Activitats de Formació UNED. Canet de Mar by CRP Alt Maresme

HORARIS DE TUTORIES. CURS 2015/2016 Coordinador UNED Sènior-Canet de Mar: Carles Sàiz (csaiz@terrassa.uned.es) UNED-SÈNIOR Dia de les tutories: dilluns, dimarts, dimecres i dijous

1r SEMESTREMESTRE Dia

Hora

Assignatura

Professor/a

Dilluns

18-20

Psicologia: Millorar les meves habilitats personals (15 sessions / 120' / 30 hores)

Montse Estarlich

Dimarts

18-20

Música: Els compositors a través de les seves obres Xavier Dotras (15 sessions / 120' / 30 hores) Francès I (10 sessions / 90' / 15 hores)

Mònica Casas

Anglès I (15 sessions / 120' / 30 hores)

Afra Soler

Hora

Assignatura

Professor/a

Dilluns

18-20

Història: Qui és qui als carrers de Canet. Aprenem història a través de les persones (15 sessions / 120' / 30 hores)

Carles Sàiz

Dimarts

18-20

Literatura: Passejades i tertúlies per la literatura urbana (15 sessions / 120' / 30 hores)

Xavier Fita

Dimecres

tardes

Itineraris pel patrimoni català III (Dies: 13 i 27 d'abril, 11 i 25 de maig)

Carles Sàiz

Dimecres

18,30-20,00

Francès II (10 sessions / 90' / 15 hores)

Mònica Casas

Anglès II (15 sessions / 120' / 30 hores)

Afra Soler

Dimecres Dijous

18,30-20,00 18-20

Aula

2n QUADRIMESTRE Dia

Dijous

18-20

Actualització: 08/10/15

Aula

HORARIS DE TUTORIES. CURS 2015/2016 Coordinador UNED Sènior-Canet de Mar: Carles Sàiz (csaiz@terrassa.uned.es) UNED-SÈNIOR Dia de les tutories: dilluns, dimarts, dimecres i dijous

Calendari lectiu Octubre 2015

Novembre 2015

Desembre 2015

dL dM dC dJ dV dS dG

10 11

1 2 9

10 11 12 13

13 14 15 16 17 18

10 11 12 13 14 15

14 15 16 17 18 19 20

20 21 22 23 24 25

16 17 18 19 20 21 22

21 22 23 24 25 26 27

27 28 29 30 31

23 24 25 26 27 28 29

28 29 30 31

30 Gener 2016

Febrer 2016

Març 2016

dL dM dC dJ dV dS dG

10 11 12 13 14

10 11 12 13

12 13 14 15 16 17

15 16 17 18 19 20 21

14 15 16 17 18 19 20

19 20 21 22 23 24

22 23 24 25 26 27 28

21 22 23 24 25 26 27

26 27 28 29 30 31

28 29 30 31

Abril 2016

Maig 2016

Juny 2016

dL dM dC dJ dV dS dG

12 13 14 15 16 17

18 25

10 11 12

10 11 12 13 14 15

13 14 15 16 17 18 19

19 20 21 22 23 24

16 17 18 19 20 21 22

20 21 22 23 24 25 26

26 27 28 29 30

23 24 25 26 27 28 29

27 28 29 30

30 31

Actualització: 08/10/15

UNED SENIOR GUÍA DIDÁCTICA DEL CURSO INGLÉS II Docente: Afra Soler i Cerisuelo Curso 2015-2016. UNED Sénior UNED Provincia Barcelona - Canet de Mar

PROGRAMA DE LA MATERIA INGLÉS II (CURSO 2015/2016) 1. PRESENTACIÓN DE LA GUÍA 2. INTRODUCCIÓN DE LA MATERIA Y REQUISITOS PREVIOS 3. OBJETIVOS 4. CONTENIDOS 5. METODOLOGÍA Y ACTIVIDADES 6. EVALUACIÓN 7. BIBLIOGRAFÍA 1. PRESENTACIÓN DE LA GUÍA Bienvenidos

al curso “Inglés II” de la Uned Senior. La presente guía

proporcionará al alumno la información necesaria sobre la materia que está a punto de cursar. El documento empieza con una pequeña introducción del curso así como los requisitos previos que debe poseer el estudiante (en caso necesario). Seguidamente se presentan los objetivos del curso así como la programación de contenidos que formarán el mismo. También se incluye una breve descripción de la metodología aplicada, tipo de actividades que se proponen y evaluación del curso. Finalmente se muestra un listado de la bibliografía y webgrafía recomendadas. Este curso de inglés se concibe como un curso de continuación de aprendizaje de la lengua inglesa por lo que se ha programado teniendo en cuenta los indicadores del nivel A2 (usuario básico) propuesto por el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas (MCER).

2. INTRODUCCIÓN DE LA MATERIA Y REQUISITOS PREVIOS La comunicación es el objetivo principal para el aprendizaje de una lengua. Aunque se debe reconocer que el valor de la gramática y el vocabulario es muy importante durante la adquisición de lenguas, el reto para el estudiante de lengua extranjera hoy en día es adquirir la habilidad de comunicarse con otras personas de muchas maneras y en muchas situaciones de manera apropiada. Este curso de iniciación al inglés, diseñado especialmente para mayores de 55 años,

ofrece

las

herramientas

necesarias

para

que

personas

con

conocimientos básicos la lengua inglesa puedan adquirir la autonomía y confianza necesarias para utilizarla como vía de comunicación en situaciones típicas de la vida cotidiana y de su interés. Se recomienda este curso a aquellas personas que estén en posesión del nivel A1 del MCER i/o conocimientos básicos del inglés ya que no se trata de un curso de iniciación sino más bien de un curso de continuación. 3. OBJETIVOS Los principales objetivos de este curso de inglés son: -

Reforzar nociones básicas gramaticales y estructurales de la lengua inglesa

Adquirir nuevo vocabulario y expresiones útiles

Mejorar la pronunciación de la lengua

Potenciar la comunicación

Adquirir fluidez y confianza en situaciones de la vida real

Adquirir autonomía en el proceso de aprendizaje mediante el uso de recursos TICs (auto-aprendizaje)

Fomentar la lectura en inglés

4. CONTENIDOS El programa se divide en 8 temas que se tratarán a lo largo de las 15 sesiones que forman el curso. Cada sesión incluye un taller de inglés oral donde los estudiantes pondrán en práctica lo aprendido mediante ejercicios dinámicos con apoyo audiovisual y del profesor. El curso concluye con una salida al cine para ver una película en versión original (subtitulada en castellano) cuyo argumento y personajes los alumnos habrán sido trabajados por los

estudiantes durante las últimas sesiones del curso. La película se elegirá de entre las opciones que ofrezca la cartelera en aquel momento. Contenidos/temas 1. El mundo actual ¿Dónde estamos? ¿Qué hacemos? ¿Qué está pasando en el mundo actualmente? Los tiempos de presente (simple, progresivo y perfecto). Voz pasiva de presente. Escuchar i interpretar noticias. 2. Lengua funcional I Aprendemos a expresar obligación, prohibición, consejo, habilidad, deducción, etc. Introducción de los diferentes verbos modales (must, have to, should, can, could, may, might, etc.) Participemos en diálogos. 3. El mundo de ayer ¿Dónde estábamos? ¿Qué hacíamos? ¿Qué pasaba en el mundo? Los tiempos de pasado (simple, progresivo y perfecto). Un paseo por la historia. Biografías. 4. Lengua funcional II Aprendemos a invitar, recomendar, suggerir; expresar necesidad,opinión, preferencias, nuestros gustos, etc. Verbos seguidos de infinitivo o gerundio (would like, want, need, like, dislike, prefer, etc.) Participemos en diálogos. 5. La hora de las preguntas Conozcamos diferentes lugares y sus gentes. La interrogación: (have you ever..., how long, far, old, much/many, etc....?) 6. El mundo del mañana ¿Dónde estaremos? ¿Qué haremos? ¿Cómo será el mundo? La expresión de futuro (simple, inmediato, progresivo, perfecto). Voz pasiva de futuro. Una historia de ciencia ficción. 7. Planes de futuro

Hablemos de espontaneidad y planificación. Realicemos planes de futuro. Hablemos de las consecuencias de nuestras acciones y de nuestros sueños. Planificación de un viaje. 8. Nos vamos al cine Taller de lectura y pronunciación: Argumentos y resúmenes de películas (se elegirá película según la cartelera del momento). Taller audiovisual: Vamos al cine (película a escoger). Los contenidos de la película elegida se trabajarán en clase mediante lecturas, audiovisuales (ej. tráileres comerciales) y pequeños debates. Esta salida es optativa y se hará al final del curso fuera horario lectivo 5. METODOLOGÍA Y ACTIVIDADES El curso está dividido en 15 sesiones de carácter presencial de 2 horas cada una (30 horas en total). Cada sesión se divide en dos partes de 60 minutos cada una. La primera parte se dedica a la introducción y práctica de un tema de interés para los estudiantes (vida cotidiana, viajes, etc.). Se presenta el nuevo vocabulario, expresiones útiles y de manera inductiva se trabaja un tema gramatical básico. Se utilizan recursos audiovisuales para la presentación de los distintos con el fin de hacer la sesión más dinámica y conseguir la atención y participación de los estudiantes. La segunda parte de cada sesión se centrará en el trabajo de la destreza oral mediante talleres de conversación que incluirán diferentes tipos de actividades (drillings, role plays, discussion groups, short presentations) en parejas y grupos donde los alumnos pondrán en práctica lo aprendido durante la primera parte de la sesión o en sesiones anteriores. Además de la sesiones presenciales, también se ofrecerá al estudiante apoyo telemático i/o digital. Se abrirá un espacio wiki en internet para este curso donde el estudiante podrá encontrar el resumen de las sesiones presenciales una vez concluidas, así como ejercicios y otros recursos online cuyo objetivo es motivar y fomentar el auto aprendizaje. También se colgarán todos los audiovisuales y audios que se hayan trabajado en clase, ofreciendo al estudiante la opción de poder escoger subtítulos en inglés y/o castellano. Esta

wiki también contará con un foro de participación a través del cual los alumnos podrán mantener la comunicación entre ellos y también con el profesor. Gracias a esta metodología el estudiante encontrará un entorno digital que favorece

aprendizaje

y la

práctica

las destrezas lingüísticas

(leer, escribir, escuchar y hablar). Usará la lengua inglesa con compañeros de su aula a partir de actividades y recursos de estudio. El estudiante es libre de organizarse el

estudio según

sus

disponible, aunque deberá

necesidades y seguir una

tiempo evaluación

continua con actividades, individuales y en colaboración, señaladas desde el primer día del curso (actividades orales y escritas). 6. EVALUACIÓN La evaluación de esta asignatura responde a los principios de la evaluación continua. Los principales elementos contemplados para evaluar el aprendizaje de los participantes serán: -

la asistencia

la participación activa en el aula

la participación en el foro de la wiki del curso

7. BIBLIOGRAFIA Bibliografía básica 

Murphy, R. Essential Grammar in Use (CUP)



MacCarthy, M. English Vocabulary in Use - Elementary (CUP)



Greet,

Timesaver

Beginner-Intermediate

Listenings

(Mary

Glasgow

Magazines) 

Grisewood, E. Timesaver Beginner-Intermediate Readings (Mary Glasgow Magazines)

Diccionarios online recomendados  

http://www.wordreference.com http://dictionary.cambridge.org/

Páginas web de interés 

http:/www./englisch-hilfen.de/en/exercises_list



http://www.learning.britishcouncil.org/en/grammar-exercises



http://www.ego4u.com/



http://www.agendaweb.org/



http://www.ngllife.com/beginnerelementary



http://www.coe.int/t/dg4/education/elp/elpreg/Source/Global_scale/globalscale_spanish.pdf

Espacio web del curso Inglés II Uned Senior (Canet de Mar) 

http://maykafdez.wikispaces.com/UNED+SENIOR-Angl%C3%A8s

UNED SENIOR GUÍA DIDÀCTICA DEL CURS QUI ÉS QUI ALS CARRERS, PLACES I EDIFICIS DE CANET. APRENEM HISTÒRIA A TRAVÉS DE LES PERSONES Docent: Carles Sàiz i Xiqués Curs 2015-2016. UNED Sènior UNED Província Barcelona - Canet de Mar

PROGRAMA DE LA MATÈRIA QUI ÉS QUI ALS CARRERS, PLACES I EDIFICIS DE CANET APRENEM HISTÒRIA A TRAVÉS DE LES PERSONES (CURS 2015/2016) 1. PRESENTACIÓ DE LA GUÍA 2. INTRODUCCIÓ DE LA MATÈRIA I CONDICIONS NECESSÀRIES 3. OBJETIUS 4. CONTINGUTS 5. METODOLOGIA I ACTIVITATS 6. AVALUACIÓ 7. BIBLIOGRAFIA

1. PRESENTACIÓ DE LA GUIA Benvinguts a l'assignatura experimental "Qui és qui als carrers de Canet. Aprenem història a través de les persones". El document s'inicia amb una petita introducció així com també s'indiquen les condicions necessàries de l'estudiant. Tot seguit es presenten els objectius del curs i la programació dels continguts de la matèria. També s'inclou una breu descripció de la metodologia que s'aplicarà, els tipus d'activitats previstes i l'avaluació del curs. Per tancar la guia, es compta amb unes recomanacions bibliogràfiques per complementar els continguts de l'assignatura. 2. INTRODUCCIÓ DE LA MATÈRIA I CONDICIONS PRÈVIES El curs "Qui és qui als carrers de Canet. Aprenem història a través de les persones" es tracta d'un projecte a cavall d'un curs d’història de Canet de Mar i d’un taller de memòria històrica mitjançant el nomenclàtor dels carrers de la població. La biografia, o el gènere biogràfic, o fins i tot el gènere biogràfic històric, ens permet endevinar els camins de la persona concreta enmig de la col·lectivitat. Per tant, l'eix bàsic del temari es centra en les persones a qui el municipi de Canet ha dedicat un carrer, una plaça o un edifici per perpetuar la seva empremta singular. El pas dels anys fa que molts ciutadans desconeixin qui

eren i per tant, el contingut del curs intenta resseguir, tan com sigui possible, la història del poble a través d'aquests protagonistes per demostrar la importància que van tenir en la configuració del municipi en aquests darrers segles. El curs es concep com una assignatura de continuació de les que ja s'han fet en anteriors edicions a l'antiga Universitat de la Gent Gran de la UNED -avui UNED Sènior-, com per exemple els Taller d'Història de Canet segle XX (curs 2013-2014 o el Taller d'Història de Canet segle XI-XIX (curs 2012-2013). Tot i així, no és condició indispensable haver-los realitzat amb anterioritat per poder fer els curs actual. El temari està dissenyat per a majors de 55 anys, amb uns coneixements mínims de la història, i especialment la història de Canet de Mar, tot i que aquells que no el tinguin, es donaran els recursos necessaris per tal que l'alumnat pugui acabar seguint, de manera favorable, el contingut del curs. 3. OBJECTIUS Els principals objectius a assolir en aquest curs són: -

Adquirir un coneixement ampli de la història de Canet de Mar Posar en relleu els personatges que han condicionat la història del poble. Fomentar les singularitats del territori i fer créixer l'estima pel poble. Iniciar pràctiques de memòria oral per complementar continguts del curs a través del testimoniatge dels mateixos alumnes.

4. CONTINGUTS El programa s'estructura en quinze sessions on s’aniran desenvolupan els continguts biogràfics proposats Sessió 1 Cavallers feudals Ronda Ferrer de Canet. Segle XIV Terratinents i navegants: l’economia del Canet de Mar entre els segles XVI-XVIII Carrer Pas d'en Marges Riera d'en Misser Rial d'en Catà Carrer de Pol Carrer Jaume Pagà Carrer Clausell J. Buscarons Carrer Manuel Busquets

Carrer Sebastià Cabot Sessió 2 Industrials del segle XIX i XX Plaça Pere Llauger Prim. Carrer Germans Bassas Carrer Francesc Corbera Carrer Enric Jover Carrer Jaume Romagosa Duran Sessió 3 i 4 Arquitectes, escultors i artesans del segle XIX i XX Rial de can Goday Carrer Josep Cabruja Carrer Eusebi Arnau Mascort Carrer Pau Gargallo Carrer Eduard Ferrés i Puig Carrer Antoni Gaudí Carrer Lluís Domènech i Montaner Carrer Ramon de Capmany. Carrer Carles Flotats Galtés Carrer Domènec Pascual. Plaça Pere Domènech Carrer Francesc Daniel Molina Carrer Josep Maria Danès Carrer Francesc Guàrdia Carrer Rafel Masó Sessió 5 Religiosos i sants (només s'explicaran els vinculats amb Canet) Carrer Sant Josep Oriol Plaça Venerable Gabriel Macià Biblioteca Pare Pere Gual i Pujadas. Segle XIX Carrer Mn. Jaume Travesa. Segle XX Passeig i carrer de la Mare de Déu de la Misericòrdia Carrer Mn. Marià Martínez Carrer Mn. Josep Comerma Carrer Mn. Ferran Roig Carrer Tomàs Milans Carrer Mn. Cinto Verdaguer Plaça Mn. Josep M. Pujadas Carrer Pare Pere Deleglise Hospital Residència Mn. Guillem Mas Sessió 6 i 7:

El llegat dels indians Plaça Busquets Via Carles Pascual Puig Carrer Josep Baró i Blanxart Carrer Josep Mora Tharrats Carrer Eusebi Golart Plaça Josep Colomer Sessió 8: L’aportació dels metges a la història de Canet Ronda Dr. Anglès Ronda Dr. Manresa Carrer Dr. Guiteras Passatge Dr. Santiñà Plaça Viader Riera Dr. Marià Serra (s’explicarà a la sessió 9 com a polític) Sessió 9 i 10: Polítics del segles XIX i inicis del XX Riera Dr. Marià Serra i Font Carrer Narcís Verdaguer i Callís Carrer Lluís Domènech i Montaner Carrer Josep Alegret Móra Carrer Josep Fors Vidal Carrer Carles Carqués Martí Carrer Rafael Campalans Carrer Jaume Bofill i Matas Carrer Francesc Cambó Carrer Josep Puig i Cadafalch Carrer Quirze Planet (s’explicarà en aquest apartat tot i que va ser alcalde als anys 70 del segle XX)

Sessió 11: Sindicalistes, activistes i mecenes Carrer Francesc Parera Carrer Jaume Ferrer Noé Avinguda Àngel Planet Carrer Vicenç Rocosa Isern Carrer Narcís Monturiol Carrer Manuel Busquets Sessió 12 i 13:

Músics i artistes Carrer Joan Borràs de Palau Carrer Joan Dotras Vila Plaça Pau Casals Auditori Jaume Dotras Serrabella Carrer Folch i Torres Carrer Xesco Boix Plaça Rudy Ventura Carrer Josep Anselm Clavé Sala Eugeni Forcano (Casa museu Domènech i Montaner) Carrer Comediants Sala Josep Tenas Escobar (Estudi 1694) Sessió 14 i 15: Pedagogs, escriptors, poetes i intel·lectuals Carrer Emília Domènech Carrer Ausiàs March Carrer Joan Oms Carrer Joan Maragall Carrer Salvador Espriu Carrer Josep Carner Carrer Maria Saus i Teixidor Carrer Josep M. López-Picó Carrer Josep Pla Carrer Pompeu Fabra Carrer Aurora Díaz-Plaja Carrer Dolors Viñas Carrer Maria Roca Rossell Carrer Àngel Guimerà Institut Sunsi Móra Busquets 5. METODOLOGIA I ACTIVITATS El curs està dividit en quinze sessions de dues hores on s’explicarà, amb una prèvia introducció històrica, les vides dels personatges a tractar aquell dia. Cada sessió es divideix en dues parts: uns 90 minuts de classe teòrica i després uns 30 minuts de debat i aportacions dels alumnes atès que molts dels personatges que es ressenyaran de ben segur que els van conèixer o bé n’han sentit a parlar. Per tant, cal també que aportin els seus records i coneixements posant-los en comú. 6. AVALUACIÓ Els criteris d'avaluació d'aquesta assignatura es basen en els principis de l'aprenentatge continu i per tant, els principals elements que es contemplen per avaluar seran, bàsicament, l'assistència i la participació activa de l'alumne en el grup.

7. BIBLIOGRAFIA BALCELLS, Albert: Rafael Campalans, socialisme català. Publicacions Abadia de Montserrat, 1985 BOU I JANOHER, Ernest: Mossèn Pujadas. Recorda és reviure. Edimurtra, Olot, 1990 COLL I AMARGÓS, X: Narcís Verdaguer i Callís i el catalanisme possibilista. Publicacions Abadia de Montserrat, 2001 CERVERA I BERTA, Josep M: Un eclesiàstic modèlic: biogràfia de mossèn Josep Comerma i Vilanova. Bisbat de Girona, Girona, 1990 MAS, Xavier; AMAT, Jordi: Canet de Mar 1898-1936. De la Guerra de Cuba a la Guerra Civil. Edicions Els 2 Pins, Canet de Mar, 2012 ROVIRA, Josep: Fa cent anys que Àngel Guimerà estrenà “Judit de Welp” a Canet de Mar. A: Plaça de la Llenya, setembre-octubre 1983 ROVIRA, Josep: Glosa Canetenca a la història del Catalanisme polític. A: Programa Festa Major 1980, Canet de Mar, Impremta Anfruns, 1980 PANYELLA, Lluís M. Xesco Boix: història de la nostra història. Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona 2009 SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Marià Serra i Font (1863-1926). Un model de prohom comarcal en els orígens del catalanisme polític. A: El Sot de l’Aubó, juny 2004 SAIZ I XIQUÉS, Carles: L'urbanisme modern del segle XX a Canet. Lluís Domènech i Montaner i Marià Serra i Font. A: El Sot de l'Aubó, juny 2005 SOBREQUÉS, Jaume (ed.): Història Contemporània de Catalunya. Columna, Barcelona, 1997 RISQUES, Manel (dir): Història de la Catalunya Contemporània. Pòrtic, Barcelona, 1999 ROIG ROSICH, Josep M.: La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de Repressió Cultural. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliva, Barcelona, 1992 ROVIRA FORS, Josep: "La canetització de Francesc Corbera mecenes de la capella fonda". A: El Sot de l'Aubó, 2004, núm. 9 , p. 20-22.

ROVIRA FORS, Josep: "L'aventura americana del canetenc Josep Baró Blanxart." A: El Sot de l'Aubó, 2007, núm. 20, p. 4-8 SÀIZ, Carles: "Marià Serra i Font, un model de prohom comarcal en els orígens del catalanisme polític", núm. 8 juny 2004, p. 18-23 SÀIZ, Carles: "Americanos, propietaris i fabricants, els mecenes del segle XIX i XX", núm. 9 setembre 2004, p. 4-8 SÀIZ, Carles: "El llegat testamentari d’Eusebi Golart i Teresa de Palau", núm. 9 setembre 2004, p. 9-13 SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, Canet de Mar, 2007 SÀIZ, Carles: "La nissaga canetenca dels Mora, americanos i comerciants". A; ÀMBIT, núm.22, 1995 : p. 19-20 SÀIZ, Carles: "Interpretació històrica de la columna de Canet". A: Cannetum, núm. 2 Octubre 2000, p. 3-5 SÀIZ, Carles: "Canet i el catalanisme polític de finals segle XIX", núm. 12, desembre 1996, p. 27 SÀIZ, Carles: "Francesc Cambó i les vinculacions amb Canet", núm. 13 generfebrer 1997, p. 19 SÀIZ, Carles: "Anècdotes sobre les guerres carlines al Canet del XIX", núm. 16 maig 1997, p. 23 SÀIZ, Carles: "La Mancomunitat i la política cultural i educativa a Canet", núm. 18 juliol 1997, p. 19 SÀIZ, Carles: Josep Baró i la seva aportació econòmica a la Guerra de Cuba. Núm. 22 desembre 1997 : pàgina 31 SANTOLARIA, Francesc: El Banquet de la Victòria i els Fets del ¡Cu-Cut!. Barcelona, Meteora, 2005 SERRA, Marián: Canet de Mar en l'avenir. Orientacions a seguir. Biblioteca Canetenca, Canet de Mar, 1913 SERRA, Marián: El ball de les Morratxes. La Renaixensa, XXII 1892. Separata. SERRA, Marián: Cartes Amicals, Germandat pera Invalids del Travall, Canet de Mar, 1915.

VERDURA CAMPENY, Francesc: "La descoberta d'Amèrica." Sot de l'Aubó, El, 2007, Núm. 22 , p. 4-6. VERDURA CAMPENY,

Francesc: "La descoberta d'Amèrica (II)." Sot de

l'Aubó, El, 2008, Núm. 24 , p. 37-39

Buidat documental de les publicacions: ÀMBIT (Canet de Mar) Bandera Vella (Canet de Mar) Boletín Oficial del Sindicato Arte Fabril-Textil de Canet de Mar (Canet de Mar) Catalunya (Canet de Mar) El Bien (Canet de Mar) El Crucero (Canet de Mar) El Sot de l’Aubó (Canet de Mar) La Branca (Canet de Mar) La Plaça de la Llenya (Canet de Mar) La Nova Plaça de la Llenya (Canet de Mar) Pedracastell (Canet de Mar) La Vall de Canet (Canet de Mar) La Vanguardia (Barcelona) La Veu de Catalunya (Barcelona) Vida Llevantina (Canet de Mar)

UNED SENIOR GUÍA DIDÀCTICA DEL CURS PASSEJADES I TERTÚLIES PER LA LITERATURA URBANA Docent: Xavier Fita Curs 2015-2016. UNED Sènior UNED Provincia Barcelona - Canet de Mar

PROGRAMA DE LA MATÈRIA PASSEJADES I TERTÚLIES PER LA LITERATURA URBANA (CURS 2015/2016) 1. PRESENTACIÓ DE LA GUÍA 2. INTRODUCCIÓ DE LA MATÈRIA I CONDICIONS NECESSÀRIES 3. OBJETIUS 4. CONTINGUTS 5. METODOLOGIA I ACTIVITATS 6. AVALUACIÓ 7. BIBLIOGRAFIA

1. PRESENTACIÓ DE LA GUIA. Benvinguts al curs “Passejades i tertúlies per la literatura urbana” de l’UNED Sènior. L’objectiu d’aquesta guia és explicar a l’alumnat els continguts de l’assignatura i facilitar-ne la seva comprensió. La ciutat és l’escenari pel que transita la novel·la moderna i no hi ha cap ciutat important que no tingui una o vàries obres que la ficcionalitzin. La novel·la es fa real gràcies als escenaris de la ciutat mentre que la ciutat es ficcionalitza mitjançant la novel·la. En aquest curs de la ma d’escriptors com Borges, Cortázar, Rodoreda, Calders, Pinyol, Nabokov, Tosltoi, Raymond Carver, Clarín, Poe, Balzac, Rimbaud… i dels seus relats breus ens endinsarem dins les ciutats: caminarem per les seves grans avingudes, ens perdrem dins els seus cafès i salons, espiarem carrerons prohibits i en buscarem els seus secrets inconfessables. A les acaballes del curs i també mitjançant relats breus ens acostarem als límits de les ciutats, la seva perifèria, i més enllà. Dins del curs a més farem dues sortides a Barcelona, en les que passejarem per alguns espais novel·lats de la ciutat, coneixerem escriptors professionals i

poetes amateurs i finalment anirem a un certamen poètic de referència “Albor” en el que la persona que l’impulsa ens rebrà i explicarà com va néixer aquest projecte. Els curs té 8 unitats didàctiques relacionades amb la ciutat i dins de cada unitat didàctica es treballaran un o més relats breus d’autors clàssics o contemporanis. Gràcies als relats breus l’alumnat es familiaritzarà amb les grans veus de la literatura dels segles XIX, XX i XXI i entrarà en contacte de manera amena amb conceptes de teoria literària i anàlisis de texts. 2. OBJETIU. L’objectiu principal del curs és generar passió per la literatura. Per aconseguirho hi ha 4 objectius específics: -

Identificar la ciutat com l’escenari perfecte de la literatura moderna.

Treballar relats breus d’autors consagrats.

Descobrir espais literalitzats i espais de referència dins el panorama literari de la ciutat de Barcelona.

Conèixer escriptors i professionals vinculats al món de la literatura.

3. CONTINGUTS. 1. Presentació 2. Literatura i ciutat. Les grans ciutats i les seves obres (Berlín, París, Barcelona). 2.1 El centre de la ciutat. 2.1.1. La ciutat com espai de descobriment i creixement. 2.1.2. La ciutat como punt de trobada i acomiadament. 2.1.3. Sortida a Barcelona: visita al casc antic, a l’Ateneu de Barcelona i entrevista amb un escriptor professional. 2.2 La perifèria de la ciutat. 2.2.1. La ciutat i els seus secrets. 2.2.2. La ciutat com amenaça. 2.3 Més enllà de la ciutat. 2.3.1. La literatura fantàstica. 2.3.2 El naturalisme.

2.3.3 La literatura infantil. 2.4 La no-ciutat. 3. El poeta dins la ciutat. 3.1.1. L’ arquitectura de la ciutat i l’arquitectura de les paraules. 3.2.1 Sortida a Barcelona, visita al certamen poètic Albor i entrevista amb la persona responsable del certamen. 4. Acomiadament i valoracions. 4. COMPETÈNCIES. Per participar en el curs no són necessaris coneixement previs de literatura. L’eina de treball són els relats breus, cosa que possibilita a l’alumnat treballar en funció de les seves possibilitats sense exigir més feina del que aquest pugui assumir.

5. METODOLOGIA. El curs consta de trenta hores lectives i es divideix en 11 sessions de caràcter presencial de dues hores més dues sortides a Barcelona. Les sessions combinaran la classe magistral amb preguntes i debats relacionats amb la temàtica plantejada. A més en alguna d’aquestes sessions participaran persones vinculades al món literari. Es farà servir projector o equip d’àudio per visualitzar adaptacions cinematogràfiques de les obres, escoltar lectures de textos i/o fragments d’entrevistes amb autors. 6. ORIENTACIONS BIBLIOGRÀFIQUES. A continuació s’indiquen les obres teòriques suggerides per aprofundir en la matèria. Auge, Marc. Los no lugares: Espacios del anonimato. Barcelona: Gedisa, 2000 (1992 1a ed). Barthes, Roland. El placer del texto y lección inaugural. Siglo XXI de España Madrid 2007. Barthes, Roland. Mitologías. Siglo XXI, 2ed Madrid 2009.

Dobry, Edgardo: Orfeo en el quiosco de diarios. Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires 2007. Gramsci, Antonio. Cultura i literatura. Ed 62. Barcelona 1966. Magris, Claudio: Alfabets. Assaigs de literatura. 1984, Barcelona 2008 Martí, Antoni: Poética del café. Anagrama, Barcelona 2007. Matas, Àlex: La ciudad y su trama (literatura, modernidad y crítica de la cultura). Lengua de Trapo, Madrid 2010. VVAA: Teorías de lo fantástico. Arco Libros, Madrid 2001. Viñas, David: Historia de la crítica literaria. Ariel, Madrid 2007. 7. AVALUACIÓ. L’avaluació de la matèria és en un 80% l’ assistència a las classes i en un 20% la participació activa en aquestes.

UNED SENIOR GUÍA DIDÀCTICA DEL CURS ITINERARIS PER L'ART CATALÀ III Docent: Carles Sàiz i Xiqués Curs 2015-2016. UNED Sènior UNED Província Barcelona - Canet de Mar

PROGRAMA DE LA MATÈRIA ITINERARIS PER L'ART CATALÀ III (CURS 2015/2016) 1. PRESENTACIÓ DE LA GUÍA 2. INTRODUCCIÓ DE LA MATÈRIA I CONDICIONS NECESSÀRIES 3. OBJETIUS 4. CONTINGUTS 5. METODOLOGIA I ACTIVITATS 6. AVALUACIÓ 7. BIBLIOGRAFIA

1. PRESENTACIÓ DE LA GUIA Benvinguts a la tercera edició del curs "Itineraris per l'Art Català" de la UNED Sènior - Canet de Mar. Aquesta guia pretén proporcionar a l'alumnat la informació necessària sobre la matèria que s'impartirà. El document s'inicia amb una petita introducció així com també s'indiquen les condicions necessàries de l'estudiant. Tot seguit es presenten els objectius del curs i la programació dels continguts de la matèria. També s'inclou una breu descripció de la metodologia que s'aplicarà, els tipus d'activitats previstes i l'avaluació del curs. Per tancar la guia, es compta amb unes recomanacions bibliogràfiques per complementar els continguts de l'assignatura.

2. INTRODUCCIÓ DE LA MATÈRIA I CONDICIONS PRÈVIES "Itineraris per l'art català III" pretén familiaritzar i acostar els coneixements d'art als alumnes de la UNED Sènior, d'una manera lúdica, mitjançant sortides culturals on es visita in situ el patrimoni del país per posar-ho en relació als coneixements que s'adquireixen de manera teòrica. El curs es concep com una assignatura de continuació de les que ja s'han fet en anteriors edicions a l'antiga Universitat de la Gent Gran de la UNED -avui UNED Sènior-, malgrat que no és condició indispensable haver-los realitzat amb anterioritat per poder fer els curs actual.

El temari està dissenyat per a majors de 55 anys, amb uns coneixements mínims d'art català tot i que es donaran els recursos necessaris per tal que l'alumnat pugui acabar identificant els diferents estils arquitectònic del patrimoni cultural català. 3. OBJECTIUS Els principals objectius a assolir en aquest curs són: -

Adquirir uns coneixements ampli de l'art català Que els alumnes siguin capaços de distingir i identificar els diferents estils artístics així com també els sàpiguen identificar cronològicament Fomentar el consum de patrimoni cultural català Com tot programa sòciocultural, cal que contribueixi a establir relacions d'amistat entre l'alumnat

4. CONTINGUTS El programa s'estructura en quatre blocs, que es corresponen a quatre sortides culturals, amb un marc teòric previ que es desenvoluparà durant el viatge i es complementarà durant la visita al jaciment, museu o espai museogràfic. Els temes a tractar durant el curs 2015-2016 són: - Urbanisme romà - Les construccions de defensa medieval - L'art ceràmic modernista - La pintura catalana del segle XX Els itineraris previstos són: ITINERARI 1. Art romà: Visita a la ciutat romana d'Iluro (Mataró) Després de romanitzar el territori del Maresme els romans van fundar, a la primera meitat del segle I aC (80-70), Iluro, una ciutat ex novo sobre un petit turó. Fou en època d'August (finals del segle I aC i el segle II dC) quan la ciutat visqué el seu moment d'esplendor i prosperitat i obtingué l'estatut jurídic de municipum i, per tant, el dret de ciutadania. Les intervencions urbanístiques al casc antic de Mataró i les troballes arqueològiques durant el segle XX i inicis del XXI ens permet reconstruir hipotèticament part de l'antiga ciutat romana. Es conserven traces de la muralla, del fòrum, carrers, cases, una gran cisterna, el mercat, clavegueres i canalitzacions, necròpolis, una gran casa senyorial amb paviments de mosaic d'«opus signinum» i el conjunt arqueològic de Can Xammar, on es van

documentar les restes d'un edifici notable, amb mosaics que pavimentaven les diverses estances, probablement les termes de la ciutat, amb les seves dependències termals i la palestra. La millor manera de viatjar en el temps és a través dels sentits. Tot passejant coneixerem la Mataró romana i els vestigis arqueològics que la ciutat d'Iluro ofereix: observarem, escoltarem, olorarem, degustarem i tocarem textures i elements per endinsar-nos de ple en l'època romana. L'itinerari inclou la visita a la sala romana del Museu de Mataró-Maresme

ITINERARI 2. L'edat mitjana al Maresme: Visita al Castell de Vilassar de Dalt El castell de Vilassar de Dalt és la fortalesa medieval més important de la comarca del Maresme. Va ser construït entre els segles XIII i XV i l’origen de la fortalesa prové d’una torre de vigilància del segle X. Els primers propietaris van ser la nissaga dels Sant Vicenç, que van construir la primera muralla al voltant de la torre. El segon itinerari d'aquest curs de patrimoni català proposa una ruta medieval a l’entorn de Vilassar de Dalt i una visita al mateix castell on s'explicarà la història de la família més important i l'evolució arquitectònica de l'edifici. Del castell, visitarem el pati exterior, rodejarem tot el perímetre, el pont del fossar, el pati d’entrada, la capella i el pati interior de la torre. ITINERARI 3. Les arts ceràmiques del modernisme català. Sortida a "La Rajoleta" La fàbrica de productes ceràmics Pujol i Bausis –coneguda popularment com La Rajoleta- ens permetrà donar una visió del llegat ceramista d’Esplugues de Llobregat al modernisme català. La raó Pujol i Bausis esdevingué un punt de referència en l’àmbit de la producció de la ceràmica industrial catalana i, molt especialment, durant l’època d’esplendor del modernisme i noucentisme català. Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda i d'altres van nodrir les seves obres arquitectòniques dels elements ceràmics elaborats a la fàbrica Pujol i Bausis. Actualment, el conjunt d’elements el formen sis forns de tipus àrab, dos d’ells enterrats i de grans dimensions, els dos forns d’ampolla i la xemeneia que són un valuós testimoni que exemplifiquen les vinculacions que Esplugues mantingué històricament amb el fang. Malgrat la provisionalitat de les instal·lacions, la gran varietat i singular tipologia de forns reunits confereixen una certa excepcionalitat a tot el conjunt.

ITINERARI 4. Art contemporani. Sortida a la Fundació Palau Com a darrera activitat del curs, es planteja fer un repàs a tota la pintura catalana del segle XX. Per acomplir l'objectiu ens traslladarem a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac on podem veure una dilatada representació pictòrica de tot aquest període fins a l'actualitat. Les sales a visitar: La Sala Barcelona, 1900-1936 recull la col·lecció de Josep Palau i Oller, el pare de Palau i Fabre, que fou pintor i col·leccionista d’art, juntament amb obres d’artistes coetanis de Palau i Oller, com Josep Mompou, Labarta i Isibre Nonell, així com d’altres artistes Palau i Fabre va anat col·leccionant al llarg dels anys, donant així continuïtat a la tasca del seu pare. La Sala Estimat Picasso exhibeix de forma permanent un conjunt molt variat d’obres picassianes, des dels inicis del pintor a Llotja fins als darrers anys de la seva vida. Aquest és, sens dubte, el conjunt més valuós de la Fundació, atès que Picasso és, segons Palau, “el més gran creador de tots els temps”. La sala Estimat Picasso està integrada per una cinquantena d'obres de Picasso que Josep Palau i Fabre, al llarg de la seva vida, ha anat adquirint o bé ha rebut de mans del mateix Picasso, del qual va ser-ne amic durant 25 anys. La Sala Defensa de l'Avantguarda recull l’obra d’artistes com Miró, Clavé, Juli González o Gargallo. També incorpora el testimoni de la col·laboració de Palau amb artistes com Ràfols Casamada o la seva relació amb pintors com Tàpies i Ponç i amb els més actuals Barceló i Perejaume.

5. METODOLOGIA El curs està dividit en quatre blocs (que es corresponen amb les sortides) d'aproximadament unes 6-8 hores cada part, atès que també inclouen els desplaçaments (30 hores en total). Cada sessió es divideix en dues parts: uns 60 minuts de classe teòrica i després el pràcticum per veure, in situ, el patrimoni que exemplifica aquella època a través de la visita comentada pel professor del curs o bé per un guia especialitzat del recinte. Totes les entrades i servei de guiatge queden incloses en el curs i l'alumne només haurà de costejar l'import dels trasllats que, per la situació dels municipis que hem de visitar, es farà en tots els casos amb serveis de transport públic.

6. AVALUACIÓ Els criteris d'avaluació d'aquesta assignatura es basen en els principis de l'aprenentatge continu i per tant, els principals elements que es contemplen per avaluar seran, bàsicament, l'assistència i la participació activa de l'alumne en el grup. 7. BIBLIOGRAFIA Itinerari 1 BONAMUSA I ROURA, Joan: De la civitas d'Iluro a Alarona: entre la tetrarquia i els carolingis. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró, 2011 BONAMUSA ROURA, Joan: "Els límits de la Civitas d'Iluro (estat de la qüestió)". En: Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2008 CELA ESPIN, Xavier: Iluro: ciutat romana. Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2004 CELA ESPÍN, Xavier: Iluro, una ciutat per descobrir. Museu de Mataró: Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 1999 CERDÀ MELLADO, Josep Antoni: "El Cardo maximvs de la ciutat romana d'Iluro (Hispania Tarraconensis)". En: Laietania, Mataró, 1981 CLARIANA I ROIG, Joan-Francesc: "Notícia sobre uns sarcòfags de plom trobats en el territorium d'Iluro". En: Sessió d'Estudis Mataronins, Mataró, 2004 CLARIANA I ROIG, Joan-Francesc: "Aportacions a l'estudi del retrat romà d'Iluro i el seu territorium". En: Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions Presentades. Mataró 2008 CUESTA, Elena: "Els Tresors d'Iluro: recorregut per la Mataró pròspera del temps dels romans". En: Descobrir Catalunya, n. 130. Edicions 62, Barcelona, 2009 COLL I PIGEM, Maria: "Quan emergeix Iluro". EN: Mataró Report, núm. 53 Mataró, 2001 GARCIA ROSSELLÓ, Joaquim: "Una aproximació al coneixement del a ciutat romana d'Iluro". Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 52, Mataró, 1978 GURRI COSTA, Josep: Iluro: una ciutat per descobrir (vídeo). Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2000

Itinerari 2 CUADRADA, Coral: "Els Capbreus com a font històrica: l'exemple dels capbreus de Mataró i Vilassar (segle XIV)". En: Sessió d'Estudis Mataronins, 1988 CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV. Caixa Laietana, Mataró, 1988 CUADRADA, Coral: Les Parròquies medievals del Baix Maresme. En: Sessió d'Estudis Mataronins, 1985 CUADRADA, Coral: El regimen feudal en el Maresme (S. X-XIV). Universidad Nacional de Ediuación a Distancia, Madrid, 1988 CUADRADA, Coral: "Societat, economia i feudalisme al Maresme medieval (segles XII-XIV)". En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, n. 25. Mataró, 1986 GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: Els Desbosch: promotors d'obres d'art en temps del gòtic. En: Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2005 OLIVA I RICÓS, Benet: "La Capella i el retaule de la Concepció del castell de Vilassa". En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria núm. 53, Mataró, 1995

Itinerari 3 AAVV: Patrimoni i ciutat: Esplugues i el modernisme. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat: Grup d'Estudis d'Esplugues, Esplugues de Llobregat, 2000 SUBÍAS PUJADAS, Maria Pia: Pujol i Bausis: centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat. Ajuntament d'Esplugues. Àrea de Promoció de la Ciutat, Esplugues de Llobregat, 1989 AAVV: Tradición y modernidad: la cerámica en el modernismo: actas del congreso celebrado en Esplugues de Llobregat : 29-31 octubre 2004. Congreso Anual de la Asociació de Ceramología. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat : Asociación de Ceramología, Esplugues de Llobregat, 2006 ARECHAGA, Carmen: Artes decorativas del siglo XX: modernismo.PlanetaAgostini, Barcelona 1989

Itinerari 4 AINAUD DE LASARTRE, Joan: Del segle XIX al sorprenent segle XX. Carroggio, Barcelona, 1991 El Paisatge en la pintura catalana del canvi de segle : 1870-1935 : Sala d'Exposicions del Centre Cultural el Casino, Manresa : [catàleg de l'exposició], Ajuntament de Manresa, Centre Cultural El Casino, Manresa, 2003 VÉLEZ, Pilar: "L'Estudi de la pintura catalana: del segle XIX a les portes del XXI" En: Serra d'Or, n 486. Monestir de Montserrat, 2000 FUNDACIÓ PALAU: Catàleg general. Fundació Palau-Centre d'Art : Diputació Barcelona : Ajuntament de Caldes. Caldes d'Estrac, 2003 BIRMANT, Julie: Picasso. Norma, Barcelona 2014 GARRUT ROMÀ, Josep Maria: Dos siglos de pintura catalana, XIX y XX. Ibérico Europea de Ediciones, Barcelona 1974