La planificaci贸 dels espais oberts de la regi贸 metropolitana de Barcelona Xavier Carceller
Plans territorials parcials ‒ Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència a la seva matriu biofísica ‒ Protegir els espais naturals agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori ‒ Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori
• Sistema d’espais oberts – – –
Protecció especial Protecció territorial Protecció preventiva
• Sistema de assentaments – –
Nuclis històrics Àrees especialitzades
• Sistema d’infraestructures de transport
Pla Director de l’AMB (1.968)
3
Pla territorial metropolità de Barcelona (2010) Sistema d’espais oberts (tot el SNU)
Sistema d’assentaments
Sistema d’infraestructures de transport
Espais oberts: diagnosi inicial del PTMB: • Existència, especialment a les serralades, de grans peces d’espais oberts amb elevats valors naturals i en bon estat de conservació
• Continuïtat remarcable al llarg de les serralades litorals, llevat les valls del Llobregat i del Besòs. Aïllament gairebé complert entre les serralades prelitoral i litoral. Existència d’espais fortament fragmentats a les planes Tendència a la formació de continus urbans a les zones costaneres
• Presència d’àrees amb una gran fortalesa agrària (Penedès, Baix Llobregat, Maresme,...)
• Mosaics agroforestals molt transformats a les planes (Vallès, etc), però encara amb valors importants
• Estat de conservació molt desigual de la xarxa hidrogràfica • Presència d’usos de caràcter marcadament urbà, especialment a les immediacions dels espais urbans.
• Augment progressiu de la superfície impermeable
Sistema d’espais oberts del PTMB
8
Pla territorial metropolità de Barcelona Tipus d’espais oberts:
Grau de protecció:
+
-
Ha
Protecció especial Protecció preventiva TOTAL
%
204.739 70,4 4.357 4,4 9
248.243 74,8
10
Pla territorial metropolitĂ de Barcelona
Tipus d’espais oberts:
11
Avaluació ambiental estratègica del PTMB: principals aportacions en relació amb el sistema d’espais oberts • Definició dels objectius ambientals, verificats a través del procés d’avaluació • Validació de la selecció i la delimitació dels espais de protecció especial
• Mesures complementàries i de correcció ambiental del Pla ‒ Reforçament de la protecció en la normativa: tractament normatiu dels connectors biològics, mesures per garantir la connectivitat a les zones conflictives, condicions ambientals per als plans i projectes derivats, etc. ‒ Identificació i tractament detallat dels punts crítics per a la connectivitat ecològica (annex 2 de l’ISA) ‒ Anàlisis i directrius específiques per als principals àmbits de protecció preventiva (annex 3 de l’ISA)
• Establiment d’un sistema d’indicadors de seguiment • Agenda ambiental del Pla
Pla territorial metropolità de Barcelona Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la connectivitat ecològica
13
Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la connectivitat ecològica
14
Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la connectivitat ecològica
Annex 2 de l’ISA: Estudi de detall dels punts crítics per a la connectivitat ecològica
15
Pla territorial metropolità de Barcelona Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva
Martorell-St. Esteve de Sesrovires Terrassa-Rubí
Palau SolitàLlicà d’Amunt Granollers Baix Montseny
Castellbisbal
Vilanova
Montornès
Vallirana-Cervelló Maresme-Mataró Sud Maresme-Arenys de Mar
Maresme-Palafolls
Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva
17
Pla territorial metropolità de Barcelona Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva Annex 3 de l’ISA: Anàlisi dels espais de protecció preventiva
18
Pla territorial metropolitĂ de Barcelona
Sistema d’espais oberts. Indicadors de seguiment
19
Sobre el sistema d’espais oberts del PTMB i la seva implementació 1. Amb l’objectiu de mantenir la matriu biofísica del territori, per primera vegada s’ha configurat una xarxa metropolitana (75 % del territori), físicament contínua, i dotada de contingut normatiu. Tanmateix, les necessitats de gestió d’aquests espais superen en molt l’abast d’un pla territorial. Funció bàsicament preventiva 2. Determinacions de caràcter fonamentalment urbanístic, però l’escala no permet precisar suficientment moltes de les seves determinacions gràfiques i escrites marc d’altres plans i projectes 3. En aquest sentit, paper clau del planejament urbanístic (PDU, POUM, etc). Moltes determinacions són adreçades a aquests instruments i a les seves futures avaluacions ambientals estratègiques (punts crítics connectivitat, sòls de protecció preventiva,...). També serà essencial el rigor en les autoritzacions administratives de construccions i instal·lacions en els sòls no urbanitzables 4. L’aplicació d’alguns preceptes normatius importants permet discrecionalitat; en qualsevol cas, indispensable mantenir els aspectes vinculants del Pla. No es programa el desplegament del sistema 5. SEO i gestió agroforestal. Pot coadjuvar a prevenir la pèrdua de valors propis dels espais rurals (tant ambientals i paisatgístics com productius), al manteniment dels serveis ambientals dels ecosistemes i a posar en valor aspectes que facilitin la diversificació de l’activitat econòmica agrària 6. L’encaix amb els sistemes d’infraestructures i d’assentaments en escenaris incerts 7. El SEO com a eina d’adaptació al canvi climàtic i els seus efectes sobre els hàbitats, la connectivitat ecològica i la matriu en general. El seguiment del Pla