2010 ub creaf sabate gracia

CREAF

Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani Dr. Santi Sabaté i Dr.Carles Gracia CREAF i Dep.Ecologia (UB)

VII Jornada CREAF - SCB - ICHN Boscos i Canvi Global: de la Recerca a la Gestió Adaptativa 4 de novembre de 2010

CREAF

Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani  De la gestió basada en l’experiència acumulada, al desacoblament degut a les inèrcies i canvis recents recents.

Qui s’atreveix a canviar la tradició i cap a on?  Del carboni com a protagonista principal a la importància p de l’aigua g  Algunes g experiències p q que ens il·lustren,, i altres mètodes exploratoris

El temps esta implicit!!

Yoda et al. i la g gestió clàssica B = k·D-3/2 log B = -3/2·log D +log k

línia d’autoaclarida

estancament

aclarida

situació it ió iinicial i i l Log densitat (arbres/ha)

La trajectòria temporal segueix les fletxes, però el temps que triga depèn de l’espècie i de les condicions del lloc.

La llei de Yoda i la g gestió clàssica Propostes p de gestió g a Catalunya y pels p boscos regulars g (actualment en revisió pel CPF) de pi roig i pi blanc 20

60 50

Pinus sylvestris 80 anys 60 anys

30

DBH mitjjà (cm)

45 anys

40 anys 20 anys

20

Pinus halepensis 30 anys

DBH mittjà (cm)

40

10 9 8 7

15 anys 10 9 8 7 6

6 5

5 400

500

600 700 800 9001000

Densitat (arbres/ha)

2000

3000

300

400

500 600 700 800 9001000

Densitat (arbres/ha)

2000

3000

Stand Density Management Diagrams Craig Farnden 1996 Canadian Forest Service

FOTO FIXA en relació al context Climàtic

Diferents Opcions de gestió que generen diferents trajectòries de les parcel·les gestionades dins del diagrama de gestió.

1- Regeneració natural densa amb rotació per obtenció d’un volum total alt a un cost baix. baix 2- Aclarides no comercials del bosc altament a ta e t de dens, s, desp després és d d’una u a regeneració ege e ac ó natural, fins a una densitat ja final. …

5- Establiment de parcel·les moderadament denses seguides d’aclarides frequents pero de baixa intensitat, per maximitzar el volum de fusta produit.

6- Establiment amb una plantació a la densitat final desitjada.

EL DESACOBLAMENT!!

CREAF

Canvi Climàtic Marc ambiental

Gestió forestal sostenible t ibl Gestió forestal

llarg termini

Projecció cap a un futur canviant,... i per tant del que no se’n té experiència!!

CREAF

Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani  De la gestió basada en l’experiència acumulada, al desacoblament degut a les inèrcies i canvis recents recents.

Qui s’atreveix a canviar la tradició i cap a on?  Del carboni com a protagonista principal a la importància p de l’aigua g  Algunes g experiències p q que ens il·lustren,, i altres mètodes exploratoris

Del carboni com a protagonista a la importància de l’aigua (IPCC 2000)

Evolució temporal esperada p dels valors mitjans anuals d’estocs de carboni a un lloc.

Canvis dels estocs de carboni en períodes de 5 anys

Del carboni com a protagonista a la importància de l’aigua.

No podem assumir condicions ambientals constants!!

Els 12 anys més càlids : 1998, 2005, 005, 2003, 003, 2002, 00 , 2004, 00 , 2006, 006, 2001, 00 , 1997, 1995, 1999, 1990, 2000 mitjana anual líneas de tendència serie suavitzada error decadal 5‐95%

Període Taxa anys º/dècada 25 0.320.09 50 0.230.05 100 0.130.03 150 0.080.02

IPCC, 4t Assessment report, 2007 (modificat)

Del carboni com a protagonista a la importància de l’aigua.

No podem assumir condicions ambientals constants!!

Relació Clausius-Clapeyron: La capacitat de l’atmosfera per acumular aigua incrementa un 7 % per cada ºC d’augment de la temperatura.

L’índex de severitat de sequera de Palmer

IPCC, 4th Assessment report, 2007

En el nostre context mediterrani, la limitació per la disponibilitat d’aigua es característica CREAF

Hydrological watershed annual Balance … i doncs, cap a on apunta el Canvi?

From Piñol et al 1991, 1995

En el nostre context mediterrani, la limitació per la disponibilitat d’aigua es característica

Transpiració T i ió limitada per l’aigua

Transpiració limitada per l’energia

Transpiració limitada per l’energia

CREAF

I la transpiraci贸 es relaciona amb la producci贸...

Photosynthesis versus transpiration (Water use efficiency)

mmols de CO2/mol de H20 Well Irrigated Sunflower crop

22.00 00((a))

Water stressed Sunflower crop

2.20(a)

Pinus halepensis p ((Andorra,, Teruel))

5.05(b)

Quercus ilex ((Prades, Tarragona) g )

4.98 (c)

(a) Lauteri, Brugnoli y Spaccino, 1993

(b) Gracia y Barrantes, 1995

(c) Gracia, 2000

CREAF

La transpiració relacionada amb la producció

Si de la PPB la meitat és respirada la PPN ≈ all doble d bl d’aigua.

Plantacions de Girasol Pi blanc ((Andorra,, Terol)) alzines (Prades, Tarragona)

Drought Effects on the Mid-Latitude Carbon Sinks A number of major droughts in mid-latitudes have contributed to the weakening of the growth rate of terrestrial carbon sinks in these regions.

Summer 1982-1991

S Summer 1994-2002/04 1994 2002/04

Angert et al. 2005, PNAS; Buermann et al. 2007, PNAS; Ciais et al. 2005, Science

NDVI Anomaly 1982-2004 [Normalized Difference Vegetation Index]

Drought-Induced Reduction in Global Terrestrial Net Primary Production from 2000 Through 2009 Sequera i increment de respiració per l’augment de la la Temperatura

Zhao &Running 2010 Science 20 AUGUST 2010 VOL 329

CREAF

Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani  De la gestió basada en l’experiència acumulada, al desacoblament degut a les inèrcies i canvis recents recents.

Qui s’atreveix a canviar la tradició i cap a on?  Del carboni com a protagonista principal a la importància p de l’aigua g  Algunes g experiències p q que ens il·lustren,, i altres mètodes exploratoris

EFFECTS OF MANAGEMENT ON WATER USE AND FOREST GROWTH

Tornem a la Gestió: Un4.0experiment ja clàssic entre nosaltres…600 3.5

500

Ínndex d'àrea fooliar

400

25 2.5

300

2.0 1.5

200

1.0 100

0.5 00.00

0

Control

1992

C. Gracia & S. Sabaté

Aclarida mínima

Aclarida màxima

Transpiiració (kg/m 2/aany)

3.0

SELECTIVE THINNING EXPERIMENT. OLD Quercus ilex COPPICE

Índex d’àrea foliar Transpiració per unitat d’àrea foliar T Transpiració i ió total t t l dels d l arbres b

1994

Quines projeccions de futur ens esperen? p Que podem dir als gestors vist el que ja ha passat i el que pot passar?

Els escenaris socioeconòmics del 4t informe de l’IPCC

IPCC, 4t Assessment report, 2007

U CREAF

GOTILWA+ model

B

Cli t variables Climate i bl M Management t

Forest Structure Soil

Ecophysiology

Managed Unmanaged

Aboveground biomass (Mg∙ha‐1) resulting from the two management regimes years 1900 2100 Scenario A1F1 years 1900‐2100.

S i A1F1

Sensitivity to Forest Management Regimes: The management matrix

Combining management Conditions

Management Regime

Thinning interval Thinning intensity Rotation length Spacing of plantation ‌

Thinnning intensityy

Identifying relevant management conditions

Thinning interval C11 C12 C13 ....... C1m C21 C22 C23 ....... C2m C31 C32 C33 ....... C3m ...

Cn1 Cn2 Cn3 ....... Cnm

Main Species By regions Boreal Temperate Alpine Mediterranean

Climate Scenarios P Process-based b d models d l Site Data

REGIONAL TABLES

185 209

Se modifícan en un escenario de cambio climático… climático

Optimització: Ja incorporada a GOTILWA+, però en fase d’avaluació i aplicació… Projecte MOTIVE juntament amb EFIMED CREAF

CREAF

P acabar: Per b

Com s’ha d’adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani El carboni pot ser protagonista però l’aigua juga un paper fonamental, fonamental i sembla que cada cop més més.

Hi un desacoblament entre la g gestió clàssica i les condicions canviants.

Ens cal canviar les eines de gestió forestal clàssiques clàssiques, ... de foto fixa, en un Mon que està canviant!

Gràcies!!