L’ús de l’aigua en les plantes. Optimització de la seva gestió en ambients antròpics (conreus i jardins).
IRTA
Horticultura Ambiental / Ecofisiologia Robert Savé, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda i Carmen Biel Barcelona, 25 de Novembre del 2008 (ICHN – SCB - CREAF)
•
•
L’agricultura, la jardineria i el paisatgisme poden esser definides com l’ús de la producció primària planificada, en el nostre interès. Les plantes conreades en un sentit ampli son totes les especies o varietats que donen menjar, fibres, drogues, plaer estètic, milloren l’ambient i la qualitat de les nostres vides.
•
El nombre d'espècies vegetals emprades es increïblement gran degut al ampli rang geogràfic en que tenen que créixer i a l’important variació en les atribucions que els hi conferim.
•
Es impossible parlar respecte d’un nombre concret d'espècies, o de grups botànics, o d'atributs morfològics o fisiològics comuns. Aquest es un gran repte ja que estem incloent en el mateix grup a falgueres, herbes, gramínies, arbusts, vinyes, arbres, cactus,....... En el primer mon, l’agricultura,... esta canviant ja que te que oferir algun tipus de valor afegit. En aquest sentit la qualitat, l’estabilitat, la traçabilitat, el respecte al medi son factors productius molt importants.
La característica més important de les plantes verdes es l’assimilació del CO2 (Cowan 1978), totes les altres característiques fisiològiques (vacuola, cutícula,…) son secundaries (Larcher 1980, 1995, 2003; Kartiens 1996 ). Les plantes necessiten mantenir oberts els estomes en ambients molt secs, consegüentment perden aigua contínuament (transpiració) i s’estableix un flux continu d’aigua entre el sòl I l’atmosfera (Passioura 1982, 1988, 2001). També el creixement és absolutament dependent de la turgència, per tant l’estat hídric, la quantitat d’aigua en els teixits i com aquesta esta retinguda es clau per la productivitat (Bradford and Hsiao 1982). Totes les condicions ambientals promouen dèficits hídrics en els teixits, promouen estrés. L'estrès descriu unes condicions ambientals adverses pel normal creixement, aquestes condicions però sobretot la seva combinació en un curt espai de temps poden promoure important estressos en els plantes, en els conreus.
Les plantes han desenvolupat tres models basics per resistir l'estrès
EVITACIÓ TOLERANCIA ESCAPE
Respostes de les plantes d’acord desenvolupament gradual de l’estrès hídric. Hsiao 1982).
amb
el
(De Bradford and
La sequera,primària o secundaria, al principi, promou la reducció en la pèrdua d'aigua per mantenir el balanç hídric de teixits en el rang fisiològic actiu, a llarg termini aquesta regulació comportarà pèrdues en productivitat. És important distingir entre les respostes al medi ambient (per exemple: sol/ la boira) i les respostes a condicions d'estrès (per exemple: fulles exposades a elevats gradients de pressió de vapor durant períodes llargs de temps). En molts dels casos la resposta és la mateixa, però la reversibilitat de la resposta és no. En altres paraules, el terme estrès no pot ser utilitzada per explicar el ràpid reajustaments en els fluxos metabòlics i eficiència de l'ús de l'aigua. Algunes respostes poden ser reversibles i poden ajudar a les plantes a resistir l'estrès i mantenir la productivitat, el que s'anomena enduriment. Altres són irreversibles i promoure efectes nocius sobre la vida vegetal i la productivitat
• •
A: Relació entre estres i resposta en un sistema sense capacitat d’enduriment. B: Relació entre estres, la duració del mateix i la resposta en un sistema capaç d’adaptar-se I endurir-se (Schulze et al. 2005. Lichtenthaler 1998; Savé 2008).
El potencial canvi climàtic atribuïble al canvi global, pot incrementar la temperatura a nivell local o general (IPCC, 2007; Sheffield and Wood 2007), aquests petits canvis de temperatura poden tenir gran influencia a nivell del balanç de carboni atmosfèric (Valentini et al 2000). Així, determinades zones del planeta estan mes exposades son potencialment més vulnerables al canvi climàtic y conseqüentment a pèrdues de productivitat agrícola, directe (menor producció) o indirecte (majors costos). Aquest increment no serà el mateix arreu del mon (IPCC 2004); sembla que serà especialment important en la conca Mediterrània (Pinyol et al 1998). Així d’acord amb les prediccions més pessimistes la temperatura pot incrementar-se fins a , 4ºC I la pluviometria pot tenir una davallada entre un 10 a un 40% (Rosenzwieg. and Tubiello, 1997).
A més a més, l’ecosistema mediterrani i el tròpic sec, estan caracteritzats per un doble estres (Terradas and Savé 1992, Kappelle 2006): A l’estiu, baixa disponibilitat hídrica en el sòl junt amb elevats dèficit de pressió de vapor a nivell atmosfèric, promouen inhibicions en el creixement vegetal I diferents efectes negatius en el seu desenvolupament (Di Castri and Money 1973, Savé et. al 1999). De totes maneres, tot i el valor dels diferents components del canvi global, del climàtic, el realment important, és la seva integral, la sequera. Les previsions que es desprenen de la valoració de diversos models per generar escenaris de canvi climàtic diuen que a la regió centreamericana, igual que la mediterrània, es veurà afectades per períodes de sequera de mitja durada (4 - 6 mesos) i llarga durada ( més de 12 mesos), sent 3 i 8 vegades més freqüents aquests episodis que en l'actualitat (Sheffield and Wood 2008).
Els estressos més importants (Levitt 1980) son: Abiòtics: sequera, negament, salinitat, temperatures altes, baixes, refredament i congelació, alta radiació, ozó, deficiències minerals,etc. Biòtics: insectes, fongs, competència entre especies.
bacteris,
virus,
elicitors,
Antropogènics: aire (O3, NOx, SO2, aerosols), aigua (salinitat, microbiologia, metalls pesats, drogues…) and sòl (metalls pesats, pèrdua d’estructura…) pol·lució, herbicides, pluja acida, deposició seca, turisme… El canvi global promou la combinació de molts d’ells en el mateix espai i temps, lo que pot promoure efectes sinèrgics sobre la vegetació, en els conreus.
En l’agricultura, la jardineria i el paisatgisme els factors que més directament poden actuar sobre la productivitat son: L’ increment en la temperatura, pot promoure increments en l’ETP, en la respiració del sòl, en la quantitat de matèria orgànica, que a la vegada redueix la capacitat del sòl per actuar com lloc d'emmagatzematge i fon d’aigua per la vegetació (Schultz 2000).
L’increment CO2 te que incrementar l'eficiència en l’ús de l’aigua, tanmateix desenvolupen una regulació de la productivitat retorna als valors originals
la productivitat i a la fi les plantes fotosíntesi i la o inferiors (Drake et al.
1997; Long et al.2004; Pardo et al. 2008).
L’increment en la radiació UV, promou importants canvis morfològics, fisiològics i bioquímics per tractar d’evitar els efectes negatius sobre la vegetació. Tot i els efectes negatius sobre el creixement, aquest estrés pot incrementar la biosíntesis de flavonoides i alguns antioxidants (Jensen et al. 1998). La sequera promou reducció en el creixement, però en l’àrea Mediterrània en general aquesta apareix en combinació amb altres estressos i en conseqüència els efectes poden esser modificats per les interaccions(Shaver et al.2000).
Altres estressos, en sentit ampli, son l’aparició de plagues, malalties i males herbes, les quals poden passar d’esser meres anècdotes a tenir una significació en els conreus, jardins,.... degut al canvi global (Lipa, 1997, 1999). Tanmateix, els estressos ambientals son la major causa de pèrdua de productivitat, així les collites actuals es redueixen de 3 a 7 vegades respecte de la productivitat potencial. Els estressos abiòtics i la competència amb les males herbes representen el 90% d’aquesta reducció, les malalties el 6% i els insectes el 4%. Essencialment tots els conreus estan afectats estacionalment i/o anyalment, per sequera, negament o fred (Faust 1986).
•
En les condicions actuals i en les potencialment futures, poden plantejar-se, al nostre entendre, les solucions següents:
1.- Adequar el material vegetal al lloc de destí i a l'ús previst, tenint en compte les seves característiques ecofisiològiques. 2.- Millorar l'emmagatzemen d’aigua i la fertilitat dels sols. 3.-Incrementar l'eficiència en l'ús de l’aigua mitjançant mètodes i sistemes que integrin les nostres necessitats com usuaris i les disponibilitats de material vegetal i aigua. 3.1.- Sensors per ajudar en la pressa de decisions agronòmiques. 3.2.- Aigües regenerades.
1.- Adequar el material vegetal
Relació entre transpiració cuticular i el perímetre de fulla/ area foliar i pes específic foliar en 16 especies de Quercus (Savé, Biel, De Herralde, Roberts and Evans 2003)
y = -0.5572 x + 2.0711 R2 4
2.0
y = -0.112x + 2.4341 2.5
= 0.4335 ** TRc (mg H2O·g-1 DW·min-1)
TRc (mg H2O·g-1 DW·min-1)
2.5 6
5 2
1.5 3 1.0
1
14 13
10
9
12 11
15 16
7
0.5
R2 = 0.4312 ** 6
2.0
4 5
1.5
2 3 10
1.0 15
14 13
11
0.5
1 16
12 9
7 8
8 0.0
0.0 0.0
0.5
1.0
1.5
2.0
Fractal Index
2.5
3.0
3.5
5.0
10.0 SLW
15.0 (mg·cm-2)
20.0
Límits a l’enduriment: Efectes del màxim estres en la recuperació de plantes de Quercus coccifera (Biel, De Herralde & Savé 2002)
Quercus coccifera 0.0 0.5 1.0
Potencial (MPa)
1.5 2.0 2.5 3.0 3.5 4.0 4.5 -100
400
900
Time to recover (min)
1400
1900
Patrons de variació ecofisiologica per trets potencialment adaptatius
+ 1.0
PEN EST
SBD CAL
BET
VIC
0.5
Absència de pilositat foliar
0.0
RAN CSA
-0.5 CAB
ROM TOR
-1.0
-
Riba, Palau, Savé & Fleixas. Dades no publicades.
-1.5 2.0
GAL
2.5
Longitud
3.0
3.5
4.0
(graus decimals)
4.5
Corbes de vulnerabilitat a l’embolisme de 8 varietats de vinya (Alsina, de Herralde, Aranda, Savé i Biel. 2007)
100 90 80
60 50 40 30 20 10 0 -4.0
-3.0
-2.0
Ψ (MPa) ) (
-1.0
0.0
PCL (%)
70
CS
GB
AB
TP
SB
CH
GN
PA
La conductància estomàtica mostra una relació significativa amb la concentració de ABA i amb la resistència hidràulica.
-0.5959x
0.50 0.45 0.40 0.35 0.30 0.25 0.20 0.15 0.10 0.05 0.00
y = 0.4065e 2 R = 0.732
-0.0091x
y = 0.2003e 2 R = 0.3342
0.30 gs (mol H2O·m-2·s-1)
gs (mol H2O·m-2·s-1)
Això realça la importància dels senyals químics en el control del intercanvi gasós de la vinya i del seu estat hídric. (Alsina et al 2006)
0.25 0.20 0.15 0.10 0.05 0.00
0
1
2
3 1
[ABA] (mg· g- PS)
4
5
0
50
100
Rh Ω (mmol H 2O·m -2·s-1·MPa -1)
150
Efectes de l’aerosol marí contaminat en la vegetació costanera. Actualment en la UE el consum anual per càpita de detergents es de 50 kg (Diamantopoulos et al. 2001; Marull et al 1997). .
Efectes de l’aerosol marí contaminat en les capçades (Diamantopoulos et al. 2001; Marull et al 1997). Les presents imatges varen esser realitzades en el mes de abril previ a la realització dels Jocs Olímpics de Barcelona en 1992.
Efectes de l’aerosol marí contaminat en la taxa de transpiració cuticular en plantes endurides o no de Metrosideros excelsa and Myoporum laetum (Diamantopoulos,Biel, De Herralde & Savé 2001).
1.0 0.8 0.6
CONTROL LAS + SEA
0.4 0.2 0.0 30 60 100 Irrigation treatments (%ETP)
Myoporum Trc (mg PF.g-1 PS.min-1)
Trc (mg PF.g-1 PS.min-1)
Metrosideros 3.0 2.5
CONTROL LAS + SEA
2.0 1.5 1.0 0.5 0.0 30
60
100
Irrigation treatments(%ETP)
Efectes de l‘esprai marí contaminat i l'ozó en Pinus halepensis en les pinedes de Guardamar (Diamantopoulos, Heredia, Sanz, Bayona, Escarre, Biel & Savé 2002)
Acículas 2º verticilo afectadas (%)
Acículas 1er verticilo afectadas (%)
Pinus halepensis 120 100 80
MAR MAR+O3
60
MAR+LAS MAR+LAS+O3
40 20 0 21-jun
5-jul
19-jul
2-ago 16-ago 30-ago
120 100 80 60 MAR
40
MAR+O3 MAR+LAS
20
MAR+LAS+O3
0 21-jun
5-jul
19-jul
2-ago
16-ago 30-ago
Gráfica de arriba. Porcentaje de acículas del primer verticilo afectadas. Media y error estándar (n=5). Gráfica de abajo. Porcentaje de acículas del segundo verticilo afectadas. Media y error estándar (n=5).
Relació fulla/insecte en la taxa de mortalitat d’ou de mosca blanca (Castañe and Savé 1993).
Relació insecte (Macrolophus caliginosus) vs. planta ruderal mediterrània a nivell foliar Comas, García, Labarta, Alomar, Gabarra, Arnó y Biel 2008).
Nivell de manteniment de poblacions de depredadors
Espècie vegetal
Característiques ecofisiológiques
++++
Ononis natrix
Alt contingut hídric en els teixits
+++
Inula viscosa
Pels foliars sense glàndules, menor densitat de pels, cutícules fines
++
Cistus monspeliensis
Planta molt xerica
+
Erigeron karsvinskianus
Cutícules fines, poc contingut d aigua en sequera, Pels foliars sense glàndules
(Savé,
¿Visitants, invasores,.?. Depèn de moltes coses, d’entre altres de nosaltres mateixos (IRTA/UCDavis 2004/2009, Savé, Biel, Evans, De Herralde, Aranda, Young, Roberts, Clary, Vaught).
TRc
14
12
12
10 mg.g-1.min-1
mg.cm-2
SLW
10 8 6 4
8 6 4 2
2 0
0 Mediteranean Annual
California Perennial
Mediteranean Perennial
Mediteranean Annual
Leaf Perimeter/Area
Mpa.s.cm -2.10-6
cm.cm-2
30 25 20 15 10 5 0 California Perennial
Mediteranean Perennial
Rh
35
Mediteranean Annual
California Perennial
Mediteranean Perennial
1.8 1.6 1.4 1.2 1 0.8 0.6 0.4 0.2 0 Mediteranean Annual
California Perennial
Mediteranean Perennial
2.-Millorar l'emmagatzemen d’aigua i la fertilitat dels sols.
Evolució de 3 variables ambientals al llarg d’una sèrie temporal de 65 anys en Torre Marimon (Caldes de Montbui, Barcelona) (Ruiz, Crivilles i Savé. 2008)
El sòl ja no es el sòl, es un substrat,.., per tant tot ha canviat, el continu hídric sòl – planta – atmosfera es diferent.
R. Cots-Folch et al. . 2006. Agriculture, Ecosystems and Environment 115 88–96
Usos del sòl a Porrera (Priorat) a 1986, 1998 i 2003
Classes d’ús del paisatge
1986 (ha)
1986 (%)
1998 (ha)
1998 (%)
2003 (ha)
2003 (%)
Bosc dens (>40% cobertura de vegetació)
692.8
23.9
824.6
28.5
875.7
30.2
Bosc poc dens (5–40% cobertura de vegetació)
643.9
22.2
924.0
31.9
854.2
29.5
Màquia
691.1
23.9
459.5
15.9
378.5
13.1
Fructicultura de seca
386.4
13.3
232.9
8.0
150.6
5.2
Fructicultura de seca abandonada
144.3
5.0
185.9
6.4
174.0
6.0
Vinya tradicional
255.9
8.8
95.0
3.3
106.8
3.7
Vinya en terrasses
20.5
0.7
111.0
3.8
291.3
10.1
Àrea urbana
20.7
0.7
24.0
0.8
24.9
0.9
Lleres de rius
37.1
1.3
35.6
1.2
36.9
1.3
R. Cots-Folch et al. / Agriculture, Ecosystems and Environment 115 (2006) 88–96
Canvis de classe de pendent entre 1986 and 2003 en el camp de mostreig Classes de pendent (%)
Area en 1986 (ha)
Area en 2003 (ha)
Taxa de canvi respecte de 1986 (%)
0–10
0.13
0.42
+223
10–20
0.27
0.43
+59
20–40
3.09
4.53
+47
40–100
10.7
8.61
-20
>100
0.13
3.3
+2438
R. Cots-Folch et al. / Agriculture, Ecosystems and Environment 115 (2006) 88–96
Efectes de la micorrització en la fase de transplantament i instal·lació en camp de ceps de vinya.
Calvet, C.; Camprubí, A.; Estaún, V.; Luque, J.; de Herralde, F.; Biel, C.; Savé, R.; Garcia, F. (2007). Viticultura / Enología Profesional 110 :23-32
Efectes de la pluviometria en el % de cobertura de sòl i de la temperatura en la resistència hidràulica al pas de l’aigua en plantes inoculades o no con VAM (Biel, Estaun and Savé 2002, 2006)
M
30
NM 25
Soil coverage (%)
Root hydraulic resistance (MPa.s.cm-2.10-4)
35
Rh = 29.136e-0.0834Tª R2 = 0.9736
20
15
10 Rh = 16.08e-0.0398Tª R2 = 0.9781
5
0 -5
0
5
10 15 20 Temperature (ºC)
25
30
35
50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0
M 500 NM 500 M 300 NM 300
A
S
O N
D
J
F
Month
M
A
M
J
J
3.-Incrementar l'eficiència en l'ús de l’aigua mitjançant mètodes i sistemes que integrin les nostres necessitats com usuaris i les disponibilitats de material vegetal i aigua. 3.1.-Sensors per ajudar en la pressa de decisions agronòmiques. 3.2.-Aigües regenerades.
Potencial matricial del sòl
20 cm
Espectroradiòmetre
0.01m2
Reflectánce
•Objectiu: Avaluació de imatges digitals com indicadors de l’estat hídric (Casadesus et al 2005).
NDVI = NIR - R NIR +R
WI=
0.4
R900 R970
0.2 0.0 400 UV
500
600
700
800
900 IR
1000
wavelength (nm)
Imatge digital
RWChoja 0.001m2
1m2 90º 0º
180º
HUE (º)
270º
Área verda (%)
Relació entre el RWC i el NDVI amb el potencial hídric del substrat en dues especies de gespa (Llobet et al. 2006).
Festuca
Festuca
100 80
1,0
60 40 60 100
40 r = 0.1
20
NDVI
RWC (%)
40 60 100
1,2
0,8 0,6 0,4 r = 0.33
0,2
0
0,0 0
20
40
60
80
100
120
140
160
0
20
Tensión en el suelo (kPa) Cynodon
80 60 40 20
160
40 60
1,0
100 todas Lineal (todas)
0,6 0,4
r = 0.1
140
1,2
0,8 NDVI
RWC (%)
Cynodon
40 60 100
100
40 60 80 100 120 Tensión en el suelo (kPa)
r = 0.24
0,2 0,0
0 0
20
40
60
80
100
120
Tensión en el suelo (kPa)
140
160
0
20
40
60
80
100
120
Tensión en el suelo (kPa)
140
160
Relació entre Hue i l'àrea verda amb el potencial hídric del substrat en dues especies de gespa (Llobet et al. 2006).
100 Green area (%)
100 80
Hue (º)
60
Festuca
40 60 100
40 r = 0.94*
20
80 60 40 20
0
r = 0.92*
0
0
20
40
60
80
100
0
20
80
100
100 Green area (%)
100 80 60 Hue (º)
60
Soil matric potential (kPa)
Soil matric potential (kPa)
Cynodon
40
40 r = 0.43
20 0
80
40 60 100
60 40 20
r = 0.29
0 0
20
40
60
80
Soil matric potential (kPa)
* Statistical significance p < 0.1
100
0
20
40
60
80
Soil matric potential (kPa)
100
L’ús d’aigua regenerada o no tractada (pous, freàtics,...) pel reg es una bona alternativa, però per gestionar-la correctament és necessari tenir en compta una sèrie de factors: * Qualitat química i microbiològica de l’aigua * Característiques físiques i químiques del sòl * Selecció d'espècies apropiades: tolerants o resistents a la salinitat * Clima de la zona * Mètode de reg i maneig de l’aigua * Sistema de drenatge apropiat
% de área verde en cada especie (2006)
120
120 100 Área verde (%)
Área verde (%)
100 80 60 40 20
regenerada pozo
jul-06
40
mar-06 abr-06 may-06 jun-06
80 60 40
mar-06 abr-06 may-06 jun-06
sep-06
ago-06
sep-06
100 80 60 40 20
regenerada pozo
ago-06
120 Área verde (%)
100
jul-06
Pennisetum clandestinum
Festuca arundinacea
Área verde (%)
60
0
ago-06 sep-06
120
0
80
20
0 mar-06 abr-06 may-06 jun-06
20
regenerada pozo
Cynodon dactylon
Agrostis stolonifera
regenerada pozo
0 mar-06 abr-06 may-06 jun-06
jul-06
ago-06 sep-06
jul-06
Tonalitat de color en cada espècie (2006)
Agrostis stolonifera
120
90 80
Tonalidad de color (º)
Tonalidad de color (º)
100
Cynodon dactylon
100
70 60 50 40 30 20
regenerada pozo
10 0 mar-06
abr-06 may-06
jun-06
jul-06
ago-06
80 60 40 20
regenerada pozo
0
sep-06
mar-06 abr-06 may-06 jun-06
120
Festuca arundinacea
100 80 60 40
regenerada pozo
20
ago-06
sep-06
Pennisetum clandestinum
100 80 60 40 regenerada
20
pozo
0
0 mar-06
Tonalidad de color (º)
Tonalidad de color (º)
120
jul-06
abr-06 may-06
jun-06
jul-06
ago-06
sep-06
mar-06 abr-06 may-06 jun-06
jul-06
ago-06
sep-06
Especies
le a
Sa n
O
to
a
ea
am
tif
ar
lia
is s
us
tu s
ol ia
st ris
ac ul ea
us
ae cy p
s
an g
yl ve
na
ed o st ifo
un
m
us
liu
iti m
ifo
af ric a us
va r. s
R us cu ch
ut
ix
an gu
Ar b
ar
lim
m ar
ha
us
ul a
Ph ily r
op ae
va nd
lin a
eu r
La
nt h
iu m
ha li m us
us
ria
iti m
en a
m ar
ar
le x
us
Ta m
O ta
is c
op hi la
At rip
er
m
H al im
As t
Am
Supervivencia (%)
Supervivencia plantas pozo 2 L pozo 4 L regenerada 2 L regenerada 4 L
100 75
50
25
0
Fotos arbusts P19 al final de lâ&#x20AC;&#x2122;assaig
Regenerada
Pou
Altura Arbutus unedo
Diรกmetro tronco Arbutus unedo
Altura (cm)
50
Pozo Regenerada
0 27/ 07/ 05
25/ 09/ 05
24/ 11/ 05
23/ 01/ 06
24/ 03/ 06
23/ 05/ 06
22/ 07/ 06
Diรกmetro (mm)
25
100
20/ 09/ 06
20 15 10
Pozo
5
Regenerada
0 27/ 07/ 05
25/ 09/ 05
24/ 11/ 05
Dias
23/ 01/ 06
24/ 03/ 06
23/ 05/ 06
22/ 07/ 06
20/ 09/ 06
Dias
Altura Tam arix africana
Diรกm etro tronco Tam arix africana
200
100 50
Pozo Regenerada
0 27/ 07/ 05
25/ 09/ 05
24/ 11/ 05
23/ 01/ 06
24/ 03/ 06
Dias
23/ 05/ 06
22/ 07/ 06
20/ 09/ 06
Diametro (mm)
Altura (cm)
50
150
40 30 20
Pozo
10
Regenerada
0 27/ 07/ 05
25/ 09/ 05 24/ 11/ 05
23/ 01/ 06 24/ 03/ 06
Dias
23/ 05/ 06 22/ 07/ 06
20/ 09/ 06
Cobertura Ruscus aculeatus
Altura Ruscus aculeatus 35
1200
30
1000
Cobertura (cm2)
Altura (cm)
40
25 20 15 10 Pozo
5
Regenerada
0 27/ 07/ 05
25/ 09/ 05
24/ 11/ 05
23/ 01/ 06
24/ 03/ 06
23/ 05/ 06
22/ 07/ 06
800 600 Pozo
400
Regenerada
200 0
20/ 09/ 06
27/ 07/ 05
25/ 09/ 05
24/ 11/ 05
23/ 01/ 06
Dias
150 100 Pozo
50
Regenerada 0
Cobertura (cm 2)
Altura (cm)
200
35000
Pozo
30000
23/ 01/ 06
24/ 03/ 06
Dias
20/ 09/ 06
Regenerada
25000 20000 15000 10000 5000 0 27/ 07/ 05
24/ 11/ 05
22/ 07/ 06
Cobertura Atriplex halim us
250
25/ 09/ 05
23/ 05/ 06
Dias
Altura Atriplex halim us
27/ 07/ 05
24/ 03/ 06
23/ 05/ 06
22/ 07/ 06
20/ 09/ 06
-5000
25/ 09/ 05
24/ 11/ 05
23/ 01/ 06
24/ 03/ 06
Dias
23/ 05/ 06
22/ 07/ 06
20/ 09/ 06
Resultats dels anàlisi de sòl en el parc de l’Oest (Madrid) regat amb aigua regenerada
Conductividad eléctrica
Sodio 400 Na (ppm)
CE (dS.m-1)
1,0
0,5
0,0
300 200 100 0
nov04
abr05
set-05 nov04
0-20 cm
abr05
set-05
nov04
20-40 cm
0-20 cm
profundidad m uestreo y m eses
abr-05 set-05
20-40 cm
profundidad m uestreo y m eses
Fósforo
Nitrógeno
120
140 120 100 80 60 40 20 0
100 P (ppm)
N-NO3 (mg.Kg-1)
abr-05 set-05 nov04
80 60 40 20 0
nov04
abr05
set-05 nov04
0-20 cm
abr05
set-05
20-40 cm
profundidad m ues tre o y m e se s
nov04
abr05
set-05
0-20 cm
nov04
abr05
set-05
20-40 cm
profundidad m ue streo y m e se s
La vegetació en el parc històric de l’Oest i en el Tierno Galván (Madrid) no mostren cap afectació negativa en quant a la qualitat ornamental, atribuïble al reg amb aigua de l’EDAR de la China (Madrid)
Conclusions Com a punts forts de l’agricultura, la jardineria i el paisatgisme cal destacar que hi ha molta disponibilitat de material vegetal i gran desenvolupament tècnic i com punts febles es poden citar els canvis de gustos dels consumidors que pot donar la necessitat d’introduir nou material vegetal sense temps d’adaptació i sense disposar de prou material vegetal de qualitat contrastada. Aquestes activitats poden considerar-se exposades al canvi global, però valorem que cal estudiar més, per determinar el grau real de vulnerabilitat d’aquesta activitat a aquest tipus d’estres.
Agraïments: Sempre que es fa alguna cosa cal agrair-ho a algú que amb el seu treball, suport anímic, suport econòmic o institucional, permet que el propi esforç llueixi, per sobre del normal. Per aquest motiu volem destacar a: Jordi Morato, Josep Mª Espelta, Jordi Comas Angelet, Núria Canyameras, Rafael Mujeriego, Miquel Salgot, Àngel Freixo, José Montero, Eulàlia Serra, Cristian Morales, Beatriz Grau, Mª. Carmen Bellido, Marc Pujol,........., Area Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, CESPA, Fundació Abertis, Fundació Territori i Paisatge, Ajuntament de Madrid; Ministerio de Agricultura (INIA), Ministerio de Educación y Ciencia (CICYT y CDTI), Agencia de Gestió d’ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).