Els serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos XII Jornada CREAF SCB ICHN 18 novembre de 2015
La funció productiva del bosc: integració en la gestió forestal sostenible i multifuncional Míriam Piqué Nicolau Cap de l’Àrea de Gestió Forestal Sostenible Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Boscos de Catalunya: visió general Superfície forestal: 2.058.000 ha (64% del territori català) Superfície forestal arbrada: 1.350.000 ha (42% del territori català) 73% sup. forestal propietat privada 75% finques privades <25 ha Increment IFN2-IFN3 (1990-2000) de biomassa aèria (fusta): 1,7 m3/ha·any (2-2,5 M m3/any)
País
Sup.arbrada % / total (Mha)
Regne Unit
4,9
19,8
França
17,3
31,8
Alemanya
11,7
32,9
Itàlia
10,4
34,5
Catalunya
1,3
42,1
Portugal
3,9
44,2
Finlàndia
24,3
71,8
Suècia
33,1
75,6
Font: MCSC4 (2009), PGPF (2014), IFN2 (1990), IFN3 (2000), Eurostat (2012)
Boscos de Catalunya: visió general - Gran diversitat: Espècies Estructures Silvicultura Formacions forestals molt diverses (condicions ecològiques, història, espècies)
- Augment de la superfície forestal i acumulació de biomassa, propiciada per l’abandonament rural generalitzat durant les darrers dècades
Boscos de Catalunya: visi贸 general
Con铆feres Abet Pi negre (66.000 ha) Pi roig (222.000 ha) Pinassa (127.300 ha) Pi pinyer (33.600 ha) Pi blanc (294.400 ha)
Boscos de Catalunya: visió general
Quercus sp. Roure fulla gran Roure pènol Roure africà Roure martinenc (41.800 ha) Alzina (223.100 ha) Alzina carrasca Roure fulla petita (31.400 ha) Roure reboll Sureda (61.000 ha)
Boscos de Catalunya: visi贸 general
Altres frondoses Faig (27.500 ha) Bedoll Freixe Plantacions productives Frondoses Con铆feres
Boscos de Catalunya: visió general Coníferes: 61%
Total (ha)
% pures
% mixtes
Pinus halepensis
294.363
69%
31%
Quercus ilex
223.062
54%
46%
Pinus sylvestris
221.874
65%
35%
Pinus nigra
127.313
48%
52%
Pinus uncinata
66.076
88%
12%
Quercus suber
60.980
46%
54%
Quercus pubescens
41.756
45%
55%
Pinus pinea
33.573
34%
66%
Quercus faginea
31.400
51%
49%
Fagus sylvatica
27.475
56%
44%
Espècies
Boscos de ribera
24.686
Plantacions prod.
42.230
Altres
123.306
Quercus sp: 31% Plantacions productives: 3 % Altres frondoses i boscos de ribera: 5 % IFN3 (2000) 10459 parcel·les arbrades a Catalunya
5574 parcel.les pures (54 %) 4885 parcel.les mixtes (46%) > 20% AB d’altres espècies >500 peus/ha de regenerat d’altres espècies
Boscos de Catalunya: visió general Boscos diversos, boscos amb potencial, més superfície de bosc, més biomassa al bosc, …
Però, quina és la realitat d’aquests boscos? Com són?
Boscos de Catalunya: visió general
Com són aquests boscos?
Estadis joves d’arbrat, elevada presència de peus de petites dimensions
Boscos de Catalunya: visi贸 general
Boscos de Catalunya: visi贸 general Alta densitat, estancats en el seu creixement i inestables Regeneraci贸 deficient en masses adultes
Boscos de Catalunya: visi贸 general
Escassa gesti贸, manca de tecnificaci贸
Boscos de Catalunya: visi贸 general
Desestructurats i amb elevada continu茂tat de combustible (vertical i horitzontal)
Boscos de Catalunya: visi贸 general
Molt vulnerables als incendis
Estructures vulnerables als incendis forestals
No atractives per a la realitzaci贸 de gesti贸 forestal i treballs silv铆coles
Reduït creixement Baixa producció
Baix rendiment Baix interès
Incendis Manca de planificació i gestió dels espais forestals
La manca de gestió com a causa i conseqüència del baix rendiment dels boscos+incendis
Boscos de Catalunya: visi贸 general Canvi global
Episodis sequera extrema
Boscos de Catalunya: visi贸 general Recent increment de la demanda de productes forestals
Funció productiva del bosc • Les existències de fusta (2000) es situen al voltant dels 83 m3/ha.
• Increment IFN2-IFN3 (1990-2000) de biomassa aèria (fusta) 1,7 m3/ha·any (acumulant anualment 2-2,5 M m3/any) • Mitjana anual d’aprofitaments de fusta i llenya 500.000 tones/any (600.000 tn/any) 600.000 m3/any (700.000 m3/any) • La taxa d’aprofitament mitjana és d’aproximadament 20-25%.
Font: IFN2 (1990), IFN3 (2000), PGPF (2014),
Funció productiva del bosc Destinació de la fusta: • • • • • •
Llenyes Fusta per a serra: palets, fusta estructural Ús energètic Desenroll Trituració: taulers i paper Pals, perxes, estaques
Funci贸 productiva del bosc Destins de la fusta dins la cadena forestal a Catalunya (2011) 25-35 % 20 %
30 % (en substituci贸 de trituraci贸)
80 % (90% per embalatge)
65 -75 % 60-70 % 18 %
20 % 30 % 60 %
2%
Funció productiva del bosc El sector fuster a Catalunya: subsector de la fusta i subsector del moble (2011) 20.350 persones ocupades (3,4 % indústria catalana) 2.100 milions d’euros (1,9 % del PIB a Catalunya) 3.200 empreses (12,2 %) Origen familiar de les empreses (continuïtat de les empreses) Dimensió mitjana: 7 treballadors (només un 1 % té més de 50 treballadors) Subsector fusta representa aproximadament el 0,8 % del PIB de Catalunya Àmplia distribució en el territori
Funció productiva del bosc
Productes Forestals No Fusters (2000-2012): • • • • •
Suro : 3.500 t/any (1.900 a 7.500 t/any) Mel: 2.000 t/any (1.500 a 2.500 t/any) Bolets comercials: 5.000 t/any Pinyó: 320 t/any (150 a 750 t/any) Tòfona negra: 4.400 kg/any (1.000 a 8.000 kg/any) • Caça (peces/any): major >30.000; menor ~1.500.000
CTFC (2013), PGPF (2014), Idescat (2014)
Altres funcions del bosc Valors i potencialitats: • Productes fusters i no fusters. • Funcions ambientals (biodiversitat, protecció aigües i sòl) • Funcions socials (paisatge, lleure)
Gestió Multifuncional
Principals característiques * Boscos amb gran diversitat i complexitat estructural: - Moltes espècies (masses mixtes) - Estacions variades (climatologia i edafologia) COMÚ - Fisiografia variada que influeix en les estacions
DELS SISTEMES * Boscos afectats per pertorbacions (incendis,MEDITERRANIS majoritàriament) * Boscos que ofereixen múltiples funcions: producció fusta, producció no fustanera, biodiversitat, esbarjo, paisatge, protecció de sols, etc. * Llarga història d’usos, aprofitaments i activitats humanes *Complexitat de la gestió forestal (context de canvi global)
Quin és el repte de la gestió forestal?
• Gestió forestal adaptada a les nostres condicions, que integri la multifuncionalitat, complexitat i biodiversitat dels boscos, tenint en compte el context de canvi climàtic i principals pertorbacions.
Quin és el repte? Com gestionar aquesta complexitat?
Algunes idees....
• “Gestió forestal adaptativa” i “ gestió ecosistèmica”, per a la gestió d’ecosistemes complexes i diversos. Models de gestió i guies silvícoles poden variar en cada cas, al llarg del temps, depenent de les característiques del rodal i objectiu preferent. • Gestió pròxima la natura amb aplicació d’una silvicultura d’arbre individual i promoció de masses mixtes i estructures multiestrats. Si es fa bé, poden ser alternatives de gestió econòmiques Important mantenir la complexitat dels ecosistemes, entesa com a diversitat i variabilitat inter i intrarodal.
Quin és el repte? Com gestionar aquesta complexitat?
Algunes idees....
• Gestió forestal multifuncional. Fixar i prioritzar objectius i compatibilitzar-los. – Basada en la identificació de tipologies de bosc i les seves vocacions, com a base per a la priorització i compatibilització d’objectius • Integració del risc d’incendis forestals en la planificació i la gestió forestal – Principal pertorbació dels boscos mediterranis – Promoure estructures forestals més resistents i resilients al foc. – Avançar en el grau de maduresa
Exemple: Adequaci贸 dels objectius a la capacitat productiva
Aptitud productiva per a la Pinassa
ORGEST: Orientacions de gestió forestal sostenible per als boscos de Catalunya CPF, DAAM, DI, DiBa, Consultors, Propietaris, Indústria, Recercadors, ... 15 grups de treball
Objectius:
· Proveir de contingut tècnic els Instruments de Planificació Forestal (PTGMF i POF), i lligar escales de planificació, de rodal a regional (PORF) · Assegurar els valors ecològics i socioeconòmics dels boscos en el context de canvi global · Aportar informació tècnica per a l’assignació eficient de recursos i l’acompliment dels objectius de gestió
Productes: · Eines de diagnosi a nivell de rodal (formacions forestal, adaptació a l’estació forestal, producció i vitalitat, etc.). · Models de gestió i codi de bones practiques - Millora del creixement, de la vitalitat, de la producció - Creació de boscos més resistents i resilients als incendis - Integració de la multifuncionalitat i la complexitat (gestió de masses mixtes)
ORGEST: models de gestió • Per espècies (233 formacions forestals: 111 pures,122 mixtes) • Per qualitats d’estació 330 models • Per estructura (reg/irreg) (110 pures+220 mixtes) • Per objectiu preferent (producció forestal, millora vitalitat, prevenció incendis, producció bolets)
Models quantitatius, inclouen les variables silvícoles més típiques, descripció del tractaments i codi de bones pràctiques forestals
ORGEST: models de gestió
Codis de bones pràctiques forestals – Aplicació dels tractaments silvícoles – Tractament de restes – Mesures de conservació i millora de la biodiversitat
“Lliçons apreses” Implicació del sector forestal (propietaris, gestors, bombers, administració, investigadors, indústria) en el procés
“Reptes” Implementació, divulgació, demostració, capacitació i especialització, valorització del bosc, política forestal
Planificació forestal
Planificació forestal: ordenació per rodals
• Flexibilitat silvícola, espaial i temporal (a nivell de rodal). • Permet incorporar una silvicultura diferenciada i d’elevada qualitat
Permet fàcilment integrar criteris de conservació de la biodiversitat Integració de mesures de conservació a escala de rodal Integració de mesures de conservació a escala de forest: localització d’usos preferents Rodals de No Actuació / Evolució Natural integrats dins de la planificació
Gestió activa d’espais oberts
1. Mesures de conservació de la biodiversidad a escala de rodal: Manteniment d’arbres grans, madurs i amb branques grans
Manteniment de peus amb cavitats
1. Mesures de conservaci贸 de la biodiversidad a escala de rodal: Manteniment de fusta morta
2. Mesures de conservació de la biodiversitat a escala de forest/paisatge: - Identificació i preservació de rodals madurs/singulars - Integració de Rodals de No Actuació / Evolució Natural dins d’un esquema planificat
No actuació
Evolució natural
Planificaci贸 forestal
Cada hivern .... • A la Selva Negra es realitzen subhastes dels millors lots de fusta de boscos centenaris. • Es tracta d’un acte molt famós on fins hi tot es venen els arbres per unitats. Foto: Piq
• Alguns exemplars poden arribar a assolir un preus molt elevats. • Es concentren compradors de fusta de tot el món, països com Suècia, Canadà i Japó, en són un exemple.
Foto: Piqu
Subhasta de Roure i altres espècies, a la Selva Negra (Basel, 12 desembre 2014) Any 2014 es realitza una subhasta excepcional, pel volum i qualitat de la fusta que es posa en venda. Ens hi arribem ....
Lots de fusta en venda al llarg de 6 Km de pista forestal
Arbres de dià metre a la base de prop d´1 m i de mÊs de 200 anys
El preu mitjà de les peces de roure és de 3500 €, les peces fan d’entre 0,8-1,4 m de diàmetre i 10 m de longitud, podent arribar a cubicar més de 10 m3 els més grans
Els boscos amb valor es preserven, el cas de la Selva Negra n’és un bon exemple Gràcies per l’atenció
Foto: Piqué