maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:26 Pรกgina 4
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:26 Página 3
JOAN QUINTANA I PAREDES Pròlegs de Patrick Gabarrou i de Jordi Lluch
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:26 Pรกgina 4
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 Página 5
9 ascensions i un somni I 5
Per en (ristan amb qui tinc la sort de compartir els valors per la natura, les muntanyes i l’estimació pels animals, i també per la Maria, el meu nord durant tots aquests anys.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 Pรกgina 6
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 PĂĄgina 7
9 ascensions i un somni I 7
Aquest llibre ha estat editat grĂ cies al suport de
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 Pรกgina 8
8 I 9 ascensions i un somni
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 Página 9
9 ascensions i un somni I 9
Sumari A Manel de la Matta
10-11
Mont Blanc màgic, Patrick Gabarrou
12-13
Joan Quintana l’amic alpinista, Jordi Lluch
14-17
El perquè d’aquest llibre i moltes gràcies
18-21
1981. Paret nord del Grand Pilar d’Angle
24-37
Combinació de les vies Dufour-Fréhel i goulotte Boivin- Allençantt
1982. Pel damunt dels nbvols
40-59
Pilar central del Freney entrant per la paret nord de l’Aiguille blanche de Peuterey
1983. Encadenament sol
62-73
Paret nord de la Tour Ronde, couloir Gervasutti més Sentinelle rouge, amb descens per l’esperó de la Brenva
1986. La Major del vessant de la Brenva
76-89
1988. Aresta Innominata al vessant del Brouillard
92-103
1988. La Poire del vessant de la Brenva
106-115
1989. Via Bonatti-Oggioni al Pilar Rouge del Brouillard
118-127
1998. Miroir de Lluna
130-141
Crònica d’una escalada sol a la paret nord del Grand pilar d’Angle. Via Bonatti-0apelli
1998-2010. El Somni
144-155
Hyper couloir Gabarrou-Steiner al vessant del Brouillard Ascencions i tentatives al Mont Blanc
156
Bibliografia
159
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 Pรกgina 10
10 I 9 ascensions i un somni
Manel i Joan de la Matta amb Jordi Lluch als Alps del Mercantour, Agost 1980. Foto Montserrat Martinez
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 Página 11
9 ascensions i un somni I 11
A Manel
e la Matta
Manel, hi ha persones en aquest món que veig cada dia, però que mai no podran deixar-hi l’empremta amb qu] tu em vas obsequiar. Et recordo tant, les nostres xerrades, el teu somriure, el teu desordre, la teva vitalitat i ilKlusió... Quina sort vaig tenir aquell dia d’agost de 9 quan ordi Lluch ens va presentar me’n recordo perfectament. J*indran dos nanos joves, els germans e la Matta, és la seva primera estada als AlpsM, em va dir. Estàvem acampats al càmping municipal d’Argenti]re i amb el teu germà oan escoltàveu atents l’escalada que acabàvem de fer al couloir Chaud de Pelvoux, amb ,arles Gusi. L’endemà vam anar plegats a escalar el couloir del iable, la vostra primera paret de glaV. e fet havíeu d’escalar-la amb en ordi, però al bivac les coses van canviar en ordi no en tenia ganes i així vam acabar fent cordada amb vosaltres. ordi, quin regal Amb tu, Manel, vaig compartir escalades, però sobretot vaig compartir ilKlusions i somnis. ara que ja fa temps que ens vas deixar, no passa setmana que no et recordi. Amb alegria, perqu] el record de les coses bones només et pot transmetre alegria, que és el que tu desprenies sempre. Manel, ets collonut. (indràs sempre tot el meu carinyo.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:27 Pรกgina 12
12 I 9 ascensions i un somni
Patrick Gabarrou a la cascada des mystiques a Gavarnie, durant la seva primera visita.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:28 Página 13
9 ascensions i un somni I 13
Mont lanc màgic IMuntanyes, catedrals de la (erraL, escrivia en el segle , , ohn &us9in, ena-morat apassionat de la bellesa alpina. IMont lanc, catedral de la LlumL, m’agradaria respondre-li en eco. Aquesta és la imatge que sovint visualitGava mentre contemplava de prop o de lluny la immensa piràmide natural on es troben ranVa i tàlia. En primer lloc, les àmplies cares del vast mantell nival que el Monarca dels Alps desplega amb majestuositat sobre les planes i les valls de l’Alta Savoia. La pendent relativament suau dels grans rius glacials li permet fugir de l’austeritat de l’orientació nord i magnificar l’esclat del Sol. Però sobretot les quatre grans vessants italianes que s’estenen d’orient a occident i sobre els flancs on el sol tocarà durant tot el dia els grans orgues de la Llum. (ot just despunta el dia per l’horitGó, desperten dolVament uns immensos vitralls en relleu els formidables seracs de la renva. Ts sens dubte el vessant que millor representa la imatge de catedral de la (erra. Equilibri imponent i harmoniós de les grans masses de glaV i pedra del (acul i del Maudit que s’eleven com a gegantins contraforts que engalanen, sostenen i aixequen la immensitat de la nau i la famosa cPpula del cim. ormant el cor en ple esclat del migdia, les columnes gegants dels Pilars del r^ney i del rouillard i, enllaVades entre elles com fines vidrieres translPcides, les cascades de glaV més altes d’Europa. en darrer lloc, l’immens i misteriós vessant de Miage, des d’on no es veu cap vall i que guarda en l’alt secret de la seva solitud un Pltim i fantàstic viatge místic cap a l’ imàlaia. L’esplendor d’aquest món sense normes, enlluernador o auster segons l’humor de l’astre, el converteixen en una joia Pnica per al caminant contemplatiu. Però també desperta un nombre infinit de somnis prudents i alhora bojos en els apassionats de l’acció i l’aventura. Sovint els oferirà l’oportunitat de gaudir de viatges Pnics al cor de l’altitud d’un món que provoca fascinació però també acovardeix, on el somriure del company serà un regal inestimable i on a vegades naixeran amistats per a tota la vida senGillament magnífiques. Patric9 Gabarrou
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:28 Página 14
14 I 9 ascensions i un somni
oan Quintana l’amic Alpinista )na tarda de primavera de l’any 9 9 pujava amb la Montse a bivaquejar al coll de ujaruelo amb la intenció de fer la nord del (aillon, quan ens vam creuar amb un xaval d’encara no vint anys que baixava de no sé on i amb qui vam conversar una estona. Se’l veia feliV, traspuava una gran simpatia i era posseXt d’un dinamisme un xic atabalador bé, quelcom més que un xic . es d’enVà, cada vegada que s’obre una porta i apareix en oan Quintana, ja tremolo. Com després d’una explosió, se’ns abraona una allau de dinamisme, de projectes carregats d’idees suposadament inversemblants, de propostes perilloses i afortunadament engrescadores... ens arrossega de tot menys l’abPlia d’un home gris. Crec que aquest és l’aspecte del seu caràcter que més el defineix, però vull remarcar que ve suportat amb les qualitats que més valoro i exigeixo als qui m’envolten, noblesa, sinceritat, transpar]ncia dient les coses pel seu nom i rebuig de la falsa mod]stia. Aquests valors afegits a un desmesurat amor per la muntanya, l’insaciable necessitat d’escalar sense treva i una gran autoconfianVa per a plantejar-se aventures aut]ntiques, van fer que a l’instant sintonitGéssim bé. A l’estiu segZent ens trobem al càmping d’Ailefroide ilKlusionats en fer el Pic Coolidge per la via onatti nostre IpareL adoptiu i de quina línia filosòfica hem fet una religió . Acompanyats del seu entranyable amic Carles Gusi tot va anar bé, però ho esmento ja que a continuació d’això vaig poder assistir com a testimoni en primera fila al fet que el va propulsar alpinísticament cap el que ha esdevingut. L’endemà en el càmping, Carles i oan, neguitosos, esmolaven amb una llima els becs dels piolets i les puntes dels grampons. "eguit i dubtes sorgits de l’immediat projecte el corredor Chaud a les (res ents del Pelvoux. En oan té vint anys, al 9 en el nostre entorn alpinístic, la nord del (riolet o el Coutourier son les curses que fan Iels bonsL i els cinc-cents metres d’aquesta goulotte glacial, que a dalt supera els N, ve presentada en la guia com Iuna de les mes dretes curses glacials de tots els Alps i sens dubte la més difícil dels massís dels EcrinsL.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:28 PĂĄgina 15
9 ascensions i un somni I 15
Jordi Lluch, Xarles Gusi i Joan Quintana al cim del Pic Colidge, despres de l’escalada de la seva paret Nord per la via Bonatti. Agost 1980. foto Jordi Lluch
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:28 Página 16
16 I 9 ascensions i un somni
e forma insistent m’inviten a acompanyar-los, però a mi en falten collons. L’experi]ncia del Gaube o del Gervasutti al (acul les meves IperlesL del moment em sembla poca cosa per afrontar aquesta escalada. La gosadia dels vint anys va superar la dels trenta-cinc. Ells van resoldre la via amb autoritat i jo, despr]s, vaig sentir que havia perdut un tren. En canvi per en oan va resultar una llanVadora cap el que ha esdevingut el millor escalador en glaV que hem tingut en aquest país, però no tan sols per la quantitat, alta dificultat i diversitat geogràfica de les seves escalades tot l’àmbit alpí, Escòcia, Canadà ... sinó, per a mi principalment, per l’ infatigable entusiasme en promocionar, impulsar, proveir d’una nova dinàmica a aquesta branca de l’alpinisme confer]ncies, llibres, organitGació d’estades... . En el nostre país ha estat sens dubte l’aut]ntica Ialma materL de l’especialitat. Quan el dia de demà s’escrigui la història del nostre alpinisme en oan figurarà en un del llocs d’honor d’aquestes dues darreres d]cades. Però per poder portar a terme tota aquesta activitat, a més d’ilKlusió i empenta fa falta dedicació, o sigui temps. S’ha de deixar pal]s que a en oan ningP li ha regalat res. En aquella ]poca també vaig poder ser testimoni del naixement d’un desig i que merc]s a la seva convicció ha pogut aconseguir. esprés d’un bivac en la vall de arrancs ens apropem fins a la base de la monolítica paret nord del Margalida amb la intenció d’obrir una nova via. Misteriosament, en el moment d’encordar-nos ens posem d’acord en deixar-ho córrer. aixem uns cent metres i damunt una gran llosa de granit jaiem amb mandra mentre un lluminós matí envolta prop de tres hores de conversa on m’explica cap on vol orientar la seva vida. Ser representant d’articles ortop]dics no el portarà on vol. o ha de deixar per escalar més, finanVar-se fent projeccions, aconseguir recolGaments publicitaris, escriure llibres, fer de guia..., en definitiva bellugar-se i a fe que ningP com ell per ferho per poder viure en la muntanya i viure d’ella. (renta anys després i mirant enrera crec que pot estar content del camí recorregut.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:29 Página 17
9 ascensions i un somni I 17
La vàlua de tota aquesta activitat no deixem de banda, a més, la important tasca desenvolupada en els darrers anys com a cap del GAME l’ha fet guanyar notorietat. Certes mentalitats, unes curtes de horitGó, altres enfrontades a haver de suportar crues veritats, les que més, tocades per la gelosia que desperta tot aquell que sobresurt de l’anonimat, han intentat erosionar de formes diverses el seu prestigi indiscutible. "o vull extendre’m en això. "omés suggerir si s’ha de prendre partit, que es facin dues llistes en una els noms dels alpinistes que li fan costat i a l’altre els dels crítics. esprés de la comparació de la vàlua alpinística de les dues llistes, punt i final. a no hi haurà res mes a dir. Al cap i a la fi, els que saben de qu] va aquesta activitat, amb tot el que costa i el que s’ha de tenir per aconseguir unes fites, haver fet nou vies i quines, i com al Mont lanc pel seu vessant italià no és a l’abast del primer Ipincha-cubitosL que apareix per la cantonada. "o sé si aquestes ratlles han reflectit qui és en oan. (an hi fa, m’ho he passat molt bé explicant el que més m’interessa ressaltar d’un admirat i bon amic.
ordi LLuch
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:29 Pรกgina 18
18 I 9 ascensions i un somni
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:29 Página 19
9 ascensions i un somni I 19
Aquest és el relat d’uns anys intensos en qu] em vaig dedicar a fer algunes de les ascensions més clàssiques i difícils que porten al Mont lanc des del vessant italià. Ara, anys després de la primera ascensió, m’ha agradat recordar aquells dies en qu] la meva vida se centrava en la pràctica de l’alpinisme de gran dificultat, però d’una bellesa i elegància increXbles. (enir la sort d’haver fet alpinisme durant els anys vuitanta, em va fer viure molt de prop la història d’aquelles muntanyes, i especialment del Mont lanc. En aquells temps, alguns dels millors alpinistes francesos i italians van imaginar, primer, i van traVar, després, alguns dels itineraris més espectaculars que recorren els feréstecs vessants italians de renva, reney, rouillard o l’isolat Miage. urant els anys vuitanta, també vaig poder gaudir de la història de la conquesta d’aquesta muntanya. Sovint m’engrescava llegint les viv]ncies d’alguns dels millors alpinistes contemporanis dels anys vint als anys setanta. Però probablement, l’impuls definitiu que va fer que m’enamorés del Mont lanc va sorgir de la lectura dels llibres I Giorni Grandi i La Mie MontagneL, de l’alpinista italià +alter onatti, per mi el millor alpinista de la història. (ambé l’obra ntegral de Peuterey, del pirenista franc]s Louis Audoubert, amb qui anys després vaig poder compartir experi]ncies, em portà a ilKlusionar-me amb la possibilitat de con]ixer la història d’aquella muntanya recorrent algunes de les seves ascensions més màgiques. Al llarg d’aquests anys alguns amics m’han acompanyat en les ascensions i els intents no reeixits. es d.aquí el meu agraXment més sincer, especialment a ,arles Gusi, amb qui vaig tornar a néixer després de la nostra ascensió al pilar Central de reney, i també a (oni (orà, ,avier MartíneG, Antonio García PicaGo, Pedro . PéreG, &amon &oset, oan over, Sergio Puig i *icenV S[ncheG, ,avi PereG Gil, ordi Monjo, elip Anguera i Anna Escolà. (ambé a l'amic ordi Lluch, font de motivació insuperable per a molts escaladors catalans dels anys vuitanta i especialment per a mi. Als meus mentors del grup de muntanya gelera, amb els que vaig comenVar a anar a les muntanyes Wlex &ojas, uli Serrano i &amon Llinas.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:29 Página 20
20 I 9 ascensions i un somni
A Carles *all]s, amb qui he compartit ilKlusions al massís del Mont lanc i potser un dels moments més durs de la nostra vida. &ecordo també els meus germans, no de sang però sí de cor, ernat Clarella i osé sidro Gordito, us estimo. )n record especial per en Luis raga i Paco Aguado, la refer]ncia en alpinisme glacial a Espanya als anys vuitanta. Als amics oan Garrigós, ordi Pons i Lluís Giner amb els que he pogut gaudir tant a la muntanya com dissenyant noves propostes d'ajut i promoció per a joves alpinistes des de la ederació. Als amics de muntanya, &emi rescó, oan Martí, ,avi Ayuso, Carles GonG[leG, Loli Serrano, oan German Casola, oan Carles Aldeguer Pato , Leó *egu], ordi Corominas, oan Cabau, "il ohigas, Matias Cuesta, Emili Civís, ,avi ernàndeG, &amón Garcia Garcia, Lluís ortalà, oan e la Matta, Chiro S[ncheG, ranVois amilano, Genciana Meneses, Luis Alonso, Albert Salvadó, osep Manuel Anglada, Miguel Angel Gallego, Manuel ultó, Alfons *alls, ordi Canals, redi Parera, ordi Canyameres, Miquel Llong, &icard *ila, osep *. Ponce, Carlos Soria, &afa omeneq, osé Luis &ubayo, Pepe urtado, ,avi Cullell, (oni Casas, Carlos Garcia #liver ICharliL, erran Latorre, Silva *idal, #scar Cacho, Pep Masip, Miquel Lusilla, Lluís LópeG, osé Luis Moreno, uan (om[s, Carlos SuareG, Ene9o Pou, Pere Andreu Carbó, Paco &om[n, avid alart, (oni Cortés, Sito Castelló, Pep Casanelles, osep M. Sala, Eduard &equena, Armand allart, Uscar Cadiach, ordi Magrinyà, osep Lluís Marín, &osa M. Codinachs, oan Cerdà, ominique ulien, ranVois Marsigny, ario &odrígueG i Pep #llé (ambé per l'#riol aró, Mi9el -abalGa, )nai Mendia, osep M. Esquirol (ato Silvestre arrientos i Manuel Cordoba, alpinistes joves de gran categoria amb els que sintonitGo amb l'estil i projectes de qualitat que sens dubte ens situaran al primer nivell de l'alpinisme internacional. per als amics que ja no hi són però els recordo sovint ean Marc oivin, Alfonso *iGan, Pepe Chaverri, &aimon lorensa, i9u almases, osep Maria Alsina, einG Por9os9i, Maria Antonia Simó, &ainer Munch, Godefroi Perroux, ,avier ongherol, avid Larrión, Gian Carlo Grassi, Eric Escofier, enoSt Grison i ean Christophe Lafaille.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Página 21
9 ascensions i un somni I 21
cal no oblidar a en Ginés Morata, bon amic que ha arreglat tots els textos d'aquest llibre i en avid Perelló que en realitat n'és l'editor i que sense la seva colKlaboració probablement aquest llibre no seria ara al carrer i també en oan (rius amb qui, amb el pas del temps, he fet una bona amistat. Als meus patrocinadors en aquells temps, Antoni "ubiola i Miquel Wngel Costa de *ertical JCharlet Mosser PetGlM, Antoni &oca de Cordes &oca, Sr. &afel de Motxilles Alpina i ordi Costa de ulbó i sobretot Enric Galvé dels Laboratoris EGM de arcelona. Gràcies per acompanyar-me aquells dies. (ambé vull agrair a aume Altadill que sigui com és, un tipus collonut, un bon amic i una persona fantàstica. també per al meu estel impossible. Ara m’ilKlusiono recordant aquells dies, aquells temps que probablement formen part de la millor ]poca de la meva vida.
oan Quintana
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Pรกgina 22
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Pรกgina 23
9 ascensions i un somni I 23
que els incr]duls prenguin un al] de pau respirin tranquils Si poden...
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Página 24
24 I 9 ascensions i un somni
1981. Paret nord del
Grand Pilar d’Angle COMBINACIÓ DE LES VIES DUFOUR-FRÉHEL I GOULOTTE BOIVIN-VALLENÇANT
Xarles Gusi, en una reunió a la part alta de la goulotte Boivin Vallençant
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Pรกgina 25
9 ascensions i un somni I 25
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Página 26
26 I 9 ascensions i un somni
Antonio i Joan al cim del Mont Blanc. Foto: Xarles Gusi
1981. Paret nord del Grand Pilar d’Angle. COMBINACIÓ DE LES VIES DUFOUR-FRÉHEL I GOULOTTE BOIVIN-VALLENÇANT
13 d’Agost de 1981.
+alter onatti la va definir així JLa parete di misto, roccia-ghiaccio piP selvaggia, repulsiva e pericolosa delle AlpiM. onica via de glaV i mixt en un ambient molt sever. Molt exposada a les caigudes de gel. Combinant-la amb la goulotte oivin-*allenVant, s’evita la part mixta superior i s’obté un itinerari de molta classe, sempre sobre glaV. La paret nord té un desnivell de del Mont lanc. E inf.
metres, més
metres fins al cim
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 PĂĄgina 27
9 ascensions i un somni I 27
Paret nord del pilar de l’Angle. Foto: Jaume Altadill
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Página 28
28 I 9 ascensions i un somni
Clareja, davall meu el pendent glaçat encara és fosc i resta en silenci. Els primers raigs del sol acaricien tímidament el serac de la Poire, els tons del cel canvien de color a poc a poc. En Xarles i l’Antonio guanyen altura fins al lloc on tinc muntada la reunió, just sota la goulotte; el sol també guanya altura. Recordo l’apropament de la tarda anterior, diverses cordades es dirigien al refugi bivac Pierro Ghiglione, situat al coll de la Fourche, lloc estratègic davant el vessant de la Brenva del Mont Blanc. Fa fred, demà algunes cordades volen escalar l’esperó de la Brenva, també la Sentinelle Rouge: una a la Major, dues al pilar d’Angle. Més tard m’assabento que l’altra cordada que anirà a l‘Angle està formada per dos coneguts alpinistes francesos, Patrick Edlinger i Patrick Berhault, dues autèntiques feres. Nosaltres els seguirem, si podemP Des del refugi bivac, el pilar d’Angle és la paret més impressionant d’aquest racó privilegiat dels Alps, també la més dura i compromesa. En aquest vessant hi ha diversos itineraris de gran dificultat; fins i tot el clàssic de la paret, la via Bonatti-0apelli, considerada com un itinerari de gran envergadura. Onze de la nit, el bivac Ghiglione queda enrere, des d’ací ja podem veure els llumets dels francesos arribant al coll Moore, inici de la major part d’itineraris d’aquest vessant. Avancem bé, fa fred i la lluna ens permet no utilitzar gaire la làmpada frontal. Per tal d’anar al pilar d’Angle hem de passar primer pel coll Moore per perdre altura; aproximadament uns 350 metres per l’altre cantó fins a arribar a la base de la glacera de la Brenva. Des d‘aquí caldrà travessar ràpidament aquest indret i després de superar directament uns pendissos, arribarem a la base del pilar. La rimaia és alta i força vertical, en Xarles comença i resol el passatge molt bé. A l’esquerra s’intueix l’accés a la goulotte Cechinel-Nominé, un dels itineraris de més categoria de l‘Angle. El pendís és fort, però la neu està en bones condicions i ens permet guanyar altura amb rapidesa. Darrere nostre, al vessant de la Brenva, uns puntets de llum marquen la direcció de les cordades que avui escalaran l’esperó de la Brenva i la Sentinelle Rouge. De sobte al capdamunt d’aquest pendís l’itinerari ens obliga a fer un flanqueig a l’esquerra, la dificultat s’accentua i la qualitat de la neu canvia i trobem molt més glaç.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Pรกgina 29
9 ascensions i un somni I 29
Xarles i Antonio al primer llarg de la goulotte Boivin Vallenรงant
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Página 30
30 I 9 ascensions i un somni
En Xarles i l’Antonio acaben d’arribar a la reunió, els asseguro i començo el primer llarg de la goulotte, es tracta d’un terreny dret amb glaç dur de molt bona qualitat que em permet progressar molt bé. Aproximadament a 30 metres trobo un bon lloc per muntar la reunió segcent, just a la dreta d’un mur força vertical. Damunt nostre, el serac d‘Angle és impressionant, cal anar ràpid. A més a més els Patricks, és a dir els francesos, a mesura que avancen ens regalen una dutxa de petits trossets de glaç, només ens faltava això.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Página 31
9 ascensions i un somni I 31
Joan a la sortida de l’aresta terminal de Peuterey
Darrere meu, a l’horitzó, grans muntanyes; el Cerví i el Mont Rosa em recorden bons moments passats. Quina il·lusió veure des d‘ací aquestes muntanyes! Realment el lloc és privilegiat i ja s’ha fet de dia; per animar-nos ens toca el solet del matí. En Xarles agafa el cap de corda, puja molt bé, m’agrada com s’enfila, és un alpinista molt segur. El pendent en aquest tram és molt dret, potser 80°, però ell no sembla alterat, des de la reunió l’Antonio i jo gaudim veient com escala, només la dutxa dels francesos ens torna a la realitat. Reunió L crida, en Xarles aquest cop, queda muntada força protegida, en unes roques del cantó dret de la goulotte.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Pรกgina 32
32 I 9 ascensions i un somni
Xarles Gusi en un dels llargs central de la goulotte Boivin Vallenรงant
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 Página 33
9 ascensions i un somni I 33
El llarg segcent és menys difícil: una mica de tot, couloirs i diedres glaçats un xic mixtos, però en Xarles s’enfila amb autoritat. Uns llargs més i ja ens trobem a l’altura del serac. Des d‘aquest punt comencem un llarg flanqueig a l’esquerra per col·locar-nos en el pendent somital, uns dos-cents metres per sota del cim del pilar. Ara comencem a notar el cansament i sobretot l’altura, a més a més, el sol comença a escalfar de valent. A poc a poc guanyem desnivell fins al davall de la torre final del pilar i amb uns llargs en un territori mixt per un couloir arribem a pocs metres del Grand Pilar d‘Angle, a uns 4.304 metres d’altitud, en plena aresta de Peuterey. De sobte em trobo davant dels pilars del Freney, aquest lloc m’és conegut, havia llegit tant sobre Peuterey, Freney, i ara sóc ací, és impressionant, mai no havia estat en un lloc tan carregat d’història. En Xarles i l’Antonio es reuneixen amb mi i decidim fondre neu amb el fogó abans de continuar. En Xarles no para de fer plans per anar al pilar Central del Freney. «No sembla tan difícil», comenta. Per sobre nostre l’aresta terminal de Peuterey s’enfila fins al Mont Blanc de Courmayeur, a mitja cresta els francesos s’allunyen a bon ritme; és evident que la seva aclimatació és millor que la nostra. Nosaltres descansem una mica, fins i tot fem una petita clapada, jo somio amb dies de llum, de pau, d’aventura, dies que espero amb ganes. Una hora més tard tornem a estar en marxa, l’Antonio s’enganxa amb els grampons i rellisca cantó Freney. En Xarles, com en els manuals d’alpinisme, salta pel cantó Angle, un petit ensurt i una altra vegada en camí. Ara som a la part terminal de l’aresta. És més vertical que no pas pensàvem, fa estona que el sol s’ha amagat; els darrers llums il·luminen Val Veny, 3.000 metres per sota nostre. De sobte, progressant de segon, un crampó em salta de la bota i rellisco uns metres fins que puc parar-me amb els piolets, cal restablir la confiança, en un lloc com aquest no es pot fallar. A l’esquerra una cordada es prepara per al bivac a la Chandelle del pilar Central de Freney, van començar ahir.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:30 PĂĄgina 34
34 I 9 ascensions i un somni
Xarles i Antoni a l’aresta terminal del Peuterey
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Pรกgina 35
9 ascensions i un somni I 35
Xarles Gusi al darrer llarg de la goulotte Boivin Vallenรงant
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 36
36 I 9 ascensions i un somni
Bivaco Pierro Ghiglione al coll de la Fourche. Actualment ja no hi és. Però als anys 80 era la base per totes les cordades al vessant de la Brenva, Angle i Freney.
A poc a poc guanyem els darrers metres de l’aresta i en Xarles ja és sobre la cornisa terminal, una altra vegada amb sol, des d’ací només un passeig entre els dos Mont Blanc i a les set de la tarda ens reunim els tres al cim del Mont Blanc, a 4.807 metres. No ha estat malament per ser la primera escalada a aquesta muntanya.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 37
9 ascensions i un somni I 37
Joan en una reunió penjat del piolets i cargols de gel
Aquesta nit la passarem al refugi bivac Vallot, demà a Chamonix, potser després anirem a Les Droites. Continuo somiant... Això només ha començat i m’agrada força.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Pรกgina 38
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Pรกgina 39
9 ascensions i un somni I 39
Ts millor que et faltin deu minuts a que et sobrin deu anys.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 40
40 I 9 ascensions i un somni
1982. Pel damunt
dels nPvols PILAR CENTRAL DEL FRENEY ENTRANT PER LA PARET NORD DE L’AIGUILLE BLANCHE DE PEUTEREY
Petit matí desde el col de Peuterey; 4000 mts. Al fons i d’esquerra a dreta podem veure els cims de Weishorn, Grand Combin, Materhorn i Mont Rosa; Alps del Valais. Foto Leó Veguè.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Pรกgina 41
9 ascensions i un somni I 41
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 42
42 I 9 ascensions i un somni
1982. Pel damunt dels nbvols PILAR CENTRAL DEL FRENEY ENTRANT PER LA PARET NORD DE L’AIGUILLE BLANCHE DE PEUTEREY
12 al 15 Agost de 1982.
J uliol de 9 . urant l’intent de la primera ascensió d’aquest pilar es va produir una de les trag]dies més dramàtiques de la història dels Alps. esprés de dos bivacs i a causa del mal temps al peu de la Chandelle, el passatge clau del pilar, la cordada de tres italians i quatre francesos, dirigits per +alter onatti i Pierre MaGeaud, va decidir comenVar el descens amb dos bivacs més enmig d’una impressionant tempesta. )n cop a la glacera del reney, van morir per esgotament Antoine *ieille, &obert Guillaume, Andrea #ggioni i Pierre ohlmann. Es van salvar +alter onatti, que va dirigir la retirada, &oberto Gallieni i Pierre MaGeaud. es de llavors es coneix aquell episodi com el drama del reney.M Es tracta del pilar més bonic i elegant de la paret del reney. La part superior, desplomada, es coneix amb el nom de la Chandelle. La via segueix cap al centre del pilar amb passatges poc obligats fins a la Chandelle. *ia de gran exposició i ambient molt sever es tracta de la via més recorreguda dels itineraris de gran dificultat que pugen al Mont lanc. &ecorregut evident amb roca de bona qualitat. Sobre el pilar hi ha alguns bons llocs per passar-hi la nit potser el millor bivac és a la base de la Chandelle. Els passatges més difícils es troben a la Chandelle, especialment un diedre molt desplomat. esnivell de la rimaia fins al cim del Mont quals, més de són per al mateix pilar. mprescindible si teniu el nivell. ificultat E
inf
lanc de
metres, dels
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 43
9 ascensions i un somni I 43
Vessant del Freney des del cim de l’aiguille Blanche de Peuterey. El Pilar Central és el més monolític
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 44
44 I 9 ascensions i un somni
10 d’agost de 1982 Ahir a la nit vam intentar la paret nord de Les Droites, tres hores d’esforços sobre un glaç perillós i trencadís ens portaren a la goulotte. Ací, en aquest punt, vam decidir abandonar ja que les condicions no eren gens bones, malgrat la il·lusió que ens feia escalar aquest itinerari. Mentre camino per la glacera d’Argentière, petites llàgrimes llisquen pels meus ulls, com si no volguessin abandonar aquest bonic santuari, ple de records per a mi.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 45
9 ascensions i un somni I 45
Xarles Gusi a l’aresta somital de l’aiguille Blanche de Peuterey. Primer dia d’escalada
11 d’agost de 1982 Res millor per superar un fracàs que un projecte encara més engrescador. Sembla que continua el bon temps. Camino mig adormit, davant meu el Gran Capucin i al fons el Mont Blanc reben els darrers rajos de sol. El bivac Ghiglione, situat al coll de la Fourche, ja el coneixem, en tinc bons records de l’any passat. Aquesta vegada hi ha pocs alpinistes, però ací trobem els amics de Barcelona, Josep Lluís Moreno, Joan de la Matta, Josep Maria Alsina, Carles Vallès i Leo Vegué. Ells tenen el mateix objectiu que nosaltres, volen escalar el pilar central del Freney.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 46
46 I 9 ascensions i un somni
Joan enmig de la tempesta a la Chandelle del Pilar Central del Freney. Tercer día d’escalada. Foto Xarles Gusi.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 47
9 ascensions i un somni I 47
Preparem el sopar plegats i mentre escoltem la seva estratègia nosaltres els expliquem que tenim intenció d‘anar primer a la paret nord de l‘agulla Blanche de Peuterey per després travessar l’aresta de la Blanche, ràpels fins al coll de Peuterey i, tot seguit, encadenar amb el pilar Central del Freney. Aquesta estratègia d’encadenar diversos itineraris, els francesos l’anomenen encha]nement i nosaltres pensem que és un bon sistema per fer diverses ascensions. A més, com que venim del fracàs de Les Droites, hem de compensar. A les 11 de la nit ja estem en marxa un altre cop, ràpidament passem pel coll Moore i comencem el descens. «Carai, aquest any és molt més senzill que l’any passat!»; trobem un pendís fàcil de neu que ens permet anar força ràpids. Amb menys temps del previst ja som sota la Blanche de Peuterey. Aquesta paret és un itinerari de tipus glacial no gaire difícil, però amb un serac a la part central. Des d‘ací veiem els llumets d’una cordada de guies italians que pugen davant nostre i quedem bocabadats del temps que dediquen a passar la barrera de seracs. Nosaltres pugem tot el primer terç de la paret sense cordes per anar més ràpids fins que arribem sota els seracs; realment incre^ble, quaranta metres per sobre tenim un autèntic sostre de glaç. Ara entenem la tardança dels italians per superar aquest passatge. En Xarles, treballant a fons, triga més d’una hora, el glaç, molt perillós, està recobert d’una capa fina de neu tova i això ens dificulta molt la protecció en aquest tram. El sol ens sorprèn un llarg per sobre del serac i l’avanç es torna lent ja que la qualitat del glaç és molt dolenta. Progressant de segon un dels pics dels piolets d’en Xarles es trenca, només ens faltava aquest ensurt, malgrat això aconseguim arribar a l’aresta cimera. El lloc és impressionant, realment formidable, acabem d’escalar una paret de set-cents metres que porta a un cim de quatre mil metres d’altitud i encara ens falta tot el vessant del Freney, de més de vuit-cents metres, fins al cim del Mont Blanc.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 48
48 I 9 ascensions i un somni
Joan a la Chandelle, 3r dia d’escalada. Foto Xarles Gusi.
L’avanç per l’aresta terminal de l’agulla Blanca és lent, tot és cobert d’una capa d’uns trenta centímetres de neu nova. Malgrat tot, ja som al cim. Ara sí que tenim una vista incre^ble sobre els pilars del Freney. Gaudim força recorrent amb els ulls els itineraris d’aquest vessant Rper cert molt carregats de neu. De tots, el més impressionant és el pilar Central, ara entenc les ganes de Walter Bonatti de traçarhi una nova via. Estic segur que Bonatti sabia que aquest pilar es convertiria en l’ascensió de més categoria de les que pugen al Mont Blanc des d’Itàlia. Per arribar al coll de Peuterey cal fer cinc ràpels i baixar una petita pala de neu. Un cop al coll revisem el material per seguir l’encadenament cap al pilar Central, però a causa de la calor que fa ací, des del vessant del Freney no paren de baixar petites allaus que escombren tota la base del Freney. Finalment desistim de continuar avui; passarem el dia al coll de Peuterey, 4.000 metres, farem el nostre primer bivac ací i demà a trenc d’alba continuarem l’ascensió.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 49
9 ascensions i un somni I 49
Joan a la sortida del sostre en xemeneia de la Chandelle enmig de la tempesta. 3r dia d’escalada. Foto Xarles Gusi.
Aquesta no és una decisió fàcil, perdre quasi deu hores de bon temps en un indret com aquest no és fàcil d’acceptar, i a més veiem els amics de Barcelona com s’enfilen pel pilar Central, ara deuen ser uns tres-cents metres per damunt nostre i amb tot el dia per davant segurament arribaran molt amunt. Nosaltres sabem que demà seguirà fent bon temps, però després no tenim més informació. De fet, potser el més assenyat fora seguir per l’aresta terminal de Peuterey, passant pel cim del pilar d‘Angle; una opció molt més senzilla i que ja coneixem en part de l’any passat. Malgrat valorar-la, finalment estem d’acord a continuar amb el pla original, no hem vingut fins ací per retirar-nos així que trobem els primers problemes. El bivac és còmode i no gaire fred i l’arribada del nou dia un espectacle que mai no podrem oblidar: darrere, a l’horitzó, el Mont Rosa i el Cerví. Mentrestant en Xarles passa la fàcil rimaia de la base del pilar.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 50
50 I 9 ascensions i un somni
Espectacular imatge desde l’aresta cimera de l’Aiguilla Blanche de Peuterey, al fons el vessant del Freney i el Mont blanc de Courmayeur. Primer día d’escalada. Foto Xarles Gusi.
El dia és magnífic, el lloc incre^ble, estem completament sols i el granit agafa un to vermellós espectacular. Tot va bé. Encara que l’ascensió es comenci a notar, en aquest tram l’escalada no és gaire difícil. Però a poc a poc anem trobant neu, potser molta més del que és habitual en aquest indret. De fet, en ser un vessant orientat al sud, és incre^ble que estigui tan entapissat de neu i glaç. L’ascensió es complica a uns dos terços del començament i a sobre Rcom sempre, els problemes mai no arriben solsR, a partir d’ací una fuita en el fogonet durant el bivac ens impedirà aconseguir aigua fonent neu, cosa que és absolutament imprescindible en una escalada d’aquesta magnitud.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 51
9 ascensions i un somni I 51
Malgrat això, la il·lusió ens empeny amunt i, tot i que més a poc a poc del que havíem previst, arribem al bivac de la Chandelle amb els darrers llums del nostre segon dia d’escalada. L’emplaçament del bivac és petit però magnífic; passar la nit ací és connectar amb la història de l’alpinisme. Per aquest lloc han passat tots els grans noms del nostre esport i ens omple d’orgull dormir en aquest mirador, tres mil cinc-cents metres per sobre de la vall de Courmayeur, on fa estona que ja és de nit. Cap a les tres de la matinada ens desperta el soroll de la nevada, arraulits dins de la funda de bivac pensem que serà un cap de nbvol.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 52
52 I 9 ascensions i un somni
A las set del matí l’espectacle és aterridor, el mal temps ens ha atrapat en el pitjor lloc dels Alps. Neva força i no veiem res més enllà de vint metres. Dues hores més tard el temps continua igual, cal prendre una decisió. Davallar des d‘aquest lloc és quasi impossible, tenim al cap la retirada de Bonatti i companyia. En Xarles creu que podem provar el descens però jo estic segur que la vida és cap amunt, si tenim opcions, passen per acabar l’escalada, arribar al cim del Mont Blanc i baixar pel conegut i senzill vessant francès. De fet, cap cordada no s’ha retirat amb èxit des d‘aquest punt i sabem que només ens queda superar la Chandelle i després les dificultats minvaran. Finalment a les deu del matí comencem l’ascensió de la Chandelle, molt tècnica i difícil. Com que és un tram molt desplomat quasi bé no ens mullem, malgrat això el fred és intens i ja tenim l’equip i la roba força glaçats. Recordo en Xarles dientme: «fes la cigonya» Runa tècnica per a l’escalada artificialR i jo li responia: «l’àliga és el que hauria de fer i sortir volant». Aproximadament cinc hores més tard trec el cap pel passatge que a priori marca la fi de les grans dificultats, el sostre en xemeneia. Des d’ací un replà amb flanqueig a l’esquerra i dos llargs de no més de cinquè grau fins al cim de la Chandelle. «Vinga que ja hi som!» Però el que pensàvem que seria el més senzill, es converteix en un dels trams d’escalada més extrems de tota la nostra vida. El flanqueig a l’esquerra per a la vira està completament entapissat de neu tova i a més continua nevant i estem absolutament xops i morts de fred. En aquest moment els nervis s’apoderen de nosaltres. Potser serà la fi de la nostra història. Tants somnis queden enrere... Ara ja no ens interessa l’alpinisme; plorem, volem viure, collons, només tenim vint-i-dos anys i no som ni de bon tros en Bonatti. Malgrat això, recuperant un xic la tranquil·litat, en Xarles es penja d’una petita corda auxiliar que miraculosament trobem sota la neu i que porta a l’altre cantó del flanqueig, sense saber si aguantarà. Primer passa en Xarles i després jo.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 53
9 ascensions i un somni I 53
Joan arribant a l’aresta del Brouillard. A sota a la dreta podem veure el cim de la Chandelle. 4t día d’escalada. Foto Xarles Gusi.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 54
54 I 9 ascensions i un somni
Ara l’ascensió encara és més complicada, en aquest cantó el replà és molt petit i cal anar amunt. En Xarles pren la direcció de la cordada, deixa la motxilla a la reunió i improvisant passatges impossibles s’enfila per la roca carregada de neu utilitzant els piolets amb el sistema dry tooling, que molts anys després es farà força popular. Als pocs metres rellisca i cau sobre meu; m’acaba de clavar un grampó a la cara i sagno molt, només ens faltava això. Com a solució, el mocador de coll posat a mena de bena de guerra i un tros de glaç per parar l’hemorràgia. En Xarles torna a intentar-ho. Jo resto a la reunió, potser dues o tres hores mentre en Xarles lluita al límit de les seves possibilitats. Ja fa molta estona que la boira no em permet veure’l i estic molt inquiet i absolutament glaçat, quan de sobte en Xarles em demana que em deslligui d’una de les cordes; vol empalmar els dos llargs fins al cim de la Chandelle. Ens costa molt sentir-nos perquè amb la tempesta quasi no ens podem comunicar; dubto bastant abans de deixar anar una de les cordes, però si en Xarles m’ho demana segur que és imprescindible. Finalment deixo anar el meu extrem d’una de les cordes i veig com s’enfila fins que desapareix entre la boira. Ara no neva tant però el vent és molt fort. Estic completament abatut, pel meu cap passa ràpidament la història de Bonatti i penso que s’ha acabat tot. Però de sobte en Xarles crida com un boig dient-me que utilitzi els punys d’ascensió per remuntar per la corda que em queda. No tinc cap altra opció. Per tant, desmunto la reunió i em penjo de la corda glaçada; primer faig un petit pèndol fins a la vertical i després començo a pujar tan ràpid com puc. «Collons RpensoR he d’anar a per totes», però el meu pes més les dues motxilles que porto penjant em compliquen molt l’ascensió. Més amunt trobo l’altra corda, canvi de punys i amunt. Ara em sembla que veig en Xarles, cada cop soc més a prop i ell em crida animant-me: «Joan ja som dalt de la Chandelle».
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 55
9 ascensions i un somni I 55
El bivac a la base de la Chandelle, un punt històric. Aqui Bonatti, Mazeaud i els seus companys van aguantar uns quants dies durant l’intent de 1961. Foto Xarles Gusi.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 56
56 I 9 ascensions i un somni
Els ràpels de l’Aiguille Blanche de Peuterey, primer día d’escalada. Foto Xarles Gusi.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:31 Página 57
9 ascensions i un somni I 57
Finalment em reuneixo amb en Xarles dalt d’aquest petit cim que és la Chandelle; s’està fent fosc però ara la moral torna a estar alta. Un petit ràpel ens deixa a una bretxa entre la Chandelle i la part terminal del vessant del Freney; ací establirem el nostre tercer bivac, aquest cop amb grampons dintre dels sacs de ploma, ja no importa res, només sobreviure. D’aquell tercer bivac, en tinc uns records incre^bles. Certament estàvem al límit però encara ens quedaven una miqueta de ganes de viure. Ens vam passar la nit abraçats parlant i animant-nos l’un a l’altre. Recordo que en Xarles em deia: «Joan, creus que sortirem d’ací » «Collons, n’estic segur, amb tot el que hem treballat per arribar fins a la Chandelle, ens ho hem guanyat, o no ». Primer plorava en Xarles i jo l’animava, després quan ell veia com l’animava es recuperava i aleshores era el meu torn, i m’enfonsava jo. Així tota la nit, i per arrodonir-ho, sense aigua. Estàvem molt deshidratats; recordo que fèiem els pipis al pot de la cuineta, hi posàvem Tang de llimona, neu, i a beure. Estic segur que vam sobreviure gràcies a la lluvia dorada. Set del matí del quart dia, quatre mil sis-cents metres. Avui no neva però la boira no ens deixa veure més enllà de vint metres. De sobte, darrere dels nbvols una figura enmig d’un cercle, mai no vam saber del cert què havíem vist, potser un espectre de Broken, potser un àngel. Incre^ble, estem vius encara!, sí, sí, la nit ja ha passat. «Xarles, ja ha passat el pitjor, hem d’aguantar, avui hem d’arribar al Mont Blanc». «Sí Joan, i després directament a Cadaqués», digué en Xarles mentre recuperava les cordes del ràpel del dia anterior. A les nou del matí vam sortir del bivac, l’avanç era molt lent perquè després de la nevada vam haver d’obrir una traça de trenta centímetres, però a poc a poc guanyàvem altura. Recordo que vaig trobar un bon lloc per fer reunió, fins i tot em podia seure. I mentre recuperava la corda d’en Xarles el cel es va obrir; semblava que els nbvols tinguessin pressa per marxar. En quinze minuts el cel es va tornar blau, el lloc era incre^ble, no ens faltaven més de cinquanta metres per arribar a l’aresta del Brouillard, la sortida de la via. Finalment ho havíem aconseguit; el pilar Central quedava davall nostre.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 58
58 I 9 ascensions i un somni
Joan superant el primer llarg difícil de la Chandelle, tercer dia d’escalada. Foto Xarles Gusi.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 59
9 ascensions i un somni I 59
Des de l’aresta del Brouillard l’espectacle era incre^ble, la nevada havia arribat fins a l’agulla Negra de Peuterey, mil dos-cents metres per sota, però ara ja no ens importava, sabíem que el Mont Blanc era a prop i ja fèiem plans. Sí, sí, primer Cadaqués, però potser al setembre podríem intentar la nord de l’Eiger. Era incre^ble després de tot el que havíem viscut, però ara ja estàvem per damunt dels nbvols.
Xarles i Joan al cim del Mont Blanc després de 4 dies d’escalada i superant una forta tempesta que va deixar 50 cm. de neu
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Pรกgina 60
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 61
9 ascensions i un somni I 61
Qui perd diners perd molt. Qui perd un amic perd molt més. Però qui perd la fe, ho perd tot. Dita popular
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 62
62 I 9 ascensions i un somni
1983.
Encadenament sol PARET NORD DE LA TOUR RONDE, COULOIR GERVASUTTI I SENTINELLE ROUGE, AMB DESCENS PER L’ESPERÓ DE LA BRENVA
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Pรกgina 63
9 ascensions i un somni I 63
Impresionant imatge del vessant de la Brenva del Mont Blanc des del cim de la Tour Ronde.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 64
64 I 9 ascensions i un somni
1983. Encadenament sol PARET NORD DE LA TOUR RONDE, COULOIR GERVASUTTI I SENTINELLE ROUGE, AMB DESCENS PER L’ESPERÓ DE LA BRENVA
18 d’Agost de 1983
Sentinelle &ouge. Espl]ndid i grandiós itinerari directe al Mont lanc, sobretot de neu i glaV, però amb un terreny mixt a la part superior de la paret. Probablement una de les ascensions més boniques del Mont lanc. esnivell del coll Moore al Mont lanc, .
metres.
Esperó de la renva. tinerari de molta classe amb un ambient espl]ndid. ComenVa amb un terreny mixt, per després assolir l’aresta de neu o glaV central i per aquesta pujo directament fins a la barrera de seracs possibilitats de passar-hi directament glaV difícil o flanqueig a la dreta, passatge clàssic. Sense cap mena de dubte, una via històrica molt recomanable, amb vistes panoràmiques sobre el vessant de la renva i el veí pilar d.Angle. .
esnivell del coll Moore a la sortida, 9 metres.
metres, i fins al Mont
lanc,
Després del pilar Central del Freney, en Xarles va decidir apuntar-se a l’exèrcit espanyol de l’aire per estudiar mecànic d’avió i deixar l’alpinisme durant una llarga temporada. El preu que vam pagar per aquella ascensió va ser molt alt. Jo vaig sortir del Freney amb congelacions de segon grau i un índex de deshidratació elevadíssim que em va obligar a medicar-me durant mesos. I en Xarles, amb els estudis i el regust amarg de l’aventura, s’apartà del món de l’alpinisme. Ja res no seria el mateix, escalar amb un amic no té preu, però si aquest amic és un alpinista superclasse, encara menys. Malgrat això, per mi l’alpinisme era la vida, la meva il·lusió. De fet, no m’interessava res que no fora escalar. Així doncs, tot i sentint molt la seva renbncia, jo vaig continuar.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Pรกgina 65
9 ascensions i un somni I 65
Couloir Gervasutti de la Tour Ronde. Itinerari per baixar durant el meu encadenament
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 66
66 I 9 ascensions i un somni
L’Aresta de la Tour Ronde al Mont Maudit, una grand clásica. A l’esquerra el col de la Fourche; en aquells temps era l’acces per anar al vessant de la Brenva
L’estiu de 1983 el vaig passar a Chamonix, com a director d’una estada d’alpinisme per a joves del CADE (Centre Acadèmic d’Escalada del Club Alpí Català CEC). Van ser dues setmanes d’alpinisme de nivell mitjà; però suficient per adonar-me que volia continuar fent vies al Mont Blanc.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 67
9 ascensions i un somni I 67
Precisament durant una escalada amb dos d’aquests nois del curs, a la paret nord de la Tour Ronde, una magnífica petita cara nord, vaig veure que el vessant de la Brenva al Mont Blanc estava en condicions excel·lents.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 68
68 I 9 ascensions i un somni
Paret Nord de la Tour Ronde, clàssica de l’escalada en gel. Jo la vaig utilitzar aquell día com la primera de las quatre ascensions que m’havia proposat encadenar
Un cop més, tornava a estar en marxa. Sempre m’havia agradat escalar sol en glaç. De fet, crec que és una de les millors maneres d’apropar-se a la muntanya. Sol, amb respecte, amb precaució, però també amb elegància i harmonia total amb l’entorn. Jo no he estat mai un gran alpinista, però si que m’he mogut bé sobre el glaç i per això vaig decidir buscar un itinerari completament glacial per continuar la meva col·lecció de vies al Mont Blanc. També el fet que dos dels alpinistes que més admiro RPaco Aguado i Jean-Marc BoivinR escalessin sols, m’animava a intentar-ho Terrassa del refugi Torino, mitja tarda, molts alpinistes gaudeixen des d’ací de la meravellosa vista de l’aresta de Peuterey i els pilars del Mont Blanc; al fons el Freney, encara està il·luminat pel sol.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 69
9 ascensions i un somni I 69
Vessant de la Brenva amb detall de l’esperó de la Brenva
Aquest lloc comença a ser-me familiar. Ja són moltes les nits que he passat ací per fer realitat alguns dels meus somnis. Avui la pressió atmosfèrica està molt alta, senyal de bon temps. Fa dies que no neva; millor, així l’avanç per la glacera serà més segur. Preparo el material: una corda de 40 m 7 mm, 3 claus de gel, 3 claus de roca, 6 mosquetons, cintes, frontal amb dues piles noves, fogonet més pot per fondre neu i 2 ampolles de plàstic d’1,5 litres amb te ben ensucrat. Tinc la intenció d’encadenar quatre itineraris no gaire difícils entre la Tour Ronde i el Mont Blanc.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 70
70 I 9 ascensions i un somni
Tour Ronde, paret nord més descens corredor Gervasutti més Sentinelle Rouge al vessant de la Brenva més descens per l’esperó de la Brenva. És un pla molt estudiat i té molts avantatges. De fet, puc renunciar-hi en qualsevol moment sense gaire dificultat, fins i tot podria baixar del Mont Blanc per la travessa dels 4.000. Però al mateix temps, si surt bé em farà gaudir d’un dia a la muntanya inoblidable. És un pla molt estudiat i té molts avantatges. De fet, puc renunciar-hi en qualsevol moment sense gaire dificultat, fins i tot podria baixar del Mont Blanc per la travessa dels 4.000. Però al mateix temps, si surt bé em farà gaudir d’un dia a la muntanya inoblidable. Acabo de passar la rimaia a la paret nord de la Tour Ronde, com que la vaig escalar fa uns dies, sé que les condicions són bones, només m’he de concentrar en el ritme. Pujo bé, sense problemes, tranquil, els piolets penetren correctament, el ritme és molt bo. A l’altre cantó de la vall veig uns llumets quasi al cim del Grand Capucin, potser una cordada en el bivac. A l’aresta del cim quasi no hi bufa el vent, només he trigat cinquanta minuts, això va bé. El couloir Gervasutti no està en tan bones condicions. La neu sovint és tova, cal prendre precaucions. Utilitzo més temps del previst i per creuar la rimaia munto un petit ràpel. El trajecte fins al coll de la Fourche se’m fa pesat, només la pala per arribar-hi em demana una mica d’atenció. A l’esquerra hi ha les cordes fixes velles per pujar-hi, però passo d’elles. Ara ja trobo algunes cordades que comencen la baixada per anar al coll Moore, més o menys és la una de la matinada quan hi arribo. Des d‘ací, aquesta vegada m’interessa començar a guanyar altura en direcció esquerra per uns pendissos de neu, fins que em situo per sota del gendarme Vermell, característica que dóna nom a la via. I des d‘aquest punt passo per la seva esquerra. Aquest tram és molt perillós ja que pràcticament estic sota el gran serac, he de travessarlo ràpid. En aquest indret avanço una cordada de «guida i clients italians» que progressen més tranquil·lament.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 71
9 ascensions i un somni I 71
Vessant de la Brenva, aquí tenim detall dels itineraris del Sentinelle Rouge, la pujada, l’esperó de la Brenva i la baixada, durant l’encadenament.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 72
72 I 9 ascensions i un somni
Ja torno a estar protegit, he arribat a l’esperonet que puja recte; no és gaire difícil, només cal fer-hi atenció. Ara ja noto els dies que fa que sóc ací, l’aclimatació em permet anar molt bé. He superat el tram característic anomenat l’«escalier» i començo a veure la llum de l’alba. El dia em sorprèn als darrers pendissos del Mont Blanc que, com de costum, no s’acaben mai. Però avui estic molt bé i a quarts de vuit ja sóc a dalt de tot. Magnífic dia, el fogonet em permet fondre neu i puc beure quasi dos litres d’aigua abans de sortir cap avall. Ara el segcent objectiu és trobar la sortida de l’esperó de la Brenva però com que hi ha diverses cordades que estan fent la via, no serà difícil trobar-lo. El passatge d’entrada és més impressionant que difícil ja que cap avall el pati és incre^ble, però la via està traçada i la neu de bona qualitat em permet baixar bastant bé. Potser el tram que em costa més és l’aresta de l’atac per arribar al coll Moore, fins i tot munto un ràpel en un tram vertical. Mai no havia estat al coll Moore de dia i aprofito per veure l’espectacle mentre torno a fondre neu. Un cop ben hidratat, torno a pujar al coll de la Fourche on a aquesta hora no hi ha ningb. Ara sí que les cordes fixes m’ajuden en la baixada. Estic fet una pena, arrossegant els peus baixo per la glacera i a poc a poc m’allunyo d’aquest santuari. Encara he de pujar fins al refugi Torino i aquesta nit vull arribar a Chamonix. Molt cansat però satisfet. De fet, ja penso en la pròxima ascensió, les Grandes Jorasses, potser el Linceul, sol M’hi atreviré
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Pรกgina 73
9 ascensions i un somni I 73
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Pรกgina 74
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 75
9 ascensions i un somni I 75
Ts fàcil convertir-se en un bon alpinista, però molt difícil transmetre aquest somni.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 76
76 I 9 ascensions i un somni
1986. La Major
del vessant de la renva
Imatge des de la part superior de la via Major, amb el Pilar de l’Angle al fons i l’esperó rocallos de la via Poire.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Pรกgina 77
9 ascensions i un somni I 77
La Major (026)
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:32 Página 78
78 I 9 ascensions i un somni
1986. La Major del vessant de la Brenva 25 de Juliol 1986.
Es tracta d’una de les vies més boniques de les clàssiques que pugen al Mont lanc pel vessant de la renva. (]cnicament és més interessant i difícil que la Sentinelle &ouge, l’aresta que porta fins al bastió rocós és molt elegant i el passatge, Jobligat de rocaM, difícil, cinqu] grau la sortida per la barrera de seracs molt divertida. esnivell des del coll Moore fins al Mont lanc, .
metres.
Vaig convertir-me en guia. Jo volia estar sempre a la muntanya i la solució va ser dedicar-m’hi professionalment, com a guia. Recordo el meu primer catàleg; proposava la paret nord de la Pique Longue al Vignemale, la Ravier del Tozal del Mallo i l’alta ruta Chamonix 0ermatt, entre d’altres. El primer any no vaig treballar gaire, però després la feina s’animà; primer el corredor de Gaube, després les tres arestes del Balaitous i així fins uns trenta dies per any. Durant el mes de juliol de 1986 havia adquirit el compromís de portar a escalar els meus clients Mai Oliver i la seva dona, Inés Bultó, però al darrer moment en Mai em va dir que també vindrien els seus fills. Aleshores, vaig buscar ajuda i el meu amic Vicenç Sánchez va ser l’elegit. El 15 de juliol ens vam trobar amb en Vicenç al càmping de 0ermatt. Jo feia uns dies que havia intentat el Cerví per l’aresta Hornli amb un client recomanat per Manuel Bultó, i després passaria una setmana amb en Mai, la Inés i els seus fills. El meu amic Vicenç no era un gran escalador però com que es passava tot l’hivern fent esquí de muntanya coneixia molt bé els Alps i estava en molt bona forma física.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Pรกgina 79
9 ascensions i un somni I 79
Vessant de la Brenva del Mont Blanc
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 80
80 I 9 ascensions i un somni
Aquells dies els recordo amb afecte, enfilant-nos a la Rote Fluh, una petita agulla de roca davant del Cerví i el Mont Rosa, i després pujant al Breithorn, una muntanya de quatre mil metres senzilla, un mirador privilegiat entre Su^ssa i Itàlia. Una setmana després ens acomiadàvem dels amics Oliver i de tornada a Barcelona, com que continuava fent bon temps, li vaig proposar a en Vicenç intentar una ascensió al Mont Blanc.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 81
9 ascensions i un somni I 81
Vicenç Sanchez arribant a la part rocallosa de la Major
«Podríem anar a la Major Rvaig oferir-liR, crec que és una de les millors vies del Mont Blanc». «Però no és molt difícil » Va preguntar-me en Vicenç. «No ho crec. Estic segur que passarem bé.» En Vicenç es deixà convèncer ràpidament i ja a mitja tarda ens vam instal·lar al càmping de Chamonix.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Pรกgina 82
82 I 9 ascensions i un somni
Vicenรง Sanchez arribant a la part rocallosa de la Major
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 83
9 ascensions i un somni I 83
De fet, l’any anterior, l’agost de 1985, ja havia fet un intent a la Major amb Joan Jover. Coneixia força bé en Joan, era membre del CADE i un escalador molt talentós. El seu historial era ple de les grans, nord de l’Eiger, Walker a les Jorasses, Desmaison a l’Olan, etc., i junts havíem fet alguns dels cursos del CADE per a joves alpinistes. Aquell dia tot perfilava bé, el temps era bo, tot i que a mitja tarda la boira va cobrir el vessant de la Brenva, i és clar, amb boira, la sensació d’incertesa va conquerir terreny. Vam anar a dormir a les nou de la nit. Aquell dia el refugi bivac Ghiglione era ple de gom a gom, moltes cordades volien anar a l’esperó de la Brenva i algunes a l’aresta !uffner del Mont Maudit. A les dotze el guarda ens despertà i quan vaig voler posar-me els meus pantalons de Gore-Tex... incre^ble!, havien desaparegut com per art de màgia! Algun escalador me’ls havia pres i ara estava allí, a 3.400 metres, en calçotets. Aquest imprevist ens va fer desistir de la nostra ascensió. Encara recordo la tornada fins al refugi Torino per la glacera, en calçotets i arnès. Un any més tard, sóc un cop més al bivac Ghiglione. L’amic Vicenç és la primera vegada que arriba a aquest indret i al·lucina amb la visió que des d‘ací hi ha de la paret de la Brenva. Segurament deu ser una de les vistes més alpines de tots els Alps; el vessant de la Brenva amb els seus seracs suspesos, i tancant la vall a l’esquerra la severitat de la paret nord del pilar d‘Angle, del qual l’alpinista italià Walter Bonatti digué: «Es tracta de la paret de roca, gel i mixt més impressionant i perillosa dels Alps». Fa una estona han arribat al refugi dos companys de Vilafranca del Penedès. El seu objectiu és agosarat; volen anar al pilar Central del Freney, i com que coneixen la meva ascensió, em demanen informació. Jo els animo ja que conec el seu nivell com a escaladors de roca i els explico una mica tota l’estratègia. Actualment els escaladors que es dirigeixen al pilar Central ja porten a la motxilla peus de gat i, amb l’ajut dels friends, l’escalada esdevé més assequible. Però avui les boires tornen a tapar la muntanya i això és suficient per tombar les voluntats més sòlides. Anar al Freney és molt dur moralment. «I si el temps no és bo » «Sí que ho és Rels animoR la météo parla de quatre dies de grand beau.» «Però, i si s’equivoca » «Si s’equivoca sempre podeu tornar des del coll de Peuterey.»
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 84
84 I 9 ascensions i un somni
A la part final de la roca a la Major, just sota de la barrera de Seracs
Finalment decideixen canviar d’objectiu i em pregunten què em sembla si ens acompanyen a la Major. «Cap problema, però passeu vosaltres primer; nosaltres volem escalar tranquils i sense pressa». Així doncs està decidit. A la una de la matinada ja ha començat l’ascensió, deixem enrere el coll Moore i per uns pendissos moderats arribem a la base del gendarme Sentinelle Rouge. En aquest indret li explico a en Vicenç que cal travessar molt ràpidament el couloir central del Mont Blanc, ja que es tracta del passatge més perillós del nostre itinerari.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 85
9 ascensions i un somni I 85
Dit i fet, un darrere l’altre el travessem fins a la base de l’esperonet de la Major, ací tornem a estar protegits. Davant nostre veiem els llumets dels amics de Vilafranca i darrere sembla que una altra cordada ens segueix. Seguim per una petita travessa a l’esquerra fins que trobem un couloir senzill de neu que ens permet guanyar altura amb rapidesa fins a l’aresta central de l’esperó de la Major. En aquest punt comença a clarejar i una hora més tard ens situem davall del contrafort rocallós que marca les dificultats de l’ascensió.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 86
86 I 9 ascensions i un somni
Aquí trobem els amics catalans i elegantment m’ofereixen que passi primer ja que la meva experiència al Mont Blanc pot ser determinant per trobar el millor camí. Darrere nostre arriba una cordada italiana, «guida i client», però el guida també està d’acord que jo m’enfili primer. El primer llarg supera una aresta tallada per un contrafort de roca, no deu ser més d’un quart grau, però l’altura es nota. La reunió queda instal·lada a la base del mur de granit vermell. Des d‘aquest punt hi ha dues possibilitats: seguir directe, molt difícil i vertical, o anar a la dreta per trobar un diedre xemeneia. Trio la segona opció, un flanqueig de trenta metres fins a la base de la xemeneia i reunió. Ara comença la part difícil. És un passatge força vertical però la roca és de bona qualitat. A mesura que m’enfilo trobo alguns pitons; bon senyal, vaig pel bon camí. La part superior és realment difícil, cinquè grau i la motxilla molesta força. De sobte trobo una regleta que em permet tirar fort i m’obre el passatge de sortida. Ja sóc dalt i el sol i l’altura em fan esbufegar de valent. Quan l’amic Vicenç arriba a la reunió veig que porta una de les cordes dels catalans. Som-hi, els assegurem el passatge i ells faran el mateix amb els italians. De fet, aquest esperit de col·laboració forma part de la grandesa de l’alpinisme. Ara tenim per sobre nostre un diedre couloir d’uns quaranta metres força divertit, no deu passar del quart grau, que ens deixa a la base de la barrera de seracs de la Major. Aquí farem un petit descans mentre fonem aigua per beure. Els amics de Vilafranca segueixen amunt i ja no els veurem fins a la nit a Chamonix. El passatge del serac és més divertit que difícil, dos llargs d’uns 65° en glaç extraordinari al sol, quin goig! Després el de sempre, el pendís que no s’acaba mai fins al coll Major a 4.725 metres, necessitarem més d’una hora i mitja per arribar-hi. Però com que tot l’esforç té recompensa, aquell matí d’agost finalment m’abraço amb l’amic Vicenç al cim del Mont Blanc després de fer la Major, la meva cinquena via i tercera al vessant de la Brenva. Al cim vam passar-nos-hi més d’una hora. S’hi estava molt bé, però el millor, sobretot, era compartir una ascensió d’aquesta elegància amb un bon amic com en Vicenç Sánchez. Estava segur que mai més no ho oblidaríem.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 87
9 ascensions i un somni
Joan al bastió rocallos de la Major. Foto Vicenç Sànchez.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 88
88 I 9 ascensions i un somni
Joan a la base del Serac de la Major. Foto Vicenç Sànchez.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 89
9 ascensions i un somni I 89
Un dia després, sopant a la braseria National Rof courseR un grupet d’alpinistes espanyols van seure a la taula del costat i com aquell qui res un d’ells va comentar: RHe visto en el libro de actividades de la oficina de alta monta_a, que ayer Joan Quintana escaló la via Major al Mont Blanc. Un altre dels alpinistes, va preguntar. RQCon quién la escaló I el primer alpinista contestà. RCon un tal Vicenç Sánchez. Llavors el segon alpinista va sentenciar: RAh, ese Vicenç Sánchez es quien arrastra al tal Quintana. Nosaltres callats vam seguir sopantP
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Pรกgina 90
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 91
9 ascensions i un somni I 91
Cent amics són pocs, un enemic és molt Proverbi tibetà
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 PĂĄgina 92
92 I 9 ascensions i un somni
1988. Aresta
innominata al vessant del rouillard Sortida de sol a l’aresta Innominata
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Pรกgina 93
9 ascensions i un somni I 93
Aresta Innominata al vessant del Brouillard
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 94
94 I 9 ascensions i un somni
Toni Torà i Ramón Roset a la part central de l’aresta Innominata
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 95
9 ascensions i un somni I 95
1988. Aresta Innominata al vessant del Brouillard 7 Agost 1988
Ascensió variada, molt elegant i interessant, imprescindible per con]ixer el vessant del rouillard. &oca normalment molt bona, trams molt llargs de neu i mixt. A la meitat del recorregut una gran travessa està molt exposada a la caiguda de pedres. esnivell del refugi ivacco Lampugnani fins al Mont lanc, .
metres.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Pรกgina 96
96 I 9 ascensions i un somni
Els vessants del Brouillard i Freney. Foto: Jaume Altadill
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 97
9 ascensions i un somni I 97
4 d’agost de 1988 Un altre fracàs al Linceul, sembla que no el podré escalar mai. És la tercera vegada que fracasso. La primera, l’hivern de 1984, amb els germans Joan i Manel de la Matta. Vam venir-hi a l’hivern, però la gran quantitat de neu va fer impossible que arribéssim més enllà del refugi Leschaux. Juny de 1985, l’amic Beno]t Grison m’avisa que les condicions tot i que justes són bones, trigo quatre dies a trobar company i quan arribo al Leschaux, la goulotte d’atac ja no està formada. Malgrat això, canvi ràpid de plans. Aquell dia encara vam escalar la paret de les Petites Jorasses. Ara ja fa un parell d’anys que escalo regularment amb en Toni Torà. És un alpinista portentós que ja ha fet un bon nombre de grans ascensions: Walker, nord Eiger, nord del Dru, Nose al Capitan, etc. Així doncs, és una oportunitat per intentar escalades d’alt nivell. Sabem que el Linceul està en bones condicions, les nevades i el fred que ha fet al juliol han deixat les vies de glaç força bé. El Linceul, que és un itinerari no gaire difícil, té un accés complicat, ja que la base presenta una goulotte vertical sobre roca a poca altura, uns 3.000 metres, i l’orientació del matí: sol, fa que les condicions siguin molt canviants. A l’aproximació, un japonès que vol escalar-lo sol passa davant nostre i el perdem. Més tard, encara de nit, ens equivoquem en passar la rimaia, passem molt a l’esquerra i això ens obliga a fer un flanqueig molt delicat al qual dediquem més de dues hores. Finalment, quan som a la vertical, entre els trossos de glaç que ens envia el japonès i l’hora, perdem tota la moral. Mentre rapelo em salten les llàgrimes de frustració: avui que el Linceul està en condicions, nosaltres ens equivoquem d’estratègia. No tinc ganes d’escalar, la veritat és que estic enfonsat i enfadat, li dic a en Toni que plego, que me’n vaig a Barcelona.
5 d’agost de 1988 «I si provéssim l’Hyper Couloir del Brouillard Sí, la goulotte de Gabarrou, el vessant més allunyat del Mont Blanc» li dic a en Toni mentre esmorzem. «Però tu no volies plegar » Em contesta, rient. «Sí, però el temps és bo i tu no has escalat mai el Mont Blanc, oi Doncs ara és el moment de fer-ho.». I dit i fet.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 98
98 I 9 ascensions i un somni
Anar al vessant del Brouillard no és una broma, l’apropament és bestial. Primer cal pujar des de Val Veny (Itàlia) fins al refugi Monzino, a 2.561 metres d’altitud, uns mil metres de desnivell, i després fins a sota de Col Eccles, on es troba el minbscul Bivacco Lampugnani, a uns 3.852 metres, 1.400 metres més: total, 2.400 metres. Si comptem que no tenim informació sobre les condicions d’aquell vessant, l’aposta és arriscada, però com a punt positiu tenim un període d’alta pressió que ens garanteix quatre o cinc dies de bon temps. Al darrer moment s’apunta a la nostra cordada Ramon Roset de Gironella, amb qui m’uneix una bona amistat. En Ramon és un expert en l’escalada en cascades de glaç, i en un lloc com aquest una cordada de tres és força interessant perquè es pot repartir millor el pes. A les vuit de la nit prenem un bon àpat al refugi Monzino i decidim sortir a les dotze per poder escalar demà l’Hyper Couloir i un dia després encadenar amb la sortida cap a la clàssica aresta Innominata. 6 d’agost de 1988 Quan surt el sol ens adonem que avui no escalarem l’Hyper Couloir del Brouillard, de fet està format, però la calor que fa i el sol que rep pel matí fan poc recomanable l’escalada. Tot i que no ens agrada gaire haver de renunciar a aquesta escalada, veiem que és el més assenyat i decidim agafar-nos tot el dia de descans; és a dir, després de pujar fins ací, uns mil quatre-cents metres de desnivell. Com que som els primers a arribar al Bivacco Lampugnani agafem les millors posicions i passem un dia de descans en aquest petit balcó al peu del vessant del Brouillard. Els meus amics, en Toni i en Ramon, no han escalat mai un itinerari al Mont Blanc i només la perspectiva de demà, d’ascendir per l’aresta de la Innominata, ja els complau. Per mi, el projecte també és satisfactori. Seria millor poder escalar l’Hyper Couloir, però així podré tornar-hi en un altre moment per enfilar-m’hi, potser amb en Manel de la Matta, amb qui comparteixo somnis, però ara ell és als EUA.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 PĂĄgina 99
9 ascensions i un somni I 99
A la part final de l’aresta Innominata
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Pรกgina 100
100 I 9 ascensions i un somni
Bivacco Lampugnani, uns metres per dessota del col Eccles
Detall interior del Bivacco
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 101
9 ascensions i un somni I 101
El dia passa lent, davant meu els pilars del Brouillard i especialment el Pilastro Rosso, del qual Bonatti diu que és el millor pilar de tots els que pugen al Mont Blanc. A mi em sembla que queda força desplaçat respecte al cim; el pilar Central de Freney, per exemple, hi puja més directament. Però s’ha d’escoltar el mestre i en aquest cas el mestre es diu Bonatti, i si ell ho diu, deu ser per algun motiu. De fet, a mitja tarda ja m’interessa aquesta escalada. Encara que no sigui un gran escalador de roca, crec que puc afrontar les dificultats del tram. He fet moltíssimes vies més difícils que aquesta. Per tant, decideixo anar-hi a la primera oportunitat. Al final de la tarda veiem com s’atansen dos puntets per la glacera. Quan són a prop del bivac, ens adonem que es tracta de dues noies amb unes motxilles monstruoses. L’arribada a la plataforma del refugi és bestial. Primer es treuen les motxilles i després una samarreta suada i es queden en sostens: incre^ble!, el millor del dia. Ens expliquen que són poloneses i que volen escalar el pilar Central del Freney passant per Col Eccles. Amb aquestes motxilles a l’esquena hauran d’esforçar-se molt... Dies més tard ens assabentem que no van concloure l‘ascensió. Per escalar l’aresta Innominata, a diferència de totes les altres ascensions que he fet al Mont Blanc, decidim sortir a les quatre de la matinada i que se’ns faci de dia a Col Eccles, a 4.000 metres. Tinc ganes d’escalar una via sempre de dia i crec que aquest és l’itinerari oportb. Està molt ben ubicat i no té gaires perills objectius. Efectivament, és un luxe començar a escalar de dia. Des de Col Ecles la via s’enfila directament. Aquest llarg començo jo. És més difícil que no pas em pensava. Però recordo el comentari d‘Alfons Valls explicant-me que ací el quart grau es feia en artificial, és a dir, agafant-se a uns pitons per tal de superar un mur de roca vertical. Per cert, a la guia de Gino Buscaini CAI marca el passatge com a quart grau. Més amunt la dificultat disminueix i es converteix en la clàssica ascensió, més delicada que difícil. Aleshores prenem la determinació d’avançar a l’ensemble, col·locant assegurances qui pugi de primer. El paisatge és magnífic, a l’esquerra els pilars del Brouillard són impressionants i a la dreta puc veure perfectament la Chandelle del pilar central del Freney. Avui fa un dia espatarrant i hem de protegir-nos bé contra el sol, que pica de valent.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:33 Página 102
102 I 9 ascensions i un somni
Aproximadament a les vuit del matí ja hem travessat el couloir que puja paral·lel. No acabo d’entendre per què a aquesta ascensió l‘anomenen d’aresta, perquè d’aresta no en té gaire, és més aviat un vessant. De totes maneres, l’ascensió és molt bonica. Ara ja hem tornat a fer un canvi de direcció i agafem una cresta que puja a l’esquerra i que ens portarà directament a l’aresta del Brouillard, però abans cal superar una elegant aresta de neu d’uns cent cinquanta metres de desnivell. El terreny segueix sense ser gaire difícil però cal fer atenció ja que no podem equivocar-nos en la tria de l’itinerari. Cap a les onze del matí arribem a la cresta del Brouillard. Això sí que és una cresta en tota regla. A l’altre cantó l’estimball és impressionant, uns set-cents metres fins a l’altiplà del Miage, o com el descriu Patrick Gabarrou, «la cara oculta del Mont Blanc». En aquest punt estem més o menys a uns 4.655 metres i cal espavilar, el Mont Blanc encara és lluny. L’avanç per l’aresta del Brouillard és magnífic. A la dreta puc veure el vessant del Freney i el refugi Monzino, 2.100 metres més avall. Ací les dimensions són gegantines i cal utilitzar una altra de les frases de Gabarrou per definir aquesta cresta, «la interminable aresta del Brouillard». Patrick Gabarrou és l’autèntic cap del Mont Blanc, ha traçat tantes primeres a tots els vessants d’aquesta muntanya que estic completament convençut que no hi ha cap alpinista en tot el món que conegui aquest cim com ell. A les tres de la tarda arribem al cim, és la primera via per als meus amics i la sisena per a mi. Encara tinc forces per fer-me la clàssica foto intentant fer la vertical, uns alpinistes francesos em miren encuriosits.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 PĂĄgina 103
9 ascensions i un somni I 103
A la part terminal de l’aresta Innominata
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Pรกgina 104
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 105
9 ascensions i un somni I 105
Perdre la carrera no és deshonrós, el deshonrós és no córrer per por de perdre-la. Garth Stein
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Pรกgina 106
106 I 9 ascensions i un somni
1988. La Poire
del vessant de la renva
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 107
9 ascensions i un somni I 107
La Poire al vessant de la Brenva
Aspecte hivernal després d’una nevada. Aiguille Blanche de Peuterey i el Grand Pilar del Angle des de la via Bonatti al Gran Capucin. Foto Leó Veguè.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 108
108 I 9 ascensions i un somni
1988. La Poire del vessant de la Brenva Agost 1988
*ia grandiosa sobre terreny mixt que recorre una cresta poc continuada al sector més sever del vessant de la renva. A la part central supera un contrafort de roca molt marcat en forma de pera, que dóna nom a l.itinerari entre els dos grans seracs, el passatge és més impressionant que difícil. es de dalt cal seguir un terreny poc marcat depenent de les condicions primer per un esperonet de roca i després entre dues barreres de seracs fins al Mont lanc. esnivell de .
metres fins al Mont lanc.
Finals d’agost, a Chamonix ja no hi ha gaire gent però jo he quedat per escalar alguna via amb el meu amic Xavier. Ens vam conèixer a Huaraz i des del primer dia vam fer plans per escalar una muntanya junts. Repassem els possibles objectius. A les Jorasses, ell ja ha escalat la punta Walker i l’esperó Croz, també la Bonatti-Gobby del pilar d’Angle, i jo, per part meva, ja vaig fer el Freney fa molts anys. És un problema trobar un itinerari en condicions i que cap dels dos no hàgim escalat. En Xavier em proposa la cresta Tronchey a les Grandes Jorasses, i jo li parlo de la paret nord del Dent d’Hérens al Valais. Però repassant llibres recordo la Poire. «I si anem a la Poire del Mont Blanc Pot ser una via ràpida i amb molta aventura» Rli dic. Dit i fet, un dia més tard deixem enrere l’Aig. du Midi per apropar-nos al bivac Ghiglione. A les sis de la tarda ja som al coll de la Fourche, el refugi està fet una pena, és lamentable veure com s’està degradant aquest refugi bivac. De fet, ja parlen de desballestar-lo perquè l’avanç del glaç està empenyent el refugi al buit. Tants records que hi guardo i potser serà la darrera vegada que el visiti.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Pรกgina 109
9 ascensions i un somni I 109
El vessant de la Brenva del Mont Blanc
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Pรกgina 110
110 I 9 ascensions i un somni
Joan al tram superior de la Poire. Foto Xavier Bongherol
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 111
9 ascensions i un somni I 111
Set de la tarda, en Xavier està instal·lat en un repeu sota el coll Moore. El silenci que hi ha en aquest lloc és fantàstic. El sol de la tarda, ja tímid, acaricia el casquet blanc del Mont Blanc. Davant meu, l’agulla Blanca de Peuterey i el pilar d‘Angle m’ofereixen un espectacle impressionant. El petit propà treballa a bon ritme per preparar els més de tres litres de te calent que portarem per a l’ascensió. Vigilo el serac de la Poire. Espero veure un despreniment per tornar enrere, per retirar-nos, però res no es mou aquesta tarda. Segueixo amb atenció l’apropament a la base de la Poire, és de bojos, potser sis-cents metres de flanqueig sota alguns dels seracs més gegantins del Mont Blanc. Encara que conegui molt bé aquest lloc, sempre que sóc ací estic nerviós, intranquil, diguem que esverat, molt esverat; i és que el lloc és impressionant, aquest vessant és molt gran. Deu de la nit, tinc molt de fred i no puc dormir, el cel és ple d’estels, és com si no n’hi cabés cap més. No hi ha lluna. Tinc ganes de començar l’escalada, quan començo a escalar em relaxo i deixo de patir fred. Deu ser per això que l’espera abans de l’escalada és el pitjor moment. Una de la matinada, la neu dura, de molt bona qualitat, ens permet avançar en diagonal de dreta a esquerra molt ràpids. Ja hem deixat enrere el gran corredor del Mont Blanc i passem per la base de l’esperó de la Major. Després d’aquest punt haurem d’anar quasi corrents fins a la base de la Poire, potser el lloc més perillós de l’ascensió. Mitja hora més tard ja som a l’inici de la Poire. En Xavier puja primer per un terreny senzill i una mica a recer de les possibles caigudes de seracs, jo el segueixo a uns deu metres. Dos-cents metres més amunt arribem a l’aresta de neu que sosté l’esperó de roca que dóna nom a la via entre les dues barreres de seracs. El lloc és incre^ble. Sembla com si aquesta pera hagués tallat pel mig els seracs. Malgrat tot en aquest punt la progressió ja és més segura perquè si cauen trossos de glaç passaran pels corredors dels dos costats de l’aresta.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 112
112 I 9 ascensions i un somni
El vessant de la Brenva des del Refugi Torino
Tres de la matinada, aquest esperó és més vertical del que pensàvem i de nit no hi veiem gaire. Decidim encordar-nos i fer llargs de corda. Jo penso que seria millor esperar que tinguéssim claror però en Xavier és partidari de seguir escalant lentament. Començo per un diedre inclinat i quan penso que no hi veig gens trobo un universal ben clavat que m’indica el camí.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 113
9 ascensions i un somni I 113
Dos llargs més amunt, un sistema de replans ens permet guanyar altura ràpidament. Comença a clarejar quan estic escalant molt a prop del serac de l’esquerra. Per aquesta línia els italians Gianni Comino i Gian Carlo Grassi van traçar l’agost de 1979 una arriscadíssima via de glaç. Per sobre meu un diedre canal característic ens apropa a la sortida del tram de roca.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 114
114 I 9 ascensions i un somni
Set del matí, ja fa estona que és de dia i nosaltres descansem a la part alta de la Poire. És evident que ja hem passat les dificultats, ara cal seguir una aresta de neu i després un esperonet inclinat que ens deixarà en un pendís que haurem de remuntar en «S» per tal de superar dues barreres de seracs. La visió que tenim des d‘ací de la paret del pilar d‘Angle és engrescadora. La Bonatti-0appelli sembla una rampa i intueixo força bé la goulotte Boivin-Vallençant. Com passa el temps! Ja fa set anys de la meva primera via al pilar d‘Angle i avui si tot va bé serà la setena, i encara no he acabat. De fet, com a mínim me’n queden dues més al pilar d‘Angle, més dues al vessant del Brouillard, més una al vessant del Miage, més una al Freney, més la Integral de Peuterey. Collons quanta feina!, sóc just a la meitat i si vull escalar-ne catorze no em puc despistar gaire avui. Vuit del matí, el sol ens acompanya i fa estona que arrosseguem les cordes. Les dificultats han quedat enrere però cal fer atenció, aquestes hores són perilloses, normalment puges mig adormit i és fàcil cometre una errada. Ací notem l’altura i tot i que sembla que ja som dalt de tot, jo sé molt bé que és una visió irreal, encara queden dos-cents metres, i amb el poc pendent que hi ha, obrint traça es fa etern. Reconec a la dreta la sortida de la Major i recordo com ens va costar arribar a dalt. Deu del matí, ara sí que estem asseguts a dalt del Mont Blanc, la meva segona escalada aquest any. Avui sí que arribarem a Chamonix. Amb tantes possibilitats que ofereixen els Alps, em vaig haver d’enamorar del Mont Blanc...
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Pรกgina 115
9 ascensions i un somni I 115
Joan al cim del Mont Blanc. Em vaig aficionar a fer la vertical cada vegada que passa pel cim. Foto Xavier Bongherol
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Pรกgina 116
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 117
9 ascensions i un somni I 117
Aquell que és hàbil en el combat no s'enfureix, aquell que és hàbil per guanyar no s'atemoreix, per això el savi guanya abans la lluita, mentre que l'ignorant lluita per guanyar Aikido
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:34 Página 118
118 I 9 ascensions i un somni
1989. *ia onatti-#ggioni al Pilar &ouge del rouillard
El vessant del Brouillard des de l’aproximació del Refugi Monzino
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Pรกgina 119
9 ascensions i un somni I 119
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 120
120 I 9 ascensions i un somni
1989. Via Bonatti-Oggioni al Pilar Rouge del Brouillard 11 Agost 1989
Elegant via lògica sobre diedres i xemeneies a l’esquerra del fil de l’esperó més bonic del Mont lanc. Escalada atl]tica i espl]ndida amb dificultats similars al pilar Gervasutti del Mont lanc de (acul. &eunions semiequipades per baixar. es de dalt del pilar el Mont gran jornada.
lanc queda molt lluny, cal calcular una
esnivell de la base fins al cim del Pilastro &osso, tres fins al Mont lanc
metres, 9
me-
Després de la Poire decideixo que vull tornar al vessant del Brouillard. De fet, m’interesso per la via Bonatti-Oggioni al Pilastro Rosso. Fa dos anys, durant l’ascensió a l’aresta Innominata amb els amics Toni Torà i Ramon Roset, vaig poder observar perfectament les pilastres i els corredors del vessant del Brouillard. Aquell dia passat al Bivacco Lampugnani va ser com fer un màster, tota una jornada estudiant aquest vessant. De fet, al capvespre ja havia decidit que estava interessat en almenys tres itineraris. Evidentment, la primera ascensió la vam resoldre l’endemà. La Innominata pot ser una de les escalades més feréstegues del Mont Blanc, però després volia ferne dues més. L’Hyper Couloir del Brouillard, una de les escalades més brillants de l’alpinista francès Patrick Gabarrou acompanyat per Pierre Alain Steiner durant el mes de maig de 1982. Per a mi aquesta havia de ser l’ascensió clau. Un itinerari de goulottr obert pel mestre Gabarrou al bell mig dels pilars del Brouillard. De fet la meva inclinació per l’escalada en glaç era evident i un recorregut d’aquesta magnitud, tan isolat enmig d’una muntanya de somni, era suficient reclam per anar-hi.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Pรกgina 121
9 ascensions i un somni I 121
Expectacular Pilar Rouge del Brouillard
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 122
122 I 9 ascensions i un somni
L’altra escalada que m’interessava: la via Bonatti-Oggioni del Pilastro Rosso, una línia dibuixada per l’alpinista més grandiós de tota la història, l’italià Walter Bonatti. Jo practicava l’alpinisme una mica per culpa de Bonatti i recórrer aquesta línia era fer-li un petit homenatge. L’hivern de 1989 va ser fascinant. El meu primer viatge a les Rocalloses canadenques amb Toni Torà. Vam escalar força, uns vint dies de glaç. Recordo com si fos ahir, el dia que vam aterrar a Calgary. Vam llogar un cotxe, unes hores conduint i ja érem sota un dels meus somnis: Polar Circus, una de les cascades de glaç més mítiques del món. Quatre hores dormint dintre del cotxe i a la feina. Un dia màgic completament sols per gaudir d’aquesta escalada que anys més tard es convertí en una clàssica per a tots els alpinistes interessats en l’escalada de cascades de glaç arreu del món. Dia rere dia van caure moltes de les més clàssiques: Weeping Pillar, impressionant escalar al sol aquells pilars de glaç completament verticals, Nemesis, Carlsberg Column, TakakaHa Falls, etc.
Walter Bonatti una llegenda. Foto: Les meves muntanyes
Així doncs, estava en bona forma i vaig decidir intentar l’escalada del Pilastro Rosso durant l’estiu. Com ja era costum vaig començar l’estiu treballant com a guia amb els meus clients habituals, però a mitjan agost ja era a Courmayeur, esperant l’amic Xavier.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 123
9 ascensions i un somni I 123
El bivaco Lampugnani
L’escalada de l’estiu anterior a la Poire va funcionar perfectament. En Xavier era un alpinista molt bo amb molta experiència en itineraris compromesos. De fet, a finals d’aquell hivern havia fet una ascensió rapidíssima a la via Heckmair de la paret nord de l’Eiger.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Pรกgina 124
124 I 9 ascensions i un somni
El Pilar Rouge desde el Bivac Lampugnani
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 125
9 ascensions i un somni I 125
El dia 10 d’agost, sobre les set de la tarda ja estàvem al refugi Monzino. Jo ja coneixia aquest indret perquè havia vingut fins aquí per escalar la Innominata i també per la paret sud de l’Aig. Croux amb els meus clients. L’endemà vam pujar tranquil·lament fins al Bivacco Lampugnani, situat a uns 3.850 metres, en un lloc incre^ble, a prop de la base dels pilars. Des d‘ací, l’accés fins a la base del Pilastro Rosso era força assequible, hora i mitja. Però per arribar-hi primer calia superar els 2.400 metres que ens separaven de Val Veny. La nostra estratègia consistiria a escalar la via Bonatti-Oggioni fins al cim del pilar i després tornar pel mateix itinerari fent ràpels. En aquells temps moltes cordades utilitzaven aquest sistema. De fet, el cim del Mont Blanc estava molt lluny i així es podien escalar les dificultats del pilar utilitzant els peus de gat i sense transportar el pes de les botes plàstiques i tot l’equip per a un bivac. Però a mi aquella decisió m’inquietava molt. No arribaríem al cim. Jo ja havia fet algunes ascensions sense cim, però Walter Bonatti sí que havia anat al cim, encara que Jean Marc Boivin i Patrick Berhault durant l’hivernal van utilitzar el mateix sistema. En Xavier estava força tranquil, per ell era més important poder superar l’escalada lliure que anar al cim. Finalment aquesta va ser l’elecció i jo em vaig tranquil·litzar pensant que ja havia anat al cim per la Innominata, itinerari molt proper i que, a més, quan escalés l’Hyper Couloir també assoliria el Mont Blanc. El dia 11 a les set ja havíem passat la rimaia i després de superar uns diedres un xic mullats ens trobàvem en una zona amb bon granit. L’escalada començà per l’extrem esquerre del pilar i utilitzant sistemes de diedres es guanyava altura mantenint a la dreta el centre de la pilastra. En Xavier, que era molt millor escalador que jo, va dirigir el tram central de l’escalada on es concentraven alguns dels passatges més difícils i va poder superarlos fent escalada lliure. Aproximadament una mica per sobre del mig del pilar vam trobar un repeu clàssic on es podia fer bivac. Des d’aquest punt la roca era vermella i de molt bona qualitat i com que l’horari que portàvem era bo vaig decidir dirigir el tram segcent.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 126
126 I 9 ascensions i un somni
El vessant del Boruillard des de el refugi Monzino.
Primer un petit desplom fins a una fissura clàssica difícil amb sortida molt difícil i després un parell de llargs en fissures molt verticals i força atlètiques fins a una zona just davall del pilar. En aquest tram vaig utilitzar en algun passatge un estrep per ajudar-me, encara que en Xavier va poder passar fent escalada lliure. Des d‘ací, les dificultats van disminuir i buscant els passatges menys obligats arribàrem al cim del pilar aproximadament a les tres de la tarda. El lloc era màgic, encara que el fet de no anar al Mont Blanc hi restés una mica d’eufòria, però jo per consolar-me vaig pensar en el meu admirat Patrick Gabarrou, que amb Alexis Long havia traçat una directíssima pel bell mig d’aquest pilar i tampoc no van anar al cim aquell dia.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 127
9 ascensions i un somni I 127
Baixar no va ser gaire complicat, les cordes de 60 metres ens van permetre saltar algun ràpel intermedi. Finalment a mitjanit vam arribar al Monzino. Aquella nit aquell refugi era el nostre cim, el nostre premi. Malauradament no vaig poder compartir mai més escalades amb l’amic Xavier. L’hivern segcent, en una travessa per l’Oberland Bernés, una allau el va atrapar. Va deixar de somriure per sempre i no va poder gaudir més de la seva passió; pujar muntanyes i viatjar arreu del món. Xavier, escalar amb tu va ser meravellós, sempre et recordaré.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Pรกgina 128
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 129
9 ascensions i un somni I 129
Per la lluna
Companya de bivacs e somnis perduts ’ilKlusions de la meva ànima
per fi aquella nit la lluna em parlà a no em sentia sol Ara entenia la seva bellesa Ara entenia els meus somnis
Ella sabia dels meus somnis impossibles Sabia de les meves ilKlusions prohibides
Llavors va entrar en el meu cor Per sempre
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 130
130 I 9 ascensions i un somni
1998.
Miroir de Luna CRÒNICA D’UNA ESCALADA SOL A LA PARET NORD DEL GRAND PILAR D’ANGLE. VIA BONATTI-ZAPELLI
L’aresta terminal de Peuterey en mig dels nuvols de la tarda
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Pรกgina 131
9 ascensions i un somni I 131
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 132
132 I 9 ascensions i un somni
1S Ascensió de la Bonatti-0apelli al Pilar de l’Angle. Foto: Walter Bonatti
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 133
9 ascensions i un somni I 133
1998. Miroir de Lluna. CRÒNICA D’UNA ESCALADA SOL A LA PARET NORD DEL GRAND PILAR D’ANGLE. VIA BONATTI-ZAPELLI 27-28 Agost 1998. Es tracta del primer itinerari obert a la paret nord del Grand Pilar d‘Angle. Gran i severa ascensió en un vessant molt isolat amb dificultats glacials i un xic mixtes. Desnivell de la paret, 750 metres més 600 metres per a l’aresta terminal de Peuterey fins al Mont Blanc. Per a connaisseurs, MD sup. Agost de 1981. Arribar al cim del Mont Blanc seguint l’itinerari de Walter Bonatti a la paret nord del Grand Pilar d‘Angle. Quin somni! Potser algun dia el faré realitat. Agost de 1998. Probablement el més difícil de la meva escalada a la paret NE del pilar d’Angle va ser prendre aquesta decisió a Barcelona i fer el viatge fins a Chamonix sol. Recordo aquelles hores com a molt incertes. Agost de 1981. Vuit de la tarda, acabem de passar la cornisa terminal de l’aresta de Peuterey. Ara, l’Angle ja és un record, la fàcil aresta de neu ens porta al Mont Blanc, fi d’una etapa però principi d’un gran somni. Agost de 1998. Vaig trobar molt trànsit aquella tarda de finals d’agost a l’autopista direcció a Valence. Una vella coneguda, aquesta ruta; en els darrers vint-i-nou anys per mi representa «el camí cap als somnis». Aquell dia, però, el camí era especialment incert. No era la primera vegada que viatjava a Chamonix per escalar sol, no era la primera vegada, però aquell dia estava intranquil. Vaig pensar que trobaria la serenor, però no va ser així. Potser els records no m’ho permetien. Durant tots aquells anys des de l’estiu de 1981 pensava que volia tornar al pilar d’Angle, però sempre altres objectius, o el temps i les condicions de la paret m’apartaven de l’austeritat d’aquell vessant. Tanmateix, avui era el dia. Sabia que el pilar estava en condicions, no pels consells dels meus amics de Chamonix, ni per
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 134
134 I 9 ascensions i un somni
Detall de les goulottes al Grand Pilar de l’Angle, a la dreta la Bonatti-0apelli. Foto: Jaume Altadill
les infos de la Maison de la Montagne, certament depriments, simplement ho sabia. Dies enrere des del cim de la Tour Ronde havia vist el pilar, tenia força neu, fins i tot la goulotte Cechinel-Nominé estava «ok». Bones referències a favor; en contra, l’ambient, l’allau de pedres del coll Moore em semblava una frontera impossible de superar, feia dos anys que escoltava pel·lícules de terror, però sabia que Patrick Berhault hi havia passat. A més, sempre podia tornar-me’n si realment ho trobava perillós.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 135
9 ascensions i un somni I 135
Les Grandes Jorasses des de la paret de l’Angle
Agost de 1981. El sol ens atrapa a la base de la goulotte, un primer llarg amb glaç excel·lent per arribar al passatge clau, que en Xarles resol amb autoritat. Els Ice Six de Chez Charlet picaven amb autoritat i dos cargols troncocònics van assegurar el passatge. Des de dalt en Xarles crida content, tenim l’escalada a la butxaca. Al meu costat, l’Antonio García Picazo oferia a la nostra cordada la prudència de la seva qualitat. Més amunt, el serac d‘Angle ens oferia passatges molt elegants, a l’esquerra el pendís final ens va permetre arribar al cim del pilar en plena aresta terminal del Peuterey.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 136
136 I 9 ascensions i un somni
Agost de 1998. El coll del Trident de la Brenva era completament desert. Ni el refugi bivac Pierro Ghiglione no m’esperava aquella tarda, només la plataforma metàl·lica, record d’on anys enrere hi havia hagut aquell niu de bivac. També vaig trobar alguns trams de corda al vessant d’accés, un lloc que m’era familiar. El meu amic Manel de la Matta em va ajudar amb l’estratègia per a aquella escalada en solitari. La seva qualitat com a alpinista i el gran coneixement del lloc foren determinants. De fet, sense una bona estratègia sovint no s‘aconsegueix l’objectiu. En Manel i jo ho sabíem, i fou de gran ajuda la seva aportació. Estava clar que hauria d‘utilitzar la tarda per anar del coll del Trident al coll Moore, si volia tenir alguna possibilitat. Si ho deixava per a la nit no m’hi atreviria. A les quatre de la tarda estava assegut al coll Moore. Coneixia el lloc força bé, havia passat per ací cinc vegades, però avui aquest indret em semblava més gran que mai. Des d’aquí hi ha la millor vista del pilar, a la dreta la línia de Bonatti i 0apelli, era el meu objectiu. Efectivament les condicions eren molt bones. I ara començava la batalla. Sabia que més enllà d’aquest punt era molt difícil tornar, però estava convençut de les meves possibilitats, i per acabar d’animar-me pensava que aquesta escalada, la nbmero cent al massís del Mont Blanc, per mi, era un petit homenatge. Per a aquella escalada portava quatre cargols Ice Free, tres claus de roca, unes cintes, fogonet, tres litres de te i una corda de 40 m i 7 mm, que no vaig utilitzar. També un telèfon amb GSM que sí que vaig fer anar. Més tard, en Jordi Lluch em va recriminar carinyosament aquella opció de contacte amb l’exterior, però jo hem sentia molt sol. Vaig parlar amb Bernat Clarella i també amb Rafa Vadillo des del coll Moore i ells em van tranquil·litzar i segurament van quedar-se més intranquils que jo. El descens des del coll Moore fins a la glacera de la Brenva el vaig trobar menys delicat del que esperava. Ja a la base, una doble rimaia fàcil i un joc de salts de rigoles em van permetre superar els primers tres-cents metres amb l’bltima llum de la tarda, fins a arribar a una zona protegida de l‘enorme serac de la Poire. Des d‘aquest lloc fins a les roques «0», passatge clau Bonatti, encara amb llum, el passatge tot de neu dura i no més de 70°. No em sembla delicat. Per sobre de la «0» arribà la nit, a partir d’ací amb la làmpada frontal i un ritme molt tranquil,
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 137
9 ascensions i un somni I 137
Petit matí a l’aresta del Pilar de l’Angle
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:35 Página 138
138 I 9 ascensions i un somni
no tenia pressa. A la part alta els nbvols cobrien l’aresta del Peuterey i l’indret tenia ambient de gran ascensió. A més, feia molt de fred; en tota l’escalada no em vaig treure mai el passamuntanyes i dues vegades vaig haver de canviar de guants per no perdre calor a les mans. A quarts de cinc arribo a l’aresta de Peuterey. El vent del matí castiga el meu cos, no estic gaire cansat. Busco un indret arrecerat i amb el fogonet preparo un litre i mig de te calent. El dia comença a despuntar per darrere del Mont Rosa. Tinc ganes que arribi la claror, així podré seguir sense el frontal. Malgrat això, l’aresta avui és bastant glaçada, tindré feina per superar-la. Dues hores més tard ja sóc per sobre dels 4.600 metres, en aquest tram l’aresta guanya en verticalitat, potser 60°, i cal anar amb
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 139
9 ascensions i un somni I 139
Detall del recorregut fins al cim del Mont Blanc des de la sortida de l’aresta de Peuterey
força atenció. Recordo que l’altra vegada que vaig passar per ací, l’any 1981, en aquest tram un crampó es va sortir de la bota, per sort aquell dia tot va quedar en un ensurt, avui però no em passarà res. No tinc pressa. Gaudeixo dels pilars del Freney. Conec aquest lloc i sé que sóc molt amunt. Ja penso en la baixada. De fet, crec que l’ascensió és al sac.
Agost de 1981. Aquell dia ens vam enamorar dels pilars del Freney. «Hem d’anarhi Joan», deia en Xarles content mentre preparàvem líquid calent abans d’escalar l’aresta terminal del Peuterey. Les condicions de neu eren molt bones, bona traça i la referència dels Patricks, ara 300 metres per sobre nostre, ens animaven força.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 140
140 I 9 ascensions i un somni
Però encara vam haver de resoldre dues situacions delicades. Primer, l’Antonio rellisca al vessant Freney i en Xarles salta el vessant Brenva. Incre^ble, tipus llibre Hielo, nieve y roca de Gaston Rebuffat. Més tard, gairebé a dalt, un crampó salta de la meva bota en un indret força delicat i rellisco uns metres fins que puc parar amb l’ajuda dels piolets. Amb els darrers llums, aquell dia d’agost de 1981 vam arribar al Mont Blanc, el pilar d’Angle quedà enrere i aquesta escalada va marcar la meva vida, com a alpinista i com a persona. Agost de 1998. A quarts de deu vaig arribar al cim del Mont Blanc, era la meva ascensió nbmero nou per diferents itineraris difícils al vessant italià d’aquesta muntanya. Es tractava de la meva ascensió nbmero cent al massís del Mont Blanc. I a més a més, havia escalat sol la via del mestre Bonatti al pilar d’Angle, com un senzill homenatge al món de l’alpinisme, un món que m’ho havia donat tot i que ara des d’ací, humilment pensava que començava a canviar. Interiorment sabia que mai més no tornaria a ser el mateix. L’eufòria per aquella escalada xocà dintre del meu cor amb una por pel meu futur incert. I vaig plorar, només jo sé com vaig plorar aquell dia.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Pรกgina 141
9 ascensions i un somni I 141
Detall del col Moore a la base del vessant de la Brenva
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Pรกgina 142
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 143
9 ascensions i un somni I 143
Somiar és estar ja de camí Gaston Rebuffat
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 144
144 I 9 ascensions i un somni
L’Aiguille Noire de Peuterey. Foto Jaume Altadill.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Pรกgina 145
9 ascensions i un somni I 145
1998.
El Somni HYPER COULOIR GABARROU-STEINER AL VESSANT DEL BROUILLARD
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Pรกgina 146
146 I 9 ascensions i un somni
Hyper Couloir del Brouillard en condicions immillorables. Juny 2011
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 147
9 ascensions i un somni I 147
1998. El Somni. HYPER COULOIR GABARROU-STEINER AL VESSANT DEL BROUILLARD
Somni d’una escalada a l’ yper Couloir del rouillard Aquesta ascensió no es realitGà mai, però en Manel de la Matta i jo mateix l’havíem projectada, fins i tot vam intentar-ho la tardor de 99 , tal com explico al principi. Malgrat això, de vegades hi ha somnis que són meravellosos i aquest ho és. "o per l’escalada, que certament m’hauria fet molta ilKlusió, sinó perqu] somniant despert recordo en Manel, un tipus realment magnífic i apassionat de les muntanyes, en les quals va centrar bona part de la seva vida.
Droites goulotte ginat, part alta. Foto: Xarles Gusi
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 148
148 I 9 ascensions i un somni
Octubre de 1998 Des de la carretera, per sota de Courmayeur, els pilars del Freney i Brouillard semblen molt nevats. Fa dues setmanes, una depressió castigà durament les altes muntanyes del massís. Avui el temps és molt bo i la méteo encara anuncia dos dies més d’altes pressions. Això sembla una oportunitat. En Manel i jo vam sortir ahir de Barcelona i el viatge com sempre fou màgic; tota l’autopista parlant del que més ens apassiona, l’alpinisme; Gavarnie, el Vignemale, el vessant nord de l’Aig. sans Nom. Molts plans d’ascensió. Fins i tot vam estar temptats d’intentar la paret nord dels Grands Charmoz. La via de Welzenbach, és clar; fa temps que en tenim ganes. Però aquesta vegada ens interessa l’Hyper Couloir del Brouillard, una ascensió de somni elevada a la categoria de llegenda. Una primera de l’amic Patrick Gabarrou, pel qual tots dos sentim una admiració especial. Patrick Gabarrou té tot el que a uns alpinistes com nosaltres ens agrada: és un apassionat de l’alpinisme, un col·leccionista de somnis Ri quins somnisR i probablement compta amb un dels millors historials alpinístics del món. A més a més, amb el pas del temps també s’ha convertit en un bon amic. Després de donar-hi moltes voltes pensem que el millor moment per fer aquest itinerari és durant la tardor. Sens dubte calia trobar una tardor en què la neu hagués arribat d’hora, però allà dalt, al Brouillard, això no és difícil. Sempre que fa malt temps hi neva i aquest setembre havia estat molt dolent. Jo ja hi havia anat una vegada al juliol i encara que l’Hyper Couloir estava format, la rimaia era molt gran i les caigudes de pedres ens van fer renunciar a l’escalada. Ja de nit vam arribar al refugi Monzino. Ara era tancat, només la petita part lliure ens va rebre. La nostra estratègia passa per pujar fins a aquí i passar-hi una primera nit, demà arribarem sense problemes al bivac Lampugnani, 3.852 metres, i l’endemà esca-
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 149
9 ascensions i un somni I 149
larem lleugers l’Hyper Couloir per després continuar fins a l’aresta del Brouillard, cim del Mont Blanc, i baixar al refugi dels Cosmics. La méteo ens anuncia dos dies complets i a finals de campanya ens sentim forts per intentar l’ascensió. El segon dia deixem el refugi Monzino a les vuit del matí. El dia és esplèndid. Em conec el camí perfectament perquè ja havia pujat al bivac Lampugnani dues vegades. Avui serà un dia magnífic, solitud total i dos amics escalant cap a un somni. En Manel i jo havíem compartit algunes bones ascensions, però mai un itinerari d’aquesta magnitud. Al mateix vessant del Brouillard hi ha altres itineraris de més categoria, també del mestre Gabarrou, però per nosaltres, el fet que es tracti del primer itinerari de tall glacial modern és suficient perquè hi trobem un atractiu especial. Malauradament a les onze del matí ja neva, la borrasca s’avança uns dias i acaba amb les nostres esperances d’intentar-ho. A les quatre de la tarda una pizza i una bona cervesa a Courmayeur ens fan tancar un acord d’amics. «Joan, hi tornarem.» «No ho dubtis Manel.»
Manel de la Matta al refugi Leschaux durant un intent l’hivern de 1982 amb el seu germà Joan a la pared nord de les Grandes Jorasses
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 150
150 I 9 ascensions i un somni
Els Drus després d’una nevada, uns dels cims més estimats per en Manel. Foto Jaume Altadill
2010. El Somni. Aquesta goulotte només té tres llargs difícils. De fet, si estigués al Mont Blanc de Tacul estaríem parlant d’una hipergoulotte, però ací amunt, el compromís i l’allunyament el converteixen en un dels itineraris de glaç de més categoria dels que pugen al Mont Blanc.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:36 Página 151
9 ascensions i un somni I 151
Aresta de la Tour ronde al Mont Maudit. Foto Jaume Altadill
Des de Val Veny fins a la base, 2.600 metres de desnivell aproximadament. I des d‘ací fins al cim, vuit-cents metres fins als 4.807 metres. L’estratègia ho és tot en aquest tipus d’ascensió.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Página 152
152 I 9 ascensions i un somni
Al cim de l’Aiguille verte. Foto José Isidro Gordito
Escollir el material necessari, ni massa ni massa poc, la quantitat justa. Escollir on farem nit. De fet, trobar l’estratègia adequada és com doctorar-se en alpinisme. Però nosaltres, d’això, n’entenem una miqueta. Val a dir que comparteixo corda amb un alpinista que es retirà del cim sud de l’Everest per continuar viu. I jo ja he fet més d’un centenar d’ascensions només en aquest massís. Aquesta vegada hem triat finals de juny. En un dia i mig ens plantem al Bivacco Lampugnani i a les cinc del matí d’avui passem la rimaia.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Página 153
9 ascensions i un somni I 153
Aquest és un bon somni i com a tal, triem per al nostre somni les millors condicions. Rimaia fàcil, glaç blanc i de gran qualitat i un matí sense vent. ls llargs els resolem amb autoritat, amb rapidesa, quasi de «màster». De fet, ens mereixem una escalada en aquestes condicions. Per als alpinistes que em llegiu, de segur que sabeu que trobar les condicions perfectes en les grans ascensions és una quimera. Jo mateix després de 30 anys d’alpinisme només us podria parlar de tres grans ascensions en què tot es desen-
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Página 154
154 I 9 ascensions i un somni
volupa amb millors condicions de les esperades. I avui és un d’aquests dies. Quina manera de gaudir de l’indret, estem al cor del Mont Blanc, al vessant del Brouillard, tots els grans alpinistes han passat per ací, i avui nosaltres hi som, sols, amb total comunió amb la muntanya. En Manel acaba de resoldre la segona goulotte. «Joan, els cargols estan perfectes i no cau res des de dalt. És incre^ble. Sembla un somni. El dia perfecte». Més amunt, ens espera el darrer passatge difícil, potser uns trenta metres, i per acabar-nos d’animar, el passatge està al sol. Pujo relaxat, estic completament segur que avui no passarà res. Avui és el nostre dia. El dia esperat durant tant de temps. Un dia màgic, un dia per gaudir de la muntanya i del company. De fet, si sempre fos així, l’alpinisme no seria tan dur. Per als qui ens hem dedicat tota la vida a fer aquest tipus d’ascensions, seria màgic trobar un dia com avui. Escalada molt difícil, temps excel·lent, sense vent colpidor, descens plàcid. El terreny per sobre de la gorga fins al pic Luigi Amadeo, en plena aresta del Brouillard, al sol, no gaire difícil, només la mica justa per divertir-nos. Avancem ràpids, ja tenim l’aresta a tocar. Un cop a l’aresta, un fil de ganivet separa els vessants del Brouillard i Miage, però fins i tot avui no la veiem amb el sobrenom amb què Patrick Gabarrou l’havia batejat, «la interminable aresta del Brouillard». Avui, aquesta aresta és el nostre camí cap al cel, camí de somnis, camí d’il·lusions, i sobretot, camí d’esperances. Arribem al Mont Blanc. En pau.
ins aquí una miqueta de la meva vida.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Pรกgina 155
9 ascensions i un somni I 155
Amb en Xarles durant el bivac al coll de Peuterey, agost 1982
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Página 156
156 I 9 ascensions i un somni
Ascensions i temptatives al Mont Blanc. 15 ascensions al cim del Mont Blanc i 5 tentatives. Aquest es el resum. ASCENSIONS 1977 Mont Blanc, via normal de l’Aiguille de Gouter. amb Pere Andreu Carbó de Cala 1981 Mont Blanc, Grand Pilar del Angle, Goulotte Boivin Vallençant. amb Xarles Gusi i Antonio Garcia Picazo 1982 Mont Blanc, Pilar Central del Freney. amb Xarles Gusi 1983 Mont Blanc, Sentinelle Rouge+Esperó de la Brenva. Sol 1984 Mont Blanc, Paret NE. Aiguille de Bionassay i travessa. amb Xavier Martinez 1985 Mont Blanc, glaciar de Bossons i Grand Plateau amb esquis. amb Xavi Perez Gil, Gerardo Seeliger i Jordi Monjo 1985 Mont Blanc, Esperó de la Brenva. amb Sergi Puig 1986 Mont Blanc, Les Aiguilles Grises amb Skis. amb Felip Anguera
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Página 157
9 ascensions i un somni I 157
1986 Mont Blanc, Via Major amb Vicenç Sanchez 1987 Mont Blanc, Travessa dels 4000 amb Anna Escolà 1988 Mont Blanc, Vessant Brouillard, Aresta Innominata amb Toni Torà i Ramón Roset 1988 Mont Blanc, La Poire amb Xavier Bongherol 1989 Mont Blanc, Vessant Brouillard, Pilar Rouge del Brouillard, via Bonatti-Oggioni amb Xavier Bongherol 1998 Mont Blanc, Grand Pilar del Angle. Via Bonatti-0apelli sol
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 PĂĄgina 158
158 I 9 ascensions i un somni
TEMPTATIVES 1981 Mont Blanc, Integral de Peuterey amb Alberto de la Puente 1983 Mont Blanc, glaciar de bossons amb Jose Luis MarĂn, Jordi Monjo i Jordi Magrinya 1985 Mont Blanc, via Major amb Joan Jover 1988 Mont Blanc, vessant del Miage. Luna de Miage amb Pedro J. Perez 1998 Mont Blanc, vessant del Brouillard, Hypercouloir del Brouillard amb Manel de la Matta.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Página 159
9 ascensions i un somni I 159
Bibliografia AUDOUBERT, LOUIS - La integral de Peuterey. Barcelona: RM, 1977 BASSANINI, GIOVANNI - Monte Bianco. Le Classiche. Torí: Vivalda Editori, 1998. BONATTI, WALTER. - A mes montagnes. Grenoble: Arthaud, 1962. - Magie du Mont Blanc. París: Denoel, 1978. - Montagne di una vita. Milà: Baldini & Castoldi, 1995. BUSCAINI, GINO. - Monte Bianco, vol. I. Milà: Club Alpino Italiano (CAI), 1994. DEVIES, LUCIEN, HENRY, P., BUSCAINI, GINO - La chaine du Mont Blanc. GHM, vol. III, III, IV. Grenoble: Arthaud, 1975-1979. LABANDE, FRANÇOIS - Grandes Courses. Grenoble: Arthaud, 1980. - La chaine du Mont Blanc. París: Arthaud, 1987. LLUCH, JORDI - 233 Escaladas de dificultad en los Alpes. Madrid: Desnivel, 1998. QUINTANA I PAREDES, JOAN - Escaladas en nieve y hielo en los Alpes. Madrid: Desnivel, 1997. - Gel Vertical. Saragossa: Prames, 2000. REBUFFAT, GASTON. - El macizo del Mont Blanc. Las 100 mejores ascensiones. Barcelona: RM, 1978. - Hielo, nieve y roca. Barcelona: Timun Mas, 1974.
maqueta llibre27:Layout 2 07/12/11 12:37 Pรกgina 160