Daltónico IV va devenir amb Borja Rosa i Clara García Fraile, veïns de Mallorca, formes de vida dintre de si, per a si i per la revolució social internacionalista, com a poeta enemic de la burgesia, vol compartir aquest camí col·lectiu cap a la poesia criticorevolucionaria. Aquest poemari és el resultat d'un any d'amistat entre ambdós i d'altres companyoes; i un any de lluites a les places i als carrers.
