Núm.129 Març-Juny 2010
Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
8
Nou sistema d’homologació de títols d’especialista no comunitaris
5
El COMB fa públic un document sobre polítiques de reducció de danys en els drogoaddictes
14
El Codi de Deontologia i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
23
Acte de presentació de l’“Any Dr. Josep Salvany i LLeopart”
9
Document de posició del COMB sobre l’actual situació de crisi i les mesures del Govern de Catalunya
La Junta del COMB es reuneix amb els degans de Medicina per debatre sobre demografia mèdica i formació
6
Els degans de les facultats de Medicina de Barcelona, Joaquim Coll (UAB), Francesc Cardellach (UB) i Albert Balaguer (UIC), es van reunir amb la Junta Permanent del Col·legi de Metges de Barcelona, a la seu col·legial, per debatre sobre demografia mèdica, accés a la Universitat, els canvis a l’examen MIR i la incorporació de la troncalitat en la formació especialitzada. D’esquerra a dreta, els degans de les facultats de Medicina de Barcelona: Albert Balaguer, Joaquim Coll i Francesc Cardellach.
16
Nou empreses presenten projectes d’innovació sanitària a la segona edició del Fòrum d’Inversió Healthcare
D’esquerra a dreta: Joan Roure, director i fundador de la xarxa d’inversors IESE; Miquel Vilardell, president del COMB; Jordi William Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, i Rafael Camacho, director general de Genoma España, en la inauguració del Fòrum.
El COMB participa en els debats del II Congreso de la Profesión Médica
10
24
Inauguració de l’exposició “La premsa mèdica catalana”
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat
Miquel Vilardell, president del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n. del COMB i vicepresident de l'OMC, en el centre de la imatge, amb Manuel Muñoz, president del COM d'Àvila; Luis Campos, president del COM de Pontevedra; Arcadi Gual, director adjunt de SEAFORMED; José A. Mirón, vicepresident 2n. del COM de Salamanca, i Carlos R. Arjona, president del COM de Cáceres, en el II Congreso de la Profesión Médica.
informació col·legial
opinió i anàlisi
El president del COMB estrena videoblog Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona
A
ra fa dos mesos que vam prendre possessió la nova Junta i jo, com a president del Col·legi de Metges de Barcelona i, al mateix temps, com a president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. És per això que crec que és important presentar-me davant de tots vosaltres per fer una mica de rendiment de comptes. En primer lloc, he de dir que la primera sensació ha estat que el nostre Col·legi, el Col·legi de Metges de Barcelona, està dotat d’una gran estructura, d’una gran organització, amb un personal excel·lent i qualificat, i això fa que en aquest moment el meu optimisme quant al que podem fer en el futur sigui molt important. Al marge d’això, he de dir que hem posat en marxa les diverses seccions del nostre Col·legi, obrint-les a tots els professionals que vulguin participar-hi per parlar dels temes que més preocupen a la nostra professió. Així mateix, hem començat a potenciar el Programa de Protecció Social, incentivant sobretot la conciliació de la vida laboral i personal, i també ajudant el metge que està en l’etapa de prejubilació o jubilació i el metge malalt. Hem parlat amb la Secció de Metges Cooperadors per potenciar la cooperació i l’ajut del Col·legi al tercer món i a les persones que més ho necessitin. També volem ajudar aquells professionals que tinguin idees que vulguin portar a terme i que les vulguin traslladar en el camp de la professionalitat a l’àmbit de l’empresa. Al Programa de Metges Emprenedors hem co-
Miquel Vilardell, president del COMB, va iniciar a principis de maig un videoblog per reflexionar davant les càmeres de combtv sobre l’activitat del Col·legi i l’actualitat de la professió mèdica. Reproduïm íntegrament la seva primera intervenció. mençat a donar-hi un suport important, perquè creiem que és una part també valorable del nostre Col·legi. Juntament amb tot això ens hem posat a treballar en la Comissió Deontològica, renovant-ne els membres i parlant del seu futur, una revisió que s’ha fet conjuntament amb tota la resta de Col·legis de Metges de Catalunya. Hem hagut de tractar dos temes importants: els de les relacions amb l’OMC, aquells temes que teníem pendents. El tema del Programa de Protecció Social, per un costat, i el tema del Registre dels Professionals, d’acord amb la nova Llei Òmnibus. També el Col·legi de Girona, que en aquest moment té un problema intern, que pensem que se solucionarà, però que m’ha obligat, com a president en aquest moment del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a assumir algunes de les decisions preses en el si del Consell. Tot això ha volgut dir temps i, per què no dir-ho, també algunes preocupacions, però aquest Col·legi el que vol és que tot surti bé i que el Col·legi de Girona ràpidament torni al model de funcionament que tots desitgem i que segur que duran a terme. He de dir que, al marge d’això, he pogut atendre les peticions de diversos col·lectius que demanen l’opinió del Col·legi en temes concrets i des d’aquí vull remarcar que les preguntes que molts de vosaltres us feu: Per a què serveix el Col·legi? Per què pago?, ens les feu sobretot a nosaltres, que procurarem contestar-les i que tingueu la sensació que som útils
i que el Col·legi és útil als ciutadans perquè dóna fe de la bona pràctica de tots vosaltres. D’una banda, estarem al vostre costat en els problemes que requereixen una bona pràctica professional i, per altra banda, us defensarem quan tingueu problemes legals i no en sigueu culpables i sobretot que no hi hagi negligència i, evidentment, atendrem a totes les institucions que demanin l’opinió dels col·legiats i col·legiades del nostre col·legi professional. Tinc intenció de fer aquest rendiment de comptes de forma trimestral, donant jo la cara, alhora que també canviarem el model d’informació perquè sigui més àgil, que ho tingueu tot a l’abast. També us he de dir que en aquest moment el grup empresarial MED està sotmès a una auditoria que tindrem a finals de juny i que farem una consultoria per fer un rendiment de comptes, periòdicament, una vegada a l’any, en una Assemblea de Compromissaris, amb tots els números al davant, per poder donar resposta a qualsevol pregunta, ja sigui dels compromissaris, ja sigui la que ens pugui formular un col·legiat. Sense més, confio en tots vosaltres. Confieu en el vostre col·legi i entre tots cada dia farem que sigui més i més important i, de retruc, que la nostra professió sigui cada vegada més respectada per la nostra societat. Moltes gràcies. P Podeu accedir als videoblogs del president del COMB a www.combtv.cat. Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
3
informació col·legial
Servei d’INFORMACIÓ Núm. 129 COL·LEGIAL
sumari
Març-Juny 2010
informació col·legial
Opinió i anàlisi
3
Documents de Posició del COMB: Polítiques
Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES
DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat
de Reducció de Danys en els Drogoaddictes
La Junta Permanent del COMB es
6
reuneix amb els degans de Medicina
Fortaleses i febleses del sistema de formació especialitzada sobre la base de la troncalitat
Nova Junta President de Govern Miquel Vilardell i Tarrés (2010) Vicepresident primer
Reconeixement de títols de metge especialista no comunitaris
Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r. Jaume Roigé i Solé Vocal 2a. Roser Garcia Guasch Vocal 3r. Ramon Torné i Escasany Vocal 4t. Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è. Mireia Sans Corrales Vocal 6è. Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è. Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è. Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è. Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús
El Col·legi de Metges de Barcelona participa en el II Congreso de la Profesión Médica de l’OMC
El Codi de Deontologia i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Vilardell tem un augment del desencant dels metges per la retallada de sous La innovació en salut torna a reunir-se al 2n. Fòrum d’Inversió Healthcare
El Govern de la Generalitat guardona Miquel Bruguera amb la medalla Josep Trueta
El COMB acull una jornada de debat sobre l’ètica dels incentius a professionals sanitaris
Revista de premsa
19
El COMB celebra el primer acte sobre
23 24 33 39
la figura de Josep Salvany i Lleopart
El Col·legi de Metges de BCN inaugura
l’exposició “La premsa mèdica catalana”
Delegacions i seccions col·legials Novetats legislatives sanitàries En record de
40 43 44 45
Aparador de llibres
Coordinador Jordi Pons del SIC
Consultori Terminològic
Redacció Aitor Mora
Petits anuncis
Correcció Esther Roig
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Fotografia Isabel Calaf i arxiu
Dipòsit legal B. 14.998-88
4
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
9 10 14 15 16 18 18
l’actual situació de crisi i les mesures del Govern
Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès
Impressió i Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A. publicitat Tel. 937 206 211
7
8
Documents de Posició del COMB sobre
Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar
Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez
5
informació econòmica
Editorial àrea econòmica Comentari borsari
25
53
25
Amb les assegurances de Medicorasse sempre hi sortireu guanyant
27
Documents de COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
Polítiques de Reducció de Danys en els Drogoaddictes
POSICIÓ DEL COMB
informació col·legial
C
om a conseqüència de la reunió d’experts en el camp de les drogoaddiccions que tingué lloc a la seu del COMB el mes de gener de 2010, la Junta de Govern d’aquesta corporació fa públic el següent document de posició. 1. En els darrers 20 anys s’ha substituït el paradigma d’atenció als drogodependents, que es limitava a intentar la deshabituació, per objectius més realistes i de major eficàcia que, sense abandonar aquesta finalitat, pretenen la reducció de danys i aproximar els drogoaddictes al dispositiu sanitari. 2. El principi que inspira aquest canvi d’orientació és el de considerar la drogoaddicció com una malaltia crònica, que exigeix una actuació sanitària similar a la que se segueix en les malalties orgàniques cròniques. 3. Les intervencions sanitàries han d’aspirar a reduir la morbimortalitat relacionada amb l’addicció, minimitzar el deteriorament psicosocial i combatre els trastorns associats a l’hàbit de consumir tòxics, com són les infeccions i altres malalties orgàniques, sense penalitzar aquells que no volen renunciar al consum, o que han recaigut després d’un o més intents de deshabituació. 4. Amb aquesta finalitat, convé que canviïn les actituds de molts metges en relació amb la drogoaddicció, i així fer modificar moltes opinions i criteris de la societat que ens envolta. 5. L’atenció sanitària als drogodependents, especialment als que utilitzen la via intravenosa, ha d’incloure els següents elements: a) afavorir el consum supervisat en un ambient asèptic, b) expandir els programes de substitució, c) oferir educació sanitària i vacunacions, d) aproximar precoçment els drogoaddictes al sistema sanitari per proporcionar-los les atencions sanitàries que els calguin. 6. A Catalunya, aquesta política ha determinat una reducció de: a) les morts per sobredosi, b) la taxa de noves infeccions pel VIH, c) el nombre de xeringues abandonades en llocs públics, d) el consum de psicofàrmacs, i e) la delinqüència relacionada amb la drogoaddicció.
14
7. Les sales de consum, dites també de venipunció, constitueixen peces essencials en aquesta estratègia sanitària. No haurien de representar un motiu d’alarma social, ja que està ben demostrat que no indueixen a augmentar el consum, ni atreuen venedors de droga, ni causen inseguretat al seu voltant. Cal contemplar l’ampliació del nombre d’aquestes instal·lacions sanitàries per evitar que la concentració d’usuaris en les existents pugui generar alarma social. 8. Els metges i els mitjans de comunicació poden contribuir en una labor informativa sobre aquestes noves polítiques sanitàries, justificant el canvi del paradigma assistencial, evitant l’estigmatització dels drogodependents –extremant la confidencialitat– i el seu allunyament del sistema sanitari i no afavorint les actituds socials contràries basades en prejudicis i idees errònies. P Barcelona, 29 de març de 2010 Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
5
informació col·legial
Activitat col·legial Els degans de les facultats de Medicina de Barcelona es van reunir amb la Junta Permanent del Col·legi de Metges de Barcelona, a finals d'abril, per analitzar temes com la demografia mèdica, l'accés a la Universitat, els canvis de l'examen MIR i la incorporació de la troncalitat en la formació especialitzada.
La Junta Permanent del COMB es reuneix amb els degans de Medicina
E
n la reunió dels degans de les facultats de Medicina de Barcelona amb la Junta Permanent del COMB van participar per part dels degans: Joaquim Coll, degà de la Facultat de Medicina de la UAB; Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB, i Albert Balaguer, degà de la Facultat de Medicina de la UIC. Per part de la Junta Permanent del COMB: Miquel Vilardell, president; Jaume Padrós, vicepresident 1r.; Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n.; Maria Pilar Arrizabalaga, secretària; Lurdes Alonso, vicesecretària, i Jaume Sellarès, tresorer-comptador. Es van tractar els següents temes:
Demografia mèdica Es comenta la percepció que hi ha de manca de metges al sistema sanitari, tot i que en termes numèrics la taxa de metge per habitant estigui per sobre de la mitjana europea – Barcelona 3,8/1.000 hab. – Mitjana UE 3,4/1.000 hab. 6
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Al col·loqui queda clar que la manca de metges no existeix quan la feina que es fa és atractiva professionalment i està ben retribuïda. D’altra banda, es valoren les dades de col·legiació 2009 en relació amb els nous col·legiats. L’any 2009 el 57,8% dels nous col·legiats eren nascuts a l’estranger.
Accés a la Universitat Dos de cada tres estudiants catalans que volen fer Medicina no poden entrar a les nostres facultats. Davant d’aquest fet es valora la necessitat de: – Reavaluar si el sistema d’accés és l’idoni per al perfil de metges que necessitem i volem. – Revisar els conceptes de districte únic universitari (pel que fa a la carrera de Medicina). – Es subratllen les contradiccions existents: Gran inversió en formació de pregrau per a estudiants que no són del país
(Catalunya). I que n’hi haurà d’altres d’estrangers que es formaran fora i accediran al postgrau. – Cal fer una anàlisi real de com influirà Bolonya en la carrera de Medicina. – Caldrà analitzar com influirà en el futur l’accés a la Universitat a través de la Formació Professional (FP). – Cal revisar els canvis que suposarà per a la Universitat i la posterior llicenciatura/mestratge, és a dir, per a la professió, el fet que un important nombre d’estudiants hagin nascut fora de Catalunya. – És important dotar de més recursos les facultats per incrementar moderadament el nombre d’estudiants. – Cal homogeneïtzar les notes de tall (en l’àmbit local, autonòmic, estatal i internacional). Es planteja la possibilitat de reclamar un examen –o un altre sistema d’avaluació d’entrada– específic per a Medicina. Segons preveu la LOPS, el criteri d’entrada de nous estudiants ha de
V
Albert Balaguer, degà de la Facultat de Medicina de la UIC; Joaquim Coll, degà de la Facultat de Medicina de la UAB, i Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB, en la reunió amb la Junta Permanent del COMB.
informació col·legial
V
ser flexible, i les comunitats autònomes tenen molta responsabilitat a l’hora d’impulsar els mecanismes necessaris per tal que la Universitat pugui flexibilitzar les seves estructures. Els col·legis de metges hem de poder participar en l’anàlisi demogràfica que permeti prendre decisions en relació amb l’entrada a les facultats.
Canvis de l’examen MIR La LOPS preveu el canvi d’orientació de l’examen amb uns terminis determinats que es considera positiu i necessari. Cal incorporar les habilitats clíniques i de comunicació a l’examen. És important que el canvi sigui progressiu i permeti l’adaptació de les universitats, alhora que l’adaptació dels estudiants amb el temps. L’Administració, juntament amb les diferents parts implicades, ha d’articular els recursos humans i materials necessaris per al canvi. És imprescindible la col·laboració estreta dels Ministeris de Sanitat i Política Social i d’Educació. Els canvis en l’examen, juntament amb altres accions de tipus econò-
Document del Comb La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va aprovar, a principis de maig, un document en el qual s'assenyalen les fortaleses i febleses del sistema de formació especialitzada sobre la base de la troncalitat.
mic i també dels docents i de les organitzacions sanitàries, permetran avançar en els canvis necessaris per millorar la qualitat de la formació universitària.
Incorporació de la troncalitat en la formació especialitzada Creiem positiva la incorporació de la troncalitat, atès que permetrà flexibilitzar el sistema de formació especialitzada i, en un futur, permetrà que els estudiants de Medicina adaptin la seva formació als temps cada vegada més canviants. Pel que fa a la definició de les troncalitats, creiem que és important que es faci de manera progressiva, sense forçar especialitats que avui en dia no veuen clara la formació troncal. En un futur, l’èxit de la formació troncal ha de facilitar que els especialistes implicats vulguin incorporar-se a la formació troncal. El disseny del procés de troncalitat no ha de caure en la rigidesa i en la limitació d’elecció d’especialitats dels estudiants d’acord amb el nombre de places existents en cada unitat docent. Cal buscar el consens de totes les parts per cercar una solució entre
l’elecció de plaça en l’avaluació de l’examen MIR i en el final del segon any de troncalitat, tot proposant un sistema mixt que contempli les dues avaluacions. Cal reforçar el paper del tutor com a figura clau del funcionament del sistema formatiu de formació especialitzada (temps, recursos i reconeixement professional). En el marc de la millora de la formació cal valorar el conjunt de factors a l’hora d’escollir plaça, com són la unitat docent, tronc formatiu, itinerari formatiu (centre i procés formatiu de la troncalitat) i especialitat. Caldrà establir regles del joc clares per tal que, quan s’esculli tronc, quedin clares les possibilitats posteriors per escollir plaça i durant el temps formatiu troncal (2 anys) no canviï el nombre de places seleccionades per cada especialitat. Per tal d’implantar la troncalitat, cal que s’ordeni bé tot el procés organitzatiu als centres i que els estudiants coneguin bé quines són les regles del joc. Abans de la seva posada en marxa, caldrà tenir ben definides les diferents parts que conformen el procés. P
Fortaleses i febleses del sistema de formació especialitzada sobre la base de la troncalitat
A
vantatges d’una formació troncal
Cal aprofitar l’oportunitat de “posada al dia” d’un nou sistema formatiu.
• Flexibilitzar el sistema sanitari. • Ampliar la formació i afavorir l’aprenentatge des de diferents perspectives. • Proporcionar una formació més orientada al pacient que a la malaltia. • Millorar el continuum assistencial. • Afavorir l’elecció informada de l’especialitat. • Afavorir la mobilitat entre especialitats i l’accés a àrees de capacitació específica des de diferents especialitats.
Amenaces i debilitats. • Complexitat de la cadena de processos d’acreditació. • Complexitat organitzativa: Cal potenciar el paper del tutor i dotar de més recursos el sistema. • Avaluacions repetitives: Necessitat de canvis en la cultura de l’avaluació. • Perill de subjectivitat en finalitzar el segon any: Necessitat de tutoritzacio “moderna” i objectiva. • Escurçament de moltes especialitats. P
Al marge dels valors positius de la troncalitat creiem convenient remarcar alguns temes que podrien suposar amenaces i debilitats
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
7
informació col·legial
El dia 3 de maig es va publicar el “Real Decreto 459/2010, de 16 de abril, por el que se regulan las condiciones para el reconocimiento de efectos profesionales a títulos extranjeros de especialistas en ciencias de la salud, obtenidos en Estados no miembros de la Unión Europea”. Aquesta norma, que deroga el règim d’homologació vigent, estableix un nou sistema pel qual els títols de metge especialista que habilitin en el seu país d’origen per a l’exercici d’alguna de les especialitats oficialment reconegudes a Espanya puguin tenir reconeguts els efectes professionals dels títols espanyols.
8
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Reconeixement de títols de metge especialista no comunitaris Nova regulació amb el Reial Decret 459/2010
P
oden optar a aquest reconeixement aquells metges que tinguin un títol d’especialista oficial en el seu país d’origen, quina formació hagi estat efectuada en una universitat o en un centre sanitari acreditat per a la docència, que acreditin un programa de formació i d’exercici professional que permeti comparar les seves competències amb les exigides en el programa de formació espanyol, que coneguin l’idioma espanyol i que no es trobin inhabilitats judicial o administrativament. Per iniciar el procediment caldrà que els interessats presentin una petició al Ministeri de Sanitat i Política Social en el format previst en el Reial Decret, acompanyant tota la documentació que s’hi demana. Es crea un Comitè d’Avaluació format per tècnics i metges especialistes que valorarà el grau d’equivalència qualitativa i quantitativa entre el programa formatiu seguit i el corresponent espanyol de l’especialitat quin reconeixement es demana. D’aquesta valoració en sortirà un informe-proposta que podrà ser: a) negatiu si les deficiències es consideren insuperables. b) condicionant el reconeixement a la validació d’un període de pràctiques si hi ha equivalència quantitativa i qualitativa en la formació acreditada, però es considera necessari verificar que ha adquirit les habilitats clíniques i comunicatives necessàries per relacionar-se amb els usuaris i els altres professionals. Les pràctiques seran per un temps màxim de tres mesos i amb caràcter retribuït. c) condicionant el reconeixement a la validació d’un període de formació complementària quan hi hagi deficiències formatives o respecte a les competències adquirides que siguin superables mitjançant un període
complementari de formació. La formació complementària serà per un temps màxim de nou mesos, no serà retribuïda i haurà de fer-se en centres assistencials acreditats per a la docència de l’especialitat de què es tracti. o d) condicionant el reconeixement a la superació d’una prova teoricopràctica a més d’un període posterior de pràctiques quan es consideri que per a l’acreditació de l’equivalència quantitativa o qualitativa s’hagi de demostrar la superació d’una prova objectiva seguida d’un període de pràctiques. Els períodes de pràctiques o de formació complementària seran realitzats en aquelles comunitats autònomes que hagi preferit el metge que pretén el reconeixement. La determinació de les seves característiques temporals i d’ubicació d’aquests períodes seran fixades pels organismes competents en matèria de formació mèdica especialitzada de cada una de les comunitats autònomes. La prova teoricopràctica s’articularà en dues fases, una de qüestionari de preguntes i l’altra de supòsits pràctics amb preguntes obertes per a la seva resposta de forma raonada. En el cas de prova teoricopràctica, el Comitè d’Avaluació qualificarà els aspirants com a aptes o no aptes. Finalitzats els períodes de pràctiques o de formació, els supervisors designats emetran els corresponents informes d’avaluació que, comprovats pels organismes competents de les comunitats autònomes, es traslladaran al Comitè d’Avaluació perquè emeti, si és el cas, un informe-proposta d’avaluació final. Prèviament als informes del Comitè d’Avaluació, la Dirección General de Ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Alta Ins-
V
Assessoria jurídica
informació col·legial
V
pección del Ministeri de Salut dictarà la resolució procedent i els peticionaris que vegin estimada la seva sol·licitud de reconeixement rebran una credencial acreditativa d’aquest reconeixement. És important indicar que els processos d’homologació iniciats de conformitat amb allò previst a l’Ordre de 14 d’octubre de 1991 se seguiran pels seus tràmits, si no és que l’interessat manifesta expressament la seva renúncia i la voluntat d’aconseguir el reconeixement a efectes professionals que és objecte del Reial Decret que estem analitzant. Així mateix, cal destacar que s’estableix un procediment especial per a aquells metges que estiguin exercint l’especialitat a Espanya sense el títol reconegut, sota les següents característiques: Àmbit subjectiu: aquest règim especial és d’aplicació a aquells metges que reuneixin les següents característiques: – Nacionals i extracomunitaris residents en el territori espanyol. – Que estiguin en possessió d’un títol de metge especialista extracomunitari. – Que hagin exercit a Espanya l’especialitat per un període no inferior a un any en el transcurs dels darrers cinc. Procediment: El procediment serà el mateix que per la resta de peticionaris fins a la validació inicial del Ministeri de Sanitat, amb les següents particularitats: – Els sol·licitants hauran d’optar entre la realització de pràctiques o prova teoricopràctica. – Caldrà presentar la petició en el termini d’un any des de l’entrada en vigor (finalitza el termini el 4 de maig de 2011). – Caldrà acompanyar a la petició les certificacions acreditatives de l’exercici professional que s’estableixen a la Disposició Transitòria Tercera del Reial Decret. P Assessoria Jurídica del COMB
Document de posició del COMB sobre l’actual situació de crisi i les mesures del Govern La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona es va posicionar, en un document publicat al web col·legial www.comb.cat, sobre l’actual situació de crisi i les mesures de l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 1 de juny de 2010.
R
eunida la Junta de Govern del COMB, s’analitza l’actual situació de crisi i les mesures que es proposen en l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 1 de juny de 2010. En la línea que es va expressar en la Comissió de l’Ordenació i de la Comissió de l’Exercici Professional del Consell de la Professió Mèdica en l’escrit adreçat al Departament de Salut, el passat dia 19 de maig, la Junta del COMB vol manifestar el següent:
moments, més que mai, des de totes les instàncies. I això passa necessàriament per potenciar l’autonomia de gestió dels centres i l’autonomia professional dels metges, així com pel reconeixement de l’esforç realitzat per la professió mèdica, i pel conjunt dels professionals, en el manteniment i la millora del sistema de salut. P Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona Barcelona, 3 de juny de 2010
Primer. L’actual crisi econòmica no és una crisi del sistema sanitari. El sector sanitari ha esmerçat esforços a racionalitzar la despesa i ha fet ja sacrificis previs que cal tenir en compte. Els metges han de participar en l’aplicació de les mesures que afectin la pràctica clínica i repercuteixin sobre la seva activitat assistencial. Segon. Des del Col·legi de Metges es continuarà treballant per mantenir tots aquells factors i elements de millora de la pràctica sanitària i de les condicions dels professionals, per tal de garantir la qualitat assistencial que es mereix tota la nostra ciutadania. Tercer. El respecte al model sanitari català ha de ser defensat, en aquests Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
9
informació col·legial
Miquel Vilardell, president del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident segon del COMB i vicepresident de l’OMC, van participar en el II Congreso de la Profesión Médica, organitzat per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), que es va celebrar a Madrid el passat abril. Durant dos dies, membres de les juntes directives de col·legis de metges i comissions deontològiques de tot Espanya es van reunir per debatre sobre 16 temes que l’Assemblea de l’OMC havia considerat de gran rellevància per a la professió. Després d’una breu crònica de l’acte, reproduïm declaracions de Miquel Vilardell i Ricard Gutiérrez sobre el Congreso de la Profesión Médica. Finalment, es publica l’article d’opinió de Ramon Pujol sobre la troncalitat, editat a medicosypacientes.com.
Miquel Vilardell, president del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n. del COMB i vicepresident de l’OMC, en el centre de la imatge amb Manuel Muñoz, president del COM d’Àvila; Luis Campos, president del COM de Pontevedra; Arcadi Gual, director adjunt de SEAFORMED; José A. Mirón, vicepresident 2n. del COM de Salamanca, i Carlos R. Arjona, president del COM de Cáceres, en el II Congreso de la Profesión Médica.
10
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
E
l passat mes d’abril, la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, i el president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, van inaugurar el II Congreso de la Profesión Médica, que es va celebrar a Madrid, en el qual els representants escollits pels metges (juntes directives, vocalies i comissions deontològiques) van debatre sobre 16 temes d’actualitat i en van donar la seva opinió i posicionament. En representació del Col·legi de Metges de Barcelona van assistir al congrés Miquel Vilardell, president del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident segon del COMB i vicepresident de l’OMC, que van participar en la ponència Validació periòdica de la col·legiació: credencialisme. En la seva intervenció, el president del COMB va expressar la necessitat de plantejar una sèrie de qüestions sobre els requisits per al sistema de valida-
ció: “Qui avalua? Com?”, i “després de l’avaluació: Què passarà?”, “S’oferiran ajudes en els casos de dèficits?”. Segons Vilardell, “són preguntes realment difícils ja que, repassant les experiències d’altres països de la Unió Europea, ens adonem que no hi ha uniformitat, cadascú ho fa al seu aire”. Per Vilardell, “no és possible avaluarho tot, malgrat la seva influència sobre l’acte mèdic, perquè no tot depèn directament dels professionals, com, per exemple, les estructures per a les quals treballa o els recursos disponibles, com tampoc la formació i informació que tingui el pacient”. Per concloure, el president del COMB va dir que “tan sols podrien ser avaluables les activitats assistencials, docents i investigadores”. En la seva reflexió preliminar a la taula que va abordar les bases d’un sistema de reconeixement periòdic de la competència professional lligat a la
V
El Col·legi de Metges de Barcelo el II Congreso de la Profesión Mé
informació col·legial
ona participa en édica de l’OMC
Declaracions de Miquel Vilardell per a la revista digital de l’OMC Troncalitat: Creu que el consens del conjunt de la professió mèdica és bàsic per treure endavant la troncalitat? Sense cap mena de dubte, consens entre les diverses especialitats, i aquest ha de fonamentar-se en la generositat per part d’aquestes per aconseguir l’objectiu, que no és altre que el de millorar en la formació dels nostres especialistes. Validació periòdica de la col·legiació: Quina utilitat aportarà a un col·legiat aquesta validació, i quins mecanismes ha d’iniciar cada Col·legi de Metges per posar-lo en marxa? És necessari que els professionals retem comptes, i un d’aquests és demostrar la nostra competència. Els col·legis professionals han de participar intensament en el mètode per demostrar-ho. No pot convertir-se en un examen més de coneixements, sinó en una avaluació de formació continuada periòdica, al costat de la valoració de la pràctica mèdica. Píndola anticonceptiva: A quins mecanismes pot recórrer el metge per frenar el possible ús indegut d’aquest anticonceptiu, que pot produir-se a partir de la seva lliure dispensació a les farmàcies? És fonamental el procés d’informació i formació de la ciutadania: sense això és difícil. Únicament queda el recurs de la informació per part dels farmacèutics i dels professionals mèdics en els seus llocs de treball i en el contacte amb el ciutadà. És necessari informar que tot fàrmac té riscos i que només s’han d’utilitzar de manera puntual. Publicat a medicosypacientes.com
V
col·legiació, Ricard Gutiérrez va dir que “no es tracta en cap cas d’examinar el professional ni de qüestionar la seva titulació, sinó precisament de reconèixer l’esforç permanent que fan els metges, d’oferir-los una seguretat jurídica d’acord amb la seva formació i de millorar l’accessibilitat a la formació continuada i promocionar-ne el finançament mitjançant oportunes aliances”. Al II Congreso de la Profesión Médica també hi van participar Ramon Pujol, vocal del COMB i president electe de la Federació Europea de Medicina Interna, que va intervenir en la ponència Troncalitat en la formació MIR, i Francesc Ferrer, exvocal del COMB, que va ser ponent de Compromís del metge amb la seguretat del pacient i ètica de la prevenció. Els temes que es van tractar en la trobada van ser: Nous models de protecció social per a metges; Criteris per
al bon govern de centres i institucions sanitàries; Responsabilitat professional del metge; Demografia mèdica a Espanya. Anàlisis i necessitats; Model retributiu en l’exercici professional; Resposta professional davant els nous reptes assistencials; Validació periòdica de la col·legiació: credencialisme; Nou escenari en la píndola anticonceptiva d’emergència; El metge davant la nova llei de l’avortament; Cures pal·liatives: d’una necessitat a un dret; El malalt, l’eutanàsia i el metge; Objecció de consciència; La medicina i les altres professions sanitàries; Compromís del metge amb la seguretat del pacient i ètica de la prevenció; Troncalitat en la formació MIR, i Col·legiació obligatòria en medicina: una necessitat social. Es va debatre sobre aquests 16 temes prèviament escollits, en els quals es va fer un plantejament de la situació, es va donar una visió crítica i es va
obrir un debat que va concloure amb la definició d’una postura unànime. Els organitzadors van cloure el Congrés amb una declaració final de 13 punts en la qual, entre d’altres aspectes, es denuncia la deficient informació sobre recursos humans; l’absència d’un registre nacional de metges que la professió demanda des de fa anys; un model retributiu que condiciona l’exercici professional i comporta la segmentació progressiva del sistema, i la manca d’autonomia de gestió dels metges. En aquesta declaració també es reclama més professionalització dels càrrecs de gestió sanitària; es defensa que la competència professional dels metges s’actualitzi permanentment; s’advoca per la necessària troncalitat de la formació MIR, i la necessitat de la col·legiació obligatòria per mantenir i fer efectiu el compromís de la professió mèdica amb la societat. P Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
11
informació col·legial
La troncalitat
É
s habitual que els sistemes educatius, en aquest cas l’educació mèdica, vagin per darrere de les necessitats canviants dels ciutadans, en aquest cas necessitats de salut. Realment la història ens indica que és difícil disposar d’una formació mèdica suficientment actualitzada i d’acord amb una provisió racional de l’atenció sanitària. L’aparició de noves malalties, els canvis sociodemogràfics, el desenvolupament tecnològic, els nous models de gestió, el corporativisme immobilista, les polítiques sanitàries zigzaguejants són algunes de les variables que impedeixen que planificadors i educadors tinguin l’encert necessari per oferir una organització professional prou àgil en termes quanti-qualitatius davant les realitats canviants. Per a més inri, en l’actual segle XXI aquestes realitats es modifiquen a velocitats inusitades, el que en part explica moltes de les distorsions actuals que generen dubtes, si no desconcert: falten metges o no?, quin tipus de metges falten?, per què el nostre sistema especialitzat és tan poc versàtil?, es fan totes les anàlisis pensant en el ciutadà? Idolatrem, i ensenyem amb orgull als estudiants i residents els avenços tecnològics quan el problema fonamental de la ciutadania, encara que no únic, són les malalties cròniques; dotem de grans tecnologies de gestió de la informació les nostres institucions quan el que es troba més a faltar és una millor relació entre professionals i pacients; apostem per una investigació d’alt nivell descuidant que la dedicació a la formació també ha de ser recompensada. En definitiva, les darreres dècades s’ha avançat, sens dubte, en el coneixement científic en detriment d’aspectes més relacionats amb la pràctica clínica. L’expansió de l’especialisme en la segona meitat del segle XX va anar de la mà de molts d’aquests avenços tecnològics i ara es pretén recuperar una part del perdut mitjançant una formació que inclogui, en versió anys 2000, alguna cosa similar al clàssic art de la Medicina que confereix la formació bàsica integral. És obvi que la necessitat de contenir costos en els sistemes sanitaris s’ali12
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
nea amb aquest nova filosofia, que pot ajudar a l’aproximació de l’educació a l’atenció sanitària real. En altres paraules, s’ha de posar tant d’esforç en la manera d’aplicar els avenços, tant diagnòstics com terapèutics, que es produeixen en les ciències mèdiques com en el coneixement en si d’aquests avenços. En aquest nou marc reneix la reforma dels programes de formació mèdica. Un bon exemple d’això és en el nostre país la implantació del nou Espai Europeu d’Educació Superior en la formació mèdica de grau i la troncalitat com el primer pas en la formació de postgrau, o sigui del sistema MIR. El desenvolupament que està tenint el procés d’elaboració de la troncalitat en l’especialització mèdica sembla que donarà, finalment, els seus fruits. Després de reunions, esborranys, debats i consultes hi ha un grau d’acord que, si no és unànime, és bastant ampli. Queden una sèrie de circumstàncies particulars de determinades especialitats que hauran d’arreglar-se perquè no bloquegin el conjunt del mandat que es desprengui de la promulgació de la LOPS ara ja fa set anys. Queda, també, que el treball que s’està realitzant en la creació d’àrees de capacitació no vagi dissociat de la troncalitat; en cas contrari, l’esquema d’especialització en forma d’“arbre” es limitaria a un tronc amb branques, però sense el desenvolupament de les parts més distals que han d’agafar la forma de la “copa”, on s’encreuen i donen la forma definitiva a l’esquema. El resultat final d’aquest procés haurà d’oferir unes noves generacions d’especialistes que hauran reforçat la seva formació clínica bàsica, de tal manera que se sentin més confortables en la presa de decisions que afecten els seus pacients sense la necessitat de recórrer tan freqüentment a d’altres especialistes. Paral·lelament, els generalistes clàssics podran demostrar la seva capacitació en determinades àrees que no haurien de ser estrictament noves especialitats. Si no fos així, es perpetuaria el model actual d’especialització “en pinta”, on la formació troncal ha desaparegut per donar pas a continguts especia-
litzats des de l’inici de la formació postgraduada que posteriorment dirigeix a àrees de subespecialització dins de la pròpia especialitat, amb el que es pot arribar fins i tot a perdre la part bàsica de la pròpia àrea de coneixement. No és que hagin de desaparèixer els “profunds coneixedors d’una estreta àrea de coneixement”, sinó que aquests han de poder adquirir aquesta condició després d’aconseguir i mantenir unes competències bàsiques (coneixements i habilitats) que els permeti edificar sobre aquesta base la seva expertesa. Aquest procés ha de donar eficiència als sistemes de salut i satisfacció a professionals i pacients aproximant-se, d’aquesta manera, als principis del professionalisme, en què el contracte social entre els dos col·lectius s’enforteix explicitant el compromís mutu. “Com a metge sóc capaç de resoldre els seus problemes de manera més integral, incremento la meva autosuficiència i li dono més seguretat.” L’estat actual del procés requereix un esforç de consens que haurà de comportar una determinació ferma per part de les parts implicades de tancar-lo sense dilacions interminables. Naturalment, per a això seran imprescindibles la generositat i la determinació inequívoca. Si es compleixen aquestes prediccions, ens apropem a un model d’especialització més semblant al de la majoria de països europeus i potser ja no sigui un somni el poder homogeneïtzar una cosa tan raonable com és formar metges i, més concretament, metges especialistes en el nostre vell continent, que camina bastant endarrerit en aquest aspecte (el de l’Educació Mèdica) respecte a l’Amèrica del Nord. P Article publicat a medicosypacientes.com
Ramón Pujol Farriols, vocal del COMB i president electe de l'European Federation of Internal Medicine (EFIM)
informació col·legial
Ricard Gutiérrez fa balanç del II Congreso de la Profesión Médica de España
Q
uè ha estat el II Congreso de la Profesión? Més que un congrés ha estat una convenció en la qual s’han reunit uns 500 metges, tots els quals formen part de les Juntes de Govern dels diferents col·legis de tot Espanya, i tenen responsabilitats en l’estructura col·legial —presidents, secretaris, presidents de comissions de deontologia, etc.— per reflexionar durant dos dies sobre un seguit de temes que es consideren d’actualitat per a la professió mèdica i, una cosa que no s’havia fet mai en l’àmbit estatal, posicionar-se i votar les propostes, per saber quin és l’estat d’opinió de la professió sobre diferents temes. Els temes han abastat coses tan diferents com poden ser el futur dels sistemes de protecció social propis que tenim, el Patronato de Huérfanos Príncipe de Asturias i quin hauria de ser el procés de transformació per arribar a un sistema de protecció social del segle XXI per als metges. Un altre tema va ser el de la responsabilitat civil. El Col·legi de Barcelona fa anys que hi treballa i té una experiència única a tot l’Estat que és la pòlissa que tenim tripartida entre el Servei Català de la Salut, les patronals, els empleadors i nosaltres com a Col·legi. També es van tractar altres temes importants, com una mesa que va parlar de la resposta professional davant dels nous reptes assistencials. Això vol dir que ens està canviant el tipus de malalt que atenem als nostres serveis hospitalaris i centres d’atenció primària, i que està canviant el patró d’aquest malalt. D’un malalt agut a un malalt que és crònic, que és vell, que està polimedi-
D’esquerra a dreta: José María Rodríguez, tresorer de l’OMC; Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n. del COMB i vicepresident de l’OMC; Trinidad Jiménez, ministra de Sanitat; Juan José Rodríguez Sendín, president de l’OMC; Serafín Romero, secretari general de l’OMC, i Jerónimo Fernández, vicesecretari de l’OMC.
cat, que té moltes malalties alhora i que és fràgil. El model assistencial no acaba d’estar ben adaptat, ni en el dispositiu, ni a vegades en els professionals, per tractar aquest altre tipus de malalt. També vàrem debatre sobre una sèrie de temes més puntuals, però que són de molta actualitat en la professió, com són el tema de l’eutanàsia, el de l’avortament, i el de la píndola anticonceptiva de l’endemà. Un altre dels temes tractats que m’agradaria destacar és el de la relació dels professionals de la medicina amb la resta de les professions sanitàries, arran de la mal anomenada prescripció infermera, de recent aparició, que de vegades porta a equívocs o conflictivitat, de com haurien de ser aquestes relacions i de quin és el paper que hi juga cada professional. Vàrem acabar amb una mesa dedicada al tema de la col·legiació obligatòria. Com sabeu, aquest any, amb la Llei Òmnibus, el govern de l’Estat ha de fer una llei de col·legis professionals en la
P La conclusió principal és una valoració molt positiva d’haver reunit uns 500 responsables de col·legis de metges de tot Espanya per debatre, reflexionar i votar posicionaments sobre 16 grans temes d’actualitat.
qual s’acabi de definir sobre la collegiació obligatòria en qualsevol àmbit de la professió. Ara hi ha quatre comunitats autònomes, Andalusia, Canàries, Astúries i Extremadura, en les quals la col·legiació no és obligatòria en el sistema públic, però sí en l’exercici privat de la professió. En aquesta mesa es va fer una reflexió profunda, com a Consejo General i com a col·legis de metges, sobre quins són els valors afegits que pensem que comporta la col·legiació obligatòria, com són el control de la col·legiació, aquesta coregulació de la professió, conjuntament amb l’Administració; vetllar per les normes ètiques de les comissions de deontologia, fet que és molt important que es faci des de la pròpia professió, i vetllar pel metge que a vegades està malalt, que té un problema d’addicció, a través del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt. És a dir, que hi ha un conjunt de coses que pensem que justifiquen sobrerament la col·legiació, que hi hagi uns col·legis professionals que regulin la professió i no deixar-ho únicament i exclusivament a l’Administració. Vostè va fer la reflexió inicial de la ponència sobre “La validació periòdica de la col·legiació: credencialisme”. Quins han de ser els instruments dels col·legis per a la validació periòdica de la col·legiació? La validació periòdica de la col·legiació, que seria acceptar que és bo, convenient i necessari que cada x anys es revisi aquell acte que vàrem fer quan vam acabar la carrera i vàrem venir aquí a col·legiarnos. Sí, és bo que cada x anys ho revisem. No és amb l’ànim d’examinar el metge, sinó que és fonamentalment per donar-li l’oportunitat que es faci evident l’esforç continu que fa al llarg de la seva carrera professional. També com a element per garantir a la ciutadania que els metges estan en les millors condicions possibles per fer un acte mèdic de qualitat. És un tema que fa temps que l’estem treballant. El vàrem aprovar a l’Assemblea del desembre del 2009 i ja s’està començant a implementar. La idea és veure si aquest any 2010 ho podem fer a uns 10, 12 o 15 col·legis. Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
13
V
Ricard Gutiérrez, vicepresident segon del COMB i vicepresident de l’Organització Mèdica Col·legial, fa balanç en declaracions al SIC dels acords més rellevants del II Congreso de la Profesión Médica de España.
informació col·legial
Comissió de deontologia
E
l Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha decidit no recórrer i acatar la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ratifica la sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 12, per la qual s’anul·laven les normes 33 i 59 del Codi de Deontologia, relatives a l’atenció mèdica a la persona menor. Acatar la sentència vol dir senzillament obeir-la i que, a partir d’ara, les normes anul·lades ja no formen part del nostre Codi. Ara bé, això no significa estar d’acord ni compartir el contingut de la resolució judicial. El Consell ha encomanat a les respectives comissions de deontologia l’anàlisi de la situació i la reflexió sobre la conveniència de proposar un nou redactat de les normes anul·lades.
El Codi de Deontologia i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya En l’atenció mèdica a la persona menor, el marc de referència són els articles específics de la legislació que regula el dret a la informació i a decidir del pacient, la Llei 21/2000, de 29 de desembre, i la Llei 41/2002, de 14 de novembre. I, a partir del proper juliol, haurem de tenir en compte la Llei 2/ 2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Les recomanacions del document La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut, del Comitè de Bioètica de Catalunya, òrgan assessor del govern de la Generalitat, poden ajudar a orientar l’actuació professional en les situacions complexes no previstes per la llei. El Codi de Deontologia és i ha de ser l’exponent de la capacitat d’autoregu-
lació del col·lectiu mèdic, sempre al servei dels interessos de la societat. La reflexió de les comissions ha de poder orientar i propiciar les actuacions dels col·legiats per conciliar l’autoritat parental i l’autonomia de la persona menor competent. Tanmateix, i en cas de conflicte, hauran de formular recomanacions amb l’objectiu de minimitzar el mal físic i psicològic al menor, tractar d’una manera justa les parts implicades i fer respectar els drets de la persona menor quan mostra competència per decidir si s’acull amb confiança a l’acció benèfica dels serveis sanitaris. P Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia Barcelona, 5 de maig de 2010
Ricard Gutiérrez fa balanç del II Congreso de la Profesión Médica de España V
N’agafarem de grans, de mitjans i de petits, per avaluar la complexitat del mecanisme per posar-ho en marxa. Què avaluarem? Mirarem tres coses fonamentalment. Una, el metge està en un estat de salut física i psíquica correcte? Ho podem garantir? I això com es farà? Amb un informe mèdic, el responsable serà el Col·legi de Metges o un òrgan en què delegui i que faci aquest informe mèdic sobre la salut. El segon, aquest metge o metgessa no ha comès cap falta?, no té cap expedient a la Comissió Deontològica?, ha tingut una actitud correcta? Aquí el paper el tindran les comissions deontològiques. El tercer, el metge allà a on ha estat treballant, a l’ICS, a l’hospital o en un Centre d’Atenció Primària, durant els últims sis anys, agafant com a paràmetre la duració de la carrera; hi ha alguna queixa, alguna reclamació, sí o no? Això seria la manera de començar, perquè la segona fase que hi afegirem, que seria l’any 2011, és el tema de la Formació Mèdica Continuada. Demanarem al metge que ens acrediti quina formació mèdica ha fet, ja que pràcticament tots els metges en fan. 14
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Això es valora en uns crèdits d’àmbit nacional i europeu. Després també hi ha formació mèdica continuada que no està acreditada, però que també la treballarem i al final farem uns barems ad hoc. La tercera fase, que està previst implementar el segon semestre del 2011 o ja el 2012, serà el tema de l’acreditació de les competències. Per un costat, hi ha les competències transversals, aquelles que són comunes a tots els metges facin l’especialitat que facin, i aquí tenen un paper important els col·legis de metges sobretot, i un paper menys important les societats científiques. Per l’altre costat, tenim les competències específiques de cada especialitat. Els col·legis també hi col·laboraran, però qui hi té un paper important són les societats científiques, que són les que coneixen les competències que han de tenir els especialistes. Al seu parer, quines són les conclusions més rellevants del II Congreso de la Profesión Médica? La conclusió principal és una valoració molt positiva d’haver reunit uns 500
responsables de col·legis de metges de tot Espanya per debatre, reflexionar i votar posicionaments sobre 16 grans temes d’actualitat durant dos dies. Jo penso que per se això ja té un valor molt important. La segona conclusió és que estem treballant en un recull de les reflexions que es van fer arran del Congrés i que ho tindrem aviat. De cada una de les meses s’extreuen una sèrie de conclusions i reflexions, i a partir de les votacions que hi va haver sobre les diferents preguntes al llarg del Congrés s’extreu un estat de la situació sobre els diferents temes per veure quin és el posicionament de la professió mèdica a Espanya. La tercera conclusió és que, havent vist el bon funcionament d’aquest Congrés, la nostra idea és la de fer-lo cada dos anys. Reunir aquest conglomerat de responsables de tots els col·legis de metges d’Espanya per poder discutir, reflexionar i acabar votant sobre els grans temes que preocupen la professió en cada moment i, així, tenir els responsables del Consejo General i els dels col·legis de metges, un estat d’opinió sobre el full de ruta sobre el qual s’han d’anar marcant les prioritats. P
informació col·legial
Actualitat professional
En el marc de la jornada sobre “L’autonomia dels metges. És possible?”, Miquel Vilardell, president del COMB, va expressar la seva preocupació per les conseqüències de la retallada de sous en el col·lectiu mèdic.
Miquel Vilardell, president del COMB, i Manel del Castillo, secretari general de la patronal CAPSS del Consorci de Salut i Social de Catalunya, en la jornada de debat sobre L’autonomia dels metges. És possible?
Vilardell tem un augment del desencant dels metges per la retallada de sous
D
urant la celebració a la seu col·legial de la jornada de debat sobre L’autonomia dels metges. És possible? Miquel Vilardell, president del COMB, va manifestar la seva inquietud per l’afectació de les mesures de retallada de sous en el col·lectiu mèdic, aprovat pels governs espanyol i català, contra el dèficit de recursos del sistema públic. Segons va declarar Vilardell a Europa Press, “s’ha de pensar que els sous dels metges no són competitius amb el nostre entorn i les mesures haurien d’afectar tan poc com es pugui la seva massa salarial”. També va advertir que “la sostenibilitat depèn molt dels professionals sanitaris i si aquests no se senten ben tractats serà molt difícil”. El president del COMB també es va posicionar sobre el copagament, i va declarar que “abans d’implantar el copagament, de la manera com l’entenem actualment per un ús d’un servei, si és que fa falta, podríem revisar el copagament actual que hi ha pel que fa als fàrmacs; per veure si és correcte”. Vilardell va defensar “modificar el copagament de fàrmacs en funció de la renda i no de l’edat, com passa actualment, com una mesura
per contrarestar el dèficit que pateix la sanitat pública espanyola”. Vilardell també va citar la necessitat de dur a terme canvis organitzatius per “millorar l’eficiència de les plantilles en alguns temes”, i també “dotar de més autonomia i participació els metges”. Una altra via que va citar va ser la necessitat d’augmentar la informació dels ciutadans sobre el sistema per “fomentar una millora de l’ús dels recursos i, també, revisar la cartera de serveis actual”. Va descartar “treure cap prestació del sistema”, però sí que va defensar “implementar el copagament per a les noves que hagin d’entrar, després d’una acurada revisió de la seva eficiència per part d’una agència d’avaluació externa”. Respecte a la proposta de la consellera de Salut, Marina Geli, per la introducció del “copagament voluntari” consistent en la desgravació d’impostos de l’IRPF per a aquelles persones que tinguin mútues privades, Vilardell va veure amb bons ulls aquesta via, encara que observà que “podria generar discrepàncies perquè la Conselleria d’Economia deixaria d’ingressar uns diners”. P Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
15
informació col·legial
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va acollir de nou, el passat març, la segona edició del Fòrum d’Inversió Healthcare. Aquest any ha estat organitzat pel COMB, Barcelona Activa, IESE Business School i Genoma España, i es va celebrar conjuntament amb el 43è. Fòrum d’inversors privats i Family Offices d’IESE.
D’esquerra a dreta: Joan Roure, director i fundador de la xarxa d’inversors IESE; Miquel Vilardell, president del COMB; Jordi William Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, i Rafael Camacho, director general de Genoma España, en la inauguració del Fòrum
16
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
La innovació en salut torna a reunir-se al 2n. Fòrum d’Inversió Healthcare
L
a finalitat d’aquest Fòrum és facilitar l’accés a finançament privat a les empreses de la ciutat del sector de la salut que necessiten una injecció de capital entre 200.000 i 2 milions d’euros. D’aquesta manera es van presentar nou empreses de l’àmbit de la biotecnologia, medical devices, serveis sanitaris i TIC relacionades amb la salut. Aquestes empreses van estar seleccionades entre les 130 que es van presentar inicialment, 80 més que en la primera edició del Fòrum celebrada el 2009. Un Comitè Avaluador, format per representants d’institucions promotores, va escollir aquelles amb més potencial de creixement i en procés de desenvolupar una activitat d’ I+D+i. Els participants van ser Arquebio, Dr. Healthcare, Dry Blood Spoots, SOM Biotech, Certificación de lesiones S.L, Gesex Atenció domiciliaria, Pangaea Biotech S.A., Tromobotargets i Bioglane. Durant el Fòrum van presentar els seus projectes a inversors del sector salut i al mateix Comitè Avaluador. Miquel Vilardell, president del COMB, Jordi William Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Barcelona Activa, i Joan Roure, di-
rector i fundador de la xarxa d’inversors IESE, van ser els encarregats d’inaugurar el Fòrum. Miquel Vilardell va ressaltar la rellevància d’aquest acte, que es va celebrar poc després que fos elegit com a nou president del COMB: “Per a mi és un honor que un dels primers actes que presideixo sigui tan important per al país. Un fòrum en què la ciència i l’economia es donen la mà per a un futur millor, per aconseguir més llocs de treball i major benestar.” En aquesta segona edició del Fòrum es va celebrar una taula rodona en què experts del sector Healthcare van debatre els reptes en la inversió en innovació sanitària de cara al 2010. Van intervenir Jaume Aubia, conseller delegat del COMB; Manel Balcells, president de Biocat; Joan Bigorra, director d’Innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona; Antonio Parente, director general i cofundador de Lipotec i president de CataloniaBio, i Rafael Camacho, director general de Genoma España. Aubia va parlar del programa Metge Emprenedor del COMB, que intenta “sanititzar la resistència dels metges a fer negoci amb les seves idees i avenços”, perquè és “una obligació
V
El metge emprenedor
informació col·legial
1 1. D’esquerra a dreta: Joan Roure; Jaume Aubia, conseller delegat del COMB; Joan Bigorra, director d’Innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona; Manel Balcells, president de Biocat, i Rafael Camacho, en la taula en què es va debatre sobre els reptes en la inversió en innovació sanitària. 2. Sala d’actes del COMB durant la celebració del 2n. Fòrum d'Inversió Healthcare.
2
V
ètica del metge” fer que els seus coneixements “arribin a la màxima eficiència amb la major aplicació en el mercat”. Aquest programa està dirigit per Lluís G. Pareras i busca promoure les noves iniciatives d’innovació tecnològica en el sector sanitari. Una de les novetats d’aquesta segona edició del fòrum va ser la incorporació d’un taller de treball “Iniciació a la inversió en Healthcare & Biotech” impartit per Pareras i el director general i cofundador de Lipotecm Antonio Parente. Al taller s’han presentat 12 projectes en busca de finançament. L’acte es va seguir en directe per videoconferència a Madrid i es pot veure al canal de televisió del COMB, combtv.cat. La primera edició del Fòrum Healthcare de Barcelona es va celebrar el 4 de novembre de 2009 i va comptar amb 12 empreses que van presentar els seus respectius projectes. En el marc d’aquesta trobada més d’un 25% de les empreses van establir contacte amb inversors de capital risc. P
Quins són els productes presentats? Arquebio: Plataforma tecnològica que millora els processos de producció de molècules basats en la síntesi química mitjançant la fermentació microbiana. Dr. Healthcare: desenvolupa productes biofuncionals per millorar trastorns respiratoris, la migranya, l’estètica facial o l’odontologia. Dry Blood Spoots: pretén substituir el procés de presa de mostres sanguínies en medi líquid per un sobre paper de filtre. SOM Biotech: Investiga, valida, patenta i llicencia noves aplicacions de fàrmacs ja comercialitzats. Pot fer ús de la plataforma HELIOS per seleccionar molècules químiques amb una identitat biològica idèntica, però amb una estructura molecular distinta. Certificación de lesiones S.L.: Mitjançat la biomecànica mesura els paràmetres físics que s’alternen amb el dolor. Pot generar proves objectives que detectin lesions i permet certificar-les davant de terceres persones. Gesex Atenció domiciliaria: Centra el seu negoci en la venda a domicili, a persones dependents, de productes i serveis sociosanitaris, com per exemple, l’atenció en la llar; assistència en la rutina diària i el suport psicològic, fisioterapèutic o d’un logopeda. Pangaea Biotech S.A.: Se centra en el tractament personalitzat de pacients amb càncer, alhora que s’investiga i desenvolupa tests de diagnosi molecular i de fàrmacs anticàncer. Tromobotargets: Desenvolupa productes terapèutics per tractar patologies en l’àrea cardiovascular-hemotesina. Bioglane: Una empresa de biotecnologia industrial que opera en el sector white biotech i ofereix un nou ingredient nutracèutic: un aminosucre natural que contribueix a reduir l’índex glicèmic.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
17
informació col·legial
Actualitat professional El Govern de la Generalitat guardona Miquel Bruguera amb la medalla Josep Trueta l Govern de la Generalitat de Catalunya va lliurar, el passat 25 de maig, la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari a Miquel Bruguera, expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, per la seva contribució a la millora de la sanitat. També van ser distingits amb la medalla Josep Trueta l’especialista en radiodiagnosi Javier Bardají; el professor de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en Medicina, Vicenç Navarro; la podòloga Virgínia Novel; la infermera Rosa Parés; la periodista Milagros Pérez Oliva; els metges de família Carles Querol i Josep Ruscalleda, i el farmacèutic Andreu Suriol.
Foto: Jordi Bedmar
E
José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Miquel Bruguera, expresident del COMB, i Marina Geli, consellera de Salut, en l’acte de concessió de la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari.
D’altra banda, Miquel Bruguera va rebre, el passat maig, el Premi d’Ediciones Mayo, editora de la revista 7
Días Médicos, en la categoria de Personalitat Sanitària de l’Any, en un acte celebrat al Palau de la Música. P
El COMB acull una jornada de debat sobre l'ètica dels incentius a professionals sanitaris
E
l Col·legi de Metges de Barcelona va acollir una jornada de debat sobre “Ètica dels incentius professionals sanitaris”, celebrada a finals d’abril i organitzada per la Fundación de Ciencias de la Salud i l’Organització Mèdica Col·legia (OMC). El debat es va dividir en dues taules rodones, una sobre els incentius en el sistema sanitari, moderada per Diego Gracia, president de la Fundación de Ciencias de la Salud; i l’altre sobre els incentius en la pràctica clínica, moderada per Miquel Vilardell, president del COMB. També es va presentar la guia “Ética de los incentivos a profesionales sanitarios” per part de Diego Gracia i Juan José Rodríguez Sendín, president del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos. A la taula sobre els incentius en el sistema sanitari, Vicente Ortún, di18
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
rector del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar dels incentius des de la perspectiva de l’economia i Juan José Rodriguez Sendín va tractar els incentius amb la perspectiva des de la Clínica. La taula sobre els incentius en la pràctica clínica va comptar amb la participació d’Ignacio Gadea, del Servei de Microbiologia Clínica de la
Fundación Jiménez Díaz, i de Francesc Borrell, del Departament de Ciències Clíniques de la Facultat de Medicina i de l’EAP Gavarra de Cornellà. Cada un d’ells va exposar la seva opinió sobre els incentius des del punt de vista de la pràctica privada i de l’atenció primària, respectivament. En la presentació de la guia es va assenyalar que l’objectiu d’aquesta és el de mostrar, partint de casos concrets, els conflictes d’interessos i valors més freqüents en el tema dels incentius, i la manera més prudent i responsable de resoldre’ls. L’objectiu de l’ètica, segons els autors, no és el d’establir principis rígids als quals hagin d’adequar-se sempre les situacions concretes sinó buscar en cada cas concret la solució millor. P
informació col·legial
Revista de premsa
“Amb una sanitat més ben organitzada no necessitaríem metges de fora” Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) Només cal entrar en el despatx d’un metge per saber si “és dels d’abans” o s’ha rendit a la moda del “despatxeix”. En el cas de Miquel Vilardell, responsable de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron i nou president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), no hi ha dubte possible. Rep ABC en la seva modesta consulta, en la qual no hi ha taula de reunions, ni maquina de cafè, ni sofà amb tauleta auxiliar per tenir-hi la gravadora; tan sols una llitera i dues cadires; allí transcorre l’entrevista. Miquel Vilardell, tot un referent en el món sanitari català —autor del primer Informe Vilardell i partícip del segon, encara per publicar—, assegura que puja a la poltrona del COMB amb un doble propòsit: seguir sent fidel a la seva professió i fer sentir la veu dels metges barcelonins. [...] “No al copagament” - Han de pagar-se les urgències, encara que sigui simbòlicament, per acabar amb els abusos del sistema? - Del copagament se n’ha de parlar amb la boca petita. No ho veig com un element per recaptar més, i per disminuir la pressió assistencial és molt discutible. Abans hi ha altres fórmules, com una bona informació, una bona formació, un control més rigorós de l’ús dels serveis sanitaris, algun canvi
ABC, 8 de març de 2010.
en els models organitzatius, afavorir l’autogestió. Després de tot això, si fracassem, et pots plantejar alguna mesura dissuasòria, encara que jo seria molt cautelós, i més en un moment de crisi. - Creu que si s’optimitzessin els recursos humans no hauríem de recórrer als metges de fora? - Probablement si la sanitat catalana estigues més ben organitzada no necessitaríem metges estrangers. Si les places tinguessin més estabilitat i els estímuls econòmics a aquestes places fossin millors, tot canviaria. - Què modificaria? - Els canvis anirien cap a una menor burocratització del sistema. Miri el meu despatx, no tinc taula de reunions. M’estimo més tenir una llitera per si hi ha una urgència. [...] Esther Armora ABC, 8 de març de 2010
FÒRUM D’INVERSIÓ HEALTHCARE El sector de la salut genera oportunitats de negoci a Barcelona Més de 100 inversors privats i emprenedors del sector de la salut i les ciències de la vida s’han donat cita en la segona edició del Fòrum Healthcare Barcelona i en el 43è. Fòrum d’Inversors Privats i Family Offices de la IESE Business School, que s’ha celebrat conjuntament en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). [...]
Marina Geli agraeix a Miquel Bruguera la seva tasca en el Consell de la Professió Mèdica El substitueix Miquel Vilardell en ordenació professional Un acte intern a l’Hospital Clínic de Barcelona, amb l’excusa d’informar la direcció i els facultatius d’aquest centre dels cinc documents de recomanacions que han sortit fins ara del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, ha servit a la consellera de Salut, Marina Geli, per reivindicar l’existència d’aquest òrgan consultiu (creat rere la vaga de facultatius de la primavera de 2006) i agrair a Miquel Bruguera la seva tasca de quatre anys com a president de la seva Comissió d’Ordenació Professional. Bruguera, que és hepatòleg del Clínic, li ha passat el testimoni del càrrec a Miquel Vilardell [...].
Els metges barcelonins donen suport a l’obertura de més narcosales El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona dóna suport a l’ampliació a la ciutat del nombre de narcosales, com es coneix popularment les sales de venipunció.Creuen que cal descongestionar les existents. L’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Salut van fer públic la setmana passada que tots el districtes de la ciutat tindran aquestes sales abans de 2014. En un comunicat després de la reunió de la Junta de Govern del COMB al gener d’aquest any, ha recordat aquesta necessitat “per evitar que la concentració d’usuaris a les existents pugui generar alarma social”, ha afegit [...]. Europa Press, 29 de març de 2010
Diario Médico, 25 de març de 2010
Redacción Médica, 12 de març de 2010
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
19
informació col·legial
1. Diario Médico, 25 de març de 2010. 2. El País, 10 d’abril de 2010.
Revista de premsa
Anul·len normes mèdiques que obviaven el control patern
Sentència TSJC diu que un menor no pot decidir sense autorització tutor legal
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anullat dos articles del Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya que feien referència a la confidencialitat de l’atenció mèdica a menors. [...]
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat sense efecte dues normes del Codi Deontològic del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya sobre la confidencialitat dels menors considerats madurs, i la capacitat d’aquests de decidir sobre la interrupció de l’embaràs sense autorització del seu tutor legal. [...] Miquel Vilardell ha explicat a EFE després de fer-se pública aquesta sentència que amb aquest codi el col·legi s’avançà al que després es va aprovar en la reforma de l’avortament, que reconeix el dret de l’adolescent a la seva autonomia. Segons Vilardell, com que això s’ha fet amb reglaments anteriors a la llei, la sentència implica que no es pot respectar aquest autonomia i que el metge no té capacitat per decidir si el menor és madur o no per prendre decisions, i que es requereix el consentiment del tutor legal. [...]
Catalunya recorre als metges estrangers per cobrir vacants Els facultatius extracomunitaris col·legiats el 2009 són el 57% [...] El nombre de facultatius estrangers en el Col·legi de Metges de Barcelona no ha parat de créixer en una dècada i l’any passat ja van representar més del 57% dels col·legiats. [...] Marc Soler, director corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona, assegura que en teoria Catalunya no hauria de tenir dèficit de facultatius, ja que té una de les ràtios més elevades d’Europa. De tota manera, critica que dos de cada tres joves es quedin fora de les facultats de medicina per l’elevada nota de tall i després salut hagi de recórrer als metges extracomunitaris per resoldre el dèficit de personal. [...] El País, 10 d’abril de 2010
20
Efe,
2
quals fa referència al consentiment dels menors d’edat per avortar. La sentència té pocs efectes pràctics, explicà el president del Col·legi, Miquel Vilardell, a causa de l’entrada en vigor de la reforma de la llei, però tanca un llarg contenciós entre metges col·legiats. [...] La Vanguardia, 13 d’abril de 2010
12 d’abril de 2010
metge i a la necessitat que aquestes donin el consentiment a una interrupció d’embaràs que els afecti. Els dos articles ja estaven en suspens. “La sentència del Tribunal Superior és contradictòria amb la llei espanyola sobre interrupció voluntària de l’embaràs, però, mentre aquesta no entri en vigor (ho farà al juny), nosaltres acatarem la decisió judicial”, va indicar ahir el doctor Miquel Vilardell, president del CMB. [...] El Periódico, 13 d’abril de 2010
El TSJC corregeix el codi dels metges sobre avortament en menors El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat dos articles del codi deontològic del Col·legi de Metges de Catalunya, un dels
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
El TSJC emet una decisió que es contradiu amb la nova llei de l’avortament [...] La sentència del TSJC deixa en suspens els articles 33 i 59 del codi professional dels metges de Barcelona, que al·ludeixen a la confidencialitat de les menors per part del
Anul·len dos articles del codi dels metges La secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia
V
El Mundo, 9 d’abril de 2010
1
informació col·legial
Revista de premsa V
de Catalunya ha declarat nulles dues normes del codi deontològic dels metges catalans en què es reconeixia el dret a la confidencialitat dels pacients menors d’edat, la qual cosa implicava no haver d’informar els pares o tutors legals de la seva salut quan el professional considerés que el menor era prou madur. [...] El president del consell, Miquel Vilardell, va assegurar que l’entitat no farà cap acció legal més, ja que, amb la nova llei de l’avortament, ja es preveu legalment com s’han de resoldre els casos de menors madures que vulguin avortar. [...]
1. El Periódico, 13 d’abril de 2010. 2. La Vanguardia, 13 d’abril de 2010.
Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, advoca per una reforma de via tranquil·la. Sobre el debat de quines especialitats poden quedar-se fora de les àrees comunes, Miquel Vilardell aposta perquè la qüestió no s’afronti com un problema: “No posem impediments ni afavorim lluites; en aquest procés pot haver-hi diverses velocitats”, manifestà. [...]
1
La Vanguardia, 13 d’abril de 2010
Avui, 13 d’abril de 2010
Una teràpia molt perillosa 2
Delictes contra el personal sanitari
El MIR que ve El nou model d’especialització mèdica tindrà dos anys de formació comuna Després de més de trenta anys, la manera com es formen els metges especialistes a Espanya està a punt de donar un tomb. Mentre el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb les comunitats autònomes, ultima el reial decret que regularà com serà el nou MIR, estudiants i una part important dels professionals admeten que, encara que s’ha de canviar, persisteixen dubtes sobre les modificacions que es produiran. [...]
Vilardell: “Hi pot haver una reforma a diverses velocitats” Com bona part de la professió, el president del Col·legi de
[...] En el que va d’any, 14 són els expedients oberts per agressions registrats pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), set del quals estan ja en mans de la justícia. La majoria de casos són agressions verbals, com insults, amenaces o injúries, encara que hi ha també agressions físiques, si bé disminueixen, de moment. El director del servei de responsabilitat professional del COMB, Josep Arimany, explica a ABC que hi ha casos de metges en situacions de risc altes, als quals se’ls ha amenaçat greument. És per això que aquesta entitat professional signarà en breu un acord amb la Fiscalia del Tribunal de Justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè en situacions com aquestes es puguin gestionar directament amb un fiscal interlocutor. [...] ABC, 18 d’abril de 2010
Miquel Bruguera i Milagros Pérez Oliva, medalles Josep Trueta al mèrit sanitari L’expresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) Miquel Bruguera i la periodista Milagros Pérez Oliva rebran sengles medalles Josep Trueta del Govern al mèrit sanitari, que reconegueren set persones més. [...] Europa Press, 18 de maig de 2010
que estaven lligats a AMF-AT amb un contracte civil. Per als primers, es preveu la incorporació al règim general de la Seguretat Social i, per als segons, una compensació econòmica que s’elaboraria mitjançant un prorrateig. [...] Ignasi Pidevall, lletrat del Collegi de Metges de Barcelona, ha celebrat l’aprovació del decret, que arriba “deu anys tard i la demora del qual ha obligat molts metges a anar als tribunals en defensa dels seus drets”. [...] Un del dubtes que planen ara sobre el nou decret és “la incertesa sobre els drets adquirits mitjançant sentència judicial”. [...] Diario Médico, 18 de maig de 2010
“El decret sobre AMF-AT anirà al Constitucional” [...] El decret opta per la diferenciació entre els metges amb contracte laboral i els Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
21
informació col·legial
PROGRAMA DE PROTECCIÓ SOCIAL DEL COMB El COMB vetlla per la millora de les condicions de vida dels col·legiats i familiars directes. A continuació, us exposem el cas real d’una col·legiada a la qual s’ha pogut ajudar a través del Programa de Protecció Social: Cas real: Una metgessa col·legiada ha contactat amb el Programa de Protecció Social exposant la seva situació familiar, que es resumeix en el cas següent: “Metgessa col·legiada, casada i amb un fill de 5 anys i dues filles bessones de 2 anys. La metgessa explica que el seu fill pateix disminució psíquica i està pendent del recurs social i assistencial per part de l’Administració pública, que ha valorat amb un Grau II i nivell II la dependència del seu fill. En el mateix nucli de convivència es troben els pares de la metgessa. El pare de la metgessa pateix un deteriorament cognitiu que l’invalida per desenvolupar-se en el seu dia a dia de forma autònoma i és totalment dependent per a les activitats bàsiques de la vida diària. Indica que està valorat per la Llei de la Dependència i disposa del Grau III nivell I. La mare de la metgessa és la cuidadora principal del seu espòs. La metgessa sol·licita suport social i econòmic per part del Programa de Protecció Social.” El Programa de Protecció Social ha ajudat la col·legiada de la següent manera: > S’ha orientat la metgessa perquè sol·liciti els ajuts socials i l’atenció a la dependència per al seu pare, amb valoració del Grau III per la institució pública. La metgessa ha sol·licitat un ajut econòmic puntual per tal d’alliberar la seva mare de la càrrega assistencial que suposa la malaltia del pare amb un cuidador professional en moments determinats. > En relació amb el fill de 5 anys pendent de ser valorat per l’Administració pública en relació amb la Llei de la Dependència, la metgessa ha sol·licitat ajuts econòmics d’adaptació a la llar per tal de poder adequar l’accés al bany per al maneig personal del seu fill. > S’ha indicat a la metgessa que també pot sol·licitar el recurs de Suport Econòmic a la Llar d’Infants per ser família nombrosa. > A més, s’ha informat la col·legiada que també pot beneficiar-se del “Servei Suport Familiar”, que inclou el servei d’un cangur per als seus fills. Aquest suport consisteix en 100 hores de servei facilitat pel Programa de Protecció Social a través d’una empresa especialitzada, per tal de conciliar la vida familiar i laboral. Si vosaltres o algun familiar directe patiu una situació que posi en qüestió la vostra autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut o socials, podeu contactar amb nosaltres de la següent manera:
Atenció directa a les oficines del COMB en hores convingudes. Telèfon informatiu: 93 567 88 94. Correu electrònic: proteccio-social@comb.cat. També podeu obtenir més informació al web http://protecciosocial.comb.cat
22
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
informació col·legial
El COMB celebra el primer acte sobre la figura de Josep Salvany i Lleopart El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va convocar un acte per donar a conèixer la figura i l’obra del doctor Josep Salvany i Lleopart (1774-1810), metge al qual la institució col·legial dedica l’any 2010. L’any 1803 Salvany va ser l’encarregat de transportar la vacuna contra la verola a Amèrica, com a subdirector de la Reial Expedició Filantròpica de la vacuna (1803-1810) que dirigí Francesc Xavier Balmis i que, d’aquesta manera, evità el contagi d’aquest malaltia a centenars de milers de persones i va deixar una estructura permanent, les juntes de vacunació, per tractar de mantenir la vacuna i la vacunació en aquests indrets.
D’esquerra a dreta: Josep Danon, Fundació Uriach; Josep M. Calbet, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; Miquel Bruguera, expresident del COMB; Manuel Escudé, comissionat de l’“Any Dr. Josep Salvany”; Núria de Villasante, Medicina Familiar i Comunitària, i Francesc Asens, cap de la Secció d’Infecciosos de l’Hospital Infantil La Fe, en l’acte commemoratiu de la figura i l’obra del doctor Josep Salvany i Lleopart.
L
’acte sobre l’aproximació a la figura i l’obra del doctor Josep Salvany i Lleopart es va celebrar a la seu del COMB el passat mes de març, presentat i moderat per Miquel Bruguera, expresident del COMB. A l’acte van intervenir Josep M. Calbet, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que va parlar sobre “La verola i la seva prevenció: inoculació i vacunació”; Josep Danon, de la Fundació Uriach, va centrar la seva intervenció en “Francesc Piguillen i Verdacer i la vacuna antivariòlica”; Francesc Asens, cap de la Secció d’Infecciosos de l’Hospital Infantil La Fe de València, va abordar “L’obra i la personalitat de Francesc Xavier de Balmis”; Manuel Escudé, comissionat de l’“Any Dr. Josep Salvany”, va donar el “Perfil biogràfic de Josep Salvany i Lleopart”, i Núria de Villasante, Medicina Familiar i Comunitària, va parlar sobre “L’obra de Josep Salvany i Lleopart a l’Amèrica del Sud”. Bruguera va ressaltar en la seva intervenció que “un dels motius perquè la Junta de Govern del COMB decidís dedicar el 2010 al doctor Salvany era trobar una excusa per parlar de les
vacunes en general, encarà que aquest any haguem de parlar de la vacuna de la verola, ho podem ampliar a totes les vacunes per tal de reforçar la idea que el Col·legi de Metges és una institució que creu en les mesures preventives i que els metges han de tenir un criteri modern sobre aquest tema”. “Una de les coses que més m’ha impactat de la Reial Expedició Filantròpica de la vacuna”, va dir Miquel Bruguera, “és que a Espanya en uns quants mesos es faci tot tan ràpid i ben fet. A partir de la petició d’Amèrica, l’any 1802, d’enviar ajuda, a començament de 1803 s’acorda posar en marxa una expedició, se li encarrega a en Balmis al juliol d’aquell any l’ordre per la qual es posa en marxa aquest projecte i l’octubre se’n van. No sé si és l’efecte de la Il·lustració, però en aquest país això no s’acostuma a reproduir”. Segons Bruguera, aquest fets “també ens ajuden a millorar el nostre grau d’autoestima, que als metges d’aquest país a vegades ens ha faltat, ja que hi ha hagut contribucions molt importants per a la història de la humanitat, com és la que Josep Salvany va dur a terme”. P Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
23
informació col·legial
Commemoració del COMB El Col·legi de Metges de Barcelona i el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya van inaugurar una exposició a la seu col·legial sobre la premsa mèdica catalana des dels seus inicis fins al període de la guerra civil. A l’acte van participar Miquel Bruguera, president del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i expresident del COMB, i Josep Danon, responsable de la Biblioteca Històrica Fundació Uriach 1838.
1. Miquel Bruguera, president del MHMC i expresident del COMB, i Josep Danon, responsable de la Biblioteca Històrica-Fundació Uriach 1838, en l’acte inaugural de l’exposició. 2. Miquel Vilardell, president del COMB, i Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, en l’exposició La premsa mèdica catalana.
El Col·legi de Metges de BCN inaugura l’exposició “La premsa mèdica catalana”
1
E
cacions mèdiques fetes a Catalunya fins al període de la guerra.” Bruguera va agrair a Alfons Zarzoso, conservador del MHMC, la seva aportació en la redacció de la nadala i en l’elaboració dels materials de l’exposició. Bruguera va aprofitar la presentació per ressaltar que “l’exposició és molt interessant no només des del punt de vista històric sinó des del punt de vista estètic; es pot veure com canvien amb els anys els estils de presentar els treballs, les tipografies i l’estètica de les portades”. Josep Danon, responsable de la Biblioteca Històrica - Fundació Uriach 1838, en la seva intervenció va fer un repàs històric de la publicació de revistes mèdiques i de la difícil tasca de recuperació documental de les col·leccions de revistes. Danon va aprofitar la seva intervenció per anunciar que “avui en dia amb la col·laboració d’altres biblioteques posseïdores de més sèries completes, grans i petites, i gràcies a les noves tècniques de difusió i reproducció, podrà ser possible la confecció d’un catàleg col·lectiu i la digitalització de tota la premsa mèdica catalana”, projecte que segons Danon “comença a tenir cara i ulls”. P
l Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va acollir, el passat mes de març, un acte presidit per Miquel Bruguera, president del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) i expresident del COMB, en el qual es presentava l’exposició sobre “La premsa mèdica catalana”. En la seva intervenció, Bruguera va destacar que “s’ha instal·lat la tradició al Col·legi que el tema de la Nadala, opuscle que envia la institució col·legial als metges per felicitar l’any, es converteixi en una exposició un cop iniciat l’any natural”. Aquest any tractem un tema del qual no existeix cap estudi sistemàtic, el de les publi-
2
24
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Es poden seguir les intervencions complertes de l’acte a www.combtv.cat.
informació
àrea econòmica
Núm. 83
març-juny 2010
P L'EDITORIAL
COMENTARI BORSARI
A
Perspectives econòmiques na setmana després, la tensió en el mercat de deute públic de la zona euro no sols no ha remès sinó que s’ha intensificat de forma notable, impactant frontalment en la cotització de l’euro (en mínims d’octubre de 2007), en els mercats borsaris (amb especial incidència en els de la perifèria europea) i en el mercat de crèdit (els índexs iTraxx de deute financer, tant sènior com subordinat, cotitzen en nivells molt pròxims als observats en la data de la caiguda de Lehman Brothers).
U
l’àrea bancària del COMB la nostra prioritat és fer-nos mereixedors de la confiança de col·legiats i clients, tant mitjançant l’atenció personalitzada dels professionals que hi presten els seus serveis com per la qualitat i la competitivitat dels serveis i productes bancaris que oferim, amb el suport tant de Fibanc-Mediolanum com del BBVA. Les relacions amb aquestes dues entitats vénen de lluny. En el primer cas, l’oficina al Col·legi s’obrí l’any 1992, i des de llavors s’han desenvolupat productes que encara avui són vigents i que difícilment podríem trobar en altres entitats, com és la combinació d’un compte corrent vinculat a un fons de diner –abans anomenat “Mediner” i ara “MedCorrent”–, el ventall de fons d’inversió Medi, la Sicav Medigestion 2 i el pla de pensions associatiu Mediplan. Pel que fa al BBVA, aquesta relació és també molt antiga i prové del temps de Banca Catalana, els acords amb la qual va respectar el BBVA en fusionar-la l’any 2000. Fou a partir del 2007 quan vam fer una aposta molt més competitiva i compromesa amb la instal·lació d’una oficina bancària totalment operativa al mateix Col·legi de Metges, i desenvolupant productes específics per al col·lectiu mèdic, com és el Compte Med1, totalment gratuït i amb dues targetes de crèdit incloses, que solament es pot contractar a l’oficina que BBVA ha instal·lat a la segona planta del COMB. En tot aquest temps, i fonamentalment en els quatre darrers anys, hi ha hagut canvis normatius, noves directrius del Banc d’Espanya, i l’aplicació de directives europees per part de la CNMV –com la MiFID–, els quals han fet que els marcs d’actuació amb els quals treballàvem fins aleshores haguessin de canviar de forma significativa per adaptar-nos a aquestes noves directrius. Hem treballat de valent amb aquestes dues entitats per fer front a aquests canvis, i hem arribat a nous acords que ens han de permetre seguir oferint els serveis que donàvem fins aleshores, bo i millorant-los en tot el que ens ha estat possible. Així, a primers de maig es va signar un nou
El mercat de deute públic ha tornat a ser especialment castigat, tant el mercat de comptat (ampliació generalitzada de diferencials nucli-perifèria) com en el sintètic (els CDS es troben en màxims històrics en la major part de països). Un càstig, els catalitzadors del qual són dos: (i) l’immobilisme institucional de la zona euro (que només ha trobat cert desbloqueig amb l’aprovació divendres del paquet d’ajuda per part del Parlament alemany, a l’espera de la reunió extraordinària de l’Eu-
rogrup la nit del divendres 7 de maig) i (ii) l’aparent falta de voluntat del BCE per contribuir a la resolució de la tensió en els mercats (deixant tota la responsabilitat en mans dels governs). Tot això, en un context en el qual, des del punt de vista específic de cada país, no hem comptat amb novetats pel que fa als factors de vulnerabilitat ja descrits en informes anteriors. Arribats a aquest punt, convé aïllar els punts fonamentals del comportament del mercat. És una realitat
P LA DADA Mercat interbancari: zona de l’euro A tres mesos i a un any
U
(Continua a la pàg. 31)
Font: Banco de España
U
(Continua a la pàg. 32)
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 588 24 43
25
informació àrea econòmica
març-juny 2010
Amb les assegurances de Medicorasse sempre hi sortireu guanyant
ASSEGURANCES
a s’han sortejat els sis caps de setmana per a dues persones a l’hotel Colon Thalasso Termal**** entre tots els col·legiats o clients de Medicorasse que van demanar pressupost de l’assegurança del seu vehicle durant el 2009. Els guanyadors del premi són els doctors: Josep Ramon Solé, Carlomagno Cárdenas, Cristina Lesmes, Alejandro Pérez, Gemma Pidemunt i Juan Sebastián Guillén. L’assegurança d’automòbil MediMotor, dissenyada per Medicorasse conjuntament amb la companyia d’assegurances Zurich, és una mostra de la confiança que els clients ens atorguen, ja que són més de 25.000 els vehicles coberts per aquesta pòlissa. Si desitgeu ampliar la informació sobre l’assegurança MediMotor o sobre
qualsevol altra qüestió en matèria asseguradora, ens podeu fer arribar un correu electrònic a l’adreça medicorasse@med.es, trucar al telèfon 902 198 984, o bé adreçar-vos directament a les oficines del Col·legi de Metges o delegació comarcal.P
J
1
1. El doctor Solé rebent el premi de mans de Montse de la Prida, assessora de Medicorasse. 2. La doctora Lesmes rebent el premi de mans d’Eulàlia González, assessora de MediDirecte - Automòbils. 3. El doctor Pérez rebent el premi de mans de Farners Llimona, cap del Departament d'Automòbils de Medicorasse. 4. La doctora Pidemunt rebent el premi de mans de Montse de la Prida, assessora de Medicorasse. 5. El doctor Guillén rebent el premi de mans de Sònia Malet, assessora de MediDirecte-Automòbils.
2
27
4
3
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 129
5
Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologia i Patologia Mamària. La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre del 2010. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ACUPUNTURA Alarcón Bozal, Alejandro Albares Tendero, Francisco Javier Alcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, Carlos Alkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet , M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep Carles Arquer Porcell, Andreu Ateca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, Gemma Bai Xiu, Chun Bárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert , Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, Pilar Bramona Beatove, Jordi Bretos Peral , Felisa Buenaventura Sanclemente, Gloria Cadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, Angela Camerino Foguet, Oriol Campos Suarez, Juan Manuel Cancer Villacampa, Luis Cárceles Jurado, Silvia Carrete Pellicer, Carlos Casañas Lopez, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Castillo Isern, Daniel Castro Cañete , Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, Francesca Costa Clara, Josep M Costa Guardiola, Francesc Cruz Garcia, Mercè Dalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles Dezcallar Leoz, Mariano Eres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Fernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, Isabel Figa Alonso, Salvador Filella Subirà, Josep Maria Font Casas, Yolanda Fuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez , Alicia Garcia Janeras, Albert Garcia Soriano, Ana M. Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, Francisca Giralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. Teresa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gracia Alonso, Pau Gracia Gozalo, Rosa M. Guitart Vela, Jordi Gurruchaga Zabala, Iñaki Gutierrez Heras, Lidia Hernández Hernández, J. Alberto Hidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel Jaime Rentero, Ana JovalCepria, M. Teresa Justo Nevado, Maria Edurne Lago Rodríguez, Manuel de Jesús Lisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria Ester Lopez Carcel, Gemma López Pujol, Antoni Lorente Gascón, Marian Macip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Martí Hernandez, Margarita Martín Pèrez , Anastasi Martínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, Carmen Meix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. Lourdes Mestres Capdevila, Rosa Miguel Pérez, Maria Isabel Millet Fite, Asuncion Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel Monsó Fernández , Carles Montala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G
Muñoz Fernandez, M Isabel Mur Auqué , Daniel Murillo Companys, Montserrat Nin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, Ana Oriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, Ana Ortiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, Gloria Parer Farell, Maria Peña Garcia, Pilar Pérez Aguado, M. Carmen Perez-Calvo Soler, Jorge Permanyer Casanovas, Montserrat Pichot Sagi, Ana Maria Pino Sebastia, Josefa Plaza Requena, Gerard Polidura Navío, Antonio Prats Rocavert, Carmen Prats Sanchez, Carles Puig Pons , Santiago German Ramon Sauri, Cristina Ravella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. Dolors Ribé Sànchez, Montserrat Ribera Gonfaus, Mercè Ripoll Espiau, Enric Ripolles Justribo, Joan Rodelas Montalvo, Francisco Rodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, Silvia Rodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A. Roquet Silva, José Antonio Ruiz Morilla, M. Dolors Ruiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel Sacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, Jordi Santiña Vila, Manuel Santos Coca, Carmen Santos Forrellad, Alex Sarasà Solà, Blanca Sauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M Estrella Seco Baró, Antoni Serrano Coronado, M. Isabel Stuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio Tejel Gorgas, Montserrat Tellez Navarro, Josep C. Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan Jose Valles Balasch, Rosa Vallve Gonzalez, Carlos Vázquez Ignacio, Juan Manuel Vera Bernal, Carmen Lucia Vera Moreno, Jesús Vidal Fernandez, Montserrat Sonia Vilà Díez, Ana Maria Villarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA Abella Avilés, Neus Alvarez Suriaca, Xavier Andreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, Moises Avila Ballesteros, M. Estrella Ayala Vicedo, Eladio Barbero Gonzalez, Abraham Moisés Beltrán Redondo, Beatriz Boix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. Isabel Bordonaba Pueyo, Pascual Borges, Valeria Maria Bramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. Josep Busquets Romagosa, Marta Cabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, Marta Cervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, Eva Costa Palau, Concepció Crespi Morro, M. Luisa De la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria Belen Diaz Bravo, Marian José Diaz Jiménez, Carolina Escoda Delgado, Nuria
Espaulella Viñolas, Núria Esteban Herrero, Margarita Esteve Perez, Silvia Fabregas Planas, M. Rosa Fervienza Cortina, Nieves Font Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, Consuelo García Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, Marta Guayan, Jorge Guillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, Jordi Herrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Lamilla Riera, Alvaro Laporta Clanchet, Mercedes Lazaro Fuste, Jorge Lorente Prieto, Enrique Lozoya Florit, M. Enriqueta Luna Soto, M. Alejandra Lleal Duran, Silvia Llorens Morera, Daniel Madan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, Concepció Marquez Mateos, Josep Manel Marti Goma, Juan Marti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, Rosario Martínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, Laia Melamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, Vanesa Molina Lacasa, Ana Maria Morales Soldado, M. Carmen Moreno Marin, Javier Muñoz del Olmo, Juan Luis Navarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-Ana Nieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, Denebola Oyola Palacios, Christopher Padilla Pardo, Gemma Pascual Casacuberta, Jordi Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán Raúl Pinto, Raul Pons Mañosa, Marta Teresa Povedano Carpintero, Javier Puig Garcia, Noemi Pujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Riba Camprubí, Salvador Ribé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, Manuel Rodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, Constantino Roman Onsalo, Andres Roura Igartua, Roser Rovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, Ricard Rupérez Caballero, Elena Saez Manubens, Joan Salvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana Maria Sanchez Sanchez, Manuel Santiago Clavero, Miguel Ángel Sanz Manonellas, Lourdes Serena Sánchez, Rafael Serra González, Bárbara Serra Rueda, Rosa Maria Serrano Adan, Jose Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar Tomás Benedicto, Neus Torres Fito, Marta Torres Perea, Jorge Torrubia Marcano, Juan Carlos
Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml Jose Wang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Arguindegui Pons, Rafael Domenech Carpena, Carmen Esquirol Caussa, Jordi Gasol Lascorz, Josep Monserrat Delgado, Jose Luis Perelló Alonso, M. Montserrat Riu Subirana, Sebastià Rovira Rovira, Josep MEDICINA NATURISTA Abilla Lumbiarres, Araceli Alesón Cabrerizo, Ana Andrés Ortuño, Josep-Gabriel Baulies Romero, M. Gemma Bernabeu Mur, Francisco Borràs Boneu, Maria Glòria Casañas López, Guillermo Celaya Noguera, Montserrat Estevez Dominguez, Herminia Galindo Lorente, Ana Gonzalez López, Guillem Martinez Garcia, M. Carmen Nogués Orpí, Inmaculada Oriol Peregrina, Mercè Pérez-Calvo Soler, Jorge Pérez Plana, Daniel Pino Sebastià, Josefa Pros Casas, Miquel Ródenas López, Pedro Sagrera Ferrandiz, Jorge Tomás Rajadell, Maria Beatriz Verdaguer Balmes, Carme Vinyes Casajoana, David MEDICINA HOMEOPÀTICA Aldea Bueno, Carlos Amaya Ribó, Albert Armenter Ramos, M. Luisa Assens Mampel, Montserrat Baulies Romero, M. Gemma Bech Peiró, Susana Bergé Lafont, Rosa M. Bernabeu Mur, Francisco Bernal Dzekonki, Guennad Bernal Jimenez, Montserrat Borés Saladich, Victor Borràs Julivert, Ariadna Borràs Schierloh, Jaume Bravo Garcia, M. Teresa Bretau Viñas, Frederic Bulashenko , Elena Buron Leandro, M. Raquel Cabré Playà, Xavier Cardona Capdevila, Montserrat Carrau Capilla, Josep Xavier Carrera d’Espona, M. Àngels Casajuana Casanovas, M. Consolación Casamayor Lloria, Carme Casañas López, Guillermo Casas Crosas, Montserrat Català Amatller, Montserrat Català Ferrer, Maria Lluïsa Clapers Pladevall, Josep M. Clemente Piñol, Francesca Codina Grau, Maria Gema Colom Gabarró, M. Teresa Coloma Anadon, Laura Cuadrat Chico, Pilar Cuerda Aguado, Esther Cuevas Exposito, Manuela Curzio Fernandez- Shaw, Paola Dallarés Angulo, Juan José Dalmau Carre, Jordi Diez Llambrich, Xavier Espejo Arenas, Rosa M. Espin Sabaté, Alberto Esteban Anton, Irene Esteban Villanueva, Carme Esteve, Marie-Christine Estrems Membrado, Maria Soledad Falcó Esteva, Montserrat Falip Cabaner, M. Teresa Fernandez Domene, Adoracion Fernandez Quiroga, Gonzalo Fernandez Sole, Maria Josep Ferrara, Jorge Marcelino Ferre Ferrate, Fe Ferré Rodríguez, M. del Mar Ferrer Escola, Roser Filella Subirà, Josep Maria Fischbach Sabel, Ute Flores Montero, Natàlia Folguera Bertran, M. Lluïsa
Informació: OFICINA OFICINA TÈCNICA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ D’ACREDITACIÓ (OTA) (OTA) Col·legi Col·legi Oficial Oficial de de Metges Metges de de Barcelona Barcelona Informació: Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. Tel.935 935678 678888 888Ext. Ext.1135 1135 E-mail: E-mail:ota_ca@comb.es ota_ca@comb.es
Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP) Font Casas, Yolanda Forés Colomer, Jordi Garcia Caballero, Teresa Garcia Janoher, Josep M. Garcia Malagon, Basilia Garcia Parra, Carme Gaya Catasús, M. Montserrat Gelabert Vea, M. Carme Gimenez Lozano, Carmen González López, Guillem Graells Serradell, Antoni Griell Bernadó, Pilar Gutierrez Albala, Montserrat Heras Montero, Josep Fèlix Herrerias Ortiz, M. Teresa Hidalgo Sares, M. Jose Ibañez Farners, Pau Juan Andrés, Ana Junyent Camanyes, Rubèn Lamarca Lopez, Rodolfo Jose Lebron Campos, Victòria Lianes Barragan, Pilar López Antich, Marta Lorido Gutierrez, Julio Luqui Garde, Miguel Marin Olmos, Juan Manuel Martin Alcaraz, Dolores Martín Aparicio, Rafael Martínez Costa, Xavier Martinez Cuadros, Rosalaura Martinez Garcia, M. Carmen Martínez Gris, Antonio Martinez Jubitero, Joseph Maria Martinez Marco, Mercedes Matas Heredia, Gema Mateu Ratera, Manuel Maya Garcia, Manuel Meler Forcadell, Núria Meseguer Rico, Mercè Mestre Blabia, Assumpta Mestre Blabia, Carme Montalà Bosch, Josefina Morera Ventura, Elisa Berta Moya Hiniesta, Francisco de Asis Muñoz Barrera, Antoni Lluis Muntasell Peradejor, Irene Nabona Francisco, Joaquim Nacher Miguel, Ferran Nadal Navarra, Santiago Navarro Sola, M. Angels Noguera Vilalta, Aurora Ordás Roncalés, M. Angeles Oriol Peregrina, Mercè Ortega Soriano, Antonio Ortemin Fagoaga, Jose Miguel Ortí Ponsa, Josep Palau Del Mas Armella, Francesc Pallarès Sarri, Mercè Palomares Ajo, Jose M. Palou Beser, Amàlia Pares Grahit, Joan Pares Santilari, M. Carme Pau Jansat, Pilar
Perez Benitez, M. Lucrecia Pérez Rengel, M. Del Carmen Perpiña Singla, Marta Pichot Sagi, Ana Maria Pifarré Matas, Albert Pla Castellsague, Anna Pluma Haldon, M. Isabel Ponce Dachs, Meritxell Ponce Martínez, M. Ángeles Puga Lombardo, Monica Puig Pous, Salvador Queralt Gimeno, Lluïsa Quirós Julià, Ignasi Rabella Meneses, M. Carme Ratera Alonso, Roxana Reig Gourlot, Anna Renalias Sullà, Elisabet Rivas-Plata Diaz, Jorge Roch Pallisa, Gemma Rodriguez Aviles, Maria Teresa Rodríguez Gaspà, Sílvia Ros Vergara, M. Assumpta Rosell Arnold, Elena Rovira Berggren, Isabel Sala Pallàs, Josep Sallés Planas, Lluís Sanchez Rubira, Montse Sánchez Ufarte, M. Carmen Sastre Requena, Carmen Secall Estallo, M. Teresa Serrano Barahona, Carme Sirvent Sentis, M. Teresa Soler Medina, Alberto Soriano Badia, Ana M. Sotomayor Rodríguez, Montserrat Tatjer Baldrich, Montserrat Tomas Rajadell, Maria Beatriz Torner Ribe, Montserrat Tornos Sales, Lourdes Torrella Yagüe, Ester Torres Inglès, Luis Traveria Solas, Miquel Tunica Boils, Lidia Uribe Alcaraz, M. Pilar Uriel Escoz, Ana Elena Valiente Martín, Ana Carmen Vallès Runge, Anna Maria Vera Moreno, Jesús Vidal Gutierrez, Claudina Vide Sauquillo, Albert Vila Alcalde, Jordi Vilà Rodríguez, Dèlia Villar Sanchez, Encarnacion Villarroya Martin, Josefa Gloria Viñals Cañellas, Consol Viñas Trullas, Virginia Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles Yago Escriva, M. Gracia Zemba Vieytes, Maria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA Acosta Placeres, Esperanza
Aguado Albillos, M. Inmculada Aixendri Beltran, Josep M. Alarcon Blasco, Julian Alvarez Domínguez, Jose Luis Amigó de Bonet Sans, Narciso Arias Anglada, Rosa Maria Ballesta Alcaraz, Juan Bartralot Soler, Jordi Bertran Casas, Xavier Bertran Marquès, LluÏsa Bos Lopez de Armentia, Jaime Bosch Tercero, Lluís Buira Lopez, Jaime Buxadé Arribas, Jorge Carbó Salvador, Jaime Carme Luesma, Antonio Carrasco Pons, Ramon Casado Buisan, Luisa Casalots Pujadas, Carlos Celaya Noguer, Montserrat Céster Balletbó, Joaquim Collado Roura, Francesc De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman De Jesus Perez, Manuel De la Poza Marcos, José Estévez Domínguez, Herminia Filomeno Mayans, Agustí Galindo Lorente, Ana Garcia Martínez, Luis Ignacio Gerónimo Blasco, Carolina Gili Cirera, Gabriel Gonzalvo Orero, Carlos Gorriz Quevedo, Javier Heimann Cella, Miguel Hereu Nus, Rosa Maria Herranz Muñoz, Gerardo Humet Romero, Francisco Ibañez De La Chica, M. Dolores Jover Avalos, Aurora Lapuente Cubells, Fermin-Enrique Lendinez Palacios, Juan Ligero Benavides, Eduardo José López Navas, Lorenzo López Pol, M. Àngels Marce Mota, Sara Marinel·lo Canaleta, Marta Martí Amengual, Gabriel Martí Riola, Griselda Martínez Gris, Antonio Mateos Del Collado, Nuria Mazaira Cabana-Verdes, Antonio Mendoza López, Manuel Mendoza Vera, Juan José Mir Garcia, Isabel Miralbell Roquet-Jalmar, Carlos Miro Martin, Rafael Molina De Heras, Miguel Montero Marin, Carlos Montoya Lahoz, Isabel Moreno Calvo, Lidia Morera Prunés, Ricard Morgenstern Lopez, Rudof Muela Ribera, Jordi
Naya del Río, M. del Carmen Olmedillo Vila, Teofilo Padilla Vilaseca, Irene Pancorbo Figueroa, Rina Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J. Pua Dolader, Rafael Puentes Zamora, Yolanda Pueyo Anton, Rafael Puiggrós Frezza, Cristina Rosa Pulgar Espin, Pedro Raba Simon, Miguel Ramírez Rueda, Isabel Ramon Aliaga, Alejandro Ribera Castella, Celesti Rios Martinez, Ignacio Ripolles Vicent, Juan Vicente Riverola Gurruchaga, Enrique Rodrigo de Larrucea, Carmen Rodríguez García, José Carlos Rosés Acinas, Bernardino Ruber Martin, Maria Carmen Ruiz Bassols, M. dels Àngels Ruiz Gonzalez, Sebastian Sabaté Aguilar, Primitiva Salvat Maria, Sebastián Segura Cobo, Eva Serra Malfeito, Carles Simon Asensio, Juan Antonio Sotelo Vazquez, M. Aurora Such Faro, Patrícia Tomeu Deulofeu, Pere Trave Vidal, M. Dolors Ubiñana Santos, Enric Uribe Uribe, Maria Verdaguer Marti, Ricard Vidal Candiot, Francisco Rafael Vilaret Reig, Joan Villegas Canovas, Damaso Viver Bernadó, Eduard Zorzano Reguera, Pilar SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA Algueró Ruiz, Martí Vicenç Bisbal Piazuelo, Javier Carabias Casellas, Joaquim Casas Vazquez, Lilian Cristobal Valés, Enric Culell Oliveras, Pere Domenech Trepat, Elisabeth Encinas Méndez, Javier Fandos Morera, Adelaida Herranz Martí, Montserrat Janer Torner, Joan Just Roig, Ernest Moreno Muñoz, Nuria Pérez González, Beatriz Pérez Molina, Maria de la Olas Prats de Puig, Miquel Solernou Juanola, Lluis Zanón Navarro, Gabriel
Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/ Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC) Al mes de juliol del 2009 es va complir el novè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/ desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre abril de 2008 i abril de 2010. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Abril Carreres, Àngels Alba Moreno, Francisca Alcolea Garcia, Rosa M. Alcorta Loyola, Ignacio Alvarez Serra, Javier Andreu Oliete, Isabel Antolin Santaliestra, Alberto Balcells Sàiz, Trinitat Barceló Cormano, Maria Elena Bartlett Bosch, M. Carmen Belver García, David Blasco Riera, Edmon Bonet Martí, Umbelina Borras Boneu, Maria Gloria Buxeda Noves, Josep Caballero Sarmiento, Rafael Casellas Bartumeus, Joan
Casellas de Asprer, Antonia Cervantes Sanchez, Miquel Culell Oliveras, Pere De la Barrera Dacasa, Olimpia Farrús Lucaya, M. Blanca Ferrer Felis, Mireia Garra Moncau, Núria Gibert Ferrer, Immaculada Giménez Salinas Botella, Jorge M. Giménez Rubio, Josep Antón Giron Alonso, M. del Pilar Gonzalvo Orero, Carlos Graupera Nicolau, Betlem Hereter Romeu, Lourdes Herrero Campos, M. Ángeles Insensé Pons, Alberta Izquierdo Sanz, Màxim Jeremías Torruella, Javier Lerda, Mario Londono Sánchez, Oswald Losa Dominguez, Jose Fernando
Manubens Grau, Montserrat Martín Martínez, M. Gloria Massons Cirera, Josep Mesa Toledo, Edilia Molera Bartrolí, Marta Morgades Trabal, M. Carme Motos Brossa, Pere Joaquim Muñoz Fernández, M. Isabel Naya del Río, M. del Carmen Oriol Peregrina, Mercè Pacreu Terrades, Susana Pascual Martínez, Maria Angela Perales Rodríguez, Fco. Javier Pérez Bote, Ferran Pérez Santos, Josep M. Pérez Velasco, Cristina Porras Fortes, Francisco Antonio Pou Sanchís, Edmon Puyuelo Lanao, Trinidad Ramírez Rueda, Isabel Ramos Acero, Clara
Reus Agustí, Assumpta Ribé Subirà, Natàlia Ribera Gonfaus, Mercè Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul Sabartés Fortuny, Ricard Salas Medina, Maria Josefa Sánchez Borrego, Rafael Sánchez Raya, Judith Sarlat Ribas, Miguel Ángel Sivecas Maristany, Joan Solé Lara, M. Pilar Ticó Falguera, Neus Torruella Barraquer, Lluis Tresserra Casas, Francisco Tuñi Picado, Josep Valentines Pont, Joan Vidal Candiot, Francisco Rafael Vidal Elias, Josep M.
Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es
informació àrea econòmica
març-juny 2010
CDS Sobirans (5 anys)
U
COMENTARI BORSARI (Ve de la pàg. 25)
Font: Afi, Ecowin exemple, creiem que pendents negatius d’asset swap per al “risc Espanya” no són sostenibles a mig termini i, per tant, veiem atractiu posicionar-se a favor d’un aplanament de l’spread de l’asset swap en les referències a 2-5 anys enfront del 10 anys. Menys recorregut veiem en estratègies direccionals (risc durada),
perquè la inestabilitat dels diferencials enfront d’Alemanya no permet pensar que relaxacions de TIR en aquest últim país s’hagin d’estendre al deute espanyol. Sigui com sigui, la resolució de la crisi de confiança actual entorn de la zona euro no serà immediata. Dels elements que poden resultar clau per reduir la
U
el deteriorament dels comptes públics en la zona euro i la necessitat d’emprendre reformes que permetin evitar que altres països es vegin en una situació similar a la de Grècia, per això, la cotització de determinades variables suggereix que els temors del mercat poden haver anat massa lluny. Com a exemple: la cotització dels CDS en les economies de la perifèria duu implícita una rebaixa de ràting molt intensa en la major part dels casos (excloent-ne Grècia). Així, per a Espanya, el mercat està descomptant una rebaixa de 3 graons pel que fa a la qualificació creditícia actual (prenent com a referència la pitjor, AA, per part de S&P). Amb tot i ser conscients que l’arrossegament del mercat és en aquests moments molt potent, cal constatar que les expectatives implícites en les seves cotitzacions disten de l’anàlisi fonamental de l’economia, facilitant l’enfloració de valor en algunes àrees de mercat. Per
31 Qualificació creditícia actual i ràting implícit en la cotització de CDS sobirans a 5 anys
Font: Afi Servei d’Informació Col·legial. Núm. 129
informació àrea econòmica
març-juny 2010
icament ofessional? que preocupi ún utonomia pr és una qüestió r adjunt corporatiu del no a És possible l’a nic clí ia nc la independè ormat Marc Soler, directo ci de Salut i Social de or inf a professional i [...] L’autonomi tges a Espanya. Segons ha la corporació, amb el Cons na recomanació inclosa me de p a a la seu de patrocinador, es tracta d’u el Green Paper (2009) rad a un gru leb ce da na jor i en ma COMB, en una a coorganitzador i Pfizer co l’Associació Mèdica Mundial i el Regne Unit. [...] Catalunya com de Seül i de Madrid (2008) deit com un repte per al Canadà , ió um rac estat ass Diario Médico en la Decla d’Europa, i ja ha 10 del Parlament 7 de juny de 20
COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA
P L'EDITORIAL U
COMENTARI BORSARI Facilitat marginal de dipòsit de BCE (mils de milions d’euros)
32
U
Font: Afi, BCE incertesa, un s’ha materialitzat ja (aprovació dels paquets d’ajuda en les principals economies de la zona euro). Considerant que el paquet d’ajuda de l’Eurogrup i l’FMI contribueix a alleujar els riscos de curt termini, segueix present el risc de solvència grec a mig termini com a font de desconfiança per als mercats. I com a segona derivada per a la resta d’economies objecte d’atenció, segueix sent imprescindible engegar mesures que evitin que l’expectativa de deteriorament cotitzada pel mercat s’accentuï, reduint la discriminació mostrada fins ara. I, finalment, no podem oblidar el BCE. La seva intervenció pot ser necessària i factible. (“Es pot contenir el risc sistèmic en el mercat de deute públic de la zona euro?”), per fixar un sòl en el mercat de deute públic de la regió i contenir el deteriorament en la resta d’actius. No hem de perdre de vista que l’escenari de creixement previst per als
pròxims trimestres en la regió és molt pobre i allunya, de bon tros, el risc d’assistir a repunts intensos en matèria d’inflació i, per tant, la necessitat de normalitzar els tipus d’interès. És més: les circumstàncies actuals del mercat repliquen, pel seu caràcter extraordinari, les observades en els moments de més estrès financer i, per tant, la seva intervenció estaria més que justificada. N’hi ha prou amb un exemple: la facilitat marginal de dipòsit es troba en nivells màxims d’apel·lació dels últims 10 mesos, un registre no sols atribuïble a un potencial tancament del mercat interbancari, sinó també a la recerca d’una destinació líquida per a la desinversió en deute públic. P
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 129
(Ve de la pàg. 25)
annex a l’acord que des de 1992 mantenim amb Mediolanum –la nova denominació de Fibanc–, el qual, a més de permetre’ns seguir oferint tots el seus productes i serveis, posa a disposició dels metges que tinguin un perfil d’inversor adient una sèrie de productes molt específics que, per terme general, tenen una durada a mitjà o llarg termini, mitjançant un equip de consultors d’aquesta entitat. D’altra banda, el passat dia 6 de maig es va signar una ampliació de l’acord amb BBVA de l’any 2007. Aquest acord és d’una gran importància cara a poder oferir un servei de més qualitat al col·legiat; els empleats de l’Àrea Bancària del Col·legi (Medone SL) disposaran dels sistemes informàtics mitjançant terminals del mateix BBVA. Això ens ha de permetre agilitzar totes les informacions i gestions amb els nostres clients. Per tenir una idea del que suposa aquest avenç, val a dir que no hi ha cap altre entitat que hagi arribat a aquest tipus d’acord amb BBVA en tot el món. Aquest dos acords són dues fites molt importants en el camí dels serveis bancaris del Col·legi. Són fruit de la confiança mútua que hem construït en tot aquest temps amb els nostres proveïdors, i ens permeten plantejar nous reptes amb l’objectiu de continuar millorant la qualitat, la professionalitat i la competitivitat del servei que mereixen els col·legiats i clients de l’àrea bancària del COMB. P
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal d’Osona Miquel Vilardell, president del COMB, visita la Delegació Comarcal d'Osona i signa un Conveni de col·laboració amb l'Hospital de la Santa Creu i amb la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic.
E
l passat 25 de maig, Miquel Vilardell Tarrés, juntament amb Jaume Padrós, vicepresident del COMB, i Màrius Morlans, president de la Comissió Deontològica del COMB, va estar en visita oficial a Vic acompanyat per Josep Arimany, president de la Delegació d’Osona, i en el transcurs de la visita va establir una sèrie d’acords per als metges de la comarca. En primer lloc, va signar, amb l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, un acord de col·laboració amb la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic que permetrà als metges de la comarca d’Osona i als seus familiars gaudir del programa de protecció social del COMB i de les millores dels recursos del modern complex “El Nadal”. Entre els acords als quals es va arribar mitjançant aquest conveni hi ha la contractació, per part del COMB, d’una
Presentació del Programa de Protecció Social per als metges i els seus familiars a Osona treballadora social del complex “El Nadal” que avaluarà, a Osona, juntament amb les treballadores socials del COMB, les possibles necessitats de metges i familiars beneficiaris de qualsevol tipus d’ajut, com ara la residència “El Nadal”. Posteriorment, els representants del COMB es van trobar amb la rectora de la Universitat de Vic, Assumpta Fargas, per tal de signar el primer conveni de col·laboració amb un col·legi professional. En aquest conveni s’acordà, entre d’altres temes, promoure les relacions de caràcter acadèmic, científic i professional entre la UVic i el COMB, desenvolupar activitats de docència, investigació, transferència de coneixement i difusió en matèries d’interès comú, fomentar l’intercanvi recíproc d’informació sobre temes d’investigació, llibres, publicacions i altres recursos i materials d’interès, fomentar el debat i l’intercanvi d’experiències sobre tots els temes d’interès comú i col·laborar en l’estudi i l’execució de projectes i iniciatives. A continuació, a la Delegació d’Osona, el president del COMB va poder explicar amb detall la política de l’ac-
tual Junta per als propers anys, donant àmplia informació tant del funcionament del Col·legi com de les seves entitats i esperonant els metges a col·laborar en la bona marxa de la institució. Durant l’acte, el president Comarcal d’Osona va agrair al president del COMB i als seus acompanyants el suport que han donat a la comarca d’Osona amb la signatura d’aquests dos convenis. Finalment, Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del COMB, va presentar als metges de la Comarca d’Osona el Programa de Protecció Social “D’ara endavant”, explicant als assistents els avantatges i les novetats dels convenis signats en el transcurs de la jornada. P Junta Comarcal d’Osona
D’esquerra a dreta: Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social de COMB; Jaume Padrós, vicepresident del COMB; Josep Arimany, president de la Junta Comarcal d’Osona del COMB; Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Miquel Vilardell, president del COMB i Gràcia Ferrér, vocal de la Junta Comarcal d’Osona i regidora de l’Ajuntament de Vic, en el moment de la signatura del conveni de col·laboració entre el COMB i la Fundació Hospital de la Santa Creu.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
33
informació col·legial
Secció Col·legial d’Assegurança Lliure
L
a Secció Col·legial d’Assegurança Lliure té com un dels principals objectius conèixer els problemes, les situacions, les aspiracions i les expectatives professionals que afecten els metges que actuen en el sector de la medicina privada. Som un col·lectiu de més de 7.000 metges que treballem en el sector assegurador donant servei mèdic a més del 25% de la població catalana i que volem expressar el que més ens preocupa: honoraris dignes, qualitat assistencial, reconeixement com a especialitats de la Medicina General i la Pediatria, esperit grupal de les especialitats per defensar els interessos comuns, etc. En aquest sentit, l’any 2009 vam crear el Cens de Consultes Mèdiques. Aquesta eina ens permetrà tenir un registre col·legial més reduït, que ofereixi garanties tant als pacients com als professionals que tinguin censades les seves consultes privades. La finalitat del cens és que el COMB atorgui un reconeixement institucional a les nostres consultes mèdiques, per tal com per a la majoria de metges és difícil aconseguir l’acreditació administrativa. Aquest projecte ha tingut molt bona acceptació i la col·laboració de molts de vosaltres. A dia d’avui comptem amb més de 1.000 declaracions omplertes que aviat rebran del COMB el Diploma Acreditatiu Institucional. Creiem que manifestar de forma totalment voluntària que les nostres consultes mèdiques reuneixen els requisits mínims per al desenvolupament de l’exercici de la nostra professió és un pas endavant. Una vegada més, des de la nostra Secció et convido a formar part d’aquest nou projecte. Cal destacar el treball iniciat amb el Departament de Salut mitjançant la Comissió Assessora d’Assegurança Lliure. Amb representants de les com34
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
panyies, centres mèdics, clíniques i del COMB es tracten temes d’interès comú i, sobretot, la nostra problemàtica. Des de la nostra Secció, desitgem ser l’altaveu dels metges que volen que es resolguin els seus problemes amb les entitats asseguradores i un instrument per poder portar a terme projectes i aportacions i, sobretot, per expressar l’opinió de tots els que treballeu en el sector assegurador. P Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure del COMB
Secció Col·legial de Metges Cooperadors
D
es de la creació de la Secció de Metges Cooperadors fins a l’actualitat, ara fa justament un any, la secció s’ha consolidat, com ho acredita que tingui més de 200 socis adscrits i les múltiples activitats que la secció ha tirat endavant. Com expressem en la carta de benvinguda de la nostra pàgina web, aquesta secció va néixer del neguit d’una colla de metges/companys tocats pel “virus” de la cooperació sanitària i
preocupats per treballar amb un mínim criteri de seguretat, tant personal com professional, així com per vetllar perquè l’atenció mèdica es faci amb el màxim de qualitat possible. A la nostra pàgina web, de molt recent creació i encara en fase de millora, (http://www.comb.cat/cat/comb/ seccions/cooperadors/home.asp) estan exposades les línees de treball iniciades, que resumim a continuació: Tema laboral: com podem solucionar el fet que la cooperació no signifiqui despeses econòmiques (permís sense sou) ni dies de vacances per al metge cooperador. Tema d’assegurances: oferta de pòlisses d’assegurança per repatriament i de responsabilitat civil. Tema deontològic: una comissió mixta de membres de la secció i de la comissió deontològica del COMB estem elaborant un document sobre la deontologia mèdica i cooperació. Tema acreditació per a la cooperació: el mes de maig es va reunir la comissió Alumnes del primer Curs Bàsic de Medicina Tropical i Salut Internacional amb Xavier de las Cuevas, president de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors.
V
Delegacions i seccions col·legials
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial de Metges Jubilats
Diada literària col·legial amb la presentació de llibres de contingut no científic escrits per metges
1
2
3
C
ada any, per delegació del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, se celebra el Nostre Dia del Llibre, en una data propera a la festa de Sant Jordi. Són llibres de contingut no científic escrits per metges o pels seus cònjuges, que poden variar entre poesia, novel·la, història, assaig, biografia, etc. Enguany tingué lloc el passat dia 20 d’abril a la sala d’actes del nostre Col·legi de Barcelona. Es presentaren deu llibres que per ordre alfabètic de l’autor s’inicià pel llibre d’Alexandre Arís, Matarratas, el crimen perfecto; Rafel Battestini i Pons, Nicolau Battestini i Galup; Antoni Bayés de Luna, Les etapes de la vida; Joaquín Callabed, El niño y la guarderia del siglo XXI; Paulino Castells Cuixart, Els nostres avis; Júlia Emperador, Memoria de París; Xavier Miquel i Padró, Pau Hòrrida; Genís Sinca, Vida secreta dels nostres met-
1. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, en la presentació de la Diada Literària Col·legial. 2. Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, en la conferència sobre la traducció de l’Odisea d’Homer per part del poeta Carles Riba. 3. Els deu llibres que es van presentar.
ges: retrat de quinze gegants de la medicina catalana; Elies Valverde i Llor, Divuit poetes alemanys a l’abast de la mà; Elisa Viladomiu, Tardor 40. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, féu una breu presentació de cadascun dels autors i a continuació els autors explicaren el contingut o el sentit que havien donat al seu llibre. Com altres anys, el parlament de cloenda el féu el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Enguany, Joan Solà Cortassa, premi de l’any 2009, feu una explicació de L’Odissea d’Homer i una lloança de la traducció que n’havia fet el poeta Carles Riba. Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
35
V
V
que definirà els criteris per acreditar la formació en Metge Cooperador en Salut Internacional del metge que ho desitgi. Tema formació i docència: la realització del primer Curs Bàsic de Medicina Tropical i Salut Internacional en la seu col·legial amb la col·laboració de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de Drassanes i el director del màster de la Universitat Autònoma de Barcelona. Objectius del curs: Es pretén que, en finalitzar aquest curs, l’alumne sigui capaç d’emprar els coneixements adquirits sobre les malalties tropicals, els determinants socioambientals de la salut en els països de renda mitja i baixa (PBR) i els conceptes bàsics de cooperació per tal de: Conèixer la geoepidemiologia de diverses àrees tropicals i subtropicals i dels PBR. Detectar problemes potencials de salut en la seva àrea d‘estada i capacitar els participants interessats que vulguin fer estades de curta durada en PBR. Plantejar els objectius i les activitats principals de la seva estada. Proporcionar els coneixements bàsics per tenir criteri per discernir quines accions són positives i quines cal evitar. El curs ha estat de 60 hores repartides en dos mesos i en horaris compatibles amb un horari laboral del professional. El curs ha estat dissenyat amb quatre mòduls i ha comptat amb la participació de 29 ponents Tot i ser el primer curs, hem tingut l’agradable sorpresa de tenir 30 alumnes (29 metges i una infermera), el que ens estimula a plantejar futures edicions. Voldria aprofitar per encoratjar els metges que estiguin interessat en els temes de cooperació a fer-se socis de la secció i entrar a la pàgina web, on poden aportar les seves opinions / suggeriments. P
informació col·legial
Activitats de la Secció de Metges Jubilats
A
l butlletí del SIC publicat a les darreries del mes de febrer, s’hi descrivien les activitats realitzades fins a acabar l’any 2009 i s’anunciaven breument les programades per a enguany. Allò que estava programat s’ha complert amb satisfacció de tots, gràcies a la molt intel·ligent i eficaç batuta directiva de Joaquim Ramis Coris, el nostre president, sota la qual l’equip de la Secció ha treballat de valent per oferir a tota la col·legiació, especialment als companys jubilats, unes activitats adequades i atraients. El professor Roger Alier va seguir amb la seva tasca divulgadora de les òperes, aquest any les de Mozart, a la qual qualitat no cal ni referir-s’hi. El professor Jacint Corbella i Corbella va ocupar la tribuna del saló d’actes del Col·legi per parlar en referència a Arnau de Vilanova. L’alt nivell del brillant parlament certament el va fer poc intel·ligible. El col·lega Lluís Ortiz de Ceballos va donar a conèixer la tasca dels metges músics (amb il·lustracions musicals). L’Oriol Casassas i Simó ens invità a un metafòric periple per la poesia catalana des de Verdaguer fins a Carles Riba. La conferència amb la qual va delitar els concurrents la Neus Real fou, com sempre que ella ocupa la tribuna, una delícia. El dimecres 17 de març el saló d’actes del Col·legi estava de gom a gom. Era el dia que va actuar el Knox College Choir. Va venir, com cada any, de la mà d’en Jaume Torner i Sellés i va interpretar un llarguíssim i variat programa en el qual no va mancar “L’Empordà” d’Enric Morera. El 6 d’abril, el professor Joan Francesc Mira va parlar dels moriscos i del significat i els problemes que crearen la seva expulsió. El 13 n’Alfons Fernàndez i Sabaté tractà dels metges exiliats degut a la guerra incivil. 36
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
El programa fins a acabar el curs inclou la celebració del dia del llibre, la conferència d’en Joan Solà i Cortassa (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes), un espectacle musical, una conferència en col·laboració amb l’UNESCO, una lectura teatral dirigida per Jordi Mañé i Masdeu, un concert de jazz, la conferencia d’un altre Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes i Arderiu, sobre els carlins i la seva guerra, un parlament sobre el comerç de la Xina, a càrrec de Dolors Folch, i el tema “Médicus Mundi” que serà tractat per en Francesc Álvarez. En Carles Llebaria ha anat filmant les excursions col·lectives de la Secció i periòdicament ha presentat la seva valuosa tasca als jubilats: un document magnífic. S’ha tingut ocasió de veure reportatges del Marroc, d’Irlanda, del Perigod i el Midi Francès, del Llenguadoc i la Provença, la Savoia francesa, etc. Gràcies a l’activitat d’en Joan Serra i Coll i d’en Josep Maria Casasa i Carbó, els jubilats han pogut veure la col·lecció de l’Aga-Khan, estampes japoneses relacionades amb Picasso, exposades al seu museu a Barcelona, el monestir de Ripoll i les seves dependències, la fundació Alorda-Derksen,
a Barcelona, etc. Amb la col·laboració de Mediviatges han estat programades sortides a l’Alguer, la Patagònia, Porto, la Toscana, Tossa de Mar, etc. i diverses activitats culturals: visites guiades al MNAC, per exemple. La magnífica col·laboració d’en Pere Martínez i López ha fet possible la projecció d’interessants films com Con faldas y a lo loco, Las vacaciones de M. Hulot i Una noche en la ópera.
Crida per a una futura coral en el si del Col·legi de Metges de Barcelona L’Àrea Cultural del nostre Col·legi ha tingut molt present la conveniència de difondre la música entre les seves activitats lúdiques o culturals. Per aquest motiu des de fa uns anys en les sessions que setmanalment es desenvolupen en la nostra sala d’actes s’alternen conferències, lectures teatrals, projeccions de pel·lícules amb diferents tipus de concerts: piano, història de la música, música de cambra, cant, etc. Enguany s’ha cregut convenient fer un pas endavant i crear una coral amb tots aquells companys, familiars o amics que desitgin formar-ne part. Per aquest motiu es fa una crida als que hi estiguin interessats. Haurien de posar-se en contacte amb la Sra. Josefina Sòria ( telèfon 935678855 o bé pel correu electrònic: professional@comb.cat). Quan hi hagi un nombre mínim de futurs components es convocarà una reunió per concretar lloc de trobada, dies i altres condicions per iniciar els assajos.
V
Delegacions i seccions col·legials
informació col·legial
V
Però sens dubte la millor tasca ha estat l’activa col·laboració amb el departament del Col·legi d’ajuda als desvalguts. Cal agrair el magnífic treball desenvolupat per la Menchu Martín i Vega, membre de la Junta de Govern de la Secció, per la seva qualitat i dedicació. Considerades en conjunt, les activitats han estat nombroses, bones i sense incidents. Els jubilats han tingut ocasió de retrobar-se sovint i gaudir de bons programes. Molt properament, el 21 de juny, clourà el curs amb la recepció dels nous “vellets”, la celebració de l’Assemblea General Ordinària i un dinar de germanor. P Josep-Antoni Martí i Mercadal, secretari de la Junta de la Secció de Metges Jubilats
Secció Col·legial de Metges d’Estètica
Productes sanitaris i publicitat
F
a unes setmanes (21.03.2010) va entrar en vigor el Reial Decret 1.591/2009 de Productes Sanitaris. Tot i que el RD incorpora novetats molt interessants, com per exemple la consideració com a producte sanitari per si mateix del programari de qualsevol instrument, dispositiu o equip amb finalitats específiques de diagnòstic o teràpia, l’obligatorietat (per primera vegada i atenent la nostra reiterada sol·licitud respecte d’això) de facilitar al pacient i d’incloure en la seva història clínica la informació sobre qualsevol producte sanitari implantable que rebi en el curs del seu tractament, o l’obligatorietat de fer constar, en les publicacions de treballs i ponències de reunions, congressos i actes similars, els fons obtinguts per realitzar-los i la font de finançament, un dels capítols que ha suscitat més interès i preocupació entre els nostres col·le-
gues és el que es refereix a la publicitat. Diu el text legal que “els mitjans d’informació i promoció utilitzats com a suport, ja siguin escrits, audiovisuals o d’una altra naturalesa, tindran caràcter bàsicament científic i estaran dirigits i es distribuiran amb caràcter general a professionals sanitaris”, i també diu que “la informació es facilitarà a través de persones adequadament formades i que posseeixin els coneixements suficients per proporcionar orientacions precises i completes sobre els productes que promocionen. El contingut de la informació inclourà les dades tècniques necessàries perquè es pugui jutjar objectivament la utilitat del producte sanitari”, que “els missatges publicitaris que s’insereixin en qualsevol dels mitjans generals de comunicació, inclòs Internet, així com qualsevol altre material promocional dirigit al públic, seran objecte d’autorització prèvia per les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes”, que “els textos de publicitat o promoció hauran d’indicar la conformitat del producte amb la legislació vigent, així com les contraindicacions i els possibles efectes secundaris que poguessin derivar-se de l’ús dels productes”, que “en la publicitat dels productes dirigida al públic es prohibeix qualsevol menció que faci referència a una autoritat sanitària o a recomanacions que hagin formulat científics, professionals de la salut o altres persones que puguin, a causa de la seva notorietat, incitar a utilitzar-los” i que “queda prohibit efectuar publicitat dirigida al públic dels productes que siguin aplicats o utilitzats directament pels esmentats professionals”. Aquest últim punt és precisament el que ha suscitat més inquietud, per dues raons fonamentals: per la prohibició en si mateixa, que sempre suposa limitació, en aquest cas de l’exercici d’una necessària promoció, i per-
què podria suposar un greuge comparatiu si els professionals de la salut no poden efectuar-la i sí altres professionals. Això tindria una més que significativa transcendència en el cas de la fotodepilació, que suposa una part important de la cartera de serveis de molts centres mèdics; a més, aquests han advertit del risc que pot arribar a suposar la depilació amb làser si no es fa sota supervisió mèdica. Prometerem aleshores revisar el text amb més calma i profunditat, per fer els comentaris precisos, no sense abans obtenir l’assessorament que s’ha estimat oportú (de la mateixa Administració, dels nostres lletrats, etc.). Avui podem confirmar que, en la qüestió que ens ocupa, en l’esperit del legislador, en el fons i en la forma del text legal, no rau la voluntat de regular el professional de la salut i sí el fabricant o distribuïdor. Tanmateix, ha de quedar clar que, en matèria de publicitat, per sobre d’aquest Reial Decret, hi ha la Llei General de Sanitat i la Llei General de Publicitat. Tot això, sempre que parlem de productes sanitaris tal com els defineix el mateix RD: “qualsevol instrument, dispositiu, equip, programa informàtic, material o altre article, utilitzat només o en combinació, inclosos els programes informàtics destinats pel seu fabricant a finalitats específiques de diagnòstic o teràpia i que intervinguin en el seu bon funcionament, destinat pel fabricant a ser utilitzat en éssers humans amb les finalitats de: 1r. Diagnòstic, prevenció, control, tractament o alleujament d’una malaltia. 2n. Diagnòstic, control, tractament, alleujament o compensació d’una lesió o d’una deficiència. 3r. Investigació, substitució o modificació de l’anatomia o d’un procés fisiològic. 4t. Regulació de la concepció i que no exerceixi l’acció principal que es desitgi obtenir en l’interior o en la superServei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
37
V
Delegacions i seccions col·legials
informació col·legial
Delegacions i seccions col·legials V
fície del cos humà per mitjans farmacològics, immunològics ni metabòlics, però a la qual funció puguin contribuir tals mitjans.” Arribats a aquest punt, el que és realment important seria determinar si els equips de làser per a fotodepilació són o no són productes sanitaris, atès que potser en això rau el quid de la qüestió. Les nostres autoritats sanitàries manifesten que, en general, els làsers per a depilació no són considerats productes sanitaris per les autoritats sanitàries dels Estats membres, atès que no posseeixen un propòsit mèdic. Fins i tot en els casos que es proposi el seu ús per a casos de pèl patològic (hirsutisme), la tendència és a no considerar aquests productes com a sanitaris. De moment no volem ni pensar com consideren l’envelliment cutani, les arrugues, la calbesa, les discromies, etc. A l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) se segueix aquell criteri, si bé, així ho indiquen que, en els casos en què es presentés clarament expressada en les indicacions del producte les situacions patològiques que donen lloc al creixement anormal del pèl, com desequilibris hormonals, podrien admetre’ls com a productes sanitaris. Segons l’AEMPS, normalment els fabricants d’aquests làsers els comercialitzen a la Unió Europea sense marcat CE, o sigui sense declarar-los com a productes sanitaris. Hi ha normes tècniques, publicades per AENOR, que especifiquen els requisits tècnics que han de satisfer els diferents làsers per tal d’aconseguir eficàcia i seguretat d’ús. Aquestes normes no pertanyen a l’àmbit sanitari, sinó més aviat a l’àmbit industrial. Tot i així, segons l’AEMPS, la consideració legal és independent de qüestions com la possibilitat que el seu ús inadequat pugui produir riscos per a la salut, perquè efectiva38
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
ment no són productes innocus i han de ser utilitzats per personal que posseeixi els coneixements i l’entrenament apropiats per utilitzar-los amb total seguretat. Però atès que l’aplicació d’aquests làsers no es pot considerar una pràctica mèdica és possible utilitzar-los fora dels centres o establiments sanitaris pròpiament dits. Són les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes les que poden regular, en el seu àmbit competencial, les condicions que han de reunir els centres que els utilitzin, incloses les de qualificació del personal. És curiós, si més no, que, pel que fa a les comunicacions de làsers presentats a l’AEMPS, només se n’hagi trobat un amb indicació per a depilació, però també té altres indicacions, entre les quals hi ha la de lesions vasculars. En tant que és una finalitat mèdica, aquesta última indicació fa que aquest equip es consideri producte sanitari i tingui la qualificació IIa. Finalment, l’AEMPS ens indica que, en l’àmbit europeu, s’ha reobert la discussió sobre els productes sense propòsit mèdic, però s’ha constatat que hi ha força variabilitat de criteris entre fabricants i autoritats. I és possible que en aquest context es faci algun aclariment relatiu als làsers de depilació. N’estarem pendents! P J. Víctor Garcia, president de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica
Secció Col·legial de Metges Acupuntors
E
l fet més destacable d’aquest trimestre a la Secció de Metges Acupuntors han estat les eleccions per renovar els càrrecs de la Junta. Per tal com només es va presentar una candidatura, aquesta va ser l’escollida per als propers quatre anys. Els nous càrrecs són:
President. Albert Garcia i Janeras Tresorer. José Alberto Hernández Hernández Vocal 2n. Blanca Sarasà Solà Vocal 3r. Isabel Ferrer Añel Vocal 4t. Maria Pilar Peña Garcia Vocal 5è. Isabel Giralt Sampedro A proposta de la nova Junta, posteriorment, es varen ratificar els càrrecs vacants per a dos anys de: Vicepresidenta. Maria José Hidalgo Sarés Secretària. Dolors Ruiz Morilla Creiem que aquesta nova Junta amb noves incorporacions, podrà seguir la seva feina amb més ànims i noves perspectives en la direcció que ha portat els darrers anys. Per altra banda, cal destacar que continuem fent cursos de formació mèdica continuada per ampliar coneixements dels metges acupuntors. El darrer ha estat “Elements de reflexió en medicina xinesa”, a càrrec de la doctora Electra Peluffo, que ens ha donat una extensa visió comparativa de la medicina oriental i occidental. P Albert Garcia i Janeras, president de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors del COMB
Comunicacions Rehabilitacions i Suspensions de l’exercici professional Rehabilitacions Després d’haver regularitzat la seva situació col·legial, el Plenari de la Junta de Govern del COMB, en sessió del dia 20 de maig de 2012, ha acordat aixecar la suspensió de l’exercici professional que el mateix Plenari havia acordat anteriorment als doctors: Eduardo Ybran Fadrique, Alma Barrera Gutiérrez i Mónica Álvarez Vellecillos.
informació col·legial
Assessoria jurídica
Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (febrer-maig de 2010)
Legislació 25/05/2010 BOE
Règim AMF-AT: determinació dels drets que es reconeixen als beneficiaris com a conseqüència de la seva extinció. Reial Decret 565/2010, de 7 de maig.
06/05/2010 BOE
Determinació àmbit territorial i material de l’Institut de Medicina Legal dels Òrgans amb Jurisdicció Estatal. Reial Decret 448/2010, de 16 d’abril.
05/05/2010 BOE
Modificació Annex I del Reial Decret 1345/2007, d’11 d’octubre, que regula la dispensació de medicaments d’ús humà. Ordre SAS/1144/2010, de 3 de maig.
03/05/2010 DOGC Reconeixement títols metges especialistes extracomunitaris. Reial Decret 459/2010, de 16 d’abril. 19/04/2010 BOE
Posada en marxa de les empreses individuals mitjançant el sistema de tramitació telemàtica (DUE). Reial Decret 368/2010, de 26 de març.
15/04/2010 DOGC MIR 2010: acreditació de tutors especialistes en formació. Ordre SLT/225/2010, de 24 de març. 14/04/2010 DOGC Acord revisió salarial any 2010 Conveni col·lectiu treball del transport de malalts i accidentats en ambulància de la CCAA, ACEA. Resolució TRE/993/2010, de 16 de març. 14/04/2010 DOGC Acord Comissió paritària del VII Conveni col·lectiu treball sector establ. sanitaris d’hosp., assistència, consulta i lab. anàlisis clíniques per període 2007-2010. Resolució TRE/828/2010, de 26 de febrer. 07/04/2010 DOGC Reglament del Registre de Societats Professionals del COMB 30/03/2010 DOGC Delegació competències en matèria de contractes sector públic i execució pressupostària en diversos càrrecs ICS. Resolució SLT/866/2010, de 18 de març. 30/03/2010 DOGC Dia Mundial del Donant de Sang a Barcelona i creació Comitè d’Honor i Comitè Organitzador. Acord GOV/44/2010, de 23 de març. 22/03/2010 BOE
Normes per a la concessió d’autoritzacions per a ús amb fins terapèutics. Modificació Annex II. Resolució de 16 de març de 2010.
04/03/2010 DOGC Regulació aspectes d’UHE en el diagnòstic i tractament fibromiàlgia i síndrome fatiga crònica. Ordre SLT/115/2010, de 18 de febrer. 04/03/2010 BOE
Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.
24/02/2010 DOGC Canvi d’adscripció del personal funcionari amb destinació definitiva a la Gerència Àmbit Centre afectat per la nova estructura territorial de l’ICS. Resolució SLT/422/2010, de 15 de febrer. 24/10/2010 DOGC Aplicació a Catalunya de l’Estatut de treball autònom. Decret 18/2010, de 23 de febrer. 16/02/2010 BOE
Acreditació de l’aptitud psicofísica per les embarcacions d’esbarjo. Resolució d’11 de gener de 2010.
16/02/2010 DOGC Consell Assessor de Tractaments Farmacològics d’Alta Complexitat. Ordre SLT/55/2010, de 8 de febrer. 09/02/2010 BOE
Acord d’encàrrec de gestió entre MUFACE i l’INSS pel 2010 per realització de reconeixements mèdics. Resolució de 3 de febrer de 2010.
05/02/2010 BOE
Quanties indemnitzacions accidents circulació any 2010. Resolució de 31 de gener de 2010.
04/02/2010 BOE
Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida. Reial Decret 42/2010, de 15 de gener.
Temes d’Actualitat Sentència del TSJ de Catalunya de 7 d’abril anul·lant els art. 33 i 59 del Codi de Deontologia. Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
39
informació col·legial
En record de
Lluís Barraquer i Bordas, in memoriam
B El doctor Lluís Barraquer va morir el passat cinc d’abril del 2010 a casa seva, a Sant Climent de Llobregat, acompanyat per la família. Havia nascut el 27 d’abril del 1923 i tenia, doncs, gairebé 87 anys.
40
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
arraquer havia nascut dins la neurologia. Per mèrit propi, i per implicació familiar, podia abastar amb informació personal el desenvolupament de la neurologia al llarg del segle XX, amb tota mena de detalls. El seu avi, Barraquer Roviralta, fou l’introductor dels estudis neurològics al nostre país a finals del segle XIX. El seu pare, Barraquer Ferré, va ser figura emblemàtica de la neurologia catalana i gran impulsor de l’escola de l’hospital de Sant Pau, on anys més tard Barraquer Bordas fou director del Servei de Neurologia. Un munt de publicacions avalen la dedicació científica de Barraquer Bordas, les primeres signades amb el seu admirat pare, però l’obra potser més paradigmàtica fou Neurologia fundamental editada, en primera edició el 1963, dedicada al seu avi, al seu pare, a la seva esposa i als seus fills, i també al cardenal Vidal i Barraquer, oncle seu. La presència familiar, en la més àmplia accepció, sempre va girar pel cap de Lluís Barraquer. El llibre portava el prefaci en francès de Raymond Garcin, qui qualificava Barraquer de “clinicien chevronné”, o sigui aferrissat. Neurologia fundamental va ser el gran llibre de semiologia i anàlisi sindròmica que contribuí a formar centenars de metges espanyols. No em referiré a la seva producció científica i acadèmica, que farà en el seu dia la Reial Acadèmia, de la qual era membre numerari. Fa dos anys, el 2008, va publicar un llibre íntim: Memòries i reflexions d’un neuròleg, on fa una minuciosa exposició de records, persones i lectures fruit de la prodigiosa memòria pels detalls que el distingia. El lector hi pot trobar la vida i els neguits de l’estudiant de medicina en la postguerra, la formació en neurologia al costat del seu pare i també amb Carlos Oliveras de la Riva a qui tenia gran consideració. Més tard, ens parla amb detall del dol profund per la mort prematura de la seva mare, la descoberta de Lola
amb qui es casaria i l’arribada dels fills. La necrològica familiar qualificava Lluís Barraquer com a neuròleg i excursionista, activitat aquesta darrera molt preuada per ell, i que vaig tenir oportunitat de compartir algunes vegades. Recordo alguna experiència compartida, com l’ascensió al Salòria mentre no parava de parlar sobre quan ho havia fet Cinto Verdaguer. Un dia d’esquí de fons pels camins de la fageda francesa de Somport on vàrem trobar el neurocirurgià basc Mariano Arrazola, qui malgrat ser molt més gran ens guanyava a cada pujada, ja que no parlava, només esquiava sota la nostra mirada envejosa pel seu bon estil. També algun dia a Arsèguel parlant de tot. Era un devessall de records en els quals mesclava amb gran precisió de detalls la neurologia, els records familiars i els d’altres excursions, sense parar. En el llibre de memòries és sincer, contundent i diàfan pel que fa a les seves creences, “sóc cristià i catòlic” escriu. Val a dir que en la tercera edició de Neurologia fundamental, del 1978, al mig del text mèdic inclou una cita del teòleg Joseph Ratzinger que sembla premonitòria sobre el futur papable. Així mateix, en les memòries es declara proper als iniciadors de la teologia de l’alliberament, tot agraint l’amistat compartida amb el màrtir Ignacio Ellacuría. Lluís Barraquer ha estat un personatge cabdal de la vida mèdica catalana i espanyola, un home complex, no sempre fàcil, amb intensa vida interior, que debades el feia patir, amb una memòria capaç d’evocar els més petits detalls d’un malalt, una reunió, un llibre o una excursió. Ha estat un símbol de la neurologia clínica que avui està en plena transformació per les noves tecnologies i els avenços en la biologia molecular. Junt amb la desaparició d’altres neuròlegs de relleu, la mort de Lluís Barraquer clou una etapa. El seu cervell inquiet ha trobat la pau. P Nolasc Acarín Tusell
informació col·legial
En record de
R. C. De Sobregrau i Augé (Barcelona 1924-2010)
E
l passat 8 d’abril va morir a casa seva el doctor Sobregrau. La pèrdua per a tota la seva família, especialment per a la seva esposa Montserrat Humet i les seves tres filles, ha estat molt gran i elles saben que comparteixo el seu dolor. Ara però, em toca recordar el cirurgià i el mestre. La seva trajectòria com a cirurgià va començar després de llicenciar-se en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1950 quan, en finalitzar la carrera, es va incorporar al servei de Cirurgia General de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Així mateix, va obtenir una beca de formació i va fer estades en diferents centres europeus de referència en Cirurgia General, Cardíaca i Vascular, i va entrar en contacte amb els cirurgians pioners en diferents tècniques de la cirurgia vascular. D’entre aquestes estades destaca la seva presència a l’Hospital Boussais de París amb el professor Gaudant d’Allaines, on va conèixer el doctor Dubost, que va dur a terme amb èxit la primera intervenció d’un aneurisma d’aorta abdominal. A Estrasburg va entrar en contacte amb René Fontaine, un dels grans mestres en isquèmia crònica de membres inferiors, a Londres, al St Mary’s Hospital, on va tenir l’oportunitat de treballar amb Eascott, el qual, segons algunes fonts, va realitzar el 1953 la primera endarterectomía carotídia tal i com la coneixem avui dia. Posteriorment, va decidir fer una estada a Houston, centre de referència de la cirurgia cardiovascular mundial, on té la gran sort de veure treballar els pares de la cirurgia cardiovascular moderna: DeBakey, Crawford i Codey. Tota aquesta formació rebuda es va començar a materialitzar quan el 1955 va incorporar-se com a metge adjunt del Servei de Cirurgia General del doctor Soler Roig, amb dedicació especial a la Cirurgia Vascular
fins al 1970. És aquest any quan crea el primer Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de la Seguretat Social d’Espanya a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, conegut aleshores com a Residencia Francisco Franco, i on resta com a cap de Servei fins al moment de la seva jubilació l’any 1994. La consolidació d’aquest Servei va començar amb la realització de cursos de cirurgia arterial en directe els anys 1972 fins al 1977 i amb l’inici de la docència el 1971, any en què es va incorporar el primer resident al Servei. Una de les principals aportacions del doctor Sobregrau va ser als anys setanta en el camp de la revascularització de les extremitats inferiors: va impulsar la tècnica del bypass enfront de l’endoarteriectomia i va iniciar i consolidar el bypass fèmoro-popliti i fèmoro-distal com a tècnica d’elecció en la revascularització dels membres inferiors. Va destacar també per la seva gran experiència en la cirurgia dels aneurismes d’aorta abdominal, així com de les artèries renals i en la revascularització dels troncs supraaòrtics proximals, tècniques en les quals va ser pioner al país. El seu treball científic també va ser prolífic: més de 90 publicaci-
ons en revistes nacionals i estrangeres, 90 conferències i nombrosos simposis i taules rodones. Des del punt de vista institucional, com no podia ser d’altra manera, va rebre diferents reconeixements: fou president de la Sociedad Española de Angiología y Cirugía Vascular, de la Societat Catalana d’Angiologia i Cirurgia Vascular, representant en la Societat Europea de l’Especialitat i membre d’honor de diverses societats científiques. L’any 1995 va rebre la Medalla President Macià com a reconeixement a la seva trajectòria professional. Però el que dóna transcendència a tota aquesta trajectòria fou la creació d’una escola de Cirurgia Vascular reconeguda en tot el país. En el Servei dirigit pel doctor Sobregrau s’han format molts cirurgians vasculars que posteriorment han estat caps de Servei en diferents punts d’Espanya. Per a mi fou el mestre i un referent. Crec que tant les qualitats humanes evidents que tenia, com la seva capacitat de treball, la seva constància en els objectius i ser inaccessible al desànim el portaren a ser un dels pioners de la cirurgia vascular. I per concloure cito unes paraules manuscrites pel doctor Sobregrau al gener d’aquest any: “Crec que l’exercici d’aquesta especialitat i l’adquisició d’experiència té un símil amb aquelles paraules de Churchill quan de manera sincera i contundent afirmà que la guerra es guanyaria amb sang, esforç, suor i llàgrimes. La sang dels pacients, l’esforç i la suor del cirurgià angoixat per les dificultats i complicacions i les llàgrimes compartides pels familiars i fins i tot pel metge quan els ha d’informar de la gravetat i la mort d’un pacient.” P Manuel Matas Docampo, Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular. Hospital Universitari Vall d’Hebron
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
41
informació col·legial
En record de
Manuel Ribas Mundó
E
l 19 d’abril del 2010 ens va deixar el professor Manuel Ribas Mundó, mestre i amic de molts. Ho va fer en silenci, no volia mai cridar l’atenció, era una persona senzilla, honesta, que sabia estar en cada moment al seu lloc. Venia d’una família de metges i tenia una gran vocació. Des de la infantesa es posà de manifest la seva gran intel·ligència i memòria, qualitats que li permeteren, juntament amb la seva dedicació, esforç i constància, ser l’alumne més brillant en totes les etapes d’estudiant (Premi Extraordinari de Batxillerat, de Llicenciat i de Doctorat). Acabà la seva llicenciatura en Medicina a la UB el 1960 i va fer el doctorat l’any 1967 a la mateixa Universitat. Es formà com a hematòleg a l’Escola del professor Agustí Pedro Pons, Farreras Valentí i Ciril Rozman. La seva inquietud pel progrés de la ciència i el seu interès per la recerca el condueixen a completar els estudis en els millors centres del món (Harward, Hammmersmith, Stanford Medical Center i Fred Hutchinson Kansas Research Center). Era un dels científics més ben formats del nostre país, era expert en genètica i va ser pioner en el trasplantament de medul·la òssia i en el desenvolupament de l’oncohematologia. La seva brillant trajectòria científica fa que ben aviat ocupi càrrecs docents com a catedràtic en diverses universitats espanyoles, com Santiago de Compostel·la, Palma de Mallorca i Barcelona. El professor Manuel Ribas era un expert hematòleg, però es considerava també un internista. Volia participar en tots els problemes mèdics que els malalts li poguessin plantejar i això va ser la causa que ocupés la direcció del Departament de Medicina Interna dels hospitals Son Dureta i Germans Trias i Pujol. El 1983 comença a organitzar el que esdevindria un dels millors departaments mèdics, el de l’Hospital Ger-
42
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
mans Trias i Pujol, on va exercir fins a la seva jubilació. Si el professor Ribas Mundó era un excel·lent metge investigador i docent, com a persona era extraordinari, afable, cordial, respectuós, afectuós, alegre, treballador, amant de la seva família a la qual mimava i cuidava, preocupant-se de totes les seves inquietuds. No volia que cap problema seu interferís en la vida de ningú. Era un amant de les llibertats individuals i de l’autorealització. Juntament amb la família, l’altra passió era el seu país, Catalunya, i somiava amb la possibilitat del reconeixement de la seva identitat. Durant els últims anys la salut li va fallar. Sempre va fer front a la malaltia sense cap temença. La seva espiritualitat el va reconfortar, al costat de la seva família, fins a dir-nos adéu, pensant que d’altres continuarien la seva tasca i farien realitat els seus somnis. Tant de bo el seu fill Antoni, metge oncòleg, l’ajudi a aconseguir-ho. Descansa en pau. Manel. P Miquel Vilardell
informació col·legial
Aparador de llibres L’Aparador de Llibres (www.comb.cat/cat/med/ economia/llibreria/aparador/ home.htm) és un lloc on donar a conèixer les obres publicades per metges col·legiats a Catalunya (novel·les, narracions curtes, poesia, viatges, assaigs, biografies, història, etc.), excloent-ne les obres de medicina científica.
A
La xarxa de mil nusos, fent ús de diferents formes poètiques que van des de la tanka fins a estructures més clàssiques, se’ns proposa un recorregut de sentits plurals i de gran bellesa. Una obra rigorosament cohesionada, amb poemes rítmics, plens d’imatges i sentits plurals en què, descabdellant records i pensaments ens presenta la poesia com a eina útil per lluitar contra el dolor, com a via de coneixement capaç d’aproximar-nos a les ambigüitats de la naturalesa humana. P
El rincón de Prometeo Joaquín Callabed Carracedo Edita C Blax & Company UnaLuna Ediciones/2007
La xarxa de mil nusos Josep Maria Roquer Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2008.
E
l rincón de Prometeo és un llibre original, assossegat, atractiu i acuradament elaborat en diversos anys de treball. L’autor s’instal·la a la seva casa del Pirineu aragonès i dedica un any sa-
bàtic a ordenar els seus records i vivències en aquest marc incomparable. Hi ha reminiscències mitològiques i també un record a la filosofia hippy dels anys setanta que perviu en formes de vida activa per aquelles latituds. L’autor ens trasllada amb la seva delicada ploma pels pobles propers que recorre a peu i també a París, Roma, Moscou, Jerusalem, Nova York, Atenes o l’illa de Bali, per la qual té una particular estima. L’ecologia és una reflexió constant amb preguntes i respostes al greu problema no previst en els seus plantejaments pel neoliberalisme actual. Ens descriu camps, camins i jardins amb un particular i magistral accent en la Vall d’Ordesa... En el seu pom d’amics desfilen catedràtics d’universitat i digníssims pastors del Pirineu. Hi ha un emotiu i encertat record per a les mares altoaragoneses. Prometeu va robar el foc als déus per donar-lo als homes. Aquest llibre ens aporta calor, humanitat i valors per viure, amb olor a terra humida i herba acabada de tallar que ja sembla tenir arrels en el sòl. P
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
43
informació col·legial
Consultori terminològic
U
na de les línies de treball del TERMCAT és la producció i la difusió de recursos terminològics, com ara diccionaris o altres reculls que apleguen la terminologia dels diferents sectors d’especialitat, incloent-hi també l’assessorament a persones o equips de treball que elaboren obres terminològiques. En la línia del “Consultori terminològic” anterior, en ocasió dels vint-icinc anys del TERMCAT us explicarem com es duu a terme la producció de recursos terminològics i farem un breu repàs de quins d’aquests productes estan vinculats a l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida. La producció de qualsevol obra terminològica comença amb la detecció d’una necessitat relacionada amb la terminologia d’un camp d’especialitat determinat. Un cop plantejat el projecte, s’han de definir els paràmetres que el configuraran: cal delimitar l’abast, el contingut i el públic objectiu a qui va destinada l’obra. Segons la finalitat que es persegueixi, més divulgativa o més especialitzada, els destinataris i el camp del saber en què se centra, cada projecte terminològic es concretarà en un tipus de recurs determinat. Així, els productes terminològics eminentment divulgatius, que difonen la terminologia entre la població general, es materialitzen, per exemple, com a cartells o punts de llibre –els quals recullen alguns dels termes més rellevants de l’àmbit de què es tracta–, o bé com a làmines o tríptics –que generalment inclouen més terminologia. En aquest tipus de producte s’hi acostuma a incloure il·lustracions. Altrament, quan es vol aplegar un nombre més elevat de termes amb una finalitat més especialitzada, es poden elaborar recursos terminològics en forma de lèxics, glossaris, vocabularis, terminologies o diccionaris, els quals 44
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
25 anys d’elaboració de recursos terminològics poden reunir des d’un centenar de termes fins a uns quants milers. Qualsevol d’aquests recursos que hem esmentat pot ser monolingüe i recollir informació només en català, o bé pot incloure també els equivalents en una altra llengua (bilingüe) o en diverses llengües (multilingüe). L’orientació general del TERMCAT, pràcticament des de l’inici, ha estat elaborar productes multilingües que apleguen, a més de la denominació en català, els equivalents en castellà, en francès i en anglès i, segons el cas, també en altres llengües. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys el TERMCAT ha produït més d’una setantena de productes terminològics centrats en camps diversos de l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida, ja sigui elaborant-los directament o oferint assessorament als seus autors. Hi ha obres que apleguen terminologia pròpia de l’anatomia, dels fàrmacs, de les malalties, de l’oftalmologia, de la immunologia, de la psiquiatria, de la infermeria, de la sida, de l’homeopatia o de la recerca clínica, entre d’altres. També ha treballat en l’elaboració de les versions catalanes de classificacions i llenguatges documentals mèdics, com la CIM-9-MC o la CIM-10.1 D’altra banda, és important remarcar que qualsevol obra terminològica s’elabora sempre amb l’assessorament i el consens d’un equip d’experts de l’àmbit d’especialitat, els quals aporten el coneixement dels conceptes i de l’ús real de la terminologia en el seu domini del saber. Igualment, convé destacar també que en la majoria dels casos aquests productes s’han elaborat en col·laboració estreta amb organismes i entitats destacades de l’àmbit de la salut, com és el cas de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, centres hospitalaris de referència, l’Administració pública i
fundacions, laboratoris o empreses relacionats amb la medicina i la salut. Òbviament, en el darrer quart de segle les necessitats terminològiques de la societat han anat canviant, de la mateixa manera que ha avançat la tecnologia que es fa servir com a suport en la recerca i en la difusió de la terminologia. Mentre que inicialment la majoria dels recursos es publicaven en paper, la producció d’obres en suport electrònic ha anat prenent un protagonisme creixent en els darrers anys. En aquest sentit, volem posar en relleu la col·lecció de diccionaris en línia del TERMCAT, un conjunt de diccionaris d’especialitat consultables i descarregables a través del web (www.termcat.cat). També és oportú recordar que tota la terminologia dels productes elaborats pel TERMCAT es difon pel Cercaterm, el servei de consultes en línia accessible des del web. Si voleu obtenir més informació sobre totes les obres de terminologia científica i tècnica en llengua catalana, podeu consultar al web del TERMCAT l’apartat Biblioteca en línia (www.termcat.cat/biblioteca/). Hi trobareu les referències bibliogràfiques dels diccionaris, vocabularis, lèxics i materials de divulgació que contenen terminologia en català, agrupades per àmbits temàtics, amb informació sobre el nombre de termes, les llengües, les definicions, les il·lustracions, etc., i els projectes que estan en curs d’elaboració.2 P Elisabeth Casademont M. Antònia Julià Mariona Torra TERMCAT, Centre de Terminologia
Notes 1 Una bona part d’aquestes publicacions a què fem referència us han estat presentades en consultoris terminològics anteriors. 2 Si esteu interessats en alguna d’aquestes obres, podeu demanar-ne més informació a l’adreça documentacio@termcat.cat.
petits anuncis
petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Es necessiten especialistes Situació: Barri del Clot. Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, dermatòleg) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot. INFORMACIÓ: Tel. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Lloguer de despatxos completament equipats, matins i tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Llogo despatxos per a consulta mèdica Situació: Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Lloguer de despatxos Situació: Diagonal/Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire cond., servei neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688
Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. Email: zonamedica@zonamedica.es Lloguer despatxos Situació: Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt estanding lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins i tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638 Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869 Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de Secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700
CONSULTORI PER COMPARTIR Carrer Sant Antoni Maria Claret, 139-145. (Castillejos-Cartagena, al costat de l’Hospital de Sant Pau i l’Aliança). Completament equipat. Recepció i sala d’espera. Conserge. Molt bones condicions. INFORMACIÓ: Tels. 659 989 395 / 933 223 562 / 934 356 948 Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins i tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040 Es lloga ampli despatx Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdic Pg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural, recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia sala d’espera, servei de neteja. Consergeria. Molt bona comunicació. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 609 330 995 Lloguer dos despatxos Situació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398 Consultori mèdic ofereix despatx Situació: Rosselló, zona Clínic. Ofereix despatx i sala d’exploració per compartir. Disponibilitat matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 517 547
Es necessita metge per a centre de revisions de carnet de conduir. Possibilitat d’utilitzar el centre per als seus propis clients. Zona les Corts. INFORMACIÓ: Tels. 933 307 962 / 932 012 205
Es lloga despatx Situació: Muntaner-Travessera de Gràcia. Es lloga despatx en consultori mèdic. Apte per a psiquiatre. INFORMACIÓ: Sra. Paús. Tels. 932 112 017 / 679 153 140
Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tel. 933 906 716
Centre mèdic necessita uròleg i ginecòleg/oga Centre mèdic amb 30 anys de funcionament necessita uròleg i ginecòleg/oga. Horari i condicions a pactar. INFORMACIÓ: Dra. Padrós. Tel. 934 151 426
Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica, 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047
Es necessita metge/essa jove Especialista en psiquiatria amb especial dedicació en psiquiatria infantil i juvenil, per jubilació del titular, per a consulta privada de 35 anys de funcionament a l’àrea psiquiàtrica infanto-juvenil. Zona Esquerra Eixample. INFORMACIÓ: Tel. 932 262 178 (de dilluns a dijous de 15,30 a 21,30)
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
45
petits anuncis
Traspasso consulta ginecològica Situació: Gran Via cantonada Rocafort (Barcelona). Establerta fa 30 anys. 4.000 històries clíniques, tot informatitzat. Tots els utensilis de ginecologia: ecògraf Toshiba, monitor Sonicait, colposcopi. INFORMACIÓ: Dr. Vicenç Díaz de Brito. Tel. 607 193 216 Ideal per a consultes de metges Situació: Diputació, 306, entresòl 2a. (entre Bruc i Girona). Venda de pis (130 m2) + local (68,95 m2). INFORMACIÓ: Sra. Duran. Tel. 678 557 496 Lloguer despatxos mèdics a ESTRENAR Situació: Calvet, 30; Diagonal/Francesc Macià, Barcelona. Decoració de luxe, completament equipats, amb tots els serveis, recepció trucades, A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda o 2 despatxos utilització exclusiva. Bones condicions econòmiques. INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797 Despatx per compartir Situació: Prop de la plaça Gal·la Placídia. S’ofereix despatx per compartir. Àmplia disponibilitat de dies. Interessats telefonar a Ester Torrella, metge homeòpata. INFORMACIÓ: Tel. 655 879 833 (preferentment migdies) Es lloga despatx sanitari Situació: Zona Via Julia-Barcelona. A Fisioterapeuta o metge acupuntor o professional d’infermeria. No es paguen subministraments, tot equipat; comprèn: sala d’espera, lavabo amb taquilla, publicitat multimèdia i despatx. Climatitzat i bones qualitats. Preu molt econòmic i subministrament zero. INFORMACIÓ: Candela. Tels. 634 912 613 / 933 532 944 Es lloga despatx mèdic Situació: Santa Coloma de Gramenet. Planta baixa, molt cèntric i molt econòmic. Apte per a medicina general i especialitats. Totalment equipat. INFORMACIÓ: Tel. 933 307 962 Es lloga despatx mèdic Situació: A Barcelona, Travessera de les Corts. Entresòl, molt cèntric i molt econòmic. Apte per a medicina general i especialitats. Totalment equipat. INFORMACIÓ: Tel. 933 307 962 Traspàs a Sentmenat local (lloguer de 470 euros mensuals) Té dues consultes amb punts d’aigua, cantonades i exterior. Poble de 10.000 habitants, amb 1 podòleg i 1 metge; sense psicòleg ni dentista. Aire condicionat a totes les consultes, bany nou i practicable. Telèfon i Internet. INFORMACIÓ: Belén García Méndez . Tel. 629 308 527
46
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Es ven pis Situació: Zona Passeig Maragall part alta. 4 habitacions, cuina, bany complet, saló menjador. Amb ascensor. Situat en un entresòl, apropiat per a consulta mèdica. Tracte particular. Preu: 350.000 euros. INFORMACIÓ: Tel. 686 464 897 Lloguer de consultes mèdiques per mòduls Situació: València/Balmes. Noves a estrenar, totes equipades. Compartir tres sales d’espera molt acollidores. Aire condicionat, calefacció i fil musical. S’inclou serveis de manteniment i recepció. Informatitzades. Tot tipus de transport i pàrquing. INFORMACIÓ: Srta Araceli Armengol . Tels. 935 313 563 / 678 540 931 CONSULTORI GINECOLÒGIC Situació: Situat al Centre Mèdic TEKNON. Completament instal·lat i en funcionament. Disposa d’Ecografía d’Alta Definició, Ecografia 3-D / 4-D i Monitorització prenatal. Recepció i programació de visites. Personal auxiliar. Es lloguen diferents mòduls de mati i tarda. EXCLUSIVAMENT A GINECÒLEGS. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 649 839 485 de 20 a 22 hores. Local en lloguer Situació: Situat al costat de la plaça Lesseps. A PEU DE CARRER Molt ben comunicat. En perfecte estat. 200 m2: 2.000 euros mes. (Possibilitat de vendre el local) Opcional: 2 places de pàrquing en lloguer. INFORMACIÓ: Tel. 934 152 013 Oportunitat de compartir consulta En centre mèdic de prestigi de Barcelona. Especialitats no quirúrgiques. INFORMACIÓ: Tels. 606 386 369 / 933 933 154 ES LLOGA CENTRE MÈDIC Situació: Zona plaça Molina. Inaugurat el 2006, sencer o per consultes, matins i tardes. Completament equipat i informatitzat. Hàbil per a totes les especialitats i especialment per a ginecologia, inclòs ecògraf 4D i cardiotocògraf. Possibilitat traspàs a curt termini. INFORMACIÓ: Tel. 686 980 307 Exclusiu loft a Palauet Segle XVIII Situació: Portaferrissa, 7, a prop de plaça Catalunya. Pis assolellat tipus loft. Aprox. 120 m2, 3 habitacions i gran espai independent ideal per a consulta mèdica, gran terrassa. Finca catalogada, lobby immillorable, jardí privat i conserge. Empreses de prestigi a la finca. Preu: 675.000 euros. INFORMACIÓ: Sr. Pérez. Tel. 645 203 120. Email: apsolana@gmail.com
CONSULTORI MÈDIC (CÈNTRIC). Consulta mèdica a compartir Situació: Trafalgar (plaça Urquinaona). Pis de l’Eixample adaptat per poder visitar dos metges a l’hora. Dotat de dos despatxos exteriors amb sala d’exploracions. Una d’elles amb Raigs X incorporat (a compatir). Dos aparells d’ECG i un Espiròmetre. Matins i tardes. Cuina,(zona menjador), dos banys. Preu: A convenir INFORMACIÓ: Tels. 660 724 138 / 666 175 172 / 93 268 23 24 / 93 300 07 49 PSIQUIATRA: Centre de Psicologia multidisciplinària a Barcelona ofereix Despatx amb tots els serveis (presència WEB inclosa).Molt acollidor, llum natural, molt ben comunicat, molt bon ambient. Cooperació per interprofessionals. Mòduls matí/tarda (possibilitat d’altres modalitats). INFORMACIÓ: PHOENIX Terapèutic. www.phoenix.cat. Tel. 933 405 378. Email: phoenix@phoenix.cat Venda o lloguer consultori mèdic Situació: Zona Hospital Clínic-Provença. Oficina /consultori mèdic en venda o lloguer. Edifici consultes mèdiques, 60 m2. INFORMACIÓ: Tel. 659 085 043 Consulta a Barcelona ciutat ofereix despatxos de lloguer per mòduls Situació: Zona de Sant Gervasi, amb bones comunicacions. Equipats i climatitzats. ADSL wifi, telèfon a cada despatx. Recepció amb secretària per a la recepció de trucades, control d’agendes i cobrament. Sala d’espera. INFORMACIÓ: Lourdes. Dilluns-Divendres de 16 a 20 h. Informació i fotografies al web: www.consulta.arrakis.es Oportunitat. Es ven consulta mèdica en funcionament a Barcelona Situació: Zona Via Augusta-Balmes-Trav. Gràcia. Bona situació. Baixos dúplex de 100 m2 molt lluminós i tranquil en finca recent. Tot equipat: recepció, 4 despatxos, serveis, magatzem, sala d’espera, hivernacle i terrassa. Possible cuina. Bon disseny. Confortable. Gran qualitat i preu econòmic urgeix. Preu: S’estudiaran facilitats de pagament. INFORMACIÓ: Tels. 622 821 257 i 616 009 776 En lloguer despatx mèdic a partir de juny Situació: Rosselló/Enric Granados. Centre mèdic carrer Rosselló, 201, 1r.1a. Dimarts, dimecres i dijous tarda i divendres matí. INFORMACIÓ: Tels. 932 189 024 / 932 189 200 Lloguer de despatxos Situació: Balmes amb Travessera de Gràcia. Despatxos mèdics equipats i amb totes les comoditats. A/c, sala d’espera. Xarxa informàtica i telèfon. Alguns matins i totes les.tardes. Preu: per mòduls. INFORMACIÓ: Eva Arús. Tel. 678 421 761 Email: earus@thaliaprevencion.com
petits anuncis
Diversos BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA Atenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 euros al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 euros/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com Decoració interiorisme Es realitzen tot tipus de projectes i reformes de consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost sense compromís. També objectes de decoració i de regal. Importants descomptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei. INFORMACIÓ: INNOVO. Alfons XII, 26/Marià Cubí. Pàrquing: Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845 / 630 033 029 Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 Serveis integrals per dissenyar, rehabilitar i mantenir ANPA GROUP ofereix serveis integrals per dissenyar, rehabilitar i mantenir centres sanitaris, administratius i habitatges. Compost per un gran equip de professionals que trobaran les solucions més adequades a les seves necessitats. INFORMACIÓ: Av. Josep Tarradellas, 155 Entl. C BCN www.anpagroup.com. Tel. 934 906 899 Traduccions científiques a l’anglès SCI LOGOS. Traduccions científiques a l’anglès realitzades per metges i traductors especialitzats en Medical Writing. Papers, pòsters, comunicacions orals, diapositives. Oferim també assessorament estadístic i coaching per a presentacions orals en anglès. INFORMACIÓ: Tel. 679 372 504. Email: sci_logos@yahoo.es
Habitatge Casa seminova a Bellpuig Situació: 220 m2, zona xalets al costat de camp. 4 hab. dobles, dos banys, cuina equipada i rentadora, terrassa coberta, jardí 70 m2. Garatge 2-3 cotxes + espai multifuncional, calefacció, fil musical, alarma. Preu: 225.000 euros. INFORMACIÓ: Núria. Tel. 696 277 611 Es lloga pis Situació: Zona Guinardó-Villar. 100 metres Hospital Sant Pau. 80 m2, moblat, exterior, lluminós, 3 habitacions, dues dobles, bany i balcó. Zona tranquil·la, pocs veïns. INFORMACIÓ: Tel. 600 800 489
Pis en lloguer Situació: Zona Valldaura L-3. Finca pocs veïns. Planta baixa. Recent reformat. Moblat. Preu: Lloguer 700 Euros. INFORMACIÓ: Tel. 686 369 666
S’ofereix secretària recepcionista Experiència en clínica i en tracte amb el públic, anglès, francès i italià, disponibilitat horària. Responsable, bona presència. INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 677 495 517
Pis per llogar de 85 m2 Situació: Av. Rep. Argentina/Pg. Sant Gervasi. Recent pintat, cuina renovada. Consta de 4 hab.+cuina+bany. Edifici amb ascensor. Preu: 1.100 euros. INFORMACIÓ: Pilar Botey. Tel. 656 943 923
Secretària recepcionista Amb experiència en relacions humanes, treballs administratius i informàtica. Havent treballat en consulta oftalmològica, centre mèdic tractaments obesitat i consulta dermatològica. S’ofereix per a consulta mèdica o similar. INFORMACIÓ: Maria Miranda Ochoa. Tel. 932 090 391 / 699 236 376
Treball Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i tasques administratives S’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informàtica, català, experiència i bones referències. 48 anys. INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742 S’ofereix noia de 43 anys per treballar com a recepcionista, telefonista, etc. en consulta mèdica, consultori o similar. Experiència com a administrativa i en atenció al públic. INFORMACIÓ: Cristina. Tel. 686 378 105 S’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica Senyora de 45 anys s’ofereix com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, disponibilitat horària, coneixements d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció i programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà. INFORMACIÓ: Carme Torres Sabi. Tels. 606 642 453 / 933 522 331 S’ofereix com a recepcionista Noia de 27 anys s’ofereix com a recepcionista, experiència en mútues i en diferents especialitats. Estudis de psicologia, català, castellà i francès, informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Sabrina Caamaño. Tels. 635 562 118 / 933 360 594. Email: sabrina.cd8@gmail.com S’ofereix per treballar en consulta S’ofereix senyoreta de 37 anys per treballar com a auxiliar de clínica o recepcionista en consulta mèdica. Experiència en mútues. INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 / 933 137 733 S’ofereix secretària recepcionista Amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí i tarda. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780
S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o similar com a recepcionista o telefonista. Experiència en tracte amb el públic i en tasques d’oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. Preferent zona Maresme INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 617 041 450 S’ofereix administrativa per a consulta mèdica Administrativa amb perfecte domini de l’anglès i experiència en consultes mèdiques s’ofereix per treballar a partir del 15 de maig. INFORMACIÓ: Anna Vila. Tel. 934 160 154 S’ofereix secretària administrativa Amb experiència en medicina general i pediatria (15 anys). Medicina interna, mútues. INFORMACIÓ: M. Eugenia García. Tel. 691 746 813 S’ofereix persona per treballar En consulta mèdica matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica a Barcelona Preferiblement horari de matins. Amb experiència. INFORMACIÓ: Mar. Tel. 661 660 612 Administrativa s’ofereix Per treballs generals d’oficina. Amb Word, Excel, Access, català i nocions de comptabilitat. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 600 334 277. Email: maria_383_338@hotmail.com S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa Amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en: despatx, consultori, clínica o similar. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària. Barcelona ciutat. INFORMACIÓ: Mercè Mestre. Tel. 600 257 198
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
47
petits anuncis
S’ofereix auxiliar d’infermeria, recepcionista Amb experiència en tracte amb el públic, per treballar en consultori o clínica. Informàtica nivell usuari. Pràctiques d’auxiliar d’infermeria a la Clínica Molins. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 645 629 821 Dona del tot responsable de 40 anys ferma i eficient Amb organització i experiència en consulta mèdica i atenció als pacients. Cerca feina per dur agenda, atendre la recepció i ajudar metge o metgessa. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 (matins) S’ofereix per treballar en consulta mèdica S’ofereix dona de 50 anys polivalent, resolutiva i acostumada a treballar sota pressió, per realitzar tasques de recepció, gestió de documentació i atenció al públic. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Tels. 609 291 901 / 932 849 923. Email: gloria.casanovas@gmail.com Recepcionista administrativa Amb experiència en atenció al públic i administració. Llicenciada en psicologia s’ofereix per consulta mèdica o similar. Experiència en Recursos Humans. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Meritxell Selma Miranda. Tels. 610 524 320 / 931 928 320 S’ofereix secretària Per a consulta mèdica amb formació especialitzada en drenatge limfàtic, quiromassatge i dietètica i nutrició, per ampliar serveis de la consulta si és necessari. Molt bona experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ: Isabel (isabel_montes@msn.com). Tel. 651 596 798 M’ofereixo per treballar de secretària mèdica M’ofereixo per treballar de secretària administrativa en consultoris mèdics. Estudis d’ofimàtica, curs de relacions públiques, 25 anys d’experiència administrativa i experiència actual 2 anys en consultori mèdic. Facturació mútues, agenda, telèfon, etc. INFORMACIÓ: Dolors Aranda. Tel. 661 686 441 S’ofereix administrativa, recepcionista i secretària mèdica Amb àmplia experiència en l’àmbit hospitalari i bagatge en tracte amb el públic. Informàtica. Idiomes. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Helena. Tel. 600 738 270
48
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Administració de despatx o clínica Senyora culta, amb experiència en atenció al client i administració. Bilingüe: català/castellà. Amb referències. Ofereix el seu servei professional per: recepció i atenció al client, administració de despatx o clínica, gestió d’agenda, control arxiu. INFORMACIÓ: Tels. 934 182 177 (de 9 a 15 h) / 617 622 016 (fins a 21 h)
Noia de 27 anys, Busca feina com a recepcionista/admin. Per les zones de Sabadell, Barberà del Vallès i voltants. Amb experiència en el sector. INFORMACIÓ: Meritxell. Tel. 651 071 520 Noia de 27 anys Busca treball d’administrativa o recepcionista Terrassa, Sabadell, Barcelona o voltants. INFORMACIÓ: Laura. Tel. 662 672 081
S’ofereix per a recepció i secretària mèdica en consulta o clínica Jornada pels matins. Coneixements d’informàtica. Amb experiència i referències. Edat: 37 anys. INFORMACIÓ: Mercè Alemany. Tel. 628 492 736. Email: alemany.mac@gmail.com
Senyora de 50 anys S’ofereix per treballar de secretària de metge als matins. Experiència en tracte amb el públic. Català i castellà i bones referències. INFORMACIÓ: Anna Maria Juvilla. Tel. 635 778 085
S’ofereix dona de 52 anys per a tasques de recepció Secretària administrativa amb disponibilitat horària total. Habituada al tracte amb el públic i polivalent. Català i castellà parlat i escrit. INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 657 321 096/93 4501649
S’ofereix administrativa Amb experiència com a recepcionista, telefonista i administrativa per a consultori mèdic. Informàtica a nivell usuari. Català-castellà. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Esther Caro Zambudio . Tel. 649 817 305
Noia s’ofereix com a administrativa per a consultori mèdic o clínica Domini paquet Office, Internet i Outlook. Nivell C català. Disponibilitat tardes i festius. INFORMACIÓ: Esther Miravet. Tel. 609 335 856
S’ofereix administrativa Amb experiència com a recepcionista, telefonista i administrativa per a consultori mèdic. Informàtica a nivell usuari. Català-castellà. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Sofia Sanz. Tel. 609 390 076
S’ofereix senyora per a consulta mèdica o similar Disponibilitat d’horari. Coneixements d’informàtica. Català i castellà. Programació d’agenda, cobraments, treballs administratius. Amb iniciativa. Experiència. INFORMACIÓ: Maria Pilar. Tel. 608 562 940
Senyora de 51 anys S’ofereix per treballar com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència, experiència com a recepcionista amb un metge dermatòleg. Disponibilitat horària. Coneixements d’informàtica. Organitzada i bon tracte. INFORMACIÓ: Josefina Torres. Tels. 626 732 181 / 934 497 003
Secretària de direcció Amb experiència contrastada en l’atenció al públic s’ofereix per a consultori o clínica. Estudis universitaris, idiomes i excel·lent capacitat organitzativa. Disponibilitat immediata i bones referències. INFORMACIÓ: Lidia. Tels. 687 484 640 / 933 176 221 S’ofereix dona bona presència com a recepcionista per a consulta mèdica Disponibilitat horària. Informàtica a nivell usuari. Català parlat i escrit (nivell C). Àmplia experiència en tracte amb el públic. INFORMACIÓ: Olga. Tels. 670 481 661 / 932 195 617 Dona de 40 anys cerca feina Com a recepcionista per a consulta o centre mèdic. Bona presència, responsable, caràcter afable i amb disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 679 774 123. Email: annagadeat@gmail.com
S’ofereix senyora Amb experiència en tracte amb el públic en consultori o clínica privada per atendre consultes i altres, amb bona presència. Coneixements d’ordinador i català. INFORMACIÓ: Tels. 678 573 789 / 933 737 792 S’ofereix senyora de 47 anys Com a secretària de metge en consultori o clínica. Bona presència. Disponibilitat d’horari. Coneixements d’informàtica. Excel·lent tracte humà. Català i castellà. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Purificación Albuixech Rodríguez. Tels. 622 116 229 / 932 635 771 S’ofereix estudiant universitària Amb experiència en tracte amb públic i coneixements de català, castellà. Anglès i francès bàsics. Disponibilitat immediata tardes. INFORMACIÓ: Tels. 627 985 255 / 933 737 792
petits anuncis
S’ofereix administrativa amb 5 anys d’experiència. Experiència en el món sanitari. Ofimàtica. Anglès bon nivell. Disponibilitat matins. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Sílvia Porras. Tel. 676 501 363 S’ofereix administrativa i recepcionista Per a consulta mèdica o clínica, amb coneixements de paquet office, bon tracte humà, responsable i resolutiva. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Judith. Tel. 615 958 483. Email: bixet12@hotmail.com Administrativa s’ofereix per a atenció al client en consultori o clínica Disponibilitat horària. Coneixements d’informàtica. Experta en l’atenció telefònica i personal al client/usuari. INFORMACIÓ: Magda Albero i Rigau. Tel. 659 492 463. Email: magdalbero@joanelias.com S’ofereix administrativa/recepcionista Per treballar en consulta o clínica. Amb experiència, metòdica, ordenada, responsable. Experiència en tracte amb públic, informàtica, català. Barcelona/Baix Llobregat. INFORMACIÓ: Esther. Tel. 626 944 004 S’ofereix per treballar en consulta mèdica Dona catalana, activa, amb experiència en tasques administratives, d’organització i informàtica. Acostumada a portar agenda, fitxes clients, atendre recepció... Amb capacitat d’adaptació i iniciativa. Responsable i amb actitud positiva. INFORMACIÓ: Montserrat Pagès Carrión. Tels. 932 104 136 / 636 420 891 S’ofereix esteticista amb més de 23 anys d’experiència Per treballar amb equip mèdic d’estètica per fer tractaments postoperatoris i treballar amb noves tecnologies a Barcelona o província. INFORMACIÓ: Roser Tel. 617 446 394 Auxiliar d’infermeria, recepcionista, telefonista S’ofereix per treballar en consulta mèdica en qualsevol àmbit sanitari. Disponibilitat horària. Informàtica. Català. Molta experiència. 34 anys. INFORMACIÓ: Araceli Tel. 649 587 211 Dona seriosa i responsable, amb experiència S’ofereix per realitzar tasques d’administrativa i atenció al públic en consultoris mèdics o similars. Rigorositat, gran capacitat organitzativa i tracte agradable. INFORMACIÓ: Yolanda Tel. 686 243 342
Senyora catalana amb bona presència S’ofereix com a recepcionista-telefonista i coordinadora de consulta mèdica. Recepcionista, organització de les visites, auxiliar de depilació làser, responsable de manteniment i subministraments de la consulta. INFORMACIÓ: Virginia Tels. 932 045 960 / 605 320 711 Dona de 45 anys s’ofereix per a despatx mèdic, cuidar persones grans, cangur, tasques domèstiques, tardes i caps de setmana. Català, castellà, francès i nivell mig d’anglès. INFORMACIÓ: Rosa Tel. 655 817 555 S’ofereix auxiliar sanitària i secretària per treballar caps de setmana a consulta, clínica o centre mèdic. Amb experiència. INFORMACIÓ: Lidia Tel. 639 923 134 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894 Administrativa/Recepcionista De 35 anys s’ofereix per a tasques de recepció, atenció telefònica, gestió d’agenda, arxiu, comptabilitat i facturació. Domini de català i castellà. Coneixements informàtics, disponibilitat horària. Habilitats comunicatives, experiència en sector sanitari. INFORMACIÓ: Susana Jurado. Tels. 664 476 767 / 936 400 895 S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica Secretària administrativa, recepcionista amb experiència, set anys a la Clínica del Pilar/Sant Jordi. Polivalent, disposició immediata matins, tardes o jornada completa. Àmplia experiència en tracte amb els pacients. Amb referències. INFORMACIÓ: Maido. Tel. 659 276 596 S’ofereix dona de 50 anys Polivalent, resolutiva i acostumada a treballar sota pressió. Per realitzar tasques de recepció, gestió de documentació i atenció al públic. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Tels. 933 588 557 / 657 157 001. Email: mescudero49@hotmail.com
Senyor de 59 anys s’ofereix com a administratiu-recepcionista i portar comptabilitat En consulta mèdica. Microsoft Word, Excel, Powerpoint, Internet i correu electrònic. Disponibilitat d’horari. Català, castellà, francès i anglès (elemental). INFORMACIÓ: Leonardo. Email: leonardohernandezcampos@yahoo.es S’ofereix senyora de 48 anys Com a secretària o administrativa per a consultori o clínica. Experiència en tasques d’oficina, telèfon arxiu, comptabilitat. Coneixements d’informàtica i experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Roser Bargués. Tel. 670 716 186 49 anys, bona presència i responsabilitat S’ofereix per treballar a recepció en consulta o clínica. Experiència de 5 anys en el sector i en el tracte amb el públic. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Eugenia. Tel. 639 435 313 M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria (Sala de parts) en consultoris mèdics. Experiència en tracte amb el públic. Idiomes: català, castellà, anglès. Bona presència, disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Xènia. Tel. 630 175 111
Utillatges LÀSER EN LLOGUER Tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269 076 Es ven ecògraf portàtil SONOSITE Micro Maxx més sonda lineal i peroperatòria. Preu: 20.000 euros. INFORMACIÓ: Tel. 932 801 784 Llitera d’exploració Es ven llitera d’exploració ginecològica per estrenar. Preu: 400 euros INFORMACIÓ: Tel. 609 307 220
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
49
Servei d’Informació Col·legial 129 Març-Juny 2010 Núm. 13
formació i salut
Quaderns de FORMACIÓ i SALUT CENTRE d’ESTUDIS COL·LEGIALS
ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2010: Tallers professionals CURS D’ ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATS PER A L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA
INTRODUCCIÓ AL COACHING PER A PROFESSIONALS DE LA SALUT
Adreçat a: Metges col·legiats al COMB que inicien la seva activitat professional. Objectius: Facilitar l’accés dels metges en general i els professionals formats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica. Apropar el metge al món laboral a través de la formació en continguts rellevants per a l’exercici de la professió. Temari: • Presentació curs. • Funcionament del sistema sanitari català i espanyol. • Codi deontològic. • Documents medicolegals i responsabilitat professional. • La formació del metge. • Història clínica. • Patrons epidemiològics a Catalunya i Espanya. • Normativa en la prescripció farmacèutica. • Actualització en prescripció farmacèutica. • Titulacions en medicina. Marc legal. • Eines i recursos per a la cerca de feina i marc legal del mercat de treball. • La comunicació metge pacient. • Serveis col·legials del COMB per als metges. Calendari: Dilluns de 16 a 20 h del 28 de juny al 19 de juliol de 2010. Matricula: Col·legiats COMB: subvencionat per el Programa de Protecció Social del COMB • No-col·legiats: 233 €. Crèdits de FMC: 3,4 crèdits Nombre d’hores: 16 Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
Adreçat a: Metges i professionals sanitaris. Objectius: Aprendre a prioritzar segons els nostres objectius i ser capaços de trobar el temps perdut per al que volem fer. • Ampliar la nostra capacitat de comunicació, d’emissor i de receptor de missatges i ajustar-la a la nostra finalitat. • Conèixer les nostres respostes envers l’estrès per tal de detectar en quin moment pot tenir conseqüències negatives en el nostre organisme i poder intervenir-hi. • Conèixer la importància de les nostres emocions en la nostra vida diària, presa de decisions i la nostra manera de relacionarnos amb el món. • Conèixer els principis del coaching, la seva utilitat i maneig. Ser conscients de la seva aplicació en qualsevol procés que vulguem dur a terme. Temari: Mòdul I: Gestió del temps. Mòdul II: La comunicació. Mòdul III: Gestió de l’estrès. Mòdul IV: Intel·ligència emocional. Mòdul V: Coaching. Calendari: De dilluns a dijous, de 17 a 21 h. Curs sencer del 19 al 26 de juliol de 2010. Mòdul I: 19 de juliol. Mòdul II: 20 de juliol. Mòdul III: 21 de juliol. Mòdul IV: 22 de juliol. Mòdul V: 26 de juliol. Matrícula: Curs sencer: Col·legiats COMB: 235 € • No-col·legiats: 270 €. Mòduls independents: Col·legiats COMB: 50 € • No-col·legiats: 57 €. Nombre d’hores: 20 h (curs sencer), 4 h per mòdul, Activitat amb crèdits de Formació Mèdica Continuada (0,8 crèdits per mòdul). Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
JORNADES DE SUPORT VITAL Adreçat a: Metges llicenciats interessats en l’atenció mèdica urgent. Temari: • Concepte de suport vital. • Ressuscitació cardiopulmonar. Guia d’actuació en el SVB. • Pràctiques de SVB. • Suport vital avançat. Trastorns del ritme i desfibril·lació. • Pràctiques d’arítmies, desfibril·lació. • Drogues en la ressuscitació. • Guies d’actuació en l’SVA. • Indicacions i finalització de SV. • Consideracions ètiques. • Pràctiques en simuladors (megacode) de situacions que comporten la necessitat de SVA. Calendari: Dimecres de 17,30 a 20,30 h i dijous de 9 a 21 h. Dies 7 i 8 de juliol de 2010. Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 471 €. (Inclou inscripció a la jornada, el llibre Manual de Soporte Vital i el dinar del divendres) Nombre d’hores: 15 h Crèdits de FMC: 2,5 Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES AMB EL PROGRAMA SPSS PER A WINDOWS Adreçat a: Professionals de la salut que tinguin necessitat de tractar i analitzar dades clíniques, tant per resoldre problemes de gestió com de recerca. Temari: • Introducció: anàlisi estadística de dades i eines informàtiques per a l’anàlisi de dades. • Organització de dades en taules o matrius de dades. • Introducció de dades i importació de dades. • Manipulació de dades i preparació per a l’anàlisi. • Descripció de dades: estadístiques, taules i gràfics. • Anàlisi de taules de contingència. • Comparació de mitjanes i de variàncies. • Correlació i regressió. • Estadística no paramètrica. Calendari: De dilluns a divendres de 17,30 a 20,30 h. Del 5 al 16 de juliol de 2010. Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 460 €. Nombre d’hores: 30 h Crèdits: 6,3 Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
TALLER VIVENCIAL DE TÈCNIQUES DE IOGA Adreçat a: Metges de qualsevol especialitat i altres professionals de la salut interessats en les tècniques de ioga, tant com a eina terapèutica complementària, com per a l’ús personal en tant que medicina preventiva. Temari: – Concepte de pranayama i tipus: dinàmic, estàtic i mental. – Tècniques de ioga com a prevenció i restauració del balanç físicoenergètic. La respiració i els canvis en l’experiència emocional. Les postures i l’autogestió estructural i orgànica. La relaxació i la serenitat mental. La meditació i l’estat de silenci interior. La tècnica del so, les estructures sonores i l’harmonia vibratòria dels ritmes psicofísics. Calendari: dimarts de 15,45 a 19,45 h del 6 al 27 de juliol del 2010. Matrícula: Col·legiats COMB: 211 € • No-col·legiats: 233 €. Nombre d’hores: 16 h, distribuïdes en mòduls teoricopràctics de 4 hores. Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
MOTIVACIÓ I TÈCNIQUES D’ESTUDI Motivació i hàbits d’estudi: adreçat a alumnes de Primària (3r., 4t., 5è. i 6è.). *Horari: de 9,30 a 13,30 h *Matrícula: Col·legiats COMB: 124 € • No-col·legiats: 146 €. Tècniques d’estudi: adreçat a alumnes d’ESO, mòduls i batxillerat. *Horari: de 9 a 14 h *Matrícula: Col·legiats COMB: 151 € • No col·legiats: 173 €. *Calendari: 28, 29 i 30 de juny 2010 o 27, 28 i 29 de desembre 2010
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
51
formació i salut
ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2010: Tallers professionals CURSOS D’IDIOMES PER A METGES I ELS SEUS FAMILIARS
ANGLÈS I ESPORTS PER A NENS I JOVES
CURSOS PER NIVELLS: *Intensius de 90 hores: del 5 al 30 de juliol de dilluns a divendres. *Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 806 € Altres interessats: 848 € *Intensius de 45 hores: del 5 al 23 de juliol de dilluns a divendres. *Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 491 € Altres interessats: 517 € CURSOS CONVERSA: (anglès, francès i alemany) 45 hores: del 5 al 23 de juliol, de dilluns a divendres. (Nou curs de pràctiques Speaking & Listening del First Certificate – Advanced – Proficiency) *Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 491 € Altres interessats: 517 €
Adreçat a: Nens de 6 a 11 anys. *Horari d’anglès: de 9 a 12,30 h, de dilluns a divendres. Inici 28 de juny de 2010 Adreçat a: Joves de 12 a 16 anys. *Horari d’anglès: de 8,30 a 12,30 h, de dilluns a divendres. Inici 28 de juny de 2010 Esports: a les 12,30 h servei d’autocar amb monitors de l’Escola Canal Olímpic de Castelldefels. Allà dinaran i realitzaran un esport d’aigua. Tornada a les 18 h. Inici 28 de juny de 2010.
CAMPUS MAR PER A NENS (VELA)
CAMPAMENTS D’ANGLÈS I ESTADES A L’ESTRANGER
*Activitats de vela, per a nens de 5 a 14 anys, inclou dinar. De dilluns a divendres de 9,30 a 17,30 hores.
a ae
1 2 3 4 156 € 300 € 427 € 540 € Import addicional setmanal per participant: 212 € (a) Només classe anglès (ae) Anglès i esports
5 641 €
Campaments d’estiu: Per a nens i joves de 6 a 16 anys, amb anglès, activitats i esports d’aventura als Pirineus lleidatans. Per a nens i joves de 8 a 16 anys, programes de golf, de moto, de bàsquet o futbol amb anglès a la Vall d’Aran. *Calendari: 1, 2, 3 o 4 setmanes, mes de juny *Cursos d’estiu a l’estranger Per a joves i adults, amb allotjament en família o residència. Països: Irlanda, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Àustria, Canadà, EUA, Austràlia, Japó, Xina, Egipte, Sud-àfrica, Rússia, Índia.
Activitats de vela, per a adults de 16 a 25 anys (curs de vela lleugera) *1 setmana: 225 €, 2 setmanes: 405 € De dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores. *Calendari: L’última setmana de juny, tot juliol o la primera de setembre. *Lloc: Reial Club Nàutic de Barcelona, Moll d’Espanya, s/n (Port Vell de Barcelona)
Per a informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu, consulteu http://cec.comb.es
cecfmc@comb.cat
Activitats acreditades pel SEAFORMEC (Sistema Español de Acreditación de la Formación Médica Continuada) i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud amb 2,5 crèdits 52
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
informació col·legial
UN TAST DE LA COL·LECCIÓ... www.museudelamedicina.cat
Termòmetre bimetàl·lic amb les làmines amagades en forma de disc dins del rellotge. Fabricat per Cary a Suïssa, ca 1915. (mhmc-2011).
L
Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran i Barrionuevo • Dr. August Salazar i Palau • Dr. Lluís Barraquer i Bordas † • Dr. Ramon Trias i Rubiès • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Josep A. Bombi Latorre • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Joaquim Coll i Daroca • Dr. Francesc Cardellach i López • Dr. Carles Hervàs i Puyal • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari Coordinadors de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Sara Fajula, arxivera del COMB
a incorporació d’escales transformà els termoscopis en termòmetres. Aquests reflectien les variacions de calor de l’aire mitjançant un tub vertical amb aigua, el nivell de la qual depenia de la expansió o contracció de l’aire. Això es produí al llarg del segle XVII, en un període d’experimentació amb altres líquids, com ara alcohol, i de disseny de tants aparells com constructors. En el trànsit al segle XVIII, es proposaren punts fixos –congelació i ebullició de l’aigua– per utilitzar una escala universal. Els termòmetres de D. G. Fahrenheit (1724) i A. Celsius (1749) utilitzaven mercuri –amb un coeficient d’expansió més alt– i aconseguiren unes escales més precises, a les quals afegiren qualitat i reproductibilitat. La geografia de la seva influència va definir unes pràctiques encara vigents avui dia. Malgrat existir aquestes condicions, la mesura de la febre mitjançant el termòmetre no s’establí fins a mitjan segle XIX, quan entrà als hospitals. No s’incorporà a la pràctica clínica quotidiana fins al trànsit al segle XX. Fou el resultat de lents processos d’assimilació: calia normalitzar i calibrar categories i mesures per tal que els resultats esdevingueren estables i comparables més enllà del temps i l’espai, i calia integrar una tècnica que obligava a adaptar el professional a l’instrument.
Al segle XIX, el termòmetre representà una nova forma d’objectivar la malaltia i esdevingué l’instrument per diagnosticar una patologia essencial: la febre i les seves múltiples formes. Els treballs de C.A. Wunderlich (1868) a l’hospital mostraren –cada registre requeria 20 minuts– la constància de la temperatura en les persones sanes i la variació de la temperatura en la malaltia. S’estava produint el pas d’un model qualitatiu –basat en la comprovació pel tacte o en el relat del pacient– a un model numèric. La definició dels rangs de normalitat permeteren distingir entre sa i malalt. Els pacients hospitalaris s’adaptaren a la nova tècnica. A finals del segle, com a part dels valors de l’objectivitat científica, la normalitat social i el control del propi cos, també s’incorporà a l’àmbit domèstic. Els profans van aprendre a mesurar la seva temperatura i a utilitzar el llenguatge numèric, que adquirí un caràcter normatiu del significat de salut i malaltia. A això contribuí la tasca normalitzadora de l’Estat, que certificà la qualitat dels instruments, tot fomentant la transparència en la construcció i qualitat dels materials, garantint l’objectivitat mèdica i atorgant un estatus social a les mesures, les paraules i els significats en permetre els pacients formar-se un judici del seu estat. P
Anunci de Recollida de Donacions El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
53
informació col·legial
DONACIONS
A
continuació, fem constar algunes de les donacions efectuades darrerament al Museu. La família Barraquer ha fet una donació inestimable per la història de la neurologia. Es tracta de les històries clíniques del doctor Lluís Barraquer i Ferré (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1959) i del seu fill Lluís Barraquer i Bordas (Barcelona, 1923-2010). Aquesta donació comprèn la seva tasca com a metges des del 1931 fins al 1988, mitjançant les històries de la seva clínica particular. El fons també incorpora 28 fotografies de neuròlegs de tot el món amb dedicatòries al doctor Barraquer i Ferré, tot mostrant els lligams i el prestigi dels Barraquer en l’àmbit internacional de la neurologia. La senyora Montserrat Serrallonga Sivilla ha ampliat la donació feta el 2009 amb més documentació de l’activitat professional del seu avi el doctor Antoni Sivilla Botey (1849-1915). El doctor Sivilla fou psiquiatre de la sala de malalts mentals de l’Hospital de la Santa Creu entre 1881 i 1900. Fou marmessor testamentari del doctor Emili Pi i Molist, qui el nomenà (1892) successor seu a l’Hospital i li encarregà el disseny de l’àrea d’homes del nou Manicomi de l’Hospital de la Santa Creu. L’administració de l’hospital s’oposà a aquest nomenament i els litigis que seguiren van acabar quan l’hospital hi accedí un cop traspassat el doctor Antoni Brossa, aleshores director de l’establiment psiquiàtric. Aconseguí el nomenament el 1914, poc temps abans de la seva mort. La donació consisteix en documentació sobre aquest conflicte i també en documents originals de l’organització del Manicomi, com per exemple el document: Indicaciones sobre la construcción de un hospital de locos en la Quinta de Alegre situada en la vecina villa de Gracia somételas a la consideración de la Ilustre Administración del Hospital provincial de Santa Cruz de Barcelona, escrit pel doctor Emili Pi i Molist el 12 d’abril de 1854. La senyora Serrallonga també ens ha fet donació 54
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
1
de dues fotografies del seu avi i de dues cartes manuscrites escrites per un malalt mental de l’Hospital. El doctor Modest Garcia Moll ha fet donació en aquesta ocasió de documentació referent al Sindicat de Metges de Barcelona i a la construcció de l’edifici del Casal del Metge. També ha fet donació de documentació sobre l’associació recreativa i cultural anomenada “La Xeringa”. Estava formada per un grup de metges que es va reunir anualment des de principis del segle XX fins a la Guerra Civil. Una organització que va obrir un singular espai de sociabilitat, on l’ús de la paraula escrita, sempre en llengua catalana, constituïa un dels eixos de la seva relació, tot escrivint poemes i altra mena d’escrits basats en la paròdia, l’autocrítica i l’humor. La documentació s’acompanya de fotografies dels membres de La Xeringa, algunes de les quals manifesten l’activitat humorística esmentada, així com l’ostentació del seu instrument identificatiu: una xeringa de més d’un metre de llarg. P 1. Membres de l’associació de metges La Xeringa durant la reunió del seu X aniversari, celebrat a Barcelona el 1912. 2. Retrat de l'introductor del procediment psicoquirúrgic conegut com leucotomia, el neuròleg Egas Moniz (1874-1955), datat al maig de 1941, vuit anys abans de rebre el premi Nobel pels seus treballs d’angiografia cerebral. A l’autògraf es llegeix: Apreciado colega profesor Barraquer, con mis afectos Egas Moniz. 3. El psiquiatre Antoni Sivilla Botey.
2
3