DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT
C1 UD12 Fitxa didàctica 1/12 http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C1/
1.- OMBRES:
2.- REFLEXOS.
L’ombra és un element imprescindible per vincular l’objecte que la projecta a l’espai on es troba. Les mateixes esferes resulten estar a un lloc o a un altre de l’espai segons és l’ombra que projectin.
En la realització de perspectives lumíniques, a més a més de les ombres, una altra aportació a incorporar en els dibuixos cara a la seva millora són els reflexos.
LA PERSPECTIVA LUMÍNICA. La perspectiva lumínica, en contraposició a la lineal, és la perspectiva que resol la definició dels volums a partir de la incidència de la llum sobre les superfícies. Pretén acostar-se més a la realitat, allunyant-se de l’abstracció de la lineal. Es basa en el fet que les diferents cares d’un mateix color mostren diferents brillantors en funció de com estan orientades a la llum.
En sistema axonomètric, així com en sistema cònic, la definició precisa de la llum ve determinada per la projecció axonomètrica de la llum i per la seva projecció geometral, és a dir, per l’”ombra” que el raig faria a terra amb una llum zenital.
Els sistemes dièdric, axonomètric i cònic permeten definir de manera sistemàtica les ombres precises que produirien uns cossos per l’efecte d’una llum establerta de la que coneixem la inclinació.
Aquest és el resultat de l’efecte mirall que produeixen les superfícies brillants que actuen com a pla de simetria o pla reflex. En funció de les seves característiques, les superfícies reflectants retornaran una imatge més o menys difusa...
La determinació de l’ombra d’un punt passa per analitzar el raig de llum que passa pel punt i la projecció geometral del raig que passant per la projecció geometral del punt. Cal destacar que sempre s’han de remarcar les ombres projectades amb més intensitat que les ombres pròpies.
... o clarament fidel a l’original. Això sí, es tractarà sempre de la imatge simètrica. En aquesta unitat veurem com ,a més a més de l’efecte de la il·luminació de les superfícies orientades a la llum, la perspectiva lumínica considera les ombres: l’ombra pròpia de les superfícies que no reben la llum directament i la que projecta una superfície que està en ombra sobre una que rep la llum (ombra projectada).
Ombra en una perspectiva cònica, en aquest cas amb una diferenciació massa marcada de l’ombra pròpia i la projectada. Solem considerar una llum que prové de l’infinit (el Sol) la que produeix cares en ombra pròpia (més clares) i ombres projectades (més fosques).
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT: Exercici pràctic: _________________________100% UD Perfilat dels elements 40% Adequació dels colors 30% Coherència del degradat 15% Lliurament a termini 15%
Figures en dièdric (planta i alçat). La llum queda definida mitjançant les projeccions horitzontal i verticals. L’anàlisi del recorregut dels punts projectats per la llum permet definir el lloc on toquen el terra i la paret del darrere, així com altres figures.
MATERIAL A EMPRAR:
Fitxa didàctica 1/12 Ombres i reflexos
Llapis de colors i llapis de grafit. HB o 2B. Laca de cabell en esprai o fixador.
Curs:
Nom alumne/a:
C1 UD 12 Curs/ grup:
EXERCICI: ESTUDI D’IL·LUMINACIÓ CONJUNT DE FIGURES GEOMÈTRIQUES.
D’UN
Objectius: Provar diferents modalitats d’il·luminació per a un grup de figures sobre un terra reflectant. L’exercici ha d’incloure, a la manera d’un estudi, les diferents gradacions de brillantor de les cares, les ombres pròpies i les projectades, així com una insinuació de reflexos. Procés de treball. Cal triar una llum adequada, diferent en cada un dels sis casos; és important treballar qualsevol tipus de procedència de la llum. S’iniciarà el treball amb el tractament lumínic de les cares en funció de la llum considerada; totes les figures d’un mateix grup seran del mateix color. Posteriorment es farà un estudi de les ombres; es triarà un color fosc d’acord amb el color del conjunt (liles, marrons, etc; és millor evitar el negre) .- patinat de les cares en ombra pròpia: totes amb el mateix grau d’enfosquiment, sigui quina sigui la seva orientació; la gradació de la brillantor és la que indica el volum de la figura. .- indicació de les ombres projectades sobre el terra i les sobre les figures veïnes; l’arrencada de l’ombra ha de ser clara però ha d’esvair-se sense que quedi gaire definida. Finalment es patinarà el terra al voltant de les figures i es dibuixaran els reflexos de cada cara tenint en compte que s’ha de posar de manifest la diferent brillantor de les cares així com si estan en ombra o si reben ombres projectades d’alguna altra figura. El reflex no ha de ser molt marcat; ha de quedar degradat en vertical Entrega. El següent dia de classe després de la presentació de la unitat; caldrà fixar el dibuix amb laca o fixador.
RECOMANACIONS SOBRE LA TRIA DE LA LLUM. La inclinació de la llum determina el contrast entre les cares: les llums altes il·luminen el terra, que fa de pantalla i banya tot el conjunt amb una llum més generalitzada; les ombres són curtes. El resultat és una gradació suau de les diferents cares. Una llum rasant no il·lumina el terra i crea grans contrasto: hi ha cares amb molta llum i les que no estan ben orientades són molt fosques. Les ombres són molt allargassades. Aquest tipus de llum és més dramàtic. En general, és preferible considerar llums altes (mai verticals) i laterals; poden procedir del darrere de l’observador (les ombres es projecten al darrere de les figures) o venir del davant (i les figures mostraran cares en ombra i les ombres projectades quedaran pel davant de les figures.