Sos Campaments

S .

O .

S S T N E M A P CAM

sponsabilitat re i t ta ili ib en st so e br so ia gu Una e educatiu m is n io c ia c o s s a l’ a r e amb el medi p

PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA COM APLIQUEM AQUESTA GUIA? AQUESTA GUIA?

A QUI VA DIRIGIDA?

L’associacionisme educatiu català té una llarga tradició de fer campaments d’estiu. Afortunadament, però, els temps canvien i ens adonem que no totes les pràctiques que fem durant aquests campaments són les més responsables amb l’entorn. La bona notícia és que l’entorn associatiu és idoni per educar-nos en l’ecologia i el respecte al medi ambient, i que amb petits canvis a les nostres acampades podem dur-les a terme reduint el nostre impacte i respectant la natura que ens envolta. Així, podrem garantir que els campaments continuïn sent una tradició de l’associacionisme català per molts anys més.

Aquesta guia va dirigida a entitats d’associacionisme educatiu, com ara els caus i esplais, però també a qualsevol entitat juvenil que organitzi acampades amb els seus membres, o a persones joves que acampin en el seu temps lliure.

Cal entendre que aquesta guia és un compromís de màxims i intenta proposar sempre les solucions òptimes, però les circumstàncies no sempre acompanyen. Així doncs, cal entendre que no sempre podrem actuar de la millor manera, però sempre podrem escollir l’acció amb menor impacte dins les nostres possibilitats.

L’objectiu és que totes les persones joves que vulguin acampar ho facin de la manera més sostenible possible i deixant el menor impacte al terreny i a l’ecosistema on acampin. Així doncs, si no pertanys a cap entitat d’educació en el lleure, no et preocupis, que de ben segur pots trobar consells i protocols que et serviran a títol individual.

CONSUM Materials fungibles A l’hora d’organitzar uns campaments, hem d’adquirir tant materials fungibles i necessaris per l’acampada, com aliments i altres productes que necessitarem consumir al dia a dia per satisfer necessitats bàsiques.

I, com bé has llegit, necessitem adquirir-los, que no vol dir sempre comprar-los. Reutilitzar i reparar materials ens ajuda a reduir l’impacte al medi ambient i, per tant, potser és millor demanar prestats alguns dels materials, o buscar-ne de donats, com ara les tendes d’acampada, les piquetes o les lones.

També podem organitzar un mercat d’intercanvi amb altres esplais i caus. Es tracta de trobar-se totes plegades i detectar què tenen de sobra algunes i que necessiten uns altres.

D’aquesta manera, aconseguim que tothom estigui satisfet sense necessitat de transaccions econòmiques i, més important encara, sense consumir recursos nous.

Aliments i sabons Pel que fa als aliments o els sabons, òbviament és impossible reutilitzar-los i cal comprar-ne. En aquest sentit, sempre és millor per l’economia del nostre entorn comprar en comerços de proximitat, ajudant així al petit comerç que és el que fa el veïnatge i el que aporta tant econòmica com socialment a l’ecosistema del barri. Per tant, és bo tenir certes botigues de referència ens els municipis a prop de l’acampada on poder proveir-nos dels diferents aliments necessaris, i evitar les compres massives fetes en grans superfícies o proveïdors a l’engròs, tot i que pugui resultar més barat.

Pel que fa als aliments en sí, és sempre millor consumir productes frescos i, a ser possible, intentarem comprar aquells que tinguin un menor nombre d’embalatges ja que generen residus innecessaris.

Aliments frescos de proximitat sense embalatge Aliments frescos de proximitat embalats

Reparació, intercanvi

Aliments perdurables de proximitat

Donació, demanar a les famílies

Aliments frescos en grans superfícies

Comprar de nous a comerç de proximitat

Aliments perdurables a grans superfícies

Comprar de nous a grans superfícies

TRANSPORT Pel que fa al transport fins el terreny d’acampada, sempre és millor arribar deixant la menor empremta de CO2 possible, doncs els vehicles són molt contaminants. Tot i que òbviament les millors opcions per no generar C02 són caminar o anar en bicicleta, entenem que els terrenys d’acampada sovint estan a distàncies massa llargues del lloc d’origen.

Així doncs, abans de reservar un terreny d’acampada és recomanable comprovar la seva accessibilitat en transport públic i, sempre que sigui necessari, evitarem els desplaçaments en vehicles individuals.

En transport públic elèctric o amb combustibles no fòsils En transport públic convencional En transport privat compartit En transport privat individual

TERRENY En escollir un terreny d’acampada, cal prioritzar aquells on no només es pugui arribar en transport públic, com hem dit a l’apartat anterior, sinó també aquells que comptin amb les següents facilitats: · Desguàs: Si el terreny està connectat a un sistema de clavegueram, ens assegurem que tots els residus que corrin amb l’aigua que fem servir acabin en una estació depuradora. Tot i que hi han alternatives per filtrar l’aigua, cap és millor que derivar les aigües brutes a la gestió pública de les mateixes. · Latrines: Tot i que la construcció de latrines és una possibilitat, és millor tenir unes latrines ja construïdes i connectades al sistema de clavegueram per desfer-se dels residus. En cas de construir-ne de noves, cal tenir en compte que no es pot llençar compreses, tampons ni paper higiènic a les mateixes i que la fosa resultant s’ha de soterrar correctament abans de desfer el campament. · Recollida d’escombraries: assegurar-nos de la proximitat d’uns contenidors de residus i escombraries que permetin el reciclatge i la separació dels mateixos és essencial per no acabar abocant les escombraries conjuntament, el que es considera una pràctica il·legal. Cal parar especial atenció a la disponibilitat d’un contenidor d’olis utilitzats.

RESTES DE MENJAR I ORGÀNIQUES

OLIS

Sabeu que podeu fer el vostre propi compostatge amb els residus orgànics? Tot i que normalment el compost necessita més de la durada del campament per processar-se, potser podeu compartir un mateix bidó amb tots els esplais i caus que passin per un mateix terreny al llarg de l’estiu. Només necessites un bidó impermeable i hermètic i seguir aquestes senzilles passes:

L’oli cal recollir-lo per separat en alguna ampolla i s’ha de dur a algun centre de deixalles.

Si no fos possible, el llençarem a les escombraries en una ampolla de plàstic ben tancada.

En cap cas el llançarem al terra, a l’aigüera o a un curs d’aigua.

2

1

3 SABIES QUE… 1 LITRE D’OLI ABOCAT PER L’AIGÜERA CONTAMINA FINS A 1000 LITRES D’AIGUA?

Es posen branques i fulles seques al fons del bidó

Es posa una capa de terra d’un cm aprox

4

Es llencen restes orgàniques i es tornen a cobrir

Es llencen restes orgàniques i es cobreixen amb 1cm de terra

5

3 mesos després…

COMPOST!

DEIXALLES

1 !

3 !

5 !

No soterrar mai les escombraries. Les deixalles del campament s’han de portar a algun punt de recollida i fer la separació segons els diferents contenidors del lloc on les portem a llençar. És més fàcil si les baixem quan anem a comprar. Cal preveure aquest aspecte en l’organització de l’acampada.

2

Reduir els residus. A l’hora de comprar i de fer la intendència del campament, hem de pensar en reduir els residus comprant el mínim d’embolcalls possibles, i procurar que tots els que generem es puguin reciclar.

4

Recomanar l’ús de la cantimplora i la carmanyola per tal d’evitar productes d’un sol ús i els residus innecessaris o el paper d’alumini. Per reduir els residus de l’excursió, cal que hi pensem quan la planifiquem.

6

!

!

!

Assegurar-nos que es recullen els residus dels contenidors disposats més a prop del campament. Ens hem d’assegurar que se’n fa la recollida ja que moltes vegades és irregular i durant l’estiu no es dóna l’abast.

Si la recollida no funciona correctament, baixarem els residus a un punt de recollida segur.

Tenir en compte les quatre ‘E’. A l’hora d’abastar el campament amb materials i aliments, hem de procurar fer una compra econòmica, ecològica, ètica i energètica.

Sempre hem de tenir clar que no s’ha de llençar cap tipus de residu quan es va d’excursió. Encara podem anar més enllà i adquirir l’hàbit de recollir part de la brossa que ens trobem pel camí. Per fer-ho, convé dur prèviament preparada una bossa d’escombraries.

LIXIVIATS El lixiviat és el residu en forma de líquid que s’origina a partir de residus sòlids, degut a la descomposició de la matèria orgànica, o bé a la filtració d’aigua que en passar a través dels sòlids n’absorbeix part dels components.

Característiques:

Com fem un filtratge de lixiviats?

1 A

2 A

3 B

Elevades concentracions de matèria orgànica Concentracions de nitrogen, principalment en forma d’amoni Elevades concentracions en sals, principalment clorurs i sulfats Impacte medioambiental: El principal risc del lixiviat es deu a les seves elevades concentracions de contaminants orgànics i a una elevada concentració d’amoníac. Aquestes concentracions i contaminants poden variar segons per on dreni, terra o material emmagatzemat, i pot contenir concentracions significativament elevades de substàncies no desitjades derivades dels materials pels quals ha passat.

Al fons d’un bidó, posem una capa de grava, una de sorra i una de carbó

S’afegeix un altra capa de sorra, un tros de tela, i un de malla metàl·lica

4

5

B

A un segon bidó, posem les mateixes capes i es fan forats d’1cm al fons

B

6

Els corrents de lixiviació que entren directament al medi aquàtic tenen un impacte agut i crònic sobre el medi ambient, que pot ser molt greu i pot disminuir severament la biodiversitat i reduir considerablement les poblacions d’espècies sensibles. Quan es presenten metalls tòxics i orgànics, això pot conduir a l’acumulació de toxines cròniques tant en poblacions locals com molt llunyanes.

Tot i que el millor és posar un recipient impermeable sota els contenidors que reculli aquest lixiviat per llençar-lo responsablement en un punt de recollida de residus, amb un parell de bidons pots ajudar a fer un filtratge dels mateixos en cas que no tinguis accés al punt indicat:

A

Es col·loca el bidó foradat sobre el bidó sense forats

A

Es llencen els lixiviats sobre el primer dels bidons

Al fons del segon bidó queda líquid filtrat i no tòxic

AIGUA

1 A

A l’hora de rentar plats o dutxar-nos, és important utilitzar detergents i sabons biodegradables i lliures de fosfats. Aproximadament només el 10% dels detergents i sabons son biodegradables i lliures de fosfats. Cal estudiar bé l’etiquetatge del producte per garantir-ne la funció més ecològica evitant els fosfats i a poder ser, que continguin una ecotetiqueta com:

Etiquetatge ecològic europeu (EEE)

B

Necessitarem dos recipients. Fem perforacions al fons d’un d’ells

2

3

4 A

Marca AENOR-Medio Ambiente Distintiu de Garantía de Qualitat Ambiental de la Generalitat

A més, procurarem rentar-nos allunyats del riu de manera que l’aigua que utilitzem per esbandir-nos i que porta sabó en cap cas vagi a parar al riu sinó que es retingui a la terra. És important fer-ho així tot i que els sabons siguin biodegradables. A la zona de bany convé posar grava o alguna fusta per evitar estar sobre el fang mentre ens rentem, a més que aquesta grava farà un petit filtratge.

Tot i que el més recomanable és reservar un terreny amb clavegueram, sempre podem fer un filtratge de les aigües brutes com a última opció o, al menys, com a activitat pedagògica. Només has de seguir les següents passes:

En un tros de tela, emboliquem carbó

En un altre tros de tela, emboliquem sorra

5

Col·loquem al recipient foradat el carbó, la sorra i, a sobre, grava

6 A A

B

Col·loquem aquest recipient sobre el que no està foradat

B

Aboquem aigua bruta al recipient de dalt, i el de baix recollirà aigua neta

LATRINES

La Generalitat de Catalunya prohibeix la construcció de latrines a la natura si no és estrictament necessari. En cas que calgui construir les latrines, primer heu de comunicar-ho a la propietat del terreny. Un cop rebuda l’autorització, començarem la seva construcció.

Situarem les latrines en una zona boscosa i discreta, i sempre lluny dels cursos d’aigua (uns 50m és suficient). Farem un forat ben gran i un cop fetes les necessitats, les soterrarem amb terra de manera que quedin ben cobertes. Si es tapen bé amb terra, no cal posar-hi res més, però això fa que de vegades calgui fer diversos forats en un mateix campament.

1 Afegir calç viva en cas de males olors i d’insectes i en cas que la terra no sigui suficient. No és

necessari afegir altres productes agressius. Cal parar atenció a la manipulació de la calç i preveure les mesures indicades al producte.

2 Evitarem fer les necessitats fora de les latrines, i no llençarem ni compreses, ni tampons, ni

tovalloles ni paper higiènic a les mateixes.

Quan anem de ruta o d’excursió, cal portar un piolet (o alguna altra eina) i fer un forat per tapar bé els excrements i no deixar-los a l’aire.

Vàter humit Vàter sec Vàter químic

REVISIÓ Un cop acabats els campaments, és molt recomanable que fem revisió de l’impacte que hem tingut.

A nivell organitzatiu, això ens permetrà detectar on hem fallat i quines millores podem implementar l’estiu següent per ser cada any més sostenibles i responsables amb el medi.

Amb els infants, però, podem fer activitats de revisió dinàmiques al mateix temps que pedagògiques.

Et proposem les següents: 1

Podem fer fotos de la mateixa zona abans i després d’acampar per avaluar l’impacte del nostre campament.

Hem de fer 4 o 5 fotos de, per exemple, la zona de tendes, la cuina, les latrines i les escombraries. L’últim dia, quan ja haurem desmuntat el campament, tornem a fer 4 o 5 fotos dels mateixos espais i amb el mateix enfocament.

Més endavant en l’any, o aquell mateix dia com a activitat de tancament, les podem comentar amb els infants o adolescents i promoure la conscienciació sobre l’impacte que té la nostra existència en l’entorn, així com incentivar que sorgeixin propostes des dels nens i nenes per millorar de cara a l’any vinent.

2

Una altra opció és acumular les deixalles en uns bidons o recipients durant tots els dies que duri el campament.

D’aquesta manera, l’últim dia els infants i adolescents poden observar el volum que ocupen tots els residus i deixalles generats durant l’acampada i podem promoure com d’important és reduir els envasos, embalatges i altres components del que consumim, que no són estrictament necessaris i perjudiquen el nostre entorn.

3

Per últim, us proposem encerclar el primer dia de campament, amb una cinta d’emergència o amb un fil, una àrea d’uns 4 metres quadrats, o un espai similar utilitzant quatre arbres com eixos del quadrat. Durant el temps que durin aquestos campaments, estarà prohibit entrar en aquest quadrat o llençar-hi res.

L’últim dia, en recollir l’acampada, retirem el fil o cinta i així podem veure com els metres que hem prohibit utilitzar durant la nostra acampada estan en un estat millor que l’espai que hem fet servir per conviure. Aquesta activitat permet que els infants i adolescents se n’adonin de com, inconscient i, de vegades, involuntàriament, destrossem el nostre entorn amb la nostra presència.

IMPACTE DEL CO2 Un dels elements que té major impacte ambiental són els desplaçaments en vehicles a motor. Els cotxes i motos, però també molts busos, trens i altres transports públics generen gasos d’efecte hivernacle. Per això, és interessant fer un càlcul de quants gasos hem emès un cop finalitzats els nostres campaments, i intentar reduir-los en properes edicions.

A continuació, tens un exemple de taula per calcular els gasos emesos

MITJÀ

QUANTITAT

EQUIVALÈNCIA

EMISSIONS

Cotxe, moto o bus gasolina

1 Litre

2’2kg de CO2

x L · 2’2 = y kg CO2

Cotxe, moto o bus dièsel

1 Litre

2’5kg de CO2

x L · 2’5 = y kg CO2

Cotxe, moto o bus gas natural

1 Km

0’083kg de CO2 per passatger

x Km · 0’083 · y passatgers = z kg CO2

Ferrocarril FGC

1 Km

0’03kg de CO2 per passatger

x Km · 0’03 · y passatgers = z kg CO2

Metro TMB

1 Km

0’04kg de CO2 per passatger

x Km · 0’04 · y passatgers = z kg CO2

Tren de rodalies

1 Km

0’04kg de CO2 per passatger

x Km · 0’04 · y passatgers = z kg CO2

CONCLUSIONS I COMIAT

ENLLAÇOS I RECURSOS

Si bé en aquesta guia potser no trobeu consells i instruccions per solucionar tots els problemes amb els que us trobeu fent acampada, a continuació teniu un llistat de recursos digitals que, de ben segur, us poden ajudar.

Campaments i més www.campaments.cat • Instal·lacions ambientals als terrenys d’acampada • Guia per fer descoberta d’aprenentatge servei al medi natural • Joc “la diana dels vàters secs” • Joc “la cursa dels vàters secs”

Reciclar, reduir i reutilitzar és important, però no ens podem quedar només en aquesta passa de la sostenibilitat i la responsabilitat amb el medi. És important que ens repensem les nostres actituds, que redistribuïm les riqueses i les càrregues, i que reconstruïm la societat en què vivim.

Esperem que aquesta guia sigui només el primer pas en un procés d’anàlisi crítica dels nostres campaments i activitats com a associacions, i que doni lloc a noves activitats i bones pràctiques per millorar col·laborant entre totes les persones joves.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya www.escoltesiguies.cat • Test: Quina relació tenim amb la natura durant els campaments?

• Revista El Correu num 64 - La mobilitat sostenible: per un món amb més cames i menys rodes • Guia de campaments ecològics • Recursos de natura i muntanya Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ) crajbcn.cat • Activitats i tallers sostenibles • Fitxa temàtica: Tallers sostenibles per fer campaments • Guia Som part del canvi (elaborada pel Grup Ecos, Opcions i Servei Civil Internacional) • Pràctiques sostenibles Revista Opcions opcions.org/revista • Mitja de comunicació especialitzat en consum conscient.

Continguts:

Llicència

Creative Commons: Reconeixement - NoComercial – CompartirIgual. No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Edita:

LA FONTANA

C/Gran de Gràcia, 190. 0801 2 Barcelona Tel. 93 265 47 36

cjb@cjb.cat

www.cjb.cat

En conveni amb: