2011 digi selvans

El programa SELVANS de la Diputaci贸 de Girona

Importància dels boscos madurs Refugi de biodiversitat i conservació d’espècies amenaçades Un bosc madur o vell és un bosc amb una estructura arbrada madura poc condicionada o gens per la intervenció humana. Aquesta absència de tractaments silvícoles possibilita que el bosc pugui contenir la sèrie completa de classes d’edat d’aquella comunitat forestal i, de vegades, que també pugui representar els diferents estadis evolutius de la corresponent successió vegetal.

El volum important de fusta morta que prové dels grans arbres multicentenaris, tant en peus drets com també ja caiguts, constitueix la principal font d’aliment del bosc i permet l’existència d’un gran nombre d’éssers vius especialitzats en la seva descomposició (especialment els fongs de podriment i els coleòpters).

Així mateix, les cavitats i escletxes de les grans soques esdevenen el refugi de moltes espècies amenaçades d’extinció (aus insectívores, rapinyaires, quiròpters...), les quals resulten indispensables per al correcte funcionament de l’ecosistema forestal.

Un altre tret característic dels boscos vells és l’abundància i diversitat de molses i líquens, la qual cosa els acaba de conferir una bellesa certament especial.

Importància dels boscos madurs Mitigació del canvi climàtic Un bosc madur contribueix directament a la lluita contra el canvi climàtic en tant que esdevé un magatzem d’ingents quantitats de carboni.

La Cimera de Copenhagen de 2009 sobre el canvi climàtic ja va reconèixer el paper fonamental de la creació d’una xarxa internacional de boscos vells i de la conservació dels relictes de selva primària com a política prioritària en la compensació de les emissions de diòxid de carboni.

La mateixa ONU admet que la capacitat dels boscos d’absorbir CO2 fa indispensable la seva conservació, atès que la deforestació és la causant del 20% dels gasos d’efecte hivernacle (d’acord amb càlculs del Banc Mundial).

A més, l’acumulació dels grans fusts a terra funciona com un gran dipòsit d’aigua, que n’augmenta la qualitat i en regula el flux, de forma que evita inundacions a les parts baixes de les conques i ajuda a frenar els processos erosius i la desertització. D’acord amb aquest principi, la silvicultura moderna destina a evolució natural tot l’entorn de les lleres de rius, rieres i torrents, de manera que passen a formar part de la xarxa de rodals amb absència d’aprofitaments fusters.

Importància dels boscos madurs Patrimoni singular i actiu econòmic La complexitat, la màgia i la bellesa delicada i singular dels boscos madurs els confereixen un remarcable valor paisatgístic. L’interès patrimonial queda reforçat també per la seva antiguitat i per l’existència d’arbres molt vells amb un port monumental. A més, sovint es poden vincular amb llegendes, esdeveniments locals o anècdotes històriques.

En determinats casos, la visita cultural d’aquests boscos es pot integrar dins l’oferta turística local, quan l’accessibilitat ho permet i si es donen garanties per conduir-ne correctament l’ús públic i evitar els sectors vulnerables o les àrees vitals d’espècies amenaçades.

Cal remarcar-ne també l’interès científic, atès que aquests rodals de bosc, que haurien de tenir òptimament un mínim de 20 hectàrees, esdevenen laboratoris idonis per a la recerca forestal, de cara a comprovar i mesurar l’evolució concreta de l’estructura en diferents situacions amb absència d’aprofitament fuster. Aquests coneixements poden resultar útils en l’optimització de les intervencions silvícoles en els sectors productors de fusta.

Importància dels boscos madurs La necessària estratègia per conservar-los Malgrat la importància ecològica, econòmica, social, científica i cultural dels boscos madurs, no existeix encara una estratègia d’abast nacional ni estatal per conservar-los. Sovint considerats únicament com un capital del qual s’ha d’extreure una renda en fusta, els boscos a casa nostra han estat explotats usualment amb pocs o nuls criteris orientats a la consecució de boscos madurs.

Cal tenir present que el capital i, per tant, la renda proporcionada pels boscos pot veure’s incrementada gràcies precisament a la potenciació del bosc madur, i en canvi, és insignificant el cost inicial ocasionat per la renúncia a la tala d’un petit percentatge (5-10 %) del bosc potencialment explotable.

En un mateix ordre de criteris, i amb una justificació molt semblant, convé incentivar alhora la pràctica de reservar un mínim de peus extrafusters (de gran diàmetre) a les zones productores de fusta, a raó de 5-10 peus per hectàrea.

Aquestes pautes de la nova silvicultura poden ser afavorides mitjançant l’extensió dels processos de certificació forestal o a través de programes de compensació a la propietat en concepte dels múltiples beneficis ambientals que generen els boscos madurs i els arbres monumentals.

Importància dels boscos primaris El context internacional La Cimera de Copenhagen de 2009 conclou que la conservació i millor gestió de les grans masses forestals del tròpic (Amazònia, conca del Congo, indomalaia...) ha de ser una prioritat de la política internacional; en el punt 6, esmenta: “Reconeixem el paper crucial de la reducció d’emissions per desforestació i degradació forestal evitades i la necessitat d’augmentar el segrest d’emissions de gasos de l’efecte hivernacle mitjançant la preservació dels boscos primaris, i estem d’acord amb la necessitat de proporcionar incentius positius per a aquestes accions a través de l’establiment immediat d’un mecanisme que inclogui REDD+ per facilitar la mobilització de recursos financers provinents dels països desenvolupats”.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) alerta que la pèrdua de biodiversitat provocarà més pobresa al món. La Cimera dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM), el 2010, coincidint amb l’Any Internacional de la Biodiversitat, conclou que la pèrdua de qualitat de l’aigua, del sòl i de l’aigua, i dels recursos biològics perjudica greument la seguretat alimentària i la salut de les persones.

El PNUMA i la Unió Europea impulsen la iniciativa Economia dels Ecosistemes i Biodiversitat (TEEB) per demostrar que surt més a compte conservar la natura que no pas permetre’n la destrucció, i que per complir els objectius de l’ODM una de les accions prioritàries consisteix a preservar els relictes de selves primàries que resten al món.

Importància dels boscos primaris El context internacional Els boscos tropicals es veuen constantment amenaçats per les empreses fusteres ill·legals o per la tala incontrolada per aconseguir nous terrenys de conreu. La FAO (Food and Agriculture Organization) calcula que cada any es perden 13 milions d’hectàrees de bosc, principalment a la conca de l’Amazones, al Sudest asiàtic i a l’Àfrica tropical.

L’ONU ha declarat el 2011 com a l’Any Internacional dels Boscos per lluitar contra de desertització i el canvi climàtic. L’objectiu és augmentar els esforços per evitar la deforestació de milions d’hectàrees de selva verge cada any, atès els boscos primaris tropicals resulten fonamentals per a la subsistència de centenars de poblacions indígenes, la fixació de carboni i la conservació de gran part de la biodiversitat de la Terra.

Al mateix temps, la preservació dels relictes de selva primària ha de fer possible lluitar també contra la pobresa, ja que 1.600 milions de persones, la majoria de països en desenvolupament, obtenen dels arbres el seu aliment, les seves medicines i el seu modus de subsistència.

Amb aquesta necessitat, la cimera de l’ONU a Cancún (desembre 2010) ha acordat la creació d’un fons verd per finançar polítiques d’acció contra el canvi climàtic, essencialment la protecció de selves tropicals i l’impuls d’energies netes. Això permetrà, en aquests països pobres, la disposició d’un pla forestal de Reducció d’Emissions de la Deforestació i Degradació Forestal (REDD).

El programa SELVANS a Girona Objectius En aquest context i encoratjats pel fet de formar part de la Xarxa d’Entitats Locals per a la Biodiversitat, la Diputació de Girona decideix l’any 2007 impulsar la creació d’una xarxa de microreserves forestals en el conjunt d’espais naturals de les comarques gironines, i així anar ampliant el sistema de boscos madurs que es va començar a implementar en el Parc Natural del Montseny l’any 2005, del qual aquesta corporació n’és cogestora. L’objectiu és poder arribar a compensar un 5 % de la superfície boscosa a mitjà termini.

La conformació de la xarxa de reserves forestals del programa SELVANS gira a l’entorn dels eixos: ⇒ Conservar el valor patrimonial i paisatgístic i l’enorme biodiversitat específica i vulnerable propis dels boscos madurs. ⇒ Aplicar un sistema de compensació de les externalitats o beneficis ambientals dels boscos madurs de les comarques gironines. Desplegar especialment un mecanisme d’equilibri territorial per als boscos comunals propietat dels ens locals. ⇒ Representar proporcionalment cadascuna de les diverses comunitats forestals de les comarques gironines, i abastar els diferents valors que contenen, així com procurar-ne la dispersió en el conjunt dels espais naturals gironins. Vetllar per la complementarietat entre els boscos de titularitat pública i privada. ⇒ Impulsar un sistema de patrocini per a la progressiva ampliació de la xarxa. Convertir aquest patrimoni forestal singular en un valor afegit destacat de la propietat forestal.

El programa SELVANS a Girona Convocatòria d’ajuts La identificació dels boscos madurs, si bé té en compte els diferents catàlegs o inventaris de boscos singulars que s’han estat realitzant per part dels ens gestors dels espais naturals, es basa principalment en l’efecte crida de la concurrència pública de la convocatòria d’ajuts en matèria forestal de la Diputació de Girona.

Aquesta convocatòria, a banda de diferents accions en matèria de prevenció d’incendis forestals, també promou la gestió forestal sostenible, i concretament actuacions que afavoreixen la diversitat ecològica i beneficien sistemes o espècies vulnerables o amenaçades.

A més de la creació de microreserves forestals que es destinen a evolució natural, també són susceptibles de rebre ajut la reserva d’arbres de gran diàmetre (pel seu interès com a refugi o aliment de la fauna o flora que en depèn) en rodals de bosc sotmesos a explotació fustera, la recuperació de conreus o pastures en espais boscosos i el foment de la ramaderia extensiva a les forests.

Aquests conceptes es procura que siguin complementaris dels que ja queden coberts amb les convocatòries d’ajuts d’altres administracions, especialment les de la D.G. del Medi Natural i del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat de Catalunya.

El programa SELVANS a Girona La xarxa de reserves forestals Per a cada sol·licitud rebuda correctament dins la convocatòria pública d’ajuts, es fa una valoració in situ per calcular-ne l’interès com a bosc madur, d’acord amb un barem establert en les bases de la convocatòria. Una vegada se n’obté l’avaluació conjunta, se seleccionen les propostes més ben puntuades fins a esgotar la partida pressupostària.

Els boscos seleccionats per compensar el no-aprofitament silvícola han de complir unes condicions determinades referents a la seva vocació com a reserva forestal, com són ara l’existència d’arbres centenaris o extrafusters, el predomini de peus de llavor, l’abundància de fusta morta de gran diàmetre, l’evolució de l’estructura arbrada, la bona qualitat del sòl, el pendent baix o moderat i la presència d’espècies vinculades a aquest tipus de bosc.

D’acord amb la propietat, s’estableix un conveni en virtut del qual es deixa aquest rodal a evolució natural durant un termini de 25 anys, transcorreguts els quals la Diputació de Girona procurarà un sistema de renovació de la condició del rodal com a reserva forestal.

Per compensar els aprofitaments que es deixen de fer, el propietari rep una subvenció corresponent als guanys no obtinguts, que són calculats sobre la base de les previsions de l’instrument d’ordenació forestal de la finca o de la productivitat del rodal en qüestió.

El programa SELVANS a Girona La xarxa de reserves forestals Fins a l’actualitat (març de 2011) s’han establert reserves forestals en un total de 51 finques, de les quals 25 corresponent a boscos comunals d'ajuntaments i les altres 26 a terrenys privats. En conjunt abasten una superfície de 671,6 hectàrees.

Per altra banda, és important destacar que la Diputació de Girona ha qualificat com a reserva forestal dues forests de remarcable interès ecològic i paisatgístic, i de les quals n’és propietària titular: • L’obac del Matagalls, amb 216,98 hectàrees, dins el Parc Natural del Montseny, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO. • La fageda d’en Jordà, amb 74,57 hectàrees, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

En global, aquest conjunt de 963,15 hectàrees signifiquen un 0,48 % de les aproximadament 200.000 hectàrees de superfície boscosa de la demarcació gironina.

Reserves compensades Municipi

Any de cre ació

Com unitat arbrada

Sup.

s pp.

ha

Inclòs e n un e s pai prote git (total o parcial)

BOSCOS PARTICULARS Albanyà Albanyà Albanyà Albanyà Camprodon Camprodon Camprodon Cruïlles, Monells i Sant Sadur Espolla

2008-2009 2008-2009 2008 2009 2008-2009 2009 2009 2010 2008

La Jonquera Les Planes d'Hostoles La Vall de Bianya Mieres Montagut i Oix Montagut i Oix Montagut i Oix

2009 2008 2010 2008 2008-2009 2008 2009

Ripoll Sales de Llierca Sales de Llierca Sant Hilari Sacalm Sant Miquel de Campmajor Sant Miquel de Campmajor Santa Pau

2008 2008 2009 2008 2008 2010 2008

Roureda Roureda Roureda Fageda Roureda Roureda de fulla gran Roureda de martinenc Sureda Auroneda Bosc mixt (alzina, roure martinenc, auró negre, faig, ribera) Fageda Faig i roure Alzinar-fageda Alzinar-frondoses Caducifolis Alzinar i caducifolis amb bosc de ribera Fageda Bosc mixt Alzinar Freixeneda-castanyeda Caducifolis Planifolis Fageda

27,7 35,5 16,3 8,7 29,0 6,0 8,1 20,0 27,5

EIN EIN EIN EIN EIN

Alta Alta Alta Alta Alta

Garrotxa Garrotxa Garrotxa Garrotxa Garrotxa

10,4 11,1 13,3 19,5 15,0 17,4 5,4

PNIN l'Albera EIN Collsacabra

EIN Alta Garrotxa EIN les Gavarres PNIN l'Albera

PN Zona Volcànica de la Garrotxa EIN Alta Garrotxa EIN Alta Garrotxa EIN Alta Garrotxa EIN Serres de Milany, Santa 8,8 Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt 8,1 EIN Alta Garrotxa 6,0 EIN Alta Garrotxa 4,8 7,1 EIN Muntanyes de Rocacorba 20,0 EIN Muntanyes de Rocacorba 2,5 PN Zona Volcànica de la Garrotxa

328,1

PARC NATURAL DEL MONTSENY (titularitat privada) Arbúcies Riells i Viabrea Riells i Viabrea

2005-2006 Fageda 2010 Bosc mixt (roure, faig i cirerer) 2005-2006 Alzinar-roureda fulla gran

5,0 PN Montseny 4,8 PN Montseny 8,0 PN Montseny

17,9

TOTAL

345,9

Reserves compensades M unicipi

Any de cre ació

Com unitat arbrada

Sup.

s pp.

ha

Inclòs e n un e s pai prote git (total o parcial)

FORESTS MUNICIPALS Alp Campdevànol Campelles Fontanals de Cerdanya

2009 2008 2008 2009

Avetosa amb pi roig Faig, amb pi roig i altres Avet Pi negre

Ger Gombrèn Meranges

2010 Pi negre 2008 Faig, pi roig 2009 Pi negre

14,6 EIN Tossa Plana de Lles-Puigpedrós 6,6 EIN Serra de Montgrony 20,5

Meranges Ogassa Pardines Pardines Planoles Puigcerdà Queralbs

2010 2008 2008 2010 2008 2009 2008

21,3 3,1 14,0 4,8 3,9 33,1 11,1

Ribes de Freser Ribes de Freser

2008 Pi negre (pi roig) 2010 Faig, pi roig

Ripoll Sant Joan de les Abadesses Sant Pau de Segúries Torroella de Montgrí

2008 2008 2008 2008

Toses Toses Urús

2008 Pi negre 2008 Pi negre 2009 Pi negre

Vall d'en Bas, la

2008 Mixt caducifolis i pi roig

Vallfogona del Ripollès

2008 Faig, pi roig

Pi negre Faig, pi negre, pi roig Pi negre Pi roig Pi roig Pi negre Pi negre

Faig Faig Faig amb caducifolis Pi blanc, pi pinyer

9,8 9,3 EIN Serra de Montgrony 12,5 EIN Serra de Montgrony 12,0

EIN Tossa Plana de Lles-Puigpedrós EIN Serra Cavallera EIN Serra Cavallera EIN Serra de Montgrony EIN Capçaleres del Ter i del Freser

12,9 EIN Capçaleres del Ter i del Freser 4,5 EIN Serra Cavallera EIN Serres de Milany, Santa 4,6 Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt 2,8 5,2 55,6 EIN Montgrí 10,4 6,0 Serra de Montgrony 34,6 EIN Serres de Milany, Santa 6,1 Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt 6,6

325,7

Distribuci贸 de les reserves forestals

Fitxa de caracteritzaci贸

El programa SELVANS a Girona La xarxa de reserves forestals A hores d’ara la xarxa de reserves forestals aplega una diversitat important de comunitats forestals, a vegades amb dominància d’una espècie, a vegades de masses mixtes de coníferes amb planifolis. En conjunt, entre les més notòries, s’hi representen el pi blanc, pi pinyer, pi roig, avet, pi negre, sureda, alzinar, diferents tipus de roureda (martinenc, de fulla grossa i pènol), fageda, auroneda, freixeneda i vegetació de ribera.

El repte és completar el conjunt de tipologies de bosc que trobem a les comarques gironines, de forma que l’excepcional riquesa florística i faunística de la demarcació gironina pugui ser recollida en aquesta xarxa de boscos destinats a evolució natural. També, en la mesura del possible, es va incrementant la superfície de cada reserva fins a assolir una cabuda òptima mínima de 20 a 50 hectàrees, a l’efecte que, amb el temps, s’hi puguin donar els diferents estadis i estructures que genera la dinàmica natural del bosc.

Un aspecte important que cal remarcar és el fet que la conformació d’aquesta xarxa de microreserves forestals, en tractar-se de petits rodals generalment ubicats en sectors inaccessibles i significar en conjunt un percentatge minúscul de la superfície potencialment aprofitable (0,48 % actual enfront al 510% desitjable), en cap moment és obstacle per a l’explotació fustera de la superfície productora, ni tampoc perjudica o condiciona l’estratègia o el desenvolupament de les actuacions de prevenció d’incendis forestals. Lluny de restar productivitat a la propietat forestal, la conservació del patrimoni forestal singular suposa una oportunitat per incrementar la renda del bosc.

El programa SELVANS a Girona Seguiment Aquests retalls de bosc inalterats representen un laboratori perfecte per conèixer pautes de creixement dels arbres en diferents situacions i tipologies d’estructura forestal.

Des de l’any 2006, a les primeres reserves forestals establertes dins del Parc Natural del Montseny s’hi realitzen inventaris sobre la diversitat florística i les comunitats de fauna dependents de la fusta en descomposició (coleòpters) o de les cavitats en arbres vells (quiròpters, rapinyaires i ocells insectívors). També s’han fixat parcel·les de recerca i s’han instal·lat dispositius per mesurar diferents paràmetres sobre la dinàmica de creixement dels arbres i la producció i reciclatge de la virosta.

El 2010 s’inicia un programa de recerca per al conjunt de la xarxa de reserves forestals, amb la col·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb l’objectiu de caracteritzar i interpretar l’evolució de l’estructura forestal, especialment la dinàmica que segueixen les grans soques i la fusta morta, en diferents escenaris de les principals comunitats forestals.

El programa SELVANS a Girona Patrocini privat Estratègicament, i també d’acord amb la vocació de suport als ens locals i d’equilibri territorial que ha de perseguir la Diputació de Girona, la convocatòria d’ajuts en matèria forestal se centra primordialment en boscos de titularitat municipal. Consegüentment, la campanya per a la creació de reserves forestals incideix més en els boscos comunals catalogats d’utilitat pública de les comarques del Ripollès i de la Cerdanya.

No obstant això, el fet que la major part de les 200.000 hectàrees de bosc gironí es concentri en propietats de titularitat privada fa necessari l’establiment d’un mecanisme de patrocini amb fons privats.

L’elevat valor paisatgístic i patrimonial dels boscos madurs suscita un interès especial a empreses interessades a patrocinar projectes ambientals. Així mateix, cal considerar la demanda creixent per part de patrocinadors que volen o necessiten compensar les emissions de diòxid de carboni.

La cerca de patrocinadors, i també la valoració de la mateixa convocatòria d’ajuts, es duu a terme en col·laboració amb la Xarxa de Custòdia del Territori. Aquesta campanya ha de possibilitar una major atenció als boscos de titularitat privada i també l’ampliació de les reserves forestals en sectors igualment interessants com a bosc madur.

Destaquem l’important antecedent de patrocini del programa per part de la Fundació Caixa de Girona, amb una participació de 250.000 euros en el bienni 2008-2009.

Patrocini ...

•

Patrocini

Educació ambiental i sensibilització La Diputació de Girona ha posat a l’abast dels centres d’educació gironins la versió catalana de l’exposició itinerant “Hèctor l’arbre mort”, un recurs pedagògic que neix d’una col·laboració entre WWF i Réserves Naturelles de France i que explica la importància dels arbres morts de gran diàmetre tant per al bosc productiu com per a la dinàmica dels boscos madurs.

També s’ha editat i distribuït arreu un quadern de divulgació sobre la riquesa ambiental que reporten els boscos madurs i l’interès de conformar una xarxa de reserves forestals.

D’altra banda, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines (CILMA), un organisme que assessora els ajuntaments gironins en matèria ambiental, ha dedicat un butlletí monogràfic al voltant dels boscos madurs.

A més, també s’ha realitzat un DVD de promoció del programa SELVANS, en què s’explica com el fet d’implementar localment una xarxa de reserves forestal atorga més legitimitat per cooperar en projectes de preservació dels darrers relictes de selva primària que resten al tròpic.

Recentment, s’ha creat www.selvans.cat, web que procura sensibilitzar sobre la necessitat de preservar els boscos madurs i primigenis, explicar les diferents fórmules de conservació i també facilitar la participació en el programa SELVANS.

Recursos pedagògics

•....

Recursos pedagògics

...

Divulgaci贸

Divulgaciรณ ...

โ ข

Divulgaci贸 ...

...

Divulgaci贸 ...

...

Divulgaci贸 ...

...

Divulgaci贸 ...

...

Divulgaci贸 ...

...

Divulgaci贸 ...

...

Divulgaci贸 ...

...

Difusi贸

Difusi贸

Projecció del programa SELVANS L’extensió en nous àmbits L’èxit i experiència del programa SELVANS en el territori gironí ens anima a cercar complicitats per contribuir a l’impuls d’una xarxa global de boscos madurs o primaris mitjançant la corresponent compensació econòmica dels drets de tala o en base als costos d’oportunitat que en cada cas resultin més raonables. Es treballarà en: • La conformació d’una xarxa catalana de boscos singulars, en base als resultats obtinguts en l’inventari que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya de la mà del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

• El desenvolupament d’una xarxa espanyola i europea de boscos madurs, mitjançant la materialització d’un subprograma de la Xarxa Natura 2000. S’atendrà també al potencial de les xarxes de Reserves de la Biosfera i de Parcs Nacionals o d’altres figures de protecció especial.

• L’impuls d’un programa REDD+ català de conservació de relictes de selva primària i la consecució de projectes pilot de cooperació internacional al desenvolupament en aquesta matèria.

Projecció del programa SELVANS L’extensió en nous àmbits Per contribuir a l’assoliment d’aquests reptes cal disposar d’una estructura de suport que faciliti tant la implicació dels agents necessaris com la canalització de recursos.

La Diputació de Girona ha signat un conveni amb la Universitat de Girona amb l’objectiu d’impulsar la constitució d’una fundació dedicada específicament a la compensació dels beneficis ambientals que reporta el patrimoni forestal singular: •Ampliació de la xarxa gironina de reserves forestals, especialment en noves comunitats forestals i en estructures de bosc més madur •Renovació dels convenis de custòdia de les reserves forestals ja existents •Projecció del programa en nous àmbits geogràfics

fsfsffsfsfsflf

www.selvans.cat