DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT
C1 UD11 Fitxa didàctica 1/11
1.- PERSPECTIVES LINEALS I LUMÍNIQUES:
2.- COLOR, TONALITAT I VALOR.
3.- TRACTAMENT LUMÍNIC D’UNA SUPERFÍCIE.
Perspectiva lineal: dibuix que mostra els objectes tal com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància, a partir de línies que mostren les seves arestes i el seu contorn aparent.
Colors primaris: (saturació 100%) groc, vermell i blau; l’adició de tots tres colors en forma de llum dona la llum blanca.
Habitualment considerarem que la font de llum que il·lumina els objectes procedeix de l’infinit, del cel, d’un costat i del costat de l’observador.
http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C1/
Colors secundaris: són els tres colors resultants de barrejar els tres primaris de dos en dos amb una proporció del 50% Tonalitats: cada una de les variants de color que podem obtenir entre un color primari i el color secundari del seu costat. Aquesta carta mostra 9 variants tonals entre color primari i color secundari.
LA ORIENTACIÓ DE LES CARES D’UN COS. Considerarem habitualment que la llum procedeix d’una font natural: el Sol, que ens envia la llum amb raigs paral·lels. A efectes pràctics, el Sol és tan gran i es troba tan llunyà que no diferenciarem si una superfície està més a prop o menys que una altra que tingui la mateixa orientació; per a totes dues l’efecte de la llum serà el mateix.
Les cares més perpendiculars a la llum mostraran més brillantor (més blanc); a mida que la orientació sigui pitjor, les cares s’enfosquiran.
Perspectiva lumínica: dibuix que mostra els objectes tal com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància, a partir de la incidència de la llum sobre les superfícies que els conformen.
L’orientació d’una superfície envers la llum que li arriba en forma de feix de llum cilíndric determina que la forma que adopta la taca de llum sigui una circumferència o una el·lipse. La forma de l’el·lipse pot variar amb diàmetres més o menys diferenciats, però el menor serà sempre igual al de la circumferència.
Si la superfície és rodona o de revolució, cada punt ideal de la mateixa té una orientació diferent respecte la llum i, per aquest motiu, la resposta ha de ser un degradat.
Brillantor d’un color o d’una tonalitat: quantitat de blanc afegit; li dóna al color més o menys brillantor. Normalment, el color blanc l’aporta el paper, de manera que l’aplicació d’una capa lleugera de color dóna un to més brillant i a mida que saturem el paper de pigment obtenim un a tonalitat més fosca.
La modalitat lumínica no és, doncs, independent de la lineal perquè la necessita per poder concretar el dibuix.
Si la quantitat de llum es sempre la mateixa, tindrà més lluminositat la forma circular (menor superfície a repartir la llum) que no pas la forma el·líptica (més superfície i, per tant més foscor; és a dir, menys blanc).
D’aquesta maner, al aplicar el color en perspectives axonomètriques, podrem dir que una superfície plana respon a la llum de manera uniforme.
Però, un cop fet l’encaix lineal, la modalitat lumínica suposa resoldre el dibuix no per les arestes i contorns aparents que defineixen els objectes sinó per les seves cares; la llum determina com veiem les superfícies i les variacions d’intensitat permeten apreciar el volum.
Aquest recurs de tractament lumínic de les cares mitjançant diferents valors de color no considera l’existència d’ombres pròpies o projectades; ens limitem únicament a valorar la millor o pitjor exposició de les cares a la llum.
Les superfícies orientades més perpendicularment a la llum seran, doncs, més clares.
MATERIAL A EMPRAR:
Fitxa didàctica 1/11 Color i perspectiva lumínica.
Llapis, tisores, adhesiu en barra, cartolines, paper xarol o altres i suport rígid de cartró ploma de mida A4; revistes, catàlegs i papers de diari. Regle, tallant.
Curs:
Nom alumne/a:
C1 UD 11 Curs/ grup:
EXERCICI: CREACIÓ D’UNA CARTA DE VALOR DE BRILLANTOR.
Objectiu.
Utilitzant els requadres del àrea de treball de la dreta, realitzar una carta amb diferents valors de brillantor per a diferents tons amb els següents requeriments:
Procediment de treball.
1.- primera sèrie de quadrats: utilitza un llapis de grafit de valor HB i intenta diferenciar sis matisos de gris. Procura evitar la saturació total del paper en el requadre més fosc.
2.- sèries de quadrats dos, tres, quatre i cinc: utilitza per a cada tira els següents tons .- verd fosc .- lila o fúcsia .- blau fosc .- beige o taronja 3.- sisena sèrie: realitza el mateix exercici amb un color groc de tonalitat freda. Per a tots els casos evita arribar a la saturació total del paper amb el pigment del llapis. Procura perfilar bé les superfícies; en aquest cas tens dibuixada una línia que defineix l’àrea a pintar, però a les perspectives lumíniques les arestes no poden ser visibles; allò que garanteix la perfecta definició de les arestes d’una figura és que les superfícies que les defineixen estiguin perfectament perfilades. Pots ajudar-te amb el cantell de l’escaire per limitar el moviment de la punta del llapis o bé superposant un full en blanc.
RECOMANACIONS SOBRE ELS LLAPIS DE COLORS. En dibuix tècnic, els llapis de colors més adients no tenen les mateixes característiques que els més indicats per a dibuix artístic: els més cars no tenen per què ser els que millor van Si bé en D.A. és interessant que els colors siguin tous i permetin donar molta intensitat a un dibuix, el fet que el pigment quedi fàcilment repartit pel paper fa que sigui difícil obtenir amb ells superfícies de tonalitat perfectament uniforme. És necessari que la barra de pigment no sigui ni massa dura ni massa tova; una duresa excessiva pot arribar a satinar el paper, a anular el seu gra i, per tant, a no admetre més pigment, sense haver arribat a obtenir la tonalitat intensa desitjada. En qualsevol cas, eviteu els llapis dels TOT A UN EURO!!! CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT: Exercici pràctic: _________________________100% UD Perfilat dels elements 40% Adequació dels colors 30% Coherència del degradat 15% Lliurament a termini 15%