2010 dmah rojo

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcci贸 General del Medi Natural Servei de Gesti贸 forestal

SANITAT FORESTAL I CANVI GLOBAL, VII JORNADA CREAF-SCB-ICHN ICEA, 4-11-2010

Mariano Rojo Sanz, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Dr. Roux,80, 08017 Barcelona. mariano.rojo@gencat.cat

1

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Servei de Gestió forestal

Mariano Rojo Sanz Departament de Medi Ambient i Habitatge Dr. Roux 80, 08017 Barcelona mariano.rojo@gencat.cat

SANITAT FORESTAL I CANVI GLOBAL, VII JORNADA CREAF-SCB-ICHN ICEA, 4-11-2010 Introducció Els danys produïts pels diferents paràsits que solen afectar els boscos i plantes ornamentals, tenint en compte que en nombroses ocasions són afavorits per l’acció de l’home, és aconsellable separar-los en les classes següents: 1. Paràsits que afecten a masses forestals naturals, sobre superfícies més o menys grans.

2. Paràsits que afecten a conreus intensius, amb espècies forestals i planters.

3. Paràsits que afecten a arbres i plantes ornamentals, que s’utilitzen en parcs i zones enjardinades de les ciutats.

En les àrees forestals l’acció de l’home no té una influència tan important com en l’agricultura, en el sentit d’afavorir qualsevol desequilibri biològic, principalment si ens referim a boscos autòctons o espècies forestals que ocupin àrees importants i es trobin ben adaptades ecològicament a la zona.

En plantacions amb espècies de creixement ràpid, Populus, Plátanus, P.pinaster, P. insignis i plantacions ornamentals, etc. aquestes poden ser les més afectades pels diferents paràsits, principalment perquè solen ser espècies introduïdes i és necessari realitzar les plantacions triant el lloc correcte, sobretot pel que fa al sòl i clima.

En boscos naturals o autòctons normalment es manté un equilibri entre les diferents espècies que hi conviuen, controlant-se de forma natural quan alguna d’aquestes especies prolifera, no sent necessari en moltes ocasions actuar de forma directa per a controlar-les.

Aquesta acció o mecanisme de resistència a que un determinat paràsit dispari les seves poblacions, i produeixi danys importants al boscos naturals, pot ser Mariano Rojo Sanz, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Dr. Roux,80, 08017 Barcelona. mariano.rojo@gencat.cat

2

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Servei de Gestió forestal trencada en ocasions, per l’acció de l’home i en la majoria dels casos degut a factors climatològics més o menys importants que es puguin produir.

Impacte i vulnerabilitat de les masses forestals al canvi climàtic i la globalització.

Els diferents paràsits que poden afectar a les masses forestals, solen ser uns bons bioindicadors de la variabilitat climàtica, ocupant latituds i altituds inusuals, avançant els seus cicles biològics i nombre de generacions, o constituint afectacions per paràsits que fins al moment no eren significatius. Per aquesta causa, la aparició d’un determinat paràsit com a plaga, està relacionada per les modificacions climàtiques, al mateix temps que pot disminuir la resistència dels boscos a la seva afectació.

Els impactes més importants que poden incidir sobre les malalties i plagues als boscos degut al canvi climàtic són: - presència o absència com indicadors de les variacions climàtiques en el medi.

- canvi de la fenologia de les diferents espècies vegetals, avançant la seva brotada.

- període de sequera perllongat, amb pujada de les temperatures i baixada de la humitat relativa.

- grans incendis deguts a episodis de fortes sequeres i proliferació d’un determinat paràsit.

- fenòmens atmosfèrics (nevades, pedregades, tornats, ventades etc), que facilitant la proliferació de diferents plagues.

- canvi en la gestió forestal degut al abandonament del medi rural, aprofitaments i tractaments silvícoles adaptats al canvi climàtic.

Observacions sobre paràsits que constitueixen plagues com a bioindicadors del canvi climàtic.

A Catalunya com exemples més coneguts podem citar la colonització de zones de pinedes per la processionària del pi, Thaumetopoea pityocampa, en altures per sobre de 1500 metres, podent constatar que, a partir de 1993-94, es produïen defoliacions importants fins als 1800 metres d’alçada sobre el nivell del mar, inclús arribant a afectar algun pi negre, Pinus uncinata, fins als 1900 metres.

Mariano Rojo Sanz, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Dr. Roux,80, 08017 Barcelona. mariano.rojo@gencat.cat

3

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Servei de Gestió forestal

Papallona de processionària

Típica bossa de processionària

Processó d’enterrament

Urticària produïda per processionària

En aquests moments les zones més afectades per la processionària del pi es troben a la Catalunya central.

Un altre insecte que ha produït danys i que, tot i estar present a les àrees ocupades per alzines no s’havia mostrat com una plaga, és la cotxinilla Kermococcus vermilio, les seves larves ocupen els brots tendres de la crescuda de l’any i els sequen podent produir fins i tot la mort dels arbres.

Mariano Rojo Sanz, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Dr. Roux,80, 08017 Barcelona. mariano.rojo@gencat.cat

4

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Servei de Gestió forestal

Alzines molt afectades per la caparreta

Femelles adultes rodones, amb els ous dintre

Aquesta caparreta es va detectar com a plaga l’any 1987, en alzines aïllades de Quercus ilex a la zona de Riudecanyes província de Tarragona, i es van anar detectant nous llocs amb plaga principalment per la zona litoral fins a l’Alt Empordà i a la zona central fins a Solsona. És considerat com un insecte perillós per les alzines.

Mariano Rojo Sanz, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Dr. Roux,80, 08017 Barcelona. mariano.rojo@gencat.cat

5