2009 uab saez

ATUREM LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT VI JORNADA CREAF – SCB – ICHN

Conservació de la biodiversitat vegetal: L'assignatura pendent

Llorenç Sáez Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Conservació de plantes a Catalunya: antecedents -

Edat mitjana (segle XIV) justificació “utilitarista”: regulacions sobre els vegetals i boscos per evitar sobreexplotació de recursos (carboneig, extracció de fusta, etc.) (Guinot, 2005).

-

Concepte biològic de raresa i amenaça: aplicació categories IUCN 1981 a finals del segle XX (1987)

Guinot, E. (2005) Establiments municipals del Maestrat i Els Ports (segles XIV-XVIII). Publicacions de la Universitat de València.

Quines plantes poden ser objecte de mesures específiques?

- Els endemismes: -Per ser exclusius d’un territori concret -Representen el potencial evolutiu d’una flora

- Les espècies amenaçades (endèmiques o no) segons criteris IUCN (2001). Problema: el concepte de raresa és fonalmentalment demogràfic

179 endemismes + 176 no endèmics = 355 tàxons (9,8% de la flora de Catalunya)

Importància del fenòmen de l’endemisme - Concepte que ultrapassa l’àmbit acadèmic, en àmbits: - Naturalístics, gestors del territori i fins i tot polítics

Causes de l’interès: - Científiques (més facilitat en conèixer millor les espècies de distribució reduïda Æ més rendiment)

Plantes endèmiques i amenaçades: antecedents 1. Bon desenvolupament d’actuacions, estudis i projectes sobre comunitats vegetals (cartografia, inventariació, etc.)

2. Poca atenció a les espècies, especialment per part de l’Administració.

3. Escàs interès vers l’element endèmic abordat en el seu conjunt i vers les plantes amenaçades.

• Coneixement insuficient sobre plantes endèmiques i amenaçades • Poques actuacions conservacionistes per part de l’Administració

Mecanismes per a la conservació de plantes amenaçades

Mecanismes Científics

Exemples Coneixement sobre l’espècie (biologia, sistemàtica, ecologia, distribució, etc.)

genètica,

Tècnics

Actuacions concretes in situ i ex situ, regulació d’activitats

Jurídics

Protecció legal dels tàxons o d’hàbitats concrets

Mecanismes científics Biologia reproductiva informació molt important per a la caracterització de la fase crítica del cicle vital d’una espècie.

- Baix nombre de tàxons estudiats Aquilegia paui (Martinell & al. 2007) Delphinium bolosii (Bosch & al., 1998; 2000; Orellana & al. 2007) Delphinium montanum (Bosch, 1999) Erodium rupestre (Álvarez & al., 2004) Petrocoptis pardoi (Bosch & al. 2002) Polygala vayredae (Castro & al., 2008) Seseli farrenyii (Rovira & al. 2004) Silene sennenii (Martinell & al. 2008) Thymus loscosii (Blanché & al. 2000; Orellana & al. 2005)

Mecanismes científics Estudis gènetics: La conservació de la diversitat genètica és fonamental per a la biologia evolutiva i de la conservació, ja que és la base principal per al canvi evolutiu en les poblacions i és un factor crucial per a la supervivència de les espècies.

Catalogació + conservació de poblacions d’unitats evolutives independents: • Austràlia: Evolutionary Significant Units (ESU) • USA: Distinct Population Segments (DPS) des de l’any 1996 (Fallon, 2007) • Aragó: Pérez-Collazos & al. (2008) selecció de Relevant Genetics Units for Conservation (RGUCs) per a Vella aspera

Estudis genètics + demogràfics aproximació integrada que permet una millor comprensió de com el procés de fragmentació afecta la persistència de les poblacions.

• Dades demogràfiques detallades: Delphinium bolosii Fallon, S.M. 2007. Genetic data and listing of species under the U.S. Endangered Species Act. Cons.Biology 21:1186–1195 Pérez-Collazos & al 2008. Two approaches for the selection of Relevant Genetics Units for Conservation (RGUCs) in the narrow European endemic steppe plant Boleum asperum (Brassicaceae). Biological J. Linn. Soc. 94: 341-354.

Baix nombre de tàxons endèmics estudiats: 13 de 197 Endemismes sensu stricto: 5 de 21 Aquilegia paui (Martinell & al. 2007) Campanula affinis (Roquet & Sáez 2008) Delphinium bolosii (Orellana & al. 2007)

23,8 % 76,1 %

Silene sennenii (López-Pujol & al. 2007) Seseli farrenyii (López-Pujol & al. 2002) Endemismes sensu lato: 6 de 105 Antirrhinum pertegasii (Mateu & Segarra 2004) Campanula speciosa (Roquet & Sáez 2008)

5,7 % 94,3 %

Delphinium montanum (López-Pujol & al. 2007) Erodium rupestre (López-Pujol & al. 2007) Petrocoptis pardoi (Mayol & Rosselló 2001; López-Pujol & al. 2001) Ramonda myconii (Dubreuil & al. 2008) Endemismes d’estatus dubtós: 2 de 68

2,9 % 97,1 %

Viola suavis subsp. catalonica (Mereda & al. 2008) Arenaria fontqueri (Roquet & Sáez 2009) No endèmics: 3: Oplismenus undulatifolius (Tarruella & Guerrero 2000); Stachys maritima (Blanché & al., 2008); Thymus loscosii (López-Pujol & al. 2004)

Estudis genètics Les poblacions d’Arenaria fontqueri del P.N. Sant Llorenç del Munt són una entitat evolutiva diferenciada de les altres poblacions de l’espècie?

Bolòs & Vigo (1990) Cardona & Montserrat (1981) López Gónzalez (1990)

Tractaments taxonòmics contradictoris

fontqueri s.str. hispanica

cavanillesiana

L’estudi a nivell poblacional amb 4 regions (ETS, ITS, rps16, trnG) indica 1)

la singularitat de la població del P.N. de Sant Llorenç del Munt

2) Es suggereux l’existència de flux gènic entre les poblacions prepirinenques

Roquet & Sáez (2009)

Estudis genètics

Mereda, P. & al. 2008. Intraspecific Variation in Viola suavis in Europe: Parallel Evolution of White-flowered Morphotypes. Ann. Bot. 102: 443-462

2 grups de poblacions de Viola suavis de flors blanques: - Derivades de poblacions de flors violàcies - Evolució independent en 2 àrees separades

Viola suavis «ssp. catalonica»

Mecanismes científics Estudis sistemàtics: Coneixement incomplet de la diversitat i les relacions de l’element endèmic. Especialment necessaris en l’aclariment de l’estatus de certs endemismes.

Hieracium

Taraxacum

Biscutella Alchemilla

Festuca

Centaurea

Lihová & al. 2004. Origin of the disjunct tetraploid Cardamine amporitana (Brassicaceae) assessed with nuclear and chloroplast DNA sequence data. Amer. J. Bot. 91: 1231-1242.

C. amara subsp. olotensis O. Bolòs

Cardamine amportiana Sennen =C. amara var. grandifolia Bertol. =C. amara subsp. olotensis O. Bolòs

Dispersió a llarga distància o fragmentació d’àrea

Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum Romero (2009)

Armeria fontqueri - gr.

A. sardoa Fuertes & Nieto (2003) - migració + radiació?

- antigua connexió geològica?

Fuertes & Nieto Feliner 2003. Additive polymorphisms and reticulation in an ITS phylogeny of thrifts (Plumbaginaceae). Molecular Phylogen. Evol. 28: 430-447.

Jonge & al. 1993. From tectonic evolution to upper mantle model: An application to the Alpine-Mediterranean region, Tectonophysics 223 (1993), pp. 53–65.

Exemple d’una espècie malintrepretada: Aquilegia paui

Typus Aquilegia paui Font Quer (MA)

Plec d’Aquilegia vulgaris de l’exsiccata “Flora Iberica Selecta”, etiquetat com Aquilegia paui

Coneixem prou bÊ les nostres plantes endèmiques?

Estat de coneixement de l’element endèmic % tàxons endèm. d’estatus incert

34,5% 129 end.

68 stat. incert.

68/197 = 34,5%

Proporció endèm. d’estatus incert i d’endemismes ben coneguts Nº endemismes 160 140 120 100

11,1% 151 end.

19 stat. incert.

19/170 = 14,7%

80 60 40 20

14,7% 127 end.

22 stat. incert.

22/149 = 14,7%

0

Com. Val.

Balears

Catalunya

endemismes d’estatus incert endemismes ben coneguts

altres gèneres 25,0% Hieracium 55,88% Alchemilla 19,12%

Espècies apomíctiques Hàbitats fragmentats: llocs rocosos, sòls salins o marges forestals (pertorbacions periòdiques) hàbitats afavoreixen els processos que originen plantes apomíctiques (poliploidïa) (Grant, 1989)

feblesa demogràfica afavoreix la persistencia de poliploides en hàbitats especials (Thompson & Lumaret 1992)

La freqüència de l’apomixi és considerable, però la seva proporció exacta és difícil d’estimar (Keith, 1998) territori

% apomixi (mín. quantificada)

% apomixi (probable)

P. Ibèrica*

5,0

c. 15

Catalunya

17,9

31**

* Segons Domínguez & al. (2003) ** acceptant el 50% dels endemismes d’estatus incert

Espècies apomíctiques: grup específic de mesures conservacionistes pròpies (Holsinger & Gottlieb 1991; Skinner & al. 1995; Hooper 1998).

Grant 1989. Plant Speciation, Mexico City, Mexico.

Thompson & Lumaret 1992. The evolutionary dynamics of polyploid plants: origins, establishment and persistence. Trends Ecology Evolution 7: 302–307.

Hooper 1998. An Australian perspective on plant conservation biology in practice. Conservation Biology for the Coming Decade. New York:. 255-278.

Valoració de la situació actual dels estudis de biologia reproductiva, genètics i sistemàtics sobre la flora endèmica i/o amenaçada • Baix % de tàxons dels que es disposa de dades biològico-genètiques • Estudis desenvolupats per centres de recerca en el contexte de recerques estrictament científiques • Flora endèmica no prou ben coneguda: llacunes de coneixement • Estudis necessaris per determinar l’estatus d’un important contingent de plantes mal conegudes • Escàs suport per part de l’Administració autonòmica per a realitzar aquest tipus d’estudis • Molt baixa incidència d’aquests estudis en l’aplicació de mesures concretes

Mecanismes tècnics Actuacions in situ concretes a nivell d’Espais de Protecció Especial

Actuacions ex situ concretes a nivell d’Espais de Protecció Especial

Estudis i Plans específics -

DMAH, Diputació de Barcelona, Consorcis EIN, etc.

-

Mitjans darrera dècada: aparició de diversos grups organitzats (delegacions territorials de la ICHN, grups naturalistes, etc.).

Cartografia digital 1:5000 de la flora protegida o amenaรงada de la Garrotxa

Programa de seguiment i conservaciรณ de flora amenaรงada (Oliver, 2006)

Seguiment de la població d’Oplismenus undulatifolius de la Garrotxa (Oliver, 2004) http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/fotos/Opunsegmemo2004AP.pdf

Mecanismes Tècnics Espais de Protecció Especial-DMAH: - in situ: Regulacions (escalada, barranquisme, camins) Gestió poblacional (P.N. Ports, delta de l’Ebre, etc.)

Proteccions físiques (P.N. Ports, PNZVG, etc...)

Delimitació de Reserves - ex situ: Banc de llavors del P.N. Aigüestortes i Estany de St Maurici - in situ-planificació: SIG d’espècies del Decret FAC (2008-2009).

Consorcis E.I.N. Gestió in situ amb afavoriment d’espècies i hàbitats amenaçats

Mecanismes Tècnics

- Actuacions in situ en Parcs (Halimium halimifolium; Galium scabrum, etc.).

- Actuacions in situ imminents en el Pla estratègic de conservació d'hàbitats i flora de la Xarxa de Parcs de la DIBA (A. Salvat & D. Carrera).

54 tàxons de flora vascular

in situ- planificació: SITxell (Sistema d’Informació Territorial de la xarxa d’espais lliures) amb capes temàtiques de flora amenaçada

Banc de Germoplasma de flora amenaçada de Catalunya del Jardí Botànic Mar i Murtra (Blanes) • Escassa representació: 18 espècies de 183 del Decret F.A.C. • 10 són endemismes (de 179 inventariats a Catalunya) • De només 4 tàxons es tenen mostres de totes les poblacions conegudes

2,1%

Mecanismes jurídics: propòsits i despropòsits

DECRET 172/2008 ,de 26 d’agost ,de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (DOGC nº 5204, 28-VIII-2008) LEY 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad

Artículo 56 (Título III). Efectos de la inclusión en el Catálogo Español de Especies Amenazadas

1. En lo que se refiere al Catálogo Español de Especies Amenazadas: a) taxón ‘en peligro de extinción’: en un plazo máximo de 3 años, la adopción de un plan de recuperación. b) taxón ‘vulnerable’: adopción de un plan de conservación en un plazo máximo de 5 años.

2. Las Comunidades autónomas elaborarán y aprobarán los planes de recuperación y conservación para las especies amenazadas.

Mecanismes jurídics Nou Decret 172/2008: protecció estricta per a 183 tàxons

58 tàxons en perill

Pla de recuperació

125 tàxons vulnerables

Pla de conservació

Plans de recuperació, algunes actuacions i aspectes que inclouen: - Conservació in situ: Biologia reproductiva i genètica poblacional, dinàmica poblacional, recol.lecció de llavors, reforçaments, reintroduccions, gestió poblacional, millora de l’hàbitat etc., - Conservació ex situ: banc de germoplasma, cultiu in vitro, tècniques de propagació, germinació, viabilitat….

- Gestió de les amenaces: vigilància, remodelació projectes carreteres, informació, establiment d’àrees crítiques - Regulació: prohibicions, règims sancionadors - Revisió del Pla: requalificacions

Aragó: - Llibre Vermell: 1994 - Plans de recuperació des de 1994

DECRETO 239/1994 de 28 de diciembre, de la Diputación General de Aragón, por el que se establece un régimen de protección para Borderea chouardii (Gaussen) Heslot y se aprueba el plan de recuperación.

Catalunya: - Llibre Vermell: 2010* - Plans de recuperació: --

?

Balears: - Llibre Vermell: 2001 - Plans de recuperació des de 2003

Comunitat Valenciana: - Llibre Vermell: 1996 - Plans de recuperació des de 2008

Catalunya: - Plans de recuperació: --

?

• Implementació del Pla de recuperació de Delphinium bolosii.

• Organisme: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya • Any: 2004, equip de C. Blanché (U.B.) • Endemisme conegut de 3 localitats (+1 desapareguda el 1912) • Àrea d’ocupació: c. 3,5 km2 • 500-1400 exemplars reproductius (oscil.lacions fortes) • variabilitat genètica baixa • Amenaces: fortes oscil.lacions demogràfiques, activitats agrícoles, freqüentació

6 anys després de l’estudi, el Pla continua sense aprovació

Mecanismes jurĂ­dics

Platycercus elegans

Spittacula krameri

Myiopsitta monachus Oxyura jamaicensis

Mecanismes jurĂ­dics

Salvinia natans

Cenchrus incertus

Lindernia dubia Bergia capensis

Estrictament protegides pels Decrets 328/1992 i 172/2008

Quins criteris convé utilitzar per a l’establiment de prioritats?

- Grau d’amenaça segons IUCN (2001)?

DD

EX EW CR EN VU NT LC

- Grau d’endemicitat?

- Coneixement d’aspectes sobre la biologia reproductiva, genètics o demogràfics?

- Grau de cobertura legal?

- Per formar part d’Hàbitats d’I.C.?

Criteris per a l’establiment de prioritats Ceratophyllum submersum

Limonium vigoi

Espècie en perill crític (CR)

Espècie vulnerable (VU)

SUBCOSMOPOLITA

ENDEMISME

Anàlisi de les amenaces sobre 199 tàxons, anàlisi ponderada

Accidents potencials 4,72% Antròpiques 75,68% Biòtiques 20,75%

• herbívors 10,52%

• Obres desenvolupament 36,61%

• tancament veg. 7,47%

• Freqüentació 23,64%

• plantes invasores 2,42%

• Urbanització 10,58%

• hibridació 0,45%

• Treballs forestals 3,97%

Pèrdua de Biodiversitat: els TÀXONS EXTINGITS 19 Tàxons extingits a Catalunya: Calicotome infesta Cochlearia glastifolia ambients Colchicum triphyllum zones litorals herbassars humits o aigualosos Cressa cretica 22,2% 5,5% 50,0% Euphorbia esula subsp. saratoi * Festuca paucispicula Linaria oligantha subsp. oligantha Linaria pedunculata Microcnemum coralloides Pilularia globulifera Ranunculus lingua ambients de tendència Reseda alba subsp. hookeri continental (22,2%) Rorippa amphibia Ruppia drepanensis Sagittaria sagittifolia Spirodela polyrhiza Trapa natans Col.leccions científiques (herbaris): Verbena supina registre fonamental per disposar

d’informació de la biodiversitat pretèrita EW: Marsilea quadrifolia

Mecanismes jurídics: Protecció teòrica Estrictament protegida pel Decret 172/2008

Tenen sentit les mesures correctores si es destrueix l’hàbitat?

Pellaea calomelanos ..

Mecanismes jur铆dics

Parc natural Montsant Leontodon crispus (Vulnerable)

Euphorbia minuta protecci贸 Decret 172/2008

Thymus loscosii protecci贸 Decret 172/2008

Montsant 22-V-2009 individus destruïts: Thymus loscosii: 1.650 ± 71 Euphorbia minuta: 1.101 ± 179

La jurisprudència en delictes contra plantes protegides indica que els casos són arxivats i oblidats, amb arguments del tipus que la zona afectada no suposa una proporció significativa per a la població de l’espècie

idiosincràsia administrativa: es pot canviar?

Planificació (ALTA, però d’incidència dispar): • Decret PEIN • Decret 172/2008 • Estratègies • Bases de dades, etc…

Actuació-Gestió (ESCASSA) • Actuacions concretes in situ, i ex situ

Avaluació (NUL·LA) • mecanismes de valoració de resultats

Conservació de la biodiversitat vegetal: L'assignatura pendent Cianòfits, algues, fongs, líquens i briòfits