Propostes de conclusions | Comissió Investigació Sanitat

Grup Mixt Ref.: 394DFR14101300006

A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA GESTIÓ EN L’ÀMBIT SANITARI I LES RELACIONS ENTRE EL SECTOR PÚBLIC SANITARI I LES EMPRESES

David Fernàndez i Ramos, portaveu, Isabel Vallet Sànchez, diputada del Grup Mixt, membre de la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses, presenten, d’acord amb el que estableix l’article 58.6 del Reglament del Parlament, les propostes de conclusions següents per tal que, una vegada debatudes a la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses, siguin incloses en el dictamen que ha d’ésser debatut pel Ple del Parlament.

CONCLUSIONS A. Crítica de la metodologia de funcionament i de treball de la comissió 1. ORIGEN Després de les informacions aparegudes als mitjans de comunicació relatives a suposats casos de corrupció en l’àmbit de la gestió sanitària a Catalunya, el 9 de gener de 2013, els grups parlamentaris del PSC, PP, ICV-EUiA i Ciutadans van sol·licitar la constitució d’una comissió d’investigació “sobre la gestió en l’àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses”. EL 13 de febrer de 2013, el Parlament va aprovar la constitució de la citada comissió.

Després de mig any, més de 30 compareixences i examinat un bon gruix d’informació, la conclusió primària és que no hi havia un objectiu concret sobre la feina i que si hi havia no s’ha assolit si tenint en compte que els encarregats de dotar de contingut i vetllar perquè la comissió fos fructífera, són els mateixos partits polítics, en aquest cas, i molt en especial, CiU i PSC, que més beneficis han obtingut de l’opacitat i garbuix organitzatiu que presideix l’anomenat model sanitari català.

Per tant, una comissió d’investigació que res no ha volgut investigar gràcies al pacte de silenci entre el PSC i CiU. D’aquesta avaluació genèrica, des de la CUP-AE volem desgranar-ne un dèficit estructural i d’altres d’específics que avalen aquest posicionament nostre crític.

Model: 394 Propostes de conclusions

Grup Mixt

2. DÈFICIT ESTRUCTURAL Les comissions parlamentàries no gaudeixen de cap potestat investigadora, en el sentit que no obliguen a res ni tampoc gaudeixen de potestat fiscalitzadora, sinó que resten a mercè d’allò que els compareixents vulguin respondre i de la documentació que vulguin facilitar les institucions a les quals pertanyen. Aquest condicionant ja és important a l’hora de determinar l’efectivitat de la comissió d’investigació, però no és l’únic, sinó que els pactes i acords entre partits polítics a l’hora de vetar compareixents o informació sol·licitada és la cirereta que acaba de pervertir i anorrear el sentit mateix de les comissions d’investigació.

Massa sovint aquestes comissions queden mediatitzades per estratègies polítiques i mediàtiques que en comptes de contribuir a esclarir l’objecte d’investigació, el que persegueixen és generar un totum revolutum que aboca encara més confusió sobre l’assumpte objecte (de pretesa) investigació, perquè no s’identifiquen responsables ni s’imputen culpes concretes, sinó que les dilueix en un magma confús i genèric en què ningú no és responsable de res. Un terreny que desemboca en lloc comú del “això ha passat perquè havia de passar”.

La conseqüència directa és que les comissions d’investigació no només no satisfan les expectatives generades al moment de constituir-se pel que fa a dilucidar responsabilitats, sinó que tampoc gaudeixen de l’autoritat per assegurar que es compleixin les mesures proposades per eradicar els vicis que han permès la comissió de les il·legalitats identificades.

3. DÈFICITS ESPECÍFICS 3.1. COMPAREIXENCES VETADES GRÀCIES A LA CONNIVÈNCIA ENTRE EL PSC I CIU Al moment de constituir-se la comissió d’investigació, la CUP-AE va sol·licitar expressament que no es vetés ningú a l’hora de comparèixer. Aquesta demanda no es va satisfer, la qual cosa evidencia el caràcter esbiaixat de la comissió i la impossibilitat d’investigar amb profunditat i sense limitacions el model de gestió sanitària i les relacions entre les empreses públiques i privades. Resulta xocant, però, alhora, també molt revelador, que aquells que defensen urbi et orbi que en democràcia tot és defensable i que la transparència és un valor inqüestionable, llavors sense rubor ni complexa vetin determinats compareixents que potser “dirien el que no volen sentir”. Un tarannà que es converteix en més sagnat si tenim en compte que s’esdevé en l’àmbit d’una comissió parlamentària.

El vet de determinats compareixents ratifica el que assenyalàvem al paràgraf anterior: l’objectiu de la comissió no és esclarir les irregularitats denunciades pels mitjans de comunicació en l’àmbit de la gestió sanitària , sinó satisfer de la forma menys perjudicial pels interessos partidistes una obligació legal. Preservar la 2

Model: 394 Propostes de conclusions

2

Grup Mixt

“dignitat” de la façana de la democràcia parlamentària i, sobretot, impedir que res no canviï en el sistema d’interessos articulat entre els grans partits (CiU i PSC), en aquest cas en l’àmbit sanitari.

Els qui van comparèixer eren els qui no podien no fer-ho; els qui estaven directament implicats en casos oberts de corrupció en l’àmbit sanitari i que, per tant, la comissió se’ls presentava com una oportunitat d’or per (pretesament) demostrar la seva honestedat i diligent gestió (Ramon Bagó, Xavier Crespo, Carles Manté i Josep Prat, per exemple) i, amb el mateix objectiu també van comparèixer Boi Ruiz i Marina Geli, actual i exconsellera de Sanitat, respectivament.

Per tal que en quedi constància, detallem les compareixences vetades: (1) Carme Aragonès (regidora de Pineda de Mar pel PSC); (2) Xavier Rius Moyà (regidor de Santa Susana per CiU); (3) Guadalupe Oliva (esposa del diputat Xavier Crespo (CiU) i imputat en el “cas Clotilde” de blanqueig de diners a Lloret de Mar. Persones sospitoses d’haver rebut irregularment diners de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva (CSMS) quan el Sr. Crespo n’era el màxim dirigent; (4) Agustí Colom (síndic de la Sindicatura de Comptes que havia detectat l’ús improcedent d’1.300.000 milions d’euros en l’àmbit de la CSMS); (5) Albano Dante i Marta Sibina (editors de la revista Cafè amb llet, que ha denunciat i destapat diverses irregularitats en la gestió sanitària); (6) Oriol Güell (periodista d’El País, que també ha investigat la sanitat catalana i ha fet aflorar diferents presumptes casos de corrupció); (7) Carme Pérez, presidenta del comitè d’empresa de l’Hospital Sant Pau, que ha denunciat diverses irregularitats que podrien explicar la situació caòtica en què es troba l’hospital; (8) Albert Folia (expresident de la Junta del Patronat de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de Sant Pau; (9) Joaquim Esperalba (expresident del Consorci de Salut del Maresme i La Selva; (10) Robert Pujol (director gerent de l’ICS); (11) Joaquim Casanovas (exdirector assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS); (12) Àngels Sabaté (presidenta de l’Associació Professional d’Infermeria de l’hospital de Sant Pau; (13) Xavier Corbella (gerent de l’hospital Sant Pau); (14) Enric Arguelagués (exdirector de l’iCS); (15) Eduard Rius (exconseller de Salut); (16) Ángeles Cabezas (gerent del grup SERHS); (17) Jaume Padrós (vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona); (18) Miquel Vilardell (president del Col·legi de Metges de Barcelona); (19) Josep Maria Padrosa (director del CatSalut); (20) Celestino Corbacho (expresident del Consorci Sanitari del Baix Llobregat); (21) Jaume Estrany (patró de la Fundació Privada de gestió Sanitària de Sant Pau; (22) Germà Gordó (conseller de Justícia); (23) Joan Carles Ferraté (exgerent d’Innova); (23) Josep Maria Grau (exdirector general de Sant Pau); (24) Josep Solé (gerent d’Innova); i(25) Joan Viñas (president de l’ICS).

3.2. DOCUMENTACIÓ APORTADA DE CARÀCTER MENOR, PARCIAL I ESBIAIXADA El dèficit estructural que apuntàvem irradia les seves conseqüències sobre tots els àmbits de la comissió. Així, i pel que fa a la documentació aportada, no només no és completa, sinó que té poca transcendència, de manera que l’objectiu que persegueix no és pas esclarir les irregularitats relatives a la gestió sanitària, sinó 3

Model: 394 Propostes de conclusions

3

Grup Mixt

relativitzar-ho tot perquè la responsabilitat de les il·legalitats detectades quedi tant diluïda que no sigui atribuïble a ningú.

A més la informació ha arribat esbiaixada i parcial cosa que implicava dedicar un temps titànic a endreçar-la cronològicament i poder llegir-ne el fil argumental. A banda d’això la informació protegida per secret de sumari en els casos que ara mateix s’estan instruint també ha contribuït al biax anterior.

3.3. SESSIONS MARATONIANES QUE DESPRESTIGIEN L’OBJECTIU DE LA COMISSIÓ Fins a cert punt és tediós haver de repetir que fa la sensació (i no només una sensació, sinó, ara closa la comissió) una constatació, que l’objectiu no és dilucidar les irregularitats en l’àmbit de la gestió sanitària, sinó tancar, tant aviat com fos possible la comissió. Aquesta percepció queda avalada per “sessions maratonianes” que es van organitzar; algunes de matí i tarda. És lògic que aquesta metodologia organitzativa no contribueix, ni tampoc afavoreix, el treball curós i responsable.

Alhora, és pertinent subratllar la sorpresa i estupefacció que genera la circumstància de prioritzar, per dir-ho d’alguna manera, les necessitats burocràtiques per damunt de l’assoliment efectiu i real dels objectius d’investigació fixats per la comissió. En conseqüència, sembla que la prioritat és no allargar massa la comissió per acabar com més aviat millor.

Cal assenyalar la periodicitat setmanal com un element més que ha restat efectivitat al treball de la comissió unit a una mitjana de 4 compareixents per setmana i un volum d’informació ingent necessari per abordar les compareixences de manera responsable i congruent amb la informació i no orientades a la informació que apareix als mitjans d’informació, informació tractada d’altra banda.

3.4. OBLIGACIONS DELS COMPAREIXENTS Els dubtes no estan avalats per fets reals, sinó sobre la base d’interpretacions que algú hagi pogut fer, declaració de Ramon Cunillera, director general de CSC i exdirector assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, que sintetitza el posicionament dels compareixents a la comissió d’investigació sobre la gestió en l’àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses. És ben cert que una comissió parlamentària no és un jutjat ni un tribunal de justícia, però aquesta premissa no exclou que la compareixença davant del Parlament, sobre el paper, el màxim òrgan de la sobirania popular, mereixeria per part dels compareixents un grau de compromís i respecte, en darrer terme no vers la institució, sinó la ciutadania, que no s’ha percebut, ans el contrari. Les actituds 4

Model: 394 Propostes de conclusions

4

Grup Mixt

prepotents i de suficiència, emparades per la circumstància de saber-se coneixedors que la compareixença a la comissió parlamentària no els suposava cap perjudici, ans el contrari, reiterar la seva innocència via estendre una espessa capa de confusió sobre l’assumpte; les reiterades respostes de “no ho sé” o no ho recordo; la manca de rigor i, encara més exasperant, la recurrent queixa del suposat excés de control democràtic han constatat que els compareixents no “temen” declarar davant de la comissió.

B. Quatre exemples de gestió que apunten quin serà el model de gestió de futur de la sanitat a Catalunya 1. PRÈVIA: EL MODEL ORGANITZATIU DE LA SANITAT CATALANA L’Estat espanyol va transferir les competències de sanitat a la Generalitat el 1981, la qual cosa equivalia a gestionar hospitals que representaven el 27% dels llits existents a Catalunya i el 90% de l’atenció primària, així com exercir competències sobre un barrija-barreja d’instal·lacions sanitàries sense ànim de lucre propietat d’ajuntaments, diputacions i entitats religioses.

El llavors president Jordi Pujol va ubicar aquesta doble xarxa d’infraestructures sanitàries sota el paraigua de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública, però dependents de dues estructures diferenciades: els hospitals transferits per l’Estat espanyol van integrar l’Institut Català de Salut (ICS) i se n’ha mantingut la gestió pública, mentre que la resta de centres de titularitat pública es van agrupar en el Consorci Hospitalitari de Catalunya (CHC), avui conegut com a Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), que malgrat tenir caràcter públic, la gestió és privada; això passa a 33 hospitals. En paral·lel a l’ICS, que gestiona vuit grans hospitals públics i aproximadament 300 centres d’atenció primària (CAP), i al CHC (CSC), operen els hospitals privats, una part dels quals integrats a la xarxa pública. El 1987 es van configurar els primers consorcis hospitalaris (Vic i Sabadell) que presentaven la peculiaritat que no es regien pel dret administratiu.

A més de l’ICS i al CSC opera el Servei Català de Salut (CatSalut), que és l’entitat que compra els serveis sanitaris tant als proveïdors públics com als privats.

L’eix tranversal d’aquest model és una “mercat relacional” basat en profundes i duradores relacions de confiança i de poder entre els agents responsables de la sanitat a Catalunya: planificadors, finançadors i proveïdors (públics, semipúblics i privats). No només això, sinó que el CatSalut (creat per la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) de 1990, va operar avant la lettre com a metodologia de gestió de la “nova gestió pública” (NGP), popularitzada a partir dels anys noranta. Així, allunyant-se del mandat de la Llei general de sanitat del 1986, que l’obligava a integrar tots els serveis sanitaris, el CatSalut va assumir el paper exclusiu de comprador i va fomentar la creació d’un extens sector públic empresarial així com la contractació de la prestació de serveis sanitaris a entitats privades. Un procés que 5

Model: 394 Propostes de conclusions

5

Grup Mixt

desemboca en la fugida dels dret administratiu cal al dret privat; és a dir, la descapitalització pública de la sanitat per tal de privatitzar-la. D’aquesta marea, el desembre de 2011, CiU va aprovar l’anomenada Llei Òmnibus de reestructuració del sector públic, que, entre d’altres assumptes, planteja la privatització de l’ICS i que els hospitals públics puguin prestar serveis de caràcter privat, com ara, per exemple, el lloguer de quiròfans, la qual cosa ja passa.

Per tant, des de la CUP-AE avaluem que el model organitzatiu i de gestió de la sanitat pública, caracteritzat per la col·laboració público-privada, l’autonomia de gestió i la parcel·lació només persegueix privatitzar el sistema sanitari català.

2. RELACIÓ ENTRE EL SERVEI CATALÀ DE SALUT, EL CONSORCI DE SALUT I SOCIAL DE CATALUNYA (CSC) I EL GRUP SEHS 2.1. Descripció de l’ens Originàriament era un ens de caràcter municipalista al qual s’associaven Ajuntaments i hospitals. Això era en origen. Avui, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), (abans Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), és un organisme públic que gestiona multitud de centres sanitaris públics: té 95 associats que regeixen 360 centres sanitaris i de dependència, i agrupa la majoria d’hospitals públics que no formen part de l’Institut Català de Salut. Disposa d’un holding d’empreses que operen com si fossin companyies privades.

El CSC va néixer amb l’objectiu d’agrupar els hospitals locals catalans quan l’Estat espanyol va transferir les competències de sanitat a la Generalitat. Tanmateix, des d’aquest origen, l’entitat s’ha transmutat en un ens amb gran capacitat de gestió hospitalària (ja sigui de forma directe o indirecte) que, alhora, té la potestat d’organitzar les meses de contractació dels centres hospitalaris, una competència que s’ha demostrat letal perquè s’ha convertit en l’origen de pràctiques corruptes.

El CSC ha estat un actor clau de la sanitat pública catalana els últims 30 anys i és l’ens que més ha influït en la definició de l’anomenat model sanitari català, que, com hem assenyalat va avançar-se al programa de “nou model de gestió” en què la col·laboració públicoprivada, l’autonomia de gestió i la competència entre centres és l’avantsala de la privatització de la sanitat.

El CSC comparteix amb Innova directius i participacions accionarials; empreses filials d’Innova són accionistes d’empreses filials del CSC. No només això, sinó que entre ambdues societats opera un sistema de basos comunicants pel que fa als directius: per exemple, Josep Prat va ocupar el càrrec de vicepresident del CSC fins el 2011 i durant aquest període exercia de director general d’Innova, igual que l’exalcalde del PSC de Reus, Josep Abelló, que va desenvolupar càrrecs de responsabilitat a ambdues entitats simultàniament.

6

Model: 394 Propostes de conclusions

6

Grup Mixt

2.2. Fets exposats a la CIGAS Relacions entre el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i el Grup SERHS, que tenen en comú la figura del Sr. Ramon Bagó; president de l’empresa i president del CSC entre 1991 i 2008. Alhora, el Sr. Bagó és exalcalde de Calella i la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Un encert si tenim present que els últims 10 anys les empreses de Bagó han ingressat més de 50,8 milions d’euros gràcies a contractes amb hospitals vinculats al CSC. Contractes no sempre formalitzats de manera lícita. Així ho certifica l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la qual denúncia que Ramon Bagó va obtenir bona part dels contractes a favor de SERHS gràcies a la seva posició d’alt càrrec del CSC. Per exemple, dos dels contractes per prestar els serveis de cuina de dos hospitals del CSC, el Sr. Bagó els va aconseguir mentre era president del Consorci. És el cas de l’hospital de Mataró o el de Badalona, en què un informe del secretari i l’interventor d’aquest Ajuntament denúncia que SERHS va guanyar 12 milions d’euros en contractes irregulars des del 2003 a l’hospital municipal gràcies al CSC. El cas Bagó exemplifica, com els altres referenciats, les conseqüències d’aquest model de gestió impulsat des del Departament de Salut i vertebrat al voltat dels dogmes ideològics de l’autonomia de la gestió i la descentralització territorial que, teòricament, havien de millorar (exponencialment) l’eficiència i l’eficàcia de la gestió sanitària. Els casos relatats demostren el contrari; en comptes d’aquells objectius, el nou model de gestió s’ha traduït en més opacitat; més corrupció; i en la consolidació i eixamplament del procés de privatització de la sanitat.

En el cas Bagó (i també en el altres citats en aquest text, com els cas Manté o Prat) es produeix un flagrant violació de la llei d’incompatibilitats per la flagrant concurrència d’interessos públics i privats alhora amb l’objectiu evident de beneficiar els privats.

3. AJUNTAMENT DE REUS I GRUP INNOVA 3.1. Descripció de l’ens El març de 2002, l’Ajuntament de Reus, governat durant més de 30 anys pel PSC, primer de la mà del Sr. Josep Abelló (exdirigent del Consorci Hospitalitari de Catalunya) i després de la del Sr. Lluís Miquel Pérez (el juny de 2011 CiU va aconseguir l’alcaldia a través de Carles Pellicer), va crear Innova, amb l’aval de ERC i ICV i el vot favorable de l’oposició CIU i PP. Innova són grups d’empreses municipals de Reus SA amb l’objectiu de controlar l’entramat empresarial del consistori i, a través d’acords societaris, Innova es converteix en el gerent jurídic de les 19 empreses municipals:

7

Model: 394 Propostes de conclusions

7

Grup Mixt

-

Grup econòmic: Aparcaments i Mercat Sam (AMERSAM), Reus Transport Públic SA, Reus Desenvolupament Econòmic SA i Gestió Urbanística Pública SA (GUPSA);

-

Grup Aigua: Aigües de Reus Empresa Municipal SA (AREMSA), Sanejament Ambiental SA (SASA) i Gestió Ambiental i Abastament SA (GAIASA);

-

Grup Salut: Hospital Universitari de Sant Joan SAM, Centre MQ Reus SA (CMQR), Gestió Comarcal Hospitalitària SA (GECOHSA), Grup d’Assistència Primària de Salut (GAPS), Gestió Integral Assistencial AIE (GINSA SA), Assistència Sanitària i Social (SAGESSA), Serveis Integrals de Gestió SA (GINSA SA), Imatge Mèdica Intercentres SL (IMI), Laboratori de Referència SUD, Centre Oftalmològic de Reus (COR), Reus Esport i Lleure SA (RELLSA) i Gestió de Serveis Funeraris SA (GERFURSA).

El pressupost d’Innova i el de l’Ajuntament de Reus és de 335 milions, d’aquests l’Ajuntament de Reus només gestiona 111 milions. El holding empresarial opera dins del marc del dret civil i mercantil, mentre l’Ajuntament (en sentit estricte), i com és lògic, ho fa des de l’àmbit del dret administratiu.

D’entre les societats que integra Innova la més important i que forma part del Grup Salut, és SAGESSA, que compte amb 1.613 treballadors i gestiona tots els centres assistencials sanitaris concertats amb el Servei Català de Salut ubicats en l’àmbit geogràfic que s’estén des del Sènia fins a Reus. Per tant, queda demostrat que el grup Innova no tenia caràcter merament local, sinó que operava molt més enllà.

3.2. Fets exposats a la CIGAS L’anomenat cas Innova és el paradigma de basos comunicants entre els interessos públics i privats amb l’objectiu de beneficiar els privatius. Mentre va ocupar el càrrec de director general d’Innova, el Sr. Josep Prat també presidia l’ICS (Institut Català de Salut, l’empresa pública més gran de Catalunya que gestiona centres de salut) i, alhora, el Sr. Prat era membre del consell d’administració de l’empresa privada USP, que a l’Estat espanyol controla 12 hospitals i 23 centres de consultes, diagnòstic i cirurgia ambulatòria, per exemple, a Barcelona, l’Institut Universitari Dexeus o l’Institut Oftalmològic.

Un exemple del avantatges d’ocupar la presidència de l’ICS i la direcció general d’Innova alhora: a Tortosa, l’ICS disposa de l’Hospital Verge de la Cinta que el Sr. Prat controlava a través de l’Institut Català de Salut, mentre que també disposava del control, via Innova (SAGESSA),de l’altre hospital de la ciutat; l’Hospital de la Santa Creu de Jesús. Una confusió d’interessos que només jugava a favor del Sr. Prat, que era l’home que feia i desfeia a plaer dins d’Innova. El sou total anual que cobrava era de 280.000€, però un 30% (68.000€ anuals) el percebia en concepte d’incentius sense que constés cap justificació que acredités el dret de cobrar aquests diners. A 8

Model: 394 Propostes de conclusions

8

Grup Mixt

més, disposava d’un Audi A6 les vint-i-quatre hores del dia. A part de Josep Prat, la pràctica de pagaments injustificats va beneficiar a quasi una vintena de directius d’Innova. Josep Prat és autor del projecte de salut que persegueix trossejar l’ICS per d’aquesta manera facilitar-ne l’entrada del capital privat.

Un dels beneficiats pels pagaments injustificats a través d’Innova és el Sr. Carles Manté, director del Servei Català de Salut (CatSalut) entre el gener de 2004 i el desembre de 2006. Abans havia estat un dels màxims directius del Consorci Salut i Social de Catalunya. Entre 2007 i 2011, just quan va abandonar la direcció del Servei Català de Salut, va rebre del holding empresarial Innova i de forma injustificada, 710.120 €; 13.000 € mensuals en concepte de suposats “honoraris” de “consultoria estratègica”. Uns pagaments autoritzats un per un per Josep Prat, el màxim executiu a aquella època d’Innova i actual president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i canalitzats a través de l’empresa CCM Estratègies i Salut, propietat de Manté i la seva esposa. Un empresa que van crear el 7 de març de 2007. Entre aquest any i el 2010, la mitjana d’ingressos de la mercantil va ascendir a 200.000 € anuals.

Aquests abusos i il·legalitats els ratifica un informe econòmic realitzat pel secretari general i interventor de l’Ajuntament de Reus, el qual certificava que els pagaments no estaven justificats ni corresponien a treballs realitzats i en el mateix sentit es pronuncia l’auditoria d’Innova duta a terme per l’empresa Faura-Casas, que, per cert, no va detectar moltes de les irregularitats que en canvi sí que ha comptabilitzat la fiscalia.

No només això, sinó que Carles Manté, quan era director de CatSalut, i sense concurs públic, va encarregar al Consorci Salut i Social de Catalunya, mitjançant conveni signat l’1 de juny de 2005, que impulsés els centre sociosanitari de Cotxeres de Borbó a Barcelona a canvi d’un contracte de 348,6 milions d’euros per construir-lo i gestionar-lo (durant 30 anys). Una pràctica més que demostra la impunitat en què actuaven aquests gestors dels sistema sanitari català: contractacions a mida; pagament de sous i incentius a alts càrrecs sense justificació; concessions d’avals dubtosos; i facturacions irregulars.

Absoluta manca de control sobre el holding Innova: retribucions variables a alts directius sense justificar (sobresous); contractacions directes sense concurs públic; renovació ininterrompuda de contractes; diferències entre el que es facturava i el que s’acabava cobrant; falta d’acreditació de serveis prestats i pagats; procediments financers dubtosos, com ara usar empreses del holding per avalar crèdits d’altres companyies municipals o desviació de recursos cap a usos no previstos.

El descontrol radical que imperava a Innova no només queda demostrat (òbviament) per la bateria de pràctiques corruptes detallades, sinó perquè l’actual alcalde de Reus ha intervingut Innova, n’ha reformulat l’estructura organitzativa i, el 2012 va decretar que, primer, les àrees d’intervenció i secretaria municipal s’encarregarien de controlar la gestió econòmica, financera i jurídica de les empreses d’Innova, la 9

Model: 394 Propostes de conclusions

9

Grup Mixt

qual cosa fins llavors no passava. A favor d’aquesta mesura, la CUP de Reus va reclamar que aquelles àrees s’ampliessin perquè aquests nova atribució les havia desbordat i també que es realitzés una auditoria completa de la gestió de les empreses i fundacions del grup salut d’Innova, perquè l’auditoria inicial hi dedicava el mateix espai que a la resta d’empreses, tot i que les integrades al grup salut són les que mouen un major volum de facturació, contractació i activitat.

El 27 de febrer de 2013, la policia va detenir els senyors Josep Prat i Carles Manté per haver pagat, des de l’empresa municipal Innova, dirigida per Prat, 720.000 € al Sr. Manté per una feina que, segons l’ajuntament, mai no es va realitzar.

4. GESTIÓ DE LA FUNDACIÓ SANITÀRIA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU 4.1. Descripció de l’ens L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és propietat de la Generalitat, de l’arquebisbat de Barcelona i de l’Ajuntament. L’estructura orgànica s’organitza de tres fundacions: (1) la patrimonial, que és privada; controlada per l’església; i integrada per l’edifici de l’hospital (11 pavellons modernistes) i 1.200 immobles, finques i terrenys, que generen una renda anual de 10 milions d’euros que no reverteixen a l’hospital; (2) la fundació de gestió de l’activitat mèdica (dirigeix el dia a dia de l’hospital); i (3) la científica. Les tres treballen independentment i, per tant, amb recursos separats, la qual cosa significa que no opera una lògica de basos comunicants entre les tres, en el sentit, per exemple, que els beneficis d’una puguin eixugar el dèficit d’una altra, que, precisament, és el que passa ara, en la fundació de gestió està descapitalitzada mentre que la patrimonial ingressa anualment, en concepte de rendes, 10 milions d’euros.

Fins el 1990, la direcció de Sant Pau l’assumia una única fundació, però el 1990, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i el cardenal Ricard Maria Carles la van separar en dues: la patrimonial (immobiliària) i la sanitària. Així, el 1991, els treballadors van deixar de dependre d’una fundació solvent i amb patrimoni (l’originària; la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) per passar a fer-ho de la fundació de gestió (la sanitària), descapitalitzada i sense capacitat de maniobra.

D’aquesta arquitectura jurídica explica que des del primer any que es va començar a aplicar, l’hospital acumuli un dèficit gairebé estructural, la qual cosa sorprèn si tenim en compte que les dues fundacions es van crear perquè el 1991 l’hospital devia 100 milions de pessetes a la Seguretat social i, per tant, es va considerar estratègic separar la gestió patrimoni per evitar-ne l’embargament.

L’òrgan de govern de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el MIA; Molt Il·lustre Administració de l’Hospital de Sant Pau, on hi ha representats amb dos membres cadascun la Generalitat, l’arquebisbat i l’Ajuntament. Aquest òrgan pren les decisions per unanimitat, de manera que la capacitat de bloqueig és elavadíssima.

Circumstància que adquireix major rellevància en un context com l’actual en què 10

Model: 394 Propostes de conclusions

10

Grup Mixt

l’hospital acumula un dèficit econòmic de 57 milions d’euros; resta intervingut temporalment per la Generalitat per garantir-ne la viabilitat; amb un gerent en funcions; i un divorci absolut entre la direcció i el comitè d’empresa.

4.2. Fets exposats a la CIGAS Les irregularitats a l’Hospital de Sant Pau pivoten sobre tres potes: (1) el sobrecost del nou edifici; (2) la gestió de dues de les tres fundacions (la de gestió, buidada de recursos, segons els treballadors, i la patrimonial), i (3) contractes ficticis a alts directius. A tot plegat cal sumar un estatus jurídic enrevessat (denunciat pel comitè d’empresa) que tira un vel de confusió i opacitat sobre la situació de l’hospital.

Però alerta, precisament aquests és l’objectiu; impedir que res sigui clar i diàfan, perquè aquesta és la millor estratègia per amagar les pràctiques corruptes.

Una multitud d’irregularitats: -

Al gener de 2012, l’Associació Professional d’Infermeria va denunciar als jutjats la possible existència d’irregularitats al centre pel que fa a les contractacions de directius que encobririen feines fictícies i compra de material valorat en 5,1 milions d’euros en què va actuar com intermediari l’empresa Phillips;

-

La construcció del nou hospital. El 2001 es va començar a construir un nou edifici que per acollir el nou hospital. Les obres es van acabar el 2006. La Generalitat va finançar-les i en va cedir la propietat a la fundació patrimonial de l’hospital, en comptes de retenir-la o cedir-la (la propietat) a la fundació de gestió. El 2012, la Sindicatura de Comptes denuncia que el cost de facturació de les quatre fases de l’obra va sumar 217 milions d’euros, amb un desviament de 38,5 milions, perquè el volum total contractat va ascendir a 178,5 milions d’euros. Alhora, la Sindicatura va constatar que l’adjudicació de dues fases de les obres es va fer sense acudir a cap procediment de contractació i es van concedir obres directes per valor de 106 milions d’euros.

El jutjat d’instrucció que investiga les obres de remodelació de l’Hospital de Sant Pau assenyala que les tres primeres fases es van atorgar a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) integrada per Guinovart-Emte i la quarta a una altra UTE formada per Dragados-Axima. Pel que fa a la primera fase, la UTE es va oferir a cobrar no només en diners, sinó també mitjançant l’adquisició de la finca Can Masdeu, propietat de l’hospital. El projecte preveia la requalificació d’aquest terreny rústic, però el llavors director general de l’Hospital, Sr. Jordi Colomer, va tirar enrere perquè dubtava que l’operació beneficiés el centre. La decisió va provocar que el centre hagués d’indemnitzar la UTE amb dos milions d’euros. En aquesta peça judicial relativa a l’Hospital de Sant Pau, entre d’altres, hi figura el Sr. Josep Prat (expresident de l’Institut Català de Salut), que apareix també involucrat en el cas Innova.

11

Model: 394 Propostes de conclusions

11

Grup Mixt

5. GESTIÓ DE LA CORPORACIÓ DEL MARESME I LA SELVA 5.1. Descripció de l’ens La societat Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM) es va constituir l’11 d’abril de 2000 en forma de societat limitada unipersonal que tenia com a únic soci a BC GEST SL. La societat CMSM es va crear amb l’objectiu exclusiu d’entrar en el negoci de l’atenció sanitària a estrangers. Alhora, BC GEST SL era una societat limitada, que quan es va constituir CMSM estava participada en un 35% per l’organisme autònom local Hospital Sant Jaume de Calella; en un 35% pel Consorci Sanitari de la Selva; en un 15% per l’Ajuntament de Blanes i en un 15% per l’Ajuntament de Calella. El 23 de setembre de 2003, la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva (CSMS) va adquirir totes les participacions que integraven el capital de BC GEST, excepte les que posseïa l’Ajuntament de Blanes, de manera que va passar a controlar el 85% del capital de l’empresa.

La Corporació de Salut del Maresme i de la Selva (CSMS) és un Consorci constituït el 19 de novembre de 2001, per tant, un organisme públic, que gestiona els hospitals de Calella i Blanes i que, des del setembre del 2003, té com a filial la societat Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM).

5.2. Fets exposats a la CIGAS El diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar, el Sr. Xavier Crespo va ocupar el càrrec de gerent, que implicava controlar els comptes, de la Societat Centres Mèdics Selva Maresme des d’abril del 2000 fins el juliol de 2003, que és quan assumeix l’alcaldia de Lloret de Mar. Malgrat abandonar qualsevol responsabilitat a aquella societat, el diputat de CiU va cobrar un sou de fins a 3.000€ mensuals de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) mentre era alcalde de Blanes tot i que en virtut del càrrec que ocupava, i pel quan percebia 50.000 € anuasl, no podia cobrar cap retribució més. Durant el 2005, i en concepte d’aquest ingrés il·legal, Crespo va cobrar 52.275 euros, que només és una part dels 209.000 € que ell i la seva dona (Guadalupe Oliva) haurien cobrat il·legalment de la CSMS, l’ens que va prendre el control de la societat Centres Mèdics Selva Maresme.

Entre l’abril del 2000 i el juliol del 2003, període durant el qual el Sr. Crespo va ocupar la gerència de la societat CMSM i els cinc anys (de juny del 2000 a maig del 2005) en què va prestar serveis a aquest ens la seva esposa, Guadalupe Oliva, la parella va ingressar 335.000 €.

El Sr. Crespo va pretendre justificar els cobraments il·legals adduint que la societat CMSM era una empresa privada creada per 10 socis, entre els quals ell. Una al·legació sense fonament perquè la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva (CSMS) era un consorci públic, que com hem apuntat, es va crear el 19 de novembre 12

Model: 394 Propostes de conclusions

12

Grup Mixt

de 2001 i del qual penja com a filial la societat Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM).

Aquest cas exemplifica la manca de control i la impossibilitat d’exercir-lo, perquè vers el consell rector opera un equip gestor que opera a plaer sense haver de rendir comptes a ningú. Aquest impunitat és el terreny adobat perquè aflorin conductes corruptes com les descrites.

Metàfora del descontrol: En el cas del Sr. Xavier Crespo i els cobraments indeguts a través de la societat Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), la Sindicatura de Comptes va arxivar un informe que denunciava l’ús indegut d’almenys 1,3 milions d’euros, que incloïen pagaments injustificats per part de CMSM per valor de 350.000€ i el cobrament d’un sou de 3.000 mensuals durant dos anys per part del Sr. Crespo quan ja era alcalde de Lloret de Mar. C.CONCLUSIONS Les conclusions més rellevants en el nostre parer són les següents: 1. Indefinició de la personalitat jurídica de l'ens investigats i del model sanitari català.

El sistema públic de salut de Catalunya es caracteritza per la diferenciació entre la titularitat dels serveis sanitaris els sociosanitaris inclosos en catàleg exercits mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut)- proveïts per ens públics – locals i de la Generalitat de Catalunya, entre els quals destaca per la seva importància i implantació l’Institut Català de la Salut (ICS)- així com, empreses públiques i consorcis- i entitats privades –sense ànim de lucre, de base associativa o mercantils.

Aquest és un model públic que és caracteritza no per la titularitat dels centres o serveis sinó, en teoria, pretesament, per la garantia de la seva prestació universal per part de l’Administració sanitària. Així doncs, el que dota de caràcter públic al sistema hauria de ser el monopoli de la contractació i adquisició dels serveis de salut i del seu control i avaluació permanent.

Aquest model suposa a la pràctica diària, i no únicament dels ens investigats, una indefinició sobre la personalitat jurídica en la pluralitat de proveïdors ja que tot i que la titularitat és una, la pràctica jurídica no s'hi adapta a en els casos estudiats.

Els compareixents vinculats a l'alta direcció han arribat a contradir-se ells mateixos sobre si l'ens que gestionaven era públic o era privat.

13

Model: 394 Propostes de conclusions

13

Grup Mixt

Aquesta indefinició és un obstacle per a poder concebre precisament el caràcter de pública a la prestació del servei, perquè el que dota de caràcter públic al sistema hauria de ser el monopoli controlat públicament de la contractació i adquisició dels serveis de salut i del seu control i avaluació permanent. La indefinició fa llavors que els ens fugin de l'aplicació de la normativa pública per l'adquisició de serveis, és dir la normativa de contractació públics; la normativa administrativa en matèria d'incompatibilitat d'alts càrrecs; la normativa administrativa general; la normativa per la provisió dels llocs de treballs; i la normativa sobre el control, l'avaluació i fiscalització de les despreses.

Aquesta indefinició constant i notòria és més buscada pels gestors sanitaris que real ja que existeix abundant normativa que permet catalogar la natura dels ens i per tant l'obligatorietat o no de subjecció a les lleis anteriorment esmentades.

Aquest marc d'indefinició voluntària permet el desenvolupament d’un seguit de pràctiques que es situen en l'esfera d'allò al·legal. Malgrat aquesta conceptualització, són conductes reprovables i, sobretot, s’han de ser corregir i evitar.

2. Les fugides de la normativa administrativa i, per tant, les fugides de la normativa pública La indefinició causada per la no titularitat pública dels centres o serveis, per una banda, i per la voluntat de mantenir-los sense definició clara, per altra fa llavors, deriva en què els ens fugin de l'aplicació de la normativa pública.

Aquestes pràctiques són els efectes col·laterals d’un mar de fons poc perceptible però letal, que persegueix la privatització de la sanitat pública a través d’imposar models de gestió que trenquen amb la lògica de la funció pública i el dret administratiu, des de la perspectiva organitzativa, però que, des del punt de vista finalista, desmantella l’objectiu d’una sanitat pública, universal i gratuïta. La sanitat pública convertida en un sistema proper a la beneficència i allunyat de la salut com un dret fonamental.

En els diferents casos estudiats es produeix una aplicació deficient i voluntària de les següents lleis: 2.1. Llei de Contractes del Sector Públic per l'adquisició de serveis En tots quatre casos s'ha provat l'adquisició o prestació de serveis per part dels ens públics en alguns casos amb total fugida de la normativa i en altres amb un aplicació irregular dels procediments preceptius en la llei de contractació pública (Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic).

14

Model: 394 Propostes de conclusions

14

Grup Mixt

En teoria, i segons la definició presentada en l'informe presentat sobre la Moció 3/10, el model que fonamenta aquest sistema és la creació d’una xarxa d’hospitals i centres sanitaris i sociosanitaris que satisfan les necessitats del sistema públic de salut. I una de les característiques fonamentals del model és que malgrat la pluralitat de proveïdors públic i privats, tots reben el mateix tracte sense distincions en el marc de la concertació pública. Per tant, i partir de l’anàlisi dels casos objecte d’aquesta comissió, podem concloure que si la definició del model com públic està condicionada a que tots els ens tots reben el mateix tracte sense distincions en el marc de la concertació pública estem davant un model que no ho és de públic.

Estem davant una fugida flagrant voluntària i justificada pels responsables per la indefinició de l'ens en relació amb la normativa de contractació pública. Ho palesen les adjudicacions de contractes d’ens públics a favor d’empreses propietat de persones que alhora estaven al capdavant d’aquests ens, com és el cas, per exemple, de les relacions entre el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i el Grup SERHS. 2.2. Normativa administrativa en matèria d'incompatibilitat d'alts càrrecs L'actuació del personal al servei de les administracions públiques s'ha de subjectar a un seguit de principis. En aquest context, té una rellevància especial el règim d'incompatibilitats, la finalitat del qual és garantir que la seva actuació sigui imparcial i objectiva, i, encara més, el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs, els quals han de demostrar la imparcialitat de llur actuació mitjançant una dedicació absoluta a les funcions que els han estat encomanades. Això implica que l’exercici de la feina en un ens públic no ha de quedar mediatitzada per altres activitats o interessos, per tal de servir amb la màxima eficàcia, eficiència i objectivitat els interessos generals dels ciutadans.

Un exemple evident de la violació de la normativa administrativa en matèria d’incompatibilitat d’alts càrrecs del Sr. Ramon Prat, que va haver de dimitir, malgrat que s’haguessin dut a terme totes les operacions de maquillatge jurídic possibles per intentar amagar la violació de la citada normativa.

2.3. La normativa per la provisió dels llocs de treballs de les administracions públiques Accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics satisfent els requisits que les lleis assenyalin, és un dret de configuració legal, és a dir, és exercible en les condicions i amb els requisits que estableixin les lleis que el despleguin. És un dret que recull la Constitució espanyola, la qual a més estableix que la llei ha de regular l’accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat.

15

Model: 394 Propostes de conclusions

15

Grup Mixt

Aquests preceptes constitucionals han estat desenvolupats per la normativa bàsica estatal (EBEP) i per la legislació de la Generalitat de Catalunya que els requisits dels processos de selecció d'acord amb el contingut del lloc de treball que es vagi a ocupar.

Requeriments que no han operat en els casos estudiats en la comissió, ans al contrari; per la comissió han desfilat contractes a amics i familiars per ocupar càrrecs públics. Per exemple, el cas de la senyora Guadalupe Oliva, esposa del senyor Xavier Crespo, contractada per prestar serveis al CSMS. Però també a tots els nomenats pel senyor Prat en el cas Innova.

2.4. La normativa sobre el control i l'avaluació de les despreses, la fiscalització.

D'extrema gravetat han estat les afirmacions de compareixents que assenyalaven que el problema de la burocratització en el model sanitari s’explica perquè existeix massa control i avaluació de les despeses. Afirmació, d'altra banda, paradoxal si tenim en compte que entre les despeses sense justificar s’inclouen dietes i comissions per conceptes no justificats; quantitats de diners pagades a dojo sense justificar; sous luxosos pagats amb diners públics a alts càrrecs; pagament de nòmines a directius sense que haguessin realitzat cap feina en contrapartida o desviacions en els preus dels contractes.

Aquestes pràctiques evidencien un problema clau; la necessitat de centralització de les tasques de fiscalització i control; extremar els controls de fiscalització prèvia i posterior i no només per raó de qüestions pressupostaris o comptables, sinó per poder avaluar quina és la utilitat de la despesa i poder valorar-ne l’oportunitat o no.

Han fallat els mecanismes de control democràtic de la despesa exigibles i obligatoris per a totes les administracions i dèficit no és casual sinó volgut, la qual cosa es deriva de les declaracions d’alguns compareixents, per així poder gestionar de manera laxa i arbitrària els recursos públics.

3. La Nova gestió pública com a sistema mercantilitzador de governança La nova gestió pública defineix un model de governança basat en el següents principis; eficiència, productivitat, agilitat, desburocratització, autonomia de gestió i mercantilització. Teories que literalment copien els principis inspiradors de la gestió empresarial privada en un impossible exercici d'isomorfisme institucional, perquè la privada té com a objectiu l'ànim de lucre i, per contra, la prestació de serveis sanitaris hauria de tenir garantir el dret a la salut i la prestació d'una sanitat pública, universal, de qualitat i sense exclusions.

16

Model: 394 Propostes de conclusions

16

Grup Mixt

A la comissió s’ha defensat la lògica del manegement empresarial per suposadament acabar amb la burocratització que mina la qualitat dels serveis prestats des de l’administració pública a partir d’un model centralista i intervencionista. El suposat antídot és el model de la governança que postula la interpenetració d’interessos públics i privats, els quals (els privats) són sempre els que surten més beneficiats alhora que els ciutadans queden més desprotegits que no pas en un sistema burocràtic. Perquè l’objectiu últim d’aquest model no és oferir un servei públic universal i de qualitat, sinó assegurar els beneficis de l’entramat de companyies prestadores de serveis, cada vegada més poderoses i difícils de controlar.

Una de les destreses més colossal del model de governança (nou model de gestió) i que els casos abordats a la comissió d’investigació sobre la gestió en l’àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses ho certifiquen, és que ha aconseguit convertir-se en un sistema extremadament opac, característica que el converteix en gairebé immune a l’hora d’identificar fallades o exigir responsabilitats vers la perpetració d’abusos.

I quines són les raons d’interès públic que justifiquen la creació d’aquesta miríada d’ens instrumentals que vagin més enllà de justificar la voluntat d’afavorir els interessos privats en detriment dels col·lectius? No existeixen.

4. Els alts càrrecs de la sanitat. el que s'ha anomenat "l'endogàmia sanitària" Al sector sanitari català s’ha consolidat un col·lectiu de gestors, amb capacitat d’influència, que detesten tot allò que dur adherida la funció pública i ho fan amb una voluntat pretesament liberalitzadora i desburocratitzadora, en què els directius amb formació empresarial s’han de col·locar al capdavant . D’entre els quals destaca Josep Maria Via, que ha ocupat diferents càrrecs a l’administració catalana vinculats a la sanitat i compartia cadira amb els Srs. Bagó i Manté als consells d’administració d’empreses filials del CSC, i que en un article a la premsa advertia que el modelo sanitario catalán, basado en la optimización de todos los recursos, tanto públicos como privados, se basaba en la racionalidad y en la eficiencia asistencial y económica. El modelo empresarial –propio de los centros sanitarios concertados-, basado en la contabilidad analítica, balances, cuentas de resultados y vinculación laboral del personal, tiende a la eficiencia. El modelo de administración pública – por ejemplo el ICS- basado en la contabilidad presupostaria y en la vinculación pública del personal se creó para regular el orden social, no para prestar servicios personales complejos. Los Gorbiernos deben regular, planificar, contratar, evaluar, sancionar...pero deberían ceder la gestión de servicios (como los sanitarios) a estructuras ideadas para realizar esta función con calidad y eficiencia. [...] Los agentes acríticos de lo público amagan que el tripartito, lejos de aplicar el modelo sanitario catalán, evolucionando el ICS hacia el modelo concertado, amplió el sector público a costa del concertado. [...] Los ajustes presupuestarios y una productividad óptima solo serán posibles con autonomía de gestión e instrumentos de control que no la impidan.

17

Model: 394 Propostes de conclusions

17

Grup Mixt

5. Confusionisme d'interessos públics i privats El que adquireix transcendència és dilucidar i constatar si existeix alguna raó o causa que expliqui perquè aquestes conductes il·legals (corruptes) s’han generalitzat en l’àmbit de la gestió sanitària a Catalunya. Una evidència és que en el model sanitari català hi conflueix un revoltim d’ens públics i interessos creuats que ho afavoreix. El model sanitari català, basat en el concert amb proveïdors, permet i afavoreix aquests connivència entre interessos públics i privat. El modus operandi acostuma a ser sempre el mateix: una administració pública (CatSalut o un Ajuntament, per exemple, el de Reus) finança ens públics els quals gaudeixen d’una àmplia autonomia a l’hora de gestionar fundacions o consorcis titulars d’hospitals (Innova, CSC; etc.) que, de retruc, es converteixen en ens que proporcionen sucosos ingressos o contractes a gestors sanitaris privats.

Per què els interessos privats penetres cada vegada amb més força en àmbits, com ara la sanitat, fins ara estrictament de titularitat pública? Ho avançàvem, el model de gestió del servei català de salut és el facilitador de les pràctiques corruptes i del procés progressiu de privatització del sistema sanitari català. Un sistema de govern que alhora s’ha demostrat ineficaç per articular els mitjans necessaris per corregir les pràctiques corruptes. La proliferació d’ens i organismes instrumentals dependents de les diferents administracions públiques és el símptoma visible de la fugida del dret públic de moltes organitzacions administratives per sotmetre’s al dret privat. Una lògica que assenta les bases en la denominada “nova gestió pública”. Aquesta practica de desenganxament del dret públic és incentivada des de tots els nivells administratius amb el pretès objectiu de millorar l’eficència i l’eficàcia gràcies a l’especialització organitzativa. Aquest és el gran paraigua ideològic que ha s’ha utilitzat per justificar la privatització de serveis públics.

6. Depuració de responsabilitats polítiques Les comissions d’investigació són particularment indicades per a establir les responsabilitats polítiques del govern. D’altra manera la lectura que es pot fer és la d’un simple tràmit per blanquejar gestions i responsabilitat que tingui una finalitat propagandística i no real d’esclariment dels problemes de gestió i mecanismes de control, rectificació i reparació.

D. RECOMANACIONS I PROPOSTES DE MILLORA 1. Identificació de responsables: 1.1. Identificar les següents persones com responsables polítics dels casos examinats en la comissió;

18

Model: 394 Propostes de conclusions

18

Grup Mixt

1.2. sol·licitar-ne la dimissió en cas que ocupin un càrrec públic; 1.3. i instar a la jurisdicció contenciós administrativa que tramiti una situació d'inhabilitació per exercir càrrec públic: a) Ramón Bagó b) Josep Prat c) Carles Manté d) Xavier Crespo e) Boi Ruiz 2. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya que mitjançant el CatSalut es personi com acusació particular en relació amb els casos que es troben instruintse ara mateix i els que puguin aflorar relacionats amb els quatre casos tractats a la comissió amb l’objectiu de sol·licitar un rescabalament del dany.

3. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya que mitjançant el CatSalut clarifiqui: Mapa d'agents proveïdors de la sanitat pública. Públics i Privats.

Personalitat jurídica dels ens.

Volum de transferències dels ens públics als privats relacionats.

4. Fixar la incompatibilitat funcional entre models de gestió dins d’una mateixa infraestructura. La qualificació jurídica d’un hospital no pot ser pública i privada alhora.

5. Instar a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa a determinar el nivell de subjecció a la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP) de tot l'entramat d'ens proveïdors del sistema sanitari català. Aplicar els criteris de màxima garantia per la transparència i la igualtat. Establir el caràcter de vinculant d'aquest informe.

6. Centralitzar la contractació dels serveis essencials en un ens amb categoria d'Administració Pública, per garantir el màxim nivell de subjecció a la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP).

7. Limitar per contracte la transferència de professionals del sector privat al públic o viceversa per tal d’evitar les anomenades “portes giratòries”; 8. Modificar d'arrel el model de governança desterrant les teories mercantilistes de la NFP per establir límits en la pràctica gestora, i principis orientats a la prestació

19

Model: 394 Propostes de conclusions

19

Grup Mixt

d'un servei públic amb garanties i de qualitat que posi en el centre del model el benestar de les persones tant usuàries com treballadores i treballadors dels centres sanitaris; 9. Garantir el compliment de tota la normativa administrativa assenyalada en les conclusions respecte a la provisió de llocs de treball, incompatibilitats dels alts càrrecs i normativa administrativa general.

10. Garantir l'estabilitat professional mitjançant llocs de treball dignes garantint la formació i la innovació; 11. Aixecar el deure de sigil del cos Interventor de la Generalitat de Catalunya respecte a la fiscalització dels ens implicats en els serveis del sistema sanitari; 12. Fixar un sistema clar i centralitzat de fiscalització i control.

13. Determinar com obligatori els controls de fiscalització prèvia i posterior no a efectes únicament pressupostaris o comptables sinó per poder avaluar quina és la utilitat de la despesa i poder valorar la seva oportunitat o no. Per tant instar al parlament a fer les modificacions normatives convenients.

14. Publicar els resultats de fiscalització i control d'una manera entenedora i clara com un exercici de transparència en el control democràtic dels recursos públics.

Palau del Parlament, 14 d’octubre de 2013

David Fernàndez i Ramos Portaveu del Grup Mixt

20

Model: 394 Propostes de conclusions

Isabel Vallet Sànchez Diputada del Grup Mixt

20