Estudi sobre els patrons de mobilitat al Pirineu de Girona

Contingut

Índex Contingut 2

1. Introducció 3 2. Metodologia 3

3.

Anàlisi General Pirineu de Girona 5

3.1. Distribució per tipologia de visitants 5

3.2. Caracterització demogràfica dels visitants 6

3.3. Distribució temporal dels visitants 10

3.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat 19

4.

Anàlisi Cerdanya 36

4.1. Distribució per tipologia de visitants 36

4.2. Caracterització demogràfica dels visitants 37

4.3. Distribució temporal dels visitants 40

4.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat 48

5. Anàlisi

Ripollès

67

5.1. Distribució per tipologia de visitants 67

5.2. Caracterització demogràfica dels visitants 68

5.3. Distribució temporal dels visitants 71

5.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat 78

6.

Anàlisi Garrotxa 97

6.1. Distribució per tipologia de visitants 97

6.2. Caracterització demogràfica dels visitants 98

6.3. Distribució temporal dels visitants 102

6.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat 110

7.

Anàlisi Alt Empordà 126

7.1. Distribució per tipologia de visitants 126

7.2. Caracterització demogràfica dels visitants 127

7.3. Distribució temporal dels visitants 131

7.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat 138

8. Conclusions 154

Índex d’il·lustracions 156

Annex1: Taula amb indicadors comparables 162

1. Introducció

Aquest informe analitza les dades de mobilitat Flux Vision Tourisme Orange Tourisme & Territoires contractades per l’Agència Catalana de Turisme, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i els Consells Comarcals de la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, pel període de març de 2019 a febrer de 2020.

L’objectiu principal és resumir les principals conclusions que es poden extreure del quadre de comandament de Flux Vision, i així fer-les més accessibles a tot el territori. Amb aquesta intenció, s’analitzen primer les dades del Pirineu de Girona en el seu conjunt, i després les dades de cadascuna de les comarques que en formen part: la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Finalment, es presenten unes breus conclusions de totes les dades analitzades.

2. Metodologia

Les dades de Flux Vision Tourisme Orange Tourisme & Territoires estan segmentades entre: persones en trànsit, residents, turistes, habitualment presents, excursionistes i excursionistes recurrents. La captura 1 resumeix la segmentació de persones base.

Aquest estudi se centra principalment en els turistes, excursionistes, excursionistes residents i habitualment presents, és a dir, els visitants i els visitants habituals de segona residència. Per referir-se a aquests quatre segments, es parla de visitants, en general. Tot i no parlar de residents, sí que es tenen en compte en alguns moments de l’informe, mentre que les persones en trànsit no es tenen en compte en cap moment, ja que són persones que han passat menys de dues hores a la zona d’estudi.

Captura 1. Segmentació (breument explicada)

Font: Agència Catalana de Turisme

Tant per al Pirineu de Girona com per a cadascuna de les comarques, primer s’analitza tot el període disponible, que va des de març de 2019 fins a febrer de 2020, i tot i que en algun moment es faci referència a períodes anuals, les dades no representen un any natural, sinó que sempre farà referència al període anual que hi ha entre aquestes dues dates. Després, s’analitzen els períodes d’interès especial, que són:

Setmana Santa, Sant Joan, Tots Sants, el Pont de Desembre i Nadal i Cap d’Any. A més, per a les comarques de la Cerdanya i el Ripollès també s’han afegit els períodes d’obertura de les pistes d’esquí.

Les dades analitzades comprenen una caracterització dels visitants segons tipologia, procedència, edat i sexe; l’afluència diürna i nocturna; i els patrons de mobilitat. L’afluència diürna inclou les persones que han estat detectades entre les 6h00 i les 00h00; i la nocturna, les que han estat detectades entre les 00h00 i les 6h00, havent dormit a la zona d’estudi.

Respecte als patrons de mobilitat, es distingeixen dos tipus de mobilitat, la diürna i la nocturna. La mobilitat nocturna indica els municipis on han dormit les persones abans de visitar la zona d’estudi. La mobilitat diürna indica per quins municipis s’han mogut les persones l’endemà de passar la nit a la zona d’estudi. Per analitzar la mobilitat diürna i nocturna només es tenen en compte els turistes i habitualment presents, ja que es parla dels llocs on han pernoctat abans o després de visitar la destinació.

En el cas dels patrons de mobilitat s’ha de tenir en compte que les zones dels municipis no coincideixen amb els municipis reals, són agrupacions basades en el codi postal. Per això, no apareixen tots els municipis de cadascuna de les comarques.

3. Anàlisi General Pirineu de Girona

1.

Aquest capítol analitza les dades per al conjunt del Pirineu de Girona, explicant primer el perfil de visitant general de la destinació, després els patrons de mobilitat que segueix generalment al llarg de tot el període analitzat (del març 2019 al febrer 2020), i finalment, els patrons de mobilitat específics de festivitats concretes d’interès especial.

En aquest informe no es tenen en compte les persones “en trànsit” ja que passen menys de dues hores a la zona d’estudi. Tenint això en compte, els perfils analitzats poden ser residents, turistes, habitualment presents, excursionistes o excursionistes recurrents.

Com que l’objecte d’estudi són els patrons de mobilitat dels visitants del territori, excepte en el primer apartat que es fa menció als residents, la resta de l’anàlisi es refereix només als altres quatre perfils. A més, en els anàlisis que impliquen nocturnitat, només es tenen en compte els habitualment presents i turistes com a visitants, degut a què els excursionistes no pernocten a la destinació.

És important ressaltar que les dades generals del Pirineu de Girona estan molt influenciades per l’àmplia mostra de connexions que aporta la comarca de l’Alt Empordà i que gairebé representa el 70% del total, molt per sobre de la resta de comarques.

3.1. Distribució per tipologia de visitants

Durant el 2019 es detecten un total de 129.486.280 connexions al Pirineu de Girona, de les quals el 57,0% són de residents i el 43,0% són de visitants. Els excursionistes representen el 24,6%, els turistes el 15,4% i els habitualment presents el 2,9% del total.

Il·lustració 1. Distribució de persones detectades segons perfil. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Així, durant el 2019 es van detectar 55.619.410 connexions de visitants al Pirineu de Girona. Més de la meitat són excursionistes (57,2%), seguits dels turistes, que representen el 36,0% del total de visitants, i finalment dels habitualment presents, que representen el 6,8% del total de visitants.

Il·lustració 2. Distribució de visitants segons tipologia. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Una manera de veure o comparar la pressió social dels visitants al territori és amb l’indicador de visitants per a cada 100 habitants. Si fem aquesta comparativa al Pirineu de Girona, hi ha 75,3 visitants per a cada 100 habitants (residents) en el conjunt del Pirineu de Girona. Tot i que aquest valor no digui res per si sol, i no sigui comparable amb altres tipologies de destinacions, com per exemple les ciutats turístiques, sí que ens pot servir per comparar la pressió a les diferents comarques del Pirineu de Girona. A continuació s’analitzen específicament les característiques dels visitants, és a dir, excloent els residents i les persones en trànsit.

3.2. Caracterització demogràfica dels visitants

Respecte a les nacionalitats, més de la meitat (59,1%) dels visitants són estrangers, però aquesta distribució varia depenent del perfil de visitant.

Il·lustració 3. Distribució visitants per nacionalitat. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

En el cas dels excursionistes i turistes, el pes dels estrangers és predominant (un 65,3% en el cas dels excursionistes i un 64,5% en el cas dels turistes). En canvi, entre els excursionistes recurrents predominen les persones nacionals (55,7%), i entre els habitualment presents només el 25,8% són estrangers.

Taula 1. Distribució relativa dels visitants segons nacionalitat per a cada perfil de visitant. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Excursionistes Turistes Exc. Recurrents Habitualment Presents General

Estrangers 65,3% 64,5% 44,3% 25,8% 59,1% Nacionals 34,7% 35,5% 55,7% 74,2% 40,9%

Total general 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

El fet que el Pirineu de Girona faci frontera amb França fa que la diferència entre excursionistes recurrents nacionals i estrangers no sigui gaire gran. En canvi, sembla que les segones residències són més habituals entre les persones nacionals.

Per aprofundir una mica més en la distribució demogràfica dels visitants del Pirineu de Girona, a continuació s’analitzen les característiques dels visitants nacionals i estrangers per separat.

3.2.1. Nacionals

Entre els visitants nacionals, es distingeix els que són locals dels no locals. Es consideren locals aquells municipis dins de les províncies de Girona, Barcelona i Lleida i es consideren no locals la resta de municipis d’Espanya. La majoria de persones venen de municipis locals (87,7%).

Els municipis locals que emeten més visitants són les ciutats o bé que tenen un volum molt alt de població, o bé que se situen a prop (o formen part) del territori d’estudi. El municipi d’origen local amb més pes d’entre tots els visitants és Barcelona (17,8%), seguit per Girona (7,7%), i més lluny, de Figueres, Olot i Sabadell (il·lustració 4).

Il·lustració 4. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Barcelona és la ciutat amb més població de tot Catalunya, no és sorprenent que sigui la ciutat que emet més visitants al Pirineu de Girona. Per altra banda, l’afluència de visitants des de Girona, Figueres i Olot es pot explicar per la proximitat d’aquestes capitals de comarca a la zona d’estudi. A més, són els 3 municipis amb més població del Pirineu de Girona. Finalment, Sabadell és la cinquena ciutat més poblada de Catalunya, la qual cosa podria explicar aquesta afluència elevada de visitants.

Mentre que el pes de Barcelona és més important en el cas dels turistes i de les persones amb segona residència (amb més del 20,0% en ambdós casos), el pes dels barcelonins és més modest en el cas dels

excursionistes, especialment en el cas dels excursionistes recurrents (on Barcelona representa el 5,3% dels municipis locals). S’ha de tenir en compte que els excursionistes recurrents també inclouen persones que no pernocten a la zona d’estudi però que hi van cada dia a treballar.

Il·lustració 5. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Turista (N = 5,8 mill.):

Habitualment Present (N = 2,6 mill.):

Excursionista (N = 7,0 mill):

Excursionista Recurrent (N = 4,5 mill.):

Les poblacions més properes guanyen pes entre els excursionistes recurrents, on el principal emissor és Girona (10,5%) i la distribució d’excursionistes està més repartida entre altres municipis del mateix territori i Barcelona.

Finalment, la distribució dels excursionistes (no recurrents), que representen la majoria dels visitants, sembla estar més influenciada pel volum de població. Els municipis emissors d’excursionistes recurrents ja no apareixen (excepte Barcelona i Girona), i en comptes d’aquests guanyen pes Sabadell, Salt i Banyoles, que tot i estar a prop, no formen part del territori d’estudi (com sí que passa amb els excursionistes recurrents).

Els municipis no locals amb més pes són Madrid (que representa el municipi d’origen del 11,1% dels visitants no locals), seguits d’una mica més lluny per Saragossa, Tarragona i València

Il·lustració 6. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

*Gran part de les dades de Pozuelo de Alarcón corresponen a Madrid degut a que s’han assignat a Pozuelo de Alarcón tots els codis postals que són compartits entre les dues poblacions. Per tant, les dades de Pozuelo cal sumar-les a les de Madrid.

A part de la distribució geogràfica, els turistes nacionals també es poden analitzar segons el sexe i l’edat dels visitants. Respecte al sexe, la proporció d’homes (54,3%) és lleugerament més elevada que la de dones. Per altra banda, la distribució per grups d’edat mostra una repartició entre les franges de 35-44 anys (19,1%), menors d’edat (18,8%) i 65 anys o més (17,9%). Per contra, els joves són els que visiten menys el territori: la franja d’entre 18 i 24 anys representa només el 3,8%.

Il·lustració 7. Distribució de visitants nacionals per edat. Pirineu de Girona 2019

Aquesta distribució recolza el Pirineu de Girona com a destinació familiar i sènior-friendly, ja que les franges de pares-fills són les més abundants, i les persones grans de més de 65 anys també hi són molt presents.

3.2.2. Estrangers

Pel que fa als estrangers, només es poden saber els països de procedència. Els francesos representen més del 75,0% del total de visitants. Alemanya segueix de molt lluny, representant el 5,4% del total, seguit dels Països Baixos (3,9%), Bèlgica i Polònia. França és el mercat estranger per excel·lència del Pirineu de Girona. Il·lustració 8. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Març 2019 - febrer 2020

3.3. Distribució temporal dels visitants

Amb l’objectiu d’entendre com evolucionen els fluxos i els patrons de mobilitat dels visitants del Pirineu de Girona, aquest capítol se centra en la distribució temporal de visitants al llarg de tot el període analitzat (març 2019 – febrer 2020). En els capítols següents s’estudien períodes concrets d’interès especial, que consisteixen en dies festius que atrauen a més quantitat de persones en un període curt de temps. En aquest capítol, primer s’estudia la distribució de l’assistència diürna al territori, després l’assistència nocturna, i finalment els patrons de mobilitat.

3.3.1. Assistència diürna

En global, la distribució temporal dels visitants al Pirineu de Girona mostra una estacionalitat molt marcada, sobretot a l’agost. L’increment de l’afluència es comença a notar al juliol, però és a l’agost quan es concentra la major part de visitants i es crea un pic al gràfic de la il·lustració 9.

Il·lustració 9. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Si tots els visitants (el 100%) estiguessin repartits equitativament al llarg de l’any (12 mesos), el pes dels visitants en cadascun dels mesos hauria de ser d’un 8,3% (100%/12). Això no vol dir que el pes mensual dels visitants hagi de ser sempre del 8,3%, però pot servir com a punt de referència per veure si s’està molt per sobre o per sota en alguns mesos concrets. Si fem servir la mateixa lògica per als trimestres, cada trimestre hauria de concentrar el 25% del total de visitants.

Al Pirineu de Girona, el pes de visitants durant el mes d’agost representa el 20,0% del total anual de visitants, més del doble del que seria estrictament equitatiu, mentre que al juliol es concentren el 14,0% del total de visitants. Si ho analitzem per trimestres, el 43,0% dels visitants es concentra al tercer trimestre. Aquestes dades marquen una forta estacionalitat en la distribució temporal dels visitants del Pirineu de Girona.

Aquesta estacionalitat és una mica més marcada per als visitants internacionals que per als nacionals. La il·lustració 10 mostra la distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Entre maig i setembre, els visitants estrangers representen més del 60,0% del total.

Il·lustració 10. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

3.3.2. Assistència nocturna

En l’anàlisi de l’assistència nocturna, només es poden analitzar aquells visitants que pernocten, és a dir, els turistes i els habitualment presents. Els turistes representen el 87,0% dels visitants que pernocten, mentre que els habitualment presents només representen el 13,0% del total.

Habitualment presents

Si ens centrem en aquests últims veiem una distribució semblant a la que veiem amb l’assistència diürna, però s’observa una base més àmplia i uns pics una mica menys definits. Tenint en compte que els habitualment presents solen ser persones amb segona residència al territori o familiars de residents de la zona d’estudi, es confirma que la seva presència al territori és més constant durant tots els dies de la setmana, sobretot si ho comparem amb els turistes, que tenen una base molt més estreta (il·lustració 13).

Tot i això, la distribució dels habitualment presents (il·lustració 11), també mostra concentracions durant els caps de setmana.

Tot i que es poden distingir pics d’afluència durant els ponts de Setmana Sant i Sant Joan, aquests són menys marcats que en el cas de l’assistència diürna de tots els visitants. Especialment en el cas de Sant Joan, no es distingeix un pic especial d’assistents sinó que sembla que l’augment formi part de l’increment continu de visitants a mesura que s’acosta l’estiu. De fet, des del juny que el volum d’assistents nocturns va augmentant fins arribar al màxim a l’agost, dibuixant una forma semblant a la que ja es veia amb la distribució de l’assistència diürna.

Durant els ponts de la tardor, veiem que tot i que els pics d’afluència continuen quedant una mica diluïts per l’efecte de la resta de caps de setmana, són més pronunciats que els dels pics de la primavera i estiu. Així, hi va haver més persones habitualment presents durant Tots Sants i el Pont de Desembre, que durant Setmana Santa o Sant Joan. De fet, l’assistència nocturna d’habitualment presents durant aquests dos ponts va ser superior al dia de màxima afluència de Nadal i Cap d’Any. Si comparem l’afluència entre la primavera i la tardor, veiem que durant la tardor va haver-hi una afluència major generalitzada.

Finalment, per Nadal i Cap d’Any s’observa una afluència d’habitualment presents major, però sense que hi hagi cap dia que sobresurti respecte als altres. De fet, hi ha una assistència nocturna similar a la dels caps de setmana, però és continua durant tots els dies de les dues setmanes de Nadal.

Il·lustració 11. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Si ens fixem en les arribades i les sortides, veiem un flux de persones força constant durant l’any, amb pics cada cap de setmana. El dia amb més arribades va ser el 19 de juliol, i el dia amb més sortides va ser el dia 1 de setembre. També destaca el nombre d’arribades del 21 de juny, per Sant Joan, i el nombre d’arribades del dia 31 d’octubre, per Tots Sants. Mentre que no hi ha un pic en les sortides del cap de setmana de Sant Joan, sí que destaca el pic de sortides del dia 3 de novembre, pel pont de Tots Sants.

Il·lustració 12. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Turistes

Pel que fa a la distribució temporal nocturna, veiem una estacionalitat més marcada que en el cas dels habitualment presents. De la mateixa manera, els pics d’afluència en dates clau són més marcats que en el cas dels habitualment presents.

Els pics de Setmana Santa, Tots Sants i el Pont de Desembre es distingeixen a primer cop d’ull. L’afluència de Setmana Santa, contràriament al que passa amb els habitualment presents, és igual a la de Tots Sants i superior a la del Pont de Desembre.

Sant Joan també es pot distingir millor que en el cas dels habitualment presents. Tot i això, el fet que hi hagi una escalada de turistes degut a l’inici de l’estiu fa que no quedi tant marcat com altres ponts. De fet, al juny també es poden distingir lleugerament els ponts del 30 de maig (Dia de l’Ascensió, festiu a França) i del 9 de juny (Segona Pasqua, festiu a Barcelona i a França).

Els pics més importants es produeixen a l’agost, i per Cap d’Any. Aquest últim pic contrasta molt amb l’afluència dels habitualment presents, on ni s’intueix aquest augment.

Il·lustració 13. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides dels turistes, veiem com el dia de més arribades és el 17 d’agost, i curiosament, el dia de més sortides és el 18 d’agost. El fet que molta gent faci vacances o bé la primera quinzena d’agost o bé la segona podria ser una explicació per a aquest intercanvi de persones durant aquest cap de setmana concret. El festiu del dia 15 d’agost podria estar-hi relacionat, però al ser unes dates on normalment la gent fa vacances, és difícil identificar si està condicionat per aquest dia festiu o no.

A part d’això, les entrades i sortides de turistes coincideixen amb l’anàlisi de pernoctacions (o assistència nocturna) fet anteriorment. Les entrades coincideixen amb els inicis dels ponts, divendres o dissabtes, mentre que les sortides coincideixen amb l’últim dia de pont, o diumenges.

Il·lustració 14. Distribució d’arribades i sortides de turistes. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Si ens centrem només en els turistes nacionals, els pics d’afluència durant els ponts i els caps de setmana són més marcats. Igualment, l’agost continua concentrant la major part dels turistes, sobretot durant els caps de setmana d’agost. A part de l’agost, Sant Joan és la festivitat que més turistes nacionals atrau, arribant a nivells d’agost. De la mateixa manera, arriben a nivells d’afluència d’agost, els ponts de Setmana Santa, Tots Sants, el Pont de Desembre i Cap d’Any. A més a més, s’intueixen petits pics en els caps de setmana del 12 d’octubre i pels Carnavals, tant de 2019 com de 2020.

Il·lustració 15. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

En canvi, la distribució de turistes estrangers marca més estacionalitat durant els mesos d’estiu i té una forma molt més suau que la dels nacionals: durant els ponts i caps de setmana no es formen els pics que es formen entre els turistes nacionals.

A part de l’estiu, el festiu que atrau més turistes estrangers és el Cap d’Any. En canvi, altres ponts importants per als turistes nacionals, tenen una importància molt menor entre els estrangers. S’identifiquen tímidament els ponts de Setmana Santa i Tots Sants.

Per contra, es marquen altres pics que coincideixen amb festius francesos (França representa el 64,2% del total de turistes estrangers). Així, el dia 30 de maig, Dia de l’Ascensió i pont escolar a França, és el segon dia de l’any amb més afluència de turistes estrangers després de Cap d’Any i sense tenir en compte l’estiu.

També s’identifica un altre pic entre els dies 7 i 8 de març. Durant aquesta setmana a França hi havia les vacances escolars d’hivern d’unes zones de França, podria ser que grups escolars haguessin volgut aprofitar els últims dies de la temporada d’esquí, ja que la comarca amb aquest pic més pronunciat és la Cerdanya.

Les vacances d’hivern de França es divideixen segons tres zones: A, B i C. A la zona C, que inclou Créteil, Montpeiller, Paris, Toulouse i Versalles les vacances d’hivern van tenir lloc des del 23 de febrer fins a l’11 de març de 2019, mentre que a les zones A i B, s’havien acabat una o dues setmanes abans. Podria ser que, francesos de sobretot Montpeiller o Toulouse, anessin a esquiar a la Cerdanya aquells dies.

Il·lustració 16. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Pirineu de Girona 2019

3.3.3. Patrons de mobilitat

Amb l’objectiu d’entendre d’on venen i cap a on van els visitants del Pirineu de Girona, s’estudien els patrons de mobilitat nocturna i diürna. La mobilitat nocturna fa referència al municipi on havien passat la nit anterior les persones detectades al territori. La mobilitat diürna fa referència al municipi on s’han detectat persones que havien dormit al territori la nit anterior.

Ens fixem primer en la mobilitat nocturna, és a dir, a on van pernoctar la nit anterior els visitants (turistes o habitualment presents) que visiten el Pirineu de Girona.

Abans de fer l’anàlisi però, s’ha de tenir en compte que normalment la gent visita zones a prop del lloc on ha pernoctat. També és important mencionar que les dades corresponen només al territori nacional, excloent municipis francesos que estan més a prop que molts municipis catalans, i que podrien ser emissors importants de visitants al territori.

També s’ha de tenir en compte que el pes relatiu de visitants a l’Alt Empordà és molt superior al de la resta de comarques, per tant, les dades que apareixen en les il·lustracions següents estan molt influenciades per la mobilitat diürna i nocturna a l’Alt Empordà.

Il·lustració 17. Mobilitat nocturna visitants. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

Els visitants detectats durant el dia al Pirineu de Girona solen haver dormit a prop de la Costa Brava (Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí, Roses, Figueres, Cadaqués, Llançà, La Jonquera). Molta gent també ha pernoctat a Puigcerdà (en cinquena posició), Olot o Barcelona. També es veuen una mica més fosques les capitals de província més properes (Tarragona, Lleida i Saragossa).

Il·lustració 18. Mobilitat diürna visitants. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020

La majoria de gent que dorm al Pirineu de Girona, el dia següent es mou per la Costa Brava: Castelló d’Empúries, Roses, Torroella de Montgrí, i segueixen amb una mica menys d’afluència Figueres, la Jonquera, Cadaqués, Llançà, el Port de la Selva, etc. Amb les excepcions de Puigcerdà, que és el quart municipi més visitat i Olot, per davant del Port de la Selva.

En aquest cas també es poden distingir també, amb un to més fosc, les capitals de província (Barcelona, Tarragona, Lleida i Saragossa).

Aquests patrons de mobilitat mostren una forta influència l’activitat turística a la Costa Brava de l’Alt Empordà, on molta gent va a la platja més que no pas al Pirineu. Varien lleugerament segons si parlem d’habitualment presents o de turistes. Entre els habitualment presents, Barcelona apareix com el municipi emissor més important, sobretot entre els nacionals, i els divendres i dissabtes.

Per altra banda, sembla que els turistes nacionals es distribueixen una mica més equitativament entre la zona de la Costa Brava i la resta, mentre que els estrangers es concentren molt a la Costa Brava.

Pel que fa als nacionals, Puigcerdà és el lloc on pernocten més i visiten més els turistes nacionals. A més, molts turistes nacionals han pernoctat i/o han visitat el dia següent zones més d’interior com Olot, Alp, Camprodon o Ribes de Freser.

En canvi, entre els turistes estrangers, Puigcerdà no apareix ni en el Top 10 de municipis on han pernoctat abans de visitar el Pirineu de Girona. Només apareixen municipis de l’Empordà (i Celrà). Pel que fa a la mobilitat diürna, també apareixen només municipis de la costa de l’Empordà al Top 10 de municipis més visitats, i alguns de l’interior de l’Alt Empordà, com Vilafant, segurament per l’estació d’AVE.

3.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat

3.4.1. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Setmana Santa

Les vacances per Setmana Santa de 2019 van tenir lloc entre el 19 i el 22 d’abril. Tot i que hi ha gent que agafa vacances des del 13 d’abril, no es veu una afluència de gent molt més elevada el cap de setmana del 13 i 14 d’abril en comparació al cap de setmana de després de Setmana Santa (27 i 28 d’abril). Per tant, analitzem específicament els 4 dies del pont.

Il·lustració 19. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. Abril 2019

Si desglossem els visitants entre nacionals i estrangers, veiem que tot i que el pic de Setmana Santa es pronuncia en els dos mercats, és molt més marcat en el cas del mercat nacional.

Il·lustració 20. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Pirineu de Girona. Abril 2019

Nacionals

Estrangers

Si ens fixem en les arribades i sortides d’aquells que pernocten (turistes i habitualment presents), s’observa clarament que el pic d’arribades va ser el divendres dia 19, i més subtil, el pic de sortida va ser el diumenge 21. Sembla que molta gent va marxar entre el diumenge a la tarda i dilluns al matí.

Il·lustració 21. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. Abril 2019

Arribades Sortides

Respecte als patrons de mobilitat dels turistes i habitualment presents, veiem que la mobilitat dels visitants

es centra molt en la zona de l’Empordà, coincidint amb els patrons de mobilitat de tot l’any. Els municipis on pernocten i visiten més són Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí i Roses.

Puigcerdà és el quart municipi amb més visitants i pernoctacions, seguit de nou de més municipis de l’Alt Empordà: Figueres, Cadaqués i Llançà. En el gràfic de mobilitat nocturna (il·lustració 22), es veu com Camprodon, Alp i Olot apareixen com a llocs on s’ha pernoctat abans de visitar el Pirineu de Girona.

Il·lustració 22. Mobilitat nocturna visitants. Pirineu de Girona. Setmana Santa 2019

Per contra, si ens fixem en la mobilitat diürna, veiem que apareix La Jonquera en cinquena posició al rànquing de municipis més visitats després de pernoctar al Pirineu de Girona. Aquest fet pot estar influenciat pel pes que té l’Alt Empordà, i també perquè la majoria de turistes estrangers són francesos que després d’haver passat uns dies a la zona d’estudi, han de passar per la Jonquera per tornar a casa. També apareixen Camprodon i el Port de la Selva en el top 10 de llocs més visitats durant la Setmana Santa.

Il·lustració 23. Mobilitat diürna visitants. Pirineu de Girona. Setmana Santa 2019

3.4.2.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Sant Joan

Sant Joan de 2019 va caure en diumenge i l’afluència de visitants va ser elevada durant tot el cap de setmana, el dia 22 i el dia 23. Tot i això, comparant-ho amb altres caps de setmana de juny, no sembla que la diferència fos tant marcada.

Il·lustració 24. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. Juny 2019

Aquest fet s’explica per la diferència entre els visitants nacionals i estrangers (il·lustració 25). A França (que representa més del 70% del total de visitants estrangers), no se celebra Sant Joan. Per això l’afluència estrangera és la mateixa que la de qualsevol altra cap de setmana de juny.

A més, el dia 30 de maig va ser festiu a França per l’Ascensió, fet que va provocar una gran afluència de visitants estrangers durant aquell cap de setmana (l’1 de juny va ser diumenge), sobretot d’excursionistes estrangers.

Per altra banda, el dia 9 de juny va ser la segona Pasqua, celebrat tant a França com a Barcelona, i que també va provocar una afluència elevada de visitants. Aquestes festivitats contribueixen a que es suavitzi la punta de Sant Joan durant el mes de juny.

Il·lustració 25. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Pirineu de Girona. Juny 2019

Nacionals

Estrangers

Tenint això en compte, té sentit que ens centrem en el comportament dels turistes nacionals. Si ens centrem en les arribades i sortides dels visitants que pernocten (turistes i habitualment presents), la major part d’arribades tenen lloc entre el 21 i el 22 de juny, mentre que la gran majoria marxa el dia 24 de juny.

Il·lustració 26. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Pirineu de Girona. Juny 2019

Arribades Sortides

El dia 21 de juny, el 21% dels visitants detectats al Pirineu de Girona havien pernoctat a Barcelona la nit anterior. El dia següent, el dissabte 22 de juny van ser el 13%. El dia 23, el dia de més afluència, la majoria de

visitants havien pernoctat a la costa (Torroella de Montgrí, Castelló d’Empúries, Roses, Cadaqués, Llançà), tot i que també hi va haver volums importants de visitants que havien pernoctat més cap a l’interior: Figueres, Olot, Camprodon, Puigcerdà.

Il·lustració 27. Mobilitat nocturna de visitants nacionals el dia 22 de juny de 2019. Pirineu de Girona

Respecte a la mobilitat diürna, és a dir, per on es van moure els visitants que havien pernoctat al Pirineu de Girona, veiem que la distribució és molt semblant durant tots els dies del Pont. La majoria de gent es mou per zones de costa: Torroella de Montgrí, Castelló d’Empúries, Roses, Cadaqués, Llançà, el Port de la Selva, i alguna ciutat d’interior: Puigcerdà, Camprodon, Olot o Figueres.

Il·lustració 28. Mobilitat diürna de visitants nacionals el dia 23 de juny de 2019. Pirineu de Girona

mobilitat

3.4.3.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Tot Sants

Com que Tots Sants és el dia 1 de novembre, agafem el període de 5 setmanes (aproximadament un mes) que va des del dia 14 d’octubre al 17 de novembre per poder comparar l’activitat d’aquell cap de setmana amb altres caps de setmana de la mateixa època de l’any.

Al 2019, el dia 1 de novembre va caure en divendres i, per tant, el Pont va ser del dia 1 al diumenge dia 3 de novembre. La il·lustració 29 mostra com durant aquests tres dies es va produir un pic d’afluència molt superior al d’un cap de setmana normal.

Il·lustració 29. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. 14/10/19 - 17/11/19

El Pont de Tots Sants és més marcat per als visitants nacionals que pels internacionals. De fet, a França es fan vacances escolars per Tots Sants (la Toussaint), que al 2019 van anar del dia 20 d’octubre al 3 de novembre, per això l’afluència de visitants estrangers sembla més repartida, i per això també hi ha més afluència durant els dies d’octubre que després de Tots Sants.

Il·lustració 30. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 14/10/19 - 17/11/19

Nacionals Estrangers

Centrant-nos en aquells que pernocten, turistes i habitualment presents, s’observa la majoria d’arribades es van produir entre el dijous i el divendres i la majoria de sortides es va produir el diumenge dia 3 de novembre.

Il·lustració 31. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 14/10/19 - 17/11/19

Arribades Sortides

Durant el Pont de Tots Sants, el 10,2% de visitants van pernoctar a Castelló d’Empúries abans de moure’s per la zona d’estudi, seguit de Puigcerdà, on hi havia dormit el 9,4%. També destaca Alp que apareix al rànquing dels top 10 municipis on hi havien pernoctat el 5,2% dels visitants abans de visitar el Pirineu de Girona.

Il·lustració 32. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 01-03/11/2019

Si analitzem la mobilitat diürna, és a dir, els municipis per on es mouen els visitants que han pernoctat al Pirineu de Girona, el rànquing és molt semblant. Puigcerdà i Castelló d’Empúries lideren el rànquing amb més del 9,0% dels, seguits de la Jonquera amb 6,6%.

Il·lustració 33. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 01-03/11/2019

3.4.4. Afluència i patrons de mobilitat de visitants pel Pont de Desembre

El Pont de Desembre va tenir lloc del divendres 6 al diumenge 8 de desembre. La il·lustració 34 mostra un pic de visitants durant els tres dies del Pont amb valors similars als de l’última setmana de desembre (vacances de Nadal).

Il·lustració 34. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. Desembre 2019

Durant aquests dies, els visitants espanyols van representar el 71,6% del total de visitants. Com que el Pont de Desembre només se celebra a Espanya, és normal que més del 70% dels visitants fossin residents a l’Estat Espanyol. De fet, si observem la distribució de visitants segons nacionalitat (il·lustració 35) queda clar que per als estrangers aquests dies és un cap de setmana normal.

Il·lustració 35. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. Desembre 2019

Nacionals Estrangers

Les arribades de visitants es van repartir entre el 5 i el 7 de desembre, tot i que el pic d’arribades es va produir el dia 6. Per contra, totes les sortides es van concentrar el dia 8 de desembre.

Il·lustració 36. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. Desembre 2019

Arribades Sortides

Pel Pont de Desembre la mobilitat es va concentrar més en els municipis de la Cerdanya tant pel que fa a la mobilitat diürna com nocturna: Puigcerdà concentrava el 10% del total de visitants, seguit d’Alp. Castelló d’Empúries continua tenint un pes important, però també guanyen pes Olot i Figueres.

Il·lustració 37. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 06-08/12/2019

Segurament els patrons de mobilitat venen condicionats per l’època de l’any (desembre) i les condicions climàtiques. El fet que les pistes d’esquí estiguin obertes fa que Puigcerdà i Alp passin a liderar el rànquing de llocs que es visiten més i de llocs on es pernocta més. Però no només això, sinó que el fet que sigui hivern fa que la gent es desconcentri de les zones de costa i pernocti i visiti altres zones d’interior com Olot, Camprodon, o Llívia.

Il·lustració 38. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 06-08/12/2019

3.4.5. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Nadal

i Cap d’any

Com que Cap d’Any és el dia 1 de gener, se segueix la mateixa lògica aplicada en el cas de Tots Sants, per analitzar els festius de Nadal i Cap d’any s’agafen les 5 setmanes (aproximadament un mes) que van del 16 de desembre al 19 de gener com a mes de referència.

En general, durant les festes de Nadal no es creen els pics d’afluència que es creen durant els ponts, sinó que hi ha una afluència general més elevada durant unes dues setmanes. Aquesta distribució genèrica però, està molt esbiaixada per l’activitat dels excursionistes, que baixa en picat just el dia 31 de gener. Si ens fixem en la distribució dels habitualment presents (il·lustració 40) i la dels turistes (il·lustració 41), es veu clarament marcat un pic el dia 31 de desembre.

Il·lustració 39. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20

El 2019, l’afluència de visitants no va créixer fins després del dia 25 de desembre. Podria ser que les celebracions d’aquests dies, que normalment es solen fer en família, es fessin als domicilis habituals, i que no fos fins després que es marxés de vacances o d’excursió al Pirineu de Girona.

Els dies de màxima afluència van anar des del cap de setmana abans de Cap d’Any fins el dia 2 de gener. Cap d’Any va atraure el màxim d’afluència d’habitualment presents (il·lustració 40), com de turistes (il·lustració 41), però des del cap de setmana anterior ja hi havia molta activitat de totes les tipologies de visitants (excursionistes, excursionistes recurrents, turistes i habitualment presents).

Tot i això, els habitualment presents sí que mostren un pic d’afluència el dia 24 (il·lustració 40), que podria indicar que o bé els que ja tenien una casa al Pirineu van anar a celebrar el Nadal allà, o bé que els que hi tenien familiars, hi van anar a passar el Nadal.

Il·lustració 40. Distribució assistència diürna d’habitualment presents. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20

Il·lustració 41. Distribució assistència diürna de turistes. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20

Finalment, el dia 6 de gener, festiu a tot Espanya, va tenir una afluència de visitants mínima. Segurament això es ve donat perquè el 6 de gener va coincidir en dilluns, i el dia 7 era laboral. Podria ser que els visitants ho aprofitessin per tenir un dia de descans a casa seva.

Aquestes conclusions serveixen només per al 2019, s’hauria de contrastar amb l’activitat d’altres anys per veure si aquests patrons es repeteixen anualment o si la distribució de 2019 està molt influenciada per les dates en què van caure cadascun dels festius.

Pel que fa a l’assistència nocturna, es pot observar un pic d’afluència el 31 de desembre. La majoria d’entrades es van produir el 31 de desembre i la majoria de sortides, l’1 de gener.

A part de Cap d’Any, el dia 24 de desembre s’observa un augment en el nombre d’entrades, igual que el dia 27 que era divendres. Per contra, s’observa un augment de sortides el 29 de desembre (diumenge), el dia 2 de gener i el dia 5 de gener (diumenge).

Il·lustració 42. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20

Arribades Sortides

Si ens centrem en la mobilitat de les persones durant aquestes dues setmanes veiem que la nit abans de moure’s pel Pirineu de Girona, havien pernoctat o bé a llocs de la costa o bé a la Cerdanya. Castelló d’Empúries (12,6%) lidera el rànquing dels top 10, seguit per Puigcerdà (10,0%) i per Roses (7,9%). Completen el rànquing Figueres i Torroella de Montgrí, Alp, Cadaqués, Olot, Barcelona i Camprodon.

Il·lustració 43. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020

Respecte a la mobilitat diürna (il·lustració 44), la distribució és molt semblant però apareix La Jonquera (5,3%) com a lloc de visita, segurament està influenciat pel pas de la frontera de molts visitants cap a França i la resta d’Europa, inclosos transportistes. També apareix Llançà en el Top 10 de municipis que es visiten durant el dia i no apareixia en els top 10 municipis on s’ha pernoctat la nit abans. Il·lustració 44. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020

Si distingim entre dos períodes: Els dies de Nit Bona, Nadal i Sant Esteve (del 24 al 26 de desembre), i els dies del pont de Cap d’Any (del 27 de desembre al 2 de gener), veiem patrons de mobilitat diferents. Il·lustració 45. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 24/12 - 26/12/2019

mobilitat al Pirineu de Girona

Durant els dies de Nit Bona, Nadal i Sant Esteve, guanyen protagonisme Figueres i Olot, mentre que durant el cap de setmana i Cap d’Any, guanya més protagonisme Castelló d’Empúries, Puigcerdà, Roses i Torroella de Montgrí, que són els municipis que normalment apareixen amb més moviment de visitants.

Il·lustració 46. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 24/12 - 26/12/2019

4. Anàlisi Cerdanya

En aquest apartat l’anàlisi es concentra en la comarca de la Cerdanya, i se segueix el mateix patró que en l’anàlisi general del Pirineu de Girona: primer el perfil de visitant, després els seus patrons de mobilitat al llarg de l’any, i finalment, els patrons de mobilitat en períodes d’interès especial.

1.

4.1. Distribució per tipologia de visitants

En el període anual de març 2019 a febrer 2020 es van detectar 9.637.912 connexions a la Cerdanya, de les quals 41,8% són residents i el 58,2% visitants. Els excursionistes representen el 29,6%, els turistes el 22,5% i els habitualment presents el 6,1%.

Il·lustració 47. Distribució de persones detectades segons perfil. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Tant els turistes com els excursionistes (no recurrents) representen gairebé el 40% del total de visitants cadascun, mentre que els excursionistes recurrents representen el 13,3% i els habitualment presents, el 10,5%. Si agrupem tots els excursionistes, representen el 50,9% del total de visitants.

Il·lustració 48. Distribució de visitants segons tipologia. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Comparant aquesta distribució amb el conjunt del Pirineu de Girona, s’observa menys presència d’excursionistes i més presència de turistes i habitualment presents. És a dir, sembla que hi ha més visitants que pernocten a la Cerdanya que en el conjunt del Pirineu de Girona.

Si calculem la ràtio de visitants per cada 100 habitants, aquest valor és de 139,3 visitants. Això són 64 punts percentuals més (+85,0%) que en el conjunt del Pirineu de Girona, on aquesta xifra era de 75,3 visitants per a cada 100 habitants.

A continuació s’analitzen específicament les característiques d’aquests visitants.

4.2.

Caracterització demogràfica dels visitants

Si ens centrem en la procedència dels visitants, veiem que gairebé el 69,5% dels visitants són nacionals, mentre que només el 30,5% són estrangers. Aquesta informació contrasta amb el global del Pirineu de Girona, on més de la meitat dels visitants són estrangers.

Il·lustració 49. Distribució visitants per nacionalitat. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

4.2.1. Nacionals

Com ja passa en l’anàlisi global del Pirineu de Girona, la majoria de visitants (gairebé el 90,0%) provenen de municipis locals (de les províncies de Girona, Barcelona i Lleida). D’entre aquests, els municipis que emeten més visitants són Barcelona, amb el 28,6% del total de visitants locals, Puigcerdà (10,1%), i a més distància Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès, representant menys del 3% cadascun. Sembla que els grans emissors de visitants són per una banda els municipis de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, i per l’altra la pròpia capital de la comarca, la qual cosa indica que també hi ha una important activitat turística dins de la pròpia zona d’estudi.

Il·lustració 50. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

A la il·lustració 51 es pot observar una distribució diferent en el cas dels excursionistes: La Seu d’Urgell apareix com a un dels top 5 municipis emissors tant entre els excursionistes, com entre els excursionistes recurrents. Pel que fa als excursionistes recurrents, el top 5 de municipis emissors es concentra en municipis de dins de la comarca, Barcelona i La Seu d’Urgell.

Il·lustració 51. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Cerdanya 2019

Turista (N = 1,4 mill.):

Habitualment Present (N = 456,8 mil):

Excursionista (N = 1,2 mill):

Excursionista Recurrent (N = 440,8 mil):

Si ens fixem en els municipis no locals, veiem que Madrid representa el 10,6%, Tarragona el 5,2%, Palma de Mallorca el 3,1% i València el 2,7%. Tarragona apareix en segona posició perquè es considera la província de Tarragona com a no-local, però Lleida (considerada local) emet més visitants, igual que molts altres municipis de les províncies de Lleida, Girona i Barcelona.

Il·lustració 52. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

*Gran part de les dades de Pozuelo de Alarcón corresponen a Madrid degut a que s’han assignat a Pozuelo de Alarcón tots els codis postals que són compartits entre les dues poblacions. Per tant, les dades de Pozuelo cal sumar-les a les de Madrid.

En el cas de la Cerdanya, els homes tenen una representació lleugerament superior a les dones (54,1%). Per edats, la franja amb més representació és la d’entre 35 i 44 anys (20,5%), seguida dels d’entre 45 i 54 anys (17,9%), els menors d’edat (17,1%) i els majors de 65 anys (16,7%), seguint un patró molt semblant al del global del Pirineu de Girona, amb una lleugera major presència de persones entre 45 i 54 anys.

Il·lustració 53. Distribució de visitants nacionals per edat. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

4.2.2.

Estrangers

Igual com en el conjunt del Pirineu de Girona, França és el país que més visitants emet a la Cerdanya, representant el 85,2% del total. Degut a la proximitat amb Andorra, aquest país es posiciona com a segon en el rànquing d’emissors de visitants, representant el 4,1% del total.

Il·lustració 54. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

4.3. Distribució temporal dels visitants

A continuació s’analitza la distribució temporal i patrons de mobilitat dels visitants de la Cerdanya. Primer es fa un estudi del global anual i després dels períodes d’interès especial.

4.3.1. Assistència diürna

Pel que fa a la distribució d’assistència diürna de visitants a la Cerdanya, a primer cop d’ull s’observa menys estacionalitat a l’estiu que en el conjunt del Pirineu de Girona (Il·lustració 55). Tot i haver-hi més afluència de visitants durant el mes d’agost, els festius de Tots Sants, el Pont de Desembre, Nadal, i caps de setmana de febrer, marquen uns pics molt marcats i més alts que el pic d’afluència màxima d’agost. Es distingeixen també pics durant el Carnaval de 2019 i Setmana Santa, i també es veu un pic el dia 2 de juliol, marcat sobretot per l’afluència de visitants estrangers, potser vinculat a l’inici de vacances d’estiu. Per contra, no sembla haver-hi un pic important per Sant Joan.

Il·lustració 55. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Si ens fixem en el pes de visitants diürns mensual, veiem que l’agost concentra el 16,6% del total anual de visitants. Si els visitants estiguessin repartits de manera exactament igual al llarg dels mesos de l’any, aquest valor seria de 8,3. La Cerdanya rep el doble d’aquest valor durant l’agost. Tot i això, aquest valor de concentració temporal està una mica per sota de la concentració de visitants a l’agost del conjunt del Pirineu de Girona (20,0%).

Els següents mesos amb més afluència són el desembre (10,8%) i el febrer (10,6%). Per contra, el mes amb menys afluència és el maig, concentrant el 4,0% del total anual. Així, mentre que al Pirineu de Girona els visitants es concentraven molt a l’estiu, a la Cerdanya, les concentracions de visitants més importants són a l’agost i durant els mesos d’hivern (desembre, gener i febrer).

Per nacionalitat, mentre els nacionals es concentren més durant aquests mesos de més afluència (agost, desembre, gener i febrer); l’afluència d’estrangers a l’estiu es reparteix més entre juliol (10,4%) i agost (15,1%), i els mesos de més concentració de visitants estrangers a l’hivern són el febrer (10,2%) i el març (9,1%).

Il·lustració 56. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

4.3.2. Assistència nocturna

En l’anàlisi de l’assistència nocturna, només es poden analitzar aquells visitants que pernocten, és a dir, els turistes i els habitualment presents. Els turistes representen el 85,3% del total, mentre que els habitualment present representen el 14,7% del total de visitants que pernocten.

Habitualment presents

Si ens centrem en els habitualment presents s’observa, a primera vista, un comportament semblant al de l’assistència diürna de tots els visitants: més afluència a l’agost i per Nadal, amb els pics de Tots Sants i Pont de Desembre més marcats, i amb molta afluència durant els caps de setmana d’hivern.

Tot i així, es pot veure menys afluència durant Setmana Santa, i alguns pics que sobresurten en caps de setmana concrets com el 28 de setembre o el 25 de gener. Aquests pics podrien estar condicionats per les condicions meteorològiques: el 28 de setembre va fer un clima més aviat estival (Estiuet de Sant Miquel1), i el 25 de gener va ser el primer cap de setmana després del temporal Glòria, que havia portat nevades importants a les pistes d’esquí.

En comparació amb la presència nocturna al conjunt del Pirineu de Girona, en el cas de la Cerdanya els pics d’hivern són de la mateixa alçada que el pic més alt de l’agost. Sembla que els habitualment presents van molt a la Cerdanya durant aquestes dues temporades, tot i que la concentració d’habitualment presents a l’hivern té lloc durant els caps de setmana i ponts, mentre que a l’agost l’afluència elevada és més general i més repartida entre tots els dies de la setmana.

Respecte a les arribades i sortides dels habitualment presents, es veu clarament com el moviment de persones és molt més elevat en els mesos de tardor i hivern. Els tres pics d’arribades més importants són els del pont de Tots Sants, el Pont de Desembre i el cap de setmana del 25 de gener de 2020. També s’observa un pic una mica més petit durant el cap de setmana del 28 de setembre de 2019.

En canvi, les arribades i sortides durant la primavera i estiu es van anar realitzant de forma més progressiva, amb pics al cap de setmana.

Il·lustració 57. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Arribades Sortides

Turistes

Respecte l’assistència nocturna de turistes, el pic més marcat va tenir lloc durant el Cap d’Any, seguit de Tots Sants i el Pont de Desembre. En els tres casos se supera el volum màxim de turistes al que es va arribar el dia de més afluència d’agost.

Els següents pics més importants van ser els del cap de setmana del 7 i 8 de març, quan eren vacances d’hivern a França; el pont de Setmana Santa; i el cap de setmana del 22 i 23 de febrer, que coincideix amb el Carnaval. A part d’aquest cap de setmana del Carnaval, que sobresurt una mica més que la resta, durant tots els caps de setmana de febrer, la Cerdanya va rebre una afluència de turistes molt elevada. Finalment, amb una afluència una mica més baixa, també sobresurten els pics de Sant Joan i del pont del 12 d’octubre.

En comparació amb l’afluència de turistes al conjunt del Pirineu de Girona, s’observa molta més afluència de turistes a l’hivern, i com ja s’ha comentat, amb pics que sobrepassen el pic més marcat d’agost. A part d’això, al Pirineu de Girona l’augment de turistes a la zona d’estudi durant l’estiu comença al juliol de forma progressiva fins arribar al màxim a l’agost, en canvi aquesta tendència no és tant clara a la Cerdanya: al juliol no hi ha un augment de turistes gaire marcat.

A part d’això, a la Cerdanya, el pic de les vacances d’hivern de França és molt més marcat que al Pirineu de Girona. De fet, si aquest pic apareix en algun moment al Pirineu de Girona és condicionat per l’activitat a la Cerdanya.

Il·lustració 58. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides de turistes, veiem que tant en arribades com en sortides el pic més elevat és per Cap d’Any, com ja s’observa en l’afluència nocturna (il·lustració 60). El mateix passa pels ponts de Tots Sants i el Pont de Desembre.

Es pot observar també com els pics d’arribades i sortides són més elevats durant els caps de setmana d’hivern que no pas a l’agost, tot i que l’afluència de turistes és més elevada durant l’agost. Això s’explica perquè l’activitat d’hivern es concentra als caps de setmana, que mouen a una quantitat de turistes molt elevada de divendres a diumenge, mentre que a l’agost els dies d’arribada i de sortida queden més repartits.

També s’observa un pic d’arribades el dia 2 de juliol causat pels turistes estrangers, que podria estar vinculat a l’inici de les vacances d’estiu. També s’observen arribades i sortides pel pont d’octubre i el cap de setmana d’abans, on també hi va haver força afluència de gent, potser degut a les bones temperatures, ja que aquests pics van coincidir amb l’estiuet de Sant Miquel.

Il·lustració 59. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Il·lustració 60. Distribució d’arribades i sortides de turistes. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Arribades Sortides

La il·lustració 61 mostra la distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. No és d’estranyar que la distribució de turistes nacionals sigui tant semblant a la del global de turistes, ja que els nacionals representen el 69,5% del total.

Així, s’observen afluències més elevades durant l’agost i durant el Nadal, tot i que en general hi ha més afluència durant l’hivern que durant la primavera. El pic més marcat és per Cap d’Any, seguit dels pics de Tots Sants i el Pont de Desembre. A continuació, destaquen Setmana Santa, els carnavals (2019 i 2020), i amb una mica menys d’afluència: Sant Joan i el 12 d’octubre.

En comparació amb el conjunt del Pirineu de Girona, destaca sobretot la diferència entre els mesos de tardor-hivern i primavera-estiu: mentre Setmana Santa o Sant Joan, i agost, tenien pics d’afluència de la mateixa alçada o més alts que els dels ponts d’hivern, en el cas de la Cerdanya, es queden bastant per sota dels tres grans pics: Cap d’Any, Tots Sants i el Pont de Desembre.

Il·lustració 61. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

En canvi, la distribució de turistes estrangers no té res a veure amb la dels turistes nacionals. Si bé és cert que hi ha més afluència durant l’agost, el Nadal i el febrer, els pics de més afluència difereixen.

El pic de més afluència coincideix amb el cap de setmana del 7 de març que és quan unes zones de França tenen les vacances d’hivern. La proximitat d’algunes d’aquestes zones (com Toulouse i Montpeiller) sembla fer de la Cerdanya un bon lloc on anar aprofitar la neu.

A continuació, els dos pics més importants tenen lloc per Cap d’Any, i el dia 2 de juliol. El dia de l’Ascensió també s’identifica clarament, i el dia de Tots Sants queda una mica més difuminat. Per contra, el pont de Setmana Santa no sobresurt respecte a la resta de caps de setmana.

Il·lustració 62. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

4.3.3. Patrons de mobilitat

Seguint l’esquema per analitzar els patrons de mobilitat del Pirineu de Girona, a la Cerdanya també es comença per l’anàlisi de la mobilitat nocturna (els municipis on havien passat la nit anterior les persones detectades a la zona d’estudi), i després l’anàlisi de la mobilitat diürna (cap a on anaven les persones que havien passat la nit a la destinació).

Il·lustració 63. Mobilitat nocturna visitants. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

Com ja s’ha comentat amb anterioritat, els visitants solen dormir a prop de la zona que volen visitar el dia següent, per tant, no sorprèn que els municipis on més s’ha pernoctat abans de visitar la Cerdanya siguin Puigcerdà, Alp, Bellver de la Cerdanya, Llívia i Montellir i Martinet. Aproximadament, el 85% dels visitants de la Cerdanya ha dormit a la Cerdanya la nit anterior. A continuació dels municipis ceretans, Barcelona, Sabadell, Bagà, Sant Cugat del Vallès i Terrassa són els municipis emissors de més visitants. A part de la zona metropolitana de Barcelona, apareix Bagà com a emissor de visitants. A part de la proximitat de Bagà a la Cerdanya, una possible explicació perquè aparegui Bagà al top 10 podria ser el Camí dels Bons Homes, que segueix el recorregut: Berga – Gósol – Bagà – Bellver de Cerdanya. Il·lustració 64. Mobilitat diürna visitants. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020

En el cas de la mobilitat diürna, també apareixen els municipis ceretans com a principals llocs que es visiten després de pernoctar a la Cerdanya (essent Puigcerdà el de més afluència). A continuació: Barcelona, Les Valls de Valira, La Seu d’Urgell, Bagà i Sabadell.

Barcelona i Sabadell podrien aparèixer degut als dies de retorn al domicili, però Les Valls de Valira, La Seu d’Urgell i Bagà, apunten més a una activitat turística, incloent rutes a peu, en bici o a cavall, o visites a pobles amb patrimoni romànic, per exemple.

Si distingim entre nacionals i estrangers no hi ha diferències molt notables. Tot i això, si ens fixem en els estrangers, a part de moure’s per la zona de la Cerdanya i municipis propers mencionats abans (Bagà, La Seu d’Urgell o Les Valls de Valira), també apareixen Camprodon i la Jonquera entre el top 10 de municipis on s’ha pernoctat abans de visitar la destinació. Camprodon podria entrar dins el grup de municipis propers a visitar, en canvi la Jonquera sembla més una parada funcional de camí cap a la destinació final, per aquells visitants estrangers que entren amb cotxe des de França. En aquest últim cas, també s’hi podrien estar barrejant els camioners estrangers que cobreixen la zona dels Pirineus.

Per altra banda, d’entre les zones més visitades després de passar la nit a la Cerdanya, apareix El Prat de Llobregat, la qual cosa indica que una part dels estrangers que visiten la Cerdanya tornen al seu país d’origen amb avió.

4.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat

4.4.1. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Setmana Santa

La Setmana Santa de 2019 va ser entre el 19 i el 22 d’abril. Es pot observar com l’afluència diürna de visitants va ser més elevada del normal entre els dies 18 i 21 d’abril. Tot i no ser festiu a Catalunya, el Dijous Sant ho és a moltes altres comunitats autònomes, a més, hi ha gent a Catalunya que també s’agafa el dijous de vacances. En canvi, el dilluns l’afluència diürna cau en picat.

Il·lustració 65. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. Abril 2019

El pic de Setmana Santa es forma gràcies a l’activitat dels visitants nacionals, ja que entre els estrangers no s’identifica cap diferència entre el cap de setmana de Setmana Santa i la resta de caps de setmana d’abril. Al contrari, l’activitat dels excursionistes estrangers fa que l’afluència de visitants estrangers sigui major durant l’últim cap de setmana d’abril.

Il·lustració 66. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Cerdanya. Abril 2019

Nacionals Estrangers

Pel que fa a les arribades i sortides, s’observa com les entrades es van produir entre el dijous 18 i el divendres 19, essent aquest últim el dia de més arribades. Per contra, la majoria de sortides es van realitzar el diumenge dia 21, tot i que també es van realitzar bastantes sortides el dissabte i el dilluns.

Il·lustració 67. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Cerdanya. Abril 2019 Arribades Sortides

Respecte als patrons de mobilitat dels turistes i habitualment presents, no s’observen molts canvis respecte a la mobilitat anual a la Cerdanya. La majoria de visitants pernocta a la Cerdanya abans de visitar la Cerdanya, la majoria a Puigcerdà (el 45,2% de les persones detectades). També han pernoctat a Barcelona, Sabadell, Bagà, Sant Cugat del Vallès i Terrassa. S’ha de tenir en compte però, que estem parlant de valors baixos: en els casos de Bagà, Sant Cugat i Terrassa estem parlant de menys de 100 connexions detectades en tot el pont.

Il·lustració 68. Mobilitat nocturna visitants. Cerdanya. Setmana Santa 2019

Tal com mostra la il·lustració 69, després de pernoctar a la zona d’estudi, els visitants es queden per la Cerdanya durant el dia. El 42,5% de les persones que pernocten a la Cerdanya, visiten Puigcerdà el dia següent. Bellver de Cerdanya, Alp i Llívia són visitats per entre el 10,0% i el 15,0% dels visitants que han pernoctat a la Cerdanya, i el 7% aproximadament visita Montellà i Martinet.

Il·lustració 69. Mobilitat diürna visitants. Cerdanya. Setmana Santa 2019

4.4.2.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Sant Joan

El cap de setmana de Sant Joan, 22 i 23 de juny, va augmentar l’afluència diürna de visitants a la Cerdanya, tot i que la diferència amb el cap de setmana següent, el del 29 de juny, no és molt significativa.

En comparació a la distribució de juny del conjunt del Pirineu de Girona, on l’activitat durant tots els caps de setmana de juny era molt elevada degut al pont de l’Ascensió a França i a la Segona Pasqua, a la Cerdanya no sembla que hi hagi una afluència major de gent durant l’Ascensió, i hi ha poca més afluència durant la Segona Pasqua.

Il·lustració 70. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. Juny 2019

El pont de l’Ascensió no s’observa perquè el pes dels visitants estrangers és petit en comparació als visitants nacionals, però en la distribució de visitants estrangers (il·lustració 71) sí que es pot identificar major afluència durant el cap de setmana del 30 de maig i 1 de juny. Com que no se celebra Sant Joan a França (major emissor de visitants estrangers), no es veu cap pic important de visitants estrangers durant Sant Joan. De fet hi ha més afluència durant l’últim cap de setmana de juny que durant el cap de setmana de Sant Joan.

Pel que fa als nacionals, sí que s’observa un pic d’afluència diürna de visitants, però no és molt superior a l’afluència del cap de setmana següent.

Il·lustració 71. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Cerdanya. Juny 2019

Nacionals Estrangers

Com en el cas del Pirineu de Girona, i com que Sant Joan no és una festivitat que se celebri a França, s’analitzen les entrades i sortides a la Cerdanya només dels visitants nacionals. S’observa un pic d’arribades durant els dies 21 i 22 i un pic de sortides el dia 24, però realment la diferència, sobretot en les arribades, no és molt més elevada que la dels altres caps de setmana. També es veu força activitat d’entrades i sortides durant l’últim cap de setmana de juny.

Il·lustració 72. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Cerdanya. Juny 2019

Arribades Sortides

Si ens fixem en on havien pernoctat els visitants dels dies 22 i 23 de juny, s’observa que els principals municipis on els visitants havien pernoctat abans de visitar la Cerdanya van ser Puigcerdà (33,5%), Bellver de Cerdanya (12,7%) i Alp (11,7%). Barcelona es posiciona en quarta posició, per davant d’alguns municipis de la Cerdanya, com a municipi emissor de visitants. El 8,6% dels visitants de la Cerdanya durant Sant Joan havien pernoctat a Barcelona la nit anterior. La resta dels top 10 municipis emissors de visitants són o bé els municipis de la Cerdanya (Montellà i Martinet, i Llívia) o de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Badalona, i Terrassa).

Il·lustració 73. Mobilitat nocturna de visitants nacionals els dies 22 i 23 de juny de 2019. Cerdanya

Pel que fa a la mobilitat diürna, és a dir, quins municipis es van visitar després de pernoctar a la Cerdanya, veiem que les 5 agrupacions de municipis (Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Alp, Llívia i Montellà i Martinet) són les Top 5 destinacions visitades. En global, aquestes destinacions acumulen el 95,8% del total de visitants que han pernoctat a la Cerdanya.

La resta (4,2%) es reparteixen entre Barcelona i Sabadell; La Seu d’Urgell i Les Valls de Valira; i Vilafant.

Il·lustració 74. Mobilitat diürna de visitants nacionals els dies 22 i 23 de juny de 2019. Cerdanya

4.4.3.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Tot Sants

Seguint el patró del Pirineu de Girona, com que Tots Sants és el dia 1 de novembre, agafem el període de 5 setmanes (aproximadament un mes) que va des del dia 14 d’octubre al 17 de novembre per poder comparar l’activitat d’aquell cap de setmana amb altres caps de setmana de la mateixa època de l’any.

El 2019, Tots Sants va tenir lloc del divendres dia 1 de novembre, al diumenge dia 3 de novembre. El pic del dia 2 de novembre es distingeix clarament de la resta de caps de setmana, amb una diferència més marcada que en el conjunt del Pirineu de Girona, sobretot respecte als caps de setmana d’octubre.

Il·lustració 75. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. 14/10/19 - 17/11/19

Tal com es pot observar a la il·lustració 76, tant turistes nacionals com estrangers van incrementar notablement la seva afluència diürna a la Cerdanya durant el pont de Tots Sants. El pic és molt més marcat en el cas dels nacionals que dels estrangers, l’afluència dels quals ja era més elevada abans del pont de Tots Sants, degut segurament a les vacances escolars de la Toussaint que va ser del 20 d’octubre al 3 de novembre.

Pel que fa als estrangers, també s’observa un pic d’afluència diürna durant el cap de setmana després de Tots Sants, del 9 i 10 de novembre, segurament influenciada perquè a França, el dia 11 de novembre és festiu (Armistici), i tenien pont del 9 al 11 de novembre.

Il·lustració 76. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Cerdanya. 14/10/19 - 17/11/19

Nacionals Estrangers

Respecte a les arribades i a les sortides dels visitants que pernocten (turistes i habitualment presents), se segueix un patró semblant al del Pirineu de Girona: pics d’arribades durant el 31 d’octubre i l’1 de novembre, i un gran pic de sortida el diumenge 3 de novembre.

Il·lustració 77. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Cerdanya. 14/10/19 - 17/11/19

Arribades Sortides

Els patrons de mobilitat es repeteixen durant el pont de Tots Sants. Més del 80% dels visitants de la Cerdanya han pernoctat a la Cerdanya la nit anterior (gairebé el 40% a Puigcerdà). La resta han pernoctat a Barcelona i l’Àrea Metropolitana la nit abans de visitar la Cerdanya.

Il·lustració 78. Mobilitat nocturna de visitants. Cerdanya. 01-03/11/2019

De la mateixa manera, els visitants que han pernoctat a la Cerdanya (més del 85%) es queda a la comarca durant el dia següent. També visiten les Valls de Valira, o tornen cap a Barcelona i Àrea Metropolitana. Il·lustració 79. Mobilitat diürna de visitants. Cerdanya -. 01-03/11/2019

4.4.4.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants a l’inici de la

temporada d’esquí

A la Cerdanya, les pistes d’esquí van obrir entre el 13 de novembre (Masella) i el 16 de novembre (La Molina). Per tant agafem tot el mes de novembre, per veure si l’obertura de la temporada d’esquí va tenir algun efecte en l’afluència diürna de visitants (il·lustració 80). A primer cop d’ull no sembla haver-hi cap comportament diferent degut a l’obertura de les pistes d’esquí: el dia 13 (dimecres) va tenir molt poca afluència, mentre que el dia 16 sí que va incrementar l’afluència diürna de visitants, però no més que durant els altres caps de setmana de novembre.

Il·lustració 80. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya - novembre 2019

Tampoc es veuen diferències importants per nacionalitat (il·lustració 81), o per arribades i sortides (il·lustració 82). Tot i això, es veu un pic d’arribades el dia 11 de novembre, i un pic de sortides el dia 12 de novembre. A França el dia 11 de novembre és festiu, és l’Armistici, la qual cosa podria haver provocat aquests pics.

Il·lustració 81. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Cerdanya - novembre 2019

Nacionals Estrangers

Tot i que durant els primers dies d’obertura de les pistes d’esquí no es vegi canvis en l’afluència de visitants a la Cerdanya, en l’anàlisi d’afluència anual (capítol 4.3), sí que s’observa molta més afluència de visitants durant els caps de setmana de gener i febrer, sobretot a partir del cap de setmana del 25 de gener, just després del temporal Glòria.

Il·lustració 82. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Cerdanya - novembre 2019 Arribades Sortides

4.4.5. Afluència i patrons de mobilitat de visitants pel Pont de Desembre

El Pont de Desembre de 2019 va ser del divendres 6 de desembre al diumenge 8 de desembre. La il·lustració 83 mostra un pic molt marcat durant aquests dies, amb una afluència molt similar a la dels dies de Nadal. De l’anàlisi d’afluència diürna anual, sabem que Tots Sants, el Pont de Desembre i Nadal són els tres moments de l’any amb els pics d’afluència més elevats.

Il·lustració 83. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. Desembre 2019

Com que aquests festius només se celebren a Espanya, en la distribució dels turistes estrangers no es veu un pic tant marcat. Tot i això, a França el dia 6 de desembre és Sant Nicolàs i sembla que hi va haver molts excursionistes a la Cerdanya aquell dia.

Il·lustració 84. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Cerdanya. Desembre 2019

Nacionals Estrangers

El pic més gran d’arribades es va produir el dia 5 de desembre, tot i que molta gent també va arribar el dia 6 de desembre, i una mica menys el dia 7 de desembre. Aquesta distribució varia una mica respecte al Pirineu de Girona, on la majoria de visitants van arribar el dia 6. Segurament aquesta diferència està influïda per les pistes d’esquí, ja que per aprofitar tot el matí d’esquí, els visitants tendeixen a arribar la nit abans. El gran pic de sortides és el dia 8 de desembre.

Il·lustració 85. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Cerdanya. Desembre 2019

Arribades Sortides

La il·lustració 86 ens mostra la mobilitat nocturna durant el Pont de Desembre. Com ja s’ha observat en els altres festius, la majoria de persones han pernoctat a la comarca abans de visitar-la (83,6%), mentre que la resta prové de Barcelona i Àrea Metropolitana, o de Bagà (tot i que només representa el 0,8%).

Il·lustració 86. Mobilitat nocturna de visitants. Cerdanya. 06-08/12/2019

Pel que fa a la mobilitat diürna, també s’observa un comportament semblant a la resta de festius de la Cerdanya. Més del 80,0% dels visitants que han pernoctat a la Cerdanya, es queda a la comarca durant el dia. La resta, o bé torna a casa (Barcelona, Sant Cugat, Terrassa), o bé visita altres zones properes com Les Valls de Valira, o Ribes de Freser, que apareix per primer cop en el rànquing dels top 10 municipis més visitats després de pernoctar a la Cerdanya (representant un 4,1% del total de visitants).

Il·lustració 87. Mobilitat diürna de visitants. Cerdanya. 06-08/12/2019

4.4.6.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Nadal i Cap d’any

Seguint la metodologia utilitzada en l’anàlisi del Pirineu de Girona, per analitzar les vacances de Nadal i Cap d’Any, s’agafa com a referència el període de 5 setmanes entre el 16 de desembre de 2019 i el 19 de gener de 2020.

Igual com ja passava al Pirineu de Girona, no s’observen pics ni entre els nacionals ni entre els estrangers durant els dies festius del 24, 25 o 26 de desembre, o el 6 de gener. El que sí que s’observa és una afluència molt elevada a partir del 26 de desembre, i fins el dia 5 de gener de 2020, que coincideix amb els dies de vacances. El pic de màxima afluència es produeix el dia 28 de desembre, el dissabte entre Nadal i Cap d’Any, seguit del dia 31 de desembre.

Il·lustració 88. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. 16/12/19 - 19/01/20

En el cas dels nacionals, el pic del 28 de desembre és més marcat, i el segon dia de més afluència és el diumenge 29. En canvi, per als estrangers, el dia 31 de desembre és el dia de més afluència, seguit del dia 2 de gener.

Il·lustració 89. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Cerdanya. 16/12/19 - 19/01/20

Nacionals Estrangers

Les arribades més importants de visitants es produeixen el divendres 27 de desembre i el dia 31 de desembre. Mentre que el gran pic de sortides és el dia 1 de gener de 2020. Tot i això, les entrades i sortides són més elevades durant tots els dies de vacances de Nadal.

Il·lustració 90. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20

Arribades Sortides

Si ens fixem en la mobilitat diürna i nocturna dels 15 dies de vacances (del 23 de desembre al 6 de gener – dilluns festiu-), no veiem grans diferències respecte el que ja hem vist en els altres períodes d’interès especial. La majoria de visitants pernocten a la Cerdanya abans de visitar la Cerdanya, alguns a Barcelona o Àrea Metropolitana, i alguns a Bagà.

Il·lustració 91. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020

Mentre que els que han pernoctat a la Cerdanya, l’endemà visiten la Cerdanya, Les Valls de Valira o Bagà. Alguns tornen cap a Barcelona, Terrassa, o Sabadell.

Il·lustració 92. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020

Així com al Pirineu de Girona s’observaven diferències entre els períodes del 24 al 26 de desembre, i del 27 de desembre al 2 de gener, en el cas de la Cerdanya no s’observen grans diferències en els patrons de mobilitat.

Estudi

els patrons de mobilitat al Pirineu de Girona

5. Anàlisi Ripollès

A continuació s’analitza la comarca del Ripollès. S’analitza el perfil del visitant, els patrons de mobilitat anuals i els patrons de mobilitat de períodes d’interès especial, seguint el mateix esquema que en els capítols anteriors.

5.

5.1. Distribució per tipologia de visitants

En el període anual de març 2019 a febrer 2020 es van detectar 9.095.915 connexions al Ripollès, de les quals 47,1% són de residents i el 52,9% de visitants. Els excursionistes representen el 35,2%, els turistes el 12,8% i els habitualment presents el 4,9%.

Il·lustració 93. Distribució de persones detectades segons perfil. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Si ens centrem en els visitants, veiem que durant tot l’any es van detectar 4.814.955 connexions. En aquest cas el pes dels turistes (24,1%) és més baix que en el global del Pirineu de Girona (36,0%), mentre que el pes dels excursionistes (66,6%) està 9,4 punts percentuals per sobre de la mitjana (57,2%). Els habitualment presents també són més presents al Ripollès que al conjunt del Pirineu de Girona, representant el 9,3% del total de visitants.

Il·lustració 94. Distribució de visitants segons tipologia. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Així, hi ha menys turistes al Ripollès que en el conjunt del Pirineu de Girona, mentre que totes les altres tipologies de visitant tenen més representació. Els excursionistes són els visitants més habituals a la comarca.

Si calculem la ràtio de visitants per cada 100 habitants, aquest valor és de 112,5 visitants. Tot i ser una xifra més baixa que la de la Cerdanya (que era de 139,3 visitants), està 37,2 punts percentuals per sobre la mitjana del Pirineu de Girona, on aquesta xifra és de 75,3 visitants per a cada 100 habitants.

A continuació s’analitzen específicament les característiques d’aquests visitants.

5.2. Caracterització demogràfica dels visitants

Respecte a les nacionalitats dels visitants, el Ripollès és visitat sobretot per nacionals, ja que els estrangers no arriben a representar ni el 10,0% del total de visitants (9,3%). Aquestes dades són molt diferents de les del conjunt del Pirineu de Girona, on els estrangers representaven el 59,1% del total de visitants.

Il·lustració 95. Distribució visitants per nacionalitat. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.2.1. Nacionals

Si ens centrem en els visitants nacionals, veiem que més del 90,0% provenen de municipis locals (de les províncies de Girona, Lleida i Barcelona). D’entre aquests, els municipis que emeten més visitants són Barcelona (20,4%), Ripoll (8,5%) i, amb un pes més baix, Girona (3,0%), Sabadell (2,9%) i Vic (2,7%). Igual com es veia en el cas de la Cerdanya, la capital de la comarca té un pes prou important com a municipi emissor de visitants, mostrant que existeix activitat turística dins la pròpia comarca. Per contra però, mentre que a la Cerdanya els municipis emissors de visitants són principalment de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Ripollès rep més visitants de zones més properes com Girona o Vic. Tot i això, el pes de la capital catalana és el més important, com passa en general a tot el Pirineu de Girona.

Il·lustració 96. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

La il·lustració 97 ens mostra la distribució de visitants per municipi d’origen local segons tipologia de visitant. Barcelona i Ripoll són els municipis emissors més importants en totes les tipologies de visitant (excepte Ripoll per als excursionistes). S’observa com els municipis que emeten més turistes continuen sent de l’Àrea Metropolitana: si no tenim en compte Barcelona i Ripoll, veiem que Sabadell (3,9%), Badalona (2,4%) i Mataró (2,2%) són els municipis que van emetre més turistes entre el març de 2019 i el febrer de 2020.

Pel que fa als habitualment presents, que tenen un pes relatiu més important al Ripollès que a altres comarques (excepte a la Cerdanya), veiem que també provenen de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però també de Ripoll (7,9%) i de Campdevànol (2,7%). La comarca també és força visitada per excursionistes de Girona o Vic, però segurament la proximitat geogràfica fa que no pernoctin a la destinació. Finalment, els excursionistes recurrents també són de prop de la zona d’estudi, i de Barcelona (8,4%).

Il·lustració 97. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Turista (N = 966,3 mil.):

Habitualment Present (N = 423,3 mil):

Excursionista (N = 2,0 mill):

Excursionista Recurrent (N = 649,5 mil):

Respecte als municipis no locals, que representen menys del 10% del total de visitants nacionals, els municipis emissors més importants són: Madrid (10,2%), Tarragona (4,5%), Palma de Mallorca (2,5%) i El Vendrell (2,2%).

Il·lustració 98. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

*Gran part de les dades de Pozuelo de Alarcón corresponen a Madrid degut a que s’han assignat a Pozuelo de Alarcón tots els codis postals que són compartits entre les dues poblacions. Per tant, les dades de Pozuelo cal sumar-les a les de Madrid.

Com ja es veia en el cas del conjunt del Pirineu de Girona i també a la Cerdanya, els homes (55,5%) tenen una representació lleugerament superior a les dones (44,5%). Pel que fa a les edats, la franja amb més representació és la d’entre 35 i 44 anys (20,8%), seguida dels menors d’edat (17,7%), dels de més de 65 anys (17,6%) i dels d’entre 45 i 54 anys (17,0%). Valors molt semblants a la resta del Pirineu de Girona, i que indiquen un predomini de famílies i persones grans a la zona, i pocs joves.

Il·lustració 99. Distribució de visitants nacionals per edat. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.2.2.

Estrangers

Pel que fa als visitants estrangers, en el cas del Ripollès també hi ha un predomini de francesos (55,9%), però té un pes relatiu més baix que en el conjunt del Pirineu de Girona (76,4%). Israel és el segon país estranger que emet més visitants al Ripollès (5,6%), dels quals la majoria són excursionistes (94,4%). Segueixen el rànquing Alemanya (5,1%), Països Baixos (4,5%) i el Regne Unit (3,2%).

Il·lustració 100. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.3. Distribució temporal dels visitants

Després d’aquesta caracterització general del visitant del Ripollès, es fa un anàlisi de la mobilitat d’aquests visitants primer a nivell global de tot un període anual (de març 2019 a febrer 2020), i després a nivell més específic per períodes d’interès especial.

5.3.1. Assistència diürna

Si analitzem la distribució de l’assistència diürna, veiem que, com ja passava a la Cerdanya, hi ha menys estacionalitat al Ripollès que al conjunt del Pirineu de Girona (il·lustració 101). Els pics d’afluència més importants també tenen lloc durant la tardor-hivern: els ponts de Desembre i Tots Sants generen els pics de visitants més importants al Ripollès, per sobre els dies de més afluència d’estiu i de Nadal.

El 12 d’octubre també va aportar molta afluència de visitants a la comarca (també els dos caps de setmana anteriors a aquest), així com també ho va fer la Setmana Santa. Per altra banda, destaquen els caps de setmana de febrer, segurament per les pistes d’esquí. Finalment, també es veu un pic per Sant Joan, i amb menys intensitat, els pics de la Segona Pasqua i el Carnaval.

En global, es veu una base més aviat estreta de visitants durant tots els dies de la setmana, però una afluència molt constant durant els caps de setmana de tot l’any.

Il·lustració 101. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Pel que fa a la distribució mensual de visitants, l’agost concentra el 15,6% dels visitants anuals. Aquest valor és gairebé el doble del que seria si els visitants estiguessin distribuïts equitativament entre tots els mesos de l’any (8,3%). Tot i això, està per sota la mitjana del total del Pirineu de Girona (20,0%).

Els següents mesos amb més afluència són el desembre (9,9%), el febrer (9,2%) i el juliol (9,1%). Sembla raonable que el desembre sigui el segon mes amb més afluència degut a les festes de Nadal (a la il·lustració 101 es pot veure una major densitat de columnes durant el desembre) i al pont de Desembre, que és quan es va produir el pic més alt d’afluència diürna al Ripollès. La major afluència de febrer es concentra sobretot els caps de setmana, igual que al juliol: hi ha molta més concentració durant els caps de setmana que entre setmana. Per altra banda, els mesos amb menys afluència són els de primavera, sobretot el maig, que concentra el 4,5% del total de visitants anuals. Aquesta distribució és diferent de la distribució del conjunt del Pirineu de Girona, molt més concentrada a l’estiu.

Tot i que l’agost és el mes amb més afluència per a les dues nacionalitats, la distribució anual de visitants és diferent segons la nacionalitat. Mentre que els nacionals es concentren a l’agost (15,4%), desembre (10,2%) i febrer (9,3%); els internacionals es concentren molt més durant els mesos d’estiu (agost: 17,1%; juliol: 12,0%;setembre: 10,3%; juny: 9,0%) i el febrer (9,0%).

Il·lustració 102. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.3.2. Assistència nocturna

En l’anàlisi de l’assistència nocturna, només es poden analitzar aquells visitants que pernocten, és a dir, els turistes i els habitualment presents. Els turistes representen el 81,8% del total, mentre que els habitualment present representen el 18,2% del total de visitants que pernocten.

Habitualment presents

Respecte als habitualment presents, s’observa més afluència durant l’agost i el Nadal. A l’agost és quan es produeixen els pics de més afluència d’habitualment presents (el dia 17 i el dia 10 d’agost). En canvi, durant el Nadal, es produeix un pic per Cap d’Any, però no destaca per sobre de caps de setmana de molta afluència. La distribució de l’agost continua sent més marcada durant els caps de setmana que entre setmana. De fet, els caps de setmana de finals de juliol (sobretot el dia 20 de juliol) ja es produïen pics molt marcats d’afluència nocturna.

A part dels pics d’agost, els pics d’afluència més marcats són el de Tots Sants i el Pont de Desembre. Tal i com en el cas de la Cerdanya, els pics dels festius de tardor-hivern (Tots Sants, Pont de Desembre i Nadal-Cap d’Any) superaven el pic més marcat d’agost, aquest no és el cas per al Ripollès, on l’afluència d’habitualment presents predomina a l’estiu. També es pot identificar un pic d’habitualment presents el dia 16 de novembre, potser degut a les condicions climatològiques.

Finalment, l’afluència durant els mesos de primavera és més baixa, però es poden distingir els pics de Sant Joan i de Setmana Santa.

Il·lustració 103. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides dels habitualment presents, es veu una activitat molt constant els caps de setmana de tot l’any. Hi ha menys moviment durant els mesos de primavera, però la diferència és menys marcada que en el cas de la Cerdanya.

Així, es veuen pics d’arribades i sortides més significatives per Tots Sants i pel Pont de Desembre. També és veu més activitat a l’agost, algun cap de setmana de novembre, per Cap d’Any, i per Carnaval. Però no destaca de manera molt clara respecte a la resta.

Il·lustració 104. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Turistes

Pel que fa als turistes, també hi ha més afluència durant l’agost i durant el Nadal. El pic més marcat va tenir lloc durant el Cap d’Any, seguit de Tots Sants i el Pont de Desembre, com en el cas de la Cerdanya.

Els següents pics més marcats són els de Setmana Santa i Sant Joan. En general també s’observa molta afluència durant els caps de setmana de febrer, i de setembre i octubre, essent el cap de setmana d’octubre de més afluència el del dia 12. Finalment, també es pot distingir més lleugerament la Segona Pasqua.

En comparació amb l’afluència de turistes al conjunt del Pirineu de Girona, s’observa una base de turistes molt més fina, la qual cosa implica menys activitat turística durant la setmana, i uns pics molt marcats durant els caps de setmana. Al ser el pes dels estrangers menys significatiu, els festius de vacances d’hivern (que es veien a la Cerdanya) o el dia de l’Ascensió, no es distingeixen en la distribució de turistes del Ripollès.

Il·lustració 105. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides de turistes, coincideixen amb la distribució nocturna de la il·lustració 105: hi ha molt moviment de turistes durant els caps de setmana, i amb una mica més d’activitat durant els mesos d’hivern i tardor que durant els de primavera. Els pics més elevats d’arribades i sortides es produeixen per Cap d’Any, Tots Sants i el Pont de Desembre, seguits de Sant Joan i Setmana Santa. Il·lustració 106. Distribució d’arribades i sortides de turistes Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

La il·lustració 107 mostra la distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals, la qual és pràcticament idèntica a la distribució nocturna de turistes global, ja que representen el 91,1% del total.

En comparació amb el conjunt del Pirineu de Girona, destaca la importància dels ponts de tardor-hivern (Tots Sants, Pont de Desembre i Cap d’Any), sobretot en comparació als ponts de Sant Joan i els pics de l’agost.

Il·lustració 107. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

En canvi, la distribució de turistes estrangers varia una mica més: els pics de Tots Sants i del Pont de Desembre no són tan marcats com ho eren pels nacionals, mentre que l’agost i el Nadal són les dues temporades que tenen nivells de turistes estrangers més elevats. També destaquen els pics del Dia de l’Ascensió, el dia 6 de juliol (el dilluns de la primera setmana de vacances escolars d’estiu a França), i el cap de setmana (7 i 8 de març de 2019) de les vacances d’hivern a les zones de Toulouse i Montpeiller (entre d’altres) de França.

Il·lustració 108. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.3.3. Patrons de mobilitat

Els patrons de mobilitat s’analitzen primer a partir de la mobilitat nocturna: els municipis on havien passat la nit anterior les persones detectades a la zona d’estudi; i després a partir de la mobilitat diürna: cap a on anaven les persones que havien passat la nit a la destinació.

Il·lustració 109. Mobilitat nocturna visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Com ja s’ha vist en els apartats anteriors, els visitants solen dormir a prop de la zona que volen visitar el dia següent. Així, els municipis on més s’ha pernoctat abans de visitar el Ripollès han estat Ribes de Freser, Camprodon, Ripoll, Llanars i Campdevànol. Això significa que el 71,4% del total de visitants del Ripollès ha dormit al Ripollès la nit abans. Ribes de Freser i Camprodon són els dos municipis del Ripollès on es realitzen més pernoctacions. Els següents municipis on els visitants pernocten abans de visitar la comarca són: Barcelona, Alp, Olot, Puigcerdà i Sabadell. Per una banda, Sabadell forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ja ens apareixia en el capítol 5.2.1 com a un dels principals municipis emissors de visitants. Per l’altra, Alp, Olot i Puigcerdà són municipis de la Cerdanya i la Garrotxa, comarques veïnes i també pertanyents al Pirineu de Girona.

Il·lustració 110. Mobilitat diürna visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

En el cas de la mobilitat diürna, tornen a aparèixer els municipis del Ripollès com a principals llocs que es van a visitar després de pernoctar a la comarca. També Ribes de Freser i Camprodon apareixen com els dos municipis més visitats després de pernoctar a la zona d’estudi. En aquest cas, més del 70,0% dels visitants que pernocten a la comarca, l’endemà visiten algun lloc de la comarca. D’altres, també visiten zones properes de la Cerdanya, la Garrotxa i Osona. Barcelona també apareix al rànquing, ja que és el lloc de tornada a casa de molts visitants del Ripollès.

5.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat

5.4.1.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Setmana

Santa

Al 2019 la Setmana Santa va ser entre el 19 i el 22 d’abril. A la il·lustració 111 es pot observar com l’afluència diürna va ser molt més elevada durant el divendres 19 i el dissabte 20. De fet, durant el cap de setmana anterior i durant la setmana anterior, l’afluència ja era lleugerament superior a les altres setmanes d’abril. Sobretot el dijous 18 ja es pot observar un important increment de visitants al Ripollès. En canvi, el dilluns 22 d’abril, que encara era festiu, s’observa una davallada en l’afluència diürna (com també passa en el conjunt del Pirineu de Girona).

Il·lustració 111. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. Abril 2019

El pic de Setmana Santa es forma gràcies a l’activitat dels visitants nacionals, ja que els estrangers representen menys del 10,0% dels visitants, i en la seva distribució al llarg de l’abril (il·lustració 112) no s’identifica cap diferència entre el cap de setmana de Setmana Santa i la resta de caps de setmana d’abril. Tot i això, si agaféssim només els turistes (blau clar), sí que s’observaria un lleuger augment de turistes estrangers el dia 21 d’abril.

Il·lustració 112. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Ripollès. Abril 2019

Nacionals Estrangers

Pel que fa a les arribades i sortides, s’observa com les entrades es van produir entre el dijous 18 i el divendres 19, essent aquest últim el dia de més arribades. Per contra, la majoria de sortides es van realitzar el diumenge dia 21, tot i que també es van realitzar bastantes sortides el dissabte i el dilluns.

Il·lustració 113. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. Abril 2019

Arribades Sortides

Respecte als patrons de mobilitat dels turistes i habitualment presents, no s’observen grans diferències respecte als patrons de mobilitat anuals: més del 80,0% dels visitants pernocta al Ripollès la nit abans de visitar la comarca, mentre que un 9,4% ho fa en poblacions de comarques properes (Alp, Olot, Puigcerdà).

Il·lustració 114. Mobilitat diürna visitants. Ripollès. Setmana Santa 2019

Després de pernoctar al Ripollès, més del 70,0% es queda a visitar la comarca, mentre que el 4,0% torna a Barcelona, i la resta visita (o bé torna als seus municipis de residència) les zones properes al Ripollès, en concret la Garrotxa, la Cerdanya i el Gironès.

Il·lustració 115. Mobilitat nocturna visitants. Ripollès. Setmana Santa 2019

Estudi

els patrons de mobilitat al Pirineu de Girona

5.4.2.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Sant

Joan

El 2019, el dia de Sant Joan va ser un dilluns. Per tant, va ser pont del dia 22 al dia 24 de juny. La il·lustració 116 mostra com durant el cap de setmana (22 i 23 de juny) hi va haver més afluència en comparació als altres caps de setmana de juny. El dilluns dia 24, hi va haver més afluència que altres dilluns del mateix mes, però amb molt poca diferència. De fet, el dilluns de la segona Pasqua (10 de juny) hi va haver més afluència al Ripollès que no pas el dilluns de Sant Joan.

Durant el juny també hi va haver altres caps de setmana amb afluència de visitants elevada, que fan que Sant Joan no destaqui tant. Del 30 de maig al 2 de juny va tenir lloc l’Ascensió (celebrada a França), del 8 al 10 de juny va tenir lloc al segona Pasqua, i també s’observa més afluència durant l’últim cap de setmana de juny, que podria estar estimulada per l’inici de vacances d’alguns visitants o pel bon temps.

Il·lustració 116. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. Juny 2019

Si comparem el comportament dels visitants nacionals i estrangers, s’observa clarament que Sant Joan no va suposar cap canvi en el comportament dels estrangers, ja que no celebren aquesta festivitat. Per contra, sí que s’observen els pics de l’Ascensió i de la Segona Pasqua. També s’observa molta activitat d’excursionistes estrangers (majoritàriament francesos) el divendres 14 de juny.

Il·lustració 117. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Ripollès. Juny 2019

Nacionals Estrangers

Com en el cas del Pirineu de Girona, i com que Sant Joan no és una festivitat que se celebri a França (majoria de visitants estrangers), s’analitzen les entrades i sortides al Ripollès només dels visitants nacionals. La il·lustració 118 mostra com la majoria d’arribades es van produir el divendres dia 22, i la majoria de sortides el dilluns 24. També s’observa força mobilitat de visitants durant els caps de setmana de la segona Pasqua i l’últim cap de setmana de juny.

Il·lustració 118. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Ripollès. Juny 2019

Arribades Sortides

Els dies amb més afluència de Sant Joan van ser durant el cap de setmana (el 22 i 23 de juny). Si observem els patrons de mobilitat dels visitants nacionals durant aquest cap de setmana, podem observar que molts visitants han pernoctat a Camprodon (22,3%) abans de visitar la comarca. En l’anàlisi anual dels patrons de mobilitat s’observava com la majoria de visitants es repartien entre Ribes de Freser i Camprodon. Durant Sant Joan, sembla que hi ha més visitants que pernocten a Camprodon. Per altra banda, Ripoll era el tercer municipi de la comarca on més es va pernoctar la nit abans de visitar el Ripollès, però durant el cap de setmana de Sant Joan, passa a la cinquena posició dels municipis de la comarca.

Il·lustració 119. Mobilitat nocturna de visitants nacionals. Ripollès - 22 i 23 de juny de 2019.

Entre el 22 i 23 de juny el 62,1% dels visitants va pernoctar a la comarca del Ripollès abans de visitarla, mentre que el 8,3% va pernoctar en municipis de comarques veïnes (Alp i Olot), i el 9,7% ho va fer a Barcelona i Àrea Metropolitana (Badalona i Hospitalet).

Il·lustració 120. Mobilitat diürna de visitants nacionals. Ripollès – 22 i 23 de juny de 2019

Pel que fa a la mobilitat diürna, és a dir, quins municipis es van visitar després de pernoctar al Ripollès, el 79,0% dels visitants que van pernoctar al Ripollès van visitar la comarca el dia següent. En aquest cas, també s’observa més activitat a Camprodon (visitada pel 27,5% del total) i menys activitat a Ripoll (visitada pel 8,7%).

A part dels municipis de la comarca, molts visitants també van visitar poblacions properes com Olot, Alp, Puigcerdà o Moià. Mentre que un 1,4% va tornar cap a Barcelona.

5.4.3.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Tot Sants

Seguint el patró del Pirineu de Girona, com que Tots Sants és el dia 1 de novembre, agafem el període de 5 setmanes (aproximadament un mes) que va des del dia 14 d’octubre al 17 de novembre per poder comparar l’activitat d’aquell cap de setmana amb altres caps de setmana de la mateixa època de l’any.

El 2019, Tots Sants va tenir lloc del divendres dia 1 de novembre al diumenge dia 3 de novembre. La il·lustració 121 mostra com durant els tres dies hi va haver més afluència que durant les setmanes anteriors i posteriors.

Il·lustració 121. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. 14/10/19 - 17/11/19

Si ens fixem en les diferències entre nacionals i estrangers (il·lustració 122), veiem que mentre la distribució d’afluència diürna dels visitants nacionals marca un clar pic d’afluència durant el pont de Tots Sants, els estrangers presenten un comportament diferent, no tant influenciat pel pont de Tots Sants.

Els estrangers tenen un pes relatiu baix al Ripollès i estan molt representats per excursionistes. Aquests últims (sobretot francesos i andorrans) van generar un pic d’afluència el dia 27 (un dijous) tant significatiu, que van fer que, en global, hi hagués més afluència de visitants aquest dia que durant els dies de Tots Sants.

Si agaféssim només turistes, veuríem que el dia de més afluència és el dia 2 de novembre, i que hi ha més afluència durant els dies de la Toussaint, que se celebra del 20 d’octubre al 3 de novembre. Tot i això, el pic de turistes del cap de setmana posterior a Tots Sants s’acosta molt als nivells del 2 de novembre.

Il·lustració 122. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. 14/10/19 - 17/11/19

Nacionals Estrangers

Pel que fa a les arribades i sortides de visitants al Ripollès, veiem que la majoria d’arribades es generen el dia 1 de novembre, que és un comportament lleugerament diferent del conjunt del Pirineu de Girona, on molts més visitants arribaven també el dia 31 d’octubre. No hi ha diferències pel que fa a les sortides, la majoria de visitants van marxar el dia 3 de novembre.

Il·lustració 123. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès - 17/10/19 - 19/11/19

Arribades Sortides

Els patrons de mobilitat durant Tots Sants són semblants als patrons anuals. La majoria de visitants pernocten a la comarca abans de visitar la destinació (69,1%), sobretot a Camprodon (20,5%) i Ribes de Freser (19,7%). Alguns visitants també havien pernoctat a poblacions properes com Alp, Olot i Puigcerdà; o a Barcelona i Badalona la nit abans de visitar el Ripollès.

Il·lustració 124. Mobilitat nocturna de visitants. Ripollès. 01-03/11/2019

De la mateixa manera, després de pernoctar al Ripollès, el 75,2% de visitants es va quedar a visitar la comarca, la majoria a Camprodon i Ribes de Freser. Persones que havien pernoctat al Ripollès també van visitar Alp, Olot i Puigcerdà; per altra banda, també hi ha un volum important de persones que van tornar a Barcelona (i amb menys volum a Badalona).

Il·lustració 125. Mobilitat diürna de visitants. Ripollès. 01-03/11/2019

5.4.4. Afluència i patrons de mobilitat de visitants a l’inici de la temporada d’esquí

Les pistes d’esquí del Ripollès, Vallter 200 i la Vall de Núria van iniciar la temporada el dia 30 de novembre. Per tant, s’agafa com a referència el període de 5 setmanes entre l’11 de novembre i el 15 de desembre.

La il·lustració 126 mostra com no hi ha un comportament especial durant el cap de setmana del 30 de novembre.

Il·lustració 126. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. 11/11-15/12/2019

Tampoc no es veuen diferencies importants ni segons la nacionalitats (il·lustració 127), ni per arribades o sortides (il·lustració 128).

Il·lustració 127. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. 11/11-15/12/2019

Nacionals Estrangers

Il·lustració 128. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. 11/11-15/12/2019

Arribades Sortides

Tot i que durant els primers dies d’obertura de les pistes d’esquí no es vegi canvis en l’afluència de visitants al Ripollès, en l’anàlisi d’afluència anual (capítol 5.3), sí que s’observa molta més afluència de visitants durant els caps de setmana de febrer.

5.4.5. Afluència i patrons de mobilitat de visitants pel Pont de Desembre

El Pont de Desembre de 2019 va ser del divendres 6 de desembre al diumenge 8 de desembre. La il·lustració 129 mostra un pic molt marcat durant aquests dies. De fet, és un pic tant marcat, que supera els dies amb més afluència de Nadal.

Il·lustració 129. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. Desembre 2019

Com que aquests festius només se celebren a Espanya, en la distribució dels turistes estrangers no es veu un pic tant marcat. Tot i ser Sant Nicolàs a França, l’afluència d’estrangers creix molt tímidament durant el pont de Desembre.

Il·lustració 130. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. Desembre 2019

Nacionals Estrangers

La il·lustració 131 mostra l’evolució d’arribades i sortides de desembre 2019. Es pot observar com la majoria de visitants van arribar el dia 6 de desembre i van sortir el dia 8 de desembre. Aquesta distribució és semblant a la del conjunt del Pirineu de Girona, però diferent de la Cerdanya on la majoria de visitants arribaven el 5 de desembre.

Il·lustració 131. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. Desembre 2019

Arribades

Sortides

Respecte els patrons de mobilitat, durant el Pont de Desembre més del 60,0% dels visitants que van visitar el Ripollès, hi havia pernoctat la nit anterior. Durant aquests dies, el volum de visitants que pernoctaven a Llanars (16,9%) va passar per davant dels que van pernoctar a Ribes de Freser (16,4%). Aquest comportament potser està influenciat per les pistes d’esquí, ja que a la zona del municipi de Llanars hi ha les pistes d’esquí de Vallter 2000. Camprodon (21,1%) segueix liderant el rànquing. Respecte a municipis de comarques properes, el municipi on més s’havia pernoctat va ser Alp (8,1%), i a més distància Olot (4,2%) i Puigcerdà (2,5%). Un 4,7% havia pernoctat a Barcelona, i un 0,8% havia pernoctat a Hospitalet de Llobregat. Il·lustració 132. Mobilitat nocturna de visitants. Ripollès. 06-08/12/2019

Respecte a la mobilitat diürna, és a dir, quins municipis es van visitar després de pernoctar al Ripollès, veiem que també Llanars té més pes en el rànquing dels top 10 municipis, tot i quedar-se per darrere de Camprodon i Ribes de Freser. Alp també té una afluència de visitants que han pernoctat al Ripollès important, i també apareixen al rànquing Olot i Puigcerdà. Finalment, els dos últims municipis del top 10 de més visitats després de pernoctar al Ripollès van ser Barcelona i Sabadell, segurament per ser els municipis de residència a on tornaven els visitants després del Pont.

Il·lustració 133. Mobilitat diürna de visitants. Ripollès. 06-08/12/2019

5.4.6.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Nadal i Cap d’any

Seguint la metodologia utilitzada en l’anàlisi del Pirineu de Girona, per analitzar les vacances de Nadal i Cap d’Any, s’agafa com a referència el període de 5 setmanes entre el 16 de desembre de 2019 i el 19 de gener de 2020. La il·lustració 134 mostra la distribució diürna de visitants durant aquest període.

Es pot observar com el cap de setmana del 28 i 29 de desembre va ser el moment de més afluència (tot i ser més baix que el pic d’afluència del Pont de Desembre, com s’ha observat al capítol 5.4.5). El cap de setmana del 4 de gener també va aportar molta afluència de visitants al Ripollès. Aquesta distribució està molt influenciada pels excursionistes, que presenten una afluència molt més elevada durant els caps de setmana. Si mirem només els turistes, els dies de més afluència són el cap de setmana del 28 i 29, i el Cap d’Any.

Il·lustració 134. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. 16/12/19 - 19/01/20

Igual com ja passava al Pirineu de Girona, no s’observen pics ni entre els nacionals ni entre els estrangers durant els dies festius del 24, 25 o 26 de desembre, o el 6 de gener. Sí que s’observa que en general hi va haver més afluència entre el 21 de desembre i el 5 de gener.

Al haver-hi pocs estrangers, la distribució dels nacionals és pràcticament idèntica a la distribució total de visitants. Per contra, els estrangers presenten un pic molt més marcat el dia 29 de desembre, i després el dia 31 de desembre.

En el cas dels nacionals, el pic del 28 de desembre és més marcat, i el segon dia de més afluència és el diumenge 29. En canvi, per als estrangers, el dia 31 de desembre és el dia de més afluència, seguit del dia 2 de gener.

Il·lustració 135. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. 16/12/19 - 19/01/20

Nacionals Estrangers

Pel que fa a les entrades i sortides de visitants que pernocten al territori, es veu una escalada d’entrades els caps de setmana d’abans de Cap d’Any, però la majoria venen el dia 31 de desembre i marxen el dia 1 de gener.

Il·lustració 136. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. 16/12/19 - 19/01/20

Arribades Sortides

Si ens fixem en la mobilitat nocturna dels quinze dies de Nadal (del 23 de desembre al 6 de gener), veiem que més del 65,0% dormen al Ripollès abans de visitar la destinació. La distribució és molt similar a la de la resta de l’any: la majoria de visitants pernocten a Ribes de Freser o Camprodon, seguits de Llanars i Ripoll.

A part dels municipis del Ripollès també visiten les poblacions properes d’Alp (7,9%), Olot (3,0%) i Puigcerdà (2,0%). Finalment, uns quants provenen directament d’haver passat la nit a Barcelona (6,0%) o Sabadell (0,5%).

Il·lustració 137. Mobilitat nocturna de visitants. Ripollès. 23/12/2019 – 06/01/2020

Per altra banda, la majoria de visitants que han pernoctat al Ripollès (70,4%), l’endemà es queda a visitar la comarca. A part dels municipis del Ripollès, els visitants que han pernoctat a la comarca també visiten Alp, Olot, Puigcerdà, i en aquest període concret també apareixen Les Valls de Valira al rànquing (0,5% del total).

Il·lustració 138. Mobilitat diürna de visitants. Ripollès. 23/12/2019 – 06/01/2020

No s’observen grans diferencies entre els períodes del 24 al 26 de desembre, i del 27 al 2 de gener. L’únic que s’observa (i també s’observa a la Cerdanya) és que Girona apareix al rànquing de llocs on s’ha pernoctat abans de visitar el Ripollès durant el període del 24 al 26 de desembre.

6. Anàlisi Garrotxa

En aquest capítol es fa l’anàlisi de la Garrotxa i seguint el model d’anàlisi dels visitants del Pirineu de Girona, s’analitza primer el perfil del visitant de la Garrotxa, després els patrons de mobilitat anuals d’aquets visitants, i finalment els patrons de mobilitat en períodes concrets d’interès especial. 6.

6.1. Distribució per tipologia de visitants

En el període anual de març 2019 a febrer 2020 es van detectar 23.132.532 connexions a la Garrotxa, el 75,1% de les quals són residents i el 24,9%, visitants. Els excursionistes representen el 19,0%, els turistes el 4,0%, i els habitualment presents l’1,9%.

Il·lustració 139. Distribució de persones detectades segons perfil. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Si agafem només els visitants, es van detectar 5.755.327 connexions durant tot el període analitzat. D’aquests, només el 15,9% són turistes (en el conjunt del Pirineu de Girona, aquest valor és del 36,0%). Els que tenen un pes més elevat són els excursionistes, que representen el 76,4% del total de visitants i es reparteixen entre excursionistes (49,1%) i excursionistes recurrents (27,3%). El pes dels excursionistes a la Garrotxa és molt important, sobretot si el comparem amb el pes que tenen al conjunt del Pirineu de Girona, que és del 57,2%. Finalment, els habitualment presents representen el 7,8% del total.

Il·lustració 140. Distribució de visitants segons tipologia. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Per veure la pressió social del turisme a la Garrotxa podem calcular la ràtio de visitants per cada 100 habitants. Aquest valor és de 33,1 visitants per cada 100 habitants, un valor molt per sota la mitjana del Pirineu de Girona, que era de 75,3 visitants per 100 habitants, i també molt per sota els valors de la Cerdanya (112,5 visitants/100 habitants) o el Ripollès (139,3 visitants/100 habitants).

Aquesta ràtio tant baixa, que ja s’intueix a la il·lustració 139, ve condicionada pel volum de residents: la Garrotxa té més habitants que la Cerdanya i que el Ripollès, i rep un valor similar de visitants.

A continuació s’analitzen específicament les característiques d’aquests visitants.

6.2. Caracterització demogràfica dels visitants

Respecte a les nacionalitats dels visitants, es veu un comportament similar al del Ripollès: la major part de visitants són nacionals. A la Garrotxa, el 87,8% dels visitants són nacionals, mentre que els visitants estrangers representen el 12,2% del total. Aquests valors són molt diferents del conjunt del Pirineu de Girona, on els estrangers representaven el 59,1% del total.

Il·lustració 141. Distribució visitants per nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

6.2.1. Nacionals

Respecte als visitants nacionals, el 92,2% venen de municipis locals, que són els pertanyents a les províncies de Girona, Lleida i Barcelona. El gran pes dels excursionistes fa que la Garrotxa sigui la única comarca del Pirineu de Girona on el principal municipi emissor de visitants no sigui Barcelona (10,1%), sinó Olot (15,7%). Girona emet el 8,5% dels visitants, seguit de Banyoles (4,8%) i Figueres (3,6%). En aquest rànquing no apareix cap municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com és el cas del Ripollès i la Cerdanya. Il·lustració 142. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Com es pot observar a la il·lustració 143, la majoria de turistes venen de Barcelona (21,6%), seguits de la capital de comarca (13,7%), de Girona (4,3%), Sabadell (2,3%) i Banyoles (2,3%). Mentre que als rànquings de municipis emissors de turistes de la Cerdanya i el Ripollès apareixien bàsicament Barcelona i municipis de l’Àrea Metropolitana (a part de les respectives capitals de comarca); a la Garrotxa, sembla que el pes de municipis més propers com Girona (4,3%) i Banyoles (2,3%) és més significatiu (a l’Alt Empordà, que s’analitza al capítol 7, passa el mateix que a la Garrotxa, guanyen pes els municipis més propers).

Aquesta dinàmica es repeteix en els habitualment presents: mentre que a la resta de comarques Barcelona era el principal emissor d’habitualment presents, a la Garrotxa, Barcelona (24,5%) queda en segona posició per darrere d’Olot (24,5%). La resta dels principals municipis emissors d’habitualment presents continuen sent municipis de les comarques veïnes (Girona, Figueres i Banyoles).

Il·lustració 143. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant.

Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Turista (N = 617,4 mil.):

Habitualment Present (N = 410,2 mil):

Excursionista (N = 2,2 mill):

Excursionista Recurrent (N = 1,5 mil):

Respecte els excursionistes, Barcelona és el principal municipi emissor (11,2%), seguit de Girona (9,6%), Figueres (4,8%) i Banyoles (4,4%). Per altra banda, veiem que Olot apareix al rànquing del top 5 de municipis que emeten més excursionistes. Aquest comportament és diferent de les altres tres comarques (Cerdanya, Ripollès i Alt Empordà) on les capitals de comarca no apareixien al rànquing del top 5 de municipis emissors d’excursionistes.

Finalment, el rànquing d’excursionistes recurrents estan liderats per la capital de la comarca (33,7%), que inclouen treballadors que no pernocten al municipi però que hi van cada dia a treballar. Segueixen Girona (9,0%), Banyoles (7,1%), Figueres (3,2%) i Barcelona (2,5%).

Aquestes dades apunten a un pes de Barcelona a la Garrotxa menys significatiu que en altres comarques, potser degut a una xarxa de comunicacions una mica més complicada per arribar a la Garrotxa. En canvi, hi ha més presència de visitants de la part més oriental de la província de Girona.

Il·lustració 144. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

*Gran part de les dades de Pozuelo de Alarcón corresponen a Madrid degut a que s’han assignat a Pozuelo de Alarcón tots els codis postals que són compartits entre les dues poblacions. Per tant, les dades de Pozuelo cal sumar-les a les de Madrid.

Respecte als municipis no locals, que representen menys del 10% del total de visitants nacionals, els municipis emissors més importants són: Madrid (11,1%), València (2,7%), Tarragona (2,2%) i Saragossa (2,1%).

Seguint la mateixa tendència que al Pirineu de Girona, la Garrotxa és lleugerament més visitada per homes (55,8%). Per altra banda, la distribució de visitants per edat (il·lustració 145) també és molt semblant a la del conjunt del Pirineu de Girona: la major representació la té la franja d’entre 35 i 44 anys (19,5%), seguida de la franja de persones menors d’edat (18,9%), dels majors de 65 anys (16,7%) i dels d’entre 45 i 54 anys (16,1%).

Il·lustració 145. Distribució de visitants nacionals per edat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

3.2.1. Estrangers

Pel que fa als visitants estrangers, que representen el 12,2% del total, veiem que el pes dels francesos continua sent el majoritari (37,8%), tot i que molt per sota del pes que té al conjunt del Pirineu de Girona (76,4%). Així, veiem que el pes del mercat alemany (8,5%) i holandès (7,6%) és més significatiu a la Garrotxa.

Per altra banda, veiem que la Índia (4,9%) i els Estats Units (4,0%) apareixen al rànquing dels top 5 països emissors de visitants estrangers. Per una banda, els indis són majoritàriament turistes o excursionistes recurrents. Els excursionistes recurrents podrien ser residents a la zona d’estudi o a zones properes, que es mouen sovint per la comarca ja sigui per raons de treball o d’oci. Aquest fet es pot veure influenciat per la comunitat d’indis resident a la comarca. Per altra banda, la majoria d’americans d’Estats Units a la Garrotxa són excursionistes, la qual cosa significa que pernocten en altres zones de Catalunya, Espanya o França i passen un dia a la Garrotxa, potser com a part d’una ruta turística.

Il·lustració 146. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

6.3. Distribució temporal dels visitants

Un cop caracteritzats els visitants de la Garrotxa, es fa l’anàlisi dels patrons de mobilitat primer a nivell d’un període anual (de març de 2019 a febrer de 2020) i, en acabat, a nivell més específic, per períodes d’interès especial.

6.3.1. Assistència diürna

La il·lustració 147 mostra la distribució de l’assistència diürna de visitants durant tot el període analitzat. A primer cop d’ull, s’observa una base d’excursionistes molt amplia. També s’observa una distribució menys estacional que en el conjunt del Pirineu de Girona i amb pics menys pronunciats els caps de setmana d’hivern, com era el cas de la Cerdanya i Ripollès.

El pic d’afluència de visitants més important és per Tots Sants, seguit del Pont de Desembre. A continuació, segueixen festivitats puntuals durant la tardor. A part del pont del 12 d’octubre, també es distingeixen clarament els pics del cap de setmana del 9 i 10 de novembre, quan va tenir lloc Lluèrnia, i el cap de setmana del 7 i 8 de setembre, per Festes del Tura.

També es poden distingir els pics de Setmana Santa, Sant Joan i Segona Pasqua. Durant l’agost i per Nadal no es veu una afluència molt marcada, per Nadal no s’arriba a nivells d’afluència molt superiors als d’un cap de setmana normal.

L’agost és el mes que concentra més afluència de visitants, acollint l’11,6% del total de visitants anuals. Tot i això, és la comarca del Pirineu de Girona amb una estacionalitat a l’agost més baixa. En tot el Pirineu de Girona, l’agost concentra el 20,0% del total de visitants.

A part de l’agost, els mesos amb més afluència són els de tardor: setembre (9,5%), octubre (9,6%) i novembre (9,6%). Per contra, els mesos amb menys afluència són a la primavera: maig (6,2%), abril (6,8%), i març (6,5%). Tot i això, no es veu una estacionalitat molt marcada, si els visitants es distribuïssin equitativament al llarg de tots els mesos, cada mes acolliria el 8,3% del total de visitants. Aquests valors, tant els de tardor com els de primavera, no estan molt allunyats d’aquesta mitjana.

Pel que fa als visitants nacionals, el pic d’agost és lleugerament més baix (10,9%), mentre que l’afluència del novembre és més alta (10,1%), segurament influenciada per Tots Sants i Lluèrnia. En canvi, la distribució dels visitants estrangers es concentra molt més en els mesos d’estiu: juliol (13,3%), agost (16,6%) i setembre (11,3%). Per contra, hi ha menys afluència d’estrangers a l’hivern, essent el gener el mes més baix (4,5%).

Il·lustració 148. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Il·lustració 147. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

6.3.2. Assistència nocturna

En l’anàlisi de l’assistència nocturna, només es poden analitzar aquells visitants que pernocten, és a dir, els turistes i els habitualment presents. Dels visitants que pernocten a la destinació, el 72,4% són turistes, mentre que el 27,6% són habitualment presents.

Habitualment presents

Si ens centrem primer en els habitualment presents, s’observa una distribució diferent de la resta del Pirineu de Girona. Mentre que a les altres comarques els pics es formen o bé a l’agost o bé durant els ponts o caps de setmana de tardor-hivern, a la Garrotxa el pic més destacat és el de les Festes del Tura. Tampoc s’observa l’estacionalitat marcada a l’agost que sí que es pot observar a altres comarques.

En general s’observa una base amplia d’habitualment presents, la qual cosa indica una presència força constant de persones que no viuen a la zona però que hi passen nits sovint. Durant els mesos de primavera, aquesta afluència nocturna és més constant i independent del dia de la setmana, mentre que durant els mesos de tardor i hivern es concentra més en els caps de setmana.

Després del pic de Festes del Tura, es poden distingir altres pics com el de Tots Sants, el del dia 24 de desembre, el Carnaval o la segona Pasqua.

Il·lustració 149. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides dels habitualment presents, es veu una activitat força constant durant tot l’any. En arribades, destaca el pic del 6 de setembre per les Festes del Tura, mentre que en les sortides s’observa un pic de sortides important el diumenge dia 17 de novembre.

Il·lustració 150. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Turistes

En la distribució dels turistes (il·lustració 151) sí que s’observa més afluència durant l’agost en comparació a la resta de l’any. També s’observa més afluència per Nadal i per Setmana Santa. El pic més rellevant torna a ser amb diferència el de les Festes del Tura, seguit del pic de Cap d’Any. També destaquen els pics de Tots Sants i el Pont de Desembre, tot i que en aquesta comarca no tenen el pes tant rellevant que tenien a la Cerdanya o al Ripollès. A part dels pics de Sant Joan i Setmana Santa, que es poden distingir molt bé, hi ha un cap de setmana al febrer que sobresurt respecte a la resta, el del 15 de febrer. Aquell cap de setmana va tenir lloc l’Olot x2, que deuria provocar aquest augment de l’afluència nocturna de turistes.

Il·lustració 151. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides de turistes, coincideixen amb la distribució nocturna de la il·lustració 152: els pics més importants són els de Festes del Tura i Cap d’Any, seguits dels pics de Tots Sants, el Pont de Desembre i Sant Joan. També s’observen moltes arribades el dia 24 de desembre, la Nit de Nadal, en aquest cas no s’observa una sortida ja que molts turistes es deurien quedar a passar la resta dels dies de Nadal a la Garrotxa. Per contra, si que s’observen moltes sortides el dia 16 de febrer, el diumenge de l’Olot x2.

Il·lustració 152. Distribució d’arribades i sortides de turistes Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

La il·lustració 153 mostra la distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals, la qual és molt semblant a la distribució nocturna de turistes general de la il·lustració 151, degut a que la major part dels turistes són nacionals.

Es nota una estacionalitat molt més baixa que en el cas del Pirineu de Girona, i una importància més marcada dels caps de setmana i ponts, tot i ser menys marcada que en el cas del Ripollès i la Cerdanya.

Il·lustració 153. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

La distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers, per altra banda, mostra una estacionalitat més marcada, amb molta afluència els mesos de juliol i agost. També destaca el pic de Cap d’Any. A part d’això, es pot distingir un pic de molta afluència el dia 1 de setembre de 2019, influenciat sobretot per l’activitat d’holandesos (40,6%). Després d’aquest pic, es pot distingir també el pic de les Festes del Tura, i el del pont del dia 12 d’octubre. El dia 6 de març hi va haver molta afluència d’indis a la Garrotxa, que, aquell dia, van representar el 86,3% del total de turistes.

Il·lustració 154. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

6.3.3.

Patrons de mobilitat

Per analitzar els patrons de mobilitat a la Garrotxa, se segueix el mateix ordre que en els capítols anteriors: primer s’estudia la mobilitat nocturna, és a dir, on havien passat la nit anterior els visitants detectats a la zona d’estudi; i després, a quines zones van els visitants després d’haver pernoctat a la Garrotxa.

Il·lustració 155. Mobilitat nocturna visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Com es pot observar a la il·lustració 155, la majoria de visitants van pernoctar a la Garrotxa abans de visitarla. Aquesta tendència és normal, ja que en general els visitants solen dormir a prop de les zones que volen visitar el dia següent. Així, els top 3 municipis on es va pernoctar més abans de visitar la Garrotxa són Olot (36,4%), Sant Joan les Fonts (18,2%), i la Vall d’en Bas (9,1%). En global, més del 70,0% dels visitants havien pernoctat a la Garrotxa la nit abans.

Del 30,0% restant, un 4,5% va pernoctar a Barcelona, i la resta, a poblacions molt properes com Amer, Camprodon o Porqueres.

S’ha de tenir en compte que aquests municipis no corresponen exactament als municipis de la Garrotxa, sinó que són agrupacions fetes en base als codis postals.

Il·lustració 156. Mobilitat diürna visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Pel que fa a la mobilitat diürna, veiem que els municipis més visitats després de pernoctar a la Garrotxa són Olot (36,6%), Sant Joan les Fonts (15,9%), la Vall d’en Bas (9,4%) i la Vall de Bianya (4,6%). En global, el 71,4% de visitants que han pernoctat a la Garrotxa, l’endemà visiten la Garrotxa. Altres llocs visitats després de pernoctar a la comarca són Camprodon (3,3%), Amer (3,2%), Barcelona (2,0%) o Girona (1,9%). Sobretot aquests dos últims podrien representar els llocs de tornada a la residència habitual.

6.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat

6.4.1. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Setmana Santa

Els dies festius de Setmana Santa del 2019 van ser del 19 al 22 d’abril. La il·lustració 157 mostra com aquell cap de setmana hi va haver més afluència respecte a la resta del mes. Es pot observar també com des del cap de setmana anterior l’afluència ja havia crescut lleugerament i que també durant la setmana hi va haver més visitants a la Garrotxa que durant les altres setmanes del mes.

Il·lustració 157. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. Abril 2019

Com es pot veure a la il·lustració 158, no s’observa que els visitants estrangers canviessin el seu comportament degut a la Setmana Santa. En canvi, la distribució dels turistes nacionals sí que mostra clarament un canvi de comportament durant aquests dies festius. El pic de visitants nacionals es produeix el dissabte 20 d’abril.

Il·lustració 158. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Garrotxa. Abril 2019

Nacionals Estrangers

La majoria de visitants van arribar entre el dijous 18 i el divendres 19 d’abril, i la majoria de sortides es van produir entre el 21 i el 22 d’abril.

Il·lustració 159. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. Abril 2019

Arribades Sortides

Pel que fa als patrons de mobilitat, durant la Setmana Santa (del 19 d’abril al 22 d’abril) veiem uns patrons de mobilitat molt semblants als patrons anuals. El 73,3% dels visitants de la Garrotxa havien pernoctat a la destinació la nit abans. Olot, Sant Joan les Fonts i La Vall d’en Bas són els municipis on s’havia pernoctat més.

Il·lustració 160. Mobilitat nocturna visitants. Garrotxa. Setmana Santa 2019

En el cas de la distribució diürna, veiem que durant la Setmana Santa la Vall de Bianya està per davant de la Vall d’en Bas en nombre de visitants que han pernoctat a la Garrotxa la nit anterior, tot i que la diferència de visitants entre els dos municipis no és molt significativa. També Besalú es posiciona per davant d’Amer i Santa Pau. En global, el 67,3% dels visitants que han pernoctat a la Garrotxa es queden a visitar-la el dia següent.

Il·lustració 161. Mobilitat diürna visitants. Garrotxa. Setmana Santa 2019

6.4.2. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Sant Joan

El 2019, el dia de Sant Joan va ser un dilluns. Per tant, va ser pont del dia 22 al dia 24 de juny. La il·lustració 162 mostra com durant el cap de setmana (22 i 23 de juny) hi va haver més afluència de visitants, sobretot durant el diumenge. Tot i haver-hi més afluència per Sant Joan, no destaca especialment, sobretot en comparació als altres caps de setmana. A més, el cap de setmana del 9 de juny va ser la Segona Pasqua, que també va comportar un augment de l’afluència diürna a la comarca, de manera que la diferència d’afluència entre aquests dos caps de setmana és més petita.

Il·lustració 162. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. Juny 2019

Sant Joan no se celebra a molts països estrangers, i això es pot veure clarament a la il·lustració 163, on no es veu cap canvi de comportament dels turistes estrangers per Sant Joan. De fet es veu molta més activitat dels visitants estrangers durant l’Ascensió (30 de maig i 1 de juny) i durant la Segona Pasqua, que se celebren a França. Per a aquest motiu, s’analitzen les entrades i sortides de visitants només nacionals.

Il·lustració 163. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Garrotxa. Juny 2019

Nacionals Estrangers

La il·lustració 164 mostra les arribades i sortides dels visitants nacionals durant el mes de juny. Es pot observar com entre els dies 22 i 23 (dissabte i diumenge) es van produir els pics d’arribades, i com el dilluns 24 es van produir la majoria de les sortides. Tot i això, pel que fa a les entrades, el pic d’arribades del dia 8 de juny (Segona Pasqua) és més marcat que el de Sant Joan. També hi ha més sortides que de costum els dies 9 i 10 de juny. Així, tot i que hi va haver més afluència per Sant Joan, sembla que els visitants es van repartir més a l’hora d’arribar a la destinació que en el cas de la Segona Pasqua.

Il·lustració 164. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Garrotxa. Juny 2019

Arribades Sortides

Com que els dies de més afluència van ser el 22 i 23 de juny (cap de setmana), ens centrem en els patrons de mobilitat d’aquests dies. Veiem que en aquest cas, el pes dels visitants que han pernoctat al territori la nit anterior és una mica més baix (menys del 60,0%). També observem que Santa Pau no apareix al rànquing dels top 10 municipis, i que en comptes d’aquest municipi, apareix Mieres. Gairebé un 7,0% dels visitants han pernoctat a Barcelona la nit anterior, i la resta han dormit a prop de la destinació (Camprodon, Amer, Porqueres).

Il·lustració 165. Mobilitat nocturna de visitants nacionals. Garrotxa - 22 i 23 de juny de 2019.

Per altra banda, més del 70,0% dels que han pernoctat a la Garrotxa, han visitat la comarca el dia següent. També van visitar Camprodon (5,8%) , Amer (2,3%), o Porqueres (2,3%) després d’haver pernoctat a la Garrotxa. Il·lustració 166. Mobilitat diürna de visitants nacionals. Garrotxa – 22 i 23 de juny de 2019

6.4.3. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per

Tot Sants

Seguint el patró del Pirineu de Girona, com que Tots Sants és el dia 1 de novembre, agafem el període de 5 setmanes (aproximadament un mes) que va des del dia 14 d’octubre al 17 de novembre per poder comparar l’activitat d’aquell cap de setmana amb altres caps de setmana de la mateixa època de l’any.

El 2019, el dia 1 de novembre va ser divendres, per tant el pont va ser del divendres 1 al diumenge 3 de novembre. Tal i com es pot veure a la il·lustració 167, el dissabte 2 de novembre va ser el dia amb més afluència diürna de tot el mes. També es pot distingir un pic d’afluència per Lluèrnia, el dia 9 de novembre, que tot i ser una mica més baix que el de Tots Sants, destaca per sobre la resta de caps de setmana del mes.

Il·lustració 167. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. 14/10/19 - 17/11/19

Mentre que la distribució dels visitants nacionals té la mateixa forma que la genèrica, la distribució dels estrangers és una mica diferent (il·lustració 168). Entre els estrangers es veu molta més afluència de visitants abans de Tots Sants que després. Segurament això estigui influït per la Toussaint a França, que té lloc des del 20 d’octubre fins al 3 de novembre.

Il·lustració 168. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Garrotxa. 14/10/19 - 17/11/19

Nacionals Estrangers

La il·lustració 169 mostra els dies de més arribades i sortides a la Garrotxa durant el període del 14 d’octubre al 17 de novembre. Es pot observar com el pic d’arribades es va produir entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre, mentre que el pic de sortides va tenir lloc el dia 3.

Il·lustració 169. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. 14/10/19 - 17/11/19

Arribades

Sortides

La il·lustració 170 ens mostra els patrons de mobilitat nocturna durant el pont de Tots Sants: més del 70,0% dels visitants de la Garrotxa havien pernoctat a la comarca abans de visitar-la. La majoria va dormir a Olot (27,2%), Sant Joan les Fonts (16,0%) o a la Vall d’en Bas (12,8%). També hi havia visitants que havien pernoctat a Barcelona (5,2%) o a poblacions veïnes a la comarca com Camprodon o Amer. Il·lustració 170. Mobilitat nocturna de visitants. Garrotxa. 01-03/11/2019

De la mateix manera, després de pernoctar a la Garrotxa la majoria de visitants van moure’s per Olot (31,4%), Sant Joan les Fonts (14,7%), o la Vall d’en Bas (13,6%). Més del 75,0% es va quedar a la comarca, mentre que la resta es va repartir entre Barcelona i altres municipis propers com Camprodon o Porqueres. Il·lustració 171. Mobilitat diürna de visitants. Garrotxa. 01-03/11/2019

6.4.4. Afluència i patrons de mobilitat de visitants pel Pont de Desembre

La il·lustració 172 mostra la distribució d’afluència diürna a la Garrotxa durant tot el mes de desembre. Es pot observar com hi ha un pic molt marcat entre el 6 i el 8 de desembre, degut al pont. Aquest pic ve molt marcat pels excursionistes, ja que si traguéssim els excursionistes veuríem que l’activitat dels turistes i habitualment presents és encara superior per Cap d’Any.

Il·lustració 172. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. Desembre 2019

Com que aquests festius només se celebren a Espanya, en la distribució dels turistes estrangers no es distingeix un comportament diferent a la resta dels caps de setmana, tot i que a França se celebra Sant Nicolàs el mateix cap de setmana.

Il·lustració 173. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Garrotxa. Desembre 2019

Nacionals

Estrangers

La il·lustració 174 mostra l’evolució d’arribades i sortides de desembre 2019. A part dels pics per Nadal que s’estudien en el següent capítol, es pot observar com les arribades pel Pont de Desembre es distribueixen entre els dies 5 i 6, mentre que les sortides es concentren més el diumenge dia 8 de desembre.

Il·lustració 174. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. Desembre 2019

Arribades Sortides

No hi ha canvis importants en els patrons de mobilitat durant el Pont de Desembre: més del 70,0% de visitants que visiten la comarca han pernoctat al territori la nit anterior, i més del 75,0% dels visitants que pernocten a la destinació passen el dia següent a la Garrotxa.

Il·lustració 175. Mobilitat nocturna de visitants. Garrotxa. 06-08/12/2019

Els municipis on més es pernocta i que més es visiten són Olot, Sant Joan les Fonts i la Vall d’en Bas, seguint els mateixos patrons que durant tot el període analitzat. Barcelona guanya una mica de pes en aquest cas com a municipi on s’ha pernoctat abans de visitar la Garrotxa (il·lustració 175). Per altra banda, molts visitants dormen a Camprodon, Amer o Porqueres (poblacions molt properes) i visiten la Garrotxa l’endemà. Il·lustració 176. Mobilitat diürna de visitants. Garrotxa. 06-08/12/2019

6.4.5.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Nadal

i Cap d’any

Seguint la metodologia utilitzada en l’anàlisi del Pirineu de Girona, per analitzar les vacances de Nadal i Cap d’Any, s’agafa com a referència el període de 5 setmanes entre el 16 de desembre de 2019 i el 19 de gener de 2020.

La il·lustració 177 mostra com durant aquest període hi ha més afluència que una setmana normal, però amb uns valors no superiors als dels caps de setmana. El dia 28 és l’excepció, ja que s’observa el pic de més afluència aquell dia, coincidint amb el dissabte entre Nadal i Cap d’Any. Per altra banda, l’activitat el dia 31 no destaca especialment, com sí que ho fa en altres comarques.

Si analitzem només els turistes, sí que identifiquem un pic el dia de Nadal, i dos pics entre el 31 de desembre i l’1 de gener. Els habitualment presents mostren pics el dia 24 de desembre, la Nit de Nadal, i el 31 de desembre. Finalment, els excursionistes, que són la majoria (especialment en el cas de la Garrotxa), són els causants del pic del 28 de desembre, i tenen una afluència major durant els caps de setmana, però a part d’això, no mostren una activitat especial durant la resta de dies.

Il·lustració 177. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. 16/12/19 - 19/01/20

Com en els apartats anteriors, i degut al gran pes dels turistes nacionals, la distribució dels turistes nacionals és molt semblant a la de tots els turistes, mentre que els estrangers mostren una distribució diferent, amb un pic d’afluència el dia 30 de desembre. Si estudiem només els turistes, veiem que el pic d’afluència és entre el 31 de desembre i 1 de gener, mentre que el dia 30 de desembre hi ha més excursionistes, tot i que també hi ha una afluència alta de turistes.

Il·lustració 178. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Garrotxa. 16/12/19 - 19/01/20

Nacionals Estrangers

Es van produir pics d’arribades els dies 24 i 31 de desembre, mentre que el pic de sortida més important es va produir el dia 1 de gener. Segurament molta gent va arribar el dia 24 i es va quedar tots els dies de Nadal fins el dia 1, mentre que alguns van marxar entre el 25 i 26 de desembre.

Il·lustració 179. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. 16/12/19 - 19/01/20

Arribades Sortides

Pel que fa als patrons de mobilitat, no es veuen moltes diferències respecte als patrons de tot el període analitzat. La diferència més notòria és que Girona apareix tant al rànquing dels top 10 municipis on es pernocta abans de visitar la Garrotxa, com en el rànquing dels top 10 municipis que es visiten després de pernoctar a la Garrotxa.

Il·lustració 180. Mobilitat nocturna de visitants. Garrotxa. 23/12/2019 – 06/01/2020

Pel que fa a la resta de municipis, més d’un 70,0% dels que visiten la Garrotxa han pernoctat al territori la nit anterior, i més del 75,0% dels que pernocten a la Garrotxa visiten la comarca el dia següent. D’aquests, més del 30,0% dels que visiten la Garrotxa han pernoctat a Olot la nit anterior, i el 40,0% dels que han dormit a la Garrotxa, visiten Olot el dia següent. Aproximadament el 15,0% es mou per Sant Joan les Fonts, mentre que més del 10,0% ho fa per la Vall d’en Bas.

Il·lustració 181. Mobilitat diürna de visitants. Garrotxa. 23/12/2019 – 06/01/2020

7. Anàlisi Alt Empordà

Aquest capítol analitza el perfil de visitant de l’Alt Empordà i els seus patrons de mobilitat. Sobre els patrons de mobilitat, es fa primer un anàlisi global i després s’analitzen específicament els períodes d’interès especial.

Abans de llegir aquest capítol s’ha de tenir en compte que l’Alt Empordà és la comarca que registra més activitat de tot el Pirineu de Girona. Les dades analitzades no es poden sumar i per tant no es pot saber exactament el pes que té la comarca respecte a la resta. Però si es fa una suma aproximada, l’Alt Empordà representa al voltant del 70% de tota l’activitat del Pirineu de Girona. Per tant, és normal que les dades que ara es presenten siguin molt semblants a les del Pirineu de Girona.

7.

7.1.

Distribució per tipologia de visitants

Entre el març de 2019 i el febrer de 2020, tot el període analitzat, es van detectar 91.178.549 connexions a l’Alt Empordà, de les quals el 52,7% eren residents i el 47,3%, visitants. El 27,4% són excursionistes, el 17,2% són turistes, i el 2,7% són habitualment presents.

Il·lustració 182. Distribució de persones detectades segons perfil. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Durant tot el període analitzat es van detectar 55.619.410 connexions de visitants. Els excursionistes representen gairebé la meitat dels visitants (43,6%), i s’hi sumem els excursionistes recurrents, el pes dels excursionistes és del 57,9%. Per altra banda, el pes dels turistes és del 36,4%, i el dels habitualment presents, del 5,6%. Aquests valors són molt semblants als del conjunt del Pirineu de Girona, amb lleugerament més turistes que la mitjana.

Il·lustració 183. Distribució de visitants segons tipologia. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a la ràtio de visitants per cada 100 habitants, a l’Alt Empordà hi va haver 89,7 visitants per cada 100 habitants. Tot i ser la comarca amb més habitants, registra una ràtio superior a la mitjana del Pirineu de Girona, la qual cosa indica una pressió social més notòria. És cert que les comarques del Ripollès i de la Cerdanya registren unes ràtios més elevades, però no són comarques realment comparables amb l’Alt Empordà, ja que, entre altres coses, tenen menys densitat de població.

A continuació s’analitzen específicament les característiques d’aquests visitants.

7.2. Caracterització demogràfica dels visitants

Pel que fa a les nacionalitats dels visitants de l’Alt Empordà, la il·lustració 184 ens mostra com més del 70,0% dels visitants són estrangers, la qual cosa contrasta molt amb els resultats de les altres tres comarques, on els visitants nacionals predominaven amb una representació d’entre el 70% i el 90%.

Il·lustració 184. Distribució visitants per nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 4. 5. 6. 7. 7.1.

7.1.1. Nacionals

Si ens centrem en els visitants nacionals primer, més del 85,0% venen des de municipis locals, que són els que pertanyen a les províncies de Girona, Lleida i Barcelona. D’entre aquests municipis (il·lustració 185), els que emeten més visitants són Barcelona (14,6%), Girona (9,5%), Figueres (6,4%), Olot (5,3%) i Roses (4,1%). Com a la majoria de comarques del Pirineu de Girona, Barcelona és la principal emissora de visitants, mentre que la resta del top 5 de poblacions emissores està format per les poblacions més grans properes a la destinació (casuística més semblant a la Garrotxa que a la Cerdanya i Ripollès, on hi ha més presència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).

Il·lustració 185. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

La il·lustració 186 mostra com Barcelona és la principal emissora de turistes (23,5%), habitualment presents (18,8%) i excursionistes (13,1%), mentre que Figueres és la principal emissora d’excursionistes recurrents (12,0%). Pel que fa als turistes, la capital de comarca és la segona població amb un pes més important (8,1%), seguida de Girona (4,8%), Sabadell (2,9%) i Roses (2,5%). El fet que Figueres sigui la segona població que emet més turistes i que Roses també aparegui al rànquing indica l’existència d’un turisme de proximitat dins de la pròpia comarca, un fet que també s’ha observat a les altres comarques del Pirineu de Girona. Per altra banda, Sabadell només apareix en el rànquing de turistes, en comptes d’Olot, que apareix a tots els altres rànquings.

Il·lustració 186. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Turista (N = 2,9 mill):

Habitualment Present (N = 1,4 mill):

Excursionista (N = 4,0 mill):

Excursionista Recurrent (N = 2,6 mil):

En general, es veu una tendència similar pel que fa a la resta de tipologies de visitants. Com que els excursionistes son persones que no pernocten a la destinació i que no hi van recurrentment, Figueres i Roses no apareixen al rànquing d’excursionistes, en el seu lloc apareixen Salt i Banyoles, que són poblacions properes a la destinació.

Il·lustració 187. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

*Gran part de les dades de Pozuelo de Alarcón corresponen a Madrid degut a que s’han assignat a Pozuelo de Alarcón tots els codis postals que són compartits entre les dues poblacions. Per tant, les dades de Pozuelo cal sumar-les a les de Madrid.

Respecte als municipis no locals, que representen menys del 15,0% del total de visitants nacionals, els municipis emissors més importants són: Madrid (12,3%), Saragossa (2,5%), València (1,8%) i Tarragona (1,3%).

Seguint el mateix patró que al Pirineu de Girona, hi ha lleugerament més homes (53,9%) que dones que visiten l’Alt Empordà. Les dues franges d’edat més presents a la comarca són la d’entre 35 i 44 anys (19,4%) i els menors d’edat, coincidint amb la distribució a la resta del territori.

Il·lustració 188. Distribució de visitants nacionals per edat. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

7.1.2. Estrangers

El pes dels estrangers en aquesta comarca és molt important, ja que representen el 70,1% del total de visitants. La il·lustració 189 mostra com el mercat francès representa més del 75,0% del total dels visitants estrangers, seguit del mercat alemany (5,6%), holandès (4,0%), belga (3,6%) i polonès (1,4%).

Il·lustració 189. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

7.3. Distribució temporal dels visitants

En aquest capítol s’analitzen els patrons de mobilitat a l’Alt Empordà de tot el període analitzat, és a dir, des del març de 2019 fins al febrer de 2020. 7.2.

7.2.1. Assistència diürna

La distribució de l’assistència diürna de l’Alt Empordà (il·lustració 190) és molt semblant a la del conjunt del Pirineu de Girona: marca una forta estacionalitat a l’estiu, amb el pic màxim d’afluència el dia 17 d’agost. Al juny ja s’observa molta més afluència durant els caps de setmana, la qual cosa està condicionada pels ponts que s’acumulen en aquest mes (l’Ascensió celebrada a França, la Segona Pasqua i Sant Joan). Al juliol l’afluència diària augmenta en els dies d’entre setmana però encara més durant els caps de setmana. Finalment, a l’agost no es distingeixen tant clarament els caps de setmana ja que l’afluència de persones creix molt tots els dies de la setmana. Després del pic del 17 d’agost, l’afluència de visitants disminueix més ràpidament.

Per altra banda, es pot observar un pic durant la Setmana Santa, així com també l’afluència creix durant les vacances de Nadal. Per contra, els ponts de tardor, que tant es marcaven, sobretot a les comarques de la Cerdanya i Ripollès, a l’Alt Empordà no destaquen especialment. Tot i això, es pot distingir Tots Sants, i més tímidament el pont de Desembre.

Il·lustració 190. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a l’estacionalitat, l’agost concentra el 21,7% del total anual de visitants. Si els visitants estiguessin repartits equitativament al llarg de tots els mesos de l’any, aquest valor seria del 8,3%. Aquest valor només és orientatiu i té la vocació de servir només com a un punt de referència, però el volum de visitants de l’agost és de més del doble del que seria estrictament equitatiu. En tot el Pirineu de Girona, l’agost concentra el 20,0% del total de visitants.

El juliol és el segon mes amb més afluència diürna, concentrant el 15,6% dels visitants anuals, mentre que juny i setembre concentren el 9,6%, cadascun. Per altra banda, els mesos amb menys concentració de visitants són gener i febrer, amb el 4,5% de visitants cadascun.

Per nacionalitats, l’estacionalitat és més marcada per als turistes estrangers que nacionals. Els nacionals es concentren en un 18,4% a l’agost, un 12,5% al juliol i un 10,1% al juny; mentre que els estrangers ho fan en un 23,1% a l’agost, un 16,9% al juliol i un 10,1% al setembre. Sembla que al 2019, l’afluència d’estrangers va ser major al setembre que al juny. Per contra, els mesos amb menys afluència van ser març i maig per als nacionals (amb el 5,5% del total, cadascun), i el febrer per als estrangers (amb el 3,8% del total anual).

Il·lustració 191. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

7.2.2. Assistència nocturna

En l’anàlisi de l’assistència nocturna, només es poden analitzar aquells visitants que pernocten, és a dir, els turistes i els habitualment presents. Dels visitants que pernocten a la destinació, el 88,2% són turistes, mentre que només l’11,8% són habitualment presents.

Habitualment presents

Si ens centrem primer en els habitualment presents, s’observa una distribució semblant a la del Pirineu de Girona, però amb uns pics de tardor-hivern molt menys marcats. S’observa més afluència durant el Nadal, i també es veuen pics de caps de setmana una mica més gruixuts, que són els ponts de 3 dies. Aquests pics no destaquen especialment, segurament degut a l’efecte que té el gran pic d’afluència de l’agost. Per tant, en l’anàlisi per períodes concrets, es podran apreciar més detalls del comportament dels visitants. Com ja s’observava en la distribució del Pirineu de Girona, la distribució d’habitualment presents té una base molt més àmplia que la distribució de turistes (il·lustració 194), la qual cosa indica una presència més constant dels habitualment presents que de turistes.

Il·lustració 192. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020

Pel que fa a les arribades i sortides dels habitualment presents (il·lustració 193), també s’observa més activitat durant els mesos d’estiu que durant la resta de l’any. El pic d’arribades més important va ser el 19 de juliol (un divendres), seguit del 30 d’agost (últim divendres d’agost). Per altra banda, el pic de sortides d’habitualment presents més important es va generar el dia 1 de setembre (diumenge). Durant l’últim cap de setmana d’agost van ser les festes majors de l’Escala, que potser van influir en més entrades i sortides d’habitualment presents aquell cap de setmana.

Il·lustració 193. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Turistes

Els turistes són el gruix més important de visitants que pernocten a la comarca. La il·lustració 194 en mostra la distribució d’afluència nocturna. A primer cop d’ull, veiem el pic d’agost que ja s’ha observat en la distribució diürna, veiem també una base més estreta de turistes que d’habitualment presents, i un pic molt marcat (que no es distingia en els habitualment presents) per Cap d’Any.

També es distingeixen els pics de Sant Joan, Setmana Santa, Segona Pasqua i l’Ascensió a la primavera; i amb una mica menys d’afluència, els ponts de Tots Sants i el Pont de Desembre, a la tardor.

Il·lustració 194. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Les arribades i sortides de turistes (il·lustració 195), coincideixen amb la distribució d’afluència nocturna, amb el pic de més arribades el 17 d’agost i el pic de més sortides el 18 d’agost.

Il·lustració 195. Distribució d’arribades i sortides de turistes. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Per veure les diferències de comportament entre els turistes estrangers i nacionals, analitzem per separat la seva distribució nocturna a l’Alt Empordà. A diferència de les altres comarques analitzades, on els turistes nacionals predominaven, els turistes nacionals a l’Alt Empordà representen al voltant del 30,0% del total.

Si ens fixem en la seva distribució nocturna (il·lustració 196), podem observar l’estacionalitat a l’agost que veiem sempre en aquesta comarca, però amb petites diferències. Primer, destaca el pic de Sant Joan, que supera l’afluència màxima de turistes nacionals a l’agost; i segon, tot i haver-hi molta afluència de turistes durant tot l’agost, s’observen pics d’afluència durant els caps de setmana, cosa que no era tant clara en la distribució genèrica de turistes (nacionals i estrangers).

A part d’això, es veu com els pics dels caps de setmana i sobretot dels ponts són més marcats. A part de Sant Joan, destaca el de Setmana Santa, mentre que a la tardor destaquen Tots Sants, Cap d’Any i el Pont de Desembre, encara que l’afluència no arriba als nivells dels caps de setmana de juliol ni de Setmana Santa.

Il·lustració 196. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Per altra banda, els turistes estrangers, que representen al voltant del 70,0% del total, mostren una distribució on l’estiu és el gran protagonista, seguit del pic de Cap d’Any. Es poden distingir alguns altres ponts, com el de l’Ascensió o el de Tots Sants, però no destaquen excessivament. Tampoc es veuen els pics dels caps de setmana que sí que s’observaven en la distribució dels turistes nacionals.

Il·lustració 197. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

7.2.3. Patrons de mobilitat

En aquest capítol s’analitza la mobilitat nocturna i diürna dels visitants de l’Alt Empordà. És a dir, s’analitzen els municipis on els visitants havien pernoctat abans de visitar l’Alt Empordà; i els municipis on es van detectar els visitants després de dormir a la comarca, durant tot el període analitzat, de març 2019 a febrer 2020.

En aquest informe, les zones definides com a municipis no coincideixen estrictament amb els municipis reals, sinó que són agrupacions fetes en base als codis postals. Aquest és el cas, per exemple de l’Escala (Alt Empordà), que està integrat a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Per aquest motiu, en aquest apartat es parla de l’Empordà en algunes ocasions, ja que aquesta agrupació és una de les top 3 que emet més turistes, i no la podem desagregar.

Il·lustració 198. Mobilitat nocturna visitants. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Pel que fa a la mobilitat nocturna, en el top 10 de municipis que emeten visitants a l’Alt Empordà, apareixen només poblacions de l’Empordà (i Celrà del Gironès, però molt proper). Això significa que gairebé el 90,0% dels visitants, pernocten a la destinació abans de visitar-la.

La majoria ha pernoctat a Castelló d’Empúries (21,9%), a Torroella de Montgrí (18,4%) o a Roses (15,9%). A diferència de les altres comarques analitzades, Barcelona no apareix al rànquing de poblacions on s’ha pernoctat abans de visitar l’Alt Empordà.

Il·lustració 199. Mobilitat diürna visitants. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020

Ens trobem amb la mateixa casuística en la mobilitat diürna: només apareixen municipis de l’Empordà al rànquing de principals poblacions on es detecten els visitants que han pernoctat a l’Alt Empordà. De manera que al menys el 90,0% dels visitants que han pernoctat a l’Alt Empordà, es queden per la zona l’endemà.

Els municipis més visitats tornen a ser Castelló d’Empúries (21,2%), Torroella de Montgrí (18,6%) i Roses (15,9%). Finalment, Barcelona tampoc apareix en aquest rànquing, com sí que ho feia a les altres comarques.

7.4. Afluència de visitants en períodes concrets de festivitat

7.3.1. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Setmana Santa

Setmana Santa de 2019 va ser del 19 d’abril al 22 d’abril. A la il·lustració 200 es pot observar com es genera un pic d’afluència diürna durant aquests dies d’abril. Il·lustració 200. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. Abril 2019

Si separem visitants nacionals i visitants estrangers, veiem que mentre que entre els nacionals es veu clarament el pic de Setmana Santa, i de fet també es pot veure com des del cap de setmana anterior hi ha una afluència de visitants nacionals major que durant la resta del mes; entre els estrangers s’observa un pic menys destacat, amb una fluència poc més superior a la dels caps de setmana anterior i següent.

Il·lustració 201. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Alt Empordà. Abril 2019

Nacionals Estrangers

La majoria de visitants van arribar el divendres 10 d’abril, mentre que les sortides es van generar de forma més escalonada entre els dies 20, 21 i 22 d’abril (il·lustració 202).

Il·lustració 202. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Alt Empordà. Abril 2019

Arribades Sortides

Pel que fa als patrons de mobilitat, durant la Setmana Santa (del 19 d’abril al 22 d’abril) s’observen uns patrons semblants als del total del període analitzat. Al menys el 90,0% dels visitants de l’Alt Empordà van pernoctar a la pròpia destinació la nit abans de visitar-la. Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí i Roses lideren el rànquing. Durant aquests dies d’abril, hi va haver més gent que havia dormit a Peralada que a Celrà (que no apareix en aquest rànquing).

Il·lustració 203. Mobilitat nocturna visitants. Alt Empordà. Setmana Santa 2019

En la distribució diürna, també s’observa com la majoria de visitants (sobre el 90,0%) visiten l’Alt Empordà després d’haver-hi pernoctat. En el top 3, Roses es posiciona per sobre Torroella de Montgrí durant els dies de Setmana Santa. La Jonquera també puja posicions respecte la classificació global, degut sobretot a l’activitat dels turistes estrangers, sobretot el dilluns 22 d’abril.

Il·lustració 204. Mobilitat diürna visitants. Alt Empordà. Setmana Santa 2019

7.3.2. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Sant Joan

El dia de Sant Joan de 2019 va ser un dilluns, i per tant els dies de més afluència van ser els del cap de setmana anterior (22 i 23 de juny). Tot i això, la il·lustració 205 mostra com, de fet, hi va haver fins hi tot més afluència durant el primer cap de setmana de juny, quan els francesos van celebrar l’Ascensió.

A més, durant el cap de setmana del dia 9 de juny també hi va haver una afluència superior a la normal degut a la Segona Pasqua. Aquests dos ponts tant propers a Sant Joan i el juliol just a continuació de Sant Joan (on l’afluència general ja és més elevada), fa que el pic de Sant Joan no destaqui excessivament. En tot cas, el que sí que es pot afirmar és que durant el pont de Sant Joan no hi va haver més afluència que durant els altres ponts del mes de juny.

Il·lustració 205. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. Juny 2019

El comportament dels visitants durant el mes de juny és molt diferent segons nacionalitats (il·lustració 206). Mentre que entre els nacionals s’observa un pic claríssim d’afluència diürna el dia 23 de juny, a França no se celebra Sant Joan (els francesos representen més del 70,0% del total d’estrangers), però en canvi s’observa un pic molt important per l’Ascensió, i un altre pic per la Segona Pasqua.

Il·lustració 206. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Alt Empordà. Juny 2019

Nacionals Estrangers

Com que Sant Joan no se celebra a l’estranger, la resta de l’anàlisi de Sant Joan es fa només dels visitants nacionals, com ja s’ha fet per al global del Pirineu de Girona i per a les altres tres comarques. Així, la il·lustració 207 mostra com el pic d’arribades nacionals es va produir el dissabte 22 de juny, tot i que hi va haver moltes arribades el divendres, i també força arribades el diumenge. Per contra, les sortides es van produir sobretot el dilluns 24.

Il·lustració 207. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Garrotxa. Juny 2019

Arribades Sortides

Si analitzem els patrons de mobilitat dels dies 22 i 23 de juny, podem observar que gairebé el 70,0% dels visitants havien pernoctat a la destinació abans de visitar-la. Tot i això, apareixen al rànquing Barcelona, on el 6,8% dels visitants va pernoctar abans d’anar a l’Alt Empordà, i Girona (2,2%).

A diferència del període total analitzat, Torroella de Montgrí (21,5%) és la destinació on van pernoctar més visitants abans de visitar l’Alt Empordà, seguida de Castelló d’Empúries (11,3%) i Roses (10,5%).

Il·lustració 208. Mobilitat nocturna de visitants nacionals. Alt Empordà - 22 i 23 de juny de 2019.

Per altra banda, pel que fa als llocs visitats després de pernoctar a l’Alt Empordà, el top 10 de municipis visitats formen part de l’Empordà (excepte Celrà). Així, més del 85,0% dels que van pernoctar a l’Alt Empordà, es van quedar per la zona el dia següent.

En aquest cas, Torroella de Montgrí torna a liderar el rànquing (28,5%), seguida de Roses (14,5%) i en tercera posició Castelló d’Empúries (14,1%). Així, que sembla que per Sant Joan, hi ha més visitants al voltant de Torroella de Montgrí que per la zona de Castelló d’Empúries, quan en general (en tot el període analitzat), és al revés.

Il·lustració 209. Mobilitat diürna de visitants nacionals. Alt Empordà – 22 i 23 de juny de 2019

7.3.3. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Tot Sants

Com que Tots Sants és el dia 1 de novembre, s’agafa el període de 5 setmanes entre el 14 d’octubre i el 17 de novembre com a referència per poder comparar l’activitat d’aquell cap de setmana amb altres caps de setmana de la mateixa època de l’any.

La il·lustració 210 mostra la distribució diürna de visitants durant aquest període de temps. Es pot distingir molt clarament el pic del pont, que va ser del divendres 1 al diumenge 3 de novembre, i el dia de màxima afluència, que va ser el dissabte dia 2 de novembre.

Il·lustració 210. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. 14/10/19 - 17/11/19

Per nacionalitats, s’observa com el pic del pont de Tots Sants és molt marcat per als turistes nacionals, mentre que els turistes estrangers ja presenten una afluència bastant alta durant els dies abans del pont, ja que la Toussaint a França comença el dia 20 d’octubre. Per altra banda, entre els visitants estrangers també s’observa un pic durant els dies 9, 10 i 11 de novembre, degut a la festivitat de la commemoració de l’Armistici.

Il·lustració 211. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Alt Empordà. 14/10/19 - 17/11/19

Nacionals Estrangers

Si ens fixem en les entrades i sortides de visitants durant aquest període de temps, el pic d’entrades es va produir el dia 31 d’octubre, tot i que també van arribar molts visitants el dia 1 de novembre. També es veuen més arribades el cap de setmana anterior (25 i 26 d’octubre) i el divendres dia 8 de novembre, influenciats per l’activitat estrangera, i deguts a les festivitats de la Toussaint i de l’Armistici, comentats anteriorment.

Per altra banda el pic de sortides va tenir lloc el diumenge 3 de novembre, mentre que el segon pic més important en aquest període va ser el dia 27 d’octubre, també condicionat per l’activitat estrangera.

Il·lustració 212. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Alt Empordà. 14/10/19 - 17/11/19

Arribades Sortides

La il·lustració 213 ens mostra els patrons de mobilitat nocturna durant el pont de Tots Sants. La majoria de visitants van pernoctar a la destinació abans de visitar-la (80,0%), i els municipis on es va pernoctar més van ser Castelló d’Empúries (19,5%), Roses (13,4%) i Torroella de Montgrí (12,4%). Un 3,4% dels visitants havien pernoctat a Barcelona abans de visitar l’Alt Empordà.

Il·lustració 213. Mobilitat nocturna de visitants. Alt Empordà -. 01-03/11/2019

Per altra banda, després d’haver pernoctat a l’Alt Empordà, gairebé el 100% dels visitants van ser detectats a la zona d’estudi. La Jonquera, apareix en tercera posició al rànquing de municipis més visitats després de pernoctar a l’Alt Empordà gràcies a l’activitat estrangera, ja que per tornar a França han de passar per la Jonquera.

Il·lustració 214. Mobilitat diürna de visitants. Alt Empordà -. 01-03/11/2019

7.3.4.

Afluència i patrons de mobilitat de visitants pel Pont de Desembre

La il·lustració 215 mostra com durant el Pont de Desembre hi va haver més afluència de visitants a l’Alt Empordà. Tot i això, aquest pic és força discret, sobretot en comparació a la del conjunt del Pirineu de Girona, i encara més si ho comparem amb l’activitat de les altres tres comarques (Cerdanya, Ripollès i Garrotxa), on l’afluència era igual o superior a la de Nadal.

Il·lustració 215. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. Desembre 2019

El fet que el pic del Pont de Desembre destaqui poc en la distribució de l’Alt Empordà, és degut a l’activitat dels visitants estrangers.

L’afluència d’estrangers durant el Pont de Desembre és molt semblant a la d’un cap de setmana normal, en canvi durant el Nadal, la seva afluència creix molt (il·lustració 216). Com que els estrangers representen la majoria de visitants de l’Alt Empordà, a diferència del que passa a les altres comarques, la seva influència en la distribució diürna de tots els visitants (nacionals i estrangers) fa que el pic de desembre no sigui tant marcat com en la resta del Pirineu de Girona.

Per contra, si observem l’activitat dels nacionals, veiem que el pic del Pont de Desembre és molt més marcat i que en aquest cas sí que supera els pics de màxima afluència de Nadal.

Il·lustració 216. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Alt Empordà. Desembre 2019

Nacionals

Estrangers

En les distribucions d’entrades i sortides (il·lustració 217) també es veu la influència dels estrangers. Es pot observar un pic d’entrades el dia 6 de desembre, però com que hi van haver tantes entrades el dia 31 de desembre pel Cap d’Any (tant nacionals com estrangeres), el pic del dia 6 es queda petit en comparació. Per contra, el pic de sortides del dia 8 sí que destaca més, perquè el pic de sortides de Cap d’Any es produeix el dia 1 de gener que no apareix al gràfic.

Il·lustració 217. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Alt Empordà. Desembre 2019

Arribades Sortides

Respecte als municipis on els visitants van pernoctar abans de visitar l’Alt Empordà (il·lustració 218), no s’observen canvis importants en comparació a la mobilitat nocturna de tot el període analitzat: la majoria pernocta a municipis de l’Empordà, mentre menys d’un 5,0% ho fa a Barcelona. Figueres es situa en segona posició del rànquing de municipis on més s’ha pernoctat abans de visitar la comarca, acollint al 13,9% dels visitants durant el Pont de Desembre. El rànquing el lidera Castelló d’Empúries, i per darrere de Figueres trobem Torroella i Roses, seguint els patrons de la distribució de tot el període analitzat.

Il·lustració 218. Mobilitat nocturna de visitants. Alt Empordà. 06-08/12/2019

Pel que fa als municipis més visitats després de pernoctar a l’Alt Empordà, més del 80,0% visita l’Empordà després de pernoctar-hi. En aquest cas Figueres també apareix en la segona posició de municipis més visitats. Per tant, sembla que durant el Pont de Desembre de 2019 es va visitar més Figueres que en comparació a la resta de l’any. Per altra banda, Maçanet de Cabrenys (visitat per un 3,0% de visitants que havien pernoctat a l’Alt Empordà) apareix al rànquing com a desena població més visitada.

Pel Il·lustració 219. Mobilitat diürna de visitants. Alt Empordà. 06-08/12/2019

7.3.5. Afluència i patrons de mobilitat de visitants per Nadal i Cap d’any

Seguint la metodologia utilitzada en l’anàlisi del Pirineu de Girona, per analitzar les vacances de Nadal i Cap d’Any, s’agafa com a referència el període de 5 setmanes entre el 16 de desembre de 2019 i el 19 de gener de 2020.

La il·lustració 220 mostra com el dia de més afluència diürna durant aquest període va ser el dia 2 de gener a l’Alt Empordà. Mentre que l’afluència és alta entre el 25 i el 5 de gener a totes les comarques, el pic més important a les altres tres comarques (Cerdanya, Ripollès i Garrotxa) és el dissabte dia 28, en canvi a l’Alt Empordà, degut a l’afluència més important de visitants estrangers, el pic més marcat és el dia 2 de gener.

Il·lustració 220. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. 16/12/19 - 19/01/20

Per aquesta raó, si distingim entre nacionals i estrangers, veiem que el pic més important pels nacionals va ser el dia 28 de desembre. Si només analitzem turistes, els dies de més afluència són el dia 31 de desembre i 1 de gener per als nacionals i internacionals.

Il·lustració 221. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Alt Empordà. 16/12/19 - 19/01/20

Nacionals

Estrangers

Com que per a les arribades i sortides només es tenen en compte els visitants que pernocten, que són majoritàriament turistes, que estan més presents a la comarca entre el dia 31 de desembre i el dia 1 de gener, és normal que la il·lustració 222, mostri uns pics tant marcats d’entrades i sortides durant aquests dos dies.

Il·lustració 222. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. 16/12/19 - 19/01/20

Arribades Sortides

Pel que fa als patrons de mobilitat, no es veuen moltes diferències respecte als patrons de tot el període analitzat. Més del 85,0% que visita l’Alt Empordà ha pernoctat a la destinació la nit abans. Castelló d’Empúries (22,2%) segueix liderant el top 10 municipis on s’ha pernoctat més, seguit de Roses (14,2%). Com ja passava durant el Pont de Desembre, Figueres (12,3%) puja posicions al rànquing, aquest cop es posiciona en tercera posició, per davant de Torroella de Montgrí (11,6%).

Il·lustració 223. Mobilitat nocturna de visitants. Alt Empordà. 23/12/2019 – 06/01/2020

Com també passava en altres períodes d’interès especial, després de pernoctar a l’Alt Empordà, més del 91,0% dels visitants es queden a la destinació. En aquest cas també lideren el rànquing Castelló d’Empúries, Roses, Figueres i Torroella de Montgrí.

Il·lustració 224. Mobilitat diürna de visitants. Alt Empordà. 23/12/2019 – 06/01/2020

Si separéssim les vacances de Nadal en dos períodes: del 24 al 26 (dies de Nadal) i del 27 al 2 (cap de setmana i Cap d’Any), veuríem que durant el primer període Figueres lidera el rànquing, mentre que durant el segon període son les poblacions de costa Castelló d’Empúries, Roses i Torroella de Montgrí les que lideren el rànquing.

8. Conclusions

Després d’analitzar les dades de Flux Vision Tourisme Orange Tourisme & Territoires del Pirineu de Girona i les quatre comarques que en formen part, en aquest capítol es fa un breu resum de les conclusions principals que se n’extreuen.

Per començar, s’ha de tenir en compte que a l’Alt Empordà s’han detectat més del 70,0% de les connexions analitzats. Per tant, l’anàlisi del Pirineu de Girona està molt condicionat per l’activitat a l’Alt Empordà. Això és molt important perquè precisament a l’Alt Empordà, el comportament dels visitants és molt diferent a la resta de comarques, sobretot perquè l’Alt Empordà també forma part de la Costa Brava i les dades estan molt influenciades per l’activitat turística (o d’excursionistes) a la costa.

Caracterització

Pel que fa a la caracterització dels visitants, els excursionistes predominen a totes les comarques (a la Cerdanya tenen un pes inferior als turistes, però per poca diferència). Al Ripollès i a la Garrotxa el pes dels excursionistes és molt significatiu, molt més que el dels turistes, que no arriben a representar el 25,0% del total de visitants. Per altra banda, a la Cerdanya i a l’Alt Empordà, el pes dels turistes és més important, superant el 35,0% del total de visitants a les dues comarques.

A les tres comarques de l’interior (Cerdanya, Ripollès i Garrotxa) els visitants nacionals predominen, representant entre el 70,0% i el 90,0%, mentre que a l’Alt Empordà els nacionals representen al voltant del 30,0% dels visitants. D’entre els estrangers, la nacionalitat que predomina més és la francesa a tot el Pirineu de Girona, tot que en algunes comarques té un pes més significatiu que en d’altres (el pes dels francesos es mou entre el 40,0% i el 85,0% del total d’estrangers).

Respecte als nacionals, es podrien distingir dues tendències diferents segons comarques. Mentre que a la Cerdanya i al Ripollès la majoria de visitants provenen de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la Garrotxa i a l’Alt Empordà hi ha més presència de visitants de zones més properes a la destinació. Per altra banda, les dades permeten distingir entre nacionals locals (províncies de Girona, Lleida i Barcelona) i nacionals no locals (resta d’Espanya). Els municipis no locals solen tenir una representació molt baixa, però les principals poblacions no locals emissores inclouen Madrid, València, Tarragona i Saragossa.

Respecte al perfil sociodemogràfic, a tot el territori analitzat hi ha una major presència d’homes que de dones, mentre que la distribució per franges d’edat mostra una forta presència de famílies amb nens i de persones majors de 65 anys.

Afluències

Respecte a les afluències de visitants, l’agost és el mes de més afluència a tot el territori, però amb més o menys estacionalitat segons comarca. Mentre que l’afluència de l’agost a l’Alt Empordà representa més del 20,0% del total anual, la qual cosa fa que aquest percentatge també sigui molt elevat per al conjunt del Pirineu de Girona, a les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, aquest valor és del 15,5% i el 16,6%, i a la Garrotxa de l’11,6%. En general, aquesta estacionalitat és més marcada entre els visitants estrangers. Per altra banda, durant les festivitats de Nadal, també s’observa més afluència general a totes les comarques. El pic de Cap d’Any destaca sobretot entre els turistes. Per altra banda, els visitants nacionals solen estar més presents el cap de setmana del 28 i 29 de desembre, i els estrangers solen estar més presents per Cap d’Any. A part de l’agost i el Nadal, a la Cerdanya, al Ripollès i a la Garrotxa s’observa molta afluència de persones durant els ponts de tardor i hivern, sobretot Tots Sants i el Pont de Desembre. Aquests ponts arriben a

nivells d’afluència superiors als dels pics més alts de l’agost en totes tres comarques.

A les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, els pics dels caps de setmana de febrer són molt marcats degut a l’activitat de les pistes d’esquí, mentre que a la Garrotxa es veuen pics molt marcats per festivitats concretes, com les Festes del Tura o Lluèrnia.

Mentre que els ponts de Sant Joan i el Pont de Desembre estan molt marcats per l’afluència nacional, el pont de l’Ascensió (que se celebra a França) atrau a molts visitants estrangers.

Patrons de mobilitat

En general, s’observa a tots els territoris analitzats que els visitants solen pernoctar a la destinació que volen visitar. Al haver-hi molta afluència de persones de Barcelona o de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Ripollès i Cerdanya), Barcelona sol aparèixer com a municipi on s’ha pernoctat abans de visitar la destinació, i també com lloc que s’ha visitat després de dormir a la destinació. Aquesta última situació es vincula a persones que tornen al lloc de residència després de passar uns dies al Pirineu de Girona.

També hi ha una afluència de visitants significativa a la Jonquera, que s’atribueix a visitants francesos que han de passar per la zona per poder passar la frontera, i podrien parar-s’hi a dinar o a fer-hi compres, abans de seguir amb el viatge. Aquí també s’hi poden incloure camioners que passen la nit allà o que hi paren a menjar. Per altra banda, també s’ha detectat activitat en algunes ocasions a Vilafant (estació de l’AVE) o, en una ocasió, al Prat del Llobregat (aeroport).

Per analitzar els patrons de mobilitat s’ha de tenir en compte que les zones de municipis no coincideixen exactament amb els municipis reals, però serveixen per tenir una idea de les connexions que existeixen entre les diferents zones analitzades. Per exemple, es veu com els visitants que es mouen per la Cerdanya també ho fan per l’Alt Urgell o per el Berguedà (Bagà); i que els visitants del Ripollès també es mouen per la Cerdanya. En aquests dos casos també hi ha molta mobilitat de persones cap a la província de Barcelona, que no s’observa tant a la Garrotxa o a l’Alt Empordà (excepte Barcelona ciutat, que sí que apareix a totes les comarques). Els visitants de la Garrotxa, també es mouen per comarques veïnes: el Ripollès, el Pla de l’Estany, la Selva o el Gironès. I finalment, les persones que visiten l’Alt Empordà es mouen molt per l’Empordà i no tant per altres comarques veïnes.

En general, al Pirineu de Girona hi ha més visitants a l’agost, que solen venir de municipis de Girona o Barcelona principalment, i els que són estrangers, de França. Aquests visitants es comporten diferent segons la zona que visiten: mentre que a l’Alt Empordà l’activitat està molt condicionada per la costa, a la Cerdanya i al Ripollès, les pistes d’esquí i els ponts de tardor atrauen a molts visitants, i a la Garrotxa, els esdeveniments organitzats a la zona són els caps de setmana amb més afluència. També els tipus de visitants són diferents: a l’Alt Empordà hi ha molta afluència d’estrangers, mentre que a la Cerdanya i al Ripollès hi ha més afluència de barcelonins i a la Garrotxa, més activitat de proximitat.

Índex d’il·lustracions

Contenido

Il·lustració 1. Distribució de persones detectades segons perfil. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 5 Il·lustració 2. Distribució de visitants segons tipologia. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 6 Il·lustració 3. Distribució visitants per nacionalitat. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 6

Taula 1. Distribució relativa dels visitants segons nacionalitat per a cada perfil de visitant. Pirineu de Girona. Març 2019febrer 2020 7 Il·lustració 4. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 7 Il·lustració 5. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 8 Il·lustració 6. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 9 Il·lustració 7. Distribució de visitants nacionals per edat. Pirineu de Girona 2019 9 Il·lustració 8. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Març 2019 - febrer 2020 10 Il·lustració 9. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 11 Il·lustració 10. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 12 Il·lustració 11. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 13 Il·lustració 12. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 13 Il·lustració 13. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 14 Il·lustració 14. Distribució d’arribades i sortides de turistes. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 15 Il·lustració 15. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 15 Il·lustració 16. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Pirineu de Girona 2019 16 Il·lustració 17. Mobilitat nocturna visitants. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 17 Il·lustració 18. Mobilitat diürna visitants. Pirineu de Girona. Març 2019 - febrer 2020 18 Il·lustració 19. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. Abril 2019 19 Il·lustració 20. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Pirineu de Girona. Abril 2019 20 Il·lustració 21. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. Abril 2019 20 Il·lustració 22. Mobilitat nocturna visitants. Pirineu de Girona. Setmana Santa 2019 21 Il·lustració 23. Mobilitat diürna visitants. Pirineu de Girona. Setmana Santa 2019 21 Il·lustració 24. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. Juny 2019 22 Il·lustració 25. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Pirineu de Girona. Juny 2019 23 Il·lustració 26. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Pirineu de Girona. Juny 2019 23 Il·lustració 27. Mobilitat nocturna de visitants nacionals el dia 22 de juny de 2019. Pirineu de Girona 24 Il·lustració 28. Mobilitat diürna de visitants nacionals el dia 23 de juny de 2019. Pirineu de Girona 24 Il·lustració 29. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. 14/10/19 - 17/11/19 25 Il·lustració 30. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 14/10/19 - 17/11/19 26 Il·lustració 31. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 14/10/19 - 17/11/19 26 Il·lustració 32. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 01-03/11/2019 27 Il·lustració 33. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 01-03/11/2019 27 Il·lustració 34. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. Desembre 2019 28

Il·lustració 35. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. Desembre 2019 29 Il·lustració 36. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. Desembre 2019 29 Il·lustració 37. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 06-08/12/2019 30 Il·lustració 38. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 06-08/12/2019 30 Il·lustració 39. Distribució assistència diürna visitants. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20 31 Il·lustració 40. Distribució assistència diürna d’habitualment presents. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20 32 Il·lustració 41. Distribució assistència diürna de turistes. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20 32 Il·lustració 42. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20 33 Il·lustració 43. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020 33 Il·lustració 44. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020 34 Il·lustració 45. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 24/12 - 26/12/2019 34 Il·lustració 46. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 24/12 - 26/12/2019 35

Il·lustració 47. Distribució de persones detectades segons perfil. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 36 Il·lustració 48. Distribució de visitants segons tipologia. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 36 Il·lustració 49. Distribució visitants per nacionalitat. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 37 Il·lustració 50. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 37 Il·lustració 51. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Cerdanya 2019 38 Il·lustració 52. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 38 Il·lustració 53. Distribució de visitants nacionals per edat. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 39 Il·lustració 54. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 39 Il·lustració 55. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 40 Il·lustració 56. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 41 Il·lustració 57. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 42 Il·lustració 58. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 43 Il·lustració 59. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 44 Il·lustració 60. Distribució d’arribades i sortides de turistes. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 45 Il·lustració 61. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 46 Il·lustració 62. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 46 Il·lustració 63. Mobilitat nocturna visitants. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 47 Il·lustració 64. Mobilitat diürna visitants. Cerdanya. Març 2019 – febrer 2020 48 Il·lustració 65. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. Abril 2019 49 Il·lustració 66. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Cerdanya. Abril 2019 50 Il·lustració 67. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Cerdanya. Abril 2019 50 Il·lustració 68. Mobilitat nocturna visitants. Cerdanya. Setmana Santa 2019 51 Il·lustració 69. Mobilitat diürna visitants. Cerdanya. Setmana Santa 2019 51 Il·lustració 70. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. Juny 2019 52 Il·lustració 71. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Cerdanya. Juny 2019 53 Il·lustració 73. Mobilitat nocturna de visitants nacionals els dies 22 i 23 de juny de 2019. Cerdanya 54 Il·lustració 74. Mobilitat diürna de visitants nacionals els dies 22 i 23 de juny de 2019. Cerdanya 55 Il·lustració 75. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. 14/10/19 - 17/11/19 56

Il·lustració 76. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Cerdanya. 14/10/19 - 17/11/19 57 Il·lustració 78. Mobilitat nocturna de visitants. Cerdanya. 01-03/11/2019 58 Il·lustració 79. Mobilitat diürna de visitants. Cerdanya -. 01-03/11/2019 58 Il·lustració 80. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya - novembre 2019 59 Il·lustració 81. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Cerdanya - novembre 2019 60 Il·lustració 82. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Cerdanya - novembre 2019 60 Il·lustració 83. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. Desembre 2019 61 Il·lustració 85. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Cerdanya. Desembre 2019 62 Il·lustració 86. Mobilitat nocturna de visitants. Cerdanya. 06-08/12/2019 63 Il·lustració 87. Mobilitat diürna de visitants. Cerdanya. 06-08/12/2019 63 Il·lustració 88. Distribució assistència diürna visitants. Cerdanya. 16/12/19 - 19/01/20 64 Il·lustració 89. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Cerdanya. 16/12/19 - 19/01/20 65 Il·lustració 90. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Pirineu de Girona. 16/12/19 - 19/01/20 65 Il·lustració 91. Mobilitat nocturna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020 66 Il·lustració 92. Mobilitat diürna de visitants. Pirineu de Girona. 23/12/2019 – 06/01/2020 66 Il·lustració 93. Distribució de persones detectades segons perfil. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 67 Il·lustració 94. Distribució de visitants segons tipologia. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 67 Il·lustració 95. Distribució visitants per nacionalitat. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 68 Il·lustració 96. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 69 Il·lustració 97. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 69 Il·lustració 98. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 70 Il·lustració 99. Distribució de visitants nacionals per edat. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 70 Il·lustració 100. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 71 Il·lustració 101. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 72 Il·lustració 102. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 72 Il·lustració 103. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 73 Il·lustració 104. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 74 Il·lustració 105. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 74 Il·lustració 106. Distribució d’arribades i sortides de turistes Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 75 Il·lustració 107. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 76 Il·lustració 108. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 76 Il·lustració 109. Mobilitat nocturna visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 77 Il·lustració 110. Mobilitat diürna visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020 77 Il·lustració 111. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. Abril 2019 78 Il·lustració 112. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Ripollès. Abril 2019 79 Il·lustració 113. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. Abril 2019 79 Il·lustració 114. Mobilitat diürna visitants. Ripollès. Setmana Santa 2019 80 Il·lustració 115. Mobilitat nocturna visitants. Ripollès. Setmana Santa 2019 80 Il·lustració 116. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. Juny 2019 81 Il·lustració 117. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Ripollès. Juny 2019 82

Il·lustració 119. Mobilitat nocturna de visitants nacionals. Ripollès - 22 i 23 de juny de 2019. 83 Il·lustració 120. Mobilitat diürna de visitants nacionals. Ripollès – 22 i 23 de juny de 2019 84 Il·lustració 121. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. 14/10/19 - 17/11/19 85 Il·lustració 122. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. 14/10/19 - 17/11/19 86 Il·lustració 123. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès - 17/10/19 - 19/11/19 86 Il·lustració 124. Mobilitat nocturna de visitants. Ripollès. 01-03/11/2019 87 Il·lustració 125. Mobilitat diürna de visitants. Ripollès. 01-03/11/2019 87 Il·lustració 126. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. 11/11-15/12/2019 88 Il·lustració 127. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. 11/11-15/12/2019 88 Il·lustració 128. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. 11/11-15/12/2019 89 Il·lustració 129. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. Desembre 2019 90 Il·lustració 130. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. Desembre 2019 91 Il·lustració 131. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. Desembre 2019 91 Il·lustració 132. Mobilitat nocturna de visitants. Ripollès. 06-08/12/2019 92 Il·lustració 133. Mobilitat diürna de visitants. Ripollès. 06-08/12/2019 93 Il·lustració 134. Distribució assistència diürna visitants. Ripollès. 16/12/19 - 19/01/20 94 Il·lustració 135. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Ripollès. 16/12/19 - 19/01/20 95 Il·lustració 136. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Ripollès. 16/12/19 - 19/01/20 95 Il·lustració 137. Mobilitat nocturna de visitants. Ripollès. 23/12/2019 – 06/01/2020 96 Il·lustració 138. Mobilitat diürna de visitants. Ripollès. 23/12/2019 – 06/01/2020 96 Il·lustració 139. Distribució de persones detectades segons perfil. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 97 Il·lustració 140. Distribució de visitants segons tipologia. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 98 Il·lustració 141. Distribució visitants per nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 98 Il·lustració 142. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 99 Il·lustració 143. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 99 Il·lustració 144. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 101 Il·lustració 145. Distribució de visitants nacionals per edat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 101 Il·lustració 146. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 102 Il·lustració 147. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 103 Il·lustració 148. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 103 Il·lustració 149. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 104 Il·lustració 150. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 105 Il·lustració 151. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 106 Il·lustració 152. Distribució d’arribades i sortides de turistes Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 107 Il·lustració 153. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 107 Il·lustració 154. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 108 Il·lustració 155. Mobilitat nocturna visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 108 Il·lustració 156. Mobilitat diürna visitants. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 109 Il·lustració 157. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. Abril 2019 110 Il·lustració 158. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Garrotxa. Abril 2019 111

Il·lustració 159. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. Abril 2019 111 Il·lustració 160. Mobilitat nocturna visitants. Garrotxa. Setmana Santa 2019 112 Il·lustració 161. Mobilitat diürna visitants. Garrotxa. Setmana Santa 2019 112 Il·lustració 162. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. Juny 2019 113 Il·lustració 163. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Garrotxa. Juny 2019 114 Il·lustració 164. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Garrotxa. Juny 2019 115 Il·lustració 165. Mobilitat nocturna de visitants nacionals. Garrotxa - 22 i 23 de juny de 2019. 115 Il·lustració 166. Mobilitat diürna de visitants nacionals. Garrotxa – 22 i 23 de juny de 2019 116 Il·lustració 167. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. 14/10/19 - 17/11/19 117 Il·lustració 168. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Garrotxa. 14/10/19 - 17/11/19 117 Il·lustració 169. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. 14/10/19 - 17/11/19 118 Il·lustració 170. Mobilitat nocturna de visitants. Garrotxa. 01-03/11/2019 118 Il·lustració 171. Mobilitat diürna de visitants. Garrotxa. 01-03/11/2019 119 Il·lustració 172. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. Desembre 2019 120 Il·lustració 173. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Garrotxa. Desembre 2019 120 Il·lustració 174. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. Desembre 2019 121 Il·lustració 175. Mobilitat nocturna de visitants. Garrotxa. 06-08/12/2019 121 Il·lustració 176. Mobilitat diürna de visitants. Garrotxa. 06-08/12/2019 122 Il·lustració 177. Distribució assistència diürna visitants. Garrotxa. 16/12/19 - 19/01/20 123 Il·lustració 179. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. 16/12/19 - 19/01/20 124 Il·lustració 180. Mobilitat nocturna de visitants. Garrotxa. 23/12/2019 – 06/01/2020 125 Il·lustració 181. Mobilitat diürna de visitants. Garrotxa. 23/12/2019 – 06/01/2020 125 Il·lustració 182. Distribució de persones detectades segons perfil. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 126 Il·lustració 183. Distribució de visitants segons tipologia. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 127 Il·lustració 184. Distribució visitants per nacionalitat. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 127 Il·lustració 185. Distribució de visitants segons municipi d’origen local (Top 5). Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 128 Il·lustració 186. Comparació de la distribució de visitants per municipis d’origen local (Top 5) segons perfil del visitant. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 129 Il·lustració 187. Distribució de visitants segons municipi d’origen no local (Top 5). Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 129 Il·lustració 188. Distribució de visitants nacionals per edat. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 130 Il·lustració 189. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 130 Il·lustració 190. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 131 Il·lustració 191. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 132 Il·lustració 192. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Garrotxa. Març 2019 - febrer 2020 133 Il·lustració 193. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 133 Il·lustració 194. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 134 Il·lustració 195. Distribució d’arribades i sortides de turistes. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 135 Il·lustració 196. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 136 Il·lustració 197. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 136 Il·lustració 198. Mobilitat nocturna visitants. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 137 Il·lustració 199. Mobilitat diürna visitants. Alt Empordà. Març 2019 - febrer 2020 137

Il·lustració 200. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. Abril 2019 138 Il·lustració 201. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Alt Empordà. Abril 2019 139 Il·lustració 202. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Alt Empordà. Abril 2019 139 Il·lustració 203. Mobilitat nocturna visitants. Alt Empordà. Setmana Santa 2019 140 Il·lustració 204. Mobilitat diürna visitants. Alt Empordà. Setmana Santa 2019 140 Il·lustració 205. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. Juny 2019 141 Il·lustració 206. Comparació de l’afluència diürna entre visitants nacionals i estrangers. Alt Empordà. Juny 2019 142 Il·lustració 207. Distribució d’arribades i sortides de visitants nacionals. Garrotxa. Juny 2019 142 Il·lustració 208. Mobilitat nocturna de visitants nacionals. Alt Empordà - 22 i 23 de juny de 2019. 143 Il·lustració 209. Mobilitat diürna de visitants nacionals. Alt Empordà – 22 i 23 de juny de 2019 143 Il·lustració 210. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. 14/10/19 - 17/11/19 144 Il·lustració 211. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Alt Empordà. 14/10/19 - 17/11/19 145 Il·lustració 212. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Alt Empordà. 14/10/19 - 17/11/19 146 Il·lustració 213. Mobilitat nocturna de visitants. Alt Empordà -. 01-03/11/2019 146 Il·lustració 214. Mobilitat diürna de visitants. Alt Empordà -. 01-03/11/2019 147 Il·lustració 215. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. Desembre 2019 147 Il·lustració 216. Distribució assistència diürna per nacionalitat. Alt Empordà. Desembre 2019 148 Il·lustració 217. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Alt Empordà. Desembre 2019 149 Il·lustració 218. Mobilitat nocturna de visitants. Alt Empordà. 06-08/12/2019 149 Pel Il·lustració 219. Mobilitat diürna de visitants. Alt Empordà. 06-08/12/2019 150 Il·lustració 220. Distribució assistència diürna visitants. Alt Empordà. 16/12/19 - 19/01/20 151 Il·lustració 222. Distribució d’arribades i sortides de visitants. Garrotxa. 16/12/19 - 19/01/20 152 Il·lustració 223. Mobilitat nocturna de visitants. Alt Empordà. 23/12/2019 – 06/01/2020 153 Il·lustració 224. Mobilitat diürna de visitants. Alt Empordà. 23/12/2019 – 06/01/2020 153