CREAF
Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani Dr. Santi Sabaté i Dr.Carles Gracia CREAF i Dep.Ecologia (UB)
VII Jornada CREAF - SCB - ICHN Boscos i Canvi Global: de la Recerca a la Gestió Adaptativa 4 de novembre de 2010
CREAF
Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani De la gestió basada en l’experiència acumulada, al desacoblament degut a les inèrcies i canvis recents recents. Qui s’atreveix a canviar la tradició i cap a on? Del carboni com a protagonista principal a la importància p de l’aigua g Algunes g experiències p q que ens il·lustren,, i altres mètodes exploratoris
El temps esta implicit!!
Yoda et al. i la g gestió clàssica B = k·D-3/2 log B = -3/2·log D +log k
línia d’autoaclarida
estancament
aclarida
situació it ió iinicial i i l Log densitat (arbres/ha)
La trajectòria temporal segueix les fletxes, però el temps que triga depèn de l’espècie i de les condicions del lloc.
La llei de Yoda i la g gestió clàssica Propostes p de gestió g a Catalunya y pels p boscos regulars g (actualment en revisió pel CPF) de pi roig i pi blanc 20
60 50
Pinus sylvestris 80 anys 60 anys
30
DBH mitjjà (cm)
45 anys
40 anys 20 anys
20
Pinus halepensis 30 anys
DBH mittjà (cm)
40
10 9 8 7
15 anys 10 9 8 7 6
6 5
5 400
500
600 700 800 9001000
Densitat (arbres/ha)
2000
3000
300
400
500 600 700 800 9001000
Densitat (arbres/ha)
2000
3000
Stand Density Management Diagrams Craig Farnden 1996 Canadian Forest Service
FOTO FIXA en relació al context Climàtic
Diferents Opcions de gestió que generen diferents trajectòries de les parcel·les gestionades dins del diagrama de gestió. 1- Regeneració natural densa amb rotació per obtenció d’un volum total alt a un cost baix. baix 2- Aclarides no comercials del bosc altament a ta e t de dens, s, desp després és d d’una u a regeneració ege e ac ó natural, fins a una densitat ja final. … 5- Establiment de parcel·les moderadament denses seguides d’aclarides frequents pero de baixa intensitat, per maximitzar el volum de fusta produit. 6- Establiment amb una plantació a la densitat final desitjada.
EL DESACOBLAMENT!! CREAF
Canvi Climàtic Marc ambiental
Gestió forestal sostenible t ibl Gestió forestal
llarg termini
Projecció cap a un futur canviant,... i per tant del que no se’n té experiència!!
CREAF
Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani De la gestió basada en l’experiència acumulada, al desacoblament degut a les inèrcies i canvis recents recents. Qui s’atreveix a canviar la tradició i cap a on? Del carboni com a protagonista principal a la importància p de l’aigua g Algunes g experiències p q que ens il·lustren,, i altres mètodes exploratoris
Del carboni com a protagonista a la importància de l’aigua (IPCC 2000)
Evolució temporal esperada p dels valors mitjans anuals d’estocs de carboni a un lloc.
Canvis dels estocs de carboni en períodes de 5 anys
Del carboni com a protagonista a la importància de l’aigua. No podem assumir condicions ambientals constants!! Els 12 anys més càlids : 1998, 2005, 005, 2003, 003, 2002, 00 , 2004, 00 , 2006, 006, 2001, 00 , 1997, 1995, 1999, 1990, 2000 mitjana anual líneas de tendència serie suavitzada error decadal 5‐95%
Període Taxa anys º/dècada 25 0.320.09 50 0.230.05 100 0.130.03 150 0.080.02
IPCC, 4t Assessment report, 2007 (modificat)
Del carboni com a protagonista a la importància de l’aigua. No podem assumir condicions ambientals constants!! Relació Clausius-Clapeyron: La capacitat de l’atmosfera per acumular aigua incrementa un 7 % per cada ºC d’augment de la temperatura.
L’índex de severitat de sequera de Palmer
IPCC, 4th Assessment report, 2007
En el nostre context mediterrani, la limitació per la disponibilitat d’aigua es característica CREAF
Hydrological watershed annual Balance … i doncs, cap a on apunta el Canvi?
From Piñol et al 1991, 1995
En el nostre context mediterrani, la limitació per la disponibilitat d’aigua es característica
Transpiració T i ió limitada per l’aigua
Transpiració limitada per l’energia
Transpiració limitada per l’energia
CREAF
I la transpiraci贸 es relaciona amb la producci贸...
Photosynthesis versus transpiration (Water use efficiency)
mmols de CO2/mol de H20 Well Irrigated Sunflower crop
22.00 00((a))
Water stressed Sunflower crop
2.20(a)
Pinus halepensis p ((Andorra,, Teruel))
5.05(b)
Quercus ilex ((Prades, Tarragona) g )
4.98 (c)
(a) Lauteri, Brugnoli y Spaccino, 1993
(b) Gracia y Barrantes, 1995
(c) Gracia, 2000
CREAF
La transpiració relacionada amb la producció
Si de la PPB la meitat és respirada la PPN ≈ all doble d bl d’aigua. Plantacions de Girasol Pi blanc ((Andorra,, Terol)) alzines (Prades, Tarragona)
Drought Effects on the Mid-Latitude Carbon Sinks A number of major droughts in mid-latitudes have contributed to the weakening of the growth rate of terrestrial carbon sinks in these regions.
Summer 1982-1991
S Summer 1994-2002/04 1994 2002/04
Angert et al. 2005, PNAS; Buermann et al. 2007, PNAS; Ciais et al. 2005, Science
NDVI Anomaly 1982-2004 [Normalized Difference Vegetation Index]
Drought-Induced Reduction in Global Terrestrial Net Primary Production from 2000 Through 2009 Sequera i increment de respiració per l’augment de la la Temperatura
Zhao &Running 2010 Science 20 AUGUST 2010 VOL 329
CREAF
Com s’ha s ha d’adaptar d adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani De la gestió basada en l’experiència acumulada, al desacoblament degut a les inèrcies i canvis recents recents. Qui s’atreveix a canviar la tradició i cap a on? Del carboni com a protagonista principal a la importància p de l’aigua g Algunes g experiències p q que ens il·lustren,, i altres mètodes exploratoris
EFFECTS OF MANAGEMENT ON WATER USE AND FOREST GROWTH
Tornem a la Gestió: Un4.0experiment ja clàssic entre nosaltres…600 3.5
500
Ínndex d'àrea fooliar
400
25 2.5
300
2.0 1.5
200
1.0 100
0.5 00.00
0
Control
1992
C. Gracia & S. Sabaté
Aclarida mínima
Aclarida màxima
Transpiiració (kg/m 2/aany)
3.0
SELECTIVE THINNING EXPERIMENT. OLD Quercus ilex COPPICE
Índex d’àrea foliar Transpiració per unitat d’àrea foliar T Transpiració i ió total t t l dels d l arbres b
1994
Quines projeccions de futur ens esperen? p Que podem dir als gestors vist el que ja ha passat i el que pot passar?
Els escenaris socioeconòmics del 4t informe de l’IPCC
IPCC, 4t Assessment report, 2007
U CREAF
GOTILWA+ model
B
Cli t variables Climate i bl M Management t
Forest Structure Soil
Ecophysiology
Managed Unmanaged
Aboveground biomass (Mg∙ha‐1) resulting from the two management regimes years 1900 2100 Scenario A1F1 years 1900‐2100. S i A1F1
Sensitivity to Forest Management Regimes: The management matrix
Combining management Conditions
Management Regime
Thinning interval Thinning intensity Rotation length Spacing of plantation ‌
Thinnning intensityy
Identifying relevant management conditions
Thinning interval C11 C12 C13 ....... C1m C21 C22 C23 ....... C2m C31 C32 C33 ....... C3m ...
Cn1 Cn2 Cn3 ....... Cnm
Main Species By regions Boreal Temperate Alpine Mediterranean
Climate Scenarios P Process-based b d models d l Site Data
REGIONAL TABLES
185 209
Se modifícan en un escenario de cambio climático… climático
Optimització: Ja incorporada a GOTILWA+, però en fase d’avaluació i aplicació… Projecte MOTIVE juntament amb EFIMED CREAF
CREAF
P acabar: Per b
Com s’ha d’adaptar la gestió optimitzant recursos? el conflicte aigua carboni en un context mediterrani El carboni pot ser protagonista però l’aigua juga un paper fonamental, fonamental i sembla que cada cop més més. Hi un desacoblament entre la g gestió clàssica i les condicions canviants. Ens cal canviar les eines de gestió forestal clàssiques clàssiques, ... de foto fixa, en un Mon que està canviant!
Gràcies!!