Dp idn

IDN 2015 IMATGE, DANSA I NOUS MITJANS DEL 26 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ DE 2015

ESPECTACLES, DANSA A LA PANTALLA, INSTAL·LACIONS, WORSHOPS, DANSA ESTEREOSCÒPIC

3D

Organitzen Mercat de les Flors i NU2’S Direcció artística Núria Font Amb la col·laboració Bloom/Park Tecnològic UDG; l'Animal a l'esquena; Graner fàbrica de creació; Léim Project – European Action Research Project; Pro Helvetia; British Council Barcelona; Damm Amb el suport Ajuntament de Barcelona/ ICUB; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Presentació Els espectacles Tres propostes escèniques pugen als escenaris del Mercat de les Flors en el marc del festival IDN, amb tres espectacles ben diferents però que tanmateix comparteixen l’interès i la recerca entorn de la noció de percepció.

Fruit del treball endegat fa dos anys per Pablo Palacio i Muriel Romero, coproduït per IDN 2015, Neural Narratives 2: Polytopya presenta, en paraules dels seus autors, «un escenari que es converteix en un laboratori dels processos de tecnogènesi i virtualització progressiva dels cossos i el flux de consciència de l’ésser humà». Tres intèrprets aliats amb el dissenyador de software Daniel Bising ens proposen «visualitzar xarxes neuronals artificials, creant connexions entre membres corporals reals i membres corporals imaginats».

Si a Polytopya es fa referència a conceptes científics, a QUANTUM de Gilles Jobin la física ha estat en el centre del projecte. L’espectacle neix durant la seva residència artística al laboratori de física de partícules més gran del món, el CERN de Ginebra, on Gilles Jobin coincideix amb l’artista alemany Julius von Bismarck. A partir de la instal·lació luminocinètica de Von Birsmarck, Gilles Jobin crea una hipnòtica coreografia per a sis ballarins, una oda a la física de les partícules en un entorn sonor immersiu.

L’entorn que construeix Nicole Seiler a Shiver és inquietant. Com partícules volant, la llum del projector no mostra, sinó que més aviat confon la mirada. La coreògrafa investiga la relació entre imatge i so en complicitat amb les tecnologies des de fa més de 10 anys. A Shiver s’inspira en les pel·lícules de terror i ens convida a passar una estona dubtant del que veiem.

Dansa a la pantalla

En aquestes cinc edicions del festival IDN hem gaudit d’espectacles i obres que vinculen dansa i moviment amb imatges sovint generades pels seus intèrprets. Obres estèticament impecables, obres poètiques i peces complexes implicades en la cerca d’escenaris possibles a favor de les idees i la comunicació amb el públic.

Enguany us proposem un festival en què la dansa a la pantalla ocupa un lloc més important que mai. Una selecció acuradíssima que presenta curtmetratges i migmetratges de dansa amb el cos i el moviment com a subjectes. Una cuidada projecció organitzada en sessions temàtiques entre les quals destaquen la presentació i el debat de «Filmar la dansa», un projecte que inclou sis creacions col·lectives amb la participació de vuit coreògrafs, cinc realitzadors, dos directors de fotografia i divuit intèrprets, a través del qual hem volgut destacar la importància de les adaptacions audiovisuals dels espectacles que finalment formaran part del nostre patrimoni cultural.

Les instal·lacions Tres instal·lacions ocuparan els diferents espais de trànsit del Mercat, entre les quals trobarem Walk Me, un treball liderat per Maria Philippou amb la participació d’artistes i curadors internacionals i que s’ha produït en el marc del projecte europeu LÉIM.

Les activitats

També us oferim diverses activitats que necessiten la vostra participació: una sessió activa per als més joves; trobades amb els artistes en finalitzar els espectacles i el workshop «Redimensionant l’espai escènic. Mapping/3D/Interactivitat».

Pel preu d’una entrada al Mercat, els participants, amb l’ajuda d’un grup de professionals experts, tindran l’ocasió de modificar la percepció de l’espai amb projeccions «mapades», sistemes senzills interactius i elements 3D generats i/o estereoscòpics creats in situ a partir de les idees que sorgeixin al moment.

La tarda del diumenge, aquest espai «re-dimensionat» acollirà la projecció de quatre projectes fílmics en format 3D, presentats pels seus autors i amb un debat obert al públic i una gran representació dels artistes participants en aquesta nova edició del festival.

El Mercat de les Flors és enguany la seu principal d’IDN, però el festival també acull diferents activitats paral·leles, que es realitzaran al Graner i en altres espais de la ciutat. Trobareu tota la informació al nostre web.

Núria Font/NU2’S Direcció artística

Programació Dijous 26

Divendres 27

Dissabte 28

Diumenge 29

Workshop ReDimensionant l’espai Sala MAC 12h

Filmar la Dansa – De l’escena a la pantalla Taula Rodona Sala PB

17h

19h

20.30h

Inauguració del Festival i visita per les instal·lacions Projecció: Dansa a la Pantalla 1 Sala PB

Projecció: Dansa a la Pantalla 2 Sala PB

Filmar la Dansa – De l’escena a la pantalla Projeccions Sala PB

Neural Narratives 2: Polytopia (estrena) Sala MAC

Quantum Sala MAC

Shiver Sala MAC

Projecció: Dansa a la Pantalla 3

Projecció: Dansa a la Pantalla 4

Sala PB

Sala PB

Presentació i projecció 3Dansa Sala MAC

22h

WALK ME / Maria Phillippou – Léim Project Hall Instal·lacions Tots els dies

Dansa a la Pantalla 5– Programa per a nens i nenes de totes les edats Sala PB

JENSEITS / Billy Cowie Sala SG

ESPECTACLES Dijous 26 de febrer a les 20:30 h. Sala MAC

MURIEL ROMERO I PABLO PALACIO Neural Narratives 2: Polytopya Neural Narratives 2: Polytopya és la segona part d’una sèrie de treballs centrats en la creació de connexions entre membres corporals reals, sons totalment sintètics i membres corporals imaginats a través de xarxes neuronals artificials. En aquest sentit una sèrie d’extensions corporals audiovisuals interactives s’acoplen al cos dels ballarins produint un món compartit en el qual ambdues entitats (reals i virtuals) estableixen recíprocament les seves condicions creatives.

A Polytopya els cossos en escena són abstrets i fragmentats en una corporalitat híbrida que emergeix de les interaccions locals entre els membres físics naturals i la d’aquests amb les parts corporals artificials, permetent modificar l’aparença morfològica i capacitats comportamentals dels ballarins.

Aquesta co-presència és fragmentada en un mosaic d’efímers micro-mons i microidentitats i és disseminada en un escenari que es converteix en un laboratori dels processos de tecnogènesi i virtualització progressiva dels cossos i el flux de consciència de l’ésser humà.

La companyia La Muriel Romero i en Pablo Palacio col·laboren des de l’any 2007 en un projecte centrat en l'anàlisi i desenvolupament de la interacció entre el gest corporal i el gest sonor. La trilogia Acusmatrix, Catexis i Stocos constitueix fins ara el resultat d'aquesta investigació. En aquesta sèrie de peces, l'activitat de la ballarina evoluciona en un espai de so tridimensional la quan interactua amb objectes sonors que es transformen successivament segons la seva trajectòria i morfologia dinàmica. Aquestes obres s'integren en un context d’abstraccions preses d'altres disciplines com la intel·ligència artificial, la biologia, les matemàtiques o la psicologia experimental.

Coreografia Muriel Romero Música Pablo Palacio Simulació visual interactiva Daniel Bisig Interpretació Ryan Ocampo, Alicia Narejos, Muriel Romero Il·luminació Pablo Palacio, Juan Carlos Casado Assistència escenogràfica Pablo Batista Producció Muriel Romero y Pablo Palacio.

Coproducció Festival IDN y Mercat de las Flors.

Recolzaments Programa de Cultura de la Unión Europea, Graner fàbrica de creació (Barcelona), Hebel Halle (Heidelberg, Alemanya), Teatros del Canal (Madrid), Ministerio de Educación Cultura y Deporte, Infomus-Casa Paganini - Universitá de Génova (Itàlia), Institute for Computer Music de Zurich

Divendres 27 de febrer a les 20:30 h. Sala MAC

GILLES JOBIN Quantum

Quantum és el resultat d’una residència artística al principal laboratori de física de partícules del món: el CERN de Ginebra, on el coreògraf suís Gilles Jobin va descobrir que només som pols d’estrelles flotant en l’espai i que la gravetat és la força més dèbil de l’univers ―una autèntica sorpresa per a un ballarí contemporani l’obra del qual se centra sovint en el contacte amb la terra―, i va poder conèixer una figura emergent de les arts visuals, l’artista alemany Julius von Bismarck.

El resultat d’aquesta col·lisió artística va ser Quantum, una peça de gran sofisticació, una oda a la física de les partícules per a sis ballarins. La música original és de la nordamericana Carla Scaletti i incorpora dades reals de l’accelerador de partícules.

La companyia Les radicals direccions artístiques i el reconeixement internacional van convertir a Gilles Jobin en precursor d’una nova generació de coreògrafs europeus, a partir de l’estrena de Braindance, que va inaugurar la temporada 2000-2001 al Théâtre de la Ville de París. El 2006 va convertir-se en artista associat de Bonlieu Scène nationale Annecy (França), on va estrenar quatre produccions. El 2012 Jobin va ser guardonat amb el primer premi de dansa i espectacle COLLIDE@CERN-Geneva per la seva proposta d’explorar, a través de la dansa i altres intervencions, la relació entre la ment i el cos al laboratori de física de partícules més gran del món. El 2013, per encàrrec de la Cie Virevolte, va crear Protokids i va produir Quantum en el marc del CERN CMS Experiment.

A banda de crear les seves pròpies produccions, Gilles Jobin ha convertit la seva companyia i la seu de Studios 44 a Ginebra en un centre pioner per al reconeixement de la dansa contemporània a Suïssa, on s’organitzen intercanvis professionals internacionals, classes diàries per a ballarins, activitats educatives i de capacitació, tallers i residències artístiques, a més de projectes amb països de l’hemisferi sud.

Coreografia Gilles Jobin Dansa Stéphanie Bayle, Ruth Childs, Susana Panadés Díaz, Bruno Cezario, Stanislas Charré, Adriano Coletta Instal·lació luminocinètica Julius von Bismarck Enginyer Martin Schied Música Carla Scaletti Sò i direcció tècnica Marie Predour Vestuari Jean-Paul Lespagnard assisté de Léa Capisano Assessors científics Michael Doser, Nicolas Chanon (Physiciens du CERN) Producció Cie Gilles Jobin - Genève Administració Mélanie Rouquier Assistent Rosine Bey Direcció tècnica Marie Predour Amb el suport de Fondation d’entreprise Hermès en el marc del programa New Settings, Loterie Romande, Fondation Meyrinoise du Casino, Fondation Leenaards, Fondation Ernst Göhner, Fonds d’encouragement à l’emploi des intermittents genevois En col·laboració de Collide@CERN, CERN Expérience CMS, Théâtre Forum Meyrin Suports per a la gira 2014 swissnex San Francisco, swissnex Brésil, swissando, Consulat général de Suisse à San Francisco, Ambassade de Suisse au Chili, Goethe-Institut San Francisco, Goethe-Institut São Paulo, Corodis-Loterie Romande, Fonds d’encouragement à l’emploi des intermittents genevois, Mondo Voyages.

Gilles Jobin and Julius von Bismarck have both been awarded Collide@CERN 2012 prizes In 2014, QUANTUM is part of events celebrating CERN’s 60th anniversary Cie Gilles Jobin is supported by the City of Geneva, the Canton of Geneva and Pro Helvetia Swiss Arts Council. Gilles Jobin is associated artist at Bonlieu Scène nationale Annecy, France

Dissabte 28 de febrer a les 20:30 h. Sala MAC

NICOLE BEUTLER Shriver

Un projecte on el vídeo, difós dins l’espai d’una manera falsament tridimensional, i la dansa s’influencien l’un amb l’altre. Amb Shiver, intento un cop més qüestionar la realitat, aquesta vegada a través d'una atmosfera inquietant, de suspens...

Nicole Seiler

Després de la trilogia que desconstruïa la relació entre moviment, so i imatge (Playback, Amauros i Small Explosion With Glass And Repeat Echo), Shiver posa en qüestió la realitat mateixa. Un complex sistema de vídeo projecta en directe sobre els cossos les seves rèpliques, estilitzades amb animació assistida per ordinador. Es crea una atmosfera ambigua, plena de suspens, que juga amb els codis del cinema negre i les pel·lícules de terror. Experimentant amb les discrepàncies entre projecció i realitat, Shiver incomoda els sentits, de manera que genera sospites i intranquil·litat. L’escenari esdevé, d’una manera lúdica, el mirall d’una por profundíssima i fins i tot física. L’univers en tensió: les esgarrifances estan garantides.

La companyia Nicole Seiler funda la seva companyia l’any 2002. La imatge i el vídeo tenen un paper clau en el seu plantejament artístic. La seva recerca en el món multimèdia, que combina dansa i vídeo, dóna lloc a polifacètics espectacles de dansa, vídeos i instal·lacions coreogràfiques. Durant els darrers anys ha creat un cicle d’espectacles centrats entorn de la relació entre imatge i so. La companyia fa gires internacionals des de l’any 2004. El 2009 Nicole Seiler va rebre el premi cultural de dansa de la Fondation Vaudoise pour la Culture.

Concepte - coreografia Nicole Seiler Dansa – coreografia Claire Dessimoz Dominique Godderis-Chouzenoux Krassen Krastev Mike Winter Disseny de llum – Vídeo Stéphane Gattoni Escenografia – Vídeo Vincent Deblue Música Stéphane Vecchione Vestuari Claude Rueger Col·laboració dramatúrgia Laurent Guido Fabrice Gorgerat Participació en el procés de creació Josseline Black Aurélien Chouzenoux Administració Cristina Martinoni Tour Manager mm – Michaël Monney Coproducció Théâtre Arsenic Lausanne Südpol Luzern tanzhaus nrw, Düsseldorf Cie Nicole Seiler Amb el suport Ville de Lausanne Etat de Vaud Pro Helvetia Loterie Romande Ernst Göhner Stiftung

DANSA A LA PANTALLA “Dansa a la pantalla” s’organitza en cinc programes formats per una selección internacional d’alta qualitat de curtmetratges i migmetratges on el cos i el moviment en són els protagonistas; la presentació i projecció dels LABORATORIS DE CREACIÓ: FILMAR LA DANSA; i la presentació de varis treballs nacionals i internacionals de produccions realitzades en format 3D estereoscòpic.

Dijous 26 a les 19h - Dansa a la Pantalla 1 ESTRENEM! BrickSkin /ALta Realitat / Associació Kiakahart/ Un grup de persones desperta a l’interior d’una fàbrica abandonada, a la ciutat de Barcelona. Una d’elles, Mercedes, obrirà portes i crearà camins de sortida, tot i que s’haurà d’enfrontar amb barreres misterioses.

Finalment, cadascú haurà de lluitar contra les seves pròpies limitacions i discapacitats aparents, unint-se en un grup que trobarà el camí de retorn a la vida.

Divendres 27 a les 19h- Dansa a la Pantalla 2 MIGMETRATGES Europe Endless/ Anita Cembrero Un dia al Parlament Europeu i a l’àrea circumdant. El treball i l’estil de vida dels euròcrates van inspirar aquesta pel·lícula, que es desenvolupa al districte de la UE a Brussel·les i compta amb la participació de diversos ballarins. Els personatges ballen, corren i llisquen a través dels espais buits en una atmosfera més enllà del temps, descontextualitzada, en un no-arquitectònic.

Between Entrance and Exit/ Boris Paval Conen/ Jiri Kylián Between Entrance and Exit (2013) és una estranya indagació a través d’un laberint de records, remordiments, culpa i desig. Un home i una dona s’estimen, lluiten l’un amb l’altra i es desitgen. En un espai en canvi constant intenten bastir de significat el temps que queda entre l’«entrada» i la «sortida». Després de la seva reeixida col·laboració el 2006 a Car Men (Prix d’Italia), el coreògraf Jiří Kylián i el director Boris Paval Conen tornen a treballar en una nova pel·lícula.

Divendres 27 a les 22h- Dansa a la Pantalla 3 MIGMETRATGES Elsewhere/ Laura Taler Elsewhere negocia els límits de l’experiència col·lectiva. Centrada en la interacció física de cinc ballarins, l’obra aborda la manera com l’aparició i la desaparició es connecten amb les nocions de passat i record futur. mintsigh/Meritxell Aumedes mindsight és una reflexió sobre la manera en que percebem la realitat. Està inspirat en diferents conceptes de teoria quàntica, com la no-localitat o l’entrellaçament, que han estat aplicats al moviment i la imatge. Una introducció a un món amb múltiples dimensions, i la clau per establir una altra mena de connexió entre nosaltres.

Glove Story/ Dana Ruttenberg Glove Store explora la noció d’espai personal i la invasió massa freqüent d’aquest espai.

Es pregunta quines són les repercussions psicològiques, físiques i socials de tractar les fronteres com a meres suggestions. Aquesta pregunta ressona encara més en el clima polític de la nostra regió i la nostra època. La pel·lícula segueix quatre personatges a

través d’una sèrie de topografies i escenaris arquitectònics hiperrealistes en què, com a Sense sortida, de Sartre, els individus són el cel o l’infern dels altres. Els guants són l’objecte recurrent, una fina línia de protecció, que també «autoritza» qui els porta a penetrar en l’espai de l’altre i sortir-ne il·lès.

Dissabte 28 a les 22h - Dansa a la Pantalla 4 CURTS You Will Fall Again /Alex Pachon La porta està tancada. Unes claus a terra. Algú dorm sobre una cadira de rodes. I al sostre, una esquerda comença a avançar.

Off Ground / Boudewyn Koole Un espai; dues persones: un home i una dona. Dos nivells de consciència i temps s’entrellacen. En el primer, una mare i el seu fill estan connectats pel joc de l’amor. En el segon, el cos d’ella es marceix i queda arraconat; les seves mans deixen de tocar-se.

Aquesta pel·lícula explora les fronteres entre la vida i la mort, el cos i l’ànima, i la realitat i la imaginació.

Egon/ Michiel van Jaarsveld & Thom Stuart Arran dels símptomes de la grip, el pintor austríac Egon Schiele (1890-1918) va viure els darrers dies de la seva vida més enllà dels límits d’un espai i un temps predeterminats. Els seus retrats estilitzats cobren vida i el condueixen lentament cap a la mort. El coreògraf Thom Stuart ha transformat les seves imatges en un llenguatge de moviments transparents que segueix i alhora ignora la música d’Alexander von Zemilinsky. Les imatges cruament expressionistes i antagòniques reflecteixen el poderós impacte de les pintures i els dibuixos de Schiele.

Tango Brasileiro/ Billy Cowie Tango Brasileiro és una barreja punyent de filmacions d’arxiu dels anys trenta a Rio de Janeiro i l’actuació de la ballarina contemporània Gabriela Alcofra, dirigida pel cineasta britànic Billy Cowie.

Intrinsic Moral Evil/ Harm Weistra/Fernando Domínguez Intrinsic Moral Evil sembla una història sobre la identitat i el procés de maduració.

Però, sobretot, els tres ballarins juguen amb la percepció i les expectatives de l’audiència: és un record, un somni, una recerca d’identitat? Tracta sobre la pèrdua de l’amistat o sobre el fet de créixer? Aquesta història plena de matisos es desenvolupa gradualment, i revela els seus últims secrets just abans que comencin els crèdits finals.

Vanishing Points/ Marites Carino Com dos molècules que, sense adonar-se’n, s’afecten mútuament en l’espai i creuen camins fugaçment, uns ballarins conceptuals de hip-hop col·lideixen, però també comparteixen breus moments d’íntim sincronisme als carrers de Mont-real. Els espectadors, absorbits per una distorsió temporal coreogràfica, gradualment es van adonant que res no és el que sembla.

La otra por si misma/ Julia Martos Videodansa on la peça de roba es converteix en l’objecte protagonista entorn al qual gira l’acció. A través del moviment com a medi, l’obra presenta un recorregut pel procés d’identificació que sofreix un individu, la verdadera naturalesa del qual està suprimida sota la seva pròpia representació. Un personatge que busca identificar-se a través de la mirada de l’altre, que necessita la seva acceptació per autoconformar-se.

Pachamama/ Sonia Prado Hem oblidat que la naturalesa no necessita la humanitat per existir. I encara que nosaltres sí que la necessitem per continuar vivint, la destruïm, l’afeblim, la modifiquem d’acord amb els nostres capricis, li talem els pulmons, li enverinem l’aigua.

Hauríem de parar-nos a pensar què sent la Mare Terra i en quin estat de feblesa es troba. Hauríem de parar-nos a escoltar! A sentir el seu dolor, a patir la seva ràbia i la seva impotència. I llavors, lluitar amb ella, respirar-la i protegir-la.

Human Noise/ Dolores Casal Human Noise és un curt europeu de dansa que mostra diferents individus amb una visió crítica de la societat urbana moderna. A través del moviment, es pretén transmetre la competitivitat i les diferències socials. Després del soroll, arriba la calma i la pau. Diversos artistes europeus estan col·laborant en aquest projecte rodat a Rotterdam, Brussel·les i Barcelona, dirigit per Lola Lojo.

The Try Out/ Jessica Wright/Morgann Runacre Un candidat improbable troba que les coses no són ben bé el que semblen quan va a fer una prova per entrar en un grup de choro tradicional. Obligat a tocar una pandereta endimoniada, el món al seu voltant comença a giravoltar sense control.

Dual/ Margaret Williams Dual és un duet d’estil lliure filmat als carrers de Cascavel, amb el hip-hop com a tema principal. Representa la continuació de la col·laboració entre el director de moviment Jonzi D y la directora Margaret Williams Diumenge 1 a les 12h - Dansa a la pantalla 5 PROGRAMA ESPECIAL PER A NENS I JOVES – PROJECCIÓ INTRODUÏDE PER NÚRIA FONT AMB ACCIÓ SORPRESA AL FINAL Reverie Habituelle/ Alejandra Maturana Rêverie Habituelle representa la monotonia de la vida quotidiana i la via d’escapament que suposa el fet de somiar despert. Mitjançant una dinàmica emocional i cinètica, una dona s’embarca en un diàleg corporal entre la rutina dels estudis acadèmics i la seva imaginació, en què es connecta amb els seus sentiments i entra en un ambient surrealista.

Sink or Swim/ Michel Vaanhold & Jaakko Toivonen En una piscina habitualment deserta, un grup de nois juga a un joc amb unes regles i una jerarquia pròpies, provocant-se els uns als altres per anar sempre un pas més enllà.

Yinka i Glenn, que acaben d’unir-se al grup, primer han de demostrar la seva vàlua.

Fins on arribaran per guanyar una posició? Perdran de vista qui son i oblidaran la seva amistat? A Sink or Swim, ballen com si els en depengués la vida.

INcOmUnicaTs/Kernel Dance Theater/ INcOmUnicaTs parla sobre la solitud enmig de la sobrecomunicació. Tots estem connectats, sempre. Smartphones, ordinadors o tablets van teixint una xarxa que ens embolcalla a tota hora i arreu. No hi ha esperes ni silencis, tot apareix a la pantalla amb una velocitat immediata. De nit i de dia, durant l’esmorzar i al costat del coixí, seguim connectats, permanentment acompanyats per pantalles que ens diuen que no estem sols, que hi ha molta altra gent com nosaltres que acaricia també pantalles per ampliar, navegar o teclejar paraules que volen ser desitjos, emocions o insignificants frases que no diuen gairebé res... que la nostra solitud està acompanyada.

FILMAR LA DANSA ...o com realitzar l’adaptació al llenguatge audiovisual de coreografies estrenades i creades per a l’escena... dissabte 28 a les 17h Taula Rodona. Sala PB a les 19h Projecció. Sala PB Un projecte de recerca, de pensament i de pràctica de creació en el que hi han participat coreògrafs, directors de cinema, muntadors, operadors de càmera, directors de fotografia i evidentment ballarins i intèrprets. Iniciat al mes d’abril de 2013 amb l’exercici de gravació de Bach de Maria Muñoz -Mal Pelo, continua al desembre amb la trobada per preparar la gravació de quatre peces: ·3 Capricis d’Àngels Margarit Mudances; Landscape de Claudi Bombardó; un fragment de A place to Bury Strangers de Roberto Olivan, i el duo de l’espectacle L’esperança de vida d’una llebre de Mal Pelo. Filmem les dues primeres peces just a avans de final d’any al Graner, el passat mes de març vam anar als Monegros a filmar Liebre, al juny al Delta a filmar la coreografia del Roberto i finalment el passat mes de desembre hem realitzat una versió curta de ULTRAinnocència de loscorderos sc en format 3D estereoscòpic.

Estrenem el resultat el dissabte amb una taula rodona que intentarà tornar a reunir a tots els participants i compartir amb el públic reflexions i experiències.

A continuació la projecció de les cinc peces (la pel·lícula 3D es presentarà diumenge en una sessió especial per motius tècnics) acompanyades de Fil de Roser López que no ha estat implicada en el projecte però que tanmateix hi te forces elements en comú.

Audiovisual: Francesc Sitges-Sardà, Elisabet Prandi, Albert Vidal, Lalo García, Luis Olivas, Alba Sotorra, Leo Castro i Núria Font, Òscar Xavier Gómez, Marc Batallé.

Coreografia: Àngels Margarit, Claudi Bombardó, Pep Ramis, María Muñoz, Roberto Oliván, David Climent i Pablo Molinero.

Interpretació: María Muñoz, Dory Sanchez, Eneko Alcaraz, Mireia de Querol, Joan Palau, Joan Català, Miquel Fiol, Fátima Campos, Cristina Gallofré, Nora Sitges-Sardà, Enric Fàbregas, Federica Porello, Spela Vôdeb, Sol Vázquez, Magi Serra, Roberto Olivan, Matias Marré, David Climent, Pablo Molinero.

Projecció BACH Mal Pelo, amb María Muñoz (fragent 8’) 3 CAPRICIS d’Àngels Margarit /Mudances, amb Dory Sanchez, Mireia de Querol, Joan Palau, Joan Català, Miquel Fiol i Fátima Campos/Eneko Alcaraz (8’) LANDSCAPE de Claudi Bombardó/ Contrapunctus Danceport amb Nora Sitges- Sardà i Cristina Gallofré (8’) DUET – LA ESPERANZA DE VIDA DE UNA LIEBRE de Mal Pelo amb Federica Porello i Enric Fàbregas (7’) A PLACE TO BURY STRANGERS de Roberto Olivan/Enclave Danza amb Spela Vôdeb, Sol Vázquez, Magi Serra, Roberto Olivan, Matias Marré (13’) Filmar la dansa s‘ha realitzat gràcies a la complicitat amb l’Animal a l’esquena i la col·laboració del Graner, centre de creació del cos i el moviment i de BLOOM, centre 3D i tecnologies emergents de Girona

WORKSHOP RE-DIMENSIONANT L'ESPAI ESCÈNIC Taller MAPPING/3D/INTERACTIVITAT Diumenge 1 de març A les 12h, Sala MAC Proposem dedicar el matí de diumenge al taller/espai de trobada i creació dirigit pels especialistes locals:l’Eloi Maduell i Santi Vilanova (Playmodes).

Pel preu d’una entrada al Mercat de les Flors, els participants tindran ocasió de provar amb l’ajuda dels professionals, experiències de mapejar l’espai escènic amb projeccions i sistemes senzills interactius, creades in situ i a partir de les idees que sorgeixin al llarg de les 3 hores de durada del taller. Tenir l’ocasió d'utilitzar una sala com la MAC del Mercat i comptar amb el suport tècnic que ofereix el festival i les infraestructures dissenyades per l’ocasió ens sembla una oportunitat única per tots aquells, directors d’arts escèniques, coreògrafs, dissenyadors d’espais i inclús programadors de teatres per conèixer i experimentar de primera mà una tecnologia cada cop més interessant i a l’abast per renovar els projectes escènics.

L’objectiu del taller és descobrir les diferents eines digitals a l’abast, amb una pràctica dirigida a formar l’escenografia digital/ entorn virtual de la sessió 3Dansa que ocuparà la tarde de diumenge.

Eloi Maduell Garcia // Santi Vinanova // Playmodes Eloi Maduell és enginyer informàtic i treballa desde fa més de 15 anys en aplicacions audiovisuals i creatives amb les noves tecnologies. Des de el 2006 funda l’estudi Playmodes juntament amb Santi Vilanova i des de aleshores treballa en projectes vinculats al món audiovisual en un ampli sentit, passant per tecnologies aplicades a les arts escèniques, mappings, espectacles de llum computeritzada i desenvolupament de projectes interactius.

Santi Vilanova ha passat els darrers 15 anys cercant connexions entre la imatge en moviment i la música. Aquest procés de recerca l’ha portat a aprendre i a experimentar amb les tecnologies audiovisuals, l’escenografia multimèdia, el reciclatge de desfets electrònics, l’art sonor i la robòtica. Els anys d’intensa col·laboració amb el col·lectiu Telenoika li permeten, a més de fer una pila d’amics, de compartir projectes que l’han portat arreu del mon.

TALLERS COREOGRAFIA QUÀNTICA I GENERADORS DE MOVIMENTS Taller amb GILLES JOBIN a partir de la peça Quantum dissabte 28 de 10 a 12 h al GRANER (C/ Jane Addams, 14-16) El taller serà impartit per a Gilles Jobin i Susana Panadés Diaz Quantum és una peça creada a partir d’una recerca realitzada en el laboratori de física més gran del món de la física de les partícules, el CERN de Ginebra el 2012.

Forces fonamentals, interaccions i simetries, conceptes de la física i de les partícules s’utilitzen com a eines per generar material coreogràfic. Aquest taller tracta d’experimentar amb els generadors de moviment que Gilles utilitza com a sistemes per generar seqüències coreogràfiques complexes.

El taller comença amb un escalfament i un entrenament tècnic que s’adapta als participants. La segona part es treballa amb els generadors coreogràfics i s’experimenta en la composició a partir d’aquest sistema.

Gilles Jobin és reconegut internacionalment a partir del seu primer treball A+B=X (1997), al que segueixen Braindance i The Moebius Strip ambdós presentats al Théâtre de la Ville de Paris, i Under Construction per a la Schaubühne de Berlin (2002). En aquestes peces Gilles posa en acció un sistema d’escriptura que anomena “moviment orgànicament organitzat” on els ballarins recomposen la peça en escena, prenent decisions a partir d’unes regles de joc establertes.

Jobin ha creat peces per grans estructures com el Ballet du Grand Théâtre de Genève TWO-THOUSAND-AND-THREE, i Delicado para el Ballet Gulbenkian. Del 2006 al 2011 va ser artista resident a Bonlieu Scène nationale d’Annecy a França on crea Double Deux (2006), Text To Speech (2008), Black Swan (2009) i Le Chaînon Manquant – The Missing Link (2010).

Gilles Jobin ha rebut el premi Collide@CERN-Genève per la seva proposta d’explorar a través de la dansa les relacions entre el cos i la ment, en el marc d’una residència de recerca de tres mesos al CERN. Quantum, creat el 2013, s’ha presentat a New York, San Francisco, Vancouver, Santiago de Chile, Valparaíso, Montevideo, Sao Paolo, Rio, Fortaleza, Belo Horizonte, Lima, Lausanne i Annecy entre d’altres llocs.

Preu taller: 65 € Informació i inscripcions: mudances@margarit-mudances.com

TALLER "EXPLICA-M’HO AMB IMATGES" Impartit per: Macarena Recuerda Shepherd Del 23 al 27 de febrer de 16 a 20 h al GRANER (C/ Jane Addams, 14-16) “Explica-m’ho amb imatges” és un taller d’investigació sobre la construcció de possibles narracions visuals a través de material d’arxiu (document). En cinc sessions de treball analitzarem les diferents possibilitats del llenguatge i el discurs que ofereixen aquests materials. Posarem en pràctica com treballar un text que acompanya una imatge, com un text també pot ser imatge, com la imatge canvia segons el text, el so, allò que el precedeix, segueix o acompanya; si la imatge, el text o el so es superposa o es juxtaposa; què passa si treballem sobre l’ordre o el desordre, la construcció o la desconstrucció… I d’altres coses que descobrirem tot jugant amb aquests materials.

Macarena Recuerda Shepherd M’interessa examinar el paper de la memòria visual a partir d’imatges pictòriques, fotogràfiques i cinematogràfiques amb contingut autobiogràfic, així com la construcció de la història d’una vida a través d’aquestes imatges. Imatges que funcionen com fragments, com ruïnes, com empremtes, com flaixos de la memòria.

El cos recull sobre la pell la biografia de la nostra vida. A través de la pell podem veure tot allò que hem viscut, allò que ens ha marcat, podem desxifrar les empremtes que deixa el temps. Llegim sobre la pell, observem detalls que delaten si la persona ha estat castigada per ella mateixa o presenta cicatrius residuals d’accidents o intervencions. La nostra història queda a la nostra memòria i també a la nostra pell.

Però, fins i tot quan no és visible al nostre cos, aquest el podem entendre com un arxiu orgànic. El document humà, que igual que la fotografia, verifica que allò que es narra és “real”.

El seu treball es desenvolupa entre les arts plàstiques, performatives i l’audiovisual.

Forma part del projecte artístic La Sauna International.

Ha realitzat diferents projectes en col·laboració amb els artistes: Amalia Fernández, Vicente Arlandis, Txalo Toloza i Amanda Pola.

2010 “That?s the story of my life” una Producció de MiCarteraPatrocina, amb el suport del ConCa y la col·laboracó del Bilbao Arte, Teatre Lliure i Antic Teatre, peça que ha girat per tot l’Estat Espanyol i per Portugal.

2012 “Greenwich Art Show” Una producció de MiCarteraPatrocina, Festival Neo, CAET i Antic Teatre. I 2012 “Greenwich Art Show- The Installation” Beca Atrio Alhondiga de Bilbao.

2013 “Whose are those eyes?” Site specif i intervenció urbana estrenada a la Fira de Tàrrega 2013, Escena Poble Nou 2013 i Bad 2013. Ha rebut la Beca Laboratori Fira de Tàrrega, la Residència que ofereix conjuntament Escena Poble Nou i Antic Teatre; i la Residència de Bilbao Eszena. www.granerbcn.ca

3DANSA Diumenge 1 de març A les 17h. Sala MAC Sessió de projeccions, presentació per part dels autors i debat amb el públic acompanyats de l’escenografia virtual creada durant el taller del matí.

Estrenem: ULTRAinnocència 3D (fragment de l’espectacle) de loscorderos.sc amb David Climent i Pablo Molinero, direcció audiovisual d’Alba Sotorra junt amb l’equip de BLOOM -Marc Batallé, Òscar Xavier Gómez- i la col·laboració de Núria Font, Leo Castro, Anna Mitjà i Alejandro Carrillo.

TRAÇ, gravació 3D de l’espectacle del mateix nom de Gelbert/Azzopardi i Isaki Lacuesta.

I comptarem amb la presència de Gilles Jobin (Suïssa) que ens presentarà el work in progres de la seva pel·lícula i de Billy Cowie (Regne Unit), autor dels treballs instal·lats durant tot el festival a la sala SG.

INSTAL·LACIONS Tots els dies a partir de ‘obertura de portes al Hall

WALK ME Direcció Maria Phillippou Creada amb els artistes locals Helena Lizari i David Dalmazzo, en el marc de Léim Project/EU Culture Programme Una intervenció en un espai adreçada a generar noves experiències per al cos.

Quantes vegades parem atenció als espais que habitem, les ciutats on vivim, els centres comercials per on passegem? Quin impacte tenen aquests espais estructurats en les nostres activitats, les nostres rutines, el nostre moviment?

En un esforç per conscienciar sobre la importància que tenen aquestes interaccions físiques per al nostre cos i, de retruc, per a la nostra salut i la nostra creativitat, us convidem a mirar amb uns altres ulls l’estructura dels espais que utilitzeu.

Reconsidereu el que és normal i penseu més en el que és natural.

Què passaria si les escales no fossin escales, sinó tobogans? I si el terra mai no fos pla?

O si als centres comercials en lloc d’amples passadissos hi hagués ponts suspesos? I si veiéssim el món com un espai de joc?

Tots els dies a partir de l’obertura de portes a la Sala SG

JENSEITS Instal·lació 3D estereoscòpica de Billy Cowie La dansa es porta a terme en dues escales blanques verticals (virtuals) espaiades de manera que gairebé no es poden veure dos ballarins alhora. Les escales, d’una banda, són un símbol de la transició i de la mort (Jenseits, en alemany, també es refereix a l'altra vida). D’altra, tenen una funció coreogràfica ja que defineixen els espais on els ballarins habiten, com si fos l’escala musical que permet a l’oient interpretar una melodia.

Una sèrie d'imatges visuals de l'artista alemany Silke Mansholt es projecten sobre els ballarins, les escales i el fons progressant cap a la foscor al llarg de la peça.

Presentada gràcies al suport del Barcelona British Council

PREMSA MERCAT DE LES FLORS MERCÈ ROS 93-256 26 14 MROS@MERCATFLORS.CAT WWW.MERCATFLORS.CAT

Consorci format per

Amb el suport