La problemática dels rius metropolitans, Manel Isnard, Consorci defensa de la conca del Besòs

X JORNADA CREAF SCB ICHN

La problemĂ tica dels rius metropolitans Barcelona 12 de novembre de 2013

Manuel Isnard Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs Riu Congost

La problemàtica dels rius metropolitans 1.- Qualitat hidromorfològica 2.- Vegetació 3.- Qualitat de les aigües superficials 4.- Fauna

Qualitat hidromorfològica

1.- Qualitat hidromorfològica: 1.1.-Condicions morfològiques Variació amplada i fondària del canal Estructura i substrat de la llera Estructura de la zona de ribera 1.2.-Regim hidrològic: Quantificació i dinàmica del cabal Connexió amb masses d’aigua subterrànies 1.3.-Continuïtat fluvial Connectivitat fluvial

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

La conca del Besòs tram alt -1956

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

La conca del Besòs tram alt -2011

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

Riu Congost (Granollers)-1956

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

Riu Congost (Granollers) - 2009

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques Riu Congost

• Rectificació i endegament dels rius convertint-se en canals • Pèrdua de la vegetació de ribera i platges de sorres i codolars.

• Pressió urbanística amb ocupació de les planes inundables (industria, habitatge, horts, parcs etc..)

Riu Congost - murs

Riu Congostocupació de les planes

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

I aquests son els resultats

Santa Eulàlia de Ronçana

Granollers

Santa Coloma de Gramenet

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

Altres resultats

Pèrdua o disminució de les zones inundables.

Zones inundables amb l’avinguda període de retorn 500 anys.

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

No tots els llocs han estat afectats, els trams alts es mantenen en un bon estat ecològic.

Riera de Cànoves

Riera de Cànoves

Riu Tenes

Qualitat hidromorfològica Actuacions de millora

Krainer riu Congost – La Garriga Recuperació meandre riu Tenes- Lliça d’Amunt

Riu Tenes Santa Eulalia de Ronçana Escala de peixos

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

Riu Tenes - estiu 2012

1.2

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

Riu Congost - 10 d’octubre de 1994

1.2

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

Riu Tenes – primavera 2013

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

Cabal riu Congost (Limnímetre La Garriga any 2012) Cabal mig

0,23 m3/s

Cabal màxim

7,16 m3/s

Cabal mínim

0,02 m3/s

Cabals EDAR

0,11 m3/s

Els cabals procedents de les EDAR’s signifiquen aproximadament el 60 % de les aigües superficials.

Aquestes aigües, majoritàriament, procedeixen del riu Ter.

1.2

Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial

Costelles en el llit del riu

Endegament i cimentació

La connectivitat fluvial es veu afectada per la construcció d’embassaments (pocs a la Conca del Besòs), assuts, soleres de ponts, endegaments etc..

Captació de regants

1.3

Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial

Mapa d’isoconductivitat de l'aqüífer de la cubeta de La Llagosta (valors en µS/cm) Gener 2007

1.3

2

QBR 2011 EDAR > = 95 Estat Natural 75 – 90 Lleugera pertorbació

55 – 70 Inici d’alteració 30 – 50 Alteració < = 25 Forta alteració Indicador Biològic Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011

Vegetaci贸

2

Qualitat

Canya americana

Nyamera

Bamb煤

Vegetació

2

Qualitat

EVITAR L’ARRIBADA DE MÉS ESPÈCIES ÉS L’ESTRATÈGIA DE GESTIÓ MÉS EFICIENT 1.

2.

3.

Evitar l'ús d’espècies exòtiques invasores en jardineria, horts i restauracions.

Abocaments de restes de jardineria.

Moviments de terres.

Phytolacca americana

Qualitat aigües superficials Conca del riu Besòs - Estadi inicial • Anys 80 / 90 amb elevat grau de contaminació a les aigües circulants.

• Inexistència de sistemes de sanejament • Conca fortament industrialitzada • Elevada pressió urbanística.

Any

Habitants

1900

82309

1950

192001

1970

559563

1991

842797

2001

926019

2004

986642

Qualitat aigües superficials

3

Requeriments per a les descarregues de les aigües residuals urbanes segons la Directiva europea 91/271/CEE

Paràmetre

Concentració

Demanda bioquímica d’oxigen (DBO5)

25 mg O2·L-1

75 % 90 %

Demanda química d’oxigen (DQO)

125 mg O2·L-1

Sòlids en suspensió

35 mg SS·L-1

Nitrogen total

Fòsfor total

Percentatge mínim de reducció 70-90 %

15 mg N·L-1 10 mg N·L-1 (> 100.000 h. eq.)

2 mg P·L-1 1 mg P·L-1 (> 100.000 h. eq.)

Concentració d’amoni mg NH4/L < 0,1

Aigües molt netes

0,1 – 0,4 Aigües netes 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estres

70-80 %

80 %

1–4

Aigües amb estres

>4

Aigües amb fort estres

Qualitat aigües superficials

3

Concentració d’amoni aigües superficials Riu Congost (després EDAR Granollers) 030

Ampliació Edar

025

mg/l amoni

020

015

010

005

000 2007

2008

2009

2010 any

Dades Agencia Catalana de l’Aigua

2011

2012

Qualitat aigües superficials

3

Concentració d’amoni aigües superficials Riu Besòs (desprès del riu Ripoll) 030

025

mg/l amoni

020

015

010

005

000 2007

2008

2009

2010 any

Dades: Agencia Catalana de l’Aigua

2011

2012

2013

Amoni 2011 Amoni 2011

3

EDAR EDAR < 0,1 Aigües molt netes < 0,1 Aigües molt netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera >4 Aigües amb fort estrès >4 Aigües amb fort estrès

Indicador Físic químic Indicador Físic químic Amoni mg NH 3/l Amoni mg NH4/l - U.B. Dades Diputació/ACA Dades Diputació Primavera 2011 - U.B. Primavera 2011

Granollers juliol 2012

Amoni 2011 Amoni 2012

3

EDAR EDAR < 0,1 Aigües molt netes < 0,1 Aigües molt netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera >4 Aigües amb fort estrès >4 Aigües amb fort estrès

Indicador Físic químic Indicador Físic químic Amoni mg NH 3/l Amoni mg NH4/l - U.B. Dades Diputació/ACA Dades Diputació Primavera 2011 - U.B. Primavera 2012

(7,0 mg/l) Granollers juliol 2012 (10,6 mg/l)

Fauna

4

Index IBMWP (Congost - Montorn猫s) 120

100

Nivell de qualitat

80

60

40

20

0 2007

2008

2009

2010

any

Dades: Diputaci贸 de Barcelona

2011

2012

Fauna

4

Index IBMWP (Besòs - Santa Coloma G.) 120

Nivell de Qualitta

100

80

60

40

20

0 2007

2008

2009

2010

any

Dades:Diputacio de Barcelona

2011

2012

IBMWP 2012

EDAR > 121

molt bona

120 -71

bona

70-41

mediocre

40-20

dolenta

> 20

pèssima

Indicador Biològic Rius mediterranis de cabal variable Dades Diputació- U.B. Primavera 2012

Tricòpter

Fauna

Índex IBICAT en la conca del riu Besòs períodes 2002-03 i 2007-08. Individus/hectàrea.

Espècie

Nom comú

Període 2002-03

Període 2007-08

Anguilla anguilla

Anguila

0

86.19

Barbus graellsii

Barb comú

0

37.21

Barbus meridionalis

Barb de muntanya

2523.19

5783.18

Phoxinus sp.

Barb roig

212.93

5184.03

Squalius laietanus

Bagra catalana

336.40

3044.35

Lepomis gibbosus

Peix sol

164.02

587.05

Ciprinus carpio

Carpa

210.87

233.11

Font ACA

Observacions d'ocells aquàtics al riu (n = 8497) Bernat pescaire BecadellsCorriol Martinet blanc 1% 2% petit Blauet 2% 0% 1% Xivitona Altres Pollet polla a.

2% 1% 0% Polla d'aigua 6%

Gavina vulgar 11%

Esplugabous 7%

Pollet ànec c.

5%

Ànec collverd 63%

Fauna

Especies al·lòctones enfront de les autòctones Al·lòctones

Autòctones

Zonificació: Exemple al Congost

• Llúdriga • Tortugues • Corbs marins • Reproducció ocells • Esplugabous

(2008)

• Llúdriga

• Conills • Talpons • Limícoles • Reproducció ocells • Esplugabous i gavina • Serp verda

• Visó americà • Conills • Polla d’aigua • Gat domèstic • Ocells terrestres

• Cranc americà • Martinet blanc • Xoriguer

Moltes gràcies per la seva atenció

Riu Congost Granollers