Revista PuntCoop

0UNT

11

Hivern 2011 PVP 2 €

Finançament cooperatiu

any internacional de les cooperatives · L’aposta és innovar · cooperar més que mai Entrevista a Paloma Tarazona · Coop57 projecta el seu futur · sostenibilitat amb criteri

aCTUaLiTaTS 3

Puntcoop

Número 11 · Hivern 2011 Revista trimestral

CoNSELL EDIToRIaL: Perfecto alonso, antoni Comín, Miquel a. Corna, Mercè Fluvià, Carles Garcia, Jordi Garcia, Josep Maria Gasch, Santos Hernández, Daniel Jover, Xavi López, Jordi Marí, Miquel Miró, Jordi Panyella, Josep Parce­ risa, David Pérez, Verònica Platas, Joseba Polanco, Jesús Ricou, Eva Salvà, Joan Subirats, Jordi Valls i Jordi Via. EQUIP DE REDaCCIÓ: Jordi Garcia, Miquel Miró, Joseba Polanco, olga Ruiz i Marta Salinas.

PERSoNES CoL·LaBoRaDoRES: Jordi Borràs, Gemma Casamajó, Carme Giménez, alba Gómez, Carles Masià, Frederic Malàs, antoni Martínez, Frederic Saló, José Sierra, Quechua, Paloma Tarazona, Maria Torrents i Miquel Vallmitjana.

DISSENY GRÀFIC: ara Llibres, SCCL DIRECCIÓ D’aRT: Cristina Serrano REDaCCIÓ, CooRDINaCIÓ, MaQUETaCIÓ I REVISIÓ LINGÜÍSTICa: L’apòstrof, SCCL PoRTaDa: Maria Torrents IMPRESSIÓ: Gramagraf, SCCL PUBLICITaT: seira@fundacioseira.coop CoNTaCTE: Confederació de Cooperatives de Catalunya Tel. 933 323 682 ccc@cooperativescatalunya.coop Fundació Seira per a la innovació i projecció del cooperativisme Tel. 933 188 162 seira@fundacioseira.coop C/ Premià, 15, 08014 Barcelona DL: B­29493­2009 Revista impresa en paper ecològic Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador compartir igual — Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/by­sa/3.0/deed.ca

EDITEN:

aMB EL SUPoRT DE:

ActuAlitAts el sistema financer cooperatiu

coneguem les 9 entitats financeres amb presència a l’economia cooperativa catalana 4 Quan la jubilació obre una porta 7 • la força del cooperativisme 8 • les cooperatives franceses tenen molt a dir 10 • Entrevista a paloma tarazona 11 • ambulàncies cooperatives 14

opinions cooperar més que mai

Ha arribat el moment de posar en marxa veritables processos d’intercooperació 17 l’aposta és innovar 16 • clavar arrels, enfilar-se, persistir 18

inForMAcions canvi de xip

les cooperatives de consum són una bona eina per difondre el consum responsable 25 factories de serveis 21 • coop57 projecta el seu futur 29 • sense els trumfos a la mà 32

propostes sostenibilitat amb criteri

les memòries de sostenibilitat d’abacus i arç incorporen els criteris Gri reconeguts internacionalment 33 re-descobrint l’entorn 35 • Estudis sobre la nova economia 36

4 PUNTCOOP • hiverN 2011

El sistEma financEr coopEratiu El primer que cal preguntar-nos és si realment existeix un sistema financer cooperatiu, és a dir, una entitat o un conjunt d’entitats financeres cooperatives que cobreixin totes les necessitats financeres de les empreses cooperatives amb productes i serveis adaptats a les característiques d’aquestes. Si incloem aquelles entitats que sense ser cooperatives tenen el finançament de les cooperatives entre els seus objectius explícits, podem dir que a Catalunya hi ha 9 entitats financeres amb presència a l’economia cooperativa catalana. Coneguem-les per ordre d’antiguitat en les operacions amb cooperatives a Catalunya.

Text: Miquel Miró

COOP57, SCCL

FUNDACIÓ ACCIÓ SOLIDÀRIA CONTRA L’ATUR

Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 1996

Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2008

Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: Més de 100 operacions

Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: Més de 10 operacions

Principal producte/servei: Avanç d’ajuts i contractes amb l’Administració

Principal producte/servei: Préstec per a joves cooperatives de fins a 5 anys sense interessos

Límit de risc per cooperativa: 200.000 euros

Límit de risc per cooperativa: 20.000 euros

Principals socis: Extreballadors de Bruguera, Fundació Seira, Col·lectiu Ronda, +350 entitats, +1.200 persones sòcies collaboradores

Principals socis: no aplicable

+info: www.coop57.coop a/e: coop57@coop57.coop AVALIS - ICF Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2007 Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: 17 operacions Principal producte/servei: Avals financers i préstecs fins a 10 anys Límit de risc per cooperativa: 1.000.000 euros Principals socis: Generalitat i entitats financeres convencionals +info: www.avalis.cat a/e: estefani.vandergaag@avalis.cat

+info: www.acciosolidaria.org a/e: accio@pangea.org SICOOP, SL Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2008 Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: 3 operacions Principal producte/servei: Préstec participatiu 6-8 anys Límit de risc per cooperativa: 150.000 fins a 1.500.000 euros Principals socis: CF, Catalunya Caixa, Unimm, Dept Empresa i Ocupació, Grup CLADE, Crédit Coopératif +info: www.incf.cat a/e: mlloveras@icf.cat

ActuAlitAts 5

Focus

EURECOS, SL

OINARRI, SGR

Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2008

Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2010

Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: 2 operacions

Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: 35 operacions

Principal producte/servei: Finançament d’immobles per a empreses de l’economia social

Principal producte/servei: Avals tècnics i financers

Límit de risc per cooperativa: no aplicable Principals socis: MACIF, MAIF, Abacus, Crédit Cooperatif +info: jordi.panal@eurecos.eu

Límit de risc per cooperativa: 1.400.000 euros (tècnics) 600.000 euros (financers) Principals socis: més de 2.500 entitats de l’economia social, principalment del País Basc +info: www.oinarri.es a/e: dionisio@oinarri.es

FIARE, SL Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2009 Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: Més de 10 operacions Principal producte/servei: Tots. Préstec 10 anys

CAIXA D’ENGINYERS S. COOP. DE CRÈDIT Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2011 Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: 2 operacions

Límit de risc per cooperativa: no aplicable

Principal producte/servei: Tots. Préstec fins a 10 anys

Principals socis: Associacions territorials amb més de 2.000 socis. Agent de Banca Popolare Etica

Límit de risc per cooperativa: no aplicable

+info: www.proejectefiare.cat a/e: info@projectefiare.cat

Principals socis: més de 80.000 socis a Catalunya +info: www.caixa-enginyers.com a/e: pere.estalella@caixa-enginyers.com

Tant Avalis com l’ICF són presents d’abans, però de forma poc significativa.

En el cas d’Avalis, és a partir de la signatura del conveni amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya el 2007, i sobretot a partir de l’admissió d’operacions amb cooperatives agràries, que s’incrementa l’activitat.

La Fundació Seira (www.fundacioseira. coop), especialitzada en l’impuls d’instruments per al finançament, ha signat el 2010 convenis per facilitar l’actuació amb cooperatives de treball associat federades amb la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur, COOP57, Caixa d’Enginyers, Fiare i Oinarri.

A més de les entitats anteriors, a Catalunya hi són Caja Laboral, altres cooperatives de crèdit i les seccions de crèdit de les cooperatives agràries, però a la pràctica cap d’elles no és al mercat com a entitats financeres per a cooperatives.

PRIMERES CONCLUSIONS De l’anàlisi d’aquesta situació i del coneixement de la pràctica creditícia d’aquestes entitats es poden treure les conclusions següents: • Sols Coop57 té una presència significativa com a entitat especialitzada i és de llarg la més activa.

• Destaca l’activitat d’Oinarri en el poc temps que actua a Catalunya. El refinançament de les operacions, que ara assumeix la Fundació Seira, pot ser una limitació important en el futur, per la qual cosa desitgem que es pugui comptar aviat amb la col·laboració del Govern (com passa al País Basc).

• La majoria de les empreses cooperatives utilitzen la banca convencional per finançar-se.

• Ni els productes ni la metodologia d’anàlisi de les operacions estan adaptats a les característiques de les

•

• •

•

empreses cooperatives, ni per la banca convencional, però tampoc per la del sector.

Sorprèn les poques operacions de SICOOP i el conjunt Avalis-ICF, circumstància que no deu ser aliena als criteris de gestió i anàlisi compartits per totes elles.

No hi ha productes més enllà dels 10 anys, excepte per a operacions hipotecàries, que arriben a 15 anys.

Pràcticament no hi ha finançament lligat al projecte empresarial amb les característiques adaptades al projecte.

Per exemple, lligar el retorn del principal al diner generat.

Excepte els préstecs participatius de SICOOP, no hi ha productes de capital o quasi-capital. Aquesta circumstància és especialment greu després de la implantació de les normes internacionals.

6 PUNTCOOP • hiverN 2011

• El capital “capitalista” no accepta que no hi hagi una correlació exacta entre capital i poder polític, però tampoc no sabem què diria el capital “cooperativista”, atès que no hi ha indicis apreciables que existeixi.

M’interessa ressaltar dues qüestions: la manca de productes i metodologia adaptats i la manca de “capital cooperativista”. El motiu és que en la situació actual són dos temes crítics i als quals hem de poder donar resposta en el curt termini des de la Fundació Seira.

Obvio la pregunta de si cal un sistema financer propi del sector cooperatiu; és discutible si tenim la dimensió suficient per fer-lo sostenible, però a la vista del procés que està experimentant tot l’entorn financer convencional és evident que hi ha una oportunitat per a l’economia cooperativa.

NECESSITEM PRODUCTES I METODOLOGIES ADAPTADES? Atès que la immensa majoria utilitza la banca convencional, no n’estic segur; però, d’una banda, si veiem els resultats, i, d’una altra, que són empreses dife-

Les cooperatives necessiten entitats de finançament que disposin de productes adaptats a les seves característiques. rents, diria que sí, que necessitem un sistema propi amb productes i metodologies adaptats.

En què són diferents les cooperatives?, què fa que l’anàlisi financera convencional no ens avaluï amb justícia a l’hora de concedir crèdit o col·locar capital? Els mètodes d’anàlisi estàndard i la reglamentació comptable són incomplets i no reflecteixen el valor real de les empreses cooperatives. Des d’una òptica convencional, les empreses cooperatives són diferents perquè: • El benefici no és un objectiu sinó un mitjà per satisfer l’interès del collectiu mitjançant l’actuació d’una empresa en el mercat.

• Són emprenedors col·lectius que s’or-

•

• •

•

•

•

ganitzen democràticament amb lideratges distribuïts i sense concentració de poder polític de cap mena.

L’elecció de l’activitat i l’organització econòmica responen a la voluntat de cobrir unes necessitats del col·lectiu abans que a maximitzar el benefici.

Però també tenim clar que maximitzar el benefici i reinvertir-lo és la millor manera d’assegurar la supervivència empresarial i, per tant, l’objecte social col·lectiu.

Són estructures arrelades a la comunitat.

Són microempreses majoritàriament.

A Catalunya, més del 70% de les cooperatives de treball facturen menys d’1 milió d’euros l’any.

Amb una estructura de finançament de les inversions en la qual hi ha participació dels socis i n’hi pot haver de la comunitat, de l’estat (ajuts en capital) i, evidentment, del sistema financer.

A moltes empreses cooperatives es veu una estructura diversificada dels ingressos, amb uns derivats de la venda de productes i serveis en el mercat, uns altres fruit de serveis a la comunitat per compte de l’estat, i també amb ajuts puntuals fruit de la finalitat social d’algunes empreses cooperatives o del reconeixement d’uns beneficis socials no internalitzats.

La majoria no generen unes taxes de rendiment competitives sobre el capital invertit. En part perquè no és el seu principal objectiu. A Catalunya, no obstant això, les taxes són especialment baixes sense que s’hagi analitzat amb detall les causes. Hi pot haver una baixa productivitat (autosuficiència), laxitud, excés de pes del component social, manca de cultura/ formació empresarial i financera, manca d’ambició...

En conseqüència, tot això suposa unes dificultats afegides per a l’obtenció de finançament: • Els costos de transacció (anàlisi, estudi, formalització) són elevats per compensar les petites operacions, almenys per a la majoria d’entitats financeres convencionals. La manca de coneixement de la seva naturalesa, el potencial a llarg termini i els prejudicis també impulsen la percepció d’empreses d’alt risc per a les mateixes entitats.

• Manca d’informació, i prejudicis de la comunitat financera convencional.

• La complexitat de les formes de govern, sense majories clares, on no hi ha lloc per a l’accionista convencional.

• Reticència a la incorporació d’instruments de deute. Un cert esperit autàrquic regna entre molts directius cooperativistes. També es pot dir aversió al risc, compartida per les dues parts (prestamista i prestatari).

• Mancança crònica de liquiditat de les cooperatives, lligada generalment a una estructura dolenta del passiu amb dèficit de capitals i deute a llarg.

• Dèficit de cultura i formació financera dels empresaris cooperativistes.

• Dèficit de “brokers cooperatius” capaços d’acostar interessos i llenguatges i acompanyar els projectes amb la confiança necessària per les dues parts.

NECESSITEM UN SISTEMA FINANCER COOPERATIU Si la generació de diners és més lenta que per a les empreses capitalistes, perquè potser hi ha uns altres objectius prioritaris, com el manteniment dels llocs de treball o el manteniment de l’activitat, això implica simplement que necessitem més temps per amortitzar els crèdits, perquè els imports que es poden dedicar al servei del deute són menors. Cal disposar d’entitats que entenguin aquesta lògica i disposin de productes adients. Hi ha exemples a altres economies desenvolupades (França, Itàlia, Quebec); per tant, no és impossible.

Necessitem productes i estructures d’acompanyament que estiguin especialitzades en projectes cooperatius, especialment en el cas de joves empreses i també en fase de creixement. Tan sols Oinarri, Acció Solidària contra l’Atur i Coop57 tenen productes i metodologies adaptades.

Per tot això, des de la Fundació Seira convoquem tot el sector a moure’s collectivament per tal de promoure una entitat financera cooperativa pròpia (o un conjunt coherent i complet) que sigui eficaç i eficient, amb els recursos, productes i serveis necessaris per respondre a totes les necessitats reals de les empreses cooperatives

•

ActuAlitAts 7

Quan la jubilació obrE una porta

Panorames

Amb els anys, les empreses que volen subsistir s’han de sotmetre al sedàs del canvi: transformar-se i adaptar-se als nous temps. En aquest procés hi ha, però, un moment clau: quan els propietaris es jubilen, un moment òptim per repensar l’estructura, la dimensió o, fins i tot, el model d’empresa. I una oportunitat que no pot desaprofitar el moviment cooperatiu, especialment si, com diuen els experts, més de 700.000 empreses canviaran de mans els propers 15 anys.

Text: Alba Gómez

L

’any 2010 el gestor Ricard Escribà anunciava als cinc treballadors del seu despatx que es jubilava i tancava l’empresa que durant gairebé quaranta anys havia liderat. Es feien, així, explícits un problema i una oportunitat. El problema era que si no reaccionaven, els treballadors perdrien la feina; l’oportunitat era que podien transformar l’empresa de forma conjunta i democràtica. “Vam convertir-la en una cooperativa de treball i d’aquesta manera els cinc treballadors vam seguir integrant el projecte”, explica Jordi Forriols, que treballa al despatx Escribà, al costat dels seus antics companys. “Vam triar el model cooperatiu perquè alguns hi estàvem familiaritzats i perquè ens permetia capitalitzar l’atur”, diu Forriols. L’assessorament laboral, fiscal i empresarial, juntament amb la corredoria d’assegurances, segueixen sent les potes d’aquest despatx històric, que avui ha d’encarar un context econòmic difícil: “Cap empresa pot eludir la crisi —reconeix Forriols—, però la cooperativa ens permet afrontarla amb diàleg, posant-nos a la pell dels altres i prenent decisions sabent que tots hi estem implicats”, conclou.

LA CONVICCIÓ qUEBEqUESA A la regió canadenca del Quebec, les institucions també han aprofitat l’opor-

“Vam convertir l’empresa en una cooperativa de treball i els cinc treballadors vam seguir integrant el projecte”

tunitat de fer créixer el moviment cooperatiu transformant empreses capitalistes en cooperatives. L’accés a recursos com els contractes públics, les mesures fiscals o el suport al desenvolupament cooperatiu són algunes de les línies bàsiques de les administracions quebequeses. Segons el consultor Martin van den Borre, de la cooperativa de desenvolupament regional d’OutaouaisLaurentides, el context actual és òptim: “En els propers 10 anys, unes 38.000 empreses capitalistes del Quebec buscaran un relleu”. El consultor recorda que una part important de cooperatives de treball de la regió –unes 200− són fruit de transformacions d’empreses capitalistes. Una expansió que, al seu parer, pot seguir creixent si s’ofereix suport i finançament. “La gestió col·lectiva d’una empresa requereix una aproximació diferent, que ha d’estar acompanyada d’educació i de formació continuada”, manifesta Van den Borre. Alerta,

però, que també cal evitar fer reviure totes les empreses que fan fallida amb la crisi: “algunes indústries s’hauran de reinventar del tot”, informa l’expert.

L’ECO FRANCÈS A finals de 2010, la confederació de cooperatives francesa, Conféderation des Scop, comptava amb prop de 2.000 cooperatives, algunes de les quals són fruit d’una transformació empresarial.

A França, el nombre de cooperatives de nova creació creix dia a dia, de la mateixa manera que l’envelliment de la població.

Conscient d’això, la confederació francesa ha impulsat la Réseau des Scop, una xarxa de suport a la creació, recuperació i transformació de negocis, adreçada a les cooperatives de producció (Scop) i a les d’interès col·lectiu (Scic). La formació, el finançament o la representació davant dels poders públics són alguns dels serveis d’aquest programa, arrelat a tot el territori

•

8 PPUNTCOOP • hiverN 2011

la força dEl coopErativismE Amb el lema “Les empreses cooperatives construeixen un món millor”, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 2012 l’Any Internacional de les Cooperatives. En els propers mesos, tindran lloc a tot el món centenars d’activitats que mostraran la força i l’abast del cooperativisme.

Text: Marta Salinas

T

otes les cooperatives estan convocades a fer activitats al llarg del 2012 per mostrar l’impacte i la solidesa que tenen juntes als cinc continents. Les xifres ho evidencien: 1.000 milions de persones al món són sòcies d’alguna cooperativa, el cooperativisme genera 100 milions de llocs de treball i les 300 cooperatives més grans sumen vendes per més d’1,6 bilions de dòlars.

No solament les xifres de negoci han portat l’ONU a dedicar un any al moviment cooperatiu; el factor determinant ha estat la contribució que fan les cooperatives a la societat pel que fa a l’eradicació de la pobresa, a la generació d’ocupació i a la integració social. Per aquests motius, la resolució de l’ONU a favor del cooperativisme insta els governs a crear més ajudes, sobretot econòmiques, per promocionar, desenvolupar i enfortir les cooperatives.

El 2012 ha de servir per augmentar la consciència pública sobre com les cooperatives contribueixen al desenvolupament socioeconòmic a partir d’empreses sostenibles i participatives propietat de les persones que en són membres. A més, ajudarà a promoure el coneixement i el creixement de les cooperatives entre les persones i les institucions. Final-

ment, és una oportunitat per encoratjar els governs i els organismes reguladors a establir polítiques i lleis favorables a aquest model socioeconòmic participatiu, igualitari i transformador.

UN REMOLí D’ACTIVITATS El 2012 està a l’abast de tothom: la declaració de l’any del cooperativisme és una oportunitat per visibilitzar el moviment i donar a conèixer els principis i valors amb què treballen les cooperatives. Cada cooperativa pot organitzar les activitats que vulgui per celebrar aquest esdeveniment. De fet, l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), l’entitat que representa el cooperativisme a escala mundial, anima totes les cooperatives del món a utilitzar el logotip i el lema proposats per l’ONU en les activitats

ActuAlitAts 9

que facin per tal de donar visibilitat a l’Any Internacional de les Cooperatives.

Ja hi ha moltes iniciatives en marxa: Austràlia és el primer estat del món que ha encunyat una moneda commemorativa de l’Any Internacional de les Cooperatives. Rochdale s’ha convertit en la capital mundial del cooperativisme per recordar que en aquesta ciutat del nord d’Anglaterra els pioners de Rochdale van constituir la primera cooperativa el 1844. Les cooperatives canadenques del sector de l’habitatge han dissenyat una bandera amb el logo de l’Any Internacional que onejarà els pròxims mesos a les cooperatives d’habitatges.

Mèxic i Costa Rica dedicaran un sorteig de la loteria nacional al cooperativisme, i han imprès un bitllet especial per celebrar l’any. A Ghana, el mes de juliol se celebrarà un torneig de futbol. La Confederació de Cooperatives d’Euskadi (Konfekoop) farà a Landako Gunea (Durango) el mes de novembre una jornada festiva de cooperatives. El portal stories.coop ja fa setmanes que recull històries sobre el cooperativisme, en format escrit o audiovisual, per crear la primera biblioteca d’històries cooperatives mundial en format digital.

A Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) fa seus els objectius i missatges de l’Any Internacional de les Cooperatives, i prepara una campanya basada a augmentar el coneixement sobre l’aportació del model cooperatiu a partir de testimonis, imatges i vídeos que il·lustren com les cooperatives contribueixen a construir un món millor. A més, promou que les institucions publiques expressin el seu suport a l’Any del Cooperativisme a través de declaracions institucionals aprovades pels ajuntaments. La Confederació de Cooperatives de Catalunya prepara un web que recollirà les activitats que proposin les cooperatives de casa nostra per fer-se ressò de l’esdeveniment, amb materials específics per estendre el coneixement de les empreses cooperatives catalanes. Així mateix, anima totes les cooperatives a participar en les activitats compartides i a organitzar activitats de promoció i difusió. Algunes iniciatives que s’estan preparant són rutes cooperatives per conèixer el cooperativisme a la ciutat de Barcelona, tallers de divulgació, una exposició, vídeos virals, materials promocionals, trobades territorials, etc

•

La Fctc prepara una campanya per il·lustrar com les cooperatives contribueixen a construir un món millor.

MÉs inFoRMAciÓ • ACI: www.2012.coop

• Nacions Unides: http://social.un.org/coopsyear/

• Calendari d’activitats internacionals: http://civimail. ica.coop/events

ActiVitAts oFiciALs de L’Any Conferència Internacional sobre cooperatives de crèdit 27 i 28 de gener a Pune (Índia) http://civimail.ica.coop/node/31 Promoure el coneixement de les cooperatives per fer un món millor (conferència) 15 i 16 de març a San Servolo (Venè­ cia, Itàlia) http://www.2012.coop/sites/default/files/1313140958_n1759.pdf Conferència Internacional sobre les cooperatives rurals 2012 11 i 12 de setembre a Trim (Irlanda) www.rural2012.coop Cimera Internacional de Cooperatives 2012 Del 8 al 12 d’octubre al Quebec (Canadà) www.2012intlsummit.coop

La cooperativa valenciana de disseny collage-no ha guanyat el concurs de cartells de l’Any internacional de les cooperatives convocat per l’Aci.

ExpoCoop (fira del sector cooperatiu) Del 31 d’octubre al 2 de novembre a Manchester (Regne Unit) www.icaexpo.coop

10 PUNTCOOP • hiverN 2011

lEs coopErativEs francEsEs tEnEn molt a dir El cooperativisme, i en general l’economia social i solidària, han estat un dels protagonistes de l’any al país veí. A l’èxit del Estats Generals de l’Economia Social i Solidària, una trobada a mitjan juny que concentrà més de 5.000 persones, cal afegir el ressò que està tenint la campanya de comunicació llançada per les cooperatives de treball. Text: Jordi Garcia (Georges) Pierre, vine al meu des­ patx immediatament. (se sent una porta que s’obre) (Pierre) Què passa... dire?

(Georges) Has estat tu qui ha penjat a la intranet l’import dels excedents que ens corresponen a cadascú, fins i tot els meus?

(Pierre) Sí...

(Georges) Doncs estàs... acomiadat.

(Silenci) (Georges) Ha, ha, ha, ha! (esclata a riure) (Pierre) Ha, ha, Georges, però si has estat tu!

(Veu en off) En una Scop, societat cooperativa i participativa, els assa­ lariats comparteixen informacions, riscos, beneficis; hi ha 2.000 Scop a França.

M

ilions de francesos han pogut escoltar mentre esmorzaven aquesta falca publicitària a la ràdio. Com aquesta, probablement n’han sentit unes quantes més; en totes en Georges, un hipotètic director d’una cooperativa, en fa una de les seves amb el seu peculiar sentit de l’humor.

Aquestes falques formen part d’una ambiciosa campanya publicitària produïda per la CG-SCOP, la confederació de cooperatives de producció (Scop) franceses. La campanya té com a objectiu donar a conèixer aquesta mena de cooperatives –similars a les cooperatives de treball catalanes–, fent aflorar la seva identitat de marca per tal de començar-les a situar d’una manera permanent al costat dels altres actors de l’economia francesa.

Perquè, malgrat que donen feina a unes 40.000 persones, que es troben en tots els sectors d’activitat, que algunes tenen més d’un miler de treballadors i que són hereves de les cooperatives de producció creades pels obrers de fa més de 150 anys, les Scop sempre han passat desapercebudes.

L’any passat, però, van decidir fer un esforç suplementari per sortir a la llum i van contractar una empresa de comunicació que repensés els fonaments de la marca cooperativa. Com a resultat, van simplificar la denominació, de“Scop entreprises” a “Scop”; van canviar el desenvolupament de la sigla Scop per un altre de més modern, passant de “societats cooperatives de producció” a “societats cooperatives i participatives”, van crear una nova identitat visual i la van acompanyar d’una signatura de marca: “La democràcia ens escau bé”.

Al principi de 2011, va començar la fase següent, que va adoptar la forma d’una gran campanya de comunicació per ràdio, premsa i internet. La ràdio havia de servir per difondre les cooperatives entre el gran públic, sobretot la gent treballadora; mentre que la premsa i internet s’adrecen sobretot a quadres i dirigents susceptibles de crear una cooperativa, o bé, si tenen un negoci, de reconvertir-lo en cooperativa.

La campanya cerca la proximitat amb l’audiència a base d’esprémer la dimensió humana i col·lectiva de les Scop. Per això, en els anuncis apareixen sempre grups de treballadors de diferents sectors expressant la seva satisfacció per emprendre i decidir col·lectivament.

“No hi ha risc que la nostra empresa es deslocalitzi. Nosaltres som el consell d’administració”, “Estem molt contents amb el nostre gerent. D’altra banda, l’hem elegit nosaltres” o “Compartir les decisions, els riscos, les alegries, els beneficis... per nosaltres és normal” són alguns dels lemes que acompanyen els sis tipus d’anuncis que apareixen a la premsa.

La CG-SCOP calcula que, entre anuncis a la ràdio, la premsa i internet, les cooperatives obtindran uns 10 milions d’impactes publicitaris. En Georges i en Pierre estaran contents

•

ActuAlitAts ACTUALITATS 11

entrevista

paloma tarazona “a les cooperatives, hi ha més dones directives que a les empreses de capital” Paloma Tarazona és directora de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA) des de l’any 2005. La seva relació amb el cooperativisme es remunta al 1997, quan exercia com a tècnica de projectes europeus dins la mateixa organització. Llicenciada en Dret, Tarazona és una de les impulsores del Pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones de la FEVECTA per incorporar l’enfocament de gènere dins de l’entitat. En aquesta entrevista, reflexiona sobre la situació de les dones a les cooperatives i dels reptes que ha d’assumir el cooperativisme en els pròxims anys.

Text: Marta Salinas; Fotos: FEVECTA

12 PUNTCOOP • hiverN 2011

Per què decideix la FEVECTA impulsar un pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes? quina valoració en fas? El motiu

fonamental era documentar i recollir les actuacions d’igualtat d’oportunitats que ja es donaven dins la FEVECTA. A més, preteníem animar les cooperatives perquè implantessin els seus plans d’igualtat, i el més raonable era que parléssim des de l’experiència i no solament des del convenciment més o menys abstracte. Vam estar treballant en el pla durant el 2009, el 2010 ens el van acreditar i ara ja hem passat una renovació.

La valoració és positiva des de molts punts de vista. La implantació del pla d’igualtat va acompanyada d’un diagnòstic que serveix per treure a la llum bastants temes. No són temes urgents ni extremadament importants, sinó qüestions de fons que de tant en tant cal abordar. És una qüestió de valors, de saber quines són les prioritats de l’organització i quina és la política de recursos humans. El pla va ser molt útil per revisar les pràctiques de recursos humans que no estaven recollides enlloc –sobretot les dirigides a facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, les polítiques de reclutament des d’una perspectiva d’igualtat d’oportunitats, els plans de carrera o l’accés de formació–, però que estaven consolidades dins l’organització.

“La conciliació ha d’anar acompanyada d’una redistribució més equitativa de les responsabilitats familiars entre les dones i els homes.”

El 2010 COCETA va publicar un estudi sobre la situació de les dones a les cooperatives de l’Estat espanyol. En general, tots els indicadors assenyalaven que l’entorn laboral d’una cooperativa és més favorable per a la dona que una empresa convencional. Cap a on creus que s’ha de seguir avançant per aconseguir la plena igualtat? El camp de la igualtat dóna moltes

satisfaccions. És un camp on s’avança, on hi ha progressos. Les cooperatives han millorat molt en aquest camp, de la mateixa manera que també ho han fet la resta d’empreses. No estem, de cap manera, com estàvem fa 15 anys, quan començàvem a treballar-hi, però encara queda camí per recórrer.

La conciliació ha d’anar acompanyada d’una redistribució més equitativa de les responsabilitats familiars entre les dones i els homes. La conciliació afecta a tothom. També hi ha un altre aspecte: culturalment encara hi ha moltes barreres perquè les dones accedeixin a càrrecs de poder o de responsabilitat. Sembla

com si la dificultat de les dones per accedir a un càrrec de direcció és que tenen fills, però això no és veritat. Molts cops el problema és que sota el teu àmbit de responsabilitat hi ha homes que no t’accepten fàcilment. I aquest aspecte s’ha d’abordar.

Com apliquen les cooperatives el principi d’igualtat d’oportunitats? què creus que les diferencia, en aquest sentit, respecte a una empresa mercantil convencional?

A les cooperatives, hi ha més dones i sobretot més dones en càrrecs directius que a les empreses de capital. Aquesta presència femenina té poder a través del principi de participació. Generalment, hi ha més sensibilització cap als temes de conciliació a les cooperatives, i per això sol haver-hi més mesures de conciliació.

Cal tenir en compte un fet important: les cooperatives no estan subjectes al dret laboral, o almenys al País Valencià no ho estan, perquè la llei diu explícitament que la relació del soci amb la cooperativa és de caràcter societari. Un dels grans avantatges que aquest fet suposa és que hi ha més flexibilitat per definir les condicions laborals dels socis i sòcies que treballen a la cooperativa. En una relació de cooperativització del treball entre soci treballador i cooperativa, es poden adoptar determinades mesures que difícilment es podrien adoptar des del dret laboral.

Pots fer-nos una radiografia de les cooperatives de treball del País Valencià? Són

majoritàriament PIME, tirant a micro PIME. En un percentatge molt alt, són empreses que tenen entre 5 i 10 treballadors tot i que tenim empreses de més volum, com el grup Sercoval, que dóna feina a prop de 600 persones. Estan cada vegada més presents en el sector serveis.

En els últims anys, el creixement està bastant concentrat en el sector de serveis d’alt valor afegit. Les cooperatives també estan força presents en sectors vinculats a serveis públics, com l’educació o els serveis socials i assistencials. Tenim un sector industrial tradicional bastant fort, tot i que en aquest sector el creixement és bastant moderat.

Com els està afectant la crisi? La crisi ha escombrat el sector de la construcció.

Les cooperatives del sector de transport i les que es dediquen a l’ensenyament

ActuAlitAts 13

concertat o a activitats assistencials també estan molt afectades. Si a això afegim el fet que la Generalitat Valenciana està en una situació extremadament delicada des del punt de vista de tresoreria i acumula grans retards de pagament a proveïdors, fins i tot a proveïdors de serveis bàsics, com l’educació o els serveis assistencials, la veritat és que les cooperatives estan en una situació força complicada.

També he de dir, però, que estan aguantant decentment. quines polítiques públiques s’haurien d’impulsar per enfortir el cooperativisme? És fonamental facilitar els tràmits

i la burocràcia en la constitució d’una cooperativa. En aquest sentit, estem en clar desavantatge respecte a les empreses de capital, en què tot és molt més fàcil.

L’emprenedoria cooperativa molts cops va acompanyada d’una burocràcia que funciona com a barrera.

D’altra banda, necessitem una nova llei fiscal. Des del meu punt de vista, aquesta és una prioritat absoluta. Tenim una llei fiscal que ha fet vint anys, quan l’habitual és que cada set o vuit anys hi hagi noves legislacions fiscals, perquè l’economia canvia ràpidament, i la fiscalitat que hi havia fa deu anys ja no serveix ara.

Un tercer eix: la ciutadania ha de ser conscient que hi ha una altra forma de fer empresa. El problema que hi ha hagut en les polítiques públiques de suport a l’economia social dels últims vint anys és que han estat estretament vinculades a la generació d’ocupació; s’han circumscrit molt a treballar amb gent aturada o amb treballadors precaris. I, d’emprenedors, també n’hi ha a altres bandes. Cal parlar amb el conjunt de la ciutadania i treballar amb qualsevol grup de persones que tingui una idea de negoci que pugui sortir amb la forma cooperativa.

Creus que el cooperativisme ha de tendir cap al model dels grans grups empresarials, a l’estil de Mondragon? A l’economia,

hi ha lloc per a tothom. Els grans grups són molt útils perquè són molt visibles; per això, cal promocionar-los i donarhi suport. Però també s’ha d’atendre els petits grups d’emprenedors, perquè al final les idees noves i transgressores que, en un moment donat, et porten en un altre nivell en una economia, sovint no neixen de les empreses consolidades sinó

d’emprenedors que no necessàriament estan vinculats a una gran empresa o grup d’empreses. quins són els principals reptes a què s’han d’enfrontar les cooperatives avui? Una

de les qüestions que més ens preocupen és el relleu generacional. Hi ha moltes cooperatives que no s’han adonat de la importància que té incorporar gent nova com a sòcia i tenir gent de diferents generacions a la seva base social; aquesta és una qüestió fonamental des del punt de vista de la supervivència de l’empresa a llarg o a mitjà termini: com atraure la joventut al cooperativisme.

Un altre gran repte és com finançarse. Les cooperatives sempre hem estat en una situació peculiar o diferent. Accedir a capital no és tan fàcil per a una empresa cooperativa que per a una empresa convencional, sobretot quan assoleix determinats volums o necessita acudir a grans inversors. Cal reflexionar sobre com es financen les cooperatives, no pel que fa al finançament aliè sinó pel que fa a captació de capital

•

“L’emprenedoria cooperativa molts cops va acompanyada d’una burocràcia que funciona com a barrera.”

14 PUNTCOOP • hiverN 2011

Angular

Ambulàncies cooperatives

La paraula ambulància prové del verb llatí ambulare, que significa caminar. I caminar diligentment és el que ha fet el Grup La Pau, una cooperativa de treball associat que neix a Badalona el 1983 de la mà de 13 persones voluntàries, d’un capi­ tal de 7.813 euros i amb un objectiu molt clar: crear una empresa d’am­ bulàncies. 28 anys després, s’ha convertit en la cooperativa catalana més gran dedicada al transport sa­ nitari: compta amb 413 treballadors i una flota de 147 vehicles

1

Fotos: Maria Torrents 1. el Grup La Pau disposa d’un parc mòbil format per 147 vehicles: 42 per al transport sanitari urgent, 58 per al transport sanitari no urgent, 31 autocars adaptats i 16 vehicles de suport logístic. 2. L’empresa s’ha consolidat dins del marc de la filosofia que la va fundar: atendre les necessitats socials en el transport sanitari i adaptat amb una actitud voluntària i solidària. 3. des de l’any 2000, el Grup La Pau treballa amb el departament de salut de la Generalitat de catalunya. s’encarrega de la zona del Barcelonès nord i de la costa del Maresme. 4. davant la necessitat de fer front a un sector cada cop més especialitzat i amb una forta competència, la cooperativa ha potenciat l’àrea de transport adaptat i ha signat contractes amb l’Ajuntament de Badalona, de santa coloma de Gramenet, el consell comarcal del Maresme, el del Barcelonès i la diputació de Barcelona. compta amb 31 autocars adaptats. 5. La nova seu de l’empresa compta amb una planta d’oficines de 400 metres quadrats, un centre coordinador des d’on gestionen tots els serveis, una aula on s’imparteix la formació, una sala de juntes, una bugaderia, tres magatzems, dos vestidors i un menjador. A més, contiguament han construït un pàrquing de tres plantes on hi ha més de 100 places d’aparcament. 6. el Grup La Pau és la primera i única empresa de catalunya que té cinc certificacions iso: qualitat, medi ambient, prevenció de riscos laborals, sistemes de gestió de la qualitat per a empreses de transport sanitari i sistemes de gestió de la qualitat per a empreses de transport de viatgers.

2

3

ActuAlitAts ACTUALITATS 15

4

6

5

CooPERaTIVa GRUP La PaU

16 PUNTCOOP • hiverN 2011

Punt de vista

L’aposta és innovar

Il·lustració: Jordi Borràs

E

l món està canviant de forma contundent. Les empreses necessiten tenir en tot moment un coneixement profund del mercat, igual com saber molt bé quines són les capacitats pròpies i les dels competidors, és a dir, el seu core business, què saben fer i on són competitives. Tots dos coneixements li han de permetre avançar-se per cobrir les necessitats dels clients amb la màxima eficiència i rapidesa. Avançar-se canviant la forma de fer les coses o, dit d’una altra manera, avançar-se innovant, és imprescindible avui dia per a la supervivència empresarial.

Hem d’innovar en productes, serveis i processos, però també en organització. El fet de qüestionarse el què, el com i el per a qui es fan les coses, amb l’objectiu d’anticipar-se i cobrir satisfactòriament les necessitats dels clients des de la professionalitat, així com el lideratge natural i distribuït i el compromís amb l’equip, amb el client i amb l’entorn, ens ajudaran a superar les dificultats d’aquests moments.

La manera d’organitzar les nostres empreses ha de canviar.

Valors com ara la professionalitat, el respecte, la humilitat, la transparència i la confiança esdevenen essencials, com ho és també saber transmetre aquests valors, i en general tota la cultura de l’empresa, a les persones que s’hi incorporen.

Hem d’entendre l’empresa com un equip de persones on tothom exerceix un rol clau, lliurement acceptat per cadascú i que s’adapta a les pròpies capacitats. En les organitzacions, el lideratge ha de brollar de manera natural, distribuir-se i plasmar-se amb diversa intensitat.

Al mateix temps, hem d’enfortir el treball col·laboratiu amb altres organitzacions (empreses, administracions, instituts de recerca...). Utilitzar només el cost per preservar o guanyar mercats és una lluita perduda de fa temps. L’aposta és el coneixement, la recerca i la innovació, uns actius que sovint només es poden aconseguir mitjançant la cooperació empresarial.

Motivació i desig són l’energia indispensable per afrontar els nous reptes empresarials. No hi ha res com treballar en allò que ens agrada, com ens agrada i amb qui ens agrada. Aquest treballar en allò que t’agrada suposa, d’una banda, arriscar

buscant allò que vols i, de l’altra, mantenir viva la inquietud per aprendre sempre més. No hi ha organització innovadora si no sabem mantenir la passió i la il·lusió de les persones que la formen.

El creixement empresarial i l’organització en equips fa més complexa la gestió i exigeix més recursos, tant de temps com d’habilitats. Sempre és important, però en aquest context encara més, la comunicació interna, amb totes les persones i sobre tota la informació possible. En realitat, hi ha molt poca informació que ens pugui fer mal si tercers aliens a l’empresa la coneixen, i alhora els beneficis de la transparència i la informació compartida són enormes.

Finalment, no hi ha innovació sense qüestionament. Hem de sotmetre’ns al difícil exercici de qüestionar-nos a nosaltres mateixos, individualment i com a equip. Aquest qüestionament ha de conduir per força a “desaprendre”, l’única via possible per descobrir nous enfocaments i noves maneres de fer que ens facin guanyar competitivitat

•

* Aportacions recollides dels participants a l’esmorzar amb Antoni Martínez, director de l’institut de Recerca de l’energia de catalunya, durant l’esmorzar al voltant de la innovació promogut per la Fundació seira.

opinions 17

Cooperar més que mai

editorial

H

i ha senyals que les empreses cooperatives estan reprenent el dinamisme per adaptar-se i superar la situació general.

L’èxit del cicle l’Esmorzars-Col·loqui sobre innovació de la Fundació Seira i els cursos sobre innovació d’Aposta o el més d’un milió d’euros d’inversió canalitzats mitjançant avals d’Oinarri semblen indicar-ho. Tot i la situació general, algunes cooperatives estan invertint, repensant el negoci, aliant-se, estudiant nous mercats o fusionant-se. Aquest és el camí.

Augmenta l’interès de la societat per les fórmules participatives (fins i tot la publicitat ens mostra assemblees amb un to positiu, símptoma que el moviment del 15-M ha calat positivament). Augmenta el ritme de creació de cooperatives, però sobretot augmenta l’interès general per aquesta fórmula empresarial. El potencial creador de cooperatives de la societat catalana és molt superior a l’actual. Malauradament, ni el marc regulador, ni l’entorn financer, ni la inacció de l’Administració, ni les expectatives del mercat, faciliten que aquest potencial es realitzi.

Si des de l’Administració no podem esperar res, si el sistema financer ha deixat de funcionar, però cada vegada hi ha més interès social i a més el 2012 és el nostre any, ha arribat el moment de posar en marxa veritables processos d’intercooperació. El que no fem per nosaltres mateixos no ho farà ningú; és el moment de cooperar, de l’ajut mutu, de la solidaritat, del mutualisme, d’allò col·lectiu, de les aliances i de les fusions.

Entre les empreses, més enllà de la comercialització, l’aprovisionament o l’administració, hem d’impulsar aliances més ambicioses en àmbits com el del finançament. Per què no una gestió comuna de la caixa, fins ara reservada als grups empresarials, on també tenim experiències positives, com la de Gedi?

O la promoció de socis col·laboradors multiempresa? Aquesta podria ser una bona iniciativa per a les joves cooperatives, per complementar els préstecs de Coop57 o d’Acció Solidària contra l’Atur.

La història s’entesta a mostrar que, perquè siguin eficaces i responguin a les necessitats de les empreses cooperatives, cal que productes, serveis i metodologia d’anàlisi estiguin adaptats a les seves característiques (capital variable, sense majories, sense possibilitat de venda de l’empresa, arrelament; prima-

Il·lustració: Jordi Borràs cia del treball sobre la plusvàlua; producció de béns i serveis socialment útils...). Però, a més, és clau que aquestes iniciatives neixin des de la base i estiguin professionalitzades, ben gestionades i controlades per les empreses i/o els seus representants, ni per l’Administració ni per tercers aliens.

Hi ha força iniciatives en l’àmbit financer que podrien conformar un sistema financer potent i adaptat a les necessitats i característiques de les empreses cooperatives. Sempre diem que des del moviment cooperatiu en sabem molt, de cooperar; ha arribat el moment de demostrar-ho. Per a això cal superar personalismes, estratègies de control, ànsies de rendibilització personal, diferències culturals i de visió, etc.; l’objectiu és aprofitar el moment per impulsar un sistema financer de l’economia cooperativa amb productes i serveis adaptats i suficients.

Les entitats representatives de les cooperatives de Catalunya i els seus instruments tenen una gran oportunitat: el 2012 és el nostre any, cal acceptar el repte i cooperar, ara més que mai

•

18 PUNTCOOP • hiverN 2011

A debat

Clavar arrels, enfilar-se, persistir

L’arrelament al territori és una garantia de subsistència per a moltes cooperatives, especialment en temps de crisi. Posar arrels en un nucli concret permet, per exemple, evitar la deslocalització i el creixement artificial, però té molts altres beneficis. En parlem amb tres cooperativistes, d’origen i trajectòria diferent, però tots amb els peus ben agafats a terra.

Text: Redacció; Il·lustració: Jordi Borràs

opinions 19

1

Arrelar-se en un territori requereix adaptar-se al ritme propi d’aquest lloc. com ha condicionat el lloc d’origen en el creixement en la cooperativa?

2

en l’actual context de crisi, de quina manera l’arrelament pot enfortir el vostre projecte?

3

engranar-se al teixit social del territori pot assegurar la perdurabilitat d’un projecte i crear, al mateix temps, riquesa. quines relacions ha establert la vostra cooperativa amb el teixit social de l’entorn?

Miquel VAllMitjAnA

Germinal és una cooperativa de consum de productes ecològics.

Vam néixer a Barcelona i ens vam ubicar a un dels barris amb activitat cooperativa més viva, el barri de Sants. A més a més, una cooperativa de consum ha d’estar molt arrelada al seu entorn, ja que les persones sòcies hi passen un cop per setmana a buscar el producte fresc, i el local és un espai ideal per enfortir les relacions socials entre els socis. No obstant això, el fet que quan vam començar no existís cap altra organització com la nostra va fer que apleguéssim sòcies de tota l’àrea metropolitana. Això va crear una certa dualitat de sòcies, les del barri de Sants i les d’altres zones, però tenint en compte la intensa vida social de la cooperativa, aquest origen no es notava més enllà del mitjà de transport que cadascuna feia servir per arribar al local. Uns anys més tard, una massa crítica de sòcies va proposar obrir un altre local a un altre lloc i, després d’un intens debat, l’assemblea va decidir obrir la capsa de Pandora del creixement.

Avui, Germinal, compta amb 5 locals i més de 170 sòcies.

1

“L’arrelament al barri ens permet fer la publicitat necessària per estendre la nostra opció a noves veïnes” Una de les principals funcions de Germinal és posar a l’abast dels nostres recursos econòmics un tipus d’aliments que, per mitjà d’altres canals de comercialització, tenen un preu excessiu. Així, esperem que les nostres opcions siguin resistents a la crisi econòmica vigent. Però cal ser conscients que no som, ni ho pretenem, el model d’autoabastiment més econòmic.

Tenint present que els locals de la cooperativa tenen encara capacitat per acceptar més sòcies, l’arrelament al barri ens permet fer la publicitat necessària per estendre la nostra opció a noves veïnes, que es podran afegir al nostre projecte quan ens coneguin.

2

3 La nostra vinculació al teixit social ha estat de dos tipus. Per una banda, ens hem implicat amb els moviments socials de l’àmbit de l’agroecologia, com ara Transgènics Fora, Som lo que Sembrem, Ecoconsum (coordinadora de grups de consum), o la Repera. I per l’altra, ens hem implicat en el teixit associatiu del barri. Cap de les dues

implicacions no representen una tasca gaire feixuga, ja que algunes de les persones sòcies de la cooperativa són, alhora, membres actives d’aquests dos teixits. El repte, però, és transmetre eficientment a la resta de les sòcies tot el que es mou a fora

•

MiqueL VALLMitjAnA soci de la cooperativa de consumidors Germinal

Frederic MAlàs La llibreria La Gralla neix l’any 1966, quan un grup de persones de Granollers vinculades a l’activisme cultural i social van decidir fomentar el català des d’una nova visió de la cultura. El projecte volia ser un focus de llibertat i progressisme cultural basat en la implicació dels treballadors en els moviments socials i en

1

el fet de viure a la ciutat de Granollers.

L’any 1979, aprofitant el nou marc democràtic, es va crear la cooperativa. El projecte parteix d’un establiment obert al públic i amb forta implicació, tant personal com de grup, en la vida social de la ciutat, per la qual cosa si volem créixer ho hem de fer en el nostre territori, en la nos-

tra ciutat, que és on som coneguts i on podem desenvolupar les nostres activitats.

No entenem la possibilitat de créixer ni d’existir des d’una altra òptica.

2

Pensem que una de les coses que ens pot ajudar a superar la crisi

20 PUNTCOOP • hiverN 2011

actual és mantenir les nostres activitats, enfortint-les –tant com puguem– amb la incorporació de nous productes i sistemes i amb la reducció de les despeses. Així mateix, disposem d’una cooperativa de serveis –Bestiari–, juntament amb 29 llibreries més de les comarques de Catalunya. Treballar conjuntament amb altres llibreries del territori ens permet donar un bon servei als clients i dotar-nos dels instruments de què sols no disposaríem.

3 Estem adherits en les dues associacions de comerciants de la ciutat i participem en les seves activitats.

També organitzem un premi literari, dotat amb 5.000 euros, conjuntament amb el setmanari 9nou i l’Associació Cultural de Granollers. Anualment, publiquem El Llibre Gegant de la Ciutat

Felip sAló L’arrelament al territori ha estat determinant per a la cooperativa d’Alcarràs, que es troba en un territori d’activitats principalment agrícoles i ramaderes. En els inicis, les nostres activitats principals eren la compra conjunta de tots els productes necessaris per al conreu de les terres, principalment de cereals i fruita. A poc a poc, la producció de fruita –sobretot de préssec, nectarina i fruita plana– ha anat guanyant terreny, a conseqüència de les característiques de les nostres terres i clima, que aporten un gust i una duresa especials a la fruita.

Tot i que avui el motor de la cooperativa d’Alcarràs és la fruita, estem diversificant les activitats i els subministraments; ho hem fet també construint una agrobotiga, amb producció pròpia d’oli d’oliva, cereals i amb el subministrament de tot tipus de carburants a dues estacions de servei, ubicades a Alcarràs i a Benavent de Segrià.

1

L’arrelament ha estat clau en la crisi perquè totes les nostres infraestructures, produccions i inversions es troben arrelades a l’entorn, tant geogràfic com social. Un exemple d’això és la creació de la cooperativa de segon grau

2

“si volem créixer ho hem de fer en el nostre territori, en la nostra ciutat, que és on som coneguts i on podem desenvolupar les nostres activitats” –ja en portem 30–, juntament amb el Casal del Mestre, i el nostre local és la seu del Seminari de literatura infantil i juvenil de la ciutat. Al mateix temps, mantenim un tracte especial amb les publicacions locals i comarcals i oferim el nostre local per fer presentacions, lectures i escenificacions en el marc de la celebració de Sant Jordi, i en collaboració amb la Conselleria de Cultura. Tenim, en definitiva, la porta oberta a moltes altres col·laboracions locals

•

FRedeRic MALàs soci fundador de La Gralla, sccL

“L’arrelament ha estat clau en la crisi perquè totes les nostres infraestructures, produccions i inversions es troben arrelades a l’entorn, tant geogràfic com social” Fruits de Ponent, formada per Alcarràs, Benavent i Portella, a conseqüència de la crisi de preus de 1992, amb la finalitat de comercialitzar en conjunt totes les produccions i ser més competitius. Avui estem produint i comercialitzant més de 60 milions de quilos de fruita, la majoria de la qual es destina a l’exportació. La crisi també ens està fent plantejar quines mesures hem de prendre en un futur pròxim, mitjançant cooperacions entre productors per aconseguir una unió de criteris a fi de negociar davant d’uns mercats cada vegada mes concentrats.

3 La cooperativa d’Alcarràs col·labora amb moltes activitats que es desenvolupen a Alcarràs i a l’entorn. A través de l’agrobotiga, establim relacions amb l’Associació de comerciants, promocionem la fruita i els bons hàbits alimentaris conjuntament amb les associacions escolars, i col·laborem amb les activitats de caràcter lúdic, esportiu i social que tenen lloc al municipi. En l’àmbit empresarial, participem o formem part

activa de les iniciatives destinades a la investigació, divulgació o promoció del nostre sector, com CCPI, IRTA, DOP Pera de Lleida, FRUIT.NET, FRUIT FUTUR, etc

•

FeLiP sALÓ President de camp d’Alcarràs i secció de crèdit, sccL

inForMAcions 21

Factories de serveis

treballar

Reorientar-se, formar-se, ser més eficients o innovar. Són algunes de les fites que persegueixen les empreses que volen fer un salt qualitatiu. Els canvis, però, no sempre són fàcils. Sovint, cal una mà experta i externa que n’afavoreixi l’impuls. Conscients d’això, cada dia més cooperatives ofereixen serveis a les empreses.

Text: Redacció; Foto: David Fernández

a

ra farà vint anys, va néixer OPS NEO una cooperativa de serveis formada per tres professionals provinents del sector públic. Els fundadors del projecte volien oferir serveis de metodologia, formació i consultoria a les empreses. Aquella primera llavor s’ha convertit en un equip nuclear de cinc socis, que compten amb la col·laboració de cinc professionals més. Avui ofereixen una gamma extensa de serveis −diagnòstics organitzatius, plans estratègics, anàlisi i avaluació de procediments corporatius, dinamització d’equips, etc.−, i s’adrecen sobretot a l’administració, a les universitats i als projectes de desenvolupament econòmic local.

Després de dues dècades treballant amb diversos clients, els consultors poden desgranar els ingredients bàsics perquè una organització funcioni bé: “Tenir una estratègia que l’orienti, una estructura àgil i eficient, un equip humà motivat i compromès, un lideratge arrossegador, una renovació periòdica dels productes o serveis, i una interrelació fluida i sistemàtica amb els i les clients”, sintetitzen els socis.

PALPAR L’EXCEL·LÈNCIA Un any més tard que OPS NEO, va néixer el Grup V&H, una cooperativa dedicada a l’assessorament de qualitat en aspectes organitzatius de les empreses.

Nou socis integren avui aquest projecte multidisciplinari que pivota entre la consultoria, les TIC i la formació. “Les principals demandes que rebem consisteixen a millorar processos, orientar, aconseguir l’eficiència i la innovació, també estan

una organització no és excel·lent si no estableix les seves polítiques i actuacions en matèria de responsabilitat social empresarial. relacionades amb el compromís de les organitzacions amb la RSE/sostenibilitat”, comenten els consultors d’aquest projecte, consultor de referència del Club Excelencia en Gestión, i Training Partner de Global Reporting Initiative.

“Una organització no pot considerar-se excel·lent si no estableix les seves polítiques i actuacions en matèria de responsabilitat social empresarial”, afirmen amb convenciment els socis del grup, i afegeixen que la ineficiència s’ha de desterrar tant de les organitzacions cooperatives com de les que no ho són.

MéS qUE DINAMITzAR Fruit d’un procés de reflexió, un grup de professionals en l’àmbit de la intervenció social, el desenvolupament comunitari i la participació ciutadana van crear, ara fa set anys, la cooperativa ETCs, dedicada a la transformació comunitària i sostenible. Avui, la motivació d’aquests professionals −11 socis treballadors i 4 collaboradors− és facilitar canvis i enfortir equips i organitzacions, a més de consolidar processos de desenvolupament organitzatiu i social. “Amb l’experiència hem observat que els canvis moltes vegades venen, els trobem, i poques vegades els promovem conscientment”, manifesten els cooperativistes. Segons ells, l’actual context representa un repte per a les organitzacions i empreses, un repte

en què “cal ser proactius, avançar-se a les circumstàncies gestionant les incerteses i mirar endavant, arriscant i innovant de forma estratègica”. Per afrontar-lo, diuen, cal que les empreses se centrin en les persones, reconeguin i gestionin la intel·ligència col·lectiva, valorin el sentiment de pertinença, promoguin l’autonomia, i treballin el canvi, la interdependència, la creativitat i la innovació

•

MÉs inFoRMAciÓ • etcs: www.cooperativaetcs.org/ • GRuP V&H: www.vhec.net/ • oPs neo: www.opsneo.com/

taller de participació de la Xes dinamitzat per la cooperativa etcs.

22 PUNTCOOP • hiverN 2011

Barcelona, pionera en suport al cooperativisme La Fctc convida tots els ajuntaments catalans a promoure declaracions de suport a l’Any internacional de les cooperatives.

Façana de l’Ajuntament de Barcelona.

B

arcelona es va convertir el passat 30 de novembre en la primera ciutat del món que dóna suport a les cooperatives com a model de desenvolupament social i econòmic amb una declaració oficial aprovada al Consell Plenari de l’Ajuntament amb els vots de tots els grups municipals. La declaració es produeix a les portes de 2012, l’Any Internacional de les Cooperatives, reconegut per l’ONU amb el lema “les cooperatives ajuden a construir un món millor”. La declaració municipal, promoguda per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, destaca la importància de les cooperatives com a empreses sostenibles, basades en principis i propietat de les persones que en són membres. D’altra banda, el consistori també es compromet a treballar per millorar i ampliar les eines i els recursos per donar a conèixer el cooperativisme, així com a col·laborar amb el moviment cooperatiu per afavorir la divulgació de l’Any Internacional de les Cooperatives.

A la ciutat de Barcelona, més de 800 cooperatives hi desenvolupen la seva activitat empresarial des de tots els sectors d’activitat i amb un dinamisme i una voluntat de permanència en el temps que es manifesta a tot el país, on 4.807 cooperatives generen el 4,5% del PIB català. La FCTC convida tots els ajuntaments catalans a promoure declaracions de suport a l’Any Internacional de les Cooperatives en el marc de la campanya de sensibilització que durà a terme durant tot l’any vinent centrada a generar consciència sobre l’aportació de les cooperatives a la societat

•

noves instal·lacions del celler el Masroig

Després de prop d’un any de treball, el passat 17 de desembre Celler el Masroig va inaugurar l’ampliació de les seves installacions, una nova nau de 500 m2 destinada al procés final de l’elaboració del vi, l’embotellat. Aquesta nova construcció permetrà al celler tenir l’equipament tècnic necessari per tal de ser més productiu i competitiu dins del sector vinícola i seguir avançant en el procés de transformació de la línia de ne-

teB Barcelona, escollida per Kraft Foods

goci cap a la comercialització de vi embotellat amb Denominació d’Origen Montsant.

Fundat l’any 1917, Celler el Masroig és un dels més importants de la comarca del Priorat i el que aglutina més hectàrees –unes 500– de vinya pròpia, totes elles emparades dins la Denominació d’Origen Montsant. La seva producció se situa en uns 2,5 milions de quilos de verema a l’any, majoritàriament de samso i garnatxa negra

•

El Centre Especial de Treball (CET) que el grup cooperatiu Taller Escola Barcelona (TEB) té a la ciutat de Barcelona ha estat seleccionat com una de les dues empreses de tot l’Estat espanyol que treballarà com a copacker per a Kraft Foods, propietari de marques tan conegudes com Príncipe, de Lu, o Mikado, entre d’altres. Aquesta notícia arriba després d’un procés de licitació que ha durat un any i en el qual han participat vuit empreses manipuladores d’arreu de l’Estat. “És un orgull per a la nostra cooperativa haver superat els excel·lents nivells d’exigència d’una empresa líder en el sector de l’alimentació i que per les nostres instal·lacions passin marques tan conegudes per a tothom com les que es deriven de la línia Lu”, explica Alexandrina Altirriba, directora de qualitat de la línia de Kraft Foods

•

inForMAcions 23

Millor cartell per al 2012 La cooperativa valenciana de disseny gràfic Collage-no ha guanyat el concurs de cartells que, amb motiu del 2012, any Internacional de les Cooperatives, ha estat convocat per l’aliança Cooperativa Internacional (aCI). L’empresa va néixer el 1992 i està formada per un equip de quatre llicenciades en Belles arts amb coneixements i experiència en el món de les arts gràfiques.

La FcAc aposta per la recerca sostenible en la indústria agroalimentària

jornada de cloenda de Fescoop!

El 16 de desembre va tenir lloc a les Cotxeres de Sants de Barcelona l’entrega de premis del programa FesCoop! a càrrec de l’actor Bruno oro.

Culminava així un procés iniciat amb els tallers presencials a centres educa­ tius de tot el país, amb una participació que ha superat els 1.500 alumnes, i que va continuar amb la confecció de plans d’empresa cooperativa per part dels grups d’alumnes.

trèvol celebra anys amb una gimcana El passat 19 de novembre, la coopera­ tiva de missatgeria i neteja ecològica Trèvol va celebrar el 27è aniversari amb una gimcana per conèixer el barri de La Sagrera (Barcelona). Els participants van haver de seguir diferents pistes d’una manera sostenible, és a dir, a peu o sobre rodes, començant des de la seu de la cooperativa, situada al carrer antonio Ricardos.

LA XiFRA

508

Cooperatives de treball d’iniciativa social hi ha a l’Estat, 85 de les quals a Catalunya, segons CoCETa.

L

a Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha firmat un acord de col·laboració amb el centre d’Innovació i Recerca Industrial i Sostenible (IRIS) per promoure projectes de cooperatives agroalimentàries catalanes conjuntament amb empreses i centres de recerca d’àmbit internacional europeu.

Les cooperatives agràries catalanes podran investigar d’acord amb empreses agroalimentàries europees en àmbits tan diversos com els processos de producció d’aliments, el desenvolupament de maquinària, sistemes òptics, sensors sense fils, programari, nous materials i energies renovables.

En tots els casos, comptaran amb l’assessorament d’IRIS, centre de recerca i desenvolupament amb una impor-

tant presència en projectes de recerca internacionals, multidisciplinaris, respectuosos amb el medi ambient i amb un gran impacte dins la xarxa europea de projectes finançats pel 7è Programa Marc per al desenvolupament de projectes d’investigació.

En aquest sentit, la cooperativa Cambra Arrossera del Montsià participa en la investigació d’un dispositiu que permet mesurar la salinitat de l’aigua en temps real, en xarxa i sense fils perquè l’agricultor pugui protegir amb més eficàcia els arrossars del Delta de l’Ebre, que compten amb la denominació d’origen protegida. Aquesta iniciativa s’està desenvolupant en el marc del projecte europeu Smartpaddy, coordinat i desenvolupat pel centre de recerca i desenvolupament IRIS

Les cooperatives agràries catalanes podran investigar amb empreses agroalimentàries europees.

•

inForMAcions 25

canvi de xip

consumir

“Hem de viure senzillament perquè altres puguin, senzillament, viure.” Les paraules són de Gandhi i resumeixen al peu de la lletra les conclusions a què es va arribar en la jornada “Cooperatives de consum: model potenciador d’una economia sostenible”, celebrada a Barcelona el passat 24 d’octubre, i on es confirmà que les cooperatives de consum constitueixen una bona eina per difondre el consum responsable. Recordem, si no, el setè principi cooperatiu: les cooperatives treballen per al desenvolupament sostenible de les seves comunitats.

Text: Redacció; Foto: Hispacoop

P

er què hem de canviar la nostra manera de consumir? Com ferho? Què pot aportar el cooperativisme de consum en aquest sentit? A preguntes com aquestes es va donar resposta en la jornada “Cooperatives de consum” organitzada per Hispacoop en col·laboració amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC) i amb el suport de la Direcció General de l’Economia Social del Ministeri de Treball i Immigració. S’ha de canviar la manera de consumir per tres raons, segons Jordi Garcia, autor de la ponència marc que inaugurà la jornada: “En primer lloc, per equitat entre humans, entre espècies i entre generacions. No podem seguir comportant-nos com si fóssim la darrera generació que viurà sobre el planeta. Si no, els nostres fills i néts maleiran la nostra responsabilitat. En segon lloc, per ser més feliços perquè els estudis demostren que més consum no vol dir més felicitat, i en tercer lloc, perquè estem degradant el nostre hàbitat fins a extrems irreversibles que amenacen la supervivència de la nostra espècie”.

PROjECTES FORA DEL NOSTRE TERRITORI Les cooperatives clarament poden ajudar a canviar aquests hàbits d’hiperconsum.

Una mostra d’aquesta opinió són les experiències innovadores de cooperació

cada vegada hi ha més gent que incorpora actes de consum responsable en una vida globalment insostenible. per al consum de productes ecobiològics i per a la producció i consum d’energies renovables. En la jornada, hi participaren responsables de grups de consum i producció ecològica procedents d’Andalusia, Catalunya i el País Basc, que van debatre sobre experiències de coordinació i d’intercooperació, així com representants de la cadena francesa de botigues de producte ecològic Biocoop i de dues cooperatives de distribució d’energia verda: Ecopower, també de Bèlgica, i Som Energia, de Catalunya. Precisament des de la FCCUC es valorà molt positivament la presentació d’experiències com aquestes: “La consistència dels projectes que s’han desenvolupat des del cooperativisme de consum fora del nostre territori ens anima a aprofundir en aquests àmbits d’activitat emergents, orientats a un model de creixement més sostenible i respectuós amb el medi ambient”.

Al llarg de la jornada es constatà també que, per desgràcia, encara hi ha molt pocs consumidors responsables; el que sí que hi ha és un sector de la població –una creixent minoria– que incorpora actes de consum responsable en una vida globalment insostenible.

Tanmateix, hi va haver acord en el fet que no ens podem permetre un discurs pessimista. Segons Jordi Garcia, “cadascun de nosaltres, cadascuna de les organitzacions humanes, poden ser més aviat part del problema o més aviat part de la solució. Crec que el cooperativisme de consum porta ja 170 anys sent part de la solució i ha de seguir-ho sent encara amb més intensitat”

•

La jornada d’Hispacoop va aplegar experiències de catalunya, País Basc, Andalusia, Bèlgica i França.

26 PUNTCOOP • hiverN 2011

el perfil dels consumidors d’aliments ecològics

E

els consumidors ecològics prefereixen els productes de proximitat, i molts no busquen marques.

l perfil dels consumidors de productes ecològics es caracteritza per una major proporció de dones (56%) i de persones més joves –la mitjana d’edat és de 40 anys– que aquells que no en consumeixen, i es distribueixen arreu de l’Estat, encara que amb més presència al nord-est (28%) i a les grans urbs (32%). Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe Caracterización de la tipologia y perfil sociodemográfico del consumidor de alimentos ecológicos en España, editat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí amb la consultoria GFK i l’empresa FOCUS. L’informe s’ha elaborat a partir de més de 450 entrevistes fetes a persones d’entre 20 i 69 anys.

També apareix una major proporció de classe alta (15%) i mitjana alta (19%) entre els consumidors d’aquest tipus de productes. El nivell de formació d’aquests consumidors és superior a la mitjana (22%) i també hi ha més pes de població ocupada (66%).

Segons l’estudi, els consumidors ecològics prefereixen consumir productes propers al seu entorn i molts no busquen marques en els productes ecològics (76%). Es tracta de persones compromeses amb la sostenibilitat i el medi ambient (el 87% recicla), estan ben informades, llegeixen les etiquetes dels productes que compren i saben identificar l’autèntic producte ecològic (79%). La preocupació per la salut és un aspecte que comparteixen la gran majoria d’aquests consumidors (92%), i la freqüència mitjana de consum de productes ecològics és de dues vegades per setmana (30%), concentrades en fruita i verdures

Arç renova el segell ethsi La corredoria d’assegurances Arç, especialitzada en el sector de l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables, va ser la primera corredoria a rebre el distintiu EthSI, i acaba de signar-ne la renovació. El segell EthSI distingeix productes o companyies com a ètiques i solidàries.

Impulsat per l’Observatori de les Finances Ètiques de FETS, pretén retornar el valor de mutualisme original del sector assegurador a través de paràmetres com el foment de la sostenibilitat social, ambiental i la transparència. Arç ha rebut el màxim nivell de registre, l’RG2. La certificació de l’EthSi per als productes, i el registre per a les companyies asseguradores i per als gestors, el fa un comitè avaluador independent

•

•

Premi Abacus de cooperativisme per a Arcadi oliveres L’Auditori de la Fundació ONCE a Barcelona va acollir el 3 de novembre l’acte de lliurament de la setena edició dels Premis Abacus, uns guardons que des de l’any 2005 reconeixen i premien la tasca i les trajectòries d’entitats i persones que han treballat per fomentar idees, projectes i iniciatives en els àmbits de la cultura, el cooperativisme, la solidaritat i l’educació. Els premis d’aquest 2011 han estat per a Òmnium Cultural, l’economista Arcadi Oliveres i l’Escola de Pràctiques I de Lleida, respectivament.

Arcadi Oliveres ha rebut el premi en la categoria de cooperativisme. En la seva intervenció, va destacar el paper del cooperativisme com a resposta a la creació d’ocupació i com a eina per facilitar l’accés dels joves al treball. Així mateix, Oliveres va agrair el reconeixement del jurat, que va premiar tota una vida dedicada a la defensa dels drets humans, la pau i la justícia social, així com a la denúncia de la despesa militar, els exèrcits i les guerres

•

inForMAcions 27

MengemBages i Mbici pedalen juntes MengemBages i Mbici (Manresana de Serveis amb Bicicleta, SCCL) són dos projectes cooperatius de nova creació que comparteixen objectius de sos­ tenibilitat i funcionen de manera com­ plementària. Promouen el patrimoni gastronòmic, natural, històric i cultural mitjançant la bicicleta i la distribució a domicili d’aliments produïts al Bages.

El passat 17 de desembre van inaugurar un nou local conjunt que està situat al carrer Bruc, 59, de Manresa.

10è aniversari de la guia ‘Històries Menudes’

Primer projecte de producció d’energia renovable El passat 16 de novembre la cooperativa d’energia verda Som Energia va tancar l’acord per adquirir el seu primer pro­ jecte de producció d’energia renovable.

El projecte seleccionat per la cooperati­ va, que té la seu social a Girona, ha estat la instal·lació d’una coberta fotovoltaica de 100 kW a Lleida, el qual s’espera que estigui generant energia solar d’aquí a un parell de mesos.

campanya infojoc d’eroski L’1 de desembre Eroski, del Grup Mondragon, va iniciar la campanya Infojoc per assessorar els adults a l’hora de comprar joguines. Segons un estudi publicat a Eroski Consumer, el paper dels infants en l’elecció de les joguines és molt determinant, ja que el 74% dels adults compra les joguines que trien els infants, i són els homes els que es deixen influir més per les decisions dels infants.

LA XiFRA

1.529

Socis i sòcies té la cooperativa d’energia verda Som Energia

a

mb motiu d’aquest aniversari, Abacus cooperativa preveu fer nombroses activitats al llarg de l’any, que van començar amb la publicació d’una edició especial de la guia i amb una trobada-diàleg que va tenir lloc el passat 10 de novembre i que portava per títol “La promoció de la lectura des de petits”. Hi van participar Reina Duarte, directora de Publicacions del Grup Edebé i presidenta del CLIJCAT; Carlota Torrents, administradora del web Què llegeixes; Pep Duran, llibreter i traginer de contes, i Roser Zúñiga, responsable del Departa-

ment de Llibreria Infantil i Juvenil d’Abacus cooperativa, que va actuar com a moderadora de la taula.

Aquesta celebració respon a la consolidació d’una aposta per la promoció de la literatura infantil a través de la selecció anual de les 150 obres de referència publicades i que aporten valor en la formació de petits lectors.

En aquests 10 anys, Abacus cooperativa ha distribuït gairebé un milió d’exemplars d’“Històries Menudes” i ha orientat pares, mestres, bibliotecaris i primers lectors a fer un itinerari de lectura ric per a la formació de sòlids lectors juvenils i de futur

en els últims deu anys, Abacus ha distribuït gairebé un milió d’exemplars d’aquesta guia.

•

inForMAcions 29

coop57 projecta el seu futur

Finançar

Les entitats i persones que integren Coop57 es van trobar el passat mes d’octubre per debatre el futur immediat d’una entitat marcada pel creixement territorial en xarxa i la voluntat d’aprofundir en les eines de finançament a l’abast del cooperativisme, l’economia social i l’associacionisme.

Text: Redacció; Foto: Coop57

P

rop de 400 socis i sòcies van participar en la primera trobada estatal de la cooperativa de finances ètiques i solidàries Coop57, que va tenir lloc el 21, 22 i 23 d’octubre a les Cotxeres de Sants (Barcelona). Durant el cap de setmana es van traçar les línies bàsiques del futur de l’entitat mitjançant dinàmiques de participació per recollir les aportacions de totes les persones que hi van assistir. El punt de partida eren els quatre eixos de discussió que ja s’havien treballat en sessions preparatòries: principis i valors; creixement, organització en xarxa i participació; mercat social i intercooperació i, finalment, sistema integral de finances ètiques.

La trobada també va servir per plasmar el creixement territorial descentralitzat que ha tingut Coop57 des de 2006, amb la presència de totes les seccions territorials –Catalunya, Aragó, Andalusia, Madrid i Galícia– i els grups promotors del País Valencià i el País Basc. “La trobada ha servit per reforçar el sentiment de pertinença a Coop57, i també ha estat molt important el procés autogestionari que ha permès que molta gent hi participés”, explica Ramon Pascual, coordinador de Coop57. A banda dels debats, es van celebrar sis taules rodones que van aplegar 24 experiències vinculades directament a la inserció social, l’autogestió cooperativa, l’economia solidària, la cura del medi ambient o la lluita contra les desigualtats.

UN MAR DE PROPOSTES I DEBATS Pel que fa als debats del vessant econòmic, una de les conclusions més importants és que l’entitat no ha de bancaritzar-se, sinó buscar aliances i

complementar els serveis que ja presta amb altres mecanismes. Una línia a aprofundir són els préstecs participatius, una eina per captar capital voluntari de les persones sòcies i no sòcies i que, al mateix temps, permet visualitzar el suport solidari de l’entorn cooperatiu.

En segon lloc, es va debatre la vinculació de Coop57 amb el procés de captació de capital social encetat per Fiare, que treballa per convertir-se en una cooperativa de crèdit d’abast europeu, sense tancar la porta a col·laborar amb altres projectes de banca ètica.

D’altra banda, també es va tractar el foment del mercat social i la intercooperació, especialment amb dos dels referents en l’àmbit estatal i nacional, respectivament: la Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) i la Xarxa d’Economia Solidària (XES). A més, es va proposar la creació de noves eines per tal que les retribucions de les aportacions a Coop57 puguin ser en forma de serveis o productes de les entitats sòcies, així com estudiar les experiències de

La trobada plasma el creixement territorial descentralitzat que ha tingut coop57 des de 2006.

moneda social que ja estan funcionant en diferents àmbits per plantejar-se quines possibilitats hi ha d’aplicar-les.

Tot això representa només una petita part del gran nombre de propostes i reflexions que es van debatre durant la trobada, i que ja es poden afegir al bagatge d’una cooperativa que en els darrers cinc anys ha finançat més de 700 projectes per un valor superior als 20 milions d’euros

•

MÉs inFoRMAciÓ www.coop57.coop

imatge de grup de la trobada, que va tenir lloc a les cotxeres de sants (Barcelona).

30 PUNTCOOP • hiverN 2011

coop57 promou l’emprenedoria al Barcelonès nord

E el passat 12 de novembre es va constituir a santa coloma de Gramenet el grup de coop57 del Barcelonès nord.

l grup de l’entitat de serveis financers ètics i solidaris Coop57 al Barcelonès Nord, recentment constituït, ha posat en marxa un concurs d’emprenedoria cooperativa. Fins al 15 de maig de 2012 es poden presentar propostes de negoci en clau d’economia social i cooperativa en l’àmbit dels municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Un cop valorades i estudiades, les idees que s’escullin tindran el suport econòmic de Coop57 per desenvolupar-se. Les bases del concurs es poden baixar de la pàgina que el grup té dins el web de Coop57 (www.coop57.coop).

Aquesta és la primera iniciativa que posa en marxa el grup promotor, que es va presentar el passat 12 de novembre al centre Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet, amb la presència d’una seixantena de persones. Es tracta de la primera experiència per explorar les possibilitats de dur Coop57 a l’àmbit local i més pròxim, per reforçar l’economia social i solidària davant la crisi, així com per donar respostes locals a problemes globals que cerquin l’activació social per respondre a la crisi des del territori.

El grup del Barcelonès Nord va valorar com a “èxit rotund” la participació de la gent de la comarca en aquesta jornada “tant pel que fa al nombre de persones i entitats que s’interessen pel projecte com per les ganes que ha mostrat tothom de formar-ne part”. També van destacar que les persones participants “van aportar moltes i bones propostes per al pla de treball, com per exemple acostar el projecte a instituts i centres de formació professional”

•

Fons d’inversió internacional per a noves cooperatives

Per commemorar l’Any Internacional de les Cooperatives de l’ONU, el moviment cooperatiu ha llançat una nova iniciativa dissenyada per finançar diferents cooperatives d’arreu del món. El fons Desenvolupament Global Cooperatiu (DGC) ha estat creat per donar suport a negocis cooperatius en països del Sud: amb un balanç de 50 milions de dòlars, es vol proveir l’accés a préstecs de baix cost

Regulació estatal per invertir en empreses d’economia social

per a projectes que necessiten capital o inversió i infraestructura. El seu objectiu és atraure inversors que tinguin interès a donar suport al desenvolupament internacional del model cooperatiu. “Volem convidar totes les persones interessades en l’avanç socioeconòmic del món que donin suport al GDC”, va explicar Pauline Green, presidenta de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI)

•

La primera jornada internacional sobre finançament de la innovació i l’emprenedoria social, organitzada per la Iniciativa per al Finançament de l’Emprenedoria Social (IFIES), va reunir més de 150 persones a la seu del Departament d’Economia i Coneixement el passat 7 de novembre. Entre els temes que es van tractar a la jornada, va destacar la reclamació d’una regulació estatal perquè els fons de pensions inverteixin un 10% en empreses de l’economia social i solidària, una pràctica que ja és corrent a França. L’IFIES és una iniciativa nascuda al caliu del Programa de Suport a l’Emprenedoria Social a Catalunya, coordinada pel director de la Fundació Seira, Miquel Miró, que vol constituir un espai estable i independent de generació de coneixement i reflexió a l’entorn del finançament de la innovació social amb la participació de diferents actors

•

inForMAcions 31

estalvi solidari amb caixa Popular Els clients del grup cooperatiu de caixes del País Valencià Caixa Popular poden escollir entre vuit projectes solida­ ris –que es desenvoluparan a l’Estat espanyol, Burkina Faso, Colòmbia i altres països de l’amèrica Llatina– per ser destinataris del fons generat per la línia d’estalvi solidari, creada ara fa una dècada en col·laboració amb Enclau­Red para la Financiación alternativa.

tranquil·litat a les seccions de crèdit de les cooperatives

caixa d’enginyers col·labora amb unicef La cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers ha posat en marxa la cam­ panya “Pensa en el teu futur. No oblidis el seu present”, per la qual cedirà a Unicef el 0,7% de l’import dels plans de pensions o plans de previsió assegurats (PPa) que siguin traspassats pels seus titulars a l’entitat. Els fons obtinguts es destinaran a la lluita contra la desnu­ trició infantil a Mauritània.

caixa d’enginyers Gestió obté la iso 9001:2008 Caixa d’Enginyers Gestió, societat gestora de fons d’inversió del Grup Caixa d’Enginyers, ha obtingut la cer­ tificació ISo 9001:2008 per part de la British Standards Institution per a les seves activitats de Gestió d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i assessorament de carteres d’inversió. D’aquesta manera, Caixa d’Enginyers Gestió es converteix en una de les primeres entitats gestores de fons d’inversió espanyoles a obtenir aquesta certificació.

LA XiFRA

31

Milions d’euros d’estalvi ètic i responsa­ ble ha aconseguit captar Fiare durant els últims cinc anys.

secció de crèdit d’Arrossaires del delta de l’ebre, sccL.

L

a Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que es manté en contacte permanent amb les cooperatives amb secció de crèdit, informa que la situació al centenar d’oficines de seccions de crèdit és d’estabilitat i tranquil·litat. Després de parlar amb responsables de les principals seccions de crèdit, la FCAC explica que no s’estan produint retirades importants de dipòsits i que l’import de les retirades que s’han efectuat durant aquesta setmana se situa per sota del 0,3% del total de dipòsits. Cal remarcar també que pràcticament totes les retirades s’han produït a l’entorn geogràfic més pròxim al municipi de l’Aldea, després que la secció de crèdit de la cooperati-

va del municipi resultés afectada per un bloqueig dels comptes el passat desembre.

Per al responsable de les seccions de crèdit de tot Catalunya, Lluís Roig, “el comportament general dels impositors confirma la plena confiança del sector en la cooperativa i en les seccions de crèdit com a principals entitats finançadores en els municipis rurals de Catalunya”. Les seccions de crèdit són les úniques entitats que actualment estan mantenint el finançament al sector agrari mentre les entitats financeres han reduït l’activitat creditícia al sector agrari en un 11,2% en l’últim any, la qual cosa ha convertit aquest sector en el més penalitzat en la concessió de préstecs després de la construcció.

Les seccions de crèdit són les úniques entitats que estan mantenint el finançament al sector agrari.

•

32 PUNTCOOP • TardOr 2011

sense els trumfos a la mà Amb tots els sentits i sense els trumfos a la mà. Així és com José Sierra va fundar la impremta Cevagraf, l’any 1986. Quan era un marrec, havia vist néixer una cooperativa dedicada a la fabricació de butaques de cinema de la mà del seu pare en un poble de la Rioja en plena postguerra. 30 anys més tard, foren les seves mans les que en crearen una altra a 550 quilòmetres de distància. Ara, ja jubilat, recorda, i manté, la mateixa empenta: “Mai m’he sentit tan feliç com quan vàrem muntar la cooperativa”.

Text: Gemma Casamajó; Fotografia: Cevagraf, SCCL

cooperativistes

josé sierra viu ara a la masia que té cevagraf al Pirineu de Girona.

D

’ebenista en un poble de la Rioja a emprenedor a la ciutat de Barcelona. Així podem resumir la trajectòria professional de José Sierra (Ezkaray, 1939), un dels socis fundadors de Cevagraf i, ara, soci col·laborador i president honorífic de la cooperativa. L’esperit cooperatiu, però, ha estat sempre a les seves mans, adés i ara, allà i aquí: “He portat ben endins el sentiment de companyonia i solidaritat”. Amb aquests valors i en un context amb molt atur juvenil –era l’any 1986–, es va fundar l’empresa.

“A Cevagraf, hi vaig fer de tot una mica: de maquinista d’òfset, de guillotinista, de cap de compres, però sobretot vaig fer-me càrrec de gestionar l’empresa i assumir-ne la direcció amb la meva companya, Conchi Gázquez, que va ser-ne la primera presidenta. La Conchi tampoc no coneixia l’ofici ni tenia formació sobre gestió d’empreses, però gràcies a la seva tenacitat i autoformació va poder desenvolupar la seva feina amb molta dedicació i eficàcia.” Una parella d’emprenedors autodidactes, doncs, a qui la resta de socis i treballadors varen fer confiança. “Tenia 20 anys més que els meus socis i comptava amb més experiència per haver treballat a la Cooperativa Obrera d’Ezcaray i a diversos tallers, la qual cosa em capacitava per organitzar el personal i els nous socis, als qui animava que es responsabilitzessin del lloc de treball assignat.”

INVERTIR EN LA COOPERATIVA “Al principi, no va ser gens fàcil. Partíem de zero: sense maquinària ni conei-

“el que teníem clar era que el poc que guanyàvem ho invertíem en maquinària. era prioritari donar continuïtat a l’empresa.” xements de l’ofici. Una mostra d’això és que tallàvem les revistes amb una cisalla perquè no teníem guillotina. El que teníem clar era que el poc que guanyàvem ho invertíem en maquinària. Era prioritari donar continuïtat a l’empresa. El principi de retornar els guanys en forma d’inversions és un dels factors de l’èxit de Cevagraf. Per a mi, és molt important que l’empresa pugui generar excedents que beneficiïn tothom. Així hem aconseguit que el principi del bé comú sobre el particular estigui implantat a la cooperativa”, explica. Un principi, d’altra banda, que ha donat una llar a José Sierra ara que està jubilat. Gràcies a alguns beneficis i a algunes aportacions dels socis, la cooperativa va poder comprar una masia al Pirineu de Girona, per a l’oci i la convivència dels treballadors i familiars. “Amb Can Serra, els socis disposem d’un espai molt favorable per desenvolupar l’esperit cooperatiu.” En José viu, doncs, al bell mig dels fruits de l’empresa, “cooperant en la seva gestió i cuidant una mica dels horts”. I afegeix: “És en aquest meravellós ambient on les idees es perceben amb més claredat per aplicar-les a la cooperativa, amb resultats excel·lents”

•

propostes 33

sostenibilitat amb criteri

empresa sostenible

Les cooperatives Abacus i Arç elaboren cada any la memòria de sostenibilitat basant-se en els criteris reconeguts internacionalment GRI, però també incorporen els indicadors específics de les organitzacions d’economia social, la qual cosa representa un valor afegit.

Text: Redacció

U

na memòria de sostenibilitat és una finestra cap a l’exterior que tenen les empreses i les organitzacions per mostrar la feina feta en l’aspecte mediambiental i social. I el que és més important: permet establir estratègies de millora per al futur a partir de criteris quantificables. Parlem, per exemple, de reduir les emissions de CO2 generades durant un any, potenciar el reciclatge o bé d’augmentar la presència de dones en els òrgans de govern i els càrrecs de decisió.

Els processos d’elaboració d’aquests documents impliquen una tasca de recol·lecció de dades important. Si, a més, s’aconsegueix que hi participin el major nombre de persones de l’organització possible, millorarà la consciència individual –i també collectiva– sobre la necessitat d’impulsar pràctiques sostenibles en el dia a dia i a més llarg termini. És per això que les memòries s’han convertit en una eina de millora contínua per a les empreses.

ELS CRITERIS GRI Les pautes més acceptades internacionalment són les que marca el Global Reporting Initiative (GRI), una organització sense ànim de lucre constituïda l’any 1997 amb l’objectiu de fomentar la qualitat, el rigor i la utilitat de les memòries de sostenibilitat.

La versió 3.0 d’aquesta guia, creada el 2006, analitza mitjançant una sèrie d’indicadors la dimensió econòmica, ambiental i social, així com altres as-

pectes relacionats amb l’impacte que poden tenir els productes o serveis d’una empresa sobre els drets humans.

Avui, els criteris GRI són l’estàndard usat per la majoria d’empreses –des de grans multinacionals fins a pimes– per avaluar les polítiques de responsabilitat social empresarial. El març de 2011 es va publicar la versió actualitzada 3.1 d’aquests criteris.

La Vola, una empresa pertanyent al Grup Clade, és membre del GRI des de 2004 i responsable d’elaborar la Memòria de sostenibilitat 2010 de la cooperativa del sector cultural Abacus. Aquest document, amb un format web interactiu, facilita la difusió i interacció amb els grups d’interès, és a dir, els socis clients, els proveïdors i, en general, qualsevol persona interessada a conèixer la cooperativa i quines polítiques internes i externes aplica.

Enguany, més de 4.000 persones han consultat la memòria d’Abacus al web.

Per la seva banda, la memòria 2010 d’Arç (format per una corredoria d’assegurances i una cooperativa de consum responsable) es basa en la guia dels criteris GRI i el Balanç Social de

Portada de la Memòria 2010 d’Arç cooperativa.

Les memòries de sostenibilitat s’han convertit en una eina de millora contínua per a les empreses. la Xarxa d’Economia Solidària, una eina creada per avaluar i visibilitzar les bones pràctiques de les empreses d’economia social i solidària.

Les memòries d’Abacus i d’Arç també compleixen els 37 indicadors específics que regeixen les organitzacions de l’economia social, que complementen els indicadors principals i addicionals de GRI, i suposen un valor afegit per a l’organització.

D’aquests 37 indicadors, 13 són de nova formulació i 24 tenen correspondència amb un o diversos indicadors de GRI

•

MÉs inFoRMAciÓ • http://www.abacus.coop/memoria-2010 • http://arccoop.coop/web/ca/home/responsabilitatsocial/memoria-sostenibilitat

no peols

nti-

la del roals més no tiu

ón

ninca ant

en

uè els cial em nar els

n-

em em

an

el acesa e· a· em em ra al em nca ant

propostes 35

Re-descobrint l’entorn

Viure millor

Dormir en un paratge tranquil, respirar calma i buscar camins nous per descobrir l’entorn. Aquesta és la recepta de moltes cases de turisme rural, però hi ha iniciatives que afegeixen ingredients nous al plat i converteixen les escapades a la muntanya en maneres de transformar l’entorn.

Text: Alba Gómez; Foto: cooperativa agropecuària Sant Isidre

A

l cor de la zona volcànica de la Garrotxa, tocant el municipi de Sant Feliu de Pallerols, s’ubica el Mas Franch, una casa rural cooperativa gestionada per tres socis treballadors i tres socis collaboradors. Fa tres anys que van enfilar aquest projecte, amb una voluntat clara: oferir un espai de trobada per als escolars i les famílies. Però no el van idear només com un espai per trencar la rutina, el van habilitar perquè les visitants investiguin i practiquin noves tècniques constructives, energètiques, agrícoles i educatives, i participin de la transformació social i ecològica, “molt necessària en els temps que vivim”, reconeix Núria Rosés, sòcia del projecte.

CAP A LA SOSTENIBILITAT “En la recerca hi ha el camí, i nosaltres som aquí per aprendre i compartir aquesta recerca a través de cursos, camps de treball, trobades i jornades”, diu Rosés, convençuda que un centre de turisme rural com aquest ha d’estar imbricat en el territori, a més d’oferir allotjament de qualitat. Per això, el full de ruta de Mas Franch té les fites de treballar amb productors ecològics, amb actors educatius de la zona i amb entitats i moviments socials locals.

“Per a nosaltres, és imprescindible cultivar un sentit de pertinença envers el lloc i moment en què vivim i això es tradueix a millorar les nostres relacions amb l’entorn (natural i social)”, manifesta Rosés. Malgrat la crisi, els cooperativistes de Mas Franch tenen raons per ser optimistes: “Tenir una

“És imprescindible cultivar un sentit de pertinença envers el lloc i moment en què vivim, i això es tradueix a millorar les relacions amb l’entorn” línia de sostenibilitat en tots els àmbits ens fa atractius per als col·lectius que no es plantejarien anar a un altre lloc”, conclouen.

CAMPS NOUS PER ALS PAGESOS Al límit de la zona volcànica de la Garrotxa, hi ha el petit poble de Vallfogona del Ripollès, on s’erigeix Can Xila. Es tracta d’una casa rural gestionada pels pagesos de la cooperativa agropecuària Sant Isidre, que va ser concebuda per diversificar l’activitat de la cooperativa agrària.

Paisatges, natura i pau són els tres reclams d’aquest mas rural, que fa nou anys que va obrir la porta. “Els nostres punts forts són el paisatge, els serveis i les instal·lacions, ja que tenim la zona esportiva a 50 metres”, comenten els socis de la cooperativa Sant Isidre i alerten que darrerament s’ha anat desinflant la demanda. Un perill que estan disposats a combatre amb més oferta: el senderisme, les rutes amb BTT i les excursions a cavall en són una mostra.

el Perelló, per exemple, ofereix visites a les arnes d’abelles; la Vinícola de Nulles ofereix maridatges, vetllades de vi i cultura i tasts de vins i caves en el marc del celler modernista, i les emblemàtiques cooperatives FalsetMarcà, Empordàlia i La Fageda combinen l’activitat pròpia amb ofertes d’agroturisme

•

MÉs inFoRMAciÓ • www.elripolles.com/canxila • www.masfranch.com

ALTRES TURISMES Tot i no disposar de casa rural, moltes cooperatives agràries també han eixamplat el nucli d’activitats i brinden propostes de turisme rural. L’Apícola can Xila ofereix paisatges i pau.

36 PUNTCOOP • hiverN 2011

Recomanem

estudis sobre la nova economia

L’Escola d’Organització Industrial (EOI), del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, ha publicat els cinc primers llibres del projecte “Sectors de la Nova Economia 20+20”. Un d’aquests treballs està dedicat a l’economia social i ha anat a càrrec del CIRIEC.

“S Títol: Economía social CIRIEC. Ed. EOI www.eoi.es/portal/guest/investigacion/proyectos/economiasocial

Punt de trobada

ectors de la Nova Economia 20+20” és un projecte a llarg termini en què s’investiguen 20 sectors empresarials a fi d’aconseguir un mapa de l’anomenada nova economia o economia basada en el coneixement. L’objectiu és identificar i analitzar experiències empresarials d’èxit en la nova economia. Les experiències es trien perquè compleixen els valors que l’EOI entén com a característics d’aquest sector emergent: sostenibilitat, creativitat, transparència, participació, responsabilitat i tecnologia.

Els cinc estudis ja publicats són: economia digital (activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació), indústries de la creativitat (empreses que connecten de manera original diferents activitats i nous desenvolupaments en l’àmbit cultural), economia verda (activitats entorn de la protecció del medi ambi-

Organitza: Grup Clade

Organitza: UaB­IGoP i aPoSTa

Lloc: La Pedrera (pg. de Gràcia, 92. Barcelona)

Lloc: Escola de polítiques socials i urbanes (IGoP) (c. Urrutia, 17.Barcelona)

Més informació: www.grupclade.com 12 DE GENER VI jORNADA CLADE “CADENA DE VALOR, CADENA DE SENTIT” Sota el títol “Cadena de valor.

Cadena de sentit”, es vol crear un marc de reflexió entorn del nou model de management que marquen alguns projectes que integren la cadena del valor econòmic i la cadena del sentit, aquella que genera sen­ tit a l’activitat de l’empresa.

ent), economia oberta (empreses amb models de negocis oberts, en què les xarxes entre empreses, proveïdors i clients completen el procés productiu mitjançant un sistema de relacions basades en la cooperació) i economia social (cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions que actuen en diferents àmbits d’interès social amb objectius no estrictament mercantils). És important destacar que, en aquests dos darrers llibres, el d’economia oberta, escrit per MIK S. Coop. de la Universitat de Mondragon, i el d’economia social, fet pel CIRIEC, unes quantes de les experiències analitzades són cooperatives catalanes.

En aquests moments, hi ha obert un període de debat amb els investigadors respectius a través de cinc blocs, un per cada treball. Al web de l’Escola trobareu en PDF els estudis, així com les adreces dels blocs corresponents

19 DE GENER INICI DEL POSTGRAU EN ECONOMIA COOPERATIVA aquest postgrau té com a objectiu generar coneixement i formar persones expertes en els diferents aspectes de la gestió de l’empresa d’economia cooperativa, i el seu entorn polític, econòmic i social. És un projecte compartit per la UaB­ IGoP i aPoSTa, Escola Empre­ sarial Cooperativa.

Calendari: del 19 de gener al 26 de juliol de 2012 Horari: els dijous de 9.30 a 14.00 hores i de 15.30 a 18.00 hores Més informació: http://igop.uab.cat / www. aposta.coop

•

14 DE FEBRER INICI DE L’MBA D’EMPRESES COOPERATIVES La raó de ser d’aquest màster és proporcionar una formació que aporti als aspirants una visió global i integradora del management a l’empresa co­ operativa. Dotat de títol propi de la Universitat de Barcelona, es fa en col·laboració amb aposta, Escola Empresarial Cooperativa.

Organitza: UB i aPoSTa Lloc i horari: on­line Més informació: http://www.il3.ub.edu / www.aposta.coop

propostes 37

weBs

LLiBRes

cómo cambiar el mundo con tu dinero

L’objectiu d’aquest llibre és donar a conèixer de manera sen­ zilla com funciona el sistema financer actual (origen, funcions, elements), d’una banda, i una manera alternativa d’interpretar les finances, és a dir, les finances ètiques, de l’altra, per tal que la persona lectora, ja conscient del que està en joc, no defugi responsabilitats personals i decideixi si vol donar suport, amb els seus estalvis, a la banca convencional o a la banca ètica. a la vista dels fets, l’elecció, sigui dit de passada, no té color.

Títol: Cómo cambiar el mundo con tu dinero Autor: Xavi Teis Edita: Icària, 2011

democracia económica. Hacia una alternativa al capitalismo

Edició al castellà, revisada i ampliada del llibre amb el mateix títol publicat en català el 2009 per la Fundació Segle XXI. Una vintena llarga d’autors exploren les possibilitats de convertir diferents moviments socioeconòmics, alguns amb una llarga trajectòria com el sindicalisme i el cooperativisme, d’altres més recents com la banca ètica i el consum responsable, en l’embrió d’un sistema econòmic alternatiu inspirat en el model anomenat Democràcia Econòmica del nord­americà David Schweickart.

Títol: Democracia económica Autors: Antoni Comin i Luca Gervasoni (COORDS).

Edita: Icària, 2011

La recepta

INGREDIENTS 2 cullerades de mostassa de comerç just 1 gra d’all 6 cullerades d’oli d’oliva verge extra 1 culleradeta de mel de comerç just DIFICULTAT Baixa

ARA cooPeRAtiVes

Bloc impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i allotjat a la secció “Empre­ nem” de l’edició digital del diari ARA. Hi trobareu posts sobre temes relacionats amb el cooperativisme: finançament i finances ètiques, cooperativisme d’iniciativa social, emprenedoria, comerç just. Escrit per cooperativistes, en exercici o de cor, i obert a les aportacions de tothom. http://emprenem.ara.cat/aracoo­ peratives

oBseRVAnt L’econoMiA sociAL

Fa cinc anys, CIRIEC va crear l’anome­ nat observatorio Español de la Eco­ nomía Social. al seu web, hi podem trobar moltes informacions sobre el sector: notícies d’actualitat, informa­ cions jurídiques, ressenyes bibliogrà­ fiques, calendari d’actes, etc. http://www.observatorioeconomia­ social.es

sALsA de MeL i MostAssA PeR A AMAnides ELABORACIÓ 1. Peleu el gra d’all.

2. Poseu tots els ingredients en un bol i barregeu­los bé amb la batedora.

3. aboqueu la salsa sobre l’amanida abans de servir­la.

Aquesta recepta ha estat extreta del llibre Una altra cuina és possible. Cent receptes amb ingredients de comerç just, de Manuel Almirall Vall (Ecos, Barcelona, 2006, 212 pàgines).

PROPIETATS La mel té propietats dermatològiques i s’empra tòpicament contra cremades i úlceres de la pell.

La mel és un magnífic conservant. Quan va morir alexandre Magne a Babilònia, va ser traslladat a Macedònia untat amb mel.

L’abella mel·lífera copula en l’aire, preferentment a 8 o 12 metres d’alçada i a una distància d’un quilòmetre del seu apiari d’origen.

38 PUNTCOOP • hiverN 2011

Mots encreuats

Punt volat C. G.

HORITzONTALS: A. En aquest vehicle es mouen a la cooperativa La Pau, de Badalona.

B. amic de baralles, d’armar baralles. // En un cercle, indica marca registrada.

C. Lloo. // En majúscula és el símbol de l’arginina. // Sigla d’Indonèsia en la placa d’estat.

D. Illa baixa formada per l’acumulació de sorres i fragments de corall sobre plataformes coral·lines. // al revés, unitat d’energia equivalent a 1 milió de calories.

E. Fan una ullada. // Sulfat doble d’alumini i de potassi.

F. Sistemes tècnics de loteries. // Coordinadora d’associacions per la Llengua Catalana o és necessari. // Un dels noms de la deessa grega que personifica la fertilitat de la Terra.

G. Una escola de negocis. // Molt enfadat.

H. alcohòlics anònims. // Està // Metall de la família dels lantànids.

I. Regular. // Està, una altra vegada. // Per fumar.

J. al revés, i en castellà, és un grup cooperatiu de Saragossa. // Cagarada.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

A B C D E F G H I J

VERTICALS: 1. Cooperativa mixta de treball i consum al servei de l’ensenyament. // Cooperativa líder en les assegurances ètiques.

2. alteració en l’estat del cos o d’algun òrgan que interromp o pertorba les funcions vitals. // oxigen.

6. Contracció. // Iode. // La lletra __, revista. // Tarragona.

7. Sense canvis.

8. Cesi. // Ralph Lauren. // En aquesta població vallesana trobem la cooperativa Cevagraf.

9. Iode. // al revés, que atrau per les maneres agradoses, corteses.

10. Ciència dels nombres.

can seixanta

SOLUCIONS

5. Paraules d’aprovació i aplaudiment. // La victòria.

Horitzontals: A. ambulància. B. Barallós. R. C. alabo. R. Ri. D. Cai. Tèrmia (al revés). E. Ullen. alum. F. STL. CaL. Ge. G. IESE. Irat. H. aa. És. Tuli. I. Rr. És. Tabac. j. Veloç, al revés (Grupo La Veloz). Tifa

4. Universitat autònoma de Barcelona. // Est. // Mobutu _______ Seko, militar zairès.

Verticals: 1. abacus. arç. 2. Malaltia. o. 3. Braille. El. 4.

UaB. E. Sese. 5. Lloances. V. 6. al. I. a. T. 7. Normalitat. 8.

Cs. RL. Rubí. 9. I. Falaguer (al revés). 10. aritmètica.

3. Sistema d’escriptura i lectura tàctil. // article masculí singular.

El canvi és energètic Contrapunt

Cinergia és una cooperativa de treball nascuda amb el suport d’Ara_Coop i integrada per un equip de sis socis enginyers industrials, cinc treballadors i diversos col·laboradors. La seva activitat es basa sobretot en el coneixement de l’enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les noves tecnologies.

Ubicada al districte del 22@ de Barcelona, ofereix productes de disseny propi i serveis per a la industrialització d’equips, a banda d’altres serveis d’enginyeria.

A més, centra els seus esforços a promoure l’aplicació d’eines per millorar l’estalvi i l’eficiència energètica.

Cinergia també forma part del clúster de cooperatives que vincula tecnologia i energies renovables Uni.co, juntament amb nou cooperatives més. Aquesta unió de forces és el que permet que cooperatives creades fa poc puguin oferir solucions integrals a tot tipus de clients i situar-se en el mercat elèctric en un moment en què la generació, la distribució i el consum d’electricitat està a l’inici d’uns canvis importants tant en l’àmbit tècnic com en l’econòmic.

Text: Redacció; Foto: Cinergia

Control Intel·ligent de l’Energia, SCCL Barcelona Tel. 934 864 358 www.cinergia.coop cinergia@cinergia.coop