La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç. Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà. Autors: Lídia Quevedo, Anselm Rodrigo i Josep Maria Espelta (CREAF) Disseny i infografies: Equip de Comunicació (CREAF) Fotografia de coberta: Bosquina d’arboç. Sota llicència Fotografies: Sota llicència
Lidia Quevedo, CREAF.
2014 - CREAF i Diputació de Barcelona
Lídia Quevedo, CREAF
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
Presentació
E
n les darreres dècades, el règim d’in-
L’augment de la superfície ocupada per
cendis forestals ha canviat, de mane-
aquestes bosquines d’arboç, així com el
ra que s’ha produït un augment del núme-
fet que la informació de com gestionar
ro de focs, un increment de l’extensió de
l’arboç és molt escassa, comporta la ne-
la superfície cremada (80-90%) per part
cessitat de investigar quina pot ser la
d’uns pocs incendis (<8%), els anomenats
millor gestió d’aquestes masses. Cal re-
GIF (grans incendis forestals).
marcar que no és evident que els mateixos tractaments recomanats per l’alzina
En aquest context de major recurrència
i el roure rebrotats en zones cremades
de focs, s’ha observat que s’està produ-
(selecció de rebrots amb més o menys
int un augment de la superfície coberta
intensitat) donin una resposta equiva-
per bosquines d’arboç (Arbutus unedo
lent en el cas de l’arboç en quant al seu
L.) a Catalunya, ja que ha augmentat la
creixement, rebrotada induïda o bé la re-
seva superfície en el Mapa de la Carto-
producció de l’espècie, ja que l’arboç té
grafia d’Hàbitats de Catalunya respec-
una dinàmica de reducció per competèn-
te inventaris anteriors, i aparentment
cia entre els rebrots d’una mateixa soca
sembla que estan sorgint en àrees
molt més lenta.
afectades per dos o més incendis en un temps relativament curt, especialment
Així doncs, amb l’objectiu de millorar
en el que havien estat pinedes de pi
l’estructura i el creixement de les bosqui-
blanc (Pinus halepensis).
nes d’arboç per afavorir la producció de
3
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
fusta i llenyes i possibilitar altres usos
del seguiment a curt i mitjà termini de la
alternatius del bosc (ex. pastura, cace-
resposta a aquests tractaments d’unes
ra), tot disminuint el risc d’incendi, s’ha
bosquines d’arboç en el marc d’una tesi
aplicat una selecció de rebrots d’arboç,
doctoral realitzada al CREAF i els resul-
amb diferents intensitats, acompanyada
tats d’unes proves pilot efectuades per
o no d’una desbrossada del sotabosc. A
la OTPMIF de la Diputació de Barcelona
continuació es presenten els resultats
amb la col·laboració del CREAF.
Bosquines d’arboç després del foc Arran del recent règim d’incendis forestals, s’han desenvolupat bosquines dominades per arboç en diferents zones de Catalunya. La major part d’aquestes noves bosquines d’arboç han aparegut en pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) cremades més d’una vegada en poc temps.
Fig. 1. Percentatge de cada categoria de coberta del sòl del 1979 que va esdevenir bosquina d’arboç al 1996, classificada segons la història de focs entre 1980 i 1995 (no cremat, cremat un cop, cremat dos o més cops).
4
Com són els arboços? Són arbres de capçada densa i esfèrica, de 5 a 12 m d’alçària.
Arboç. Foto: (CC BY) Axel Rohde
Les fulles són simples, de 6-10 cm de longitud, lanceolades, amb el marge serrat, de color verd fosc i brillant per l’anvers i més clares pel revers.
Arbutus unedo
ARBOÇ
Floreix a la tardor i els fruits triguen un any a formar-se i madurar, actuant com a font d’aliment per a la fauna a la tardor-hivern. És una espècie rebrotadora, és a dir, que pot rebrotar després d’un incendi o una tallada. Pot arribar a desenvolupar 30-40 rebrots/individu.
On es troben? A Catalunya l’arboç normalment es troba com a espècie acompanyant en alzinars, sureres i rouredes; però també en pinedes, en estepars i bruguerars; molts cops sobre sòls pedregosos o en roquissars, en climes no excessivament freds ni secs. Tradicionalment, s’ha aprofitat la seva fusta per fer eines i els seus fruits per a l’elaboració de melmelades, licors i per les seves propietats curatives. Fig. 2. Distribució de les bosquines d’arboç (Arbutus unedo) a Catalunya.
5
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
Resultats de la gestió post-incendi
Què passa amb l’arboç després dels incendis?
Quins efectes té la selecció de rebrots?
Després dels grans incendis forestals dels darrers 30 anys, a Catalunya s’han desenvolupat bosquines dominades per arboç en zones cremades repetidament, anteriorment ocupades principalment per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), on l’arboç era una espècie acompanyant.
En un d’aquests estudis s’ha fet el seguiment durant 5 anys d’unes bosquines d’arboç on s’han aplicat dos tractaments: la selecció de rebrots i la selecció de rebrots acompanyada de la desbrossada del sotabosc. Aquests tractaments s’han comparat amb zones no gestionades (control). En aquest seguiment s’han avaluat aquests aspectes:
El poc temps transcorregut entre incendis provoca que els pins no tinguin prou temps per generar noves pinyes, de manera que desapareix deixant pas a l’arboç. Aquest rebrota molt vigorosament, fet que es tradueix en un gran estancament en el creixement i un elevat risc d’incendi per la continuïtat horitzontal i vertical del combustible, que es pot allargar molt en el temps. En aquest context, s’ha estudiat l’efecte de la selecció de rebrots amb diferents intensitats i acompanyada o no de la desbrossada del sotabosc, per accelerar el desenvolupament de les bosquines cap a estructures més estables.
6
• • • •
El creixement dels rebrots reservats El creixement de nous rebrots La producció de flors i fruits L’impacte sobre la comunitat faunística
En l’altre estudi, s’ha fet el seguiment de diverses intensitats de selecció de rebrots (deixant de 1 a 4 rebrots reservats) i s’ha avaluat: • El creixement dels rebrots reservats • El creixement de nous rebrots
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
Pineda de pi blanc amb sotabosc d’arboç Incendi de capçada Germinació del pi blanc i rebrotada de l’arboç Segon incendi El pi blanc desapareix i només rebrota l’arboç Parcel·la on no es fa cap tractament Creixement lent i amb mortalitat de rebrots
Parcel·la on es fa una selecció de rebrots per reduir-ne la densitat Acceleració del creixement de la bosquina d’arboç
Fig. 3. Efecte de la selecció de rebrots sobre el creixement de les bosquines d’arboç desenvolupades després d’incendis recurrents.
La selecció de rebrots consisteix a triar els millors rebrots de cada soca, tot eliminant la resta tallant-los amb tisora elèctrica, per tal de disminuir la competència entre ells i augmentar el seu creixement. 7
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
Efectes sobre el creixement dels rebrots reservats
Selecció de rebrots d’arboç. Foto: (cc) Lídia Quevedo, CREAF
La selecció de rebrots promou un major creixement dels rebrots, de manera que creixen un 48% en longitud i un 60% més en diàmetre que els control. Aquest efecte es dóna a curt termini i es manté fins a tres anys després.
Fig. 4. Creixement absolut de la longitud dels rebrots reservats d’arboç, de les parcel·les control, amb selecció de rebrots i selecció de rebrots amb desbrossada del sotabosc, per a tots els anys de seguiment.
La selecció de rebrots d’arboç té un efecte positiu en el creixement dels rebrots reservats, tant en longitud com en diàmetre. 8
Fig. 5. Creixement absolut del diàmetre dels rebrots reservats d’arboç, de les parcel·les control i les tractades, per tot el període d’estudi (2007-2010).
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
Efectes sobre el creixement de nous rebrots
Nous rebrots d’arboç després de tractament. Foto: (cc) Lídia Quevedo, CREAF
Després de l’aplicació dels tractaments, l’arboç també genera nous rebrots. Al cap d’un any, els arboços tenen de mitjana uns 27 rebrots nous amb una longitud d’uns 45cm. Com menys rebrots es deixen més creixen els nous rebrots. D’altra banda, el fet de desbrossar la parcel.la no afecta ni al creixement ni al número de rebrots nous.
Fig. 6. Alçada dels nous rebrots i dels rebrots reservats en funció del nombre de tanys que es deixen.
Fig. 7. Creixement de nous rebrots una any després dels tractaments silvícoles: nombre de rebrots nous i longitud del rebrot nou dominant.
La rebrotada induïda es produeix sempre, augmenta amb la intensitat de la selecció de rebrots i no es veu afectada per la desbrossada. 9
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
Efectes sobre la producció de fruits
Fruits madurs d’arboç. Foto: (cc) Lídia Quevedo, CREAF
La quantitat de fruits per hectàrea no varia entre tractaments, de manera que es garanteix la font d’aliment per a la fauna de la comunitat i l’establiment de plàntules d’arboç. Tanmateix, a curt termini, els tractaments fan que els arboços tractats més intensament produeixin uns fruits madurs de major pes sec, amb més llavors desenvolupades per fruit i una menor taxa d’avortament de llavors.
Control
La selecció de rebrots permet garantir la biomassa de fruits de la bosquina i millorar la seva qualitat. 10
Selecció i desbrossada
Fig. 8. El pes sec dels fruits madurs dels arboços tractats amb més intensitat va ser un 27% superior als dels arboços control i el número de llavors desenvolupades per fruit va ser un 28% superior.
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
Efectes sobre la comunitat de formigues
Fig. 9. Els tractaments no alteren la riquesa d’espècies de la comunitat de formigues de les bosquines d’arboç.
Formigues de les bosquines d’arboç. Foto: (cc) Lídia Quevedo, CREAF
Per avaluar quin és l’impacte de l’aplicació d’aquests tractaments sobre la fauna es van emprar les formigues com a bioindicadores. Els resultats mostren com els tractaments no alteren l’estructura, ni la composició ni els gremis alimentaris de la comunitat de formigues que habita les bosquines d’arboç. La causa pot ser la baixa intensitat dels tractaments aplicats.
La selecció de rebrots no altera ni l’estructura, ni la composició de la comunitat de formigues de les bosquines d’arboç. 11
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
Conclusions 1. La selecció de rebrots d’arboç, acompanya-
5. Els tractaments aplicats mantenen la
da o no de la desbrossada del sotabosc, es-
producció de fruits i, per tant, garantei-
timula el creixement en longitud i diàmetre
xen la quantitat d’aliment disponible per
dels rebrots reservats.
a la fauna de la comunitat i l’establiment
2. L’aplicació de la desbrossada del sotabosc no implica una major rebrotada induïda. 3. L’aplicació d’una selecció de rebrots més intensa provoca una major rebrotada induïda. 4. Els tractaments redueixen el combustible mort en peu i milloren l’estructura de la bos-
Arboç a Monstserrat. Foto: (cc) Lídia Quevedo, CREAF
quina (prevenció d’incendis).
de plàntules d’arboç. 6. Per tant, els tractaments aplicats no generen cap impacte sobre les comunitats de formigues de la zona.
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
Bibliografia científica Arnan, X., Quevedo, L., Rodrigo, A., 2013. Forest fire occurrence increases the distribution of a scarce forest type in the Mediterranean basin. Acta Oecologica 46: 39-47.
Quevedo, L., Arnan, X., Rodrigo, A, 2013. Selective thinning of Arbutus unedo coppices following fire: Effects on growth at the individual and plot level. Forest Ecology and Management 292, 56-63.
Quevedo, L., Arnan, X., Boet, O., Rodrigo, A., 2014. Post-fire selective thinning of Arbutus unedo L. coppices keeps animal diversity unchanged: the case of ants. Annals of Forest Science, 71 (8): 897-905. Espelta JM, Barbati A, Quevedo L, Tárrega R, Navascués P, Bonfil C, Peguero G, FernándezMartínez M, Rodrigo A (2012) Post-Fire Management of Mediterranean Broadleaved Forests In: Moreira F, Arianoutsou M, Corona P & De las Heras J eds, Post-fire management and restoration of southern European forests. Managing Forest Ecosystems Series, Vol. 24. Springer, ISBN 978-94-007-2207-1. pp. 171-194.
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
L’arboç (Arbutus unedo L.) mostra una gran capacitat de rebrotada després d’una pertorbació, com un incendi forestal o una tallada, podent assolir fins a 30-40 rebrots per individu. Aquesta gran recuperació pot donar lloc a bosquines amb unes densitats d’individus per hectàrea i de rebrots per individus molt grans. Aquestes estructures tan denses presenten un estancament en el seu creixement i la reproducció, així com un elevat risc d’incendi per la seva continuïtat horitzontal i vertical de combustible, i genera dificultats per poder dur a terme qualsevol aprofitament de fusta i/o llenya. En aquest context s’han proposat dues intensitats de tractament silvícola postincendi (selecció de rebrots i selecció de rebrots acompanyada de la desbrossada del sotabosc), en unes bosquines d’arboç de 12 anys d’edat. Els objectius són accelerar el seu creixement, millorar la seva capacitat reproductiva i estructurar les bosquines per reduir el seu risc d’incendi. Els resultats aquí publicats provenen de cinc anys de seguiment en el marc d’una tesi doctoral realitzada al CREAF i de l’aplicació de dues intensitats de selecció de rebrots en un experiment realitzat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del CREAF.