Impactes del canvi climĂ tic sobre els recursos naturals Jordi Vayreda Investigador
Índex 1. Funcionament i gestió forestal 2. Bases de dades forestals i modelització
3. Ecologia del foc i incendis
4. Sinèrgies amb el DTES
1
Funcionament i gesti贸 forestal
Funcionament Defoliació dels boscos de la península Ibèrica
Tendència a Espanya 1990-2006
Tendència a Europa 1990-2006
Carnicer et al. (2011) PNAS
Funcionament Els boscos europeus amb major riquesa d’espècies són més productius •
~ 55.000 parcel·les en 11 tipus de bosc en 5 països Europeus.
•
La productivitat dels boscos mixtos es un 24% superior al dels boscos amb una única espècie.
•
La incorporació de diferents espècies al bosc millora l’eficiència en l’ús dels recursos disponibles
•
Les polítiques i els plans de gestió haurien d’incorporar la funció de la biodiversitat per augmentar el segrest de carboni dels boscos. Vilà M., …Vayreda J. et al. (2013) PLOS ONE
Funcionament Relació entre el canvi climàtic projectat i els canvis en la idoneïtat climàtica per espècies Pi roig
Idoneïtat climàtica actual
Idoneïtat futura (2080), A1 (BAU)
Lloret F., Martínez-Vilalta J. et al. (2013) Climatic Change
Funcionament
Idoneïtat climàtica
Relació entre el canvi climàtic projectat i els canvis en la idoneïtat climàtica per espècies
Lloret F., Martínez-Vilalta J. et al. (2013) Climatic Change
Gestió forestal Monitorització a mig termini de la interacció de la gestió forestal i els efectes del canvi climàtic
Gestió forestal Pot la gestió forestal actual mitigar els efectes del canvi climàtic?
• Els efectes de la gestió milloren el creixement dels arbres fins I tot amb un augment de la sequera. Interacció entre la gestió i la sequera
Gestió forestal
• … però els efectes de la gestió es redueixen ràpidament amb el temps
Efetes de la gestió i la sequera
Number of female flowers / tree
Pot la gestió forestal actual mitigar els efectes del canvi climàtic?
70 60 50 40 30 20 10 0
2005
2007
2008
No thinning and increased drought No thinning and no drought Thinning and increased drought Thinning and no drought
2
Bases de dades i modelitzaci贸 forestals
Inventaris forestals IFN2 (1986-1996) IFN3 (1997-2008) ________________ 90.000 punts de mostreig
IEFC (1989 - 1996) _______________ 10.644 punts de mostreig
Distribuci贸 dels estocs i embornal de C dels boscos
Estocs de C
52 t C/ha 59 milions t C Vayreda et al. (2012) Global Change Biology and Ecosystems
Distribuci贸 dels estocs i embornal de C dels boscos
Embornals de C
1,1 t C/ha/any 1,3 milions t C/any Vayreda et al. (2012) Global Change Biology and Ecosystems
Distribuci贸 dels estocs i embornal de C dels boscos
Embornals de C
1,1 t C/ha/any 1,3 milions t C/any Vayreda et al. (2012) Global Change Biology and Ecosystems
Inventari dels Boscos Singulars de Catalunya Una metodologia innovadora per avaluar el valor dels boscos singulars mostrejats.
Cerca
Reconeixement
Catalogació
• Bibliogràfia • Ortoimatges • Inventaris forestals • Procés participatiu
• de gabinet • de camp
•Avaluació
A escala de rodal (bosc) A escala de parcel·la
3.262
796
292
boscos proposats
boscos visitats
boscos singulars
Inventari dels Boscos Singulars de Catalunya
Inventari dels Boscos Singulars de Catalunya
DEBOSCAT (Monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya)
DEBOSCAT (Monitoratge de Sequera de l’any 2012: • 23.500 ha afectades • (90% planifolis, 10% coníferes) • 1,8% del bosc
Probabilitat de decaïment
l’estat dels boscos de Catalunya)
Anomalia de la precipitació
GOTILWA+ Un model mecanĂstic per simular el creixement dels boscos
GOTILWA+ Un model mecanístic per simular el creixement dels boscos
Condicions meteorològiques Gestió Estructura del bosc
Ecofisiologia del Bosc
Caracteristiques del Sòl
Simulacions a escala Europea Ús de GOTILWA+ per fer simulacions del balanç net de carboni de l’ecosistema
2050
2080
Keenan, Sabaté and Gracia 2008 Kluwer Academic Publisher
NEE (kg/ha/yr)
3
Incendis i ecologia del foc
Règim d’incendis i Canvi Global
Recurrència dels incendis a Catalunya en els darrers 30 anys
Ecologia i gestió post-incendi La capacitat de recuperació de les comunitats vegetals disminueix amb la recurrència d’incendis.
(Díaz Delgado. et al. 2002)
Ecologia i gestió post-incendi La resposta post-incendi de les espècies forestals mediterrànies és diferent 10-30% 30-50%
50-70% >70%
Good seeder
Good seeder / Resprouter
Resprouter Grassland
Mixed of resprouters
Bad seeder
Bad seeder / Resprouter
(Rodrigo et al. Ecology, 85, 716-729, 2004)
Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.
Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management
Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.
Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management
Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.
Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management
Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.
Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management
Ecologia i gestió post-incendi La història importa… El tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació post-incendi.
Puerta-Piñero et al (2012) Forest Ecology and Management
Règim d’incendis i Canvi Global Els bombers són un factor determinant clau del règim actual dels incendis forestals a Catalunya
•
Un model de simulació a escala de paisatge (geogràficament explícit) permet explicar el règim d'incendis entre 2000 i 2012 si incorpora l‘eficiència dels bombers.
•
Fins ara les estratègies d’extinció d’incendis han permès compensar els efectes del canvi climàtic.
•
El model suggereix que, si tot segueix igual, en els propers 20 anys, la superfície cremada s'incrementarà en més d'un 60%. Brotons L. et al. (2013) PLOS ONE
4
Sinèrgies amb el DTES
Sinèrgies amb el DTES: OCCC, projecte C-Bosc Quercus ilex Capacitat d'embornal (tc/ha/any)
forestal arbrat
Conrtrol
1,2
Clima constant
3,00
A2
2,00
B2
1,00 0,00 2010
2020
2030
2040
2050
2060
-1,00 -2,00
A2 1,0
B2
Pinus sylvestris Capacitat d'embornal (tc/ha/any)
Capacitat d'embornal (tc/ha/any)
C-Bosc: Projecció dels estocs i de la capacitat d’embornal de carboni dels boscos a Catalunya fins al 2050.
0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 2000
2005
2010
2015
2020
2025
2030
2035
2040
2045
2050
3,00
Clima constant A2 B2
2,00 1,00 0,00 2010 -1,00 -2,00
2020
2030
2040
2050
2060
Sinèrgies amb el DTES: OCCC, projecte CANVIBOSC Objectius: • Síntesi bibliogràfica d’articles científics publicats sobre els impactes observats a les principals espècies arbòries del canvi climàtic: • la sequera • les plagues • els incendis forestals • Identificar els buits d’informació científica.
Articles llegits
Articles escollits
Alzina
77
70
Alzina surera
81
69
Faig
43
28
Pi blanc
89
61
Pinassa
58
46
Pi negre
30
28
Pi pinyer
31
27
Pi roig
35
29
Roures
84
50
Totals
528
408
Espècie
Sinèrgies amb el DTES: OCCC, projecte CanviBosc
Pi roig
35 artícles
Sinèrgies amb el DTES: ICGC, LiDAR-Carbostock
Ús de LiDAR per millorar el coneixement a escala local del patrimoni natural.
Sinèrgies amb el DTES: ICGC, LiDAR-Carbostock
Ús de LiDAR per millorar el coneixement a escala local del patrimoni natural.
Sinèrgies amb el DTES: ICGC, LiDAR-Carbostock
Biomassa aèria total (t/ha)
Ús de LiDAR per millorar el coneixement a escala local del patrimoni natural.
Volum de fusta (m3/ha)
Àrea basal (m2/ha)
www.creaf.cat Edifici C Campus UAB 08193 Bellaterra Spain Tel. +34 93 581 1312
Recerca, desenvolupament i innovaci贸