2009 ctfc camprodon

VI Jornada CREAF-SCB-ICHN Aturem la pèrdua de biodiversitat 3 de desembre 2009

Jordi Camprodon Subirachs Àrea de Biodiversitat CTFC

Foto: Eudald Solà

La gestió del bosc com a eina per a la conservació de la biodiversitat

Objectius de la gestió forestal mediterrània • Tradicionalment: proporcionar criteris tècnics per a l’obtenció de fusta, regenerar el bosc i protegir les conques hidrogràfiques.

• Avui: multifuncionalitat i gestió integrada – – – –

Biològica Ecològica o protectora Productiva o socio-econòmica Recreativa i paisatgística

Interacció entre la gestió forestal i la conservació de la biodiversitat Evidència d’una demanda social per a la protecció de la biodiversitat Plantejament d’objectius: Quins nivells de biodiversitat volem als sistemes forestals?

Criteris a seguir: Establir poblacions mínimes viables de forma compatible amb l’aprofitament dels recursos a escala regional i local Com avaluar-ho?

Anàlisi i seguiment de poblacions (espècies amenaçades, bioindicadors) i processos ecològics i tecnològics Marcs legislatius i consultius de referència: a escala europea (directives), regional (lleis, estratègies,...)

Eines de planificació i gestió plans de conservació i recuperació d’espècies amenaçades, plans especials, plans d’ordenació forestal

Avaluació de l’estat de conservació de la biodiversitat en relació amb la gestió forestal BIOINDICADORS •

Els indicadors ens informen de les característiques essencials i de les conseqüències dels canvis en els ecosistemes. han ser idealment: – – – –

Ecològicament rellevants i sensibles als canvis.

De mesura i interpretació senzilla.

Capaços d’admetre un seguiment a llarg termini Àmpliament distribuïts

– – – – – – – – – –

Líquens Fongs Briòfits Plantes vasculars Organismes del sòl (ex: bacteris, entomofauna) Macroinvertebrats (ex: mol·luscs, cerambícids) Vertebrats (ocells, ratpenats, petits mamífers) Estructurals (arbres grans, fusta morta,...)

De paisatge (superfície forestal, de pastura, de conreu) De processos (incendis, edàfics,...)

Limitacions – No tot l'espectre de biodiversitat ha de respondre de la mateixa manera.

– Elements de flora i invertebrats responen a condicions microclimàtiques, microestructurals i d’estabilitat del sistema.

Avaluació de l’estat de conservació de la biodiversitat en relació amb la gestió forestal

•

Defugir la simplificació excessiva en la interpretació d’informació biològica

•

Alguns tàxons són molt difícils d’avaluar (per ex. invertebrats, fongs) i el seu estat de conservació s’ha d’estimar per canvis en indicadors (altres organismes, factors o processos)

Evitar visions reduccionistes: No centrar l’atenció exclusivament en unes poques espècies emblemàtiques: poden no ser bones indicadores Malgrat el seu valor intrínsec

Interacció entre la gestió forestal i la conservació de la biodiversitat

Escales de treball:

Alzinar madur

Rodal (individus, comunitats, hàbitats)

Paisatge (poblacions)

Paisatge forestal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Escala de paisatge Afecta a: 1) Individus con grans territoris Especie Pito Negro Mochuelo Boreal Urogallo Lince Ibérico Oso Pardo

Dominios vitales (ha) 100-400 150-300 130-1.200 200-2000 10-100.000

2) Subpoblacions i metapoblacions

Dominis vitals (groc: MPC, blau i roig: Kernel 50% i 95%) d’un exemplar de picot garser petit en paisatge agroforestal. 52 ha

Important de cara a la presa de decisions:

Mapa d’abundància del picot negre a Catalunya. Colors càlids: probabilitat més alta d’aparició.

- On els tenim (atles de distribució) - Quina quantitat a cada territori (per ex. una comarca o una unitat d’ordenació forestal) - Com utilitzen l’espai (ex: espècies en paisatge agroforestal)

Escala de paisatge La utilització de l’espai varia en l’espai i el temps. Exemple: el gall fer als Pirineus Zones vitals

Estructura forestal utilitzada

Importància de la vegetació

Períodes crítics

Sensibilitat a les molèsties

Cant

Irregular. Sotabosc clar (5070%). Arbres dominants i pendents suaus.

Baixa

maig (mitjans abril-juny)

Alta

Cria

Heterogènia (regular i irregular), Estrats herbaci i arbustiu densos (60-80%).

Alta

juny-agost (maig-set.)

Baixa/mitja

Prehivern ada

Clarianes amb ericàcies.

Ecotons, landes i allaus en contacte amb el bosc.

Baixa

setembredesembre (oct.-nov.)

Baixa

Hivernada

“Madura” amb arbres brancalluts.

FCC 10-80% (50% òptim). Límit superior del bosc i crestes.

Mitja

Desembremarç (mitjans nov.-abril)

Alta

Adaptat de ONF 1996 i Canut 2002

Escala de paisatge

Efecte de la fragmentació i l’aïllament dels hàbitats

La diversitat d’espècies augmenta amb la mida del fragment i la proximitat a àrees contínues (font).

El disseny espacial d’una ordenació forestal pot comportar problemes de pèrdua d’hàbitat i fragmentació.

El disseny de la planificació del territori ha de tenir en compte la connexió entre hàbitats (arbrats/oberts) 26 Abundància total d'ocells/fragment

Abundància d'ocells grimpadors

4,5

R=0.58 3,5

2,5

1,5

0,5

-0,5 -10

10

30

50

70

Superfície contínua de pineda de pi roig tallada (ha)

90

22 18 14 10 6 R2=0.64

2 -2 -2

0

2

4

6

8

Superfície del fragment (ha)

10

12

Escala de paisatge

Petits fragments de roureda (en verd) enmig d’una matriu agrícola (en groc) al nord de la Plana de Vic. Els fragments més grans i connectats entre ells (encerclats en verd fosc) obtenen uns alts valors en riquesa d’espècies (ocells i quiròpters), molt per sobre dels espais oberts amb fragments molt petits (encerclats en vermell). Original de J. Camprodon (inèdit).

Escala de paisatge

Exemple d’ordenació clàssica en règim de bosc alt regular Objectiu: proporcionar rendes contínues en fusta mantenint el capital bosc.

Distribució de las diferents etapes de regeneració d’un rem d’explotació: 1- 8 de seminal a fustal madur amb període de regeneració per ex. 20 anys.

A la part central de la forest (“cuartel”), figura l’àrea reservada a l’evolució del bosc no condicionada.

Rem 1

8

7

2

Reserva d’hàbitat

6

3

4

5

Cada rem pot tenir des de desenes a centenars d’hectàrees

1

8

7

8

7

1

2

R

6

7

R

2

Conseqüència: uniformització de la forest

3

4

5

6

4

3

1

8

7

8

1

2

2

R

6

7

R

3

3

4

5

6

5

4

Distribució espacial de les unitats de l’ordenació d’una forest o conjunt de forests.

Escala de paisatge

Ordenació per rodals en una forest pública pirenenca (La Cerdanya)

Línees roges: rodals

Objectiu: gestió multifuncional, adaptada a les característiques ecològiques i silvícoles del bosc, dividit en petites unitats (rodals).

No hi ha rems: es tracta cada rodal segons les seves necessitats.

El rendiment sostingut passa a l’últim lloc, no és prioritari com abans.

Gestió adaptativa segons les necessitats del mercat, de la conservació...

Extensió variable de cada rodal (0,2-20 ha).

Avantatge: permet combinar rodals productius amb protectors de petita superfície i més acostats als processos naturals.

Inconvenient: vol un gran coneixement del bosc i una gestió més minuciosa.

Ja es practicava a Alemanya fa 100 anys Original: Àrea de Gestió Sostenible-CTFC

Interacció entre la gestió forestal i la conservació de la biodiversitat

Escales de treball:

Alzinar madur

Rodal

Paisatge

Paisatge forestal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Escala de rodal

Importància de la complexitat estructural interna del bosc Diversitat d’ocells en diferents tipus de bosc (exemples ibèrics)

-complexitat estructural

- diversitat ornítica

Plantació d’eucaliptus (10,5 ocells/10ha, Santos & Álvarez 1990) Repoblació de pi roig (7 anys, plançoneda grossa) (28,2 ocells/10ha, Potti 1985) Repoblació de pi roig (25 anys, perxada) (41,8 ocells/10ha, Potti 1985)

Roureda de reboll de rebrot (52,9 ocells/10ha, Potti, 1986) Repoblació de pi roig (100 anys, fustal madur) (62,4 ocells/10ha, Potti, 1985) Bedollar madur cantàbric (81,9 ocells/ha, Costa & Purroy 1991)

+ complexitat estructural

+ diversitat ornítica

Gradient de maduresa Selecció de variables estructurals per part d’organismes indicadors Variables destacades: arbres grans, fusta morta, alçada arbrat, sotabosc

Fusta morta

Alçària dominant

D>45cm

D35-45cm Densitat arbrat

Brancatge en peu

Caducifolis

Estrat arbustiu

Escala de rodal

Cavitats arbòries Abundància grimpadors/estació

2,8

2,2

1,6

1,0

0,4

Major abundància d’ocupants secundaris amb la densitat de cavitats en tronc i maduresa del bosc.

±1.96*Err. Est. ±1.00*Err. Est. Mitjana

-0,2

0

1-10

11-20

>20

90,0 80,0 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

En general: Increment amb la grandària, conformació i edat: > 100 anys (caducifolis) > 150 anys (coníferes) > 50cm dbh > malformats, fusta morta

Pies con cavidades en tronco Pies con cavidades naturales

Clase diamétrica

Font: Camprodon et al. Acta Ornithologica 2008

10 0

90

80

70

60

50

40

30

Pies totales

20

10

%

Cavitats/ha

Taxa d‘ocupació baixa (<10%) però recanvi alt (per ex. quiròpters).

Selecció en funció de: L’espècie: > caducifolis (ex: picots) La qualitat: forat, volum, gruix, alçada.

Cavitats arbòries

Ocupació de caixes refugi per quiròpters forestals 2006-2009: Fagedes joves en gestió per fusta: 48,7% d’ocupació Fagedes madures: <10% d’ocupació N. leisleri y N. lasiopterus principalment.

Importància de la qualitat de la cavitat: deferent per espècie i segons bosc

Niu de picot negre en faig.

Ocupada per nòctul

Cavitat en cicatriu de branca en faig. Ocupada per nòctul

Bifurcació en pi negre Ocupada per orellut sept.

Escorça en estaca de pi negre Ocupada per ratpenat de bosc

Recomanacions a escala de rodal •

Potenciar la heterogeneïtat vertical. Arbustos i lianes (min. 30%). Evitar les estassades arreu.

•

Potenciar la mescla arbòria (faig, roures, bedoll, trèmols, avet, pins,...) i sotsarbòria (avellaners, arços, moixeres,...).

•

Sistemes de regeneració més acostats als processos naturals. Per ex: petits bosquets enlloc d'aclarides successives en grans fronts.

•

Respectar arbres pare que enllacin amb generació següent.

•

Tancar vies forestals sense servitud de pas.

•

Època de realització dels treballs (setembre-febrer preferentment).

G

F

M

A

M

J

J

A S ÓS BRU

O

N

GALL FER MUSSOL PIRINENC I PICOTS

D

Recomanacions a escala de rodal • Incrementar les variables de maduresa dels boscos: 9 Arbres de diàmetre gran >30 cm dn, millor > 45 cm dn (5-20 arbres/ha).

9 Fusta morta en peu (estaques y branques gruixudes) i tombada (la que generi la dinàmica natural del bosc, excepte enfront pertorbacions fortes: allaus, tempestes, incendis).

9 Respectar els arbres amb nius i cavitats (en bosquets).

Pica-soques blau (Sitta europaea). Foto: E. Solà

Recomanacions a escala de paisatge

Preservar boscos vells (escassos al conjunt de Catalunya) Xarxa de boscos representatius de cada regió Superfícies mitjanes o grans (>10ha) Integrat en un paisatge heterogeni

Ordenacions que incorporin el coneixement que es té sobre la distribució i requeriments ecològics de les espècies amenaçades.

Objectius d’una gestió forestal integradora •

La gestió forestal tradicional pot ser compatible amb la conservació de la diversitat biològica.

•

La silvicultura és una eina que pot estar al servei de la conservació: objectiu de millora d’hàbitats i poblacions d’espècies.

Bosc de pinassa. “Monte los Palancares” (Cuenca). Foto: P. Vericat.

•

La conservació i millora de la biodiversitat i el paisatge forestal poden ser un recurs alternatiu a la gestió fustanera.

Eina necessària: ordenacions forestals i plans tècnics que integrin mesures de conservació de la biodiversitat.

Conclusions aplicades a la gestió forestal Alguns problemes per resoldre: •

Evitar la simplificació excessiva en la interpretació d’informació biològica.

•

Evitar visions reduccionistes: no centrar l’atenció exclusivament en especies amenaçades o emblemàtiques.

•

Més atenció als processos biològics

•

Millorar la discussió entre gestors forestals i tècnics en conservació.

•

Projectes demostratius de millora d’hàbitats i practiques silvícoles Episyrphus balteatus

Agraïments Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Natural de Cadí-Moixeró Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Parc Natural del Montseny Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès Museu de Granollers Companys de l’Àrea de Biodiversitat (CTFC) David Guixé Lluís Brotons Gerard Bota David Giralt Carles Flaquer Xavier Puig Pep Salvanyà Jordi Faus Jordi Ruiz Diego García Jaume Soler Zurita Enric Batllori Judith de Lanuza Francesc Llimona

Raimon Mariné Ramon Martínez Jordi Palau Marc Garriga Emili Bassols Joan Montserrat Pau Vericat Míriam Piqué Eduard Rojas Josep Maria Vila d’Abadal Josep Maria de Ribot Joan Garolera Emili Garolera Martí Boada

Sergi Herrando Xavier Ferrer Pere Pons Roger Prodon Santi Mañosa Jordi Baucells Carles Martorell Paco Cano Eduard Plana Marc Ordeix Eduard Rifà Miquel Gómez Ferran Rodà Juanjo Ibáñez

David Campión Ricard Farriol Santi Farriol Pere Casals Lluís Coll Rosa García Gerard Berengueras Oscar García Albert Minguella Enric Vadell Anna Ivars Joan Carles Abella Eudald Solà Joan Pere Garrido