Barcelona Ciutat de Teatre 2014 by Coolture Magazine

TEATRES

ACTORS

FOTÒGRAFS

barcelona ciutat de teatre ‘‘Barcelona Ciutat de Teatre’’ és la segona part del projecte ‘‘Barcelona Ciutat de’’ que Coolture Magazine va iniciar l’any passat amb ‘‘Barcelona Ciutat de Moda’’. Aquesta edició neix amb tres objectius: rendir homenatge a totes les persones que es dediquen al món del teatre, reivindicar el teatre com un bé irrenunciable de la nostra ciutat i denunciar la situació actual que viu la cultura. Des de sempre el teatre ha patit dificultats, però la falta de programes ambiciosos per part de les institucions, la falta d’educació d’anar al teatre i l’IVA actual han portat al sector en una situació difícilment sostenible. A pesar de tot això, són moltes les persones que aixequen el teló i es deixen la pell per reivindicar una cosa tan abstracta com necessària anomenada cultura. Els teatres sempre havien estat un espai d’aprenentatge, entreteniment, reflexió i denúncia, ara també són barricades vers l’arma de destrucció massiva que és la incultura feta política. Des de Coolture Magazine sempre hem defensat que la cultura no és un luxe, la cultura és un dret i ara ho reivindiquem amb forma de teatre.

En aquest projecte han col·laborat centenars de persones i totes aquestes persones han estat part indispensable perquè aquest projecte sigui el que és: un número especial del qual ens sentim molt orgullosos. Només podem donar les gràcies a totes aquelles persones que han participat; actors, actrius, directors, teatres, fotògrafs, maquilladors, perruquers, dissenyadors, estilistes, dissenyadors gràfics, assistents, etc. ‘‘Barcelona Ciutat de Teatre’’ es la segunda parte del proyecto ‘‘Barcelona Ciudad de’’ que Coolture Magazine inició el año pasado con ‘‘Barcelona Ciudad de Moda’’. Esta edición nace con tres objetivos: rendir homenaje a todas las personas que se dedican al mundo del teatro, reivindicar el teatro como un bien irrenunciable de nuestra ciudad y denunciar la situación actual que vive la cultura. Desde siempre el teatro ha sufrido dificultades, pero la falta de programas ambiciosos por parte de las instituciones, la falta de educación a ir al teatro y el IVA actual han llevado al sector a una situación difícilmente sostenible. A pesar de todo, son muchas las personas que levantan el telón y se dejan la piel para

DIRECTOR Aleix Aguilera cordinadora del projecte Mercè Escudé disseny gràfic Stephanie Wurm Pep Trias i Grau

Amb el suport de:

reivindicar una cosa tan abstracta como necesaria llamada cultura. Los teatros siempre habían sido un especio de aprendizaje, entretenimiento, reflexión y denuncia, ara también son barricadas ante la arma de destrucción masiva que es la incultura hecha política. Desde Coolture Magazine siempre hemos defendido que la cultura no es un lujo, es un derecho y ahora lo reivindicamos en forma de teatro. En este proyecto han colaborado centenares de personas y todas estas personas han sido parte indispensable para que este proyecto sea lo que es: un número especial del cual nos sentimos muy orgullosos. Sólo podemos dar las gracias a todas las personas que han participado: actores, actrices, directores, teatros, fotógrafos, maquilladores, peluqueros, diseñadores, estilistas, diseñadores gráficos, asistentes, etc. Aleix Aguilera Director de Coolture Magazine

organitza:

www.coolturemag.com

TEATRES

ACTORS

FOTÒGRAFS

ACTORS: Lluís Homar / Nausicaa Bonnín / Montse Guallar / Albert Prat / Joan Sureda / Laia de Mendoza / Anna Gonzalvo / Aida Oset / Clara Cols / Roser Blanch / Pablo Lammers / Sergio Matamala / Sol Picó / Josep Julien / Rosa Renom / Joan Carreras / Maria Molins / Rubén de Eguía / Ricard Farré / Pere Arquillué / Ana Alarcón / Maria Lanau / Aina Clotet / Lluís Marco / Mar Ulldemolins / Clara Segura / Nao Albet / Marcel Borràs / Mont Plans / Mariona Ribas / Anna Gras / Isabel Rocatti / Ferran Carvajal / Aleix Rengel / Xavier Bertran / Santi Ibáñez / Joan Amargos / Víctor Conde / Angel Amazares / Lolo Herrero / Helena Miquel / Roser Batalla / Ferran Lahoz / Carles Arquimbau / Laura Aubert / Paula Blanco/ Mima Riera / Rosa Vilà / Paul Berrondo / Jordi Planas / Andrea Montero / David Bagés / Mingo Ràfols / Carles Canut / Josep Maria Pou / Carme Elias / Mercè Managuerra / Sílvia Forns / Jordi Robles / Guillem Motos / Emilià Carilla / Sergi Pons / Les Antonietes / Jordi Martínez / Pau Roca / Carlota Olcina / Pep Cruz / Anna Azcona / Jordi Coromina / Valeria Ballerini / Georgina Turró / Silvia Ruggiero / Jan Forrellat / Marc Flynn / Anna Herebia / Marc Gómez / Gerard Mínguez / Clara Gispert / Roger Berruezo / Ana San martín / Rubén Yuste / Víctor Arbelo / Xavi

Navarro / Lucía Torres / Dídac Flores / Clara Moraleda / Enrique Navarro / Luís Moya / Xavi Lite/ Xavi Fernández / Toni Viñals / Elena Tarrats / Marc Vilavella / Paula Vives / Raúl Grau /Júlia Jové / Xavi Tena / Toni Torres / Maria Garrido / Meritxell Duró / Babeth Ripoll / Bernat Cot / Montse Amat / Oriol Burés / Àlex Esteve / Annabel Totusaus / Alexandra González / Jordi Milán / Josep Maria Portavella / Josep Coll / Xavier Palomino. TEATRES: La Seca – Espai Brossa / La Villarroel / Mercat de les Flors / Sala Beckett / Sala Flyhard / Sala Muntaner / Teatre Akadèmia / Teatre Apolo / Teatre Borràs / Teatre del Raval / Teatre Gaudí / Cafè-Teatre Llantiol / Teatrre Lliure / Teatre Nacional de Catalunya / Teatre Poliorama / Teatre Romea / Teatre Tantarantana / Teatre Tívoli / Teatre Victòria / Teatre Grec / Institut del Teatre. FOTÒGRAFS: Pere Larrègula / Eva Germán / Mireia Rodríguez / Mir Esteba / Diego Pinto / Albert Wolf / Guillem Medina / Alejandro Molina / Daniel Murga / Nacho Martínez / Erion Hegel Kross / Antonio Romero / Díaz Wichmann / Samo Photography / Abel Cosp / Raúl Mellado / Jordi Blancafort / Xavi Moya / Luciano Insua / Stefano Paddeu.

CAFÈ-TEATRE LLANTIOL Valeria Ballerini I Georgina Turró I Silvia Ruggiero

Fotògraf Antonio Romero Assistent de fotografia Juán Casares Maquillatge i perruqueria Carlos Antúnez VESTUARI WHO

Fundat per Lluís Fortuny l’any 1980. L’emblemàtic escenari del Llantiol porta dècades brindant oportunitats a tots aquells artistes novells que ni es lloguen a la mediatització ni someten el seu ingeni a la dictadura de les audiències.

i Montblanch han escollit el CafèTeatre com a punt de trobada amb els seus personatges. L’escenari l’han trepitjat personalitats com Maria Aurèlia Campmany, Herta Frankel amb les seves titelles, Johnson amb la seva última actuació, el famós Li Chang, gran mag català, en Rogelio Rivel, germà de Charlie Rivel, etc…

El petit escenari tan proper, la resta del públic que va entrant i En el seu escenari han nascut artistes acomodant-se. Tots molt diferents, tan dispars com Pepe Carroll, campió però tenen alguna cosa en comú: se del món de màgia, senten dins de quelcom especial. QUAN LA SALA ESTÀ PLENA El Tricicle, Tamariz ,Màgic Andreu, Es tracta d’aquesta I QUEDA MOLT POC PER Amparo Moreno, cosa innata que QUE COMENCI LA FUNCIÓ Vol Ras, Joan té el Llantiol. ES FA EVIDENT QUE EL Gimeno, Mag Lari, Pot ser degut a LLANTIOL POSSEEIX UN Els Comediants, les seves petites The Chanclettes. dimensions, o a CARÀCTER ÚNIC.. Més recentment l’encant de la seva pel Llantiol van passar cantants com vetusta decoració, o al que saben, o Roger Mas, El Petit Ramón, Sanjosex, al que els hi han explicat, o a tot això Javier Krahe i monologuistes tan plegat, o a res d’això. Però quan la destacats com Dani Pérez o Ramón sala és plena i queda molt poc per LSD entre d’altres. que comenci la funció, es fa evident que el Llantiol posseeix un caràcter La seva historia serveix com a garantia no transferible. Els que el visiten per d’aquest bagatge cultural que han dut primera vegada entenen de sobte a terme fins ara, amb el seu tarannà que, havent estat probablement en de sempre i que esperem que puguin tants teatres, no s’han trobat mai seguir exercint per a les futures envoltats per un encant com el que promeses (i que puguin fer realitat els desprèn el Llantiol. seus somnis) tal com han fet durant aquests 35 anys. Durant aquesta Les nits del Llantiol poden parlar per última dècada dirigit per l’artista sí mateixes, escriptors com Carandell

Fundado por Lluís Fortuny el año 1980. El emblemático escenario del Llantiol lleva décadas brindando oportunidades a todos aquellos artistas noveles que ni se alquilan a la mediatización ni someten su ingenio a la dictadura de las audiencias. El pequeño escenario tan cercano, el público que va entrando y acomodándose. Todos muy diferentes, pero tienen algo en común: se sienten dentro de algo especial. Se trata de esta cosa innata que tiene el Llantiol. Puede ser debido a sus pequeñas dimensiones, o al encanto de su vetusta decoración, o a lo que saben, o a lo que les han contado, o a todo esto o quizás a nada de esto. Pero cuando la sala está llena y queda muy poco para que empiece la función, se hace evidente que el Llantiol posee un carácter no transferible. Los que lo visitan por primera vez entienden de golpe que,

Gimeno, Mag Lari, Els Comediants, habiendo estado probablemente en The Chanclettes. Más recientemente tantos teatros, no se han encontrado por el Llantiol han pasado cantantes nunca rodeados de un encanto como como Roger Mas, El Pequeño el que desprende el Llantiol. Ramón, Sanjosex, Javier Krahe y Las noches del Llantiol pueden monologuistas tan destacados como hablar por sí mismas, escritores Dani Pérez o como Carandell y Montblanch cuando la sala está llena Ramón LSD entre otros. han elegido y queda poco para que el Cafè-Teatre empiece la función se hace Su historia sirve como punto de evidente que el llantiol como garantía encuentro con posee un carácter único. de este bagaje sus personajes. cultural que El escenario han llevado a cabo hasta ahora, con lo han pisado personalidades como su forma de hacer de siempre y Maria Aurèlia Campmany, Herta que esperamos que puedan seguir Frankel con sus marionetas, Johnson ejerciendo para futuras promesas con su última actuación, el famoso Li (y que puedan hacer realidad sus Chang, gran mago catalán, Rogelio sueños) tal y como han hecho Rivel, hermano de Charlie Rivel, etc. durante estos 35 años. Durante esta En su escenario han nacido artistas última década dirigido por el artista tan dispares como Pepe Carroll, polifacético Yuri Mykhaylychenko. campeón del mundo de magia, El Tricicle, Tamariz, Màgic Andreu, Amparo Moreno, Vol Ras, Joan

LA SECA - ESPAI BROsSA Nausicaa Bonnín I Montse Guallar I albert prat I joan sureda I Laia de mendoza I anna gonzalvo I aida oset

Fotògraf Pere Larrègula Assistent de fotografia Kirill Radev maquillatge i perruqueria Carolina Ondo Mati Beltrán Angie Puig ESTILISME Ana Pérez Xavi Grados director making of David padilla càmara making of Martí Mayans vestuari Justicia Ruano Toni Francesc Custo Barcelona Juan Andrés

En els inicis del segle XXI en què La Seca és un edifici històric situat al ens trobem, la realització de carrer dels Flassaders del barri del continguts, valors i conceptes Born. Ja fa uns anys, l’Ajuntament culturals que tenen com a objectiu va adquirir aquestes instal•lacions i l’estudi, l’experimentació i la difusió l’any 2009 convocà un concurs per es manifesten com a fonamentals a la concessió de la seva explotació per afrontar el repte de les noves com a equipament cultural. L’equip tecnologies i els nous llenguatges del Brossa Espai Escènic, al qual es va creatius. atorgar la concessió de La Seca, ha obert les portes el 24 de setembre Aquest exercici és fonamental de 2011. És un espai que disposa, per fer possible l’aparició i el entre d’altres serveis i ofertes, de desenvolupament de nous creadors, dues sales de diferent format per a ja que aquests són representacions els nous valors de la escèniques, LA SECA NEIX AMB nostra societat i els un espai LA VOLUNTAT DE que crearan en els d’exposicions, CONSTITUIR-SE COM propers decennis el un bar i una sala A CENTRE DE REFERÈNCIA marc de treball en d’assajos. Aquest PER A CREADORS el sector cultural del nou equipament país. cultural forma PRESENTS I FUTURS. part de la xarxa de Amb aquests objectius neix La Fàbriques de Creació, un programa Seca a Barcelona, amb la voluntat de l’Institut de Cultura de Barcelona de constituir-se com a centre per promoure la creació i producció de referència per a creadors cultural. presents i futurs. Un espai de trobada, d’exhibició, d’intercanvi El nostre país ha estat i és, sense d’experiències, de transversalitat cap dubte, bressol d’un important número de creadors d’arts escèniques creativa i de diàleg en l’àmbit del pensament contemporani; i visuals de caràcter experimental i una plataforma per generar alternatiu. Alguns dels seus treballs són reconeguts al continent europeu i les oportunitats que aquests professionals no troben en altres a la resta del món. institucions o entitats.

La Seca es un edificio histórico situado en la calle Flassaders. Hace ya unos años, el Ayuntamiento adquirió estas instalaciones y en el año 2009 convocó un concurso para la concesión de su explotación como espacio cultural. El equipo del Brossa Espai Escènic, al cual se le otorgó la concesión de La Seca, abrió las puertas el 24 de Septiembre de 2011. Es un nuevo espacio que dispone, entre otros servicios y ofertas, de dos salas de diferente formato para representaciones escénicas, un espacio de exposiciones, una sala de ensayos y un bar que se sitúa tanto en la planta baja como en la terraza del edificio. Este Lugar cultural forma parte de la red de Fábricas de Creación, un programa del Instituto de Cultura de Barcelona para promover la creación y producción en el ámbito de las Artes Escénicas y Visuales.

el desarrollo de nuevos Nuestro país la seca nace con creadores, ya que estos ha sido y es, la voluntad de son los nuevos valores sin ninguna de nuestra sociedad y duda, cuna de constuirse como un importante centro de referencia los que crearán en los en los siguientes decenios número de para cradores creadores de presentes y futuros. el marco de trabajo en el sector cultural del país. artes escénicas y visuales de carácter experimental y Con estos objetivos nace La Seca alternativo. Algunos de sus trabajos en Barcelona, con la voluntad son reconocidos en el continente de constituirse como centro de europeo y en el resto del mundo. referencia para creadores presentes y futuros. Un punto de encuentro, En los inicios del siglo XXI en que de exhibición, de intercambio de nos encontramos, la realización de experiencias, de transversalidad contenidos, valores y conceptos creativa y de diálogo en el ámbito culturales que tienen como objetivo del pensamiento contemporáneo; el estudio, la experimentación y una plataforma para generar la difusión se manifiestan como las oportunidades que estos fundamentos para afrontar el reto de profesionales no encuentran en otras las nuevas tecnologías y los nuevos instituciones o entidades. lenguajes creativos. Este ejercicio es fundamental para hacer posible la aparición y

Total look Juan AndrĂŠs

Total look Toni Francesc

Total look Justicia Ruano

Total look Toni Francesc

Total look Justicia Ruano

Total look Toni Francesc

Total look Custo Barcelona

Total look Toni Francesc

LA VILLARROEL PERE ARQUILLUÉ I ANA ALARCÓN I MARIA LANAU I AINA CLOTET

Fotògraf Eva Germán director D’estilisme i MUAH Antonio Garrido Maquillatge i perruqueria Mati Beltrán Angie Puig Francisco Marín making of Mir Esteba vestuari Elie Saab Fely Campo Calvin Klein Fili Plaza

cinquanta-cinc recitals de cançó. Fundada l’any 1972 en un intent de Espectacles, companyies i intèrprets crear un teatre proper a la classe com Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Luis obrera, La Villarroel sempre s’ha Pastor, Companyia Elèctrica Dharma, distingit per la seva vitalitat i pel seu Carlos Cano, Amancio Prada, Faemino compromís social. El 2005, el Grup y Cansado, Charo López, Miguel Focus assumeix la responsabilitat Gila, Carles Alberola, Karra Elejalde, de gestió i programació del teatre a Manuel Galiana, Emma Vilarasau, tots els nivells, i encarrega la direcció Vicky Peña, Rafael Álvarez artística al director “El Brujo”, Tricicle, La argentí Javier S’HA CONVERTIT Cuadra de Sevilla, Raimon Daulte. Del 2010 EN FINESTRA PER A o Juanjo Puigcorbé, són i fins al 2012 és la LA DRAMATÚRGIA exemples d’una llarga dramaturga Carol CONTEMPORÀNIA, llista. López qui agafa EL TEATRE D’AUTOR les regnes de la Sota la gestió del Grup direcció artística VIU I, EN ESPECIAL, de La Villarroel. L’AUTORIA CATALANA. Focus, La Villarroel s’ha convertit en finestra per A inicis de 2013 dóna el relleu a Borja Sitjà, i al 2014 és a la dramatúrgia contemporània, el teatre d’autor viu, i en especial, Tania Brenlle l’encarregada de portar l’autoria catalana. la direcció artística de la sala. Des de la seva creació s’han estrenat més de dos-cents cinquanta espectacles, la gran majoria en català i d’autors catalans, vint-i-una obres de producció estrangera i més de

La Villarroel rep el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura) i Diputació de Barcelona.

más de doscientos cincuenta Fundada en 1972 en un intento de espectáculos, la gran mayoría en crear un teatro cercano a la clase catalán y de autores catalanes, obrera, La Villarroel siempre se ha veintiuna obras de producción distinguido por su vitalidad y por su extranjera y más de cincuenta compromiso social. En 2005, el Grup recitales de cançó. Espectáculos, Focus asume la responsabilidad de compañías e intérpretes como Ovidi gestión y programación del teatro Montllor, Pi de la Serra, Luis Pastor, a todos los niveles, y encarga la dirección artística al SE HA CONVERTIDO EN VENTANA PARA director argentino LA DRAMATURGIA CONTEMPORÁNEA, Javier Daulte. En el 2010 y hasta el 2012 EL TEATRO DE AUTOR VIVO Y, EN es la dramaturga Carol ESPECIAL, LA AUTORÍA CATALANA. López quien toma las Companyia Elèctrica Dharma, Carlos riendas de la dirección artística de La Cano, Amancio Prada, Faemino y Villarroel. A principios de 2013 pasa Cansado, Charo López, Miguel Gila, el relevo a Borja Sitjà y en el 2014 es Carles Alberola, Karra Elejalde, Tania Brenlle la encargada de llevar la Manuel Galiana, Emma Vilarasau, dirección artística de la sala. Vicky Peña, Rafael Álvarez “El Brujo”, Desde su creación se han estrenado

Tricicle, La Cuadra de Sevilla, Raimon o Juanjo Puigcorbé, son ejemplos de una larga lista. Bajo la gestión del Grup Focus, La Villarroel se ha convertido en ventana para la dramaturgia contemporánea, el teatro de autor vivo, y en especial, la autoría catalana. La Villarroel recibe el apoyo de las siguientes instituciones: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura) y Diputació de Barcelona.

Vestit Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Feli Plaza

Vestit Fely Campo de Boutique Fashion / Joies Feli Plaza

Total look Dirk Bikkembergs

Vestit Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Feli Plaza

MERCAT DE LES FLORS SOL PICÓ

Fotògraf Mireia Rodríguez Estilisme Jasmina Bassoles Assistent de fotografia Sergi Mateu Maquillatge i perruqueria Inma Cifré Ajudant de maquillatge Lorena Mateu vestuari Txell Miras

Gasch i Pina Bausch. El 14 de juny de 2007, el Mercat El Mercat de les Flors, únic centre de les Flors – Centre de les Arts especialitzat en la programació de de Moviment es constitueix en dansa a l’Estat Espanyol, forma part consorci, participat per l’Ajuntament de la xarxa europea de Cases de de Barcelona i per la Generalitat de Dansa, l’European Catalunya amb la Dancehouse col•laboració del EL MERCAT DE LES Network. Espai Ministeri de Cultura; FLORS ÉS UN CENTRE de referència el president del DE REFERÈNCIA PER internacional, està Consorci és l’alcalde A LA INVESTIGACIÓ, dirigit des de l’any de Barcelona i el PRODUCCIÓ, CREACIÓ I 2007 per Francesc vice-president és Casadesús. el conseller de DIFUSIÓ DE LA DANSA I Cultura. El Mercat LES ARTS EN MOVIMENT. La dansa de les Flors, que contemporània, en totes les va néixer l’any 1985 com a teatre seves modalitats, configura una municipal, és centre de referència per programació eclèctica que dóna a la investigació, producció, creació cabuda també al flamenc, el tap i difusió de la dansa i les arts de dance o el circ d’avui, amb companyies moviment. i artistes internacionals de primer nivell així com creadors locals. La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del El Mercat de les Flors és un lloc per Mercat és obra de l’artista mallorquí als curiosos, per al descobriment, un Miquel Barceló. L’edifici té quatre centre compromès amb el talent i la sales amb programació continuada: creativitat. la Sala Maria Aurèlia Capmany, la Sala Ovidi Montllor i les sales Sebastià

creación y difusión de la danza y las El 14 de junio de 2007, el Mercat artes de movimiento. de les Flors – Centro de las Artes La gran cúpula de 12 metros de de Movimiento se constituye diámetro que gobierna el vestíbulo en consorcio, participado por el del Mercat es obra del artista Ayuntamiento de Barcelona y por la mallorquín Miquel Generalitat de EL MERCAT DE LES Barceló. El edificio Catalunya con tiene cuatro salas la colaboración FLORS ES UN CENTRO con programación del Ministerio DE REFERENCIA PARA continuada: la de Cultura; el LA INVESTIGACIÓN, Sala Maria Aurèlia presidente del PRODUCCIÓN, CREACIÓN Capmany, la Sala Consorcio es Y DIFUSIÓN DE LA Ovidi Montllor y las el alcalde de salas Sebastià Gasch Barcelona y el DANZA Y LAS ARTES EN y Pina Bausch. vicepresidente MOVIMIENTO es el conseller de El Mercat de les Flors, único centro Cultura. El Mercat de les Flors, que especializado en la programación de nació en el año 1985 como a teatro danza en el Estado Español, forma municipal con un espectáculo de parte de la red europea de Casas Peter Brook, es centro de referencia de Danza, la European Dancehouse para la investigación, producción,

Network. Espacio de referencia internacional, está dirigido desde el año 2007 por Francesc Casadesús. La danza contemporánea, en todas sus modalidades, configura una programación ecléctica que da cabida también al flamenco, el tap dance o el circo de hoy, con compañías y artistas internacionales de primer nivel, así como creadores locales. El Mercat de les Flors es un lugar para los curiosos, para el descubrimiento, un centro comprometido con el talento y la creatividad.

SALA BECKETT PAU ROCA I CARLOTA OLCINA SIxto Paz Produccions

Fotògraf Diego Pinto Maquillatge Ana Sabina Vergara Perruqueria Christian Martínez Making of Mir Esteba vestuari Llamazares y de Delgado

les noves formes de l’escriptura La Sala Beckett / Obrador dramàtica. Des de l’any 2011 la Sala Internacional de Dramatúrgia és un Beckett / Obrador Internacional de espai de creació i experimentació Dramatúrgia és una Fundació de teatral, dedicat especialment a la caràcter privat, promoció de oficialment la dramatúrgia LA SALA BECKETT ÉS reconeguda per contemporània, i UN ESPAI DE CREACIÓ I la Generalitat de punt de trobada EXPERIMENTACIÓ TEATRAL, Catalunya, amb un de dramaturgs, DEDICAT A LA PROMOCIÓ Patronat, format altres creadors per 12 dramaturgs, escènics i públic en DE LA DRAMATÚRGIA que vetlla per general. CONTEMPORÀNIA. l’acompliment dels objectius expressats en els A la Sala Beckett i al seu Obrador s’hi estatuts fundacionals i que garanteix duen a terme tota mena d’activitats la transparència i el funcionament que van des dels programes de democràtic de l’entitat. formació i experimentació més Patrons de la Fundació Sala o menys especialitzats fins a la Beckett / Obrador Internacional de producció i programació regular Dramatúrgia: Josep Maria Benet i d’espectacles, passant pels cursos, Jornet (President), Carles Batlle, Sergi tallers o trobades de caràcter Belbel, Marta Buchaca, Toni Casares, internacional, l’edició de textos Jordi Galceran, Juan Mayorga, Pau de creació i materials teòrics, o la Miró, David Plana, Pere Riera, José traducció i promoció específica Sanchis Sinisterra i Mercè Sarrias. d’autors, espectacles i obres, parant sempre una especial atenció a

por los cursos, talleres o encuentros La Sala Beckett / Obrador de carácter internacional, la edición Internacional de Dramatúrgia de textos de creación y materiales es un espacio de creación y teóricos, o la traducción y promoción experimentación teatral, dedicado específica de autores, espectáculos y especialmente a la promoción de la obras, prestando siempre una especial dramaturgia contemporánea, y punto atención a las nuevas formas de la de encuentro de dramaturgos, otros escritura dramática. creadores escénicos y LA SALA BECKETT público en general. Desde el año ES UN ESPACIO 2011 la Sala En la Sala Beckett y en DE CREACIÓN Y Beckett / Obrador su Obrador se llevan EXPERIMENTACIÓN Internacional de a cabo todo tipo de TEATRAL DEDICADO Dramatúrgia es actividades que van A LA PROMOCIÓN una Fundación de desde los programas de formación y DE LA DRAMATURGIA carácter privado, oficialmente experimentación más o CONTEMPORÀNEA reconocida menos especializados por la Generalitat de Catalunya, hasta la producción y programación con un Patronato, formado por regular de espectáculos, pasando

12 dramaturgos, que vigila el cumplimiento de los objetivos expresados en los estatutos fundacionales y que garantiza la transparencia y el funcionamiento democrático de la entidad. Patronos de la Fundación Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia: Josep Maria Benet i Jornet (Presidente), Carles Batlle, Sergi Belbel, Marta Buchaca, Toni Casares, Jordi Galceran, Juan Mayorga, Pau Miró, David Plana, Pere Riera, José Sanchis Sinisterra y Mercè Sarrias.

SALA FLYHARD CLARA COLS I ROSER BLANCH I PABLO LAMMERS I SERGIO MATAMALA

Fotògraf Mir Esteba assistent de fotografia Daniel Murga Maquillatge i perruqueria Merche Martinez perruqueria Santi Gallego Maquillatge Andrea Gómez making of Santi Gallego vestuari Nerea Lurgain Heidi Soto Georgina Vendrell

La SALAFlyHard va obrir a l’octubre de 2010, amb l’objectiu de donar veu als autors d’ara i d’aquí, de fer un teatre proper que interpel•lés directament a l’espectador amb unes històries i una forma d’explicar-les que li fossin reconeixibles: atraure el públic teatral, però també crear-ne de nou. I tot això, en una sala de 45 butaques, situada al mig del barri de Sants, on l’espectador és a pocs metres dels actors, on no es pot amagar res (l’actor sent la respiració del públic i el públic percep cada detall en el rostre de l’actor).

realitat. Per això encaren les pròximes temporades amb la mateixa il•lusió i amb ganes de poder oferir encara més.

La sala es troba al C/Alpens 3 de Barcelona i només s’hi estrenen textos d’autors catalans contemporanis. Els preus són populars: 12 o 16€, l’espectador tria en funció del valor que li pugui o li vulgui donar. S’hi han estrenat espectacles com UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (Premi Time Out 2011), LITUS, SMILEY LA SALA FLYHARD ES (Premi Time Out 2013 i 3 Premis Butaca 2013), EL TROBA AL BARRI DE REI BORNI, NEW ORDER SANTS I NOMÉS S’HI o LA POLS, entre d’altres. ESTRENEN TEXTOS A la sala també s’hi duen D’AUTORS CATALANS a terme concerts musicals dins d’un cicle anomenat A CONTEMPORANIS A TOCAR. PREUS POPULARS.

Aquests són els objectius des de fa gairebé quatre anys, i gràcies a la complicitat dels equips artístics que han passat per la sala, gràcies a la confiança que ha fet el públic, gràcies al creixent suport de les institucions i gràcies, sobretot, a la qualitat de cadascun dels muntatges, aquests objectius han esdevingut una

L’equip de la SALAFlyHard són Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala.

rostro del actor). La SALAFlyHard abrió en octubre de Éstos son los objetivos hace casi 2010, con el objetivo de dar voz a los cuatro años, y gracias a la complicidad autores de ahora y de aquí, de hacer de los equipos artísticos que han un teatro cercano que interpelara pasado por la sala, gracias a la directamente al espectador con unas confianza que ha hecho el público, historias y una forma de explicarlas gracias al que le fueran creciente reconocibles: atraer LA SALA FLYHARD SE al público teatral, ENCUENTRA EN EL BARRIO apoyo de las instituciones pero también crear DE SANTS Y SÓLO SE y gracias, de nuevo. Y todo ESTRENAN TEXTOS DE sobre todo, a esto, en una sala de AUTORES CATALANES la calidad de 45 butacas, situada cada uno de en medio del barrio CONTEMPORÁNEOS A los montajes, de Sants, donde el PRECIOS POPULARES estos objetivos espectador está a han acontecido una realidad. Por eso pocos metros de los actores, donde encaran las próximas temporadas con no se puede esconder nada (el actor la misma ilusión y con ganas de poder siente la respiración del público y el ofrecer todavía más. público percibe cada detalle en el

La sala se encuentra en C/Alpens 3 de Barcelona y sólo se estrenan textos de autores catalanes contemporáneos. Los precios son populares: 12 o 16€, el espectador elige en función del valor que le pueda o le quiera dar. Se han estrenado espectáculos como UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (Premi Time Out 2011), LITUS, SMILEY (Premi Time Out 2013 y 3 Premis Butaca 2013), EL REI BORNI, NEW ORDER o LA POLS, entre otros. En la sala también se llevan a cabo conciertos musicales dentro de un ciclo denominado A TOCAR. El equipo de la SALAFlyHard son Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers y Sergio Matamala.

Total look Heidi Soto

Total look Nerea Lurgain

Total look Georgina Vendrell

Total look Nerea Lurgain

SALA MUNTANER ANNABEL CASTAN I MIREIA ILLAMOLA I ORIOL TARRASON I OSCAR MUÑOZ I SANTI RICARD I DAVID VERT

Fotògraf Albert Wolf Assistent de fotografia Nicolás Balaguer Maquillatge i perruqueria Montse Utset Paola Busico Christian Martínez vestuari G-Star Fred Perry

La Sala Muntaner comença la seva activitat teatral el 1996 amb l’objetiu de consolidar-se com a sala alternativa amb una programació estable i continuada. L’any 2005 van començar les obres de remodelació de la sala. Es va reinaugurar a l’octubre de 2006.

més d’entreteniment. En general s’aposta per un teatre compromès, progressista i modern. Els espectacles acostumen a estar unes cinc setmanes en cartell. En mantenir dos franges horàries s’estrenen al voltant de 20

Es busca l’equilibri LA SALA MUNTANER COMENÇA LA entre diferents SEVA ACTIVITAT TEATRAL EL 1996 AMB llenguatges L’OBJECTIU DE CONSOLIDAR-SE COM A escènics SALA ALTERNATIVA DE PROGRAMACIÓ per arribar ESTABLE I CONTINUADA a un públic més ampli. espectacles per temporada. També S’ofereixen dos franges horàries, es fan altres activitats com lectures la primera promociona nous actors dramatitzades, mostra de teatre breu, i companyies estrangeres amb etc. propostes noves i alternatives. Les obres de la segona franja són

La Sala Muntaner empieza su actividad teatral el 1996 con el objetivo de consolidarse como sala alternativa con una programación estable y continuada. El año 2005 empezaron las obras de remodelación de la sala y se reinauguró el octubre de 2006. Se busca el equilibrio entre diferentes lenguajes escénicos para llegar a un público más amplio. Se ofrecen dos franjas horarias, la primera promociona nuevos actores y compañías extranjeras con

propuestas nuevas y alternativas. Las obras de la segunda franja son más de entretenimiento. En general se apuesta por un teatro comprometido, progresista y moderno.

horarias se estrenan alrededor de 20 espectáculos por temporada. También se hacen otras actividades como lecturas dramatizadas, muestra de teatro breve, etc.

la sala muntaner empieza su actividad teatral el 1996 con el objetivo de consolidarse como sala alternativa de programación estable y Los espectáculos acostumbran a estar unas cinco semanas en cartel y se prorrogan dependiendo del éxito que tengan. En mantener dos franjas

Total look Fred Perry

Polo look Fred Perry / Jeans i sabates G-Star

Total look G-Star

Polo look Fred Perry / Jeans G-Star

Total look Fred Perry

Camisa Fred Perry / Jeans i sabates G-Star

TEATRE AKADÈMIA CARME ELIAS I MERCÈ MANAGUERRA I SÍLVIA FORNS I JORDI ROBLES I GUILLEM MOTOS I EMILIÀ CARILLA I SERGI PONS

Fotògraf Guillem Medina director de Estilisme I mUAH Antonio Garrido Assistent de fotografia Francesc Mestre Maquillatge Lluïsa Gasch perruqueria Francisco Marín Karla Auradell vestuari Elie Saab Piedad Rodríguez Florentino Calvin Klein Fili Plaza

L’espai, doncs, contempla l’apropament del treball de l’entrenament al de la producció. Es proposa la col•laboració entre artistes de l’escena per generar sinèrgies, amb l’objectiu de fer arribar la veu de l’autor amb el màxim rigor possible. També, amb aquesta finalitat, els directors convidats són aquells que la línia que vertebra dominen la tasca la programació de treballar busca la posada en amb els actors i escena de textos explorar el text teatrals que aportin de tal manera que les produccions saviesa sobre temes universals mitjançant puguin aportar una mirada el més una literatura d’alta personal possible.

El Teatre Akadèmia és un projecte entorn de les arts escèniques que s’inicia el 2007. El projecte arrenca amb una programació de Laboratoris Internacionals, Laboratoris Permanents d’Entrenament per a professionals i com a sala d’assaig. Sense deixar la tasca de recerca, l’any 2010 s’inaugura com a espai d’exhibició amb Electra, de Sòfocles. A partir del novembre de 2012, s’inicia la programació estable a l’espai qualitat. del Carrer Buenos Aires 47-49. Es produeixen 12 espectacles i se n’exhibeixen uns quaranta entre companyies residents i companyies convidades.

La línia que vertebra la programació busca, sempre, la posada en escena de textos teatrals que aportin saviesa sobre temes universals mitjançant una literatura d’alta qualitat.

Podríem dir, a més, que cerquen esdevenir un nucli impulsor de projectes artístics afins amb l’objectiu final d’acollir companyies properes en la seva filosofia i apropar projectes en residència que necessitin sostre. Es dirigeixen, en definitiva, a la recerca d’experiències encaminades a la restitució del lloc que li pertoca al teatre.

El Teatre Akadèmia es un proyecto entorno a las artes escénicas que se inicia en 2007. El proyecto arranca con una programación de Laboratorios Internacionales, Laboratorios Permanentes de Entreno para profesionales y como sala de ensayo. Sin dejar la tarea de investigación, en el año 2010 se inaugura como espacio de exhibición con Electra, de Sófocles. A partir de Noviembre de 2012, se inicia la programación estable. Se producen 12 espectáculos y se exhiben unos cuarenta entre compañías residentes y compañías invitadas. La línea que vertebra la programación busca, siempre, la puesta en escena de textos teatrales que aporten sabiduría sobre temas universales

mediante una literatura de alta calidad.

las producciones puedan aportar una mirada lo más personal posible.

Podríamos decir, además, que buscan El espacio contempla el acercamiento convertirse en un núcleo impulsor del trabajo del entreno al de de proyectos artísticos afines con el la producción. Se propone la objetivo final de colaboración acoger compañías entre artistas de la línea que vertebra la escena para la programación busca cercanas en su filosofía y acercar generar sinergias, la puesta en escena de proyectos en con el objetivo textos teatrales que residencia que de hacer llegar aporten sabiduría necesiten techo. la voz del autor con el máximo sobre temas universales Se dirigen, en rigor posible. mediante una literatura definitiva, a la búsqueda de También, con de alta calidad. experiencias esta finalidad, encaminadas a los directores la restitución del lugar que le toca al invitados son aquellos que dominan teatro. la tarea de trabajar con los actores y explorar el texto de tal manera que

Look Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Fili Plaza

Look Florentino

100

Look Florentino

101

102

Look Florentino / Sabates Calvin Klein

103

104

105

106

Look Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Fili Plaza

107

108

Look Florentino / Sabates Calvin Klein

109

110

Look Piedad RodrĂgez de Boutique Fashion / Joies FiliPlaza

111

112

113

114

115

116

117

TEATRE APOLO Mariona Ribas I anna gras I isabel rocatti I ferran carvajal I aleix rengel I xavier Bertran I santi Ibañez I Joan Amargos I Victor conde

Fotògraf Alejandro Molina Assistent de fotografia Marcos Molina Maquillatge i perruqueria Christian Martínez Isabel Temprado Andrea Gómez Alaitz Laz making of Mir Esteba vestuari Actrius Sita Murt Actors Torras

118

El Teatre Apolo obrí les seves portes l’any 1904, en ple cor i efervescència del Paral·lel barceloní. Això el situa entre els teatres en actiu més antics de la ciutat comtal.

Així i al llarg dels seus 110 anys d’història, el teatre Apolo ha oscil·lat entre els artistes i generes històrics i els aconteixements de gran format més espectaculars.

En l’àmbit històric l’Apolo ha vist néixer artistes de la talla de Lina Morgan, Concha Velasco, Manolo Escobar, Lola Flores, Isabel Pantoja, Rocio Jurado o Liza Minelli. En l’àmbit del gran format ha vist passar sarsueles, operas o musicals com Sweeney Todd de EL TEATRE APOLO, AL Mario Gas, Jesuscristo Superstar, We will Rock LLARG DELS SEUS 110 You, Cabaret, FAMA El ANYS, HA OSCIL·LAT ENTRE ELS ARTISTES I Musical, HAIR, Mickael Jackson King of Pop etc.

A la dècada dels 50 agafà les seves regnes l’històric empresari Matías Colsada, qui es sumà la tendència de l’època, fent del teatre Apolo un referent de la Revista i la Sarsuela a Barcelona.

Al 1991 va viure la reforma integral que li donà el seu aspecte actual. Aquesta es du a terme GENERES HISTÒRICS I per actualitzar ELS ACONTEIXEMENTS Actualment el Teatre les instal·lacions i garantir el màxim DE GRAN FORMAT MÉS Apolo segueix amb la seva passió per confort tant als ESPECTACULARS l’espectacle situantartistes com al se entre les sales de referència de públic….i reobrí les seves portes Barcelona. al 1993. Aixó li permeté assolir la capacitat de 1000 persones, situantUn teatre de sempre…renovant-se se com un dels teatres més grans de cada dia! Barcelona.

El Teatre Apolo de Barcelona abrió sus puertas en el año 1904 en pleno corazón y efervescencia del Paralelo barcelonés, referencia europea del espectáculo. Ello sitúa a este teatro entre los más antiguos de la ciudad condal aún en activo.

actualizar sus instalaciones y asegurar el máximo confort de artistas y público…reabriendo sus puertas en 1993. Ello le permitió ampliar su capacidad hasta 1000 personas, situándose como uno de los mayores teatros de Barcelona.

Así el Teatre Apolo ha oscilado, a lo En la década de los 50, lo adquirió el largo de sus 110 años de vida, entre histórico empresario Matías Colsada, los artistas y géneros históricos y los quien se sumó a la tendencia de eventos artísticos más la época, haciendo del EL TEATRE APOLO, A LO espectaculares. Teatre Apolo LARGO DE SUS 110 AÑOS, un referente HA OSCILADO ENTRE LOS En el ámbito histórico el Teatre Apolo ha visto de la Revista y ARTISTAS Y GENEROS nacer artistas de la la Zarzuela en HISTÓRICOS Y LOS talla de Lina Morgan, Barcelona. Concha Velasco, Manolo EVENTOS ARTÍSTICOS Escobar, Lola Flores, En 1991 sufrió MÁS ESPECTACULARES Isabel Pantoja, Rocio la reforma Jurado o Liza Minelli. integral que le dio su aspecto actual. En el ámbito de gran formato ha visto Dicha reforma se llevó a cabo para

pasar zarzuelas, operas o musicales como Sweeney Todd de Mario Gas, Jesuscristo Superstar, We will Rock You, Cabaret, FAMA El Musical, HAIR, Mickael Jackson King of Pop etc. Actualmente el Teatre Apolo sigue con su pasión por el espectáculo situándose entre las salas de referencia de Barcelona. Un teatro de siempre…¡renovándose cada día!

119

120

121

122

123

124

125

126

127

TEATRE BORRÀS LLUÍS HOMAR

Fotògraf Daniel Murga Maquillatge i perruqueria Nayara Catalán making of Mir Esteba vestuari Josep Abril

128

My fair lady. A l’inici dels setanta es Va obrir el 16 de maig de 1931 convertí en un cinema de reestrena. com a cinema amb el nom de Cine Des del 15 de setembre de 1990, Urquinaona. La primera pel•lícula va combinar el teatre i el cinema, i va ser Resurrección, amb Lupez el 1995 va esdevenir Teatre Borràs, Vélez. Tenia 950 seients en la platea dedicat exclusivament al teatre. i un amfiteatre. La decoració era Reformat de nou, té una cabuda d’estil Art déco. Fins al 1936 va de 740 espectadors (470 a platea i projectar pel•lícules de Warner Bros. 270 a l’amfiteatre). Va dedicar-se a i Paramount; a partir de llavors, la comèdia, estrenant-hi La extraña van fer-s’hi sobretot de Metro pareja i La jaula Goldwyn Mayer. En TERRA BAIXA HA ESTAT de las locas. algunes ocasions, s’hi representaven UNA REFERÈNCIA PER A espectacles teatrals: LLUÍS HOMAR TOTA LA Terra Baixa ha estat una així, en 1932 hi va tenir VIDA. ARA, PAU MIRÓ I referència per a lloc l’estrena del ballet LLUÍS HOMAR ADAPTEN Lluís Homar tota Parc d’atraccions, amb EL CLÀSSIC DE GUIMERÀ la vida. Després música de Manuel de fer l’obra Blancafort (sobre l’obra PER A UNA SOLA VEU. de Guimerà als per a piano del mateix 16 anys va decidir ser actor, i en un títol), coreografia de Joan Magrinyà i moment molt recordat de la seva decorats d’Emili Grau-Sala. trajectòria l’hem de situar el 1990, com a protagonista de la mítica Prengué el nom de Cine Borràs el 19 posada en escena de Fabià Puigserver. de maig de 1943, en homenatge a Ara Homar assumeix els papers de l’actor Enric Borràs. Esporàdicament, l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols s’hi feien funcions de teatre. El 19 l’ingenu Manelic, que baixa de la terra d’octubre de 1951 s’hi estrenà la alta al fangar de les passions humanes sarsuela El tambor del Bruch de més turbulentes, sinó també la Marta Federico Moreno Torroba, amb llibret i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la d’Ignacio F. Iquino. Caputxeta i el Llop alhora. Pau Miró concentra en un actor la universalitat Des del 4 d’abril de 1953 se’n féu del clàssic català. càrrec el grup Balañà. Reformat, es va reobrir el 10 d’abril de 1966 amb

Abrió el 16 de mayo de 1931 como cine con el nombre de Cine Urquinaona. La primera película fue Resurrección, con Lupez Vélez. Tenía 950 asientos en la platea y un anfiteatro. La decoración era de estilo Art déco. Hasta 1936 se proyectaron películas de Warner Bros. y Paramount; a partir de entonces, fueron sobretodo de Metro Goldwn Mayer. En algunas ocasiones, se representaban espectáculos teatrales: así, en 1931 tuvo lugar el estreno del baile Parc d’Atraccions, con música de Manuel Blancafort (sobre la obra para piano del mismo título), coreografía de Joan Magrinyà y decorados de Emili Grau-Sala. Tomó el nombre de Cine Borràs en mayo de 1943, en homenaje al actor Enric Borràs. Esporádicamente, se hacían obras de teatro. En octubre de 1951 se estrenó la zarzuela El

Terra Baixa ha estado una referencia para Lluís Homar toda la vida. Después de hacer la obra de Guimerà a los 16 años decidió ser actor, y en un momento muy recordado de su Desde abril de 1953 se hizo cargo del trayectoria lo hemos de situar en Borràs el grupo Balañá. Rormado, 1990, como protagonista de la mítica se reabrió el 10 de abril de 1966 con puesta en escena de Fabià Puigserver. My Fair Lady. Al inicio de los setenta Ahora Homar asume los papeles de la se convirtió en un cine de reestreno. obra solo en el escenario: ya no sólo Desde el 15 de septiembre de 1990, el ingenuo Manelic, combinó teatro TERRA BAIXA HA ESTADO que baja de la tierra y cine, y en 1995 alta al fangar de las se convirtió UNA REFERNCIA PARA pasiones humanas en el Teatre lLUÍS HOMAR TODA LA más turbulentas, Borràs, dedicado VIDA. AHORA, PAU MIRÓ sino también la exclusivamente al teatro. Reformado Y LLUÍS HOMAR ADAPTAN Marta e incluso el EL CLÁSICO DE GUIMERÀ amo Sebastià, es de nuevo, tiene decir, la Caperucita una cabida de 740 PARA UNA SOLA VOZ. y el Lobo a la vez. espectadores (470 Pau Miró concentra en un actor la en platea y 270 en el anfiteatro). Se universalidad del clásico catalán. dedicó a la comedia, estrenándose La Extraña pareja y La Jaula de las Locas. tambor del Bruch de Federico Moreno Torroba, con librito de Ignacio F. Iquino.

129

130

131

132

133

134

135

136

137

TEATRE DEL RAVAL pep cruz I anna azcona I jordi coromina

Fotògraf Nacho Martínez Assistent de fotografia Narcís Carrés Maquillatge Isabel Temprado perruqueria Daniel García vestuari WHO Pi Piquer

138

El Teatre és un teatre a la italiana d’estil romàntic, dividit en platea i amfiteatre, amb un teló de boca de vellut vermell que recorda els teatres clàssics. La proximitat de l’escenari al públic permet una connexió més directa amb l’espectador i facilita la interpretació i l’intercanvi d’emocions. La calidesa de l’espai i la proximitat amb l’espectador el fa idoni i únic per al teatre musical i el cabaret.

recaptació al 2013 en sales de menys de 200 localitats) o “Germans de sang”, que van ser èxits de crítica i públic, el Teatre del Raval és pioner i referent a Catalunya en la producció i exhibició d’espectacles musicals de petit i mitjà format, un format que permet gaudir del musical d’una manera més íntima i emotiva, allunyada de la fredor de les grans produccions.

El Teatre del Tenint en compte aquestes EL TEATRE DEL RAVAL, Raval, l’espai característiques úniques L’ESPAI DEL MUSICAL del musical a la ciutat, i després de PETIT, ARTESÀ I DE petit, artesà i de l’experiència i el gran èxit proximitat. que va suposar la producció PROXIMITAT. i programació d’espectacles VIU EL MUSICAL. FES UN RAVAL! com “La Vampira del Raval” (Premi MAX 2012 a la millor composició a Albert Guinovart, Premis Butaca 2012 al millor musical, actor - Pep Cruz, actriu - Mercè Martínez, i composició musical - Albert Guinovart), “Goodbye Barcelona” (líder d’espectadors i

“La Vampira del Raval” Premio MAX El Teatre es un teatro a la italiana 2012 a la mejor composición a Albert de estilo romántico, dividido en Guinovart, Premis Butaca 2012 al platea y anfiteatro, con un telón mejor musical, actor - Pep Cruz, actriz de boca de terciopelo rojo que - Mercè Martínez, y composición recuerda los teatros clásicos. La musical - Albert Guinovart), “Goodbye proximidad del escenario al público Barcelona” (líder de espectadores permite una conexión más directa con el espectador y facilita la interpretación el teatre del raval, el espacio y el intercambio de del musical pequeño, artesano emociones. La calidez del y de proximidad. espacio y la proximidad con el espectador lo hace y recaudación en 2013 en salas idóneo y único para el teatro musical de menos de 200 localidades) o y el cabaret. “Germans de sang”, que fueron éxitos de crítica y público, el Teatro del Raval Teniendo en cuenta estas es pionero y referente en Cataluña características únicas en la ciudad, en la producción y exhibición de y tras la experiencia y el gran espectáculos musicales de pequeño éxito que supuso la producción y y medio formato, un formato que programación de espectáculos como

permite disfrutar del musical de una manera más íntima y emotiva, alejada de la frialdad de las grandes producciones. El Teatre del Raval, el espacio del musical pequeño, artesano y de proximidad. VIVE EL MUSICAL. HAZ UN RAVAL!

139

140

Look Pi Piquer

141

142

Look WHO

143

144

145

146

147

148

149

TEATRE GAUDÍ JAN FORRELLAT I MARC FLYNN I ANNA HEREBIA I GERARD MÍNGUEZ I MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ I CLARA GISPERT

Fotògraf Erion Hegel Kross Estilisme Ramón Ros Maquillatge i perruqueria Mati Beltran assistent de maquillatge I perruqueria Valentina Flores vestuari Celia Vela Cecilia de Rafael Leo Peralta Le Bowtie Arturo Coronel Aurevoircinderella shoes for Jeffrey Campbell

150

El Teatre Gaudí Barcelona és un espai L’aparador: Són una plataforma per dedicat a les arts escèniques situat a nous talents (descobrint el futur entre l’Eixample i Gràcia. Des de fa del teatre català sortits de l’Institut més de 6 anys les seves dues sales del Teatre o Eòlia, i d’on han sortit posen a l’abast companyies dels espectadors EL TEATRE GAUDÍ APOSTA premiades cultura de risc actualment com La I ARRISCA PER CREAR i de qualitat Calòrica, Projecte BELLESA REPRESENTANT basada en: Nisu, Cor de OBRES QUE DIFICÍLMENT Teatre...). ES PODRIEN GAUDIR A L’experiència: Més de 20 anys El laboratori: BARCELONA. de trajectòria Descobreixen i amb companyia estable i 7 anys de donen suport a la nova dramatúrgia sala polivalent per on han passat catalana (donant a conèixer autors ja produccions d’èxit com The Wild consagrats com Cristina Clemente, Party, Per sobre de totes les coses, Toni Cabré, Mar Monegal, Gerard Tu digues que l’estimes, Pasta fullada Vàzquez, Daniela Feixas, Llàtzer o primeres figures del teatre català Garcia, Marilia Samper...). com Roger Pera, Mercè Pons, Carme Sansa, Margarida Minguillón, Joan La font de bellesa: Arrisquen i aposten Massotkleiner... per crear bellesa. Tant amb la dansa de Carlos Chamorro, Roberto G. L’heterogeneïtat: Ofereixen una línia Alonso o Mercedes Boronat, com amb de programació que acull i abasta l’estrena de grans musicals com The totes les disciplines artístiques (des Wild Party o Per sobre de totes les del teatre de text, fins als musicals, la coses, apostes que de no ser pel seu dansa, els infantils, els híbrids...) i tots risc, difícilment es podrien gaudir a els públics. Barcelona.

El Teatro Gaudí es un espacio dedicado a las artes escénicas situado entre el Eixample y Gràcia. Desde hace más de 6 años sus dos salas ponen a disposición del público cultura de riesgo y de calidad basada en:

La heterogeneidad: Ofrecen una línea de programación que acoge y abasta todas las disciplinas artísticas (desde el teatro de texto, hasta los musicales, la danza, los infantiles, los híbridos…) y todos los públicos.

EL TEATRE GAUDÍ APUESTA Y

La experiencia: Más de 20 ARRIESGA PARA CREAR BELLEZA años de trayectoria con REPRESENTANDO OBRAS QUE compañía estable y 7 años de sala polivalente por donde DIFÍCILMENTE PODRÍAN VERSE EN han pasado producciones de BARCELONA. éxito como The Wild Party, Per Sobre de totes les coses, Tu El aparador: Son una plataforma para digues que l’estimes, Pasta Fullada nuevos talentos (descubriendo el o primeras figuras del teatro catalán futuro del teatro catalán salidos del como Roger Pera, Mercè Pons, Carme Institut del Teatre o Eòlica, y de donde Sansa, Margarida Minguillón, Joan han salido compañías premiadas Massotkleiner… actualmente como La Calòrica, Projecte Nisu, Cor de Teatre…).

El laboratorio: Descubren y dan apoyo a la nueva dramaturgia catalana (dando a conocer autores ya consagrados como Cristina Clemente, Toni Cabré, Mar Monegal, Gerard Vàzquez, Daniela Feixas, Llàtzer Garcia, Marilia Samper…). La fuente de belleza: Arriesgan y apuestan por crear belleza. Tanto con la danza de Carlos Chamorro, Roberto G. Alonso o Mercedes Boronat, como con el estreno de grandes musicales como The Wild Party o Per sobre de totes les coses, apuestas que de no ser por su arriesgo, difícilmente se podrían ver en Barcelona.

151

152

Look Arturo Coronel / CorbatĂ Le Bowtie

153

154

Look Leo Peralta / CorbatĂ Le Bowtie

155

156

157

158

Look Leo Peralta / Cecilia de Rafael / Celia Vela

Look Celia Vela

159

160

161

162

163

TEATRE GREC CompanYIa the chanclettes Josep Maria Portavella I Josep Coll I Xavier Palomino

Fotògraf Stefano Paddeu Maquillatge i perruqueria Andrea Gómez making of Mir Esteba vestuari Guillem Rodríguez

164

Adolfo Marsillach; El Teatre Grec LA HISTÒRIA DEL TEATRE s’hi van viure va néixer gràcies GREC HA ESTAT LA diades històriques, a una passejada HISTÒRIA DEL FESTIVAL com la primera que l’arquitecte representació francès Jean D’ESTIU DE BARCELONA Claude Nicolas PLENAMENT CONSOLIDAT.. en català, un Juli Cèsar que Forestier, va arribar el 1957 dirigit per Esteve conservador del Bois de Boulogne, Polls. L’any 1969, després d’haverva fer l’any 1921 prop d’una pedrera s’hi representat 136 espectacles de Montjuïc. «Bon lloc per a un des del 1952–espectacles de teatre, teatre grec», va deixar anar en veure sarsueles, concerts, dansa, balls l’emplaçament. Anys més tard, set folklòrics, òperes i operetes–, el Grec en concret, la seva observació es tornava a tancar les portes, que es van materialitzava en pedra i es feia reobrir tres anys més tard. Premsa realitat. i professió van fer que l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, Entre el 1929 i el 1936, any en què es es comprometés a restaurar un va tancar a causa de la guerra civil, el deteriorat teatre i a donar-li una certa Teatre Grec va funcionar un total de... programació regular. quinze dies. Una situació que va fer que aquesta inactivitat durés fins a l’any 1952; és a dir, setze anys després Després de l’experiència privada va aterrar a Montjuïc l’Assemblea de l’última utilització i al cap de vintd’Actors i Directors i la gestió i-tres d’haver-se construït. L’actriu col•lectiva, que es va fer càrrec de la Mercedes de la Aldea, la que es va programació del 1976. El Teatre va conèixer com la primera gran amant acollir –de fet, va ser el centre i d’on d’aquest teatre, va estrenar el 1952, va prendre el nom– els dos primers amb la col•laboració de Juan-Germán festivals Grecs. L’any 1978, el teatre va Schroeder, un Edipo rey. Aquesta tornar a tancar. Només un any, però, estrena, el 6 de juliol,és considerada l’espectacle inaugural del Teatre Grec. perquè amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, la història del Teatre Grec ha estat la història Des de llavors, al llarg de la segona del Festival d’estiu de Barcelona, meitat del segle XX, a l’escenari de plenament consolidat vint-i-cinc Montjuïc han actuat figures encara fructífers anys després. per descobrir, com Núria Espert i

El Teatre Grec nació gracias a un paseo que el arquitecto francés Jean Claude -Nicolas Forestier, consevador del Bois de Boulogne, hizo en el año 1921 cerca de una cantera de Montjuïc. «Buen lugar para un teatro griego», dijo al ver el emplazamiento. Años más tarde, siete en concreto, su observación se materializaba en piedra y se hacía realidad. Entre 1929 y 1936, año en que se cerró a causa de la Guerra Civil, el Teatro Grec funcionó un total de... quince días. Una situación que hizo que esta inactividad durase hasta el año 1952. La actriz Mercedes de la Aldea, la que se conoció como la primera gran amante de este teatro, estrenó en 1952, con la colaboración de Juan-Germán Schroeder, un Edipo rey. Este estreno, que tuvo lugar el 6 de julio, se consideró como el espectáculo inaugural del Teatre Grec.

deteriorado teatro y dotarlo de una Desde entonces, a lo largo de la cierta programación regular. segunda mitad del siglo XX, en el escenario de Montjuïc han actuado Después de la experiencia privada figuras todavía entonces por aterrizó en Montjuïc la Asamblea descubrir, como Núria Espert y Adolfo de Actores y Directores y la gestión Marsillach; se vivieron días históricos, colectiva que se hizo cargo de la como la primera representación en programación de 1976. El teatro catalán, un Juli Cèsar que llegó en acogió de hecho, fue el centro y 1957 dirigido por Esteve Polls. de ahí adoptó el nombre los dos En el año 1969, después de haberse primeros festivales Grecs. En el año representado 136 espectáculos 1978, el teatro desde 1952 volvió a cerrar, espectáculos de LA HISTORIA DEL TEATRE pero solamente teatro, zarzuelas, GREC HA ESTADO LA durante un año, conciertos, danza, HISTORIA DEL FESTIVAL porque con la bailes folklóricos, llegada del primer óperas y operetas, DE VERANO DE el Grec volvía a BARCELONA PLENAMENTE ayuntamiento democrático, la cerrar las puertas, CONSOLIDADO.. historia del Teatre que se volvieron Grec ha sido la historia del Festival a abrir tres años más tarde. Prensa y de verano de Barcelona,plenamente profesión hicieron que el alcalde de consolidado veinticinco fructíferos Barcelona, Josep Maria de Porcioles, años después. se comprometiera a restaurar un

165

166

167

168

169

170

171

172

173

TEATRE LLIURE LAURA AUBERT I PAULA BLANCO I MIMA RIERA

Fotògraf Daniel Murga Assistent de fotografia Ivan Mostaza Maquillatge i perruqueria Ana Sabina Vergara Naiara Catalán Paola Busico ajudant d’estilisme Gemma Codina making of Mir Esteba vestuari Bibian Blue

174

muntanya de Montjuïc, a l’antic Palau El 2 de desembre de 1976, en un de l’Agricultura, envoltada de verd i de local del barri de Gràcia llogat a una llum. Amb una sala del tot polivalent, cooperativa de consum (La Lleialtat), amb gran capacitat i unes dotacions un grup d’actors, directors i tècnics va tècniques extraordinàries que la fan obrir les portes del Teatre Lliure. Des única i envejada arreu. I una altra d’aleshores, la voluntat d’entendre el teatre com un servei públic partint del de petita i pròxima on veus i vius el teatre de prop. Amb un bar restaurant dret democràtic del ciutadà d’accedir on anar a fer copes i sopar a la indiscriminadament a la cultura, terrassa, abans i després de la funció. amb una actitud de compromís I també s’ha renovat. Ha renovat ètic i estètic lligada al present i una l’antiga seu de Gràcia, mantenint concepció del teatre com a “art”, les dimensions de proximitat i la és a dir, com una “artesania”, ha calidesa que la transitat els 35 fan especial i anys d’història del un teatre on siguem immillorable per Teatre Lliure. capaços de compartir a l’art de l’actor. sentiments d’una manera Durant aquests anys, espectadors i individual i col·lectiva, i El Lliure vol ser un teatre que actors de diverses sobretot, lliure. es projecti cap generacions han al futur seguint la idea de reflectir crescut, han après a estimar el teatre la sevaimatge com a persones i compartint junts un mateix viatge. com a ciutadans, rica, complexa, Un viatge al qual també es van acabar contradictòria, noble, apassionant, sumant les institucions, fent de la atractiva i, en definitiva, mai avorrida. vocació del Lliure, convertir el teatre Un teatre on el públic constitueixi en un servei públic, una realitat: la cada dia una assemblea, on siguem de ser-ho. Gràcies a totes aquestes capaços de compartir sentiments persones, el Lliure ha crescut i s’ha d’una manera individual i col·lectiva i, renovat. sobretot, lliure. Ha crescut obrint una nova seu, gran, ben equipada i moderna a la

El 2 de diciembre de 1976, en un local del barrio de Gràcia alquilado a una cooperativa de consumo (La Lleialtat), un grupo de actores, directores y técnicos abrió las puertas del Teatre Lliure. Desde entonces, la voluntad de entender el teatro como un servicio público partiendo del derecho democrático del ciudadano de acceder indiscriminadamente a la cultura, con una actitud de compromiso ético y estético vinculada al presente y una concepción del teatro como “arte”, es decir, como una “artesanía”, ha transitado los 35 años de historia del Teatre Lliure. Durante estos años, espectadores y actores de diversas generaciones han crecido, han aprendido a amar el teatro compartiendo juntos un mismo viaje. Un viaje en el que también se acabaron sumando las instituciones, convirtiendo la vocación del Lliure, hacer del teatro un servicio público,

en realidad: serlo. Gracias a todas estas personas, el Lliure ha crecido y se ha renovado.

convierten en especial e inmejorable para el arte del actor. Para nuestros imprescindibles compañeros de viaje que son los espectadores, hemo diseñado una serie de abonos que desean adaptarse a las diversas necesidades y demandas.

Ha crecido al abrir una nueva sede, grande, bien equipada y moderna en la montaña de Montjuïc, en el antiguo Palau de l’Agricultura, rodeada de verde y de luz. Con una sala en todo El Lliure quiere ser un teatro que se polivalente, de gran capacidad y con proyecte hacia el futuro siguiendo dotaciones técnicas extraordinarias que la convierten en única y envidiada la idea de reflejar nuestra imagen como personas y en todas partes. un teatreo donde como ciudadanos, Y otra pequeña seamos capaces de rica, compleja, y próxima en la que vives el teatro compartir sentimientos contradictoria, noble, apasionante, de cerca. Con un de una manera bar restaurante individual y colectiva atractiva y, en definitiva, nunca donde tomar y, sobretodo, libre. aburrida. Un teatro una copa y cenar en el que el público constituya cada en la terraza, antes y después de la día una asamblea, en el que seamos función. Y también se ha renovado. capaces de compartir sentimientos de Ha renovado su antigua sede en una manera individual y colectiva y, Gràcia, manteniendo las dimensiones sobre todo, lliure. de proximidad y la calidez que la

175

176

177

178

179

180

181

182

183

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Josep julien I rosa renom I joan carreras I maria molins I rubÈn de eguia I ricard farré

Fotògraf Díaz Wichmann PHOTOGRAPHY studio bcn Assistent de fotografia Charlotte Jansen Maquillatge i perruqueria Tön Vangard making of Mir Esteba vestuari Llamazares y de Delgado WHO Lisa Wixell zazo&brull

184

per apropar-les a tota la ciutadania. Les activitats del Teatre Nacional Com a teatre públic, el TNC ha de de Catalunya es van iniciar a la Sala portar a terme aquest encàrrec tot Tallers el 12 de novembre de 1996 vetllant per l’interès cultural, artístic amb l’estrena d’Àngels a Amèrica. El i social del seu programa; i això per mil•lenni s’acosta, de Tony Kushner. damunt de l’interès econòmic, de El fet va significar la culminació d’un les lleis de mercat i de qualsevol llarg procés iniciat en els primers altra imposició o servitud que pugui anys vuitanta que va culminar amb condicionar-lo. la proposta d’encarregar LA INAUGURACIÓ OFICIAL El Teatre Nacional la creació i DEL tnc VA SER L’11 DE de Catalunya ha l’organització SEPTEMBRE DE 1997 AMB de ser el referent del futur Teatre L’AUCA DEL SENYOR principal del teatre Nacional de a Catalunya tant Catalunya a Josep ESTEVE DE S.RUSIÑOL. . per la qualitat Maria Flotats. de la seva oferta com pel contingut de la seva programació; ha d’assolir La inauguració oficial del Teatre un ventall de públic ampli i divers, Nacional de Catalunya es va produir tot acollint la diversitat cultural i l’11 de setembre de 1997 amb L’auca lingüística creixent del país i ser un del senyor Esteve, de S. Rusiñol, amb instrument essencial per acostar, direcció d’Adolfo Marsillach.. a través de les arts escèniques, la cultura i la llengua a la ciutadania. La missió bàsica del Teatre Nacional de Catalunya és fer créixer les arts escèniques amb un alt nivell d’excel•lència i de qualitat artística

La misión básica del Teatre Nacional Las actividades del Teatre Nacional de Catalunya es hacer crecer las de Catalunya se iniciaron en la Sala artes escénicas a un alto nivel de Tallers el 12 de noviembre de 1996 excelencia y de calidad artística para con el estreno d’Àngels a Amèrica. El acercarlas a toda la ciudadanía. Como mil•lenni s’acosta, de Tony Kushner. teatro público, el TNC ha de llevar El hecho significó la culminación a cabo este encargo velando por el de un largo proceso iniciado a interés cultural, principios de los años artístico y ochenta que culminó LA INAUGURACIÓN social de su con la propuesta de OFICIAL DEL tnc FUE EL programa; y encargar la creación 11 DE SEPTIEMBRE DE 1997 eso por encima y organización del futuro Teatre Nacional CON L’AUCA DEL SENYOR del interés ESTEVE DE S. RUSIÑOL. económico, de Catalunya a Josep de las leyes Maria Flotats. del mercado y de cualquier otra imposición que pueda condicionarlo. La inauguración oficial del Teatre Nacional de Catalunya se produjo el El Teatre Nacional de Catalunya ha de 11 de septiembre de 1997 con L’Auca ser el referente principal del teatro del senior Esteve, de S. Rusiñol, con la en Catalunya tanto por la calidad de dirección de Adolfo Marsillach.

su oferta como por el contenido de su programación; tiene que conseguir un abanico de público amplio y diverso, Toto acogiendo la diversidad cultural y lingüística creciente del país y ser un instrumento esencial para acercar, a través de las artes escénicas, la cultura y la lengua a la ciudadanía.

185

186

Look Llamazares y de Delgado

187

188

Look Llamazares y de Delgado

189

190

Look Llamazares y de Delgado

191

192

193

194

Look zazo&brull

195

196

Look zazo&brull

197

198

199

200

201

202

Look WHO

203

204

Look Lisa Wixell

205

206

Look Lisa Wixell

207

208

209

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA LLUÍS MARCO I MAR ULLDEMOLINS I CLARA SEGURA I NAO ALBET I MARCEL BORRÀS I MONT PLANS

Fotògraf Pere Larrègula Assistent de fotografia Kirill Radev ajudants de fotografia Natalia Buzón Pia Wermuth Maquillatge I perruqueria Isabel Temprado Mati Beltrán Direcció de vídeo Martí Mayans operador de càmera David Padilla vestuari Llamazares y de Delgado WHO Toni Francesc Selim de Somavilla

210

211

212

Look WHO

213

214

Look Llamazares y de Delgado

215

216

Look Llamazares y de Delgado

217

218

Look Selim de Somavilla

219

220

Look Selim de Somavilla

221

222

223

224

Gabardina Toni Francesc

225

TEATRE POLIORAMA JORDI MARTÍNEZ

Fotògraf Samo Photography estilista Alvar Ace Maquillatge i perruqueria Eli García vestuari Josep Abril

El Teatre Poliorama és un dels teatres més antics de Barcelona, pel que han passat grans noms de la història del teatre, la música i la dansa. Es tracta, sens dubte, d’un escenari molt apreciat per les companyies, tant per la seva ubicació a les Rambles, -centre neuràlgic de la ciutat-, com pel seu aforament de 705 localitats que permet una comunicació extraordinària entre els actors i el públic.

Els seus anys més brillants van ser els cinquanta i els seixanta. Tancat l’11 d’Agost del 1963, va ser reformat i obert de nou a l’Octubre d’aquell mateix any combinant de nou cinema i teatre. Des del 1976, s’ha dedicat exclusivament al teatre sota el nom de Teatre Poliorama. Mentres es feien les obres del Teatre Nacional de Catalunya, el Poliorama va assumir les seves funcions, depenent de la Generalitat de Catalunya i essent dirigit per Josep Maria Flotats, fins el 1994.

El Teatre Poliorama és un teatre, antic cine, situat a la planta baixa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts Al 1996 va tornar de Barcelona, a la Rambla, número ÉS UN DELS TEATRES MÉS a la gestió privada. Actualment, 115. L’edifici va ANTICS PEL QUE HAN ser projectat per PASSAT GRANS NOMS DE està gestionat per 3xtr3s. Des Josep Domènech i Estapà i inaugurat LA HISTÒRIA DEL TEATRE, d’aleshores s’hi ha LA MÚSICA I LA DANSA. representat algunes al 1894. A la de les comèdies de planta baixa més èxit de les darreres temporades: es va instal•lar un local per a fer-hi Dakota, El Florido pensil, El mètode espectacles, els beneficis del qual Grönholm o El Llibertí. Al 2008 la servien per sufragar les despeses de renovació de les butaques ha permès l’entitat. disposar de l’aforament actual de 705 localitats. Acabada la Guerra, va ser adquirit pel grup Balañá i reobert el 25 de Febrer del 1939 com a cinema, amb el nom recuperat de Cine Poliorama.

226

local para hacer espectáculos, cuyos El Teatre Poliorama es uno de los beneficios servían para sufragar los teatros más antiguos de Barcelona, gastos de la entidad. por el que han pasado grandes Acabada la Guerra, fue adquirido nombres de la historia del teatro, la por el grupo Balañá y reabierto el música y la danza. Se trata, sin duda, 25 de febrero de 1939 como cine, de un escenario muy apreciado por con el nombre recuperado de Cine las compañías, tanto por su ubicación Poliorama. Sus años más brillantes en La Rambla, -centro neurálgico de fueron los cincuenta y los sesenta. la ciudad-, como por su aforo de 705 localidades que permite una comunicación extraordinaria ES UNO DE LOS TEATROS MÁS entre los actores y el público. ANTIGUOS POR EL QUE HAN

Catalunya y siendo dirigido por Josep Maria Flotats, hasta el 1994. En 1996 volvió a la gestión privada. Actualmente, está gestionado por Tres per 3. Desde entonces se han representado algunas de las comedias de más éxito: Dakota, El Florido pensil, El mètode Grönholm o El Llibertí . En 2008 la renovación de las butacas ha permitido disponer del aforo actual de 705 localidades.

PASADO GRANDES NOMBRES

El Teatre Poliorama es un DE LA HISTORIA DEL TEATRO, teatro, antiguo cine, situado LA MÚSICA Y LA DANZA. en la planta baja de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Mientras se hacían las obras del Barcelona, en la Rambla, número 115. Teatre Nacional de Catalunya, el El edificio fue proyectado por Josep Poliorama asumió sus funciones, Domènech i Estapà e inaugurado en dependiendo de la Generalitat de 1894. En la planta baja se habilitó un

227

228

229

230

231

232

233

234

235

TEATRE ROMEA MINGO RÀFOLS I CARLES CANUT I JOSEP MARIA POU

Fotògraf Abel Cosp Assistent de fotografia Paula Maestro Maquillatge i perruqueria Tön Vangard making of Mir Esteba vestuari Dirk Bikkembergs

236

cultural El Teatre Romea va AL 1981 VA COMPLIR EL contemporani. néixer com a teatre PAPER DE TEATRE NACIONAL Al 2011 la privat el 1863, FINS A LA CREACIÓ DEL direcció orientat cap a la artística del petita burgesia i les TEATRE NACIONAL DE Teatre Romea classes populars. CATALUNYA. passa a mans Al 1981 es va de Julio Manrique i al 2014 és Borja convertir en el Centre Dramàtic de Sitjà qui agafa les regnes del Romea. la Generalitat, complint el paper de Teatre Nacional fins a la creació del Entre altres guardons, el Teatre Teatre Nacional de Catalunya. Romea ha rebut el Premi a la Millor Programació de Teatre d’Espanya, És al 1999 quan comença la seva atorgat per la Feria Internacional de nova etapa sota la gestió del Grup Teatro de Huesca el 2005, i el Premi Focus que encarrega la direcció Max de les Arts Escèniques com a artística a Calixto Bieito, un dels Millor Empresari o Productor Teatral, directors escènics espanyols amb l’any 2007. més projecció internacional. Des d’aleshores, el Teatre Romea s’ha El Teatre Romea rep el suport de les convertit en un espai de rabiosa següents institucions: Generalitat de actualitat artística, que s’arrisca amb Catalunya (Departament de Cultura), propostes innovadores. Transgressió, Ajuntament de Barcelona (Institut de provocació, reflexió i entreteniment, Cultura) i Diputació de Barcelona. són la marca d’aquest centre de producció, generador de debat

con más proyección internacional. Desde entonces, el Teatre Romea se ha convertido en un espacio de rabiosa actualidad artística, que se arriesga con propuestas innovadoras. Trasgresión, provocación, reflexión y entretenimiento son la marca de este centro de producción, generador de debate cultural contemporáneo. En el 2011 la dirección artística del Teatre Es en 1999 cuando el Romea empieza Romea pasa a su nueva etapa bajo la gestión del Grup EN 1981 CUMPLIÓ EL PAPEL manos de Julio Manrique y en Focus que encarga DE TEATRO NACIONAL 2014 es Borja la dirección artística HASTA LA CREACIÓN DEL Sitjà quien toma a Calixto Bieito, uno TEATRE NACIONAL DE las riendas del de los directores Romea. escénicos españoles CATALUNYA. El Teatre Romea nació como teatro privado en 1863, orientado hacia la pequeña burguesía y las clases populares. En 1981 se convirtió en el Centro Dramático de la Generalitat, cumpliendo el papel de Teatro Nacional hasta la creación del Teatro Nacional de Cataluña.

Entre otros premios, el Teatre Romea ha recibido el Premio a la Mejor Programación de Teatro de España, otorgado por la Feria Internacional de Teatro de Huesca en 2005, y el Premio Max de las Artes Escénicas como Mejor Empresario o Productor Teatral en el 2007. El Teatre Romea recibe el apoyo de las siguientes instituciones: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura) y Diputació de Barcelona.

237

238

239

240

241

242

243

244

245

246

247

248

249

TEATRE TANTARANTANA àNGEL AMAZARES I LOLO HERRERO I HELENA MIQUEL I ROSER BATALLA I FERRAN LAHOZ I CARLES ARQUIMBAU

Fotògraf Raúl Mellado Maquillatge i perruqueria Ana Sabina Vergara Verónica Marín making of Mir Esteba Mark Louis Raimon Rosich vestuari Veneno en la Piel G-Star Fred Perry

250

El Tantarantana s’instal•la en 1996 al barri del Raval nouvinguts del Born on va obrir el seu primer espai en 1992, aquest nou emplaçament dins del mateix districte de Ciutat Vella se situa al carrer Les Flors, 22 just en l’encreuament entre el popular barri i la zona comercial de la Ronda de Sant Pau i el Mercat de Sant Antoni, i la mítica avinguda del Paral•lel.

sala batejada com Àtic22, situada just en la segona planta de l’edifici.

En la nova temporada que inicia el Tantarantana s’obre una nova línia artística i un programa a llarg termini de companyies residents per als seus dos espais: Baixos22 i Àtic22. Presentant una programació en la qual el teatre ha decidit apostar i dedicar la temporada exclusivament a espectacles nascuts El Tantarantana, de companyies passat tots aquests AL 1996, LA seleccionades sobre la anys, ha anat PROGRAMACIÓ base del recorregut i dels creixent buscant INFANTIL I PER objectius de cadascuna les complicitats ADULTS ESTAVA d’elles. A més la situació d’artistes de que estem vivint ha diferents disciplines TAN CONSOLIDADA tornat a posar l’accent i del públic. Oferint QUE LA SALA ES VA una doble línia de QUEDAR PETITA I ES sobre la necessitat d’una major unió i col•laboració programació, per VA TRASLLADAR A LA entre els creadors i el una banda amb SEU ACTUAL. Tantarantana vol recolzar els espectacles aquest fenomen creant destinats al públic un projecte triennal de suport a les adult i una altra dirigida al públic companyies, per ajudar-les en l’aposta infantil. A partir del 2011 es produeix de continuïtat que han fet en un una fragmentació que deriva en la creació de quatre blocs, amb l’objectiu moment tan difícil i posar de manifest aquests canvis que estan apareixent. de facilitar la comunicació i la visibilitat, dividint la seva programació Pensant en un teatre no només com a aparador d’espectacles, sinó com un en diferents línies fàcilment lloc d’acollida per als artistes, una casa recognoscibles: TantaTeatre, TantaDansa, TantaInfantil i TantaJove. que ajudi al coneixement, al diàleg, posant preferentment l’accent sobre Dins de l’adaptació a les noves els creadors en lloc dels productes. necessitats dels creadors i del públic jove inaugura en el 2012 una nova

El Tantarantana se instala en 1996 en el barrio del Raval recién llegados del Born donde abrió su primer espacio en 1992, este nuevo emplazamiento dentro del mismo distrito de Ciutat Vella se sitúa en la calle Les Flors, 22 justo en el cruce entre el popular barrio y la zona comercial de la Ronda de Sant Pau y el Mercat de Sant Antoni, y la mítica avenida del Paral•lel. El Tantarantana, pasado todos estos años, ha ido creciendo buscando las complicidades de artistas de diferentes disciplinas y del público. Ofreciendo una doble línea de programación, por una banda con los espectáculos destinados al público adulto y otra dirigida al público infantil. A partir del 2011 se produce una fragmentación que deriva en la creación de cuatro bloques, con el objetivo de facilitar la comunicación y la visibilidad, dividiendo su

dedicar la temporada exclusivamente a espectáculos nacidos de compañías seleccionadas sobre la base del recorrido y de los objetivos de cada una de ellas. Además la situación que estamos viviendo ha vuelto a poner el acento sobre la necesidad de una mayor unión y colaboración entre los creadores y el Tantarantana quiere apoyar este fenómeno creando un proyecto trienal de soporte a las compañías, para EN EL 1996, LA PROGRAMACIÓN INFANTIL Y PARA ADULTOS ESTABA ayudarlas en la apuesta de continuidad que han TAN CONSOLIDADA QUE LA hecho en un momento tan SALA SE QUEDÓ PEQUEÑA Y SE difícil y poner de manifiesto TRASLADÓ A SU SEDE ACTUAL. estos cambios que están apareciendo. Pensando en un teatro no sólo como escaparate En la nueva temporada que inicia de espectáculos, sino como un lugar el Tantarantana se abre una nueva de acogida para los artistas, una casa línea artística y un programa a largo que ayude al conocimiento, al diálogo, plazo de compañías residentes para poniendo preferentemente el acento sus dos espacios: Baixos22 y Àtic22. sobre los creadores en lugar de los Presentando una programación en la productos. que el teatro ha decidido apostar y programación en diferentes líneas fácilmente reconocibles: TantaTeatre, TantaDansa, TantaInfantil y TantaJove. Dentro de la adaptación a las nuevas necesidades de los creadores y del público joven inaugura en el 2012 una nueva sala bautizada como Àtic22, situada justo en la segunda planta del edificio.

251

252

Look Fred Perry

253

254

Look G-Star

255

256

Look Veneno en la Piel

257

258

Look Veneno en la Piel

259

260

Look G-Star

Look Fred Perry

261

262

263

TEATRE TÍVOLI CompanYIa LA CUBANA Xavi Tena I Toni Torres I Maria Garrido I Alexandra González I Meritxell Duró I Babeth Ripoll I Bernat Cot I Montse Amat I Oriol Burés I Àlex Esteve I Annabel Totusaus I Jordi Milán

Fotògraf Jordi Blancafort Assistent digital Ángel Benítez Assistent D’IL·luminació Kevin Tinoco Director d’Estilisme I MUAH Antonio Garrido maquillatge Rafa Gil Stick Art Lidia Gemma Ribas perruqueria Sonia Pinedo Belén Nieto Francisco Marín Making of Mir Esteba vestuari Franco Quintans per a Bella Bianca Calvin Klein Natalí Codina Estevadeordal Fili Plaza Massimo Dutti Zara

264

autor; María del Carmen, òpera de Enric Granados (1899); Curro Vargas de Ruperto Chapí (1899), Don Lucas del Cigarral de Amadeu Vives (1899); i l’estrena a Espanya de Marouf, òpera d’Henri Rabaud (1919), Pelléas et Mélisande de Claude Debussy (1919), Alcina de Georg Friedrich Haendel (1943), Der Barbier von Bagdad de Peter Cornelius, L’amor de les tres taronges de Sergei Prokofiev (1949), Zar und zimmermann d’Albert Lortzing (1951), i El cornamusaire Pel seu escenari AL TEATRE TÍVOLI S’HI HAN han passat ESTRENAT ELS ESPECTACLES Svanda de J. grans artistes, CEGADA DE AMOR, UNA NIT Weinberger (1954). El 1950 no només del D’òPERA I CAMPANADES DE hi va tenir lloc món del teatre BODA DE LA CUBANA. l’estrena mundial o la dansa, sinó de Merlín també del món d’Isaac Albéniz (en versió adaptada de la música, ja que va ser escenari i traduïda). En 1924 s’hi van oferir freqüent de representacions d’òpera, representacions de Lohengrin de sarsuela i opereta, interpretades amb Richard Wagner traduïda al català, gran nivell de qualitat. Hi van debutar cantades per Emili Vendrell. o cantar grans artistes de l’última meitat del XIX i primer terç del XX: A més, han actuat en el seu escenari Sarah Bernhardt, María Guerrero, artistes tan diversos com Carmen Margarida Xirgu, Raquel Meller, Mercè Capsir, Maria Espinalt, Conchita Amaya, Peret, Joaquín Cortés, Alicia Alonso, Josep Maria Flotats, Ingmar Panadés, Cora Raga, Miguel Fleta, Bergman (com a director teatral), Emili Vendrell, Hipòlit Lázaro, Emili etc. També s’hi han estrenat alguns Sagi-Barba, etc. dels espectacles de la companyia La Cubana: Cegada de amor (1994), Una En el teatre es van donar les primeres nit d’òpera (2001) i Campanades de representacions a Barcelona d’obres Boda (2013). com: La Dolores, òpera de Tomás Bretón (1895), dirigida pel mateix El Teatre Tívoli és una sala d’espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm. 8. És un dels teatres més grans de la ciutat i en algunes èpoques de la seva història ha albergat representacions d’òpera i sarsuela, així com d’obres musicals, arribant a veure l’estrena absoluta o l’estrena a Barcelona d’algunes obres importants del gènere, com també del teatre català.

El Teatre Tívoli es una sala de espectáculos de Barcelona dedicada al teatro y al cine, en la calle Casp, núm. 8. Es uno de los teatros más grandes de la ciudad y en algunas épocas de su historia ha albergado representaciones de ópera y zarzuela, así como obras musicales, llegando a ver el estreno absoluto o el estreno a Barcelona de algunas obras importantes del género, como también del teatro catalán. Por su escenario han pasado grandes artistas, no sólo del mundo del teatro o la danza, sino también del mundo de la música, ya que fue el escenario frecuente de representaciones de ópera, zarzuela y opereta, interpretadas con gran nivel y calidad. Debutaron o cantares grandes artistas de la última mitad del XIX y primer tercio del XX: Sarah Bernhardt, María Guerrero, Margarida Xirgu, Raquel

Meller, Mercè Capsir, Maria Espinalt, Conchita Panadés, Cora Raga, Miguel Fleta, Emili Vendrell, Hipòlit Lázaro, Emili Sagi-Barba, etc.

(1951), y El cornamusaire Svanda de J. Weinberger (1954). El 1959 tuvo lugar la estrena mundial de Merlín de Isaac Albéniz (en versión adaptada y traducida). En 1924 se ofrecieron representaciones de Lohengrin de Ricarh Wagner traducida al catalán, cantadas por Emili Vendrell.

En el teatro se dieron las primeras representaciones en Barcelona de obras como: La Dolores, ópera de Tomás Bretón (1895), dirigida por Además, han actuado en su escenario el mismo autor; María del Carmen, artistas tan diferentes como Carmen ópera de Enric Granados (1899); y el Amaya, Peret, Joaquín Cortés, Alicia estreno en España de Marouf, ópera Alonso, Josep de Henri Rabaud Maria Flotats, (1919), Pelléas en el teatre tívoli se Ingmar Bergman et Mélisande de han estrenado los (como director Claude Debussy espectáculos cegada de teatral), etc. (1919), Alcina de amor, una nit d’òpera También se han Georg Friedrich Haendel (1943), y campanades de boda estrenado algunos de los espectáculos Der Barbier von de la cubana. de la compañía La Bagdad de Peter Cubana: Cegada de amor (1994), Una Cornelius, L’amor de les tres taronges nit d’òpera (2001) y Campanadas de de Sergei Prokofiev (1949), Zar und Boda (2013). zimmermann de Albert Lortzing

265

266

Vestit Franco Quintants per Bella Bianca / Joies Fili Plaza/ Complements NatalĂ Codina Estevadeordal

267

268

Vestit Franco Quintants per Bella Bianca / Joies Fili Plaza/ Complements NatalĂ Codina Estevadeordal

269

270

Vestit Massimo Dutti / Sabates Calvin Klein / Joies Fili Plaza

271

272

Vestit Massimo Dutti / Sabates Calvin Klein / Joies Fili Plaza

Vestit Franco Quintants per Bella Bianca / Joies Fili Plaza / Complements NatalĂ Codina Estevadeordal

273

274

275

TEATRE VICTÒRIA CompanYIa dagoll dagom Roger Berruezo I Ana San martín I Rubén Yuste I Víctor Arbelo I Xavi Navarro I Lucía Torres I Dídac Flores I Clara Moraleda I Enrique Navarro I Luís Moya I Xavi Lite I Júlia Jové I Xavi Fernández I Toni Viñals I Elena Tarrats I Marc Vilavella I Paula Vives I Raúl Grau

Fotògraf Xavi Moya direcció artística Noelia Álvarez Director D’estilisme i MUAH Antonio Garrido Maquillatge i perruqueria Creatival BCN Isabel Temprado Verónica Marín Elisabet Fernández Ona Sellas Santi Gallego Karla Auradell making of Mir Esteba vestuari Florentino Veneno en la Piel Natalie Capell Selim de Somavilla Xavi Grados Ellinor Lindqvist Saeunn Kjartansdottir

276

empresaris fins que en 1986 3xtr3s, va Els orígens del Teatre es remunten assumir la seva gestió i programació. a l’any 1900, amb la construcció En poc temps, el Victòria es va situar del Pavelló dels germans Soriano. com la sala de programació teatral Es travava d’un rafal-barracó que amb més públic de l’estat espanyol. inicialment es va destinar a saló de subhastes, ofici dels germans L’any 1992, el Teatre va ser remodelat Soriano. Poc temps després, al costat i reestructurat, convertint-se així en del saló de subhastes, es va obrir un dels teatres més segurs, funcionals un petit teatre que va ser adquirint i moderns de Barcelona, amb una protagonisme, fins a convertir-se capacitat d’1.224 localitats. en un dels centres d’animació més importants del Paral•lel. En estar Al 2014 Dagoll Dagom celebra construït a precari, va ser derruït i quaranta anys reconstruït diverses d’existència, vegades entre els DAGOLL DAGOM i ho celebra anys 1900 i 1905. CELEBRA QUARANTA recuperant el ANYS D’EXISTÈNCIA, I HO seu muntatge Finalment, l’any més emblemàtic: 1916 es va convertir CELEBRA RECUPERANT Mar i Cel. en el Teatre Victòria L’EMBLEMÀTIC mAR I CEL. Actualitzat amb que va inaugurar un nou repartiment, nous efectes com a tal amb un clàssic del gènere: i tecnologia renovada i que es va el famós vodevil La primera relliscada estrenar al setembre al Teatre del gran actor Josep Santpere. Victòria. Des de la seva inauguració, el Victòria ha estat gestionat per diferents

Los orígenes del Teatro se remontan al año 1900, con la construcción del Pabellón de los hermanos Soriano. Se trababa de un cobertizo-barracón que inicialmente se destinó a salón de subastas, oficio de los hermanos Soriano. Poco tiempo después, al lado del salón de subastas, se abrió un pequeño teatro que fue adquiriendo protagonismo, hasta convertirse en uno de los centros de animación más importantes del Paral•lel. Al estar construido a precario, fue derruido y reconstruido varias veces entre los años 1900 y 1905. Finalmente, en el año 1916 se convirtió en el Teatro Victòria que inauguró como tal con un clásico del género: el famoso vodevil La primera relliscada (El primer desliz), del gran actor Josep Santpere.

En 2014 Dagoll Dagom celebra Desde su inauguración, el Victòria cuarenta años, y lo celebra ha sido gestionado por diferentes recuperando su montaje más empresarios hasta que en 1986 emblemático: Mar i Cel. Actualizado 3xtr3s, asumió su gestión y con un nuevo reparto, nuevos efectos programación. En poco tiempo, el y tecnología renovada, se Victòria se situó estrenó en septiembre en el como la sala de DAGOLL DAGOM Teatre Victòria. programación CELEBRA teatral con más CUARENTA AÑOS público del estado español. DE EXISTENCIA

Y LO CELEBRA

En el año 1992, RECUPERANDO el Teatro fue EL EMBLEMÁTICO remodelado y MAR I CEL. reestructurado, convirtiéndose así en uno de los teatros más seguros, funcionales y modernos de Barcelona, con una capacidad de 1.224 localidades.

277

278

Look Florentino

Look Xavi Grados

279

280

Look Florentino

281

282

Look Ellinor Lindqvist

Look Veneno en la Piel

283

284

Look Veneno en la Piel

Look Saeunn Kjartansdottir

285

286

Look Selim de Somavilla

Look Natalie Capell

287

INSTITUT DEL TEATRE ROSA VILA I pAUL BERRONDO I JORDI PLANAS I ANDREA MONTERO I DAVID BAGÉS

Fotògraf Luciano Insua Estilisme Ana Pérez Assistent de fotografia Maria Malka Maquillatge i perruqueria Sergio Chacón Christian Martínez assistent D’estilisme Zuzane Salazar making of Mir Esteba Vestuari Menchen Tomas Silbon

288

estudis professionals, que integren L’lnstitut del Teatre, de la Diputació l’ensenyament secundari obligatori de Barcelona, és un centre superior i el grau professional de dansa en de formació, recerca i difusió de les un mateix centre, únic a l’estat arts escèniques fundat I’any 1913. El espanyol, a més mapa dels estudis dels estudis de de l’Institut del el mapa dels estudis Teatre abasta de l’institut del teatre perfeccionament per a graduats diverses formes abarca diverses formes professionals de l’art dramàtic, de l’art dramàtic, la de dansa dins la dansa i de dansa i de les tècniques del programa les tècnics de Companyia IT l’espectacle. de l’espectacle. Dansa. S’hi ofereixen diferents nivells de formació tenint Finalment el ventall formatiu es com a eix central els ensenyaments completa amb un cicle superior de en grau superior que atorguen una formación professional en tècniques titulació de Grau segons l’esperit de so, luminotècnia i maquinària de Bolonya i en el marc de l’Espai escènica, que s’imparteix a Terrassa, Europeu d’Ensenyament Superior i en col•laboració amb la Universitat (EEES). Politècnica de Catalunya. L’Institut del Teatre també ofereix El Centre de documentació i el fons formació per a graduats en documental del Museu de les Arts format de cursos de postgrau i Escèniques de l’Institut del Teatre de màsters i de recerca, a més del és el segon d’Europa en la seva Doctorat en Arts Escèniques que especialitat i aplega una biblioteca es dóna en col•laboració amb la escolar, la biblioteca de recerca, l’arxiu Universitat Autònoma de Barcelona. i els fons del museu. La formació en dansa inclou els

El lnstitut del Teatre de la Diputación de Barcelona es un centro superior de formación, investigación y difusión de las artes escénicas fundado en 1913. El mapa de los estudios del Institut del Teatre comprende diversas formas de arte dramático, danza y de técnicas del espectáculo. Se ofrecen diferentes niveles de formación cuyo eje central son las enseñanzas de grado superior, que otorgan una titulación de grado según el espíritu de Bolonia y en el marco del Espacio Europeo de Enseñanza Superior (EEES). Asimismo, el Institut del Teatre ofrece formación para graduados en formato de cursos de posgrado y másteres, así como de investigación, además del

Por último, la gama formativa se completa con un ciclo superior de formación profesional en técnicas de sonido, luminotecnia y el mapa de los estudios maquinaria escénica, que se del institut del teatre imparte en colaboración con comprende diversas formas la Universitat Politècnica de de arte dramático, danza y Catalunya. Doctorado en Artes Escénicas, que se imparte en colaboración con la Universidad Autónoma de Barcelona.

de técnicas del espectáculo. La formación en danza incluye los estudios profesionales y está integrada por la enseñanza secundaria obligatoria y el grado profesional de Danza en un mismo centro, único en el Estado español, además de los estudios de perfeccionamiento para graduados profesionales de Danza dentro del programa Compañía IT Dansa.

El Centro de Documentación y el fondo documental del Museo de las Artes Escénicas del Institut del Teatre es el segundo de Europa en su especialidad, y reúne una biblioteca escolar, la biblioteca de investigación, el archivo y los fondos del museo.

289

290

Look Silbon

291

292

Look Silbon

293

294

Look Menchen Tomas

Look Silbon

295

296

297

298

Look Menchen Tomas

299

300

301

TEATRES

ACTORS

FOTÒGRAFS