Recerca, tecnologia i transferència en Ecologia terrestre
MENYS CULTIU, MÉS BOSC I, SOBRETOT, MÉS CIUTAT En els darrers 50 anys, l’extensió de cultius de la província de Barcelona s’ha reduït en un 40%, a favor del bosc (que ha crescut un 20%) i de la superfície urbanitzada, que s’ha triplicat (ha crescut un 330%). La forestació s’ha concentrat en les àrees de muntanya, mentre que la urbanització ha tingut lloc, sobretot, a les planes litorals i prelitorals. La combinació d’aquests processos està afavorint la pèrdua del mosaic agroforestal mediterrani, està simplificant el paisatge i està reduint tant la diversitat d’espècies com la d’hàbitats d’interès.
FRAGMENTAR L’HÀBITAT AVUI ÉS EXTINGIR ESPÈCIES DEMÀ El canvi d’usos del sòl provoca sovint l’extinció local de moltes espècies. Algunes s’extingeixen de seguida, però altres triguen algunes generacions a desaparèixer i pot semblar que les estem perdent sense causa aparent: és el que anomenem deute d’extinció. A Catalunya, ja hem detectat deutes d’extinció en plantes i papallones de prats, tot i que encara desconeixem la magnitud real del problema. Això posa en dubte el model de conservació actual, basat en el manteniment de l’status quo dels espais protegits. És el moment de plantejar nous models, ja que encara és possible corregir el deute d’extinció.
Mapa: ICC y CREAF
CANVIS D’USOS DEL SÒL
Forestació (15,3%) Desforestació (6,2%) Urbanització (10,1%) Abandonament agrícola (4,9%)
Superfície de la província de Barcelona afectada pels principals canvis en les cobertes del sòl amb impactes sobre la biodiversitat entre 1956 i 2009.
ESTEM AFAVORINT LES INVASIONS BIOLÒGIQUES Els paisatges dominats per cobertes urbanes o agrícoles són especialment vulnerables a les invasions biològiques. D’una banda, perquè l’activitat humana facilita l’entrada d’espècies exòtiques i, de l’altra, perquè solem provocar un règim de pertorbacions més intens, extens i freqüent, que afavoreix la instal·lació i l’expansió d’aquestes espècies. Les invasions biològiques no només afecten els ecosistemes, sinó que també provoquen seriosos problemes econòmics i de salut pública. A Catalunya, el litoral i el prelitoral (i secundàriament, les planes interiors agrícoles) són els territoris més vulnerables a aquests fenòmens, en gran mesura a causa de la transformació recent dels seus paisatges.