ELS REPTES PLANTEJATS EN LA ORDENACIÓ DEL BOSC PRIVAT EN RELACIÓ AMB EL CANVI CLIMÀTIC VII JORNADA CREAF – SCB - ICHN BOSCOS I CANVI GLOBAL:DE LA RECERCA A LA GESTIÓ ADAPTATIVA Barcelona, 4 de Novembre de 2010 Teresa Baiges g Centre de la Propietat Forestal
EL PAPER DE L’ORDENACIÓ FORESTAL •A Catalunya, la gestió forestal (ordenada) és necessària per a l protecció la t ió de d les l forests f t •A Catalunya, la responsabilitat de gestionar/no gestionar és dels propietaris (78 %) •L’ordenació L ordenació de la gestió és una eina clau perquè: - garanteix el procés de diagnosi i presa de decisions (què fer, on fer-ho fer ho i com fer-ho). fer ho) - permet traslladar polítiques de protecció a pràctiques reals •El canvi climàtic afageix noves restriccions a la GFS: ens obliga a buscar noves solucions, però no invalida la lògica de l’ordenació. 2
El REPTES de l’ORDENACIÓ a CATALUNYA EN RELACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
+ COMPLEXITAT + INCERTESA + RESTRICCIONS
• Una política forestal dotada dotada- PGPF • Una planificació intermitja - PORF • IOF flexibles i capaços d’integrar la multifuncionalitat
Disposar d’orientacions de gestió amb una g base científica sòlida 3
g
p
Plan Forestal Español
ON ESTEM ? El projecte j ORGEST: ORGEST Les orientacions i i d de gestio i forestal f l sostenible ibl de d Catalunya C l LLEI 6/1988, de 30 de març, forestal de CATALUNYA
_
Pla General de Política Forestal de Catalunya (PGPFC) Pla Ordenació dels Recursos Forestals (PORF)
Nivell de definició tècnica de la gestió
+
Orientacions de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (ORGEST)
Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) Plans Simples de Gestió Forestal (PSGF)
Plans d’Ordenació Forestal (POF)
FUNCIÓ: proveir de contingut tècnic els Instruments de Planificació Forestal (PTGMF, PSGF i POF), tot intentant que la planificació f a escala forest f i les eines de planificació a nivells superiors, per exemple els PORF, vagin i en la l mateixa t i di direcció. ió OBJECTIU: Elaborar orientacions de gestió forestal adaptades a les nostres condicions, que integrin la multifuncionalitat i complexitat p dels boscos, tenint en compte les principals pertorbacions (incendis forestals, sequera), en l’actual context de canvi global 4
Models d de gestió
Tipologies forestals de Catalunya - Masses arbrades
Altres indicadors rellevants per la GFS - Vulnerabilitat al foc
Orientacions de gestió per a les principals tipologies de massa - Pi roig g - Pi blanc - Alzina - Pinassa
Formació forestal
Qualitat d’estació
Tipus de bosc (TBGestió) Altres indicadors i paràmetres Altres indicadors i paràmetres rellevants per a la gestió: vulnerabilitat al foc forestal, pastures, valor d’hàbitat, etc.
Caracteriització del rodal
Cara acterització rodal
ON ESTEM ? Estructura t t de d les l ORGEST O G S
Objectius de gestió Models i tractaments silvícoles per assolir‐los
5
ORGEST ADAPTADES AL CANVI CLIMÀTIC ?
1)) Caracterització del rodal
Clau d d’identificació identificació la Qualitat d’Estació d Estació perdigital) l’alzinar l alzinar litoral Pluviometriade estival (a partir de l’Atlas l Atlas PLUVIOMETRIA (mm/any)
PROFUNDITAT DEL SÒL
• Qualitat d’estació en base a variables ariables ecològiq ecològiques es
EXPOSICIÓ
QUALITAT
Posicions fisiogràfiques
TIPOLOGIA FORESTAL • Formació forestal
FISIOGRAFIA I PENDENT
Fons de vall (fondalades) Sòl profund (>50 cm), cm) sense o molt pocs afloraments rocosos, escassa pedregositat.
A
Formacions pures i mixtes d’alzina (Quercus ilex subsp. ilex) N, E, W
A
S
B
Obaga
A
Solana
B
N
B
S, E, W
C
Altres
Quercus ilex ilex >650 mm
Alzinar muntanyenc Alzinar
Sòl mitjanament profund (30-50 cm)
Fons de vall i planes, vessants de 60% litoral pendent <60%
Altres Alzinar litoral i pi blanc
Profunditat del sòl
Sòl poc profund (0-30 cm), amb abundants afloraments rocosos i/o alta pedregositat.
Alzinar i pi roig Qualsevol
C
Al i Alzinar i pii pinyer i Sòl profund (>50 cm), sense o molt pocs afloraments rocosos, escassa pedregositat.
Alzinar i pinastre Qualsevol
Obaga
B
Solana
C
Obaga
B
Solana
C
Alzinar i surera 650 550 mm 650-550
Sòl mitjanament profund (30-50 cm)
Sòl poc profund (0-30 cm), amb abundants afloraments rocosos i/o alta pedregositat.
Fons de vall i planes, vessants de pendent<60% d t<60% Alzinar litoral amb
roures
Altres Alzinar muntanyenc amb roures
C
Alzinar litoral Qualsevol amb altres planifolis
C
Alzinar muntanyenc amb altres planifolis <550 mm
C
6
ORGEST ADAPTADES AL CANVI CLIMÀTIC ?
1) Caracterització C t it ió d dell rodal d l
RECOBRIMENT DEL COMBUSTIBLE D’ESCALA (%)
DISTÀNCIA ENTRE EL COMBUSTIBLE DE SUPERFÍCIE O D’ESCALA I L'AERI (m)
DISTÀNCIA ENTRE EL COMBUSTIBLE DE SUPERFÍCIE I D’ESCALA (m)
Mapa d’Incendis Tipus
FRACCIÓ DE CABUDA COBERTA DEL COMBUSTIBLE AERI (%)
RECOBRIMENT
DEL COMBUSTIBLE A Estructures DE SUPERFÍCIE Í (%)
Mapa de risc d’IT > 70 %
VULNERABILITAT AL FOC DE CAPÇADES
A1
> 50 %
TIPOLOGIA FORESTAL • Formació forestal
La distància d à mitjana entre ell combustible d’escala i l’aeri és < 5 m
> 70 % La distància mitjana entre el combustible de superfície i d’escala és > 3 m
Abundant: > 70 %
• Qualitat d d’estació estació en base a variables ecològiques
La distància mitjana entre el combustible d’escala i l’aeri és > 5 m
La distància mitjana entre el combustible de superfície i d’escala és < 3 m
>1,30 m La distància mitjana entre el combustible d’escala i l’aeri és < 5 m
Mitjanament abundant: 25-70 %
> 30 %
B3
< 30 %
C1
> 50 %
B4
> 40 %
A3
< 40 %
B6
30-70 % COMBUSTIBLE D’ESCALA: Combustible aeri d’alçada < 50 % C2 superior a 1 1,30 30 m que no forma part de l’estrat l estrat E Inclou Estructures t arbres t petits, B arbustos,B5 > 70 % dominant o codominant. lianes o arbres caiguts. 30-70 % C3 > 70 %
•PERILL D’INCENDI - Mapa p de risc d’incendis tipus p
A2 La distància mitjana entre el Capçades COMBUSTIBLE AERI: 50-70 % Format per les capçades dels i de combustible l’estrat de superfície < 50 % B1 d’escala és < 3 marbres de l’estrat dominant o codominant de major j superior 30-50 % B2 dominant alçada.
50 70 % 50-70
> 60 %
A4
< 60 %
B7
B8 COMBUSTIBLE 30-50 DE % SUPERFÍCIE: Aquell combustible d’alçada no superior a 1,30 m. Poden ser matoll, > 50 % B9 > 70 % herbàcia, branques, troncs caiguts, regenerat, vegetació 0-1,30 m mitjana entre La distància el < 50 % C4 combustible de superfície i restes silvícoles. d’escala és > 3 m
30 70 % 30-70
> 70 % Estructures C < 70 %
- Claus d’Identificació de la vulnerabilitat al foc de copes
La distància mitjana entre el combustible d’escala i l’aeri és > 5 m
> 70 %
La distància mitjana entre el combustible de superfície i l'aeri és < 4 m Escàs: 0-25 %
50-70 %
30-50 % L di tà i
itj
t
l
b tibl
C5 B11
30-70 %
> 70 %
B10
C6 > 70 %
A5
30-70 %
B12
< 30 %
C7
> 30 %
B13
< 30 %
C8
> 50 %
B14
< 50 %
C9
8
ORGEST ADAPTADES AL CANVI CLIMÀTIC ?
Qualitat
Perill
d’estació silvícoles d’incendi 2) Models
Estructura de la massa
Objectius de producció per a la unitat d’actuació/rodal
Característiques del model
• Models per a masses pures • Models per a masses mixtes Fusta de q qualitat amb Ø final ~50 cm Règim g d’aclarides selectives 1 Regularitzada
BAIX
Qualitat d’estació Perill d’incendi d incendi Irregularitzada
ALTA
Fusta de qualitat amb Ø final ~50 cm
Règim d’aclarides baixes
2
Fusta comercial amb Ø final ~35 cm
Règim d’aclarides baixes a torn curt
3
i)
Fusta de qualitat amb Ø màxim ~55 cm Fusta comercial amb Ø màxim ~35 cm
Manteniment de la massa Distribució per bosquets petits mixta talDistribució comperés bosquets petits
Fusta de qualitat amb Ø màxim ~50 cm
Models que optimitzen p la producció
Regularitzada ALT Irregularitzada
Distribució per bosquets mitjans
6
d’aclarides baixes Canvi en Règim la proporció Distribució per bosquets mitjans d’espècies
7 6
Règim d’aclarides selectives
8
Fusta comercial amb Ø final ~35 35 cm
Règim d d’aclarides aclarides baixes a torn curt
9
Fusta comercial amb Ø màxim ~45 cm
Distribució per bosquets petits
10
Fusta comercial o de qualitat amb Ø màxim ~40 cm
Distribució per bosquets mitjans
6
Fusta usta comercial co e c al amb a b Ø final al ~40 0 ccm Augment de resistència al foc
Rè i d’aclarides Règim d’ l id b baixes i
11
Irregularitzada
Fusta comercial amb Ø màxim ~40 cm Augment de resistència al foc
Distribució per bosquets mitjans
6
Regularitzada
Fusta comercial amb Ø final ~30 cm
Règim d’aclarides selectives
12
BAIX
ALT
Augment de resistència al foc
5
Fusta de qualitat amb Ø final ~40 cm
Regularitzada
MITJANA
Models que Fusta de qualitat amb Ø final ~50 cm disminueixen Augment de resistència al foci) vulnerabilitat Fusta de qualitat amb Ø màxim ~50 cm
4
Models que Irregularitzada integren producció i R Regularitzada l it d protecció
8
Un exemple concret: Canvi d’estructures d estructures en masses de pi blanc 1. Programació d’una línea de subvencions a la gestió forestal 2 Adaptació 2. Ad t ió dels d l instruments i t t d’ordenació d’ d ió forestal f t l (PSGF) Massa mixta de pi blanc i alzina Qualitat d’estació ó mitja / Risc incendi alt
Fcc.i: 60-80% Vul Incendis: A Vul.Incendis: D.i: 1193 peus/ha V.i: 263 mcc/ha
Fcc.f: 60-70% Vul. Incendis: C D.f: 942 peus/ha V.f: 233 mcc/ha
9
Moltes grĂ cies
Teresa Baiges Centre de la Propietat Forestal tbaiges@gencat.cat