2009 mallarach

L’eficàcia L eficàcia dels espais naturals protegits en la l conservació ió d de lla bi biodiversitat di i

Josep Maria Mallarach CREAF-SCB-ICHN Barcelona, 3 de desembre de 2009

GUIÓ El concepte d’eficàcia L'objectiu més important...però no l'únic Augment sostingut dels ENP ...i de les pèrdues de biodiversitat: Una política enmig d'altres de contradictòries Situació mundial mundial, EUA EUA, Europa Situació a Catalunya Reflexions finals per millorar l'eficàcia

EFICÀCIA: El grau en que s'assoleixen els objectius fonamentals o missionals Els espais p naturals p protegits g solen tenir diversos objectius j - Conservar el patrimoni natural (gea+biodiversitat) - Conservar el patrimoni cultural - Fomentar el desenvolupament local sostenible - Fomentar F t ell lleure ll saludable l d bl a lla natura t - Sensibilitzar, educar, informar, ...

- Etc En cas de conflicte d'objectius la conservació ha de predominar

Management effectiveness evaluation in protected areas – a global study: Leverington, Hockings and C t -2008 Costa 2008

Globalment, ll'efectivitat efectivitat dels ENP és “escassament escassament acceptable’ Un 21% són 'raonablement raonablement efectius” efectius i un 14% molt deficient deficient.

Moltes ACC han estat i són molt més efectives

Management effectiveness evaluation in protected areas – a global study: Leverington Leverington, Hockings and Costa -2008

El cas d dels l E Estats t t U Units it d'A d'Amèrica èi Més de100 figures que protegeixen al màxim nivell (cat. I-IV UICN) + 10% del d l país í i lles seves aigües i ü tterritorials it i l Més del 30% del territori propietat del govern federal Propietats públiques que contenen el 76% dels hàbitats naturals Quan fou colonitzat (1500-1900) tenia ecosistemes íntegres Un dels països més rics (econòmicament) del món Densitat de població mitjana, 30 hab/km2 Bons científics i centres de recerca ben dotats ONG ecologistes fortes, coordinades i molt actives Legislació proteccionista (ENP) pionera a escala mundial Un sistema judicial fort i independent Pateix una pèrdua sostinguda d’ecosistemes, hàbitats i espècies....!

De l’informe oficial presentat pels EUA a la cimera de la Terra (1992)

⇨ + 9000 espècies de plantes i animals en risc d’extinció peixos i 50% de mol·luscs d’aigua g dolça ç en p perill ⇨ El 30% de p ⇨ 6 estats que han perdut + 80% de les zones humides ⇨ Molts comtats del Cornbelt on s’ha extirpat p tota la flora autòctona ⇨ Proporció de comunitats vegetals en perill d’extinció a: Califòrnia: 20%, Texas: 30%, Florida i Hawaii: 50% ⇨ Molts grans predadors que perden poblacions viables ⇨ Des de 1970 a 1992 es van exterminar: 30 vertebrats, 85 invertebrats 51 plantes

EUA i Canadà disposen dels 'millors' millors sistemes d'ENP d ENP del món món.. però han estat perdent poblacions de carnívors i ungulats .

ESPAI – VIABILITAT DE LES POBLACIONS - Moltes espècies comuns, importants, es troben fora dels ENP - Moltes poblacions d’ENP depenen d’altres que estan fora dels ENP - La L majoria j i d de processos ecològics lò i essencials i l d depassen els l límits del ENP - Les p polítiques q sectorials afecten la biodiversitat en g general CANVI CLIMÀTIC Migració altitudinal i latitudinal d’espècies (quan poden fer-ho) GLOBALITZACIÓ Expansió d’espècies d espècies invasores Pèrdua d’agrobiodiversitat

RESULTATS

SERRALADA CANTÀBRICA FRAGMENTACIÓ INTERNA

Viabilitat de les poblacions d’ós d ós ibèric compromesa per la fragmentació per infrastructures viàries

0

50

100

km

• ESPAIS PROTEGITS – POBLACIONS D’ÓS – AUTOVIES

EXPANSIÓ DEL LLOP DES DE 1990

Expansió al Massís Colonization Centralofi els the Pirineus Alps (1992-1998) (2004)

GRAN CONNECTOR ECOLÒGIC CANTABRIC-ALPS

• Àrees protegides • ENP cobreixen aprox. 24% de l’àmbit • Amb Natura 2000 :l 38% • Manca de coordinació i gestió dels ENP (fronteres) • Insuficient connectivitat entre ENP – àrees crítiques de fragmentació

Un marc legal, social i econòmic molt complex...

Normes, planes o programes impulsats des de diversos nivells administratius (7 en certes CA: Internacional, europeu, estatal, autonòmic,, provincial, p , comarcal,, municipal) p ) a més del propi. p p Societats multiculturals i multiètniques. poc coordinat i en canvi constant constant...

Desigual grau de coordinació horitzontal i vertical, exacerbat per la pol·litització amb interacciones poc predictibles...

Interacciones entre polítiques públiques sectorials i les iniciatives privades, amb els canvis naturals (climàtics, ecosistèmics, etc.) que genera efectes inesperats garantits Els resultats de la declaració d’un ENP i la seva gestió posterior, tenen un marge d’incertesa considerable, que genera efectes inesperats.

L polítiques Les líti de d conservació ió ...all castell t ll de d Kafka K fk

Polítiques internacionals: CDB P líti Polítiques europees: Directives Di ti Polítiques espanyoles: fiscalitat

PROBLEMES ESTRUCTURALS Manca crònica de cooperació i de coordinació administratives

Polítiques catalanes: ENP, ...

- Verticalment - Horitzontalment

Polítiques lí i provincials: i i l ENP

Funcionament:

Polítiques q regionals: g P Territorial Polítiques comarcals: P T+ENP Polítiques municipals:ENP

- curt termini (manca de visió) - burocratitzat - poc efectiu p a la p plutocràcia - supeditat

• Gran expansió de regadius • Forta expansió urbanística i d’infraestructures • Expansió de boscos, bosquines matollars, bosquines, matollars herbassars • Canvi climàtic – augment de secades incendis, secades, incendis erosió de sòls i platges,..

• Alteració règim hidrològic • Reducció i artificialització de platges • Etc. •Atropellament, electrocució, caça furtiva i emmetzinament de fauna •Anhiliació d’espècies d espècies vulnerables (especialment espècies clau) •Destrucció, fragmentació i degradació d’hàbitats i paisatges •Contaminació d’ecosistemes (xarxes tròfiques) •Disrupció i bloqueig de processos ecològics bàsics

Expansió pa s ó d’espais d espa s forestals o esta s a Cata Catalunya u ya (des de 1960 960 ap aprox.) o )

augment sostingut de superfície i d'existències regeneració natural 62% del territori 80% de titularitat privada •propietat fraccionada •baixa productivitat monetària •multifuncionalitat •alt risc d’incendi alta biodiversitat !

•alta

Efecte inesperat “positiu” de polítiques energètiques i agràries

Reducció sostinguda dels hàbitats esteparis

Efecte inesperat “negatiu” de polítiques de regadiu

60 50 40 30 20 10 0 <10 ha

11-100 ha

101-1.000 h ha

1.00110 000 hha 10.000

> 10.001 ha

Siz e d ist r ib ut io n in ha

Sistema d'espais naturals protegitgs (abans d'aprovar Natura 2000) • 148 ENP (676.014 ha = 21%)

1992

• 262 unitats, 10 lfigures • 365 sub-units 750,000 600,000

Planificació i gestió ha

450 000 450,000

DMAH: 85%

300,000

• Governs locals: 15 % 150,000

• ONG: 3% 0

• Majoritàriament de propietat privada

Ia

II

III

IV

IUCN categories distribution

V

Incidencia de les polĂ­tiques sectorials: urbanisme + indĂşstria

Incidència de les polítiques sectorials: agricultura + transports

Incendis forestals 1975-1995 CREAF (1995)

La major part dels impactes negatius a la biodiversitat del model actual de consum no afecten Catalunya: s贸n 'transferits' als pa茂sos d'on Catalunya importa recursos i exporta residus residus.

Ecoauditoria del Parc natural i Reserva de la biosfera del Montseny de 1995

1a avaluació del sistema d'ENP d ENP – ICHN 2002-03 2002 03 85 indicadors 23 indicadors de resultats Canvis elements geològics clau Canvis Ca s espèc espècies es cclau au Canvis hàbitats clau Desaparició p local d’espècies p Canvis estat ecològic cursos hídrics Canvis eutrofització aigües marines

No s'avaluà l'adequació del sistema.

Exemple des sectors òptims per les espècies de caire estèpic més amenaçades ç ((Estrada,, 2007))

E Exemples l d’è d’èxits it d de restauració... t ió

Una de les zones humides amb més riquesa específica d’odonats de Catalunya: 27 espècies Oxygastra (2007)

Estanyols de Jordà, Jordà Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Garrotxa, entre dues reserves naturals parcials – restaurat el 2000.

E Exemples l d’è d’èxits it d de protecció t ió

Els Ports – amb 'poques' poques pressions

PN Aiguamolls – amb moltes pressions

E Exemples l d de ffallida llid en lla protecció... t ió

Desaparició local d’espècies en el 27% dels ENP amb dades fiables (116) La tortuga mediterrània (Testudo hermani) havia desaparegut (2003) en dues de les tres Reserves naturals parcials dins del PNIN del Massís de l’Albera

Canvis en el patrimoni natural

Canvis

Resu ultats

Canvis C i en elements geològics clau

Millora

Estable

Empitjora

Contraposat

Total ENP valorats

6%

63 %

20 %

11 %

35

Canvis en espècies clau

19 %

32 %

23 %

26 %

31

Canvis C i en hàbitats clau

5%

47 %

19 %

29 %

21

La meitat dels ENP que han tingut canvis negatius en el seu patrimoni natural, són espais de protecció especial (PNAC, PNAT, PNIN RNP) o disposen d PNIN, d’una una figura de Pla especial.

L’eficàcia de moltes reserves naturals faunístiques (creades per a protegir la llúdriga) ha estat escassa o nul·la, però la recuperació d'aquesta espècie és un fet (L’àrea de campeig d’una llúdriga és de 5 - 64 km)

La millora de l'estat ecològic de molts rius + èxit del programa de reintroducció realitzat (1993-2000) des del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: l Empordà: a les conques del Fluvià i la Muga

Canvis en espècies clau de flora i fauna Dels

31 ENP dels que es disposen dades dels programes científics de seguiment de les poblacions d’espècies clau de la flora o de la fauna; en el 32 % s’han mantingut estables en el 23 % han disminuït en el 19 % han augmentat

Resu ultats

en el 26 % es donen tendències contraposades S’han constatat reduccions de les poblacions en quasi 50 % dels ENP on l’evolució d’espècies clau de la fauna i de la flora ha estat més ben estudiada.

S’AVALUA L’EFICÀCIA DELS ENP? • A Catalunya són pocs els ENP avaluen l’eficàcia de la seva gestió en relació a la conservació a determinats components de la biodiversitat • Els El ENP que d depenen d dell DMAH preparen una b bateria t i d’indicadors (CTF de Solsona) • Els parcs que depenen Diputació de Barcelona preparen una bateria d’indicadors d’impacte • Alguns ENP gestionats per Consorcis ONG i fan seguiments avaluacions • La resta d'ENP d ENP, en situacions variables • Programes se seguiment i d'avaluació amb poca o gens de cooperació

The Millenium Assessemnt ONU - 2006

ALGUNES CONCLUSIONS • Els ENP ben gestionats conserven nombrosos elements de la biodiversitat que sense ells ja haurien desaparegut. Són útils i necessaris. i p de molts factors,, alguns g a l’abast dels • L’eficàcia dels ENP depèn gestors, altres no (sovint els més decisius).

• Els sistemes d’ENP d ENP, per ben dissenyats que siguin siguin, no són suficients per conservar la biodiversitat en entorn sotmesos a pressions i impactes creixents.

• Una connectivitat ecològica adequada – a escala territorial- millora l’eficàcia de la conservació dins i fora dels ENP. • La integració de les polítiques sectorials en les estratègies de conservació és essencial. Les polítiques de preus, energètiques, agràries, de transports, etc. poden tenir més impacte en la conservació de la biodiversitat que les polítiques d'ENP.

ALGUNES CONCLUSIONS Tot i que les polítiques globals i les principals polítiques sectorials (preus, fiscalitat, energia, transport,...tenen una incidència cabdal...

L'eficàcia dels ENP per conservar la biodiversitat no podrà millorar sense – Un marc legal adient per a la conservació de la natura – Uns gestors més àgils i eficaços – Tenir més en compte l'assessorament científic – Una estratègia de país per a conservar la biodiversitat – Una política eficaç de connectivitat ecològica efectiva – Millorar la coordinació i la integració de les polítiques sectorials – Mill Millorar ell seguiment i t de d la l biodiversitat bi di it t i vincular i l lla gestió tió a lla recerca – Gestió adaptativa p basada en l'avaluació p periòdica de l'efectivitat dels instruments ...i tenir en compte els seus resultats !