Les ciutats neixen, fa tan sols uns 5000 anys, com una peculiaritat de l'espècie humana. Són bàsicament estructures capaces d'acollir grans aglomeracions permanents d'individus. La seva complexa i artificiosa ordenació fa d'elles el contrapunt «humà» de la natura, raó per la qual la moderna ecologia i els moviments ecologistes sorgeixen com a defensors del que «natural» i contraris, per tant, al «ciutadà». Però la ciutat, com a entorn viu, és en si mateixa un ecosistema. L'ecologia urbana sorgeix d'aquesta consideració i estudia, des d'una perspectiva científica, el fenomen urbà centrant-se en l'estudi dels processos i els fluxos que mantenen el metabolisme de la ciutat. Ecologia urbana analitza de forma clara i comprensible la complexitat de l'estructura urbana, quantifica els corrents de matèria i energia que interrelacionen la ciutat amb el seu entorn i permeten la seva continuïtat, i introdueix indicadors ambientals i de sostenibilitat aplicats al conjunt urbà, considerant sempre el protagonisme l'element
