2008 creaf pla

Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua

Vulnerabilitats i adaptacions relacionades amb l’aigua en conques mediterrànies

Eduard Pla i Joan Albert López-Bustins 25 novembre 2008 Institut d’Estudis Catalans Barcelona Perspectives en l'ús de l'aigua als ecosistemes terrestres Jornada CREAF-ICHN-SCB

el projecte

El projecte ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua) avaluarà la vulnerabilitat territorial del litoral mediterrani a Catalunya davant els principals efectes del canvi climàtic relacionats amb la disponibilitat d’aigua.

Alhora, establirà les opcions d’adaptació per donar-hi resposta.

ACCUA és un projecte de tres anys de durada, finançat per l'Obra Social de Caixa Catalunya i compta amb la participació de 4 grups de recerca d’àmbits científics diversos.

grups de recerca participants CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Investigadors principals: Javier Retana i Jaume Terradas Coordinació tècnica del projecte: Eduard Pla i Joan A. López-Bustins

GHS/UPC Grup d’Hidrologia subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya Investigadora principal: Lucila Candela

ETC/LUSI (EEA) European Topic Centre / Land Use and Spatial Information European Environment Agency Investigadors principals: Roger Milego i Jaume Fons

IRTA Departament d’Horticultura Ambiental.

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Investigador principal: Robert Savé

emmarcament: el canvi climàtic a la Mediterrània La Mediterrània pot esdevenir una de les zones europees més vulnerables al canvi climàtic.

Canvis en la temperatura a partir del promig de múltiples models per al període 2080-99 en relació a 1980-99 (Escenari A1B) Anual

Hivern

Estiu

Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report

emmarcament: el canvi climàtic a la mediterrània PROJECCIONS GLOBALS Canvis en la precipitació a partir del promig de múltiples models per al període 2080-99 en relació a 1980-99 (Escenari A1B) Hivern

Estiu

Projeccions de les variacions de precipitació a nivell planetari a partir del conjunt de tots els models globals segons l’escenari A1B per a l’estació hivernal (esquerra) i estival (dreta).

Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report

emmarcament: el canvi climàtic a la mediterrània PROJECCIONS REGIONALS Canvis en la precipitació a partir del promig de múltiples models per al període 2080-99 en relació a 1980-99 (Escenari A1B) Hivern

Estiu

Projeccions de les variacions de precipitació a nivell planetari a partir del conjunt de tots els models globals segons l’escenari A1B per a l’estació hivernal (esquerra) i estival (dreta).

Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report

emmarcament: el canvi climàtic a la mediterrània Canvis en l’escolament superficial per al període 2090-99 en relació a 1980-99

Climate Change 2007 Fourth IPCC Assessment Report

l’àrea d’estudi: 3 conques pilot a Catalunya L’estudi es concreta a nivell de conca hidrogràfica. S’estudiaran tres àrees que es caracteritzen per ser conques relativament reduïdes i d’una superfície similar: el Fluvià, la Tordera i el Siurana

el clima actual 400-500

el Fluvià 977 mm

500-600 600-700 700-800

Catalunya seca Catalunya humida

800-900 900-1.000 1.000-1.100 1.100-1.200

13 ºC

1.200-1.300 mm

Temp mitjana anual

el Siurana 589 mm la Tordera 819 mm 14 ºC

13 ºC Temp mitjana anual

Temp mitjana anual

Càlculs a partir de l’Atles Climàtic Digital

el FluviĂ

el Fluvià

Superfície: 97.373 ha

Boscos: 66% Altra vegetació natural: 6% Agricultura: 23% (36% de regadiu) Urbà: 1%

la Tordera

la Tordera

Superfície: 86.522 ha

Boscos: 63% Altra vegetació natural: 13% Agricultura: 12% (23% de regadiu) Urbà: 7%

el Siurana

el Siurana

Superfície: 61.449 ha

Boscos: 38% Altra vegetació natural: 39% Agricultura: 23% (vinya, olivera i fruiters) Urbà: 0,3%

el canvi climà tic: tendències observades al Siurana

xarxa de contactes al territori

OBSERVATORIS I ENTITATS DE RECERCA D’ÀMBIT DE LES CONQUES

EXPERTS LOCALS

•Observatori de la Tordera

•Enginyeries i consultories

•Departaments universitaris (URV, UdG, UAB)

ADMINISTRACIONS

•Hidrogeòlegs

•Agència Catalana de l’Aigua AGRICULTURA •Comunitats de regants •Cooperatives agrícoles •Denominacions d’origen ALTRES USOS •Indústria

•Consell comarcals •Ajuntaments •DAR: oficines comarcals i INCAVI •DPTOP – Plans territorials •Servei Meteorològic de Catalunya •Agència Estatal de Meteorologia

l’aproximació d’ACCUA: innovacions Integració multidisciplinar Per la seva naturalesa, ACCUA és un projecte integrador d’informació provinent de diferents àmbits i disciplines

Medi físic

Usos socials

Sistemes naturals Escala de treball La predicció de vulnerabilitats al canvi climàtic global fins al nivell de detall de conques hidrogràfiques és un repte important i pioner en aquest àmbit científic a Catalunya.

P E

INTERCEPCIÓ

capacitat d’emmagatzematge i ET regadius

CONREUS

SÒL URBÀ

secà

· grau d’urbanització · tipus d’urbanització

· propietats del sòl · substrat geològic · intensitat precipitació > capacitat infiltració · nivell de saturació

sobreeiximent infiltració

ET

· temperatura i precipitació · resistència vegetació · IAF

· temperatura i humitat

SISTEMES NATURALS

modelització · gruix del sòl · tipus de conreu/ vegetació · MO al sòl · textura · pendent · nivell de saturació

· climatologia · litologia

AIGUA SUPERFICIAL

sobreeiximent

infiltració

(rius, embassaments, llacs…)

E

I

CONSUM DOMÈSTIC I INDUSTRIAL depuradora

estacions d'aforament

· potència de la planta

dessalinitzadora

· nombre de població · activitat industrial (tipus, grau...) · tipus d’urbanització · hàbits d’estalvi

aigua d’advecció

· tipus d’aqüífer · dimensions · materials

pous i fonts intrusió salina

· superfície de regadiu · estat dels pantans (cabal ecològic) · ús regulat (grau de sequera)

E

AIGUA SUBTERRÀNIA

· població

recs

· superfície de regadiu · nivell freàtic · qualitat de l’aigua

· variacions del nivell del mar · extracció d’aigua dels pous

CONCA

MAR CONCA d’ordre major

· substrat geològic

pèrdues per xarxa malmesa

capacitat d’emmagatzemar

E

l’aproximació d’ACCUA eines Models Una eina essencial en l’avaluació de la vulnerabilitat és l’ús de models. Els models descriuen els factors implicats en la vulnerabilitat, així com la força i la forma de les seves interaccions.

fites Escenaris La projecció futura de la vulnerabilitat s’haurà de basar en un rang d’escenaris de valors que poden prendre algunes variables rellevants, siguin climàtiques o socioeconòmiques.

Indicadors/llindars Una tasca important en la fase d’anàlisi del projecte és el desenvolupament d’un conjunt d’indicadors territorials relacionats amb el grau d’impacte al canvi climàtic, la sensibilitat al canvi i la capacitat d’adaptació dels ecosistemes.

el canvi climàtic: prediccions

MODELS DE PREDICCIÓ GLOBALS I REGIONALS AMB BAIXA RESOLUCIÓ ESPACIAL (ECHAM5 i HadRM3)

SÈRIES CLIMÀTIQUES FUTURES ADAPTADES A LES CONDICIONS LOCALS

Procés de regionalització (downscaling) a partir de dades d’estacions meteorològiques de les conques

el canvi global: previsions de creixement de població Canvis de població respecte 2004 (%)

70

60

50

40

30

20

10

0 Fluvià

Tordera

Siurana

any 2015 any 2025

Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA

previsions de d’abastament municipal d’aigua a la Tordera

alguns resultats esperats...

L’elaboració

de mapes de zones naturals i agrícoles

vulnerables.

La

confecció d’un model de disponibilitat d’aigua aplicat a diversos escenaris, per elaborar una cartografia de les zones del territori més vulnerables a crescudes, inundacions i sequeres.

Identificació de les zones de major risc, relacionades

amb l’aigua o la seva manca per als sistemes naturals, la població i les infraestructures.

Orientació

dels canvis recomanables en les polítiques agrícoles, hidrològiques i de gestió del medi natural.

www.creaf.uab.cat/accua