Revista coop 2013 by Cooperatives Treball

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

2013 www.cooperativestreball.coop

El cooperativisme davant els reptes d’una nova societat

Col·laboració 2.0, eines tecnològiques pel canvi —— De fundació a cooperativa: Peñascal, S. Coop.

Entrevista a Juan Antonio Pedreño, president del cooperativisme de treball espanyol

Col·laboracions de Antonella Broglia Xavier Marcet Javier Sanz Antonio Cancelo

Banca

D`EMPRESES HI HA UNA ALTRA FORMA

Hi ha una altra forma. Som un projecte de caixa cooperativa, solvent, rendible. Som líders en finançament, amb 5.000 milions d’euros en crèdits concedits a més de 20.000 autònoms i empreses, i 400.000 particulars. Amb un nou Model de Gestió que evoluciona amb les empreses per posar a la seva disposició tota l’experiència acumulada per Caja Laboral en el si del grup MONDRAGON. Així és com nosaltres demostrem que hi ha una altra forma de fer banca.

coop

interns coop

SUMARI

EDITORIAL

El cooperativisme davant els reptes d'una nova societat

ACTIVITAT

Les principals notícies de la Federació

L’EQUIP DE L’ANY

Alternativas Económicas

COOPERACIÓ

Els eixos estratègics de la Federació Guillem Perdrix

ESTADÍSTICA

Les cooperatives en xifres

VALORS

Finançar l’economia real Miquel Miró Innovació orientada a resultats Xavier Marcet Tota l’energia, les oportunitats i la innovació Antonella Broglia

CASOS D’ÈXIT

Suara: Atenció a persones fronteres enllà Grup Cooperatiu TEB: Reinventar-se des de la indústria Mol-Matric: Ben vius, fent matrius

MEMÒRIA HISTÒRICA

En ruta per la Catalunya cooperativa Ivan Miró / La Ciutat Invisible

CRÒNICA

Una dècada cooperativa Olga Ruiz

ENTREVISTA

Juan Antonio Pedreño: Davant d'aquesta situació de crisi, les cooperatives poden aportar una llum d’esperança Salvar l’empresa, transformar-se en cooperativa Olga Ruiz

Peñascal, S. Coop.: El model cooperatiu s’adapta millor per seguir creixent i poder mantenir la idea original del projecte de fundació 2012, el millor any del cooperativisme basc

EN PROFUNDITAT

Col·laboració 2.0 Oriol Lladó

INTERNACIONAL

Un miratge anomenat Islàndia Xavier Rodríguez

EINES

La internacionalització: recursos per no caminar sol Lean Canvas, o com estructurar el teu nou negoci

GESTIÓ EMPRESARIAL

L’escala salarial a les cooperatives Antonio Cancelo

DIRECTORI

Marketplace de les cooperatives de la Federació

Glòria Ayuso

móncooperatiu coop

ECONOMIA ENTREVISTA

MARC LEGAL

Francisco Javier Sanz Santaolalla

Jordi Garriga

directori coop

•coop

Número 2 2013 Revista anual

Composició del Consell Editorial Perfecto Alonso Gemma Garcia Núria Ballesteros Miquel Canet Guillem Perdrix Miquel Miró Olga Ruiz La redacció d'aquest número s’ha tancat el 22 de maig de 2013

Contacte i publicitat Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Tel. 93 318 81 62 federacio@cooperativestreball.coop

Conceptualització i realització editorial Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.) www.sapienspublicacions.cat

Director Àrea Gerard Birbe gbirbe@sapienspublicacions.cat Tel. 93 389 94 59 Coordinació David Heredia Disseny gràfic Xavier Alamany Dipòsit legal B. 31107-2012

Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador Compartir Igual — Si altereu o transfor-

meu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/ by-sa/3.0/deed.ca

coop 2013

EDITORIAL

El cooperativisme davant els reptes d’una nova societat PERFECTO ALONSO President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

«Aquest és el nostre repte: aportar elements de valor a la societat per contribuir a transformarla i definir-la.»

coop 2013

a uns anys es parlava de la necessitat d’incorporar la incertesa en la nostra gestió, amb la finalitat que fos un element de seguretat a les nostres organitzacions. Avui, la incertesa ja no és una opció sinó una eina de gestió que està tan incorporada a les nostres organitzacions que no és cap problema ni suposa cap esforç. En aquests moments, però, la realitat ha fet un pas més endavant i ens trobem davant d’una situació que tots definim com a nova respecte de l’anterior i que ens obliga a parlar de la gestió del canvi com un element de permanència en el nou paradigma, i que ens obliga a gestionar-lo en les relacions i en els aspectes econòmics i socials. Aportar valors de gestió en la definició del nou paradigma és el nostre repte. La gestió del canvi és el repte de les nostres organitzacions. La nova situació ha superat amb escreix els elements que, en un passat, ens donaven seguretat. Ni tan sols la incorporació de la incertesa és un element suficient per poder gestionar el canvi, el qual necessitarà eines, criteris i cultura per poder facilitar l’adaptació de les nostres organitzacions al nou paradigma. Els elements que defineixen aquest nou escenari són per tots coneguts i no us cansaré amb la lectura o les anàlisis de bancs i les retallades. Crec que és

Sabem que l’adaptació no serà fàcil i que generarà tensions en la gestió del canvi, que suposarà decisions complicades i que haurem de fer esforços per part de les organitzacions que ens costarà d’assumir. Estem en un moment difícil ple de possibilitats i expectatives que fa que el present sigui apassionant i engrescador. Assumir els nous reptes ens farà ser més forts, més àgils i més sòlids. Aquest és el repte de les nostres organitzacions, que al llarg del temps han sabut donar respostes en moments difícils com els actuals. La responsabilitat del moviment cooperatiu demostrarà, una vegada més, que el cooperativisme és una eina adequada per donar solucions a les necessitats del present, com ho va demostrar en un passat, quan el cooperativisme va ser l’eina que va donar respostes en moments semblants als actuals.

Marc Torrent

molt més interessant aportar elements de projecció que no detenir-se en valoracions conegudes que no aporten gaire coses a les solucions. Probablement, l’element més engrescador d’aquesta situació és que tothom es troba en la mateixa situació. No hi ha diferència entre rics i pobres, ni entre grans i petits. Tots estem en el mateix punt, tots sabem el mateix respecte de com fer front a la nova situació, i el que sabem tots és: NO RES. La certesa del no-res ens posa en un pla d’igualtat, a la mateixa altura i coneixement que la resta i, si com diuen els castellans, «el mal de muchos es consuelo de tontos», sí que és veritat que tots ens situem al mateix lloc en la recerca de respostes, i això ens farà més protagonistes en el disseny del nou paradigma. Perquè la veritat de tot això és que la situació se superarà, l’única dificultat és saber quan i com. Aquest és el nostre repte: aportar elements de valor a la societat per contribuir a transformar-la i definir-la. En aquest número de la revista .coop es fan aportacions des de l’experiència, des del coneixement i des de l’anàlisi, que ens ajudaran en la presa de decisions creatives i imaginatives que ens faran prendre consciència de la situació, visualitzar el futur en el qual ens mourem i dotar-nos dels elements que necessitem.

coop 2013

6 interns coop

ACTIVITAT

Jordi Play

L’ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ El Cafè de Mar de Mataró, un espai recentment recuperat per al patrimoni cooperatiu, va ser l’escenari triat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per celebrar la seva Assemblea anual, en la qual es va presentar la memòria social i econòmica de 2012 i el pla de treball actual. Segons Perfecto Alonso, president de l’entitat, «aquelles persones que desitgen una societat participativa, oberta i democràtica prioritzen una forma d’empresa que ja integra de manera natural aquests valors, com és la cooperativa». Durant l’Assemblea, la Federació va fer pública una declaració de suport al Dret a decidir.

Jordi Play

LA FEDERACIÓ CREA COOPERATIVES Fins a 27 cooperatives s’han constituït a partir del programa d’orientació a la creació de cooperatives de la FCTC. Cadascuna de les sessions quinzenals d’assessorament ha arribat a tenir 30 assistents. La Federació organitza també sessions mensuals a Barcelona Activa i ofereix acompanyament al personal tècnic de les àrees de promoció econòmica del territori.

CREIX L’OCUPACIÓ COOPERATIVA A L’ESTAT La crisi i les retallades no han impedit que les cooperatives segueixin generant ocupació a l’Estat espanyol. Amb més de 8.000 nous llocs de treball creats entre gener i setembre de 2012, l’ocupació a les cooperatives de treball ha crescut un 300 % respecte al mateix període de 2011, segons la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat. A finals de 2012, les cooperatives de treball sumaven una ocupació directa superior als 210.000 llocs de treball a tot l’Estat. En línies generals, durant tot l’any es van destruir 12 punts menys de teixit empresarial que a les empreses mercantils. Un 83 % de les contractacions van correspondre a persones sòcies i un 27 %, a treballadors per compte aliè.

coop 2013

ESTUDI ‘REALITATS I REPTES’ L’estudi Realitats i reptes del cooperativisme de treball, elaborat per la FCTC i la Fundació Seira, apunta necessitats i fortaleses del sector cooperatiu. Dirigit per Oriol Amat, Antonio Cancelo i Albert Serra (per aquest ordre, en la imatge), ofereix recomanacions a les cooperatives, a la Federació i a l’Administració. La incorporació de les propostes en el pla de treball de les cooperatives pot impulsar una millora en aspectes com la gestió, el desenvolupament societari, la participació de les persones membres, la capitalització o la intercooperació.

Jordi Play

UN 30 MINUTS PER COMPARTIR Els testimonis de Mol-Matric, Som Energia, MengemBages, Mbici o La Fageda, tots membres de la FCTC, van il·lustrar el reportatge «Competir compartint», emès al programa 30 minuts de TV3 el passat 27 de gener. Amb ells, cooperatives agràries, alumnes del postgrau d’economia cooperativa o catedràtics com Oriol Amat o Joan Subirats van oferir respostes a la pregunta: Les cooperatives superen millor la crisi? Perfecto Alonso, president de la Federació, va insistir en el rol transformador de les cooperatives: «per desenvolupar una tasca que contribueixi a fer-nos créixer com a persones i amb una capacitat social transformadora».

PRESENTS A BARCELONA Barcelona acull unes 800 de les 3.064 cooperatives de treball catalanes. La Federació ha estat convidada a integrar el Consell Econòmic i Social de Barcelona, òrgan consultiu en el qual participen els agents socials i econòmics més representatius de la ciutat. BENVINGUTS! Donem la benvinguda a les 37 cooperatives associades al 2012. La seva diversitat transmet la varietat del cooperativisme de treball. Es dediquen a l’atenció a les persones, a l’hostaleria i el lleure, a l’agricultura, els transports, les energies renovables, els serveis a les empreses o la cultura, entre d’altres. Predominen les ubicades a la província de Barcelona (26). La resta: 5 a Lleida, 4 a Tarragona i 2 a Girona.

COMPROMÍS DEL CONSELLER FELIP PUIG La creació de cooperatives de treball està recollida al Pacte de Govern com una de les eines per promoure la reactivació econòmica a Catalunya. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, en el marc d’una trobada amb el Consell Rector de la FCTC, es va comprometre a accelerar el procés de pagament del deute pendent de les subvencions per al foment de la cooperació i la promoció de les cooperatives corresponent als anys 2010 i 2011.

Sambucus, de Manlleu, una de les cooperatives nouvingudes.

coop 2013

8 interns coop

Jordi Play

ACTIVITAT

ORIENTACIÓ FINANCERA Les cooperatives afiliades a la Federació disposen d’un programa d’orientació financera al seu servei. Vehiculat per la Fundació Seira, ofereix acompanyament en la cerca de solucions a les necessitats financeres de l’empresa a partir de diferents opcions i eines adaptades. EN CLAU FEMENINA Coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat va recordar que més de la meitat de cooperativistes al món són dones i que, a Espanya, les dones representen quasi el 50 % de l’ocupació de les cooperatives de treball i un 40 % dels llocs de treball de responsabilitat, molt per sobre de la resta d’empreses.

coop 2013

El Col·legi d’Ambientòlegs és un dels participants.

DIVULGACIÓ ALS COL·LEGIS PROFESSIONALS Més de 100 col·legis agrupats a la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya han participat en una acció divulgativa organitzada per la Federació amb l’objectiu de fomentar el cooperativisme entre col·lectius professionals. En aquesta línia, el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques, el de Geòlegs i el d’Ambientòlegs van dur a terme, el 27 de maig, la primera jornada informativa, Creacoop, Crea la Teva Cooperativa.

Fotograma del film Entre nos mains (vegeu secció Economia).

Jordi Play

X. Alamany

GRANOLLERS, MUNICIPI COOPERATIU Granollers és municipi cooperatiu des del mes de març d’enguany, quan va formalitzar la seva adhesió al programa local de promoció del cooperativisme impulsat per la Federació. A partir d’accions concretes de formació i orientació, el programa Municipi Cooperatiu busca la implicació de les administracions locals, entitats i agents econòmics i socials en la sensibilització de l’economia cooperativa al territori.

L’EQUIP DE L’ANY

Jordi Play

interns coop

ALTERNATIVAS ECONÓMICAS

Periodisme en mans de periodistes

Periodisme econòmic rigorós, divulgatiu i totalment independent és el que propugna l’equip de periodistes de primera fila que ha creat la cooperativa de treball que edita la revista Alternativas Económicas, que des del mes de març ja es pot trobar als quioscos i a Internet. «El capital som nosaltres, i el control periodístic i empresarial està en mans dels qui fem la revista», expliquen. Al capdavant hi ha Andreu Missé, amb una llarga experiència a El Periódico de Catalunya i El País com a redactor en cap d’Economia, subdirector i delegat a Brussel·les. L’acompanyen Pere Rusiñol, ex d’El País i Público; Ariadna Trillas, ex d’El País a Catalunya i l’Ara, i la periodista especialitzada en economia social Mariana Vilnitzky. L’objectiu és explicar l’economia des del seu sentit més social: «No ensenyarem com invertir, sinó com es trasllada el que està passant a la vida diària, la sanitat, l’estat del benestar.» Tot plegat, des de la preocupació per l’europeisme, els problemes socials i el medi ambient, i dedicant un espai important als moviments socials. http://alternativaseconomicas.coop

coop 2013

10 interns coop

COOPERACIÓ

Els eixos estratègics de la Federació En un context on gairebé tot canvia, hem de ser capaços de fer front al nou escenari mitjançant un model de gestió democràtic, participatiu i transparent. És per això que hem de dotar-nos d’eines i recursos que facilitin la gestió de les necessitats i els objectius de les cooperatives. GUILLEM PERDRIX

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment,

es de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya definim els tres grans àmbits ens els quals es basarà el nostre Pla de treball per a aquest any 2013. Primer àmbit: promoció de la cultura cooperativa El primer dels àmbits fa referència a la Promoció i foment de la cultura d’empresa cooperativa. Els objectius que es persegueixen des d’aquest àmbit són, entre altres, els de difondre els valors del cooperativisme de treball dins i fora del sector, visualitzant-ne les fortaleses i els avantatges competitius, així com la capacitat per superar situacions tan complicades com l’actual. Volem presentar el model d’empresa cooperativa com una alternativa competitiva a l’actual realitat empresarial, visualitzant-nos com un model vàlid per a tot tipus de projectes econòmics i socials. Caldrà aprofundir en l’establiment d’aliances amb pols de creació, innovació i coneixement de referència, així com la relació amb els principals organismes i institucions públiques i privades del nostre país. Ser presents en espais de reflexió i influència permetran un reconeixement del pes i de l’impacte econòmic i social del cooperativisme de treball. Segon àmbit: foment en la creació de noves cooperatives Un segon àmbit de treball és el suport a la creació de noves cooperatives de treball, amb l’objectiu que creixin i es consolidin. En aquest sentit, des de la Federació s’impulsen diferents programes d’orientació. Concretament, en matèria de creació es proposa donar continuïtat a les accions que s’han anat desenvolupant des del darrer any: sessions de formació, informació i

coop 2013

és director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i professor associat del Departament d’Economia de l’Empresa de la UAB.

orientació a persones emprenedores amb una idea de negoci, així com al personal tècnic de les entitats prescriptores en matèria d’emprenedoria. De la mateixa manera, la Federació aposta per accions orientades a la transformació i/o reconversió de negocis empresarials cap al model cooperatiu, especialment en casos de successió o empreses en concurs de creditors. Pel que fa al creixement i consolidació de les cooperatives, podem destacar el programa de suport a la gestió empresarial on, a través de sessions individuals o en grup, es pretén donar una primera orientació en aspectes legals, comptables, fiscals, societaris o laborals, entre altres. Entre els principis cooperatius figura el de intercooperació. Des de la Federació s’impulsen actuacions orientades a la creació d’espais per tal de fomentar l’intercanvi de coneixement i experiències a través de grups de treball, clústers o trobades empresarials, tant entre cooperatives com amb d’altres models empresarials. En un context com l’actual, considerem necessari que les cooperatives valorin estratègies de creixement vinculades a la innovació i internacionalització. És per això que des de la Federació es treballa en l’establiment d’acords amb les institucions i organismes de referència en la matèria, per tal que aquests puguin oferir el seu suport. De la mateixa manera, es proposen sessions orientades a reflexionar sobre la capacitat d’innovació

i/o internacionalització de la cooperativa a través d’ACC1Ó, l’agència de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana. Una de les principals necessitats identificades i amb més incidència en les nostres cooperatives és el finançament. És per això que des de la Federació es posa en marxa, a través de la Fundació Seira, un programa d’Orientació Financera amb l’objectiu d’oferir a les cooperatives federades un acompanyament en la cerca de solucions a les seves necessitats financeres. Paral·lelament, es treballa també en altres iniciatives de suport financer per a les cooperatives, com per exemple la millora de la solvència i la liquiditat, així com el desenvolupament de nous recursos i instruments com els grups d’estalvi solidaris territorials (GEST). Un altre dels principis que posa en valor el cooperativisme i que des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya es considera prioritari per al creixement de les cooperatives és la formació. A través de l’escola de cooperativisme Aposta, posem a disposició de les nostres cooperatives una oferta de formació que pretén cobrir les necessitats identificades, tant des de la vessant de la formació contínua en aspectes que es deriven de la mateixa activitat laboral, com mitjançant l’oferiment de formació específica en temes cooperatius i en gestió empresarial de forma totalment adaptada en continguts i en metodologia.

Caldrà aprofundir en l’establiment d’aliances amb pols de creació, innovació i coneixement de referència.

FCTC

De manera transversal i amb el triple objectiu de promocionar la cultura cooperativa, fomentar la creació de noves cooperatives, com també el seu creixement i la seva consolidació, des de la Federació s’impulsen dos programes d’àmbit territorial adreçats a diversos municipis catalans i barris de la ciutat de Barcelona. Ambdós programes, Municipi cooperatiu i Barri cooperatiu, preveuen accions de sensibilització, formació i orientació que contribueixin, entre altres, a generar oportunitats de relació, cooperació i intercooperació entre els participants.

Tercer àmbit: per un nou model de representació El tercer dels àmbits d’actuació del Pla de treball 2013 fa referència al model de federació necessari per tal de desenvolupar les accions descrites en els dos anteriors. Un model de federació de representació, de lobby, que ens permeti, entre d’altres, incrementar la capacitat d’incidència amb vistes a generar un marc polític i legal favorable al desenvolupament de les cooperatives de treball i fent del cooperativisme de treball un aliat estratègic en la promoció de mesures de reactivació econòmica.

Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Ser en espais de reflexió i influència incrementarà l’impacte econòmic i social del cooperativisme de treball.

Solucions formatives des dels valors Cooperatius Múltiples solucions formatives en un extens portafoli

Programa de cursos de propera impartició

Aposta ofereix cursos en les àrees de: Desenvolupament societari cooperatiu Gestió empresarial Desenvolupament d’habilitats personals Formació tècnica I a més… Elaboració i acompanyament de plans de formació Gestió de la formació bonificada Organització de seminaris, jornades, conferències, taules rodones… Consulta la nostra oferta formativa a www.aposta.coop Tel.: 93 318 81 62 :: Fax: 93 302 18 85 :: www.aposta.coop :: info@aposta.coop

coop 2013

12 interns coop

ESTADÍSTICA Cooperatives a Catalunya (2012)

Les cooperatives en xifres

4.115

cooperatives de treball 75% 3.064 altres tipus 25% 1.051 de cooperatives

cooperatives

Creix un 36 % la creació de cooperatives de treball al 2012

Cooperatives de treball a Catalunya (2012)

Ocupació estable i de qualitat L’ocupació generada a les cooperatives és estable i de qualitat. Més de la meitat de les persones vinculades a les cooperatives en són sòcies i d’aquestes, més del 80 % tenen contractes indefinits. D’altra banda, les dones representen el 49 % de l’ocupació. Les noves cooperatives creades a Catalunya durant el 2012 es concentren gairebé en un 80 % a la demarcació de Barcelona, molt especialment al Barcelonès, però també amb un fort lideratge de les comarques del Baix Llobregat, el Bages, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Pel que fa als sectors d’activitat on s’han constituït més cooperatives, destaca el bloc de serveis a les empreses i particulars així com els serveis d’atenció a les persones o els transports, una tendència que reflecteix de forma bastant exacta el repartiment de les cooperatives de treball per sectors, on el 45 % agrupa els serveis a empreses i particulars, la indústria i l’atenció a les persones.

Les noves cooperatives creades a Catalunya durant el 2012 es concentren quasi en un 80 % a la demarcació de Barcelona. coop 2013

2.624 cooperatives de 3 a 5 socis cooperatives 403 de 6 a 25 socis de 20cooperatives 26 a 50 socis de 17 cooperatives més de 50 socis

3.064 cooperatives de treball

Cooperatives creades a Catalunya (2011 i 2012)

2011

2012

83 30

113 cooperatives de treball 33 altres cooperatives

cooperatives de treball altres cooperatives

La creació de cooperatives de treball ha crescut un 36 % al 2012.

Cooperatives a Espanya 2012) Andalusia 4.033 País Valencià 2.582 País Basc 1.533

4.033 2 8 5 . 2 33 1.5

l manteniment de l’ocupació i un increment del 36 % en la creació de cooperatives de treball són el millor exemple que les empreses cooperatives són el model empresarial preferit per les persones gràcies a la seva resistència, sostenibilitat i capacitat de projecció en el temps. Les xifres de creació de noves cooperatives de treball l’any 2012 han estat les millors dels darrers vuit anys a Catalunya, mentre que el manteniment de l’ocupació a finals de l’any passat (amb un increment del 2,2 % el tercer trimestre de l’any) són una excel·lent notícia en el context de crisi i retallades que vivim. Les cooperatives de treball es mantenen com la tipologia de cooperativa que més demanda experimenta i més presència té al territori: un 75 % de les cooperatives catalanes són de treball. Conjuntament, les xifres de Catalunya destaquen en el context estatal com la primera comunitat en quantitat de cooperatives i com una de les que més empreses d’aquesta tipologia ha creat, només per darrere del País Basc i d’Andalusia.

21.499 cooperatives

13 ESTADÍSTICA

Principals tipologies de cooperatives L’ocupació a les cooperatives a Catalunya s’ha mantingut durant el 2012. Al 3r. trimestre l’ocupació va augmentar un 2,2% respecte al 2011.

74,46 % 11,31 % 3,10 % 2,23 % 2,10 % 4,52 % 2,28 %

«Malgrat la crisi i les retallades, les cooperatives de treball segueixen generant ocupació. Amb més de 8.000 nous llocs de treball a l’Estat espanyol entre gener i setembre de 2012, l’ocupació va augmentar un 300 % respecte al mateix període de 2011». COCETA

3.064 cooperatives de treball 465 cooperatives agràries 127 cooperatives de consum 92 cooperatives d’habitatges 86 cooperatives d’ensenyament 186 cooperatives de serveis 94 altres

Sectors d’activitat de les cooperatives de treball empreses i particulars indústria atenció a persones comerç construcció serveis socioculturals educació transport comunicació altres

18,14 % 15,35 % 12,56 % 8,37 % 7,67 % 7,21 % 5,81 % 5,35 % 5,35 % 14,19 %

Gairebé 15.000 persones són sòcies de cooperatives de treball.

VALL D’ARAN

Les cooperatives de treball per comarques PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

1 CERDANYA ALT EMPORDÀ

8 ALT URGELL PALLARS JUSSÀ

RIPOLLÈS

4 GARROTXA

BERGUEDÀ SOLSONÈS

BAIX GIRONÈS EMPORDÀ

OSONA

14 NOGUERA

70 BAGES SEGARRA

SEGRIÀ

GARRIGUES

PRIORAT

TERRA ALTA

RIBERA D’EBRE

VALLÈS ORIENTAL

ANOIA

VALLÈS OCCIDENTAL

CONCA DE BARBERÀ ALT 1 CAMP

131

111

395 ALT PENEDÈS

BAIX 40 LLOBREGAT BAIX PENEDÈS 260 GARRAF

BAIX CAMP

TARRAGONÈS

SELVA

PLA D’URGELL URGELL

PLA DE L’ESTANY

122

MARESME

146 STA. COLOMA DE GRAMENET

927 BARCELONÈS

79 BARCELONA

713

19 BAIX EBRE

DE 0 A 25 COOPERATIVES

DE 26 A 75 COOPERATIVES

BADALONA

ST. ADRIÀ DEL BESÒS

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

104

DE 76 A 300 COOPERATIVES

MONTSIÀ

MÉS DE 300 COOPERATIVES

NÚMERO DE COOPERATIVES

Infografia JULIANA ESLAVA

*Font: Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom (DGESCTA) i Ministeri de Treball i Seguretat Social (gràfic Cooperatives a Espanya)

coop 2013

14 interns coop

VALORS

Finançar l’economia real

Què han de fer les empreses davant el canvi en el sistema financer convencional? MIQUEL MIRÓ Director de la Fundació Seira i coordinador de la Xarxa Financoop.

arlaré sempre d’empreses, incloent-hi les cooperatives com una empresa més que són, ja que la situació, l’anàlisi i les propostes són les mateixes per a totes, independentment de la forma jurídica. No obstant això, les empreses cooperatives tenen alguns avantatges, com el compromís dels seus socis amb el treball (especialment mitjançant l’autoregulació i l’aportació de capital), l’equitat i la participació. Avantatges que expliquen la seva major resistència a les crisis, i són necessàries però no suficients per realitzar l’adaptació urgent al canvi que avui necessiten les empreses. Al meu entendre, hi ha tres elements clau per entendre la situació que vivim en el seu conjunt i aprendre a moure-s’hi: un és que ens trobem en un procés de polarització generalitzada de la societat. Per posar alguns exemples explicatius, la política es polaritza entre la dreta més conservadora i els defensors dels drets socials, els aturats i els desnonats; els criteris de consum es polaritzen entre low cost i marca; les empreses que exporten guanyen molt i les que depenen només del consum intern perden molt; el gap entre rics i pobres és cada vegada més gran; els bancs fallits però amb ajudes públiques i les iniciatives financeres ètiques que només compten amb la solidaritat, etc. Un segon element és la desconfiança que s’ha instal·lat en la societat. Els electors desconfiem dels polítics veient com incompleixen el seu programa, s’enriqueixen sense vergonya i es cobreixen els uns als altres. Els bancs desconfien de les empreses davant la incertesa del futur. El proveïdor desconfia que el client li pagui; i el client, al seu temps, de que el proveïdor li acabi la feina. Cada vegada té més importància ser lleial i transparent, i com a consumidors som lleials a qui ens dóna confiança i castiguem a qui ens enganya. El tercer element és que no estem davant d’una crisi sinó davant d’un canvi radical, un canvi de paradigma. I del nou paradigma encara en sabem poc, però algunes coses ja es veuen clarament: l’estat ha deixat de ser un proveïdor de serveis i el principal generador d’activitat econòmica; els canvis en els criteris de consum; la importància creixent de la informació, les TIC i les xarxes socials per a

coop 2013

empreses i consumidors; la privatització de serveis públics; el lideratge dels països emergents; la nova relació de les empreses amb les entitats financeres; l’aparició d’iniciatives privades basades en la solidaritat en tant que compartició d’interessos i responsabilitats. La crisi del sistema financer, amb previsions de mantenir les restriccions creditícies fins al 2018 (segons l’FMI i l’UBS), unida al dèbil creixement de l’economia, menor del 2 % fins al 2020 (segons el CEPREDE i l’FMI), com també la política d’austeritat, estan provocant l’asfíxia de moltes empreses que amb el finançament ‘normal’ mantindrien l’activitat i l’ocupació. «La banca no atén les necessitats de liquiditat de les empreses, fins i tot quan tenen comandes en ferm —Aristóbulo de Juan, exdirector del BDE, El País, 14/04/13—, perquè les seves prioritats són els venciments majoristes. I si hi ha un sobrant de liquiditat, es dedica a la compra de deute públic per sobreviure.» Sembla, però, que mica en mica se suavitza la política d’austeritat amb un major termini per reduir el dèficit fiscal. La política d’austeritat sostinguda condueix irremediablement a augmentar les pèrdues esperades de la banca, en un cercle viciós del qual cap polític sembla capaç de fer-nos-en sortir fins ara. La solució a la crisi bancària espanyola ha generat entitats sistèmiques encara majors, en contra del que públicament es diu. És molt probable que fruit d’això, assistim a una cartelització. Les entitats supervivents, actuant com un cartel, fixaran les condicions d’accés al crèdit, i pimes i usuaris pagarem més del que fins avui hem pagat via pressupostos de l’Estat, perquè els bancs recuperin el seu nivell de beneficis. Els ciutadans hauríem d’apostar clarament per entitats en mans dels clients (cooperatives) i no pas dels inversors (bancs). Les condicions per al crèdit a les empreses s’han endurit i encarit durant tot el 2012 i continuarà sent així al 2013. A més, la demanda de crèdit ha disminuït també a tot Espanya (vegeu Enquesta sobre préstecs bancaris del Banc d’Espanya, de febrer de 2013). Amb les expectatives de creixement per terra, són els crèdits a llarg termini els que han desapa-

Les condicions per al crèdit a les empreses s’han endurit i encarit durant tot el 2012 i continuarà sent així al 2013.

X. Alamany

regut. Per a les pimes només hi ha, en el millor dels casos, crèdit difícil (amb garanties reals), car i a curt termini, exactament el contrari del que necessiten. En els últims dies alguna cosa es comença a moure a Europa que ens pot donar alguna esperança. Amb l’objectiu de restablir el flux de crèdit cap a les pimes, alguns economistes de prestigi, com Guillermo de la Dehesa, president del Center for Economic Policy Research (CEPR), plantegen que «el BCE i els seus bancs centrals nacionals han de comprar directament crèdits a SME empaquetats o titulitzats, admetent-los com a colateral o donant liquiditat extra per prestar només a SME» (El País, 7/04/13). En el mateix sentit, en les jornades organitzades pel Finance Watch (www.finance-watch.org) i Confrontations Europe a Brussel·les, el passat 23 d’abril, amb el títol Finançant l’economia real avui i demà, davant la denúncia realitzada per la Fundació Seira dient que fins ara res del que ve d’Europa és bo per a les pimes ni per a la gent, Philippe Maystadt, expresident del Banc Europeu d’Inversions, proposava, per una banda, la titulització de crèdits a les pimes i que el BCE els accepti com a garantia per donar liquiditat a la banca, amb la qual finançar al seu torn nous crèdits i, d’altra banda, crear un Fons Europeu de Garantia per a crèdits a pimes. Sens dubte, si es posessin en marxa les dues mesures contribuirien a restablir el flux de

crèdit a les pimes, una mesura absolutament necessària per crear un mínim d’ocupació. També és esperançador que la Confederació de Sindicats Alemanys (www.dgb.de) hagi proposat un Pla Marshall per a Europa que implica l’abandó de la política d’austeritat i proposa la inversió de 260.000 milions d’euros anuals per activar l’economia en sectors com la reconversió energètica, les infraestructures de transport, la xarxa de banda ampla, l’educació, la indústria, etc. Per finançar aquest pla, el DGB proposa la creació de bons a 10 anys, els interessos dels quals es pagarien amb la introducció de la taxa sobre les transaccions financeres. Una proposta ben treballada que, a més de proporcionar activitat a tot Europa, es finança amb capital privat, fet que evita l’increment del deute sobirà i aprofita en benefici de tots la introducció d’una taxa que ja és un clam popular.

Per a les pimes només hi ha, en el millor dels casos, crèdit difícil, car i a curt termini, el contrari del que necessiten. coop 2013

16 interns coop Respecte del flux de crèdit a les pimes, cal dir que no és un problema de falta de diners. Segons el Banc d’Espanya, els dipòsits en mans de residents a febrer de 2013 sumen 1,52 bilions d’euros. Però el diner s’ha tornat més poruc, si és possible, i accepta menys risc, tothom vol garanties reals. En una situació normal, un inversor, a canvi d’una major remuneració, pot acceptar substituir les garanties per la confiança en el projecte i l’equip de persones. Avui, però, la qüestió és la manca de confiança de les entitats financeres i els inversors en els governs i en les empreses, i de les empreses i els consumidors en les entitats financeres, en els governs i en el futur. Què podem fer en una situació així? Les cooperatives podem treure avantatge gràcies a la participació i el compromís dels socis. Per a una empresa avui és bàsic disposar d’una anàlisi rigorosa i crítica del model de negoci i un pla a mitjà termini d’adaptació a la nova realitat. Estem davant d’un canvi profund, permanent i general, davant el qual no és possible simplement resistir. Les cooperatives tenen més instruments i experiència per assegurar l’alineació de tota l’empresa en el procés d’adaptació. Amb un pla que il·lusioni i generi la confiança de tots els interessats (socis, treballadors, clients, proveïdors, entitats financeres, entorn, etc.), el pas següent és capitalitzar l’empresa utilitzant tots els recursos, propis i propers, per recuperar el fons de maniobra, la solvència i la liquiditat. Per això calen ampliacions de capital i instruments complementaris (préstecs participatius, deute subordinat garantit, títols participatius, capital pacient, etc.). Dit d’una altra manera, gairebé totes les empreses han vist reduir els ingressos, el marge i, en conseqüència, el fons de maniobra i el disponible al servei del deute. En aquesta situació han de recuperar la solvència i la liquiditat mitjançant ampliacions de capital. Amb aquest major compromís dels socis es pot plantejar una modificació del deute per reduir la tensió sobre el disponible al seu servei. Però, en qualsevol cas, l’essencial sempre és el projecte i el compromís dels socis en el futur de l’empresa. Línies de treball per millorar el finançament Fruit d’aquesta anàlisi, se’n desprenen quatre línies de treball de la Fundació Seira per millorar el finançament a les cooperatives federades a la FCTC:

Amb un pla que il·lusioni, cal capitalitzar l’empresa amb recursos propis i propers per recuperar el fons de maniobra, la solvència i la liquiditat.

coop 2013

1 Per ajudar en la capitalització i el llarg termini de les empreses: Preparació d’una nova línia de préstecs personals per a la capitalització de les cooperatives, noves i/o resultants de transformacions, amb la col· laboració de Fiare Banca Ètica i Caixa d’Enginyers. Desenvolupament, a través de la Xarxa Financoop, de nous instruments: • Deute subordinat, especialment els títols participatius a llarg termini • Capital pacient a més de 10 anys • Préstecs intercooperatius Préstecs sense interès ni comissions per a cooperatives joves a través del fons Seira-Acció Solidària Contra l’Atur. Impuls dels préstecs participatius fins a 150.000 euros amb el Grup d’Inversors Cooperatius i fins a 1,5 milions d’euros amb Sicoop. 2 Per augmentar les opcions de finançament i la cohesió del moviment cooperatiu: Disseny i promoció d’un nou instrument de finançament solidari, com ara un fons participat per les cooperatives i els cooperativistes, que dediqui recursos als procesos de creació, transformació i altres, lluitant amb recursos propis del moviment per defensar-lo i contra l’exclusió financera. 3 Per millorar l’accés als serveis financers: El servei d’orientació financera ofert des de la FCTC a totes les entitats federades. Una guia d’anàlisi de les empreses d’economia social que orienti i faciliti la gestió del risc. 4 Per augmentar la visibilitat de les solucions cooperatives: Promoció de la 2a. Jornada Internacional de les finances cooperatives Financoop 2013. Beques a la formació empresarial de fins al 33 %. Vull ressaltar que aquestes accions, posades en marxa al marge de les entitats financeres convencionals, demostren que hi ha una iniciativa privada col·lectiva i compromesa, liderada des del món cooperatiu, disposada a lluitar amb els seus propis recursos de manera solidària contra l’exclusió financera que les solucions imposades al sector financer convencional estan generant.

17 VALORS

Innovació orientada a resultats 10 claus per a l’èxit i 1 passió XAVIER MARCET Xavier Marcet és president de LTCproject, consultoria especialitzada en innovació estratègica per a empreses, i d’altres dues consultories

ns proposem en aquest article definir algunes claus d’èxit per a aquelles organitzacions que vulguin emprendre un model d’innovació orientat a resultats. No es tracta de fórmules màgiques, són claus que hem après en la pràctica, amb els nostres clients, intentant empènyer la innovació en els darrers vuit anys. Les organitzacions que tenen com a projecte perdurar, incrementar el valor que ofereixen als seus clients, desplegar el talent dels seus treballadors i generar guanys accionarials, acostumen a innovar. No ho fan perquè estigui de moda —que ho està— sinó perquè és la seva forma de diferenciar-se, d’escapar de la indiferenciació. Innovar no és tenir idees, és aplicar noves solucions. Innovar no és fer R+D, és aplicar nou coneixement, vingui de dintre l’empresa o vingui de fora a través d’un format d’innovació oberta. L’objectiu central d’innovar és vendre, ja sigui perquè es fan ofertes amb més valor o amb menys cost. Les innovacions que es consoliden són aquelles que es venen o aquelles que indirectament fan més competitives les organitzacions. La innovació és una mica víctima de la seva pròpia moda, igual que en el seu moment li va passar a la qualitat. Però més enllà de la moda, la innovació ha vingut per quedar-se. Primer, perquè la innovació de nova no en té res —Drucker ja deia l’any 1956 que l’únic important a les organitzacions és el màrqueting i la innovació— i segon, perquè la innovació és una vàlvula que regula que el canvi intern a les organitzacions no sigui molt més lent que el canvi extern. I atès que avui, a la majoria de sectors, el canvi extern és molt accelerat, la innovació es veu més necessària que mai. Abans, les organitzacions intentaven resoldre la seva estratègia a través de la planificació estratègica. Avui no poden. El món canvia més de pressa que la nostra capacitat de planificar. En aquests moments, només podem planificar allò que és estable i influenciable, per a la resta necessitem un model d’innovació eficient.

Avui, a la majoria de sectors, el canvi extern va molt més ràpid que el canvi intern, raó per la qual la innovació es veu més necessària que mai.

amb seu a Boston i Santiago de Xile. També és al capdamunt de la Barcelona Drucker Society. El seu últim llibre és Cosas que aprendemos después (Plataforma Editorial, 2010).

Heus ací les que serien les nostres 10 claus d’èxit més una darrera i no menys important, la passió: La primera clau és focus. La innovació necessita focus. Els brainstorming que no saben on van acostumen a ser pèrdues de temps. Primer cal definir quins són els nostres reptes d’innovació. És a dir, aclarir allà on voldríem que la innovació ens ajudés a ser el que volem ser com a empresa en el futur. El focus ens lliga innovació i estratègia. La segona és idees. La innovació no és tenir idees, és aplicar-les; però és obvi que tenir idees creatives és la porta de la innovació. Queda un llarg camí, però les idees són la porta d’aquest camí. És bo que aquestes idees neixin de processos creatius i que desafiïn els marcs establerts. La creativitat no és altra cosa que connectar coses que no era obvi que es poguessin connectar, com quan Sony va lligar el fet de córrer i escoltar música a través dels seus revolucionaris Walkman. La tercera és risc responsable. La innovació comporta risc, encara que segurament, avui, el risc més gran és no innovar. El risc pot gestionar-se i acotar-se, en això consisteix bona part de la gestió de la innovació. Aquelles organitzacions que no vulguin admetre un marge de risc, millor que no gastin diners a innovar. La innovació cent per cent segura no existeix. La quarta és el lideratge. Si els que lideren una organització no s’impliquen en el seu procés d’innovació, que no deixa de ser el procés de construcció del futur, aquest procés deixa de ser creïble. Si els que lideren una organització no són capaços d’assumir risc, és difícil que altres l’assumeixin per ells. La falta de lideratges innovadors bloqueja la innovació perquè ningú vol assumir cap risc una mica seriós. La cinquena: aprendre del fracàs. Quan es parla d’innovació s’acostuma a parlar de fracàs, no per masoquisme, sinó perquè és freqüent. La nostra experiència és que ningú vol fracassar i que la gestió de la innovació busca evitar els falsos positius, els que quan toquen mercat no suren. Però la realitat és que la innovació no és una ciència exacta i el fracàs és habitual. Gestionar bé la tolerància al fracàs, aprendre a fracassar ràpid i barat, i, sobretot, aprendre dels fracassos per estar més ben preparats per construir èxits futurs, és molt important. Les organitzacions que acumulen més èxits en innovació tenen una llista més gran de fracassos. La gràcia està en què els èxits no només amortitzen els fracassos, sinó que defineixen un posicionament avantatjós davant la competència i comporten beneficis. La sisena: agilitat. El procés per passar d’una idea a un negoci no pot ser desesperadament llarg. La nostra experiència és que algunes organitzacions es cansen de les seves novetats abans d’aplicar-les

La primera clau és focus: aclarir allà on volem que la innovació ens ajudi a ser el que volem ser com a empresa en el futur.

coop 2013

18 interns coop perquè no les gestionen amb desimboltura. La innovació creix millor amb dinamisme i frescor. La setena: innovació oberta. A l’hora de recollir bones idees que proposin resoldre els nostres reptes d’innovació és bo no tancar-se. Ajuntar el talent intern i el talent extern és més prolífic. Normalment, la gent de fora no ens donarà solucions perfectes als nostres problemes, però parlar amb gent de fora del nostre sector que tingui reptes similars als nostres pot ser molt inspirador. Si no parlem amb gent nova és més difícil que ens fem preguntes noves i trobem solucions diferents. La vuitena: el dia a dia. Les nostres urgències, especialment a les organitzacions petites, ens donen l’excusa perfecta per no innovar. La diferència entre les organitzacions que innoven i les que no és que les primeres saben mantenir la innovació al marge del dia a dia, tot i que les seves agendes estan tan carregades com les de tothom. Si barregem les decisions del dia a dia amb les d’innovació sempre guanya el dia a dia. La innovació necessita dedicar-hi temps, suposa, per tant i molt sovint, un sobreesforç notable. La novena: sistemàtica. Una organització innovadora sap sistematitzar les seves dinàmiques d’innovació de forma que no passin una vegada sinó que s’incorporin a la manera com es gestiona l’organització. La innovació no ha de ser cosa d’especialistes ni d’ocasions esporàdiques, és una cultura corporativa, un mode de desplegar la missió de l’organització, una forma de dirigir i de treballar. La desena: autenticitat. La innovació té més predicadors que manobres. Si la innovació és veritat, en una organització genera tensió perquè es qüestionen coses importants i es fan apostes que no són

matemàtiques. Innovar és saber canviar sense grans daltabaixos, és posar el nostre talent a combinar el dia a dia i el futur dedicant temps a la innovació, és trencar l’estructura vertical que ens dóna l’eficiència per estructures transversals que ens permetin solucions inesperades. La innovació no és res més que crear valor d’una forma diferent. La darrera: passió. La innovació no surt amb actituds funcionarials. La innovació no és per a aquells que no s’impliquen de debò. Però poques vegades en la meva vida professional he vist gent d’empresa més apassionada que quan innoven. Quan, tot i treballar per a una gran o petita empresa, es fan seu el projecte d’innovació, se senten emprenedors d’aquella idea i la volen portar al mercat. Aleshores, la innovació ens apareix com el camí que ens permet construir el futur corporatiu amb molt de sentit. La innovació és, sobretot, responsabilitat social. Els que creuen en el seu projecte de futur saben que només amb un esforç permanent de crear valor, estant oberts a noves solucions i empenyent-les, servaran les seves organitzacions amb vitalitat i capacitat de competir. I el mateix que podem dir de les nostres organitzacions, podem dir-ho de la nostra societat. La millor forma de pensar el futur és construir-lo, com deia Drucker, i per construir-lo res millor que l’esforç innovador.

Poques vegades en la meva vida professional he vist gent d’empresa més apassionada que quan innoven.

qualitat de servei vocació social equitat arrelament empresa de persones voluntat transformadora Les cooperatives de treball del sector social agrupades al servei de les persones

www.cooperativestreball.coop

coop 2013

19 VALORS

Sota les ruïnes d’un sistema que ja no funciona,

tota l’energia, les oportunitats i la innovació ANTONELLA BROGLIA Ha treballat 30 anys en comunicació i màrqueting en l’àmbit internacional. Actualment col·labora en el Think Tank Infonomia, organitza TEDxMadrid i

Eliminar els comandaments intermedis El cas de gestió més rellevant que hem llegit últimament és el de l’empresa nord-americana Morning Star. Amb 400 empleats i una facturació de 700 milions de dòlars, aquesta empresa, basada a Califòrnia, processa 1.000 tones de tomàquets per hora i els transforma en salsa per a pasta o pizza, quètxup, i altres productes per a la indústria alimentària. Morning Star és líder mundial del mercat en el seu sector després de 40 anys operant i el seu element de gestió distintiu és que des de fa 20 anys ha eliminat els comandaments intermedis. Tots els empleats són professionals que s’autogestionen: inicien i coordinen les seves activitats amb els seus col·legues, els seus clients, els seus proveïdors sense rebre ordres. La missió és qui mana. Amb conseqüències reeixides des del punt de vista de la iniciativa, les capacitats, la flexibilitat, la col·legialitat i la lleialtat (sense parlar de l’estalvi de costos).

Les mancances són oportunitats La innovació social més poderosa aconsegueix canviar la manera com percebem els grups més desfavorits de la població, incorporant-los a la vida laboral activa a través de la posada en valor de les seves capacitats específiques. L’emprenedor danès Thorkil Sonne transforma l’autisme de discapacitat en avantatge competitiu. A través d’una empresa creada específicament amb aquest objectiu, i que té previst expandir-se a més de 50 països, dóna feina a persones amb autisme com a provadors avançats de programari, feina en la qual són excel·lents gràcies a la seva extrema capacitat de concentració, precisió i atenció al detall. En aquesta mateixa línia, la Fundació espanyola Anabella, que s’ocupa de la recuperació emocional i professional de dones maltractades, posa en evidència com una dona que ha passat per aquesta situació és una supervivent, i com aquesta capacitat és preuada per dur a terme de forma excel·lent molts treballs. L’emprenedor Frank Hoffmann ensenya a dones cegues a dur a terme diagnòstics manuals per detectar bonys en el cos, que són més barats i de molta més qualitat que els realitzats a través d’una mamografia o altres mitjans. Gary Slutkin prepara exreclusos perquè actuïn com a mediadors de conflictes; i Carlos Cruz considera els pandilleros de Ciutat de Mèxic que han abandonat les armes uns veritables exemples de resistència que readquireixen el poder perdut com a mentors de joves en condicions de risc.

Un dels reptes més crítics serà la complexitat estructural de les organitzacions: Grans corporacions, gaseles àgils o mosques adaptatives?

Crisi com a energia per fer-se millors Fa cinc anys, el matemàtic i físic Nassim Nicholas Taleb es va fer famós amb el seu llibre El cisne negro: el impacto de lo altamente improbable (Edicions Paidós Ibèrica, 2008), un assaig sobre aquests esdeveniments d’enorme impacte que no sabem preveure, com per exemple l’11 S o l’ascens de Google. En el seu nou llibre, Antifragile: Things That

X. Alamany

Nous sistemes operatius per a l’empresa i volguéssim sintetitzar metafòricament què precisem en les empreses per respondre als reptes emergents, potser podríem dir que necessitem un nou sistema operatiu per fer-les funcionar. El maquinari de l’empresa ha canviat (què fem i com ho fem) d’una manera tan radical que la gestió d’aquesta «maquinària orgànica», el programari, demana un canvi substancial. Primer, la relació entre idees i execució ha de ser més intensa i més ràpida: la «distància» entre idea i mercat tendeix a zero. Això implica l’abandonament dels projectes llargs, ideats i dirigits «des de dalt», per substituir-los per projectes curts, molt basats en prototips de desenvolupament ràpid i proves iteratives al mercat. És el model del lean startup, que està essent tan atractiu al món corporatiu. Però, a més, la forma d’arribar a les idees serà diferent: com en el unsourcing, en què el mateix client aporta idees i diferents voluntaris generen valor de manera novedosa. Encara més, les empreses faciliten que els seus millors treballadors tornin a generar valor des de models de relació diferents, és el que s’anomena returnship. Però un dels reptes més crítics serà la complexitat estructural de les organitzacions: Grans corporacions, gaseles àgils o mosques adaptatives? El futur és d’organitzacions de grans dimensions, o de xarxes d’empreses constituïdes de molècules que apareixen de la interrelació de radicals lliures? Entendre què fa d’un equip un equip intel·ligent, eficient i amb capacitat de generar valor diferencial és, potser, la gran pregunta. Aprendre a construir equips (teaming) serà un nou art corporatiu essencial.

pertany al Leadership Team d’Ashoka Espanya, una organització internacional que es dedica a ajudar emprenedors socials.

coop 2013

20 interns coop

VALORS

Gain From Disorder, Taleb ens parla d’institucions, empreses i persones fràgils (les que es trenquen quan reben un cop), resistents (les que no reaccionen quan són colpejades) i d’una tercera categoria de persones físiques i jurídiques que ell anomena antifràgils (les que superen un cop canviant). Un estat és fràgil; una ciutat és antifràgil; un sistema bancari és fràgil; Silicon Valley és antifràgil. Una carrera professional que depèn durant anys d’una única gran empresa és fràgil, mentre que una carrera flexible i emprenedora és antifràgil; un govern altament endeutat és fràgil; Suècia, que limita el seu deute, és antifràgil; un gran exemple d’antifragilitat és Suïssa, perquè està altament descentralitzada i permet molta experimentació. Taleb ens adverteix sobre la inutilitat de planificar i intentar crear estabilitat, i ens convida a abraçar petites adversitats, fins i tot a estimar el caos i la incertesa per aprendre’n. Petit i mitjà guanyen Diverses veus afirmen que la clau de l’economia d’Occident està en les petites i mitjanes empreses. Allí és on resideix l’energia econòmica del futur, com així ha estat en el passat. Per a moltes grans empreses, que aparentment mai s’havien fixat en elles, ara les empreses mitjanes són essencials. Una de les preguntes dels propers anys és si la dimensió d’una empresa és un factor important a l’hora de determinar-ne la capacitat d’innovació. Molts exemples assenyalen que és en l’agilitat de les pimes on més podem confiar per a transformacions rellevants dels serveis que rebem cada dia els ciutadans, mentre que les innovacions més disruptives, que canvien la tecnologia i amb això l’economia, potser demanen

les capacitats d’inversió solament a l’abast de les grans corporacions. Però també s’assenyala que el futur del nostre sistema econòmic i social està en la relació estreta entre pimes i grans empreses, i, més encara, en el teixit que componen startups, pimes i grans corporacions. També és important l’efecte que tindrà l’augment de la classe mitjana en tot el planeta, especialment als països emergents. Una classe mitjana que disposarà de recursos i estímuls per convertir-se en emprenedors, que, alhora, acabaran creant startups i pimes. La relació entre classe mitjana, pimes i estabilitat de les economies exigirà una atenta vigilància. Idees extretes lliurement d’wUpdate9, d’Alfons Cornella i Antonella Broglia: www.co-society.com/ongoing/update

El futur del nostre sistema econòmic i social està en el teixit que componen startups, pimes i grans corporacions.

Serveis d’atenció a les persones _Atenció domiciliària _Gent gran _Discapacitats _Educació _Ocupació _Inclusió social _Infància, joves i família _Salut _Investigació i assessorament

Ronda Universitat, 22B, 2n 08007 Barcelona Tel. 932 547 690

www.suara.coop

Anunci.coop_v1.0.indd 1

coop 2013

suara@suara.coop

Ctra. Castellfollit a Oix, km 1,5 17855 Montagut i Oix Tel. 972 294 836

24/04/2013 10:48:02

21 PUBLICITAT

Entrevista a Joan Cervera, conseller delegat d’Avalis de Catalunya, SGR

Què és Avalis de Catalunya? És una entitat financera, promoguda per la Generalitat de Catalunya i que té com a objecte social facilitar l’accés al crèdit mitjançant l’atorgament d’avals a favor de les pimes i autònoms amb domicili a Catalunya.

El nostre objectiu és que, a Catalunya, els bons projectes empresarials tant de pimes com de cooperatives, tinguin accés al finançament i a més en les millors condicions possibles.

Dades de contacte Avalis de Catalunya, SGR Gran Via de les Corts Catalanes, 635, 4t. 08010 Barcelona Tel.: 93 298 02 60 informacio@avalis.cat www.avalis.cat

Quina és la seva missió? La missió d’Avalis és facilitar l’accés al finançament a les pimes amb seu social a Catalunya i, òbviament, en aquesta classificació estan incloses les cooperatives. Per dur-ho a terme, Avalis té signats convenis de col·laboració amb la pràctica totalitat d’entitats financeres establertes al nostre país, entre elles cooperatives de crèdit com Cajamar o Caixa d’Enginyers. Quines avantatges té per a les cooperatives? L’aval d’Avalis facilita l’accés al finançament a mitjà i llarg termini davant entitats financeres i millora les condicions econòmiques de les operacions. Així mateix cobreix carències de garanties i solvència que les entitats financeres requereixen a les cooperatives, ja sigui per a inversions o bé per a circulant en les diferents modalitats de pòlisses de crèdit, descompte comercial, factoring amb recurs, confirming, negoci d’estranger... Productes compatibles amb totes les línies de productes financers, ja siguin de l’àmbit de Catalunya (ICF, departaments de la Generalitat de Catalunya, etc.) com d’àmbit nacional (ICO, etc.). Els avals també poden ser de tipus tècnics o econòmics per garantir obligacions dineràries o no. Algun producte especial per a les cooperatives federades? A finals de l’any 2006 es va formalitzar un conveni entre Avalis, l’antic Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i la Confederació de Cooperatives de Catalunya que permetia l’obtenció de l’aval d’Avalis amb unes condicions encara més preferents que les habituals que ja apliquem, i amb l’import de la mutualitat, condició legal per ser soci partícip d’Avalis, subvencionada. Les cooperatives interessades poden enviar la documentació necessària a Avalis i un cop analitzada i autoritzada, nosaltres ens posem en contacte amb l’entitat financera que ens digui la cooperativa o, si cal, li busquem una entitat financera per tal de formalitzar l’operació. Com és ara el perfil dels clients? Fem operacions per a empreses petites, en menor mesura empreses mitjanes i professionals autònoms. El volum mitjà ronda els 90.000 euros i el termini mitjà està en els sis anys, encara que estudiem fer operacions a un. El nostre esquema és el llarg termini i pensem que és una de les solucions als problemes actuals. En tipus, mirem d’aconseguir preferencials, encara que pugin. Per què aconsegueixen millors condicions? Aquest és un moment per oferir finançament, que és el que necessita l’empresari, més que si l’aconsegueix a un 4 % o a un 6 %. En moments restrictius, la manca de finançament fa que les empreses es col·lapsin. Volem evitar que companyies viables tanquin per manca de crèdit. coop 2013

22 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Suara. La mida sí que és important. Suara és el resultat de la fusió de tres cooperatives, i amb aquesta nova dimensió ha aconseguit guanyar competitivitat, passar pel davant d’altres activitats mercantils i formular-se nous reptes com el de la internacionalització.

Autora GLÒRIA AYUSO Fotos JORDI PLAY

Atenció a persones fronteres enllà

NOM

LA FITA

Suara

Guanyar mida i crear un model d’organització per mantenir la participació, i seguir creixent en un context de grans retallades en serveis socials.

SOCIS

900 TREBALLADORS

1.800 WEB

www.suara.coop FACTURACIÓ 2012

Més de 50 milions d’euros

coop 2013

a fusió entre CTF Serveis Sociosanitaris, EAS i Escaler fa quatre anys va fer de Suara la cooperativa més gran de Catalunya dedicada a l’atenció a les persones. Aquest pas cap al creixement, però, no s’ha aturat. Ara, la cooperativa es troba immersa en un pla per portar la seva activitat més enllà de les fronteres catalanes, al mateix temps que està treballant a ampliar la seva acció a nous àmbits. En aquests moments, Suara té presència en 17 comarques catalanes. Una tercera part de la seva activitat se centra en l’atenció a domicili a persones dependents, bàsicament gent gran. A banda, s’encarrega de la gestió de 29 escoles bressol, de residències i centres de dia, i dels centres de tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat (DGAIA). També gestiona les cases d’acollida per a persones víctimes de violència de gènere i de serveis en favor dels nens que viuen en famílies desestructurades. Alguns equipaments són propietat de Suara, però la majoria d’aquests són de titularitat pública. La cooperativa aconsegueix la gestió mitjançant concursos que convoquen les administracions. Una altra part els ofereix a entitats privades, que també adjudiquen el seu desenvolupament a Suara.

indrets del territori espanyol amb l’objectiu d’aconseguir noves adjudicacions i invertir per crear una xarxa d’equipaments propis. La fita és trobar socis en cada un dels indrets. «Volem treballar conjuntament amb persones que ja estan fent tasques similars en cada lloc», assenyala Fernández Ontiveros. La cooperativa mira territorialment encara més enllà i està planificant el desembarcament a països sud-americans, on també hi ha la intenció de trobar socis locals. «La crisi ens obliga a guanyar mida. La fusió ens ha ensenyat que el volum es essencial», resumeix el gerent. Paral·lelament, Suara està buscant una major diversificació, un factor que al mateix temps l’ajudarà a poder guanyar aquest volum tan necessari. Els nous sectors on es vol introduir i potenciar la seva acció són el sociosanitari i l’escolar. Per una banda,

Més solvents davant els concursos públics Amb la crisi econòmica actual, l’administració cada vegada paga menys per cada concurs, un fet que hauria pogut afectar greument la facturació de Suara, tal com explica el director general, Ricard Fernández Ontiveros. Però la fusió es va fer a temps i va permetre la cooperativa guanyar volum i eficiència en la gestió, fet que li ha permès tenir capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies. Mentre altres empreses no han aguantat la pressió d’uns marges cada vegada més petits, Suara ha comptat amb un gran pulmó: el capital social dels seus més de 900 socis, que li han reportat uns fons propis d’11 milions d’euros. La solvència, la competència i la desaparició d’altres competidors han permès a Suara guanyar encara més concursos. Tot i això, la cooperativa no ha deixat d’estar en alerta: davant un escenari de concentració, el sector privat ha creat igualment grans grups. Per mantenir el seu lloc i no ser engolits, Suara veu la sortida a seguir creixent. Per això, ha engegat un pla d’expansió territorial. Per una banda, està treballant en activitats dedicades a l’economia social en altres

Suara ha iniciat un pla d’expansió territorial a l’Estat i estudia desembarcar a Sudamèrica.

coop 2013

24 interns coop

Un repte de la cooperativa per al 2013 és formar un grup per obrir-se a altres activitats de l’economia social.

la cooperativa està observant com l’atenció a malalts crònics està passant dels centres hospitalaris a la llar o a les residències, amb els objectius d’un major benestar del pacient i una menor pressió als centres públics, fet que representa una oportunitat en l’àmbit de l’atenció extrahospitalària. En els serveis d’escolaritat, si bé ara la seva acció se centra en les escoles bressol, en el futur la cooperativa es planteja cobrir edats més avançades. Un altre punt de creixement que preveu Suara és la formació ocupacional i de reinserció laboral, una tasca que ja ha iniciat gestionant el servei de sis ajuntaments catalans. Un altre repte de 2013 és engegar la formació d’un grup cooperatiu orientat a altres activitats de l’economia social ben diferents a les de Suara, amb l’objectiu de generar noves sinergies amb les quals poder arribar més lluny. «Suara pot aportar molt coneixement de gestió, mentre que altres activitats poden acostar la cooperativa a sectors amb els quals encara no treballa», comenta el director general.

DEMOCRÀCIA EN POLÍTICA, I PER QUÈ NO A L’EMPRESA?

Tot i haver crescut molt, a Suara ha prevalgut l’afany per mantenir-se propera als socis. Guanyar mida podia comportar el risc de pèrdua de participació, però la cooperativa ha optat per un nou model de governança per solucionar-ho. Per assegurar la màxima democràcia i transparència, s’ha dissenyat una organització en xarxa que fa que cada acció que es realitza es dugui a terme amb la participació de tots els departaments. «El nou sistema organitzatiu requereix més esforç perquè cada acció implica moltes persones, però l’augment del diàleg ens ha fet ser millors. Projectes que faria una persona sola s’enriqueixen amb les aportacions de totes les que participen en aquesta nova dinàmica dels projectes»,

coop 2013

explica la directora de Comunicació, Màrqueting i Innovació, Àngels Cobo. La transmissió d’informació arriba amb aquest sistema fins als socis, molt implicats en les accions. Així ho referma el director general. Amb una àmplia experiència en activitats privades, «mai havia tingut una necessitat tan gran d’informar» el Consell Rector. «Si la idea de democràcia en política ens sembla tan evident, per què no és així en el món de l’empresa?», es pregunta Àngels Cobo. PRIVATITZACIÓ I CONTROL DE QUALITAT

Davant la necessitat creixent d’atenció a persones dependents, les administracions tendeixen cada vegada més a la privatització dels serveis assistencials. Mentre que el procediment tradicional

A banda de la mida, Fernández Ontiveros destaca que un altre motiu de l’èxit de Suara és, sens dubte, el fet de ser una cooperativa: «Que els treballadors siguin socis fa que la seva capacitat de reacció davant la crisi sigui molt gran, i això ens dóna molta força». Per formar-ne part, primer és necessari treballar-hi durant un any. A partir d’aquí, els que volen continuar s’han se convertir en socis. Per aconseguir-ho, cal passar un procés de formació i una valoració. Finalment, han d’aportar un capital de 8.000 euros, que es recuperen en deixar la cooperativa. En cas que el lloc de feina desaparegui per la pèrdua d’un concurs, els socis poden ser reubicats, sempre que les tasques siguin de la seva competència. «Hem anat creixent i, per tant, hem pogut recol·locar-los tots», rubrica el director. Suara també beneficia els seus socis amb el Fons d’Educació i Promoció, que fa que moltes persones estiguin treballant i estudiant una segona carrera o curs.

d’adjudicació de concursos públics es basa en demandes estrictes de qualitat en el servei i la renovació periòdica dels contractes en garanteix el control, amb la privatització les administracions deixen de ser les titulars dels equipaments públics i opten per donar uns diners a famílies o centres privats. Aquesta tendència, en opinió de Suara, comporta alguns aspectes negatius, atès que el servei públic va perdent el seu paper de vetllador per la bona qualitat assistencial. A més a més,

«l’atenció a les persones gestionada des de l’administració està molt professionalitzada, mentre que en l’atenció a la llar hi ha molta economia submergida», alerta el director general de Suara. «En els propers anys les administracions passaran de les concessions a les homologacions per part de tercers». Davant aquesta evolució que veu més que segura, la cooperativa es proposa desenvolupar serveis professionalitzats a particulars, així com l’atenció en nous centres de malalts crònics.

25 CASOS D’ÈXIT

Grup Cooperatiu TEB. La greu destrucció del teixit industrial, l’atur elevat i la necessitat de sumar valor afegit a l’activitat manufacturera no han estat impediments per trobar noves oportunitats de negoci per mantenir la seva raó de ser: la inserció sociolaboral dels treballadors.

Reinventar-se des de la indústria

NOM

LA FITA

Grup Cooperatiu TEB

Fer evolucionar l’activitat industrial de la manufactura per a tercers a la producció pròpia per tal de continuar donant feina a persones amb discapacitat intel·lectual.

SOCIS

504 TREBALLADORS

649 WEB

www.teb.cat FACTURACIÓ 2012

15 milions d’euros

Autora GLÒRIA AYUSO Fotos JORDI PLAY

l Grup Cooperatiu TEB no només és un clar exemple de superació de l’adversitat. També és un gran reflex de com els valors són el millor motor d’una acció decidida cap a l’èxit. La principal tasca del grup és donar feina a persones amb discapacitat intel·lectual. Tot i la gran caiguda de l’activitat industrial i la davallada de les subvencions públiques, mentre altres empreses han hagut de tancar les portes, TEB ha aconseguit fer créixer l’activitat en aquest mateix sector. «Com a tot arreu, la feina va caure en picat a partir de 2007 i ens vam trobar que havíem de fer expedients de regulació», explica Pepa Muñoz, responsable de Comunicació del Grup. Haver de fer acomiadaments va ser el pitjor per a una cooperativa en la qual l’objectiu no és fer diners, sinó donar feina als seus treballadors per tal d’aconseguir-ne

coop 2013

26 interns coop

L’activitat industrial de TEB es va iniciar a finals dels anys 1960 amb tasques senzilles de manipulat.

la inserció. El resultat d’aquest escenari ha estat, en contra de tots els pronòstics, el del creixement. La cooperativa, moguda per la necessitat de mantenir els llocs de treball, ha sabut trobar noves oportunitats de negoci i ha transformat la seva organització per tal d’aprofitar-les al màxim. TEB va néixer a finals dels anys 1960 per l’acció de set famílies que es van mobilitzar a favor dels drets dels seus fills amb discapacitat intel·lectual. Volien ensenyar-los a treballar, «però aviat van veure que a treballar s’aprèn treballant», explica Pepa Muñoz. D’aquesta manera, es va iniciar l’activitat vinculada als serveis industrials, amb tasques senzilles de manipulat que podien desenvolupar persones amb discapacitat intel·lectual. La cooperativa va créixer de forma continuada durant les dècades dels 1970, 1980 i 1990. Durant tots aquests anys, va sumar d’altres activitats a banda de les productives, com ara la gestió d’un centre ocupacional que depèn de Benestar Social per a persones que fan feines però no tenen un nivell de producció prou adequat. També va incorporar serveis d’habitatge, amb places de llar residència i pisos assistits, per tal que el col·lectiu de treballadors, tot i comptar amb supervisió de personal d’assistència, tingués una llar pròpia. Els problemes van arribar a partir de l’any 2000, quan es va iniciar el procés de deslocalització de la indústria i va començar a caure el treball manufacturer de menor valor afegit a Catalunya. Des d’alesho-

res i fins a l’actualitat, la capacitat de transformació de la cooperativa li ha permès trobar nous espais en els quals continuar la seva activitat. Primer plat de la diversificació: les gírgoles TEB va aprofitar una oportunitat que se li va presentar més enllà de la indústria: assumir la gestió d’una granja de gírgoles, ja que el fill de la família que la portava no volia fer-se’n càrrec. La cooperativa, tot i la falta d’experiència en el cultiu de bolets, hi va veure una possibilitat d’obrir-se a nous àmbits per mantenir els llocs de treball. Es va crear TEB Verd, una nova cooperativa amb 30 socis sota el paraigua del Grup. Amb aquesta divisió, la nova activitat «va guanyar agilitat i la possibilitat d’actuar millor per aprofitar les noves oportunitats», assenyala Pepa Muñoz. D’aquesta manera, TEB Verd va poder tancar un acord associatiu amb un granger a qui li agradava el treball cooperatiu i que volia introduir a Europa el cultiu d’un nou bolet, el xiitake. El 2007, amb l’arribada de la crisi, va empitjorar la situació, sobretot per a l’activitat manufacturera, que segueix sent el gruix de tot el grup. La cooperativa va incorporar Manuel Morales, un expert en el sector industrial de l’alimentació que, després d’una llarga trajectòria en diverses multinacionals, buscava un lloc de treball amb una motivació que anés més enllà de la de fer diners. Morales és el director gerent de l’àrea industrial de la cooperativa de TEB. La seva arribada ha estat un gran revulsiu per a la

Avui fabrica pintures, neteja-olors i fins i tot un antimosquits. «Ens hem adonat que, després de 30 anys produint, som molt bons productors», reflexiona el seu director gerent.

coop 2013

27 CASOS D’ÈXIT

transformació d’una cooperativa industrial que durant molts anys s’havia dedicat al packaging de fascicles, revistes i altres productes relacionats amb el món editorial. La cooperativa va realitzar inversions per oferir tasques d’embalatge a conegudes marques de l’alimentació i l’estètica, estenent així la seva activitat a dos sectors que pateixen en menor mesura la crisi. «En el nostre cas, és difícil de sumar coneixement i valor afegit a l’activitat, a causa de les característiques del nostre cos de treballadors», explica el director gerent. Tot i això el canvi de sector industrial no va ser l’única transformació. Sense abandonar l’activitat manufacturera, el següent pas ha estat dedicar-se plenament a la producció, una nova dimensió que es preveu potenciar d’ara en endavant. Amb marca pròpia: T Colors i T Olors L’oportunitat va arribar quan una empresa de pintures infantils per a la qual TEB feia el packaging va fer fallida. L’empresa devia diners a la cooperativa, i TEB va decidir subrogar el personal amb coneixement tècnic i assumir la producció de pintures i els seus clients. Ara, a Espanya, TEB fabrica per a la marca Pelikan i subministra a la llibreria cooperativa Abacus. La cooperativa no s’ha quedat aquí, sinó que també ha creat una marca pròpia, T Colors, amb la qual ha començat a internacionalitzar-se, amb clients a França, Alemanya i el Marroc. La facturació només d’aquesta activitat ja supera el milió d’euros. Així és com el Grup Cooperatiu TEB ha començat a obrir el camí de la fabricació de productes propis, que ha continuat amb una aliança recent amb un grup de químics que buscaven un centre productor per fabricar un neteja-olors. La cooperativa ja subministra el nou producte, T Olors, als magatzems Schlecker i Lidl, mentre que per a Bayer està desenvolupant un antimosquits. Si l’activitat manufacturera havia caigut en desprestigi, «la realitat ens ha fet adonar que després de 30 anys d’experiència produint, nosaltres som molt bons productors. En la cadena industrial també aportem el nostre alt coneixement en compres i aprovisionament», reflexiona Morales. Un valor que ha tingut la seva recompensa.

ACTIVITAT DIVERSIFICADA, AUTONOMIA ECONÒMICA, PRESENT OPTIMISTA

Convençuts que les petites unitats cooperatives amb decisió autònoma són més àgils per especialitzar-se i crear sinergies, amb el temps Grup Cooperatiu TEB ha creat diverses filials: la primera va ser TEB Verd, dedicada a serveis de jardineria; després han nascut TEB Vallès i TEB Barcelona, vinculades a la indústria i més arrelades al territori d’actuació; darrerament, també s’han creat TEB Habitatge i TEB Solucions, aquesta última dedicada a serveis de neteja i repartiment a domicili; per últim, TEB Gestió s’encarrega de la gestió de tot el conjunt, que comparteix així el mateix personal d’administració. En cas que alguna de les activitats industrials que formen part de TEB Vallès i TEB Barcelona conti-

nuï creixent, està previst que tingui entitat pròpia. «No renunciem a seguir creant noves cooperatives a mesura que apareguin noves oportunitats i unitats de negoci», remarca Pepa Muñoz, responsable de Comunicació del Grup. Amb tota la nova activitat, ja s’ha aconseguit augmentar la facturació fins assolir uns ingressos pràcticament equivalents als que s’obtenien en temps de bonança, quan es comptava amb uns ingressos molt alts gràcies, sobretot, a les subvencions públiques. Aquestes subvencions són ara cada vegada menys representatives, en una progressió en la qual la cooperativa està guanyant cada vegada més autonomia. L’actitud completament emprenedora combinada amb

la llarga experiència i la força demostrada davant les dificultats ha donat ales al grup cooperatiu, que preveu que aquest 2013 serà un any amb un important creixement. A diferència de moltes altres activitats que pateixen la crisi, la cooperativa manté bons pronòstics de futur. Tant Pepa Muñoz com Manuel Morales, el director gerent, destaquen que l’actitud de tot el personal del grup, que transmeten allà on van els valors i la tasca de la cooperativa, és també responsable que les coses vagin bé. «Els treballadors de TEB sempre estan venent la cooperativa i per això sorgeixen les oportunitats. Sense que sigui la seva feina, tots són uns grans comercials», conclouen.

coop 2013

28 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Mol-Matric. La cooperativa fabricant de matrius i utillatges per al sector de l’automòbil va passar de tocar fons al 2010 a assumir més encàrrecs que mai l’any passat. Segons els socis, una de les claus de l‘èxit ha estat no deixar d’invertir per tenir sempre a punt la maquinària necessària, avançant-se a les oportunitats.

Autora GLÒRIA AYUSO Fotos JORDI PLAY

Ben vius, fent matrius

NOM

LA FITA

Mol-Matric

Sostenir-se en un sector tan competitiu com l’auxiliar de l’automòbil, on calen grans inversions en maquinària, i aconseguir la punta més alta de producció al 2012.

SOCIS

32 TREBALLADORS

50 WEB

www.molmatric. coop FACTURACIÓ 2012

6 milions d’euros

coop 2013

29 CASOS D’ÈXIT

a cooperativa Mol-Matric va néixer enmig de la crisi de principis de la dècada de 1980 que va afectar greument la indústria. A la nau del carrer Badajoz del barri del Poblenou de Barcelona, una empresa de caràcter mercantil fabricava matrius i utillatges per al sector de l’automòbil. Devia la paga de juny als seus treballadors i va fer fallida. Els treballadors es van quedar amb les instal·lacions i van condonar el deute als propietaris. Els càrrecs gestors i els tècnics van desaparèixer. Va quedar «la gent de base, obrera, sense cap coneixement en la gestió», recorda Máximo Vilafranca, responsable de Qualitat i Gestor d’Equips. El Col·lectiu Ronda els va ajudar a crear la cooperativa i seguir amb la seva activitat. Des de l’inici van tenir clar l’objectiu: buscar un model de negoci que perdurés en el temps, més enllà de la vida laboral dels treballadors que van iniciar l’aventura. Un desig que s’ha aconseguit complir. D’aquesta manera, mentre la petita indústria de menor valor afegit ha anat desapareixent a Catalunya, Mol-Matric s’ha mantingut gràcies al fet que ha anat assumint produccions de peces més complexes i de mida més gran. «Amb la idea d’aconseguir mantenir el projecte, s’han anat realitzant constantment grans inversions per posar al dia l’activitat», explica Vilafranca. «Al principi les grans marques no veien clar que una cooperativa els servís el producte. Però aviat van veure que complíem, ho fèiem amb qualitat, bon preu i temps ràpids. Vam anar guanyant la confiança dels nostres clients», afegeix Alberto Sierra, ajustador matricer. Mol-Matric produeix matrius amb les quals s’obtenen portes, contraportes, maleters i reforços del cotxe per a marques com Seat, Citroën, BMW, Opel, Renault, PSA i Mercedes, entre d’altres. La tasca no és senzilla i requereix experiència: «La nostra feina es pot dir que és d’artesania. Una vegada tenim la matriu, hem de fer uns acabats de gran precisió”, detalla Sierra.

Des de l’inici, els fundadors van tenir clar l’objectiu: buscar un model de negoci que perdurés en el temps.

Invertir els excedents per sobreviure Cada una de les màquines que Mol-Matric ha anat incorporant té un cost aproximat d’un milió d’euros. Per comprar-les, sempre ha reinvertit tots els beneficis. «Això ens ha permès tenir les actuals instal·lacions», assenyala Fernando Cid, responsable de Compres. A diferència de l’empresa privada convencional, que reparteix els guanys entre els accionistes i els directius, el 80 % dels excedents d’aquesta cooperativa de treball es dirigeix íntegrament a reinversions, mentre que el 20 % restant es reparteix linealment entre els socis, si bé no reben els diners fins al moment de la jubilació. D’aquest 20 % també surt, els anys amb majors excedents, una 15a. paga per a tots, socis i treballadors, i una gratificació per Nadal. Les grans màquines no cabien a la petita nau del Poblenou, i Mol-Matric es va traslladar, l’any 2000, al polígon Santiga de Barberà del Vallès, on ocupa uns 3.000 metres quadrats. Amb aquesta superfície no n’hi ha hagut prou, i recentment ha llogat a Caldes de Montbui un altre espai de 2.000 metres quadrats per poder acollir una nova màquina. A diferència de moltes altres activitats del sector de l’automoció, Mol-Matric no ha comptat amb l’ajuda de cap gran grup per fer les inversions. Aquest inconvenient, però, ha estat també la seva sort. Mentre les grans multinacionals han desmantellat

coop 2013

30 interns coop

«Al contrari que tothom, sempre hem fet les grans inversions en moments de crisi, quan cal canviar per millorar»

CASOS D’ÈXIT

en l’última dècada les seves fàbriques i deslocalitzat la fabricació de components de l’automoció, molt potent a Catalunya, a països amb mà d’obra més barata, la cooperativa ha subsistit en un escenari en el qual ara hi ha menys competidors. Amb Mol-Matric ha sobreviscut l’experiència i el coneixement en la producció d’utillatge. Ara, es reconeix el grau de qualitat que aporta i les seves matrius s’envien a l’Índia, Rússia i Alemanya, on les marques de cotxes tenen les seves plantes. La feina també s’ha tornat més global: els tècnics s’han de desplaçar fins aquests països per instal·lar les matrius i assegurar-se que tot funcioni correctament. Diversificar-se no va ser suficient Conscients que el sector de l’automòbil és molt volàtil i preveient que s’aproximava una crisi, al 2005 la cooperativa va dissenyar un pla per diversificar l’activitat. Amb aquesta idea es va iniciar la fabricació de grans components per al ferrocarril, amb abastiments per a la línea L9 del metro de Barcelona i la firma CAF, alhora que es va introduir en el sector dels aerogeneradors. La diversificació no va ser suficient per salvar la greu crisi i Mol-Matric va tornar a tocar fons al 2010, quan la feina era inexistent.

SOLIDARITAT A LA MASIA I AL SÀHARA OCCIDENTAL

Les multinacionals fan el que s’anomena team building, sessions de cap de setmana on els treballadors es relacionen fora de l’àmbit laboral fent diverses activitats d’oci. El col·lectiu de Mol-Matric també ho fa, però d’una forma molt més senzilla i natural. Fa uns anys, la cooperativa va comprar una masia a Sant Feliu de Buixalleu que està a disposició de tots, socis i treballadors, com també de les seves famílies. Les instal·lacions compten amb uns 40 llits, menjador, piscina i unes 35 hectàrees de terreny. Un lloc ideal per esbargir-se el cap de setmana. Un extreballador jubilat de

coop 2013

la cooperativa s’encarrega de fer de masover, i dels horts i les gallines se n’extreuen aliments que després es distribueixen entre els socis. «Al principi costava que la gent s’animés a anar-hi, però ara hi ha molta cua i costa trobar lloc», comenta Fernando Cid, soci de Mol-Matric. La masia és de tots, però cada vegada que s’hi va es paguen uns diners simbòlics per al manteniment. «És una quarta part del que costaria anar-se’n un cap de setmana fora», explica el Fernando mentre ensenya fotos del seu fill jugant al voltant de la piscina. La casa ha estat escenari de bodes i comunions, i l’any passat va acollir la celebració del 30 aniversari de Mol-Matric.

Aleshores va haver d’aplicar un expedient de regulació temporal. Va negar-se a deslocalitzar-se, tot i que se’ls va suggerir aquesta solució. En aquest moment de gran incertesa va ser quan es va decidir adquirir la nova màquina instal·lada a Caldes de Montbui, que els permet fer feines de major precisió. «Al contrari que tothom, sempre hem fet les grans inversions en moments de crisi, quan creiem que hem de canviar les coses per poder millorar», rebla Cid, el responsable de Compres. D’aquesta manera, Mol-Matric va passar del pitjor moment a la punta més alta de producció de la seva història, aconseguida al 2012. La indústria s’ha anat desmuntant, però aquesta cooperativa reeixida ha continuat i ha pogut assumir els nous encàrrecs. Aquesta ha estat, segons els socis, una de les claus de l‘èxit: tenir sempre la maquinària necessària a punt, avançant-se a les oportunitats. Un altre factor d’èxit ha estat la flexibilitat: «en una ocasió vam haver de treballar a l’agost, quan teníem les vacances. Ho va fer tota la plantilla, sense excepcions», torna a recordar Vilafranca, que remarca que el fet que els treballadors siguin els propietaris de l’empresa ajuda que tothom prengui per iniciativa pròpia decisions d’aquest tipus.

Una altra tasca al marge de la producció que desenvolupa Mol-Matric és la solidaritat. La

cooperativa destina cada any un 1 % dels beneficis a projectes de cooperació. Es va començar l’any 2001 amb la idea d’ajudar puntualment el poble sahrauí, però la iniciativa s’ha mantingut fins al dia d’avui, fins i tot en els moments econòmicament més difícils. Una o dues persones de la plantilla viatgen en persona per entregar els diners i conèixer de primera mà els projectes. D’aquesta manera, es manté el menjador d’una escola al Sàhara Occidental per a 70 nens, i s’ha posat en marxa una escola d’educació especial per a persones amb discapacitat física i psíquica. Mol-Matric ha destinat també ajuda solidària a projectes de Nicaragua, Etiòpia i Haití.

MEMÒRIA HISTÒRICA

interns coop

En ruta per la Catalunya cooperativa El paisatge humà de Catalunya és ric en manifestacions culturals, i el seu patrimoni històric, arquitectònic i social és tota una invitació perquè mai ens cansem de redescobrir-lo. En aquest número us proposem gaudir de la fecunda història cooperativa del nostre poble. IVAN MIRÓ / La Ciutat Invisible Sociòleg i investigador en cooperativisme. Conjuntament amb La Ciutat Invisible ha publicat el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939),

Catalunya, el cooperativisme arrelà a mitjan del segle xix, i ho feu d’una forma sorprenentment extensa al llarg del territori. No es reduí a la capital, ni tampoc a unes poques poblacions excepcionals, sinó que fou present en la majoria de les comarques. Donada la contundència i amplitud amb què la industrialització transformà els paisatges urbans i rurals catalans, i per tant la composició social de les seves poblacions, arreu del país floriren experiències obreres i camperoles que posaren de relleu la necessitat de cooperació social i ajuda mútua entre aquelles classes socials que, produint-ho tot, no tenien res. L’economia popular, solidària i democràtica s’anà configurant lentament al llarg dels anys. Inicialment, partint d’experiències modestes, donada l’extracció humil dels seus fundadors. Més tard, arribant a bastir formes esplendoroses, especialment durant el període republicà dels anys 30 del segle xx. I després, havent patit la sotragada que suposà la Guerra Civil i la victòria franquista, renaixent amb penes i treballs en el context advers d’una dictadura massa llarga. Durant aquelles dècades, en totes les poblacions catalanes emergiren manifestacions de l’economia cooperativa, amb formes institucionals diverses que abastaren el conjunt de les activitats productives humanes, però també les necessitats d’abastiment alimentari, estalvi o protecció social.

ha realitzat, amb la promoció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’exposició «Memòria cooperativa. El somni viscut de la cooperació social (1870-1939)» i ha desenvolupat les Rutes Cooperatives 2012.

i la llum; i ja amb major intensitat als anys 1930, se’n constituïren de producció, on els obrers i obreres fabricaven de forma autogestionada rajoles o vidre, però també podien elaborar pastes per sopa, lleixius, carbó, xocolata i aigües carbòniques. Finalment, al llarg de les poblacions costaneres, s’organitzaren pòsits marítims on els pescadors mancomunaven les seves eines de treball; i a les poblacions rurals es consolidaren iniciatives com els sindicats agrícoles o les cooperatives del camp, que edificaren cellers cooperatius, molins i farineres per a la transformació, emmagatzematge i distribució de les collites. Les institucions cooperatives no només articularen les necessitats econòmiques i socials de la gent treballadora, sinó que contribuïren a forjar —amb el seu arrelament territorial i una destacada projecció cultural— la pròpia identitat popular catalana. Aquest bagatge històric enllaça, no sense discontinuïtats, fins a les experiències cooperatives actuals, quan en ple segle xxi s’innova per resoldre les necessitats d’avui sense oblidar els aprenentatges anteriors.

L’economia cooperativa incipient abastí tant la producció com les necessitats d’aliments, estalvi o protecció social.

Paeria de Cervera

Cooperativisme transversal Així, en molts casos, de fet els més significatius en les darreries del segle xix i inicis del xx, es formaren cooperatives obreres de consum, que buscaven suprimir intermediaris comercials i aconseguir productes bàsics amb unes millors condicions de qualitat i preu. Alhora, per cobrir les mancances d’una inexistent sanitat pública, es crearen cooperatives farmacèutiques o mútues sanitàries, on els associats gaudien de serveis i medicaments amb una atenció habitualment negada als obrers. En d’altres ocasions, sorgiren cooperatives d’habitatge (les «cases barates»), d’accés al crèdit i als serveis com l’aigua

coop 2013

La cooperació en el camp s’expandí a finals del xix a causa de la crisi que sotragà l’agricultura catalana. coop 2013

Paeria de Cervera

[1922] Bé cultural d’interès nacional, l’edifici fou projectat per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, habitual planificador de cellers cooperatius. Albergava la fàbrica, el local social, un magatzem de cereals i una panificadora.

Paeria de Cervera

FARINERA DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE CERVERA

Coop Obrera Tarraconense

Arrelament territorial Quins factors convertiren Catalunya —sobretot si ho comparem amb la resta de l’Estat espanyol— en un territori especialment fèrtil per al cooperativisme? En quines comarques arrelà més? Com ja avançàvem, el primer factor fou la industrialització del país, sobretot en la seva vessant tèxtil. L’embranzida industrial creà un nombrós proletariat que, davant els minsos jornals i la temporalitat associada a la producció fabril de l’època, es veié empès a cercar alternatives mancomunades per millorar les seves condicions de vida. Per tant, fou en les poblacions industrials on quallà de forma primerenca el cooperativisme, sobretot de consum. En segon lloc, el grau d’articulació de la resistència obrera a l’explotació patronal, així com la presència de determinats corrents polítics com el republicanisme federal i posteriorment les influències de les teories socialistes, expliquen perquè en unes poblacions es donaren experiències cooperatives amb més intensitat que en d’altres. Finalment, elements com la conflictivitat de l’època expressada per les vagues, els lockout patronals o la repressió, així com factors vinculats a l’estructura econòmica de les poblacions (proximitat amb mercats d’abastiment, etc.), acabaren de modelar el naixement i consolidació del primer cooperativisme. En termes generals, la inexistència de polítiques socials incentivà l’autoorganització obrera i popular per afrontar qüestions vinculades a les prestacions socials o l’educació. Poblacions industrials del pla de Barcelona com Sants, Gràcia o Sant Martí de Provençals foren bressols del cooperativisme català. Però també se significaren comarques com l’Empordà, amb la seva indústria del suro i l’empremta del republicanisme federal, que veié néixer l’Equitativa de Palamós (1887) o l’Econòmica de Palafrugell (1865), una de les primeres entitats del país. La rica tradició d’Osona, amb la imponent Mútua de Pa i Queviures de Manlleu; la força dels dos vallesos, amb les cooperatives terrassenques i, sobretot, les de Sabadell; el capdavanter Maresme, amb la pionera Obrera Mataronina (1864) o el Forn del Vidre (1925), i l’arrelament cooperatiu en les comarques tarragonines, formaren els nodes preeminents d’una economia popular que acabà penetrant al llarg del territori. Un cas especial fou la cooperació en el camp, que s’expandí a finals del segle xix a causa de la crisi econòmica que sotragà l’agricultura catalana. Impulsada pels sindicats agrícoles, a recer de la llei de 1906, tingué una notable implantació en les comarques tarragonines, amb antecedents importants com la Societat Agrícola de Valls. Un dels epicentres d’aquella força fou la Conca de Barberà, que disposà del primer celler cooperatiu de Catalunya, al 1901. El cooperativisme agrari també esquitxà les terres de Ponent, especialment la Segarra, si bé en conjunt foren comarques on la cooperació social tingué, en totes les seves modalitats, l’arrelament més feble de tota la geografia cooperativista catalana.

Ajuntament de Manlleu

interns coop

33 MÚTUA DE PA I QUEVIURES DE MANLLEU [1914]

Biblioteca Municipal de Palafrugell

Arxiu Municipal de Manlleu. Fons fotogràfic l’Abans

L’ECONÒMICA DE PALAFRUGELL [1865]

Fundada per obrers republicanofederals que treballaven el suro, és una de les primeres cooperatives de consum catalanes. D’ella en sorgí també una cooperativa de producció, la Industrial Surera, al 1886. L’edifici noucentista és de l’arquitecte Rafael Masó, i avui alberga la Biblioteca Municipal.

Mútua de Pa i Queviures de Manlleu

Plaça de Fra Bernadí, 6 Manlleu

Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Cooperativa de consum L’Econòmica Palafrugellenca

MEMÒRIA HISTÒRICA

Sorgida de la fusió de la Mútua del Pa, l’Aliança i el Porvenir, als anys 1930 fou dirigida pels socialistes Josep Farré i Joan Codina, executat pels franquistes. Va ser la seu de l’Ajuntament de Manlleu, que en continua sent el propietari.

L’Econòmica de Palafrugell

Carrer de Sant Martí, 18 Palafrugell

Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

Carrer del Sol, 99 Sabadell Cooperativa Obrera Tarraconense

Obrera Mataronina – Nau Gaudí

Carrer de la Cooperativa, 47 Mataró

OBRERA MATARONINA

Carrer de Fortuny, 23 Tarragona

COOPERATIVA SABADELLENCA [1881]

[1864]

Coop Obrera Tarraconense

Impulsada per Salvador Pagés i Inglada, la pionera cooperativa de producció encarregà a Antoni Gaudí la construcció de la nova nau (fins al maig del 2013 és la seu de la Col·lecció Bassat). A Mataró també es pot visitar el Cafè del Mar, antiga cooperativa La Marítima i avui seu de la Fundació de Cooperadors de Mataró.

Miquel Tres / Grup PUMSA

– NAU GAUDÍ [1883]

Formada per teixidors i sindicalistes d’influència republicanofederal, fou presidida en diverses ocasions per Jaume Xercavins, i en formà part el destacat organitzador i teòric del cooperativisme català Joan Salas Antón. L’edifici, de 1929, avui és la seu del Teatre del Sol.

Fotografia Equip Gasull

Cooperativa Sabadellenca

Vicens Serra

Antic camí de Castellnou Cervera

COOPERATIVA OBRERA TARRACONENSE [1904]

Entitat de consum, comptava amb botiga, cafè i forn propi. Seu dels Cors Clavé i dels castellers de la Colla Nova, als anys 1930 s’hi reuniren els sindicalistes del CADCI i els ferroviaris. Avui és un centre cultural i artístic.

coop 2013

34 móncooperatiu coop

CRÒNICA

Els èxits obtinguts durant el 2012, Any Internacional de les Cooperatives, i la resiliència mostrada pel moviment cooperatiu des de l’inici de la crisi financera han donat pas al pla Visió 2020, aprovat per l’Aliança Cooperativa Internacional. La seva estratègia es basa en la convicció que les cooperatives seran el model empresarial que més creixerà durant l’anomenada Dècada de les cooperatives (2011-2020).

Una dècada cooperativa OLGA RUIZ Responsable de comunicació a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des del 2008. Va treballar a Metges sense Fronteres a l’Amèrica Llatina i a Ràdio França Internacional.

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

coop 2013

a declaració de l’Any Internacional de les Cooperatives, promoguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) al 2012, ha permès elevar el perfil públic de les cooperatives més enllà del sector, tant a la societat civil com a organismes governamentals i intergovernamentals, alhora que ha contribuït a mostrar la resiliència de les cooperatives en l’actual context de crisi econòmica. L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) pren el relleu de la celebració i proposa que l’Any sigui l’inici d’una campanya global que impulsi la forma d’empresa cooperativa cap a una nova etapa. Aprovat per l’Assemblea General de l’ACI, Visió 2020 resumeix un ambiciós pla que amb el nom de Dècada de les cooperatives proposa que, abans de l’any 2020, el model d’empresa cooperativa sigui: ⚫ Líder reconegut en sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. ⚫ El model empresarial preferit de les persones. ⚫ El model d’empresa amb més potencial de creixement al món. Moment històric d'oportunitats En plena crisi, més que mai, les cooperatives representen una opció empresarial comercialment eficaç que promou la participació individual, preveu les necessitats de les persones que en són membres i els valors en la presa de decisions. De tots els models d’empresa existents, la cooperativa és l’únic que posa els recursos econòmics sota control democràtic. Les cooperatives poden funcionar molt bé a petita i a gran escala. El sector cooperatiu té vocació mundial i crea llocs de treball a tot el planeta des de tots els sectors d’activitat. La cooperativa genera autoconfiança entre les persones que la integren, és innovadora i pot crear capital social. Vivim un moment històric d’oportunitats per al món cooperatiu. Poques vegades els arguments a favor han tingut tanta rellevància. Amb tot, recorda l’ACI, si no s’obté un avenç mancomunat durant els propers anys, es desaprofitarà el moment. Estratègia en cinc objectius Les cooperatives disposen d’una manera de dur a terme l’activitat empresarial que és millor que la que actualment està fracassant perquè:

X. Alamany

⚫ Permeten la participació de les persones a través de la propietat, un element que les fa inherentment més atractives, més productives, més útils i més rellevants en el món contemporani. ⚫ El seu model empresarial crea més sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. ⚫ S’identifiquen amb principis i valors de cooperació. Un cop establert el valor intrínsec del model cooperatiu d’acord amb aquestes tres sòlides afirmacions, s’exposen els dos factors que en faciliten o limiten el desenvolupament: el marc jurídic i l’accés al capital. A partir de les afirmacions i factors anteriors, l’ACI estructura el Pla per a una dècada cooperativa en la qual els cinc temes crítics estan interrelacionats i s’estableixen estratègies d’aplicació per a cadascun:

Objectius del pla de treball Visió 2020

1 Elevar a un nou nivell la participació de les persones membres i el sistema de gestió o governança.

2 Posicionar les cooperatives com a constructores de la sostenibilitat.

3 Consolidar el missatge cooperativista i definir la identitat de les cooperatives.

4 Assegurar el marc jurídic que dóna suport al creixement de les cooperatives.

5 Aconseguir capital fiable per a les cooperatives alhora que se’n garanteix la gestió per part de les persones membres.

Després de l’Any Internacional de les Cooperatives, el Pla ha de contribuir al fet que l’ACI i els seus membres disposin d’un punt de convergència per a les seves futures activitats, emmarcades en objectius ambiciosos. Cadascun dels temes és prioritari i el Pla fa un exercici de contextualització en el moment actual, ofereix una mirada crítica i proposa accions possibles per assolir els objectius. En proposem un: Definició de la identitat cooperativa En un món que pateix actituds a curt termini i un dèficit de representació democràtica, les cooperatives demostren que l’activitat empresarial es pot dur a terme no només de forma diferent, sinó millor: no només cercant el benefici propi sinó el del món. Per divulgar aquest poderós missatge, cal claredat sobre com es defineixen i diferencien les cooperatives. La responsabilitat social corporativa i les empreses socials són dos exemples de com els nous models empresarials propietat dels seus inversors s’han reinventat o han adoptat una nova marca amb fins que van més enllà de maximitzar beneficis. Les anomenades empreses ètiques ja utilitzen el llenguatge i els missatges de les cooperatives. Com es distingeixen les cooperatives en aquest context? Un gran avantatge és comptar amb els principis cooperatius. No és només que les cooperatives semblin diferents per qüestions d’imatge, és que ho

Vivim en un moment històric per a les cooperatives. Poques vegades els arguments a favor han tingut tanta rellevància. coop 2013

36 móncooperatiu coop

DECLARACIÓ SOBRE LA IDENTITAT COOPERATIVA DEFINICIÓ

La cooperativa és una associació autònoma de persones que s’agrupen voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions comunes de caràcter econòmic, social i cultural mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestionada democràticament. VALORS

Les cooperatives es basen en els valors d’autoajuda, responsabilitat personal, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Seguint la tradició dels seus fundadors, els integrants de la cooperativa creuen en els valors ètics de l’honradesa, la transparència, la responsabilitat social i la preocupació pels altres. PRINCIPIS

Els principis cooperatius són pautes mitjançant les quals les cooperatives porten a la pràctica els seus valors.

Afiliació voluntària i oberta Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces d’utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de l’afiliació, sense discriminació de gènere, condició social, raça, posició política o religiosa.

Gestió democràtica per part dels membres Les cooperatives són organitzacions democràtiques gestionades pels seus membres, que participen activament en la determinació de les seves polítiques i en la presa de decisions. Els homes i les dones que exerceixen com a representants escollits són responsables davant del conjunt dels membres. A les cooperatives primàries els

membres tenen drets igualitaris de votació (un membre, un vot), i les cooperatives d’altres tipus també s’organitzen de forma democràtica.

indivisible; a la retribució dels membres de manera proporcional a les seves transaccions amb la cooperativa i a sufragar altres activitats aprovades pels membres.

Participació econòmica dels membres Els membres contribueixen de manera equitativa al capital de la cooperativa i el gestionen democràticament. Almenys una part del capital sol ser propietat comuna de la cooperativa. En general, els membres reben una compensació limitada, si existís, sobre el capital aportat com a requisit per pertànyer a la cooperativa. Els membres destinen els excedents de capital a qualsevol o a tots els següents fins: al desenvolupament de la cooperativa, possiblement a partir de la creació de reserves, almenys una part de les quals seria de caràcter

Autonomia i independència Les cooperatives són organitzacions autònomes d’autoajuda, gestionades pels seus membres. Si estableixen convenis amb altres organitzacions, governs inclosos, o si reben capital de fonts externes, ho fan en condicions que garanteixen la gestió democràtica per part dels membres i es respecta la seva autonomia cooperativa.

Educació, formació i informació Les cooperatives ofereixen educació i formació als seus membres, representants electes, administradors

L’economia és per tot arreu. Entén-la amb nº

marzo 2013 PrECIo: 3,80 €

- CanarIas 4 alternativaseconom € icas.coop

análisis

30 años sin Joan Robinson, por Joaquín Estefanía

p.42

ENTREVISTA

plataformas

Txema Gisaso Presidente della, Consejo Gener de Mondragón.al

Expulsados de sus casas, pero no desahuciados

p.25

p.56

crÓnica

Diccionario irreverente de Enric Gonzá lez

p.66

La gran tram pa de las preferentes 700.000 aho rra dor sin saberlo, par es han pagado, te del rescate a la banca

Dossier

Pensiones: reformas inju y engañosas stas

P. 29

00001

8 420149 204008

Subscriu-te!

www.alternativaseconomicas.coop coop 2013

37 CRÒNICA

i empleats per tal que puguin contribuir amb eficàcia al desenvolupament de la cooperativa. També informen el públic en general —en especial els joves i els líders d’opinió— sobre el caràcter i els avantatges de la cooperació.

Cooperació entre cooperatives Les cooperatives beneficien els seus membres amb màxima efectivitat i enforteixen el moviment cooperatiu pel fet de treballar en conjunt mitjançant estructures locals, regionals, nacionals i internacionals.

Preocupació per la comunitat Les cooperatives treballen a favor del desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pels seus membres.

Un gran avantatge és comptar amb els principis cooperatius. No és només que les cooperatives semblin diferents per qüestions d’imatge, és que ho són en allò que és fonamental.

són en allò que és fonamental. Els seus valors de participació i sostenibilitat no s’han enrocat en un model convencional d’activitat empresarial, sinó que en determinen la forma de propietat, govern, gestió i avaluació. En un moment en què els consumidors es mostren més cínics amb el maquillatge verd de les marques corporatives, les cooperatives disposen d’un grau d’autenticitat que no poden igualar els altres models d’empreses ètiques. Des del sector cooperatiu es podria argumentar que no hi ha dubtes sobre què és i què no és una cooperativa, i que la resposta es troba a la Declaració sobre la identitat cooperativa de l’ACI. El cert és que el grau en el qual s’apliquen o no els principis cooperatius varia segons les regions o els sistemes jurídics. Són moltes les persones a qui els principis cooperatius no ofereixen una explicació o definició clara. En aquesta categoria entrarien reguladors i responsables polítics, molts dels quals cerquen orientació sobre com distingir entre una cooperativa autèntica i una altra de no autèntica a l’hora d’aplicar regulacions. També entraria aquí el gran públic, socis potencials o joves que podrien connectar amb un sector que es defineix amb valors ètics i de participació, però que no es diferencia clarament en un terreny congestionat i amb un llenguatge que no sempre ressona. Sense desitjar minar la Declaració sobre la identitat cooperativa, ans al contrari, aplaudir-la, l’ACI proposa llegir-ne els principis cooperatius amb l’objectiu de traduir-los als marcs reguladors.

Aquest article està inspirat en el Pla per a una dècada cooperativa que es pot trobar al web de l’ACI: http://ica.coop

coop 2013

38 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Juan Antonio Pedreño és, sense cap mena de dubte, una autoritat en cooperativisme: presideix alhora la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA) i CEPES, l'entitat que agrupa totes les empreses de l'economia social de l'Estat.

Davant d'aquesta situació de crisi, les cooperatives poden aportar una llum d’esperança Fotos JORDI PLAY

La cooperativa és el model que a l'hora d'emprendre més considera el factor humà.

n la setmana que entrevistem a Juan Antonio Pedreño, president de COCETA i CEPES, ens deixen l’expremier Margaret Thatcher, la Dama de Ferro del model liberal que ha imperat fins avui, i la nostra artista més internacional, Sara Montiel. Estem vivint El último cuplé del capitalisme de barret de copa i 'puro'? Per descomptat que estem en un moment de canvi, en què necessitem convèncer-nos de la importància que tindran les empreses democràtiques que anteposen l'interès de la persona al del capital. Podria ser que estiguéssim vivint l'últim cuplé del capitalisme tal com l’hem conegut fins ara. Benvingut sigui, encara que la convivència de totes les formes jurídiques serà el secret de l'èxit. Després de l'èxit de 2012 Any Internacional de les Cooperatives, l’Aliança Cooperativa Internacional ha anunciat la Dècada de les cooperatives. Quins canvis espera en l'economia del planeta d’aquí a l’any 2020?

Estem en una situació de crisi a la qual no sembla que li trobem solució amb les mesures fins ara conegudes i aplicades pels governs. La pèrdua de drets adquirits i la retallada en les despeses socials generen més i més desigualtats. Hi ha inseguretat sobre el futur. Sense voler ser pretenciós, crec que davant d'aquesta situació, les cooperatives poden aportar una llum d’esperança. La cooperativa és el model que a l'hora d'emprendre té més en consideració el factor humà, desenvolupa més i millor la participació i contribueix a generar capital social i cohesió territorial. És molt possible que al 2020 la pobresa hagi augmentat, els joves tinguin encara dificultats per trobar feina i la nostra despreocupació pel medi ambient generi més preocupacions diàries. Serà el moment de recordar si hem estat capaços, en aquest 2012 o 2013, de provocar un punt d'inflexió en el model productiu per tal de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones. Per provocar aquest punt d’inflexió, quin és el paper de les associacions cooperativistes internacionals i nacionals? Tenen un paper fonamental: donar a conèixer que una altra forma de fer empresa és possible, que les cooperatives aposten perquè es faci visible i sigui conegut per tota la societat que les empreses d'economia social, com a concepte global, són empreses d'èxit capaces de fer front als desafiaments locals i els globals. Les organitzacions tenen el repte doble de posicionar aquestes empreses com a constructores d’aquest model sostenible, amb valors i principis ètics i, al mateix temps, de fer que els responsables polítics de tots els governs hi donin suport, es creguin de debò que una part de la solució a la situació actual de crisi passa per donar més suport a les empreses cooperatives, a les empreses d'economia social. Quins passos ha de fer el món cooperatiu per esdevenir part de la solució a la situació actual? Si ho prefereix, en aquesta ocasió enfoqui's a Espanya. A Espanya hem fet un pas molt important amb

coop 2013

39 PERFIL Juan Antonio Pedreño va començar la seva vida cooperativa fa més de 25 anys com a professor de Química i president de la cooperativa d'ensenyament Severo Ochoa de Múrcia, regió on avui també presideix l’entitat que agrupa les cooperatives de treball, UCOMUR.

l'aprovació de la Llei d'economia social. Hem estat el primer país del món que ha aprovat una llei que defineix què és i qui forma part de l'economia social, però també com ha de fomentar-se i desenvolupar-se. Les cooperatives són la columna vertebral de l'economia social i, per tant, la seva representativitat es veu incrementada amb el conjunt de les empreses sota el paraigua de CEPES, que és l'organització unitària de l'economia social. Això ha de servir per legislar, guanyar visibilitat i, per descomptat, dotar-se pressupostàriament. Adherir-nos a l'estratègia d’emprenedoria i ocupació jove també ens ha de posar en el punt de mira de la utilització de les empreses d'autoocupació col·lectiva per part de totes les persones, però especialment dels joves. Catalunya va tancar el 2012 amb un augment del 36 % en la creació de cooperatives de treball. I en aquest número repassem els casos d'èxit de Suara, TEB i Mol-Matric. Vostè que coneix bé el món cooperatiu espanyol, ens donaria tres exemples de cooperatives de treball de la resta de l'Estat? Abans que d’empreses, voldria assenyalar els exemples d’algunes localitats on s'ha demostrat que, com més gran és la participació de l'ocupació cooperativa, més petit és l’índex d'atur. És el cas d’Oñati, al País Basc, amb un atur de tot just el 5 % i on el cooperativisme representa prop del 70 % de l'ocupació. O Villamalea, a Albacete, on pràcticament tota la població treballa en empreses cooperatives. O Bonares, a Huelva, un exemple força similar. Pel que fa a empreses, vull destacar Alimer, una cooperativa agroalimentària de Múrcia; Gredos San Diego,

Som el primer país del món amb una llei que defineix què és i qui forma part de l'economia social, però també com ha de fomentar-se i desenvolupar-se.

el major exponent del cooperativisme d'ensenyament a Espanya, situada a Madrid, sense oblidar a Mondragon Corporación, el major exponent cooperatiu, no solament d'Espanya sinó del món. Llegim aquests dies a la premsa articles sobre la capacitat del cooperativisme per plantar cara a la crisi, però no sovintegen. Al cooperativisme espanyol li costa fer arribar el seu missatge a la societat? Evidentment sí. Hem estat molt endogàmics. Ens hem preocupat per treballar cap endins, buscant el millor per a les persones, per als socis i les sòcies, sense dedicar temps per transmetre al nostre entorn que aquí existeix una empresa diferent, que està fent les coses de manera diferent, que aposta per altres valors, que reinverteix una part dels seus excedents, que redistribueix l’altra part proporcionalment al treball i no al capital, i que és solidària amb les persones més necessitades. Una altra forma diferent de ser empresa. Una alternativa eficaç i competitiva. Veus diverses afirmen que la clau de l'economia d'Occident està en les petites i mitjanes empreses, on resideix l'energia econòmica del futur. La gran majoria de cooperatives de treball són pimes. Què ens falta per, a més de tenir la clau, obrir les portes? Potser que ens ho creguem de debò. Que ens valorem més, que treballem per millorar la nostra gestió de forma continuada, per estar oberts permanentment a la innovació i, per descomptat, per posar en pràctica aquest principi tan cooperatiu com és la

coop 2013

40 móncooperatiu coop intercooperació com a valor estratègic de futur, no només comercialment sinó també socialment. En la secció Marc Legal fem balanç amb Elkar-Lan sobre la Llei de les societats cooperatives petites d'Euskadi. És exportable aquesta Llei a la resta de l'Estat? Per descomptat que és exportable. És més, en diverses lleis de cooperatives autonòmiques es preveu ja la possibilitat de crear cooperatives a partir de dues persones, i estan donant resultats de forma molt important. Islàndia, que havia de ser un «mirall de la revolució del segle xxi», sembla haver-se esquerdat amb el retorn al poder dels que van causar la fallida del país. Tot i així, els islandesos ens han ensenyat alguna cosa? El que ens ha demostrat la crisi d'Islàndia és que és possible oposar-se a la dictadura de les forces del mercat amb accions decidides i, per descomptat, amb voluntat política, amb l'objectiu de preservar l'ocupació i la cohesió social. Gairebé semblen els principis que defensa el cooperativisme. Ens ha demostrat, a més, que hi ha una altra manera de superar la crisi, que és conservar el sistema de benestar social i evitar que siguin els més desfavorits els que paguin aquesta crisi.

Per finalitzar, no podem obviar les xarxes socials. Les eines col·laboratives 2.0, universals i democràtiques, comparteixen valors amb el cooperativisme… És impossible donar l'esquena a la comunicació actual, a les xarxes socials i, per tant, hem de veureles com una oportunitat per difondre els valors del cooperativisme. Avui, en una setmana poden aparèixer en les diverses xarxes més de dues-centes notícies referides a cooperativisme i economia social a Espanya. Pocs anys enrere això era impensable. Veiem-ho com una oportunitat enorme per fer visible el nostre model empresarial.

Diverses lleis autonòmiques ja preveuen la possibilitat de crear cooperatives a partir de dues persones, i estan donant resultats. El DAFO és una metodologia d’estudi de la situació d’una empresa o d'un projecte a partir de l’anàlisi de les seves característiques internes

(Debilitats i Fortaleses) i la seva situació externa (Amenaces i Oportunitats) en una matriu quadrada com aquesta que us presentem.

Anàlisi DAFO del cooperativisme mundial a càrrec de Juan Antonio Pedreño

EBILITATS i

Una de les debilitats del cooperativisme passa per la falta de finançament; des de sempre i amb caràcter general, les cooperatives han necessitat accés al capital per tal d’establir-se, consolidar-se i créixer. També, i a pesar de sumar gairebé mil milions de persones a tot el món, són empreses poc conegudes i, per tant, poc estudiades a les universitats. Finalment, ens calen marcs jurídics favorables que permetin el creixement de les cooperatives, que facilitin la reconversió d'empreses en cooperatives i que apostin per mesures pressupostàries adequades al seu creixement. iORTALESES Són moltes les fortaleses que podria citar de les empreses cooperatives. Segurament, són millors i més fortes perquè permeten la participació de les persones a través de la propietat. Aquest augment de la participació permet dur la gestió de l'empresa a un altre nivell. És el model on, de manera més intensa, s'expressa la relació soci-treballador-empresa cooperativa. Empreses que situen les persones en el centre de les seves preocupacions i que aposten perquè el seu model creï una major sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

coop 2013

MENACES i

Entre les amenaces hi ha les limitacions que es posen a les cooperatives. Les altres formes jurídiques, fins i tot organitzacions i agents socials, poden veure el nostre creixement com una amenaça a l'estatus establert pel que fa a la participació en el diàleg social, pel fet que arribem a ser interlocutors reconeguts en detriment d'alguna cosa que es va establir fa més de trenta anys, quan el món empresarial estava format gairebé exclusivament per empresaris i treballadors. Avui, la societat és més plural, però hi ha molta gent que no ho vol veure.

PORTUNITATS i

Finalment, tenim l'oportunitat, tal com planteja l'Aliança Cooperativa Internacional, de fer visible aquest model a escala mundial, que sigui el model preferit pels joves i que, a més a més, sigui el de més gran creixement i expansió arreu. Són reptes que poden fer del cooperativisme l'empresa del segle xxi. L’empresa del futur.

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la nostra Fundació es converteixi en necessària

m és d

e 30

anys

Ara més que mai necessitem la col∙laboració de tots

www.acciosolidaria.cat Suport econòmic a l'ocupació, empreses d’inserció i Cooperatives

Préstecs per a eines de treball. Ajuts puntuals a situacions límits

el millor interès és l’interès comú fem banca ètica

374 cooperatives i entitats i 2.881 persones ja són sòcies de Fiare Podeu fer-vos socis a: www. projectefiare.cat

43 móncooperatiu coop

ECONOMIA

Si durant els anys 1980 era relativament freqüent que una empresa amenaçada pel tancament fos transformada en cooperativa per les mateixes persones que hi treballaven, actualment diverses experiències fan pensar en un retorn de l’opció de reconvertir-se en cooperativa amb l’objectiu de salvar llocs de treball i, alhora, continuar amb la marca i el servei ofert. Des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya s’ofereix orientació en el procés de transformació d’empreses i també d’associacions.

Salvar l’empresa, transformar-se en cooperativa OLGA RUIZ Responsable de comunicació a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des del 2008. Va treballar a Metges sense Fronteres a l’Amèrica Llatina i a Ràdio França Internacional.

Mataró, l’Escola Municipal de Música de la ciutat està gestionada per una cooperativa anomenada Musicop, que n’agrupa els mestres. Fins fa un any, l’escola contractava directament els docents, que eren autònoms, però les condicions van modificar-se i la gestió del centre va sortir a concurs. Amb la seguretat que o canviaven de model o es quedaven sense feina, els mestres, ben avinguts entre ells, van optar per impulsar una cooperativa que els agrupés a tots i optar així a la mateixa feina que ja feien abans. «De la necessitat en vam fer virtut», reflexiona Ruben Ves, un dels socis fundadors. Assessorats per Visualsonora, una altra cooperativa de Mataró, 7 dels 40 mestres van saltar al nou escenari i van constituir la seva cooperativa de treball. Van guanyar el concurs i, immediatament, van obrir les portes a la resta del claustre, acceptant que tots els mestres que ho desitgessin poguessin incorporar-s’hi. Avui, són 35 persones sòcies i compten amb unes 15 més que són assalariades. L’Escola Municipal de Música de Mataró, que opera de forma descentralitzada per a tota la ciutat, ensenya música a més de 750 alumnes del Maresme. Però el model que els ha permès salvar de forma creativa la seva activitat i mantenir el servei ofert ha fet el seu recorregut i pocs mesos després Musicop ha optat a la gestió de l’Escola Municipal de Sitges, en una situació similar. També l’ha guanyada. Gestió col·lectiva del negoci Com els músics de Mataró, molts altres treballadors estan contemplant la gestió col·lectiva del negoci com una forma de preservar-lo. Els darrers anys, coincidint amb la crisi econòmica a Europa, han ressorgit els exemples de cooperatives nascudes de transformacions empresarials. Amb la possibilitat de capitalitzar de cop la prestació d’atur i amb l’experiència acumulada des dels anys 1980, han ressorgit les transformacions. Mec 2010, cooperativa de mecanitzats de Sabadell, és el cas d’una altra transformació empresarial exitosa. Amb 42 anys, el seu gerent actual, Paco Delgado, va descobrir que el taller mecànic on havia treballat des

dels 20 anys s’encaminava al tancament. «Podíem llençar la tovallola o llançar-nos a la piscina», recorda. Van triar la segona opció. 14 dels 33 treballadors van capitalitzar l’atur, es van constituir en cooperativa de treball, van comprar les màquines, van llogar un nou local i van aconseguir una facturació rècord de fins a 1,3 milions d’euros el primer any. Des d’aleshores, amb els alts i baixos corresponents, Delgado reconeix que els va estupendament. Les motivacions que hi ha darrere les transformacions en cooperativa poden ser molt diverses. Avui, la principal és salvar els llocs de treball. Un tancament o un ERO pot portar els treballadors a preguntar-se si podrien gestionar-lo sols en forma de cooperativa. Des de la Universitat d’Oviedo, el catedràtic Jorge Coque va participar en un estudi sobre empreses en fallida recuperades pels treballadors a Astúries entre 1979 i 1999. La investigació avaluava la situació prèvia de les empreses transformades, el procés intern viscut pels treballadors i el suport rebut de forma externa. «Una de les primeres conclusions de l’estudi és que els casos de les empreses són molt heterogenis. La segona és que la cohesió del grup promotor és clau per a la supervivència de la cooperativa», reflexiona Coque. Passar d’assalariats a propietaris del negoci no és un procés automàtic. En molts casos pot ser llarg i generar certa ansietat entre els protagonistes. «Passes por, la teva família depèn de tot això. Quan ets assalariat no veus el teu cap ni ets conscient del que fa», reflexiona Paco Delgado, de MEC 2010. «Però això dóna els seus fruits. Jo estic molt orgullós d’haver-ho tirat endavant i d’haver comptat amb la gent que hi ha aquí. Mai vaig pensar que seríem 14 caps, 14 socis i 14 treballadors alhora. De vegades costa separar si ara ets cap o treballador.» Elkar-Lan és una cooperativa que es dedica a la creació de cooperatives al País Basc. El seu director-gerent, Javier Sanz Santaolalla, és molt precís respecte als avantatges de la transformació: «Quan una empresa transformada en cooperativa és viable, els seus resultats milloren de forma sistemàtica.» Un exemple el trobem a l’altre extrem de la península: la cooperativa andalusa Celulosas y Papel, creada al 2010 a partir d’una SA, ha vist com la seva fac-

coop 2013

44 móncooperatiu coop

LA MIRADA DEL CINEMA Els processos de transformació empresarial en cooperativa amaguen històries humanes que ja han estat detectades pel cinema. Dues pel·lícules, Entre nos mains i Industria Argentina —a més tres documentals— coincideixen a enfocar-se en l’evolució dels seus protagonistes des de l’anunci de tancament de les seves empreses fins a la reconversió en cooperativa. Els personatges travessen etapes similars en les que passen de la negació a l’eufòria i on aconsegueixen abandonar actituds individualistes per tal de treballar conjuntament, prendre decisions i responsabilitats, i decidir, de forma col·lectiva, el destí dels seus llocs de treball.

turació s’ha multiplicat per 2,5 en tres anys. Impulsada per 9 dels 15 antics treballadors, els cooperativistes han treballat per mantenir el negoci, la fabricació de tovallons de paper, i fer-lo créixer. Una de les persones que va assessorar en el procés, Roberto David Pino, vinculat a la Federació de Cooperatives de Treball d’Andalusia (Faecta), analitza que les claus de l’increment de facturació es deuen a «la consolidació productiva i financera de la nova cooperativa, l’augment de la demanda de marques blanques i la millora dels paràmetres de gestió a partir de la formació especialitzada». Manca de successors en l’empresa familiar Sovint, la manca de successors per a un negoci familiar pot portar els propietaris a proposar als treballadors seguir endavant amb el negoci. Fa dos anys, l’escola de teatre El Timbal, de Barcelona, va passar de ser una empresa familiar a una cooperativa de 4 socis. «El meu pare, en Joan Font, va crear El Timbal, però ell ja no hi està vinculat i per a nosaltres la gestió és més natural en forma

coop 2013

Fotogrames de dues pel·lícules basades en processos de transformació empresarial en cooperativa: a la part inferior, la francesa Entre nos mains; a la superior, Industria Argentina.

«Quan una empresa transformada en cooperativa és viable, els seus resultats milloren de forma sistemàtica.»

45 ECONOMIA ENTRE NOS MAINS (2010), DE MARINA OTERO

THE TAKE (2004), DE NAOMI KLEIN

Amb tisores, agulles i fils, les 50 treballadores de la fàbrica Starissima, prop d’Orléans (França), confeccionen roba interior femenina. Però l’amenaça de tancament força la inventiva de les treballadores, que exploren la transformació en cooperativa de treball per salvar l’activitat. La directora, Mariana Otero, segueix durant dos anys el procés de les treballadores franceses que, finalment, acaba amb la venda de la fàbrica. http://diaphana.fr

Documental realitzat per Naomi Klein, autora del best-seller universal No logo, i dirigit per Avi Lewis durant la crisi argentina que explica la història dels treballadors que reclamen el control de les seves fàbriques tancades per convertir-les en cooperatives de treball i fer-les funcionar novament. www.thetake.org

INDUSTRIA ARGENTINA (2011), DE RICARDO DÍAZ IACOPONI

A Alurmar, una fàbrica metal·lúrgica de Buenos Aires (Argentina), els treballadors es resisteixen a perdre el seu únic mitjà de vida. Juan és un dels seus empleats. Amb família, ofegat pels deutes i sense cobrar des de fa mesos, veu el futur molt negre. Poc a poc, amb els seus companys comença a organitzar-se per mantenir el funcionament d’una empresa que ha estat abandonada pels propietaris. www.indargentina-film.com.ar

NUMAX PRESENTA (1979) I VEINTE AÑOS NO ES NADA (2005), DE JOAQUIM JORDÀ

Els treballadors de l’empresa d’electrodomèstics Numax es fan càrrec de la gestió abans del seu tancament definitiu. L’experiència va ser filmada per Joaquim Jordà amb el finançament dels mateixos treballadors. Posteriorment, amb Veinte años no es nada, Jordà recupera la història en el punt on acaba l’anterior i, a través dels seus protagonistes, fa una retrospectiva de la Transició espanyola. Numax Presenta www.youtube.com/watch?v=RLP7eKY9ih8 Veinte años no... www.youtube.com/watch?v=bDtEuMA_dE8

D’ASSOCIACIÓ A COOPERATIVA

X. Alamany

n el cas de les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes experiències com en altres fórmules jurídiques pel que fa a la transformació en cooperativa. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la prestació de serveis en forma de concertació, contracte o convenis, ha suposat un canvi important en el sector social. Moltes associacions, nascudes originàriament des del voluntariat i amb un objecte social vinculat a la defensa de drets de determinats col·lectius, han evolucionat cap a entitats que, sense perdre l’objectiu fundacional, han incrementat de manera important la seva activitat econòmica. És en aquest punt, amb l’augment de l’activitat empresarial, que habitualment va acompanyada de l’increment del personal contractat i de la revisió d’alguns aspectes del projecte, que algunes associacions es plantegen l’evolució cap

a la fórmula cooperativa com a opció jurídica i de model que s’ajusta millor a la nova realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones membres. Amb les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de creació, ja que en molts dels casos s’opta per posar en marxa el nou projecte cooperatiu conservant viva l’associació i fent-la sòcia col·laboradora de la cooperativa. La decisió de mantenir o no l’associació depèn de diversos factors, en alguns casos de tipus identitari o missional, i en altres de més utilitaris.

de cooperativa», explica Mireia Font. L’activitat és avui la mateixa, però Font filla reconeix que el fet de ser cooperativa els ha permès enfrontar-se millor al difícil context que vivim. El model no és nou. Fa 10 anys, el propietari de Cusó Tapissers, una tapisseria de barri a Barcelona, va voler tancar l’empresa. En aquest cas, els treballadors van proposar-li fer una cooperativa que els agrupés a tots. Avui, l’antic propietari, proper a la jubilació, és un soci més. Quan es retiri, l’empresa seguirà sent un negoci que funciona en mans de persones compromeses. A Catalunya, es calcula que més de 8.000 empreses familiars constituïdes entre els anys 1965 i 1985 podrien enfrontar-se a un escenari de manca de successors que podria tenir com a resultat la pèrdua de 213.000 llocs de treball. En alguns casos, les transformacions poden arribar a partir d’associacions que al començar a generar activitat econòmica opten per reconvertir-se o crear una cooperativa, com explica amb més detall Joan Segarra, director de la sectorial de cooperatives

Sigui en forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular l’activitat econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que aporta aquesta fórmula professional amb valor social. A més, el caràcter no lucratiu queda garantit a través de la cooperativa d’iniciativa social, forma prevista per llei que demana constituir-se sense afany de lucre, entre d’altres condicions. Aquestes i d’altres són algunes de les reflexions que diverses associacions del nostre país es fan davant els nous escenaris que es dibuixen en el sector social producte de la crisi econòmica, i valoren que la cooperativa amb caràcter d’empresa social pot ser una bona opció de futur. JOAN SEGARRA

Director de la sectorial de cooperatives d’iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

d’iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, a la columna que acompanya aquest text. És l’exemple de La Copa, una cooperativa mediambiental que té els seus orígens a l’Associació de Naturalistes de Girona. Resulta impossible parlar de transformacions empresarials al nostre país i no referir-se a Gramagraf, dedicada a les arts gràfiques, o a Mol-Matric, indústria metal·lúrgica. Totes dues van ser creades als anys 1980 a partir de la voluntat dels seus treballadors per no quedar-se a l’atur. I van salvar l’empresa amb una cooperativa. [Més informació sobre Mol-Matric a la secció Casos d’èxit d’aquest número.]

El cooperativisme ha salvat més d’una empresa familiar. coop 2013

46 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Juan Manuel Cano Pérez, president de Peñascal, S. Coop. Dediquem el segon número de la revista .coop al canvi de paradigma polític, econòmic i social que estem vivint particularment a Europa. Un dels nostres reportatges centrals està dedicat a la creació i transformació d'empreses en cooperatives. A Catalunya, les entitats del Tercer Sector s'enfronten a una situació difícil financerament i a un futur incert, derivats precisament del canvi del sector públic com a principal generador d'activitat en els serveis socials.

El model cooperatiu s’adapta millor per seguir creixent i poder mantenir la idea original del projecte de fundació La Fundación Peñascal va sorgir a partir del Taller Escuela Peñascal, una iniciativa nascuda a l'any 1986 amb la finalitat d’ajudar els joves desocupats a inserir-se en el món laboral. Al 2012, es va transformar en una cooperativa d’iniciativa social i d’utilitat pública amb la denominació Peñascal, S. Coop.

ns ha interessat molt el cas de la Fundación Peñascal, que l'any passat va optar per transformar-se en una cooperativa d'iniciativa social. Què us va induir a aquest canvi? La necessitat de disposar d'una estructura jurídica empresarial sòlida i professional, que aportés agilitat a la gestió i que fes més partícips, si pot ser, les persones que formem part d'aquest projecte. Per què una cooperativa i no una altra fórmula jurídica? La cooperativa ens dota d'una estructura laboral democràtica i participativa en la qual s'aglutinen molt bé actituds com la solidaritat, la vocació, el compromís, etc., que aporten un plus al projecte social. Quins avantatges concrets representa per a la Fundación Peñascal el fet de transformar-se en cooperativa? Sobretot la possibilitat que les persones que treballen en l'organització siguin també protagonistes en totes les facetes del projecte social i empresarial, participant en la gestió, en la definició de les estratègies, en la responsabilitat de l'assoliment dels objectius. D’aquesta manera, es fomenta el creixement personal i professional de les sòcies i socis treballadors. La Fundación Peñascal ha desaparegut com a societat en favor de la cooperativa o bé desenvolupeu l'activitat a partir de la convivència de les dues fórmules? La Fundación s'ha transformat en societat cooperativa, per tant ja no existeix la figura de la fundació. De quants socis disposeu avui? Som 55 socis treballadors i un de col·laborador.

coop 2013

Com heu gestionat la incorporació de persones sòcies i quina reacció heu tingut per part dels futurs socis? Partim de dues premisses a l'hora d'incorporar les sòcies i els socis; una, que la majoria de les treballadores i treballadors passin a ser socis i sòcies si compleixen uns requisits, i l'altra, que el projecte tingui capacitat per sostenir aquests llocs de feina en el temps. Per a la majoria dels futurs socis, la possibilitat d'incorporar-s’hi com a tals ha estat un reconeixement i un estímul per seguir participant en el projecte social de Peñascal. Quin capital han aportat els socis treballadors? Quina ha estat la fórmula més utilitzada per realitzar l'aportació? El capital aportat ha estat de 9.000 euros i la fórmula més utilitzada, la d'aportacions periòdiques al llarg dels quatre primers anys des de la incorporació. I el patrimoni de la Fundació on és ara? Ha passat íntegrament a la cooperativa, amb unes clàusules que el protegeixen, perquè estigui sempre al servei de les finalitats fundacionals a favor dels més desfavorits. En concret, s'ha constituït un Fons de Reserva de Transformació Irrepartible, que està supervisat pel Consell Superior de Cooperatives d'Euskadi. La transformació d'una fundació en cooperativa és poc habitual i una opció jurídicament complexa. Quines han estat les principals dificultats del procés? La transformació ha estat un procés llarg. La falta de precedents i l'entrada en joc de dos organismes diferents, el Protectorat de Fundacions i el Consell Superior de Cooperatives, amb legislacions diferents,

ALGUNES DE LES ENTITATS I XARXES AMB LES QUALS COL·LABORA PEÑASCAL, S. COOP.

eapn Euskadi: Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social d'Euskadi reves Euskadi: Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària erkide: Federació de Cooperatives de Treball Associat, Ensenyament i Crèdit d'Euskadi hirekin: Associació d'Entitats d'Iniciativa Social d'Euskadi gizatea: Associació d'Empreses d'Inserció d'Euskadi Entitats: Càrites Bizkaia, Federació Sartu, Agiantza... Fundacions: Itaka, bbk Solidarioa, Fiés... ha obligat a llimar nombroses arestes per encaixar el nostre projecte empresarial. A les dificultats legals, fiscals, burocràtiques, tècniques, cal afegir que el projecte estava en funcionament i no es podia aturar. Passar de la nit al dia a una forma jurídica diferent ha suposat un treball de titans per a una part important de l'organització i un canvi de mentalitat per a totes les persones implicades. Bé és cert que la voluntat política del Govern basc ha estat determinant, ja que ha estat qui ha donat llum verda perquè la transformació es pogués fer. Heu tingut problemes amb el Protectorat de Fundacions o amb un altre organisme? No hi ha hagut problemes, el que sí que hi ha hagut són unes premisses clares per part del Protectorat de Fundacions per poder fer la transformació. En concret, que la cooperativa tingués els mateixos objectius que les finalitats fundacionals de la fundació i que el patrimoni també estigués al servei dels objectius de la cooperativa sense una destinació diferent. Després de moltes reunions, es va decidir crear el Fons de Reserva de Transformació Irrepartible, que citava abans, com a forma de salvar les premisses que des d'un principi ens va proposar el Protectorat de Fundacions. La relació ha estat molt cordial i sempre amb la ferma voluntat d'ajudar a superar les dificultats, però dins del respecte que suposa salvaguardar les finalitats per a les quals la Fundación Peñascal va ser creada.

El Govern basc ha estat determinant per donar llum verda a la transformació en cooperativa.

Fruit de la vostra experiència, què recomanaries a altres fundacions o entitats del Tercer Sector? Nosaltres pensem que tant la forma jurídica de la fundació com la de la cooperativa són molt vàlides. L'important és el context i les circumstàncies de cada moment. El model de fundació per a nosaltres va ser clau per ser el que som avui i, de cap manera, ens penedim d'optar al començament per aquesta forma jurídica; el que passa és que hi ha factors i determinades circumstàncies que fan que el model cooperatiu avui ens serveixi o s'adapti millor per seguir creixent i poder mantenir la idea original del projecte de Peñascal.

Comp promís Arrc Iris

Quina ha estat la reacció del sector? La veritat és que la reacció ha estat molt positiva per part de totes les entitats amb les quals treballem i també per part de les xarxes en les quals participem i col·laborem. De fet, algunes s'han apropat perquè els expliquem el per què i el com de la transformació. Passar a ser una organització en la qual la participació dels socis treballadors és important no sembla fàcil i suposa canviar molts hàbits de gestió. Com ho viviu? Ja en la fundació, fa uns anys, vam dur a terme un procés de Dinamització Estratègica, on es van canviar i es van dissenyar els òrgans de gestió i direcció d’acord amb el creixement que estava tenint l'entitat. Aquest procés ens ha servit per no començar de zero, però també és cert que hem incorporat altres òrgans que no teníem, com són el comitè de recursos i el consell social, òrgans que sí que tenen les cooperatives i no les fundacions.

Avv. Diagonal 442 bis,, 2n i 4t planta 08037 Barrcelona Tel 93 208 8 07 32 Fax 93 59 08 8 41

coop 2013

48 móncooperatiu coop

MARC LEGAL

2012, el millor any del cooperativisme basc Reflexions i balanç sobre la Llei de les societats cooperatives petites d'Euskadi FRANCISCO JAVIER SANZ SANTAOLALLA Expert en legislació cooperativa, és director-gerent i tècnic d’Elkar-Lan, S. Coop., societat per a la promoció de cooperatives al País Basc. Entre molts altres càrrecs, va ser president de la Federació de Cooperatives de Treball Associat d’Euskadi dels anys 1993 al 2003.

Una Llei avalada pels resultats: l'any de l'entrada en vigor, al 2008, des del setembre, es van constituir 9 cooperatives; l'any passat, se'n van crear 132.

coop 2013

uan es va començar a elaborar l’esbós del que es convertiria en l’avantprojecte de Llei de les societats cooperatives petites d’Euskadi (actualment la Llei 6/2008, de 25 de juny, de la societat cooperativa petita d’Euskadi, publicada en el BOPB 4/07/2008), cap a finals de l’any 2006, no sabíem l’ús que se’n podria fer, si es convertia en Llei, per part dels promotors, emprenedors i assessors. Si bé estàvem convençuts que era una proposta molt bona per reactivar la constitució de cooperatives, que a la nostra Comunitat s’estaven estancant, i molt especialment les cooperatives de treball associat, ja que l’any 2006 se’n van constituir solament 33, i el seu descens va ser molt important respecte a l’any precedent, que s’havia tancat amb 52. Aquesta era la realitat estadística de la nostra Comunitat. I la veritat és que amb l’aparició de la nostra Llei 6/2008, la constitució de cooperatives petites de treball associat s’han incrementat de forma espectacular, ja que l’any 2008, des del setembre, quan va entrar en vigor, solament es van constituir 9 cooperatives, però en l’exercici 2012 se n’han constituït 132. Per arribar a aquestes xifres cal engegar actuacions i enfocaments de forma conjunta, tant des de les administracions com des d’entitats públiques de promoció i difusió del cooperativisme (en el nostre cas el Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi), com des de les entitats associatives dels diferents tipus de cooperatives (federacions de cooperatives i, si escau, des de la Confederació de Cooperatives), i també a través de les entitats privades de difusió i promoció cooperativa (Societat de Promoció de Cooperatives Elkar-Lan, S. Coop.). Certament, la Llei de societats cooperatives petites d’Euskadi és una norma molt bona, perquè: Possibilita la constitució de cooperatives de treball associat amb dos socis treballadors indefinits o d’explotació comunitària amb dos socis de treball indefinits, i en tots dos casos amb un nombre màxim de 10. Simplifica el procés de constitució i redueix el

termini de la seva inscripció al Registre de Cooperatives d’Euskadi. Preveu la utilització del document únic electrònic de la societat cooperativa petita així com la posada en funcionament dels punts d’assessorament i inici de tramitació de les societats cooperatives petites. Amplia, per als 5 primers anys, els límits de la contractació per compte d’altri que té la Llei 4/1993, de 24 de juny, de cooperatives d’Euskadi. Limita la llibertat de l’Assemblea General per a la determinació de les aportacions obligatòries inicials dels nous socis que s’incorporin a la cooperativa. Possibilita optar per la configuració del format de l’òrgan d’administració en estatuts socials (unipersonal: administrador únic; pluripersonal: administradors solidaris o mancomunats; col· legiat: consell rector). En preveu la dissolució si es redueix el nombre de socis per sota del mínim si es manté durant un any de forma continuada. Confereix a qualsevol soci el dret a sol·licitar que s’auditin els comptes de la cooperativa, i en els estatuts s’ha de fixar, en aquest cas, qui assumeix les despeses de l’auditoria.

En definitiva és una llei molt bona perquè és clara, i per això s’entén bé, a més és breu i manté la lògica remissió a la llei matriu de les cooperatives d’Euskadi, la Llei 4/1993, de 24 de juny. Amb aquesta Llei es va apostar per cooperativitzar projectes empresarials de, com a mínim, 2 llocs de feina per adequar el model cooperatiu a la grandària micro dels projectes empresarials. Amb aquesta norma, s’està donant la possibilitat que s’engeguin projectes que anteriorment no podien fer-ho com a cooperativa, perquè el nombre mínim legal de socis ho impedia. No és nou afirmar que, habitualment, les normes quan es promulguen estan desfasades amb la realitat o, fins i tot, s’elaboren amb posterioritat a l’existència d’unes necessitats que no es poden cobrir amb la normativa vigent.

No obstant això, com a observadors de les necessitats i mancances que tenien els emprenedors, hi havíem de donar resposta. En definitiva, havíem d’estar en sintonia, i no al marge, amb les seves demandes i, en la mesura del possible, hauríem d’anticipar-nos a les seves necessitats. I per això, en el seu moment, vàrem demanar una norma per a les cooperatives petites d’Euskadi. Tots estem d’acord que el model cooperatiu s’ha d’adaptar i anticipar-se a les necessitats sense renunciar a la seva essència, i això també s’aconsegueix en les cooperatives petites. El model cooperatiu té els seus valors i principis, i també els tenen les cooperatives petites, malgrat que hi ha qui ho qüestiona. Hem de ser conscients que el model cooperatiu opera en el mateix mercat que la resta de les configuracions societàries, perquè és l’emparament jurídic d’una empresa, això sí de persones, i per això una cooperativa petita, encara que només tingui 2 socis treballadors, també és una societat de persones.

Però en qualsevol cas, el model cooperatiu, si volem que s’utilitzi, ha d’estar adaptat al mercat al qual es dirigeix i això és el que la Llei de cooperatives petites d’Euskadi pretenia. En un context econòmic tan convuls com l’actual, cal facilitar als emprenedors formats jurídics àgils i adequats a les seves necessitats, sense que això suposi cap tipus de vulneració de l’essència de les cooperatives. La teoria està molt bé per als tractats acadèmics i per als debats, però les persones que gestionen projectes volen instruments jurídics que els donin cobertura i que siguin adequats a les seves necessitats i a la seva forma de fer empresa. Els emprenedors volen formats dinàmics, en els quals puguin engegar el seu negoci amb els menors costos possibles, i és més fàcil captar feina per a 2 llocs de treball que per a més persones. És de calaix, no obstant això hi ha els qui prefereixen que no es constitueixin com a cooperatives projectes amb 2 llocs de feina, perquè afirmen que una societat amb 2 socis treballadors o de feina no pot ser una cooperativa, i amb això es deixen de cooperativitzar aquests projectes. El nostre quefer diari i contacte directe amb els emprenedors, assessors i consultors d’empreses, així com el desenvolupament i evolució de les cooperatives petites, ens permet afirmar que el model de la societat cooperativa petita és adequat per a l’engegada, consolidació i creixement dels projectes empresarials que almenys generin ocupació per a 2 socis treballadors o de feina, i més encara si tenim en compte la previsió de la seva adaptació a la Llei

Dos exemples de noves cooperatives creades a l'empara de la Llei de les societats cooperatives petites d’Euskadi: A l'esquerra, The Social Experience, consultora d'estratègia digital amb seu a Sant Sebastià. A la dreta, IER Información en Red, agència de comunicació especialitzada en empreses, de Bilbao.

Euskadi va apostar per cooperativitzar projectes empresarials de, com a mínim, 2 llocs de feina per adequar el model cooperatiu a la grandària micro dels projectes.

ordinària de les cooperatives d’Euskadi, quan superin els seus límits màxims de socis treballadors o de feina (10 socis). Però també és una bona Llei perquè els prescriptores de les configuracions dels projectes empresarials, això és els assessors i consultors, la van coneixent i la comencen a considerar com una opció més per als seus clients. I aquesta és una labor essencial que porta el seu temps i dedicació, i que en tot cas precisa d’una continuïtat i d’una atenció especialitzada i personal. És evident que en la nostra Comunitat ha estat fonamental, i segueix sent-ho, l’actuació que desplega des de la seva constitució (finals de 2002) i engegada (gener de 2003), la Societat per a la Promoció de Cooperatives Elkar-Lan, S. Coop., ja que juga un paper decisiu tant per a la constitució de les noves cooperatives (els seus destinataris són els emprenedors, els assessors i consultors, les agències de desenvolupament local i centres d’empreses d’innovació, així com els treballadors per compte d’altri i empresaris d’empreses no cooperatives que

es plantegen transformar-se en cooperatives), com per a la difusió del model cooperatiu (amb formats múltiples: xerrades, ponències, tríptics, articles en mitjans de comunicació, formació individualitzada per a cada grup cooperatiu, per als emprenedors i els principals prescriptores del model cooperatiu), així com per la seva funció de tutorització i seguiment del primer any de funcionament de totes les cooperatives que promovem en les seves diferents modalitats (124 cooperatives promogudes l’any 2012). Per poder aconseguir aquests resultats ha estat fonamental comptar amb el suport incondicional dels nostres socis, el Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi (CSCE), la Federació de Cooperatives de Treball Associat, Crèdit i Ensenyament d’Euskadi (ERKIDE) i la Confederació de Cooperatives d’Euskadi (KONFEKOOP), així com amb la predisposició personal, qualificacions professionals i la seva atenció individualitzada a tots els promotors i altres destinataris de les nostres activitats, de les persones que treballen amb mi en aquesta entitat, i que tinc l’honor de dirigir-les, i poder comptar amb les ajudes del programa de la Conselleria d’Ocupació i Assumptes Socials per Emprendre en Economia Social. Però també cal comptar amb una bona llei. I una bona llei és aquella que s’adequa a les necessitats o, fins i tot, s’hi anticipa. Cadascú pot fer una valoració sobre si la Llei de cooperatives petites d’Euskadi ho ha aconseguit o no. Per a mi, clarament ho ha aconseguit, i així ho avalen els resultats.

coop 2013

50 móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

Repassem quatre projectes catalans que es proposen millorar la realitat aprofitant les possibilitats d’Internet i les xarxes socials, enteses com a eines que poden afavorir l’intercanvi d’informació, el compromís i la transformació social.

Col·laboració 2.0

Una iniciativa de la Universitat de Girona facilita la mobilitat de les persones i redueix l’ús del vehicle privat, sense necessitat de «fer dit».

ORIOL LLADÓ Periodista i assessor en comunicació ambiental i 2.0 per a institucions i empreses. Col·laborador habitual de Media.cat, observatori crític de mitjans, i actiu filtrador i comentador d’actualitats a @oriolllado i blog.oriolllado.cat.

«La idea d’un mercat virtual és més sostenible que un supermercat. Ningú ho controla tot, no hi ha monopoli», assenyalen els promotors d’una agrobotiga en línia.

coop 2013

Fes Edit

Jordi Play

s un moment clau. Estan naixent multitud de comunitats en línia que estan fent trontollar l’status quo de la primera dècada de la “Internet social”. Estem redibuixant el mapa. S’ha universalitzat i democratitzat la possibilitat de convertir-se en actor de la nova economia.» Són les paraules de Pau Gené, fundador i CEO de Geonick, una xarxa social geogràfica basada en afinitats i que posa un dels seus accents en la cooperació. És un dels projectes que més projecció tenen, avui. Mentre estàs llegint aquest article, Geonick està treballant per estendre el servei a l’Amèrica del Sud des de la seva seu a Barcelona. Aquest escenari canviant, el dibuixa Gené de la següent manera: «El programari lliure, la deslocalització de les tasques de desenvolupament informàtic a països emergents i la universalització de l’e-commerce, acceleraran el canvi sistèmic i faran que els països i territoris que hagin apostat per les noves tecnologies, l’emprenedoria i la captació de talent des del començament es converteixin en líders.»

A l’economia 2.0, vaga etiqueta que aplega les experiències vinculades amb un ús social de les TIC, li ha passat una mica com a la fàbula de Pere i el Llop. Un excés d’hipèrboles ha fet despertar, amb raó, legítims recels entre moltes persones que es miraven amb perplexitat com cada mes apareixia una flamant, però també volàtil, nova revolució tecnològica. I tanmateix, les coses estan canviant. No han deixat de canviar, de fet. Avui és un bon moment per a aquelles iniciatives que han decidit sumar la innovació tecnològica a la innovació social i transformadora. És un bon moment si aconseguim agafar una mica de distància per entendre que també en l’accelerat món 2.0 els projectes necessiten el seu temps per presentar-se i crear la xarxa necessària per funcionar de forma sostenible. Vivim un moment dolç pel que fa a la presentació de noves eines que ens ajuden a la cooperació. És el cas de Geonick, però també d’altres propostes concretes, i que, a la manera d’un aparador, repassarem en aquest reportatge amb el qual volem compartir igualment les reflexions d’alguns emprenedors socials al voltant d’un paradigma econòmic en transició.

Albert Arias, un dels impulsors de Custòdia Urbana, una xarxa que vol ajudar a establir acords entre propietaris de solars o edificis sense ús amb entitats sense fins lucratius, introdueix un concepte interessant. «L’univers 2.0 pot ser un detonador per donar a conèixer la teva activitat més enllà de les xarxes personals físiques. La possibilitat de donar a conèixer propostes per al benefici comú (com les que inicien a Goteo, portal de micromecenatge) té un potencial brutal.» Però fer servir l’eina no ens garanteix l’èxit de cap projecte: de quina manera la fem servir? Amb què la complementem? Amb quin objectiu? No és un apunt secundari, aquest: «el potencial de les eines d’Internet com ara el micromecenatge és brutal, sí. Però per si mateix no és la panacea. Cal teixir una xarxa durant molt de temps (amb molta dedicació a 2.0, si es vol) per poder gaudir de tot el seu potencial», A més a més, cal nodrir les interaccions de continguts de qualitat per a l’elaboració dels quals cal reservar temps i dedicació. «Tenim la percepció —continua Arias— que avui costa més que fa pocs anys posicionar-se i obtenir visibilitat a la xarxa. Sobretot si el projecte parteix sense un node previ fort. La legitimitat és clau

Avui és un bon moment per a iniciatives que sumen la innovació tecnològica a la innovació social i transformadora.

coop 2013

52 móncooperatiu coop i aquesta la guanyes essent-hi present i aportant coses noves. I això requereix temps. Molt de temps. En el nostre cas, un temps de treball “a risc” que no recuperarem mai». Convé no perdre de vista la visió agredolça dels promotors de Custòdia Urbana, al capdavall un projecte d’una gran complexitat i ambició que requereix tanta tenacitat com habilitats que cal desplegar entre bits i a peu de carrer. Internet i les xarxes socials són una fabulosa caixa d’eines que ens proposem fer servir per canviar la manera com vivim i ens relacionem. No hi ha 2.0 sense 1.0. Fes Edit és una altra de les iniciatives que posen l’accent en la col·laboració ciutadana. Aquesta idea, nascuda a Girona, és una plataforma per compartir cotxe que reinterpreta la idea de «fer dit» tot introduint les noves tecnologies i les xarxes socials per tal d’aconseguir una manera sostenible, segura i econòmica de viatjar. «Fes Edit forma part —apunta Belén Caparrós, una de les seves promotores— del moviment d’eines de consum col·laboratiu que estan formant part d’un nou model d’oferta dins de la societat, la qual forma part dels lents canvis culturals que s’estan produint». Fes Edit és, en aquest sentit, una eina sostenible i que té com a objectiu millorar la situació ambiental reduint les emissions de CO2, mentre ajuda a la col·laboració entre els usuaris que, en fer servir el servei, poden estalviar, a més, temps i diners.

Eines especialitzades, doncs, alineades amb grans objectius. Això ho té clar Oriol Costa, promotor de Saviae, un mercat 2.0 de productes ecològics. «Internet és la gran eina dels nostres temps i ens pot permetre superar l’esclavatge hipotecari mercantilista.» «Ha permès la revolució àrab, expandir moviments com el 15M», continua. «Ara ens cal aprofitar el potencial d’intercomunicació per fomentar un nou model econòmic. Ara ens serveix per fer amics i comunicar-nos, però o l’utilitzem per transformar el sistema, o el sistema matrix cada cop ens controlarà i escanyarà més.» El treball com a projecte col·lectiu Internet ha estat, és i molt probablement serà un actor protagonista en la transformació d’una economia en la qual cada vegada més es fan un lloc propostes que entenen el treball com un projecte col·laboratiu. La seva contribució ha anat en una triple línia: En primer lloc, ha portat una millora de processos: la immediatesa en les comunicacions, la facilitat d’accés a la informació i l’automatització de protocols han afavorit una millora de l’eficiència del treball col·laboratiu en empreses i associacions. Hi ha hagut alguns danys col·laterals (excés d’informació, risc de control, desafiament del dret a la intimitat, esquerdes de seguretat…) que caldrà anar abordant.

Una cultura de treball diferent impulsa projectes transformadors: millores urbanes, limitació d’emissions, nova economia.

GEONICK, CERCLES D’AFINITATS

La xarxa social d’afinitats catalana condueix l’usuari cap aquell o aquells cercles socials amb qui té més a veure, i se li ofereixen eines per a la comunicació personal one-to-one com ara els missatges personals, o bé un sistema de consultes particularment idoni per al treball col·laboratiu. En aquest sentit, la secció Preguntes i respos-

tes permet accedir a coneixement, intercanvi d’experiències, maduració d’idees o opinions a un nivell bàsic, però molt útil i simple. Des d’aquesta funció de Geonick, ara mateix un grup de persones de diferents països estan escrivint el guió d’una pel·lícula de forma seqüencial i col·laborativa. geonick.com

FES EDIT: ELS RES HO VALEN TOT

Pretén facilitar la mobilitat de les persones i reduir l’ús del vehicle privat, gràcies a una interfície que estalvia a l’usuari la necessitat de «fer dit». El programa deixa oberta l’opció per tal que conductor i passatger es posin d’acord i estableixin les condicions (quant val el trajecte, si cada setmana un posa el cotxe...). Tanmateix, també es pot viatjar gratis gràcies a una moneda complementària anomenada RES, que és la moneda que els passatgers utilitzen per viatjar, és a dir, per compensar

coop 2013

als conductors per les molèsties que els pot ocasionar compartir el seu cotxe. Els RES funcionen gràcies a una targeta amb la qual es poden fer els pagaments i que es pot recarregar. Els conductors podran gastar aquests RES en una amplia selecció d’establiments que augmenta contínuament i que agrupa una gran varietat de sectors. Aquesta iniciativa està desenvolupada pel Centre EASY (membre de la xarxa TECNIO) de la Universitat de Girona, juntament amb l’Oficina Verda de la mateixa Universitat. www.fesedit.cat

53 EN PROFUNDITAT

Més important que la millora dels processos trobem el desafiament al funcionament de les organitzacions, que va esdevenint menys vertical. Les xarxes socials generalistes i especialitzades estan empenyent cap a un model de governança més participatiu i crític. És la segona contribució. La tercera és l’emergència de serveis i iniciatives inexistents fins al moment. La combinació d’eines més eficients i una cultura de treball diferent està afavorint l’impuls actual de projectes que cerquen canvis i transformacions socials, concretes: millores urbanes, limitació d’emissions, nova economia. «Fa anys que investiguem l’economia associativa —explica Oriol Costa, de Saviae— cercant un model per a l’economia social del futur. La viabilitat econòmica sovint és la major debilitat en els projectes sostenibles, i en l’agricultura també.» El seu projecte treballa en aquest àmbit, precisament. «Superar la competència pel preu entre consumidors, productors i distribuïdors és fonamental. El sector de l’agricultura, com molts altres, encara viu en lluites internes, entre egos i pors», lamenta. Dinamis, que promou Saviae,

treballa per facilitar un canvi de model que impliqui la cooperació entre productors, consumidors i distribuïdors. «Hem dissenyat la plataforma tecnològica per reduir intermediaris innecessaris, per optimitzar recursos i afavorir l’economia associativa i cooperativa», explica. Assaig i error Alguns dels serveis que ara mateix són a l’abast de l’emprenedor social no arriben amb un llibre d’instruccions sota el braç, ni vénen acompanyats d’una intel·ligència social compartida. No tenir por de provar, ni d’equivocar-se. És la reflexió de Jordi Romero, de Custodia Urbana, al voltant del crowdfunding, un dels instruments disponibles: «Del nostre procés en vam treure un aprenentatge

Jordi Play

Un acord voluntari entre propietaris d’espais sense ús i entitats sense ànim de lucre busca que aquestes utilitzin els locals a canvi de mantenir-los en bon estat.

SAVIAE, AGROBOTIGA ONLINE AUTOGESTIONADA

És un portal amb eines informàtiques per a l’agricultura sostenible. Inclou un mercat online on cada productor hi té la seva botiga, una guia de més de 100 productors ecològics, un planificador de cultius i quadern de camp per horta i el programa per a menjadors escolars ecològics. És el primer web on tots els agricultors que

vulguin oferir els seus productes poden llogar un espai i gestionar la seva pròpia botiga a través de la xarxa. «La idea d’un mercat virtual és més sostenible que un supermercat. Cada productor hi té la seva botiga online. I cada consumidor pot crear un grup de consum. Ningú ho controla tot, no hi ha monopoli», assenyalen els promotors. www.saviae.com

CUSTÒDIA URBANA

Consisteix en un acord voluntari entre propietaris d’espais sense ús i entitats sense ànim de lucre perquè aquestes utilitzin els locals o solars a canvi de mantenir-los en bon estat. Aquests espais s’obren per a activitats socials, culturals o solidàries. Això implica que es posen en valor els recursos sense ús de la ciutat, i es genera un retorn col·lectiu. L’administració pública, a més, aconsegueix una rehabilitació urbana sense

necessitat de grans inversions. El primer pas del projecte consisteix a organitzar jornades de difusió i reflexió sobre les possibilitats d’aquest model, amb vistes a elaborar un full de ruta que permeti aplicar-lo a ciutats i pobles. El projecte està promogut per Jordi Romero, d’Espai Tres, Territori i Responsabilitat Social, i Albert Arias, de la Universitat Rovira i Virgili, amb suport de la Xarxa de Custòdia del Territori. custodiaurbana.wordpress.com

coop 2013

54 móncooperatiu coop que incorporarem en altres projectes: resulta imprescindible que el projecte a finançar sigui conegut per la gent, pels potencials finançadors. Si no és així, com a mínim cal que la idea sobre la qual se sosté sí que sigui coneguda o que sigui molt tangible.» I afegeix: «En el nostre cas, la campanya de difusió va esdevenir la mateixa campanya de difusió del concepte de custòdia urbana i se’ns va menjar el temps. Per tant, per poder treure el màxim profit d’aquesta eina 2.0 cal tenir un programa molt bo de difusió i invertir esforços en comunicació i dinamització de les xarxes socials.» Una maduresa creixent L’extensió i la consolidació d’aquestes eines van lligades a un canvi cultural de fons. «Observem un canvi lent, afavorit per la crisi», assenyala Belén Caparrós, de Fes Edit. Actualment, valora, la gent comença a estar més disposada a informar-se, trobar i fer ús d’alternatives a través d’eines col·laboratives. Al capdavall, ofereixen respostes interessants a alguns dels grans reptes del segle que comença: és possible un consum més racional? Hi ha alternatives al nostre model depredador amb els recursos? Com podem prendre decisions de forma més eficient i consensuada?

coop 2013

Comparteix informació: no siguis gelós d’allò que saps, mostra a la xarxa els teus enllaços preferits (via Delicious, per exemple), ensenya les notícies que més t’interessen (via Twitter o FB), critica i puntua (a Tripadvisor o a Foursquare). Retorna en forma de coneixement una part d’allò que t’ha donat la xarxa.

Enriqueix el debat i el contrast: acostuma’t a comentar en blogs i espais de debat amb el teu nom i cognoms i mitjançant un to constructiu i informat. Aprèn a fer servir eti-

quetes a Twitter per endreçar la conversa i familiaritza’t amb els nous nodes d’informació (blogs, Viquipedia, revistes alternatives digitals, etc.) i acció (change.org, crowdfunding, etc.).

Aprèn a treballar d’una altra manera amb eines com els projectes wiki, Google docs o els serveis d’arxiu al núvol que faciliten una millor coordinació a l’hora de treballar sobre un mateix projecte. Aprofita instruments com Evernote o Hootsuite i les seves possibilitats per compartir continguts i planificar tasques.

Col·labora en les iniciatives a la xarxa que més s’adiguin amb els teus àmbits d’interès i competència: traducció, anàlisi de dades, programació, activisme.

Fes Edit

L’extensió de les eines col·laboratives va lligada a un canvi cultural afavorit per la crisi.

CONSELLS PER APLICAR… JA

Retorna en forma de coneixement una part d’allò que t’ha donat la xarxa.

55 móncooperatiu coop

INTERNACIONAL

Després de tot el que s‘ha publicat sobre Islàndia, quan un pensa ara en aquest país de 320.000 persones, resulta fàcil tant localitzarlo en el mapa com relacionar-lo amb dos conceptes aparentment inconnexos: l‘erupció del volcà Eyjafjallajökull l‘any 2010 i la revolta social que va situar l’illa de l‘Atlàntic Nord com a paradigma a l’Estat espanyol dels moviments de protesta ciutadana del 15M. Es podria establir un paral·lelisme clar entre l‘efervescència magmàtica del volcà impronunciable i la intensitat dels esdeveniments socials que es van produir al tombant de 2008, principis de 2009. En ambdós casos, la intensitat amb la qual es van desencadenar va anar minvant, convertint allò que era foc en pedra.

Un miratge anomenat Islàndia XAVIER RODRÍGUEZ Des de fa més de 8 anys resideix a Reykjavík, on és professor d’Institut, guia de viatges i ha fet de corresponsal de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Dirigeix el Casal Català a Islàndia.

Fotografies JESÚS RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ www.flickr.com/jesusisland

coop 2013

56 móncooperatiu coop

er entendre una mica com era la societat islandesa que va engegar la coneguda «revolució», cal citar un col·loquialisme molt emprat avui entre els illencs: «la Islàndia del 2007». Aquesta expressió equival a rememorar una època daurada on el bo i millor del món es trobava a l’illa (per als islandesos, és clar): on hi havia una taxa d‘atur que rondava el 0,5 %; on els illencs no només tenien un habitatge sinó que també en disposaven d‘un altre al camp o, fins i tot, a la Costa del Sol; on la gent tenia dos o més cotxes; on tot es pagava a crèdit amb la Visa (sense mirar si hi havia fons suficients); on les empreses creixien desmesuradament gràcies als préstecs dels bancs; on la corona estava sobrevalorada i els islandesos viatjaven pel món com si en fossin els reis... No és d‘estranyar, doncs, que Islàndia ocupés l‘any 2008 el setè lloc mundial dels països amb més PIB nominal per càpita. Tal com afirma la catedràtica de Dret Europeu de la Universitat d‘Islàndia, l’espanyola Elvira Méndez, «durant aquella època no hi havia gaires veus crítiques, si algú criticava el sistema era arraconat o marginat. Amb una situació de benestar, tothom combregava amb el que feia el poder sense alçar la veu, ni tan sols quan privatitzaven recursos naturals o quan malbarataven el medi ambient per al desenvolupament de la indústria de l‘alumini». Islàndia abans del 2008 tenia recursos d‘aigua, energia geotèrmica, pesca, però sobretot la seva economia estava cimentada sobre la indústria financera (que no parava de créixer). Finals del 2008: el sistema bancari es col·lapsa La tranquil·litat de l‘illa de l‘Atlàntic Nord es va veure alterada quan el sistema bancari es va col·lapsar a finals del 2008. Els bancs islandesos estaven immersos en perilloses estratègies de risc en mercats internacionals, demanant crèdits en divisa estrangera i finançant societats d‘inversió a Islàndia; amb tot, havien generat un forat negre de deute de fins a deu vegades el PIB del país. Amb unes xifres tan desproporcionades entre l‘economia i l‘escala real de l’illa, el Banc Central Islandès es veia incapaç de salvar la situació per una òbvia manca de liquiditat. Per tal d’evitar la fallida tècnica de l‘Estat, el govern de Geir Haarde (Partit de la Independència) va emetre la llei d‘emergència i va prendre el control dels bancs islandesos per tal de poder continuar amb l‘activitat financera. Una de les coses positives d‘aquesta llei és que s‘havia elaborat d‘acord a uns principis de seguretat i ordre públic, tot mirant de protegir la justícia social. Per fer-ho, es van protegir

coop 2013

els dipòsits bancaris en detriment dels financers, i es va donar preferència als dipòsits a Islàndia davant dels dipòsits a l‘estranger (situació que va produir els recels del Regne Unit i Holanda, amb el que es coneix com el cas Icesave). L‘expressió típicament islandesa «això s‘arregla» (Þetta reddast) quedava ben lluny de la ment dels islandesos, que van veure com els efectes d‘aquest terratrèmol financer van sacsejar per igual empreses i particulars amb efectes devastadors. Els deutes, la majoria lligats a la inflació i indexats en divisa estrangera, es van disparar, i hi va haver col· lectius molt afectats com ara els joves i la gent gran. Aquests darrers van perdre els estalvis de tota la vida (bona part d‘ells havia adquirit accions i participacions d‘empreses i bancs que, a l‘entrar en fallida, passaven a tenir un valor nominal de zero). Així mateix, el col·lectiu de joves que havia adquirit un habitatge amb un crèdit d‘interès lligat a la inflació, després del col·lapse es va veure en molts casos amb l‘obligació d‘emigrar cap a d‘altres països per tal de poder pagar els deutes. No era estrany que bona part de la població s‘hagués sentit atreta pel cant de sirenes dels beneficis il·limitats que pregonaven les entitats financeres. Els bancs, durant anys, els havia venut productes i serveis, tot emprant una legió de joves estudiants programats per vendre i dir, tan sols, allò que els havien dit des de dalt. Les situacions que es donaven eren inversemblants, com el cas d‘una jubilada, Hjörðís Hjörleifsdóttir, a la qual el seu propi banc li havia venut telefònicament accions i dipòsits que es van convertir en fum. La fallida dels bancs (el 85 % del sector financer islandès) va posar en evidència l‘enriquiment de la població, on tan sols un grup selecte de banquers (altrament coneguts com a mafiosos de la banca o «banksters») s‘havia enriquit de forma vertical. Aquesta situació de desigualtat social, unida a la pèrdua de legitimitat del govern per la manca de solucions imminents a la crisi, va convul-

«La Islàndia del 2007» expressa una època daurada sense atur, de consum desaforat i de crèdit sense miraments.

57 INTERNACIONAL

sionar la societat i va fer que es manifestés públicament en el que es coneix com «la revolta dels pots i les olles», materials que es van emprar durant les manifestacions d‘octubre del 2008 a gener del 2009 davant l‘edifici del Parlament islandès. La crisi havia afectat per igual empreses i col·lectius molt diferents, i persones amb ideologies polítiques allunyades. Tots, però, es van aplegar sota unes proclames comunes: havien patit la pèrdua del seu poder adquisitiu i s‘havia generat la necessitat de trobar respostes per solucionar el per què de tot plegat. En poques setmanes, la crisi portava devaluació de la moneda, creixement del deute públic, pèrdues en el sector privat que dispararen la taxa d‘atur a un 12 %... Per a una societat petita i poc acostumada a les manifestacions, les revoltes amb tambors, bengales i grups d‘antiavalots suposaven una mostra clara de l‘estat de tensió social que es vivia al país i que dividia clarament la societat en dos grups: la classe política (que donava l‘esquena als manifestants) i la classe social (que buscava responsables i solucions). Segons els experts, els moviments de revolta social engegats pel cantautor Hörður Torfasson i les reunions socials Borgarafundir, iniciades pel director teatral Gunnar Sigurðsson, van suposar l‘èxit de la societat civil davant del poder polític. L‘exemple islandès posa èmfasi en el fet que poques persones, ben organitzades i ben avingudes, sempre es poden organitzar millor que una gran massa social. A banda d‘aconseguir el canvi de govern, les proclames que tenien eren clares, concises i entenedores: volien depurar responsabilitats, volien un nou marc legal constitucional, no volien cedir gens ni mica del seu estat del benestar i no

LA REVOLUCIÓ DELS VÍKINGS

a catedràtica de Dret Europeu de la Universitat d‘Islàndia Elvira Méndez és una de les ments més lúcides del món del Dret a l’illa. Amb un discurs clar i senzill, dóna una visió cronològica i acurada a la realitat del que va ser la crisi financera i política islandesa de l‘any 2008. El seu llibre, La revolución

de los vikingos (Planeta, 2012), hauria de ser a la tauleta de nit de tot polític en els temps actuals, perquè com ella afirma, «la meva esperança és poder explicar tot el que ha passat a Islàndia de forma entenedora. De l‘experiència del model islandès, se‘n pot aprendre moltíssim, sobretot, quins són els deures cívics que tenim tots com a ciutadans, com també a no espe-

volien pagar els deutes privats dels bancs amb despesa pública. La lucidesa mental temporal dels illencs els va portar al canvi de govern en plena crisi (socialdemòcrates i esquerra verda). I aquests van demanar el rescat immediat a l’FMI per una xifra de 2,1 bilions de dòlars, tot mirant de preservar l‘estat del benestar. Tots aquests canvis van ser seguits de prop per la premsa internacional, i van comptar amb la presència d‘analistes internacionals com l‘economista Paul Krugman, que veien el model islandès com un laboratori de proves del que es podria esdevenir a Europa quatre anys després. Per aquests motius, als illencs els costa de creure que s‘hagi silenciat tot el que ha passat a Islàndia. Així mateix, no es veuen com a herois revolucionaris, sinó com a persones que tenien clar que no volien que els toqués pagar els plats trencats de l‘especulació financera. L‘exemple més clar és la doble negativa a acceptar els acords d‘Icesave que volia signar el govern amb el Regne Unit i Holanda. No es negaven a pagar, es negaven a acceptar les condicions d’un pagament que equivalia a satisfer 48.000 euros per família, i més quan aquest tema estava pendent de resolució judicial internacional per part de l’Associació Europea de Lliure Canvi (també coneguda per les sigles en anglès EFTA – European Free Trade Association). Finalment, la Cort de l‘EFTA va decidir que Islàndia, com a país, no havia de respondre pels deutes originats per les seves entitats financeres (d‘origen privat), sinó que aquestes havien de respondre per elles mateixes (com ja ho estava fent el banc Landsbankinn amb tots els dipositaris d‘Icesave fora d‘Islàndia).

rar solucions màgiques als problemes que vinguin des de dalt». L‘autora ha esdevingut a Islàndia un exemple viu de la mobilització social, que defensa no només participant en debats televisius sinó també guanyant la partida als bancs, declarant nuls els préstecs fets en divisa estrangera. «Tothom, d‘acord amb la seva professió, interès o temps lliure,

pot fer alguna cosa per canviar les injustícies del sistema econòmic actual.» D‘aquesta manera, agafa el relleu de l‘autor islandès Andri Snær Magnusson i la seva obra La terra dels somnis, on convida a somniar i a esdevenir proactius en la construcció d‘un món millor.

coop 2013

58 móncooperatiu coop

INTERNACIONAL

L‘esperit del govern nascut de la crisi era el de prendre nota de les reivindicacions socials del 2008 i dur-les a terme, però a la llarga, i malauradament, es va quedar en bons propòsits més que no pas en realitats. Es va crear una fiscalia especial amb la missió de trobar els responsables civils de la crisi on va destacar la presència de l‘advocadessa internacional Eva Joly. Aquesta va topar de ple amb la realitat islandesa, on l‘endogàmia i l‘amiguisme són la moneda de canvi. Com a conseqüència, els responsables dels bancs que han anat a parar a la presó es poden comptar amb els dits d’una mà (sempre càrrecs subalterns i acusats de delictes fiscals no directament vinculats amb la crisi), mentre que els veritables artífexs del col·lapse (els antics propietaris dels bancs que tenien un accés fàcil a les línies de crèdit), no només estan en llibertat sinó que celebren la tornada recent al poder dels partits polítics que van propiciar les seves activitats. Per altra banda, es va muntar un circ judicial fet a la mida de l‘exprimer ministre, el conservador Geir Haarde, mitjançant un tribunal especial creat l‘any 1905 i mai posat en funcionament fins aleshores. Una posada en escena per escenificar que es depuraven responsabilitats, on tot i sortir culpable de no haver fet prou per evitar el col·lapse bancari, l‘exprimer ministre no va haver de pagar ni una corona pel judici, que va anar a càrrec de l‘Estat. Abril del 2013: tornem al capitalisme El revés de les eleccions parlamentàries celebrades el 27 d’abril ha posat en evidència les mancances d‘un govern d‘esquerres que no tenia la majoria absoluta, ni el suport de les dretes per introduir canvis (l‘exemple més evident ha estat el fracàs d‘aprovar esmenes dins la Constitució). Però el que és pitjor, el govern progressivament havia perdut la confiança dels islandesos. Potser a nivell macroeconòmic Islàndia sembla que estigui sortint de la crisi, però l‘economia d‘escala s‘ha vist afectada per un empobriment de la societat a causa de la pujada d‘impostos, les retallades en educació i sanitat, com també per un control estatal del flux de divises fora del país (així han anat mantenint la corona dins de l‘estabilitat). Amb els resultats de les eleccions, els islandesos han tornat a la base ideològica de la seva revolució, el capital, i han deixat a un grup reduït i marginat les reivindicacions socials i de canvi de sistema que van ser esgrimides a les revoltes del 2008. La societat s‘ha deixat portar per les promeses populistes dels partits de dretes (Partit del Progrés i Partit de la Independència), és a dir: baixada d‘impostos, diners per a les famílies islandeses i més inversió en sanitat i educació. Tot això, sumat a la negativa d‘entrar a la Unió Europea i d‘adoptar l‘euro com a moneda. Aquest tornar cap a posicions ideològiques precrisi no és nou, ni s‘ha produït de forma immediata, sinó que sempre ha estat present dins la societat al llarg d‘aquests anys. La contrapartida d‘aquest sistema islandès tan particular es pot reflectir en el que em preguntà en un primer moment la Noemí, una informàtica madrilenya que es dedica actualment a netejar habitacions d‘hotel i que, com tants d‘altres, va fer les maletes cap a Islàndia enlluernada per la revolució que s‘havia venut als mitjans de comunicació, però que no va existir mai: «Tu també has vingut a parar aquí pel somni islandès?» Com ja passava abans de la crisi, una de les contrapartides de les polítiques dels partits de dretes era l‘augment de les diferències socials i la discriminació dels immigrants, tot posant èmfasi en el proteccionisme d‘allò islandès. Islàndia és un país dur per als immigrants, que queden relegats sovint a feines de serveis, on la llengua tan sols és un obstacle més en el camí. En aquest sentit, el Partit del Progrés, format fonamentalment per gent del camp i de fora de Reykjavík, sempre ha vist amb recel l‘augment d‘immigrants a la seva terra. Els dilemes que planteja tenir de nou al poder el mateix govern que va provocar el col·lapse bancari són molts. Segons els analistes polítics, les promeses que han fet durant les eleccions els partits de dretes són difícils de complir. Islàndia és un país en crisi i rescatat per l’FMI. I el pitjor és la seva crisi social i identitària. El que havia estat un model idolatrat per molts perquè anunciava un nou sistema polític i financer sembla no haver estat res més que un miratge.

coop 2013

El que havia estat un model idolatrat perquè anunciava un nou sistema polític i financer torna on era abans de la crisi.

59 móncooperatiu coop

EINES

Amb un mercat interior extenuat, plantejar-se la sortida a l’exterior comença a ser, més que una oportunitat, una obligació per a la supervivència de les empreses, també de les cooperatives. Presentem en aquest article quatre plataformes web que ofereixen suport en el camí, sovint laberíntic, cap a la internacionalització.

La internacionalització: recursos per no caminar sol JORDI GARRIGA Periodista especialitzat en comunicació corporativa. És soci fundador de l’empresa Freixes-Garriga, on desenvolupa tasques d’edició i creació de continguts. Col·labora en diferents organitzacions i col·legis professionals com a redactor.

ACC1Ó és l’agència de la Generalitat de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana.

vui, els mercats espanyol i català es troben saturats, al límit. La crisi econòmica i financera i la manca de fons públics dificulten cada vegada més la possibilitat de fer prosperar projectes que facin viable la supervivència de tants i tants negocis, així com la viabilitat de moltes empreses cooperatives. Què fer davant d’això? Resignar-nos? Garbellar i garbellar amb resultats incerts i massa sovint desesperançadors? El que cal és buscar noves alternatives, reinventar-se, i fins i tot unir esforços per emprendre aventures més ambicioses. Entre les alternatives que permeten albirar un futur més sostenible, la internacionalització emergeix com una de les més òptimes. Internacionalitzar-se, avui, comença a ser, més que una oportunitat, una obligació per a la supervivència de les empreses, també de les cooperatives. Però plantejar-se la sortida als mercats exteriors pot resultar una qüestió laberíntica si el camí no es realitza amb un cert acompanyament o de la mà de professionals especialitzats. Observem aquí quatre plataformes web que ofereixen suport a la internacionalització. ACC1Ó ACC1Ó és l’agència de la Generalitat de Catalunya de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana. Ofereix un ampli ventall de serveis, tots ells consultables a l’adreça www.acc10.cat. Els principals eixos d’ajut a través de l’Agència, enllaçables en aquest web, són: Contractació pública i cooperació internacional: s’ofereixen instruments de suport en l’àmbit de la contractació pública internacional. ACC1Ó també participa en projectes de cooperació a països en vies de desenvolupament i a economies en transició. Xarxa a l’exterior: posa a la disposició de les empreses tot el coneixement, l’experiència i les estructures de què es disposen per facilitar la plena

implantació en els mercats exteriors. Es fonamenta en els Centres de Promoció de Negocis i les Plataformes Empresarials internacionals. Iniciació a l’exportació: on es troba informació, assessorament, ajuts econòmics, formació i diverses eines per afrontar amb èxit el repte dels mercats exteriors. A més, com a membre de la xarxa EEN de la CE posa a l’abast dues eines: la Business Cooperation Database i el servei de consultes sobre el mercat interior europeu. Internacionalització agrupada: important secció on es troben les eines que l’Agència ofereix per fomentar actuacions empresarials agrupades destinades al creixement de la capacitat competitiva a l’entorn de la internacionalització. Web CE El mercat europeu es presenta com una bona oportunitat per iniciar el camí de la internacionalització. Per tal d’accedir de forma directa a licitacions i concursos de la Unió Europea existeix l’adreça http://ec.europa.eu. En aquesta adreça, dirigint-nos a la informació per a empreses, trobem les últimes licitacions llançades per les institucions europees a Espanya i per agències de la Unió Europea, així com informació general sobre les licitacions en aquest àmbit. En la mateixa adreça, si ens dirigim a subvencions de la Unió Europea, s’ofereix informació actualitzada de les últimes subvencions publicades. TED El TED (Tenders Electronic Daily) és la versió en línia del suplement del Diari Oficial de la Unió Europea dedicat a la contractació pública. El trobem en l’enllaç http://ted.europa.eu. S’actualitza 5 cops la setmana i compta amb aproximadament 1.500 anuncis de contractació pública de la Unió Europea, l’Espai Econòmic Europeu i altres. S’hi pot navegar, buscar i seleccionar anuncis de contractació per país, regió, sector comercial, etc.

coop 2013

60 móncooperatiu coop

Oficines d’ACC1Ó al món

Cambres de comerç Les cambres de comerç també ofereixen solucions d’ajut a la internacionalització. A través del web www.paicambres.org, pertanyent al Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, s’informa de les missions empresarials directes que promou el Consell. Així mateix, trobem una bateria d’enllaços que remeten als dubtes inicials davant el repte de la sortida a l’exterior: Vull exportar, per on començo? Com puc buscar i identificar els meus clients comercials en mercats internacionals? Quins són els tràmits a seguir per importar i/o exportar en mercats internacionals? Vol saber quines són les empreses importadores i exportadores a Espanya?

La major part d’escoles de negoci i universitats ofereixen cursos, màsters i postgraus en comerç internacional. coop 2013

Empresa industrial, vols internacionalitzar-te? Empresa industrial, vols diversificar la teva activitat cap a nous sectors i serveis? Agenda de formació en comerç internacional: jornades, esmorzars de negoci, seminaris, taules rodones, cursos. Oportunitats comercials. Xarxa EEN. Finalment, caldria no oblidar que la major part d’escoles de negoci i universitats del país ofereixen cursos, màsters i postgraus per formar professionals especialitzats en internacionalització o comerç internacional. Un recurs, el del professional especialitzat en la matèria, que no s’ha d’obviar a l’hora d’emprendre qualsevol nou projecte comercial o empresarial a l’exterior.

61 EINES

Lean Canvas, o com estructurar el teu nou negoci Si hi ha una eina que està causant sensació en el món de l’estratègia empresarial, aquesta és Lean Canvas o Business Model Canvas, una manera de dissenyar el nostre model de negoci de forma senzilla i visual per tal que no se’ns escapi cap factor determinant a l’hora de fer-lo viable o de millorar-lo.

e tant senzill com sembla el Lean Canvas, també anomenat Business Model Canvas, quan el veiem per primera vegada, podem arribar a pensar que tot ell és una gran obvietat, però la realitat és que es tracta d’un exercici de gran abstracció i concreció, i d’una eina amb una potència sorprenent. En definitiva, el que molt sovint es necessita a l’hora de conceptualitzar un nou model de negoci, o millorar-ne un de ja existent. El Lean Canvas és un llenç gràfic que ens proposa una estructura on, per un costat, tenim el mercat, la part més difícil de gestionar, i, per un altre costat, tenim la nostra empresa, entorn, processos i els seus actius. En general, es tracta d’una eina que permet detectar sistemàticament els elements que generen valor al negoci. La qüestió fonamental és que, dins d’aquest paradigma, l’única regla fixa que hi ha és la de no autoinhibir-se i acometre totes les idees que emanin del procés. Tot plegat consisteix en dividir el projecte en nou mòduls bàsics que expliquen el procés de com una empresa genera ingressos. Els blocs interactuen entre si per obtenir com a resultat diferents formes de fer rendible l’empresa, tot relacionant i clarificant aspectes com els canals de distribució, beneficis i costos, recursos i activitats essencials, relació amb els clients, etc. Els nou mòduls del Lean Canvas són: 1 Segment de clients. Agrupar els clients segons les seves característiques i descobrir-ne les seves necessitats i potencialitats. 2 Propostes de valor. Definir el valor creat per a cada segment de client. 3 Canals. Identificar cada canal necessari perquè la proposta de valor arribi a cada segment de clients.

Es tracta d’un llenç gràfic dividit en nou mòduls que expliquen com una empresa genera ingressos.

4 Relació amb el client. Valorar els recursos de temps i monetaris que requereix cada client per posar-s’hi en contacte. 5 Fonts d’ingressos. Avaluar quina aportació monetària fa cada grup de clients i d’on venen les entrades. Així s’obté una visió global de la rendibilitat de cada client. 6 Recursos clau. Moment de centrar-se en la pròpia empresa. Es tracta d’utilitzar les dades obtingudes i seleccionar la proposta de valor més important. Definició dels recursos clau per tal que l’empresa tingui capacitat de lliurar la seva oferta o proposta de valor. 7 Activitats clau. Aquí és fonamental saber què és el més important a realitzar perquè el model de negoci funcioni. Definició de les activitats més importants per lliurar l’oferta. 8 Associacions clau. Definir les aliances estratègiques entre empreses, UTEs, joint ventures, administració, proveïdors, socis, etc. per tal de millorar el negoci i/o la proposta de valor. 9 Estructura de costos. Especificar els costos de l’empresa començant pel més alt. Després es relaciona cada cost amb els blocs definits anteriorment, tot evitant generar massa complexitat. El procés es millora si se segueix el rastre de cada cost en relació amb cada segment de client per analitzar amb precisió els guanys. Un dels majors avantatges de Lean Canvas és que els nou mòduls es poden identificar de manera clara en un simple full. L’eina va ser desenvolupada pel consultor suís Alexander Osterwalder l’any 2004. Es pot consultar per internet a l’adreça www.businessmodelgeneration.com/canvas, i també es pot obtenir l’aplicació per a tauletes digitals.

coop 2013

62 móncooperatiu coop

GESTIÓ EMPRESARIAL

L’escala salarial a les cooperatives ANTONIO CANCELO Va ser director de la cooperativa Eroski durant vint-i-cinc anys i president de Corporación Mondragon uns altres sis. Ja jubilat, es dedica a divulgar la seva experiència i a assessorar els projectes cooperatius.

i ha algunes qüestions dins del món cooperatiu que apareixen poc en els debats i en les reflexions i que són crucials per a la potenciació d'un model d'empresa que respon, molt més encertadament, a les expectatives de desenvolupament integral de les persones. Sembla que hi ha una mena d'acord tàcit per passar de puntetes sobre qüestions que, tot i que són crucials, se sospita, segurament amb raó, que poden ser litigioses, ja que les posicions sobre aquest tema no són coincidents. Em refereixo a la política retributiva que cal aplicar en el si de les cooperatives, qüestió especialment sensible, ja que afecta persones que formen part d'un mateix projecte i que, com a socis, posseeixen els mateixos drets i obligacions, encara que des de la perspectiva de l'aportació de treball realitzen funcions diferenciades i assumeixen diferents responsabilitats. Fonamentalment, hi ha dues tendències. Una fa èmfasi en el vessant societari, tendeix a posicions igualitaristes, amb escasses diferències retributives, independentment de la funció que s'assumeixi, de la formació que exigeixi el lloc de treball i de la responsabilitat inherent que comporta. L'altra tendència considera d'escassa rellevància el fet cooperatiu en aquesta matèria, i creu que la referència és el mercat en el qual s'actua i on es competeix, per la qual cosa cal contractar i retribuir d'acord amb les condicions de l'entorn. Personalment, em sento més còmode en posicions intermèdies, no perquè al mig és on hi ha la virtut, sinó perquè caldria harmonitzar les dues exigències que es deriven de la naturalesa del model, l'empresarial i la cooperativa. Sense directius i quadres intermedis de primer nivell serà impossible que els projectes cooperatius adquireixin el desenvolupament necessari per ser competitius i visibles, apareixeran davant la societat com una manera diferenciada de fer empresa, en el si de la qual els socis i no el capital assumeixen la presa de decisions. Però també és veritat que si els directius només fossin bons professionals però estiguessin allunyats dels valors de les cooperatives, els projectes es desnaturalitzarien i, a més, seria impossible que aquests directius poguessin exercir l'imprescindible lideratge. El lideratge exigeix proximitat, i no es pot ser proper si les diferències retributives són injustificables.

coop 2013

No a l'igualitarisme, i no a les diferències retributives que fereixen i dificulten el sentit de comunitat.

En la recerca d'un equilibri raonable, l'esforç es decantarà sempre cap al costat dels quadres directius que, si realment es mereixen el lloc que exerceixen, hauran d'acceptar retribucions clarament inferiors a les que percebrien per a la mateixa funció en un altre tipus de societats. Això no passarà, en el model que preconitzo, amb les funcions de menor contingut, menys qualificades, la retribució de les quals hauria de situar-se per sobre de la referència del mercat. No, per tant, a l'igualitarisme, que al final acaba perjudicant els que tenen menys opcions, ja que uns directius sense estímuls mai no desenvoluparan projectes que generin els recursos per mantenir unes condicions favorables de vida als que aporten el seu treball. I no, amb el mateix èmfasi, a retribucions directives que traslladen a l'interior de les cooperatives situacions copiades dels mercats, en les quals les diferències entre els uns i els altres fereixen i dificulten, o fan impossible, el sentit de comunitat que el vessant societari demana. La recerca d'un model retributiu basat en l'equitat ha de preveure els requeriments procedents dels mercats i els que tenen el seu origen en un model empresarial que preveu la solidaritat com a un nutrient bàsic de l'especificitat cooperativa. Aquesta recerca de l'exercici de la solidaritat interna no sembla que preocupi gaire el cooperativisme mundial. Encara que cito de memòria, crec que dins dels principis de l'Aliança Cooperativa Internacional no n’hi ha cap referència, i el que conec del cooperativisme d'altres països em permet afirmar que no existeix cap definició clara sobre aquest tema, ni tan sols la menor de les inquietuds, i es limiten a aplicar fórmules similars a les implantades en la resta de les empreses. Sempre em va sorprendre la falta de sensibilitat cap a una qüestió que per a nosaltres era essencial. Indiferència que afectava, sense matisos, les cooperatives de països desenvolupats i de països en vies de desenvolupament. Les desigualtats per sobre d'un determinat nivell generen greuges i separen les persones, per la qual cosa cal que tots, o almenys la major part, se sentin implicats i compromesos amb uns objectius comuns, l'assoliment dels quals necessita l'aportació sense regatejos dels partícips. No és una qüestió insignificant, ja que dels recursos econòmics disponibles es deriva l'accés a béns tan importants com la formació, la cultura, l'habitatge, l'oci, etc., per la qual cosa la despreocupació en el cooperativisme internacional és sorprenent.

En aquest punt de la reflexió, cal atrevir-se a definir un ventall en el qual s'equilibrin els requeriments de la solidaritat i la professionalitat, sabent que es tracta d'una posició personal que només em compromet a mi. Doncs bé, per a una cooperativa de treball de grandària mitjana, si té al voltant de cent socis, i un cop descomptada la fiscalitat, l'escala entre el mínim i el màxim podria situar-se entre u i cinc. Encara que, a més de la grandària, caldria mesurar la complexitat, una qüestió que és una mica més subjectiva. Per a altres grandàries caldria ajustar l'escala. Queda clar que no és una qüestió còmoda, però que cal abordar-la, sotmetre-la a qüestió, debatre-la i establir-ne un model, amb la flexibilitat que calgui per atendre situacions molt diferenciades.

Per a una cooperativa mitjana, de cent socis, l'escala entre el mínim i el màxim se situaria entre u i cinc.

X. Alamany

Des de l'altra cara de la qüestió, les cooperatives estan immerses en circumstàncies cada vegada més complexes en el difícil marc competitiu mundial, en el qual mantenir-se ja és un èxit i progressar s'apropa a una heroïcitat. I, no obstant això, els espais existeixen, les oportunitats es multipliquen per a tots aquells que tinguin la capacitat de descobrir-les i respondre competitivament a tantes necessitats insatisfetes, sense cotilles, sense lligams a comportaments i històries que pertanyen sense remissió a un passat que ja no existeix. Per trobar aquests espais cal tenir directius excel·lents que sumin a una gran professionalitat una sòlida identificació amb els valors cooperatius, i cohonestin la capacitat de posicionament als mercats amb el respecte, millor encara, amb la promoció del funcionament democràtic, que constitueix una de les claus del model cooperatiu. Si la cooperativa té una característica que la defineix és l'assentament del poder en els socis, els qui l’exerceixen de manera democràtica mitjançant el principi d'una persona un vot, la qual cosa exigeix que les relacions entre els qui posseeixen el poder i aquells als quals s'encomanen les tasques de direcció han d'estar clarament definides, s’han de separar els camps del govern i de la gestió. Sense la claredat necessària serà difícil incorporar els directius que les cooperatives necessiten i, si s'hi incorporen, serà complicat mantenir-los. Treballar amb els col·lectius socials propietaris de les cooperatives hauria de ser un al·licient per als directius, els quals s'han de sentir a gust en la doble exigència de la gestió dels àmbits comuns que afecten la faceta empresarial i la cooperativa.

coop 2013

64 directori coop

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat. Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients potencials i les oportuniats de negoci disminuint els costos de gestió comercial.

ÍNDEX DE SECTORS

Agricultura-ramaderia Agricultura 64 Comerç Just-ecològic 65 Llibreries-música 65 Moda 65 Comunicació Edició i disseny 65 Serveis de comunicació 66 Construcció Reformes 67 Subministraments 68 Distribució i transports Transport mercaderies 68 Transport missatgeria 68 Transport persones 68 Educació i formació Educació ambiental 69 Formació artística 69 Formació empresarial 69 Llars d’infants 69

SECTOR

Agricultura-ramaderia: agricultura

Energies renovables 69 Hosteleria Bar-restaurant 70 Casa colònies-altres 70 Indústria Elèctrica-electrònica 70 Manipulats i retràctil 71 Metall 71 Mobles-fusta 72 Química-farmacèutica 72 Tèxtil 72 Vidre 72 Mecànica i automoció Reparació-venda de maquinària 72 Salut 72 Serveis a empreses i particulars Assegurances 73 Assessories-gestories 73 Consultories tècniques 74 Informàtica 76 Serveis de jardineria 76 Serveis de neteja, càtering i cuina 77

Agritècnia, s.c.c.l. www.agritecnia.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Explotació de finques rústiques per produir cereals i farratges. PRODUCTES O SERVEIS

Blat, ordi, panís, cereal en gra, alfals, civada, festuca, raigràs. Prestació de serveis agrícoles amb tot tipus de maquinària. PERSONA DE CONTACTE

Vicenç Pascual i Reñé

PERSONA DE CONTACTE

Carles Díaz

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

vpascual@agritecnia.cat 655 923 501

carles.diaz@teb.org info@boletbenfet.com 93 871 34 43

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE:

Bellvís, 10 25670 Térmens

Bolet Ben Fet – TEB Verd, s.c.c.l. www.boletbenfet.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Conreu ecològic de bolets de qualitat. Especialitzats en xiitake i maitake. PRODUCTES O SERVEIS

– Xiitake: originari de l’Àsia, és el segon bolet més consu-

coop 2013

mit arreu del món a causa de la gran varietat de plats que s’hi poden cuinar i de les seves propietats beneficioses per a la salut. – Maitake: és un bolet molt utilitzat en l’alta cuina, ja que dóna als plats un toc elegant i sofisticat. És molt preuat a l’Àsia i també a molts indrets de Catalunya, on es coneix com a gírgola de castanyer.

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

FEM Ecologia de

Muntanya al Polell, s.c.c.l. polell.blogspot.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Alberg de joventut, producció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals.

Serveis a les persones Atenció a la gent gran 78 Atenció psicopedagògica 78 Integració laboral 79 Lleure 80 Serveis culturals Companyies artístiques 80 Serveis tècnics 81

PRODUCTES O SERVEIS

Estades, activitats de natura i lleure, tallers i cursos relacionats amb la natura i l’etnologia de muntanya, oficis, autosuficiència energètica i alimentària. Producció i venda de mel, hort i plantes aromàtiques i transformació d’aquests productes. Treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals, de transport i treball agrícola. Producció i venda de llenya, carbó i fustes de qualitat de boscos del Montseny.

de cultiu propi i de varietats antigues. PRODUCTES O SERVEIS

Farines integrals i semi integrals de blat, blat del cor, espelta, sègol i trio de blats en diferents formats: per a forners, restauració i al detall. Hort ecològic. Recuperació de varietats antigues de cereals i hort. Botiga de productes ecològics. PERSONA DE CONTACTE

Núria, Ignasi, Ramón i Jordi E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Marisa Pelàez

lagarbiana@gmail.com 973 520 042

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

polell.sccl@gmail.com 600 884 332 ADREÇA

El Polell, veïnat de Santa Susanna 08458 Sant Pere de Vilamajor

La Garbiana, s.c.c.l. www.lagarbiana.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Farines ecològiques mòltes en molí de pedra de cereals

Pl. de la Gual, 1 25211 Tarroja de Segarra

Alternativa 3, s.c.c.l. www.alternativa3.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Comerç just i productes biològics, distribució i venda de productes d’alimentació per al desenvolupament cooperatiu a l’anomenat Tercer Món. PRODUCTES O SERVEIS

Cafè mòlt, cafè en gra, liofilitzat, en càpsules, monodosi, cacau soluble, cacau pur, xocolata, sucre de canya, pasta de quinoa com espagueti, macarrons, te, galetes, tèxtils i artesania, productes d’agricultura orgànica i de comerç just, de cooperatives d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.

Femmefleur, s.c.c.l. www.femmefleur.net www.lacopamenstrual.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Comerç en línia de productes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones. PRODUCTES O SERVEIS

Higiene personal, higiene íntima, portapetits, bolquers de roba, envasos, etc. PERSONA DE CONTACTE

Eva Polío

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

hola@femmefleur.net 693 760 903 ADREÇA

Vallirana, 49, 1r. 08006 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Antonio Baile

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

rsc@alternativa3.com 93 786 93 79

Kviures Aliments www.kviures.com

ACTIVITAT PRINCIPAL:

Carretera Castellar, 526 08227 Terrassa

Servei de venda i distribució de productes ecològics i de proximitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats.

Acció Cultural de Barcelona, s.c.c.l.

La Ciutat Invisible, s.c.c.l.

ADREÇA

www.acciocultural.org www.aldarull.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Llibreria i difusió de la cultura llibertària. PRODUCTES O SERVEIS

Creació, disseny, realització editorial i producció de llibres, revistes, memòries, fascicles, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses i digitals. Llibreria i distribució de tota mena de productes culturals.

www.laciutatinvisible.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Creació i difusió de continguts i imaginaris crítics vinculats a la transformació social, l’economia cooperativa i els moviments populars urbans. PRODUCTES O SERVEIS

Miquel

Llibreria crítica, catàleg propi de roba urbana, disseny web-cartelleria-tèxtil, serveis editorials, investigació social, formació i organització de seminaris, intervenció comunitària.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

llibreria@acciocultural.org 93 500 84 65

Ivan Miró

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Torrent de l’Olla, 72, bxs. 08012 Barcelona

Llibreria: cooperativa@ laciutatinvisible.coop 93 298 99 47

Moltacte, s.c.c.l.

PRODUCTES O SERVEIS

ADREÇA

www.moltacte.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Botigues outlet de primeres marques de moda de dona i infantil. Inserció laboral de persones amb un trastorn mental sever.

Addenda, s.c.c.l. www.addenda.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis globals en l'àmbit de l'edició i la comunicació: creació, desenvolupament i producció. PRODUCTES O SERVEIS

Redacció i correcció de textos, traduccions a tots els idiomes, edició, disseny gràfic i editorial. Maquetació de llibres, revistes, catàlegs, etc., digitals (ebooks) i im-

Descomptes a partir del 50 % sobre el preu original de les marques de dona Escorpion, Messcalino, Yerse, Naulover, Jocavi, Diktons, Torradas, Mariona Gen, Anna Mora, Ian Mosh, Zero, Co&Co, Donatzelli, Püur, Kleymac, Buff. I les següents marques infantils: Catimini,

PRODUCTES O SERVEIS

Fruita, verdures, làctics, carns, ous, pa i embotits exclusivament d’origen català i amb certificat ecològic. Servei de repartiment per a menjadors escolars ecològics, cateringsservei d’àpats i col·lectivitats. Venda a botiga i grups de compra. PERSONA DE CONTACTE

Albert Ferrero

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@kviures.com 93 667 04 49 ADREÇA

Pujalt, 1, local 1 08033 Barcelona

Món Verd, s.c.c.l.

PRODUCTES O SERVEIS

Productes variats com cereals, farines, cremes, mueslismuslis, flocs, arrossos, pasta italiana, sucs, salses de tomàquet, xocolates i galeteriagaletes, cafè i sucre del comerç just, vins, caves, most, infusions, espècies... en formats petits i per a la venda a granel. PERSONA DE CONTACTE

Martí Majoral

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

monverd@monverd.net 93 713 11 40 ADREÇA

Carretera de SentemenaSentmenat, 31 08213 Polinyà (Barcelona)

www.monverd.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Distribució a botigues i associacions de consum de productes ecològics d’alimentació i neteja.

Administració: 93 551 86 54 Twitter: @ciutatinvisible

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Riego, 35-37, baixos 08014 Barcelona

Mayka Cruz

ADREÇA

La Gralla, s.c.c.l. www.lagralla.com

Pl. dels Cabrits, 5 08401 Granollers

ACTIVITAT PRINCIPAL

Llibreria i papereria PRODUCTES O SERVEIS

Venda de llibres i e-books; material escolar: motxilles, fundes d’ordinadors, carpetes i llibretes de tot tipus, estoigs, etc.; material d’oficina (i mobiliari si ho sol·licita el client); objectes de regal: bosses, joiers, plomes, carteres-moneders, etc.; joguines didàctiques: trencaclosques, peluixos per a nadons, etc.

Levis, Lili Gaufrette, Kenzo, Chipie, Tartine et Chocolat, Jean Bourget, Marcel et Leon, Absorba, Trois Pommes i Valenri. PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

Abat Oliba, 70-72 08243 Manresa Jaume I , 23 08830 Sant Boi de Llobregat

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

artazcoz@moltacte.com 670 77 52 27

www.barnaciber.com

en la seva incorporació a les noves tecnologies.

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

Registre i hostalatge de dominis, creació de llocs webs i webs dinàmiques amb comerç electrònic.

Enrique Valenciano Horta

PRODUCTES O SERVEIS

ADREÇA

addenda@addenda.es 93 412 30 17 ADREÇA

Pau Claris, 92, pral. 08010 Barcelona

SECTOR

Comerç: moda

Ana Artazcoz

Barnaciber, s.c.c.l.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

SECTOR

Comerç: llibreries-música

mayka@lagralla.com 93 879 68 58

presos. Llibres a particulars, institucions, empreses. Impressió digital i òfset. Lluís Morte

SECTOR

Comerç: just-ecològic

Assessorament i serveis telemàtics (registre de dominis, hostalatge en servidor, creació de llocs webs i comerç electrònic) amb l’objectiu de donar suport a les empreses

SECTOR

Comunicació: edició i disseny

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mail@barnaciber.com 93 295 54 41 Casp, 43, baixos 1a. 08010 Barcelona

coop 2013

66 directori coop Claraboia Audiovisual, s.c.c.l.

Eivissa Associats, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.claraboia.coop

Producció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-Ray, etc. PRODUCTES O SERVEIS

Creació, realització d'esdeveniments, publicitat, vídeo institucional, vídeo corporatiu, televisió, videovídeo viral, web TV, videocurrículum, laboratori de vídeo, lloguer de material audiovisual, audiovisuals de suport a la formació, formació tècnica, vídeo per a instal·lacions museístiques o qualsevol format requerit pels nostres clients basat en el vídeo com a eina comunicativa. PERSONA DE CONTACTE

Kiko Montoro

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@claraboia.coop 93 188 40 16 ADREÇA

Escultor Damià Campeny, 22 08301 Mataró

DeBarris, s.c.c.l. www.debarris.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Edició de publicacions periòdiques, edició de llibres, producció d’arts gràfiques, impressió digital, gestió publicitària, maquetació de llibres i revistes. PRODUCTES O SERVEIS

L’Independent de Gràcia, La Veu de Montcada, El Butlletí de Ripollet, L’informatiu de Santa Perpètua, L’Alba de Sant Fost, L’Informatiu de Badia. Edició: col·lecció Los libros de abrir, col·lecció Llibres d’altres, Agenda de la Dona, etc.

www.eivissa.coop

Serveis i solucions en disseny i comunicació material i virtual. PRODUCTES O SERVEIS

Donem forma a les teves idees dissenyant i projectant la teva imatge. Fem impressions a mida, en òfset o en digital, depenent de les necessitats de cada feina. Qualitat en els acabats, posem a la teva disposició multitud de possibilitats de finalitzar i presentar la teva feina. Desenvolupem creativitat, continguts i manteniment per a la comunicació i màrqueting dinàmic, per a suports de cartelleria digital.

Lamosca, s.c.c.l.

siscu@eivissa.coop 93 474 05 42 ADREÇA

Parc Empresarial Colònia Güell Edifici Filatures, 2n. 2a. 08690 Santa Coloma de Cervelló

Exlibris, s.c.c.l. exlibris.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa de treball associat que ofereix un servei integral d’edició i creació gràfica des de l’any 1995. En els darrers temps hem ampliat la nostra feina aen la creació de projectes i de continguts i alen el món de la comunicació. PRODUCTES O SERVEIS

Comunicació: serveis de comunicació

Cevagraf, s.c.c.l. cat.cevagraf.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Impressió òfset i digital de fullets, desplegables, revistes i catàlegs, llibres, calendaris i agendes. PRODUCTES O SERVEIS

Produïm catàlegs corporatius i d’imatge, revistes corporatives, revistes d’associacions, llibres, fullets publicitaris (díptics, tríptics, quadríptics, desplegables...), calendaris murals i de sobretaula, agendes. Cobrim tot el procés gràfic (preimpressió, impressió i postimpressió). PERSONA DE CONTACTE

Albert Alcoverro

coop 2013

PRODUCTES O SERVEIS

Identitat corporativa, comunicació gràfica, senyalització, infografia, web, apps, exposicions, publicacions, motiongraphics...

ACTIVITAT PRINCIPAL

Corders, 22-28 08911 Badalona

Tigre de paper Edicions (Cultura 21, s.c.c.l.) www.tigredepaper.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Edició de llibres en català de temàtica social. PRODUCTES O SERVEIS

Arnau Carné

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

arnau@tigredepaper.cat 93 742 26 83 ADREÇA

Pl. Gispert, 4, 1r. 08241 Manresa

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ACTIVITAT PRINCIPAL

Xavier Morta

xavi@lamosca.com 93 441 01 00 ADREÇA

Pl. Universitat 4, 3r. 2a. 08007 Barcelona

www.gravat.com

Edició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comercialització i distribució. PRODUCTES O SERVEIS

Sàpiens, s.c.c.l.

Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes Sàpiens Publicacions www.sapienspublicacions.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Els relacionats amb ‘les arts del llibre’: el gravat calcogràfic, l’enquadernació artística, l’estampa digital giclée i el disseny gràfic. PERSONA DE CONTACTE

Ricard Ibernon

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

r@gravat.com 93 301 29 42 ADREÇA

Lleó, 6, baixos 08001 Barcelona

Realització de revistes corporatives i continguts

PERSONA DE CONTACTE

Miquel Borràs

Gabinet de comunicació integral per a empreses i entitats.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

ADREÇA

Creació de webs, gestió de xarxes socials corporatives, disseny gràfic digital

ADREÇA

Tinta Invisible, s.c.c.l.

i en paper, guió i realització audiovisual, creació d’imatge corporativa parcial o completa, producció editorial de revistes, catàlegs, fullets i tot tipus de material imprès, disseny d’exposicions, redacció de continguts per a tots aquests materials, gestió d’informació cap als mitjans de comunicació.

www.comcom.coop

gbirbe@sapienspublicacions.cat 93 389 94 59 i 676 960 866

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ComCom, s.c.c.l.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Concebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions.

PRODUCTES O SERVEIS

Praga, 22-24 Pol. Ind. Cova Solera 08191 Rubí

Gerard Birbe

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Realització editorial i producció de llibres.

exlibris@exlibris.coop

albert.alcoverro@cevagraf. coop 93 586 04 20

en qualsevol format (llibres, revistes, portals web, guies, catàlegs en paper o en línia) per encàrrec d'institucions, entitats, empreses o corporacions.

www.lamosca.com

Comercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publicacions: història, gastronomia i viatges.

Casp, 43. 08010 Barcelona SECTOR

PRODUCTES O SERVEIS

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Perla, 31, baixos 08012 Barcelona

Som una cooperativa de serveis de comunicació social i d’ecodisseny, formada per professionals del periodisme, les noves tecnologies, el disseny gràfic, l’edició i els idiomes.

Francisco Yáñez

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

joan@debarris.com 93 217 44 10

Joan Lou

www.apostrof.coop

Fem plans de comunicació; gestionem xarxes socials; creem i mantenim portals de notícies; redactem textos periodístics, promocionals i literaris; creem la imatge corporativa; editem llibres digitals i impresos; portem la coordinació editorial de revistes; dissenyem; formem en comunicació, redacció i economia social; fem traduccions i revisions lingüístiques; etc.

Creació de continguts, creació literària, comunicació, comunicació gràfica, coordinació editorial, creació de projectes, disseny, disseny corporatiu, disseny editorial, edició, edició digital, entrevistes i reportatges periodístics, tractament de la imatge, compaginació i impressió.

PERSONA DE CONTACTE

L’Apòstrof, s.c.c.l

comercial@comcom.coop 93 319 28 50 Méndez Núñez, 1, 3-2r. 2a. 08003 Barcelona

Contrapunt, s.c.c.l. www.contrapunt.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Edició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació. PRODUCTES O SERVEIS

Premsa de proximitat (Contrapunt Diari de Mollet del Vallès i Baix Vallès, www.contrapunt. cat i www.aravallès.cat). Solucions globals de comunicació: edició de revistes, gestió de webs, producció audiovisual, disseny i impressió de tot tipus de materials (tríptics, banderoles, etc.) i explotació publicitària per a tercers (TDT, publicitat exterior, etc.).

67 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ PERSONA DE CONTACTE

Ramon Torrents

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

rtorrents@contrapunt.cat 93 570 52 59 ADREÇA

Rambla Pompeu Fabra, 32, baixos 08100 Mollet del Vallès

Coopress, s.c.c.l. www.el10.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Solucions de disseny gràfic, comunicació i publicitat. PRODUCTES O SERVEIS

Especialitzats en la creació, disseny, realització editorial i producció de periòdics, revistes, llibres, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses. Imatge corporativa, retolacions, promocions, regals d’empresa, webs, xarxes socials, aplicacions per a smartphones i tauletes tàctils... PERSONA DE CONTACTE

Jordi Sugrañes

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jordi@el10.cat 93 179 25 88 ADREÇA

Av. Jaume I, 164, baixos 08100 Mollet del Vallès

Copisteria El Punt, s.c.c.l. www.el-punt.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Comunicadors gràfics, impressió, disseny, retolació. PRODUCTES O SERVEIS

Impressió digital i òfset, cartelleria, plànols, enquadernacions, acabats, retolació i senyalística, disseny gràfic, marxandatge i estampacions tèxtils, segells, gravació de CD i DVD, etc. PERSONA DE CONTACTE

Mercè Solà Pons i Ramon Solà Pons

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Drac Màgic

ADREÇA

Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals www.dracmagic.cat

Llibertat, 37, baixos 08012 Barcelona

ACTIVITAT PRINCIPAL

Idetec Estudio, s.c.c.l.

Generació de programes de sensibilització i dinamització, i creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals. PRODUCTES O SERVEIS

Publicacions, plataformes, cicles i mostres, programes de sensibilització, formació, etc. Tenim programes propis i treballem per desenvolupar programes d’altres institucions i entitats. Programes destacats: — Mostra Internacional de films de dones de Barcelona — Construir Mirades. Formació en llenguatges audiovisuals de 3 a 18 anys — Observatori de les dones en els mitjans de comunicació: portem a terme el desenvolupament d’aquesta associació d’ajuntaments.

El Foli Verd, s.c.c.l. www.foliverd.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Preimpressió, impressió i postimpressió. PRODUCTES O SERVEIS

Impressió i acabats de papereria d’empresa (cartes, sobres, targetes, talonaris, etc.), plegats (díptics, tríptics, etc.), carpetes, cartelleria de diverses mides, entrades especialment en paper seguretat, flyers, fullets, revistes, llibres, postals, adhesius, butlletes de loteria, etiquetes, etc. Serveis d’impremta en general.

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

www.cfgroup.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació de cuines i banys. PRODUCTES O SERVEIS

Cuines, banys, armaris a mida, portes d’interior, reformes integrals de la llar. PERSONA DE CONTACTE

Anabel Plans Ros

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

rusticllar@hotmail.com 93 818 10 05 ADREÇA

• Avda. Garraf, 21, P. I. Sant Pere Molanta. Olèrdola Tel. 93 818 08 58 • Camí Ral, 2, nau 14, P. I. Masia Frederic. Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 54 33

PRODUCTES O SERVEIS

Creació, disseny i posicionament de webs, impressió digital en qualsevol material, rètols electrònics amb tecnologia LED, retolació de vehicles, senyalització interior i exterior, imatge corporativa, marcatge tèxtil, articles promocionals, publicitat, disseny gràfic, papereria. PERSONA DE CONTACTE

Julián Núñez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Romaní, 5, local 43700 El Vendrell

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Cuin Factory Group, s.c.c.l.

Subministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics.

ADREÇA

info@el-punt.com 93 570 99 91

Rbla. Nova, 16 08100 Mollet del Vallès

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Sant Pere Mitjà, 66 08003 Barcelona

Josep M. Gasén

josepmaria@foli.e.telefonica. net / 93 457 15 31 • Roselló, 32, nau 11, P. I. Les Salines. Cubelles Tel. 93 895 75 18 • Englantina, local 9-10, N-340, Coma-ruga Tel. 977 68 57 34

Tres Roures, 6 08242 Manresa

www.idetecestudio.com

contabilidad@idetecestudio. com / 977 66 33 78

drac.info@dracmagic.cat 93 216 00 04

artfic@artfic.cat 93 875 00 80 ADREÇA

Montse Pellicer

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

La Cooperactiva, s.c.c.l. www.lacooperactiva.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Comunicació digital per a pimes, comerços i autònoms. PRODUCTES O SERVEIS

Desenvolupament web personalitzat, màrqueting en línia, community management, disseny gràfic, e-commerce, assessorament TIC. PERSONA DE CONTACTE

Luis Benito Gall

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

lbg@lacooperactiva.es 600 578 602 ADREÇA

Maresme, 175, 2n. 2a. 08020 Barcelona

Primitive Films, s.c.c.l. www.primitivefilms.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic, s.c.c.l. www.artfic.cat

Desenvolupament, producció i postproducció audiovisual i d’altres formes culturals transmèdia com música, literatura, multimèdia...

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

Estem preparats per resoldre des del disseny i la producció fins als detalls dels acabats en tota mena d’impresos, tant corporatius com comercials. PRODUCTES O SERVEIS

Disseny i impressió en òfset, digital o plotter de catàlegs, fullets, díptics, tríptics, calendaris, carpetes, talonaris d’entrades, memòries corporatives, revistes de festes, carnets, cartells, invitacions, targetes, porta-retrats i participacions, cartes i tovalles per a restauració, sotagots, displays, capses... i molt més.

Videoclips, publicitat, curtmetratges, documentals, llargmetratges, sèries per a televisió, animació, llibres i ebooks, música digital i en vinil, producció audiovisual, imatge, aplicacions web i mòbils, màrqueting, disseny, web, corporatius... PERSONA DE CONTACTE

Aritz Cirbián Casado

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@primitivefilms.es 667 00 72 90 ADREÇA

Aribau, 168-170, 1r. 1a. 08036 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Jordi Sala i Anna Salvans

timients antirradiació per a sales de rajos X i sales de ressonància magnètica. PERSONA DE CONTACTE

Juan Antonio Quero Torres E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mida, portes, armaris, cuines. Col·locació de tarimes i parquets. Fabricació i muntatge d'estands. PERSONA DE CONTACTE

Antonio Gallego

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Decor System, s.c.c.l.

decor@decorsystem.es 93 350 11 82 654 55 22 91

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

Envans de guix laminats, falsos sostres.

Av. Escolapi Cancer, 55 08033 Barcelona

SECTOR

Construcció: reformes

jalfusters@hotmail.com 625 52 36 62 Girona, 6 08290 Ripollet

PRODUCTES O SERVEIS

Falsos sostres: modulars, lineals, continus, acústics i fonoabsorbents; tabics: sistemes de guix laminat amb estructura d’acer i aïllaments tèrmics i acústics; protecció passiva al foc; insonorització: segons normativa del Codi Tècnic de l’Edificació; reves-

Jal Fusters, s.c.c.l. Web de l’empresa: ACTIVITAT PRINCIPAL

Fusteria, ebenisteria i decoració. PRODUCTES O SERVEIS

Tot tipus de treballs amb fusta com ara mobles a

coop 2013

68 directori coop

SECTOR

Construcció: subministraments

Climatización Les Punxes, s.c.c.l.

Electricistes Terrassencs, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Climatització i ventilació. PRODUCTES O SERVEIS

Realització de projectes d’instal·lació de climatització i ventilació per a habitatges, locals comercials i garatges. Muntatge, manteniment i reparació d’instal·lacions de climatització i ventilació. PERSONA DE CONTACTE

Emiliano Siles Ibáñez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

compres@climapunxes.com 93 518 50 07 ADREÇA

SECTOR

Distribució i transports: transport mercaderies

Instal·lacions, manteniment i projectes elèctrics. PRODUCTES O SERVEIS

Manteniment i instal·lacions elèctriques en comunitats de propietaris, habitatges, locals, oficines, naus i zones industrials, zones esportives, equipaments públics, enllumenats públics, treballs en xarxes aèries i soterrades de línies de baixa tensió, projectes i legalitzacions. PERSONA DE CONTACTE

José María González

Sant Antoni, 17, baixos 08923 Santa Coloma de Gramenet

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Trans Augusta, s.c.c.l.

Transportes de Sabadell, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.transaugusta.com Transport nacional i internacional de mercaderies per carretera. PRODUCTES O SERVEIS

Transport de tot tipus de mercaderies amb camions i tràilers, tantant a nivell nacional com a qualsevol país de la Unió Europea. PERSONA DE CONTACTE

Joan Llaveria

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@transaugusta.com 977 27 69 29 ADREÇA

jm.gonzalez@electra.onored. com / 93 784 17 14

www.transportesabadell.com Transport, emmagatzematge i distribució. PRODUCTES O SERVEIS

Agència de transport de mercaderies en general, servei urgent, càrrega completa, càrrega fraccionada, paqueteria, transport ADR, plataformes elevadores, camions grua, emmagatzematge i distribució a Catalunya, resta de la Península i internacional. PERSONA DE CONTACTE

Germán Barba

Camí de Valls, 81-87 43204 Reus

SECTOR

Distribució i transports: transport missatgeria

Missatgers Trèvol, s.c.c.l. www.trevol.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Missatgeria, neteja i distribució de productes de mercat social. PRODUCTES O SERVEIS

Missatgeria ecològica. Missatgeria nacional e internacional. Neteja ecològica. Venda i distribució de SECTOR

Distribució i transports: transport persones

Ambulàncies Catalunya, s.c.c.l.

ambulanciescatalunya.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa amb més de 30 anys d’experiència en el sector del transport i l’assistència sanitària. PRODUCTES O SERVEIS

Transport sanitari no urgent: – Trasllat col·lectiu de pacients per a visites i tractaments – Trasllats interhospitalaris – Ingressos i altes hospitalàries Serveis preventius per a qualsevol tipus d'esdeveniment privat o públic. Trasllats sanitaris nacionals i internacionals: al servei de particulars i companyies d'assistència de viatges.

coop 2013

ADREÇA

Maresme, 46 08223 Terrassa

Newcemit, s.c.c.l. www.newcemit.com ACTIVITAT PRINCIPAL

en mà’, fabricació d’equips relacionats amb la producció d’energia, instal·lació i manteniment d’equips: de captació d’energia solar, equips de cogeneració, aigua calenta sanitària, fotovoltaica, climatització...

Instal·lacions i manteniment d’aigua, gas, electricitat industrial i domèstica.

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

newcemit@newcemit.com 93 784 23 22

Instal·lacions, manteniment i reparacions d’aigua, gas, calefacció, aire condicionat, lampisteria, recuperació d’aigües grises i pluvials, fabricació d’equips per al tractament d’aigües, electricitat d’alta i baixa tensió, automatismes, desenvolupament de projectes ‘clau

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

german@transportesabadell .com 93 728 46 46 ADREÇA

Polígon Industrial Can Roqueta Mas Carbó, 1 08202 Sabadell

Àngel Requena Muñoz E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Albert Einstein, 21, nau B 08223 Terrassa

ge, dipòsit i distribució. PERSONA DE CONTACTE

Rafael Villena

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@transportesprat.com 93 658 21 33 ADREÇA

Andorra, 63-65 08840 Viladecans

Transportes El Prat, s.c.c.l. www.transportesprat.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Transport, emmagatzematge i distribució. PRODUCTES O SERVEIS

Mercaderies en general, ADR residus industrials, camions grua, plataformes elevadores, emmagatzemat-

productes ecològics i de comerç just. PERSONA DE CONTACTE

Eduard Sabadell

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

comercial@trevol.com 93 498 80 70 ADREÇA

Antonio Ricardos, 14, bxs. 08027 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

David López Romero

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cooperativa@ambulanciescatalunya.com 93 422 88 88 ADREÇA

Begur, 36-38 08028 Barcelona

La Pau, s.c.c.l. (Grup La Pau) www.lapau.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Transport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i transport adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona. PRODUCTES O SERVEIS

Trasllat de malalts i persones amb mobilitat reduïda, perso-

nes discapacitades (físiques o psíquiques), gent gran, escolars, etc. ComplertaCompleta cobertura sanitària per a esdeveniments amb una gran afluència d’espectadors (curses populars, partits de futbol, de bàsquet, de rugbi, de futbol americà, concerts, curses de motociclisme, ral· lis, fires, jornades de portes obertes, festes privades) i per a mútues. PERSONA DE CONTACTE

Jordi Alonso

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jalonso@gruplapau.net 93 395 51 61 ADREÇA

Camí de la Pelleria, 11-21 08916 Badalona

TUS, s.c.c.l. www.tus.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Concessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. PRODUCTES O SERVEIS

Línia regular de passatgers. PERSONA DE CONTACTE

Francesc López

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

93 710 79 51 ADREÇA

Passeig Comerç, 64 08203 Sabadell

69 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Nusos, activitats científiques i culturals, s.c.c.l. www.nusos.net ACTIVITAT PRINCIPAL

Acció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat. PRODUCTES O SERVEIS

Creació, disseny i realització de projectes educatius per

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica www.eltimbal.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Acció formativa professional i artística en el camp de les arts escèniques (teatre i dansa).

Aposta, s.c.c.l.

Escola Empresarial Cooperativa www.aposta.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Contribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme, i prenent com a eix la persona.

Col·legi Verns

www.escolaverns.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Centre d’educació infantil i primària. PRODUCTES O SERVEIS

Ensenyament dels 3 als 12 anys. PERSONA DE CONTACTE

Marta Romeu

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

a8008796@xtec.cat 93 313 50 51 ADREÇA

Cantàbria, 31 08020 Barcelona

potenciar la creació d’un autèntic esperit crític, basat en el coneixement i obert a la realitat social i cultural que ens envolta. Treballem amb museus, centres de recerca, escoles, etc. Oferim tallers participatius, conferències, materials didàctics, programes educatius, assessorament didàctic, continguts expositius, etc.

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Formació artística personal per a nens, joves i adults; estudis professionals per a actrius i actors; monogràfics i intensius de cap de setmana; assessorament pedagògic a centres educatius; difusió de les arts escèniques.

PRODUCTES O SERVEIS

Formació contínua per a empreses i persones amb un enfocament pràctic i vivencial en gestió empresarial, desenvolupament societari i habilitats personals i directives. Consultoria de formació (elaboració de plans de formació, gestió de la formació bonificada, elaboració de plans d’incorporació de socis i desenvolupament societari). Difusió i foment del model d’empresa cooperativa a emprenedors, escolars, universitats. PRODUCTES O SERVEIS

Escola bressol, cuina pròpia i espais per a la petita infància. PERSONA DE CONTACTE

Rosa Roselló Clascà

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

a8065949@xtec.cat 93 842 40 65 ADREÇA

Carrer del Bosc, 32 08430 La Roca del Vallès

Escola d’Infants Quitxalla, s.c.c.l.

www.quitxallamollet.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Escola Bressol del Bosc, s.c.c.l. www.ebmlesorenetes.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Primer cicle d’educació infantil.

Aiguasol (Sistemes

Avançats d’Energia Solar Tèrmica, s.c.c.l.) www.aiguasol.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis d’enginyeria, consultoria i recerca, promovent. Promoció de solucions innovadores que permetin reduir l’impacte associat al consum d’energia. PRODUCTES O SERVEIS

Estudis, projectes i tasques de recerca i desenvolupament, amb un alt nivell

Educació Infantil. Escola bressol. PRODUCTES O SERVEIS

Atenció, cura i educació d’infants de 0 a 3 anys. Servei d’acollida als matins. Horari escolar i servei de menjador.

d’especialització i expertesa en urbanisme, edificació, processos industrials i generació d’energia, amb un enfocament que contemplapreveu la planificació energètica, les mesures d’estalvi i eficiència, la integració de processos i la implementació d’energies renovables. Aiguasol és un referent estatal en simulació dinàmica de sistemes tèrmics, essent, alhora, distribuïdor exclusiu de programes com TRNSYS o TRNFLOW i desenvolupador

SECTOR

Eli Miralles

Educació i formació: educació ambiental

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

nusos@nusos.net 93 410 37 77 i 695 872 653 ADREÇA

Casp, 43 08010 Barcelona

SECTOR

Mireia Font

Educació i formació: formació artística

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mireia.font@eltimbal.org 93 302 73 47 620 107 582 ADREÇA

Portaferrissa, 13, pral. 08002 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

SECTOR

Jordi Daumal

Educació i formació: formació empresarial

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jordi@aposta.coop 93 318 81 62 Twitter: @aposta ADREÇA

Premià, 15, 1a. planta 08014 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Neus Codina

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

quitxallamollet@terra.es 93 593 42 12 ADREÇA

Balmes, 23 08100 Mollet del Vallès

PRODUCTES O SERVEIS

Educació infantil, primària, secundària i batxillerats, formació contínua i ocupacional, activitats d’oci i salut, esportives i culturals.

SECTOR

Educació i formació: llars d’infants

PERSONA DE CONTACTE

David Cos

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Escola Sant Gervasi, s.c.c.l. www.santgervasi.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Un projecte educatiu fonamentat en les persones, amb un marcat caràcter cooperatiu, innovador, internacional i científic. Escola Sant Gervasi manté i construeix estrets vincles entre el món de la pedagogia, el del coneixement i el de l’empresa per a la millora constant del seu projecte.

santgervasi@santgervasi.org 93 579 54 30 ADREÇA

Sabadell, 41 08100 Mollet del Vallès

de TRANSOL, programes de referència a nivellen l’àmbit mundial i estatal.

Arkenova, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

Enginyeria, formació, distribució dins el camp de les energies renovables i l’eficiència energètica.

Àngel Carrera

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

angel.carrera@aiguasol.coop 93 342 47 55 ADREÇA

Roger de Llúria, 29, 3r. 2a. 08009 Barcelona

www.arkenova.net

SECTOR

Energies renovables

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

Desenvolupament de projectes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, cogeneració, climatització, il·luminació i eficiència energètica. Formació en energia solar tèrmica, fotovol-

coop 2013

70 directori coop taica, sistemes d’absorció, il·luminació. Distribució de productes per a energia solar tèrmica, fotovoltaica i il·luminació LED. PERSONA DE CONTACTE

Angelo Zinni

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

angelo.zinni@arkenova.net 690 983 205 ADREÇA

Carrer de l’Oblit, 62, local 08041 Barcelona

i híbrides amb eòliques i hidroelèctriques de petita potència. Redacció i direcció facultativa de projectes d’energia solar tèrmica. Auditories energètiques i assessorament per a la planificació energètica. Formació i capacitació de tècnics i instal·ladors d’energies renovables. Projectes de cooperació internacional. PERSONA DE CONTACTE

Azimut 360, s.c.c.l. www.azimut360.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Enginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de cooperació internacional. PRODUCTES O SERVEIS

Estudis de viabilitat d’implantació d’energies renovables. Instal·lacions FV d’autoconsum i connexió a la xarxa. Instal·lacions FV autònomes

SECTOR

Hosteleria: bar-restaurant

E.I. Sambucus, s.c.c.l. www.sambucus.cat

Mireia Gil

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@azimut360.coop 93 217 19 63 ADREÇA

Santa Àgata, 7, local 2 08012 Barcelona

Cresol, Solucions

Energètiques Locals, s.c.c.l. cresol.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

Restauració, producció i comercialització de productes d’horta en ecològic, producció i comercialització d’infusions i condiments en ecològic, gestió d’horts urbans i privats, i altres activitats en l’àmbit gastronòmic. PERSONA DE CONTACTE

Mireia Franch

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mireia@sambucus.cat 622 03 04 58 SECTOR

Hosteleria: casa colònies-altres

Els Caus de Mura alberg, s.c.c.l.

www.elscausdemura.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Turisme amb valors! Responsabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat. PRODUCTES O SERVEIS

Allotjament de 33 places (1 adaptada) al nucli urbà del SECTOR

Indústria: elèctrica-electrònica

Control Intel·ligent de l’Energia, s.c.c.l. (CINERGIA) www.cinergia.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Producció d’equips d’electrònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialització d’equips d’electrònica de potència. R+D+I en enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials.

coop 2013

PRODUCTES O SERVEIS

– Enginyeria: Projectes. Llicències ambientals. Informes pericials. Direccions d’obra. Certificacions energètiques. Estudis de biohabitabilitat. — Assessoria: Consultoria tècnica i energètica. Auditories i estudis energètics. Gestió d’explotació d’instal· lacions de règim especial. Sistemes de gestió ISO. – Formació: Cursos, conferències i tallers. — Instal·lacions: Execució i manteniment d’instal·lacions d’energies renovables, electrificació aïllada i connectada a xarxa. PERSONA DE CONTACTE

Jaume Castellà Carlos

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Koitton Club, s.c.c.l.

Bar amb actuacions en directe, exposicions, conferències i d’altres formes de difusió cultural. PRODUCTES O SERVEIS

Concerts, sessions de djDJ, espectacles infantils, monòlegs, poesia, projeccions audiovisuals, xerrades, conferències, exposicions, etc. amb la possibilitat de gaudir-ho tot plegat degustant una bona cervesa o un tastet de croqueta. PERSONA DE CONTACTE

Bernat Serrat

poble medieval de Mura. Piscina, teteria i sala polivalent apta per a cinema, ludoteca, tallers, reunions, presentacions, espectacles, teràpies, etc. Activitats i excursionisme al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Comercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables. PRODUCTES O SERVEIS

Facturació i gestió del consum elèctric per a consumidors/es de fins a 15 kW de potència. Producte d’inversió en projectes renovables. PERSONA DE CONTACTE

Marc Roselló Casas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@somenergia.coop 972 18 33 86 ADREÇA

Parc Científic i Tecnològic de la UDG Edifici Casademont Pic de Peguera, 15, porta A, planta 1, despatx 16 17001 Girona

AP175. 43550 Ulldecona

koittonclub@gmail.com ADREÇA

Rossend Arús, 9 08014 Barcelona

koittonclub.blogspot.com.es ACTIVITAT PRINCIPAL

www.somenergia.coop

info@cresol.coop 678 438 995 ADREÇA

Pintor Guardia, 6 08560 Manlleu

Som Energia, s.c.c.l.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Enginyeria i consultoria ecoenergètica amb la visió de

ACTIVITAT PRINCIPAL

Creació de producte i cultura agroalimentària, creació d’espais d’aprenentatge per a persones amb risc d’exclusió.

contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, eficiència energètica i energies renovables.

Riembau, s.c.c.l. www.labarricona.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

boració de cervesa artesana com a producte base de la marca La Calavera. Maridatges de cuina amb l’entorn de la cervesa: civet de senglar amb cervesa negra, melmelada de cervesa artesana de blat, dolç de cervesa torrada per cuinar una espatlla de xai del Ripollès amb romaní, etc.

Gestió d’una casa de menjars i d’una microcerveseria en una masia ubicada entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

ADEÇA

Cuina casolana amb barreja de cuina moderna i internacional. Postres casolanes. Menús diaris. Sopars. Carta de temporada basada en els productes d’èpocade l’època i de proximitat. Carta de vins amb DO de casa nostra. Ela-

Albert Lambert

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

diguescoses@labarricona.cat 972 702 352 La Barricona Ctra. de Sant Joan de les Abadesses, km 3,6 17500 Ripoll

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@elscausdemura.coop 93 831 63 15 697 26 84 68 ADREÇA

Sol, 1 08278 Mura

PERSONA DE CONTACTE

Ferran Martínez

PRODUCTES O SERVEIS

Disseny propi de productes basats en electrònica de po tència. Serveis per a la industrialització d’equips per a tercers. Serveis d’enginyeria en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica. Acompanyament personalitzat per a la millora de l’eficiència energètica de processos industrials. PERSONA DE CONTACTE

Josep Rafecas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jrafecas@cinergia.coop 93 486 43 58 ADREÇA

Llull, 51-55, 1r. 2a. 08005 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

Distribució al major de productes d’il·luminació, electricitat i ferreteria en general. PERSONA DE CONTACTE

Josep Maria Vidiella Folch

Elektro3, s.c.c.l.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

www.elektro3.com

elektro3@elektro3.com 977 79 29 45

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

Importació i distribució de productes de ferreteria.

Polígon Industrial Alba Barenys, 21 43480 Vila-seca

71 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Handytec, s.c.c.l. www.handytec.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Instal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització. Homologats pel Departament d’Indústria en totes les activitats que fem, hem treballat pràcticament a tot el territori de Catalunya a nivellen l’àmbit terciari, comerç i domicilis. PRODUCTES O SERVEIS

Instal·lacions d’habitatges de nova construcció, reparacions i manteniments relacionats amb la distribució, el confort i l’eficiència energètica. PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@handytec.es 690 693 740 ADREÇA

Menta, 13 Urb. El Castell 43761 La Pobla de Montornès

PERSONA DE CONTACTE

Laboratorio Electrotécnico, s.c.c.l. www.lescop.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kv. Aparellatge de mitja i alta tensió. Armaris metàl·lics.

Emilio García Hernández

PRODUCTES O SERVEIS

Grupdem, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

www.grupdem.com

Pere Bernal

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Atenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social. PRODUCTES O SERVEIS

Manipulats industrials i promocionals, retràctil, envasats en flow-pack, servei de magatzem i servei de neteja. PERSONA DE CONTACTE

Montse Puig

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

grupdem@grupdem.com 93 352 80 04 ADREÇA

Ptge. del Criadero, 14 P. I. Sota el Molí 08160 Montmeló

Pretallers Sant Josep, s.c.c.l. ACTIVITAT PRINCIPAL

Manipulació i retractilat de colors i altres materials escolars. PRODUCTES O SERVEIS

Teràpia ocupacional a persones amb discapacitat.

CIR, s.c.c.l.

www.circarrocerias.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries.

Transformadors d’intensitat i tensió baixa, mitjamitjana i

psjosep@terra.es 93 330 12 46 ADREÇA

Tenor Massini, 67, baixos 08028 Barcelona

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l. www.taccat.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors. PRODUCTES O SERVEIS

Muntatges electromecànics; fabricació d’etiquetes; blister, encel·lofanat, retràctil, embossat, espiralat; envasat de productes alimentaris; fabricació i envasat de productes cosmètics. PERSONA DE CONTACTE

Esperança Grado

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Anton Rodríguez

Montserrat González

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mgonzalez@lescop.com 93 376 31 00 ADREÇA

Passatge dels Rosers, s/n. 08940 Cornellà de Llobregat

Uni.Co, s.c.c.l.

www.jmoragas.santcugat.net ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupament intel·lectual i/o malaltia mental. PRODUCTES O SERVEIS

Centre ocupacional, llarresidència i centre especial de treball que ofereix els serveis següents: taller de manipulats industrials, neteja viària i brigades de serveis de neteja, bugaderia industrial, lloguer de vaixella i artesania.

PERSONA DE CONTACTE

Manuel Morales

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Av. Villadelprat, 79. 08197 Sant Cugat del Vallès

– Seu Barcelona: Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona – Seu al Vallès: Solsonès, 38-40 P. I. de la Bruguera 08211 Castellar del Vallès

www.teb.org

PERSONA DE CONTACTE

Francisco Delgado Milan E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gerencia@mec2010.es 608 777 439 ADREÇA

Raimon Casellas, 108 08204 Sabadell (Barcelona)

www.mec2010.es

Creació, a partir de la mecanització a les nostres màquines convencionals i de control numèric, de peces per a la fabricació de maquinària per als sectors del packaging, cartonatge, automoció, químiques, robòtica, etc. També realitzem

Copacker (blíster, alta freqüència, flow-pack, sleever, retràctil…); manipulat i serveis logístics; muntatges; fabricació per a tercers; externalització de processos industrials; folrat de caixes; enclavaments in site.

manuel.morales@teb.org 93 360 03 87

presidencia@jmoragas.org 93 674 50 48

SECTOR

Indústria: manipulats i retràctil

PRODUCTES O SERVEIS

Lluís Vallès

l’acoblament dels grups de peces.

PRODUCTES O SERVEIS

Oblit, 62, local 08041 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACE

Mecanització especialitzada.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

a la qualitat, el servei i la reducció de costos per als nostres clients. Treballem per a grans empreses dels sectors de l’alimentació, la cosmètica i l’editorial i la gran indústria.

20.000 m2 especialitzats en serveis industrials, orientats

ACTIVITAT PRINCIPAL

Blai Garcia i Serra

Taller Jeroni de Moragas, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

MEC-2010, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

TIC, col·laboració, traçabilitat, BPM, Facility Services,

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

Ctra. Constantí, km. 3,5 Ptda. La Grassa, 1 P. I. Nirsa 43206 Reus

Realització de propostes de valor tecnològic per al client en l’àmbit de les noves tecnologies, la traçabilitat, l’autoconsum o l’eficiència energètica, que aportin valor al seu negoci, ja sigui mitjançant una reducció de costos o temps o a través d’un increment de la xifra de negoci.

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

info@unico.cat 93 433 51 64

TEB, s.c.c.l.

cir@circarrocerias.es 977 75 67 52

eficiència energètica i energies renovables.

www.unico.cat

egrado@taccat.cat 627 926 271

PRODUCTES O SERVEIS

Carrosseries isotèrmiques i frigorífiques, isotermització de furgonetes homologades. Reparació de carrosseries. Xapa, pintura i electricitat per a tot tipus de vehicles, retolacions i canvis d’imatge. Especialitat en treballs de polièster, reparació de dipòsits, sitges, recobriments de piscines i basses.

alta, toroidalstoroïdals, aïlladors en general, productes aïllats amb resina exposy, transformadors d’exterior aïllats amb porcellana, interruptors de mitjamitjana i alta tensió, armaris metàl·lics.

a instruments de pressió i temperatura (manòmetres, termòmetres, transmissors...); reparació, recuperació i subministrament d’equips de medició de pressió i temperatura; acoblaments de separadors de diafragma a instruments de medició de pressió i temperatura.

SECTOR

Indústria: metall

PERSONA DE CONTACTE

Antoni Ayala Ferrero

Seriman Instruments, s.c.c.l.

www.serimaninstruments.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura. PRODUCTES O SERVEIS

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

seriman@serimaninstruments .com 93 473 57 16 ADREÇA

Av. de Cornellà, 132, 6è. 2a. Edifici PERCO 08950 Esplugues de Llobregat

Manteniment i reparació de separadors de diafragma per

coop 2013

72 directori coop

SECTOR

Indústria: mobles-fusta

Cusó Tapissers

Reparació i entapissats. Servei postvenda. Confecció de fundes a mida i servei de bugaderia per mullar els teixits naturals abans de confeccionar per evitar l’encongiment. Entapissat de parets i revestiment mural amb molts tipus de materials. Confecció de coixins i complements per a exterior amb teixits apropiats. Cortines i complements, estors, persianes de fusta o alumini, screen, mosquiteres... Pells i teixits naturals, mixtes, sintètics i tècnics. Matalassos, canapès, somiers. Productes Stressles d’Ekornes.

PERSONA DE CONTACTE

La fórmula està basada en la reproducció del procés natural que tenen les flors per neutralitzar les aromes d’altres flors que competeixen entre elles. Producte en a base a d’aigua, respectuós amb el medi.

– Tcolors: Fly&Flot, pintura que s’infla i flota; pintures de dits i imantada; Window Colors; vernissos, acríl·liques

satinadaiques setinada i metal·litzada, tèmperespintura al tremp metal·litzada i anacarada, fluorescent, escolar i Glitter; gel Glitter. – Todors és un producte altament efectiu per trencar les mol·lècules que produeixen les males olors. Es tracta d’una solució per a cada mala olor que primer elimina l’olor desagradable i després hi afegeix un perfum suau.

Cooperativa Industrial de Gèneres de Punt

dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista. Fabriquem peces de gènere de punt en totes les seves diversitats i models que són manufacturades segons les ordres de fabricació dels nostres clients. Oferim les peces totalment acabades i

llestes per a la seva venda o distribució (jerseis, jaquetes, vestits, complements, etc.) o en qualsevol de les seves fases de fabricació: teixit en màquines cotton (galgues 9, 18, 21, 24), electròniques (galgues 5 i 12) i integral (galga 10); confecció, rentat i planxa.

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Cooperativa d’artesans www.cusotapissers.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació a mida de sofàs, butaques, raconeres, llits, mobles i complements entapissats. Reparació i restauració. Fundes. Entapissat de parets. Cortines de tot tipus. Coixins per a exterior i nàutica. Pells i teixits apropiats. Distribuïdors de butaques i sofàs Stressless. PRODUCTES O SERVEIS

Sofàs, butaques, cadires, capçals i llits, pufs, taules, paravents, fem de tot en productes entapissats.

SECTOR

Indústria: química-farmacèutica

Tcolors – TEB, s.c.c.l. www.tcolors.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fàbrica de pintures per a ús escolar i manualitats. Fàbrica i distribució de netejadors d’olors. PRODUCTES O SERVEIS

SECTOR

Indústria: tèxtil

John-Fil, s.c.c.l. www.john-fil.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca pròpia o seguint els models i SECTOR

Indústria: vidre

M5 Idees & Mercats, s.c.c.l. www.m5idees.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic. Estem especialitzats en projectes a mida.

SECTOR

Mecànica i automoció: reparació-venda de maquinària

SECTOR

Salut

Frestorn, s.c.c.l. www.frestorn.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Articles en vidre bufat, semiautomàtic i automàtic per als sectors de l’hostaleria, decoració, jardineria, bany, il·luminació, etc. També treballem per a agències de comunicació, cellers, etc.

torns i fresadores CNC per fer qualsevol tipus de mecanització sobre plànols.

Construcció i reparació de maquinària.

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Mecanització de peces mitjanes-grans. Disposem de

mlopez@frestorn.com 93 886 14 21

Adartia Teràpies Naturals, s.c.c.l.

ching, gestaltisme, etc.

www.adartia.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Proporcionar serveis per al benestar de les persones d’acord amb la naturalesa i donar formació a les persones interessades en el seu manteniment òptim de salut. PRODUCTES O SERVEIS

Naturopatia, homeopatia, MTC-acupuntura, osteopatia, quiromassatge, reflexologia, drenatge limfàtic, reiki, kinessiologia, medicina ayurveda, ioga, tai-txi, coa-

coop 2013

PRODUCTES O SERVEIS

Miriam Arroyal i Clara Delgado

tipus de mobles a mida. PRODUCTES O SERVEIS

miriam@cusotapiceros.com clara@cusotapiceros.com 93 490 13 22

Armaris a mida, escales i baranes, portes i bastiments, pèrgoles, cuines, mobles per a bany i tot tipus de rehabilitacions.

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Robrenyo, 52, baixos 08014 Barcelona

Pere Font i Pratdesaba E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

93 887 02 96

Els Nois, s.c.c.l. www.elsnois.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

Serraller, 6 08551 Tona

Mobiliari per a la llar, comerç i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot 93 311 72 12 ADREÇA

Andana de l’Estació, 56 08030 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Xavier Tendero

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

xavier.t@teb.org

PERSONA DE CONTACTE

Montse Balcells

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

john-fil@john-fil.com 973 15 60 17 973 15 62 20 ADREÇA

Pg. Mn. Joan Llort, s/n. 25410 L’Espluga Calba

Arantxa Rufián

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE:

arantxa@m5idees.com 93 384 76 79 ADREÇA

Tortosa, 87 08918 Badalona

ADREÇA

Polígon Mas Beuló Olot, 22 08500 Vic

Miquel López

PERSONA DE CONTACTE

Esther Pardo

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info.adartia@gmail.com 93 327 14 98 ADREÇA

Rambla de Santa Mònica, 10, 2n 08002 Barcelona

maternitat-paternitat i terà pies naturals. PRODUCTES O SERVEIS

Seguiment de l’embaràs i assistència al part a casa, ginecologia natural, dietètica i nutrició, psicologia, reflexologia podal, acupuntura, osteopatia, flors de bach, homeopatia, fisioteràpia del sòl pèlvic, grups de criança i massatge infantil.

Titània-Tascó, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

www.titania-tasco.com

Mireia Monllau

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Assistència al part a casa, cursos de preparació a la

info@titania-tasco.com 93 426 65 59

ADREÇA

Llibertat, 47, baixos 2 08012 Barcelona

Vademames, s.c.c.l. www.vademames.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Acompanyament, orientació i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alletament matern, i difusió d’estils parentals respectuosos. Creació i enfortiment de xarxes comunitàries de suport entre famílies, agents socials i serveis a la comunitat.

73 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ PRODUCTES O SERVEIS

Xerrades, conferències i tallers sobre salut, criança i maternitat/paternitat. Acompanyament, orientació i suport en l’embaràs,

Arç, Consum

Responsable, s.c.c.l. www.arccoop.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Som una cooperativa mixta de treball i consum que promou el consum responsable i el mercat social. Formem part del projecte Arç. PRODUCTES O SERVEIS

Oferim serveis propis: serveis d’assegurances, estalvi ètic, cotxe compartit i energia renovable. També oferim una botiga virtual de consum responsable, una borsa de professionals i un catàleg de serveis de mercat social.

ALC Assessors, s.c.c.l.

www.alc-assessors.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial. PRODUCTES O SERVEIS

Assessorament laboral, fiscal i comptable. Creació d’empreses. Tramitacions administratives. Assessorament en prevenció de riscos laborals i medi ambient. Implantació de sistemes integrats de qualitat, medi ambient i PRL. PERSONA DE CONTACTE

Xavier Altadill Ferrando E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

xavi@alc-assessors.com 977 44 85 84 ADREÇA

Plaça Alfons XII, 9, entresòl 1 43500 Tortosa

Buch-Padrós consultors, s.c.c.l. www.bpcons.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Servei integral en matèria fiscal, laboral i comptable a l’empresa. PRODUCTES O SERVEIS

Constitució de cooperatives de treball, societats mercantils, autònom. Capitalitzacions i plans d’empresa. Assessorament laboral i la seva gestió. Assessorament fiscal i confecció de declaracions per a la presentació a Hisenda. Realització integral i supervisió de la comptabilitat i assessorament comptable. Confecció de llibres oficials. Realització de dipòsits de comptes. Auditories financeres. PERSONA DE CONTACTE

Josep Buch Martínez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jbuch@bpcons.net 93 736 15 45 ADREÇA

Soler i Palet, 22, 2n. 1a. 08222 Terrassa

postpart, lactància i criança. Activitats socioeducatives per a famílies. Grups de criança i lactància. Tallers de joc compartit, moixaines, etc. Formació per a professionals.

PERSONA DE CONTACTE

Tots els serveis i productes formen part de l’economia social i solidària i estan gestionats a través de la compra col·lectiva.

Arç, Serveis Integrals

Marta Iraizoz Irurita

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

vademames@gmail.com 93 116 69 86

d’Assegurances, s.c.c.l. www.arccoop.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

ipalma@arccoop.coop 93 425 06 88

Som una cooperativa corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables.

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Iolanda Palma

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Pl. Josep Espona, s/n. 08550 Els Hostalets de Balenyà

estudi, recerca, diagnosi i optimització de productes específics d’assegurances i gestionem la compra amb criteris col·lectius. Som el primer mediador d’assegurances d’Europa registrat per gestionar l’Assegurança Ètica i Solidària. PERSONA DE CONTACTE

Mariló Chamorro

Fem serveis integrals d’assegurances; ens ocupem dels programes dels nostres clients, oferint-los serveis especialitzats per cobrir les seves necessitats asseguradores. Fem assessorament,

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Cegecop, s.c.c.l.

Consultoria

PERSONA DE CONTACTE

ACTIVITAT PRINCIPAL

coopdema.cat

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Casp, 43, entresòl 1a. 08010 Barcelona

www.cegecop.com

CoopdeMà, s.c.c.l.

Gestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliàriaimmobiliaris: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc.

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

Constitució d’entitats sense ànim de lucre i de societats, molt especialment d’empreses cooperatives, i elaboració d’estudis de viabilitat econòmica; assessorament i gestió laboral, fiscal i comptable als òrgans de govern i/o a la gerència a través d’accions de control econòmic i dinamització juridicoorganitzativa, generant una correspondència d’aquestes accions amb els seus acords i normes d’autoregulació.

Especialistes en societats cooperatives (treball associat, consumidors i usuaris, etc.) PERSONA DE CONTACTE

Mario Andrés López

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

administracio@cegecop.com 93 814 14 17 ADREÇA

Ca l’Escoda, 12, bxs., local 3 08800 Vilanova i la Geltrú

Col·lectiu Ronda, s.c.c.l. www.cronda.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social. PRODUCTES O SERVEIS

Actuem en l'àmbit del dret laboral, administratiu, penal, civil i de família, entre d'altres: accidents de circulació i treball, danys i perjudicis, reclamacions per abusos bancaris, pensions i malalties professionals. També som especialistes en la constitució i assessorament de cooperatives i altres entitats d'economia social. PERSONA DE CONTACTE

Núria Ballesteros

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

nballesteros@cronda.coop 93 268 21 99 ADREÇA

Trafalgar, 50 08010 Barcelona

Consultoria que treballa en l’àmbit jurídic i econòmic per ajudar a estructurar, a nivelldes del punt de vista organitzatiu i de gestió, a entitats de l’economia social. PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Josep Pedrosa i Domènech E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mchamorro@arccoop.coop 93 423 46 02 ADREÇA

Casp, 43, entresòl 1a. 08010 Barcelona

Albert Forcadell

aforcadell@embatlegal.com 93 208 09 40 Roger de Llúria, 118, 3r. 1a. 08037 Barcelona

Escribà Assessors, s.c.c.l. www.embatlegal.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament a particulars i empreses en els àmbits laboral, fiscal, mercantil, comptable i jurídic. PRODUCTES O SERVEIS

Constitució i gestió de societats, protecció de dades, vehicles, assegurances en general, serveis laborals de nòmines i assegurances socials per a pimes i societats, plans de prevenció de riscos laborals, pensions, herències, testaments, renda/patrimoni i tot servei relacionat. PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Embat Legal, s.c.c.l.p.

loslaboralistas.wordpress.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament i defensa jurídica. PRODUCTES O SERVEIS

Advocats especialistes en l’àmbit del dret laboral, mercantil i reclamacions d’autònoms. S’ofereix assessorament o defensa jurídica en casos d’acomiadaments individuals i col·lectius, reclamacions en matèria de salaris, liquidació i quitança, procediments monitoris, reclamació d’indemnitzacions per danys i perjudicis, TRADE, drets fonamentals, conciliació de la vida familiar i laboral, etc.

SECTOR

Serveis a empreses i particulars: assessories-gestories

ADREÇA

coopdema@coopdema.cat 93 163 78 87 Rambla Marina, 178, entl. 1a. 08907 L’Hospitalet de Llobregat

SECTOR

Serveis a empreses i particulars: assegurances

Sandra Lerín

info@escriba1971.com 93 725 35 74 ADREÇA

Av. Onze de Setembre, 83 08208 Sabadell

Gabinete Díaz, s.c.c.l. ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament a particulars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer, i consultoria administrativa i organitzativa. PRODUCTES O SERVEIS

– Fiscal: particulars (declaracions periòdiques de l’IRPF, impost de successions i donacions); empreses (IS, IVA, intrastat, pagament fraccionat de l’IRPF). – Comptable: des de la implantació del sistema fins a l’entrada dels assentaments;

coop 2013

74 directori coop confecció de diaris, balanços i comptes de resultats mensuals. – Laboral: jubilacions, assessorament i contractació de treballadores de la llar, contractació i prestacions; assessorament de pimes en l’obertura de centres de treball, contractació de treballadors i confecció de documents de la SS. – Mercantil: constitució, fusió, dissolució i liquidació d’empreses; preparació i presentació dels comptes anuals al registre. – Finances: planificació financera a curt i llarg termini. – Consultoria: implantació de processos, organització i sistemes; RH. PERSONA DE CONTACTE

Jordi Díaz-Benito

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gabinetediaz@gabinetediaz.es 93 430 90 00 ADREÇA

Aviació, 7-9 08029 Barcelona

Gestión Integral, s.c.c.l. WEB DE L’EMPRESA

www.affectio.es

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

p.moreno@pelayoconsultors. com 93 265 31 05

• Prevenció de riscos laborals. • Pensions, invalideses, viduïtat i orfandat.

GPA Assessors

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Av. Diagonal, 442 bis, 2n, 2a. 08037 Barcelona

(GPA, s.c.c.l.) www.gpa-assessors.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Bufet professional especialitzat en l’assessorament de persones físiques i jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances, estrangeria i administració de finques. Tenim 10 anys d'experiència. PRODUCTES O SERVEIS

Som una empresa dedicada a l’activitat d’assessoria que ofereix serveis comptables, fiscals, jurídics i laborals en tots els seus àmbits, dirigida. Els nostres serveis van adreçats a empreses i particulars. Experts en assessorament i gestió de societats cooperatives. E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gpa@gpa-assessors.com 93 872 26 54 ADREÇA

Muralla Sant Domènec, 9-11, 1r. 4a. 08241 Manresa

ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives. PRODUCTES O SERVEIS

Programa d’acompanyament integral a cooperatives composatcompost de 8 mòduls o serveis que cada cooperativa personalitza: servei social (acompanyament al Consell Rector), servei fiscal, servei comptable, servei laboral, servei jurídic mercantil, servei econòmic financer i servei de millora comercial. PERSONA DE CONTACTE

Cristina Nicola

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cnicola@grupintegral.es 93 208 07 32 SECTOR

Serveis a empreses i particulars: consultories tècniques

pelayoconsultors.com ACTIVITAT PRINCIPAL

L’assessoria integral per a l’empresa en totes les àrees (comptable, fiscal, laboral, mercantil, jurídica, etc.). Especialistes en cooperatives. PRODUCTES O SERVEIS

Confecció de la comptabilitat, impostos, nòmines i Seguretat Social; orientació i assessorament en totes les matèries. PERSONA DE CONTACTE

Pere Moreno

Alvent, s.c.c.l.

Calidoscoop, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.alventsccl.com Realització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori. PRODUCTES O SERVEIS

Projectes d’enginyeria, serveis topogràfics (aixecaments, replantejos, delimitacions de finques, càlculs de moviments de terres, etc.), realització de sistemes d’informació geogràfica i servidors de mapes, restitucions virtuals d’edificacions, management i control d’obres, informes pericials, etc. PERSONA DE CONTACTE

Alex González Royuela E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@alventsccl.com 93 590 64 85 ADREÇA

Carrer de la Font, 29, 2a. Les Planes 08196 Sant Cugat del Vallès

coop 2013

Pelayo Consultors, s.c.c.l.

www.calidoscoop.coop

Agència per a la dinamització territorial de l’economia social, l’emprenedoria i el cooperativisme. PRODUCTES O SERVEIS

Programes de: • PROMOCIÓ: dinamització territorial, dinamització sectorial i clústers, generació i difusió de coneixement, dinamització de xarxes. • SENSIBILITZACIÓ: cultura emprenedora i finances ètiques. • CREACIÓ: itineraris de creació, gestió d’espais d’incubació, Impuls Cooperativa Activitats Emprenedores, i transformació d’empreses i serveis públics en models d’economia social. PERSONA DE CONTACTE

Laura Hernàndez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@calidoscoop.coop 699 395 048

València, 497, entresòl, 4a. 08013 Barcelona

SET-C, s.c.c.l. www.set-c.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament jurídic empresarial. Especialitzat en cooperatives. PRODUCTES O SERVEIS

— Jurídic: • Procediments judicials: civil, mercantil, laboral, administratiu... • Societari: constitucions de societats, fusions, absorcions, excisions, liquidacions, transformacions. • Mercantil: contractes, transports. • Successions: testaments, herències. • Procediments concursals. • Due diligence. — Econòmic i comptable: • Assessorament en línies de finançament, ampliacions i/o consolidació de línies de negoci. • Anàlisi de situacions financeres, cerca de finançament i subvencions, suport en l’elaboració de pressupostos, projeccions i simulacions. • Confecció de comptabilitats, impostos i comptes anuals. — Fiscal: • Assessorament i gestió tributària. • Assistència en inspeccions. • Recursos i planificacions fiscals. — Laboral: • Assessorament i gestió laboral: contractes, nòmines, afiliació i cotització SS, accidents de treball, retencions IRPF). • Negociacions col·lectives. • Expedients de regulació d’ocupació. ADREÇA

Casp, 43, bxs. 08010 Barcelona

Clade

Grup Empresarial Cooperatiu www.grupclade.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Acompanyar les empreses del Grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat. PERSONA DE CONTACTE

Muntsa Turon Balcells

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mturon@grupclade.com 93 332 07 93 ADREÇA

Premià, 15, 2a. 08014 Barcelona

Juan Francisco López Raya E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

set-c@set-c.com 93 318 40 31 ADREÇA

Ronda Sant Pere, 19-21, 5è. 5a. 08010 Barcelona

Vidal Piqué i Associats, s.c.c.l.

www.finquesmontane.cat/ empreses-vidal-pique.php ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, laboral, comptable i mercantil. PRODUCTES O SERVEIS

Constitució i dissolució de societats; tramitacions davant el Registre Mercantil, AEAT, ajuntaments i altres organismes; altes, baixes i modificacions d'activitats; impostos de societats i renda; pagaments a compte trimestrals; IVA; successions i transmissions; impostos municipals; assessorament fiscal; nòmines; Seguretat Social; jubilacions, pensions i incapacitats; tràmits d'estrangeria; assessorament laboral; tenidoria de llibres; assessorament comptable. PERSONA DE CONTACTE

Carla Anna Montané Marmottan

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

carla@vidalassociats.cat 93 811 52 11 ADREÇA

Plaça. de la Vila, 3 08800 Vilanova i la Geltrú

COOP57, s.c.c.l. www.coop57.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Permetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària. PRODUCTES O SERVEIS

Oferim la possibilitat d’estal viar de forma responsable i que aquests fons es transfor min en eines financeres per a entitats vinculades a l’econo mia social, ja sigui per fer inversions com per avançar subvencions o establir proces sos d’intercooperació. Una de les nostres prioritats és donar suport a noves iniciatives d’emprenedors socials. PERSONA DE CONTACTE

Raimon Gassiot Ballbè E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

coop57@coop57.coop 93 268 29 49 ADREÇA

Premià, 15, baixos 08014 Barcelona

75 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Creant, s.c.c.l. www.creant.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultoria social, formació i acompanyament a l’emprenedoria. PRODUCTES O SERVEIS

tègics, paisatgisme, medi ambient, plans d’inclusió, participació i recerca, entre d’altres. Andreu Camprubí

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

ACTIVITAT PRINCIPAL

isanda@creant.org 93 302 06 26 ADREÇA

Joaquim Costa, 62, ent. 1a. 08001 Barcelona

e-S Health

www.eshealth.eu ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultoria tècnica i formació per a empreses del sector de la salut, nutrició i cosmètica. Avalats per l’evidència científica, elaborem documentació, assessorem, i fem recerca i desenvolupament en l’àmbit farmacològic, dietètic, cosmètic i de la suplementació natural. PRODUCTES O SERVEIS

I+D. Assessorament personalitzat als laboratoris de fàrmacs de síntesis química, fàrmacs a partir de plantes medicinals, suplements alimentaris, cosmètica, etc. Proposta de millora, formulació, disseny d’estudis i estratègies sanitàries i de mercat basades en l’anàlisi de l’evidència científica i presentació de productes. Educació sanitària i social. Formació tècnica presencial per a professionals sanitaris, programes de prevenció i promoció de la salut, de sensibilització alimentària, mediambiental i de RSE. Esdeveniments de divulgació científica i formació online. PERSONA DE CONTACTE

Mònica Martínez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

monica.martinez@eshealth.eu 93 702 32 32 ADREÇA

Parc científic TecnoCampus Mataró – Maresme Av. d’Ernest Lluch, 32 TCM2, 4a. planta, oficina 14 08302 Mataró

El Risell, s.c.c.l. www.elrisell.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge. PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de comunicació digital per a empreses, projectes de rehabilitació, arquitectura, redacció de plans estra-

ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis tècnics integrals relacionats amb l’arquitectura, l’energia i el territori.

info@elrisell.cat 633 392 612

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

www.gestcivic.coop

PERSONA DE CONTACTE

Atenció i assessorament en autoocupació i emprenedoria, formació en competències bàsiques de les persones, així com gestió integral de projectes, serveis de management i coaching a entitats del tercer sector, serveis d’investigació social i participació ciutadana. Nuria Isanda Capell

GestCívic, s.c.c.l.

ADREÇA

Vall de Boí, 50 25199 Lleida

ETCS, s.c.c.l.

www.etcs.coop www.grupecos.coop Facilitem i promovem dinàmiques col·laboratives per atendre necessitats compartides. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de persones i organitzacions amb eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu. PRODUCTES O SERVEIS

Rehabilitació i reconversió d’edificis i ITE. Bioconstrucció. Auditories ambientals i certificacions energètiques. Mediació comunitària. Programes de millora integral de barris Planejament urbanístic. Gestió de cooperatives d’habitatges - Model de Cessió d’Ús (MCU).

— Àrea de comunicació i educació ambiental: campanyes de comunicació i participació ciutadana, formació, activitats d’educació ambiental a l’aula i a l’exterior, visites guiades al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, casals, camps de treball i campaments, etc. PERSONA DE CONTACTE

Carme Dolz

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cdolz@lacopa.cc 872 08 02 58 ADREÇA

Josep M. de Sagarra, 5, altell 17190 Salt (Gironès)

PERSONA DE CONTACTE

Núria Colomé, presidenta E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@gestcivic.coop 93 302 68 82 ADREÇA

Casp 43, baixos, 1a. 08010 Barcelona

Projekt Results, s.c.c.l. www.projekt.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Facilitar a les organitzacions experiències planificades d’aprenentatge per a la millora.

Assessorament, acompanyament, formació i dinamització de persones, administracions, entitats, empreses i xarxes, utilitzant formats creatius i diferents llenguatges transmèdia (incorporació TIC, vídeo, imatge...). Gestió i canvi en les organitzacions, promoció del mercat social, emprenedoria social cooperativa, desenvolupament comunitari, participació ciutadana i transparència, intervenció social. Projectes propis: escola cooperativa de criança compartida, empresa híbrida, espai públic i habitatge, formació i coneixement compartit, TIC i transmèdia.

Hobest, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

www.hobest.cat

Francesc Teixidó

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Guillermo Rojo

Ester Vidal

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Innovació. Contribuïm a millorar les dinàmiques organitzatives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i autonomia de persones i equips. PRODUCTES O SERVEIS

Reflexió estratègica, transformació i activació organitzativa, acompanyament a direcció i consells rectors, processos d’incorporació de noves persones sòcies, impuls de la participació i l’actitud innovadora, dinamització de processos de cooperació i intercoperació.

info@etcs.coop 93 353 70 13 Twitter: @etceteres

evidal@hobest.cat 636 206 452

ADREÇA

Casp, 43, pta. bxa 08010 Barcelona

Casp, 43, baixos 08010 Barcelona

Gabinet d’Estudis Socials, s.c.c.l. www.gabinet.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Recerca i avaluació en temes com pobresa i exclusió, discriminació, racisme, immigració i minories ètniques, drets humans, mercat de treball, gent gran i persones amb discapacitat. PRODUCTES O SERVEIS

Informes de recerca i avaluació de programes i projectes socials, estudis de necessitats, assistència tècnica en la presentació de projectes a la Unió Europea. PERSONA DE CONTACTE

Xavier Vallvé

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

xavier@gabinet.com 93 487 38 16 ADREÇA

Aragó, 281, 2n. 2a. 08009 Barcelona

ADREÇA

La Copa, s.c.c.l. www.lacopa.cc

ACTIVITAT PRINCIPAL

Dues línies de treball: una tècnica de consultoria ambiental, i l’altra de campanyes de comunicació, formació, educació i activitats de coneixement del medi natural. PRODUCTES O SERVEIS

Àrea tècnica de consul— toria: processos d’avaluació ambiental de programes i projectes, estudis d’impacte ambiental, estudis d’impacte i integració paisatgística, plans de mobilitat urbana, redacció i execució de projectes de restauració dels sistemes naturals, dictàmens pericials, informes de planificació ambiental, estudis de paisatge, disseny, producció i publicació de cartografia, projectes de desenvolupament rural, sistemes d’informació geogràfica, catàlegs de masies i de béns protegits, inventaris de camins, etc.

francesc@projekt.cat 668 58 38 38 ADREÇA

Pare Coll, 4 08500 Vic

QMP Integral, s.c.c.l. www.qmpintegral.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Fomentar la millora i innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de la qualitat total dintre de si mateixes i en tots els àmbits de la societat, amb la fi última de contribuir al desenvolupament, competitivitat i benestar de les empreses. Qualitat Integral, en la seva actuació, s’ajustarà als principis de la qualitat total. PRODUCTES O SERVEIS

Servei de qualitat: ISO 9001, EFQM; medi ambient: ISO 14001, EMAS, ISO 50000; alimentació: ISO 22000, IFS/BRC, HACCP; turisme: “Q” de qualitat turística, Quality Apartment Standard; petit comerç: UNE 175001; altres serveis: Operador Econòmic Autoritzat (OEA); Lean manufacturing (millora continua); Formació en empreses. PERSONA DE CONTACTE

Japic Llop Causi

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

japic@qmpintegral.coop 93 219 19 13 679 38 63 96 ADREÇA

Ronda Guinardó, 24, esc. D, àtic 1a. 08024 Barcelona

Tandem Social, s.c.c.l.

www.tandemsocial.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa de consultoria per a projectes i empreses socials a nivell nacional i internacional que vol contribuir

coop 2013

76 directori coop a fer realitat projectes amb un alt impacte social. PRODUCTES O SERVEIS

– Suport a l’emprenedoria i l’empresa social: creació i gestió de programes o projectes de suport a l’empresa social; finançament: anàlisi i seguiment d’inversions, gestió de cartera, etc.; estratègia, pla de negoci i acompanyament gerencial; start-up: pla de negoci, pla de viabilitat, creació d’empreses socials, acompanyament a l’emprenedoria; comercialització. – Suport a projectes socials: disseny, posada en funcionament, avaluació i gestió de

SECTOR

Serveis a empreses i particulars: informàtica

Btactic, s.c.c.l. www.btactic.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Integració i desenvolupament d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials. PRODUCTES O SERVEIS

BMAIL, solució de gestió de correu col·laborativa. BLIST, sistema de gestió de llistes de distribució i mailmarketing. BLEARNING, solucions de formació online amb Moodle i Sakay. BWEB: disseny, allotjament, programació php/html, gestió de dominis, base de dades, CMS (Wordpress, Joomla, Drupal), posicionament SEO/SEM i tot allò relacionat amb el web 2.0. BCRM, solucions de gestió de clients, base de dades relacional, gestió d’incidències, etc. BCLOUD, serveis de virtualització i gestió en servidors al núvol. BPROJECT, sistema de gestió de projectes per web. Experts en sistemes LINUX en general, formació en plataformes ERP i consultoria empresarial de solucions de gestió, com recursos humans o facturació online. PERSONA DE CONTACTE

Òscar Ortega

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

oscar.ortega@btactic.com 973 270 382 663 318 350 ADREÇA

SECTOR

Serveis a empreses i particulars: serveis de jardineria

PERSONA DE CONTACTE

Jaume Oller Rosell

Col·locació de rec automàtic, plantes d’interior i d’exterior; producció i venda de planta

[Grup V&H) www.vhec.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultora en sistemes de gestió (normes ISO) i estratègies de negoci; serveis TIC; centre de formació. PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Joan Ramon Dalmau

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jr@vhec.net 93 757 48 24 ADREÇA

Passatge El Miró, 7 08304 Mataró General Pardiñas, 42 28001 Madrid Tel. 902 090 574

Jamgo Productes

MAD Systems

PERSONA DE CONTACTE

www.madsystems.cat

David Vargas

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

i Serveis Informàtics Innovadors, s.c.c.l. www.jamgo.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Projectes i productes tecnològics i d’innovació. Desenvolupament de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial peri assolir-ne els seus reptes de negoci. PRODUCTES O SERVEIS

– Projectes 360º: assessorament des de la conceptualització tècnica amb experts, passant per l’obtenció de requeriments o recerca de solucions de mercat; gestió del projecte, arquitectura de la solució; anàlisi, disseny i desenvolupament de solucions de programari, i desplegament. – Serveis especialitzats en diferents àmbits de l’activitat informàtica: arquitectura i desenvolupament d’aplicacions web o mòbils, consultoria o assessorament tecnològic i formació. – Construcció de solucions: mòbils: —plataformes de geoposicionament o localització (GeoSharing) i aplicacions empresarials de mobilitat—; empresa: —gestió del contingut empresarial (ECM), e-commerce, Softwareprogramari Social Media. PERSONA DE CONTACTE

Ricard Garcia Mirayo

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ricard.garcia.mirayo@jamgo.es info@jamgo.es 691 243 186

Ophiopogon jaburan. Planta de compostatge vegetal.

PRODUCTES O SERVEIS

V&H Enginyers Consultors, s.c.c.l.

lut, innovació i responsabilitat social RSE, amb normatives sectorials, de producte; estratègies de negoci, especialment excel·lència EFQM i sostenibilitat; suport informàtic TIC; formació associada.

jaumeoller@tandemsocial.com 655 03 49 86

GSIS-Verd

Disseny, instal·lació i mante niment d’espais verds per a particulars, empreses, entitats i organismes públics.

Trafalgar, 25, 2n. 2a. 08010 Barcelona

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l. www.gsisverd.org

ADREÇA

Consultoria en sistemes de gestió, especialment en sistemes integrats de qualitat, medi ambient, seguretat, sa-

Complex La Caparrella, CEEI 3.9 25192 Lleida

ACTIVITAT PRINCIPAL

coop 2013

programes/projectes; estratègia; avaluació d’impacte i acompliment social; definició de cartera de serveis; relació estratègica entitat/empresa. – Acció social empresarial: estratègia i execució d’una política de compra social; estratègia i execució de projectes per a l’acompliment de la Llei d’inserció social del minusvàlid (LISMI); relació estratègica empresa/entitat.

Badajoz, 22, 2n. 08005 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Jordi Bautista

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gsisverd@gsiscat.org – Magatzem i vivers: 93 560 01 13 93 574 35 90 – Oficines: 93 429 96 76 ADREÇA

– Magatzem i vivers: Camí de Can Gomis, s/n.

Proveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària, a mida de cada client. PRODUCTES O SERVEIS

– Integració de sistemes: contractes de suport tècnic prioritari i manteniment d'infraestructures, solucions de seguretat perimetral i dades, emmagatzematge massiu i solucions BigData, sistemes wireless, muntatge integral de centres de dades i sales de servidors, sistemes de publicitat dinàmica i videomosaic, subministrament de material informàtic. – Internet 2.0: consultoria estratègica de comunicació, registre i custòdia de dominis, gestors de correu, Social Media. Programació d’espais i portals web, Cloud Services per BackUp, intercanvi d’arxius i aplicacions per videoconferència i formació, solució e-commerce integral, publicació i gestió de continguts, desenvolupament d'aplicacions. – Projectes corporatius: automatització i optimització de processos de treball, solucions de mobilitat i teletreball, creació d’intranets i entorns col·laboratius, digitalització i gestió documental, consultoria tecnològica orientada a negoci, solucions corporatives o departamentals com ara gestió de talent, finances, fluxos comercials, logística, control de flotes, educació, atenció a les persones, etc.

Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda – Oficines: Escultor Llimona, 50 08031 Barcelona

Jardinet, s.c.c.l. www.jardinetsccl.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Inserció sociolaboral de col·lectius en situació d’especial dificultat tenint com

david@madsystems.cat 93 433 51 60 ADREÇA

Oblit, 62, local 08041 Barcelona

Quatre Arroba, s.c.c.l.

www.quatrearroba.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis informàtics per a empreses i particulars. Sistemes, venda, desenvolupament i disseny. PRODUCTES O SERVEIS

Informàtica per a empreses, implantació de programari (som distribuïdors de QuerrySoft, Software del Sol i KaisEVO), sistemes (som partners de Lenovo), subcontractació, desenvolupament a mida, disseny d’imatge corporativa i web. Particulars, venda de material, reparació. PERSONA DE CONTACTE

Èric Zapater

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@quatrearroba.cat 972 860 398 ADREÇA

Sorrall, 5 17401 Arbúcies

activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situació de risc social, amb seguiment i tutoria dels treballs de pràctiques realitzats en la pròpiamateixa empresa. PRODUCTES O SERVEIS

– Disseny, realització i manteniment d’espais verds públics i privats. – Poda d’arbrat.

77 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ – Assessorament tècnic a empreses i particulars. – Disseny i realització de projectes d’hort ecològic a escoles, altres col·lectivitats i particulars. PERSONA DE CONTACTE

Àngels Blánquez Caballero E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ablanquez@jardinetsccl.es 93 580 00 29 ADREÇA

Ctra. de Santiga, 96 Recinte Viver-Casa Natura 08291 Ripollet

ment de flor i planta natural, floristeria nupcial.

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Gràcia Busqué i Bonamusa E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

lamata@lamatajardiners.cat 93 757 97 06

Juli Silvestre

jsilvestre@nouverd.com 93 890 47 32 ADREÇA

ADREÇA

Camí d’en Morató, 4 Polígon Domenys I 08720 Vilafranca del Penedès

Nou Verd, s.c.c.l.

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.

Carrer del Carme, 6 08302 Mataró

www.nouverd.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.taccat.cat

TEB Verd, s.c.c.l. www.teb.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Disseny i manteniment d’espais naturals i enjardinats. Neteja i desbrossament de boscos. PRODUCTES O SERVEIS

Manteniment d’espais verds, tant públics com privats; manteniment de piscines; esporga i tala d’arbrat; esbrossat i neteja de solars; aprofitament de recursos i noves tecnologies; desbrossaments d’obertura, de manteniment i selectiu; selecció de tanys; neteja i vigilància forestal; manteniment de vies de servei; serrada i retirada de troncs.

ACTIVITAT PRINCIPAL

La Mata Jardiners, s.c.c.l. www.lamatajardiners.cat

Inserció laboral de persones amb discapacitat, principalment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles.

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

Jardineria, mobiliari urbà, entarimats, manteniment i instal·lacions hidràuliques.

PERSONA DE CONTACTE

Mercè Vera

joan.berruezo@teb.org 93 360 03 87

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Serveis de jardineria, enginyeria i floristeria. PRODUCTES O SERVEIS

Jardineria: enjardinament d’obra nova i manteniment, poda de grans exemplars, recs automàtics; enginyeria: valoracions i peritatges, projectes d’enjardinament, diagnosi i tractament de plagues; floristeria: subministra-

Feines de Casa, s.c.c.l.

www.feinesdecasa.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Facilitar la integració de persones en risc d’exclusió social mitjançant serveis de neteja. PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de neteja de residències i centres, domicilis particulars, comunitat de propietaris, etc. PERSONA DE CONTACTE

Elena Farré

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

efarre@feinesdecasa.com 93 442 37 31 ADREÇA

Aurora, 11, local 2 08001Barcelona

Serveis de jardineria integrals (disseny, manteniment i neteja de zones verdes, podes, tractaments fitosanitaris, regs, etc.). Gestió i comercialització de biomassa per a calefacció (estella de la vinya, pellet). Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel. Manipulats bàsics.

Gustauria, s.c.c.l. www.gustauria.com ACTIVITAT PRINCIPAL

www.garbet.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Operador integral de serveis auxiliars per a clients públics i privats.

www.taccat.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors. PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

PRODUCTES O SERVEIS

– Rda. Universitat, 22B, 2n. 08007 Barcelona – Sant Joan Baptista, 4 17600 Figueres

Camí d’en Morató, 4 Polígon Domenys I 08720 Vilafranca del Penedès

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

jsilvestre@nouset.com 93 890 47 32

Jordi Minguito

Nou Set, s.c.c.l.

garbet@garbet.coop 93 254 76 90 972 50 59 51

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Neteja d’escoles i equipaments; manteniment extern; oficines; gestió i manteniment de complexos poliesportius.

comercial@gustauria.com 680 431 506

www.nouset.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió laboral, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles. Serveis de neteja (oficines, naus industrials, instal· lacions esportives, culturals, etc.). Serveis de consergeria per a espais públics i privats. Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel. Manipulats bàsics. PERSONA DE CONTACTE

Juli Silvestre

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.

Menjar transportat refrigerat; cuina de 1000 m2 on, entre altres tecnologies, es desenvolupa la línia freda amb envasat al buit; servei d’àpats a domicili per a persones dependents; especialitzats en dietes per a la gent gran: basal, triturada, sense sal, hipocalòrica, de protecció gàstrica, astringent, vegetariana, diabètica, etc.

Joan Berruezo

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de neteja, manteniment d’edificis i instal· lacions, serveis d’higiene ambiental, rehabilitació i reforma d’edificis, bugaderia industrial, serveis de jardineria. Qualitat de servei amb un projecte cooperatiu d’inserció laboral de persones.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mvera@taccat.cat 677 977 397

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

Àngels Cobo

PRODUCTES O SERVEIS

Solucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivitats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Garbet Cooperativa d’Inserció

Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.

– Espais industrials, neteges de xoc i de posada en marxa d'activitats. – Cuines i filtres industrials: substitució del filtre existent per un de net (només s’atura el servei de cuina durant 30 minuts). – Interiors de tot tipus de vehicles (autobusos, flotes d’automòbils, taxis...).

SECTOR

Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja, càtering i cuina

PERSONA DE CONTACTE

Mil·li Rodríguez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mil.li@teb.org 93 360 03 87 ADREÇA

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

Mercè Vera

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mvera@taccat.cat 677 977 397 ADREÇA

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

TEB Solucions, s.c.c.l. www.teb.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Neteja professional de cuines industrials, oficines, espais educatius i comunitats de veïns, així com naus industrials i plataformes logístiques. PRODUCTES O SERVEIS

– Espais públics i serveis educatius: protocols de neteja d’equips i materials del centre; productes adequats per a la desinfecció de cada servei.

coop 2013

78 directori coop SECTOR

Serveis a les persones: atenció a la gent gran

Com a Casa Enlloc, s.c.c.l. www.comacasaenlloc.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

Edat 3, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

Nuria Roy Blasco

Serveis a les persones: atenció psicopedagògica

comacasaenlloc@gmail.com 93 666 21 88 665 045 681

Oferta de serveis d’atenció integral i directa de persones amb pèrdua de capacitats cognitives i de mobilitat, i amb necessitat de tercers. Tasques d’atenció personal, ja siguin assistencials (higiene, aliments, deambulació, manteniment de l’ordre, substitució...) com educatives (adquisició d’hàbits, assessorament, pautes, observació, promoure activitats...) i tasques domèstiques (neteja, compres, habilitats...).

SECTOR

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

AEMA, s.c.c.l. www.aema.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa d’iniciativa social, sense ànim de lucre, dedicada als serveis d’atenció a les persones en l’àmbit de la infància en protecció, la discapacitat, les escoles, el lleure i la intervenció comunitària. PRODUCTES O SERVEIS

CRAE El Petit Pont, agents cívics, projectes d’esplai per a discapacitats, casals d’estiu, servei de patis oberts, projecte Fem ponts cap a l’institut, tallers d’estudi assistit, servei de menjador escolar i activitats. PERSONA DE CONTACTE

Antoni Martínez Biosca E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

toni@aema.cat 93 519 09 34 ADREÇA

Renclusa, 52, 3r. 08905 L’Hospitalet de Llobregat

Cedre, s.c.c.l. www.cedre.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Treballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adolescents i joves. PRODUCTES O SERVEIS

Diagnòstics, tractaments psicopedagògics, psicològics i logopèdics, assessorament a pares i escoles, orientació professional. PERSONA DE CONTACTE

Victòria Gamundi

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cedre@copc.cat 93 211 06 05 ADREÇA

Mandri, 38, entl. 1a. 08022 Barcelona

Roses, 77-79, 1r. 2a. 08980 Sant Feliu de Llobregat

www.edat3.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Ajut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapacitats, famílies, etc.). PRODUCTES O SERVEIS

Transport d’usuaris, neteges, acompanyaments (hospitalaris, visites mèdiques, gestions diverses, etc.), ajut a domicili (en totes les AVD), ca adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenentatge, d’inserció social i/o laboral, així com dificultats físiques, intel·lectuals, mentals i/o emocionals. Aquesta activitat consisteix en un tractament terapèutic, educatiu i recreatiu, que contribueix a millorar significativament les condicions de desenvolupament físic-psíquic-social de les persones amb algun tipus de dificultat motora, psíquica i altres amb risc d’exclusió social.

www.cavalls-cadimoixero. com ACTIVITAT PRINCIPAL

Elaboració i execució de projectes d’equitació terapèuti-

coop 2013

PERSONA DE CONTACTE

Albert Pérez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@edat3.com 972 26 72 12 ADREÇA

Equinoterapia natural a les nostres instal·lacions; captació, doma (pròpia i d’altres) i venda de cavalls adients per a l’equinoteràpia; rutes guiades a cavall per la zona del Gurb i altres, apadrinament de cavalls. Programa campus d’equitació terapèutica per a joves amb risc d’exclusió social. Formació en l’equitació terapèutica per a professionals de la salut, l’educació, la integració social i altres professions afins al món del cavall i l’IAA (Intervenció Assistida amb Animals). PERSONA DE CONTACTE

Trini Barceló Alas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cadimoixerosccl@gmail.com 644 514 581 ADREÇA

Masia Cal Gitanet 08695 Gurb

Delta, s.c.c.l. www.delta.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol. Activitats de detecció i prevenció, elaboració de diagnòstics biopsicosocials i d’un Pla d’Atenció Integral als infants i les seves famílies, disseny de programes d’atenció especialitzada amb alumnes amb necessitats educatives, realització de

ció sociosanitària. Certificat de professionalitat. PRODUCTES O SERVEIS

Formació específica d’atenció a les persones en institucions socials i a domicili (certificats de professionalitat). Realització de serveis d’atenció domiciliària. PERSONA DE CONTACTE

Josep Moreno Martin

Pl. Pare Manel Marcillo, 3 17800 Olot

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Sersa

ADREÇA

Serveis Socials i ADM, s.c.c.l. www.sersaonline.com

info@sersaonline.com 972 21 43 43 Valladolid, 10 17005 Girona

ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció domiciliària. Forma-

seminaris, cursos i conferències adreçats a pares/mares, docència per a professionals (educadors EB, EAP, etc), formació especialitzada en atenció precoç.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

consellrector@ibalmes.org 93 630 65 97 ADREÇA

Eucaliptus, 33 08830 Sant Boi de Llobregat

PERSONA DE CONTACTE

Gemma Garcia

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gemma.garcia@delta.coop 626 267 370 ADREÇA

Av. Lluís Moré del Castillo Masia Can Palmer, 18 08840 Viladecans

PRODUCTES O SERVEIS

Centre Equinoteràpia Cadí Moixeró, s.c.c.l.

fisioteràpia, assessorament (dependència, reformes a la llar, etc.) i tot allò que pugui facilitar el fet de seguir al domicili propi.

Eines, serveis socioeducatius, s.c.c.l. www.eines.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis d’atenció socioeducativa i d’inserció sociolaboral per a diferents col·lectius. PRODUCTES O SERVEIS

Magroc, s.c.c.l. www.magroc.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Assistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l‘’entorn amb tasques d’investigació i docència. PRODUCTES O SERVEIS

Gestió del CDIAP Magroc. Districtes 2-3-4-5-6 de Terrassa. PERSONA DE CONTACTE

Maria Bueno Egea

Cursos, tallers i projectes socials a mida per a ajuntaments, escoles, etc.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

Sara Molina

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@eines.coop 93 112 38 89 ADREÇA

Major, 275, 1r. 2a. 08759 Vallirana

Institució Balmes, s.c.c.l.

www.instituciobalmes.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Educació especial.

PRODUCTES O SERVEIS

Servei educatiu específic (SEETDIC Baix Llobregat) i 3 centres d’educació especial: Balmes I, Balmes II i Unitat medicoeducativa, que atenen alumnes de 3 a 20 anys amb problemàtica neurològica i de salut greu, trastorns del desenvolupament i trastorns de conducta. Concerts amb el Departament d’Ensenyament i contractes amb el Servei Català de la Salut. PERSONA DE CONTACTE

Sacramento Sobrino (administració)

cooperativa@magroc.cat 93 733 39 70 Major, 40-42, entl. C 08221 Terrassa

TEB d’Habitatge, s.c.c.l. www.teb.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió d’establiments residencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual. PRODUCTES O SERVEIS

– Llar-residència: habitatges amb el suport d’un monitor o responsable especialitzat les 24 hores; – Servei de suport a la pròpia llar: suport personal perquè les persones amb disminució psíquica puguin viure de la manera més independent possible al seu habitatge. PERSONA DE CONTACTE

Albert Solà

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

albert.sola@teb.org 93 360 03 87 ADREÇA

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

79 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Argos, s.c.c.l ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut. PRODUCTES O SERVEIS

Des del seu inici (a l'any 1995), gestió del CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) Xaloc. Aquest projecte acull 16 menors d’entre 3 i 18 anys, tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. PERSONA DE CONTACTE

Carme Omella Pascual E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

administracio@argos.coop 972 406 997

lència de gènere, un servei de formació que ofereix formació privada, continuacontínua i ocupacional, una agència de col·locació i un psicopedagògicpsicopedagog que fa atencions privades o finançades des de CaixaProinfància. PERSONA DE CONTACTE

Joan Muntané

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@drecera.org 93 663 33 32 ADREÇA

Àngel Guimerà, 11 08780 Pallejà

www.cercasccl.com ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

Sant Medir, 75, local 3 17007 Girona

Cerc@, s.c.c.l.

Atenció de persones dependents a través del servei d’atenció domiciliària i la formació de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis. PRODUCTES O SERVEIS

Serveis d’atenció a la persona: SAD i auxiliars de la neteja, inserció sociolaboral per a persones en risc d’exclusió social, formació professional ocupacional, atenció a persones amb problemes de drogoaddicció. PERSONA DE CONTACTE

Bea Caballé

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cercasccl@cercasccl.com 977 24 51 31 ADREÇA

Baró de les IV Torres, 22 baixos A. 43002 Tarragona

Drecera, s.c.c.l. www.drecera.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Prestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educativa, formativa, social, sanitària i laboral, amb la finalitat de facilitar la promoció social de les persones i/o col·lectius, especialment els afectats per qualsevol causa d’exclusió social, els que tenen limitats llurs drets socials i els que tenen dificultats d’inserció laboral. I també aquells professionals vinculats a l’acció social. PRODUCTES O SERVEIS

Disposa de dos Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAEscentres residencials d’acció educativa (CRAE), una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF), tres Serveis d’Acollimentserveis d’acolliment en Família Extensafamília extensa (SAFE), un Programa d’Acompanyament Educatiu de les Famílies (PAEF), un Servei especialitzat d’atencióEspecialitzat d’Atenció a la Infància, a l’Adolescència i les seves Famílies (SAIAF), un pis d’urgència per a casos de vio-

PERSONA DE CONTACTE

Helena García, Sara Carro, Neus Andreu, Anna Espadalé i Joana Bou E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Eduvic, s.c.c.l.

www.eduvic.coop www.itinere.coop www.facebook.com/pages/Ed uvicSccl/111067372319296 twitter.com/#!/EDUVIC_Itinere www.reditinere.blogspot.com

ADREÇA

sitiva dels conflictes i atenció a la diversitat. Teràpia i creixement personal: visites individuals, parelles, grups, tallers, etc. Assesories relacionades amb la gestió i treball amb grups, génere, conflicte. Formació a professionals i públic en general: teatre de l’oprimit, treball de processos, acompanyament integral de les persones.

Teràpia familiar socioeducativa, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioeducativa, centres residencials i d'acolliment, diagnòstic i suport a les famílies. PRODUCTES O SERVEIS

CRAE KAIRÓS; Residència Maternal Antaviana; Centre Acolliment Talaia; Programa de Seguiment Postinstitucional: Itaca, Plataforma Cruïlla, Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèutic i Educatiu a les Famílies; Servei d’Atenció Terapèutica i Educativa a les Famílies, SaTeF; Servei d’Infància; Programa mares i fills/es davant una mateixa realitat: la violència domèstica, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat; FutbolNet; Servei Tècnic Punt de Trobada, l’Hospitalet de Llobregat; Escola ITINERE.

info@filalagulla.org 654 07 03 58 ADREÇA

Blai, 17, 4t. 2a. 08004 Barcelona

Impulsem, s.c.c.l. ACTIVITAT PRINCIPAL

Organització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció, desenvolupament i suport a l’emprenedoria, dinamització del barri i el territori, suport i potenciació de la responsabilitat social per afavorir el desenvolupament del territori. PRODUCTES O SERVEIS

Cursos, tallers, xerrades, dinàmiques, realització d’estudis, servei d’assessorament a l’emprenedoria, facilitació d’espais per als emprenedors, treball en xarxa per assolir majors esforços, organització d’esdeveniments, servei d’àpats, activitats dinamitzadores per generar convivència, etc. PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Adela Camí i Dealbert

Fina Gràcia Vanesa Cayuela

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

E-MAIL I TEL DE CONTACTE

adela.cami@eduvic.coop 93 332 00 12

impulsem@impulsem.org 93 443 65 83

ADREÇA

Castelao, 124, baixos, local 08902 L’Hospitalet de Llobregat

Isom, s.c.c.l. www.isom.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fil-a-l’agulla, s.c.c.l. www.filalagulla.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Tallers, formacions, grups terapèutics i assessoraments que tenen com a objectiu generar i acompanyar processos de presa de consciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos d’acord amb els valors cooperatius. PRODUCTES O SERVEIS

Facilitació de grups i conflictes, desenvolupament organitzacional i procesos de participació. Educació: projectes per incorporar la perspectiva de gènere i la coeducació en l'acció educativa, gestió po-

Creació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn. PRODUCTES O SERVEIS

Serveis socials especialitzats, infància, adolescència i joventut. Àrea residencial: Serveis residencials d’acció educativa. Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “Minerva”. Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “Sants-Medir”. PERSONA DE CONTACTE

Marta Garcia

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

isom@isom.cat 93 408 59 77 682 726 245 ADREÇA

Garcilaso, 153, baixos, 2a. 08027 Barcelona

L’eina, s.c.c.l.

www.einacooperativa.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

SECTOR

Serveis a les persones: integració laboral

Gestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió. PRODUCTES O SERVEIS

Activitats educatives en el lleure (activitats extraescolars, activitats de vacances escolars, dinamització esportiva, casals, colònies), activitats de serveis a les persones (gestió de centres oberts, servei d’ajuda a domicili, neteges i manteniments, manteniment i reformes) i serveis de dinamització (dinamització associativa, gestió de centres cívics i socioculturals). PERSONA DE CONTACTE

Ricardo J. Ramírez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@einacooperativa.coop 93 736 47 22 ADREÇA

Pamplona, 21 08227 Terrassa

Suara Cooperativa (Suara Serveis, s.c.c.l.) www.suara.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de serveis d’atenció a les persones per a clients de titularitat pública i privada. PRODUCTES O SERVEIS

Escoles bressol, serveis d’ajuda domiciliària, residències i centres de dia per a gent gran, centres oberts i centres residencials per a menors, pisos d’autonomia, atenció a discapacitats, ocupació i formació, persones sense sostre, espais d’acollida i familiars, atenció a persones amb sida i drogodependències, entre d’altres. PERSONA DE CONTACTE

Àngels Cobo

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

suara@suara.coop 93 254 76 90 ADREÇA

Rda. Universitat, 22B, 2n. 08007 Barcelona

Tallers Blancs, s.c.c.l.

tallersblancs.blogspot.com.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció a persones adultes amb discapacitat intel· lectual. PRODUCTES O SERVEIS

Centre ocupacional amb l’objectiu de facilitar als usuaris, mitjançant una atenció diürna i un programa individual de rehabilitació, la seva màxima integració social. PERSONA DE CONTACTE

Xavier Segarra

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

tallersblancs@telefonica.net 93 455 66 31 ADREÇA

Castillejos, 281, baixos. 08025 Barcelona

coop 2013

80 directori coop

SECTOR

Serveis a les persones: lleure

Arriant, s.c.c.l. arriant.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Formació en títols homologats de lleure, i realització i gestió de projectes de lleure i activitats educatives amb infants i joves. PRODUCTES O SERVEIS

Organització i realització de cursos homologats de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure infantil i juvenil; projectes educatius (colònies, treballs de síntesi, estades fi de curs...) amb infants i joves (principalment amb centres educatius); projectes i serveis per a l’Administració en l’àmbit de joventut; companyia jocs de fusta dimensionats. PERSONA DE CONTACTE

Albert Serra

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@arriant.org 972 691 123 ADREÇA

Mas Gurt, s/n. 17176 Joanetes (la Vall d'en Bas, Garrotxa)

Artijoc

www.artijoc.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l'ensenyament. Especialització en el joc, el joc cooperatiu i l’educació per la Pau. Botiga de joguines de fusta, didàctiques i jocs de taula. PRODUCTES O SERVEIS

SECTOR

Serveis culturals: companyies artístiques

jocs i joguines. Oferim espais de joc per a les famílies i els infants, i oferim casals d’estiu i de vacances escolars. PERSONA DE CONTACTE

Mireia Riera Sant

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mireia@artijoc.com 93 510 45 48, 635 441 175

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Sant Antoni, 12 08301 Mataró

Biciclot, s.c.c.l. www.biciclot.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fomentar i educar en l’ús de la bicicleta. PRODUCTES O SERVEIS

Lloguer de bicicletes, servei de monitoratge, rutes en bicicleta per a grups tant d’escolars com de particulars. Venda de bicicletes de segona mà. Tallers de mecànica. Espai d’autoreparació de bicicletes. PERSONA DE CONTACTE

Esther Cantos Rueda

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

biciclot@biciclot.net 93 307 74 75 ADREÇA

Carrer de la Verneda, 18 08018 Barcelona

GSIS – Hípica de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l. www.gsishipica.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Escola d’equitació: el nostre interès és apropar el món del cavall a totes aquelles persones que ho desitgin, sense importar edat ni condició.

Cia. d’Espectacles Pa Sucat, s.c.c.l.

L’Estaquirot Teatre, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Creació i realització d’espectacles. PRODUCTES O SERVEIS

Espectacles d’animació i titelles per a públic familiar per ser representats en interior i exterior. Per conèixer el catàleg, visiteu el nostre web. PERSONA DE CONTACTE

Jordi Cartanyà

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

pasucat@pasucat.cat 977 613 097 ADREÇA

Ctra. de Barcelona, km. 2 43800 Valls

Pau Guillamon

gsishipica@suport.org 93 574 35 90 ADREÇA

Oferim serveis i tallers educatius a mida, produïm i gestionem activitats vinculades amb el joc i el joc cooperatiu. Assessorem a escoles i particulars sobre temes relacionats amb el joc, fem xerrades, venem i lloguem

www.pasucat.cat

– PQPI. Activitats, activitats i teràpies assistides amb cavalls. Coaching. Doma, coaching, doma natural. Aniversaris, aniversaris i casals. Excursions. Visites, excursions i visites escolars.

PRODUCTES O SERVEIS

Classes d’equitació. Capacitació, capacitació eqüestre

www.estaquirot.com

Creació i representació d’espectacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles. PRODUCTES O SERVEIS

Representació d’espectacles de titelles en programacions familiars i infantils, així com també en campanyes escolars. Tenim a Vilanova i la Geltrú un petit local per fer representacions escolars i un taller a on fem visites per explicar les diferents tècniques de titelles i el procés per a la creació d’un espectacle. PERSONA DE CONTACTE

Olga Jiménez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

estaquirot@estaquirot.com 93 893 36 16 ADREÇA

Ca l’Escoda, 10 08800 Vilanova i la Geltrú

Camí de Can Gomis, s/n. Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda

L’Esqueix, s.c.c.l.

La Fera Ferotge, s.c.c.l. www.laferaferotge.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa d'iniciativa social sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les persones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa. PRODUCTES O SERVEIS

Disseny i gestió de projectes comunitaris dins dels àmbits d’educació social, animació sociocultural i el temps de lleure, prioritzant una educació en valors. PERSONA DE CONTACTE

www.facebook.com/lesqueix

Laia Hernàndez Jonatan Ivorra

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Gestió i realització de projectes i activitats educatives i de lleure adreçades a infants i joves. Tot treballant per la democràcia, la participació i la transformació social. PRODUCTES O SERVEIS

Accions educatives en el marc de sortides escolars d’un dia, activitats a les escoles, colònies, acompanyaments escolars, jocs al carrer, espectacles infantils, que permeten treballar diferents àmbits educatius com l’educació ambiental, l’educació per la ciutadania, la participació, la recuperació de les tradicions i de la memòria històrica. PERSONA DE CONTACTE

Israel Palacio i Marc Rogero E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

lesqueixcooperativa@gmail. com 609 303 155 651 493 812 ADREÇA

Rambla Volart, 11 08041 Barcelona

Los Corderos, s.c.c.l. www.loscorderos.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Creació i representacions d’espectacles, formació específica per a professionals. PRODUCTES O SERVEIS

Espectacles de teatre, cursos de formació. PERSONA DE CONTACTE

Pilar López

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

loscorderos.sc@gmail.com 972 16 00 03 ADREÇA

Can Hosta, 113 17404 Riells i Viabrea

cooperativa@laferaferotge.cat 656 184 240 ADREÇA

Seu social: El Molí de Baix, s/n. 17405 Espinelves Delegacions a Barcelona i el Penedès

81 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Doble Via, s.c.c.l.

Nemesis, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.doblevia.coop

Gestió de projectes i serveis socioeducatius, culturals i de participació de l’Administració Locallocal i d’iniciatives privades. PRODUCTES O SERVEIS

Gestió de xarxes de centres cívics, de casals de gent gran, joves i infants, així com de serveis de menjadors a centres educatius. Gestió de la cartera de serveis socials com ara punts de trobada i centres oberts. Especialistes en projectes de desenvolupament comunitari i de participació ciutadana a través de programes transversals i plans locals. PERSONA DE CONTACTE

Nino Ramírez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ninor@doblevia.coop 699 672 524 ADREÇA

Plaça. d’Aiguallonga, s/n. 08198 La Floresta Sant Cugat del Vallès

www.nemesis-arq.com

TAT – Espais per a la Cultura, s.c.c.l. www.tatespais.com

Visites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, intervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars.

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

Creació de projectes expositius, des de l'elaboració del contingut fins al disseny integral i la producció dels elements necessaris. Disseny, producció i muntatge d'exposicions. Creació d'estructures flexibles per a la implementació de projectes culturals responsables. Atenció i serveis adaptats a la personalitat específica dels nostres clients, ja siguin institucions i organismes públics, entitats, empreses o corporacions, per extreure el màxim potencial de la col· laboració.

Visites i rutes culturals guiades (web Patronat de Turisme de Tarragona). Seguiments, delimitacions i excavacions arqueològiques. Recreacions d’època romana per a jornades, fires, convencions, etc. Tallers i crèdits de síntesi de temàtica històrica per a escolars (INF-PRIESO-BAT-EE). Conferències i xerrades divulgatives sobre el patrimoni històric. PERSONA DE CONTACTE

M. Reis Fabregat Fibla E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

nemesisarq@hotmail.com 977 24 91 07 ADREÇA

Cuirateries, 17, baixos 43003 Tarragona

Generació i desenvolupament de projectes expositius i disseny integral d'entorns de comunicació. PRODUCTES O SERVEIS

PERSONES DE CONTACTE

Tono Framis, Toni Giró i Art Larson

Tres Branques, s.c.c.l. tresbranques.cat

SECTOR

Serveis culturals: serveis tècnics

ACTIVITAT PRINCIPAL

Manteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de La General, la sala de festes i concerts de referència a la capital berguedana. PRODUCTES O SERVEIS

Som programadors, gestors culturals, tècnics de so, llums i productors. Disposem d’equipament tècnic per al desenvolupament de qualsevol tipus de concert, obra de teatre, espectacles diversos i també jornades i conferències. PERSONA DE CONTACTE

Sebastià Prat

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

tresbranques@tresbranques. cat 664 410 427 ADREÇA

Francesc Macià, 12, baixos 08600 Berga

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@tatespais.com 93 408 77 91 ADREÇA

Béjar, 43, local 08014 Barcelona

coop 2013

La Federació agrupa, lidera i representa el cooperativisme de treball al nostre país. Junts, treballem per: Donar resposta a les necessitats de les cooperatives en els seus diferents moments, des del procés de creació a les eines de finançament o a oportunitats per créixer, connectar-se i compartir. Impulsar un marc polític i legal favorable al desenvolupament de les cooperatives. Difondre el model d’empresa cooperativa a la societat. Junts, fem créixer el moviment cooperatiu

www.cooperativestreball.coop C/ Premià 15, primer pis 08014 - Barcelona