Recerca, tecnologia i transferència en Ecologia terrestre
MENYS CULTIU, MÉS BOSC I, SOBRETOT, MÉS CIUTAT En els darrers 50 anys, l’extensió de cultius de la província de Barcelona s’ha reduït en un 40%, a favor del bosc (que ha crescut un 20%) i de la superfície urbanitzada, que s’ha triplicat (ha crescut un 330%). La forestació s’ha concentrat en les àrees de muntanya, mentre que la urbanització ha tingut lloc, sobretot, a les planes litorals i prelitorals. La combinació d’aquests processos està afavorint la pèrdua del mosaic agroforestal mediterrani, està simplificant el paisatge i està reduint tant la diversitat d’espècies com la d’hàbitats d’interès.
FRAGMENTAR L’HÀBITAT AVUI ÉS EXTINGIR ESPÈCIES DEMÀ El canvi d’usos del sòl provoca sovint l’extinció local de moltes espècies. Algunes s’extingeixen de seguida, però altres triguen algunes generacions a desaparèixer i pot semblar que les estem perdent sense causa aparent: és el que anomenem deute d’extinció. A Catalunya, ja hem detectat deutes d’extinció en plantes i papallones de prats, tot i que encara desconeixem la magnitud real del problema. Això posa en dubte el model de conservació actual, basat en el manteniment de l’status quo dels espais protegits. És el moment de plantejar nous models, ja que encara és possible corregir el deute d’extinció.
Mapa: ICC y CREAF
CANVIS D’USOS DEL SÒL
Forestació (15,3%) Desforestació (6,2%) Urbanització (10,1%) Abandonament agrícola (4,9%)
Superfície de la província de Barcelona afectada pels principals canvis en les cobertes del sòl amb impactes sobre la biodiversitat entre 1956 i 2009.
ESTEM AFAVORINT LES INVASIONS BIOLÒGIQUES Els paisatges dominats per cobertes urbanes o agrícoles són especialment vulnerables a les invasions biològiques. D’una banda, perquè l’activitat humana facilita l’entrada d’espècies exòtiques i, de l’altra, perquè solem provocar un règim de pertorbacions més intens, extens i freqüent, que afavoreix la instal·lació i l’expansió d’aquestes espècies. Les invasions biològiques no només afecten els ecosistemes, sinó que també provoquen seriosos problemes econòmics i de salut pública. A Catalunya, el litoral i el prelitoral (i secundàriament, les planes interiors agrícoles) són els territoris més vulnerables a aquests fenòmens, en gran mesura a causa de la transformació recent dels seus paisatges.
Foto: JL Ordóñez
El canvi global és el conjunt de canvis ambientals que s’estan produint a escala planetària com a conseqüència de les activitats humanes. Influeixen en ell el canvi climàtic, el canvi en els usos del sòl, les alteracions de la biodiversitat i la gestió dels diferents recursos, entre d’altres factors.
PROJECTES DEL CREAF SOBRE TERRITORI I CANVI D’USOS DEL SÒL
LÍNIES DEL CREAF SOBRE TERRITORI I CANVI D’USOS DEL SÒL 1
2
3
4
Anàlisi i classificació dels paisatges. Desenvolupem mètodes quantitatius per a l’anàlisi i la classificació dels paisatges, útils per a múltiples aplicacions ecològiques, ambientals i territorials. Estructura del paisatge i la seva relació amb la biodiversitat. Analitzem les relacions que hi ha entre els patrons espacials i temporals del paisatge i el funcionament de l’hàbitat o l’ecosistema. Aquestes relacions determinen la presència, abundància i persistència de moltes espècies i comunitats d’organismes. Canvis en les cobertes i usos del sòl i la seva relació amb la biodiversitat. Els canvis d’ús del territori representen un dels components principals de l’anomenat canvi global. Avaluem aquest tipus de canvis a diferents escales, aprofitant els mapes de cobertes del sòl disponibles de resolució diversa. Estudiem la dinàmica d’aquestes cobertes i busquem la relació que té amb la distribució actual i històrica de la biodiversitat. Paisatge i ordenació del territori. El CREAF té una llarga tradició de participació en l’ordenació i la gestió territorial, especialment a Catalunya. Apliquem criteris i mètodes d’ecologia del paisatge en l’elaboració de projectes de connectors ecològics entre espais protegits, en plans territorials de connectivitat, i en les anàlisis ambientals estratègiques pròpies de plans i programes.
CONTACTE
Joan Pino / Investigador
NOVFORESTS: Implicacions del clima, el paisatge i les interaccions biològiques en la formació dels nous boscos ibèrics. DINACLIVE: Anàlisi del canvi en les cobertes i usos del sòl a la Península Ibèrica. Mapa de cobertes del sòl de 1956 de la Província de Barcelona. Anàlisi de les pressions sobre la biodiversitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i de les seves tendències futures. Béns i serveis ecosistèmics associats a la infraestructura verda a l’AMB. EXOCAT: Llista exhaustiva de les espècies exòtiques de Catalunya i la seva classificació en funció de l’estatus invasor.
joan.pino@uab.cat
935814665
CREAF. Edifici C. Campus UAB. 08193 Bellaterra. Spain. www.creaf.cat