Suplement Ara

P 04-05

POLÍTICA TURÍSTICA

IMPULS AL CICLOTURISME andorra

S’ADAPTEN DOS NOUS PORTS DE MUNTANYA ALS CICLISTES LA VUELTA I LA PURITO AJUDARAN A POTENCIAR-NE L’ATRACTIU

DIJOUS 25 D’JUNY DEL 2015 NÚMERO 08

MARTA TORT

l’entrevista

VÍCTOR SADA Jugador de bàsquet

“M’adapto bé allà on vaig, i a Andorra s’hi viu molt bé, però els que venim de Barcelona hi trobem a faltar diversitat d’oferta cultural”

P 09

P 16-17

Manuel Valls avala la gestió de la crisi de BPA

Les ONG aposten per l’educació i la sensibilització

Primera visita d’un primer ministre francès a Andorra

Vuit projectes de cooperació opten a 250.000 € en ajudes

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

02

les claus del dia

ARAPASSA

Els fons lícits de BPA, en venda L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha fet públic el pla de resolució de BPA pel qual preveu crear un banc bo amb els actius i els passius legítims de l’entitat. L’objectiu és que aquest banc pont, lliure de qualsevol actiu o passiu tòxic, sigui venut abans de final d’any a alguna entitat andorrana o estrangera. D’altra banda, l’AREB s’ha compromès a negociar amb els treballadors de BPA un conveni de comiats i de recol·locacions. Els empleats volen que es tinguin en compte les condicions aplicades als treballadors de Banco Madrid.

Entra en vigor el CDI amb França L’1 de juliol entrarà en vigor el conveni per evitar la doble imposició (CDI) entre Andorra i França. El text va ser signat a París el 2 d’abril del 2013 pel ministre de Finances, Jordi Cinca, i el ministre francès d’Economia i Finances, Pierre Moscovici, i després va ser ratificat per les cambres franceses i andorrana. És el primer CDI que entra en vigor per a Andorra i vol garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i potenciar el procés d’obertura econòmica.

RETALLSD’AHIR

vist altwitter Jordi Torres Arauz (@JTorresArauz) Cònsol menor d’Encamp “Un exemple d’esportista, gran persona, gran Purito, @PuritoRodriguez”

ÀLEX TERÉS

Guillem Lluch (@guillemlluch) Periodista “Es dóna per inaugurada la temporada de pedregades d’estiu a Andorra. #UnaHistòriaQueComençaEnBlanc”

Andorra, país solidari

Marc Ballestà (@marcballesta) Enginyer de telecomunicacions “Visita curta però de gran valor [la de Manuel Valls]. Demostra el bon moment de les relacions bilaterals i la voluntat d’intercanvis econòmics” Pau Iglesias (@artenick) President de l’Agrupació Ciclista Andorrana “Algú hauria de fer arribar a Andorra els dirigents francesos per carretera entre Tarascó i Andorra... #VisitaValls” Albert Batalla (@albertbatalla) Alcalde de la Seu d’Urgell “Els Jocs eren l’oportunitat per situar els #Pirineus al món. La decisió unilateral d’@AdaColau ens sorprèn i decep” Oliver Vergés (@oliververges) Historiador “Per acabar el #ContrabanTabacTV3 d’avui només faltaria un capítol de Gran Nord per acabar de vomitar més tòpics sobre el Pirineu...”

Ricard Riba Alcobé (@ricardriba) Conseller del Comú de Canillo “Estrenant el Mercadona de la Seu. Mig Andorra comprant...”

Joan Sans (@joansansurgell) Conseller de la minoria al Comú d’Encamp “Després que el Govern modifiqués el reglament de la CASS perquè envaïa competències, arriba l’arrest domiciliari” Jordi Cinca (@jordicinca) Ministre de Finances “El Marcos Sanza, garantia d’èxit per a l’atletisme andorrà. Medalla d’or als Jocs d’Islàndia als 10.000. Felicitats!”

50 anys de la inauguració de la Casa d’Andorra a París El 8 de juny del 1965, fa 50 anys i 17 dies, es va inaugurar la Casa d’Andorra a París, que va marcar l’inici de la promoció andorrana a França.

L’edifici, un imponent chateau d’eau neoclàssic, estava situat a la cruïlla del carrer Saint-Honoré amb el de l’Arbre Sec. L’oficina va ser in(Autor: Francesc Ferré)

augurada per Charles de Gaulle, president de la República Francesa i copríncep d’Andorra, i pel Consell General en ple, encapçalat pels síndics Julià Reig i Josep Baró, així com els directius de l’antic Sindicat d’Iniciativa, l’organisme que s’encarregava de la promoció turística.

SETCLAUS

Ingrid G. Landero (@ilandero) Llicenciada en publicitat i RP “Tres noves revistes d’estil en un mes a #Andorra. Morirem de glamur?”

PERIODISTA

Associacionisme i activitats solidàries són més vives que mai. En temps de dificultats per a molts, la societat andorrana fa costat als que ho necessiten. En l’àmbit social i humanitari són nombroses les entitats i els voluntaris que treballen per posar un granet de sorra a situacions d’emergència i necessitat.

Sense fer soroll, amb discreció. Per això avui des d’aquesta columna em permeto un reconeixement a favor seu.

La tradició solidària és esperançadora. El recent terratrèmol del Nepal és l’últim dels exemples de la mobilització ciutadana per ajudar víctimes de tragèdies d’arreu del món. Al cap de l’any Andorra organitza més de 300 accions per recaptar fons i fer campanyes de micromecenatge per assolir objectius humanitaris.

Tant des de la iniciativa privada com des de la pública. Tant hi fa el lloc on s’hagi produït la tragèdia o l’emergència. Les mobilitzacions són actives i continuades. Captació de fons per mitjà d’una trucada de telèfon, polseres, pedalades populars, curses o mercadets de segona mà per recollir donatius per ajudar infants, persones en risc d’exclusió social, malalts de càncer o víctimes d’una catàstrofe natural. Són només alguns exemples d’una llarga llista de gestos solidaris.

L’acollida que va oferir el Govern d’Andorra el 2006 a un grup d’eritreus abocats a la mort dins una pastera al Mediterrani va ser segurament un dels gestos més visibles perquè la premsa se’n va fer ressò.

Una iniciativa noble i que malgrat l’etiqueta de país insolidari que alguns s’entossudeixen a posar a Andorra, va suposar un granet més en la muntanya de sorra que entre tots hem de construir. Tot i ser un país petit, en aquest món el Coprincipat també hi te alguna cosa a dir. Deures, responsabilitats i indubtablement sentit de la solidaritat.

A LA XARXA Josep Anton López (@josepantonlopez) Exconseller comunal “Arguments de pa sucat amb oli per a la NO participació als actes de l’1 de maig. El cert és que Cambrils sembla la 8a parròquia #alloro” Albert Roig (@loscertales) Periodista “Despenalitzar l’avortament, rebaixar la nacionalitat i regular el dret de vaga, recomanacions de l’ONU [a Andorra]”

FACEBOOK Facebook.com/araandorra

TWITTER @ARAandorra

ARA.AD www.ara.ad

ara andorra

03

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

les claus del dia

RACONS

ENPARLEM

MARTA TORT PERIODISTA

Cercant nous atractius per a l’estiu A DIFERÈNCIA DE L’HIVERN, en què l’atractiu turístic estrella és l’esquí, a l’estiu no hi ha un producte que tiri del carro i que faci venir visitants al país per ell mateix. Malgrat tot, en els últims anys es nota un increment de l’interès pel turisme de muntanya, i tant el sector públic com el privat estan actuant en conseqüència, ja que inverteixen en nous refugis de muntanya, condicionen i senyalitzen nous itineraris de cicloturisme i fan venir esdeveniments esportius de ressò internacional per promocionar productes com els itineraris de BTT que ofereixen les estacions.

Totes aquestes activitats estan relacionades amb la natura i l’aire lliure. Defugen el turisme urbà i de compres i mostren la cara més desconeguda d’Andorra.

La collada de Beixalís a collada de Beixalís uneix les parròquies d’Encamp i la Massana i s’enfila fins als 1.795 metres. El vessant massanenc i una part de l’encampadà, gairebé fins a les bordes de Beixalís, estan asfaltats. Des d’aquí fins a Vila, però, la via és una pista forestal, tot i que per poc temps, ja que s’hi estan fent obres d’asfaltatge. A més de convertir-se en un nou

L

A L’ANDORRANA

Bander Bander és el nom que reben els agents del cos que a Andorra s’encarrega de controlar i vigilar el medi ambient i tot el que té a veure amb el medi natural en general; unes tasques similars a les que duen a terme els agents rurals al territori veí de Catalunya. El nom de bander ve de l’expressió “bandejar”, que antigament volia dir acompanyar el bestiar d’una banda a l’altra de la muntanya.

Amb el pas dels anys la tasca del cos ha evolucionat i ha adquirit també competències en els diferents àmbits que afecten el medi natural, com ara la muntanya, els llacs i els rius. Els banders, doncs, són els encar-

regats de controlar la caça i la pesca, perquè no hi hagi pràctiques furtives i tothom tingui la llicència adequada. També vigilen l’encesa de focs i comproven, en general, que tothom que fa activitats que requereixen permisos concrets a la muntanya els tinguin.

L’activitat forta dels banders comença aproximadament al mes de març, quan es desfà la neu de les muntanyes i comencen les temporades de caça i pesca. La presència de gent a la muntanya –per tant, també la feina dels banders– baixa amb l’arribada de la neu, a partir del mes de novembre.

atractiu cicloturista –d’aquí poques setmanes acollirà una etapa de la Vuelta–, també suposarà una nova via de comunicació interparroquial, així com un punt d’accés a una zona de gran valor paisatgístic. L’indret ofereix vistes panoràmiques de les parròquies d’Encamp i la Massana i permet accedir fàcilment al pic de Padern, que és un mirador excel·lent de la vall central.

LAPROPOSTA

El bus turístic s’amplia Andorra Turisme ha volgut donar un impuls al bus turístic per fer front a la disminució d’usuaris que ha anat experimentant des del 2012. És per això que, des del dia 1 de juny, per primera vegada s’ofereixen rutes cada dia de la setmana. Pel que fa als preus, s’han mantingut, de manera que el circuit continua costant 15 euros i el recorregut de dia sencer que s’ofereix els dissabtes, 35.

A banda, aquest any s’ha obert la possibilitat de reservar els tiquets per internet, des dels hotels i través de la companyia d’autobusos Nadal, que els comercialitza juntament amb la línia regular que presta entre Barcelona i el Principat. Pel que fa a l’oferta de recorreguts, aquest any es mantenen els cinc circuits que combinen el paisatge amb el romànic, l’hàbitat urbà, els oficis, l’energia i les tradicions.

El servei de bus turístic s’oferirà fins al 30 de setembre.

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

04

temadeldia

Desestacionalitzar L’opció del ciclisme 01

EL PURITO COM A RECLAM

01. El Purito dóna nom a la ruta del coll de la Gallina. SFGA 02. Un ciclista al coll d’Ordino. G.LL.T.

El cicloturisme d’alçada s’o GUILLEM LLUCH ANDORRA LA VELLA

A l’hivern l’esquí és el principal motor turístic d’Andorra, i garanteix amb escreix l’afluència de visitants al Principat. Però ja fa anys que el país intenta buscar una fórmula que permeti desestacionalitzar-se i també atreure un volum important de visitants durant els mesos en què els remuntadors estan aturats. Des del Principat s’és conscient que difícilment es poden igualar les xifres de visitants de l’hivern, però s’intenta anar trobant activitats complementàries que facin que la diferència entre una temporada i l’altra no sigui tan gran. El món de la bicicleta és un dels que sembla que té més números per aconseguir-ho.

Ja fa temps que les estacions d’esquí exploten la pràctica de la BTT i, en paral·lel, el país va fent passos per convertir-se en una destinació de referència del cicloturisme. Andorra disposa d’un total de 20 recorreguts senyalitzats per a ciclistes, molts dels quals discorren per vies que han sigut protagonistes de curses de primer ordre com el Tour, la Vuelta o la Volta i que estan considerats ports de primera categoria o, fins i tot, de categoria especial.

Durant els últims anys des del Govern s’ha detectat un increment del nombre de turistes que arriben a Andorra per practicar el ciclisme.

Andorra aposta per atreure ciclistes condicionant ports de muntanya i donant suport a la celebració de proves de primer nivell Tenint en compte les possibilitats que té el país, amb carreteres de gran desnivell, l’objectiu és potenciar encara més aquest sector.

Per aconseguir-ho, l’estratègia del Govern és anar ampliant aquestes rutes ciclistes. Sense anar gaire lluny, aquest estiu el Principat disposarà de dos itineraris nous: el coll de la Gallina, a Sant Julià de Lòria, i la collada de Beixalís, entre Encamp i la Massana.

En tots dos casos es tracta de colls als quals fins fa poc només es podia accedir a través de carretera asfaltada per un sol vessant. Gràcies a això ja eren punts molt freqüentats per ciclistes i, en el cas del coll de la Gallina, fins i tot havia sigut final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

Des del Govern i els comuns s’ha volgut prioritzar la finalització de l’asfaltatge d’aquests dos ports, ja que això permetrà completar un itinerari circular i optar a acollir més curses de primer nivell mundial. De fet, aquest mateix any el coll de Beixalís acollirà l’etapa andorrana de la Vuelta, un cop completades les tasques d’asfaltatge.

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, destaca que

Atractiu Molts ciclistes arriben al país per descobrir les vies per on han passat les grans curses

inicialment s’ha apostat per prioritzar aquestes dues vies, ja que “són les més importants, perquè tenen sortida i generen un bucle”. Tot i això, la voluntat de l’executiu és asfaltar la resta de carreteres secundàries que puguin suposar un atractiu per als cicloturistes.

D’altra banda, el director de Nous Projectes d’Andorra Turisme, Enric Torres, destaca que el fet que alguns colls i zones altes d’Andorra hagin sigut final d’etapa d’aquestes competicions de primer nivell mundial també estimula força els cicloturistes. És per això que es detecta que indrets com el coll de la Botella –final d’etapa de la Vuelta–, la Coma d’Arcalís –on ha acabat el Tour– o el mateix coll de la Gallina s’han convertit en alguns dels indrets més freqüentats pels ciclistes. Precisament, com que aquest any una etapa de la Vuelta acabarà als Cortals d’Encamp, ja s’hi està notant més presència de ciclistes.

De moment la parròquia que ha fet una aposta més ferma pel ciclisme ha sigut Sant Julià de Lòria, que ha lligat la finalització del coll de la Gallina –considerat de categoria especial– amb Joaquim Rodríguez, el

Purito, i ha batejat aquesta ruta amb el nom d’aquest reconegut ciclista, resident al país.

Precisament el nom del Purito és un atractiu que el Principat no es vol deixar perdre, i és per això que Govern i comuns han donat un clar suport a la Marxa Purito Andorra, una cursa cicloturista que s’ha engegat aquest any –se celebrarà el 9 d’agost– i que recorrerà els principals ports de muntanya del país, precedint el recorregut que farà uns dies després la Vuelta.

Previsiblement hi haurà més de 500 participants, entre els quals hi haurà figures del ciclisme com ara el mateix Miguel Indurain. El punt de sortida dels tres circuits que tindrà la marxa serà Sant Julià de Lòria, i el seu cònsol menor, Manel Torrentallé, destaca el fet que l’esdeveniment atraurà molts cicloturistes, de manera que “serà una altra manera de donar a conèixer el país, ara que el seu nom s’associa més aviat a qüestions negatives”.

Establiments adaptats

Qui més ha notat aquest increment de cicloturistes són els hotels que s’han especialitzat a acollir aquests tipus d’usuaris. Actualment al país n’hi ha 27, que han decidit adaptarse a les necessitats d’aquest col·lectiu. Tal com explica Enric Torres, aquesta adaptació comporta tenir espais per guardar i netejar les bicicletes; disposar d’eines per repararles; oferir informació complementà-

ara andorra

05

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

temadeldia

02

50 anys de promoció turística d’Andorra a l’exterior

Es compleix mig segle del primer pas de la Vuelta per Andorra DIANA PÉREZ ANDORRA LA VELLA

obre camí ria que pot ajudar els ciclistes, com ara telèfons de fisioterapeutes o massatgistes, i adaptar els esmorzars a les seves necessitats, tant en horari com en contingut. En relació amb els hotels que disposen d’aquest distintiu, Torres destaca que el nombre augmenta, “sobretot en parròquies en què ja hi ha tradició en la pràctica del ciclisme”.

Tot i aquest increment, des d’Andorra Turisme es detecta que el país té potencial per créixer encara molt més en aquest àmbit.

“Encara tenim un volum baix de cicloturistes en relació amb el que podem arribar a acollir”, afirma, i posa com a exemple Mallorca, que s’ha convertit en “un referent del cicloturisme fora de la temporada d’estiu, especialment gràcies al mercat alemany”. “Volem seguir aquest mateix camí: donar-nos a conèixer com un espai per a la pràctica del cicloturisme en alçada i no tancar-nos només al mercat espanyol o francès, sinó buscar-ne d’altres que tenen molta sensibilitat per aquest tipus d’esport, com ara l’alemany, l’holandès o l’anglès”, afegeix per a Andorra.

Així mateix, el Govern ja ha anunciat que té per objectiu que totes les carreteres principals acabin disposant d’un carril bici, una acció que pot fer més fàcil i segura la circulació dels ciclistes quan baixin dels ports de muntanya i es disposin a pedalar per les carreteres en què hi ha més trànsit.e

Fa segurament més de 50 anys que Andorra va començar la tasca de difusió i promoció turística a l’exterior. Però no va ser fins a la dècada dels anys seixanta que aquest fet va cobrar una importància rellevant. Calia marcar i definir encara més la identitat del país, que ja s’estava començant a desenvolupar com a destinació turística d’hivern. L’atractiu de la muntanya va agafar importància i al mateix moment es van començar a fer inversions en infraestructures. L’any 1960 es va crear el departament de Turisme al Consell General, que va assentar les bases del desenvolupament turístic. No obstant això, el Sindicat d’Iniciativa, que ja existia des del 1925, era el que s’encarregava de la promoció turística del país i ja duia a terme diferents accions. Durant la dècada dels cinquanta es rebia molta demanda d’informació escrita que no podia ser atesa per falta de personal qualificat i de material promocional.

Per explicar què era Andorra, es van fer servir aparicions al No-Do espanyol. Així es van convidar periodistes d’altres països a visitar Andorra i es van iniciar una sèrie d’accions per donar a conèixer el país com a destinació d’oci i comerç.

Primer telecabina el 1963

Referent Andorra vol ser un referent del cicloturisme del sud d’Europa Carrils bici El Govern impulsa la implantació de carrils bici a totes les vies principals

Les inversions privades, així com les públiques, van tirar endavant un seguit d’apostes que van marcar el desenvolupament del país, tant pel que fa als esports d’hivern com a la muntanya a l’estiu i al comerç durant tot l’any en general. A banda dels hotels, una de les primeres inversions més emblemàtiques va ser la posada en funcionament del primer telecabina del país, que unia Encamp amb el llac d’Engolasters, l’any 1963. Aquest giny va ser idea del mateix propietari de l’Hotel Rosaleda, que va creure que els visitants del seu hotel i del país podrien gaudir del llac amb més facilitat, tenint en compte el mal estat de les carreteres.

L’any 1961 es va fundar la Unió Hotelera d’Andorra i el mateix any es va estrenar la plaça de Toros Monumental, situada en plena avinguda Carlemany d’Escaldes-Engordany, amb una capacitat de 3.000 places. A més dels braus també es van fer concerts musicals, combats de boxa i altres esdeveniments.

Anys més tard es va obrir una altra plaça coberta per evitar les inclemències del temps, tot i que no va tenir tant d’èxit i va tancar al cap de poc temps.

L’any 1965 es va inaugurar la Casa d’Andorra a París, que s’afegia ai-

Cartells publicitaris editats als anys seixanta pel Sindicat d’Iniciativa, que és el nom que tenia l’entitat de promoció turística del país. LA PUÇA

xí a les delegacions del Principat a l’estranger: a la Gran Bretanya, els Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca i Portugal. Les representacions utilitzaven el material que proporcionava el mateix Sindicat d’Iniciativa.

Una mostra d’aquest creixement és que agents de circulació de l’Ajuntament de Barcelona van venir a Andorra a dirigir el trànsit i a instruir el personal. Encara van passar uns anys fins que Andorra va tenir el seu propi cos d’agents.

50 anys de la Vuelta

També en aquesta dècada es van acollir per primera vegada dues proves esportives d’alt nivell: el Tour de França (1964) i la Vuelta Ciclista a

Espanya (1965), que aquest any compleix 50 anys. En el terreny automobilístic, l’Automòbil Club d’Andorra va començar a organitzar proves de velocitat de gran rellevància. En aquest sentit, la gran afluència de turistes va motivar reformes a la frontera hispano-andorrana. Així, l’any 1965 es va obrir un pont fronterer i l’any següent es va acordar que la duana quedés oberta tot l’any, i també a la nit.

La dècada dels anys seixanta va marcar l’inici de la promoció tal com la coneixem ara. Durant les dècades successives s’ha anat evolucionant fins al que tenim avui, un pla estratègic de comunicació segmentat amb un públic objectiu molt més ampli.e

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

06

ALLOTJAMENT ALTERNATIU

La xarxa més extensa de refugis del Pirineu N’hi ha una trentena de lliures, tres de guardats i un quart en procés MAYTE BARRACHINA ANDORRA LA VELLA

L’esport a l’aire lliure és una de les modes que més han arrelat en els últims anys. Cada cop més la gent surt a la muntanya, ja sigui a córrer, a caminar o a passejar. És una pràctica molt saludable i de baix cost.

Andorra està fent un gran esforç per oferir una àmplia oferta de turisme de muntanya. Últimament arriben al Principat més turistes buscant alguna cosa més que esquí i compres, i així ho estan notant els refugis, els allotjaments rurals i els càmpings.

Destinació de natura

El territori andorrà és eminentment muntanyós i està format per valls i cims que ronden els 3.000 metres d’altitud, com ara el pic del Comapedrosa, amb 2.942 metres, el cim més alt d’Andorra, o el pic de l’Estanyó, de 2.916 metres. Una bona opció per conèixer l’altra cara d’Andorra és seguint les rutes de senderisme que ofereix el territori.

Aquesta oferta és accessible per a tothom, ja que el país disposa d’una trentena de refugis de muntanya que permeten parar a descansar en qualsevol moment del recorregut, sense estar obligat a fer una gran quantitat de quilòmetres.

Xarxa de refugis

Per extensió, la xarxa de refugis d’Andorra és possiblement una de les més extenses del Pirineu, tal com assegura el director de Nous Productes d’Andorra Turisme, Enric Torres, que afegeix que “s’està fent un gran esforç per millorar l’acollida dels turistes i les instal·lacions dels refugis”.

Actualment hi ha en marxa tres refugis guardats i un altre que està en procés de convertir-se en el quart i donar així la possibilitat de fer el tomb a tot el país amb quatre o cinc dies pernoctant en aquests allotjaments. Més de 3.300 persones van fer nit als refugis guardats l’any 2014, un allotjament mantingut per un guarda i que té un preu pel servei de llits, mantes, dutxes, bar, etc.

Pel que fa als refugis lliures, Patrimoni Natural fa el manteniment de les instal·lacions i els excursionistes poden resguardar-s’hi de manera gratuïta portant tot el material necessari.

Comapedrosa, el primer guardat

El refugi guardat del Comapedrosa fa més de vint anys que està en funcionament. Presenta una capacitat per a 48 persones i està obert des de juny fins al setembre, tot i que la resta de l’any disposa d’una part lliure per a unes deu persones.

Està situat als peus del pic més alt d’Andorra, el Comapedrosa, i molt a prop de l’estany de les Truites. Es troba al llarg del recorregut del GR11, el GRP i l’HRP (Alta Ruta Pirinenca). La guarda d’aquest refugi, Margaret Baró, es confessa una “amant de la naturalesa” i recomana aquest allotjament a tots els que vulguin gaudir “d’un entorn espectacular”.

Xifres Més de 3.300 persones van fer nit als refugis Juclà, el refugi de Canillo guardats No arriba als deu anys des que Ro- l’any 2014 ger Ferrer i David Naudí, pisters durant l’hivern, van decidir emprendre aquesta aventura i convertir-se en els guardes del refugi de Juclà, situat a la vall d’Incles.

Aquestes instal·lacions són per a 45 persones i estan obertes de juny a setembre, tot i que la resta de l’any hi ha una sala comuna i un dormitori de nou places, a més d’un refugi lateral per a dues persones. S’hi pot arribar des del fons de la vall

d’Incles aproximadament amb una hora i mitja d’ascens.

Sorteny, el més accessible

El refugi guardat de la Borda de Sorteny és el més actual i el més accessible, ja que en 30 minuts s’hi pot arribar des de l’aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny. És l’únic que obre a l’hivern, tot i que amb un horari més limitat.

Aquest refugi, amb una capacitat per a unes 50 persones, és al camí de gran recorregut GR País, al GR Transfronterer de les Tres Nacions, i al traçat de l’Alta Ruta Pirinenca.

La titularitat, com els altres equipaments guardats, és del Govern i la gestió és comunal –en aquest cas, a càrrec del Comú d‘Ordino, que l’ha donat en concessió a Nerea Barrenechea i Carme Botargues.

Manteniment

A l’inici de la temporada, els refugis de Juclà i del Comapedrosa des-

placen els operaris amb helicòpter per posar a punt tots els serveis imprescindibles, com ara la xarxa d’aigua, la de gas, el circuit elèctric i la revisió de la teulada. La seva situació fa necessària una revisió exhaustiva. En canvi, la ubicació del refugi de Sorteny faciliten el seu manteniment.

L’èxit de l’esport de muntanya

Tal com coincideixen els responsables dels refugis guardats, és evident que l’afició per l’esport a l’aire lliure s’ha anat multiplicant. Baró assegura que fa vint anys els excursionistes passaven amb comptagotes, “els inicis van ser molt durs, avui trobes molta gent a la muntanya”. La temporada anterior el refugi de Juclà va acollir gent de més de setze nacionalitats diferents. “Augmentem el nombre de clients de manera suau però tenim la sensació que cada cop surt més gent”, indica David Naudí.

Allotjaments per a tots els gustos

El refugi guardat més nou és el de Sorteny, situat a la parròquia d’Ordino. ANDORRA TURISME

Andorra presenta una àmplia oferta d’allotjaments per a tot tipus de turistes i de preferències. A més de la tradicional xarxa hotelera –es compten uns 250 hotels–, també hi ha sis allotjaments rurals –quatre cases i dues bordes–, quatre albergs, onze hostals, vuit càmpings i una zona d’acampada.

La llei d’allotjaments turístics es va modificar el 2012 per regular els establiments rurals, que es van dividir en dos tipus: les cases ru-

rals, que han d’estar situades dins un nucli de població, i les bordes rurals, aïllades dins un entorn natural o en una explotació agrícola o ramadera. De moment, sis establiments s’han adaptat a la nova llei.

En els últims anys s’ha notat un augment considerable dels turistes que opten per aquest tipus d’allotjament, ja sigui pel canvi de tendència cap a un turisme rural i de muntanya o bé per la recerca d’opcions més econòmiques.

ara andorra

07

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

01

02

De la BTT al golf, l’oferta estiuenca de les estacions Grandvalira i Vallnord volen créixer en visitants i facturació M.T. ANDORRA LA VELLA

També Nerea Barrenechea, una de les responsables del refugi de Sorteny, considera que “hi ha un boom important de gent que quan pensa en vacances també pensa en la muntanya”.

“Viu i deixa viure”

Els refugis tenen poques normes de funcionament, l’únic que s’exigeix és respecte cap a la resta d’excursionistes. Les actituds dels excursionistes són diferents, ja que hi ha nacionalitats amb més “cultura muntanyenca” que d’altres. Segons els responsables dels refugis, la gent que arriba de les capitals té més dificultats per entendre la diferència entre refugi i hotel. Els refugis reben clients de tota mena, des de famílies que visiten la zona per gaudir de les vistes i dels parcs naturals fins a gent més professional. “Allà tothom és igual, tots som iguals, fem el mateix camí, mengem el mateix i tenim les mateixes normes”, assegura Ferrer.e

01. El refugi de Juclà, a Canillo, al costat del llac del mateix nom. 02. Per ascendir al pic més alt d’Andorra es pot fer nit al refugi del Comapedrosa.

ANDORRA TURISME

Un cop la neu es retira i dóna pas al verd de l’estiu, les estacions tornen a obrir les portes, aquest cop amb un ventall d’activitats ampli per arribar a tot tipus de públic. L’objectiu fixat per Grandvalira és incrementar un 10% el nombre de visitants, mentre que Vallnord es marca el repte de fer créixer la facturació d’estiu perquè representi un 10% dels ingressos anuals.

Un dels productes estrella de l’estiu a les estacions d’esquí són els circuits de descens per a bicicletes tot terreny, que aprofiten el desnivell de les pistes d’esquí de la zona de Pal i de Soldeu.

Aquest any el Bike Park de Vallnord estrena el circuit Commençal, que serà el descens més llarg dirigit especialment als debutants. El nou recorregut se suma als 23 circuits de descens que ja hi ha i que ofereixen més de 40 quilòmetres de pistes. També s’ha remodelat el circuit de DH per als Campionats del Món de BTT i trial, que l’estació acollirà per primera vegada en la història aquest estiu. Una altra de les novetats de Vallnord és la posada en marxa del forfet anual Bike & Ski, només un euro més car que el de la temporada d’hivern.

Pel que fa al Bike Park de Soldeu, que disposa de 13 circuits de descens dissenyats per l’excorredor català Òscar Saiz, aquest any ha fet un pas més per millorar el manteniment dels recorreguts gràcies a l’adquisició d’una màquina exclusiva.

Activitats d’oci familiar

Però el ventall d’activitats és molt més ampli i totes tenen un denominador comú: l’emplaçament a l’aire lliure i a l’alta muntanya. Els dos dominis disposen d’una zona dedicada als infants, el de Vallnord, situat a Pal, i el de Grandvalira, al Forn de Canillo. Precisament en aquest últim sector, aquest estiu Grandvalira estrena una tirolina de 40 metres de llargada i el nou circuit de

Els circuits de descens en bicicleta tot terreny són la gran aposta de les estacions d’esquí per atreure visitants a l’estiu. VALLNORD

llegendes Mon(t) Màgic. A més, Arcalís oferirà activitats familiars a la Coma del Forat, a 2.200 metres, i obre el restaurant La Gírgola i el refugi Les Portelles, el restaurant més alt d’Andorra i el segon del Pirineu, situat a 2.552 metres, que ofereix un servei de transport en 4x4 per poder-hi accedir.

esforços se centren a fer promoció per captar més jugadors, sobretot del mercat nacional. L’oferta de Grandvalira a l’estiu es completa amb el Kàrting Marc Gené, situat al Tarter, i el Funicamp, que permet fer excursions a peu o amb un autobús 4x4 fins als llacs de Pessons.

El camp de golf més alt d’Europa

Les estacions han donat el tret de sortida a la temporada d’estiu aquest juny i les activitats s’allargaran fins a mitjan setembre. En el cas de Vallnord, una avaria al telecabina de la Massana n’ha retardat l’obertura fins al mes de juliol i s’ha habilitat un servei de transport gratuït entre la Massana i el pla de la Caubella.e

Un dels productes més singulars que ofereix Andorra a l’estiu és el camp de golf de Soldeu, que està situat a 2.250 metres i és el més alt d’Europa. Es tracta d’una instal·lació que es va estrenar fa sis anys i que es dóna per consolidada, ja que la qualitat de l’herba és immillorable malgrat l’alçada. Amb tot, ara els

Obertura fins al setembre

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

08

ANDORRA A L’ESTIU

GUILLEM LLUCH ENGOLASTERS

Tarda de dissabte al llac d’Engolasters. Parelles, famílies i grups d’amics aprofiten el bon temps de la primavera per descansar i passars’ho bé asseguts a l’herba del voltant. Molts d’ells contemplen el grapat de pescadors que passen la tarda intentant que piqui alguna truita. A Andorra són molts els llacs i els rius on es pot dur a terme aquesta pràctica. El llac d’Engolasters, per la seva proximitat i la facilitat d’accés, és un dels llocs que congrega més practicants.

Dècades enrere el Pirineu en general va esdevenir el paradís del pescador. Indrets com Martinet, el Pont de Bar o el riu de Bescaran atreien pescadors d’arreu de Catalunya i també de França, on aquesta pràctica sempre ha tingut un gran arrelament. Andorra no en va quedar al marge i els rius i llacs del Principat es van convertir en un important punt d’atracció.

Amb el pas dels anys aquesta pràctica ha anat a menys a la majoria del Pirineu, i Andorra tampoc ha sigut una excepció. Tot i això, al Principat s’hi ha mantingut un cert gruix de practicants que fins i tot ha aconseguit esquivar la greu crisi econòmica iniciada el 2008.

Una afició que es resisteix a desaparèixer La pesca és una disciplina amb un fort arrelament a Andorra i continua atraient turisme

Precisament el Principat li facilita força que pugui conjugar aquestes dues grans passions, ja que “hi ha molts llacs d’alçada i després de fer una bona caminada pots practicar la pesca”. En aquest sentit no es conforma només amb el llac d’Engolasters i a l’estiu també fa excursions fins a Pessons o Juclà.

Uns metres més enllà d’on pesca el Bruno hi ha el Guillem i el JeanClaude, nét i avi. El nen, que encara no ha fet 11 anys, explica que li agrada molt pescar a Engolasters: “Hi puc trobar truites molt maques”. Actualment viu amb el seu pare a França i sovint quan vénen a Andorra a visitar els avis ho aprofiten per pujar a Engolasters a practicar aquesta disciplina, a la qual ja fa més d’un any que el Guillem s’ha aficionat força. Mentre el Guillem pesca, el José, un resident gallec, guarda al cove una truita que acaba de treure del llac. Explica que li agrada molt pescar i que, de fet, hi dedica dos o tres dies a la setmana.

El llac d’Engolasters també és el seu lloc preferit per fer-ho, especialment les setmanes de primavera en què els rius encara van massa plens. Quan els cabals baixen opta per anar al riu d’Os, a Sant Julià de Lòria, on assegura que també es pesca molt bé. Més entrat l’estiu també li agrada pujar fins als estanys de Tristaina.

Nacionalitat Els visitants de França són el principal col·lectiu que encara ve a pescar a Andorra

Sostenibilitat Cada cop més persones es decanten per la disciplina de la pesca sense mort

Tal com explica el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca (FACIP), Òscar Torres, aquesta crisi va fer que molts residents espanyols i portuguesos aficionats a la pesca marxessin del país i, per tant, deixessin de fer-hi aquesta pràctica.

Així doncs, si anys enrere el Principat havia arribat a tenir més de 3.000 federats, ara la xifra ha caigut fins als 2.500. L’aspecte positiu, remarca Torres, és que si bé és cert que fins al 2010 la caiguda va ser constant, d’aleshores ençà el nombre de practicants s’ha estabilitzat. El relleu generacional sovint és complicat, però no són pocs els infants i joves que han anat seguint l’afició iniciada pels seus pares i avis.

Els practicants d’aquesta disciplina, explica Torres, continuen sent els residents espanyols i portuguesos. Els francesos també tenen una presència important als llacs i rius andorrans, tot i que en un nombre més reduït. N’hi ha tant de residents com d’estrangers vinguts de regions pròximes al Principat.

“L’ampli ventall de llacs i rius que els ofereix Andorra els suposa un gran atractiu”, resumeix Torres.

La truita és l’únic animal que es pot pescar en aigües andorranes i n’hi ha de tres classes: l’autòctona és la que s’anomena fario, però també n’hi ha del tipus salmó de font i d’arc iris.

Pel que fa a les zones de pesca que tenen més tirada actualment al Principat, Torres esmenta principalment el llac d’Engolasters i el riu Gran Valira, al seu pas per la parròquia de Sant Julià de Lòria.

Pel que fa a la modalitat, assegura que cada vegada hi ha més trams de pesca sense mort, que és la pràctica que ha crescut més en els últims anys.

Els estanys d’alta muntanya també representen un gran atractiu, tot i que lògicament requereixen un esforç molt superior. Explica Torres que la recompensa és que els pescadors hi troben truites autòctones, que són “molt més maques”. En canvi, a llocs com Engolasters no n’hi ha d’autòctones i aproximadament cada tres setmanes s’hi fan repoblacions.

El que s’està promovent ara des del Govern és que la repoblació de les aigües del país es pugui fer des d’Andorra mateix. Així, la piscifactoria de les Salines, a Ordino, és la que proveeix de truites la immensa majoria de llacs i rius del Principat.

Per conscienciar, també s’han impulsat cursos de pesca sostenible perquè els infants, acompanyats dels seus pares, assumeixin des de ben petits uns bons hàbits en aquesta matèria.e

Experiències de pescadors

Un d’aquests pescadors és el Bruno, un resident francès del Pas de la Casa que mentre pesca a Engolasters explica que, tot i que l’hivern li agrada molt perquè pot “gaudir amb l’esquí”, prefereix l’estiu: “Aprecio molt el que ofereix Andorra, ja que em permet pescar i fer senderisme”.

PESCA A ENGOLASTERS

El llac d’Engolasters congrega a la primavera i a l’estiu nombrosos pescadors. G.LL.T.

ara andorra

09

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

VISITA OFICIAL

Manuel Valls avala la gestió en l’afer BPA El primer ministre francès visita per primer cop Andorra i dóna ple suport a les reformes MARTA TORT ANDORRA LA VELLA

El primer ministre francès, Manuel Valls, es va desplaçar divendres a Andorra, en la que va ser la primera visita oficial d’un primer ministre francès al Principat. El missatge principal que va donar Valls va ser el suport de França a les reformes fetes pel Govern i a la voluntat de signar un acord d’associació amb la Unió Europea, així com l’aval a la gestió feta en l’afer de la Banca Privada d’Andorra (BPA). El mandatari va reconèixer que l’expedient presentava “un risc greu i que s’havia d’actuar ràpidament”. En aquest sentit va destacar que la gestió feta pel Govern “ha sigut i continua sent la bona”, i la va qualificar de “ràpida” per poder aïllar el banc contaminat i aprovar una llei que ha permès instaurar un pla de resolució.

La venda de BPA, a final d’any

El 15 de juny l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va donar a conèixer el pla de resolució de BPA, que consisteix en la creació d’un banc bo amb els actius i passius legítims, amb l’objectiu de poder-lo vendre mitjançant una subhasta

abans de final d’any. Encara es desconeix la quantitat exacta de comptes que estarien relacionats amb el blanqueig de diners, tot i que algunes fonts pròximes a l’auditoria que s’està duent a terme parlen que només hi hauria un centenar de comptes il·lícits dels 30.000 totals. Està previst que els resultats finals de l’auditoria s’enllesteixin a mitjans d’agost.

Pel que fa a la venda, de moment el Govern es mostra prudent a l’hora de parlar de possibles compradors. En tot cas, es preferiria que fos un comprador estranger. Així, les paraules de suport de Valls podrien servir per donar confiança a algun banc internacional disposat a adquirir el banc bo.

La visita de Manuel Valls també va servir per inaugurar un nou centre de control de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), que garanteix el subministrament d’electricitat amb uns temps de tall inferiors a deu minuts per any. El contacte amb la ciutadania el va tenir a la recepció que va oferir a l’ambaixada francesa, a la qual van assistir uns 200 francesos residents a Andorra.

Però l’acte central va ser la reunió mantinguda amb el cap de Govern, Toni Martí, i després la trobada entre la delegació francesa i an-

El cap de Govern, Toni Martí, i el primer ministre francès, Manuel Valls, a Andorra. JORDI DOMINGO

dorrana. Durant les dues reunions, a més de repassar els esdeveniments arran de la crisi BPA, es va posar de manifest la necessitat de tornar a equilibrar les relacions econòmiques amb França, gràcies a la imminent entrada en vigor del conveni de doble imposició. En aquest sentit el primer ministre francès va reconèixer que França ha perdut terreny a Andorra en les relacions econòmiques. Valls també va admetre que França “ha de fer els deures” pel que fa a la millora dels accessos a Andorra, tot i que no va anunciar inversions concretes, sinó que va lamentar que no és possible pressupostàriament una remodelació integral de la carretera RN20. En relació amb la possibilitat que el Vaticà renunciés al coprincipat d’Andorra, Valls va defensar l’equilibri històric que el país ha tingut amb els dos coprínceps.

El primer ministre francès, que en alguns moments es va expressar en català, també va voler explicar que no era la primera vegada que visitava Andorra, ja que de ben jove havia passat algunes temporades a la casa que té la seva cosina Roser Capdevila als Plans de Canillo, on va tenir ocasió de conèixer les muntanyes andorranes.e

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

10

ANDORRA A L’ESTIU 01

02

03

NATURA I CULTURA

El Funicamp (01) permet accedir a l’alta muntanya (02) i visitar un orri reconstruït (03). MARTA TORT

MARTA TORT ENCAMP

El Funicamp, un telecabina únic al Pirineu que uneix Encamp amb la collada d’Enradort, a més de 2.500 metres, tornarà a obrir aquest estiu per potenciar l’activitat turística de la parròquia en aquesta època de l’any. L’origen d’aquest telefèric es remunta a l’any 1996, quan l’equip comunal de l’època va plantejar la idea de convertir Encamp en un peu de pista, amb un telfèric que donés accés a les pistes d’esquí.

El Funicamp es va inaugurar la temporada 1998/1999 i va permetre que el poble d’Encamp es convertís en un centre d’esquí, potenciant l’activitat dels hotels i els apartaments i creant així activitat econòmica, ja que fins llavors els esquiadors passaven de llarg cap al Tarter o Soldeu.

L’actual cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, que també ocupava aquest càrrec durant el mandat en què es va tirar endavant la construcció del telefèric, destaca que el Funicamp ha permès “sense cap dubte” el creixement dels negocis i de l’activitat durant els mesos d’hivern.

Però a l’estiu, aconseguir que la posada en marxa del Funicamp sigui rendible ha sigut molt més difícil. Als inicis, durant la temporada de bon temps, la instal·lació aconseguia entre 25.000 i 35.000 passatgers gràcies a l’important oferta d’activitats que s’organitzaven als Cortals d’Encamp, accessible a través de l’estació intermèdia del Funicamp, i pel volum important d’excursionistes que en aquella època visitaven Andorra a l’estiu.

Aposta pel Funicamp per recuperar el turisme d’estiu

El Comú assegura que el telefèric, tot i no tenir tants passatgers a l’estiu com fa uns anys, és un motor econòmic Anys després es van parar les activitats d’oci als Cortals, i també el Funicamp va deixar d’oferir servei i va estar tancat durant cinc estius.

Mas recorda que des de fa quatre anys han tornat a posar-lo en marxa per “potenciar l’activitat turística en aquesta època de l’any”, ja que el poble d’Encamp es va veure molt perjudicat per aquesta aturada. “No tenim la mateixa capacitat que anys enrere, però és important ser-hi presents”, assenyala.

De fet, a causa de l’elevada despesa que comporta la seva posada en marxa, el Funicamp només s’obre des de finals de juliol fins a principis de setembre, que és quan es concentra bona part de l’ocupació turística de l’estiu. Durant aquest període l’any passat es van registrar uns 11.000 usuaris, 2.000 més que l’any anterior, però sense assolir l’objectiu fixat pel Comú d’arribar als 20.000 passatgers.

Orri del Cubil Un dels seus atractius és la visita a un orri per conèixer la història de la ramaderia

obert no veuríem a ningú Encamp”, admet.

Tot i no haver aconseguit recuperar les activitats d’oci familiar que s’oferien als Cortals, el Comú ha optat per organitzar rutes en un autobús 4x4 des de l’arribada del Funicamp i fins als llacs de Pessons, molt apreciats pels practicants de senderisme. De fet, l’oferta al voltant del Funicamp està especialment dirigida als amants de la natura no avesats a caminar grans distàncies, ja que permet admirar els paisatges de l’alta muntanya sense cap esforç.

Així, un cop se surt del telefèric es pot optar per una ruta a peu, l’excursió en 4x4 o simplement per admirar la vista panoràmica i fer un mos al restaurant de Solanelles. A més, també s’obre al públic el restaurant de Pessons. Un altre dels atractius és la pesca, una activitat que va a l’alça, sobretot entre els turistes francesos i alemanys.

Senderisme i rutes 4x4

L’orri del Cubil, gran atractiu

Jordi Mas reconeix que el Funicamp és un motor econòmic de la parròquia tant a l’hivern com a l’estiu, ja que els hotels, restaurants i comerços treballen durant el període d’obertura. “Si no el tinguéssim

A més de natura, el Funicamp també ofereix l’oportunitat de visitar una de les joies del patrimoni cultural del país, l’Orri del Cubil. Es tracta d’un dels pocs orris restaurats del país i del Pirineu, unes estructures

que entre els segles XIV i XIX es van construir en molts prats alpins i servien perquè els pastors hi munyissin les ovelles i hi fessin el formatge.

Patrimoni Cultural va escollir aquest orri per dur a terme la seva excavació i restauració el 2011 pel fet de disposar d’una munyidora de fins a 90 metres de llargada. El conjunt està format per tres cabanes, un resguard per al gos i la munyidora, i durant l’estiu un pastor amb el seu ramat ofereix una visita guiada per l’orri i explica com era la vida de pastor en l’antiguitat.

Aquest estiu com a novetat hi haurà un servei de transport d’anada i tornada a l’orri des de l’arribada del Funicamp per fer-lo accessible a tots els públics.

El ‘funitel’ més llarg d’Europa

El Funicamp és un remuntador per cable únic als Pirineus. Es tracta del funitel (funicular + telefèric) més llarg d’Europa, amb un recorregut de 5,6 quilòmetres, una distància que recorre en poc més de 20 minuts. A més, amb una velocitat de 7,2 m/s, és el telefèric més ràpid del Pirineu. El sistema funitel consisteix en un transport per cable d’alta capacitat amb dos cables tractors per oferir més resistència al vent. A més, el doble cable també permet suportar unes cabines de dimensions més grans, que disposen de 24 places i, per tant, ofereixen una capacitat de transport de 1.500 persones per hora.

Una altra de les característiques més destacables del telefèric és la seva parada intermèdia a la vall dels Cortals, que dóna accés a diverses rutes de senderisme, vies ferrades i un rocòdrom.e

ara andorra

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

11 PUBLICITAT

Mirades Primer naixement de dos óssos bruns Fotografia: Naturlandia

El parc d’animals Naturlandia ha donat a conèixer els seus dos nous habitants, dues cries d’ós bru que van néixer durant la hibernació de la seva mare, la Iaia. El pare és el Julio, l’únic mascle del parc, que juntament amb l’Enciam, l’altra femella, van arribar a la Rabassa a finals de maig de l’any 2013.

ara.ad 25-06-2015 El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l’aramirades

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

14

AVENÇOS TECNOLÒGICS

La tecnologia al servei de les persones dependents Andorra Telecom oferirà un servei innovador d’assistència a distància JORDI DOMINGO ANDORRA LA VELLA

De serveis de teleassistència n’hi ha molts. Per posar-ne algun exemple, la Creu Roja, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat Valenciana o Movistar ofereixen diferents serveis basats en un aparell que posa en contacte una persona gran –o usuaris dependents– amb els serveis socials, un operador o un familiar. Responsables d’Andorra Telecom asseguren que van més enllà i que d’aquí poc –comença ara una fase avançada de proves que han de durar uns tres mesos– l’operador presentarà un producte que desenvolupa el concepte per oferir un “entorn segur” a la gent gran, dependent o amb dificultats per moure’s i que necessita seguretat i atenció. Però l’operador no fa servir el terme teleassistència. Insisteix que

no hi ha cap altre producte similar al mercat i que el que ja tenen enllestit, i que proven amb deu usuaris en un entorn real, tindrà un valor afegit que fins ara ningú ha implementat.

Ecosistema de sensors a la llar

El servei, que té com a nom comercial Seguretat i Benestar, és una de les idees que ha sortit del departament de l’empresa que treballa en la recerca, el desenvolupament i la implementació de noves vies de negoci que serveixin per deslligar l’operador de la gran dependència dels ingressos per roaming. No obstant això, el producte neix de la “responsabilitat pública d’Andorra Telecom”, assegura una de les responsables de trobar nous projectes per a l’operador. No n’és l’únic exemple, l’empresa també ha presentat altres productes basats a posar en comú la ciutadania amb les tecnologies.

L’ús de la domòtica en l’atenció de les persones dependents

L’operador de telecomunicacions estrenarà un servei per poder controlar i ajudar els familiars i les persones dependents a través d’internet i les xarxes mòbils, amb dispositius tecnològics sense fils.

Xarxa L’usuari podrà triar tota mena de sensors per a la llar Potencial El servei es pot arribar a exportar fora del Principat

El servei que Andorra Telecom està provant amb familiars dels treballadors de l’empresa, pràctica que es coneix dins el sector com un test d’usuaris amics (FUT, per les sigles en anglès), és un sistema d’assistència basat en la col·locació de diferents sensors a casa de l’usuari.

El projecte ja té molt desenvolupada la part de la llar, amb diferents dispositius domòtics que els serveis de teleassistència habituals no acostumen a incloure.

Millores en cobertura i connexions de telefonia i banda ampla Al marge dels nous projectes, Andorra Telecom continua millorant les connexions de telecomunicacions amb l’exterior. Actualment es disposa de quatre línies de banda ampla que uneixen el país amb França i Espanya, i a finals d’any se’n posarà en marxa una cinquena cap a França per garantir la connectivitat sense cap saturació a la xarxa durant molts anys.

Pel que fa a la cobertura de telefonia mòbil, a finals del 2014 es va completar la primera fase del desplegament de la xarxa 4G, de manera que actualment hi ha cobertura 2G a un 95% del territori, 3G a un 70% i 4G a les zones més poblades. De moment ja hi ha 10.000 clients amb 4G i abans de finals d’any es tancaran convenis de roaming amb els països veïns perquè també en disposin els visitants.

De fet, l’operador ja ha avançat que el paquet bàsic inclourà una tauleta de comunicació que permetrà contactar amb l’usuari a casa seva en cas d’emergència, a través de videoconferència, per conèixer el seu estat. El paquet inicial es completarà amb un botó d’emergències col·locat a la llar, un braçalet amb un dispostiu GPS i un sensor de caigudes que pot generar una trucada d’emergència a mòbils, un sensor de porta oberta programable o un sensor de temperatura i humitat.

Són només algunes de les primeres opcions, que ja s’han testat els últims mesos en la prova pilot que s’ha fet en un domicili, en col·laboració amb els assistents socials i amb un usuari de la parròquia de la Massana.

Capacitats d’ampliació

El programari desenvolupat per l’empresa no té límit tèoric de dispositius enllaçats. Per això, en un futur se’n podrien arribar a afegir d’altres per a necessitats específiques, com una càmera IP, sensors de moviment –per exemple, poden servir per comprovar si s’ha obert una caixeta de pastilles o de medicaments–, sensors de presència, interruptors automàtics, termòstats i altres opcions del proveïdor asiàtic que els fabrica.

Tot està controlat per un punt central, una mena de router connectat a internet que actualitza la informació al núvol. Els familiars de l’usuari i altres persones autoritzades poden consultar totes les incidències a través d’internet. Fins i tot es poden programar accions per a

ara andorra

15

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

casos concrets, com per exemple rebre un missatge al mòbil quan la porta de casa de l’usuari quedi oberta durant més de cinc minuts o qualsevol altra possibilitat imaginable, gairebé sense límits.

Un projecte de país

INTUÏTIU

Els dispositius del paquet són sense fils i porten programari preinstal·lat. JORDI DOMINGO

Les possibilitats d’aquesta nova tecnologia desenvolupada per Andorra Telecom són molt àmplies.

Veurem si pot arribar a ser un producte revolucionari, però segur que serà molt útil per a un país que vol esdevenir smartcountry –una de les paraules més repetides des de fa anys pels representants polítics– i que, en el seu afany per diversificar l’economia, té la combinació entre la tecnologia, la salut i el benestar com un eix principal.

De fet, Andorra Telecom ja imagina els camps de creixement paral·lels que s’hi poden afegir, com la telemedicina i el seguiment d’històries clíniques a través de la quantificació dels signes vitals. “És un projecte molt ambiciós”, assegura un dels caps d’aquest nou producte.

Quan es va desenvolupar l’estratègia de fer d’Andorra un smartcountry, els responsables de tirar endavant aquest nou servei de l’únic operador de telefonia andorrà van analitzar les possibilitats i van decidir que posarien “les tecnologies al servei de la ciutadania” i que un dels camps més interessants per poder-ho fer era el del benestar i la salut. No obstant això, i tot i que

preveuen que en el futur es pugui arribar a acords per subvencionar el servei o per oferir-lo des de les institucions, serà una activitat amb un cost que de fet busca diversificar el negoci de l’empresa.

De moment encara no s’ha revelat quin preu tindrà però els seus responsables preveuen que sigui una quota mensual que garantirà el lloguer i el manteniment dels aparells i el servei 24 hores.

Potencials interessats

La Creu Roja calcula que a Andorra hi ha 250 usuaris dependents.

D’altra banda, Andorra Telecom creu que el servei podria arribar a interessar a més de 500 persones, perquè preveu que també el contractaran famílies amb persones grans a càrrec, que són autònomes però que d’aquesta manera poden tenir més tranquil·litat. “Andorra serveix com a banc de proves de nous productes amb una escala petita però controlable”, afegeix un dels responsables, abans d’explicar que en un futur la idea és vendre el producte desenvolupat aquí a usuaris de fora del país. De moment encara no hi ha res tancat.

L’equip que s’encarrega de la implantació és més aviat prudent i treballa per assegurar que no hi ha cap problema en un servei tan sensible com aquest i que es compleixen els estàndards de qualitat internacionals de màxima prudència i redundància.e

The Cloud, un edifici nou i singular per a Andorra Telecom Una quinzena de despatxos d’arquitectura es van presentar al concurs d’idees per renovar les instal·lacions d’Andorra Telecom a l’avinguda Meritxell. El guanyador va ser un edifici de vidre de catorze plantes, amb uns 12.000 metres quadrats útils i inspirat en un núvol.

L’espai dissenyat s’elevarà sobre la part central dels edificis actuals i no tocarà a terra. Permetrà que hi hagi un contacte directe entre l’avinguda comercial i la zona del darrere, a través d’una gran plaça. El despatx guanyador, Arid Arquitectura, té fins a l’octubre del 2015 per lliurar el projecte executiu.

L’obra es podria inaugurar el 2018 i el cost podria ascendir a 30 milions d’euros.

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

16

COOPERACIÓ

La cara més solidària d’un petit país Educació i sensibilització dels infants i accés a l’aigua, projectes del 2015 MARIA CREIXELL ANDORRA

El Govern d’Andorra convoca anualment les ajudes per a organitzacions sense ànim de lucre que volen dur a terme projectes de cooperació i desenvolupament en països tercers.

Només al registre comunal d’associacions sense ànim de lucre d’Andorra la Vella hi ha unes 200 entitats inscrites, i any rere any moltes presenten algun projecte de gran format o de petit impacte per promoure el desenvolupament de les zones més necessitades i el benestar de les persones, els animals o el medi ambient, entre d’altres.

Durant el 2014, sis ONG es van beneficiar de les subvencions de fins a 40.000 euros que preveu el Govern d’Andorra. Per exemple, Cooperand amb Llatinoamèrica va posar en marxa un projecte d’educació digital per promoure la integració laboral dels joves acollits a les llars del projecte Don Bosco a Bolívia. La Fundació Ibo Àfrica va utilitzar els fons per a la formació professional i pluridisciplinària de la població vulnerable a l’illa d’Ibo, a Moçambic, en l’àmbit de turisme sostenible i responsable i de l’emprenedoria. Finalment, Aigua de Coco va rebre una ajuda per a un projecte de desenvolupament rural sostenible a la comunitat de Belalanda, a Madagascar. Així mateix, aquestes i altres ONG fan accions més petites o permanents com són el programa de Vacances en Pau, per portar nens sahrauís a passar l’estiu al Principat de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí; les iniciatives de sanejament animal i reforestació de Daktari, a Uganda, o la gira del cor Malagasy Gospel d’Aigua de Coco.

I és que encara que és difícil obtenir els fons necessaris per tirar endavant els projectes, i més arran de la crisi econòmica, les ONG reconeixen sovint que la població d’Andorra és solidària i col·labora en els actes que s’organitzen per donar suport a actuacions concretes o en la tasca general de les entitats.

Pla rector

Els criteris que regeixen aquestes ajudes es recullen al Pla Rector de Cooperació, que estableix les prioritats geogràfiques i temàtiques del Govern per donar suport als projectes. Les primeres beneficien els països més desafavorits, segons el Programa de les Nacions Unides

per al Desenvolupament (PNUD) i el Banc Mundial, i els països amb els quals Andorra manté relacions bilaterals. D’altra banda, les segones busquen la protecció dels més vulnerables, sobretot infants i dones, però també persones amb discapacitat i altres col·lectius, així com la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic; el treball sobre l’aigua en tots els seus vessants i la sensibilització de la població andorrana, i l’educació per al desenvolupament.

Mentre que la inversió global a la cooperació s’ha mantingut en els últims anys, el 2014 es va rebaixar l’import màxim dels projectes de gran format dels 50.000 als 40.000 euros. Les ONG poden demanar ajudes per a un projecte d’aquest import i un altre de fins a 7.500 euros, que es pot sol·licitar en qualsevol moment de l’any. A més, es preveuen aportacions de fins a 3.000 euros per a projectes d’educació per al desenvolupament o per a la sensibilització, que tenen especial impacte en la població del país i la seva conscienciació.

La dotació per al 2015 és de 250.000 euros, però l’any passat les ajudes atorgades van arribar als 185.000 euros. Aquest any s’han presentat vuit projectes a la convocatòria de subvencions de fins a 40.000 euros, que es va tancar el 30 de març.

Projectes 2015

Entre els projectes que han sol·licitat ajudes de cooperació hi ha els de seguiment d’Unicef i Cooperand, i dos de nous de Daktari i Aigua de Coco. El primer busca el reconeixement dels drets i la cobertura de les necessitats bàsiques de la població autòctona del Congo. Està en una fase “molt avançada”, com reconeix la directora d’Unicef Andorra, Marta Alberch, i és que fa gairebé deu anys que treballen al país. Així, es tracta d’informar les comunitats nòmades sobre els seus drets i com poden reclamar-los. A més, es pretén l’escolarització dels infants a través d’una educació prèvia a l’escola perquè puguin agafar el nivell oficial. Són dos anys pont per accedir amb les bases mínimes a l’educació reglada, i se’ls ofereix un paquet nutricional i material escolar per fomentar l’assistència i garantir un àpat al dia. Ara es vol consolidar a la regió de Likouala i es vol que 600 nens d’aquesta comunitat accedeixin a l’escola formal.

Cooperand ja entra a l’equador del projecte Educación Digital, que

Adsaps i Cooperand duen a terme projectes amb els nens refugiats del Sàhara i amb els infants sense llar de Bolívia. MARIA CREIXELL

Ajudes Cada entitat pot sol·licitar una ajuda de fins a 40.000 euros i una altra de 7.500

busca la immersió en el món digital dels 2.000 nens que passen anualment per les llars d’acollida del projecte Don Bosco, a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia. El projecte comprèn una primera formació per obtenir el títol d’operador de computadora i una altra de quatre anys per ser consultor en soluciones digitals.

Fins ara 3.400 nens han assistit a les formacions, dels quals 197 han assolit el primer títol i n’hi ha 20 seguint les sessions per aconseguir el segon. A més, s’ha tancat un acord amb tres empreses locals que ofereixen 50 llocs de treball per als que acabin la carrera d’aquí a tres anys.

Pel que fa a Aigua de Coco, la proposta se centra en la lluita contra la malnutrició a la regió de Tulear, a Madagascar. Per dur-la a terme volen aconseguir atenció social, nutricional i sanitària per a gairebé 5.000 nens amb problemes de desnutrició

aguda i crònica. La voluntat és que els menors superin l’estat de malnutrició, que la comunitat de Tulear disposi d’un cens nutricional per avaluar la salut dels nens i sensibilitzar la població sobre aquests problemes i les mesures de prevenció.

Un últim exemple seria el de Daktari, que –a més dels projectes d’assistència veterinària als poblats pròxims als parcs nacionals d’Uganda– vol rehabilitar un canal i construir un embassament al país de Basongora. Amb aquesta nova font d’aigua s’evitaria la transmissió de malalties entre els animals salvatges i el bestiar i els possibles atacs de depredadors com els lleons i cocodrils, i s’abastiria més de 15.000 caps de bestiar. També plantaran arbres fruiters a les vores de l’embassament per donar suport nutricional a les famílies i uns ingressos extres a les dones.e

ara andorra

17

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

Preservar el medi ambient des de la infància

Uns 1.600 escolars d’Uganda aprenen a reforestar les proximitats dels parcs nacionals M.C. ANDORRA LA VELLA

Un dels projectes que recentment ha pogut seguir de prop l’ARA Andorra és el d’educació i sensibilització de l’Associació Andorrana de Cooperació Veterinària, Daktari, al Parc Nacional de M’gahinga Gorilla, al sud-oest d’Uganda. Actualment hi ha tres escoles que hi participen, amb la implicació d’uns 1.600 nens.

Però la idea de l’ONG és estendre’l a totes les escoles pròximes a aquest parc i aplicar-lo als de Queen Elizabeth i Murchinson Falls. D’aquesta manera i en col·laboració amb les ONG locals, en un any i mig volen arribar als 20.000 joves.

Els professors inclouen en les seves lliçons l’estudi sobre quins elements formen el medi ambient, per què és important preservar-lo i quines mesures s’han de prendre per conservar la biodiversitat. Però el projecte no és només teòric sinó que els nens, principalment de secundària, aprenen a plantar les llavors i tenir cura dels arbres.

Les escoles tenen planters on els alumnes caven els forats per posarhi les llavors i regar-les fins que creixen. Quan broten es trasplan-

ten als llocs adequats a l’escola, al pati o als voltants de les instal·lacions per formar tancats. “Donen fruits, flors i branques per fer mobles”, expliquen els nens. També n’obtenen llenya per fer foc, poden consumir els fruits i vendre els sobrants. A més, “ho transmeten a casa perquè també tenen planters”, afegeix un dels professors de l’escola de primària de Chihe, al parc de M’gahinga.

Majoritàriament planten arbres fruiters per complementar la dieta dels alumnes a l’escola i a casa, però a cada zona han de tenir en compte el tipus de sòl i les condicions climàtiques per seleccionar les espècies que s’adapten millor i poden donar més bon rendiment. Així, a M’gahinga es planten sobretot plantes autòctones i s’aprofiten per reforestar els vessants de les muntanyes. A altres zones, com a Queen Elizabeth, es decantarien per arbres fruiters i coníferes que permeten elaborar tancats al voltant dels centres i protegir els alumnes de possibles atacs de fauna salvatge i de la intrusió en el funcionament habitual a les escoles.

El projecte té una segona fase de conscienciació i sensibilització dels joves sobre la transmissió de malal-

Els escolars de M’gahinga gestionen petits vivers per replantar les vores del parc nacional. MARIA CREIXELL

ties entre els animals i les persones, així com la gestió del bestiar, l’alimentació i la conservació de les espècies. I és que, com expliquen des de Daktari, encara que viuen al costat dels parcs nacionals molts d’ells no han vist mai un lleó i no coneixen el seu comportament ni les amenaces per a la seva supervivència.

Per acabar, també treballa amb escoles del Principat per desenvolupar un projecte que relaciona alumnes andorrans i ugandesos i promou l’intercanvi de coneixements en temes d’apicultura i de conservació de la biodiversitat.

En la mateixa línia, durant el curs Daktari acudeix a les aules d’alguns centres d’Andorra per donar a conèixer la seva tasca i acostar la realitat dels parcs nacionals de l’Àfrica als infants. Se sensibilitza els més menuts respecte a la necessitat de tenir cura de l’entorn natural, dels animals domèstics i salvatges, etc. En aquestes sessions els infants del país tenen l’oportunitat de satisfer la seva curiositat sobre aspectes diversos, des de quants volcans hi ha a Uganda fins a l’alimentació dels goril·les, i els ajuda a prendre consciència de les realitats tan distants que viuen els nens segons el lloc on neixen.e

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

18

GEOCERCA

ES ESPANYA

FRANÇA 2. A LA RECERCA DE LA MECA N 42° 33.425’ E 001° 32.148’

3. VALL D'INCLES

Primer d'"Els sis tresors d'Ordino" amagats per l'Oficina de Turisme de la parròquia. Qui els trobi té premi!

N 42° 35.695’ E 001° 40.399’

3

1. ELS TRESORS DEL COMAPEDROSA N 42° 34.822’ E 001° 28.388’

Un dels sis geoamagatalls que es poden trobar al Circuit Interpretatiu del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa

1 2

Canillo

A ANDORRA RA

Ordino

4. GEOCACHING EXTREM: SANT VICENÇ D'ENCLAR

Col·locat pel Centre Andorra Sostenible com a part d'una prova per descobrir-ne la utilitat divulgativa

7. LES MARMOTES DE GRAU ROIG N 42° 31.384’ E 001° 41.396’

la Massana Encamp

N 42° 29.722’ E 001° 29.655’

Només per a valents, situat al final de la via ferrada que porta fins a la preciosa ermita de Sant Vicenç d'Enclar

Un dels primers geoamagatalls creats per Dani Buyo, un entusiasta d'aquesta activitat que ha viatjat per tot el món

7

6

4 5

Andorra la Vella Sant Julià de Lòria

EscaldesEngordany

6. BENVINGUTS A RÀMIO N 42° 29.853’ E 001° 34.355’

Set parròquies, set geoamagatalls

A l'antic poble de les Bordes de Ràmio, dins la vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco Puigcerdà

5. SANT MARTÍ DE NAGOL N 42° 28.500’ E 001° 29.635’

Geoamagatalls d’Andorra

Amagat en una ermita romànica del segle XI penjada d'un precipici impressionant, s'hi arriba després d'una caminada

Geoamagatalls destacats

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Forroll

La recerca del tresor del segle XXI Més de sis milions de persones busquen amagatalls per tot el món, també a Andorra JORDI DOMINGO ANDORRA LA VELLA

Quan Robert Louis Stevenson va publicar L’illa del tresor, el 1883, segurament no imaginava que l’afició a buscar tresors en llocs amagats acabaria esdevenint un fenomen mundial amb el nom de Geocaching. La geocerca té avui 2.650.724 geoamagatalls i més de sis milions d’usuaris a tot al món –almenys a la web geocaching.com, la referència dins d’aquest món–. No obstant això, hi ha comunitats i plataformes alternatives lliures diferents de l’oficial, com Opencaching.

Per a qui encara no la conegui, la geocerca, que va néixer en un grup de notícies en línia l’any 2000, ens fa sentir com Jim Hawkins salpant cap a l’illa del tresor. El procés és ben senzill: triem una plataforma, busquem un geoamagatall que ens agradi, el marquem al mapa, apuntem la pista secreta per si ens cal una petita ajuda in situ i, amb una mica de sort –i un mòbil amb GPS–, el trobarem. Ara bé, per sort no hi ha la figura del pirata John Silver, tot i que sí que hi ha allò que en la comunitat es coneix com muggles, en homenatge a aquells que no tenen sang de bruixot a l’univers de Harry Potter. És a dir, persones que no coneixen aquest món i ens claven els ulls quan estem buscant amagatalls.

L’objectiu de la geocerca bàsicament és passar-s’ho bé, carpe diem.

Gaudir del camí i no de la meta –el tresor–, tot i que hi ha amagatalls que mereixen tot el reconeixement a les ments imaginatives dels seus creadors i, de vegades, algun improperi per la dificultat de l’indret. N’hi ha de tot tipus, de més petits i de més grans, a llocs espectaculars i també dins les ciutats, però tots regalen una petita història per explicar o un paisatge memorable.

Geoamagatalls per tot arreu

A Andorra hi ha 151 amagatalls oficials, però segurament el total fins i tot és més gran. A Catalunya n’hi ha 14.283. Per tant, si estàs llegint això, és probable que en tinguis un ben a prop d’allà on siguis.

L’espectacularitat de les muntanyes del Pirineu, les ermites romàniques, les vies ferrades, els llacs i els pobles antics són llocs que es presten especialment a amagar tresors. Tal vegada per això l’activitat triomfa entre els turistes i, sobretot, famílies, que aprofiten l’excusa perquè els més petits coneguin el patrimoni natural i cultural del territori.

Utilitat turística o comercial

Encara lluny de l’ús comercial que se’n fa als EUA, per exemple a Andorra algunes entitats han detectat la utilitat divulgativa i turística del que en principi va néixer com un passatemps privat. El Comú de la Massana té sis geoamagatalls al circuit interpretatiu del Parc Natural Comunal de les Valls del Comape-

2.650.724 Són el nombre d’amagatalls oficials al món, incloent-hi Andorra i Catalunya Altres usos Les entitats turístiques i comercials ja han trobat altres utilitats al fenomen

drosa. D’altra banda, el Comú d’Ordino proposa la cerca dels Sis Tresors d’Ordino, amb dos nivells: els tresors iniciatius i els més ben guardats. Qui els trobi té premi a l’Oficina de Turisme parroquial.

Des que van amagar el 2013, una cinquantena de persones han demanat el premi per haver aconseguit trobar els amagatalls. Des del departament de Turisme reconeixen que no fan gaire publicitat –més enllà de la informació que donen els hotels i les oficines d’informació– però que és una proposta senzilla de mantenir i que aporta activitats alternatives a l’oferta de la parròquia.

Una altra entitat del Principat, el Centre Andorra Sostenible, també ha explorat les possibilitats de la geocerca amb un amagatall a la vall d’Incles, un indret de gran valor patrimonial. Reconeixen que, tot i no ser el primer de la llista, hi ha un projecte per fer-ne més i donar-los a conèixer millor. Els responsables del centre mediambiental creuen que pot tenir una aplicació de “sensibilització i difusió de bones pràctiques mediambientals” i que pot servir per descobrir el patrimoni més enllà d’una acció lúdica, “més enllà de la recerca del tresor”.

Geocercadors experts

El pas natural després de conèixer el món de la geocerca i haver trobat els primers amagatalls és convertirse en amagador. Per exemple el Da-

ni Buyo n’ha amagat uns quants a Andorra i a Catalunya. Va conèixer aquest món fa 15 anys, quan tothom anava amb el GPS de muntanya i encara no hi havia tot el ventall d’aplicacions per a mòbil que hi ha ara.

Recorda com abans es feia tot de manera manual, prenent notes, coordenades...

Però en el fons no deixa de ser una activitat per conèixer llocs.

Buyo reconeix que “no és una activitat extrema”, tot i que la mort d’un jove alemany de 21 anys que va caure amb mala sort mentre buscava un amagatall va sacsejar la comunitat el 2011. Malgrat això, com explica Buyo, “és una oportunitat per mostrar indrets que t’agraden i compartir-los amb altra gent”. A més, el component més interessant és el “repte” que et suposa trobar segons què. De fet, aquest amagador qualifica l’activitat com “una gimcana global” que apel·la al nostre esperit infantil de trobar tresors. Ell n’ha trobat a l’Argentina, el Kazakhstan, Turquia, Malta, el Marroc, etc.

La geocerca també ha rebut crítiques perquè alguns consideren que “embruta” el medi –de fet s’ha prohibit a alguns parcs–, però la recerca del tresor del segle XXI ho té tot: superació, que s’experimenta en trobar la fita; bellesa, dels paratges naturals, d’amagatalls impossibles, del patrimoni cultural, i tecnologia.

Per debutar, n’hi ha prou amb una cerca ràpida de la paraula a les botigues d’aplis més habituals.e

ara andorra

19 Pàgina especial PUBLICITAT

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

DESCOBRIR ANDORRA L’Andorra Ultra Trail enceta el calendari d’esdeveniments esportius de l’estiu

ANA

MARTA TORT

Andorra Ultra Trail Vallnord (25-28 de juny) Es tracta d’un dels esdeveniments esportius que aglutina un volum de corredors més elevat –aquest any s’ha arribat al nou rècord de 2.600 participants–, que no para de créixer i internacionalitzar-se. La cursa, organitzada per l’empresa Cims Màgics, permet posar Andorra en el mapa mundial de les proves de resistència i de les curses de muntanya i aconsegueix mostrar el potencial que té el senderisme al país.

Campionat del Món de Trial (4-5 de juliol) En l’àmbit del motor, Sant Julià de Lòria acollirà el Campionat del Món de Trial, un esdeveniment que ajuda a promocionar tot el que té a veure amb el món de la moto i en especial els establiments comercials dedicats a aquest àmbit.

Volta als Ports (12 de juliol) La Volta als Ports d’Andorra és la primera de les diferents curses ciclistes que tindran lloc aquest estiu, que serveixen per potenciar Andorra com a destinació de cicloturisme.

Es tracta d’un dels productes turís-

tics de l’estiu amb més potencial, ja que l’oferta de rutes i de ports de muntanya és extensa i s’ha ampliat últimament amb l’asfaltat de dos nous ports, així com el nombre d’allotjaments adaptats als practicants d’aquesta activitat.

ULTRA TRAIL

A

quest cap de setmana l’Andorra Ultra Trail Vallnord donarà el tret de sortida al calendari d’esdeveniments esportius de l’estiu. L’oferta de cites esportives d’aquesta època de l’any es consolida any rere any gràcies al suport d’Andorra Turisme, que patrocina les diferents iniciatives amb l’objectiu de convertir-les en un referent internacional i, alhora, promocionar l’oferta turística de què disposa el país durant l’estiu, tenint en compte que no hi ha un únic producte estrella, com passa a l’hivern amb l’esquí.

Andorra Outdoor Games (25-26 juliol) Després de tres edicions, l’Andorra Triatló es converteix aquest estiu en l’Andorra Outdoor Games, amb l’objectiu d’atreure més participants. Així, a banda de les disciplines de triatló –amb la prova de natació en un llac d’alta muntanya com a atractiu estrella–, s’hi afegeixen altres modalitats lligades a la cronoescalada i a les curses de muntanya. A més, la majoria de les proves tindran lloc a Naturlandia, que oferirà activitats complementàries per als familiars i acompanyants dels corredors.

La Purito (9 d’agost) Una de les novetats del calendari esportiu d’aquest any és la Purito, una cursa ciclista organitzada pel corredor professional resident a Andorra Joaquim Rodríguez, el Purito, que també hi prendrà part. Pretén donar a conèixer la duresa de l’etapa reina de la Vuelta a Espanya, que aquest any tindrà lloc a Andorra.

La Vuelta a Espanya (2-3 de setembre) L’etapa més dura de la Vuelta aquest any es disputarà a Andorra, que acollirà per primer cop una etapa íntegra de la ronda espanyola, en un dels esdeveniments esportius de l’estiu que es preveu que aplegui més espectadors. La cursa s’allarga 138 quilòmetres, amb sis ports, un de segona (la Comella), quatre de primera (Beixalís, el coll d’Ordino, el coll de la Rabassa i Cortals d’Encamp) i un de categoria especial, el coll de la Gallina.

ANDORRA TURISME

Mundials de BTT i trial (1-6 de setembre) Finalment Vallnord acollirà per primera vegada en la seva història un campionat del món de bicicleta tot terreny i bicitrial, un aparador ideal per promocionar Andorra com a destinació per a la pràctica de la bicicleta tot terreny, amb instal·lacions habilitades a les pistes de Vallnord i de Grandvalira. A l’esdeveniment hi haurà més de 1.800 corredors de 55 nacionalitats diferents, 300 periodistes acreditats i s’estima que el retorn econòmic dels mundials pugui ser superior als 7 milions d’euros.

ANDORRA TURISME

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

20

COMUNITATS

Ambaixadors de Lusitània

Uns 11.000 portuguesos resideixen a Andorra i formen una de les comunitats més nombroses 01

MARIA CREIXELL ANDORRA LA VELLA

La comunitat portuguesa és una de les més nombroses i antigues del Principat. La seva presència al país es constata des de fa almenys 50 anys. Alguns van venir de joves amb la família i uns altres ja són nascuts aquí però mantenen les arrels portugueses. També destaquen per ser dels més actius. A través de les seves associacions fan conèixer les seves tradicions culturals i socials. La Casa de Portugal, l’associació Alto Minho i la Peña Encarnada representen els residents portuguesos amb els grups de balls folklòrics, el futbol o les activitats per celebrar les dates rellevants del país veí.

Segons les dades del consolat de Portugal, fa 30 anys es podien comptar uns 5.000 o 6.000 portuguesos registrats i es va arribar fins als 16.000. Amb la crisi econòmica i, sobretot, la davallada de l’activitat de la construcció –un sector que ocupava molts residents d’aquesta comunitat–, la xifra s’ha reduït considerablement. La majoria dels que han marxat ho han fet a França, Luxemburg o Suïssa, no de tornada a Portugal, segons explica el president de la Casa de Portugal, David Borges.

En els últims dos anys la població es manté estable al voltant dels 11.000 ciutadans. “Els mesos de juny i juliol, després de l’escola, es produïen més baixes”, admet el cònsol honorari de Portugal, Jose Manuel da Silva. Ara aquesta davallada a final de curs ja no és tan acusada.

“La recuperació econòmica a Andorra s’està començant a notar i això també és bo per al nostre país”, assenyala.

Feina, seguretat i educació

“Portugal sempre ha sigut un país d’emigrants”, admet el cònsol portuguès. A l’inici potser venien d’Espanya o anaven a França, però molts s’han quedat perquè han trobat feina estable, un bon nivell de seguretat al país i valoren el sistema sanitari i l’educatiu.

Els motius laborals i econòmics són una de les principals motivacions. Molts tenen “contractes estables amb empreses que funcionen, es guanyen bé la vida i gaudeixen d’una qualitat de vida millor que a Portugal”, exposa Borges. “El siste-

02

FOLKLORE PER RECORDAR LES ARRELS

01. Les associacions que representen la comunitat portuguesa mostren a través del seu folklore les tradicions i els costums del seu país. 02. Jose Manuel da Silva. 03. David Borges 04. Jose Manuel da Costa 05. Maria Helena Machado. ANA / MARIA CREIXELL

04

ma sanitari per a mi és millor i el sistema educatiu d’aquí és una plataforma en què els nens po03 den parlar portuguès, francès, català i castellà i suposa un bagatge molt important”, afegeix el president de la Casa de Portugal.

Un exemple és la Maria Helena Machado, que s’ha convertit en emprenedora i regenta la seva pròpia pastisseria. Va arribar a Andorra el 1991. Poc abans s’hi havia traslladat la seva germana. “Ens explicava coses bones d’un país modern”, recorda.

“Ens va il·lusionar”, admet, i va decidir deixar el seu poble a Portugal per endinsar-se en un país ple de botigues i d’oportunitats.

“He trobat feina, en el meu cas com a autònoma, i 05 considero que estic integrada al país”, afirma.

Encara que hi van sobretot per motius econòmics, la majoria acaben fent-hi arrels. “Jo porto aquí 30 anys i tinc la meva vida feta aquí”, indica Da Silva. “Els meus fills han nascut aquí, hi

tinc el meu negoci i Andorra també forma part de mi, és la meva segona pàtria”, assenyala.

També ha tornat a Andorra per la família el president de la Peña Encarnada, Jose Manuel da Costa, que explica que el seu pare va arribar al Principat quan tenia 30 anys i ell i el seu germà van venir amb ell.

Més tard van marxar a Portugal per fer els estudis, però quan van acabar va optar per establir-se a Andorra. “Tenia tota la família aquí i vam tornar per quedar-nos”, recorda. Així mateix, reconeix que hi ha molts portuguesos al país i “la llengua tampoc és un inconvenient”.

Ambaixadors de la cultura

Els portuguesos que viuen a Andorra es reconeixen integrats, però alhora es consideren ambaixadors i portadors de la seva cultura i les seves tradicions allà on van. D’una banda, mantenen costums com la celebració del Dia de Portugal, la Mare de Déu de Fàtima o la sardinada. “Sempre que hi ha una data important a Portugal se celebra aquí”, destaca el president de la Peña Encarnada. De l’altra banda, adopten festivitats locals com les calçotades o el camí cap al Santuari de Meritxell per la diada nacional. “Els fills van a l’escola aquí i a mesura que creixen van involucrant-se en les activitats del país”, indica Borges.

Però aquest procés d’adaptació també s’ha viscut en la direcció oposada. “El 10 de juny [el Dia de

Portugal] va mostrar el destí. Si volem ensenyar Portugal no és a nosaltres que ho hem de fer, sinó a la comunitat on vivim”, remarca el president de la Casa de Portugal.

“Cada cop més gent no portuguesa ve a les nostres festes, a beure, a menjar, etc.”, afegeix Da Costa.

Gaudeixen del fado, dels balls folklòrics i les cantades de janeiras, i van a veure el FC Lusitans com qualsevol aficionat.

Mirant al futur

En els últims anys la comunitat portuguesa ha viscut la pèrdua de l’ambaixada, que finalment s’ha substituït pel consolat honorari que presideix Da Silva. Amb tot, el cònsol ha volgut aclarir que poden fer “tota la documentació, només hi ha una gestió que no: els casaments civils”.

En l’àmbit polític s’espera poder signar el conveni per evitar la doble imposició amb Portugal, que facilitaria les relacions entre els dos països. S’espera que igual que s’ha fet amb Espanya i França, un representant del govern lusità es desplaci al Principat per rubricar l’acord. “Si pot venir el primer ministre a signar el CDI seria ideal”, desitja Jose Manuel da Silva. Però han d’esperar el desenllaç del procés electoral.

Estrènyer els contactes entre empresaris portuguesos i residents a Andorra és una de les propostes del col·lectiu. També demanen més suport a les entitats culturals i en l’àmbit educatiu i social al govern del seu país.e

ara andorra

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

21 PUBLICITAT

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

22

GUIA D’OCI Cursa

Música

Andorra Ultra Trail

Jambo Street Music

Amb més de 2.600 corredors inscrits de fins a 40 nacionalitats diferents, l’Andorra Ultra Trail es consolida com un esdeveniment esportiu de primer nivell. Per a aquesta setena edició, que se celebra des d’avui i fins diumenge, es mantenen els cinc recorreguts que ressegueixen les muntanyes andorranes: la ronda dels Cims (170 km i 3.000 m de desnivell positiu), la Mític (112 km), la Celestrail (83 km), la Marató dels Cims (42,5 km) i la Solidaritrail (10 km).

Des d’avui i fins dissabte el Jambo Street Music tornarà al centre històric d’Andorra la Vella per oferir tres dies de música al carrer de manera ininterrompuda. Aquesta segona edició del festival disposa d’una vintena de bandes, que es complementaran amb grups de fora del país i tindrà com a plat fort un concert del grup català Gossos i un espectacle vertical a càrrec de la banda Likantropika. L’objectiu és generar un aparador per al panorama musical del país.

Tot el país 25-28 de juny

Centre Històric 25-27 de juny

L’espectacle de l’any passat va estar dedicat a la mare naturalesa. NEREA MORENO

ANDORRA ULTRA TRAIL

Música

El Cirque du Soleil torna amb l’espectacle ‘Storia’

En farà 21 funcions, tant gratuïtes com a un preu de 15 euros, des del 4 de juliol fins a l’1 d’agost

FeMAP

26 poblacions del Pirineu 3 de juliol - 30 d’agost

El 3 de juliol el Quartet Casals serà l’encarregat d’inaugurar la cinquena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).

El festival, que comptarà amb 45 concerts repartits en 26 poblacions del Pirineu, dedicarà dues terceres parts de la programació als músics catalans i per primera vegada incorpora un municipi de la Cerdanya Nord, la Guingueta d’Ix. També s’incorporen Encamp, Canillo, Sant Llorenç de Morunys i Sant Joan de les Abadesses.

Música

14a Trobada de Buners Ordino 8-9 d’agost

Ordino acull aquest estiu la 14a Trobada de Buners, un festival que se celebra a cada dos anys amb la buna (gaita) com a instrument protagonista. Aquest any el Pont d’Arcalís serà el plat fort de l’edició, i hi presentarà el seu disc La Seca, la Meca i les Valls d’Andorra. També hi actuaran els gallecs Juan Luna & Naia i Bellón Maceiras, així com els occitans Medin’Aqui. Els primers obriran el 8 d’agost la cita a la plaça Major amb un repertori de ballables d’arrel celta.

ANA

er tercer any consecutiu el Cirque du Soleil visita el Principat amb un espectacle a l’aire lliure únic a tot Europa. Amb cinc representacions setmanals, del 4 de juliol a l’1 d’agost la companyia canadenca presentarà Storia, una funció “feta a mida” mitjançant la qual es podran descobrir les llegendes i la història del poble andorrà.

P

La Dama Blanca, la figura principal

A través de coreografies, acrobàcies aèries i una imponent escenografia, la Dama Blanca, protectora divina de les muntanyes i protagonista de la llegenda que més reforça la identitat del país, serà l’encarregada de guiar l’espectador perquè pugui descobrir els secrets de la història d’Andorra.

Durant el transcurs de l’actuació també faran acte de presència altres personatges il·lustres com Carlemany i Ermessenda i la llegenda de la font d’Argent.

Com en les dues edicions anteriors, la companyia actuarà en un escenari de 19 metres d’alçada davant de 5.000 persones. La meitat de l’aforament és de pagament i correspon als seients en grada, mentre que l’altra meitat és d’entrada lliure i a peu dret.

Més aforament i funcions

Després de l’èxit de les edicions precedents, una de les novetats més importants de la representació d’aquest any serà l’increment del nombre d’actuacions i l’augment de l’aforament de la grada ubicada a l’aparcament del Parc Central.

D’aquesta manera l’aforament per funció continuarà establert en les 5.000 persones, esperant que puguin gaudir-ne fins a un total 105.000 espectadors durant els dies que es representi.

Pel que fa al nombre d’actuacions, amb el nou espectacle també s’incrementa la quantitat, en què s’assoliran les 21 funcions, repartides durant cada setmana de juliol de dimarts a dissabte.

Un esdeveniment que es consolida

L’any 2012 va ser quan el Govern va decidir tancar un acord amb la companyia canadenca Cirque du Soleil perquè portés a Andorra un espectacle exclusiu amb l’objectiu de crear un nou atractiu turístic que permetés captar un nombre important de visitants durant la temporada d’estiu. La intenció era oferir al país un format d’espectacle únic a Europa, personalitzat i a l’aire lliure, d’una hora de durada i que es representés diverses vegades durant el mes de juliol. La iniciativa es va engegar l’estiu del 2013 amb Scalada, un espectacle dedicat a les quatres estacions d’Andorra i va tenir continuïtat el 2014 amb Mater natura, una funció amb la mare naturalesa com a protagonista. L’estiu passat més de 80.000 persones van gaudir de l’espectacle. L’esdeveniment va atreure sobretot públic de proximitat, provinent de Catalunya, i la majoria van aprofitar per fer una estada a Andorra. Per això Andorra Turisme calcula que l’any passat l’espectacle va tenir un impacte al país de 13,4 milions d’euros.

Un 77% de les entrades, ja reservades

L’èxit d’aquest esdeveniment s’evidencia amb el nombre de reserves prèvies, ja que, tal com ha confirmat Andorra Turisme, ja s’han reservat un 77% de les entrades disponibles. En concret, s’han venut un 64% de les entrades de pagament assegudes (15 euros per persona) i s’han reservat fins a un 91,5% de les entrades gratuïtes, tot i que encara en queden de disponibles entre setmana.e

ANA

Música

Elton John en concert Andorra la Vella 18 de juliol

El Poliesportiu d’Andorra la Vella acollirà el dia 18 de juliol un dels concerts de la gira de comiat que la banda d’Elton John està fent arreu d’Europa. Amb el títol Once in a lifetime, el polifacètic i arxipremiat músic anglès aprofitarà les funcions programades a Gijón i Madrid per fer una aturada al Principat i oferir un concert inèdit en terres andorranes. Les entrades per assistir a l’espectacle ja es poden adquirir a través del portal www.ticketmaster.es.

Cursa ciclista

La Purito Andorra 2015 Tot el país 9 d’agost

El dia 9 d’agost, aprofitant que l’etapa reina de la Vuelta a Espanya 2015 es disputarà a Andorra (2-3 de setembre), se celebrarà la primera edició de la Purito Andorra, una marxa cicloturista apadrinada per Joaquim Purito Rodríguez. Amb Miguel Indurain encapçalant una llista que espera superar els 500 participants, la Purito Andorra servirà per donar a conèixer la duresa de l’itinerari que un mes més tard recorreran els ciclistes que disputin la competició espanyola.

SFGA

ara andorra

DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

23 PUBLICITAT

ad

25.6.2015

l’entrevista

25.6.2015

VÍCTOR SADA Jugador de bàsquet

“Estem molt contents amb l’afició andorrana, la gent es porta bé” JORDI DOMINGO tancar. Sobretot perquè havia d’anar a un altre país, pel tema fiscal, etc. La veritat és que des d’un principi van apostar per mi i només he de donar les gràcies. També vaig parlar amb el Peñarroya, que em va deixar les coses molt clares, em va explicar la seva filosofia, tot i que l’hem hagut d’adaptar, i hem encaixat molt bé.

ascut a Badalona el 1984 en una família vinculada al bàsquet, l’exbase del FC Barcelona i l’Akasvayu Girona va arribar a Andorra després de guanyar-ho gairebé tot amb una de les millors generacions. Aquí busca el protagonisme que últimament li va faltar amb el Barça. Assegura que encara té prou corda per continuar.

N

Quin és el paper del Peñarroya?

Canvia al llarg de l’any. Si estàs una mica més avall en la taula, hi ha més derrotes, i has de saber gestionar més bé la situació. El Joan és una persona molt positiva, que ho sap gestionar bé. El més important que ha de fer un entrenador, i el Joan ho sap fer, és intentar que tothom estigui com més content millor, amb màxima confiança i físicament fort.

Quin balanç fas de la temporada?

L’objectiu principal era la permanència i a partir d’aquí el que poguéssim. També em marcava objectius més ambiciosos, però han passat moltes coses durant la temporada. Hem sigut bastant irregulars i hem tingut entrebancs. Personalment la lesió em va afectar bastant, perquè havia arribat amb molta energia i ganes. Vaig fer una pretemporada molt bona i aquesta hèrnia discal em va aturar; em va costar arrencar. Però al final hem agafat un gran nivell col·lectiu i individual.

Com un psicòleg? És psicòleg, però evidentment de bàsquet n’has de saber, i el Joan ha jugat molts anys a l’ACB amb el Manresa i en sap, de bàsquet. El Francesc també en sap, de bàsquet, i es nota. Que tant el Francesc com el Joan hagin jugat a l’ACB ens dóna un plus d’experiència, tant als despatxos com a la pista.

¿Et trobes millor ara?

Hauria jugat 20 partits més, físicament estic bé. El balanç és correcte, però sempre m’agrada demanar-me més. Tot i que és millor començar malament i acabar bé la temporada que no al revés.

Canviem de tema, ¿et trobes amb ganes? ¿Fins quan tens corda?

Depèn de com et preparis durant l’estiu, però a mi m’agradaria continuar jugant, perquè em sento a gust, amb confiança.

Si haguéssim guanyat un parell o tres de partits més a la primera volta potser hauríem tingut opcions d’entrar al play-off.

Gairebé tota la meva vida he jugat les finals, és realment el moment important de la temporada. L’any se m’ha fet curt sobretot per la lesió, però encara em queden molts anys.

En l’àmbit extraesportiu, com ha anat la teva adaptació al país?

M’adapto bé a tot arreu i a Andorra es viu molt bé, molt tranquil. Tot i això, els que venim de Barcelona, o jo, que sóc una persona bastant activa, trobem a faltar la varietat cultural. Aquí hi ha coses a fer, evidentment, però està més encaminat a l’esquí i a les compres. En tot cas crec que ens hi hem adaptat bé amb la meva parella. Cada dues setmanes baixem a casa, però hi ha gent que m’explica que va venir a Andorra fa 15 anys i s’hi ha quedat tota la vida. S’hi està bé.

A tu et tira més la platja...

Sóc de platja… Ara amb el bon temps, i també quan fa mal temps. No he esquiat mai [riu]! Un dia vam fer motos de neu, però sóc més de mar... ¿Però us deixen esquiar?

No, no. Però encara que estigués permès, tampoc no ho faria, perquè és una cosa que veig que no pots controlar. A part, si mires les estadístiques de lesions… ¿I l’adaptació en l’àmbit esportiu?

Al Barça sempre hi ha hagut els millors jugadors d’Europa. És normal que aquí noti el canvi, però crec que quan tothom ha sigut conscient de la feina que havia de fer, hem assolit un gran joc i victòries.

M’he adaptat als meus companys i viceversa. Al cap d’un mes estàs a mort amb els companys i ja no compares. L’equip funciona quan és conscient de la seva

JORDI DOMINGO

“M’adapto bé allà on vaig i a Andorra es viu molt bé, molt tranquil. Malgrat això, els que venim de Barcelona, o potser jo, que sóc una persona bastant activa, trobem a faltar diversitat en l’oferta cultural” missió, quan no mira al passat, sinó al present i al futur.

va dir des del principi: l’objectiu és la permanència però no ens tanquem a res.

¿Faries algun canvi a la plantilla de cara al futur?

Com més gent continuï millor. Però ara les decisions depenen d’uns altres, evidentment. Jo no sóc qui més mana.

¿És el culpable que siguis aquí, jugant amb el Morabanc Andorra, o ho és el Francesc Solana, el director esportiu?

Vaig tenir una reunió amb el Francesc a casa meva i em va agradar molt com em va explicar les coses i la confiança que em va transmetre. A partir d’aquí, vam esperar una mica per veure si ho acabàvem de

Quins objectius et planteges?

El Joan [Peñarroya, l’entrenador] ens ho

Parlant de la Lliga, durant la temporada s’han vist massa pavellons a mig omplir, com quan vosaltres vau jugar a la pista del Madrid, al Palacio de los Deportes. Què es pot fer per promocionar el bàsquet? És complicat, podríem parlar de molts factors: màrqueting, cultura esportiva, familiar, els preus de les entrades, implicació dels jugadors a la casa... Tu mires els equips ACB i de jugadors de la casa n’hi ha pocs a cada equip. Cada any es canvien sis, set o vuit jugadors, això també complica que l’aficionat s’hi impliqui.

Hi ha mil factors. En aquest sentit estem molt a gust a Andorra. La gent es porta bé, estem molt contents de l’afició.

Una d’anècdota per acabar, ¿és veritat això que diuen de la teva passió pels dònuts?

[Riu, mira als voltants] Qui t’ho ha dit això? M’agraden, m’agraden... Diguéssim que acostumo a menjar dònuts quan a casa se m’acaba el menjar...e