Contes del m贸n III Concurs de podcast
Edita:
Col·labora:
Disseny i maquetació:
Impressió:
La motxilla ecològica i les dades d’aquesta publicació La motxilla ecològica, és la quantitat de materials necessaris que cal fer servir durant tot el cicle de vida d’un producte. A més del volum de matèries primeres, també avaluem la quantitat d’emissions de CO2 que generem en la producció d’aquesta revista, i així fem saber al consumidor l’impacte que ha generat en el medi ambient el producte que ha adquirit. Nombre d’exemplars totals: 1.000 u. Nombre de pàgines: 112 pàgines d’interior més cobertes. Motxilla ecològica del llibre Contes del món III Concurs de podcast El paper necessari per a la producció de cada exemplar és 542,33 g. Per produir cada unitat s’han generat els residus i consums següents:
Coordinació editorial: Damià Caro Correcció lingüística: Eva Cabrera Masterització del CD: Ràdio 4 Presentadors/es dels contes en el CD: Damià Caro, Irene Desumbila, Queralt Gómez, Alba Grifell i María Ibáñez. Membres del jurat: Francesc de Dalmases, director de l’Associació IGMAN-Acció Solidària; Margarida Feliu, coordinadora de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona; Maria Fernández, coordinadora d’Alternativa3; Oleguer Forcadas, director de Sants3 Ràdio; Rah-mon Roma, animador de l’AMAPEI - Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils; Teresa Tort, representant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en les relacions amb els Països Catalans. Mecenes: Daniel Agolli, Cristina Bauzà, Gemma Caro, Natalia García, Francisco de Pedro Gómez, Adrian Madrigal, Sergi Ortin, Maria Àngels Pastó, i Susanne Schramm. Primera edició: Juliol de 2012 Tiratge: 1.000 exemplars Dipòsit legal: B-24283-2012 ISBN: 978-84-938185-2-4
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement —No comercial— Compartir igual 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
Total residus: 860,62 g. Total consum H20: 8,44 litres. Total consum elèctric: 5,50 kWh. Total matèries primeres: 1,32 kg. El total d’emissions comptabilitzades en material i en el procés d’impressió es de 2,84 kg de CO2 per unitat. El paper d’aquest llibre és certificat FSC®. Aquest és un sistema de control de la producció paperera que garanteix gestió ambiental, econòmica i social responsable amb el lloc originari dels boscos. La gestió forestal ambientalment responsable garanteix l’aprofitament just dels recursos forestals i contribueix a mantenir la biodiversitat dels boscos. La gestió forestal socialment beneficiosa contribueix a que les poblacions locals, així com la societat en conjunt, gaudeixin dels beneficis de la muntanya però conservant els recursos naturals. El plastificat de la coberta s’ha dut a terme amb un polipropilé a l’aigua reciclable i que augmenta el temps de vida del llibre. La impressió d’aquest volum s’ha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada amb els sistemes de qualitat i qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, EMAS i Cadena de Custodia FSC (Número de llicència: C016706). S’ha fet amb tintes compostes amb olis vegetals i amb planxes de trama estocàstica que redueixen el consum de tinta. Per al transport i embalatge d’aquestes revistes s’han fet servir caixes de cartró corrugat 100% reciclat. S’ha evitat l’ús de embolcalls plàstics. Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l’accés d’altres usuaris, passar-l’hi a un company de feina o un amic que li pugui interessar. En cas de llençar-lo, feu-ho sempre al contenidor blau de reciclatge de paper.
PRÒLEG
A
quí teniu una nova publicació del Concurs de podcast - Contes del Món, que ja arriba a la tercera edició, i aquest any compta amb la participació d’alumnes de les diferents terres de parla catalana. Animals, personatges, sons, paisatges i objectes dels diferents continents són explicats amb diferents accents i mots de la nostra llengua. Si tanqueu els ulls i deixeu anar la vostra imaginació, podreu sentir, fins i tot, les diferents olors de les històries aquí presentades. La tradició històrica d’explicar contes, compartida per totes les cultures, i l’ús dels mitjans de comunicació més moderns s’uneixen per fer-nos viatjar sense moure’ns del nostre indret. És un viatge per diferents llocs, amb històries del passat o del present que ens permeten copsar tot allò que ens uneix als humans i que és molt més que allò que ens separa.
dir quin conte s’envia a concurs, posar la música o els diferents sons i finalment fer els dibuixos. És, per tant, una obra col·lectiva que fa que el procés dut a terme tingui tant de valor com el producte final. El treball conjunt, realitzat per diferents mans, aporta un aprenentatge col·lectiu. Deixeu-vos portar per aquesta gran varietat d’històries d’aquí i d’allà. La més sincera enhorabona als qui heu tingut aquesta idea i a tots els qui esteu participant i feu possible un projecte com aquest.
Aquesta combinació de poder llegir i escoltar els contes de creació pròpia o bé els que s’han recuperat és del tot interessant. El text, amb lletres i imatges, ens permet anar endavant i endarrere al ritme del lector i poder escoltar la veu, la música i els diferents sons ens fa apropar molt més a la història. Tant si els escoltem com si els llegim, els contes ens obren a una millor comprensió dels altres i ens fan desenvolupar una major sensibilitat per la diferència. Els participants del concurs han dut a terme conjuntament el projecte: fer la recerca, escriure o explicar el conte, deci-
Martí Boneta i Carrera Tècnic Docent del Departament d’Ensenyament 3
PRESENTACIÓ
TRES ANYS DE CONTES, TRES ANYS DE LLIBRE!
T
res anys de concurs de contesdelmon.org. Tres anys creixent en participació: primer a comarques de Barcelona, després a Catalunya i en aquesta tercera edició arreu dels Països Catalans. Tres anys carregats de feina i d’il·lusió, de participació d’infants, joves, mestres, famílies, ràdios, animadors, col·lectius i institucions. Tres anys alimentant-nos i alimentant la cultura popular de tradició oral dels diferents pobles de la Terra, en català i utilitzant les noves tecnologies, però sobretot creant un espai d’intercanvi, coneixement i convivència. Tres anys que no han estat de flors i violes: el col·lectiu de persones que estem impulsant el Concurs de podcast – Contes del Món hem treballat i treballem amb retribucions molt precàries, però amb la convicció que l’aprenentatge vivencial que proposem als centres educatius val la pena. Quan vam començar ens van dir que no hi havien recursos i que seria molt difícil tirar endavant amb la idea. La idea, però, continua i no només com a creació mental, sinó com a realitat viva que ha comptat fins ara amb l’entusiasme de gairebé cent escoles i instituts o, dit d’una altra manera, quatre mil nanos. Des de l’Associació COMSOC – Comunicació Social volem promoure el diàleg a l’aula i la construcció compartida del coneixement a través de la creació de contes en àudio, text i imatge. Crear un audioconte no és només posar-se davant d’un micròfon i enregistrar la lectura plana d’un text escrit. Els ho podeu preguntar a les autores i autors dels 24 contes que integren aquest llibre i disc o llegir les fitxes de cada relat.
4
Valgui l’atreviment de resumir-vos, per als més curiosos, quina ha estat la pauta comuna de creació de les històries. Cada un dels contes realitzats ha seguit un procés de creació original en el qual els joves han investigat, seleccionat i adaptat un text de tradició oral al llenguatge radiofònic. Han creat un guió col·lectiu, han triat la millor melodia i efectes sonors, i finalment l’han gravat (el moment més estimulant!). Abans de convertir l’aula en una ràdio, però, han pogut aprendre a treballar en grup i a escoltar-se, a conèixer altres realitats socials i culturals, a millorar la seva expressió oral mentre es divertien. Han après també actituds, hàbits i valors a través de les aventures que han narrat i senten pròpies. Fruit d’aquesta dedicació, els contes d’aquests joves aconsegueixen emocionar l’oient a través de les seves veus. El concurs parteix de l’experiència i el pou cultural dels alumnes, com exemplifica “El conillet mentider”, un conte popular senegalès explicat per un noi originari d’aquest país que va treballar col·lectivament amb els seus companys de l’Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet en la primera convocatòria del concurs. Els contes es nodreixen de realitats ben properes i al mateix temps llunyanes: el conte “Un arbre molt especial” es basa en l’experiència viscuda per una nena d’origen xinès adoptada a Almacelles que a través d’un mateix element natural uneix les dues terres. Les narracions també ens apropen fenòmens aparentment del nostre temps però que tenen una llarga història, com són els tsunamis: el conte japonès “L’incendi dels arrossars”, treballat per la comunitat de l’Escola Riu d’Or de Santpedor, ens explica com un avi s’espavila per salvar el poble d’una gran onada.
En aquests contes que parlen de pau, comerç just o tolerància, la mainada posa tota l’emoció de l’aprenentatge: cara il·luminada, respiració agitada, il·lusió a flor de pell… Són detalls que s’observen en l’alumne en gravar un podcast i que de ben segur percebreu en aquesta obra col·lectiva. Els infants i joves porten tres anys escoltant i contant el món, i les administracions ens han recolzat econòmicament en els dos primers cursos, però no en el darrer. Cap sorpresa en un context en el què retallar els drets a l’educació, la sanitat, la cultura, l’habitatge, l’alimentació, entre altres, és la política dominant que executa el manament del gran capital per tal de salvaguardar els seus privilegis de classe. Corren temps difícils per a la nostra espècie, però cal ser conscients que per canviar l’estat de les coses calen revolucions, i aquestes —com diu Bertolt Brecht— es produeixen als carrerons sense sortida. Els contes “La solidaritat dels veïns”, “Lluitant per la natura!”, i amb “En Pere sense por” ens orienten cap a aquestes revolucions imprescindibles. Hem passat de lògiques subvencionades a lògiques autogestionades i esperem poder treballar així amb vosaltres sempre que hi hagi coses que contar. Amb aquesta lògica el llibre i disc que teniu a les mans està publicat gràcies a l’esforç que des de COMSOC i petits mecenes hem fet per posar les garrofes necessàries. Hi ha una opció molt senzilla per contribuir a mantenir en el temps aquest concurs: fer-se teaming, és a dir, fer una aportació mensual d’1 euro al mes, des del compte corrent personal. És una forma segura, automàtica, transparent i sense comissions de contribuir a fer sostenible
aquesta eina de transformació social. Trobareu més informació a www.contesdelmon.org. Tres anys de contes, tres anys de llibres, tres de tres i per molts més, aquí i allà, per menuts i grans, que encara ens queda molt per aprendre i gaudir a l’aula i a l’hora del pati! D’educadors n’hi ha a tots els llocs i al Brasil també n’hi ha de ben bons. El pedagog Paulo Freire entenia que la competència del mestre no es mesura per la seva capacitat d’ensenyar —molt menys de donar lliçons— sinó per les possibilitats que té de construir, a fi que les persones puguin aprendre, conviure i viure millor. Deia que “llegir, escriure i comptar només són importants si fan més humans els nostres infants”, per tant entenia l’educació com un procés que porta al canvi, un canvi cap a una societat més justa, igualitària, solidària i tolerant. I és així com l’entenem des de l’equip que impulsa aquesta enamoradíssima iniciativa.
Damià Caro i Pérez COMSOC – Comunicació Social coordinacio@contesdelmon.org 5
ÍNDEX
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Presentació: Tres anys de contes, tres anys de llibre!. . . . . . . . . . . . 4 1era categoria: Cicle Inicial i Mitjà (14 contes) Epaminondes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 1er de Primària de l’Escola Fluvià de Barcelona
L’ull de l’elefant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 2on de Primària de l’Escola Antònia Simó i Arnó d’Almacelles
La sorra i la pedra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 2on de Primària de l’Escola Antònia Simó i Arnó d’Almacelles
El jardí de les ombres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 3er de Primària de l’Escola Pedagogium Cos de Sant Boi de Llobregat
El bosc màgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 3er de Primària de l’Escola Margarida Xirgu de Badalona
Isaac i Samira . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 3er de Primària del Col·legi Es Liceu de Marratxí
La Pincoya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 3er de Primària de l’Escola Mare de Déu del Roser - FEDAC de Pineda de Mar
L’aranya i la saviesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 3er de Primària de l’Escola Dr. Sobrequés de Bescanó
El viatge de na Júlia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 3er de Primària del Col·legi Es Liceu de Marratxí
La Lleoa, la filla del silenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 3er de Primària de l’Escola Pedagogium Cos de Sant Boi de Llobregat
Àpat i contes al menjador de l’escola. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Cicle Mitjà de l’Escola Riu d’Or de Santpedor
Dos óssos ben diferents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 4rt de Primària de l’Escola El Sitjar de Linyola
Yaci i Curumín . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 4rt de Primària de l’Escola Elcano de Castelló de la Plana
En Yan Yang i les perles del drac. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 4rt de Primària de l’Escola Rafal Vell de Palma
6
2ona categoria: Cicle Superior i 1er Cicle d’ESO (8 contes) En Pere sense por. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 5è de Primària de l’Escola Pinyana d’Alfarràs
La solidaritat dels veïns. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 5è de Primària de l’Escola Margarida Xirgu de Badalona
Lluitem per la natura! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 5è de Primària de l’Escola El Sitjar de Linyola
Les tres amigues a Guinea Conakry . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 6è de Primària de l’Escola Ignasi Iglésias de Tordera
Ànimes beneïdes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 1er d’ESO de l’Institut Numància de Santa Coloma de Gramanet
Els animals i el noi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 1er d’ESO del Col·legi l’Escorial de Vic
La Granota Tiddalik . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 1er d’ESO de l’Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet
L’ocell de l’arc de Sant Martí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 2on d’ESO de l’Institut Badalona VII de Badalona
3era categoria: 2on Cicle d’ESO (2 contes) L’atrapallunes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 3er d’ESO de l’Institut Roquetes de Roquetes
El brocat de seda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 3er i 4rt d’ESO de l’Institut Ernest Lluch de Barcelona
Animadors de les “Diades dels contes del món” . . . . . . . . . . . . . 106 Centres participants al concurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Contingut del disc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
7
8
ÍNDEX DE CONTES SEGONS L’ORIGEN
ÀSIA En Yan Yang i les perles del drac (Xina) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 El brocat de seda (Xina) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
ÀFRICA L’ull de l’elefant (Camerun). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 La sorra i la pedra (Cultura àrab). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 El jardí de les ombres (Moçambic) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Isaac i Samira (Etiòpia). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 L’aranya i la saviesa (Ghana). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 La Lleoa, la filla del silenci (Moçambic) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Dos óssos ben diferents (Sàhara Occidental). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Les tres amigues a Guinea Conakry (Cultura africana) . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Els animals i el noi (Marroc). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 L’atrapallunes (Sud-àfrica) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
AMÈRICA Epaminondes (Estats Units) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 La Pincoya (Xile) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 El viatge de na Júlia (Amazònia). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Àpat i contes al menjador de l’escola (Amèrica del Sud). . . . . . . . . . . . . 50 Yaci i Curumín (Brasil) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 La solidaritat dels veïns (Colòmbia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 L’ocell de l’arc de Sant Martí (Haití). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
EUROPA El bosc màgic (Eslovàquia). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 En Pere sense por (Catalunya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Lluitem per la natura! (Catalunya). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Ànimes beneïdes (Andalusia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
OCEANIA La granota Tiddalik (Austràlia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 9
1era categoria: Cicle Inicial i Mitjà
EPAMINONDES (Estats Units)
Era una vegada una bona dona. Vivia allà a Louisiana i era quasi tan pobra com les rates. Un bon dir va tenir un fillet. La pobra mare tot era mirar-se’l i va dir: —Ai, pobre vailet! Què li quedarà de mi quan jo em mori? Pensant i repensant, tot de cop se li va acudir: —Ja ho tinc! No li puc deixar cap dineró, però almenys tindrà una bona cosa: un nom important! I li va posar Epaminondes (que així es deia un general molt llest i famós de l’antiga Grècia). No us penséssiu, però, tot això al noiet tant se li’n donava. Un dia, la seva mare el va enviar a ca l’àvia. I aquesta, quan el nen ja se n’anava, li va regalar una coca flonja i blanca, acabada de fer: —Porta-la ben agafada, fill meu. Vigila no et caigui! —Sí, àvia, no passis ànsia. I pel camí va agafar fort i ben fort la coca. Quan va arribar a casa va cridar tot content: —Mare, mare! Mira què m’ha donat la padrina! —Què és això? —va dir la mare quan va veure tota la coca esmicolada. —Una coca, mare. 10
—Una coca? Però, Epaminondes, fill meu, on tens el cap? Per què et serveix el seny que et vaig donar quan vas néixer? Una coca es porta ben embolicada amb un paper i es posa a sota del barret perquè no es faci malbé. Ho has entès bé? —Sí, mare, així ho faré. Al cap d’uns dies, l’Epaminondes va tornar a casa de l’àvia. I la padrina li va donar un bon tros de mantega. —Vigila com la dus, Epaminondes, fill. —Sí, àvia, no passis ànsia. I pel camí anava pensant: “Què em va dir la mare? Ah, sí, ja me’n recordo!” I va embolicar ben embolicada la mantega i se la va posar sota el barret. Camí enllà, el sol va començar a picar de valent i la mantega es va anar desfent, desfent, fins que li va regalimar cara i clatell avall. Un cop va ser a casa, va cridar tot content: —Mare, mare! Mira què m’ha regalat l’àvia! —I ara! On vas tan llardós? Què és això? —Mantega, mare. —Mantega? Però, Epaminondes, fill meu, on tens el cap? Per què et serveix el seny que et vaig donar quan vas néixer? La mantega es porta en una fulla de col, i de tant en
Contes del Mรณn โ ข III Concurs de podcast
11
1era categoria: Cicle Inicial i Mitjà
tant l’has de refrescar al rierol. Ho has entès bé? —Sí, mare, així ho faré. No havia passat una setmana quan l’Epaminondes va tornar a casa de l’àvia. I aquella vegada el regal va ser un gosset molt bonic. —Vés amb compte, Epaminondes. —Sí, àvia, hi aniré. I ballant d’alegria, va embolicar el gosset ben embolicat amb una fulla de col ben grossa i, apa!, vinga a ficar-lo i treure’l del rierol perquè es refresqués ben refrescat. Tan xop va quedar el pobre animalet que va arribar a casa fet un poll i més mort que viu. L’Epaminondes va entrar a casa cridant: —Mare, mare! Mira què m’ha donat la padrina! —Però què és això? —Un gosset, mare. —Un gosset? Però, Epaminondes, fill meu, on tens el seny que et vaig donar quan vas néixer? Els gossets no es porten així. Mira, la propera vegada li poses un cordill al coll, el deixes a terra i l’estires fent-lo seguir. Ho has entès bé? —Sí, mare, així ho faré. I vet aquí que quan va tornar a casa de l’àvia, aquesta li va regalar un pa tou i ros que enamorava. L’Epaminondes, que sí, lliga un cordill al crostó, deixa el pa a terra i estira que estiraràs, arrossega el pa tot el camí fins a casa seva. I va tornar a entrar cridant: —Mare, mare, mira què et duc! —Reina Santa, Epaminondes! Què és això? —Un pa, mare.
12
—Un pa? Mira Epaminondes, ara ja ho veig clar. Tens el cap als peus! Ni tens seny ni n’has tingut, i el que és pitjor: no en tindràs mai! Però s’ha acabat, ara hi aniré jo, a casa l’àvia, i tu et quedaràs aquí. I mai més no et diré com s’han de fer les coses. L’endemà la mare el va cridar abans de marxar: —Fixa-t’hi bé, Epaminondes! He fet sis pastissets i els he posat al peu de la porta perquè es refredin. Escolta i recorda el que et dic. Para compte, molt de compte, a passar-hi pel damunt. Sobretot, fill meu, no facis cap disbarat! —Sí, mare, avui sí que ho faré bé. Al cap d’una estona, l’Epaminondes va voler sortir a fora i ja ho crec que va parar compte a passar per damunt dels pastissets! I amb tot el compte del món... hi va anar passant ben bé pel damunt! —Un, dos, tres, quatre, cinc i sis! —anava cantant satisfet, mentre els esclafava, ara l’un ara l’altre—. Ja està, que contenta estarà la mare! Si va estar contenta o no, això no ho sabrem mai. El que sí sabem del cert és que d’aquells pastissets, l’Epaminondes cap ni un no en va tastar. Però el bon nom li va quedar.
Epaminondes
EPAMINONDES
1er de Primària de l’Escola Fluvià de Barcelona PRESENTACIÓ DELS AUTORS
PRESENTACIÓ DEL CONTE
Alumnes Àlex Mangues, Alexis, Toni, Jara, Saona, Nerea, Luís, Marc, Lucía, Víctor, Manuel, Sara, Maia, Àlex Vargas, Izan, Antonio, Paula Rodil (1er curs de Cicle Inicial).
Origen i missatge principal del conte L’origen d’aquest conte el trobem entre els esclaus d’origen africà que treballaven com a esclaus a les plantacions del sud dels Estats Units. El missatge del conte és universal: la dificultat d’un nen per recordar dels instruccions que li dóna un adult. També hi ha un altre tema destacat que és el de les expectatives que una mare posa sobre el futur del seu fill. En aquest cas, una dona pobra posa un nom important al seu fillet perquè com no li pot oferir riqueses pensa que un nom important serà la clau pel seu èxit en el futur. Epaminondes es trobarà en situacions còmiques i grotesques en malinterpretar les instruccions que li dóna la seva mare. La seva bona intenció no li dóna els resultats esperats perquè hauria d’aplicar l’enginy i sobretot el sentit comú en les seves accions.
Docents Òscar Sanoguera i Sobrevia (mestre de Música i de Llengua Catalana). PRESENTACIÓ DE L’ENTORN Centre educatiu L’Escola Fluvià és un centre de nova creació ubicat al disctricte 22@ del barri del Poblenou de Barcelona. És un centre molt especial i innovador on l’infant és el protagonista del seu aprenentatge. Ubicat en un barri en plena transformació urbanística sorgeix una Escola amb la intenció de transformar el concepte tradicional d’educació. Ubicació Barri del Poblenou (Barcelona).
Construcció del podcast La construcció del podcast s’ha realitzat en el Taller de Llengua Catalana durant el primer trimestre del curs 2011-12, amb 18 infants de Primer de Cicle Ini-
cial d’Educació Primària. En aquest taller els infants van analitzar el que és un conte popular i un conte d’autor, van investigar sobre contes de diferents cultures i finalment en van escollir un per fer el podcast. L’adaptació del conte va ser feta pel mestre, perquè els infants d’aquesta edat tot just s’introdueixen en la lectoescriptura. Finalment es van repartir els personatges i cadascú va memoritzar la seva part del conte. Quant a l’enregistrament, es va fer a l’aula emprant el programa Audacity i un micròfon de veu. Cal posar èmfasi en el fet que l’enregistrament es va realitzar en dues sesions de 45 minuts i amb el grup complet, amb les dificultats que això suposa (el respecte per la feina dels companys, el silenci en les gravacions, la paciència per repetir escenes, etc.). Cal destacar que el grup va mostrar una gran capacitat per dur a terme un projecte col·lectiu. AGRAÏMENTS Agraïm l’ajuda de totes les famílies dels infants per la seva col·laboració, i a l’equip de mestres de 1er de l’Escola Fluvià el seu recolzament en aquesta tasca.
13
1era categoria: Cicle Inicial i MitjĂ
14
Contes del Món • III Concurs de podcast
L’ULL DE L’ELEFANT (Camerun)
Fa moltíssims anys, tants que ningú no recorda quan van passar aquests fets, que hi havia un elefant que vivia en bandada a la sabana africana, prop del riu Sanaga, al cor del Camerun. L’elefant es deia Baluba. Era un elefant esbojarrat i li agradava molt jugar. Era jove i de seguida es posava nerviós, feia salts i bots i tot ho feia malbé. Els seus pares, el Pare Elefant i la Mare Elefant, serens i reflexius, li deien molt sovint que havia de pensar i no ser tan impulsiu: “Amb calma aconseguiràs molt més que no pas amb escarafalls”. Una tarda que feia molta calor, en Baluba va tenir el rampell d’anar a prendre un bany a les aigües del riu Sanaga. Abans de ficar-s’hi, es va rebolcar pel fang, com fan tots els elefants. Quan va tenir la pell ben empastifada del fang rogenc, es va ficar a l’aigua alegrement. Es cabussava de totes les maneres possibles, com si estigués posseït per un diabló juganer. Amb tanta sacsejada i tanta bellugadissa, li va sortir un ull de la cara i es va enfonsar al fons de les aigües del Sanaga. Els ulls dels elefants són petitets, molt petitets. No us podeu imaginar la sorpresa i el terror d’en Baluba i els
crits que feia per causa de l’ensurt. Tocat per la bogeria, va començar a buscar per tot arreu. Peixos platejats, granotes verdoses, gripaus berrugosos, ocells multicolors, mones d’ulls oberts com la lluna plena, gaseles de potes fines i fins i tot el cocodril adormit, tots es van acostar a la riba: —Baluba, calma’t, sisplau! No et belluguis d’aquesta manera! Baluba, calma’t. Finalment, potser esgotat pel cansament, va parar i aleshores va sentir els crits dels animals que s’havien acostat tant com havien pogut. —Baluba, calma’t, sisplau! No et belluguis d’aquesta manera! Baluba, calma’t. En Baluba els va mirar i es va espolsar les orelles plenes de fang. —Estigues quiet una estona Baluba, estigues quiet! Asserena’t! Si et calmes, el llot de l’aigua seguirà el curs del riu i ben aviat tornarà a ser clara; podràs mirar el llit del Sanaga i trobaràs l’ull que has perdut. Estigues quiet una estona, Baluba, només una estoneta. En Baluba els va fer cas. S’estigué quiet una estoneta. I de mica en mica les aigües es van tornar transparents. 15
1era categoria: Cicle Inicial i Mitjà
A la fi, tota l’aigua estava neta i clara. Allà, al fons del riu, al costat d’unes plantes aquàtiques groguenques i rogenques hi havia l’ull d’en Baluba, el seu ull petitó, com els ulls de tots els elefants del Camerun. Tres peixos vermells com el foc el van recollir amb molta cura i el van pujar fins a la superfície de l’aigua. En Baluba va submergir suaument el cap i els peixos li van deixar l’ull amb delicadesa a la seva conca buida. Tots els animals van esclatar en un clamor: —Visca, visca! En Baluba ha trobat el seu ull. Després d’aquesta aventura, el Pare Elefant i la Mare Elefant li van haver de repetir menys vegades que s’havia de moure menys i pensar més. En Baluba ho havia après al riu Sanaga, que corre pel Camerun i que té les aigües molt clares. Tan clares con una alba de primavera després d’una nit de pluja.
PRESENTACIÓ DELS AUTORS Alumnes Classe de 2on B de Primària: Ian Asnà Bocanegra, Safa Benabaderrahmane Bachiri, Firdaous Chaf Chaf Bel Kadi, Jaume Clota Albana, Alberto Díaz Velasco, Walid el Kaich Chriki, Aintzane Expòsito Andrés, Joana Garcia Martí, Hector Gascón Martí, Lluna Gasión Martí, Xavier Giribet Vallés, Sergio Gota Rojas, Ouahiba Kassou Barrojhou, Rafal Kilian Oshur, Marcel Martí Casañé, Judit Martí Vilella, Daniela Mascarilla Melnikova, Carla Morea Abella, Esther Palacios Faci, Adrià Pellisé Gragera, Sònia Carmen Pop Popa, Àngela Ming Roda Maza, Ariadna Santamaría Torrelles, Clara Ruiz Ibáñez, Núria Teringuer Canela i Àlex Vidal Capdevila. L’autor del dibuix és en Jaume Clota Albana. Docents Jordi Tendero Piñol (mestre de música), Rosa Mari Villacampa Montalbán (mestra d’educació física i encarregada de la ràdio de l’escola) i Imma Fornells Barberà (tutora de la classe de 2on B).
16
L’ull de l’elefant
L’ULL DE L’ELEFANT
2on de Primària de l’Escola Antònia Simó i Arnó d’Almacelles PRESENTACIÓ DE L’ENTORN Centre educatiu L’escola Antònia Simó i Arnó té 507 alumnes i estem repartits entre dos edificis, un d’educació infantil i l’altre d’educació primària. A l’escola tenim un hort, que ens permet fer aprenentatges del món animal i vegetal. I també relacionat amb l’hort, som escola verda. Els esmorzars saludables i sostenibles són un clar referent diari, a banda de tot un seguit d’objectius mediambientals i de salut. A més, tenim dues corals, la de cinquè i la de sisè. Ubicació Almacelles és un poble d’uns 6.800 habitants. Pertany a la comarca del Segrià, limita amb la comunitat d’Aragó i es troba a tan sols 20 quilòmetres de la ciutat de Lleida. Abans era un poble eminentment agrícola, tot i que cada vegada més tendeix a diversificar-se. El poble d’Almacelles en els darrers anys ha sofert importants canvis, tant a nivell urbanístic com de serveis. Pel que fa a les comunicacions, te-
nim a tocar la nova autovia Lleida-Osca. Recentment, s’ha inaugurat l’aeroport Pirineus-Alguaire que esperem que reactivi el potencial turístic i econòmic de les Terres de Lleida. PRESENTACIÓ DEL CONTE Origen i missatge principal del conte “L’ull de l’elefant” és un conte popular del Camerun i dóna un bon missatge als més petits. En Baluba, un jove elefant, era massa esbojarrat. Massa sovint feia les coses sense pensar fins que un dia va perdre un ull! Aleshores, i gràcies als seus amics de la sabana africana i als seus pares, va aprendre que calia pensar més i moure’s menys. Construcció del podcast No cal dir que els contes són uns bons aliats del nostre alumnat, així que la motivació estava assegurada. Vam buscar per la biblioteca, per casa, per la xarxa... fins que va anar a parar a les nostres mans “El gran llibre dels contes amb valors”, que està format per
26 contes (26 lliçons de vida) i que des d’aquí us volem recomanar. En les diferents àrees hem anat treballant el conte, però un dels millors moments va ser quan vam anar a enregistrar-lo a la ràdio de l’escola. Va ser com fer màgia! En Baluba, el protagonista del conte, ja és un més de la classe. AGRAÏMENTS Als autèntics protagonistes d’aquest treball, els nens i nenes de la classe de 2on B. El vostre entusiasme i motivació són el motor d’aquest treball. Al Jordi Tendero i a la Rosa Mari Villacampa, per la seva valuosa ajuda. A les mestres de segon del curs passat, l’Olga Comes, la Montse Vidal i la Montse Visa, vosaltres ens vau engrescar a dur a terme aquest projecte. A l’entitat COMSOC, per donar-nos la possibilitat de conèixer i divulgar contes d’arreu del món.
17