L'explotació pesquera dels ecosistemes marins com a factor de pèrdua de biodiversitat VI JORNADA CREAF – SCB – ICHN Institut d’Estudis Catalans
Dr Sergi Tudela WWF Mediterranean
Els recursos biològics marins s’han explotat històricament segons un patró productivista i molt simplificat …
Però la realitat és molt diferent … Trophic flow diagram of the Adriatic Sea (1990s)
TL V
Pelagic habitat
Demersal habitat Rape
Grandes pelágicos
Delfín mular Cefalop. bentop.
Bonito
IV
Merluza No vul.
Aves marinas
Merluza Vul.
Peces bentopel.
Caballa
III
Congrio
Rodaballo y rombo Peces planos
Cigala
Peces dem (1)
Varios peces pelágicos Macro zooplancton
Tiburones demersales
Peces dem (2)
Jurel
Anchoa
Rayas y torpedos
Salmonetes
Tortugas marinas
Gambas
Sardina
Cefalop. bentónicos
G l Galera
Gadiformes
Cangrejos
Medusas
II
Micro- y meso zooplancton
Fitoplancton
I
Suprabentos
Descarte(1)
Descarte(2)
Invertebrados bentónicos
Detrito
Poliquetos
Gasterop. com.
L’explotació pesquera afecta l’estructura i el funcionament dels ecosistemes: de la sobrepesca dels “stocks” a la sobrepesca de l’ecosistema
2 conceptes clau: - PPR (mesura de la petjada ecològica de la pesca) - TL de la captura
PPR p per a sostenir les captures p mundials Non-tropical shelves: 35%
Coastal/reefs: 8% Nature 1995, 374
Tropical shelves: 35%
Open ocean: 2%
Upwelling: 25%
Rivers/ lakes: 24%
Terrestrial average: 35 40% 35-40%
Altres estudis clau reforcen la hipòtesi que la pesca és ja insostenible a nivell mundial
… però com d’insostenible???
Tot cercant l’indicador d’impacte ecosistèmic que ens permeti d’establir quantitativament els límits a l’explotació sostenible dels oceans
PPR i TL no ens ho explicant tot, pero ‌ i si els ajuntessim?
L, loss of production
Methodological summary: The L index
PL1 L psust ( L) PL1 L PL2 L The relationship between L index and Psust was derived using 51 previously classified ecosystems
Probability to be e sustainably fished
1.2
1.0
0.8
0.6
0.4
0.2
0.0 0.00
Libralato et al. 2008. Marine Ecology Progress Series, 355: 107-129
0.02
0.04
0.06
0.08
0.10
Lindex
0.12
0.14
0.16
0.18
0.20
Amb L podem quantificar A ifi el concepte de sobrepesca d’ecosistema. En concret, podem: -Calcular Calcular la probabilitat de sobrepesca d’ecosistema (Psust) -Establit E bli punts de d referència f è i ecosistèmics per a la gestió (P75, P95) -Calcular les captures màximes ecològicament sostenibles (EBMSC)
1950s
1970s
1990s
2000 - 2004
Explotaci贸 p insostenible almenys y des dels 60s
Captures 2 vegades superiors a la capacitat de producci贸 sostenible i dels ecosistemes i marins i mundials i (LMEs) ( )
Cal reduir les captures al 50%, però .. qui s’ha de menjar el peix?
Decreixement? R di t ib ió? Redistribució?
Anem pel bon camĂ?
les lliçons de la tonyina vermella
El camí inexorable del col·lapse Cronologia g d’un desastre ((I))
• • • • • •
30,000 BP – 1970s: explotació sostenible del recurs, primers signes de sobrepesca durant la dècada de 1970 1980 desenvolupament 1980s: d l t de d la l pesca d’encerclament d’ l t i de d palangre l i d t i l industrials 1996: primeres granges d’engreix a la Mediterrània 1996-2008: massiva sobrecapacitat de flotes i granges (segons WWF, 2X del TAC i 3,5X 3 5X les recomanacions del SCRS) 2006: SCRS alerta del greu perill de col·lapse del stock i recomana un màxim de captures de 15,000, i tancar la pesquera durant la reproducció 2006: ICCAT adopta un “recovery recovery plan plan” que segons el SCRS durà la pesquera i la població al col·lapse
El camí inexorable del col·lapse Cronologia d’un desastre (II)
• • • •
2008: Juny. Nova avaluació del stock apunta a greu risc de col·lapse. Captures recomanades entre 8,500 i 15,000 t, i possibilitat de moratòria. Captures reals estimades en 61,000 t el 2007 (< 2X el TAC de 29,500 t). 2008: Setembre. Grup d’experts internacional recomana a ICCAT la suspensió immediata de la pesquera de tonyina vermella, i crear santuaris en totes les àrees de reproducció. Titlla la situació de “desgràcia internacional” i de “paròdia de gestió”. 2008: Octubre. El congrés mundial de la IUCN adopta una resolució instant l’ICCAT a suspendre la pesquera i crear santuaris a Balears i altres zones clau. l E Espanya i Japó J ó recolzen. l 2008: Novembre. Informe de CFCA reconeix que les violacions de les normes han estat generals durant la temporada de pesca del 2008.
El camí inexorable del col·lapse Cronologia g d’un desastre ((III))
• •
2008: Novembre. El Congrés dels Diputats adopta per unanimitat una proposició no de llei instant el Govern a treballar a l’ICCAT per un pla de gestió científic i la creació de santuaris a Balears i altres àrees. àrees 2008: Novembre: ICCAT fracassa en l’adopció d’un pla científic de recuperació. Nou TAC fixat en 22,000 t i veda estacional avançada en només 10 dies. dies
CITES CoP de gener de 2010 – Doha la tonyina de l’Atlantic llistada a l’Apèndix I?
2009 – un any clau per la tonyina • • • •
Octubre 2009. 2009 Monaco diposita una proposta a CITES per a inscriure la tonyina vermella a l’Annex I. Octubre 2009. Comité científic de l’ICCAT conclou les poblacions de l tonyina la i estan per sota del d l 10-15% 10 15% dels d l nivells i ll de d pre-explotació. l ió L’espècie ateny els criteris d’inscripció a l’Annex I de CITES. Octubre 2009. Comité científic de l’ICCAT estima que una quota de captura de 8,000 t anuals durant 10 anys només tindria un 50% de probabilitat de recuperar l’estoc. Novembre 2009. I’ICCAT fracassa en l’intent d’instaurar un p pla de recuperació científicament fonamentat; una quota política de 13,500 t és instaurada per al 2010.
És p possible una ggestió de la p pesca científica, precautòria, basada en ll’ecosistema, ecosistema, a mig i llarg termini i, sobretot, despolititzada?
Fins ara, no ho ha estat …