dels 20 anys dels Quaderns de la Bona Praxi. 2. Diario Médico, 27 de setembre de 2011. 3. Número 29 dels Quaderns de la Bona Praxi. qual cosa comporta un cost elevat de
producció, edició i distribució i, per tant, per evitar encarir excessivament aquest projecte no és aconsellable augmentar-ne la productivitat. Els Quaderns tenen força bona acollida i, segurament, omplen un buit en la formació del metge. El darrer número, dedicat a la praxi mèdica i la prevenció de les reclamacions, s’ha presentat amb un aspecte rejovenit, gràcies a una reforma de la compaginació, del color i del tipus de lletra, que esperem el farà mes atractiu. P
Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
17
informació col·legial
Assessoria jurídica Després de les intenses gestions que el COMB va fer amb els partits polítics, us informem que els grups parlamentaris de CiU, PP i PSOE, a iniciativa del primer, van aprovar una modificació del Projecte de Llei de Modernització de la Seguretat Social que deixa sense efecte l’Ordre del Ministeri de Treball que establia la incompatibilitat entre la percepció de la pensió de jubilació i l’activitat professional per compte propi a partir de l’1 de juliol de 2011. Finalment la Llei va entrar en vigor el passat 2 d’agost.
P
18
A partir del 2 d’agost de 2011 es va recuperar la normalitat i els jubilats a partir d’aquella data també poden compatibilitzar la jubilació amb l’activitat privada en les mateixes condicions que fins ara
Acord del Congrés per esmenar la incompatibilitat entre pensió pública i activitat privada
L
a percepció de la prestació de jubilació ha estat, per definició, incompatible amb qualsevol altra activitat professional o econòmica que porti aparellada la obligatòria inclusió en qualsevol dels règims de cotització de la seguretat social. La professió de metge comptava amb un règim de cobertura social alternatiu al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social, que permetia que els metges es jubilessin de les activitats que desenvolupen per compte aliè i continuessin exercint la seva professió si seguien cotitzant al règim de mutualitat alternatiu que tenia establert el seu col·legi professional, que a Barcelona és Mutual Mèdica. Aquesta situació va canviar amb la publicació, el 26 de maig de 2011, de l’Ordre TIN/1362/2011 del Ministeri de Treball i Immigració, que declarava incompatible la percepció de la prestació de la jubilació amb l’activitat per compte propi, encara que s’estigués inclòs al règim alternatiu de mutualitat. La mateixa norma establia una excepció a la seva aplicació en aquells casos en els quals aquesta situació s’estigués compatibilitzant abans de l’1 de juliol de 2011, de manera que molts professionals en edats properes a la jubilació o amb possibilitat de fer-ho van prendre una sèrie de decisions, entre les quals la de jubilar-se abans d’aquesta data. Posteriorment, en una “correcció d’errades” una mica impròpia, es va estendre aquesta excepció a aquells que en data d’1 de juliol haguessin fet els 65 anys. Els col·lectius professionals afectats per la mesura, i de manera molt significativa, el COMB, van aplicar tota
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
la força possible en la revocació de la norma abans de la seva entrada en vigor i, a finals de juny, al tràmit parlamentari de la Llei de Modernització de la Seguretat Social, un ampli ventall de les forces del Congrés dels Diputats va aprovar una esmena per la qual l’Ordre TIN/1362/2011 quedaria sense efecte a l’espera de la futura tramitació d’una llei que reguli específicament aquesta qüestió. Finalment, la Llei de Modernització de la Seguretat Social va entrar en vigor el passat dia 2 d’agost i en la seva Disposició addicional trenta-setena va recollir la proposta feta pel COMB amb el següent redactat: “El Gobierno presentará un proyecto de ley que regule la compatibilidad entre pensión y trabajo, garantizando el relevo generacional y la prolongación de la vida laboral, así como el tratamiento en condiciones de igualdad de las diferentes actividades. Mientras no se produzca esta regulación, se mantendrá el criterio que se venía aplicando con anterioridad a la entrada en vigor de la Orden TIN/1362/2011, de 23 de mayo.” Així, a partir del 2 d’agost de 2011 es va recuperar la normalitat i els jubilats a partir d’aquella data també poden compatibilitzar la jubilació amb l’activitat privada en les mateixes condicions que fins ara. Sembla, doncs, que s’ha imposat el seny en una decisió presa, possiblement, sense els consensos socials i polítics necessaris i hi haurà una treva en la situació dels metges que van planificar la jubilació confiant que la podrien complementar amb el manteniment de la seva activitat per compte propi. P Assessoria Jurídica del COMB
informació col·legial
Violència contra el metge en el lloc de treball
Debat al COMB sobre les agressions a metges durant el seu exercici professional
2
El Col·legi de Metges de Barcelona va organitzar la “I Jornada de violència contra el metge en el lloc de treball: prevenció, maneig i actuació postincident” amb l’objectiu d'abordar i debatre la problemàtica de les agressions a metges durant l’exercici de la seva pràctica mèdica. Miquel Vilardell, president del COMB; Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, i Xavier Gibert, secretari general d’Interior, van inaugurar la Jornada. 1. Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya; Miquel Vilardell, president del COMB; i Xavier Gibert, secretari general d’Interior, en la I Jornada de violència contra el metge en el lloc de treball. 2. Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB i presidenta de l’Observatori de Seguretat dels Metges del COMB, i Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi i del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, en la introducció de la Jornada. 3. Genís Cervantes, del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Corporació de Salut del Maresme i la Selva; Àngels López, tècnica en Gestió i Administració Sanitària, metgessa avaluadora de l’ICAM i especialista en Medicina del Treball, i Meritxell Herreros, cap de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals de l’ICS, en la taula sobre Realitat de les agressions, registre, per què hi ha agressions, com prevenir-les?
E
n l’inici de la sessió sobre la violència contra el metge en el lloc de treball, Miquel Vilardell, president del COMB, va destacar que “l’acte mèdic és una relació contractual i de confiança on a vegades poden sorgir problemes i és per això que el Col·legi es va plantejar ajudar els professionals creant la Unitat Integral de Violència contra el Metge (UIVCM)”. Vilardell va dir que “el passat mes de febrer, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i la Fiscalia Superior de Catalunya van signar un conveni de col·laboració per agilitzar i centralitzar les denúncies de metges agredits durant l’exercici de la pràctica mèdica”. El president del COMB va anunciar que “la fiscalia va nomenar Assumpta Pujol fiscal interlocutor amb la UIVCM i especialista en la matèria”. Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, va ressaltar que “la signatura del conveni entre la Fiscalia Superior de Catalunya i el CCMC permet donar un missatge clar a la societat de posicionament a favor del col·lectiu mèdic”. Xavier Gibert, secretari general d’Interior, en la seva intervenció, va fer un reconeixement dels metges com a servidors públics i va mostrar la seva predisposició a col·laborar en aquesta línia per defensar els professionals de la medicina. En la introducció de les diferents taules de la Jornada, Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB i presidenta de l’Observatori de Seguretat dels Metges del
COMB, i Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi i del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, van presentar la UIVCM, àrea del COMB creada l’any 2010 que dóna assessorament jurídic, psicològic i de seguretat a tots els col·legiats que hagin patit una agressió física o verbal al lloc de treball, i que els acompanya i orienta durant tot el procés postincident. La primera taula, moderada per Àngels López, tècnica en Gestió i Administració Sanitària, metgessa avaluadora de l’ICAM i especialista en Medicina del Treball, es va centrar en la realitat de les agressions als metges, en per què hi ha agressions, com prevenir-les i si és possible una base de dades conjunta. Van participar a la taula Meritxell Herreros, cap de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals de l’ICS, i Genís Cervantes, del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès. Meritxell Herreros va destacar que “el 80% de les incidències que es notifiquen provenen de l’atenció primària”; també va dir que “1 de cada 6 actes assistencials és susceptible de generar una situació de violència”. Genís Cervantes va presentar un projecte de recerca sobre violència ocupacional al sector salut, una pàgina web que té 182 centres inscrits, els quals notifiquen incidències que després s’analitzen. En la segona taula, moderada per Josep Arimany, i en la qual van intervenir Miguel Gómez, advocat, respon-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
19
V
3
1
informació col·legial
1
V
sable de l’Assistència Tècnica Directa de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge del COMB, i Lurdes Alonso, que van exposar el suport que es dóna des del COMB a aquests casos i quin és el protocol d’actuació. Lurdes Alonso va repassar l’enquesta de 2003 sobre violència contra els metges i va dir que “segons l’enquesta, el perfil dels agredits eren metges joves i d’urgències, i la majoria de les agressions no es notificaven”. Alonso també va constatar que “mentre el 2003 un 44 % eren agressions verbals, a l’enquesta de 2008 aquestes superaven el 50%”. Miguel Gómez, en la seva intervenció, va destacar que “el metge agredit molts cops se sent sol en el procés de denúncia i la funció de la UIVCM és que aquest se senti sempre acompa-
2
nyat per nosaltres”; va ressaltar que “l’any 2010 es denunciaren un 44% dels expedients tractats i el 2011 estem en un 77% de denunciats”. L’última taula es va centrar en temes jurídics i legals, moderada per Miguel Gómez, i en la qual van participar Assumpta Pujol, fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya; José M. Torras, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 9a, i Jordi Domènech, cap de l’Àrea Central d’Investigació dels Mossos d’Esquadra, els quals es van centrar en els instruments que existeixen per a la gestió postincident. Assumpta Pujol va informar que “la figura del fiscal coordinador es va crear per protegir penalment de manera més severa els actes de violència als metges”. José M. Torras, en la seva intervenció, va encoratjar els metges perquè “recuANUNCI
20
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
1. Miguel Gómez, advocat, responsable de l’Assistència Tècnica Directa de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge del COMB; Assumpta Pujol, fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya; José M. Torras, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 9a, i Jordi Domènech, cap de l’Àrea Central d’Investigació dels Mossos d’Esquadra, en la taula sobre Instruments de gestió postincident. 2. Ana Bellés, delegada de Prevenció de Riscos Laborals de Metges de Catalunya, i Enrique Rodríguez, advocat de la UIVCM, en l’exposició de les conclusions.
llin la màxima informació i la reportin”. Per la seva part, Jordi Domènech va parlar de l’acord de col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i el Col·legi i va ressaltar que “no està signat l’acord, però ja s’està fent seguiment de casos que puguin posar en perill el professional”. Finalment, Ana Bellés, delegada de Prevenció de Riscos Laborals de Metges de Catalunya, i Enrique Rodríguez, advocat de la UIVCM, van exposar les conclusions de la Jornada. Ana Bellés va dir que “cal coordinació entre el COMB, l’ICS i els centres de la xarxa per afrontar aquesta problemàtica que és una realitat”. Enrique Rodríguez va fer les conclusions de tipus jurídic posant èmfasi en els instruments existents per a la gestió postincident. P
informació col·legial
Tribuna d’opinió
La investigació en salut amb perspectiva de gènere, un determinant de bones pràctiques
A Pilar Arrizabalaga, consultora de Nefrologia. Hospital Clínic. IDIBAPS. Barcelona; secretària de la Junta de Govern del COMB
Jano, juny 2011
partir del segle xx, coincidint amb els avenços en la histologia, la microbiologia i la identificació de les malalties amb criteris científics, la salut s’ha considerat un bé i un dret bàsic. El progrés de la medicina segueix produint beneficis indiscutibles en la salut que, en els darrers 25 anys, han permès allargar l’esperança de vida, de forma heterogènia per a homes i dones. Els homes tenen una mortalitat més gran i menys esperança de vida que les dones, però aquestes viuen menys anys lliures de malaltia i, en conseqüència, tenen menys qualitat de vida que els homes. El coneixement de la morbiditat diferencial entre sexes té un precedent històric als anys setanta del segle xx, quan diverses organitzacions de feministes nord-americanes –The Boston Women’s Health Collective, The National Women’s Health Network, The California Feminist Women’s Health Clinic...– formaren grups d’autoajuda a l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de les dones, i en l’ús d’anticonceptius femenins per al control de la fertilitat. En aquests anys, les dones no suposaven ni la desena part dels estudiants nord-americans de la llicenciatura en medicina. S’ha d’assenyalar que els avenços en el coneixement de la morbiditat diferencial de les dones respecte als homes ha coincidit amb la feminització de la professió mèdica en les darreres tres dècades a tot el món desenvolupat. Com si les metgesses haguessin actuat de motor d’estudi de la morbiditat diferencial degut a una major sensibilització per la seva condició femenina, enfront a la menor atenció prestada en èpoques anteriors. Els homes i les dones presenten una morbiditat diferencial en diferents àrees de salut: sexual, reproductiva, laboral, mental... Encara més, s’han identificat diferències semiològiques
entre ambdós sexes en relació amb una mateixa malaltia com, per exemple, la cardiopatia isquèmica. Els riscos i problemes de salut de dones i homes són conseqüència de factors no sols biològics, sinó també psicosocials, derivats de la construcció social dels rols als quals homes i dones estan exposats. Els biaixos de gènere subjauen en el maneig científic del cos femení. Processos normals del cicle reproductiu femení (embaràs, part, menopausa), l’adolescència, l’envelliment i problemes i contrarietats en la vida diària, els “malestars femenins”, són motiu de consulta mèdica i, en conseqüència, tractables amb medicaments. Les dones participen de la medicalització de la vida diària en més mesura que els homes. L’evidència de la morbiditat diferencial entre homes i dones fa que cada vegada més veus plantegin la necessitat d’incorporar assignatures específiques sobre gènere, dones i salut en les carreres sanitàries. La investigació en salut amb perspectiva de gènere és un determinant de bones pràctiques. La inclusió de dones als assajos clínics terapèutics i la utilització d’un llenguatge inclusiu no sexista són requisits indispensables en els projectes d’investigació. P Editorial publicat a Jano, juny de 2011
L’evidència de la morbiditat diferencial entre homes i dones fa que cada vegada més veus plantegin la necessitat d’incorporar assignatures específiques sobre gènere, dones i salut en les carreres sanitàries
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
21
informació col·legial
2011, Any del Dr. Pere Mata
El COMB organitza una jornada sobre la importància sanitària de la medicina legal i forense
1
2
El Col·legi de Metges de Barcelona va organitzar la sessió acadèmica Importància sanitària de la Medicina Legal i Forense. La jornada es va dur a terme amb motiu de la commemoració del bicentenari del naixement del metge, polític i escriptor doctor Pere Mata (1811-1877), a qui el COMB dedica l’any 2011. A l’acte van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Jaume Padrós, vicepresident del COMB; Miguel A. Gimeno, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Carme Virgili, secretària de relacions amb l’Administració de Justícia.
22
E
l passat 17 de juny, en el marc dels actes programats de l’“Any Dr. Pere Mata”, dedicat al bicentenari del seu naixement, el COMB va celebrar la sessió acadèmica Importància sanitària de la Medicina Legal i Forense. Amb un centenar d’assistents, la introducció la van fer Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB i comissionat de l’“Any Pere Mata”, i Jordi Medallo, director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, els quals van destacar la necessitat d’aquest tipus de jornades de debat i posada en comú de coneixements en l’àmbit de la medicina legal i forense. La sessió inaugural, amb el títol “La investigació en medicina legal i forense i la seva interrelació I+D”, va ser impartida pel professor Nuno Duarte Vieira (Portugal), president de l’Acadèmia Internacional de Medicina Legal (IALM). Va fer una exposició sobre els diferents sistemes organitzatius de medicina legal i forense a Europa i conclogué amb la necessitat d’interrelació entre els Instituts de Medicina Legal i Serveis Medicolegals amb les universitats. Va ressaltar també l’enorme potencial de dades dels serveis forenses, que poden ser de gran utilitat en àrees com la genòmica i la mort sobtada. Aníbal González, subdirector general d’Investigació i Ges-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
tió del Pla Nacional de R+D+i del Ministeri de Ciència i Tecnologia, destacà els recursos econòmics del seu ministeri per desenvolupar projectes medicoforenses i que, a vegades, el desconeixement d’aquest tipus d’ajudes fa que se sol·licitin molt poc. Va exhortar el públic assistent a portar a terme projectes d’investigació dins de l’àmbit medicolegal i va incidir en la necessitat d’espais col·laboratius en xarxa i en la interdisciplinarietat. Eneko Barbería, metge forense i assessor del Ministeri de Justícia, va basar la seva intervenció en “La importància de la medicina legal i forense en la salut pública”, destacant la important informació i les dades mèdiques que maneguen els metges forenses i la gran utilitat que tenen en l’àmbit de la salut pública per a un millor coneixement dels problemes de salut comunitaris. Va citar diversos exemples, com la mortalitat en accidents de trànsit i els estudis de mortalitat per consum de drogues. La interrelació entre la medicina forense i la salut pública és molt necessària i per superar la barrera que existeix actualment és imprescindible la realització de convenis, com el que han subscrit l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, organisme dependent del Departament de Justícia de la Ge-
V
1. Nuno Duarte, president de l’Acadèmia Internacional de Medicina Legal; Miguel A. Gimeno, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Jaume Padrós, vicepresident del COMB, i Carme Virgili, secretària de relacions amb l’Administració de Justícia, en la inauguració de la jornada. 2. Miquel Vilardell, president del COMB, en l’acte de cloenda de la sessió acadèmica.
informació col·legial
Actualitat professional L’Àrea d’Innovació del COMB informa sobre els programes europeus de finançament per a emprenedors
Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB i comissionat de l’“Any Pere Mata”, i Jordi Medallo, director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, en la introducció de la sessió acadèmica.
V
neralitat de Catalunya, el Departament de Salut i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. A la taula rodona “La medicina legal i forense i les seves implicacions en la medicina assistencial”, Amadeu Pujol Robinat, cap del Servei de Clínica Medicoforense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, va destacar la importància de les dades amb què treballa la medicina forense en relació amb la medicina clínica i també la necessitat de col·laboració i enteniment habitual entre les dues disciplines. Va posar com a exemple els estudis realitzats sobre les causes de mort sobtada a Catalunya, al País Basc i a Andalusia en relació amb la inferior prevalença de malaltia coronària com a causa de mort sobtada en el nostre medi respecte als estudis realitzats en països anglosaxons i els descobriments d’una major freqüència d’hipertròfia cardíaca en la població espanyola, per una possible relació amb la hipertensió arterial mal controlada. També es referí al tema de les valoracions forenses de denúncies per presumpta mala praxi mèdica, en les quals és fonamental conèixer correctament les dades de la història clínica, i a l’estudi de casos amb mal resultat, per l’interès docent que tenen per als metges amb exercici clínic. Esperanza Gómez Duran, del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, metge especialista en psiquiatria i metge forense en excedència, destacà les múltiples implicacions entre la psiquiatria forense i la psiquiatria clínica, i l’enriquiment mutu que suposa per a ambdues disciplines. Jordi Klamburg Pujol, cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital
Germans Trias i Pujol de Badalona, va destacar el gran desconeixement dels temes medicolegals existent en la practica mèdica assistencial. La jornada va finalitzar amb la taula rodona “El futur de l’especialitat de la medicina legal i forense i la seva interrelació amb el cos de metges forenses”. Els ponents coincidiren en la necessitat d’abordar a fons el tema de l’especialitat de Medicina Legal i Forense en aquests moments en què el Ministeri de Sanitat aposta pel programa formatiu tipus MIR. Caridad Hernández García, directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia del Ministeri de Justícia, manifestà l’interès pel manteniment de l’especialitat i es mostrà receptiva al diàleg amb els ministeris implicats i amb les comunitats autònomes que tenen competències en matèria de justícia, per tal d’establir les bases d’interrelació entre l’especialitat i el Cos Nacional de Metges Forenses. Francisco Pera, president de l’Associació Nacional de Metges Forenses, s’oferí per col·laborar amb el Ministeri de Justícia en tot el que calgui per mantenir l’especialitat. Francisco Valero Bonilla, director general d’Ordenació Professional, Cohesió del Sistema Nacional de Salut i Alta Inspecció del Ministeri de Sanitat, es va mostrar partidari del manteniment de l’especialitat per la via MIR davant les noves situacions socials i sanitàries. Va clausurar la jornada Miquel Vilardell, president del COMB, que destacà la importància de la investigació i de les publicacions científiques de qualitat com a mecanismes per dotar l’especialitat de visibilitat i prestigi social. P
Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Incubació de Projectes Empresarials-Meditecnologia del COMB i director de Healthequity, i Simon Schwartz, Regional Contact Point Health Programme i coordinador per temes d’Unió Europea de Meditecnologia.
E
l Col·legi de Metges de Barcelona va organitzar una jornada informativa per presentar les oportunitats de finançament que existeixen a Europa per a projectes i iniciatives del sector healthcare, en la qual van intervenir Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Incubació de Projectes EmpresarialsMediTecnologia del COMB i director de Healthequity, qui va explicar què és Meditecnologia i Metge Emprenedor i les oportunitats que hi ha a Europa, i Simon Schwartz, Regional Contact Point Health Programme i coordinador per a temes d’Unió Europea de Meditecnologia, qui va parlar sobre quines són les oportunitats per a emprenedors i les de finançament a Europa i tot el que fa referència pràctica als projectes d’innovació a Europa i les oportunitats que dóna el COMB. Es poden seguir les intervencions completes a www.combtv.cat. P
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
23
informació col·legial
Actualitat professional El COMB dóna la benvinguda als nous col·legiats MIR
1. Anna Romaguera, membre de la Secció Col·legial de Metges MIR; Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB, i Berenguer Camps, director de l’Àrea Metge Jove, en l’acte de benvinguda als nous col·legiats MIR. 2. Sala d’actes del COMB durant la jornada.
E
l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va organitzar un acte de benvinguda als metges que inicien la seva formació especialitzada en centres d’atenció primària i hospitals de la província de Barcelona. La jornada, que va congregar prop de 300 metges, la va conduir Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB, i també hi van participar Roser Garcia Guasch, excap d’estudis de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vocal de la Junta del COMB; Anna Romaguera, tresorera de la Secció Col·legial de Metges Residents, i Berenguer Camps, responsable de l’Àrea Metge Jove del COMB. Jaume Padrós va explicar la funció del Col·legi com a institució reguladora de l’exercici correcte de la medicina. També va parlar de la mateixa profes-
sió i del context actual de crisi. En la seva intervenció, el vicepresident 1r va fer molt èmfasi en els valors de la professió, ja que “són aquests els que ajuden el metge a mantenir-se al llarg dels anys: compromís, generositat, competència, esperit de servei i excel·lència, entre d’altres”. Va afegir Padrós que “és una etapa dura i intensa de feina, i per això és important mantenir l’equilibri relacional i afectiu per tenir cura de la vostra salut”. Roser Garcia Guasch va donar als metges residents una sèrie de recomanacions i pautes que els poden ajudar durant aquesta etapa, destacant les actituds relacionals. Per Garcia Guasch, “s’han de treballar molt les habilitats comunicatives, sobretot amb els malalts”. Per la seva part, Anna Romaguera va
presentar la Fundació Galatea centrant-se en els programes que desenvolupa sobre la salut dels MIR, adreçats a residents, tutors i serveis de prevenció de riscos laborals dels hospitals. En finalitzar l’acte, Berenguer Camps va presentar els serveis que tant el COMB com el Grup MED posen a disposició dels col·legiats. Berenguer Camps va dir que “la finalitat d’aquests serveis és ajudar-los i orientar-los durant aquesta etapa i durant tota la seva carrera professional”. També va destacar la vocació de servei del Col·legi envers els metges col·legiats. En el transcurs de l’acte es va sortejar un fonendoscopi entre els assistents i el va guanyar Meritxell Labró Ciurans. P
Metges Sense Fronteres va exposar al COMB els seus 40 anys d’acció humanitària independent
El COMB s’adhereix a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2011
M
L
etges Sense Fronteres va celebrar el seu congrés anual a la seu del COMB. Amb motiu d’aquesta reunió i del seu 40 aniversari van instal·lar una exposició fotogràfica a l’entrada del COMB que il·lustrava la seva trajectòria humanitària des dels primers anys de la seva fundació. Al blogcomb.cat es pot veure, també, una entrevista amb José A. Bastos, president de Metges Sense Fronteres. P 24
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
Entrevista a combtv a Antoni Luna, delegat a Catalunya de Metges Sense Fronteres.
a Junta de Govern del COMB va decidir adherir-se a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que es va celebrar del 22 al 29 de setembre. Aquest any la Setmana es va celebrar sota el lema “Estalvia combustible, regala aire net” i es proposava una cerca de noves formes de mobilitat, allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible. P
informació col·legial
Actualitat professional El 6è simposi sobre salut, medicina i esport tanca els Medijocs 2011
1
E
ls 7ens Jocs Col·legials esportius Medijocs 2011 es clouen amb la celebració d’un simposi sobre salut, medicina i esport. Durant la jornada d’aquest any, s’han exposat experiències mèdiques en situacions de risc, s’ha presentat un estudi sobre els hàbits d’activitat física dels metges i s’han lliurat els trofeus per a les diferents categories esportives. La sessió acadèmica la va presentar Ramon Balius, membre del Comitè Organitzador de Medijocs, que va participar a l’acte juntament amb Enric Roche, vocal de la Junta del COMB; Montse Bellver, de la Secció Col·legial de Medicina de l’Esport del COMB; Mariona Violant, codirectora del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES), que va presentar l’estudi sobre hàbits d’activitat física dels metges del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya; Bruno Garcia, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron, que va parlar sobre l’experiència en la Barcelona World Race 2010-2011; Joaquim Terricabras, metge oficial del Rally Dakar, que va tractar sobre l’experiència dins l’equip mèdic del Dakar, i Josep Antoni Pujante, metge i muntanyenc, que va parlar sobre la seva experiència com a metge i com a pacient a l’Everest. En finalitzar l’acte acadèmic es van lliurar els trofeus dels Medijocs 2011.
2 1. Ramon Balius, membre del Comitè Organitzador de Medijocs, en l’acte de presentació del Simposi. 2. Joaquim Terricabras, metge oficial del rally Dakar; Montse Bellver, Secció Col·legial de Medicina de l’Esport del COMB; Josep Antoni Pujante, metge i muntanyenc, i Bruno Garcia, cardiòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron, durant el simposi. 3. Cursa BTT sanitària.
3
BTT sanitària En la cursa de BTT de la setena edició dels Medijocs, el metge amb millor temps va ser Lluís Amat Tardiu (1:20:40) i la metgessa amb millor temps va ser Mònica Pellejero Gacia (1:53:34). Per categories, els resultats van ser els següents: Metges Megamàsters: 1. Luis Amat Tardiu (1:20:40) 2. Josep M. Gubern Nogués (1:37:26) 3. Ramon López Bertran (1:48:54). Metges Màsters: 1. Ricard Ardiaca
Capell (1:25:53) 2. Eduard Àlvarez Fischer (1:27:37) 3. Álex del Arco Churruca (1:30:28) Metgesses Màsters: 1. Dorte Voss (2:12:38) 2. Magda Gallardo Melero (2:20:08) Metges Sèniors: 1. Ricard Verdaguer Garcia (1:30:41) 2. Xavier Campañá (1:33:10) 3. Salvador Urraca Contreras (1:36:36) Metgesses Sèniors: 1. Mònica Pellejero Gacia (1:53:34) 2. Maria Bartolomé i Regué (2:13:47). P
L’equip de Catalunya guanya el XVII Campionat del Món de Futbol per a Metges
L
a final del XVII Campionat del Món de Futbol per a Metges la va guanyar Catalunya enfront de l’equip amfitrió de la Gran Bretanya, a l’estadi del Manchester City els passats 23-30 de juliol, en un partit agònic en el qual els catalans varen marcar el gol de l’empat a l’últim minut i es van imposar finalment a la tanda de penals. Al campionat varen participar 12 equips: Alemanya, Àustria, Austràlia,
Els metges que formen l’equip de Catalunya guanyadors del XVII Campionat del Món de Futbol per a Metges.
el Brasil, Corea, els Estats Units, la Gran Bretanya, Hongria, Lituània, Suècia i Catalunya.
El nucli de l’equip de Catalunya és el Galens Vall d’Hebron, equip amb 38 anys de trajectòria futbolística. P Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
25
informació col·legial
D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, president del COMB; Javier Olave, director de Diario Médico, Alfonso Moreno, president del Consejo Nacional de Especialidades; Jaume Aubia, president executiu del Grup MED; Francisco Valero, director d’Ordenación Profesional del Ministerio de Sanidad, i Juan González, president de Semes-Madrid, en el “Dia de les Especialitats” de DM.
Actualitat professional
Miquel Vilardell i Jaume Aubia participen en un debat sobre la troncalitat en la vuitena edició del “Dia de les Especialitats” de Diario Médico ls experts de la formació especialitzada a Espanya es van reunir a Madrid en la VIII edició del “Dia de les Especialitats” organitzada per Diario Médico per debatre sobre el desenvolupament de l’article 19 de la LOPS, que establirà les bases de la troncalitat i del mapa d’especialitats. En la jornada que va obrir Javier Olave, director de Diario Médico, van participar entre d’altres experts, Miquel Vilardell, president del COMB, que va parlar com a president de la Comissió Nacional de Medicina Interna, i Jaume Aubia, president executiu del Grup MED, que va parlar
Foto: José Luis Pindado. Cedida per Diario Médico.
E
com a exdirector de Recursos Humans del Ministerio de Sanidad. Vilardell, en la seva intervenció, va destacar que “falta generositat i sense aquesta no és possible desenvolupar la troncalitat”. “No hi pot haver compartiments estanc i s’ha de fer el
sistema sostenible, viable i amb qualitat”, va afegir Vilardell. Aubia va assenyalar que “la finalitat de la Llei era flexibilitzar el sistema organitzatiu de les especialitats sense perdre la qualitat i el rigor del sistema i sense afegir rigidesa a l’àmbit laboral”. P
Nota informativa del COMB sobre els riscos cancerígens de la telefonia mòbil
A
mb motiu de les informacions aparegudes darrerament en relació amb les recomanacions del grup d’experts reunits a Lió el proppassat mes de maig per encàrrec de l’IARC i l’OMS i considerant les àmplies repercussions que han tingut als mitjans de comunicació, el COMB vol informar del següent: 1. Fins ara no s’ha pogut demostrar que les radiacions electromagnètiques no ionitzants, usades en telefonia mòbil, radars, TV, ràdio, etc. tinguin capacitat de lesionar el DNA i induir mutacions potencialment cancerígenes. Demostrar l’absència segura de risc carcinogènic dèbil o per mecanismes epigenètics és quasi impossible. La dissipació en forma de calor local de l’energia de la radiació no ionitzant no pot explicar la inducció de neoplàsies. 2. En els estudis de laboratori, tant en cultius cel·lulars com en animals d’experimentació, no s’han obtingut evidències concloents d’inducció de tumors cerebrals. 26
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
3. Els estudis epidemiològics són molt complexos i estan sotmesos a biaixos que poden dificultar seriosament establir la significació d’associacions febles entre factors de risc i malaltia. 4. La comissió d’experts citada recomana la inclusió de la telefonia mòbil en la categoria 2b, agents possiblement cancerígens (la 2a inclou els agents probablement cancerígens). 5. Els resultats científics s’han d’expressar en graus de quantificació del risc, en el cas que es demostri veritablement la seva existència. L’afirmació de la possibilitat d’un risc no permet extreure conclusions ni actituds operatives que puguin traduir-se en recomanacions preventives. Els mateixos experts parlen de possibilitats que no tenen una confirmació possible en un termini immediat. 6. Cal, doncs, mantenir una actitud de cautela i prudència. En Oncologia –com també passa en altres àmbits
de la Medicina i de la ciència– s’han realitzat al llarg del temps nombroses alertes sobre possibles, i fins i tot probables, factors cancerígens que després s’ha demostrat que no es podien confirmar en estudis posteriors o el risc dels quals era molt baix. 7. Mentrestant, recomanem adoptar mesures de prudència en l’ús de la telefonia mòbil, evitant l’ús directe de manera compulsiva i emprant auriculars o mans lliures, i tenir especial cura amb l’ús que en poden fer els nens. P Barcelona, 3 de juny de 2011 El contingut d’aquesta Nota Informativa s’ha elaborat amb la participació del professor doctor Albert Biete, catedràtic de Radiologia i cap del Servei de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital Clínic de Barcelona i del professor doctor Josep Maria Borràs, director del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
informació col·legial
Actualitat professional
L’Assessoria Jurídica del COMB amplia el servei d’atenció al col·legiat davant l’impacte de la crisi econòmica sobre els metges
El Servei d’Ocupació es modernitza i s’amplia per atendre millor els col·legiats
L
’impacte que la crisi econòmica està tenint en el sector sanitari ha fet augmentar la demanda d’assessorament i orientació jurídica dels metges afectats. Per això, l’Assessoria Jurídica del Col·legi ha ampliat el servei d’atenció al col·legiat a fi de donar resposta, de la manera més ràpida possible, a les peticions individuals d’assessorament. L’atenció es presta en visita personal, per telèfon o per correu electrònic, i podeu accedir-hi trucant al 935 678 880 o adreçantvos a juridica@comb.cat. P
Les instal·lacions renovades i ampliades del Servei d’Ocupació.
A
mb l’objectiu de millorar l’atenció i el servei que es donen als col·legiats, el Servei d’Ocupació del COMB ha ampliat i renovat les seves instal·lacions. Això està permetent atendre millor els col·legiats i gestionar amb més agilitat tant les demandes com les ofertes de treball. El Servei d’Ocupació és un servei gratuït per a metges col·legiats i organitzacions sanitàries. Des de la seva creació l’any 1997, en substitució de l’antiga borsa de treball, el Servei ha gestionat gairebé 10.000 ofertes de treball i ha donat servei a gairebé 2.000 organitzacions sanitàries i 6.000 metges. Serveis que s’ofereixen: · Servei de recerca, millora o complement de feina. El servei està orientat a professionals que cerquen feina, però també a aquells que volen millorar-la o complementar-la. Som un punt de trobada entre professionals i organitzacions sanitàries. · Orientació professional. Us assessorem tant sobre les diferents sortides professionals com sobre una possible reorientació de la vostra carrera. Disposem d’informació sobre el mercat de treball a través de l’anàlisi de
dades del mercat laboral sanitari i l’experiència acumulada. · Us informem i orientem sobre la realització de la residència i l’accés al mercat de treball a la Unió Europea. Disposem d’informació actualitzada sobre els països següents: Regne Unit, França, Suècia, Portugal, Alemanya, Irlanda i els Estats Units. · Orientació laboral. Us informem sobre modalitats de contractació, sistemes retributius, gestions administratives, etc. Us assessorem en cada cas sobre la modalitat més adient a la vostra situació. · Convocatòria MIR. Us informem sobre el funcionament, les característiques i l’accés a l’examen MIR, dates de convocatòria i possibilitats de preparació per a l’examen. El nostre valor afegit ·Gratuïtat. Presentem una informació completa i detallada en totes les ofertes de treball que us enviem: activitat, tipus de contractació, retribució, etc. · Selecció en l’admissió de les ofertes de treball que es gestionen, en funció de la seva qualitat.
· Confidencialitat en el tractament de les dades personals i professionals. ·Especialització i experiència. Els nostres assessors són professionals especialitzats i amb àmplia experiència en el mercat laboral en l’àmbit mèdic. Com accedir-hi · Servei adreçat a metges col·legiats. · L’accés al Servei d’Ocupació s’inicia amb una entrevista personal, on es defineixen els vostres interessos i objectius professionals. · Una vegada inscrits, rebreu informació, de forma regular, sobre les ofertes de treball que s’ajusten al vostre perfil i expectatives professionals. · Properament, hi haurà també la possibilitat d’inscriure’s via web. P
Servei d’Ocupació del COMB Estem al vostre servei a: E-mail: ocupacio@comb.cat · Tel. 93 567 88 57 Atenció al públic: Dll. a Dv. de 8.00 a 15.00 Dm. i Dj. de 16.00 a 17.30 Cal demanar hora per a les entrevistes d’inscripció. Localització: 1a planta Ascensors A i B.
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
27
informació col·legial
La professió mèdica debat a Puigcerdà sobre innovació, TIC, i relació metge-pacient
Jornada d’estiu de la professió mèdica
1
V 3
Més de 100 metges de tot Catalunya es varen reunir, el passat 15 de juliol, a Puigcerdà, en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica. Enguany la jornada va discórrer al voltant de la innovació, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i com aquests aspectes incideixen en la relació metge-pacient.
1. Anna Rifà, gerent de la Universitat Ramon Llull; Miquel Vilardell, president del COMB; Àngel Piñeira, alcalde de Puigcerdà, i Francesc Armengol, president AUCER, en la cloenda de la Jornada d’Estiu. 2. Quim Monzó, escriptor; Jordi Basté, periodista, i Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB, en un dels debats de la Jornada. 3. Sala d’actes del Museu Cerdà de Puigcerdà, on es va fer la Jornada Acadèmica.
28
an obrir l’acte Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, i Enric Subirats, de l’Hospital de Puigcerdà, ambdós històrics impulsors de la Jornada, Jordi Valls, en representació de la gerència de l’Hospital de Puigcerdà, i Àngel Maurell, vicepresidenta de l’Associació Universitària de Cerdanya, entitat que, juntament amb el COMB i l’Hospital de Puigcerdà, organitza la Jornada, que es fa en el marc de l’Escola d’Estiu de la Universitat Ramon Llull, a Puigcerdà. A la primera taula rodona es va abordar com les TIC han impactat en la medicina i en la relació entre metge i pacient. La taula, moderada per Joan Guanyabens, de l’AIAQS, va comptar amb la participació de Frederic Llordachs, Doctoralia; Jordi Serrano, Universal Doctor; Santiago Garcia Tornel, Servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, i Jaume Sellarès, director de l’EAP Sardenya. Aspectes com les possibilitats i els canvis que han suposat les TIC en l’àmbit de la relació del metge amb un pacient, amb pacients amb idiomes diferents, amb adolescents o nens, o bé en l’àmbit de la primària, varen ser tractats a la taula. La segona taula, moderada per Jaume Aubia, director gerent del COMB, va reunir Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB, Josep Manel Picas, de l’Hospital de Sant Pau i Jordi Vinaixa, d’ESADE, i Carlos Nueno, director d’Advance Medical. Es varen analitzar i discutir diversos aspectes de la innovació en salut, les connexions entre medicina, inno-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
2
vació i emprenedoria, i la incidència que tenen les noves tecnologies en persones i organitzacions sanitàries. La Jornada va continuar a la tarda amb la presentació per part de Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB, i Edna Murillo, responsable del web comb.cat, de les novetats introduïdes enguany al COMB en el seu contacte amb els col·legiats, i de manera destacada el canvi de la pàgina web, el nou bloc institucional i la presència del COMB a les xarxes socials, com ara Twitter i Facebook. Una tercera taula rodona, moderada per Miquel Vilardell, president del COMB, va analitzar la relació canviant entre pacients i metges en l’entorn actual. Varen participar-hi Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia del COMB, Mireia Sans, de l’EAP El Castell de Castelldefels, Ramon Pujol, i Victòria Camps, del Comitè de Bioètica d’Espanya, i s’hi varen considerar aspectes com la deontologia i el professionalisme mèdics i la seva relació amb un pacient, que ha canviat des del punt de vista social i tecnològic. La Jornada va acabar amb un debat de cloenda –Vaig a cal metge, o li envio un e-mail– entre Jaume Padrós, el periodista Jordi Basté i l’escriptor Quim Monzó, on es varen repassar, en clau d’humor, aspectes de la relació entre pacients i metges. La Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà va comptar amb l’inestimable suport de CHIESI. Es poden seguir les intervencions completes a www.combtv.cat. P
informació
àrea econòmica
Núm. 87
juny-octubre 2011
P L'EDITORIAL
COMENTARI BORSARI
S
MEDIVALOR AV, SA l mes de setembre acaba sense grans novetats sobre la gestió de la crisi sobirana de la zona euro i amb noves caigudes en els indicadors avançats del cicle econòmic, que anticipen una agudització de la desacceleració econòmica global. Amb aquest context, els actius de risc s’han corregit de forma generalitzada, amb caigudes mitjanes dels índexs borsaris de l’ordre del 5%, i amb les borses emergents liderant les correccions. El deute públic de països “core” ha tornat a exercir de refugi, i en destaquen els nous mínims històrics als quals s’ha arribat a la corba alemanya (el ti-
E
embla que no hi hagi treva al sector financer, i això genera incerteses i pors, i fa créixer el desconcert entre clients, estalviadors i inversors. Els metges no en són una excepció, i aquest fet reclama la resposta adient i proporcionada dels serveis bancaris que el COMB posa a disposició dels col·legiats. Aquest any estem assistint a una nova fase en el procés de reforma del sector de les entitats de crèdit, primordialment pel que fa a les caixes d’estalvi. Aquesta nova fase té com a punt cabdal el termini que ha donat el Banc d’Espanya a algunes d’aquestes caixes perquè facin front a la seva recapitalització. El termini fixat ha estat el 30 de setembre, tot i que, en el cas d’alguna entitat, com és la CAM, ja ha estat intervinguda el passat 22 de juliol pel mateix Banc d’Espanya. Aquest fet ha provocat que el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) s’hagi vist obligat a reforçar el capital d’aquesta entitat amb 2.800 milions d’euros. Malgrat que al sector de les caixes el nombre d’entitats ha passat de 45 a 15, això no vol dir ni de bon tros que tot aquest procés estigui a les acaballes, i no es pot descartar una segona ronda de fusions. Totes aquestes reformes que anem veient fan que es generi entre els clients dels serveis bancaris un sentiment d’una certa desorientació i, fins i tot en algun cas, de preocupant desconfiança en el sector financer. Al COMB, des de l’Àrea Bancària del Grup MED, hem estat molt pendents dels canvis i transformacions que està patint el sector financer per poder donar-hi la deguda resposta i orientar com cal els col·legiats i clients. En primer lloc, hem continuat amb la nostra tasca primordial, que ara més que mai és necessària: l’assessorament davant de tot el que succeeix al sector de bancs i caixes. Amb aquest objectiu hem reforçat de forma molt notable la formació dels nostres equips de professionals. En segon lloc, hem seguit cercant molt activament serveis i productes que ens permetin oferir un rendiment adient per als estalvis dels nostres clients, combinat amb la seguretat imprescindible i reforçada
pus a 2 anys cedeix en el mes 12 pb fins al 0,48%, i el tipus a 10 anys cau 28 pb fins al 1,89%) i en la corba dels EUA (el tipus a 10 anys cedeix 26 pb fins al 1,92%). Finalment, l’aversió al risc ha propiciat l’apreciació del dòlar a nivell global, i en particular contra l’euro (+6,5% fins al 1,3503). Factors específics també expliquen la intensa depreciació d’algunes divises emergents, al mateix temps que l’aparició de tensions als mercats de finançament en dòlars podria estar darrere de l’intens càstig sofert per algunes divises. En línia amb el que s’havia especulat, la Fed recorrerà a l’Operació “Twist activa”
per reduir el “risc de durada” dels trams llargs de la corba del dòlar, i reinvertirà els venciments de deute d’agències i títols hipotecaris d’agències que tingui en cartera en títols de la segona tipologia. Les mesures busquen estimular l’economia mitjançant l’extensió del caràcter lax de les condicions monetàries a segments de mercat clau com l’hipotecari (els tipus hipotecaris estan vinculats a les referències del Tresor a 15 i 30 anys). Per a això comprarà 400.000 milions de dòlars de deute del Tresor amb venciment entre 6 i 30 anys i vendrà una quantitat equivalent en títols
P LA DADA Àrea Bancària: Saldos en Compte Corrent i en imposicions a Termini Fix en milions d’euros
U
(Continua a la pàg. 36)
U
(Continua a la pàg. 30)
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig
29
informació àrea econòmica
juny-octubre 2011
U
P L'EDITORIAL (Ve de la pàg. 29)
per la confiança i la fiabilitat que ens aporten les entitats amb les quals treballem. Tot aquest esforç el fem amb la missió d’esdevenir un referent on els nostres clients trobin la confiança tan necessària en aquest moment i en aquest entorn volàtil i canviant. Assolir aquesta confiança i fer-nos-en mereixedors ens ha permès captar un important volum d’estalvis, fet posat de manifest en el transcurs
de l’any pels volums que gestionem de clients, que s’han incrementat en més del 6%. Així mateix, hem de fer notar que estem actuant de forma molt dinàmica en les sol·licituds de finançament, siguin per a particulars o bé per a metges emprenedors i persones jurídiques, ja que treballem amb entitats que són excedentàries de liquiditat, el que ja ho diu tot de la seva solvència.
30
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 133
Sabem que el moment present, i probablement el futur immediat, pot ser desconcertant i ple d’incerteses, ara més que mai, el compromís de l’Àrea Bancària del Grup MED, amb els col·legiats del COMB i clients, és que trobin en el nostre assessorament la confiança necessària per poder gestionar de forma segura i entenedora els seus estalvis, o aconsegueixin el finançament que necessiten per als seus projectes. P
informació àrea econòmica
juny-octubre 2011
APARADOR DE LLIBRES “Mientras escribo estas líneas con dificultad, convaleciente de las amputaciones causadas por las congelaciones sufridas en el Everest hace unas semanas, mi mente evoca recuerdos lejanos. En estos plácidos días del verano de 2009, contemplando las cimas del Pirineo y con la mirada fija en la cumbre del Puigpedrós, de casi tres mil metros –la primera que coroné, hace más de cuarenta años–, mis torturados dedos intentan dar forma al relato de los días vividos durante la expedición al Everest por la cara norte, la vertiente del Tíbet. Ahora, recién llegado del Himalaya, los vendajes tras el tratamiento quirúrgico y la medicación constituyen el recuerdo constante de una aventura que permanecerá para siempre en mi memoria. [...]” Amb pròleg de Juan Antonio Samaranch i prefaci de Sir Edmund Hillary.
Everest: podio supremo
El llibre està a la venda a la llibreria de Mediconsum: E-mail:consum@med.es; Tel: 935 678 810; Fax: 935 678 809
Josep A. Pujante Furtwangen Editores
35
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 133
informació àrea econòmica
COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
juny-octubre 2011
en una jubi l·legis deman
lació flexible
i progressiva
tges, u Col·legi de Me crisi. t de a Barcelona el se e ha organitzat st col·lectiu en l’actual contex “flexible qu ts, ila Jub s cional de Metgens no donin l’esquena a aque d’un model de jubilació més oracions El IV Congrés Na cial a les corp cat per l’adopció les administracio ha demanat que esentants col·legials han advo programes de protecció so pr de re a els rx ò, en ma Per aix per la posada , i progressiu” i] Diario Médico 2011 provincials. [... 4 d’octubre de
Els co
U
COMENTARI BORSARI (Ve de la pàg. 29)
amb venciment inferior o igual a 3 anys, d’aquí al juny de 2012 Sense grans novetats al setembre respecte a la gestió de la crisi sobirana de la zona euro, a partir d’ara entrem en un període decisiu per resoldre-la. En aquest sentit, de la bateria de les últimes reunions a nivell institucional, es dedueix un comú denominador: la necessitat d’accelerar la definició de l’esquema de resolució. El full de ruta que comença a albirar-
se com a factible s’articula en quatre vèrtexs. Serà la fondària de la seva concreció el que ens permeti afirmar que, aquesta vegada sí, l’avenç suposa un punt i seguit cap a la solució definitiva. 1. Reforç de l’operativa de liquiditat del BCE, a través de la reinstauració de les subhastes a llarg termini (6 i 12 mesos) o la reactivació del programa de “covered bonds” (finalitzat al juny 2010).
Li assignem una probabilitat elevada. Més dubtes suscita una retallada imminent del tipus repo. 2. Reestructuració agressiva del deute grec: reducció del seu valor present de l’ordre del 50-60% (enfront del 21% plantejat en l’actual bescanvi grec). Objectiu: gestionar la situació de Grècia amb el país dintre de l’euro i minimitzar els riscos d’una reestructuració desordenada. 3. Recapitalització del sector bancari. Generalitzada la idea que és necessari avançar en aquesta direcció, cal concretar-ne la instrumentalització. En l’“statement” del 21 de juliol, es recollia la possibilitat que l’EFSF concedís préstecs als governs perquè aquests injectessin capital.
36
4. La més nova, però encara en estat de gestació: potenciar la capacitat efectiva de l’EFSF per permetre-li el palanquejament. Com? Amb els 440.000 milions de dotació actual, l’EFSF cobriria la primera pèrdua en cas d’impagament del país rescatat/afavorit; l’import restant del seu finançament comptaria amb l’aval del BCE. L’altra opció: que l’EFSF adquireixi la condició de banc i pugui finançar-se en les subhastes del BCE. Objectiu: establir un “tallafocs” per a Itàlia i Espanya. P
Font: Reuters, Afi
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 133
informació col·legial
Els col·legis de metges de Catalunya celebren la Jornada Cultural a Tarragona
D’esquerra a dreta: Jaume Fontanet, guanyador del 1r concurs de cinema mèdic a Tarragona; Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB, i Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, en l’acte de lliurament de premis de l’edició del 2011 dels Concursos Artístics per a Metges celebrada a Tarragona.
Primer premi de narrativa breu LO HE PENSADO MEJOR de M. Carme García Parra »¡Que no! ¡Que no pienso morirme la semana que viene! »¿Qué gran viaje ni que hostias? ¡Morirse, es morirse! Ya lo puedes llamar como quieras. Sí, ya lo sé que había firmado. Pero me dijeron que tendría derecho a retracto y voy a ejercerlo. Nada, que me lo he pensado mejor. Aunque me penalicen me da igual. »Si yo entiendo que en el mundo hay mucha gente y que hay que despedirse con dignidad. Pero eso de que el gobierno se empeñe en espabilarnos a todos cuando llegamos a una cierta edad como si fuéramos despojos… »Sí, ya sé que yo mismo participé en la redacción de los manifiestos para la buena muerte. Fue gracias a los que nos movilizamos en el año 2020 que se consiguió subvencionar, pero eso era otra cosa. Que ahora se incentive económicamente a las familias si convencen a alguno de sus miembros de entre ochenta y ciento diez años a apuntarse, no es lo mismo. Además, ahora para mí la cosa ha cambiado… y mucho. »Para empezar, desde que me pusieron las prótesis de última generación en la espalda y en las rodillas, no me duele nada. ¡Si estoy mejor que mi nieto! Hasta he recuperado la altura de cuando tenía veinte años. Y mira que cara, y que pelo. Como nuevo, estoy como nuevo. »Te digo que cuando yo firmé no sabía que habrían estos adelantos. Y menos lo de la máquina esa, que te pones los sensores y te puedes ir de viaje al paraíso, con quien quieras, haciendo los deportes de riesgo que te apetezcan, y con una comida virtual deliciosa. Sin moverte de casa y encima a precios razonables. »Sí, sí, ya sé que tengo ciento nueve. Pero no lo aparento. Además ha pasado algo que no me esperaba y que lo cambia todo. Déjame hablar. ¿Por qué los hijos nunca escuchan a los padres? Déjame hablar. »Se llama Ruth. Sí, he conocido a una mujer. Fue el otro día en una fiesta. Una de esas “Despedidas Doradas” como la que tú me quieres organizar para la semana que viene. Verdaderamente todo es perfecto. Lo saben montar bien estas agencias privadas. Mucho mejor que las del gobierno. Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
37
V
Més de 130 metges es van congregar a Tarragona per celebrar la Jornada Cultural del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. En la Jornada es van lliurar els premis dels Concursos Artístics, en l’onzena edició, que han estat convocats conjuntament pels quatre col·legis de Catalunya. Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB, va expressar la importància i transcendència dels premis i va dir que “no crec que hi hagi gaires professions que tinguin un lligam tan íntim amb la cultura del poble. Però els que vetllem per la salut i la vida dels ciutadans sabem que la cultura en aquest sentit tan ampli té una importància cabdal per a la salut física i mental dels ciutadans”. Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, va presentar el lliurament dels premis artístics.
informació col·legial
V
38
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
Primer premi de poesia NO VINGUIS de Maria Terrades Compte He fet el meu camí prou llarg i fort, ben ple d’amor i penes i alegries, sofrint entre les roses les espines del desencís i dol i plor... Però: no vinguis, Mort: encara he de fruir de moltes coses belles que m’envolten: colors del camp, ocells que pel cel volen, i el mar tan blau que es fon amb l’infinit. No vinguis, Mort: encara he d’escoltar la música divina que m’eleva per sobre de la prosa de la terra i llàgrimes als ulls em fa brollar No vinguis, Mort, perquè a la meva boca encara sento el gust de dolces fruites: de pruna, o préssec groc o negres figues, raïms que creen cava i omplen bótes. No vinguis, Mort, que encara els meus narius si aspiren de natura o de flascons perfum intens de mar, de camp, de flors, enerven el meu cos com ésser viu. No vinguis, Mort: malgrat que avui la pell no sigui llisa i fina com abans, carícia i bes amb força m’afalaguen i el pèl moixí m’ericen amb calfred. No vull morir. Encara no t’espero. Em plau la vida tant perquè els sentits estan ben bé desperts, gens adormits, i em fan gaudir d’un món que a ple venero.
V
V
Estaba toda la familia de López y sus amigos. Empezamos bebiendo una de aquellas infusiones plateadas que me gustan tanto. Te he de confesar que yo a López no lo conocía mucho, pero cuando me enteré que lo organizaba la empresa “El Viaje Más Feliz” no lo dudé ni un momento. ¡Vaya fiesta! No sé que le ponen a las tisanas esas que sientan tan bien. Quizás es la música vibrante, o las cascadas de agua y los paisajes de bosques en las paredes. No sé, me sentí en la gloria. Y es que te tratan tan amablemente, todo es tan dulce, tan delicado, la gente es tan exquisita. Empezamos cogiéndonos todos de las manos y respirando al unísono con las vibraciones. Una paz, una felicidad. Es que así da gusto morirse. Y no es muy caro. »Bueno, a lo que iba. Lo de López fue un segundo. Le dieron una bebida de color ámbar y se fue quedando dormidito. Se fue más contento que unas Pascuas, caballeroso, con buena cara. ¡Todo perfecto! Estábamos ya casi al final, en la aspiración de cenizas. ¿Que qué es eso? ¿Cómo puede ser que no lo sepas? si es lo mejor de todo y lo más ecológico porque no deja residuos. Verás, después de la cremación se nebulizan las cenizas con esencias euforizantes y se aspiran entre todos. ¡Es magnífico! Forman nubes de colores, con formas psicodélicas y sientes una conexión, una placidez… ¡Sublime! Entre aquellas nebulosas encontré a Ruth. »Tendrías que haberla visto: alta, delgada, con pantalones ajustados, una melena castaña hasta la cintura y danzando entre vapores irisados. ¡Dios mío, como estaba! Me hizo respirar tan deprisa que casi se me atraganta el muerto. Desde entonces no he podido dejar de pensar en ella. Y te he de decir que nos hemos visto cada día en “El Espacio del Buen Ozono”. Nada, nada, no hemos hecho nada. Sólo respirar, queremos ir despacio. »¿Que cuantos años tiene? ¿Y a quién le importa eso?, si parece joven y se mueve como una bailarina. No se me ha ocurrido preguntar. »Pues eso. Me he enamorado y voy a retirar lo de la muerte digna y asistida. »Claro que sé que somos muchos en casa y que casi no cabemos las cuatro generaciones juntas. Pero yo no tengo la culpa de que sea tan difícil conseguir un piso. Además te recuerdo que éste lo empezaron a pagar mis abuelos y acabé la hipoteca yo. Así que es mejor que te calles. »Lo de la subvención sí que es una lástima. Nos iría muy bien ahora que somos tanta gente en casa y estamos más de la mitad jubilados. Además, podríamos comprarnos un transportador fotónico, todo el mundo tiene uno. Imagina la de tiempo que ahorraríamos en desplazamientos. En dos segundos te puedes plantar en cualquier sitio sin enterarte. Si a mí también me interesa, pero tienes que entenderme. ¿A que no habías visto nunca a tu padre tan guapo ni tan feliz? Nada, que la semana que viene no me presento. »¿Que no puedo hacer eso y que os pongo en un buen apuro? ¿Qué soy un egoísta? Pues, mira. Piensa lo que quieras.
»No, si yo entiendo que te enfades. Pero para qué voy a querer una muerte feliz si vivo mejor que nunca, es de tontos. »Sí, lo de la subvención es una lástima, ya sé que nos vendría muy bien. »Por cierto, hablando de dinero extra. Lo que está muy bien arregladito son las despedidas conjuntas. Claro, no lo habíamos tenido en cuenta y es muy interesante. »Sí, “El Adiós Dorado Especial Parejas”. Creo que pagan más del doble ¿no? »Por cierto, hijo. Tú y tu mujer, ¿no vais ya por los ochenta y dos cada uno?
No vinguis, Mort: encara no t’espero, que tinc molt per sentir si em deixes viva i vull gaudir l’Amor dels qui m’estimen tornant-los ferm Amor que per ells sento...
Primer premi de dibuix i pintura
Menció especial de narrativa breu
NOCTURNO URBANO de Soledad Areas
QUAN MORIM de Beatriz Fort Pelai
Primer premi de fotografia CAPITÀ JAMBO de Joan Prat Coll
Primer premi de cinema CÈZANNE VERSUS PICASSO de Carles Llebaria Regalado
No sé si és veritat això que, quan estàs a punt de morir, veus un túnel lluminós... Tampoc no sé si existeix el cel, o l’infern, o el purgatori. Mai hi vaig creure massa, jo, en tot això. Més aviat tenia la teoria que, quan et mories, doncs et mories i prou, i com a molt passaves a ser un cuc de terra o una formiga o part de qualsevol animalet que s’aprofités del teu cos en descomposició. Em dic Joan Puigròs, i tenia vuitanta-tres anys quan vaig morir. Un bon dia anava pel tros recollint les meves verduretes i em va agafar de sobte un mal de panxa terrible, em vaig desmaiar i vaig caure rodó a terra. Sort del Cisco, que rondava per allí i de seguida va avisar l’ambulància. M’hi van muntar mig inconscient, i em van començar a punxar i a posar tot de cables i bosses i una mascareta a la cara, i vinga a cridar “3 mil·ligrams d’això!” i “Posa-li una altra via!”, i jo mig marejat amb la cridòria i la mascareta a la cara i el soroll de la sirena i la velocitat. Llavors vaig arribar a l’hospital, i si fa no fa igual, només que sense sirena ni velocitat. Em van ficar a la màquina del TAC i quan vaig sortir algú va dir: “aneurisma d’aorta trencat”, i ja vaig deduir que havia begut oli. Em van pujar corrents a quiròfan i jo pensava “Vés, Joanet, estàs ben fotut”, i em vaig espantar una mica bastant. Bé, almenys no faria patir ningú si em moria. Sempre havia sigut bastant solitari, i no m’havia interessat massa casar-me i tenir fills. Em sabia greu pel Cisco, que segur que em trobaria a faltar. I pels del bar on anava a fer el cafè i la botifarra a la tarda, amb la cambrera boniqueta que sempre em feia un somriure i un comentari agradable: “Senyor Joan, i què bé que li està aquesta camisa!” “Avui ha anat al barber, oi? Fa goig de guapo que està!”. No és que pensés que a la meva edat encara em quedava molta vida per davant. Però bé, m’hagués agradat morir-me sense adonar-me’n. Anar a dormir i no despertar, morir-se d’un infart ballant o veient el futbol, o podia haver-me quedat sec allà al tros i estalviar-me el viatge en ambulància. Ja és trist no poder triar com morir. Hauria de ser com una màquina que es queda sense piles, t’apagues i prou. Morir amb la panxa reventada per un “aneurisma d’aorta” no era el que jo esperaba. Vaig arribar al quiròfan i em van posar en una mena de taula incòmoda i dura, amb tot de cables al pit i al braç, una mascareta encara més incòmoda, i la maquinota aquella feia llums i bip-bips i jo només volia que s’acabés ja tot. I llavors, enmig de tot allò, va aparéixer un cap amb barret i mascareta i uns ulls foscos grans que em miraven i em transmetien serenitat enmig d’aquell batibull, i va sortir una mà de no sé on que va agafar la meva mà plena de cables i em va fer una apretada suau però ferma, donant-me part de la seva escalfor, i de darrera aquella mascareta va sortir una veu també suau però ferma que em va dir: “Tranquil, Joan, ara t’adormiràs i tot anirà bé”. I em vaig asserenar i vaig pensar: “Doncs sí, ara tot anirà bé”, i em va Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
39
V
informació col·legial
informació col·legial
V
Menció especial de fotografia TEMPESTA de Rosa Oliver Isach
V
V
anar entrant una passió de son molt forta i ja no vaig sentir res més. Llavors vaig notar com si m’estiressin cap amunt i, de sobte, era al sostre del quiròfan, mirant el que passava avall. Em vaig veure amb la panxa oberta i dos cirurgians inclinats sobre meu tractant de posar ordre en el caos del meu cos, tirant d’aquí cap allà, tot ple de sang que sorgia com d’una aixeta i semblava no tenir intenció de parar mai, i a l’altra banda del teló dos anestesistes que semblava que fessin una dansa africana, barallant-se amb tots els cables i bosses que penjaven dels meus braços, posant sang gairebé al mateix temps que sortia per la panxa, carregant xeringues de potingues i posant-les una darrere l’altra, mirant la maquinota sorollosa i negant amb el cap, fins que un dels cirurgians va dir: “No ho podem arreglar, això”. Llavors tothom es va mirar i, lentament, els cirurgians van apartar-se de la meva panxa, els anestesites van deixar de ballar, i tothom es va quedar en silenci fins que la maquinota va deixar de fer bip-bip i algú va dir: “Ja està”. Llavors els cirurgians van anar tancant la panxa, ja sense pressa, i els anestesistes van apagar la maquinota i van anar treient els cables i les bosses de líquid i de sang... I jo vaig pensar: “Vaja, ja sóc mort”, i vaig esperar a veure el túnel de llum. Vaig veure com m’acabaven de cosir la panxa i tapar les ferides i les punxades i netejar una mica (ja estava millor, però segur que la cambrera boniqueta no hagués pas dit que feia goig, ara). Va arribar un home cepat i em van col·locar en un llit amb rodes i se’m van endur fora del quiròfan “Allà va el meu cos”, vaig pensar. Però no va pasar res més. No se’m va obrir cap túnel ni em vaig esfumar ni res de res. Allà em vaig quedar, amb el quiròfan a les fosques, al raconet de la maquinota apagada. “Això em passa per ser ateu, ara estaràs aquí pagant vés a saber quins pecats”, vaig dir-me. Ara que ja porto tant de temps aquí, prou com per a considerar-me oficialment el “fantasma” del quiròfan (sé que hi ha metges que hi creuen, en fantasmes, i quan dormen a l’hospital miren a sota el llit abans de ficar-s’hi),
penso que, de fet, no s’hi està malament, en aquest raconet, i que total, no m’hi espera ningú, enlloc més. I ara em dedico a observar el que succeeix cada dia en aquest quiròfan. Com en una obra de teatre, cadascú té el seu paper, i el resultat final depèn de tots els qui hi treballen. Els cirurgians, sempre inclinats, concentrant-se en qualsevol tros de carn del cos humà que es pugui arreglar. Les enfermeres, hàbils consorts, sempre atentes i fent gala de poders telepàtics per a llegir les voluntats dels metges. Els anestesistes, malabaristes de cables, tubs, ampolles, xeringues, amos dels somnis del pacients. Les netejadores, eficients i meticuloses, sempre cantant (n’hi ha una que canta “boleros” que m’enamora). Els cepats zeladors, carretejant llits i cadires cap aquí i cap allà... De vegades la funció és tranquil·la, d’altres de riure, d’altres, desgraciadament, arriba algú com jo que no es pot arreglar per més voluntat que s’hi posi, vells o joves, i l’obra esdevé un drama. Dels que s’han mort, cap ha vingut a compartir el meu raconet al costat de la maquinota, ni sé on han anat (no he vist ànimes sortint dels cossos, ni túnels de llum del cel o de l’infern). Suposo que les seves essències passen a formar part de l’energia que mou el món. Jo, de moment, aquí em quedo, que hi estic prou bé.
Antiga Audiència de Tarragona en l’acte de concessió dels premis artístics per a metges.
40
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
informació col·legial
Assessoria jurídica
Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (2a quinzena d’abril 2011 - setembre 2011)
Legislació 23/09/2011
Novetats legislatives sanitàries
BOE
Creació de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Reial Decret 1275/2010, de 16 de setembre.
29/08/2011
BOE
Temps màxim d’accés a les prestacions sanitàries de l’SNS. Reial Decret 1039/2011, de 15 de juliol.
23/08/2011
BOE
S’estableix el procediment perquè una substància sigui considerada estupefaent en l’àmbit nacional. Reial Decret 1194/2011, de 19 d’agost.
02/08/2011
BOE
Aprovació de la compatibilitat entre la percepció de la pensió de jubilació i treball. Llei 27/2011, d’1 d’agost.
14/07/2011
DOGC Aprovació de la modificació del Pla d’ordenació de recursos humans de l’ICS per tal de regular la jubilació forçosa, el perllongament en la situació de servei actiu i la jubilació parcial. Resolució SLT/1724/2011, de 30 de juny.
14/07/2011
DOGC Aprovació Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Decret 366/2011, de 12 de juliol.
26/05/2011
BOE
Incompatibilitat de la percepció de la pensió de jubilació del sistema de la SS amb l’activitat desenvolupada per compte propi. Ordre TIN/1362/2011, de 23 de maig.
13/05/2011
BOE
Condicions mínimes sobre la protecció de la salut i l’assistència mèdica dels treballadors del mar. Reial Decret 258/1999, de 12 de febrer.
11/05/2011
DOGC Calendari oficial festes laborals any 2012. Ordre EMO/80/2011, de 27 d’abril.
Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/professional/assessoria
FUNDACIÓ FONS D’AUXILI AL METGE POBRE Àngel Soler Daniel El nostre Col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai i ens dóna l’ocasió de fer arribar als metges de Barcelona i comarques una mínima descripció de què és i quina és la raó d’ésser de la Fundació Fons d’Auxili al Metge Pobre A. Soler Daniel, prou coneguda per la majoria de companys, sobretot els més grans, sabedors també que la seva finalitat és ajudar aquells metges ja jubilats que, per diverses raons, necessiten socors econòmics. La Fundació es va crear fa mig segle, i es va establir que els seus beneficiaris fossin companys jubilats de Barcelona i comarques en estat de necessitat. Els patrons del Fons ho són com a representants d’entitats com el COMB, la seva Secció de Metges Jubilats, la Mutual Mèdica, el Montepio d’ASC, etc. I el president ho és com a representat de la família Soler Daniel. El Fons es nodreix d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser trimestrals, anyals, esporàdiques o úniques, normalment amb motiu de la petició que cada any els fem per Nadal, a la qual responen amb gran generositat. En menor mesura, comptem també amb altres ajudes econòmiques procedents d’algunes de les institucions ja esmentades. La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons següents: Sr. Jordi Soler al 93 254 02 06 i Dr. Francesc Martínez al 93 330 99 61. NOTA: Restem molt agraïts a tothom, especialment a aquells metges jubilats que sabem que respondran generosament a la nostra petició d’ajuda d’aquest Nadal. Farem una carta de regraciament a tots els donants, quan a l’abrilmaig els enviem la certificació per desgravar a Hisenda, ja que fent-ho així estalviem despeses. Moltes gràcies. Barcelona, octubre de 2011 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
41
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial d’Assegurança Lliure
Secció Col·legial de Metges Acupuntors
La Secció d’Assegurança Lliure es reuneix amb el Departament de Salut per tractar de simplificar l’autorització de les consultes de menys de 100 m2
E
l dia 7 de juliol d’aquest any ens vam reunir al Departament de Salut amb el Subdirector General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris per tractar de la simplificació dels requisits per acreditar les consultes mèdiques de menys de 100 m2 i que no fan sedació. El resultat d’aquesta reunió va ser positiva per als nostres plantejaments i es va arribar a l’acord d’elaborar un conveni per facilitar l’autorització d’aquest tipus de consulta mèdica, que són la majoria, en la línia del nostre Cens de Consultes Mèdiques. La nostra Assessoria Jurídica redactarà el conveni, que serà presentat a l’Administració a fi d’arribar a un acord final. Mentrestant, recomanem que sol·liciteu el Cens de Consultes Mèdiques que atorga el COMB, http:// asselliure.comb.cat. A partir d’octubre començarem les reunions amb les principals companyies del sector per fer-los saber el nostre posicionament sobre els honoraris mèdics i que, bàsicament, són: l’actualització de la visita i dels actes del Nomenclàtor. Hi ha companyies que els darrers anys han fet pujades i d’altres que no. Creiem que la no-actualització dels honoraris tindrà repercussió sobre el servei que es dóna. També hi ha alguna companyia que unilateralment ha abaixat honoraris amb el pretext d’un augment de la freqüentació. La nostra posició és que els casos d’excés de freqüentació que hi pugui haver s’han de tractar individualment, però mai aplicar mesures generalitzades que perjudiquen a tothom de manera injusta. Aquest tipus d’actuació per part d’alguna entitat, no les hauríem d’accep42
tar i demanem que es posin en coneixement del COMB. Per tant, cal que cadascú s’hi impliqui individualment. Els professionals hem d’actuar amb criteris mèdics i fer allò que cal, basat en evidències científiques i fent un bon ús dels recursos. Però no podem limitar l’accés a les consultes als usuaris que tenen un problema ni deixar de fer allò que la seva patologia exigeix. D’altra banda, s’han creat dos nous grups de treball: el d’angiologia i cirurgia vascular i el de medicina naturista, homeopatia i acupuntura que s’afegeixen als que ja tenim i que portaran conjuntament amb la Secció d’Assegurança Lliure tot el que té relació amb la seva especialitat en l’àmbit de la medicina d’assegurança. Us recordo que la Secció està oberta a tothom i us reitero que tots aquells que estigueu afectats per alguna actuació de qualsevol entitat ens ho comuniqueu a la secretaria de la Secció d’Assegurança Lliure tel. 935 678 855. P
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure
5è Congrés Internacional Mèdic d’Acupuntura
D
urant aquests mesos hem tingut dos interessants cursos de formació mèdica continuada en acupuntura amb un caire sobretot pràctic. Al maig hem tingut el d’Aproximació als Trigger Points. Impartit pel doctor Marcelo Tegiacchi i per Tomàs Tegiacchi, i al setembre, el de Llum, pols i manopuntura, impartit pel doctor José Maria Ruiz Rodríguez. Actualment estem utilitzant totes les energies dels comitès organitzador i del comitè científic per preparar el 5è Congrés Internacional Mèdic d’Acupuntura que es realitzarà els dies 5 i 6 de novembre a la seu del COMB, on es discutiran temes d’interès com els del maneig de l’acupuntura com a tractament mèdic habitual, els tractaments d’infertilitat, els de l’obesitat, l’acupuntura en les patologies de l’esport, en les malalties mentals, reumatològiques i oncologia pediàtrica. Ja tenim la confirmació de la presència de participants d’arreu del món i desitgem que tingui un important ressò internacional, com a les anteriors edicions. P Albert Garcia i Janeras, president de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors del COMB
Pàgina del Cens de Consultes Mèdiques del web col·legial
informació col·legial
Secció Col·legial de Metges d’Estètica
El reconeixement a Europa de la Medicina Estètica i Cosmètica
E
ls últims mesos s’han produït a Europa dos fets que han motivat la mobilització general del col·lectiu a causa de l’àmbit i implicació que tals fets tenen sobre la medicina estètica i cosmètica, dels quals us hem mantingut informats a través de les comunicacions internes de la Secció. Ens referim al document de normalització europea de cirurgia estètica CEN TC/403 “Aesthetic Surgery Services” i al decret francès prohibint les tècniques de lisi adipocitària.
Gràcies a la mobilització i col·laboració de les societats científiques i associacions implicades en tot el conjunt de la Unió Europea, en aquest moment les perspectives han millorat notablement en ambdós casos. En el cas del CEN/ TC403, s’està pendent de la reunió que se celebrarà durant el mes de setembre a Itàlia i en la qual la representació espanyola a través d’AENOR proposarà l’elaboració d’un nou document europeu específic per a Medicina Estètica (independent de l’actual, que és de Cirurgia Estètica), però eliminant de l’actual les referències a actes propis de la Medicina Estètica. Respecte al Decret Francès núm. 2011382 d’11 d’abril del 2011 prohibint la pràctica de “Tècniques de lisi adipocitària amb finalitats estètiques”, el
passat mes de juny el jutge competent del Consell d’Estat Francès va suspendre provisionalment l’execució d’aquest decret, gràcies a les al·legacions presentades per diverses associacions del sector. Ens vam felicitar per aquesta decisió, però tenint en compte la provisionalitat de la suspensió, les societats europees van plantejar l’elaboració d’un estudi d’àmbit europeu per valorar de forma objectiva l’aparició d’efectes secundaris amb aquestes tècniques. L’estudi consta de la recollida de dades sobre: efectes adversos informats a les agències nacionals de medicaments, denúncies registrades per les assegurances de RC, i una àmplia enquesta als metges, la qual ja va ser enviada als socis de la Secció. Quan es disposi de les conclusions de l’es-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
43
V
Delegacions i seccions col·legials
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials V
tudi us les comunicarem, com també a les diverses Administracions. La reflexió sobre aquests fets ens porten sobretot a tres conclusions: – És necessari un reconeixement oficial per part de les Administracions públiques nacionals i internacionals de la nostra activitat, ja que, si bé a nivell nacional hem aconseguit un reconeixement universitari i col·legial, encara queda molt camí per recórrer enfront de les especialitats oficials. – És necessari poder demostrar que la nostra activitat professional està basada en l’evidència científica, exactament igual que la resta d’especialitats, per tant, hem de comptar amb un banc d’estudis i publicacions científiques que compleixin els requisits necessaris per a això. – És necessari que la formació dels metges que ens dediquem a aquesta àrea sigui demostrable documentalment, ja sia a través dels màsters universitaris existents, ja sia a través dels diplomes de capacitació o registres dels col·legis de metges. Des d’aquesta Junta pensem que és a través de la formació, acreditació i professionalitat basada en l’evidència científica que realitzem diàriament a les nostres consultes com aconseguirem aquest reconeixement que mereixen la Medicina Estètica i Cosmètica i evitarem aquestes desagradables situacions que posen en dubte una activitat mèdica consolidada a nivell internacional des de fa ja més de 30 anys i que tracta més d’un 30% de la població europea. P Petra M.ª Vega, presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB
44
Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats en la presentació d’El Nostre Dia del Llibre.
Secció Col·legial de Metges Jubilats
Activitats del darrer trimestre de la Secció de Metges Jubilats
A
l llarg dels mesos d’octubre del 2010 a juny del 2011, cada dimarts s’han celebrat a la sala d’actes del Col·legi diferents activitats: 4 concerts, 22 conferències, 3 lectures teatrals, 6 projeccions de cinema i 6 reunions del club de lectura. El dimarts més proper a la festivitat de Sant Jordi tingué lloc el Nostre Dia del Llibre, en el qual foren presentats nou llibres no científics escrits per metges o els seus cònjuges. Els llibres presentats foren: Diari íntim d’una estada a un balneari de Lluís Bernet i Ribera; Reflexiones, vivencias y recuerdos de un médico contemporáneo de Manuel Clemente; Ningú és un nadie de Joan Llauró Güell; Tots els camins duen al llit de Venus de Josep M. Muñoz i Pujol; Everest: podio supremo de Josep A. Pujante; Vida secreta de nuestros médicos de Genís Sinca; La feina feta de Josep Tomàs Cabot; Medicina, guerra civil i exili de Ramon Trias i altres, i Autobiografia de Déu i altres divagacions de Elias Valverde i Llor. Com cada any el Col·legi celebra un acte de recepció dels nous col·legiats honorífics –els que en el curs de l’any celebraren el seu setantè aniversari– amb lliurament d’un Diploma acreditatiu i l’ensenya de Col·legiat honorífic. També es feren 8 visites culturals; dues excursions d’un dia i 4 viatges. Igual que altres anys, el Consell de
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
Col·legis de Metges de Catalunya convocà els Concursos Artístics, als quals enguany s’afegí una nova modalitat: cinema. Sumant-hi la poesia, la pintura, la narrativa breu i la fotografia, ja són cinc els temes que es convoquen. Per donar-hi més rellevància s’acordà –conjuntament amb els altres tres col·legis catalans– atorgar els diferents guardons en una Jornada que prengué el nom de “Jornada Cultural dels Col·legis de Metges de Catalunya” i que serà itinerant. Per primera vegada tingué lloc a Tarragona, que després d’una visita a la Tarraco romana es lliuraren els diferents guardons, presidits pel president del Collegi de Tarragona i del Consell, Fernando Vizcarro. Però si bé aquestes activitats culturals i lúdiques han estat les més conegudes, l’activitat més important de la nostra Secció –i la que més interessa que es conegui– ha estat l’ajut als companys que ho han necessitat, a la qual no es dóna cap publicitat, però en canvi, sí que creiem convenient recordar que hi ha un Programa de Protecció Social que ofereix diferents serveis a tots aquells companys que tinguin dificultats en qualsevol camp, sigui de la salut, social, de malaltia, etc., tant personal com d’alguns familiars que depenguin del col·legiat/ada. Les activitats lúdiques i culturals han fet vacances els tres mesos d’estiu, però els professionals socials que treballen per al Programa de Protecció Social han continuat atenent les diferents problemàtiques que se’ls han presentat. P Joaquim Ramis i Coris, president de la Secció de Metges Jubilats
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Psiquiatres
L
a Secció Col·legial va organitzar, el passat 29 d’abril, la primera jornada sobre el rol del psiquiatre a la xarxa assistencial de Salut Mental. A continuació Lluís Albaigès, president de la Secció Col·legial de Metges psiquiatres, exposà les conclusions de la jornada.
CONCLUSIONS 1) El psiquiatre compleix no un sinó molts rols a la societat i concretament a la xarxa assistencial. 2) La psiquiatria com a especialitat ha evolucionat amb el desplegament de la xarxa de salut mental i ha passat de l’atenció només al pacient individual a l’atenció a grups poblacionals i una perspectiva epidemiològica i preventiva, del treball individual a un treball compartit amb altres especialistes i del treball clínic a un treball on la gestió assistencial és un eix fonamental. 3) L’atenció psiquiàtrica actual sembla ampliar la possibilitat d’intervenció, anant des de la patologia severa al malestar social i psicològic que s’expressa amb simptomatologia més lleu. D’una banda destaca l’increment de prevalença de les patologies ansioses i depressives en la població general i de l’altra la possibilitat d’intervenció en patiments socials o insuficiències que van més enllà del límit de la anormalitat psicològica. 4) L’atenció psiquiàtrica en molt bona part és efectuada per professionals que no són psiquiatres. Sobretot metges de família. Per tal que puguin fer aquesta tasca de manera adequada, cal que tinguin unes condicions organitzatives i de formació adequades.
Així destaquem: – Necessitat que els metges puguin controlar la seva agenda per tal d’anar educant la població i possibilitant entrevistes més llargues, espaiades i resolutives. – Necessitat que els metges tinguin un entrenament suficient en relació interpersonal i coneixements bàsics de psicoteràpia. – Necessitat que es potenciï el treball en equip i els grups de treball d’interconsulta, així com els grups de comentari de casos tipus Balint. 5) Cal que les Unitats docents que formen residents de psiquiatria apliquin els components formatius en psicoteràpia. Es valora que probablement les unitats no tenen psiquiatres formats adequadament per tirar endavant aquesta tasca i, per tant, caldria un reforç extern. 6) Hi ha uns nivells bàsics d’expertesa que tot psiquiatre ha de tenir: a. Competència en la relació metge malalt. Formació que incorpori elements pràctics i d’entrenament emocional per tal de potenciar l’observació de la complexitat del subjecte que té davant, pel que és imprescindible una sensibilitat entrenada de captar les emocions, en l’autocrítica i l’autoobservació. b. Cal incrementar la FORMACIÓ EN PSICOLOGIA EVOLUTIVA i del desenvolupament per tal que el psiquiatre tingui una perspectiva més diacrònica del funcionament i l’evolució personal. c. Expertesa en neurociències aplicades i en psicofarmacologia. Aquest punt ja es compleix adequadament als programes actuals de l’especialitat.
Lluís Albaigès, president de la Secció Col·legial de Metges Psiquiatres; Jaume Padrós, vicepresident 1r del COMB, i Miquel Casas, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions, en l’acte d’obertura de la jornada.
d. Competència en dinàmica grupal i d’equips. No es fa ni està previst actualment als programes de l’especialitat. e. Competència en gestió assistencial. Pot ser un tema opcional pels que hi tinguin interès. f. Competència en funcionament en xarxa i en salut comunitària. Important per a qualsevol psiquiatre que vulgui treballar a la xarxa assistencial pública. g. Competència en tècniques psicoterapèutiques bàsiques tant individuals, grupals com familiars. Coneixements en psicoteràpia de suport, cognitivoconductual, dinàmica, interpersonal i sistèmica. En aquest sentit és que plantegem que es compleixi el programa docent de l’especialitat i que es millori. 7) El psiquiatre ha de ser un expert en el diagnòstic i tractament dels seus pacients, considerant i avaluant els diferents CONTEXTOS social, psicològic, interrelacional, familiar, etc. 8) El psiquiatre ha de ser algú que ajudi a donar SENTIT al que li passa al pacient. Cal que el pacient pugui assumir els elements de la patologia de base amb els que haurà de conviure, ser conscient de les seves limitacions i també potenciar les capacitats que té saludablement conservades per tal de compensar les mancances i assolir una millor adaptació a la realitat. 9) Totes les intervencions psiquiàtriques no poden tenir present la mera reducció simptomàtica, sinó que cal un planteig ètic de la intervenció va-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
45
V
Conclusions de la Jornada de treball sobre el rol del psiquiatre a la xarxa assistencial de Salut Mental
informació col·legial
V
lorant les conseqüències en termes de qualitat de vida, autonomia i felicitat a mitjà i llarg termini. 10) Els tractaments psicofarmacològics tenen sobretot una funció moduladora de les conductes i el malestar del pacient que han de situar-se en un nivell que no impedeixi la participació activa en el procés de rehabilitació i recuperació en el qual el pacient ha d’estar situat. 11) El psiquiatre ha de ser un EXPERT EN INTERSUBJECTIVITAT, és a dir, algú que ha fet un “training” emocional i d’autoobservació suficient per poder situar la patologia del pacient en el seu context biogràfic respectant al mateix temps els seus valors culturals de referència. Això no es pot basar en estudis amb evidència científica, que només poden servir com a orientació general per al treball en alguna tècnica d’intervenció, però no pot ser determinant per a l’atenció personalitzada del subjecte que tenim davant. 12) Cal diferenciar entre formació bàsica en relació metge pacient, funcions psicoterapèutiques bàsiques que tot psiquiatre ha de dominar i l’expertesa en tècniques psicoterapèutiques pròpies de qui es subespecialitza com a PSICOTERAPEUTA. 13) També cal diferenciar entre formació bàsica en paidopsiquiatria, psicogeriatria o drogodependències i la formació especialitzada que necessita el psiquiatre que s’orienta plenament en aquests camps. 14) Es suggereix que, quan el psiquiatre ha de participar del programa de SUPORT A LA PRIMÀRIA, el psiquiatre hauria de tenir un contacte assistencial directe amb la feina del capçalera, i una formació específica en elements psicopedagògics per tal de capacitar els capçaleres per a la tasca d’atenció psiquiàtrica que els correspon. 15) Calen supervisions tècniques continuades tant a primària com en aquelles tasques que es basen en la relació metge-pacient i aportar elements 46
per a un aprenentatge continuat dels especialistes. 16) D’altra banda, hi ha ASPECTES ORGANITZATIUS que cal millorar per tal que el psiquiatre pugui ser més efectiu en el rol que li correspon jugar actualment dins la xarxa de salut mental: – Delimitar quin és el nombre de pacients que pot portar un psiquiatre en la primària dels centres de salut mental per tal que no decaigui la qualitat. – Cal que les entitats productives de la xarxa facin anàlisis institucionals continuades per garantir la salut de l’organització. Ningú pot donar el que no té i si les organitzacions no són saludables no generaran salut. P Lluís Albaigès, president de la Secció Col·legial de Metges Psiquiatres
Secció Col·legial de Metges de Residències Geriatriques
El reconeixement professional de la medicina de Residències de Gent Gran
J
a fa uns anys que la Junta de la Secció Col·legial de Metges de Residències Geriàtriques, conjuntament amb la Junta de Govern del COMB, hem estat treballant per promoure el reconeixement professional dels metges d’aquest sector. En aquest sentit, cal recordar el conveni de col·laboració entre el COMB i el Departament de Benestar i Família, per tal d’actuar en la millora de la qualitat assistencial del sector i avançar en les ràtios per als metges. Així mateix, cal tenir present el Decret 176/2000 com a referent legislatiu en matèria de Funcionament de les Residències de Gent Gran, sobre els Perfils Professionals i la formació complementària corresponent. D’altra banda, l’aprovació tant de la Llei de promoció de l’autonomia per-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
sonal i atenció a les persones en situació de dependència (d’àmbit estatal) com la de Serveis Socials (d’àmbit català) haurà de comportar una revisió dels processos de registre i acreditació dels serveis, establiments i també dels professionals d’aquest sector. Òbviament, pel que fa als professionals, tot allò referit a la seva formació i qualificació haurà de ser cabdal. Així, cal emfasitzar la importància que té l’acreditació de la formació i de la capacitació per un organisme oficial, alhora que cal recordar el deure ètic i professional de tot metge pel seu desenvolupament professional continu. És en aquest sentit que el COMB vol estar en una primera línia i tenir interlocució amb les instàncies de l’Administració competents en aquesta matèria. Aquesta iniciativa ja compta amb el suport de la Secció Col·legial de Metges de Residències de Gent Gran, de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i de les coordinadores de Metges de Residències del Vallès i del Barcelonès. En aquest context, la Junta de Govern del COMB, amb la col·laboració de l’Oficina Tècnica d’Acreditació (OTA), va endegar l’any 2004 una iniciativa per reconèixer la capacitació de metges de sectors professionals amb insuficient regulació o cap (fins ara han sol·licitat l’acreditació prop de 1.000 metges de les Seccions Col·legials de Residències Geriàtriques, Medicina Pericial i Avaluadora, Medicina Estètica, Sinologia i Patologia Mamària, Acupuntura, Homeopatia, Medicina Naturista i Medicina de Salut Internacional). Aquest reconeixement es realitza a través del DIACAP (Diploma Acreditatiu de Capacitació). Els DIACAP els pot sol·licitar qualsevol metge de Catalunya a través del seu respectiu col·legi. Es publicarà el nom dels metges que obtinguin el Diploma al llistat de DIACAP que es publica periòdicament a la revista del COMB (Servei d’Informació Col·legial). Així mateix, es publica
V
Delegacions i seccions col·legials
informació col·legial
V
al web del COMB el llistat de metges acreditats dels DIACAP de l’Oficina Tècnica d’Acreditació. A més de la publicació del llistat de DIACAP als mitjans esmentats del COMB, volem comunicar-ho també a les empreses del sector de les Residències de Gent Gran, tot esperant que el DIACAP esdevingui tant un mèrit com un potencial requeriment. També es comunicarà a l’OMC. Per tot l’anteriorment exposat, t’encoratgem a sol·licitar el DIACAP en Medicina de Residències de Gent Gran i obtenir el reconeixement professional del teu sector. Per obtenir aquest Diploma has de seguir les instruccions que trobaràs a:http://www.comb.cat/cat/ formacio_treball/cec/acreditacio/ acreditacio_diplomes_acreditatius.asp, omplir el formulari de sol·licitud i adjuntar les fotocòpies dels certificats que hi esmenteu. Així mateix, es pot consultar la taula de barems de puntuació amb el requeriment per aconseguir-ho. Adjuntem la informació per emplenar i lliurar el formulari. Tot això ho heu de fer arribar a l’OTA del COMB (Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona, Tel. 935 678 888, ext. 1135). L’oficina està ubicada al semisoterrani i té accés pel C/ Vilana (e-mail: ota_ca@comb.cat); horari d’atenció al públic: els dilluns de 9 a 14 h i de 15 a 18 h. Creiem que aquest és un pas molt important per a la validació de la medicina de Residències de Gent Gran al terreny professional: garantir la qualitat dels metges que es dediquen a la medicina de Residències de Gent Gran vol dir promoure la qualitat dels tractaments que ofereixen als ciutadans. Des d’aquí volem agrair l’esforç i el treball de la Junta de Govern, de l’Oficina Tècnica d’Acreditació i de l’Assessoria Jurídica del COMB, que ens han donat el suport necessari per fer possible aquest nou avanç per al reconeixement professional de la
medicina de Residències de Gent Gran. P Josep Gasol i Lascorz, president de la Junta de la Secció Col·legial de Metges de Residències Geriàtriques.
Secció Col·legial de Metges Residents
Impacte de la reforma sobre la formació d’especialistes
E
ncara pendents de la resolució final del Departament de Salut en relació amb les mesures definitives que s’aplicaran per retallar la despesa sanitària ja s’han anunciat (obertament o tàcitament) algunes decisions que s’aplicaran en aquest període de xoc i que afectaran la formació de residents a Catalunya. Com a responsables de l’àrea de formació del COMB, conjuntament amb la secció MIR, creiem important donar la nostra opinió. Per concretar, volem destacar tres punts que ens preocupen: 1. Guàrdies. Des de l’àrea de Recursos Humans de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’insta les direccions mèdiques dels seus hospitals a establir progressivament un límit de 850 hores de guàrdia/any per a tots els metges residents. 2. Places acreditades. Des del Departament de Salut s’anuncia que en la propera convocatòria MIR s’haurà de reduir un 10% de les places acreditades i que se n’afavorirà la descentralització. 3. Oferta de treball. Les mesures incloses en la reforma fan perillar l’accés dels metges joves al sistema de treball.
Comentari al punt 1 És evident que aquestes mesures afectaran la formació d’especialistes a Catalunya. D’una banda, l’aprenentatge que suposa l’activitat urgent és molt important en totes les especiali-
tats, tant mèdiques com quirúrgiques o de serveis centrals. Podem assegurar que un percentatge molt important de la nostra competència professional pràctica s’adquireix en activitats que es realitzen preferentment durant les guàrdies. Saber atendre un pacient politraumatitzat o amb un infart agut de miocardi o intervenir-ne quirúrgicament un altre amb un abdomen agut o realitzar una tècnica invasiva urgent per imatge són alguns dels molts exemples de situacions reals de la pràctica que no són programables i, per tant, és imprescindible que el futur especialista adquireixi l’experiència durant les hores de guàrdia. Així ho recullen els programes de formació de totes les especialitats, que fixen un mínim de guàrdies/mes força per sobre del que l’ICS està proposant. Si aquestes mesures es fan realitat, l’atractiu per als futurs especialistes minvarà i escolliran centres que no apliquin aquesta reducció dràstica, el que establirà un greuge comparatiu indiscutible. Cal que es compleixin, a tot arreu, els programes formatius, assegurant el nombre mínim d’hores de guàrdia necessàries per a una formació de qualitat. Per altra banda, la disminució en la dotació d’adjunts està creant alguna situació de manca de tutorització i supervisió de residents, ja que no queda assegurada l’assumpció de responsabilitats de forma gradual i es posa l’estalvi per damunt del criteri formatiu. També cal considerar l’impacte que pot tenir sobre la formació dels estudiants de Medicina als hospitals docents. Volem defensar el manteniment del compliment de tots els dies de formació sense reduir-ne el nombre, la tutorització adequada i l’assumpció gradual de responsabilitats. Creiem que no hem d’acceptar que la reforma comporti uns especialistes pitjor formats i que, a més, es faci arbitràriament segons unitats docents.
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
47
V
Delegacions i seccions col·legials
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials
48
cessari per a la formació continuada i la recerca. Considerem inacceptable que es contempli la possibilitat de contractar metges que no participaran de les reunions d’equip ni de les sessions clíniques, perquè és contrari a l’esperit d’una pràctica clínica de qualitat i del sentit dels equips d’atenció clínica. És exigible una planificació més acurada, de manera que els MIR que es formen tinguin lloc al sistema. També cal demanar que es prenguin les decisions comptant amb els professionals, facilitant l’autogestió, disminuint la burocratització i, per damunt de tot, comptant amb el criteri clínic. El compromís per la formació de qualitat de les institucions sanitàries i universitàries de prestigi de Catalunya és històric i ha passat per molts moments difícils com l’actual. La resposta que s’ha donat, i ara també, ha de fer-se pensant en el futur del país. Per això aquesta crisi ha de servir, naturalment, per replantejar-se què podem fer millor pensant en aquest futur, però la inversió en formació de joves, futurs especialistes mèdics, és un valor que, com passa amb la pròpia salut, podria ser que només el valoréssim quan ens manqués. Creiem que no s’ha de permetre. P Maig 2011 Grup de Formació i Secció de Residents del COMB
Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària
La Secció anima els qui es dediquen a la sinologia a demanar el títol acreditatiu
D
es de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària, els volem recordar que al nostre Col·legi existeix l’OTA, o organisme de tramitació d’acreditacions, des de la qual
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
els metges especialistes que es dediquen a la sinologia poden demanar un títol acreditatiu. Volem donar les gràcies a tots els que ja el tenen o el tenen demanat. Ens agradaria animar els metges que es dediquen a la sinologia a demanar aquest títol acreditatiu que els certifica una dedicació. A més a més, els agrairíem que s’inscriguissin a la Secció Col·legial de Sinologia del COMB, que és gratuïta, i així estarien informats constantment dels esdeveniments. P Joan Janer, president de la Secció Col·legial de Sinologia
Delegació Comarcal del Berguedà
La ciutat de Berga acull la I Jornada d’Atenció Primària al món rural
M
és de 130 professionals van debatre i intercanviar les seves impressions en la I Jornada d’Atenció Primària al món rural, organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), la CAMFiC i la Societat Catalana de Pediatria. Maria Gassó, presidenta del Comitè Organitzador, va dir en la presentació que “aquesta primera jornada ha volgut ser un lloc per compartir experiències i coneixements entre els professionals dedicats a l’Atenció Primària al món rural i, per això, s’ha organitzat des d’un punt de vista més general”. Gassó va informar que l’any vinent es repetirà la jornada de debat. A l’acte també van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut; Juli Gendrau, alcalde de l’Ajuntament de Berga; Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà; Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària; Vicente Molina, president de la Societat Catalana de Pediatria, i Lurdes Alonso, presi-
V
V
Comentari al punt 2 Si la decisió de la reducció en l’acreditació de places s’aplica serà una demostració més del despropòsit que estem patint des de fa anys per una manca de planificació adequada en l’oferta/demanda de metges i d’especialistes. Les dades són evidents. Caldria preveure la necessitat futura d’especialistes tenint en compte les variable demogràfiques (jubilacions, baixes, canvis de territoris...) i la planificació i organització del sistema sanitari. Probablement amb la transferència de la gestió del sistema MIR la planificació seria més senzilla, però precisament per això hauríem de donar exemple de tenir les idees clares i aplicar-les amb coherència. L’aplicació en aquest moment de la descentralització és un contrasentit ja que, en moments en què es volen reduir despeses, el més raonable és concentrar, i no dispersar, estructures i esforços. A més si, finalment, s’acaba aplicant la troncalitat, l’estructura que comporta (unitats docents troncals, tutors troncals, etc.) serà molt més complexa i com més s’atomitzi pitjor. Una altra cosa és que parléssim d’unitats docents de territori on els metges residents de determinades especialitats estiguessin acollits per una institució territorial que, a l’igual que des del punt de vista assistencial, vetllés per la seva formació adequada en diferents centres del mateix territori. Però això no pot aplicar-se ara per ara. Comentari al punt 3 Els metges residents que acabin aquest any, que gaudeixen d’una excel·lent formació per a la qual han invertit deu anys d’estudi i treball formant-se a través d’un sistema de reconeguda qualitat, es troben en una situació, fa uns mesos inesperada, en què el sistema no és capaç d’oferirlos una sortida laboral. Els pocs contractes que s’ofereixen, a més de ser precaris, no contemplen el temps ne-
informació col·legial
I Jornada d’Atenció Primària al món rural celebrada a Berga.
V
denta del Comitè Científic de la Jornada i vicesecretària del COMB. Miquel Vilardell, en la conferència que va pronunciar sobre “L’ahir i avui del metge rural”, va recordar la figura del seu pare, metge a Borredà, com a exemple de metge rural, mostrant algunes imatges familiars de les eines que feien servir i del cavall amb què es movien. Vilardell també va analitzar com ha canviat la professió i les habilitats dels metges; què canvia entre la medicina del món rural i la del gran hospital. Així mateix, va tractar la política de personal, la capacitat autoorganitzativa i el sou del metge en aquest àmbit. Boi Ruiz va mostrar “la seva sorpresa positiva cap a les iniciatives de pediatria rural presentades”. El conseller de Salut va afirmar que “el model sanitari ha de passar una transició ràpida d’un model de gestió d’equipaments sanitaris i d’establiments sanitaris a un model de gestió clínica de serveis que treballen amb implements sanitaris i en un territori”. Boi Ruiz, en finalitzar la seva intervenció, va apel·lar als professionals com a eina per sortir de la situació de crisi. Els ponents que van participar en la Jornada van realitzar una detallada radiografia del món rural sanitari català, on es va analitzar el seu passat i les malalties que s’hi podien trobar, la situació actual i els reptes de futur, així com les possibles transformacions. Un dels temes que va interessar especialment als assistents va ser el paper de les TIC com a eina de comunicació entre professionals, ja que els equips
solen estar distanciats. La distància geogràfica va ser una altra de les preocupacions dels professionals quan es va debatre sobre la rotació dels residents al món rural. Es poden seguir les intervencions completes de la jornada a www.combtv.cat. P
Delegació Comarcal d’Osona
La Delegació d’Osona celebra la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià
L
a Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic va acollir, el passat 30 de setembre, els actes acadèmics-institucionals, que varen estar presidits per Boi Ruiz, conseller de Salut, qui va pronunciar la conferència magistral Un model sanitari de futur per a Catalunya, i per Miquel Vilardell, president del COMB; Josep Arimany, cin-
què tinent d’alcalde i adjunt a l’alcaldia; Josefina Autonell, nova presidenta de la Delegació d’Osona, i Jordi Montaña, Rector Magnífic de la Universitat de Vic. F. Xavier Clos, com a secretari del jurat dels premis Sanitat a Osona, va fer públics els resultats de la 29a convocatòria. En la categoria de Treballs Inèdits, dotats pel COMB, amb 4.500 euros, el treball guanyador va ser l’anomena’t Avaluació d’un programa de rehabilitació de la incontinència urinària, subscrit per: Josep Grau Galtés, Montserrat Espuña Pons, Pere Solé Pusó, Francesc Xavier Arrufat Nebot, Núria Arquimbau, Eduard Franquesa, Mercè Olivé, Gemma Falguera, Assumpta Colomer Llach i Pere Roura Poch. Josep Grau, en nom i representació de tot l’equip, va recollir el premi de mans de Miquel Vilardell. El treball anomenat, Prevalence and clinical impact of childhood trauma in patients with severe mental disorders, subscrit per: María José Álvarez Alonso, Pere Roura Poch, Anna Osés Rodríguez, Quintí Foguet Boreu, Judit Solà Munmany, Francesc Xavier Arrufat Nebot, i publicat a la revista The Journal Of Nervous And Mental Disease, volum 199, número 3, del mes de març de 2011, va ser el guanyador dels treballs publicats, premi que també dota el COMB amb 900 euros. María José Álvarez Alonso va recollir el premi de mans de Jordi Montaña.
V
Delegacions i seccions col·legials
1
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
49
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials
2
3
El premi per a treballs específics sobre el càncer va ser pel treball, Conitzacions, deu anys, subscrit per: Raimon Rovira Saperas, Teodoro Sinche Yupanqui, Vanesa Álvarez Torrecilla, Marta Villegas Masramon, María José Martínez Araque, Pere Roura Poch, Núria Maria Ros Rocher, Sandra Tudela Santos, Núria Grané Garcia, Imma Nicolás Perea, Assumpta Colomer Llach. Raimon Rovira Saperas va recollir el premi, 3000 euros, dotats per Osona Contra el Càncer, de mans de la seva presidenta, Montserrat Freixer. En acabar el lliurament de premis, F. Xavier Clos, va declarar oberta la 30a convocatòria, corresponent a l’any 2012. Jaume Portús, president de la FORES i del Consorci Hospitalari de Vic, va fer un breu parlament i va anunciar el projecte guanyador de la XII Beca Consultori Bayés en Ciències de la Salut. Va resultar premiat el projecte Cirurgia oncoplàstica i reparadora del càncer de mama,de Meritxell Medarde Ferrer, qui va recollir el premi de mans de Clàudia Bayés, gerent del Consultori Bayés. Després d’unes paraules de Jordi Montaña, Josep Arimany va anunciar, després de quatre legislatures com a president de la Junta Comarcal d’Osona, que passava el relleu a Josefina Autonell. Més tard, al Casino de Vic, va tenir lloc el sopar de germanor, on es van exposar les fotografies, pintures i dibuixos
6
50
4
del 8è Concurs de Fotografia i de Dibuix i Pintura, així com la ja clàssica exposició dels plafons retrospectius de la festa de Sant Cosme i Sant Damià, que comprenen des de 1988 fins a l’actualitat. En el seu decurs, i després de lliurar a l’equip de Sant Damià la copa de guanyador del partit de futbol, es va fer públic el nom de les obres guanyadores del 8è Concurs de fotografia i de pintura i dibuix. El jurat del concurs el formaren destacats membres de l’Escola d’Art i Superior de Disseny, de Vic. Gràcia Ferrer, com a secretària, va fer públic els guanyadors del concurs. En fotografia es va guardonar la sèrie de tres treballs Reflexos de la Llacuna, Reflexos de Barcelona i Reflexos de Vic d’Albert Altés Segura. En pintura, el treball premiat va ser Foc i cendra, de Constantí Serra Genís. En dibuix, el treball guanyador va ser Ngorongoro de Francesc Xavier Clos Busquets. P Delegació Comarcal d’Osona
12a Caminada del Dia Mundial del Cor 2011
E
l diumenge dia 25 de setembre, la Delegació d’Osona del COMB va tornar a organitzar la 12a Caminada Popular del Dia Mundial del Cor.
7 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
8
5
Com ja és tradició, va sortir de la plaça Major de Vic per acabar davant de l’Ajuntament de Malla. Un recorregut de només cinc quilòmetres, molt adient per a tothom, grans i petits, i més tenint en compte que l’Hospital de la Santa Creu hi posa la seva ambulància, que alhora fa de cotxe escombra, i que, a més dels metges que hi participen, hi ha tres infermeres per si s’hagués d’atendre algú i que prenen la pressió a tothom qui ho desitja. La caminada va ser iniciada per Josep Arimany, Josefina Autonell, F. Xavier Clos, F. Xavier Farrés, M. Àngels Casals, Gràcia Ferrer i el senyor Paxau, de l’Aula d’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona. A l’arribada a l’Ajuntament de Malla, es va repartir l’esmorzar gratuïtament a tothom, gràcies al finançament del COMB i de les altres entitats que donaven suport a l’acte. La caminada és un acte que s’inclou entre els molts que, a tot el món, promou la Federació Mundial del Cor, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des de la seva central a Ginebra. P 1. A la pàgina anterior d’esquerra a dreta: Josep Grau, guanyador en la categoria de treballs inèdits; Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra el càncer; Raimon Rovira, premiat treballs específics sobre el càncer; Josep Arimany, cinquè tinent d’alcalde i adjunt a l’alcadia; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic; Meritxell Medarde, guanyadora XIIà Beca Consultori Bayés; Clàudia Bayés, gerent Consultori Bayés; Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Portús, president de la FORES i del Consorci Hospitalari de Vic, en els actes de Sant Cosme i Sant Damià. 2. Josefina Autonell, presidenta de la Delegació d’Osona, i Albert Altes, guanyador del concurs de fotografia. 3. Josep Arimany i Constantí Serra, guanyador del premi de pintura. 4. Josep Arimany, Francesc Xavier Clos, guanyador del premi de dibuix, i Josefina Autonell. 5. Montserrat Freixer, Josefina Autonell, Josep Arimany, Xavier Clos, M. Àngels Casals i Gràcia Ferrer en la Caminada del dia mundial del cor. 6. 7. i 8. Premi de fotografia , Reflexos de Barcelona, Reflexos de la llacuna i Reflexos de Barcelona.
informació col·legial
En record de...
Joan Manel Salmerón i Bargo
L
a mort del doctor Salmerón, ocorreguda molt prematurament, als 51 anys d’edat, i precedida per una malaltia molt dolorosa que mai li va fer perdre l’ànim i la serenitat, ens permet adonar-nos que hi ha persones que passen per aquest món fent el bé i demanant molt poc a canvi. En Joan Manel Salmerón ha estat una d’aquestes persones, estimada pels seus malalts i els seus companys i respectada i valorada per directius i gestors, per ser amable, ponderat, equànime, pacífic, alhora que educadament tenaç en la defensa del que creia just, i un honrat negociador. Persona de caràcter obert, era apreciat tant pels seus col·legues, amb els qual mai establia competència, com per les infermeres i auxiliars amb les quals treballava en un pla d’igualtat. Sempre disponible amb un somriure d’afecte quan un malalt li demanava ajuda, a qualsevol hora i en qualsevol lloc, sempre a punt per participar en projectes de caràcter col·lectiu, encara que li portessin feina i li ocupessin el temps lliure. En Joan Manel era un excel·lent metge, que va demostrar la seva competència en el terreny assistencial i en el de la recerca, i també en el de la gestió i en el de la bioètica. Un home polivalent que aportava idees creatives en tots els llocs, que exposava de manera ordenada, amb una veu clara i profunda, de radiofonista, com li deien els companys, i generava confiança en els oients. Va entrar de resident al Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic l’any 1985, i aviat es va fer notar pel seu carisma i la seva credibilitat. El seu pas per la Unitat de Cures Intensives de malalts hepàtics greus (UCIHI), amb els doctors Terés i Mas, li va despertar en la seva etapa formativa una vocació d’intensivista, que va determinar que es quedés de metge adjunt a la UCIH, càrrec que va compatibilitzar amb la funció d’hepatòleg general, responsable d’una part dels malalts
atesos en règim ambulatori. Jo vaig heretar, quan va deixar la responsabilitat assistencial, un gran nombre de malalts que ell visitava a la Consulta Externa d’Hepatologia i vaig constatar com estaven de ben fetes les seves histories clíniques i com era d’encertat el seu raonament diagnòstic. Els seus malalts em manifestaven, al principi de visitar-los jo, el seu afecte pel doctor que els atenia tan bé i que els havia deixat. Essent un metge adjunt de l’hospital va ser elegit per dirigir l’Associació Professional del Comitè de Delegats Mèdics del Clínic i en funció d’aquest càrrec es va convertir en l’ideòleg i l’impulsor del projecte de carrera professional dels metges de l’hospital, i el redactor fonamental del reglament que regulava la promoció professional dins de l’hospital. En Joan Manel va deixar de fer de metge hepatòleg assistencial quan va passar a adjunt a la gerència. Crec que li van oferir aquest càrrec després d’haver comprovat en la mesa de negociació dels convenis dels metges de l’hospital el tarannà amable, pacient i alhora de ferm negociador que va exhibir quan era el representant de l’Associació Professional del Clínic i que era el que havia formulat un pro-
jecte de carrera professional bo per als metges i bo per a la direcció. La darrera activitat d’en Joan Manel ha estat dirigir en els darrers anys de la seva vida el Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic. No va ser un encàrrec fàcil, ni un camí de roses. Malgrat les dificultats va fer una feina notable, modernitzant les urgències del Clínic, i racionalitzant l’organització del treball. Aquesta va ser una feina que li causava tensió, encara que no se li notés quan parlaves amb ell, perquè per arreglar el servei d’Urgències fan falta més coses que la creativitat, dedicació i intel·ligència que hi podia posar en Joan Manel. El doctor Salmerón va transcendir de l’Hospital Clínic. El seu prestigi com a pare de la carrera professional del Clínic feia que metges d’altres hospitals i altres organitzacions mèdiques li demanessin ajuda, cosa que ell donava amb la generositat que el caracteritzava. Era, a més, una peça essencial en totes les activitats que s’organitzaven al Col·legi de Metges relacionades amb la professió, reunions, comissions, grups de treball i altres. Va adquirir tant de prestigi entre els companys que se li va demanar que formés part de la Comissió Deontològica del Col·legi, a la qual ha estat vinculat fins a la seva mort. En aquest breu repàs biogràfic hem d’esmentar també el seu esperit familiar. La seva dona, la Maria, ha estat un suport exemplar d’en Joan Manel al llarg de tota la seva vida i molt especialment en aquesta dramàtica etapa final. T’enyorarem Joan Manel i et recordarem somrient com sempre. Seguiràs estant present en nosaltres. P Miquel Bruguera i Cortada
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
51
informació col·legial
Primera edició de la CIM-10
L
a família de les classificacions de malalties publicades en català ha crescut recentment amb l’edició de la Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut, 10a revisió (CIM-10). Aquesta obra és la versió catalana de la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, Tenth Revision (ICD-10), elaborada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Catalunya la CIM-10 s’utilitza principalment per a codificar les causes de mort i les malalties i els problemes relacionats amb la salut que es tracten en l’àmbit de l’atenció primària, les urgències extrahospitalàries i la salut laboral, entre d’altres. Aquesta primera edició en català conté totes les actualitzacions aprovades per l’OMS que han entrat en vigor entre el 1998 i el 2008. La ICD-10 consta de tres volums: el primer volum recull la llista tabular, el segon és el manual d’instruccions de l’obra, i el tercer conté l’índex alfabètic i la taula de fàrmacs i substàncies químiques. Aquesta obra s’ha traduït a gairebé quaranta llengües d’arreu del món, entre les quals hi ha alguns dels idiomes oficials de l’OMS, com el castellà1 o el francès. Quant a la versió catalana, és fruit de la col·laboració entre el Centre de Terminologia TERMCAT, el Servei Català de la Salut, el Departament de Salut i l’Institut d’Estadística de Catalunya. La col·laboració entre el TERMCAT, el Servei Català de la Salut i el Departament de Salut en classificacions de malalties es va iniciar el 2006 amb motiu de l’elaboració de la 6a edició de la CIM-9-MC i la revisió terminològica que es va dur a terme aleshores, i va continuar amb la traducció de successives edicions de la CIM-9-MC2, concretament la 7a i la 8a edició (en curs d’elaboració). 52
En la traducció de la ICD-10, com en ocasions anteriors i seguint la metodologia habitual del TERMCAT, l’equip de traducció ha tingut un caràcter marcadament multidisciplinari: n’han format part traductors i terminòlegs del TERMCAT, experts en codificació de mortalitat i tècnics del Servei Català de la Salut i documentalistes mèdics de la Societat Catalana de Documentació Mèdica, societat de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Cal remarcar que, com en l’elaboració de qualsevol producte especialitzat, l’assessorament d’aquests experts és essencial per a garantir l’adequació terminològica del producte final. Quant al procés de traducció pròpiament dit, s’han pres com a referència les especificacions de la Norma UNEEN 15038:2006 Serveis de traducció. Requisits per a la prestació del servei. En conseqüència, en la traducció al català, a banda dels especialistes de l’àmbit, hi han intervingut traductors i revisors, els quals han utilitzat el material i el coneixement adquirit en l’elaboració de les edicions anteriors de la CIM-9-MC. Així, s’ha explotat la memòria de traducció3 obtinguda en les traduccions anteriors, cosa que ha permès garantir la coherència i l’homogeneïtat terminològica al llarg de tota l’obra i també en relació amb les altres classificacions internacionals de malalties publicades en català. Igualment, s’han seguit els criteris fixats pel Consell Supervisor4 del TERMCAT sobre la denominació d’enzims i de malalties parasitàries. La versió catalana de la CIM-10, publicada en format PDF, es pot descarregar de l’apartat “Terminologia Oberta” del TERMCAT (veg. el requadre), així com del web del Canal Salut5, el del Departament de Salut6 i el del Servei Català de la Salut7. Elisabeth Casademont; Maria Cortés, i M. Antònia Julià TERMCAT
Notes 1
La versió castellana oficial ha estat elaborada per l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) i duu per títol Clasificación estadística internacional de enfermedades y problemas relacionados con la salud, décima revisión (CIE-10). 2 Si voleu ampliar aquesta informació, podeu consultar els consultoris terminològics publicats en els núm. 124, 125 i 127. 3 Una memòria de traducció és una base de dades que conté parells d’unitats de traducció en dues llengües, la qual es pot
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
consultar, ampliar i modificar i reutilitzar en traduccions posteriors. 4 El Consell Supervisor, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans, especialistes dels principals àmbits del coneixement i membres del TERMCAT, és l’organisme que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana. 5 Canal Salut: http://canalsalut.gencat.cat/ 6 Departament de Salut: http://www.gencat.cat/salut/ 7 Servei Català de la Salut: http://www.gencat.cat/catsalut/.
Terminologia oberta El web del TERMCAT inclou un nou apartat de descàrrega de repertoris terminològics procedents de treballs de recerca duts a terme pel Centre. Es tracta del servei Terminologia Oberta, que actualment permet consultar 73 repertoris, entre els quals n’hi ha 16 que són específicament de l’àmbit de les ciències de la salut. La descàrrega s’ofereix sota llicències Creative Commons en formats diversos: XML, que presenta el contingut complet de les fitxes etiquetat i permet estructurar les dades segons convingui i exportar-les a qualsevol format; HTML, en què el contingut no té definicions però pot ser exportat en cel·les a full de càlcul; i el servei “PDF a la carta”, des del qual els usuaris registrats poden configurar llistats personalitzats. Aquest servei s’anirà ampliant i actualitzant amb els nous reculls dels diversos àmbits que el TERMCAT publiqui. Actualment, hi ha disponibles diversos repertoris, com ara: • CIM-10 (Volum 1. Llista tabular) • CIM-10 (Volum 2. Manual d’instruccions) • CIM-10 (Volum 3. Índex alfabètic) • CIM-9-MC, 7a edició • Denominació comuna dels enzims (criteri) • Denominació de malalties parasitàries (criteri) • Infermeria • Lesions esportives • Neoloteca (amb neologismes de l’àrea temàtica Ciències de la salut) • Psiquiatria • Sinologia Els repertoris es poden seleccionar a partir del títol, l’àmbit temàtic, la data d’actualització i el format de descàrrega.
informació col·legial
Ajuts socials i econòmics del COMB Arriba al nostre Programa de Protecció Social la sol·licitud d’un metge, en exercici professional, i la seva esposa, també en actiu, encara que no és metgessa, per tal de rebre una valoració i orientació a l’objecte de sol·licitar ajuts socials en benefici del seu fill de 4 anys. El doctor indica que el seu fill té una malaltia neurològica i necessita atencions especials. Van sol·licitar la valoració de la Llei de la dependència i, fa aproximadament un mes, han rebut la resolució per part de l’Administració pública amb el grau i nivell de dependència màxims. Disposen d’una cuidadora professional durant tot el dia, que atén les necessitats especials del seu fill. Les atencions al menor requereixen un gran esforç econòmic per part de la família. L’esposa està exercint activitat laboral a mitja jornada, per tal de poder atendre les grans necessitats del seu fill juntament amb la cuidadora professional. Des de Treball Social es fa una important tasca de suport i contenció a la parella, i l’esposa troba un espai per poder manifestar la seva angoixa davant aquesta situació familiar. Des de l’Administració pública encara no s’ha establert quin tipus de suport social públic rebrà aquesta família en benefici del seu fill. S’orienta a sol·licitar l’ajut econòmic puntual per tal de poder disposar de suport per contractar de forma puntual un altre cuidador professional perquè la mare pugui trobar espais de descàrrega en les atencions al seu fill. Es facilita una llista d’empreses que ofereixen aquest servei professional amb unes condicions especials per a metges col·legiats i llurs famílies. Es continua explorant la situació familiar i es troba que la sogra del doctor està en tractament oncològic posterior a una cirurgia de carcinoma de colon. Es facilita a l’esposa del doctor la possibilitat de poder accedir a suport psicològic en relació amb aquest procés. S’ofereix, així mateix, contacte i seguiment social a la família. Pilar López i Burgos Treballadora social i mediadora en resolució del conflicte Programa de Protecció Social Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Si vosaltres o algun familiar directe vostre patiu una situació que posi en qüestió la vostra autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut o socials, podeu posar-vos en contacte amb el Programa de Protecció Social: Atenció directa a les oficines del COMB en hores convingudes. Telèfon informatiu: 935 678 894 Correu electrònic: proteccio-social@comb.cat
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
53
informació col·legial
UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat
Polígraf emprat per a l'estudi del pols i altres funcions circulatòries. Es tracta d'un instrument que no aconseguí arribar més enllà dels laboratoris de fisiologia, malgrat els intents a finals del segle XIX i principis del segle XX de popularitzar aquests objectes entre els metges generals. Sense marca de fàbrica. MHMC-2678.
E
Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran i Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Dr. Francesc Cardellach i López • Dr. Carles Hervàs i Puyal • Dr. Modest García i Moll • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinadors de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Sara Fajula, arxivera del COMB
l recull estadístic de 1926 de l’Hospital Clínic de Barcelona consignava que al llarg de l’any s’havien efectuat un total de vuit electrocardiogrames al servei clínic de l’Institut de Fisiologia dirigit pel metge August Pi i Sunyer. Malgrat el caràcter d’aquest fet, en conjunt, els principals hospitals de la ciutat, encapçalats per l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i pel mateix Hospital Clínic, participaven de ple en la transformació de les pràctiques clíniques i de la nova relació metge-malalt que s’estava produint en l’espai hospitalari. L’hospital esdevenia aleshores l’eix vertebrador de la nova medicina. Els pacients que entraren en aquells grans hospitals al llarg del primer terç del segle XX foren sotmesos, cada cop de manera més freqüent, a una gran quantitat de proves diagnòstiques, com ara anàlisis químiques d’orina i de femta, del quimisme gàstric, anàlisis bacteriològiques i serològiques de la sang i d’altres fluids corporals, anàlisis histològiques, determinacions del metabolisme basal, radioscòpies, radiografies, fotografies, etc. L’examen electrocardiogràfic fou un procediment que requerí un dilatat espai de temps per tal de formar part de l’activitat clínica quotidiana dels metges catalans. A Barcelona, els metges August Pi i Sunyer i Jesús M. Bellido i Golferichs, ànimes de l’escola biològica catalana, van publicar resultats sobre experimentació fisiològica fonamentada en pràctiques electrocardiogràfiques des del 1913. El mateix any 1926, el metge del Clínic, doctor Cristi-
an Cortès, publicava a les “Monografies Mèdiques” impulsades pel doctor Jaume Aiguader, un treball de popularització, adreçat als metges clínics catalans, sobre l’electrocardiografia en el diagnòstic de les malalties del cor. Al text es planyia de l’acollida tan poc cordial d’aquest procediment per part del metge internista, així com de l’estès desprestigi concedit aleshores a procediments que no foren confiats als propis sentits corporals. Una queixa que tornaria a formular en la reedició augmentada d’aquest volum l’any 1935. De fet, en aquesta mateixa col·lecció, el metge de la Santa Creu, doctor Francesc Estapé, publicava el 1928 un llibre sobre el diagnòstic de les arítmies en la pràctica mèdica general sense el concurs de mètodes gràfics. El metge Estapé era un bon coneixedor d’aquestes mètodes, però considerava que el metge pràctic, general, inexpert en l’àmbit de la nova cardiologia que s’esdevenia, no estava obligat a transformar la seva pràctica, a invertir en la compra de nous aparells, a formar-se en l’ús i comprensió dels instruments de registre gràfic. Així, en aquest període s’assistia a l’eclosió, sovint conflictiva, d’alguns aspectes fonamentals i definidors de la medicina especialitzada contemporània: les dificultats per generar i difondre nou coneixement i noves pràctiques mèdiques, la constitució d’especialitats mèdiques, com ara la cardiologia, i la separació de les esferes entre els anomenats metge general o pràctic i el metge expert o especialista. P
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
55
informació col·legial
NOTÍCIES DEL MUSEU
E
n els darrers mesos, el Museu ha vist com alguns dels projectes en què participa han fructificat en resultats que es detallen en aquestes línies. El passat mes de juny, el doctor Miquel Bruguera, president del Patronat de la Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, participà en la inauguració, al costat d’Eusebi Casanelles, director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), i del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, de l’exposició “El cos humà. Com sóc jo”. Una exposició realitzada de manera conjunta entre el MNACTEC i el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC). L’exposició està adreçada sobretot a estudiants de totes les edats, així com al públic familiar. Aquesta està centrada en la presentació de diversos mòduls interactius que expliquen de manera lúdica diverses característiques de l’anatomia i la fisiologia humanes. Els mòduls estan envoltats per un perímetre d’artefactes procedents del MHMC que reforcen les idees i els missatges expressats a la part central. Es tracta d’una exposició creada amb un caràcter permanent i l’execució de la qual ha cercat omplir el buit que existia a Catalunya en matèria d’exhibicions divulgatives de caràcter mèdic. El MHMC desenvolupa aquest tipus d’iniciatives expositives com a estratègia de difusió davant les dificultats d’exhibir la col·lecció en una seu prò-
1
pia. Així, a banda de les exposicions que el MHMC executa i produeix per al COMB, la nova exposició al MNACTEC constitueix un primer resultat de la bona entesa entre aquestes institucions. En aquest moment, des del MHMC també es treballa en el desenvolupament d’una exposició sobre el cor humà, que compta amb el suport del MNACTEC i la col·laboració de “The Bakken”, un extraordinari museu situat a Minneapolis (EUA) i dedicat de manera específica a la comprensió i el paper de l’electricitat en la vida i en la societat. El MHMC també desenvolupa aquesta estratègia amb una altra institució, com és l’Espai del Metge i la Salut Rural del Museu de Sant Feliu de Guíxols. Des de l’any 2006 el MHMC treballa en un projecte de rescat i estudi sobre “Els metges catalans a l’exili”. Aquest esforç ha donat lloc a un gran conjunt de resultats, entre els quals convé recordar l’exposició itinerant
des del 2007 –ja compta amb 13 edicions– i un útil i complet lloc web –www.metgesalexili.cat–. Altres accions han culminat en la publicació recent de diversos llibres, entre els quals convé destacar l’edició francesa publicada per Loubatières de Portet-sur-Garonne i coordinada per Àlvar Martínez Vidal L’hôpital Varsovie: exil, médecine et résistance (1944-1950). L’edició catalana d’aquesta llibre es publicà el 2010 per l’editorial Afers, de Catarroja. A més, aquesta primavera ha aparegut també el llibre Medicina, guerra i exili. Una generació destruïda per la guerra, coordinat per Alfons Zarzoso i Àlvar Martínez Vidal i publicat a la col·lecció de llibres impulsada a Barcelona per la Residència d’Investigadors. Aquest llibre constitueix una notable aportació sobre un tema que no havia rebut suficient atenció per part de la historiografia catalana. P
1. Cartell anunciador de l'exposició El cos humà. 2. i 3. Portades dels llibres impulsats des del MHMC en el marc del projecte "Els metges catalans a l'exili".
Anunci de Recollida de Donacions El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat 2
56
3 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
petits anuncis
petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Es necessiten especialistes Per compartir despatx. Situació: Barri del Clot. Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg.) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ: Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Installacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Lloguer de despatxos Situació: Situat a la Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament, ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei de neteja etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688 Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica, disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. E-mail: zonamedica@zonamedica.es
Consultori o oficina Via Augusta, 110 m2. Envans de totxana abatibles segons conveniència, 8,3x4,6/6x5,3/5,3x4/ 4x3,7/2,7x3,7/5,6x3,3/3,9x3. Recepció. Administració. 2 lavabos. Gran biblioteca de fusta. Façana gran finestral. Força corrent. INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424 Lloguer despatxos Situació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638 Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869 Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de Secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700 Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716 Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047 Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040
Es lloguen consultes en centre mèdic en planta baixa Situació: BADALONA. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer del Mar. 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’otorino. INFORMACIÓ: Tel. 610 734 827 Es lloga centre mèdic en planta baixa Situació: BADALONA. Sencer o només una consulta. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer del Mar. 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL. INFORMACIÓ: Tel. 610 734 827 Lloguer dos despatxos Situació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398 Centre de Negocis Agenda Situació: Muntaner, 121, 1r 1a. 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Atenció personalitzada amb recepcionista. Centre al costat Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores-dia-mes. Web del centre: www.centrodenegociosagenda.com INFORMACIÓ: Tel. 934 880 606. E-mail: ofibarna@arrakis.es Bonanova Institut Mèdic Centre ubicat a l’antiga Clínica Dexeus disposa de diversos despatxos completament equipats al preu de 12 euros / m2. INFORMACIÓ: E-mail: info@bonanovainstitut medic.com Grup de neuròlegs amb centre mèdic a Passeig Bonanova Busca incorporar psicòlegs, psiquiatres, geriatres, internistes, vasculars... i altres especialitats afins per integrar-se en grup i compartir despeses. Organitzats per mòduls. INFORMACIÓ: Tel. 934 184 748 Despatxos individuals i moblats per a consulta Ideal per a psiquiatres. Zona Eixample-Gràcia. Edifici lluminós i ben comunicat. Sala d’espera, aire condicionat, calefacció, wifi, neteja, ascensor. De 100 a 310 euros (preus segons ús). Possibilitat de compartir. INFORMACIÓ: M. Rosa. Tels. 932 135 848 / 651 829 221. E-mail: mrfalguera@yahoo.es
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
57
petits anuncis
Locals en lloguer Situació: Carrer Casp. Planta baixa i entresòl. 686 m2, unit amb escala i muntacàrregues amb primera planta de 253 m2. Possibilitat de separar-ho. Idoni per a consultori, laboratori o terapeuta. INFORMACIÓ: Tel. 933 010 490 Clinica situada a Granollers lloga despatxos Per a diferents especialitats (dermatologia, ginecologia, endocrinologia, etc.) Inclou servei de secretaria, agenda, atenció telefònica, neteja. Horaris i preus a convenir. INFORMACIÓ: Dr. Waez de 8,30 a 14,30 h. Tel. 938 613 975. E-mail: info@admedicos.com Ofereixo local de 178 m2 Situació: Zona Fabra i Puig. Disposa de sala d’espera, recepció i administració amb mampares vidrades, 5 despatxos individuals d’obra i una habitació d’uns 30 m2 amb finestra i porta vidrada que comunica a un pati exterior amb traster. Disposa de 3 lavabos complets. INFORMACIÓ: Tel. 933 529 846. E-mail: aviyona34@yahoo.com Consulta mèdica a Barcelona ciutat ofereix despatxos de lloguer per mòduls Els despatxos estan equipats i climatitzats. Disposem de recepció amb secretària per a la gestió de les agendes, sala d’espera, telèfon i ADSL wifi. Zona de Sant Gervasi, prop de Pl. Molina. INFORMACIÓ: Lourdes. Tel. 934 144 997. Email: Vegeu fotografies a www.consulta.arrakis.es Es lloga consulta mèdica 200 euros Mòdul de matí o tarda en Centre Mèdic Homeopàtic ATANOR situat a Av. Diagonal cantonada Pau Claris. INFORMACIÓ: Tels. 934 159 559 / 934 160 787 Consultes externes a Policlínica Barcelona Oferta; mitjançant concessions. Inclou: suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals i visites. INFORMACIÓ: Tel. 934 161 616. E-mail: info@consultorisvallirana.com Es lloguen despatxos en Centre Mèdic i Psicològic Zona cèntrica, molt ben comunicada. Roger de Llúria-Còrsega. Serveis inclosos: secretària, sala d’espera, aire condicionat, calefacció, neteja. INFORMACIÓ: Tel. 932 379 239 Es lloga centre mèdic Situació: BADALONA. Al mateix centre de Badalona. A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf, RX, microscopi d’otorino. INFORMACIÓ: Tel. 610 734 827
58
Comparteixo despatx molt econòmic Adequat per a tot tipus de teràpies, molt ben comunicat. Parades de metro, tramvia, taxis, autobusos. Al costat del Corte Inglés de la Diagonal. INFORMACIÓ: Sr. Medina. Tel. 678 451 361 Es lloga local de 70 m2 A la plaça Prat de la Riba, entrada per Gran Via Carles III i carrer Numància (edifici Núñez & Navarro). A prop de la Clínica Corachan. Vigilància 24 hores. INFORMACIÓ: Tels. 932 036 540 / 607 230 946 Llogo despatx mèdic De psiquiatre a metge. Despatx moblat d’alta qualitat (possibilitat sense mobles), aire condicionat, calefacció, amb tres habitacions i bany complet. Via Augusta 134 (al costat de plaça Molina). Molt tranquil. Es donen i es demanen referències. Preu: Preu a convenir INFORMACIÓ: Dra. Maria Rosario Garcia Verde. Tel. 619 649 829 Es lloga per a centre mèdic o consulta Entresòl a Muntaner-Mitre de 360 m2, tot exterior, amb possibilitat de divisió i pàrquing de 500 m2 al mateix edifici. INFORMACIÓ: Tel. 600 531 362 Venda o lloguer Local de 60 m2 a Badalona per a consulta mèdica. Av. Martí i Pujol, núm. 301, escala 9, local 2. INFORMACIÓ: M.ª Luisa Esponera. Tel. 615 141 269 Despatx mèdic o oficina a Sant Cugat Pis de 110 m2 que dóna a la plaça dels quatre cantons. Consta de recepció, dues sales d’espera, office, despatx, sala d’exploracions, magatzem i dos WC. Falta l’utillatge propi de l’especialitat. Pàrquing públic a 15 m. Preu: 500 euros al mes INFORMACIÓ: Enric. Tel. 660 908 931 (deixeu missatge a la bústia amb nom i telèfon). Pis de 190 m2 apte per a consulta mèdica Situació: Muntaner, 248. Divisible en dues parts. En perfecte estat. Calefacció central. Conserge. INFORMACIÓ: Tels. 932 048 438 (matins) / 699 976 514 Lloguer despatxos mèdics per estrenar Situació: Calvet, 30-Diagonal-Francesc Macià, Barcelona. Decoració de luxe, completament equipats, a punt per treballar, amb tots els serveis, recepció trucades, A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques. INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797 Despatx mèdic en lloguer Situació: Diagonal, 351, 1r 2a. Davant Casa de les Punxes. Completament equipat amb servei de recepció, aire condicionat. Matí i tarda. INFORMACIÓ: Dr. Cots. Tel. 934 590 076
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
Consultori mèdic situat a Balmes Entre Travessera de Gràcia i Diagonal (Barcelona), totalment equipat i en funcionament, interessa contactar amb un professional que vulgui compartir un despatx-consulta a temps parcial. INFORMACIÓ: M.ª Carmen en horari comercial. Tel. 615 265 111 Consultori mèdic per compartir Situació: Centro Médico Teknon. Totalment equipat i amb tots els mitjans de suport inclosos. Es disposa d’alguns mòduls de matí/tarda o també la possibilitat del dia complet. Hàbil per a diverses especialitats. INFORMACIÓ: Tel. 606 386 369 Despatxos d’alt nivell amb tots els serveis Es lloguen per mòduls de matí, tarda o dia complet, de dilluns a divendres. Situació Balmes-Aragó. Cabines equipades amb taula i cadires de despatx, llitera i rentamans. Aire condicionat, recepció, sala d’espera, servei i vestuari. INFORMACIÓ: Tel. 667 767 492 Es lloga despatx mèdic Situació: Diagonal-Francesc Macià. Clínica d’alt nivell lloga despatx totalment equipat per mòduls de matins o tardes. Confortable, amb telefonia i informàtica. Molt bona situació a peu de carrer. Recepció i confortables sales d’espera amb serveis, aire condicionat i recepcionista amb agenda mèdica. Preu interessant. INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 625 355 958 Es lloga despatx mèdic de luxe Situació: Terrassa. Davant de l’Ajuntament. Despatx de 35 m2 en centre mèdic de 110 m2, tot lliure 4 dies per setmana, amb secretaria, atenció telefònica, ADSL, totes les comoditats i alt nivell, per mòduls, molt bon preu INFORMACIÓ: Míriam. Tel. 609 348 250. Email: humet.asesora@gmail.com Centre mèdic lloga despatxos moblats en zona cèntrica Carrer València amb Casanova. Totalment equipats: aire condicionat, calefacció, ADSL, sala d’espera, secretària, etc. INFORMACIÓ: Tels. 934 511 636 / 934 535 808 Entresòl d’oficines amb molta imatge Ideal per a consulta mèdica. Finestrals al carrer (possibilitat de rètol). Acabats d’alta qualitat. 11 despatxos, 2 banys, cuina. 275 m2. Venda o lloguer. Zona Sagrada Família. Directe propietat. INFORMACIÓ: Tel. 666 490 493 Llogo despatxos per a consulta mèdica Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688
petits anuncis
Diversos Boomerang-secretaria telefònica Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 euros al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des d’1,50 euros/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 Abonaments al Liceu Es cedeixen dos seients per a tota la temporada 2011-2012 o funcions soltes a preu de taquilla. Molt ben situats a la part central, al segon pis. INFORMACIÓ: Tel. 639 774 367 Disseny personalitzat de pàgines web Preus econòmics INFORMACIÓ: Tel. 607 194 865 S’ofereix com a cangur Filla de metge, 19 anys, estudiant 2n de Magisteri a la Universitat Blanquerna (pràctiques amb nens del barri) INFORMACIÓ: Tel. 670 907 939 (de 20 h a 21h del vespre). E-mail: noralopezsoley@gmail.com Es lloga sala de conferències Situació: Diagonal-Francesc Macià. Clínica d’alt nivell lloga sala de conferències totalment equipada per fer cursos, conferències i convencions. Totalment equipada i capacitat màxima de 20 a 25 assistents. Preu interessant. INFORMACIÓ: Pilar. Tel. 625 355 958
Habitatge Llogo 2 pisos a Budapest, cèntrics, lluminosos, silenciosos. Situació: Budapest. 2 habitacions cuina i bany. Al costat del tramvia i metro. Un al costat de l’escola de música més important d’Hongria. El 2n al costat del Danubi, el Parlament i el Pont de Margarita. Prop zona universitària. Lloguer per any escolar o per dies de vacances. INFORMACIÓ: Xose. Tel. 686 401 090. Email: xose1954@yahoo.es Cerdanya (Osseja). Dúplex quasi nou (3 anys). 120 m2 A 3 vents. Espaiós. 3 habitacions (possible 4), menjador amb llar de foc. 2 banys. Pàrquing i traster gran (12 m2). Terrassa amb excel·lents vistes a la Cerdanya. Gran zona comunitària amb piscina. Ideal per a famílies amb nens. Preu: 275.000 euros INFORMACIÓ: Tel. 619 051 500
Es lloga pis moblat de 110 m2 Situació: Bailèn-Còrsega. Zona ben comunicada. Acabat de pintar, exterior i molt assolellat (3 balcons al carrer Bailèn 194), 3 hab (suite), 1 despatx i 1 bany. Gran menjador i sala d’estar amb sortida al balcó. Cuina completament equipada (electrodomèstics nous). Aire condicionat, calefacció, veles i ascensor. INFORMACIÓ: Tel. 663 990 355 Es ven pis per a consultori mèdic Situació: Davant del nou Hospital de Sant Pau. 76 m2, un pis per planta, ascensor, 4t real, exterior, orientació Tarragona, lluminós, 3 habitacions. A punt per fer servir. Metro L4 i pròxima L9. Lloguer amb opció de compra. Preu: 275.000 euros INFORMACIÓ: Joan Carles. Tels. 675 469 011 / 934 364 198 Es ven pis a zona alta Sant Gervasi-Mercat Galvany De 154 m2 útils + terrassa + plaça de pàrquing al mateix edifici. Façana mar, tot exterior, 5a planta. Tracte directe amb el propietari sense intermediari. INFORMACIÓ: Sr. Gassó. Tels. 637 506 919 / 932 016 293 Pis de 190 m2 apte per a consulta mèdica Situació: Muntaner, 248. Divisible en dues parts. En perfecte estat. Calefacció central. Conserge. INFORMACIÓ: Tel. 932 048 438 (matins) / 699 976 514 Llogo apartament Situació: A prop Pl. Lesseps. Un dormitori, sala, bany, cuina i gran terrassa. Preu: 550 euros INFORMACIÓ: Tel. 607 886 188 Llogo pis Situació: A prop Pl. Lesseps. 4 habitacions, menjador, cuina i bany. Preu: 700 euros INFORMACIÓ: Tel. 607 886 188
Treball Infermera instrumentista quirúrgica amb 14 anys d’experiència (artroscòpia, vascular, COT, etc.). Gran capacitat de treball. Sistemàtica, ordenada i responsable. Excel·lent predisposició per assolir nous reptes. Estic en actiu. Disposo de matins/tardes lliures. INFORMACIÓ: Cristina Sans. Tel. 607 881 255. E-mail: jomeless2002@yahoo.es Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742
S’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica senyora de 45 anys s’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà INFORMACIÓ: Marta Domínguez Palicio. Tels. 649 547 253 / 93 451 51 92 S’ofereix senyora de 54 anys per treballar en consultori mèdic, clínica o similar. Experiència en consulta i altres tasques administratives. Ordinador nivell d’usuari, català i castellà. Disponibilitat horària matins. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Assumpció Ferri. Tels. 932 198 026 / 659 463 765. E-mail: asunferri@telefonica.net S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780 S’ofereix administrativa per a consulta mèdica administrativa amb perfecte domini de l’àngles i experiència en consultes mèdiques. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Anna Vila. Tel. 934 160 154 S’ofereix esteticista amb més de 23 anys d’experiència per treballar amb equip mèdic d’estètica per fer tractaments postoperatoris i treballar amb noves teconologies a Barcelona o província. Experiència en centre mèdic fent tractaments estètics amb aparatologia, a la Clínica Dexeus. INFORMACIÓ: Roser. Tel. 617 446 394 Psicòloga amb nou anys d’exercici en un hospital i 10 anys d’experiència com a secretària en un Centre d’Atenció Precoç (CDIAP), que és el treball actual, busco feina tres tardes a la setmana. Coneixements d’anglès. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Isabel Suriol. Tel. 678 632 038 (preferentment tardes) / 93 417 00 83(contestador) S’ofereix senyora de 52 anys amb experiència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar com a recepcionista, telefonista o auxiliar administrativa. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Carme. Tels. 932 850 801 / 696 463 520
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
59
petits anuncis
S’ofereix persona per treballar en consulta Matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell C. Tècnic en administració i auxiliar de diplomat en farmàcia INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica com a administrativa o auxiliar a Barcelona. Preferentment horari de tardes. Amb experiència. INFORMACIÓ: Maria del Mar. Tel. 661 660 612 S’ofereix auxiliar tècnic d’infermeria amb 15 d’experiència com a recepcionista-telefonista per treballar en consulta, clínica o similar. Tracte amb el públic, agenda mèdica. Castellà, català nadius, francès bàsic. Experiència a Vall d’Hebron i despatx mèdic. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004. E-mail: mcoso3@hotmail.com S’ofereix recepcionista/administrativa amb experiència en consulta mèdica. Transcripció informes, gestió amb mútues, gestió de diverses agendes simultànies. Experiència en gestió programa de mútues. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Judith. Tel. 686 349 556. Email: judithpe@gmail.com M’ofereixo per treballar en consultori mèdic Tasques d’administrativa i recepcionista. Disponibilitat immediata. Amb experiència. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 636 647 232 S’ofereix com a secretària mèdica o recepcionista per treballar en consulta mèdica. Horari partit o complert. Estudis fins al COU i formació d’administrativa. Experiència en consultes mèdiques de psiquiatria infantil i en laboratoris. Català nivell C. INFORMACIÓ: Romina Tallada Busquets. Tels. 934 234 952 / 625 583 353. E-mail: romina_09_04_1977@hotmail.com S’ofereix per fer de secretària mèdica o recepcionista Batxillerat, secretariat, anglès bàsic i francès bàsic, català i castellà. Incorporació immediata. Experiència en consulta mèdica. Disponibilitat a les tardes. INFORMACIÓ: Maria Elena Lesan Muniente. Tel. 677 678 878
60
S’ofereix administrativa amb experiència com a recepcionista, telefonista i administrativa per a consultori mèdic. Informàtica a nivell usuari. Català-castellà. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Esther Caro Zambudio. Tel. 649 817 305
S’ofereix per treballar en consulta Experiència en clínica d’oftalmologia durant 13 anys: recepció, atenció al pacient, programació de cirurgia. Pràctiques en consulta dental i consulta de pneumologia. Total flexibilitat horària. INFORMACIÓ: Visitación. Tels. 932 051 143 / 696 953 820
M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894
S’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica Senyora de 53 anys. Disponibilitat horària. Informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Bona capacitat organitzativa i tracte humà. INFORMACIÓ: Rosa M. Tel. 639 230 960
S’ofereix senyora de 50 anys com a secretària o administrativa per a consultori o clínica Experiència en tasques d’oficina, telèfon arxiu, comptabilitat. Coneixements d’informàtica i experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Roser Bargués. Tel. 670 716 186
Busco feina en un centre o consulta mèdica Amb 25 anys d’experiència com a recepcionista i auxiliar administrativa, 18 dels quals també amb auxiliar de clínica en centres mèdics oftalmològics. Estaria disposada a treballar en altres especialitats i ampliar nous coneixements. INFORMACIÓ: Inés Costa. Tel. 654 490 853. E-mail: incostaco@gmail.com
S’ofereix secretària mèdica/auxiliar sociosanitària per treballar en consultoris mèdics, hospitals i sector sanitari, amb experiència. Disponibilitat inmediata. Bona presència. Titulació sanitària, auxiliar sociosanitària i auxiliar de geriatria. Amb experiència en el sector i amb cartes de recomanació. INFORMACIÓ: Laura Martí. Tel. 647 260 112
S’ofereix noia de 29 anys per treballar en consultori mèdic, clínica o similar. Àmplia experiència en atenció al públic, també dins el sector sanitari. Disponibilitat d’horari. Català, castellà i anglès parlat i escrit. Coneixements d’informàtica. Seriositat i bona presència. INFORMACIÓ: Natalia Cantera. Tel. 669 181 073. E-mail: natybcn82@hotmail.com
Noia de 45 anys s’ofereix com a telefonista-recepcionista-administrativa en consultori o clínica Bona presència. Disponibilitat horària. Experiència en àmbit administratiu, facturació, etc. Idiomes: català, castellà, francès, italià (escrits i parlats). Anglès i alemany (nivell mitjà). Seriositat, responsabilitat, constància, experiència amb clients. INFORMACIÓ: Asunción Barber Fochs. Tels. 934 080 831 / 653 501 024. E-mail: sunibarber@hotmail.com
Auxiliar d’infermeria s’ofereix per a consultes externes. FP de primer grau, d’auxiliar de clínica i d’auxiliar de puericultura. Disponibilitat tot el dia. Català, informàtica. Edat 36 anys. Experiència en quiròfan. INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 672 183 604. E-mail: sandra.tarrazo@hotmail.com
Secretària-recepcionista amb experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina més de 10 anys. Català i castellà materns. Bon nivell d’anglès i coneixements d’informàtica. Curs reglat de secretariat mèdic. S’ofereix per treballar en consultori o clínica. INFORMACIÓ: Cristina Arias García. Tel. 686 061 591 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica: adminitrativa/secretària/atenció al client Dona amb llarga trajectòria professional, seriosa i responsable, s’ofereix per a les tasques esmentades a temps parcial o jornada continuada. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Isabel de Diego. Tels. 933 232 180 / 637 807 149. E-mail: idediegoma@hotmail.com
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
S’ofereix per treballar en consulta mèdica Senyora de 60 anys amb experiència d’atenció al client. Idioma castellà. Informàtica a nivell usuari. Administrativa. Responsable i organitzada. Experiència a portar agendes. INFORMACIÓ: Maria Dolores Perez. Tels. 605 240 626 / 933 532 380 M’ofereixo com a recepcionista/administrativa per a consulta o clínica Bona presència. Experiència en la recepció i en el tracte amb la gent en l’àmbit de la publicitat. Català, castellà i informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Fina Mauri. Tel. 629 814 546. E-mail: finamauriprats@gmail.com
petits anuncis
Auxiliar d’infermeria/recepcionist/telefonista i tasques administratives s’ofereix per treballar en consultori mèdic o clínica. Informàtica, català parlat i escrit. Disponibilitat horària de matins. Incorporació immediata. 34 anys. INFORMACIÓ: Raquel. Tel. 606 765 727. Email: raqblala@hotmail.com Auxiliar d’infermeria, recepcionista, secretària-administrativa Per a consulta mèdica amb 20 anys d’experiència en el tracte amb el públic. Actualment, en centre de disminuïts psíquics i físics. Informàtica. Català, castellà i anglès nivell mitjà. Capacitat de treball en equip. Tracte agradable. Disponibilitat horària INFORMACIÓ: Marisa Larios. Tel. 691 510 501 Administrativa s’ofereix per treballar en consultori mèdic o despatx Noia de 44 anys. Informàtica, català i molta experiència. Matins i tardes. Experiència en l’àmbit administratiu i comptable. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 677 441 084. Email: annaclooney@yahoo.es S’ofereix diplomada en infermeria per treballar en consulta privada, clínica o hospital. Disponibilitat immediata, tots els torns, matí, tarda i nit. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 699 669 096. Email: mcarranco55117@coib.net Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Amb experiència de recepcionista/telefonista. INFORMACIÓ: Rosana. Tel. 616 137 829 S’ofereix secretària/recepcionista dona de 45 anys (amb reducció impostos Seguretat Social) amb experiència s’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica. Amb nivell C de català i ofimatica Windows. Organitzada i activa. Disponibilitat inmediatata. INFORMACIÓ: Montse Garcia. Tel. 639 460 836. E-mail: mgarciamontala@gmail.com Administrativa-recepcionista amb 22 anys d’experiència s’ofereix per a consultori mèdic o clínica. Jornada parcial (matins). Incorporació immediata. Informàtica. Català. Anglès bàsic. Postgrau de Recursos Humans. INFORMACIÓ: Lidia. Tel. 630 545 567. E-mail: lidiagc30@yahoo.es S’ofereix per treballar en consulta mèdica secretària, recepcionista amb experiència d’administrativa a l’ICS. Possibilitat de transcripció i correcció articles mèdics. Català, castellà, anglès i francès. Estudis superiors. INFORMACIÓ: Victòria Gomez. Tel. 679 596 992. E-mail: vicky23mar@hotmail.com
Secretària, recepcionista, administrativa amb 25 d’experiència Català, castellà i anglès. Informàtica a nivell d’usuari. Sense problemes de desplaçament. Amb carta de recomanació. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 615 061 643 S’ofereix administrativa de 25 anys amb relacions públiques per treballar en consulta mèdica o clínica. Disponibilitat d’horari i immediata. Informàtica, català, castellà i anglès. INFORMACIÓ: Laura. Tel. 687 917 088. Email: lauracaballero256@hotmail.com S’ofereix administrativa-recepcionista amb experiència i coneixements d’informàtica. MITJA JORNADA, MATÍ O TARDA. Disponibilitat immediata. Experiència en atenció telefònica i contacte amb el públic. INFORMACIÓ: Sílvia. Tel. 650 357 263. E-mail: silviaariastavero@hotmail.com S’ofereix administrativa per a mitja jornada al matí Experiència en atenció telefònica i bons coneixements del paquet Office. INFORMACIÓ: Yolanda Fernández. Tel. 617 877 333 Senyora s’ofereix per a consulta mèdica i treballs administratius Horari de tarda. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 677 215 845 Noia de 34 anys s’ofereix per a recepcionista i tasques administatives No importa horari. INFORMACIÓ: Mònica. Tels. 697 310 706 / 678 972 996 Auxiliar de clínica Endoscòpies digestives, centre ginecològic. Monitors, raspats, etc. Centre de cirurgia ambulatòria. INFORMACIÓ: Mercedes. Tel. 609 747 905 Quiromassatgista Titulada en quiromassatge complet. Massatge terapèutic, drenatge limfàtic, massatge esportiu, corporal, aromateràpia, Reiki. INFORMACIÓ: Daniela Alzamora. Tel. 617 834 364. E-mail: daniela_alzamora@hotmail.com Especialista en educació infantil s’ofereix Com a administrativa/recepcionista per a pediatre o altres especialitats. Bona disponibilitat d’horaris. 46 anys. INFORMACIÓ: Silvia. Tel. 620 214 132
Recepcionista-administrativa s’ofereix per treballar en consultori mèdic, clínica o similar. Bona presència, treballadora i responsable. Experiència en administració, recepció i atenció al client. Català i castellà materns. Bon nivell informàtic. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: M.ª Àngels. Tel. 635 556 426. E-mail: mariangels.sd@hotmail.com Infermera-auxiliar de clínica s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica Amb titulació oficial. Bones referències. Àmplia experiència. Disponibilitat horària total, inclòs cap de setmana. Bona presència. Informàtica a nivell d’usuari. Experiència en secretariat mèdic. Castellà, català i francès. INFORMACIÓ: Srta. Dórias. Tel. 659 621 861 Recepcionista, administrativa i secretària amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en despatx, consultori, clínica o similar. Metòdica i organitzada. Informàtica a nivell d’usuari, català i castellà. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Rita Potrony Tel. 637 981 719. E-mail: rpotrony@hotmail.com Noia de 32 anys s’ofereix com a recepcionista/auxiliar administrativa. Experiència en mútues i hospitals. Francès, anglès i català (nivell C). Nivell alt d’informàtica. Programes SAP i xarxa Aria. Disponibilitat total. INFORMACIÓ: Laura Bañeras. Tel. 650204857. E-mail: laurabaneras@hotmail.com Busco feina de recepcionista, atenció al col·legiat o servei de telefonia M’agrada l’atenció al públic, sóc una persona amb capacitat de treball, ordenada i amb molt estímul per continuar aprenent. INFORMACIÓ: Monserrat Avendaño Ordóñez. Tels. 600 798 470 / 937 906 540. E-mail: montseave@gmail.com S’ofereix per treballar en consultori com a recepcionista o telefonista. Informàtica a nivell d’usuari. Àmplia disponibilitat d’horaris. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Carme Cristofol Nadal. Tels. 937 511 369 / 620 320 490 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica Acabo de fer un curs de Formació Professional com a Tecnic en Gestió Administrativa, el qual s’ajusta a les possibles necessitats dels seu centre. INFORMACIÓ: Miryam Mangano. Tels. 932 152 587 / 606 892 391
S’ofereix administrativa/recepcionista per treballar en consulta, clínica o consultori. Experiència en tracte amb el públic. Idiomes castellà, català, anglès i coneixements d’italià. Preferentment Barcelona i província. INFORMACIÓ: Elizabeth. Tels. 608 791 423 / 872 981 037. E-mail: misasvallverdu@hotmail.com
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
61
petits anuncis
S’ofereix per treballar en consulta mèdica com a recepcionista o administrativa. Molt organitzada i empàtica amb la gent. Alt nivell d’informàtica. Català, castellà, anglès i francès. Experiència com a administrativa. Disponibilitat tot el dia, preferència tardes. Zona Barcelona i Vallès Oriental INFORMACIÓ: Eulàlia. Tel. 938 482 802. Email: eulalia_martinez@yahoo.com S’ofereix per treballar en consulta o clínica auxiliar administrativa amb experiència d’anys a l’ICS. Coneixements d’informàtica a nivell d’ofimàtica. Català nivell C. INFORMACIÓ: Marina Valls. Tels. 607 186 532 / 934 900 623 S’ofereix infermera per treballar en consulta mèdica Amb molta experiència, des de l’any 1978. Disponibilitat tot el dia a partir de gener. INFORMACIÓ: Mercè Cid Bonavia. Tels. 936 769 445 / 676 942 336 Administrativa-recepcionista amb experiència per a consultori mèdic o clínica Experiència en programació de visites. Català nivell C. Disponibilitat matí i tarda. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 619 038 652. Email: montsellimos@gmail.com Auxiliar d’infermeria i secretària de direcció per a consulta mèdica, experiència en diveses especialitats mèdiques, clínica i tasques pròpies de secretària de direcció. Incorporació immediata i disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Maria José Blasi. Tel. 690 936 065. E-mail: mariajose.blasi@gmail.com Administrativa/comptable amb formació i gran experiència en treball d’oficina. Atenció al client en Departament de Gestió de cobraments en important clínica de Barcelona. Referències. INFORMACIÓ: Carmen Ayuso. Tel. 667 727 137. E-mail: carmen-am@ya.com Administrativa/recepcionista 35 anys amb experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Català, castellà i coneixements d’informàtica. Vegeu currículum a: www.mjosegirocruz,miweb.pro INFORMACIÓ: M.ª Jose Giro Cruz. Tel. 617 074 386. E-mail: mj.giro@hotmail.com S’ofereix administrativa/recepcionista amb experiència en tracte amb públic. INFORMACIÓ: Maite. Tel. 626 480 757
S’ofereix administrativa amb més de 35 anys d’experiència en departaments de compres, administració, tresoreria, vendes, gestió de clients. INFORMACIÓ: Isabel Ibàñez Carriere. Tels. 639 019 473 / 932 103 896 Auxiliar de clínica i dietètica s’ofereix Experiència també en recepció, dental i teràpies alternatives. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 679 117 001 Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiència en atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Batxillerat, secretariat, informàtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606063107 / 935804141. E-mail: montsemolins@gmail.com S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista o telefonista. Informàtica a nivell d’usuari i disponibilitat tot el dia. INFORMACIÓ: Elia Gonzalez. Tels. 933 197 935 / 626 212 153
S’ofereix administrativa, recepcionista, telefonista per a consulta mèdica i clínica. Amb informàtica a nivell d’usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ: Asunción. Tel. 629 760 638 S’ofereix com a recepcionista, telefonista i atenció al públic en consultori mèdic o clínica persona de 43 anys amb experiència en centre d’anàlisis clíniques i centre privat d’al·lergiologia. Passant per diferents feines: facturació de mútues i recepció al pacient. Català i castellà. INFORMACIÓ: Eulàlia. Tels. 639 240 511 / 934 501 365
Administrativa s’ofereix per treballar mitja jornada, amb coneixement nivell C de català i informàtica. Amb experiència. INFORMACIÓ: Mercè Boada. Tel. 616 500 279
Per treballar en consulta mèdica s’ofereix secretària administrativa. Tracte amb el pacient, recepció de trucades i visites. Català i castellà. Coneixements d’informàtica. Flexibilitat horària. Experiència en atenció al client. INFORMACIÓ: Isabel Garcia. Tels. 936 669 167 / 610 946 584
Catalana, 49 anys, per treballar a les tardes, nits o caps de setmana, de cangur, cura de persones grans o incapacitades, feines domèstiques, en un despatx, etc., responsable, afectuosa, amb bones aptituds per al tracte amb les persones. Català, castellà, francès i anglès. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 655817555
Dona catalana de 50 anys amb més de 15 anys d’experiència administrativa i nocions comptables, organitzada i responsable, s’ofereix per atendre consultori mèdic o similar. Disponibilitat immediata, jornada intensiva matins. INFORMACIÓ: M. Rosa. Tels. 629 437 856 / 933 491 986. E-mail: rosa.casanellas@gmail.com
M’ofereixo per cuidar família o persones grans a domicili (zona Sarrià-Bonanova). Titulació d’auxiliar d’infermeria i àmplia experiència laboral en diferents hospitals i centres de salut. Horari de tardes INFORMACIÓ: Lydia. Tel. 639923134
S’ofereix noia per treballar com a recepcionista, telefonista, etc. en consulta mèdica, consultori o similar. Experiència en atenció al públic. INFORMACIÓ: Victòria. Tel. 625 929 052
Professional de 38 anys amb més de 17 anys d’experiència en tasques administratives i atenció al client. Des de l’any 1995 al 2011 desenvolupo a la multinacional de lents oftàlmiques Hoya Lens Iberia funcions de servei al client i assessorament de producte. Català/castellà bilingüe i bon nivell d’ofimàtica. INFORMACIÓ: Mònica Marsal. Tel. 627 128 083. E-mail: makasu11@hotmail.com
Noia de 45 anys amb experiència en el camp administratiu i en el tracte amb el públic està interessada a treballar en un consultori mèdic mitja jornada (preferentment matins) INFORMACIÓ: Eva. Tel. 629 961 211
62
Professional amb 20 anys d’experiència al sector i disponibilitat horària s’ofereix per a: Recepció i tracte de pacients. Gestió, administració, coordinació de tractaments i informes. Ofimàtica, català, castellà, anglès i francès. CV. Referències. INFORMACIÓ: M. Mar Roca. Tel. 627 471 360. E-mail: mimaroca@hotmail.com
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
S’ofereix secretària per treballar com a administrativa, recepcionista, telefonista, en consultori mèdic, clínica o mútua (a Barcelona). Informàtica a nivell d’usuari. Bilingüe castellà català, amb anglès (nivell Proficiency) italià i francès. INFORMACIÓ: Sara Gonzalez. Tels. 933 082 160 / 667 584 306. E-mail: sbeatrizgon@gmail.com Secretària de direcció s’ofereix per treballar en consultori mèdic o en clínica. Seriosa i responsable. Edat 49 anys. Incorporació immediata. Cursant estudis a l’Institut Homeopàtic de Catalunya. INFORMACIÓ: Imma Fuentes. Tel. 629 732 478. E-mail: ifuentesmillan@hotmail.com
petits anuncis
S’ofereix noia de 34 anys, seriosa i responsable per treballar en centre mèdic com a recepcionista. Amb experiència en centre mèdic. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat immediata, preferiblement jornada completa. Zona BCN i rodalies. INFORMACIÓ: Esther. Tel. 673 978 193
Amb una àmplia experiència de 20 anys, treballant d’atenció al públic Amb bona presència. Sóc una persona amb moltes ganes de treballar, ordenada, acostumada a treballar en equip, amb capacitat d’aprenentatge i facilitat per adaptar-me a diferents situacions. Busco feina al sector sanitari, amb experiència. INFORMACIÓ: Em dic Cristina. Tels. 932 840 969 / 605 579 070
Utillatges LÀSER EN LLOGUER Tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269 076 Es ven Colposcopi Abdominal Marca Sony. 1.000 euros INFORMACIÓ: Sust Torres. Tel. 609 821 835
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2011
63