AC FALLA XÚQUER CULLERA LLIBRET 2019 by David Ferrer Sanchez

| LLIBRET AC FALLA XÚQUER 2019 | 39°09'37.2"N 0°15'13.9"W

El perquè de les coses

Per què els crèdits? — Els crèdits d’un llibret són una part destacada al principi d’aquest, on normalment s’anomena a les persones que han fet possible el llibret, com per exemple edició, maquetació i disseny, equip de redacció, coordinació, fotografies, il·lustracions, agraïments, etc. És una part on es vol reconéixer l’esforç de les persones que han treballat per fer possible el llibret, un xicotet homenatge a eixos bojos dels llibrets que aporten el seu granet de sorra o millor dit, una gran muntanya de cultura al món faller.

| Edita |

| Maquetació i disseny |

Associació Cultural Falla Xúquer

Esther Saliente Soler

| Dipòsit legal |

| Correcció lingüística|

V-264-2017

Maria Selfa Penadés

| Coordinador | David Ferrer Sánchez

| Portada | Esther Saliente Soler

| Il·lustracions| Esther Saliente Soler

Tirada 250 exemplars El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. “Este llibret participa en els premis de les lletres falleres” El present llibret ha participat en el XXIII concurs de llibrets fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera.

4 AC FALLA XÚQUER

2019

Per què l’explicacó del llibret? — Tot bon llibret necessita un fil conductor. Una temàtica comuna que dota de coherència al llibret i fa que aquest estiga completament relacionat amb el contingut d’articles o publicacions que el formen.

poble i perquè es diuen així o com es varen formar. És un llibret interessant, ja que moltes vegades no sabem el motiu o els beneficis que tenen algunes coses i amb els articles dels nostres col·laboradors podran apreciar millor aquestes coses que fem o que devíem fer, coses com pintar, llegir, estudiar, fer esport, etc.

L’explicació del llibret el que fa és, com la seua pròpia paraula indica, explicar del tema sobre el qual va el llibret i uneix a totes les seues parts explicant quina relació poden tenir unes amb altres.

Com he dit abans, el llibret devia anar lligat sempre a la temàtica dels monuments i en aquest cas és així, ja que els nostres monuments porten per lema “Per què volem turisme” en la falla gran i “Per què les xarxes socials” en el monument infantil.

Normalment el tema del llibret ha d’anar lligat al del monument faller, ja que el vertader origen del llibret faller era eixe, fer l’explicació de la falla. Aquesta tasca d’unió amb monument i llibret deu ser cosa del guionista del monument i el coordinador del llibret, que moltes vegades és la mateixa persona, sobretot en les Comissions menudes que no es poden permetre pagar a un guionista professional.

En l’explicació dels monuments parlem dels continguts que volem criticar o satiritzar amb les escenes que vorem platades al carrer els dies de falles. Esperem que vos agrade i vos ajude a comprendre el perquè d’algunes coses que no sabíeu.

Aquest any el nostre llibret porta per títol “el perquè de les coses”. Una temàtica molt àmplia on podrem trobar articles que tracten diversos temes, tant culturals com esportius, d’alimentació o simplement de coses quotidianes que no sabem per què passen. També apareix un apartat dedicat a Cullera on parlem sobre alguns llocs emblemàtics del nostre

Volem donar les gràcies als col·laboradors que han fet possible aquest llibret, tant literaris com comercials, ja que sense ells no es podria aquesta tasca cultural que és el llibret, moltes gràcies.

El perquè de les coses

Per què un índex al llibret? — Sempre és necessari tenir una guia en qualsevol llibre i els llibrets de falla no poden ser menys. L’índex ens ajuda a saber el contingut del llibret i si està correctament paginat, ens facilita molt i fa molt més còmoda la seua lectura, ja que pots saber de seguida els fulls que t’interessen, si es busca qualsevol article o part en concret del llibret. També s’acostuma a posar els

noms dels articles i els seus escriptors, així com paginar cadascuna de les parts que formen el llibret faller. En moltes ocasions l’índex del llibret va unit també amb els crèdits que hem vist anteriorment, es pot optar per qualsevol opció, la d’unir ambdues parts o posar-les per separat, això ja dependrà de la figura del coordinador del llibret.

Explicació del llibret Per què l’explicació del llibret?.............................................................................5

Saludes Per què ser president/fallera major/artesà aller?..................................8

Esbossos i explicacions monuments Per què l’esbós/ explicació del monument?...........................................16

Records en imatges Per què els records de l’any passat?.............................................................28

AC FALLA XÚQUER

2019

Comissió Per què una junta directiva?..............................................................................38 Membres comissió major.....................................................................................40 Membres comissió infantil...................................................................................41 Per què s’atorguen ecompenses...................................................................42

Col·laboradores Per què ser col·laboradora?................................................................................44

Col·laboracions literàries. Bloc I El perquè a les falles?...............................................................................................46

Col·laboracions literàries. Bloc II El perquè en general?.............................................................................................68

Col·laboracions literàries. Bloc III El perquè a Cullera?.................................................................................................122

Guía comercial Publicitats......................................................................................................................140

El perquè de les coses

Christian Garcia i Tur

Per què ser president o presidenta? — El primer que em va al cap si em fan aquesta pregunta, seria contestar:

fallers envejables, sense cap mena de problemes i que cada vegada és més nombrós, hem passat en 2 anys de ser al voltant de 50 membres a enguany que ja estem en 70, per alguna cosa serà. L’ambient en la falla és immillorable i quan qualsevol persona passa una estona amb nosaltres, no tarda molt a voler-se apuntar de fallera o faller.

“Perquè ningú més vol ser,jejeje...”. No és mentida, però realment pense que qui ha sigut president o presidenta en qualsevol ocasió, ho ha sigut perquè ha volgut, mai et poden obligar a serho si tu no vols. És una gran responsabilitat estar al capdavant de qualsevol comissió fallera, siga més gran o més menuda, el càrrec de president “pesa” molt i com molts i moltes diuen, “crema”. Per aquest motiu el consell que donaria a qualsevol persona que porte idea de ser alguna vegada president o presidenta és que tinga al costat un gran equip, que estiguen sempre per al que siga necessari. A més a més, aconsellaria molta calma i intentar sempre parlar els problemes que puguen sorgir i no girar l’esquena mai a cap membre de la comissió i tampoc als de fora de la comissió. No és fàcil, perquè moltes vegades ho enviaries tot a fer la mà i au, però per això eres el president/a, per donar exemple a tots.

Per això, el primer que vull fer és donar les gràcies a tota la comissió i en especial a eixe grupet que elles i ells saben qui són, perquè sense la seua ajuda no podria dur endavant el meu càrrec. També vull felicitar a Inma Sorrentino Serra, que serà la Fallera Major d’aquest any, un any molt especial per a ella, però també per a tots, perquè la seua filla Gemma també és fallera i resulta que el seu home Xavi Tur és enguany també nou membre de la comissió i per si no fos prou, també és l’artista faller dels dos monuments que vorem plantats al carrer el dia 17 de març. Monuments en els quals han col·laborat també el seu fill Carles i un altre membre de la comissió, David Enguix, el nostre Pixicolo, que des d’aquest any forma part de l’equip de taller de Xavi Tur. Es pot demanar més? Esperem tindre sort i que les coses isquen com toca, sobretot

Jo tinc la sort de comptar amb eixe grup que sempre estan al teu costat i que aconsellen quan fa falta i treballen tot l’any per la comissió. A més tenim un conjunt de falleres i 8 AC FALLA XÚQUER

2019

perquè s’ho mereixen, ja que són una gran família a la qual els tenim una estima especial.

sereu benvinguts i gaudiu d’aquesta gran festa que són les falles. Fins ací el que realment és el meu saluda de president cap a tots els lectors d’aquest llibret, encara que enguany per la temàtica, que per cert em pareix molt original, he canviat el nom de saluda per contestar a la pregunta que em va fer el coordinador del llibret: Per què ser president? Molt fàcil, simplement perquè és un orgull estar al capdavant d’aquesta gran falla i punt. Bones falles a tots.

No voldria acabar sense donar les gràcies a eixe incansable grup de col·laboradores amb Amparo Marí al seu capdavant, que no paren de treballar per la falla i que sempre que poden ens ajuden al fet que les coses milloren. Sou molt grans, gràcies. Sols em queda convidar-vos a tots a què us acosteu per la falla, que sempre 9

El perquè de les coses

Inmaculada Sorrentino Serra

Per què ser fallera major? — Podria escriure moltes coses i adular-vos, però el que vull fer-vos arribar són els meus sentiments i compartir-los amb tots vosaltres. Vaig nàixer un 9 de febrer i tots sabeu que abans els batejos es feien ben prompte, per això el dia del meu bateig els meus pares anaven tirant caramels al mateix temps que s’escoltaven les traques i la música de la xaranga anava pel carrer. Crec que a partir d’eixe dia les falles van començar a entrar dins de mi. Cada dia de falles discutia en la meua mare perquè em portaren prompte a la perruqueria per ser la primera i no fer tard a res, clar! Fins i tot, he arribat a amagar-me un dit embenat baix del davantal per poder eixir.

encara estava per arribar, poder ser Fallera Major! M’emocione només d’ imaginar-me el meu marit i el meu fill dalt de la grua, muntant l’últim remat del monument faller per culminar la feina de tot un any i, a més, que eixe monument siga expressament per a mi. Mentre, als peus del monument, estic jo vestida de fallera, sonen les “albaes “ i ells dos mirant-nos des de dalt, a la meua filla i a mi, amb l’emoció que caracteritza a una família fallera. Per si tot açò era poca cosa i per arredonir tots aquests sentiments, volíem apuntar-nos a una falla de Cullera, i com no, trobàrem la millor, mira si és així que arribàrem i ens hi quedàrem. Perquè si les falles són especials, la Falla Xúquer ho és del tot, familiar, humil, festera, alegre... En resum, som una gran família, tot un cos, i de la qual em sent orgullosa de poder representar al costat de Christian, el meu president, i de Candela, que serà la representant infantil.

Després, quan vaig començar a treballar, agafava tots els torns que podia per no veure ni escoltar cap xaranga, perquè no podia ser fallera. Només a les dues en punt del migdia em posava a la finestra de la cuina, des d’on es veia el fum de la mascletà de l’Ajuntament i, com no, la llagrimeta em rodava per la cara. Amb això em conformava. Ah, però qui m’havia de dir a mi que el destí posaria en la meua vida res més que un Artesà Faller! De sobte comencem a viure les falles des de tots els seus vèrtexs, com a fallers, com a artesans, com a escriptors de crítiques i el millor de tot

Crec que, després de fer-vos arribar els meus sentiments, entendreu perfectament el que significa ser fallera major i, ja que estem, no vull deixar passar l’ocasió per convidar-vos al meu cau faller. Espere de tot cor que gaudiu molt de les falles. 10

AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

Xavi Tur

Per què ser artesà faller? — La veritat és que poques vegades m’han fet aquesta pregunta, però la resposta seria molt evident, sóc artesà faller perquè és el que més m’agrada i puc gaudir del meu treball cada dia.

Per casualitats de la vida, mitjançant uns amics, em donaren l’oportunitat de presentar-me a Joan Pedrós, artesà faller de Sueca. Vaig anar al seu taller per veure si podia anar a dependre com fer falles, i ell em va donar l’oportunitat.

El fet de veure al carrer obres d’art i dir que són teues és una cosa que molt pocs poden fer. És un gran orgull quan les comissions contacten amb mi per tal que es realitze el monument, suposa una confiança mútua que ens lliga d’una forma especial.

Al cap de poc temps d’ensenyarme les tècniques, vaig començar a demostrar el meu “don” amagat, i en res vaig passar a ser la mà dreta de Joan Pedrós, del que he aprés moltíssim.

Un dels meus somnis o el que vertaderament m’agradaria al llarg dels anys és que quan veren plantat un monument meu al carrer, saberen reconéixer el meu estil. Ja no vull dir que siga millor o pitjor que un altre, però que de seguida es reconeguera el meu tipus de modelatge, pintura, acabat, etc.

En ell he passat 15 anys i m’ha ensenyat tot el que sé. Quan ja vaig sentir que havia de volar sol, gràcies al suport de la meua família, em vaig muntar el meu propi taller, cosa que dura encara fins al dia d’avui. Faig la meua feina amb molta il·lusió, perquè com ve diu la meua dona, cada any que s’acaba falles és com si hagueres parit. Per sort, compte amb una família amant de les falles, el meu fill sempre està al meu costat ajudant-me, la meua dona Inma, que és una apassiona de les falles, és la que m’escriu les crítiques i guions, i com no, la meua filla, que és la meua admiradora número 1.

El fet de dedicar-me al món de les falles, em va arribar quasi sense adonar-me’n. Sempre m’ha agradat fer treballs manuals, dibuixar i modelava cosetes amb argila, però encara que tenia curiositat per saber més, no sabia com desenvolupar-la. Treballava en un forn, feina que m’ocupava moltes hores. Allí demostrava la meua virtut fent mones de xocolata modelades, que entraven en concurs al gremi de forners.

Enguany, per si no n’hi hagués prou, estic segur que serà un any 14

AC FALLA XÚQUER

2019

molt especial, ja que tinc el plaer de poder fer-li el monument a la meua dona Inma, que és la Fallera Major de la Comissió de la Falla Xúquer de Cullera, Comissió a la qual jo també pertany.

No em queda més que donar les gràcies a les comissions que han confiat en mi i com no, desitjar-vos que passeu unes bones falles, perquè són la millor festa del món i són el motiu del perquè sóc artesà faller.

GRÀCIES I A GAUDIR.

El perquè de les coses

Per què l’esbós del monument? — Una de les primeres coses que es fan en començar l’exercici faller és buscar l’artista que farà el monument, tant el gran com l’infantil. Per poder prendre aquesta decisió s’acostuma a contactar amb diferents artistes i se’ls demana que presenten un o més esbossos de monuments per poder triar el que més agrade a la comissió.

és molt sofrit”. Amb això volen dir que igual l’artista posa molt al paper i després planta molt menys o al contrari, que en l’esbós no mostra quasi res i després el monument és molt complet, depén de cada artista.

En el cas que la comissió ja tinga clar quin artista vol contractar, sols cal demanar-li l’esbós directament i si agrada, doncs avant. A vegades és la mateixa comissió qui demana el tema sobre el qual vol que faça referència el monument i l’artista ja desenvolupa aquesta idea a l’esbós que presentarà a la comissió. En aquest esbós l’artista deu plasmar la seua idea del monument de forma general i comentar després, ja de paraula, quines escenes formaran les bases, quins ninots tindran, quin és el tema que vol tractar, etc. Però a l’esbós, normalment, sols apareixen les figueres centrals, remats i poc més. Hi ha una frase molt típica respecte als esbossos que s’utilitza molt en el llenguatge faller i és que “el paper

16 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

Per què l’explicació del monument? — Aquesta tasca correspon habitualment al guionista, siga professionalment o simplement un dels membres de la comissió que coneix perfectament el monument i que abans, ha parlat moltes vegades amb l’artista faller. Junts hauran de desenvolupar una idea que explique el que es vol representar, criticar o satiritzar al monument faller. Una bona explicació del monument pot fer entendre perfectament a la gent les idees plantejades abans de la seua construcció i veure d’una altra manera les escenes representades al monument, tant el significat d’un simple ninot com el lema utilitzat en conjunt, qualsevol part del monument deu tenir relació amb el tema escollit, per això és necessari un guió a seguir i aquest es veurà plasmat en l’explicació del monument.

18 AC FALLA XÚQUER

2019

LEMA FALLA GRAN: PER QUÈ VOLEM TURISME? ARTISTA: XAVI TUR

explicació del monument gran — Si Venècia és una gran ciutat turística, per què no pot ser-ho igualment Cullera? La nostra ciutat ha de ser un referent turístic donat que compta amb mar, riu, muntanya, llacunes, port pesquer i esportiu... A més de tenir un gran patrimoni arquitectònic com el Castell, les Torres, el Mercat i moltes més coses que fan de Cullera una ciutat envejable i que devia ser explotada turísticament molt més del que ho està. Aquest any hem volgut enfocar tot el monument al turisme, fent referència a algunes de les coses que més podem destacar de la ciutat de Cullera. El remat principal representaria a Cullera, una bonica figura que llueix amb tota la seua esplendor i que destaca sobre el monument. I al seu costat veiem la figura del bufó que seria el turisme, que està declarantse clarament perquè li faça cas, ja que el tenen un poc abandonat. Tota la part davantera de la falla fa referència al tema dels ports de Cullera, un tema molt important, ja que tenim la sort de comptar amb un port pesquer i un port esportiu. L’activitat pesquera és molt gran amb quantitat de barques de diverses dimensions, siguen menudes o grans (aquestes últimes representades per

la peça central de gran volum) són les que aporten major quantitat de peix a la llotja per a la seua venda als comerços i gent de tots els llocs que vol comprar peix fresc del dia, un luxe que no està a l’abast de tots. També fem referència al port esportiu que fa uns anys va canviar de lloc en fer el pont nou i no poder passar alguns velers, ara està més a prop de la desembocadura del riu Xúquer, però volem fer una crítica a la poca categoria que se li ha donat a aquest port esportiu, ja que és pràcticament el mateix que hi havia, però a l’altra part del pont. Els projectes serien molt espectaculars, però la realitat és altra completament diferent, per això fem aquesta crítica i ho hem representat amb una zona d’amarre dels velers amb una maroma lligada a un tronc amb quatre fustes col·locades en terra per poder accedir al veler i prou, cosa prou pareguda al que hi ha fet realment. Si passem a la part de darrere del monument, ens trobarem amb algunes escenes conegudes de Cullera com la famosa Penyeta del Moro, la qual hem pintat amb el seu color original de ferro i que ara ja està completament negra de la brutícia i desgast que ha patit amb 19

El perquè de les coses

el pas dels anys. En aquesta escena fem referència al festival del Medusa, un referent turístic molt important a Cullera hui en dia. Podem veure a tècnics navegant per la zona de la Penyeta del Moro per veure si es pot fer allí el festival i així no rebre cap denúncia per part dels veïns que sempre estan queixant-se del soroll. De fet ja podem veure a un d’eixos veïns amagat darrere la Penyeta i que espera impacient saber on es farà el festival per poder posar les denúncies.

d’un altíssim nivell igual que els grups de teatre amateur de les falles, estem segurs que hi haurà pocs grups de teatre en tota València que tinguen el nivell que tenen els grups de teatre de les falles de Cullera. A més, a partir d’ara que Cullera entrarà al circuit de teatres de la Generalitat podrem gaudir encara més de grans obres en la nostra ciutat, cosa que incrementarà més encara l’oferta cultural de Cullera, tant per als ciutadans del poble com per als turistes. En altres escenes del monument podem veure al típic turista que queda bocabadat amb la preciositat de Cullera i que amb la seua càmera vol immortalitzar les meravelloses imatges que ofereix la nostra ciutat o també a un pintor de quadres que ha vingut a Cullera per poder plasmar als seus quadres els paisatges que més l’inspiren.

Un altre motiu per potenciar el turisme de Cullera és la seua part arquitectònica, destacant les seues torres que donen a la ciutat un valor històric importantíssim amb construccions com la Torre del Marenyet o la Torre de la Reina Mora, per això hem volgut posar una gran torre que simbolitza eixa part arquitectònica de Cullera que tant agrada als turistes que visiten la nostra ciutat.

En definitiva, tot un monument que valora les qualitats que té Cullera per poder ser una ciutat turística de primer nivell i que pensem que encara queda prou camí a fer per a aconseguir situar a la nostra ciutat on devia estar per la seua grandiositat. Per això exposem amb les diverses escenes i ninots els motius i respostes a la pregunta de: Per què volem turisme? Perquè Cullera s´ho mereix.

Un altre atractiu turístic de Cullera són les seues festes patronals i un dels actes més importants és la cavalcada de disfresses, per això en una de les escenes apareix una dona disfressada amb un típic vestit venecià, ja que és un dels temes més utilitzats en les cavalcades. Trobem un bonic conjunt de figures que representa un teatre de titelles on volem destacar també la part cultural de Cullera i en especial el tema teatral, ja que la nostra ciutat compta amb diversos concursos i mostres teatrals 20 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

22 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

LEMA FALLA INFANTIL: PER QUÈ LES XARXES SOCIALS? ARTISTA: XAVI TUR

explicació del monument infantil — Les xarxes socials són un tema d’actualitat i les dominen més la gent jove que els més majors. Qualsevol xiquet ja porta un mòbil, utilitza una “tablet” o treballa al col·legi amb un “ipad”.

la “xbox”.....i ara el que faltava era el “pokemòn”... El cas és que no fan cas a res, ni a son pare, ni a sa mare ni a sa tia i penjats al mòbil passen tot el dia. Paròdia o realitat, és el que a continuació ens mostraran. Quina cara als pares se’ls ha quedat, quan el fill a la banyera un crit ha pegat..... Ai mare, què haurà passat??? Xap.... Xap, el mòbil li ha caigut al forat i és que fins a la dutxa estan xatejant.

Hui en dia les xarxes són imprescindibles i tot funciona via internet, plataformes, etc. Per això cal posar-se al dia i actualitzar-se, sobretot els més majors, que no tenen ni idea de les noves tecnologies. Amb aquest monument infantil hem volgut fer una sàtira d’algunes de les escenes més comunes que ocorren cada dia en qualsevol família. El famós flautista d’Hamelín, segons conta la llegenda, va salvar a tot un poble d’una plaga de ratolins.

Pareu, pareu!!! Què açò no s’ha acabat, seguiré contant la pura i dura realitat. Aquest xiquet deia: Mare...!!! Mare...!!! Estic navegant, i ella, pobra il·lusa se l’imaginava a la barqueta per l’estany... Ah però no. Aleshores on estàs?? Connectat a la “xarxa” i si vols veure’m, a la pantalla em trobaràs.

Ara, en l’època actual, boig s’ha tornat i no vol que els xiquets el seguisquen perquè no paren de demanar que volen pujar a “la nube” qualsevol cosa que fan. No sabem “la nube” què serà, però de segur que qualsevol d’aquests xiquets ens ho explicarà i escena per escena aconseguirem descobrir el dilema.

Abans quan déiem que anàvem d’excursió al teatre, ens feia molta il·lusió. A la joventut d’ara també els fa il·lusió, perquè diuen que és un camp de concentració...o un gimnàs d’entrenament.... El cas és que no ho acabem d’entendre, almenys això pensava jo. Però el tutor m’ho va explicar. Ara van al teatre a caçar “pokèmons” i de l’obra de teatre no s’assabenten ni la meitat.

Hi ha dos xiquets que estan tot el dia renyint, tenen tantes coses que no saben per què discutir, la “wii”, 24 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

Per altra banda, hi ha un xiquet que no sé quina mania li ha entrat, que va per dins de casa i no para de gravar.... Però home què és el que fas???? Mare, famosa i rica et faràs, perquè al “YouTube” ja et voràs.

del comportament dels fills et van parlant. Vaja, que ben educats, almenys així els xiquets igual tenen sort i s’eviten alguna “bofetà”. I és que hui en dia aquesta és la pura realitat, tot el món a internet viu enganxat i si no et poses al dia, ja vas apanyat.

Fins i tot la tercera edat ben desbaratada la tenim, en tantes novel·les que ens hem llegit i ara resulta que del paper hem passat a la “tablet” o l’”e-book”. També passa amb les sèries, que per veure-les ens pegàvem pel comandament de la televisió, doncs ara resulta que les veiem quan volem amb el “smart tv” i fins i tot podem anar a pixar quan volem i no passa res. Nyas coca.... El que hem de sentir, la meua iaia diu: xica, xica, una pantalla d’eixes m’has d’aconseguir

El món està boig i el flautista entusiasmat, perquè a tots dalt del “nuvolet” se’ls ha emportat. Les fotos que estan posades al núvol són els membres de la Comissió Infantil que també han volgut formar part del monument. Ja heu vist com està el tema de les xarxes socials, un tema d’actualitat que alguns tenen descuidat, aneu amb compte amb la joventut i el que fan per internet, que qualsevol dia anireu al vostre pis i el trobareu venut.

Al col·legi tot ha canviat, i és que fins als mestres per una “plataforma”

26 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

Per què els records de l’any passat? — A tots ens agrada en moltes ocasions recordar el passat i reviure aquells moments que ens varen marcar per un motiu o per un altre, ja siga per un fet alegre, per un premi o per qualsevol circumstància, el fet és que amb les imatges sempre podem recordar aquell moment. Aquest és el motiu d’aquesta part del llibret, que per cert, és una de les parts que més agrada a les falleres i fallers de la comissió, encara

que no hauria de ser així, però a la majoria els interessa més veure si apareixen en qualsevol foto a llegir les col·laboracions literàries que hi ha al llibre, però què anem a fer... Ara podreu veure en imatges uns quants records de l’exercici passat que faran a molts tornar a viure eixos moments importants de les falles passades i que ja ens posen en “MODO ON” per a la festa de les falles d’aquest any.

28 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè de les coses

Per què una junta directiva? Tota comissió fallera necessita una junta directiva i normalment és la presidenta o el president qui la forma.

està inclosa pràcticament tota la comissió i on cadascú pot aportar la seua ajuda en diferents apartats, com poden ser cultura, esports, quotes, activitats diverses, festes, etc.

En aquesta junta hi ha uns càrrecs més importants que altres, encara que tots són necessaris per al bon funcionament de la falla.

Aquest és el cas de la nostra Comissió, on tots col·laboren i ajuden al bon funcionament de l’exercici faller i ajuden al president en la tasca de dur endavant la falla delegant en persones de plena confiança que sap faran el possible per ajudar.

Els càrrecs fonamentals i que deuen estar en constant contacte són les vicepresidències, secretari i tresorer. Hi ha comissions amb una junta directiva molt nombrosa i on

38 AC FALLA XÚQUER

2019

President Christian Garcia Tur Vicepresident primer Enrique Penadés i Gràcia Vicepresident segon Raül Garcia i Tur Vicepresident tercer Salvador Bañuls i Collado

Delegats Festes Majors Maria Sapiña i Escrivà Maria Selfa i Penadés Vanessa Selfa i Penadés Zaira Alarcó i Ortiz Luis Ángel Santos Delegat Músics Enrique Penadés i Gràcia Delegada Col·laboradores MªAmparo Marí i Climent Delegats casal i equip de música Pepe Garcia i Fenollar Salvador Bañuls i Collado Enrique Penadés i Gràcia Delegats activitats diverses Pepe Garcia i Fenollar Delegades fotografies llibret Zaira Alarcó i Ortiz Maria Sapiña i Escrivà David Ferrer i Sánchez Delegats publicitats llibret Christian Garcia i Tur Josep Bernat Selfa i Jorda Raül Garcia i Tur Enri Martínez i Sanchis Delegat d’esports Enri Francisco Robledo

Vicepresidenta quarta Vanessa Selfa i Penadés Vicepresident cinqué David Bañuls i Ferrer Assessor del president Josep Bernat Selfa i Jordà Secretari David Ferrer i Sánchez Vicesecretària Enri Martínez i Sanchis Tresorera Gema Pellicer i Mateos Comptador Enri Francisco Robledo Delegada Junta Local Mª Isabel Collado i Arlandis Delegat Recompenses i Censos Vicent Pérez i Ochando Bibliotecària-arxivera Enri Martínez i Sanchis Delegada loteries Patrícia Fort i Blasco Delegada quotes fixes Rosa Mª Penadés i Gràcia Delegat Fallers d’honor Josep Bernat Selfa i Jordà Raül Garcia i Tur Delegada d’infantils Inma Sorrentino i Serra Delegades Festes Infantils Inma Sorrentino i Serra Paula Serrano i Donet Gemma Bañuls i Ferrer

Delegada cultura i teatre Mª Isabel Collado i Arlandis Delegades d’Ús del Valencià Vanessa Selfa i Penadés Maria Selfa i Penadés Delegades dinars infantils Grup Col·laboradores de la Falla Delegat transport Enric Penadés i Gràcia Delegat monument David Bañuls i Ferrer Xavi Tur i Ortiz Delegats plantà Pascu Santos i Palomares Enri Francisco Robledo 39

| COMISSIÓ MAJOR 2018-19 |

El perquè de les coses

Alarcó i Ortiz, Zaira Arias i Gómez, Alejandro Arias i Gómez, Ursula Bañuls i Collado, Salvador Bañuls i Ferrer, David Bañuls i Ferrer, Gemma Bañuls i Ferrer, Montse Beltrán i Alfonso, Ylenia Bodí i Peñalosa, Mª Isabel Bohigues i Bertomeu, Joana Castilla i Sanz, Noelia Codina i Palero, Estela Collado i Arlandis, Mª Isabel De Luis i Sapiña, Helena De Luis i Sapiña, Irene Delgado i Camarena, Laura Enguix i Costa, David Ferrer i Colom, Montse Ferrer i Sànchez, David Ferrer i Sapiña, David Ferriols i Belmonte, J. Pascual Font i Romeu, Cassandra Fort i Blasco, Patricia Fortes i Orellana, Ana Francisco i Robledo, Enric Fuertes i Costa, Marc Garcia i Fenollar, José Garcia i Tur, Christian Garcia i Tur, Raül Garrigós i Sapiña, Arantxa Garrigós i Sapiña, Laura Garrigós i Tormos, J.Rafael Gimilio i Clar, Francisco Jornet i Briz, Clara Juan i Marin, Darwin Martínez i Sanchis, Enri

Martínez i Segura, Roberto Martos i Alonso, Alejandro Milan i Domínguez, Naiara Mínguez i Andres, Josep Minguez i Andrés, Sara Montagud i Soldevila, Manuel Montaner i Vargas, Marina Moreno i Catala, Marta Nicolau i Palacios, J.Antonio Ordóñez i Martínez, Erenia Pellicer i Mateos, Gemma Penadés i Gracia, Enric Penadés i Gracia, Rosa Mª Pérez i Jordá, Raquel Puig i Villanueva, Mª Inés Rovira i Talens, Alan Royo i Pérez, Paula Rozalen i Creus, Lucia Saliente i Soler, Esther Sánchez i Giménez, Victor Santos i Palomares, Pascual Santos i Pérez, Luis Ángel Sapiña i Escrivà, Maria Sapiña i Rubio, Josefina Sarrion i Sapiña, Elena Selfa i Jordá, Josep Bernat Selfa i Penadés, Maria Selfa i Penadés, Vanessa Sellés i Romo, Inés Serrano i Donet, Javier Serrano i Donet, Paula Sorrentino i Serra, Inma Talens i Cuenca, Lolin Torres i Llopis, Paula Tur i Ortiz, Fco. Javier Tur i Sorrentino, Gemma

40 AC FALLA XÚQUER

2019

| COMISSIÓ INFANTIL 2018-19 |

Bañuls i Estruch , Salva Bolonio i Codina, Aitana Bolonio i Codina, Ona Cantos i Martinez, Marta Cortés i Ponce, Candela Cortés i Ponce, Maria Cortés i Ponce, Valeria Doyle i Juan, Júlia Doyle i Juan, Marc Ferrer i Martínez, Luca Ferrer i Fort, Àngels Ferrer i Sánchez, Violeta Fons i de Luis, Irina García i Colubi, Enzo Gimilio i Selfa, Alma Marín i Robles, Mercedes Martínez i Escrivá, Elsa Martinez i Escriva, Lucia Mínguez i Jornet, Carla Penadés i Puig, Bernat Penadés i Puig, Carles Sancho i Fernández, Lucas

El perquè de les coses

Per què s’atorguen recompenses? Les recompenses són un reconeixement que es fa tant a Comissions com a les falleres i fallers que les formen. S’atorguen segons els anys que compleix la Comissió o en el cas dels membres d’aquesta, els anys que formen part de qualsevol Comissió fallera.

Hi ha unes recompenses atorgades per la Junta Central Fallera de València que reben el nom de BUNYOL i que per als infantils es denomina DISTINTIU. També es lliuren altres per als adults denominades CULLERES , que són atorgades per la Junta Local Fallera de Cullera i que en el cas dels infantils es denominen CULLERETES.

RECOMPENSES QUE ATORGA LA JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA La JCFV establix el “Bunyol” com a recompensa per als fallers i falleres de les Comissions d’adults i fixa pel seu atorgament els següents criteris: RECOMPENSA

DIRECTIU

VOCAL

Bunyol de Coure

2 exercicis

Bunyol d’Argent

5 exercicis (4 amb càrrec)

7 exercicis

Bunyol d’Or

8 exercicis (7 amb càrrec)

10 exercicis

Bunyol d’Or i amb Fulles de Llorer

16 exercicis (10 amb càrrec)

20 exercicis

Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

25 exercicis (15 amb càrrec)

30 exercicis

RECOMPENSA

PRESIDENT i FALLERA MAJOR INFANTILS

VOCAL

Distintiu de Coure

1 exercici

Distintiu d’Argent

4 exercicis

5 exercicis

Distintiu d’Or

9 exercicis

10 exercicis

RECOMPENSA COL·LECTIVA Bunyol/Distintiu Col·lectiu d’Argent

10 exercicis

Bunyol /Distintiu Col·lectiu d’Or

20 exercicis

Bunyol /Distintiu Col·lectiu d’Or amb Fulles de Llorer

30 exercicis

Bunyol /Distintiu Col·lectiu d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

45 exercicis

42 AC FALLA XÚQUER

2019

RECOMPENSES QUE ATORGA LA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA La JLFC establix la “Cullera” com a recompensa per als fallers i falleres de les Comissions d’adults i fixa pel seu atorgament els següents criteris: RECOMPENSA

DIRECTIU i FALLERA MAJOR

VOCAL

Cullera d’Argent

6 exercicis (4 amb càrrec)

8 exercicis

Cullera d’Or

8 exercicis (7 amb càrrec)

12 exercicis

Cullera d’Or amb Fulles de Llorer

16 exercicis (10 amb càrrec)

20 exercicis

Cullera d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

25 exercicis (15 amb càrrec)

30 exercicis

RECOMPENSA

PRESIDENT i FALLERA MAJOR INFANTILS

VOCAL

Cullereta d’Argent

4 exercicis

5 exercicis

Cullereta d’Or

9 exercicis

10 exercicis

RECOMPENSA COL·LECTIVA Cullera/Cullereta Col·lectiva d’Argent

10 exercicis

Cullera /Cullereta Col·lectiva d’Or

20 exercicis

Cullera /Cullereta Col·lectiva d’Or amb Fulles de Llorer

30 exercicis

Cullera /Cullereta Col·lectiva d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

45 exercicis

Recompenses als membres de la comissió falla Xúquer exercici 2018-2019 BUNYOL D’ARGENT: Zaira Alarcó Ortiz Estela Codina Palero Paula Serrano Donet

CULLERA D’ARGENT: Mª Isabel Bodí Peñalosa Joana Bohigues Bertomeu Enri Francisco Robledo Erenia Ordóñez Martínez Marina Montaner Vargas

BUNYOL D’OR Paula Torres Llopis

CULLERA D’OR Pepe García Fenollar

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER Vanessa Selfa Penadés Pepe Garrigós Nicola 43

El perquè de les coses

Per què ser col·laboradora? De vegades hi ha molta gent que no poden ser falleres o fallers, siga el motiu que siga, però el que sí que es pot fer és ajudar a la comissió a tirar endavant.

d’aquest any, perquè són coses que sols passen una vegada en la vida i coincidir a més amb el teu marit com artesà faller de la teua falla i que siga també faller d’aquesta, són coses que poques vegades es podran vore al món faller. Enhorabona Inma, saps que t’estimem i ja saps que estem ací per al que necessites.

Aquest és el vertader i principal objectiu del nostre grup de col·laboradores de la Falla Xúquer, fer costat i com sempre intentar fer cosetes que aporten dinerets a la falla

Per últim animar a totes eixes dones que no poden ser falleres i que tenen ganes de festa a què s’acosten qualsevol dia que ens reunim i voran l’ambient que tenim, de segur que tornaran.

Com ja sabeu i com diem tots els anys, a nosaltres el que ens agrada, a banda de treballar per la falla, és reunir-nos a fer la “sopaeta” i eixa “xarraeta” que tant gaudim, normalment a principi de cada mes, on ens contem les coses que passen pel poble i intentem organitzar les activitats a fer per poder arreplegar algun euret per a la Comissió.

Per cert, no he contestat directament a la pregunta que m’han fet: Per què un grup de col·laboradores? Jo crec que perquè ens agrada i perquè sinó, què faríem?

Aquest grup va creixent i cada vegada està més vinculat a la falla, mireu fins a quin punt estem aplegant, que ja hi ha algunes dones que eren col·laboradores que ara s’han fet falleres, parlem de Lolín, Fini o Inma, per exemple.

Un beset molt fort de part de totes les col·laboradores. VISCA LA FALLA XÚQUER !

Amparo Marí Presidenta Col·laboradores

El cas d’Inma mereix una menció especial, perquè aquest any serà la Fallera Major de la Comissió, i des d’ací totes les dones que formem el grup de col·laboradores li volem desitjar que gaudisca al màxim 44 AC FALLA XÚQUER

2019

Asunción Castelló i Morales Susi Casad i Calatayud Isabel Casad i Calatayud Iris Collado i Sapiña Mª Angeles Costa i Rojas Rosa Juana Corcin i Carrasc¡osa Marta Domínguez i Sanjuan Luisa Donet i Palomares Katy de Luis i Machón Elvira Fernández i Pérez Montserrat Ferrer i Colon Aidé Ferrer i Gomis Ana García i Grau Marisa Galiana i Boluda Mª Amparo Marí i Climent Mª del Mar Palero i Marí Eva Orellana i Bermejo Elena Ponce i Castelló Manola Repiso i Montoya Victoria Riera i Olivert Mª Jesús Romo i Garcia Fini Sapiña i Rubio Maria Todosantos i Martinez Elisa Tur i Palero Teresa Tur i Palero

| LLISTAT COL·LABORADORES 2018-19 |

Juani Bertomeu i Gregori

bloc I |EL PERQUÃ&#x2C6; A LES FALLES|

El perquè a les falles

Juan Gabriel Figueres

Per què fer un llibret faller? — Aquesta pregunta que es planteja, al llarg de la història de les Falles, ha evolucionat de manera que la resposta ha canviat en el temps, aleshores jugarem amb la línia del temps passat-present i també ens endinsarem en la resposta de cara al futur.

seua festa i realitzen una crítica prou descafeïnada, prou abstracta en la qual s’ataca poc de manera individual, sobretot als pobles. Quasi podríem dir que, de vegades, fer l’explicació de la falla en el llibret és una feina que és considerada com un problema, ja que la gent considera molt difícil el fet de versar poesies o, potser, que ha de perdre massa temps intentant que una explicació de la falla que, en un tres i no res, poden resoldreho mitjançant un parell de textos escrits en prosa, la qual reporta una pèrdua de gràcia considerable. Per sort, en la xarxa trobem unes quantes eines que ens faciliten la realització d’aquest element tan important de la festa fallera que, també s’ha de dir, cada vegada es realitza de manera incorrecta, ja que les comissions, moltes vegades, no tenen en compte la mètrica i la rima, fet que fa que encara tinguen menys gràcia.

Per què es feia antigament el llibret? El llibret, en els seus orígens, tenia com a funció fer arribar al veïnat l’explicació i la relació de la falla, és a dir, tot allò que anava a criticar-se la vespra de Sant Josep (sí, no m’he pres res estrany, en un primer moment les Falles es cremaven el 18 de març), el principal motiu de la realització d’una falla. Amb el llibret, les comissions falleres també aprofitaven i es guanyaven un duret per assolir altres despeses. L’explicació de la falla ha sigut, és, ha de ser i serà el gran perquè de la realització d’un llibret de falla. Les explicacions del seu origen eren excepcionals pel que fa a la crítica, doncs, eren punyents i satíriques, encara que és cert que també tenien un punt masclista i, de vegades, misogin a causa de la mentalitat en la qual es vivia. Actualment, hi ha un excés de respecte en el tema de la crítica, ja que pareix que els fallers hagen oblidat l’origen de la

A més, el llibret, a partir de finals del segle XX, va començar a aglutinar més continguts, és a dir, va incorporar la part protocol·lària (presidents, Falleres Majors, fotografies de la comissió, llistats de fallers...). Podríem dir que en aquests anys el protocol comença a ser més important que el que vertaderament és l’essència del llibret. En canvi, a finals del mateix segle XX i a principis del segle XXI, 48

AC FALLA XÚQUER

2019

el llibret va mutar a causa de la incorporació dels textos literaris com poden ser reflexions o investigacions de caràcter històric que han potenciat el llibret fins al punt de ser una de les publicacions més valorades en l’actualitat. A això cal sumar-li el disseny, ja que cada vegada és més acurat, així com també la varietat de formats que es van editant per part de les comissions falleres. Aleshores, per què cal fer un bon llibret? Per què el delegat de torn no té altra feina i està avorrit? Per traure diners? Per guanyar molts premis? La resposta rotunda seria que no, ja que l’objectiu del llibret, principalment, és el foment de la cultura, ja que aquest aspecte s’ha convertit en un pilar fonamental de la festa fallera, doncs, és un dels elements fonamentals dins de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

I per a aconseguir-ho, és clau treballar l’explicació del monument, on els nostres polítics han de sentir el nostre alé, siguen del color que siguen, perquè sàpiguen que les comissions falleres estem a l’aguait per tal de criticar les seues errades o actuacions. Per què hem de fer això? Perquè malgrat l’evolució de la festa, hem de seguir respectant els orígens i així poder mantenir la distinció de la UNESCO. Un bon llibret amb una explicació de la falla poc treballada i sense crítica i sàtira devalua el llibret que la publique, vulguem o no vulguem. Així que a treballar de valent per fer grans llibrets i explicacions de la falla!

Tot aquell que pense que el principal objectiu és la recaptació de diners s’ha quedat enclaustrat en el segle passat, ja que la principal motivació per al delegat en qüestió no és aquesta, sinó tractar de fomentar la cultura fallera i aconseguir, any rere any, que el seu llibret millore dins del panorama faller, independentment del que s’aconseguisca, ja que és una gran motivació entre els diferents delegats fer una publicació acurada, que intente solucionar les deficiències de l’anterior, per tal de mostrar que el vessant cultural de la comissió està més viu.

Juan Gabriel Figueres Hernández Llibreter per afició en l’AC Falla El Canet de Cullera

El perquè a les falles

Alba Fluixà

Per què la sàtira a les falles? — La sàtira forma part del genoma faller de la mateixa manera que el foc. De fet, és el seu esperit burlesc el que permet convertir-les en un alliberador exercici de crítica social. I és que, amb humor, qualsevol missatge resulta sempre molt més atractiu.

la voluntat de fer burla. Tots aquests elements indiquen com d’important pot resultar el pes de la sàtira. Però, per què és tan necessària? Per què fallers i falleres s’han esforçat tant al llarg del temps en introduir-la a la majoria de les seues activitats? Potser siga senzillament una resposta a la necessitat d’exorcitzar els mals de la realitat que ens envolta, i fer-ho mitjançant l’humor i el foc, ha estat la solució més efectiva que hem pogut trobar. En efecte, no es pot negar que és un ritual que, a més de permetre expressar les més diverses frustracions (amb la classe política, amb l’economia o amb les convencions socials), resulta extremadament divertit i plaent. Encara que, actualment, el vincle de la festa fallera amb la sàtira va més enllà de la seua utilitat i ha passat a formar part de la identitat de la festa. Podríem afirmar que és un dels seus principals trets identificatius.

L’ús de la sàtira dins un ambient festiu no és en absolut un fet aïllat o una característica estranya del poble valencià. En realitat, la festa fallera connecta amb la tradició carnavalesca . A nivell europeu, la sàtira està ben present als Carnestoltes, com ara als de Magúncia a Alemanya i, encara més a prop, als Carnestoltes de Cadis amb les seues famoses xirigotes. Simplement, s’utilitzen formats distints per a transmetre un missatge similar. Tornant a allò que ens ocupa, és a dir, les falles, podem comprovar com la influència de la sàtira va molt més enllà dels ninots. Impregna les explicacions dels llibrets i, en molts casos, bona part dels continguts amb vinyetes, còmics o articles satírics. L’humor crític és també un component essencial del teatre faller, ja siga a les obres teatrals que es preparen per als nombrosos concursos de teatre o a les pròpies presentacions de les seues falleres majors. Fins i tot a actes com la Cavalcada del Ninot és innegable

Encara que, tot i que és inconcebible pensar les falles sense la sàtira, l’exigència de correcció política imperant dificulta de vegades l’exercici d’artistes i poetes. Cada vegada són més freqüents les polèmiques i la por podria acabar conduint a l’autocensura. Al mateix temps, l’estètica és cada vegada més important i aquesta preeminència 50

AC FALLA XÚQUER

2019

Xirigota de Cadis. Arxiu: Falla Xúquer

provoca que, de vegades, l’element crític acabe passant a un segon pla fins i tot als premis dels concursos. Així doncs, quin és el futur de la sàtira a les falles? Evidentment, tot i alguns reptes i dificultats que està vivint, no es tracta d’una característica en perill d’extinció. Cap comissió l’eliminarà voluntàriament dels seus monuments o activitats. Això sí, la inèrcia de la gestió quotidiana pot fer que no siga una prioritat en molts casos.

És curiós, però, que al mateix temps que açò ocorre, la literatura satírica viu un dels seus millors moments amb una visibilitat creixent gràcies, en part, als nombrosos premis promoguts per institucions i organitzacions diverses. Pràcticament des del principi hi ha hagut poetes que escrivien versos explicatius però, hui en dia, gràcies a les noves tecnologies quasi qualsevol llibret faller està disponible per a ser llegit arreu del món. A més, molts poetes han vist reconegut el seu 51

El perquè a les falles treball i ja hi ha noms que compten amb trajectòries consolidades, tot i que la professionalització real encara queda molt lluny. No obstant això, com ja s’ha apuntat abans, la sàtira a les falles no és sols un gènere literari sinó una perspectiva vital. És també un reflex de com som els valencians i les valencianes com a poble: hedonistes i dinàmics però també preocupats per la realitat que ens envolta. La capacitat de riure de tot i, molt especialment, de nosaltres mateixos, no deuria ser mai entesa com a una debilitat. Ben al contrari, la diversió és un excel·lent combustible per a emprendre qualsevol tasca que ens proposem. Al seu torn, l’impuls del comboi com a força generadora de projectes il·lusionants mereixeria ser estudiat i aprofitat. Després de totes aquestes reflexions, tancarem el cercle tornant-nos a fer la pregunta inicial: quin és el perquè de la sàtira a les falles? Hem trobat la resposta? Podríem aventurar-nos i afirmar que, sense la sàtira, les falles serien sols una excusa per a ballar, menjar i beure però, per sort, sabem que són molt més. També seria un atreviment justificar-ho mitjançant una anàlisi sociològica. I com quedem? Per què són satíriques les falles? Jo diria tan sols que perquè ho necessitem. Perquè nosaltres ho som Perquè volem. Alba Fluixà Pelufo Poeta i gestora cultural

52 AC FALLA XÚQUER

2019

Ramón Marí

Per què les crítiques al monument? — L’origen dels monuments faller, sense ser cert, ja que no està completament comprovat, ben bé és conegut per tots, ja que està reflectit en molts escrits i fins i tot el pasdoble faller per excel·lència, El Fallero, ho porta inclòs en la seua lletra:

“Creua el carrer la xicalla. Replegant els trastos per la falla...” “Ja una estoreta velleta I van juntant el que Per a buidar el porche......”

per la falla de Sant Josep, els veïns els van donant

Crítica al monument faller. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

El perquè a les falles Els trastos vells combustibles que la gent no volia, fustes velles que no tenien cap utilitat, quasi sempre dels tallers dels fusters del barri, d’on també es recollien la resta de borumballes i serradura dels seus treballs i uns artefactes de fusta que servien per aguantar el cresol que feia llum a l’hivern i que es denominaven

als ajuntaments, l’església, a la classe política, etc. Per això se sap d’algunes falles que durant els anys de repressió dictatorial foren censurades i van haver de llevar cartells de la crítica dels monuments perquè a algú no li resultava còmode el que es deia en la falla.

parots, més alguna cosa en desús que la gent aprofitava per a llevar-se-la de damunt i cremar-la, eixe, podríem dir que és l’origen del primer monument faller.

Afortunadament avui en dia aquest fet ja no es produeix, ja que no se censura res, la crítica a les falles no té límits i es pot criticar tot allò que a l’autor de les crítiques li semble criticable. Encara que es critique tot i a tots els nivells, sempre resulta més apreciada una crítica sobre la ciutat on es planta el monument i una crítica sobre l’actualitat del moment, vull dir

Poc després, aprofitant fustes de diferents mides, feien una mena de figura humana, que després vestien amb robes velles que la gent ja no utilitzava, i aquest potser és l’origen dels primers ninots que s’integraven en el mateix munt de trastos vells que poc després es cremava. Tot i que hi havia figures humanes als monuments la gent pensà que podrien aprofitar-les i fer que tingueren alguna cosa a dir, d’aquesta manera començaren a posar al seu voltant missatges escrits en paper i aquest, possiblement, va ser l’origen de les primeres crítiques de la falla. Les critiques, des de sempre han estat carregades d’un sentit irònic i satíric, i en un principi mostraven escenes que reproduïen fets socials censurables, de la vida quotidiana de la gent, del que ocorria al barri i de persones que d’alguna manera tenien una relació directa amb el monument. Després ja ampliaren el seu camp d’acció passant a criticar

Escena amb crítica. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

54 AC FALLA XÚQUER

2019

que, per exemple, si ara es plantara una falla i es criticara el tema dels màsters, estaria de rabiosa actualitat i agradaria a la gent, però segur que al març, ja hi ha temes més actuals que sense cap dubte atrauran més l’atenció dels lectors de les crítiques.

ninots. Sense cap dubte aquestes publicacions foren les precursores del que ara coneixem com el llibret de la falla actual, que pel pas del temps i a causa del contingut, la qualitat dels articles que es publiquen i l’elaboració d’aquest, crec que d’una vegada podríem deixar de nomenar-lo llibret i donar-li la categoria que sense dubte

El títol d’aquest article és PER QUÈ LES CRITIQUES AL MONUMENT perquè soc un ferm defensor de les crítiques als monuments i he elaborat les crítiques de moltes falles a Cullera i d’altres pobles durant moltíssims anys.

es mereix, passant a nomenar-lo com a LLIBRE DE LA FALLA. Com al món faller tot es premia he de dir que la crítica de la falla també té la seua recompensa i atorguen premis en aquest sentit, ací a Cullera està el premi d’enginy i gràcia. També dir que ací a Cullera s’ha creat recentment el premi a la millor escena sobre crítica local, qüestió ja clàssica en altres pobles on la crítica local té gran repercussió i guanyar eixe premi dona un gran prestigi.

S’imaginen un arròs sense sal, unes festes sense música, una regata de velers sense vent, uns llibres sense lletres, un estiu sense calor, etc. Doncs per a mi, no és imaginable cap monument faller sense les seues crítiques, sense crítiques veuríem ninots més o menys ben fets i acabats, millor o pitjor pintats i dispostos al monument adequadament o no, però segur que ens faltaria l’essència de tot, el punt que fa que tot el conjunt tinga relació, tinga alguna cosa a dir, i tinga un perquè, perquè sense la crítica segur que no arribem a comprendre que és el que l’artista faller ens vol dir, que és el que ha volgut expressar en la manera de col·locar els ninots i quin és el significat que vol transmetre en la creació del monument.

Crec que he deixat clara la meua posició sobre les crítiques als monuments fallers i espere que els lectors d’aquest article a partir d’ara miren els monuments fallers d’altra manera, que si no ho feien, es paren a llegir la crítica de la falla on sense dubte trobaran un punt de vista diferent del que puguen tindre sols veient el monument. Ho deixaré ací, espere que els haja agradat l’article i els desitge bona vida i bones Falles.

Abans, tot el que es pretenia criticar, i que de fet no cabia en els cartells del monument, quedava reflectit en el llibret de l’explicació de la falla, allí de manera més extensa i somera, s›explicaven totes i les escenes i/o

Ramón Marí Bohigues

El perquè a les falles

Joan Castelló

Per què les lletres falleres són cultura de la bona? — Ningú en el segle XXI pot negar que les falles són cultura popular. Arrere van quedar visions arcaiques de que les falles eren una activitat festiva sense substrat cultural. La declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco ha deixat palés que són una activitat que ens identifica i ens uneix com a poble. Art, crítica, poesia satírica, pirotècnia, música, indumentària tradicional, artesania, gastronomia i un llarg etcètera conformen aqueix mosaic en el qual, com a dessel·les, encaixen perfectament totes aquestes activitats, entre les quals no podem oblidar el llibret.

un resum fotogràfic de les activitats de l’exercici i els anuncis comercials. A més a més, ha obert les seues pàgines a les col·laboracions literàries. A partir dels anys vuitanta del segle XX van sorgir els denominats llibrets monogràfics, que disseccionaven cada any un tema, normalment relacionat amb la temàtica de la falla. En les últimes dècades no han sigut poques les comissions que han cercat en el llibret un element que els donara una valor afegit i un prestigi cultural. Durant primers anys de la democràcia, el món de la cultura es va allunyar de les falles per considerar que encara eren un reducte del franquisme i de la dreta més reaccionària, però els continguts culturals dels llibrets van permetre la tornada a les falles, mitjançant les seues col·laboracions literàries, d’escriptors, historiadors, gestors culturals, periodistes, artistes plàstics, dissenyadors i, en general, representants del món de la ciència i les lletres.

El llibret va sorgir com a element que permetia una millor comprensió dels temes que es tractaven en la falla. Per açò portava, com a segon nom complementari que definia a les clares el seu contingut: “amb l’explicació i relació de tot allò que conté la falla”. El llibret ha anat evolucionant de la mateixa manera que han evolucionant les falles. De la senzillesa dels primers exemplars, apareguts en la meitat del segle XIX, hem passat a una progressiva ampliació de continguts, amb la incorporació de l’esbós de la falla, el programa de festejos, els noms dels components de la comissió, la foto de la fallera major,

Les falles són, ara com ara, una manifestació de la cultura popular tan respectable com la Cultura en majúscules. I els llibrets, amb l’esforç editorial que açò suposa, uns contenidors culturals de gran qualitat que mereixen el suport i el reconeixement de públic i institucions. 56

AC FALLA XÚQUER

2019

Gala Festa de les Lletres Falleres. Arxiu: Joan Castelló

Amb l’objectiu de reconèixer aquest esforç, tant de les comissions com dels autors i col·laboradors, i per a mantenir uns nivells de qualitat i obrir nous horitzons creatius, en l’exercici 2011-2012 es va crear l’ens cultural Lletres Falleres, en el qual es van agrupar comissions i associacions que apostaven decididament per la promoció de la cultura i pel valencià com vehicle de comunicació socials dins de les comissions falleres.

D’aquesta primera entitat van formar part L’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) i les comissiones La Malva d’Alzira, Mocador de Sagunt i l’associació d’Amics del Mestre Ortifus. En edicions posteriors es van incorporar la Junta Local Fallera de Xàtiva, l’Associació Cultural Comissió d’Estudis Fallers de Torrent (COMFET) i Malalt de Falles. Com a convidats, també són membres l’AC Falla Portal de la Valldigna i la Junta Local Fallera d’Alzira.

El perquè a les falles Cadascuna d’aquestes entitats patrocina un premi (algunes fins i tot abans de pertànyer a Lletres Falleres) amb el qual reconeixen i premien eixe esforç per dotar de continguts el llibret i la labor per a incorporar a les falles el món de la cultura, les ciències i l’art.

falles han de parlar”, provocant la sàtira en cada escena i mostrant una cohesió en el missatge. L’exercici 2015-2016 la Junta Local Fallera de Xàtiva s’incorpora a Lletres Falles amb el premi Climent Mata a la millor maquetaciói disseny gràfic, un guardó que té en compte la maquetació, les il·lustracions, la

Amb el premi Soler i Godes, instituït en l’exercici 2004-2005 per a premiar al millor article publicat en un llibret, l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) vol no solament contribuir a la creació literària, sinó també fomentar la reflexió al voltant dels temes que preocupen a la festa.

temàtica gràfica escollida, l’originalitat i l’enginy, així com l’enquadernació i la presentació (carpetes, accessoris, etc.). L’exercici 2017-2018 ha segut un dels més prolífics de Lletres Falleres amb la incorporació de quatre nous premis: Comfet, Portal de Valldigna, Murta i Més Complet.

El Premi Malva d’Alzira, creat en l’exercici 2006-2007, té com a objectiu potenciar la presència de la poesia satírica, de llarga tradició històrica i popular entre els valencians, en els llibres de les comissions falleres, ja que la ironia, la crítica i la sàtira són aspectes que han estat sempre associats al món de les Falles.

Convocat per l’Associació Cultural Comissió d’Estudis Fallers de Torrent, amb la col·laboració de Junta Local Fallera de Torrent i el patrocini de l’Ajuntament de Torrent, el premi Comfet té com a finalitat reconèixer la qualitat dels continguts i disseny des del punt de vista pedagògic, didàctic i cultural en l’aparat infantil del llibret o llibret infantil independent editat per les comissions falleres.

El Premi Mocador i el Premi Emili Llueca, instituïts en l’exercici 20092010, premien el millor assaig sobre falles i cultura popular valenciana publicat en un llibret de falla. El Premi Mocador té com a àmbit la Comunitat Valenciana, mentre que el millor article publicat per una falla del Camp de Morvedre rep el Premi Emili Llueca, en record de l’historiador i cronista morvedrí.

Es valora la coherència global de la proposta, que ha d’estar relacionada amb la temàtica infantil de la falla, des del punt de vista del disseny i del contingut, que obligatòriament ha d’incloure l’explicació de la falla infantil.

Des de l’exercici 2013-2014, els Premis Mestre Ortifus (Coberta i coherència) són una decidida aposta per potenciar els treballes de les comissions que en el seu llibret deixen palés que “les

El Premi Portal de Valldigna, convocat per l’Associació Cultural Falla Portal de Valldigna, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, dona suport a la poesia 58

AC FALLA XÚQUER

2019

lírica, que també té llarga tradició en els llibrets amb les lloances a les falleres majors, als presidents, als monuments, als esdeveniments fallers…, perquè les falles, com la lírica, són emocions i sentiments.

comissions finalistes. Tots ells estan convidats a participar en la festa de Lletres Falleres, en la qual, una vegada acabat l’exercici i en un acte ple d’humor i creativitat literària, es donen a conèixer el nom dels guanyadors en cada modalitat.

El Premi Murta al millor microrrelat està convocat per la Junta Local de Alzira amb la col·laboració de

Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació

l’Ajuntament d’Alzira. El seu objectiu es atrapar al lector amb un contingut tan suggeridor com inèdit, escrit en valencià i demostrant què en un llibre de falla també la riquesa cultural i literària es pot expressar en un escrit curt, directe, amb humor i, perquè no, amb sensibilitat.

d’Estudis Fallers (ADEF)

Amb el premi Mes Complet, convocat per Lletres Falleres amb la col·laboració de la Diputació de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, es vol reconèixer el treball que fan les comissions falleres que utilitzen el llibret com a vehicle de comunicació en valencià. Des de l’exercici 2013-2014 també es convoca el Premi #plf, amb el qual es pretén visualitzar la creativitat satírica en els nous canals de comunicació que oferixen les xarxes socials. El premi es desenvolupa a través de les xarxes socials i l’únic requisit per a participar-hi és ser seguidor de la pàgina, del perfil o tindre Lletres Falleres uns dels cercles de Google+. A banda del caràcter satíric (i també faller), es té en compte la cohesió, la creativitat i el valor literari del text. Abans de la setmana fallera, els convocants de cada premi fan públics en un acte intern els autors i 59

El perquè a les falles

Salva Andrés

Per què volem falla? DECÀLEG DEL PER QUÈ DE VOLER FALLA — Ho dic de veritat, si hi ha una cosa que realment em fot dins del món faller és haver d’abaixar el pressupost destinat a la falla. En el moment de confeccionar el pressupost de l’exercici, moltes poden ser les raons per les quals s’abaixa aquesta partida i, justetament, la falla té totes les paperetes per a ser la sacrificada... Que tenim algun bony de l’any anterior: llevem falla. Que no s’han venut prou paperetes de la cagada de la burra: llevem falla. Que volem marques prèmium d’una determinada beguda alcohòlica: uf! Ací sí que llevem falla. Moltes vegades aquesta situació no s’hi pot evitar, però hi ha d’altres que amb un poc d’esforç i treball (per part de tots els fallers, compte) es pot tirar el pressupost endavant i no haver de tocar aquesta partida. Però, normalment, tendim a fer-ho. Per aquest motiu, en aquest article, us porte deu raons, en forma de decàleg, perquè pugueu entendre així que la falla ha de ser l’epicentre de la nostra festa: 1. Cal respectar la tradició del Cant de l’Estoreta Velleta. Es diu que l’origen de les falles data de finals del segle XIX, quan els xiquets anaven casa per casa demanant qualsevol trasto vell per poder cremar a la vesprada del dia de Sant Josep al so de Per ahí hi ha una estoreta velleta pa la falla de sant Josep...? Evidentment, en 60 AC FALLA XÚQUER

2019

Falla Antiga de Campanar any 2017. Arxiu: Falla XÃºquer

El perquè a les falles l’actualitat açò ha evolucionat i ara són els artistes fallers els encarregats de construir-les, però la tradició és la tradició, i aquesta, és una festa que es basa en la tradició.

amb molts elements darrere, però per damunt de tots ha d’estar la falla, el motiu principal pel qual fem festa. 5. Guanyar. Que ningú no s’enganye, a tots ens agrada guanyar dins de la nostra secció. El món faller és una competició constant, i si no apostem per fer una bona falla, com hem de guanyar? És molt bonic llevar-li pressupost a la falla en favor d’altres partides i després estar queixantse del premi obtingut des que ixes del Mercat fins que cremes la falla. I justetament, els qui es queixen són els que voten a favor de la baixada de pressupost. Mai he vist res més contradictori al món faller.

2. Es tracta d’un art únic. Al món podem trobar una gran diversitat de manifestacions artístiques, però cap com les falles. El seu procés artesanal, tot i que en els últims anys està digitalitzant-se amb l’ús de programes informàtics per als dissenys i els modelatges, i el seu caràcter efímer, fan de les falles un art singular que difícilment podem trobar fora de les nostres fronteres. Tot i això, no les donem la suficient difusió que mereixen, ni tampoc les explotem com cal.

6. Està de moda. En un món on les xarxes socials tenen cada vegada més pes a les nostres vides, com no anem a fer cas de la crida que van fer a l’inici de l’exercici els artistes fallers amb la campanya #VolemFalla? Fins i tot utilitzaren un hashtag (ja sabem que hui en dia sense # davant no som res). Si qualsevol influencer recomanara apostar per la falla, igual que recomanen coses tan vitals com fer-se extensions als pèls del nas, altre gall cantaria als nostres carrers el mes de març.

3. Moltes famílies viuen de la falla. Directament o indirectament són moltes les persones que es guanyen la vida gràcies a aquest art. Els artistes fallers, sobretot, són un col·lectiu molt nombrós que cada any veuen com els preus de les falles disminueixen, i, contràriament, els fallers les volem més grans i amb un millor acabat, i si pot ser amb deu ninots millor que amb cinc. Tot açò crea una situació insostenible. Vosaltres treballaríeu més hores pel mateix o menys sou? Doncs ells tampoc. Si volem falla, hem de pagar-la, sempre dins de les possibilitats de cada comissió.

7. Fer falla. Com molts sabem les falles no es nodreixen sols de les quotes dels fallers, ja que s’han de fer moltes activitats per tirar endavant el pressupost econòmicament. Una de les maneres d’obligar-se a fer activitats i en definitiva, de fer falla, és augmentar els preus de les falles. Una comissió no pot permetre’s el luxe de tenir-ho tot fet, sempre s’ha de mirar de fer noves activitats per tal de traure quatre duros que si van destinats a la falla, millor que millor.

4. El nom de la festa ja ho diu: Falles. Ni moros ni cristians, ni gaiates: Falles. És la festa per antonomàsia dels valencians. I per tant, la falla és l’element diferenciador que les distingeix de la resta de festes. Ser faller i no apostar per la falla és com ser vesta i no traure a passejar el sant, o que vinga Pasqua i no menjar-se la mona. Està clar que és una festa 62 AC FALLA XÚQUER

2019

8. Són una eina de crítica social. No hi ha res millor que una falla carregada de crítica àcida i mordaç cap a la societat en què vivim. Qualsevol tema és criticable en una falla, això si, sense sobrepassar els límits del mal gust. En aquest cas, a banda de demanar falla, també demanaré crítica, ja que les dues van lligades de la mà, i una falla sense crítica és com un arròs al forn sense cansalada. 9. Són didàctiques. Més les falles infantils que les grans. Personalment, sóc dels que pensa que les falles infantils, sense abandonar la crítica, han de complir la funció d’ensenyar als xiquets. Aprofitem la versatilitat temàtica de les falles per a aquesta funció que, a més, té un valor afegit, ja que la llengua utilitzada per a la confecció de les crítiques és el valencià. 10. Dedicada a les falleres i fallers del Xúquer. Xe, si teniu a l’artista faller en casa, com no heu d’apostar per la falla? Comptar amb un artesà faller a la teua pròpia comissió és un luxe que molt poques falles tenen, i més si la seua dona és la Fallera Major. No hi ha excusa. Enguany més que mai heu d’apostar per la falla, de ben segur que el vostre artista ho farà, veritat Xavi? Com heu pogut comprovar, hi ha raons de tot tipus per a voler falla, però pense que totes són suficients perquè apostem per aquesta com a eix vertebrador de la nostra festa. Algunes, tenen el seu pes ben fonamentat. Altres, en canvi, serveixen per a omplir aquest decàleg (és el que tenen els decàlegs, que s’han de posar deu). Tot i això, jo us regalaré una última: Perquè sí, i punt! Salva Andrés Martín Un que #VolFalla 63

El perquè a les falles

Bernat Selfa

Per què els canvis en les recaptacions extres en les Falles? — L’amic David, coordinador del llibre de la Falla, em convida a participar en aquest, amb un escrit que parle del perquè dels canvis haguts entre l’ahir i hui en les iniciatives i idees perquè el pressupost de la Comissió en finalitzar l’exercici els números de les entrades i eixides siguen parells. I per a començar parlar sobre el tema no queda més remei que retrocedir anys arrere, per a comparar el que era i el que és. En aquells dies igual que ara -això no canviarà mai- es caracteritzava per una lluita constant per cobrir totes les despeses ocasionades en el transcurs de l’any i al final dels dotze mesos donar una ullada al compte bancari i donar-nos una grata alegria. Els canvis a través del temps, moltes vegades resulten necessaris, per a tractar de millorar i progressar, deixant arrere un deixant d’encerts i fallades que al final et quedes amb una sensació profitosa.

que els ingressos en concepte de quotes són els que són, a partir d’ací cal començar a pensar en dos temes, el primer que una Comissió Fallera, sempre des del punt de vista del qual escriu, no deu mai de limitar-se als actes estrictes de la festa, sinó buscar una sèrie d’esdeveniments que signifiquen un augment en el capítol d’entrades que facen respirar sobretot al tresorer de la Comissió. I el segon tan important com el primer o potser més, i en el qual hem de comptar, és el cultural. Hui dia, amb el pas del temps hi ha hagut una transformació, uns queden i uns altres desapareixen i és que les juntes de les respectives comissions tracten d’inventar “conceptes” per a alleugerir els pagaments. Recorde el repartiment de coques i el seu cobrament mensual, concursos de tir al plat, excursions, reembossaments de loteria, “play back”, campionat de futbol sala, concert d’un grup musical dit “Praxis” als jardins del mercat, en el qual en aquells dies es van congregar cinc-centes persones, va ser un èxit, l’obsequi de plantes amb el seu consegüent premi dinerari, les rifes amb premis “variopintos” fins a un premi combinat amb la loteria nacional d’un cotxe. Eren en aquells dies maneres d’ingressar uns diners extres que sempre resultava un

Crec en l’esperança que nasquen noves il·lusions, cresquen nous somnis, decaiguen els nostres fracassos i muiren les nostres pors. I aquesta il·lusió i aquest somni és també motiu per a explorar nous reptes -ací està la recopilació de tots els pasdobles de les Falles de Cullera-, acte que va simbolitzar un punt i a part i el que ha de ser una Associació Cultural. Per a arribar a aquesta fi i sent així 64 AC FALLA XÚQUER

2019

alleujament perquè els números no anaren de color roig.

més d’hora sempre comencen a bufar els vents del canvi.

No queda més remei que escoltar en les reunions al que s’ha pogut assabentar aquest membre a través d’un familiar o amistat per a estudiarlo i posar-lo si es creu convenient en marxa al més prompte possible.

Precisament ací també existeixen “els canvis”, però són canvis causats per una infinitat de qüestions: cansament, poca venda, massa responsabilitat per als diners recaptats, no tindre suficient personal per a realitzar l’esdeveniment, no tindre eixida, i també perquè no dir-ho, la causa principal resideix al fet que el faller o fallera arribe el moment que està fins als nassos de vendre loteria, rifes, etc. Desitja pagar una quantitat fixa anual i llevar-se de damunt tots els problemes que li pot causar el pagament per diversitat de concepcions. En resum, podran ser uns conceptes o uns altres, però realitat, solament hi ha una: continuarem inventant.

Actualment, la rifa emmascarada “de la burra”, concentració de motos, campionats de truc, pujada al castell de “running”, tómbola, monòlegs en el casal, venda d’articles i càrrega de mòbils, venda de samarretes, actuació de la xaranga, etc. són altres maneres de generar diners. Durant els diferents cicles de la vida realment hi ha moments, en els quals el temps sembla estancar-se i crea la il·lusió de ser estable durant un llarg període de temps, però més tard o

Bernat Selfa

Tómbola al carrer organitzada per la Falla Xúquer. Arxiu: Falla Xúquer

El perquè a les falles

Enri Martínez

Per què ser Fallera? Aquesta pregunta té moltes respostes i totes són molt bones.

que si aquesta és bona o si l’altra també ho és, després cal buscar als que estiguen disposats a interpretar qualsevol paper, quasi sempre hi ha voluntaris, però altres vegades, simplement perquè els toca i prou.

Ets fallera perquè vols formar part d’un col·lectiu que defensa la festa més representativa de València? Doncs sí.

Tot i això, sempre es completa el repartiment. Per cert, pense que no es valora prou l’esforç dels assajos que es fan, les nits que, després del treball o dels estudis, es queda per assajar i la força de voluntat que cal tenir per tirar endavant obres d’aquesta importància. S’ha d’admirar aquest sacrifici i valorar-lo com cal. I per fi ja estan ací els dies grans de la festa, muntar la carpa, plantà de la falla, llums i detalls que van apareixent fins que tot està ja a punt.

Potser perquè vols vestir l’afavoridora indumentària de les dones de la terra? Doncs sí. O serà que els dies de falles tenen essència i fan que el cor bategue més de pressa? També. Tal vegada és que la resta de mesos de l’any fins que arriben els dies grans és grat participar en tots els assumptes de la Comissió: loteries, delegacions, nomenaments de les Falleres Majors, triar l’artista faller que haurà de fer els dos monuments, el gran i l’infantil, presentacions d’esbossos, proclamació, presentació de les Falleres Majors i les seues respectives corts d’honor, els músics que acompanyaran en tots els actes a la Comissió, les cercaviles, la recollida de premis, l’ofrena, els esdeveniments programats per la Junta Local Fallera, etc.

Arriba l’esclat, flors, música, coets, colors, olors i tots gaudint de cada moment pels carrers, dies de goig i alegria que passen molt de pressa i que, quan menys t’ho esperes, ja estem en la cremà de la falla i mirant la cendra. En aquell mateix moment, ja va creixent la il·lusió per a l’any vinent. Encara em pregunten per què ser fallera? Doncs tot això i moltes més coses són les que fan que tornes a ser fallera any rere any.

Tots aquests fets s’han de tractar, debatre i acordar entre tots els membres de la Comissió. Per altra banda, està el fet de preparar l’obra per al concurs de teatre. Primer

Enri, una fallera de “soca-rel” 66

AC FALLA XÚQUER

2019

bloc II |EL PERQUÃ&#x2C6; EN GENERAL|

El perquè en general

Maria Such

Per què la igualtat? — El passat dia 24 d’octubre acomiadàvem a Carmen Alborch, i encara que totes i tots coneguem la seua trajectòria professional i acadèmica, ella tenia unes particularitats singulars, i és que practicava la “sororitat” com la que més. Però que és açò de la “sororitat”? Ella, que havent sigut un referent, una dona que ha sigut la primera de moltes coses, era sobretot generosa, especialment quan es tractava d’obrir el camí a moltes altres que venien darrere. Ella sempre deia que el feminisme havia de ser considerat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i en honor a ella i al seu llegat tractaré de defensar que així hauria de ser, perquè el feminisme és la millor manera d’aconseguir la igualtat real entre homes i dones. El feminisme és un moviment que té més de 300 anys d’història, que ha anat travessant tota una sèrie d’avanços i retrocessos, però que ha aconseguit amb eixe empeny i herència de tantes i tantes dones, definir i posar nom a les desigualtats que patim pel simple fet de ser dones. Perquè no hi ha pitjor desigualtat, que aquella que es nega, que s’oculta. 70 AC FALLA XÚQUER

2019

El feminisme és una alternativa a la vida que coneguem ara. Imaginem una societat lliure de violència, sense possessions ni submissions, on les relacions humanes es basen en el bon tracte, en la confiança. No hi ha major lleialtat que aquella que t’atorga la llibertat.

és ben important. I aprofitar aquest espai per a sensibilitzar i conscienciar a les seues comissions és fer una gran aportació a millorar la convivència de la ciutadania però també a dignificar el paper i la figura de les dones, que durant massa temps havia quedat relegada a papers secundaris.

Una societat de coresponsabilitat, d’empatia, on el triomf es comparteix i se celebra conjuntament. On la felicitat és adquirida quan es potencia i dona suport a les persones al teu voltant, sense límits.

És més, les falles com a Bé Immaterial de la Humanitat que ja són, han d’aportar valor afegit, estar en constant canvi i progrés. Han de donar exemple, i sobretot transmetre que són espais on tenen cabuda qualsevol causa que tinga com a finalitat aconseguir una major justícia social, com ho és la igualtat i per tant, el feminisme.

Per a les dones és imprescindible tindre un espai propi, una «habitació pròpia» com deia Virgínia Woolf, on trobem referents, on poder compartir i expressar tantes coses silenciades durant tants anys. Les pors, les vergonyes i les mancances de coratge s’han acabat, i així es va transmetre en la «Vaga Feminista» el passat 8 de març del 2018, on la mobilització més gran fins al moment, cridava «ja està bé».

Teixir aquesta complicitat pot ser extraordinari, perquè les falles igual que el feminisme, una vegada entres en un o en altre món, difícilment pots eixir-te’n. Deixen petjada. Les falles amb simbiosi amb el feminisme, significa defensar allò que sents propi, és traspassar totes les fronteres mentals i generacionals, és recordar d’on venim i sobretot treballar cap on volem anar.

El feminisme és el camí que s’ha de recórrer per assolir la igualtat. I nosaltres, com a dones que som, necessitem ser aliades i còmplices de nosaltres mateixa, i ells, per descomptat, han d’acompanyar-nos i donar-nos suport en aquest viatge

Per què la igualtat? Perquè no tanca cap porta, sinó que n’obri moltes. Maria Such i Palomares. Directora general de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere

Les falles, en especial la falla Xúquer, ja no volen girar l’esquena a aquesta qüestió, sinó que volen ser part activa, part protagonista en la lluita per la igualtat, perquè bé saben que el lloc que ocupen en la societat valenciana 71

El perquè en general

Fani Criado

Per què en valencià? Per amor

El dolor de perdre una llengua, una cultura, no se sent fins que apareix als llibres, i de vegades ni així. Aleshores ja és tard. L’eternitat de la mort se l’ha tragat. Arazola Fuster — He fet esperar, possiblement més del que calia, la redacció del text que ara teniu al davant. Per què? Perquè sentia com un pessic al cor cada vegada que intentava decidir com respondria al tema encomanat: Per què en valencià? El vostre company em va dir que podia canviar-me’l, n’estic segura però que no li hauria agradat gens perquè anem coneixent-nos. De tota manera, n’he estat temptada moltes vegades, possiblement per allò de facilitar-me la faena i amagarme darrere dades, estadístiques o simplement trivialitats. Mentre m’hi capficava, passava el temps, apressa, sense escriure un mot al full blanc de la pantalla. De vegades em deia que també podria basar-me en teories, en xifres, en qüestions teòriques que al capdavall acomplirien l’encàrrec. No porte un any massa còmode – ho deixarem així- i segurament ho hauria entés ell, que ho sap, però jo no ho he fet. No em feia el pes obviar que si m’havia demanat una col·laboració i a més a més marcant-me la línia:

Per què en valencià?, sabia que no respondria amb un quedar bé i au! És comprovat que quan un tema ens toca el moll de l’os, i a mi aquest em tomba qualsevulla de les barreres que afecten a tots i cadascun dels cinc sentits corporals a més d’obrir-me l’ànima al plaer d’intensificar-los, és difícil ser pragmàtics. I ací em teniu amb una resposta. Una resposta que espere argumentar amb gana de compartir més que no de convéncer, no és el cas quan va dirigida a valencianoparlants, i a més a més, a una comissió fallera que a més de festa, fa cultura. Per què en valencià? Per amor. No m’és cosa fàcil expressar en paraules que, precisament, l’ús de la nostra llengua mare és allò que ens fa poble, que ens atorga la realitat d’un dia a dia, el que ens manté dins les quotes de la població mundial com a cultura diferenciada, diversa i, consegüentment, com a patrimoni 72

AC FALLA XÚQUER

2019

arreu del món? Us assegure que no. I, les onomatopeies? Si són la imitació en lletres de sons reals, com són tan diferents de la nostra en els altres idiomes? Per què no coincideixen encara que siga ni en dues llengües del mateix tronc de procedència? Només heu de fer una ullada en Google, no cal anar a cap gramàtica, i es quedareu bocabadats de com sona un simple gall en altres llengües. I això per què? Per què som els parlants els que fem les llengües i són elles les que ens representen. Tan fàcil i tan complicat com allò de qui va ser primer, l’ou o la gallina? No tinc cap intenció d’entrar en polèmiques, per a mi sempre absurdes, de la fissura que el nom de la llengua crea entre els seguidors de la mercaderia del vot per a guanyar poder i així balafiar la no tan sana ingenuïtat d’alguns valencians -amb grosseres filologies de carrer- per una banda i, els respectuosos del trellat que la ciència atorga al tema, per l’altra . No m’hi trobe gens còmoda amb la gresca, encara que algunes persones, que no em coneixen, pensen que sí. Tampoc no és la intencionalitat de la pregunta que se m’ha fet, al meu parer, ni vull dur la resposta per aquest camí. Així que deixe ben clar que jo sóc, em sent i vull ser valenciana i us torne a dir per a centrar-me i arredonir l’article: Per què en valencià? Per amor.

Falleret de la comissió vestit de valencià. Arxiu: Falla Xúquer

de la humanitat (i ara no parle de les Falles,em referesc a nosaltres: els valencians i les valencianes). La llengua que ens ha parit és el que ens situa dins els mapes, amb els uts i els ets de la política, als llibres d’història, de literatura, d’antropologia, dins les partitures musicals (em ve ara a les ninetes la humitat de quan escolte el Cançons de mare del mestre Talens mentre una mena de parotet es passeja pel meu estómac, de la mateixa manera que en sonar una dolçaina ben afinada augmenten els batecs del meu cor), en definitiva, és el que ens fa sumar-nos a les civilitzacions i, a la vegada, és el que ens fa únics.

Aquells que pensen que millor aprendre, llegir, escriure i treballar en una llengua més “útil” que la nostra, que pensen només una dècima de

Alguna vegada us heu preguntat si la simbologia que atorguem, per exemple, als colors és la mateixa 73

El perquè en general segon que no cal renunciar a una segona llengua, ni a una tercera llengua si s’escau. Les llengües són acumulables i quan més millor, més assaborirem la vida, l’art, la bellesa, l’existència que tan meravellosa, àvida i efímera és per als humans. Pensar que el valencià és una llengua de segona, una llengua només per a casa,

S’imagineu que ja no es parlara valencià des de la primera vegada que el van prohibir fa tres segles, o des de la dictadura de Franco? Existiren les Falles com a part de la “nostra” cultura? Seríem Falles o Hogueras de San José? Tindríem muñecotes o ninotes per a cremar-los? Com jugaríem al truc? Truqueando,

una llengua de fronteres limitades per una altra més “útil”, més valorada (siga quina siga, castellà, anglés o cantonés, m’és igual) és perllongar el mal fet pels conqueridors a sang i foc, pels qui tenen els fils de la titella imperialista i per un capitalisme desbocat i podrit que malda per posseir i dominar. És sentir complexe d’inferioritat, és no tindre autoestima, és no sentir amor per qui s’és.

truequeando, trucando? No dinaríem, almorzaríamos! I jo vull esmorzar i vull dinar! Xiquets i xiquetes, per a mi el grifo és un animal mitològic i el traje de huertana és el vestit típic de Múrcia (i ho dic amb tot el respecte del món cap a les murcianes) i jo em vestiré de llauradora, o a la valenciana, de fallera, o de valenciana les Falles que venen. El homes de ca meua portaran saragüells o camalets. Vosaltres què fareu?

Per això, per tot el que som i que no hauríem de deixar de ser, estimem el valencià. Pensem en les nostres paraules, emprem el nostre lèxic amb les connotacions que li hem afegit al llarg dels anys, que hem heretat i que llegarem per als valencianoparlants futurs. Les paraules i com les utilitzem és el que diu si existeix o no una cosa, una idea, un concepte, una sensació, un sentiment, tot i res. Per això algunes expressions són intraduïbles i s’empren en la llengua original o s’adapten fonèticament, i ja està, pels qui les coneixen i entenen. Han passat a comunicar amb elles el que els parlants -de la llengua que les ha creades- els han transmés, el que han deixat passar a través seu. Tots sabem que és un dejà vu, un savoir faire, una quijotada, un gentleman, un poc trellat, ...

Per què en valencià? Perquè vull viure la nostra cultura, sentir les nostres quimeres, gaudir dels nostres defectes, saber d’on vinc i on vaig, ser com la mare que m’ha parit, encertarla o fallar-la, perquè vull existir. Perquè el meu jo i el teu tu canvia quan canviem de llengua. Perquè ningú que se sent viu vol morir. És a dir: per amor. Francesca Criado i Ripoll Professora de llengua i literatura “Una amant de la nostra llengua”

Falleres de la comissió vestides de valencianes. Arxiu: Falla Xúquer

74 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè en general

Isabel Armengot

Per què una correcta alimentació? — Una correcta alimentació és un element fonamental per mantenir un bon estat de salut, al mateix temps una alimentació no adequada pot reduir la salut i qualitat de vida. Avui dia els problemes relacionats amb l’alimentació poden ser tant per manques nutricionals com la desnutrició, com per excessos com l’obesitat. De fet, seguir una alimentació poc saludable està relacionat amb moltes de patologies destacant, les malalties coronàries, accidents cerebrovasculars, diabetis, hipertensió, obesitat ... Entre altres. Aquesta relació alimentació-salut la coneixem des de fa molt temps ja Hipócrates (segle V – IV AC) afirmava “que la teua medicina siga el teu aliment i l’aliment la teua medicina “i posteriorment el filòsof Ludwig Feuerbach (1804-1872) “Som el que mengem”, però és a partir de 1960 quan s’estableix una correlació entre certes malalties i la composició de la dieta.

nutrients modifiquen o influeixen en l’expressió dels gens) ens estan portant a afirmar que en un futur no gaire llunyà les recomanacions nutricionals seran personalitzades i en funció dels nostres gens. El que sí que sabem és que encara que tinguem una càrrega genètica que ens predispose a l’obesitat, diabetis ... podem minimitzar aquesta influència genètica portant una alimentació saludable.

Els últims avenços en disciplines tan capdavanteres com la Nutrigenética (estudia com les diferents variants genètiques de les persones influeixen en el metabolisme dels nutrients, la dieta i les malalties associades a elles) o la Nutrigenòmica (com els

A part de l’alimentació hi ha altres factors com el sedentarisme, tabac, consum d’alcohol, estrés o no dormir prou, que influeixen negativament en la nostra salut. 76

AC FALLA XÚQUER

2019

És essencial en aquest punt que definim dos conceptes bàsics que semblen iguals, però que no ho són:

ens obliguen a menjar fora de casa o a utilitzar aliments manufacturats que han modificat substancialment la forma d’alimentar-nos.

Alimentació: Procés voluntari i conscient en el qual triem els aliments que volem menjar, la forma de cuinarlos i el moment d’ingerir-los. Tot açò ve influenciat pel lloc on vivim,

Com ens està influint aquesta forma de vida en la nostra manera de menjar? Hem disminuït el consum d’hidrats de carboni (pa, arròs, pasta, llegums ...)

la cultura, el nivell socioeconòmic... Nutrició: És un procés involuntari i inconscient en el qual l’organisme a través dels diferents aparells i òrgans del cos humà realitza la digestió, absorció, transport, eliminació ... Els nutrients es troben en els aliments i són indispensables per al funcionament del nostre organisme i mantenir un bon estat de salut. Podem afirmar que hi ha moltes formes d’alimentar-nos, però solament una de nodrir-nos.

i augmentat el consum de productes d’origen animal (carn, ous, llet) i de greix saturat (brioixeria i pastisseria) (Són dades del panell d’alimentació elaborat pel ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació) En l’actualitat la qualitat de la dieta és molt millor que fa 30 anys quant a una major aportació de proteïnes, però el seu equilibri és menor. Necessitem aprendre a menjar. Nosaltres hem tingut contacte amb la dieta mediterrània tradicional que preparaven les nostres àvies i mares, bullit, paella, llegums... han sigut la base de la nostra alimentació, però els nostres joves i xiquets estan molt lluny d’aquesta forma d’alimentar-se. Cal dedicar temps per ensenyar a menjar els xiquets, els professors en el col·legi, els menjadors escolars, els serveis de pediatria, mèdics d’atenció primària, endocrins, tecnòlegs dels aliments, els farmacèutics, dietistes i nutricionistes, personal d’infermeria, mitjans de comunicació, esportistes d’elit, família ... Perquè la nutrició importa a tots i, com no, perquè som el que mengem!

Encara que no ens adonem el nostre organisme està canviant constantment, creixen els cabells, es descama la pell, es renoven els pulmons ... D’acord amb els estudis científics el cos humà es reemplaça completament amb un nou conjunt de cèl·lules cada 10 anys. La majoria dels elements que necessitem per aquest procés de regeneració continuada els obtenim de l’aire que respirem, dels aliments i begudes que ingerim. Tenint en compte tots aquests factors anteriors, en els últims anys, a causa de canvis en la nostra forma de vida, major disponibilitat d’aliments, falta de temps per a elaborar el menjar, major llunyania als llocs de treball i l’escola;

Isabel Armengot Montagud Metgessa. Màster en Dietètica i Nutrició. 77

El perquè en general

Óscar Quintanilla

Per què viatjar? — En principi, la resposta és òbvia: perquè m’agrada. Tanmateix puc aprofundir un poc més i explicar per què almenys tinc gust per viatjar. Primer de tot cal dir que he viatjat a un bon grapat de països i la veritat és que trobe que la majoria de les vegades ha sigut perquè de menut o fa ja anys vaig veure algun documental, vaig llegir algun article a la National Geographic o algú me’n va parlar i sempre em van atraure. En canvi, moltes persones m’han parlat de tal o qual lloc que és preciós segons ells i tanmateix no m’ha tocat el cor. I potser si anara m’agradaria, però de moment no hi aniria. Primer vull “rematar” tots els països de la “meua llista de favorits” i després ja veurem...

Està clar i és evident que no tots tenim les mateixes circumstàncies. Hi ha persones que per raons familiars o laborals no es poden permetre viatjar. Però també he de dir que viatjar pot no ser gens car. Jo he conegut moltes persones que no es gasten massa diners en els viatges i d’altres que sí, està clar. Encara que, com he dit abans, si tens un treball precari i no te’l guarden després d’un viatge o has de cuidar un familiar malalt o tens fills menuts, ho vas a tindre molt més complicat. De totes maneres, jo vaig a parlar del meu cas i comence ara: Després d’haver estat treballant més de 10 anys en un col·legi vaig decidir anar-me’n pel món i vaig anar a Canadà, la Patagònia argentina i xilena, Perú, Guatemala, Hondures, Costa Rica, Egipte, Índia, Jordània, Austràlia i Nova Zelanda. Crec que no me’n deixe cap.

Si vaig dient un per un els països que he visitat puc comentar les coses que més m’han agradat. I anar a un país no implica veure tot el país. Un país és molt gran i jo puc haver anat a Suècia però no haver estat a Estocolm (per posar un exemple). Quan acabe de visitar algun lloc i algú em pregunta intente sempre dir quines són les coses que fonamentalment cal veure. I jo solc dir que “tal monument o paisatge s’ha de veure abans de morir”. I és que crec que realment hi ha coses que s’han de veure perquè són espectaculars i és un pecat deixarles passar.

Bé, anem per feina, com diuen per allà dalt: De Canadà puc dir que és el país que més m’ha agradat pel nivell de vida i per la bellesa espectacular dels seus paisatges. I potser també perquè va ser el primer. Si voleu veure llacs i boscos, Canadà és el vostre país. Tanmateix jo vaig anar al setembre i no és el mateix que anar durant 78

AC FALLA XÚQUER

2019

l’hivern ja que el fred i la foscor fa que molts es deprimisquen i hi haja alguns problemes pràctics com no poder eixir de casa perquè s’ha acumulat la neu a la porta.

davant un paisatge aclaparador. Vam aprofitar per traure el picnic de l’esmorzar. Hi havia una mare jove i la filla d’uns cinc anys preparant una parada de venda d’objectes per a turistes i anaven desembolicant cada figureta d’un paper utilitzat tantes vegades que ja semblava transparent. Quan vaig pegar el primer mos, la xiqueta em guaitava amb els ulls com a plats. Hauria vist mai un sandvitx o

Patagònia és un paisatge es-pec-tacu-lar amb unes extensions de territori inabastable. Les Torres de Paine, el Fitz Roy, la glacera Perito Moreno, Ushuaia (la ciutat més austral del planeta), les Cova de les Mans, etc.

simplement no havia desdejunat? Li vaig preguntar al guia si seria correcte donar-li el meu menjar i va dir que per suposat. Jo m’havia quedat amb el paper de plata del sandvitx i me l’havia guardat per a tirar-lo després. Quan el vaig traure de la butxaca vaig pensar que quin gran paper (valga la redundància) els hauria fet per embolicar les coses que venien. I és que a nosaltres ens sobra de tot i no apreciem el que tenim. Després tenia curiositat i vaig preguntar al guia sobre l’edat de la dona que anava amb la xiqueta i em va dir que tindria uns

Perú té el Machu Picchu i la ruta Inca, la ciutat d’Arequipa i Lima i també la selva amazònica: aneu alerta amb els zancudos (eixos mosquits piquen a través de la roba). Guatemala i Hondures són cultura maia. Si voleu saber més d’aquesta gran civilització, ja sabeu on heu d’anar. I Guatemala té també volcans, com dissortadament saben els seus habitants amb la darrera erupció. Justament vaig anar a una excursió de bon matí a veure volcans i la furgona ens va parar 79

El perquè en general 22 anys màxim. Jo em vaig quedar de pedra perquè semblava tindre’n 50 o més. Així de dura és la vida si eres dona, a Guatemala i treballant a la intempèrie.

I ara vaig a l’altra punta del món: Austràlia i Nova Zelanda. Són moltes hores de vols (en plural) però millor que anar en vaixell, com fa unes dècades. Coses que cal veure a Austràlia: la gran roca de gres Uluru o Ayers Rock si preferiu el nom anglés, la casa de l’òpera a Sydney, l’impressionant desert o Outback, amb una extensió

Passe ara a un altre país d’Amèrica Central: Costa Rica. La seua natura és exuberant amb parcs i volcans també. Per cert que per culpa de la boira no vaig veure cap volcà. Només la lava... Mala sort.

de quasi tres vegades Espanya i molt més. Em va agradar molt una activitat en l’Uluru: de nit apaguen tots els llums i només veu el cel amb milers d’estels. Imagineu: gens de contaminació lumínica.

Continue amb Egipte: tot està planificat per tal que en uns pocs dies pugues visitar els monuments més significatius: les Piràmides, l’Esfinx, la Vall dels Reis, tot el Nil. Alerta amb la calor i l’angoixa per culpa dels turistes...Ui, si resulta que jo també sóc turista!

I ara Nova Zelanda: mirant un paisatge preciós algú va comentar si no ens recordava alguna cosa vista feia poc. “El Senyor dels Anells”, vaig respondre. És on es va filmar la trilogia. També hi ha zones volcàniques, moltíssimes ovelles...És a més el país amb un nivell de vida més semblant al nostre. Bé, crec que vaig a deixar-ho ací de moment. He fet un xicotet resum de tot un any de viatges. Us anime a viatjar i gaudir de totes les meravelles que el món ens ofereix i que estan esperant-nos. La veritat és que tot és proposar-s’ho. Aprofiteu ara i no deixeu passar l’oportunitat o almenys tingueu en ment quan seria un bon moment segons les vostres circumstàncies personals i, quan eixe moment arribe, feu que siga real. No us en penedireu.

Acabe de pegar un bot i estic a l’Índia. És un país amb uns contrastos brutals. Pots trobar-hi la riquesa més absoluta amb la pobresa més denigrant. I també una classe mitjana amb cada vegada més espenta. Quant als monuments vos dic que heu de visitar el Taj Mahal. No us penedireu d’eixa majestuosa bellesa de marbre blanc, una tomba signe d’un amor etern d’un home per una dona. També podeu gaudir d’un bany al Ganges, encara que diuen que no és massa aconsellable. Molts indis es banyen al riu sagrat de l’Hinduisme, on les restes dels fidels han d’arribar una vegada han faltat. Sí que cal anar alerta amb els cadàvers flotants. Molta gent no es pot permetre el luxe d’una cremació sencera i llancen el familiar mort a l’aigua, això sí: embolicat.

Òscar Quintanilla Professor i amant dels viatges.

80 AC FALLA XÚQUER

2019

Imatges d’Òscar Quintanilla als seus viatges. Arxiu: Òscar Quintanilla

El perquè en general

Dani Zacarés

Per què preguntar? Per què aprendre? — La constància i la curiositat per allò desconegut són trets que ens venen de sèrie als éssers humans. M’ho va recordar el meu fill anit mentre véiem junts una pel·lícula i em preguntava prop de 300 vegades (o tal vegada van ser 500, no les vaig comptar bé) per l’argument d’aquesta.

qüestió a mi mateix: per què perdem la il·lusió per aprendre? Mai he acabat d’entendre per què perdem aquesta il·lusió a mesura que ens fem majors. Qui és el culpable? Hi ha un culpable? Realment existeix un mag que ens embruixa perquè ens atordim? I si és així, per què no a tots? Potser tinga alguna cosa a veure la manera en què aprenem, un ensenyament basat més en la quantitat que en la qualitat.

Cal assenyalar que la vaig gaudir al màxim... durant 2 minuts. Vaig aprofitar les pauses interminables dels anuncis per reflexionar sobre el que el meu fill em preguntava i veure si podíem extreure una mica de profit. I, alhora, per fer-me una

En l’actualitat l’ensenyament se centra més en la quantitat (jo mateix ho acabe de fer en el començament d’aquesta oda a l’aprenentatge i la

82 AC FALLA XÚQUER

2019

il·lusió amb l’expressió “prop de 500 vegades”) i en les notes que els posen als nens en el col·legi, en compte de valorar les qualitats i capacitats. Els preparem als nostres centres per donar resposta a allò que demanda la societat sense permetre’ls, de vegades, expressar possibles solucions alternatives.

se? Quant cobraré?) que en el “cuálo” que hauria de preocupar-los realment (Quin és el futur que els espera als meus votants? Quines són les necessitats dels nens que hi ha a les nostres aules? Quina és la millor manera d’ajudar?). No semblen voler posar-se d’acord i treballar per donar respostes als problemes de l’educació. Però l’apatia que sentim cap als nostres governants, en general, ens fa permetre’ls que siguen “comptables” (tornem a persones centrades en el quant) i no “qualificades” (centremnos en “qualitats”).

Posem-nos en el cas que jo els plantege, que recorden per demà el número 4. Cadascun de vostés podria trobar una manera per memoritzar-lo i totes serien vàlides: associant-ho a la unitat familiar, al número que els va portar la sort, al que sumen els dígits d’una data assenyalada, al número del portal de la seua casa, al pis on viuen...i així infinitat de possibilitats. Gairebé tantes com a persones vulguen llegir aquestes paraules. Llavors, per què de vegades aferrar-nos a una única manera d’ensenyar? Només hi ha una manera vàlida per aprendre?

Sembla impossible canviar-ho, o no. Depén d’on un pose els seus límits. Els pares, de vegades, tampoc poden ser l’element fonamental pel que fa a l’educació dels seus fills. Les seues atrafegades vides amb un treball, en el millor dels casos, que han de conservar quant temps? Treballant durant quantes hores? Per poder aconseguir quantes coses? I que els seus fills puguen gaudir d’elles durant quant de temps? En lloc de poder gaudir d’una conciliació familiar aconseguida des de la política i gaudida socialment.

És difícil trobar respostes a les meues ocurrències, entre altres coses perquè són meues i un sempre sol entendre’s millor a si mateix que als altres. Tal vegada hauríem de buscar-les en aquells que tenen “el poder de l’anell” (aquest que en la pel·lícula del Senyor dels Anells sembla tenir la capacitat d’aconseguir-ho tot).

Gaudim del pare que, aconseguint aquesta anhelada conciliació, se li permet menjar amb els seus fills i escoltar-los explicant quina ha estat la cosa més sorprenent que li ha passat aquell matí. O arribar a casa i preguntar-los quin és el conte que volen llegir, en compte de trobar-los ja dormint. “Haberlos, hailos” com las

Vegem: polítics, pares, professors... Comencem. Els polítics, més centrats sovint en aquest “quant” (Quant de temps estaré en el càrrec? Quant fa que no marege amb una nova llei educativa? Quant de temps hauré d’escoltar a aquesta gent queixar83

El perquè en general “meigas”. Però sembla que l’estrés social en què vivim fa veure això impossible, o no. Depén d’on un pose els seus límits.

hores amb els nostres fills veientlos créixer física i intel·lectualment. Aquest “profe” que, parafrasejant a la gran Teresa de Calcuta “sabrà que cada vegada que ells vulguen, pensen, somien, canten, visquen... Estarà la llavor del camí ensenyat i aprés”. Quin és el valor que els donem a aquestes persones que intenten millorar cada

Passem a la tercera de les potes d’aquesta cadira que se m’ha ocorregut muntar en la parada publicitària de la pel·lícula que estàvem veient. Els professors.

dia el món? Reflexionem si ens deixa la pausa per a la publicitat...o la vida. “Viu com si anares a morir demà, aprén com si anares a viure per sempre” aquestes simples paraules de Mahatma Gandhi haurien de servir per adonar-nos de l’enorme levitat de l’ésser i de la importància que hauria de tenir per a nosaltres culturitzar el nostre cervell.

Deixem de costat aquest percentatge d’intrusisme professional que existeix per desgràcia en totes les professions. Aquesta gent que està per quant es cobra? Quants dies hi ha de vacances? I centrem-nos en la il·lusió que viuen i transmeten aquells docents que cada matí acudeixen a l’escola i saben que el seu dia serà diferent de l’anterior.

La saviesa és una cosa que roman amb nosaltres: hi ha qui opta per tomaques, uns altres per enciams i uns altres... per idees. Els deixe, que vull gaudir d’una altra pel·lícula amb el meu fill.

Que no cal esperar d’ells les mateixes reaccions que l’any anterior quan va explicar aquest tema. Que busca desenvolupar qualitats en compte de quantitats. Pensem en el professor com a eina d’aprenentatge. Com algú que acompanya, que passa moltes

Dani Zacarés Professor de secundària de biologia.

84 AC FALLA XÚQUER

2019

Rosa Mª Penadés

Per què llegir? — Sempre he sigut una gran amant de la lectura des de la meua infantesa. A casa de la meua mare mai he vist a ningú amb un llibre a la mà, tot i que quan el meu germà i jo érem menuts, ella s’encarregava de regalar-nos els últims volums del creador de dibuixos animats Walt Disney. Anys després van aparèixer les novel·les rosa i altres publicacions setmanals i, com que en mi mai no han desaparegut les ganes de llegir, jo les comprava i emmagatzemava a l’armari de casa fins fa ben poc. L’altre dia em vaig desfer d’aquestes amb tristesa perquè em recordaven fets d’ aquella època que eren interessants. El primer regal de casada que em vaig fer a mi mateixa va ser omplir la prestatgeria de casa de llibres de tot tipus. Tenia exemplars de

gèneres diversos, encara que el que més m’agrada és la novel·la, però també hi havia llibres de poesia, llibres d’història, però, com no, tots en castellà. En aquella època no hi havia lectures en valencià, ni a l’escola ni a cap lloc, només alguna revista fallera que jo li havia de llegir a la meua mare perquè ella no sabia. Ara, això ha canviat, perquè com que tinc a casa una filòloga de llengua catalana, hi ha llibres en valencià per tot arreu, des de volums de l’institut o de la universitat, fins a exemplars del seu treball, els quals conserve perquè tirar un llibre em desperta nostàlgia i pesar. Cada vegada que la meua filla ve de Barcelona em porta un regal. - Mare, un llibre en valencià i així aprendràs millor a llegir i escriure en la teua llengua - em diu. Llegir és la principal font d’enriquiment personal perquè aprens coneixements i, de vegades, t’ajuda a resoldre incògnites que mai no seríem capaços de solucionar sense consultar. *Per a mi la lectura és part de la meua vida i crec que tothom hauria de fer-ho i, el més important, és imprescindible educar els nens des de menuts a tindre llibres a les mans perquè els llibres són entreteniment, són aprenentatge i són, per damunt de tot, cultura. Rosa Mª Penadés 85

El perquè en general

Eva Orellana

Per què estudiar tingues l’edat que tingues? — Fa 20 anys que visc a Cullera i mai havia parlat valencià, al contrari, sempre he parlat castellà, mai ningú em va dir res i sempre em responien en castellà. Després de molt pensar vaig decidir ser igual d’educada que ells, i vaig aprendre valencià. No va ser difícil, em vaig apuntar a l’escola d’adults i vaig tenir una professora magnífica que em va ensenyar com només els valencians saben fer, amb afecte i paciència.

Enguany estic cursant el segon curs i m’encanta, però m’entristeix veure com de poc compromesos estan els joves i, el que és pitjor, com els seus pares no s’involucren més perquè estudien i siguen algú en el futur. La majoria dels meus companys i companyes de classe ronden els 40, 45 anys o més, però els xics i xiques que cursen l’E.S.O. no volen estudiar, no s’adonen que s’estan convertint en mà d’obra barata, és a dir, en esclaus del futur, sense ambicions i sense possibilitat d’arribar a tenir-les mai.

Mentre estudiava valencià veia una gran quantitat de joves que estaven traient-se el graduat en E.S.O., mentre estaven en classe no van voler aprofitar l’oportunitat, i ara que haurien de posar-se a treballar decideixen posar-se a estudiar, però no per prosperar, no, jo crec que solament per evitar anar a treballar. Vaig aprovar l’accés a la universitat perquè volia donar exemple als meus fills i coneguts. Volia demostrarlos que estudiar és l’única cosa que els farà lliures. Vaig aprovar l’accés amb 42 anys i a la primera, llavors vaig pensar, per què no seguir? I així ho vaig fer, em vaig matricular al Grau Superior en Integració Social i, no sense molt esforç, vaig aprovar el primer curs, 7 assignatures en modalitat semipresencial i, tot i això, vaig aconseguir traure-ho endavant.

Així que per la meua experiència us dic, estudieu, no us doneu per vençuts, no deixeu que us sotmeten en un treball que no podreu abandonar per falta de qualificació. Als que ja sou majors, dir-vos que no deixeu de formar-vos o llegir o anar al teatre, aprendre i ser més cultes no fa mal a ningú i ens enriqueix l’ànima. Si tot va bé, acabe enguany i obtindré el meu títol d’Integradora Social, però ja us dic que no vaig a parar. No s’ha de parar d’estudiar, d’aprendre, perquè mai no se’n sap prou i el saber obri moltes portes a la dignitat.

Eva Orellana Bermejo

86 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè en general

Enri Francisco

Per què fer esport? — Des de ben xicotets sempre hem escoltat la importància que té practicar un esport però, per què? Què ens aporta? Tan necessari és? Podem viure sense l’esport?

i prevalença de l’osteoporosi, disminuint el risc de fractures, la reducció de la incidència de diabetis i un menor risc de trastorns depressius i d’ansietat.

Només llegint un poc d’història podem veure que la pràctica de l’activitat física ha estat involucrada en les activitats diàries de l’ésser humà. Ja en la prehistòria, en primer lloc, els primitius necessitaven una bona condició física per aconseguir aliments mitjançant la caça. A poc a poc, evolucionàrem i vam ser capaços d’aplegar a la conclusió que podíem tindre animals en captivitat i, per tant, no feia falta desplaçar-se cada vegada. Finalment, hem aplegat a un punt en el qual sense menejar-nos de casa, podem aconseguir qualsevol mena d’aliment sense importar la nostra condició física.

En segon lloc, hem de tindre en compte que altre dels factors fonamentals de la pràctica esportiva és el component psicològic i social. Actualment, una gran bateria d’estudis informen que les persones que practiquen esport són més estables emocionalment, són més sociables i més feliços. A més a més, augmenta la confiança en tu mateix. Aconseguir els reptes que ens proposem, després d’haver caigut més d’una vegada, i no parar de posarse metes més dificultoses que les anteriors, crea l’esperit esportiu en la persona amb valors com la constància, el respecte i l’autosuperació. El fet de moure el teu cos, de desenvolupar certes capacitats i d’observar la progressió constant, ens fa millorar en la nostra autoestima. Aquesta és molt important treballar-la des de ben menuts, puix ajuda a ser més competitius en l’esport (respectant sempre als companys/es i adversaris) i, açò, tindrà una transferència positiva en el mercat laboral, al que s’incorporaran en un futur, per no perdre mai la confiança i no rendirse fins a aplegar a la nostra meta.

Aleshores, per a què hem de practicar esport? Puix bé, hi ha una gran quantitat de premisses positives que ens faria veure la importància de l’activitat física diària. Una d’elles està relacionada, per descomptat, amb la salut. La pràctica d’un esport és una ferramenta preventiva per a evitar el sobrepés, la hipertensió arterial i accidents cerebrovasculars, entre tants d’ells. Altres beneficis es refereixen a la reducció de la incidència 88 AC FALLA XÚQUER

2019

Per últim, m’agradaria destacar la importància del valor educatiu de la responsabilitat que s’inculca en la pràctica esportiva.

avançar en cada entrenament o competició.

Una persona responsable és aquella que té la virtut de prendre una sèrie de decisions de forma conscient, d’assumir i respondre a les

De forma col·lectiva, cada component d’un equip assoleix un rol amb unes responsabilitats que determinaran l’èxit del seu grup. Per tant, la preparació física i psicològica seran les responsabilitats que ha d’assumir

conseqüències que tinguen aquestes decisions.

cadascú per a estar a l’altura en el moment de la competició.

Puix bé, hem de tindre la responsabilitat d’agarrar tot aquell material necessari i adequat per a la pràctica esportiva, per a prevenir futures lesions i per a la nostra higiene personal. Tanmateix, la responsabilitat també juga un paper important en el rol de cada persona per aconseguir una millora individual i/o col·lectiva, ja que ens dóna l’oportunitat de poder

Queda demostrat els beneficis que aporta fer esport i aquests que hem parlat no són ni molt menys els únics que hi ha, jo vos animaria a tots a fer qualsevol mena d’esport i ja em direu com es trobeu i com canvia la vostra vida, vos ho aconselle. Enri Francisco Professor d’educació física

Pilotari de la comissió amb la Fallera Major de València 2019 Marina Civera. Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera.

El perquè en general

Àlex Morales

Per què les xarxes socials? més efectiva i transcendent per als éssers humans. És intrínsec a nosaltres comunicarnos amb els altres, aconseguir que el missatge que nosaltres tenim al cap arribe a la resta. Sempre he dit que la festa de les Falles ha capgirat la darrera dècada; De fet fins fa uns anys associava les Falles a quelcom arcaic, vell, sistèmicament rebutjable i de fet com una espècie de justificació de l’extrema dreta valenciana per ferhi de les seues. Tot això evidentment no ho he lligat mai a la tradició que suposa cremar un monument, desfilar pels carrers o fer una paella, però l’associació sí que era ben real; Només cal veure-hi el nivell de blaverisme que imperava a les comissions.

Les Falles connectades — Les TIC han ajudat al fet que les Falles canvien, es modernitzen, es democratitzen i s’adapten als nous temps; uns temps que cada dia canvien més de pressa i que no s’aturen ni un sol moment. Sense cap mena de dubte el panorama de la comunicació i la informació ha canviat radicalment en els últims anys. El fenomen de la globalització ha estat clarament un dels pilars bàsics d’aquesta mutació, però també la irrupció de les tecnologies en aquesta àrea tan important del coneixement com és la comunicació. De fet, la comunicació és potser junt amb la mateixa biologia, la ciència

Tot açò ha canviat, tal com també ha canviat la forma de comunicar des de les comissions falleres. Les TIC han ajudat al fet que les Falles es modernitzen, i no només en la qüestió aparatosa de la burocràcia, és a dir la creació de documentació interna mitjançant un ordinador o una tauleta tàctil, sinó també en la imatge corporativa, ja que a hores d’ara totes les Falles tenen presència a Internet en els perfils d’Instagram, Facebook o Twitter, i no dir ja la panacea de la comunicació fallera: el Whatsapp. Aquestes ferramentes, 90

AC FALLA XÚQUER

2019

ens ha servit perquè milers de fallers i falleres pogueren comunicar-se de forma senzilla i ràpida.

de canvi, però si fem una reflexió ben acurada del que ens està passant al món, podríem treure moltes coses positives.

Les xarxes socials són un element de modernització de la nostra festa, i sense dubtes han ajudat a obrir la ment de les Falles. Ara bé, trobe que no hi ha diferències entre Falles grans i

Fixeu-vos, les Falles han canviat, i ho han fet per a bé perquè els valors del respecte a la diversitat i a la llibertat s’han imposat al discurs faller, i s’ha

xicotetes a l’hora de comunicar, perquè algunes de les Falles que formen part de les seccions més importants de València comuniquen pitjor en xarxes que moltes falles xicotetes de Cullera que es troben, per exemple, a una secció segona. L’element clau de l’èxit a les xarxes és fer una bona difusió de les coses que es fan de la comissió, però també la imatge de la cartelleria que ha de ser sempre corporativa amb una sèrie de trets característics – color, format de lletra... – que facen reconéixer fàcilment a la Falla només mirant la forma del cartell o imatge. També potser exitosa la realització de vídeos en directe, audiovisuals que resumisquen les activitats i un feedback entre el públic aspectant continu.

recuperat l’essència de la festa: poder fer crítica d’allò del que no estem gens d’acord, i si relacionem l’avanç de les Falles, podem assegurar que s’estan democratitzant i modernitzant perquè s’estan adaptant als nous temps. No ens podem imaginar a hores d’ara una comissió fallera, de per exemple Torrent, sense un perfil o pàgina a les xarxes socials que done difusió a tot allò que es fa a l’associació cultural, i això potser és un punt positiu per considerar les Falles com una festa d’antany que ha estat capaç de romandre en el temps gràcies a la seua adaptació i modernització, i alguna cosa haurem fet bé perquè així siga. Les Falles cada dia són més nostres.

La presència de les Falles a Internet, però especialment a les xarxes socials ha fet que també arriben al públic més jove que dia a dia veu actualitzada informació que abans havia de consultar en premsa escrita o xarrant al casal. No ens alarmem, no hem substituït o eliminat res, simplement el món avança a passos agegantats en el que ja s’anomena com a societat líquida, incapaç d’aturar-se un sol moment per veure què passa. Sincerament esglaia tant

Alexandre Morales. Delegat de Comunicació de Junta Local Fallera de Cullera.

El perquè en general

Vanessa Selfa

Per què estimem? — Per què no coneixia la meua filla i

Amor fraternal cap a la meua germana, la meua altra meitat, la millor companya de viatge en aquesta vida, la que mai falla.

ja l’estimava? Aquell 12 dóctubre em sentia com el Mostre de Colors, aquell personatge de conte que tan bé coneixen els més menuts. M´havia fet un garbuix démocions només en uns minuts, el temps que havia tardat en veure en la pantalla dáquell aparell que estava embarassada.

Amor de parella, company de batalles, una relació en la qual cadascú té el seu propi lloc i regna el respecte i l´ acceptació de l´altre, malgrat les diferències. Amor d´amistat amb qui compartisc mil i una aventures, moments bons i no tan bons, però sempre continuen estant al teu costat.

Vaig sentir sorpresa, incredulitat, alegria, por, nerviosisme, etc. Faltava ordenar totes aquelles emocions, com la majoria de les mares, per tal de gaudir des del primer moment de la maternitat. I això és el que vaig fer, prepararme física i mentalment per a la seua arribada.

Amor com a valor, amor propi, amor a una mascota, etc. Però dels diferents tipus d´amor existents, cap era comparable al que sentia per ella, la meua filla.

Per què no la coneixia i ja l´estimava? em preguntava constantment. Mai m´havia passat.

La imaginava amb la pell blanca tant desperta com als somnis, cabell ros, ulls negres i mirada expressiva, nas petit i llavis perfilats. La meua ment creava el seu retrat.

Lámor, eixe sentiment dáfecte cap a una persona, animal o cosa l´he experimentat dínfinites maneres. Amor filial cap als meus pares, persones a les quals he d’agrair el que sóc i el que tinc, qui als meus quaranta anys continuen cobrint les meues necessitats bàsiques, mófereixen suport emocional i segueixen trasmetent-me aquells valors que mídentifiquen com si dún nadó es tractara.

Sense saber per què continuava estimant-la sense conèixer-la, fins que el dia del seu naixement ens mirarem per primera vegada. Havia arribat el moment de conéixernos, eixos instants de pura màgia, indescriptibles i únics en la vida d´una dona. El seu rostre no tenia res 92

AC FALLA XÚQUER

2019

a veure amb allò que imaginava. Ara ja la coneixia i de seguida vaig sentir que encara l´estimava més si calia. Recorde les primeres paraules que li vaig dedicar: “Estàs bé, filla?”, “La mamà t’estima en bogeria” i la seua resposta fou buscar el meu pit de manera innnata. Sàvia naturalesa. Han passat tres anys i mig i done les gràcies cada dia per tindre-la al meu costat, gràcies per ensenyar-me a ser més pacient, més valenta davant les adversitats i pors, gràcies per ser menys egoïsta i no pensar tant amb mi, per expressar les meus emocions amb més facilitat, per fer-me somriure a sovint amb qualsevol gest, conversa, carícia que compartim, per convertirme de nou amb petita guadint dels teus jocs i aprenentatges. Gràcies perquè distingisc amb major rapidesa allò important d´aquesta vida del que no ho és tant, gràcies perquè els temps llarg de la lactància ens ha creat un vincle emocional i gràcies, en definitiva, perquè em fa feliç i aprenc al seu costat cada dia.

«Aquest article ha participat en el VIIIé concurs d’articles de llibret Falles 2019 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera»

És el millor regal que m´ha donat la vida. I el pas del temps m´ha donat la raó, perquè el seu rostre ara sí que és tal i com m’imaginava quan no la coneixia. Aleshores ja léstimava i no passa un dia que no li repetisca “ Téstime en bogeria”, les primeres paraules que va escoltar de la seua mare, amb la diferència que ara, com que parla, em respon “Mamà, jo a tu també téstime en bogeria”. (Pàgines 92,93) Vanessa amb la seua filla Alma. Arxiu: Vanessa Selfa

Vanessa Selfa 93

94 AC FALLA XÚQUER

2019

El perquè en general

Marc Sanjuan

Per què fem teatre?

“Amb les paraules la ment té ales”, de Les Aus de Aristòfanes — A tots els que fem teatre, sobretot si és al concurs de falles de Junta Local Fallera, quan arriba el moment de l’estrena o els dies abans ,ens preguntem per què fem teatre.

I quasi de sobte i sense adonar-nosen el “Presi” o la “Presi” o qualsevol delegat de la comissió ens comunica que hem rebut el correu electrònic de Junta Local Fallera que ja tenim el termini per a la inscripció per al Concurs de Teatre una vegada més.

La setmana prèvia a l’estrena l’esgotament físic, la tensió, la responsabilitat davant la comissió que representem, els problemes d’última hora i la dificultat a intentar conciliarho amb la vida familiar i laboral fa que arriben aquestos pensaments. I les paraules “enguany acabe” es transformen en un mantra cada vegada que sona el despertador.

El cuquet del teatre torna a rosegar, ens tornem a reunir i el cicle comença de nou amb “què anem a fer l’any que ve”. Repassem els textos que tenim (alguns d’ells són obres que proposem tots el anys però cap gosem a fer), recordem els muntatges que hem vist o els que anem a veure, tirem mà d’amics o col·laboradors habituals fins que trobem el que volem fer. Cal buscar el text, i merda! “no està en valencià”. Si el trobes en castellà cap problema, sempre tens l’amic-traductor oficiós que ho farà. Si la trobes en anglès tens un seriós problema. Si el text el trobes en una biblioteca o llibreria saps que algú del grup acabarà comprant-lo. Si no trobes el text tiraràs mà d’aplicacions d’internet o d’algun contacte amb poders per a catalogar llibres similar als del bibliotecari de l’Escorial.

Estrenat l’espectacle, recollits els honors i la glòria amb sonors aplaudiments del públic, arribem al final del cicle. L’objectiu s’ha complit. La pau i tranquil·litat arriben a les nostres vides. En les nostres converses falleres tornem a recordar el moment de l’estrena, allò que férem bé, allò no férem i que el públic mai sabrà, la valoració del treball fet, les discussions i les anècdotes. I els dies de la nostra vida tornen a ser iguals. Torna la rutina.

96 AC FALLA XÚQUER

2019

I tornem a la distribució dels personatges entre els actors. I com si fora una regla matemàtica universal, si l’obra té prou personatges, eixe any hi haurà poca gent en el grup, si l’obra té pocs personatges, tindràs molts postulants dins del grup de teatre. Si a l’obra hi ha molts papers femenins, no tindràs falleres

Presentades preinscripció i inscripció de l’obra en Junta Local Fallera comença el compte enrere. I el nou projecte comença. Es farà un calendari d’assajos que mai es complirà. Durant el primers mesos ni actors ni actrius es sabran els papers, ni el tècnics faran res de decorat i llums i la direcció no tindrà clar si llevar text o si

disponibles i si són papers masculins, ells tindran obligacions familiars i personals que els impediran assumir l’obligació d’haver d’anar a assajar. Finalment, com la quadratura del cercle, personatges, tècnis, regidoria i direcció tenen assignades les seues obligacions.

farà falta una acte sencer, si canviar o llevar un personatge o si la música és l’adequada. Es suspendran assajos per bodes, batejos, comunions, el futbol, el mig any faller, la proclamació, la presentació, Nadal, Cap d’Any, la

Escena de teatre del grup de la Comissió falla Xúquer . Arxiu: Falla Xúquer

El perquè en general malaltia d’algun fill, per treball d’última hora, per l’ocupació del casal per altre acte de la comissió i, per suposat, per l’obligatori cabreig del director perquè el actors i actrius no se saben el paper.

I arriba la estrena.... estrenes. I quan acabes, ixes de la Casa de la Cultura, arribes a casa mort d’abatiment i et deixes caure vestit en el llit de la teua habitació que està plena de trastos del teatre i de roba que no has recollit durant setmanes. A continuació, en silenci, et tornes a preguntar a tu mateix.... per què faig teatre?

I és quan el director o directora menciona les fatídiques paraules “falta justet un mes per a l’estrena”, se te resseca la boca, t’entra un calfred de cap a peus, fas una ullada al text i comences a esglaiar-te.

El teatre ens permet desenvolupar històries, transformar-les del paper a la realitat. I no a través d’una pantalla, sinó cara a cara per tenir una comunicació directa amb l’espectador. Una comunicació efímera, sols en el moment de la representació. És un moment irrepetible en el temps i en l’univers. Com actor intentes transmetre un sentiment als espectadors. I quan ho aconsegueixes, quan durant la representació comences a apreciar que el públic respon a l’estímul que emets, comença la màgia del teatre. Com va dir Federico García Lorca “El teatre és poesia que ix d’un llibre per a fer-se humana”. I aquest plaer és únic, difícilment descriptible. És un plaer addictiu que et plena de satisfacció i il·lusió. Pot ser per això fem teatre.

A partir d’eixe moment, tot passa de pressa. Els assajos es fan interminables, el final de l’obra no ix perquè no arribem mai, innumerables repeticions, canvis als canvis i un calendari d’assajos que t’impedeix participar de la teua vida social o de veure el final de la sèrie de televisió que portaves tres anys o més seguint. A nivell personal les tensions apareixen amb els companys del grup (o perquè algú no es sap el text o perquè directament no apareix), no trobes el vestuari que et demanen i a casa comencen a estar farts de tant de mal humor (sobre tot per la falta de son) o de les teues absències.

Marc Sanjuan Ortis Amant del teatre i faller

98 AC FALLA XÚQUER

2019

Maria Sapiña

Per què investigar? — La investigació es basa a analitzar alguna cosa desconeguda i aportar alguna solució respecte d’això. Des del principi dels temps va haverhi grans investigadors que ens van reportar grans descobriments, com Cristobal Còlon que ens va descobrir Amèrica, Thomas Edison gràcies al qual tenim llum, l’inventor de la roda que no es coneix però és de gran rellevància en la història de la humanitat o investigadors més recents com Mark Zuckerberg que ens han descobert noves formes de relacionar-nos a través de les xarxes socials. Tots i cadascun d’ells són part de la nostra vida diària i ni tan sols ens parem a pensar el per què podem gaudir de la llum, viatjar amb cotxe o contactar amb familiars i amics a milers de quilòmetres de distància. El concepte d’investigació és aplicable a àmbits distints, especialment el científic, el policial o l’històric. La investigació científica és el resultat d’un treball de molt de temps i que ens permet investigar un aspecte de la realitat considerat un problema que no té solució. Problemes que ens afecten a tots com malalties, contaminació atmosfèrica, evolució de la indústria o simplement formes de viure o alimentar-se. Quan un pacient de càncer es cura 99

El perquè en general no pensa per què investigar, però sí pensa que gràcies al treball de metges i investigadors la seua vida pot continuar. És un procés dur, però gràcies a tots els últims avenços és una mica més suportable i amb majors esperances de vida. Podem parlar d’un 90% de casos de càncer que se salven en 2017, enfront del 20-30%

El desarrollo de la investigación social sobre las fallas de Valencia (GilManuel Hernández i Marti, UV), storia de las Fallas (Antonio Ariño) que daten del 1990. Alexandre de Laborde l’any 1809 amb la seua obra Itinéraire descriptif de l’Espagne va aportar testimonis de les falles de l’època. Igual que les

en els 90. A l’Índia parlem només del 63%, ja que la inversió en investigació a l’Índia és 0,63% del seu PIB, mentre que a Espanya és l’1,22% (https:// es.theglobaleconomy.com/rankings/ Research_and_development/).

obres de Vicente Boix (1848) on es valora el treball dels fusters en la creació dels primers monuments fallers. Inclús la Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) que defensa que les falles van ser iniciades pel gremi de fusters. De la mateixa manera Josep Bernat i Baldoví, autor de poesies satíriques i obres de teatre en valencià, es va dedicar a escriure i publicar “Llibrets de falla”, és a dir, explicacions en vers dels temes tractats en les falles d’aquella època. O estudis com Ninot de falla ( Perez Contel, RAFAEL , 1961) que repassa l’evolució del ninot des d’un punt de vista estètic.

De la mateixa manera en l’actualitat ja disposem de cotxes elèctrics, materials de construcció amb efecte amuntegant i descontaminant, indústries completament automàtiques que milloren la nostra qualitat de vida en el treball o aliments per a persones amb determinades intoleràncies com el gluten o la lactosa. Tot això s’ha aconseguit gràcies a una gran comunitat científica que ens permet avançar dia a dia. Per una altra banda, podem parlar d’investigació policial que ens permet resoldre un delicte per mitjà de proves d’ADN, empremtes dactilars, anàlisi d’imatges... Tots portem un Sherlock Homes a dins. O d’investigació històrica que ens permet saber que van existir els dinosaures, analitzar obres d’art, conéixer l’origen de l’ésser humà o aplicar les matemàtiques i l’astronomia a la nostra vida diària.

Si cal destacar un treball d’investigació relacionat amb les falles, no ens podem oblidar del gran Joan Fuster i el seu Combustible per a falles (1967)”, on es tracta el vessant social de les falles, el folklore valencià i els orígens de la festa. No és fins als 90 quan es crea l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), moment en el qual van començar a sorgir grans treballs d’investigació al respecte, i tots i cadascun d’ells han permés l’evolució de la festa des dels materials per als ninots, la vestimenta o l’enfocament turístic, però sempre mantenint l’origen de la festa.

Existeixen inclús estudis aplicats al nostre món de les falles com 100 AC FALLA XÚQUER

2019

Des del 2006 es convoquen les “Converses de Falles”, a la Nau, unes taules redones celebrades a l’Aula Magna de la Universitat de València amb l’objectiu de tractar reflexivament i críticament diversos aspectes destacables de la problemàtica fallera i ciutadana actual. Així

mateix,

altres

entitats

Tal com molts estudis assenyalen “El país que inverteix en investigació, avança cultural, social i personalment”. Amb tots aquests avenços hem aconseguit gaudir del món de les falles des d’un punt de vista artístic (monuments, música, ...), social (esports en equip, compartir sentiments, explicar al món els valors

com

de la nostra terra...) i cultural (teatre, promoció del valencià, ...).

l’Agència Valenciana de Turisme, el Museu Valencià d’Etnologia, el Centre d’Estudis i Investigació Alfons el Vell, la Universitat d’Earlham (Indiana, USA), la municipalitat de Nottingham (Gran Bretanya) o l’administració regional de la Picardia (França), han desenrotllat projectes de difusió, estudi, investigació, docència o intervenció social que basculen sobre la festa fallera, en considerarla un important referent cultural, social i turístic del País Valencià en un marc social cada vegada més globalitzat. Recentment la UV oferta un curs de postgrau titulat “Expert universitari en falles i creativitat”

Com a científica i fallera espere que el món continue avançant, creixent i desenvolupant social, cultural i personalment tots aquells aspectes que ens permeten entendre la societat i la vida mateixa com un continu progrés cap a “veure la llum, entendre les xarxes socials o curar malalties”. Sense investigació no hi ha desenvolupament. Senyor “científic” pot començar la investigació. Una amant de la investigació

101

El perquè en general

Miguel Ángel Gimeno

Per què innovar en educació? — Quan escolte sovint la paraula innovar al món educatiu, pense en varies paraules: canviar, renovar, actualitzar, modernitzar, revolucionar i transformar. Aleshores em ve al cap, tot allò que diu el nostre currículum educatiu i que no està gens malament en quan a enfocament metodològic: treball per competències, treball integral de l’alumne (curricular i emocional), que el docent elabore tasques amb els nous models metodològics i d’avaluació, que a més a més s’organitze la classe utilitzant estructures cooperatives, que s’utilitzem metodologies actives (Aprenentatge basat en Projectes, Aprenentatge de Servei, Aprenentatge Basat en Problemes, etc...). I em pregunte... Perquè la majoria de docents fa cas omís al que diu la legislació vigent? O realment s’han llegit el currículum?

costat, però quan es tracta de treballar amb: xiquets, adolescents o joves això no val. Hem d’ajudar a crear una societat millor i per això és necessari eixir de la zona de confort i començar a innovar. Està més que clar que així no podem continuar si volem generar alumnes competents i motivats, alumnes que estimen aprendre. I, per fer-ho fàcil, m’agradaria donar unes claus del perquè innovar i com podem fer-ho: Primerament, transformar els centres educatius cap un model democràtic, inclusiu i participatiu. Tasca amb major responsabilitat dels claustres, que han de canviar el xip i fer que tota la Comunitat Educativa tinga veu i vot en cada decisió, és a dir, que alumnes i famílies participen activament en cada decisió. Així aconseguirem que, els xiquets, siguen els màxims protagonistes del seu dia a dia i de retruc millorarem la qualitat educativa. Les transformacions dels centres no arriben d’un dia a un altre són processos socials que requereixen temps i persistència. També solen requerir eliminar barreres, principalment companys que no ajuden ni volen deixar-nos fer i avançar. Sona molt mal, però és així, nosaltres vam tenir en primer lloc que fer fora un equip directiu. Per tant, ànim, que si es pot. Si pensem que

Doncs si, és molt trist visitar escoles i veure que no han canviat res als darrers 40 anys, nosaltres, els docents som un actiu imprescindibles en aquesta societat; som agents de canvi i de transformació. Per les nostres aules, al llarg de la nostra vida passen milers de xiquets, què són esponges d’aprendre i acaben avorrint l’educació. Si, avorrint-la, llavors tenim un gran problema i no volem afrontarlo, de vegades és millor mirar cap altre 102 AC FALLA XÚQUER

2019

som els docents els protagonistes de l’escola, tenim un problema, nosaltres som un motor que ha de dinamitzar el dia a dia.

haurem de plantejar metodologies cooperatives a l’aula per facilitar: el treball en equip, les intel·ligències múltiples, la resolució de conflictes, el treball emocional i la inclusió. Altres metodologies necessàries per poder transformar les aules són: tallers o tasques internivells, aprenentatge basat en projectes, aprenentatge de servei, resolució de problemes de l’entorn més proper, tertúlies dialògiques, tutortzació entre iguals, treball per racons, treball per ambients, projectes de robòtica i noves tecnologies entre d’alres.

En segon lloc, hem de modernitzar i renovar les aules. No podem atendre les necessitats dels nostres alumnes amb el sistema tradicional, ja que ells viuen en un entorn que res té a veure amb el nostre passat. I per això, hem d’atendre les necessitats de cada alumne, doncs cadascun apren d’una manera i té unes qualitats i unes motivacions que hem d’atendre. Per tant, és necessari abandonar els llibres de text, perquè a dia d’avuí són la gran barrera en la que ens trobem per poder innovar. Així com,

Si cada any anem introduint una d’aquestes metodologies vos assegure que tindrem més il·lusió 103

El perquè en general

Treball amb alumnes a les aules. Arxiu: Miguel Àngel Gimeno

AC FALLA XÚQUER

2019

d’anar a treballar i que la majoria d’alumnes rebran aprenentatges agradables i significatius.

com l’estrès o la por poden arribar a provocar un bloqueig que dificulta l’aprenentatge.“Ningú pot aprendre res si el que es disposa a aprendre no el motiva, si no l’encén emocionalment”. Per aquest motiu podem afirmar que: El professor i el clima emocional de l’aula són dos dels factors que més influeixen en el rendiment dels

Per altra banda, és necessari canviar la manera de tractar amb els deures escolars i els exàmens. Està demostrat per molts estudis que no milloren el rendiment i si provoquen exclusió i més diferències a nivell social. Penseu a cas que els xiquets no passen ja prou hores a l’escola?. Vos agradaria tenir treball extra a casa? El que si és totalment necessari, és fomentar alumnes crítics i responsables, això ho aconseguim fent-los treballar buscant qualitat en el que fan i no buscar feixos de deures i de feina que no valen per a res, doncs no estan aprenet. Ens pensem que quan més deures, fitxes i exàmens fan més van a aprendre i vos assegure que així no aprenen... és un aprenentatge bulímic (estudiar i vomitar el que empollem), perquè els aprenentatges que no són significatius no són vàlids.

alumnes. Per tant, és l’hora d’actualitzar-se i formar-se per iniciar una revolució al sistema educatiu, sistema que no funciona però, que tenim al nostre abast el poder fer-lo canviar. Per això, és necessari un compromís de tota la Comunitat Educativa i buscar espais i temps per parlar als centres educatius d’educació i deixar de costat la burocràcia que de tan poc serveix i tan necessària és per l’administració. I pensareu què estic mig boig... aleshores podreu comprovar que tot açò que vos dic és pot dur a terme. A la meua escola tinc el privilegi de fer-ho tots els dies. És qüestió de començar, no podem esperar. Com deia Albert Einstein, És una bogeria seguir fent el mateix i esperar resultats diferents. També deia: dime alguna cosa i l’oblidaré, ensenya’m alguna cosa i ho recordaré, però fesme partícip d’alguna cosa i aleshores ho aprendré.

I com no, no podem deixar de parlar d’educació emocional, Tenint en compte que no hi ha emocions bones i dolentes, sinó positives i negatives, i que totes les emocions són útils. Considere que hi ha unes emocions que afavoreixen l’aprenentatge i unes altres que el dificulten. Segons l’experta en educació emocional Esther Garcia Navarro, “el fet de potenciar emocions positives com la curiositat o l’interès ajuda a focalitzar l’atenció”. “Això ens condueix a potenciar un aprenentatge significatiu”. I, per contra, se sap que emocions negatives intenses

Miguel Ángel Gimeno Bonet Mestre d’educació física d’infantil i primària.

105

El perquè en general

Joan Gimeno

Per què cal dir no? — Perquè ja està bé. Perquè ser covard no serveix. Realment ha arribat ja el moment de revisar una mica les sentències judicials basades en unes lleis antiquades, desfasades i, sobretot, fora de lloc.

la seua forma de ser dones dins d’una societat que, per desgràcia, segueix sent encara masclista. Pel fet que una dona porte un tanga no és un eximent perquè haja sigut violada ni és una justificació d’una violació. Perquè una dona té la dignitat per a vestir com lliurement li agrade, vulga i desitge i no seguint unes normes marcades per una societat masclista, retrògrada, i sobretot, una societat marcada per lleis dictaminades i fetes per l’home.

Perquè no volem que les nostres dones tornen a casar mirant cap arrere constantment i que no tinguen la seguretat que els pot plantejar una llei que les defense. Perquè els jutges jutgen sobre la base d’una llei totalment obsoleta i que està permetent que els qui realitzen violacions i abusos no siguen considerats com a tals i puguen estar a les amples, amb aire fanfarró, i el que és pitjor, amb la sensació que no han fet res dolent. I per què no es pot canviar açò?

Perquè no es pot consentir que en una comissió on s’ha de tractar que canvie la llei per equiparar violació i agressió tan sols hi haja dues dones representades en la mateixa amb menys d’un 10%.

Ja està bé de viure en una societat mediocre. Ja està bé de tenir por. Ja està bé que les dones se senten diferents i hagen de ser elles qui hagen de donar explicacions de situacions que elles no han creat. Elles han de justificar-se per no haver fet res.

Perquè ja està bé, perquè no és just, perquè no és una realitat la realitat que estem vivint, perquè no, perquè la societat ja ha dit prou, perquè tots estem farts i més que farts d’haver de suportar certs cànons que estan manant en una cultura nefasta, reaccionària, totalitària, ametista i dictatorial contra les dones.

Perquè la societat actual els està girant l’esquena a aquestes dones que ixen al carrer, que es manifesten, que viuen amb intensitat

Perquè les dones no necessiten que ningú la salve de situacions que elles no provoquen, perquè les dones el que necessiten en aquesta societat 106

AC FALLA XÚQUER

2019

Concentració contra la violència de gènere a les portes de l’Ajuntament de Cullera. Arxiu: Joan Gimeno

és respecte. Un respecte que s’han guanyat a pols i que es mereixen.

Davant tots aquests despropòsits, en els quals la dona sempre té les de perdre, la meua pregunta seria: Cal esperar-se al fet que la maten perquè jutgen a aquests gossos sense collar?

Perquè viure no és sobreviure enmig d’una banda d’indesitjables. Perquè viure és un dret en una societat, encara que aquesta estiga podrida, en la qual cal preguntarse: I per què no es canvien les lleis ja? Quins interessos hi ha per no canviar la llei de forma immediata?

Espere que tots siguem sensats i no faça falta arribar a eixe punt. Joan R. Gimeno Martín

107

El perquè en general

Ferran Sanz

Per què es diu com es diu... — Parlem la llengua que parlem, a diari fem servir paraules -algunes més que unes altres- i sovint les utilitzem sense saber-ne el significat, si més no l’originari. Quan viatgem, doncs, al passat remot d’alguns d’aquests vocables ens emportem sorpreses, bé per desconeixement de l’etimologia o senzillament perquè, tot i saber-la, estem tan habituats al significat que han adquirit amb el pas del temps que no hi donem importància. Què me’n diríeu si us dic que, segons els ètims, un home no pot ser/estar “histèric”, que el cap de l’església catòlica apostòlica i romana hauria de ser triat, no entre els cardenals, sinó entre enginyers d’obres públiques o que a un individu d’extrema dreta, d’aquells que fan amb desimboltura la salutació nazi, no pot ser ni que ho vulguem -buff- un ésser “sinistre”? I més! Per què és una “animalada” dirli a una dona “pècora”, per què a una persona afectada per un accident o un succés tràgic amb conseqüències físiques notòries se li diu que està fet “un aixomo”, o per quin motiu tot treball és, en si mateix -segons la feina fins i tot estaríem d’acord- una autèntica i veritable tortura? Seguiu llegint i aprendreu unes quantes coses!

108 AC FALLA XÚQUER

2019

Histèrics... de tota classe. Tothom hem conegut o coneixem gent histèrica, tant homes com dones, ja siga en casos puntuals o que venen “de sèrie”. Actualment, els diccionaris defineixen histèria com “neurosi complexa caracteritzada per l’excitabilitat emocional” o, en el millor dels casos, com “una excitació nerviosa

passar a ser un simple honor associat a la màxima autoritat i divinitat romana, i d’ací el van agafar els successors de Sant Pere, tot donant-li el convenient significat de “els que construeixen ponts entre Déu i els humans”. No en saben, no...

d’intensitat variable”, lògicament tant en el gènere masculí com en el femení. Però si anem a l’origen de la paraula, grega però d’arrel indoeuropea, veiem que deriva del substantiu ύστέρα, que equival a “úter” o “matriu”; fet i fet, els metges grecs, simpàtics ells, definien la “histèria” com l’estat emocional canviant de les dones durant els dies en què tenien el període -vaja coses que tenia aquella gent!- i amb el temps el concepte ha esdevingut vàlid per designar clínicament un tipus de trastorns que pertany, com deia al principi, al grup de les neurosis.

“Sinistres” diversos... Si sabeu quatre paraules d’italià no us sorprendrà el que us diré per acabar: en aquella musical llengua, a la dreta li diuen “destra” i a l’esquerra “sinistra”, exactament igual que en el llatí del qual deriva aquesta i la majoria de llengües europees meridionals. Efectivament, en llatí l’adjectiu “sinistre” simplement designava un dels dos costats, tant del cos humà com qualsevulla ubicació espacial contrària a l’altra. El que és curiós és que amb el temps la paraula haja derivat, almenys en valencià i en castellà cap a un significat tan negatiu o pejoratiu, amb connotacions tètriques o escabroses; terreny adobat: fixeu-vos en la desconsideració que sempre s’ha tingut a les persones que escrivien amb l’esquerra o en les expressions populars “alçar-se amb el peu esquerre” o “fer una cosa a dretes”, com a negatiu i positiu respectivament... o amb el substantiu “sinistre” per referir-se a un esdeveniment luctuós o amb víctimes. Curiós, veritat?

El Papa de Roma i els ponts. El cap de l’església catòlica apostòlica i romana és conegut arreu per “sa santedat” o pel títol de “summe pontífex”; pel que fa a la segona, el concepte -com tantíssimes altres coses- el va agafar l’església en préstec de la cultura clàssica: a l’antiga Roma hi havia un càrrec sacerdotal de caràcter tècnic, des dels temps de transició entre la primitiva monarquia i la república -el Pontifex Maximus, datat ja al s. VII AC- que tenia cura de la construcció i reparació dels ponts sòlids -tema transcendent- sobre un riu tan voluble com el Tíber. Amb el temps, especialment durant l’Imperi, va 109

El perquè en general Ets una mala pècora! Ara ja no tant, però aquesta expressió abans se sentia més. Es tractava d’un insult -almenys per a nosaltres- en el qual es s’advertia que la persona a la qual anava dirigida, no era de condició digna -entesa per indignitat “l’alegre” ocupació de la dona, majorment- o bé que era roïn perquè es comportava

els altres martiris descrits a la Bíblia, després durant el judici a què va ser sotmès, segons els textos sagrats, pel governador de Roma Ponç Pilat. La comparació devia ser lapidària, descriptiva, i la nostra fonètica va ferne la resta.

de manera impròpia des del punt de vista de la virtut o la noblesa, en general. Pocs saben que l’origen de la paraula no guarda relació, almenys pel que fa a la primera de les accepcions, amb el significat derivat perquè ve del llatí “pecus, -oris” que vol dir “bèstia”, sobretot aplicat als bous, vaques i altres animals semblants dels que ajudaven en les feines del camp. Els ancestres no devien estar sempre contents amb el rendiment dels animalets i de tant en tant els amollaven allò, que ha perviscut en el temps d’aquesta manera...

Treballar.... quina tortura! Alguns -els que no gaudeixen de la seua feina, que en són molts- parlen amb més propietat que no sembla de la “tortura” que els suposa anar a treballar cada dia, especialment un dilluns; el cas és que desconeixen quanta raó tenen, perquè el “tripalium”, era un temut instrument de turment que consistia en tres (tri) pals (palium) o estaques clavades al terra formant una piràmide des de la qual es castigava els esclaus rebels, sisadors o llenguallargs. “Tripaliare”, per tant, era inicialment torturar a algú ajudant-se d’aquest estri, sent el “treballador” -caram amb la paraula- el botxí que n’accionava la maquinària. Si tenim en compte que, en aquella època, els esclaus eren les persones que s’encarregaven de les feines menys agraïdes i que no devien estar precisament contents, intuïm que l’invent no guardaria gens de pols, precisament. Treballar, doncs.... la tortura definitiva! Fins ací aquest breu recorregut per algunes etimologies curioses... I encara diuen alguns indocumentats que les llengües clàssiques no serveixen per a res!

Què és un “aixomo”?. La gent major del nostre poble encara ho diu, però -tot va perdent-se amb el tempscada vegada se sent menys. “Estàs fet/ t’han deixat fet un aixomo” s’aplicava quan apareixia davant la nostra vista una persona en unes condicions lamentables, arrapada o ferida, víctima d’una baralla o una pallissa, o simplement malmesa per qualsevol circumstància externa. Doncs el seu origen és religiós, concretament de la imatgeria de les esglésies i processons de Setmana Santa, del llatí “ecce homo” que vol dir “ací teniu l’home” en referència al Jesucrist ferit i sangonós per l’efecte de la corona d’espines i

Ferran Sanz, filòleg

110 AC FALLA XÚQUER

2019

Jose Luis Garcia

Per què pintar quadres? Vivència i art

nit, malgrat la foscor amb colors que donen tristesa, es pot il·luminar amb una lluna ataronjada que atenuarà la sensació malenconiosa o trista. L’evolució de l’art pictòric ha arribat a tal forma d’ocupació del color que, escapant de les formes recognoscibles, ens enriqueix amb sensacions que ens poden commoure més enllà de l’objecte. No solament el color, sinó també la línia ens comunica amb una intencionalitat en els traços executats. Ens diu allò que el creatiu intenta comunicar-nos, encara que no sempre serà interpretat de la mateixa manera pel receptor del missatge. No tots els observadors ho veuran de manera igualitària, però això és un factor imprescindible de la subjectivitat de l’ésser humà.

— En les cultures primitives potser creien que la nit i el dia era alguna cosa màgica. En realitat tot en la vida succeeix de forma màgica encara que no ens ho semble. Després, l’home descobreix la ciència. Es fa preguntes i apareixen els perquès. L’home necessita les creences, després de cobrir les necessitats que li permeten subsistir, vénen les espirituals, la necessitat de bellesa com a espai vital. Les arts apareixen en l’home per a satisfer la creativitat. Un dia sents la necessitat d’expressar les teues sensacions, les teues emocions; a partir d’ací, prens l’eina per a aconseguir-ho. En el meu cas va ser la pintura, entre altres, perquè em va portar a crear i expressar en imatges, línies i colors, sentiments que omplien la necessitat de comunicació de l’home, més àmplia que la paraula senzilla per a comunicar-se a nivell de les necessitats orgàniques. L’art de la pintura no solament es converteix en alguna cosa narrativa o descriptiva, sinó també en una realitat objectiva. Els colors, per exemple, tenen el seu propi idioma. Idioma que va sorgint de forma conscient o inconscient; en plasmar un clarejat ho fem amb colors que ens donen alegria o esperança (calents) i els barregem amb d’altres com lila o blau (freds). La

Jose Luis Garcia Pintor

Quadre pintat per Jose Luis Garcia Vallet. Arxiu: Jose Luis Garcia Vallet

111

El perquè en general

Pedro M. Rodríguez

Per què una federació de bandes?, o 200 anys d’història

Any 1903. Certamen de bandes de València. Arxiu: Pedro Rodríguez

— “Les primeres bandes de música apareixen al llarg del segle XIX i a principis del segle XX” És el que diuen els historiadors, que no es posen d’acord i apunten cap a diversos orígens diferents, però, sí que mostren coincidència a fixar el moment en el qual comencen a aparéixer les societats musicals tal com avui les coneixem. Fa uns mesos, gener d’aquest

2018, vaig assistir a l’acte d’elevació a pública d’una escriptura de constitució d’una societat musical redactada feia just 200 anys. Gener de 1818 per tant, va veure nàixer a un dels nostres associats, un qualsevol d’aquest 2% que té més de 200 anys i que ha perviscut fins avui, mantenint una molt bona salut malgrat la seua edat bicentenària. 112

AC FALLA XÚQUER

2019

Situar-nos a l’Espanya de principis del XIX pot resultar un exercici sorprenentment eficaç de revisió del camí transitat i encara no sent historiador ni aficionat si més no a la matèria, m’imagine la vida d’aquells homes i dones de l’època veient a una Espanya recentment sortida del feudalisme, en uns pobles

Molts anys han passat i s’han anat formant a la nostra terra, primer bandes de música i després societats musicals, entitats que en els seus municipis han estat les més fermes defensores de la cultura i de vegades les entitats més importants després dels seus ajuntaments i l’església, i en qualsevol cas, gairebé sempre les

majoritàriament agrícoles, amb una població que, segons acabe de buscar a Internet, tenia unes taxes d’analfabetisme del 85% i en una societat pobra, molt pobra per als cànons d’avui.

úniques democràtiques al llarg de la història. No obstant això, els nostres associats van estar sols, molt sols, sense cap ajuda, en la major part dels casos, ni tan sols dels seus ajuntaments, que pobres com a rates, no podien contribuir amb programes d’ajuda a aquestes bandes de música del XIX i la primera part del XX.

Doncs bé, en aquest context un grup de persones decideixen constituirse davant un fedatari públic en una “música” organitzada amb aportacions monetàries individuals i amb una sèrie d’obligacions i drets recollits en l’escrit. El més sorprenent de tota l’escriptura de constitució, almenys per a mi, és la manera en la qual finalitza, ja que els signants consenten que tot l’aportat pels associats en el tema és considerat propietat de tots i no pot ningú reclamar la seua part si en un moment donat decidís anar-se’n a casa i abandonar el grup. L’essència mateixa de l’associacionisme. Associacionisme en estat pur.

Va ser fins i tot abans de l’arribada de la democràcia actual quan aquestes entitats van decidir formar, fa 50 anys, aquesta Federació, en un primer moment anomenada Federació Regional Valenciana de Societats Musicals i que més tard va adaptar el seu nom al de Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. El cas de la Federació ho definim sempre com un cas d’èxit. Vam nàixer de la idea de 22 societats que es van reunir el setembre de 1967 per impulsar aquesta entitat i ho van aconseguir el març de 1968. Es va aconseguir primer que les mateixes societats musicals cregueren en la idea, més tard la labor primigènia de representar al col·lectiu enfront de les autoritats i que aquestes et reconegueren com el seu genuí representant va ser un altre graó superat i, avui, cinquanta

Aquesta declaració de principis no havia de ser molt habitual tampoc en l’època, la qual cosa dona més valor encara si cap a la declaració de no poder repartir-se els actius quan s’abandona el grup, ja que no és fins a la Constitució espanyola de 1869 quan s’introdueix a Espanya el dret d’associació com a tal. 113

El perquè en general anys després podem parlar d’una entitat fonamental per a la societat valenciana.

obtinga més recursos i notorietat per a tots. També qualsevol societat musical federada pot demanar a la Federació que li proporcione serveis de tota mena, com per exemple, l’organització de cicles, cursos i tota classe d’esdeveniments en els quals els associats puguen participar, encara que el que més valor pot tenir

550 societats musicals conformen el nostre col·lectiu, més de 40.000 músics en els nostres fitxers, més de 50.000 alumnes a les nostres escoles, més socis que tots els equips de primera divisió de la Comunitat Valenciana junts o que el Reial Madrid o el FC Barcelona, més de 4.000 professors, més de 5.000 directius... Són números que parlen de qui representem i de la fortalesa del nostre moviment associatiu. Una fortalesa, la de tots, que xoca amb la feblesa d’altres perquè tenim moltes entitats petites, governades per directius aficionats en la gestió que donen el que saben i el que poden, amb estructures molt precàries, amb pocs músics, amb pocs alumnes, amb els recursos molt, molt justets... i ací és on la Federació assumeix el seu segon gran paper, el de la prestació de serveis al col·lectiu que en els últims temps s’estan veient per l’associat com el gran valor que l’entitat aporta. Representació i serveis, són les dues grans funcions de la Federació.

és sol·licitar serveis de gestió cultural que li permeten diversificar-se, modernitzar-se o comunicar el que fa adequadament i d’aquesta manera incrementar els seus recursos, disminuir les seues despeses o senzillament gestionar-se millor. S’apropa el dia en què aquest servei que puga prestar la Federació als seus associats serà integral i gratuït, amb el qual la vida diària del directiu de societat musical serà més fàcil. És un objectiu lícit i viable. A llarg termini, no immediat, però lícit i viable, i en aquest camí intentem caminar, amb aquest objectiu i visió final. Aquestes són les raons de l’èxit d’aquesta entitat i els perquès de la seua existència. 200 anys han passat des d’aquella constitució d’una “música” en un poble valencià d’interior. Ens agrada dir que les coses s’han complicat molt des de llavors, però tal vegada ens podem atrevir a pensar: De debò que és més difícil la gestió d’avui que la gestió de la misèria de fa dos segles? Aquesta pregunta ens pot servir com element de reflexió.

Això ens diu que una societat musical afiliada a la Federació el que ha de fer és apel·lar al fet que la FSMCV s’implique més en la vida pública, siga encara més influent, gestione més i millor les relacions institucionals, visite governants, realitze campanyes de comunicació externa de gran impacte, viatge i expose les necessitats del col·lectiu en tots els fòrums i, comptat i debatut,

Pedro M. Rodríguez Navarrès President de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana 114

AC FALLA XÚQUER

2019

Luis Ángel Santos

Per què alliberar adrenalina?

Activitats de risc. Arxiu: Luis Ángel Santos

Segons la revista Muy Interesante “les emocions fortes i les amenaces físiques, tensions que es produeixen al practicar esports extrems com l’escalada o el puenting, són dos dels principals desencadenants de l’alliberació d’adrenalina, això que diem xute d’adrenalina no és més que la reacció fisiològica que pot aplegar, amb tal efecte de “subidón”, ha enganxat a les persones i buscar experiències al límit” Així és, com jo vaig aplegar a trobar sentit, al perquè de la meua passió a la muntanya, a fer alpinisme l’any 2009, a viure aventures escalant i

— Adrenalina, hormona alliberada al nostre cos en situacions en les quals cal estar en alerta i activar-nos front una situació d’estrés o perill. Aquesta viatja a través de la sang per aplegar a les diferents zones del nostre organisme actuant com a neurotransmissors, transmitent informació rebuda del nostre cervell i fer-nos actuar en conseqüència enfront de les diferents situacions que alteren la condició normal de l’ésser humà. Però, per què alguns la necessitem sentir buscant l’alliberació de la mateixa en activitats que posen en perill la nostra integritat física? 115

fent vies ferrades, descendir canyons amb aigua o per realitzar salt des de ponts, més conegut com a puenting. Busquem eixes sensacions, pels moments de preparació de l’activitat, on sentim com augmenta la nostra pressió sanguínia, s’accelera el ritme cardíac i el respiratori, i la ben coneguda sensació d’eufòria. No exempts del sentiment de por, per si alguna cosa falla, en molts casos una errada pot derivar en situacions tràgiques, que no paren de repetirse al nostre pensament abans de la realització de l’activitat; i si falla la corda? I si es trenca un arnés? I si un mal pas em fa perdre l’equilibri? I si el meu company/monitor no està al 100% i té un descuit? I si passa qualsevol cosa i no ho conte? Doncs aquestes i mil preguntes més tindrien cabuda en aquest apartat, ja que cada persona sap el que li passa pel cap en eixos moments, i pensar-ho crec jo què és el que ens impulsa a fer-ho, ja que el sentiment posterior a la realització poques vegades es pot descriure amb paraules, i com tots diem s’ha de viure-ho per experimentar-ho. No es tracta de ser un boig, un arriscat o un inconscient, cap persona vol realment posar en perill la seua vida, i per consegüent deixar llastimada a la família, amics, etc. Quan una activitat extrema es realitza, tot s’ha de tindre ben preparat i no deixar res a la improvisació, però sobretot s’ha de tindre clar el fet de voler

Activitats de risc. Arxiu: Luis Ángel Santos

El perquè en general

Activitats de risc. Arxiu: Luis Ángel Santos

realitzar-la i el perquè voler realitzarla, ja que aquestes no són un joc per evadir la rutina i desconnectar, encara que siguen aquests uns dels beneficis que d’elles obtenim. Al meu cas, la sensació de benestar que em reporta, no és descriptible ni comparable a cap altra, per tant no em cansaré de buscar l’adrenalina en eixos aspectes, i qui sap si qualsevol dia podré realitzar uns dels meus somnis el Salto Base i el Wingsuit (home pardal) però de moment davant la falta de recursos econòmics, seguiré buscant a la muntanya el meu racó per alliberar el cos i la ment amb xutes d’adrenalina. Per últim m’agradaria remarcar que també entenc la por de la gent del meu voltant en certes ocasions, però sols cal recordar que sols es viu una vegada i sensacions així sols es poden sentir deixant-se portar i pensant que si està inventat, per què no fer-ho? Luis Ángel Santos

Activitats de risc. Arxiu: Luis Ángel Santos

119

El perquè en general

Neus Cerveró

Per què fer turisme? Perquè sí

perquè veuen alguna cosa que els atrau, que els crida l’atenció.

— Jugarem a un joc, jo diré dos paraules i tu, la persona que estàs llegint aquest article, contestaràs amb la ment el primer que et vinga al cap, preparada/at? Comencem.

Siguem sincers, si la major part dels turistes nacionals no entenen el perquè de cremar un treball que tants diners i temps ha costat, els estrangers, que possiblement tenen la primera pressa de contacte amb nosaltres, menys encara. Venen a València per totes les bones qualitats que els han contat de les falles, per fotos de monuments increïbles al llarg de la història de les falles, però de segur que si preguntem a un visitant xinés el perquè de les falles, no sabria dir-nos-el.

Turisme i falles. -Dos termes fàcilspensaràs. Doncs no, gens fàcils. Què està dient aquesta boja?- et preguntaràs. Són dos conceptes que sempre han estat lligats. I jo ara et qüestione, n’estàs segur? El turisme, a part de la seua definició tècnica,és un terme molt subjectiu tenint en compte que cadascú té uns interessos i uns gustos a destacar. Ací apareix el concepte psicologia social del turisme, aquella que s’encarrega, en certa manera, d’estudiar el comportament dels individus en un context social, en aquest cas, les falles. La nostra festa mou masses. S’interessen en el perquè de cremar un monument, el seu origen i en la nostra cultura, com molts de nosaltres faríem a l’anar a altre lloc amb motius d’oci i culturals.

En segon lloc, per la festa. Hem d’admetre-ho, a ser festers no ens guanya ningú, tenim eixa qualitat que ens fa especials, ens fem estimar pel nostre caràcter, acollim a la gent, d’un no-res, fem un tot, i gent que no té els mateixos costums, agraeix canviar d’aires. Sabeu què pense? Que jo no em conforme. Tot el que he dit abans és la realitat, i sí, no està gens malament que la gent admire el treball dels nostres artistes fallers, però tampoc no ho està que a la gent li agrade la sàtira que gastem per traure a la llum tots els problemes polítics, econòmics, de la societat en general,

Però hem de tindre en compte que la gran majoria dels turistes visiten les falles per dos motius, el primer i principal per la grandiositat dels monuments, els seus colors, la llum, el treball artesà que hi ha darrere, 120 AC FALLA XÚQUER

2019

etc. Les falles no consisteixen només en enlairar-se en l’ambient de la festa, sinó que la cultura és allò essencial i que fa únic un poble, i nosaltres, darrere del concepte de les falles tenim molta història que s’hauria de saber i hauríem d’intentar compartir. La gent hauria de preguntar-se i voler saber més el perquè, i no conformarse amb un perquè sí, la típica resposta que, alguna vegada en la vida, tots hem dit. Neus Cerveró

121

bloc III |EL PERQUÃ&#x2C6; A CULLERA|

El perquè a Cullera

David Ferrer amb col·laboració de Pepe Garrigós Per què les revoltes del Castell de Cullera?

Algunes dades del que anava a fer-se eren:

En realitat el seu nom original no són revoltes, el nom antic eren revolts del Castell. Al principi, l’accés al Castell es realitzava a través d’un llenç de muralla que eixia de la Torre de la Reina Mora, a l’altura de la primera planta, de forma d’escala lateral al mur i que arribava a l’Albacar.

1) Castell: alçada de 152 metres; 2) Longitud de les revoltes: 577 metres (inici des de Santa Anna); 3) Revolta més llarga: amb 97 metres, l’última, que salva un pendent de 14 metres; 4) La Torre de Santa Anna: nom antic, Torre de Sant Rafael.

En 1544, en una visita de Cervelló al Castell de Cullera, es va aconsellar que es fera un nou camí perquè la gent poguera pujar a peu al Castell. Les noves revoltes encara no apareixen en el plànols del Marqués de la Romana del 2 d’agost de 1764.

També és curiós dir que hi ha dos trams, un primer que va des de baix fins a la Torre de Santa Anna, que és d’època moruna, i un segon, que es va construir de 1806 a 1807 i constitueix un nou accés estratègic per al Castell, ja que suposava comoditat per a la guarnició del castell. Al principi, el sòl de les mateixes era de pedres planes, sense junta entre elles perquè es construeixen pensant en un camí còmode, processional, per a romers devots. El Castell ja no és un referent de seguretat davant invasions estrangeres.

El camí d’accés al Castell, per la seua part davantera, ja havia sigut projectat i no realitzat per ajuntaments anteriors. Es va demanar la seua construcció per primera vegada el 20 de juliol de 1537, “el camí de la vila al castell de gent de peu”, així es va anomenar, però no es realitzava la seua construcció per falta de pressupost.

Els 16 casalicis van estar col·locats en Els Sequers i en l’accés a la Torre de Santa Anna des de 1791 fins a 1798, fins que el Rector Bernardo Ferrando, els va recol·locar en 1917. Cal recordar que, quan es construeixen, el Santuari,

Seran molts anys després, en 1806, quan se’n reprén la idea, comptant ja amb diners i la situació favorable del municipi, i va decidir fer-se estant d’administrador Ignacio Piñó.

124 AC FALLA XÚQUER

2019

Revoltes del Castell de Cullera. Arxiu: Informaciรณ de turisme de Cullera

El perquè a Cullera (l’equivalent a un cèntim d’euro actual, mentre que el jornal de l’obrer era la meitat, mig cèntim diari) Estant en construcció aquestes revoltes, les “Revoltes Velles” van ser reparades juntament amb l’altar de l’Ermita, amb un elevat pressupost.

encara no està edificat. Les revoltes donaran a una porta senzilla, que al seu torn donaven a un gran pati situat davant d’una vetusta construcció palatina, que des de la mateixa i amb una altra porta, en aquesta ocasió fortificada, s’accedia al Castell i entorn de l’Ermita, amb accés a pocs metres d’aquesta última porta.

L’abril de 1888, Antonio Frasquet era l’encarregat de l’arranjament del Camí al Castell. En 1917, es traslladen les casetes del Calvari, fet autoritzat el 27 d’abril de 1917. El 7 d’abril de 1923, s’inaugura la primera llum elèctrica, posada en les revoltes. Amb anterioritat, en determinats anys, es col·locaven fanalets a la veneciana. El novembre de 1929, es restauren amb Pòrtland les Revoltes del Castell. Els primers pins de les revoltes van ser plantats per Toni Vicent. El març de 1931, es pavimenten amb “Pòrtland” les revoltes i es va fer a través de donacions de famílies. Algunes es van fer diferents com l’anomenada “La dels pedaços”, però hi ha queixes, ja que es va deixar per fer una franja lateral externa. Les revoltes de “Els Sequers”, les primeres fins a la Torre de Santa Anna són coetànies al castell àrab.

Es va aprovar la seua construcció en un Ple Municipal el 18 de setembre de 1806. Per a la seua construcció, es va formar una comissió composada pel Regidor Tercer, Josep Bolufer, pel Síndic Procurador General, Nicolàs Colubi, i pel Recaptador de Rendes de Nostra Senyora del Castell, Ignacio Piñón. Ells van buscar als qui les haurien de construir, els materials, les van dibuixar, i reuniren a la població per a la seua ajuda. Se sap que es va prestar per barriades independentment conjuminades, per grups de veïns, que van rivalitzar per a portar a peu d’obra el material necessari per a la construcció. Les obres van començar el 13 d’octubre de 1806 i van acabar el 28 Juny de 1807. Era l’època de l’Alcalde Miguel Antonio Rodrigo. Per a la seua època, finalitzar aquesta obra en huit mesos, va ser molt elogiable. Varen ser fetes per: un mestre obrer, 2 picapedrers, 2 oficials d’obrer, 7 peons, 1 Aiguader amb dos “pollines” i 2 homes amb les seues cavalleries.

Va haver-hi dos accessos antics per a la pujada al castell: el primer va durar fins a 1631, que va quedar en ruïnes. Es pujava des de la vila, recte pel carrer Calvari fins a sant Rafael, d’ací s’entrava pel recinte àrab i al costat de la muralla pel camí de ronda, s’arribava a la torre Miranda, allí hi havia una placeta i de la mateixa s’iniciaven les revoltes antigues. El segon eixia de la vila pel Portal de la Mar, passava pel

El responsable de l’obra va ser Bernardo Ferrando Gonzalo. Alguns preus de l’època eren: 1 Jornal de mestre = 1 lliura valenciana 126 AC FALLA XÚQUER

2019

carrer del Mar per la torre de l’Aigua, s’accedia a la Miranda i s’accedia a les revoltes antigues. Es va fer així de 1631 a 1870.

a quatre vessants, rematat en una bola. Posseeixen en el seu frontal una inscripció a més del nom de qui el va sufragar. En la seua part superior hi ha una capella i al fons unes ceràmiques de viacrucis, en la seua part exterior una reixa fixa de ferro. Els taulells van ser renovats en 1944, ja que van ser trencats en 1936. El Viacrucis

Les estacions del Viacrucis, o casetes del Calvari (“casalicis”) estaven en “Els Sequers”. Eren setze casetes, començades a construir en 1791 i acabades en 1798. Se’l coneix com a Viacrucis del Castell o Viacrucis de les Revoltes Noves. Sembla que el Carrer inicial es deia carrer del Miracle. En la sessió del Ple Municipal de 27 d’abril de 1917, s’acorda traslladar-los del seu actual emplaçament davant d’algunes cases, al Camí del Castell. Molts són col·locats en una filera, davant del camí de la Torre de Santa Anna. La despesa anirà a compte del clergat. Des del seu trasllat, estaven col·locats dos a principi de l’accés a Sequers, un a cada costat però estant el Sequer de les Trampes, més elevat que el de la seua dreta, un altre en la part alta dels Sequers en la primera casa, dues més a mig camí en la pujada al castell en la seua part esquerra, la resta haurien d’estar situats igualment en la part interior de la pujada. En anar construint-les van anar depositant-se en l’accés a Santa Anna, fins a l’any 1917 en què s’alineen fins a col·locar-se en l’accés a Santa Anna acabant en la Caseta del Calvari (enderrocada en 1936)

dels Revolts, posseeix protecció 1 de Catàleg d’Elements Protegits 104 P.O.G.O. núm. 168 de 17-07-98. Però hi ha altres pujades al Castell: són els revolts vells. Va haver-hi un immemorial camí de pujada militar al Castell, sistema de comunicació intern situat dins de les defenses del Castell. S’iniciaven al carrer Calvari i en arribar a la Torre de Sant Rafael constituïen un segon tram de huit revoltes. Es creu que coincidia amb les antigues revoltes d’origen àrab. El seu accés era apropiat per a cavalleries amb rampa. Al principi es van reconstruir amb terraplens, amb calç i terra roja i pedres pintades de blanc en les vores. S’accedia a Sant Rafael i seguint el pas de ronda de la muralla, s’anava fins a la Torre Miranda, on des d’una xicoteta plaça, s’iniciaven les revoltes velles. Des d’aquest punt es pujava a l’Ermita del Castell, adaptantse el camí al vessant sud-est de la muntanya. Les va manar reconstruir el Rector Ríos (Mossén Josep Generós Rios i Tortajada). En la carta que dirigeix el Dr. Ríos als ciutadans, va prendre a càrrec seu construir sobre la vellíssima senda que pujava a Castell a través de la Costanera de la Ràpita, quan almenys de l’època musulmana

En 1917, el mossén Bernardo Ferrando, va manar canviar els 14 casalicis de lloc. Tenen la forma quadrada, amb un pedestal inferior igualment de pedra una mica més sortint, juntament amb la seua rematada a forma de teulada 127

El perquè a Cullera les revoltes d’un camí, que després de construir-se les noves, l’any 1807, van passar a denominar-se les Revoltes Velles. Ell mateix va manifestar que les va fer sobre una antiga senda.

Calvari. Hi ha senda horitzontal des de Santa Anna. Parlem ara de les sendes i carreteres: 1) la de Sant Antoni: conduïa al Castell, senda actualment quasi desapareguda, des del Carrer Progrés. És la conducció natural del Castell al Mar. El Pare Antonio Berenguer, per

El Rector Rios parla d’un tresor ocult pels moros en les ruïnes de les Revoltes Velles, en el vessant sud-est de la muntanya i Costanera de la Ràpita. Aquestes revoltes van patir reconstruccions en els anys 1537, 1648, 1726, 1761 i 1806. Per altra banda, l’anomenat “pas recte” era una pujada recta entre les revoltes del Castell. La seua construcció és possiblement moruna, rectificada en èpoques posteriors. Hi ha molts escalons tallats en roca i zones de descans. S’utilitzava per a pujar per la seua part davantera, ràpidament abans de les revoltes noves. El seu accés era des del Carrer

a baixar els xiquets de l’Escolania, la va marcar amb calç. Indicava que s’hauria de fer en direcció cap avall; 2) la de la Ràpita: eixia des dels escalons del carrer la Ràpita i pujava fins al Castell. Era la utilitzada per abaixar a braços a la Mare de Déu del Castell des de la primera baixada en 1361 fins a 1808; i 3) l’últim accés que es va fer, va ser la carretera de la pujada al Santuari del Castell, inaugurada l’1 d’abril de 1967.

128 AC FALLA XÚQUER

2019

Per què es diu L’Illa dels pensaments? Dita així per l’atapeïda angoixa en què es van veure els moros de la regió de València quan, tirats de la ciutat pel Rei Conqueridor i guiats a Cullera, varen fer allí l’alt, van caminar lluitant amb les ones dels seus pensaments respecte de prendre port i quedar davall de la subjecció dels cristians, o a partir a la recerca de noves terres. Per aquests moments de pensament dels moros en prendre la decisió correcta en eixe lloc en concret se li denomina “L’Illa dels Pensaments”. Informació treta d’uns fragments del llibre d’Andrés Piles Ibars

Illa del Pensaments de Cullera. Arxiu: Informació de turisme de Cullera

129

El perquè a Cullera Per què la font del Mercat de Cullera? La font inicial simplement era una espècie de depòsit redó, amb assortidor d’un ànec, un cigne, un xiquet al costat d’un tronc, quatre granotes i un cigne xicotet. Tot això adquirit a Hermenegildo Cabo, fabricador de terrisseria, situada en la baixada del Pont de Serrans, en València. Sobre aquesta font es van posar quatre pals convergents i als seus costats dos fanals. Posteriorment, a la fi de 1904, se li afegeixen unes estalagmites, procedents de la Cova de la Galera, de Favara, situant-les en el centre amb quatre parts obertes, que ocultaven una peça de gasòmetre i de distribució d’aigua a pressió per al Mercat. L’Alcalde que va demanar anar a Favara va ser Lorenzo Borja. Les pedres de la font que procedeixen de la Cova de la Galera de Favara va suposar un gran esforç el baixarles pel Barranc del Dimoni, a més van ocasionar grans destrosses a l’interior de la cova. Es van baixar en dues etapes, una en 1904 i l’altra possiblement en menys quantitat en 1927 (en posar aigua potable a la font ). La font, en 1905, és adornada amb una reixa artística feta per José Costa Llopis. A l’abril de 1906 es col·loca la porta de la font. La va fer la Serralleria Nicolás Ausina, de Carrer Sant Sebastià. En 1907 se li van posar els remats finals, quedant ja com actualment la veiem, encara que al llarg dels anys s’han fet diverses restauracions i xicotetes modificacions, com posada de llums.

AC FALLA XÚQUER

2019

Font del Mercat de Cullera. Arxiu: Informació de turisme de Culle

era

El perquè a Cullera

Ruïnes del Fort de Cullera. Arxiu: Pepe Garrigós

134 AC FALLA XÚQUER

2019

Per què el “Fort de Cullera”? Els que venen a Cullera procedents de Sueca, i en arribar a l’estació de Renfe alcen la vista, podran vore que a la part més alta de la muntanya de Cullera existeixen les restes d’una edificació encara ben visible que els del poble denominem “EL FORT” i des d’allí arranca una muralla que tenia troneres per a la defensa del poble i a trams també hi ha garites per a la vigilància que servien en ocasions com a refugi en cas de fred o mal oratge. Dita muralla en el seu temps arribava fins al riu Xúquer, fins i tot aplegava a tocar l’aigua. En aquella època (mitjans del segle XIX) el barri del Raval comptava amb uns 500 habitants. La muralla i el Fort es varen construir al començament de la primera de les 3 guerres carlines per a la defensa del poble i varen arribar a estar fins tot artillades amb dos canons. Per què denominem EL FORT a les restes de l’edifici situat al més alt de la muntanya? Segons diversos historiadors, allí varen existir 2 “fortins” per a la defensa i vigilància del poble, per tant la paraula fort, ve derivada d’eixos fortins. 135

El perquè a Cullera

La Figuereta del Nuc. Arxiu: Pepe Garrigós

Barri del Raval de Cullera. Arxiu: Pepe Garrigós

Per què els noms dels barris del Raval de Cullera?

per la nit durant molts anys del segle XVIII, donat que al poble no hi havia exèrcit i els defensors havien de ser el mateixos veïns. Quan hi havia temor d’algun assalt, els veïns es reunien a prop de la muralla i allí es formaven i es distribuïen els piquets al llarg de la muralla. Hi ha escrits de l’any 1805 on ja es cita a aquesta zona com al barri de Piquete-Raval tenint constància amb un permís d’obres concedit per l’Ajuntament.

La zona del Raval estava formada per 3 barris, el barri de la figuereta del nuc, el barri del “Piquete” i el de Sant Cristòfol. El barri de Sant Tomàs és el que tothom coneix pel Barri del “Piquete” degut a un piquet de la milícia local que custodiava als veïns de la zona per temor als bandolers, sobretot 136 AC FALLA XÚQUER

2019

Per què es diu la Font del Gegant?

trencat. Aquest fet de dur-li l’aigua de la font mai seria oblidat.

Segons conten els historiadors, un estiu de fa moltíssims anys passava el gran César August per Sucro, antic nom de la nostra ciutat, i per protegirse del sol es va posar baix d’un arbre, però era tan menuda l’ombra que feia que no el cobria pràcticament.

Anys després, ja en Roma, es va acusar a Publi d’un greu delicte i va ser quan li va dir a Cèsar si el reconeixia, perquè ell havia canviat molt degut als temps de guerres i el desgast que havia tingut. En no reconèixer-lo, el soldat

En passar per allí un simple soldat anomenat Publi, va tirar un manta en terra i va demanar a Juli Cèsar que descansara i poder així suportar millor la calor del migdia, cosa que va acceptar el gran militar romà. Però no podia descansar ni dormir, per impedir-li-ho la gran set que tenia. A prop d’on estava Cèsar descansant hi havia una font i a ella va anar Publi per portar-li aigua, tot i que tenia un peu

li va recordar a l’Emperador el fet que havia passat anys enrere en Sucro i la font, cosa que sí que va recordar Juli Cèsar i, en agraïment, li va perdonar el suposat delicte que Publi havia comés. D’aquesta història és d’on ve el nom de “La font del gegant”, ja que en aquella època a Júli Cèsar se’l considerava un gegant.

Font del Gegant de Cullera. Arxiu: Pepe Garrigós

137

El perquè a Cullera Per què es diu la Penyeta del moro?

De fet està d’eixe color degut a les deposicions que han fet les gavines al llarg del temps.

Realment la Penyeta és un escull natural de pedra que sobreïx un poc de les aigües del mar Mediterrani.

El nom de Penyeta del Moro ve donat més per un mite que pel que realment va succeir, ja que la gent deia que allí amarraven els moros les embarcacions, cosa que realment no

Com que era un gran perill per a les embarcacions que navegaven prop de la zona i per tal de fer visible eixe perill, i que es vegera de lluny, es va

va ocórrer mai, però la gent així ho ha dit sempre i així ha quedat, i per tant, tots la coneixem amb aquest nom.

optar per posar damunt de les pedres una columna de ferro amb una bola dalt, que en el seu origen no era blanca.

Penyeta del Moro en Cullera. Arxiu: Informació de turisme de Cullera

138 AC FALLA XÚQUER

2019

Per què la “Tauleta de la Mare de Déu del Castell de Cullera”? El primer any que es va fer la “baixà” per les revoltes noves, una veïna que vivia prop del mercat, en veure el cansament que portava el capellà amb la Mare de Déu als seus braços, li va traure una tauleta per a poder descansar un moment i deixar damunt a la Moreneta. A partir d’eixe any, totes les vegades que es feia la baixà es parava allí i cada vegada més, anaven ampliant dita tauleta, primer simplement amb uns ciris i aplegant al que ara coneixem tots com a una gran composició de fustes i flors que doten de gran vistositat a eixa tauleta.

Tauleta de la Mare de Déu de Cullera el dia de “La Baixà”. Arxiu: Informació de turisme de Cullera

139

El perquè de les coses

Per què les publicitats? — Aquesta pot ser, a més de l’última pregunta del llibret, el perquè més fàcil de contestar, ja que està molt clar que sense l’aportació econòmica que fan els establiments que es publiciten al llibret, aquest no seria possible. Un any darrere d’altre estan quasi sempre els mateixos comerços donant suport a la cultura del món faller ajudant a poder fer un llibret digne per a la comissió. Cada any intentem superar-nos i tot és possible amb un augment de pressupost que se subvenciona únicament de les publicitats que col·laboren al llibret. Respecte a aquest punt de les publicitats cal fer una menció molt especial a eixe grup de fallers i falleres que són els que demanen l’ajuda a l’establiment i que inverteixen hores i hores en aquesta tasca que no és agradable per a ningú, però que elles i ells fan l’esforç per tal d’aconseguir el nombre més gran possible d’anuncis. Gràcies Christian, Bernat, David, Zaira, Enrique, Raül, Pepe, Elena, Vane, Enri, Irene, Montse, Paula, Boro, Inma, Xavi, Fini, Josep, col·laboradores i tots els que heu fet possible aquest llibret amb les publicitats que heu aconseguit, perquè sense vosaltres no haguera sigut possible.

140 AC FALLA XÚQUER

2019

ELS NOSTRES COLÂ·LABORADORS COMERCIALS

C/ LA BEGA, 18 - CULLERA Tel. 617 27 45 42 141

C/Roís de Corella, 7 baix Tel. 658 816 177 46410 SUECA (Valencia)

email: bordadospuntiseguit@gmail.com

Cafetería, bocatería, tapas Passeig Doctor Alemany, 11 Tlf. 697 91 85 38

142 AC FALLA XÚQUER

2019

143

Francisco Javier Tur Ortiz

Tlf 619 329 672

C/ Refinet 4 46417 - RIOLA (València) TALLER FALLER FAVARA

C/ Muñoz Degarin, 79 Bajo derecha 46400 Cullera Valencia promocon piris@telefonica.net Telèfons:

144 AC FALLA XÚQUER

2019

617 71 65 75 96 172 34 79

TelĂ¨fon: 646 98 50 30

145

96 111 84 80

Diagonal País Valencià 5, Cullera Assegurances de: LLAR, COTXES, COMERÇ, VIDA, DECESSOS, COMUNITATS Si vols bon tracte, bon assessorament i millor servei, no dubtes en passar per la nostra oficina.

forn de la

Mare de Déu tlf. 96 172 04 99

Plaça del Pati de l’Esglèsia 9 Cullera 146 AC FALLA XÚQUER

2019

147

restaurant bar pescadors DIUMENGES OBERT AL MIGDIA -Menú Diari -Esmorzars Populars -Peix Fresc de la Llotja de Cullera -Arrossos per encàrrec -Gran Varietat de Tapes Caseres

EL LOCAL PER FER LES TEUES CELEBRACIONS TLF. 687 25 32 10

Luis: 649 11 25 37

email: culleraelpicu@gmail.com

Avda. del Port, 9 46400 CULLERA (València)

C/25 d’abril, 64 CULLERA

148 AC FALLA XÚQUER

2019

NUEVA GERENCIA

149

Especialitat en Tractaments Facials i Corporals

Loles Jordá Nicolau Esteticista

Tel. 96 172 37 14 Mòbil: 671 50 83 01

C/ Ausias March, nº 2, 6º, 22 46400 CULLERA (Valencia)

Arrosseria amb terrasses a vora mar Pizzeria Saló de banquets i events Pàrquing gratuït

Tlf. 96 174 60 01 ESMORZARS I DINARS TOP TIPUS D’EVENTS Segon collado (camp de tir) Tlf. Jose 633 44 33 47 Pili 696 30 90 96 150 AC FALLA XÚQUER

2019

Vine a sopar amb nosaltres Plaza la Virgen 31 (front al Mercat) 151

DESDE EL 17 DE SEPTIEMBRE ESTAMOS CON NUESTRA

CARNE A LA

PIEDRA LUNES MIÉRCOLES SÁBADOS

BAJO RESERVA MÍNIMO DÍA ANTERIOR MENÚS PARA 2 PERSONAS

CHULETÓN 700GR SOLOMILLO 500GR

ENTRECOT 600GR

CO L·L

OR AC IÓ

PLAZA ANDRÉS PILES, 3 RESERVAS 687793337

Gallego’s Beach LOUNGE BAR 152 AC FALLA XÚQUER

2019

Tlf. 96 172 67 68 Avinguda del Port, 15

Ernesto Sanz Ponsa

627 91 46 74 shostelerossanz@hotmail.es Alzira (Valencia) 153

FORN I PASTISSERÍA

CAMARENA CARRER DEL VALL, 15

TEL. 96 173 06 91 CULLERA

Alain Delgado Costa Inmaculada Camarena Montagut

C/. Colón, 23 96 172 07 10 669 96 30 92 CULLERA

MISTER POLLO Comidas caseras para llevar

Telf. 96 172 50 06 Móvil 618 18 74 61 C/ Cabañal, 1646400 C U L L E R A 154 AC FALLA XÚQUER

2019

Telf. 96 172 60 11 670 780 488 C/La Bega nยบ 13 Cullera www.pizzeriaatlantida.es 155

Teléfonos. 96 173 03 49 647 404 841 Colón, 37 CULLERA

C/ POETA MIGUEL HERNÁNDEZ, 2 BAJO 46400 - CULLERA (Valencia) Tel. 96 011 86 40 Mòbil 697 533 340

Avda. Ribera Baixa, 46 - 1.º • 46612 CORBERA (Valencia) Tel. 96 256 02 02 Fax 96 256 04 78 www.lambertcastello.com info@lambertcastello.com

156 AC FALLA XÚQUER

2019

ROIG & ASSOCIATS  ADVOCATS Joan Roig Peyró Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es

LOTERÍAS Y APUESTAS LA MORENETA Paseo Doctor Alemany nº 8 Bajo 46400 CULLERA (Valencia)

Teléfono: 96 172 46 48

FONTBANY REFORMES I FONTANERIA EN GENERAL

TLF. 680 72 76 23 157

Prado Comarcal, 15 46400 Tavernes de la Valldigna (València) Tel. / Fax: 96 283 72 26 email: lanacrusi@hotmail.com

DE Bar Restaurante Arrocería Fructuoso Bustos Pérez Edificio Marenyet Av. Marenyet s/n 46409 Cullera (Valencia)

RESERVE SU MESA Tel. 960 264 712 Mov. 744 484 450

Avda. Guardia Civil, s/n Tels.: 96 172 49 12 Fax: 96 173 08 74 46400 CULLERA 158 AC FALLA XÚQUER

2019

LA BODEGA

Taller 96 173 25 15 Grúa 671 628 849 Rafa Borrás 606 367 658 Carlos Sapiña 615 426 725 Antonio Negre 606 515 991

159

Téléfono 96 106 19 46 Poeta Miguel Hernández, 5 46400 CULLERA - Valencia

C/ Despedida, s/n Tel. y Fax 96 173 25 34 46400 CULLERA 160 AC FALLA XÚQUER

2019

Mari Carmen Osa Jover DELEGADA mosajov@mapfre.com

C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26

DELEGADA Silvia Osa Jover siosajo@mapfre.com

Diagonal del País Valencia, 33 Telf. 96 172 34 59 Fax 96 172 33 94 46400 CULLERA / Valencia

Enka Llinares GESTORA DE CLIENTES ellinar@mapfre.com

Casa Rural El Mirador de la Torre www.titastur.com Tel.: 655 552 677 C/. Vicario, 4 ALCUBLAS información@titastur.com

161

DESAYUNOS ALMUERZOS COMIDAS CENAS Telf. 690249668 658070552 Raciones Bocadillos Frituras de pescado Platos Combinados Carrillada Entrecote Conejo y Pollo (por encargo) C/ Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA Tel. 629 58 50 22 -620 80 11 28

162 AC FALLA XÃ&#x161;QUER

2019

163

164 AC FALLA XÚQUER

2019

166 AC FALLA XÚQUER

2019

D ID O V E N

ContraPortada ¡Seguimos creciendo en Ribera Baixa! En Engel &Völkers contamos con propiedades en venta y alquiler residencial y temporal, en el área de Valencia y alrededores. Cullera es hoy nuestro ambicioso objetivo de la Ribera Baixa. Contamos con una amplia cartera de clientes interesados en propiedades de esta zona. Para ampliar nuestro equipo, buscamos a personas proactivas que quieran desarrollar su carrera en una empresa de renombre internacional y en plena fase de expansión. ¡No lo dudes y ven a conocernos! Haznos llegar tu currículum a: www.evvalencia.careers Valencia.hr@engelvoelkers.com · Tel.: +34 96 351 78 97 amos ¡Busc ltores u cons s! iliario inmob

167