Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua
Vulnerabilitats i adaptacions relacionades amb l’aigua en conques mediterrànies
Eduard Pla i Joan Albert López-Bustins 25 novembre 2008 Institut d’Estudis Catalans Barcelona Perspectives en l'ús de l'aigua als ecosistemes terrestres Jornada CREAF-ICHN-SCB
el projecte
El projecte ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua) avaluarà la vulnerabilitat territorial del litoral mediterrani a Catalunya davant els principals efectes del canvi climàtic relacionats amb la disponibilitat d’aigua. Alhora, establirà les opcions d’adaptació per donar-hi resposta.
ACCUA és un projecte de tres anys de durada, finançat per l'Obra Social de Caixa Catalunya i compta amb la participació de 4 grups de recerca d’àmbits científics diversos.
grups de recerca participants CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Investigadors principals: Javier Retana i Jaume Terradas Coordinació tècnica del projecte: Eduard Pla i Joan A. López-Bustins
GHS/UPC Grup d’Hidrologia subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya Investigadora principal: Lucila Candela
ETC/LUSI (EEA) European Topic Centre / Land Use and Spatial Information European Environment Agency Investigadors principals: Roger Milego i Jaume Fons
IRTA Departament d’Horticultura Ambiental. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Investigador principal: Robert Savé
emmarcament: el canvi climàtic a la Mediterrània La Mediterrània pot esdevenir una de les zones europees més vulnerables al canvi climàtic. Canvis en la temperatura a partir del promig de múltiples models per al període 2080-99 en relació a 1980-99 (Escenari A1B) Anual
Hivern
Estiu
Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report
emmarcament: el canvi climàtic a la mediterrània PROJECCIONS GLOBALS Canvis en la precipitació a partir del promig de múltiples models per al període 2080-99 en relació a 1980-99 (Escenari A1B) Hivern
Estiu
Projeccions de les variacions de precipitació a nivell planetari a partir del conjunt de tots els models globals segons l’escenari A1B per a l’estació hivernal (esquerra) i estival (dreta).
Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report
emmarcament: el canvi climàtic a la mediterrània PROJECCIONS REGIONALS Canvis en la precipitació a partir del promig de múltiples models per al període 2080-99 en relació a 1980-99 (Escenari A1B) Hivern
Estiu
Projeccions de les variacions de precipitació a nivell planetari a partir del conjunt de tots els models globals segons l’escenari A1B per a l’estació hivernal (esquerra) i estival (dreta).
Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report
emmarcament: el canvi climàtic a la mediterrània Canvis en l’escolament superficial per al període 2090-99 en relació a 1980-99
Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report
l’àrea d’estudi: 3 conques pilot a Catalunya L’estudi es concreta a nivell de conca hidrogràfica. S’estudiaran tres àrees que es caracteritzen per ser conques relativament reduïdes i d’una superfície similar: el Fluvià, la Tordera i el Siurana
el clima actual 400-500
el Fluvià 977 mm
500-600 600-700 700-800
Catalunya seca Catalunya humida
800-900 900-1.000 1.000-1.100 1.100-1.200
13 ºC
1.200-1.300 mm
Temp mitjana anual
el Siurana 589 mm la Tordera 819 mm 14 ºC
13 ºC Temp mitjana anual
Temp mitjana anual
Càlculs a partir de l’Atles Climàtic Digital
el FluviĂ
el Fluvià
Superfície: 97.373 ha
Boscos: 66% Altra vegetació natural: 6% Agricultura: 23% (36% de regadiu) Urbà: 1%
la Tordera
la Tordera
Superfície: 86.522 ha
Boscos: 63% Altra vegetació natural: 13% Agricultura: 12% (23% de regadiu) Urbà: 7%
el Siurana
el Siurana
Superfície: 61.449 ha
Boscos: 38% Altra vegetació natural: 39% Agricultura: 23% (vinya, olivera i fruiters) Urbà: 0,3%
el canvi climà tic: tendències observades al Siurana
xarxa de contactes al territori
OBSERVATORIS I ENTITATS DE RECERCA D’ÀMBIT DE LES CONQUES
EXPERTS LOCALS
•Observatori de la Tordera
•Enginyeries i consultories
•Departaments universitaris (URV, UdG, UAB)
ADMINISTRACIONS
•Hidrogeòlegs
•Agència Catalana de l’Aigua AGRICULTURA •Comunitats de regants •Cooperatives agrícoles •Denominacions d’origen ALTRES USOS •Indústria
•Consell comarcals •Ajuntaments •DAR: oficines comarcals i INCAVI •DPTOP – Plans territorials •Servei Meteorològic de Catalunya •Agència Estatal de Meteorologia
l’aproximació d’ACCUA: innovacions Integració multidisciplinar Per la seva naturalesa, ACCUA és un projecte integrador d’informació provinent de diferents àmbits i disciplines
Medi físic
Usos socials
Sistemes naturals Escala de treball La predicció de vulnerabilitats al canvi climàtic global fins al nivell de detall de conques hidrogràfiques és un repte important i pioner en aquest àmbit científic a Catalunya.
P E
INTERCEPCIÓ
capacitat d’emmagatzematge i ET regadius
CONREUS
SÒL URBÀ
secà
· grau d’urbanització · tipus d’urbanització
· propietats del sòl · substrat geològic · intensitat precipitació > capacitat infiltració · nivell de saturació
sobreeiximent infiltració
ET
· temperatura i precipitació · resistència vegetació · IAF
· temperatura i humitat
SISTEMES NATURALS
modelització · gruix del sòl · tipus de conreu/ vegetació · MO al sòl · textura · pendent · nivell de saturació
· climatologia · litologia
AIGUA SUPERFICIAL
sobreeiximent
infiltració
(rius, embassaments, llacs…)
E
I
CONSUM DOMÈSTIC I INDUSTRIAL depuradora
estacions d'aforament
· potència de la planta
dessalinitzadora
· nombre de població · activitat industrial (tipus, grau...) · tipus d’urbanització · hàbits d’estalvi
aigua d’advecció
· tipus d’aqüífer · dimensions · materials
pous i fonts intrusió salina
· superfície de regadiu · estat dels pantans (cabal ecològic) · ús regulat (grau de sequera)
E
AIGUA SUBTERRÀNIA
· població
recs
· superfície de regadiu · nivell freàtic · qualitat de l’aigua
· variacions del nivell del mar · extracció d’aigua dels pous
CONCA
MAR CONCA d’ordre major
· substrat geològic
pèrdues per xarxa malmesa
capacitat d’emmagatzemar
E
l’aproximació d’ACCUA eines Models Una eina essencial en l’avaluació de la vulnerabilitat és l’ús de models. Els models descriuen els factors implicats en la vulnerabilitat, així com la força i la forma de les seves interaccions.
fites Escenaris La projecció futura de la vulnerabilitat s’haurà de basar en un rang d’escenaris de valors que poden prendre algunes variables rellevants, siguin climàtiques o socioeconòmiques. Indicadors/llindars Una tasca important en la fase d’anàlisi del projecte és el desenvolupament d’un conjunt d’indicadors territorials relacionats amb el grau d’impacte al canvi climàtic, la sensibilitat al canvi i la capacitat d’adaptació dels ecosistemes.
el canvi climàtic: prediccions
MODELS DE PREDICCIÓ GLOBALS I REGIONALS AMB BAIXA RESOLUCIÓ ESPACIAL (ECHAM5 i HadRM3)
SÈRIES CLIMÀTIQUES FUTURES ADAPTADES A LES CONDICIONS LOCALS
Procés de regionalització (downscaling) a partir de dades d’estacions meteorològiques de les conques
el canvi global: previsions de creixement de població Canvis de població respecte 2004 (%)
70
60
50
40
30
20
10
0 Fluvià
Tordera
Siurana
any 2015 any 2025
Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA
previsions de d’abastament municipal d’aigua a la Tordera
alguns resultats esperats...
L’elaboració
de mapes de zones naturals i agrícoles
vulnerables.
La
confecció d’un model de disponibilitat d’aigua aplicat a diversos escenaris, per elaborar una cartografia de les zones del territori més vulnerables a crescudes, inundacions i sequeres.
Identificació de les zones de major risc, relacionades
amb l’aigua o la seva manca per als sistemes naturals, la població i les infraestructures.
Orientació
dels canvis recomanables en les polítiques agrícoles, hidrològiques i de gestió del medi natural.
www.creaf.uab.cat/accua