Impacte del Canvi Climàtic

Impactes del canvi climĂ tic sobre els recursos naturals Jordi Vayreda Investigador

Índex 1. Funcionament i gestió forestal 2. Bases de dades forestals i modelització

3. Ecologia del foc i incendis

4. Sinèrgies amb el DTES

1

Funcionament i gesti贸 forestal

Funcionament Defoliació dels boscos de la península Ibèrica

Tendència a Espanya 1990-2006

Tendència a Europa 1990-2006

Carnicer et al. (2011) PNAS

Funcionament Els boscos europeus amb major riquesa d’espècies són més productius •

~ 55.000 parcel·les en 11 tipus de bosc en 5 països Europeus.

•

La productivitat dels boscos mixtos es un 24% superior al dels boscos amb una única espècie.

•

La incorporació de diferents espècies al bosc millora l’eficiència en l’ús dels recursos disponibles

•

Les polítiques i els plans de gestió haurien d’incorporar la funció de la biodiversitat per augmentar el segrest de carboni dels boscos.

Vilà M., …Vayreda J. et al. (2013) PLOS ONE

Funcionament Relació entre el canvi climàtic projectat i els canvis en la idoneïtat climàtica per espècies Pi roig

Idoneïtat climàtica actual

Idoneïtat futura (2080), A1 (BAU)

Lloret F., Martínez-Vilalta J. et al. (2013) Climatic Change

Funcionament

Idoneïtat climàtica

Relació entre el canvi climàtic projectat i els canvis en la idoneïtat climàtica per espècies

Lloret F., Martínez-Vilalta J. et al. (2013) Climatic Change

Gestió forestal Monitorització a mig termini de la interacció de la gestió forestal i els efectes del canvi climàtic

Gestió forestal Pot la gestió forestal actual mitigar els efectes del canvi climàtic?

• Els efectes de la gestió milloren el creixement dels arbres fins I tot amb un augment de la sequera.

Interacció entre la gestió i la sequera

Gestió forestal

• … però els efectes de la gestió es redueixen ràpidament amb el temps

Efetes de la gestió i la sequera

Number of female flowers / tree

Pot la gestió forestal actual mitigar els efectes del canvi climàtic?

70 60 50 40 30 20 10 0

2005

2007

2008

No thinning and increased drought No thinning and no drought Thinning and increased drought Thinning and no drought

2

Bases de dades i modelitzaci贸 forestals

Inventaris forestals IFN2 (1986-1996) IFN3 (1997-2008) ________________ 90.000 punts de mostreig

IEFC (1989 - 1996) _______________ 10.644 punts de mostreig

Distribuci贸 dels estocs i embornal de C dels boscos

Estocs de C

52 t C/ha 59 milions t C Vayreda et al. (2012) Global Change Biology and Ecosystems

Distribuci贸 dels estocs i embornal de C dels boscos

Embornals de C

1,1 t C/ha/any 1,3 milions t C/any Vayreda et al. (2012) Global Change Biology and Ecosystems

Distribuci贸 dels estocs i embornal de C dels boscos

Embornals de C

1,1 t C/ha/any 1,3 milions t C/any Vayreda et al. (2012) Global Change Biology and Ecosystems

Inventari dels Boscos Singulars de Catalunya Una metodologia innovadora per avaluar el valor dels boscos singulars mostrejats.

Cerca

Reconeixement

Catalogació

• Bibliogràfia • Ortoimatges • Inventaris forestals • Procés participatiu

• de gabinet • de camp

•Avaluació

A escala de rodal (bosc) A escala de parcel·la

3.262

796

292

boscos proposats

boscos visitats

boscos singulars

Inventari dels Boscos Singulars de Catalunya

Inventari dels Boscos Singulars de Catalunya

DEBOSCAT (Monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya)

DEBOSCAT (Monitoratge de Sequera de l’any 2012: • 23.500 ha afectades • (90% planifolis, 10% coníferes) • 1,8% del bosc

Probabilitat de decaïment

l’estat dels boscos de Catalunya)

Anomalia de la precipitació

GOTILWA+ Un model mecanĂ­stic per simular el creixement dels boscos

GOTILWA+ Un model mecanístic per simular el creixement dels boscos

Condicions meteorològiques Gestió Estructura del bosc

Ecofisiologia del Bosc

Caracteristiques del Sòl

Simulacions a escala Europea Ús de GOTILWA+ per fer simulacions del balanç net de carboni de l’ecosistema

2050

2080

Keenan, Sabaté and Gracia 2008 Kluwer Academic Publisher

NEE (kg/ha/yr)

3

Incendis i ecologia del foc

Règim d’incendis i Canvi Global

Recurrència dels incendis a Catalunya en els darrers 30 anys

Ecologia i gestió post-incendi La capacitat de recuperació de les comunitats vegetals disminueix amb la recurrència d’incendis.

(Díaz Delgado. et al. 2002)

Ecologia i gestió post-incendi La resposta post-incendi de les espècies forestals mediterrànies és diferent 10-30% 30-50%

50-70% >70%

Good seeder

Good seeder / Resprouter

Resprouter Grassland

Mixed of resprouters

Bad seeder

Bad seeder / Resprouter

(Rodrigo et al. Ecology, 85, 716-729, 2004)

Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.

Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management

Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.

Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management

Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.

Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management

Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.

Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management

Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.

Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management

Règim d’incendis i Canvi Global Els bombers són un factor determinant clau del règim actual dels incendis forestals a Catalunya

•

Un model de simulació a escala de paisatge (geogràficament explícit) permet explicar el règim d'incendis entre 2000 i 2012 si incorpora l‘eficiència dels bombers.

•

Fins ara les estratègies d’extinció d’incendis han permès compensar els efectes del canvi climàtic.

•

El model suggereix que, si tot segueix igual, en els propers 20 anys, la superfície cremada s'incrementarà en més d'un 60%.

Brotons L. et al. (2013) PLOS ONE

4

Sinèrgies amb el DTES

Sinèrgies amb el DTES: OCCC, projecte C-Bosc Quercus ilex Capacitat d'embornal (tc/ha/any)

forestal arbrat

Conrtrol

1,2

Clima constant

3,00

A2

2,00

B2

1,00 0,00 2010

2020

2030

2040

2050

2060

-1,00 -2,00

A2 1,0

B2

Pinus sylvestris Capacitat d'embornal (tc/ha/any)

Capacitat d'embornal (tc/ha/any)

C-Bosc: Projecció dels estocs i de la capacitat d’embornal de carboni dels boscos a Catalunya fins al 2050.

0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 2000

2005

2010

2015

2020

2025

2030

2035

2040

2045

2050

3,00

Clima constant A2 B2

2,00 1,00 0,00 2010 -1,00 -2,00

2020

2030

2040

2050

2060

Sinèrgies amb el DTES: OCCC, projecte CANVIBOSC Objectius: • Síntesi bibliogràfica d’articles científics publicats sobre els impactes observats a les principals espècies arbòries del canvi climàtic: • la sequera • les plagues • els incendis forestals • Identificar els buits d’informació científica.

Articles llegits

Articles escollits

Alzina

77

70

Alzina surera

81

69

Faig

43

28

Pi blanc

89

61

Pinassa

58

46

Pi negre

30

28

Pi pinyer

31

27

Pi roig

35

29

Roures

84

50

Totals

528

408

Espècie

Sinèrgies amb el DTES: OCCC, projecte CanviBosc

Pi roig

35 artícles

Sinèrgies amb el DTES: ICGC, LiDAR-Carbostock

Ús de LiDAR per millorar el coneixement a escala local del patrimoni natural.

Sinèrgies amb el DTES: ICGC, LiDAR-Carbostock

Ús de LiDAR per millorar el coneixement a escala local del patrimoni natural.

Sinèrgies amb el DTES: ICGC, LiDAR-Carbostock

Biomassa aèria total (t/ha)

Ús de LiDAR per millorar el coneixement a escala local del patrimoni natural.

Volum de fusta (m3/ha)

Àrea basal (m2/ha)

www.creaf.cat Edifici C Campus UAB 08193 Bellaterra Spain Tel. +34 93 581 1312

Recerca, desenvolupament i innovaci贸