Edita: Associació Cultural Falla Xúquer Cullera Dipòsit legal: V-264-2017 Publicitats: Josep Bernat Selfa Jordà, David Ferrer Sánchez, Christian Garcia Tur, Raül Garcia Tur, Enrique Penadés Gracia, Salvador Bañuls. Coordinador: David Ferrer Sánchez Portada: Esther Saliente Soler Maquetació i disseny: DFS Vectors: Freepik Tirada: 250 exemplars El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibre ha participat en el XXII concurs de llibrets fallers de Junta Local Fallera de Cullera.
Versió Digital
1 Xúquer 2018
BREU EXPLICACIÓ DEL LLIBRET 2018 LEMA: MÚSICA, MESTRE Aquest any el llibret, a l’igual que els nostres monuments fallers, està enfocat al tema de la música. Comptarem amb diverses col·laboracions del món de la música, tant compositors com professors, directors, músics professionals i amics que tots estan vinculats d’una manera o una altra a la música. omencem amb el tradicional espai dedicat a la omissi on aparei en les otografies de les falleres majors, esbossos, junta directiva, llistats de fallers i col·laboradores i records de l’exercici passat. En l’apartat infantil comptem amb unes col·laboracions literàries que ens parlen de la temàtica del monument infantil, que porta per lema “Música, balls i tradicions”. Continuem amb un bloc dedicat a la gravació i concert del nostre CD “Pasdobles FALLERS de ullera ue teniu al final del llibret i ue a sigut el et m s gran ue a et la nostra icoteta omissi en tota la seua ist ria. n a uest apartat comptarem amb les paraules de tots i cadascun dels compositors que apareixen al CD així com algunes impressions sobre a uest et cultural tan important ue em organit at enguan . I per acabar comptarem amb les col·laboracions literàries de diverses personalitats del m n de la m sica ue an tingut el gust de dedicar nos unes paraules amb els seus articles. sperem ue os agrade i aprofitem a uesta e plicaci per donar les gràcies a tots els col laboradors ue an et possible a uest llibret ai com a les publicitats les uals ens ajuden a poder portar enda ant a uesta essant cultural de la omissi com s el nostre llibret faller.
2 Xúquer 2018
ÍNDEX Premis 2017 pàg. 4 Saludes pàg. 6 Esbossos i explicacions monuments pàg. 20 Articles sobre el monumet infantil pàg. 28 Elena Ponce, Muixeranga de Cullera, Israel Falcó, Carles Prats, Lolín Aura Imatges exercici 2016-2017 pàg. 42 Junta Directiva,llistats de fallers i recompenses pàg. 58 Col·laboradores pàg. 62 Article de concurs pàg. 65 Articles sobre el concert i gravació del CD “Pasdobles FALLERS de Cullera” pàg. 66 Jordi Mayor, Rafael Talens, Emilio Renard, Jordi Ripoll, Marcos Ripoll, Joan Lluís Tur
Miguel Ángel Grau, Israel Falcó, Alfredo Collado, Juan Roig, Juan A. Mogort
Col·laboracions literàries pàg. 88 Ferran Sanz, Sílvia Roca, Rafael Sanz, Jose Salvador González, Ángel Rabasa, Ferrer Ferran, Carlos Garcés, Paco Rico, Juan Palomares, Emilio Renard, Bernat Alcalá, David Tur, Ismael Lli,
Salva Andrés, Serafín Martínez, Jose Vte. Fuertes, Enri Martínez, Rafa Garrigós, Amparo Verger, Jose Luis García, Ángel Rabasa
Guia comercial pàg. 138 El vostre CD 3 Xúquer 2018
PREMIS 2017
Premi 49é promoció4 de l’ús del valencià Xúquer 2018
Campió Pòquer Álex Arias
2n premi secció segona
Premi Interés Turístic Falles Infantils
5 Xúquer 2018
Campiones parxis Isabel Bodí i Sara Solves
2n premi i premi enginy i gràcia secció segona
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT: Christian Garcia i Tur Estimada família fallera, és per a mi un plaer tornar a dirigir-me a tots vosaltres com a President de la Comissió. Després de tres anys, sols podem donar les gràcies a David per la seua tasca realitzada, la qual espere poder continuar amb les mateixes ganes i il·lusió que sempre ha mostrat ell. uest an serà molt especial per u despr s de molt de temps per fi tornem a tenir allera Major i Fallera Major Infantil. Per això voldria que les meues primeres paraules foren d’agraïment cap a Joana i Candela i les seues famílies, per donar-nos l’oportunitat de poder gaudir dels seus regnats. Espere que la Comissió estiga a l’altura i que aquest any siga el més important de les seues vides, almenys de moment. També vull donar les gràcies a eixe incansable grup de dones col·laboradores que enguany canvien de presidenta. Aquest any Amparo Marí estarà al capdavant de les col·laboradores, ben recolzada per totes les components del grup, que no paren d’ajudar la Comissió. Agraïsc a Montse Ferrer la seua dedicació al grup de col·laboradores, ja que ella en va ser la fundadora i la que l’ha transformat en una família. Desitge donar les gràcies, com no, al nostre artista Xavi Tur, que enguany farà els dos monuments fallers -tant el gran com l’infantil-, amb els quals esperem estar lluitant pel primers premis de les nostres seccions. El seu treball és indiscutible i, a partir d’ahí, ja dependrà del gust dels membres del jurat. Per últim, cal fer un reconeixement a eixes persones que han fet possible que el nom de la nostra Comissió estiga en tots els llocs: Ajuntament, diaris, associacions, bandes, etc. El tema de la gravació i concert dels Pasdobles FALLERS de Cullera possiblement siga el fet més gran que s’ha realitzat en aquesta falla, i la veritat és que no hem parat de rebre felicitacions pel treball realitzat. Per tant, moltes gràcies als organitzadors, especialment a Isabel Collado i David Ferrer, que han sigut els que més han treballat per dur endavant aquest projecte cultural amb el qual s’ha demostrat que les falles menudes també són molt grans. Sols em queda, a banda de demanar disculpes per si qualsevol cosa no ix com està previst, desitjar-vos a tots unes bones falles. Com ja sabeu, el casal i la carpa estaran oberts per a tots, de manera que vos esperem amb els braços oberts. Moltes gràcies a tots i a gaudir de les falles.
6 Xúquer 2018
7 Xúquer 2018
SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR: Joana Bohigues i Bertomeu Si parlem de complir somnis, potser ser Fallera Major no entrarà dins del llistat habitual, però precisament això, és el que fa als somnis tan màgics, que són propis i indiscutibles. Benvolguts fallers i falleres, amics i amigues de la nostra comissió. És per a un a mi un honor dirigir-me a vosaltres com a la vostra Fallera Major en aquest exercici 2017/2018. La majoria de vosaltres sabeu la il·lusió que sempre he tingut per aquest càrrec i l’esforç que això m’ha suposat,però sempre he tingut la creença de què les coses finalment arriben i, per aquest motiu, quan a mi em preguntaven: I a tu? Què t’agradaria ser? Fallera Major! – contestava sense pensar-m’ho. La Falla Xúquer és com la meua segona família i per això sé que entre tots fareu que aquest any siga inoblidable. Estar al casal és estar entre amics, col·laboradores i músics. Què més pot demanar una fallera? No m’agradaria acabar, sense parlar-vos de Candela, la Fallera Major Infantil. Fallera des del bressol, amb un somriure sempre a la cara i balladoreta com la que més. Dolça i simpàtica, no podia haver tingut millor companya per viure aquest somni. Finalment, no puc oblidar-me de ma mare, la meua “indumentarista oficial”, la persona que crec que té més il·lusió que jo en aquest any. I tampoc de mon pare, del que estic segura li cauria alguna llagrimeta que altra al veure que he aconseguit ser Fallera Major de la Falla que m’ha vist créixer. Gràcies a tots per formar part d’aquest somni! Benvingudes falles 2018! 8 Xúquer 2018
9 Xúquer 2018
10 Xúquer 2018
11 Xúquer 2018
SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL Candela Cortés i Ponce Hola a tots, Fallerets, falleretes, fallers , falleres , col·laboradores i tots els que formeu part d’aquesta gran família que formem la Falla Xúquer. Ja ha arribat aquest any tan esperat per a mi, any en el que veig complit el meu somni i any en el que vos cride a que compartiu amb mi cadascun dels moments amb molta il·lusió i intensitat. Junts farem que aquest any siga inoblidable tant per a mi com per a Joana. És una sort compatir aquest somni amb ella , juntes viurem allò que portem a la sang i que esperàvem tant de temps. Espere que aquestes Falles 2017-2018 ens deixen a tots plens de bons records.
12 Xúquer 2018
FOTO FALLERA MAJOR INFANTIL
13 Xúquer 2018
14 Xúquer 2018
15 Xúquer 2018
NOSTRE ARTISTA FALLER: XAVI TUR ORTIZ Aquest any tindrem el mateix artista faller per al monument gran i per a l’infantil. Xavi naix a Cullera, l’any 1971. Comença la seua carrera al món de les falles l’any 2000,de la mà de l’artista Juan Pedrós, estant amb ell 14 anys, col.laborant en tots els seus monuments, tant a nivell de modelatge, com de pintura o muntatge. Des de l’any 2014,té el seu propi taller realitzant els següents treballs. 17 anys fent la falla infantil del Sucro(Sueca),12 anys falla infantil El Charco(Catarroja),obtenint 2ns premis,6 anys falla infantil Hort del Conde (Alfafar)obtenint 3rs premis, 4 anys falla infantil Joventut (Benetússser) obtenint 2ns premis, 4 anys falla infantil del Port(Cullera) 2n, 3er i enginy i gràcia i també interès turístic. L’any 2015 va obtenir a la falla el Port (Cullera) un 1er premi a la seua secció primera. Dos anys fent la falla el Canet (Cullera),obtenint 1er premi de la secció 2a i Enginy i Gràcia i un cinquè premi en secció primera i enginy i gràcia. Tres anys fent falla Tro i Flama(El Perelló). L’any passat va ser el primer treball per a la Falla Xúquer realitzant el monument infantil, on va aconseguir el 2n premi i l’enginy i gràcia. A Xavi li uneix una relació molt especial amb la nostra Comissió, ja que tant la seua dona nma com la seua filla emma s n alleres de la alla Xúquer. 16 Xúquer 2018
17 Xúquer 2018
18 Xúquer 2018
19 Xúquer 2018
EXPLICACIÓ DEL MONUMENT GRAN LEMA: MÚSICA, MESTRE. ARTISTA: XAVI TUR ORTIZ L’any de la música serà per a la nostra comissió. Amb músics es parlarà i li donarem difusió.
A la prehistòria avisaven amb el ossos fent sonar i en un bufit acudien a veure què estava passant.
A vora riu de Cullera hi ha una falla cantant, i la Comissió fallera als músics porta tocant.
Louis Amstrong amb la trompeta el gran jazz ens ha regalat. Però a la història completa es voran més modalitats.
Quin gran orgull el composar nou pasdobles a falles de Cullera, cosa al poble per destacar són el músics amb solera.
El gran mestre amb la batuta dirigint-nos a tots està, mentre el bombo anuncia ue les alles an aplegat.
Enguany al nostre monument, per les èpoques passarem. A la medieval ens trobem al trobador cara a la gent
Amb el grup Queen al capdavant Fredy Mercury va triomfar va estar amb la Caballé i a Barcelona va cantar.
Si parlem del classicisme grans mestres han destacat. Com Mozart, sempre al piano ens deixa bocabadats.
Les muses de la música a Grècia són admirades, inspiren als compositors la majoria les vegades.
Al Barroc va sorgir el Ballet una dansa molt especial, amb tutú i de puntelletes ballaven a la cort reial
Des de la falla Xúquer esperem que de la música hagueu gaudit. Un tema que nosaltres estimem i ue al nostre escut està re ectit.
20 Xúquer 2018
21 Xúquer 2018
22 Xúquer 2018
23 Xúquer 2018
EXPLICACIÓ DEL MONUMENT INFANTIL LEMA: MÚSICA, BALLS I TRADICIONS. ARTISTA: XAVI TUR ORTIZ
El monument infantil als balls regionals l’hem dedicat, perquè nostra Candela pareix un àngel ballant. Mentre sona la dolçaina i repica el tabal, ella sempre balla amb sa mare al costat.
Observem el tradicional ball de les vetes que poc a poc al pal van envoltant. Cal anar fent i desfent la trena, que és el moment més emocionant.
La moma a ritme de tocata els set pecats capitals ens vol mostrar , quan passa tots ballen al seu voltant i als momets deixa bocabadats.
Per completar el quadre, com no podia faltar, la nostra muixeranga a la falleta podem trobar.
Els xiquets vestits de pastorets molt graciosos i emocionats estan, a ritme de dolçaina i tabalet els seus arquets sempre van alçant.
Tots de baix cap a dalt una gran torre van formant. Quan baixen i tot ha acabat les llàgrimes als rostres sorgiran.
Llaurador i llauradora les postisses fan repicar, ja siga un fandango o la jota d’Alfarp. Sempre indumentats amb els vestits regionals tots a una les danses van a ballar.
Música, balls i tradicions valencianes és el lema del nostre monument. Motiu d’orgull per a les falles I nosaltres no podíem ser menys.
24 Xúquer 2018
25 Xúquer 2018
26 Xúquer 2018
27 Xúquer 2018
DANSANT, DANSANT... per Elena Ponce Castelló Balladora de danses
És de tots ben sabut que en totes les cultures ancestrals i actuals s ‘han utilitzat la música i el ball com a forma d ‘expressió i d ‘interacció social amb una finalitat art stica religiosa o d entreteniment. Si bé la música és un llenguatge universal, de vegades apareix sota formes distintes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. Per tot això la música tradicional forma una part molt important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals han contribuït al llarg del temps a la creació de la música popular actual. Així és el cas de la nostre folklore,constituït per música i balls propis . El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que el poble valencià a assumit com a propis i que han anat transmetent-se de generació en generació. Gran part d’ells es solien interpretar en qualsevol ocasió festiva,com reunions familiars o d’amics, collites, onomàstiques ...d’ahí que moltes siguen d’origen pagà. A més, podien fer-se al carrer, a l’interior de les cases o a les eres de batre. Hui en dia s’ha perdut la seua funció festiva i ha esdevingut en espectacles que es mostren a sobre d’entaulats. Existeixen diversos estils de balls que avui en dia encara ens acompanyen com és el cas de : jotes, malaguenyes, seguidilles, fandangos del nord, copeos, valencianes, havaneres i danses. Un cas especial constitueixen els balls públics, com són les danses que es celebren a les places o carrers amb motiu de festes majors i amb música de tabal i dolçaina o banda de música. Cal nomenar també com a part important dels nostres balls tradicionals les danses rituals processonals com són les vetes, els bastons, balls de nanos i gegants, la moma, la muixeranga, etc.
La dansà és la manifestació folcklòrica més antiga de les comarques que formaven l’antic regne de València. És un ball ritual que pot tenir l’origen en les danses paganes que es ballava al poble en honor a algun déu de la fertilitat, fecunditat, etc... coincidint amb el final de les collites com acci de gràcies. l’apropar-se al cristianisme, totes les formes paganes passaren a oferir-se en honor a un sant, la festa del qual coincideix amb la collita o recollida de fruits del poble en concret. La dansà s’estructura per parelles des del cap a la cua. Aquesta comitiva pren la forma del lloc on es balla bé siga un carrer o una plaça . Segueixen el ritme del tabal i dolçaina . L’estructura d’ una dansà consta d un inici la dansà i un final. En l ‘inici s’executa una xàquera o altra passa d ‘inici que normalment fan els caps de dansa ells sols, seguidament aniria la dansa pròpiament dita o filada llarga on tota la resta de balladors distribu ts per parelles segueixen el ritme de tabal amb el pas pla i a l’iniciar la dolçaina la melodia, fan mudances
28 Xúquer 2018
que poden ser passades de dansa plana o de comptes , aquestes últimes són passades de boleros o fandangos. Cada parella o quadre pot decidir en el mateix moment la mudança que farà que no té per què ser la mateixa que la dels altres.
a dansà finalit a amb el andanguet ue tamb pot ser pla o de comptes i que suposa una competició entre la resistència dels dolçainers i l’agilitat dels balladors.
Foto: Dansà. Arxiu: Enrique Grau 29 Xúquer 2018
Dins dels balls públics, com he dit abans, hi ha danses processonals , danses que formen part de les processons de molts dels nostres pobles avui en dia. És el cas del ball de la moma a la processó del corpus, la muixeranga, ball de vetes, nanos i gegants, el ball dels bastons, etc....Alguns tenen origen religiós i altres pagà . El ball de la moma a la processó del corpus de València s’ha convertit en l’atractiu o la peça més esperada. La Moma és una dansa didàctico-religiosa, nascuda dins el corrent moralitzador de l’església en els segles XVI i XVII. La dansa consta de huit ballarins que representen la virtut, la moma, i els set vicis o pecats capitals, els moms. La Virtut o Moma personatge central de la dansa i vestida totalment de blanc amb una corona de ors simbolit a la gràcia mentre que els momos, que representen els pecats o vicis , duen una vestimenta en la qual predomina el color roig i negre, característics de l’infern i del mal. ota la dansa s una lluita sobretot la part final del paloteig ue significa el desordre entre els icis per damunt dels quals guanya la virtut. La muixeranga o balls dels valencians són un conjunt de danses i torres humanes originals de la comunitat valenciana i que es conserva a Algemesí (Ribera Alta). Més que una dansa és un conjunt de quadres plàstics amb intenció representativa, que en el cas d’ Algemesí participa en la processó de la Mare de Déu de la Salut, festa major d’aquesta localitat. La diferència de la muixeranga i els moderns castells radica en què en la muixeranga l’objectiu es religiós i l’alçada de la torre humana no és crucial. La muixeranga en l’actualitat està constituïda tant per dones com homes, ja que originàriament només eren homes els que hi participaven. Tots ells són coordinats per un mestre, que s’encarrega del muntatge de les figures i dels assajos. a dansa s’acompanya amb una música de tabal i dolçaina, amb un to característic d’autor desconegut .
Altre ball de processó molt cridaner és el de la magrana , ball que es fa dins de la processó del corpus. Aquest ball té altres versions en altres localitats com per exemple, ball de la Carxofa a Algemesí , ball del Pal a Cullera o Sueca, etc... Aquesta dansa té el seu origen en les danses de gitanos o gitanes, els balladors representen els jueus, que a l’acabar la dansa rendeixen acatament a l’eucaristia. Els balladors trenen i destrenen les cintes de colors que duen a les mans, cintes que naixen d’un pal que està al centre . El Ball de “Nanos” i “Gegants”, aquest ritu es realitza des de l’any 1588, en ell quatre parelles de gegants i tres de nanos dansen al compàs de tabal i dolçaina. Les quatre parelles de gegants simbolitzen l’adhesió a l’eucaristia de tots els continents coneguts en aquell moment Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. La conjunci entre anos i egants significa ue tant alts com baixos adoren al senyor per igual. Hi ha molts més balls processonals que els que he citat : bastons, arquets, pastorets... que cada vegada més van introduint-se en les festes majors dels nostres pobles per a la continuïtat de les nostres tradicions . En l ‘actualitat podem comptar cada vegada més amb l’existència d’ escoles de danses i de ball tradicional valencià i escoles de música tradicional, tabal, dolçaina i rondalla, que a més d’ensenyar i mostrar aquesta part important que són els balls públics, d’escola i de processó, ajuden a que aquestos es seguisquen transmetent, de generació en generació, perquè com he citat al principi de l’escrit, és el conjunt el que conforma el nostre folklore i per tant, part de la nostra identitat com a poble.
En l ‘actualitat i, per a enriquir més la nostra cultura, an sortit a di ersos pobles de la nostra geografia colles de muixerangues que, encara que amb menys membres i menys experiència que la d ‘Algemesí, modestament van mostrant aquesta a altres pobles .
30 Xúquer 2018
Foto: Ball de les vetes Arxiu: Enrique Grau 31 Xúquer 2018
ÉS EL GRAN DIA per Muixeranga de Cullera
És el gran dia: hui toca actuar. En despertar totes ho sabem. Des de les més petites a les més grans, famílies senceres, avis i àvies, tothom al poble sap que hui s’ha de baixar a la plaça a gaudir. Gaudir de tot un dia festiu, de carrers engalanats, de vianants contents, de bars plens de gom a gom i de, com no, muixerangues al so de la dolçaina i del tabal. Tot està preparat, les muixerangueres i muixeranguers arriben a la plaça mentre repassen les passes que han de fer per aconseguir el major repte de l’any. S’han preparat, han estat molts assajos, moltes hores dedicades íntegrament a aconseguir gaudir d’aquest gran dia. Trobem, entre d’altres, cares de concentració, felicitat, retrobaments després de molt de temps. Tornem a sortir a la plaça. Trobem a les xiquetes i els xiquets, estan nerviosos, però una felicitat els recorre el cos. Saben que hui coronaran les més altes muixerangues, que seran protagonistes i podran llençar un bes, qui sap si el més gran, a la plaça del poble que tant estimen. Comencem el ritual. És el moment d’enfaixar-nos. Un passadís de faixes negres inunda el poble. Mocadors col·locats estratègicament per cada persona per trobar-se més còmode, protegim les zones de més força, reforcem les zones més dèbils i ens preparem per gaudir. Sentim la música, les dolçaines i els tabals arriben amb els seus músics que han dedicat els seus assajos preparar-ho tot, molt d’esforç per al dia de hui. Entre totes i tots, hem d’enlluernar aquest dia festiu. Comencem a preparar-nos, una veu que crida la posició de cadascú: el mestre, preparant la seua gent, la seua pinya; xiqueta o xiquet preparats, casc ben col·locat, faixa a la cintura i molta, moltíssima concentració i, com no, seguretat en ella mateixa. Bases col·locades; a continuació les primeres mans, els vents, qui agafa els peus, els taps, segones mans,
segons vents, escales... Totes estem preparades per aquell moment. De sobte, sona el tabal i una veu crida: SEGONS AMUNT. Així, veiem com la gent comença a enlairar-se per sobre de la pinya. Una bona col·locació és essencial... I, d’aquesta manera, el mestre va anunciant un per un el moment exacte per pujar. Comença aleshores el so de les dolçaines. Tot està assajat, tothom sap on ha d’estar i quina s la seua posici . mb a uella u desa ue sols els i les alçadores saben moure’s aconsegueixen arribar a la seua posició, moment clau. El so més bonic de la muixeranga i xiqueta amunt! I així, amb la concentració que les xiquetes i xiquets tenen, una mescla entre concentració i felicitat recorre el seu cos i els permet trepar fins el m s alt de la Mui eranga fins arribar i llen ar a l aire el bes m s bonic que una persona pot protagonitzar. Es sent feliç, des d’aquella perspectiva que només elles i ells tenen, d’aquella manera de veure la vida amb tanta il·lusió i superant els reptes que es proposen a la seua vida, amb capacitat de concentració. Amb força, amb equilibri i amb valor, molt de valor, ha aconseguit coronar la Muixeranga més gran del dia de hui. I totes juntes hem aconseguit, una vegada més, tocar el cel!
32 Xúquer 2018
Fotos:Trobada Muixerangues en Cullera Arxiu: Muixeranga de Cullera
33 Xúquer 2018
UN LLARG CAMÍ per Israel Falcó i Pedrós Músic i dolçainer Quan els meus amics de la falla Xúquer em demanaren que fera un article parlant de la dolçaina, la primera idea que em va vindre al cap va ser fer un article parlant sobre els aspectes tècnics d’aquest instrument tan nostre, però després de pensar-ho bé i passar moltes hores pensant de què parlar, vaig decidir escriure sobre el llarg i dificult s cam ue a hagut de recórrer la dolçaina. I per què aquest títol? Vos ho explique. La dolçaina possiblement siga un dels instruments més antics que han arribat al dia d’avui pràcticament sense cap canvi. Estem parlant d´un instrument de fa més de tres mil an s fins i tot conei em escrits ue parlen d a uest instrument en l’antiga Mesopotàmia. La dolçaina és un instrument que pertany a la família dels oboès, un instrument de doble llengüeta, el qual anava apareixent i desapareixent al llarg dels segles segons les con uistes. no a indre per uedar se fins ue els àrabs la tornaren a introduir a la Península Ibèrica. I per què el títol d’ un llarg camí? Perquè pense i em pregunte, com un instrument de més de 3000 anys ha sigut l’últim a entrar al conservatori per poder ser estudiat com cal? Crec que la culpa ha sigut una mica de tots. Només puc parlar del que conec o crec conèixer. La dolçaina durant els segles XVIII, XIX i XX ha sigut menyspreada moltes vegades pels mateixos dolçainers sense assabentar-se del que feien. Ser dolçainer al segle i esta a considerat un ofici com un altre com pogués ser un ferrer, fuster, llaurador... Però no entra a dins de l ofici de m sic ai era di erent. l músic estudiava música, el dolçainer no estudiava, sinó que només treballava, tocant és clar. El dolçainer només volia guanyar-se la vida com podia, tocant de poble en poble per u olia dignificar a uest instrument. La dolçaina era el seu mitjà de vida i, com tot negoci, quan menys competència, més diners a guanyar, que és del que es tractava. El dolçainer no ensenyava ningú a tocar la dolçaina, les partitures se les aprenien totes
de memòria i, millor per al negoci, si aprenia poca gent. om s ensen a a a tocar l instrument al seu fill ue sempre és el que feia de tabaleter. Quan aquest veia que ja era massa major per seguir tocant, aleshores el fill tabaleter passa a a dol ainer i el fill d a uest a tabaleter. Tota una empresa familiar i secreta. Mantindre un instrument pràcticament en secret i en mans de molt poques persones no era gens bo i això va comportar unes conseqüències. Els anys portaren pràcticament a l’extinció de la dol aina. si ens fi em en a uest llarg cam passem en els segles i de l ofici de dol ainer a la militància durant la segona part del segle XX. El resultat era igual de desastrós i, evidentment, sense cap gana de dignificar l instrument. er u dic all de la militància l final dels an s 70 i al llarg dels 80 els pocs dolçainers que hi trobem els dóna igual que la dolçaina tinga el lloc que es mereix, no tots naturalment, però sí una gran majoria d’aquests propietaris d’una dolçaina. specifi ue propietaris d una dol aina ja ue no s el mateix tindre una dolçaina que fer-la servir per allò que està feta, per fer música. Pense que el que fa un instrument gran és el que el fa servir,el músic i no al revés, cap instrument sonarà si u no el fa sonar. I en aquells temps, qui tenien dolçaines només volien ser tractats com els més valencians de tot arreu, ser valencià i, a més, tindre una dolçaina a casa, això era insuperable. Tocar-la? Espere que ningú me la faça tocar i, menys, en públic. Per això parle d’una militància que també ens du al desastre, a frases etes com la dol aina està sempre desafinada “la dolçaina no pot tocar amb altres instruments” i moltes més que tots hem sentit alguna vegada.
34 Xúquer 2018
Danses Arxiu: Israel Falcó
Després de més de 3000 anys continuàvem igual, recorrent un camí que sempre ens portava al mateix lloc, a la línia d’eixida. Les paraules músic i dolçainer seguien sense poder anar juntes. Però com diu la cançó, el Tio canya ja compta amb uns néts molt joves que alegren la seua cara. Aquesta gent, al principi, se’n van adonar que la feina del dolçainer no podia quedarse exclusivament a tocar de poble en poble. Si volíem dignificar el nostre instrument a em d ensen ar a tocar-lo i, sobretot, a estimar-lo, i va ser així com als anys 90 començaren a obrir-se escoles de dolçaina, no sense poc d’esforç, per tot arreu del País Valencià. Aquestes escoles no només han servit per ensenyar a tocar la dolçaina, sinó també per a recuperar tot tipus de partitures i escriure-les perquè tots tinguem accés a elles i, així, animar els fabricants de dolçaines a fer-les cada dia de més qualitat al igual que els de canyes. I com no, anomenar al mestre dels mestres, a Xavier Richart. Ell va fer els primers plans d’estudi de dolçaina per a tot aquell que volguera tocar la dolçaina tinguera un camí a seguir.
A continuació, de la quantitat vingué la qualitat, cada vegada teníem més dolçainers i millor formats i, aquesta qualitat, va fer que molts compositors començaren a interessar-se per la dolçaina, cosa impensable un anys enrere, no només component obres per a dolçaina i percussió, sinó també obres per a dolçaina i banda, dolçaina i orquestra, dolçaina i piano, etc. l cam a ia sigut llarg per finalment comen à em a ser tractats com a músics. Aquest camí ha sigut llarg, ben llarg, però ha pagat la pena. Com deia abans, un instrument el fa digne l’instrumentista, ens ha costat adonar-nos-en, però ho hem entès. Avui la dolçaina ja es pot estudiar al conservatori com qualsevol altre instrument, ja podem dir, quan ens pregunten què som, dir ben fort que som músics i ben alt que toquem la dolçaina. El camí ha sigut molt llarg per no estem al final del cam ni de bon tros. Ara és quan comencem a caminar-lo i espere que en siguem molts per fer-lo tots junts.
35 Xúquer 2018
EL TABALET per Carles Prats i Vallés Tabaleter El tabalet és un instrument de percussió que pertany a la família dels membranòfons. Aquest està format per diverses parts: en primer lloc tenim un cos cilíndric, de fusta laminada. Després tenim dos cèrcols, un a la part superior i l’altre a l’inferior que subjectaran les membranes, parxes, al cos del tabalet. Aquests dos cèrcols van foradats perquè passe la corda de cànem que ens servirà per tensar l’instrument. En el cèrcol superior hi ha subjectat un ganxo que ens servirà per lligar el tabalet a la corretja. En el posterior, està col·locat el sistema bordoner compost per un pont, un passador i els bordons que, a diferència de la caixa es col·loquen individualment, d’aquesta manera podrem trobar tabalets amb 4, 6, 8 o més bordons. Hem de tindre en compte que un cable bordoner ens servirà perquè el tabalet tinga dos bordons al tindre un recorregut d’anada i tornada. Amb aquest sistema tensor que utilitzem al tabalet és molt difícil aconseguir una tensió regular a la membrana que pot produir un so massa agut i molest, per tant, necessitem d’alguns mecanismes per apagar aquest so com ara: el mufle, un anell de material sintètic que no és més que la d’un aret d’uns 3 o 4 cm d’una membrana ja usada; també tenim apagadors externs o interns i, de vegades, podem trobar com a recurs d’última hora, algun tipus de material que absorbisca el so, per exemple una esponja menuda o inclús un tissús, enganxat amb esparadrap a la membrana de dalt o parxe bategador. A l’altra membrana també la denominem parxe bordoner ja que és en aquest on es troben els bordons que han d’estar tensats d’una manera determinada, ni molt tensats ni destensats ja que els bordons no tocarien la membrana i per tant sonaria el tabal com un tom, d’una manera més greu. Per tensar el tabalet, disposem d’una corda de cànem que va envoltant l’instrument amb uns tensors de pell. El sistema de tensat requereix d’una certa destresa
ja que tensar massa la corda al principi podria fer que les membranes es deformaren i al mateix temps decantaria els cèrcols fent que el tabalet no estiguera de manera uniforme i els bordons colpejarien la membrana malament. Quant a les membranes, igual que en qualsevol altre instrument de la família dels membranòfons, podem trobar una gran quantitat de varietats: des de la durabilitat, la sonoritat, la textura, el material fabricat, etc. L’única cosa que hem de tindre en compte són les dimensions: el tabalet que més coneixem té una mida de 12 polzades amb una alçada de cos de 18 a 22 cm. encara que hem de tindre en compte que hi ha tabalets de 10 i de 14 polzades, aquests últims més utilitzats a La Marina i a Morella. El tabalet es colpeja amb les baquetes i aquestes poden ser de diferents classes de fusta. Com a opinió personal, és molt difícil trobar unes bones baquetes per a tabalet ja que la demanda no és molt gran i la seua fabricació no es fa d’una manera tan industrial com les baquetes de caixa, sinó més artesanals. uestes s n etes per torners ue al cap i a la fi a que s’encarisquen bastant i, com a conseqüència, molta gent opta per comprar-se-les de caixa, ja que hi ha una gran varietat de models, dimensions, pes, materials i preus. Jo mateix, ja fa molts anys, vaig tindre la gran sort de poder-ne comprar tres parells de baquetes de tabal de fusta de pal rosa fetes per un torner que encara les conserve, amb un pes i una grandària diferents, que les puc utilitzar depenent de l’actuació.
36 Xúquer 2018
Si continuem amb els instruments de percussió i sobretot ens fi em en cerca iles o entrades de moros i cristians, hui en dia també fem servir els plats i en èpoques com la nadalenca, panderetes, panderos, etc. Abans era molt habitual les parelles de dolçainer i tabaleter i ara és molt més habitual les colles que fan que puguem utilitzar més instruments de percussió. Sí que és veritat que és d’agrair l’augment de colles al nostre país, encara que de vegades es troba a faltar una parella de músics (tabaleter i dolçainer) recorrent els carrers de la vila fent sonar els seus instruments. Tabalet. Arxiu: Carles Prats
El tabalet és el company inseparable de la dolçaina i l’acompanya en el carrer en una gran varietat d’actes: danses, cercaviles, albades, entrada de moros i cristians, etc. Últimament és cert que ja no es veuen els dos instruments com a parella, a causa de la gran quantitat de músics tradicionals. És més habitual veure en tots aquests actes colles de dolçaines i percussi . aprofite l ocasi ja ue e anomenat la percussió, per parlar d’altres instruments de percussió, com el redoblant. És curiós el nom d’aquest instrument, a Sudamèrica es coneix amb el nom de redoblante a la caixa nostra, imagine que per la manera de poder aplicar la tècnica del rebot a l’instrument però en el nostre cas, és molt difícil aplicar la tècnica del rebot en el redoblant (no es pot fer el rebot tancat o buzz i s’ha de fer el rebot d’un o dos colps). Aquest instrument nostre el podríem comparar amb un timbal base o un goliat a la bateria. És de fusta amb unes dimensions del cos d’uns 44cm am un sistema de tensat igual que el tabalet però sense bordons; d’aquesta manera trau un so greu i el fem servir per marcar el temps (com un bombo a la banda) encara que per les seues dimensions (més menut que el bombo) pot tindre més versatilitat.
Pel que fa a la meua experiència personal, vaig començar a tocar el tabalet de rebot, sí, sí, de rebot. Al mateix temps que em vaig apuntar de faller a la comissió de la falla El Raconet, em vaig apuntar a classes de dolçaina, amb tanta sort que aquell any ens varen llogar per eixir a la Setmana Santa de Cullera i el meu company em va dir de tocar el tabalet, ja que hi havien dos dolçainers, però feien falta tabaleters. M’ensenyaren els ritmes propis de processó i vaig eixir. Tant em va agradar que vaig començar a rebre classes a Algemesí de mans de Vicent Faenes passant a formar part de La Colla d’Algemesí. Aquest fet em va permetre anar introduint-me en el món de la música i d’una gran varietat d’instruments de percussió. Ja no només havia de tocar el tabalet, sinó també d’altres. Això va fer que encara m’agradara més aquest món de la percussió. Després, fent les gestions oportunes, poguérem aconseguir que aquest gran mestre vinguera a Cullera a donar classes, ja que érem un grup prou nombr s i aprofitar em per ei ir a tocar en alles i a la setmana de festes majors del nostre poble. Finalment que va arribar un dia en què em va dir el meu mestre que jo podria ensenyar ara a les properes generacions de tabaleters. Així que vaig aga ar amb or a el comprom s i fins ara ue encara continue donant classes ací a Cullera, encara que
37 Xúquer 2018
també vaig donar classes a Polinyà de Xúquer. Ara, però, tinc la gran sort de rebre classes d’una gran amic i professional de la percussió que fa que amplie els meus coneixements. Com a opinió personal, m’agrada eixir com a colla fent sonar els nostres instruments i omplint els carrers de música, festa i alegria; la colla m’ha permès també tocar en certàmens, entrades de moros i cristians, tocar en el Palau de la Música de València, etc. Però també m’agrada molt, de vegades, eixir sol només amb un o dos dolçainers fent sonar el tabalet, utilitzant diversos ritmes i tècniques en cercaviles, amb les danses, que és la forma originària per la qual se’ns coneix. Ja sabeu, si voleu provar, vos espere a l’escola municipal de tabal, dolçaina i danses. Una salutació.
Cercavila de tabal i dolçaina. Arxiu: Carles Prats
38 Xúquer 2018
LA CASTANYOLA EN LA MÚSICA POPULAR per Lolín Aura Melià Músic La castanyola és un instrument musical de percussió, d’altura indeterminada que pertany a la categoria dels idiòfons (del grec “idio”: propi i “fonos”: so). És a dir, un instrument que produeix el so per la seua pròpia oscil·lació. La castanyola i els seus antecedents es troben pràcticament al larg de tots els temps i en totes les cultures. Per exemple, a mitjans del segle XX, es van trobar a Ucraïna uns braçalets o polseres que pertanyien al Paleolític i estaven formats per anelles de vori, les quals al xocar entre si produeixen un so harmoniós, que probablement va ser utilitzat per acompanyar les danses rituals. na moneda cartaginesa representa la figura d un músic amb un idiòfon a cada mà, format per un parell de pals mòbils que percudeixen contra un pal central més llarg que forma el mànec. En el Diccionari d’Antiguitats de Rich es troben detallades descripcions i dibuixos de cròtals de canya, de fusta i metall. Aquest tipus d’instrument és conegut com “krotalon” (de la paraula grega “krotos”: soroll). Aquest instrument s’utilitza sense gaire modificacions pels percussionistes de les or uestres quan ha de sentir-se el so de la castanyola. Encara que haja rebut en èpoques posteriors algunes in u ncies del cr tal grec el ertader origen de la castanyola és la crusmata ibèrica ( en els escrits del segle I de l’era cristiana es poden llegir les paraules crusmata i cromata). La primitiva castanyola ibèrica o crusmata estava formada per dues peces de fusta, per dues grans petxines marines o per dues pedres planes, que els ballarins i els músics feien sonar subjectant-les entre els dits i el palmell. El toc d’aquest instrument és encara vigent en molts pobles d’Espanya, on són principalment els xiquets els encarregats de fabricar-los de manera sorprenent, fent ús de teules o fragments d’un atifell. L’evolució
Lolín Aura
de la crusmata ibèrica pot atribuir-se a la diversitat de materials emprats en la seua construcció i permet la varietat de les seues formes. La crusmata ibèrica tenia els seus dos elements subjectes per una corda passada a través de forats. La castanyola espanyola s’assembla més a una petxina marina que a un cròtal grec. És l’única que ha evolucionat. En la resta de països continua tenint la seua forma d’origen. La castanyola espanyola s’ha anat transformant lentament i s’ha adaptat a les necessitats del ballarí o de l int rpret fins ad uirir la orma ideal per a l’execució dels ritmes que acompanyen el cant i el ball. Els constructors de la castanyola han anat adoptant diversos materials per aconseguir els millors i més diversos sons i, a més, els músics han evolucionat en la tècnica. El canvi progressiu de la forma i tamany de les orelles de la castan ola a significat l e oluci en la tècnica del toc: la subjecció al dit polze.
39 Xúquer 2018
La gran varietat del folklore espanyol és una de les característiques distintives. Els costums propis de cada regió, la música, els vestits tradicionals, la gastronomia típica i tot el que comporta la idiosincràcia regional, ha donat origen a diversos balls que quasi sempre van acompanyats de les castanyoles.
La primera vegada que s’escriu sobre la castanyola és el 1588, en el Tractat de Ball del francés Jean Tabourot.
En alguns pobles d’Espanya els grups de ball folklòric romanen en la tradició, mentre que altres, sobretot on hi ha un especial interés per la investigació i la creació de nous balls, s’interessen per les diverses tècniques de toc.
La castanyola va fer la seua aparició en les catedrals de Toledo i Sevilla durant el segle XVIII, incorporada pel grup de xiquets en algunes cerimònies religioses.
Diversos grups catalans, entre els quals destaca l sbart de Rub an creat coreografies enri uides amb el toc de la castanyola clàssica subjecta al polze.
Els materials que s’utilitzen per a la seua construcció pot ser de fusta de palosanto i granadillo preferentment, encara que també s’utilitzen altres fustes dures com el boix, el faig, l’alzina o la noguera.
El ballador del poble treballa amb l’instrument fet per ell i busca la manera d’adaptar-lo a les seues facultats o possibilitats d’interpretació, a més, introdueix noves tècniques per aconseguir un maneig més fàcil i un millor so. Per aquest motiu veiem les diferències de tamany que es registren.
Hi ha documents del 1667 que descriuen els vestits del grup de sis xiquets cantadors i balladors i els seus balls, acompanyats per castanyoles.
La castanyola espanyola consta de dues peces simètriques, buides per dins.
istei en models de tela premsada de fibra de vidre o metàl·liques. També hi ha de vori. El seu so és sec i breu. En el ball s’utilitzen dues parelles, una per a cada mà.
Les seues formes canvien segons la regió. Hi ha més redones, ovalades, quadrades, rectangulars, triangulars, en forma de pera, etc. Moltes estan decorades amb dibui os i inscripcions amb figures geomètriques gravades i policromades.
La més aguda s’anomena femella i està marcada. Es posa en la mà dreta i s’utilitza per executar principalment els repicaments i els adornaments. I la que col·loquem en la mà esquerra és la greu i s’utilitza per marcar els temps del compàs.
i a fins i tot de tres ulles. uestes s anomenen Tablillas de San Lázaro, i consten de tres fulles articulades que al xocar entre si produeixen un fort repicament. Les utilitzaven els frares que demanaven almoina en els hospitals.
Altres noms de la castanyola són: castanyetes, postizas, jotáneos i palillos.
a castan ola pot fi ar se en la mà de di erses maneres. Les “castanyolasses” eivissenques, unes de les més grans que es coneixen, així com les “chácaras” de Canàries, es lliguen als quatre dits i sonen pel moviment total de la mà i són impulsades per un especial vaivé de la monyica. Les castanyoles de tamany similar al de la mà es fi en en el dit del mig i es an repicar en la orma coneguda en la jota aragonesa. Aquesta subjecció, del segle X-XII, podria considerar-se el primer pas cap a un major progrés tècnic.
40 Xúquer 2018
Les seues parts són:
Algunes de les sues formes són:
(Fonts bibliográfiques: La castañuela tradicional, de Joaquín Díaz; La castañuela española, de José de Udaeta; Enciclopedia Espasa-Calpe, VVAA; La castañuela flamenca, de Manuel Vela (Filigrana).
41 Xúquer 2018
Els nostres infantils...
42 XĂşquer 2018
43 Xúquer 2018
44 Xúquer 2018
45 Xúquer 2018
Tots gaudint de la carpa.
46 Xúquer 2018
47 Xúquer 2018
Setmana fallera
48 Xúquer 2018
De xaranga
La “plantà”
49 Xúquer 2018
Primer dia de falles
50 XĂşquer 2018
51 Xúquer 2018
Ofrena
52 Xúquer 2018
53 Xúquer 2018
“Cremà” monument infantil
54 Xúquer 2018
“Cremà” monument gran
55 Xúquer 2018
i per acabar...Festes del poble.
56 XĂşquer 2018
Exercici 2017-2018
57 Xúquer 2018
JUNTA DIRECTIVA President Christian Gacrcia Tur Vicepresident primer Enrique Penadés i Gràcia Vicepresident segon Raül Garcia i Tur Vicepresident tercer Salvador Bañuls i Collado Vicepresidenta quarta anessa el a i enad s Vicepresident cinqué David Bañuls i Ferrer Assessor del president Josep Bernat Selfa i Jordà Secretari David Ferrer i Sánchez Vicesecretària Enri Martínez i Sanchis Tresorera Gema Pellicer i Mateos Comptador Enri Francisco Robledo Delegada Junta Local Mª Isabel Collado i Arlandis Delegat Recompenses i Censos Vicent Pérez i Ochando Bibliotecària-arxivera Enri Martínez i Sanchis Delegada loteries Patrícia Fort i Blasco Delegada quotes fixes Rosa Mª Penadés i Gràcia Delegat Fallers d’honor Josep Bernat Selfa i Jordà Raül Garcia i Tur
Delegats Festes Infantils Paula Serrano Donet Sara Solves Sales Gemma Bañuls i Ferrer Inma Sorrentino Serra Delegats Festes Majors Maria Sapiña i Escrivà Maria Selfa i Penadés Vanessa Selfa i Penadés Zaira Alarcó i Ortiz Delegat Músics Enrique Penadés i Gràcia Delegada Col·laboradores MªAmparo Marí i Climent Delegats casal i equip de música Pepe Garcia i Fenollar Salvador Bañuls i Collado Enrique Penadés i Gràcia Delegats activitats diverses Pepe Garcia i Fenollar Delegades fotografies llibret Zaira Alarcó i Ortiz Maria Sapiña i Escrivà Delegats publicitats llibret Christian Garcia i Tur Josep Bernat Selfa i Jorda Raül Garcia i Tur Enri Martínez i Sanchis Delegat d’esports Enri Francisco i Robledo Delegada cultura i teatre Mª Isabel Collado i Arlandis Delegades d’Ús del Valencià Vanessa Selfa i Penadés Maria Selfa i Penadés
58 Xúquer 2018
Delegades dinars infantils Grup Col·laboradores de la Falla Delegat transport Enric Penadés i Gràcia. Delegat monument David Bañuls i Ferrer Delegats plantà Pascu Santos i Palomares Enri Francisco Robledo Roberto Bohigues i Casad
COMISSIÓ MAJOR Alarco i Ortiz, Zaira Arias i Gómez, Ursula Bañuls i Collado, Salvador Bañuls i Ferrer, David Bañuls i Ferrer, Gemma Bañuls i Ferrer, Montse Beltrán i Alfonso, Ylenia Bodí i Peñalosa, Mª Isabel Bohigues i Bertomeu, Joana Bohigues i Casad, Roberto Castelló i Romeu, Ainhoa Castilla i Sanz, Noelia Codina i Palero, Estela Collado i Arlandis, Mª Isabel De Luis Sapiña, Helena Enguix i Costa ,David Ferrer i Sànchez, David Ferrer i Sapiña, David Font i Romeu, Cassandra Fort i Blasco, Patricia Francisco i Robledo, Enri Fuertes i Costa, Marc Garcia i Fenollar, José Garcia i Tur, Christian Garcia i Tur, Raül Garrigos i Sapiña, Arantxa Garrigos i Sapiña, Laura Gimilio i Clar, Francisco Juan i Marin, Darwin Martinez i Sanchis, Enri Martínez i Serrano, Rosa
Martos i Alonso, Alejandro Milan i Domínguez, Naiara Montagud i Soldevila, Manuel Montaner i Vargas, Marina Narbona i Alfonso, Pere Nicolau i Palacios, Juan Antonio Ordoñez i Martínez, Erenia Pellicer i Mateos, Gemma Penadés i Gracia, Enric Penadés i Gracia, Rosa Mª Piris i Mari, Enric Ribas i Martínez, Isabel Saliente i Soler, Esther Sànchez i Giménez Víctor Santos i Palomares, Pascual Sapiña i Escrivà, Maria Sapiña i Riera, Pau Selfa i Jordá, Josep Bernat Selfa i Penadés, Maria Selfa i Penadés, Vanessa Sellés i Romo, Nadia Sellés i Romo, Inés Serrano i Donet, Javier Serrano i Donet, Paula Solves i Sales, Sara Sorrentino Serra, Inma Talens i Cuenca, Lolín Torres i Llopis, Paula Tur i Sorrentino, Gemma
59 Xúquer 2018
COMISSIÓ INFANTIL Bañuls i Estruch , Salva Bolonio i Codina, Aitana Cantos i Martinez, Marta Cortés i Ponce, Candela Cortés i Ponce, Maria Cortés i Ponce, Valeria Delgado i Camarena, Laura Ferrer i Martinez, Luca Ferrer i Fort, Àngels Ferrer i Sánchez, Violeta Fons i de Luis, Irina García i Colubi, Enzo Gimilio i Selfa, Alma Marín i Robles, Mercedes Martínez i Escrivá, Elsa Martínez i Escrivá, Lucía Penadés i Puig, Bernat Sancho i Fernández, Lucas
60 Xúquer 2018
RECOMPENSES ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA I JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA INFANTILS CULLERETA D’OR I DISTINTIU D’OR INFANTILS: Marta Cantos i Martínez Candela Cortés i Ponce Violeta Ferrer i Sánchez
MAJORS
CULLERA D’ARGENT:
BUNYOL D’ARGENT:
Roberto Bohigues i Casad David Enguix i Costa Pascual Santos i Palomares Nadia Sellés i Romo
Mª Isabel Bodí i Peñalosa Joana Bohigues i Bertomeu Ainhoa Catelló i Romeu Estela Codina i Palero Enri Francisco i Robledo Marina Montaner i Vargas
CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS:
BUNYOL D’OR : Úrsula Arias i Gómez Gemma Bañuls i Ferrer Montse Bañuls i Ferrer David Enguix i Costa Christian Garcia i Tur Arantxa Garrigós i Sapiña Laura Garrigós i Sapiña Esther Saliente i Soler Lolín Talens i Cuenca
Pepe Garrigós i Nicola
BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER: Raül García i Tur Maria Sapiña i Escrivà
61 Xúquer 2018
SALUDA COL·LABORADORES A la Comissió de la Falla Xúquer: Estimada Comissió, és per a mi un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres per primera vegada com a Presidenta del Grup de Col·laboradores de la Falla Xúquer. Sols hi ha una manera de començar aquest saluda i és donant-li les gràcies a Montse Ferrer per la tasca realitzada al capdavant d’aquest grup, ja que ella va ser la fundadora i ha sigut la que ha fet que aquest grup siga molt més que un grup de col·laboradores: ha creat un gup d’amigues, una família i una relació d’amistat que serà molt difícil d’igualar. Gràcies Montse. Pel que fa al nostre treball, un any més continuem fent-vos costat i ,com sempre, intentarem fer cosetes que aporten dinerets a la falla. Com ja sabeu, a nosaltres el que ens agrada, a banda de treballar per ella, és reunir-nos a fer la “sopaeta i eixa xarraeta” amb la qual tant gaudim, al mateix temps que intentem organitzar les activitats per poder arreplegar algun euret ue beneficie la omissi . Respecte al nostre President, Christian, volem que sàpiga que nosaltres sempre estarem al seu costat i al de tota la Comissió, tant per fer ambient com també per ajudar en l’organització de les festes durant el mes març, ja siguen paelles, tren faller, albaes o alguna altra activitat. Voldria donar l’enhorabona a les nostres Falleres Majors, Candela i Joana, i desitjar-los la major de les alegries en aquest any tan especial per a elles. A més, voldria també felicitar les seues famílies, especialment les mares, perquè dóna la casualitat que elles formen part del grup de col·laboradores i, per tant, tenim doble alegria. Enhorabona a Elena i Juani per veure complit ei e somni ue ara es arà realitat gaudir de les ostres filles com a alleres Majors de la Falla Xúquer. Volem que sàpiguen que nosaltres estarem al seu costat per ajudar-les en el que necessiten: organitzant els berenars, jocs, etc. Gràcies a totes les persones que estan ajudant-me en aquesta nova aventura. Espere no defraudar a ningú, ja que intentaré fer-ho el millor que puga, encara que ja sabeu que sense l’ajuda de tots no seria possible. Bones falles a tots i vos anime a apuntar-vos al grup de col·laboradores, que ens ho passem d’allò més bé. Moltes gràcies.
¡¡¡¡¡ VISCA LA FALLA XÚQUER !!!!!
Amparo Marí i Climent Presidenta Col·laboradores 62 Xúquer 2018
LLISTAT COL·LABORADORES Juani Bertomeu i Gregori Asunción Castelló i Morales Mª Angeles Costa i Rojas Rosa Juana Corcin i Carrascosa Mª Salud Chuliá i Pérez Marta Domínguez i Sanjuan Luisa Donet i Palomares Elvira Fernández i Pérez Montserrat Ferrer i Colon Aidé Ferrer i Gomis Ana García i Grau Marisa Galiana i Boluda Mª Amparo Marí i Climent Mª del Mar Palero i Marí Gema Osca i Chulià Elena Ponce i Castelló Mª Nieves Peñalosa i Font Victoria Riera i Olivert Mercedes Robles de Frutos Mª Jesús Romo i Garcia Fini Sapiña i Rubio Maria Todosantos i Martinez Elisa Tur i Palero Teresa Tur i Palero
63 Xúquer 2018
64 Xúquer 2018
QUI SÓC? Per David Ferrer Sánchez Professor d’ESO de música i professor de clarinet La eritat s ue m abellei molt jugar al joc de les ende inalles ai
ue no os dir
ui s c fins al final.
Anem allà. o s c persona animal ni cosa per puc ser a tots els llocs. egons m an dit agrade a tot om i puc presentar-me de moltes formes, provoque diferents reaccions en la gent o en els animals; amb mi poden plorar o riure poden e altar se o adormir se i fins i tot em poden er com ulguen. egons la situaci ue i a em puc presentar d una manera o una altra per sempre em necessiten. uc estar molt alta o molt bai eta orta o ui a llarga o curta i segons de ui inc tinc unes caracter sti ues o unes altres per a u em reconeguen ue sempre s n di erents. Mai e pogut saber amb certesa uants an s a ue aig pel m n per en tinc m s dels ue os podreu imaginar... n cada poca de la meua ida m e anat trans ormant e iscut a la re ist ria amb els ca ern coles al arroc em varen recarregar molt amb ornamentacions de tot tipus, al Classicisme vaig fer gran amistat amb Mozart, a dn o eet o en i ara en l actualitat continue com en el meu primer an de ida can iant cont nuament i la eritat s ue m encanta ue em modifi uen no em molesta gens. Últimament pense ue no em donen la importància ue tinc per u una de les meues caracter sti ues principals s ue puc in uir en les persones fins i tot abans de nài er uan encara s n a la pan a de la mare a mi ja em conei en. amb e sentit a dir ue segons de la manera ue s c el i uet o i ueta ue m a conegut podrà desen olupar millor unes abilitats o unes altres en er se m s majors. Si i a una cosa ue m agrada molt s acompan ar os en les ostres celebracions comunions bodes i fins i tot en alguns enterraments tamb . e egades pagueu per mi i unes altres simplement s c present. I ara os contar un secret on millor m o passe s en alles per no li o digueu a ning per u potser s en aden i tot a eritat s ue en alles s c present tot el dia al carrer sense parar ni un momentet comence en la despertà i s c l ltima ue se n a. s m encanten les alles Com aureu ist s c dona i estic molt orgullosa de ser o. robablement en siga una de les importants del m n i crec ue s eritat encara ue a mi no m agrada tirar me ors. e anat per tots els racons del m n i parle tots els idiomes per u allà on aig tots m entenen. an gaudit de la meua pres ncia personalitats tan importants com reis papes o ualse ol dels esportistes d elit ue os pugueu imaginar. tamb els m s umils dels mortals ue en ai com en tantes coses no i a di er ncies... ull donar os un pista molt important ue os acabarà d aclarir el meu nom tots eu gaudit de mi d una orma o d una altra encara ue per desgràcia sols i a unes persones ue no em conei en s n a uelles ue sempre an mancat del sentit de l o da tot i ue les meues ibracions s ue les poden sentir... Ara s ja aureu ende inat ui s c... no er si de cas encara no o sabeu obser eu la primera lletra maj scula de cada paràgra d a uest escrit i obtindreu el meu nom s ben àcil
Aquest article ha participat en el VIIé concurs d’articles de llibret Falles 2018 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera
65 Xúquer 2018
66 Xúquer 2018
67 Xúquer 2018
UN TREBALL IRREPETIBLE
Per Jordi Mayor Vallet Alcalde – President del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera Cullera és la ciutat de la música per excel·lència. Amb una tradició més que centenària, les activitats musicals són des de fa dècades símbol vertebrador de la nostra cultura i identitat. Per això, que enguany l’AC Falla Xúquer haja volgut dedicar el seu llibret a este art és, al meu parer, un encert. Ells, els músics, són precisament part fonamental de la Festa Fallera. Ara que celebrem el primer aniversari de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la vostra comissió ha tingut una altra visió encertada: recopilar en un CD els pasdobles fallers dedicats a les comissions de la nostra ciutat. I és que la música ha sigut un element indispensable per a obtindre el reconeixement de la UNESCO. El vostre és un treball important d’investigació en col·laboració amb el Conservatori Professional de Música ‘Rafael Talens Pelló’ que posa en valor una part cabdal del nostre patrimoni musical. El passat mes de desembre va vore la llum amb el suport unànime de tot l’univers faller i musical del nostre municipi i, per descomptat, del nostre ajuntament a través de la regidoria d’Activitats Musicals, dirigida per Sílvia Roca i de la Junta Local Fallera, presidida per Susi Melià. La banda del conservatori, dirigida pel seu director, Jaume Fornet Ausina, així com la participació de l’Escola Municipal de Tabal, Dolçaina i Danses de Cullera han posat el colofó a la vostra tasca. Difícilment, cap altra ciutat valenciana tindrà entre el seu patrimoni musical una gamma tan extensa de composicions dedicades a comissions falleres. Nou de les nostres quinze falles tenen un pasdoble dedicat. El que en un principi va nàixer com un regal dels músics i compositors en aquelles falles on havien participat o hi tenien algun tipus de relació, és ara part fonamental del patrimoni musical faller.
Per tant, és d’agrair l’esforç que heu fet perquè esta part cabdal de la nostra identitat musical es recupere, preserve i difonga per tal que les generacions actuals i futures la puguen conservar. Com a músic, mestre de Primària en l’especialitat de Música i ara també en qualitat d’alcalde tinc l’oportunitat de viure la música des de distintes perspectives i vos assegure que el treball que heu fet és encomiable i segurament irrepetible. implement ull aprofitar estes l nies per a transmetre vos en nom meu, de la Corporació i en el de tot el poble de Cullera la nostra més sincera enhorabona per a haver-hi contribuït de forma decisiva al fet que la música fallera quede per a sempre registrada de forma sonora no sols en la nostra memòria sinó també en els nostres arxius musicals. Gràcies i vos emplace a seguir creixent pel camí de la difusió cultural.
68 Xúquer 2018
Concert presentació CD “Pasdobles FALLERS de Cullera” 15 de desembre 2017 Auditori Municipal Fotos arxiu Clara Morat
69 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLA LA BEGA Any 1983 Autor: Rafael Talens Pelló Compositor Fill predilecte de Cullera
Rafael Talens Pelló Arxiu: Falla Xúquer
Per desgràcia el mestre Rafael Talens ens va deixar el 25 d’abril de 2012, però com a compositor d’un dels pasdobles que apereixen al nostre llibret d’enguany,en concret el pasdoble de la Falla La Bega composat en 1983 pel mestre Rafael Talens Pelló dedicat a la fallera major Mari Nieves Talens Cerveró, filla del mestre, hem volgut recuperar una entrevista que li varem fer el dia 7 de desembre de 2006 amb motiu del contingut del nostre llibret del 2007 que parlava de les personalitats importants de Cullera, el nostre poble.
DIJOUS 7 DE DESEMBRE DE 2006, casa del mestre Talens. -Quina és la seua data de naixement i en quin lloc ho va fer? Jo vaig nàixer el nou de setembre de 1933, tinc 73 anys i vaig nàixer a Cullera -Com varen ser els seus inicis professionals en el món de la música? Els meus principis no són molt difícils d’entendre, perquè en ma casa hi havia una persona que era mon pare i que era músic i això em va induir a treballar en la música, però la meua primera professió no va ser la música curiosament. La meua primera professió va ser la comptabilitat. Perquè antigament hi havia un mestre que entenia molt de números i varia gent anàrem a ell a ensenyar-nos i molta d’eixa gent després arribà molt junt al món de la banca, entre ells un tal Paco Bou, Miralles, que va ser director de banc, Marí ue ja a altat i altres. n fi ue jo porta a la comptabilitat als osta (els rancs ue tenien magat ems de taronja, i va arribar un moment que jo ja havia avançat al món de la música i va eixir una oposició per a botones de la banca, una oposició prou difícil i mon pare va parlat amb certes persones i em digué que hi havia una oportunitat d’aprovar i jo li vaig preguntar si per això em tenia que deixar la música i em va dir
70 Xúquer 2018
que sí, que la música ja seria una cosa secundària, i jo li vaig dir que no, que volia estudiar música i a partir d’ahí mon pare s el ue em a guiar fins ue passà el ue sol passar amb els fills ue es perd un poc el respecte (em refereix a l’aspecte de l’instrument) perquè el pare es fa major i hi ha alguns estudis difícils, sobre tot del llibre de Stark, que abans s’utilitzava molt i de vegades em marmolava perquè no eixia bé i jo li preguntava “ escolte, pare, per u no o toca ost i ell me deia per u ja no puc tocar o fill meu i ales ores a ore ue ja no li eia molt de cas i em va portar a València al conservatori, amb els professors de moda d’aquells temps, professors com D. Lucas Conejero, encara que jo comencí al conservatori amb D. Mariano Puig, perquè tragueren l’oposició de la plaça de professor i D. Mariano no es va presentar perquè ja era major i D. Lucas estava en plena forma, que va ser qui va guanyar l’oposició. Així que vaig continuar la carrera de clarinet amb ell, després altres professor varen ser al piano D. José Roca, harmonia amb D. Pedro Sosa, i és que jo sóc deixeble del que hui en dia ja no queda res en València, malauradament tots han faltat ja. Aquests professors eren l’orgull de la música en València com per exemple tenia de professor d’acompanyament de piano, el que actualment es diu repentització, a D. Leopoldo Magenti . racisco e n ello una gran figura al m n de la uni ersitat i ai a ser el meu llan ament. espr s ja penses en fer-te professional, vaig a Madrid i guanye les oposicions, en fí... Però els meus inicis realment quan era un xiquet de nou anys varen estar a La Banda de Santa Cecília perquè mon pare impartia classe allí, que era la banda que estava formada, perquè en aquells temps no estava l’Ateneu Musical encara reorganitzat, estava la Casa d’Espanya ( un casino..), però la formació de mon pare és tota ateneista, perquè era deixeble de D. Mariano Martí, que morí en guerra i després de D. Mariano Puig. Però per les circumstàncies de la vida vaig estar en anta ecilia fins els an s ue me n aig anar de ullera amb la carrera acabada de clarinet i piano. me’n vaig anar al aconseguir una plaça a l’exèrcit, que vaig estar nou mesos en Melilla i després vaig aconseguir quan encara no tenia 19 anys la plaça en la Banda de D. Francisco Fraco Bahamonde i allí vaig estar 21 anys, una banda excepcional, ja que mitja orquestra nacional d’Espanya estava allí, ja que no existien les incompatibilitats actuals. Allí, a Madrid, al conservatori, vaig acabar d’estudiar harmonia, composició, etc. -Quin va ser el paper de son pare en la seua formació? Va ser el principal de tots, perquè la base de qualsevol instrumentista és una bona formació i mon pare era un bon instrumentista, tocava molt bé el clarinet i tenia una formació musical molt bona. Ell m’envià a estudiar i em va guiar tots el passos. En ma casa sempre hi hagué un violí i un piano, perquè mon pare deia que mentre sabera tocar el piano i el violí seria músic, si tocava el clarinet sols, no seria res, perquè el piano i el violí eren els instruments importants de l’època i tenien càtedra al conservatori, un clarinetista sols podia ser professor d’especialitat, hui en dia ja tots tenen càtedres, però abans no. Així que vaig treballar molt amb el piano i el clarinet, però el violí quan el vaig tenir a les meues mans vaig dir: “Pare, no em dóna temps a més ja”. Però mon pare no es va descuidar i estic molt satisfet, perquè aconseguir amb 18 anys el que vaig aconseguir, és perquè hi hagué una bona base.... -Quina funció té un artista (compositor en aquest cas) que exerceix com a professor? El primer que deu tenir un professor de categoria és una gran vocació de professor i de l’ensenyança, jo conec grans professionals que no han sabut ensenyar. També et té que agradar molt l’ensenyança. A mi m’ha agradat molt sempre l’ensenyança i he tingut, tinc i tindré sempre un gran respecte per a l’alumne. Jo al conservatori de València he estat 25 anys i al meu departament d’harmonia, crec que no he faltat més de tres dies a classe en 25 anys, potser siguen massa, i per això he sigut molt considerat al conservatori, a la Conselleria i molt considerat al meu departament sobre tot per la serietat i si a més tu tenies una bona formació doncs creaves una gran escola i tinc una gran satisfacció perquè quasi tots els que hui estan composant en València, xics de 30, 35 o 40 anys han sigut alumnes meus, encara que no estiga massa d’acord amb la forma de composar d’alguns. Però la veritat és que estan fent-ho prou bé. Actualment ja estic jubilat i em dedique sols que a la composició, que reconec que és una cosa prou complicada per poder triomfar o almenys poder introduir-se a eixe món per tal que interpreten les teues obres. Ahí entren coses polítiques, musicalment parlant. Jo afortunadament vaig tindre una persona
71 Xúquer 2018
que em va ajudar molt en un moment de terminant. Però en la meua faceta de compositor, jo a l’any 47, 48 o 49 , ja tenia composada una obra que s’estrenà a l’Ateneu Musical: “Torremiranda” i la vaig fer tenint d’assessor al mestre Mariano, fet curiós perquè jo estava en Santa Cecília i ell era mestre de l’Ateneu Musical i venia a ma casa amb la cara tapada perquè ell deia: “vinc així perquè l’enemic no em descobrisca”.I ell m’ajudà en coses d’instrumentació, etc. -Des del seu punt de vista quin futur veu en la seua professió en els joves de Cullera? En Cullera conec instrumentistes que tenen un gran futur, alguns ja són professionals i altres o seran, perquè toquen molt bé. Però el problema és que hui hi ha molta gent que toca molt bé en tota Espanya i cada vegada hi han menys llocs de treball. Però en el tema de la composició hi ha gent que ja se’n vol eixir de lo tradicional. Perquè sempre hi ha un límit i tu pots fer el que vulgues dins d’eixos límits, agrade o no agrade, però està permès, per s ue se n an passat i al passar se n no es donen compte ue ai no aprofita per a res. er u sempre i ha que escoltar la música, he d’entrar per l’orella, i perdre eixa opció i que tot siga un soroll, no es pot permetre. Però la música avantguardista ben feta té el seu lloc, com la música de Bela Bartok o Hindemith, compositors molts renovadors, però sempre dins dels límits. Perquè hi ha un moment en què ja entren en la matemàtica pura i això jo no ho veig bé. A mi el que més satisfacció em fa, és quan s’escolta la meua música i la veig programada en tots els llocs i damunt em diuen: “Mestre, és que la seua música m’agrada”. Per això crec que s’ha de fer un tipus de música que aplegue, amb tots els meus respectes als que es dediquen a la composició. I conec gent en Cullera que van seguint eixa línia avantguardista i crec no trauran res, perquè tenen una bona base i deurien tornar arrere i pensar-ho millor. Els ho diria com a un consell. -Quan s’interpreta alguna de les seues obres, està completament satisfet d’ella o realitzaria algun canvi? No, jo realment em sent satisfet, perquè un compositor ha d’haver sentit dins del seu cap l’obra abans que s’interprete. Aleshores jo sé positivament que eixa obra va a sonar; no dic que vaja a agradar, perquè cadascú té la seua opinió, però el que sí que tens és una intranquil·litat, com quan una dona va a parir i volen que el xiquet siga guapet, que no siga bon xiquet només, que siga guapet també. -Què sent quan li estrenen un obra seua? Quan a un li estrenen un obra és una satisfacció que no es pot explicar amb paraules i si a més a més agrada, doncs m s encara. s com el nai ement d un fill una cosa mera ellosa. o ja tinc prou i uets pel m n musicalment parlant, és clar. -Què sent o què pensa quan està composant? Potser la pregunta correcta seria: què pensa abans de composar? Perquè jo quan em pose davant del pentagrama a compondre ja porte di ersos mesos ue el meu cap no unciona amb normalitat fins i tot al llit pense com organitzar eixes idees que em venen al cap i poder transmetre-les al pentagrama. Em pose davant del piano i espere; per exemple, ara mateix porte dos o tres dies intentant composar una cosa que tinc que fer i “no trac res que valga un misto”. I no obstant de vegades t’assentes i claves la mà allí i comencen a eixir-te les notes. I una vegada ja tens la melodia, plasmes la idea i el demés ja és tot tècnica. Jo puc fer de vuit compassos d’una melodia vint minuts de música. Primerament poses la part melòdica, després la part harmònica, la forma , etc. Tot això es tècnica, la part complicada és traure la melodia i si a més a més vols demanar una inspiració, anem aviats. -La inspiració a l’hora de compondre existeix o és pura tècnica? Existeix de totes totes. Sinó ja m’explicaràs a mi quan estic sentint a Beethoven i sent la novena simfonia, em pregunte “ Senyor, després d’açò, què, me`n vaig al cel o què? “És una meravella, igual que Mozart o Bach, etc. Perquè ara mateixa, en aquest precís moment, en moltes orquestres s’estarà tocant música d’aquestes persones i això és per alguna cosa.
72 Xúquer 2018
-Quin ha segut el compositor que més l’ha marcat en la seua formació? Sense cap dubte, Beethoven, m’encanta Beethoven, encara que hi ha més, com Mozart i Bach, però em quede amb Beethoven -Com veu el moment actual dels compositors valencians? La veritat és que hi ha tres o quatre xics joves que estan fen-ho prou bé. Perquè els millors compositors que han traspassat fronteres com poden ser Paco Llàcer o Blanquer ja han mort i després està Blanes que és un bon compositor, el mestre Palau.. I en l’actualitat aquests xics que he dit abans, amb els quals no estic massa content, perquè nosaltres el valencians tenim un folklore riquíssim i tots els compositors de totes les nacionalitats destaquen el seu folklore, compositors com Sibelius, Bela Bartok, Paul Dukas, Rimsky Korsakov...I actualment de tots els que estan escrivint no hi ha cap que es dedique a ressaltar el nostre folklore, com va fer el mestre Palau, el mestre Magenti, Vicent Asensio... Ho dic perquè sinó d’ací cinquanta anys o menys no ens quedarà res. -Què diria als xiquets i xiquetes que estan estudiant música? Ahí hi ha molt que parlar, perquè primer, més que els xiquets jo parlaria dels professors, perquè el xiquets van perquè els pares ho diuen, perquè ells encara no saben el que volen. El que sí donaria és un bon consell als professors, que sàpiguen captar als alumnes tant xicotets com majors i que els donen carinyo i afecte per poder guanyar-se’ls. La segona cosa és ja que el xiquet en casa estudie o no, perquè un altre problema és la metodologia, ara hi ha molts canvis, molts llibres i també hui en dia en l’escola hi ha moltes assignatures, activitats extraescolars i això resta temps d’estudi d’altres coses. -Com veu el moment actual de les nostres Societats Musicals, Ateneu Musical i Santa Cecília? La veritat és que malament i et diré per què. Perquè no van a assajar, els mestres fan tot el que poden, però la eritat s ue ara s a perdut un poc l esperit de sacrifici ue i a ia abans per u abans ana en tots a assajar i a la majoria eren llauradors i s’alçaven molt prompte al dia següent per anar al treballar al camp i ara la veritat és que falta un poc de respecte i carinyo per la societat, i eixe és el verdader problema. Al igual que els professionals, hi ha que fer-los cas quan venen a assajar a la banda, però ells també deuen donar exemple als de casa fent-ho. -Quina importància té per a vosté la música dins del món festiu valencià? La música per a mi és molt important, i no tan sols per a la festa, sinó per a tot. Sense música no hi ha res. Sense un bon sopar i una bona música no podem viure. - I dins del món de les falles específicament? Dins del món de les falles i dins de tots els móns, la música és de totes les arts la més important i la més completa. Una vegada D. Pedro Sosa em li va dir a un alumne que posara l’orella al costat d’un quadre d’un pintor i l’escoltara. Li va preguntar a l’alumne si sentia alguna cosa i ell va respondre que no. Aleshores li va dir: eixa és la diferència, perquè en la música si fas alguna nota mal es donen compte tots, perquè es sent, però en les altres arts no passa el mateix sempre. - Seria possible un món sense música? No, que va. No hi ha cap músic que siga roïn, roïn com a persona i si ho és, és perquè no és músic.
73 Xúquer 2018
-Cullera és i ha segut font d’inspiració per vosté. Quan, per què, en quines obres? Cullera ha sigut per a mi moment d’inspiració moltíssimes vegades. I Cullera ha sigut un poble per a mi, que l’he volgut, el vull i el voldré sempre i li tinc un gran respecte al poble i a tots els del poble, perquè sempre s’han portat amb mi meravellosament. I Cullera ha sigut moltes vegades font d’inspiració perquè tenim tot el millor del món. Tenim una muntanya que naix i mor en nosaltres; tenim un riu que si no l’estropeen més del que està, és meravellós , tenim una mar que és única i un mercat excepcional. Tots aquests elements per a un compositor son el màxim per ser una font d’inspiració. Cullera reuneix totes les condicions per poder fer un folklore, sense haver d’anar-te’n a “timbalaes” o coses rares. -Les obres més característiques inspirades per Cullera, quines són? Enguany va al certamen de Cullera un obra què es diu Suite Ibèrica que està quasi tota basada en cants de nosaltres. Després tenim Sicània, Cançons de Mare... -De totes les obres que ha composat, amb quina es quedaria? Jo me quede sempre amb Sicània. Perquè és l’obra que em va obrir el pas. Sicània es presentà en concurs a València al Concurs de composició Joan Senent i no la premiaren. I com ja la tenia feta li la vaig portar al mestre Ferriz de la Banda Municipal per vore si la podien tocar. El mestre Ferriz que era de poques paraules em va dir que m’assentara al costat del clarinet solista, D Francisco Fort, i em digué: ara la provem i si és bo t’ho toque i si no te l’emportes. Jo estava molt nerviós, davant de tota la Banda Municipal. Però quan portaven deu o dotze compassos, para la banda i diu:” Quina costra que tenim en València, mireu que són tarugos, premiar això que han premiat i no premiar açò, quina vergonya de tribunal? I més avant quan anava a la Banda Municipal un músic que tocava el saxo, Daniel, em posava la Sicània al faristol cap per avall, perquè en una temporada Ferriz posà Sicània en vint-i-set concerts en un any, i ja se la sabia de memòria! I aquest home, Ferriz, va ser el que em va obrir el pas. Per això tinc un afecte especial a Sicània, perquè tinc altres que tècnicament poden ser millor, com per exemple el meu Cosmos, obra molt ben feta, encara que no la toca quasi ningú perquè té grans dificultats tècniques. Després hi ha un obra molt avantguardista que es diu L’illa, que sols s’ha tocat una vegada i va ser la banda de conjunt instrumental del Conservatori Superior de Música de València, dirigida per Perales, el director actual del cor de València i l’altre director de conjunt instrumental Ramón Ramírez. És un obra complicadíssima. És un obra que vaig fer perquè ho vaig estudiar, però no m’agrada. - Com creu que serà recordada la seua obra? Això voldria jo, que fora recordada .El que sí que puc dir és una cosa, què estic satisfet, perquè sé, que de totes les obres que he fet, hi han tres o quatre que em moriré jo i d’ací mil anys es tocaran i això és molt difícil. La meua Sicania, les meues Cançons de Mare, les meues Festívoles i el meu Rabajol, també. I el meu Tercio de Quites, això ja és una cosa excepcional, ve inclús en una crítica de pasdobles taurins com el millor pasdoble taurí del món. S’ha tocat fins i tot en Israel, Sud-Amèrica i molts altres llocs de l’estranger.
Fins ací l’entrevista realitzada al Mestre Talens en sa casa el dia 7 de dsembre del 2006. Va ser un autèntic plaer que hem volgut tornar a plasmar en aquest llibret d’enguany.
74 Xúquer 2018
Partitura Tercio de Quites Arxiu: Falla Xúquer
Partitura Cançons de Mare Arxiu: Falla Xúquer
75 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLA PASSEIG Any 1990 Autor: Emilio Renard Vallet
PASDOBLE FALLA EL CANET Any 1991 Autor: Emilio Renard Vallet Doctor, Catedràtic de Composició i Professor d’Harmonia Corria març de l’any 1990. El grup d’amics que aquell any anàvem a tocar a la Falla Passeig-Mercat de Emilio Renard Vallet Cullera ho fèiem per tercer any consecutiu, però amb la circumstància especial que la comissió fallera complia el seu XXVè aniversari. Era president Juan Tur i fallera major, Isabel Font, i vaig pensar a dedicar un pasdoble a la comissió fallera. Tenia algun que altre tema musical adequat, així que no em va resultar difícil donar-li forma a la idea. Sobretot, perquè no hi havien més pretensions i perquè aleshores tampoc pensava gaire les coses. Rebuscant en l’arxiu personal, vaig veure que el 13 de març estava acabat el guió i el 14 els papers. Vaig rebre l’ajuda de l’amic José Agustín Colom Colom que, a més, em va fer algun suggeriment que quedà plasmat en la partitura. I així, si no recorde malament, el 18 de març de 1990, en acabar el tradicional dinar de la comissió fallera, al restaurant de l otel afi s estrena a per sorpresa el pasdoble Falla Passeig. Va ser la meua primera estrena musical. El pasdoble tenia una introducció, un primer tema en mode menor que es repetia amb contracant, un segon tema contrastant en mode major, volta al primer tema amb el contracant, una transició, un trio en mode major, retransició amb el tema de la introducció desenvolupat i trio de nou. Hores després, el vam tocar en la cercavila de l’ofrena a la Moreneta, a l’entrada del Mercat. Allí, baix de les escalinates, estava atent Pepe Garrigós, amic de la família, aleshores president de la falla El Canet i persona amb gust artístic i també musical. La cosa és que després em va demanar que compongués un pasdoble per a la seua falla, la falla El Canet. Mesos després s’estrenava per una secció de músics en l’acte de Presentació de la comissió fallera, al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura. El pasdoble, amb la mateixa estructura que el del Passeig, va rebre algun consell dels mestres Gerardo Pérez Busquier, aleshores director de l’Ateneu Musical i Rafael Talens Pelló, que per eixe temps va ser mestre meu d’harmonia. Després, va ser programat en concert per la banda simfònica de l’Ateneu Musical de Cullera i altres bandes de música. El pasdoble Falla Passeig va ser revisat en 1995 al demanar-m’ho la comissió fallera i en 2009 per a la gravació que va fer la Banda Simfònica de la Societat Santa Cecília d’Alcàsser, sota la direcció de José Manuel Beltrán Bisbal, per al llibret amb CD d’aquell any de la Falla Passeig-Mercat. El pasdoble Falla El Canet no ha tingut cap revisió, excepte algun detall molt de primer hora. Ara, han sigut gravats per la banda del Conservatori Professional de Cullera, per al CD “Pasdobles FALLERS de Cullera”, promogut per la Comissió de la Falla Xúquer. Una molt bona iniciativa per al món faller i la cultura popular-
76 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLA PLAÇA D’ESPANYA Any 2017 Autor: Jordi Ripoll Corella Fagot de la Banda Municipal de Bilbao
Jordi Ripoll
Moment de l’estrena del pasdoble. Any 2017. Arxiu: Jordi Ripoll L’Any 2016 vaig compondre el pasdoble Plaça d’Espanya ja que la comissió i el seu president van parlar amb el grup de músics que cada any anàvem a tocar. La seua intenció era tindre un pasdoble i, com que jo ja n’havia compost algun altre, vaig acceptar el repte. El pasdoble es va fer amb motiu del 75 aniversari de la Comissió i es va estrenar en l’any 2017 tocat per un grup de músics davant de l’Ajuntament de Cullera, a la Plaça d’Espanya. La Plaça d’Espanya és una falla amb molta marxa i crec que tenien ganes de tindre una peça amb la qual s identificaren i ue dei ara clar a tots uan sonara ue la la a d span a esta a all present. Per compondre el pasdoble vaig pensar amb un inici solemne, amb un tema valencià amb el qual els fallers participen amb el seu crit de guerra, per a continuació seguir amb un ritme ràpid que convida a començar la cercavila, més avant arribem a una part més suau que musicalment es denomina “trio” amb una melodia més nostàlgica que enllaça amb els majestuosos quatre primers compassos de L’Himne Regional del mestre Serrano, per a repetir ara sí, el tema del trio amb tota la força. No podria dir quant de temps vaig tardar, ja que vaig anar component-lo durant el meu temps lliure. El més dificult s sempre s tot el ue i a per bai de la melodia l armonia de tots els sons. a eritat s ue la resposta de la alla a ser incre ble es an sentir identificats de seguida. spere ue els allers l’escolten amb emoció i que allà on sone la gent diga: per allà va la Falla Plaça d’Espanya!!
77 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLA RAVAL DE SANT AGUSTÍ Any 2002 Autor: Marcos Ripoll Corella Tuba de la Banda Municipal de Bilbao És per a mi un honor escriure unes línies en el llibret de la falla Xúquer i poder participar en un projecte tan bonic per a totes les Falles i per al poble de Cullera. La festa i la música no poden transmetre emocions i tradicions de manera independent, sinó que han d’anar lligades, qui no sent en qualsevol moment de l’any el pasdoble El Fallero de Serrano i no recorda les falles?
Marcos Ripoll
ui no eu una alla encesa en ama i no pensa en un pasdoble aller al donar l’enhorabona a tota la comissió fallera per aquest projecte que unirà a tanta gent en un disc i que serà la banda sonora de les nostres falles.El pasdoble Falla Raval es va interpretar per primera vegada el 17 de febrer de l’any 2002 per la banda de la SMI Santa Cecília de Cullera al cicle de concerts d’hivern de la temporada 2001-2002 dins dels actes de celebraci del ani ersari de la alla. orria l an uan es an ficar en contacte amb mi algunes persones de la comissió de la Falla Raval de Sant Agustí i em van proposar fer un pasdoble per a la falla en la celebració del 30é aniversari. La proposta la vaig prendre amb molta il·lusió ja que jo havia fet algunes composicions, però eren treballs d’estudiant, sense cap propòsit ni pretensió.A continuació vaig començar a pensar quines característiques té un pasdoble faller i ràpidament se me va ocórrer que havia de ser de melodia enganxosa, amb un ritme contrastat i que havia de tindre els ornaments necessaris, sense deixar de pensar en la plantilla de músics dels quals pot disposar una comissió. Amb tota aquesta informació, vaig prendre nota de l’estructura més comú del pasdoble i vaig tindre en compte una instrumentació que funcionés en una plantilla relativament menuda per poder tocar-se amb pocs músics, sense que alterara l’essència de la música i, el més important, calia pensar en una melodia cantable i de fàcil acceptació sense caure en els tòpics musicals fallers, tan bonics, però explotats.Vaig fer un primer esborrany a piano, vingueren a casa a sentir-lo unes quantes persones de la comissió. Per a la meua satisfacció, els va agradar i això que era un esborrany i el vam sentir en l’ordinador. espr s d a uella primera audici i amb la confirmaci ue ana a pel bon cam aig comen ar a instrumentar el pasdoble amb les característiques abans comentades. El dia que sentiren la partitura per primera vegada vaig veure en la cara de la gent una il·lusió que poques vegades he vist i aquell fet em va deixar marca.La comissió es a ficar en contacte amb la societat musical no an er alta moltes e plicacions es aria l estrena dins dels concerts d i ern. o era jo e i encara ara estic molt agra t per la confian a ue la gent a dipositar en mi per la possibilitat de poder estrenar una peça amb la meua banda i pel privilegi de dirigir-la. No es pot demanar més. El dia de l’estrena el diari local l’expressió recull: “Finalizó esta primera parte con el estreno de un pasodoble compuesto por el joven solista de tuba Marcos Ripoll, seguramente su primera composición, dedicado a la Falla Raval, dirigido por su propio autor que recibió una estruendosa ovación, del público en general y de los muchos componentes de la falla que asistieron al estreno”En aquell mateix moment el pasdoble va adquirir vida pròpia. n la alla tot el m n porta a en el tel on el pasdoble podia entrar a un bar del ra al en alles i podia estar ficat el disc, tots els anys en l’ofrena puc escoltar-lo interpretat pel grup de músics que acompanya a la comissió. El pasdoble ja forma part de la vida de la Falla Raval. Ara, 15 anys després del concert en el que es va estrenar el pasdoble, són moltes les emocions i els records que em venen sobre aquell moment, potser també, per ser en la primera falla que vaig tocar quan era un xiquet, en la Falla del Raval.
78 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLA AVINGUDA PAÍS VALENCIÀ Any 2003
Autor: Joan Lluís Tur Gómez
Professor de música a l’Institut de Xeraco “La festa començarà Amb la boira perfumada En el somriure del tro Amb melodies harmonioses Així cantava el poeta a la nostra festa D’una família que sent i viu la nostra Falla És voluntat d’ella que s’escriguera Aquest pasdoble per engalanar la festa”.
Fotos arxiu: Joan Lluís Tur
Joan Lluís Tur
L’any 1983, envoltada pel sol, traques i música, Na Gemma Garrigós i Alandete era nomenada Fallera Major de la Falla Avinguda del País Valencià. Anys després, la seua inculaci amb la alla d na com a ruit ue el seu fill au Català Garrigós, fóra nomenat President Infantil en l’any 2006, any que es celebrava el XXVè aniversari d’aquesta falla.No cap dubte que a Na Gemma tot això l’omplia de goig i sempre havia tingut en ment una il·lusió, que no era altra que afalagar la seua comissió amb un pasdoble ue portara el seu nom. mb a uesta finalitat es posà en contacte amb En Joan Lluís Tur, músic, compositor i director cullerenc i amic de la família .Amb responsabilitat, respecte i estima l autor es posà mans a l obra fins ue vegué la llum el pasdoble Falla Avinguda País Valencia de Cullera. El millor estava per vindre, en primer lloc se li lliurà a Na Gemma, però clar, una cosa és lliurar-lo i l’altra escoltar-lo. Així que Joan Lluís li va oferir estrenar-lo i ella acceptà encisada.Això va succeir el 17 de desembre del 2006 quan Na Gemma, el President de la Comissió , senyor En Rafael Villarrasa i altres membres de la comissió van eixir de Cullera cap a Borriana, en representació de la Falla.El destí, el Teatre Payá d’aquesta localitat castellonenca, on tingué lloc el tradicional Concert de Nadal de la Banda Simfònica de l’Agrupació Filharmònica, de la qual era Director Titular Joan Lluís Tur.El concert es va obrir amb l’estrena del pasdoble, moment molt esperat per tota la comissió quan van veure sobre l’escenari a més de m sics interpretant lo. l an escoltar entre l emoci i l alegria ja ue es tracta d un pasdoble per a desfilada i és elegant i apassionant.A partir d’aquell any aprengueren a reconèixer-lo i estimar-lo i actualment sempre sona en les desfilades i actes oficials d a uesta alla.
79 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLERS DEL PORT Any 2007 Autor: Miguel Ángel Grau Sapiña Músic professional
Miguel Ángel Grau
El pasdoble Fallers del Port va començar a escriure’s l’any 2006 i va ser acabat ja en el 2007. El president de la comissió, junt alguns fallers de la junta directiva d’aquell any, es van reunir amb mi per veure si podia fer-los un pasdoble ue pogu s identificar a la alla. o aig accedir gustosament a la petici i s m s em aig sentir orgull s per a er confiat en mi per realit ar a uesta tasca. n a uella poca jo a ia comen at a compondre algun pasdoble que altre. De fet, el primer encàrrec que vaig tenir va ser el pasdoble Va per elles, el qual em va ser proposat per sòcies de la Societat Ateneu Musical de Cullera. espr s d afirmar los ue s ue el aria em a enir l angoi a uin tipus de pasdoble aig per a una comissi allera l m n aller musicalment parlant t unes abuloses composicions ue l identifi uen al cent per cent. I no cal parlar de la música que interpreten els grups o xarangues que acompanyen a les comissions falleres en els diversos actes que fan al llarg de l’any. L’única cosa que em “ van obligar” a posar en el pasdoble va ser el seu crit de guerra, que és:” port, port, port….. porta-me’n un”. Bé, a veure on i com ho pose, pensava. Doncs bé, la primera decisi ue aig prendre a ser no posar pin ellades de la m sica ue identifica el m n aller com per exemple l’ Himne de la Comunitat, El faller, València, etc. Em vaig posar a la feina i allò va començar a prendre orma un po uet cada dia uan el meu treball m o permetia fins ue el aig acabar. Hi ha dos punts que vull destacar: un és que el “port, port, port… porta-me’n un” el vaig posar a cop de percussió en la part central del pasdoble, cal assenyalar que les falleres i fallers a aquesta part també li han posat lletra; la segona s ue no t la orma estructural d un pasdoble clàssic ja ue ormalment la part del trio per finalit ar lo es repeteix en fort, però en aquest cas l’acabe amb la part central anterior al trio, perquè repeteixen i acaben amb aquest crit tan seu. Es va estrenar a les festes patronals de Cullera per la banda jove de la societat Ateneu Musical i es va gravar en el Palau de la música de València per la banda simfònica Ateneu Musical, les dues vegades sota la batuta del mestre José Luis Grau Sapiña.
80 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLA EL RACONET Any 2010
Autor: Israel Falcó Pedrós
Dolçainer
Israel Falcó
Em pregunten com i quan em vingué la idea o la inspiració per compondre el pasdoble El Raconet i, si he de ser franc , m’és més difícil escriure aquestes paraules que plasmar unes notes en un pentagrama. Tot i això, la veritat és que el pasdoble surt més d’una encomanda que de la meva inspiració. Va ser al 18é aniversari de la comissió quan Fani, la delegada de cultura, em va comentar que podria fer un pasdoble per a la falla. El primer que vaig dir va ser que no, que ni pensar-ho, més que res perquè ho veia com una comesa massa transcendent per a mi. Una cosa era fer algun que altre cercavila i una altra, un pasdoble per a la meua falla amb tota la responsabilitat ue en comporta. er ui conei ani sap com n s d insistent i treballadora i finalment li vaig dir que sí, que faria el pasdoble. L’encàrrec ja estava fet, el compromís assumit, i només faltava la inspiració. Tot començà amb un pensament: pasdobles per a dolçaina ja hi havia però aquest havia de ser reconegut de seguida com el de El Raconet. Del pensament passí al fet i, per això, si escolteu les primeres notes, són un arranjament de la muixeranga, una tocata tan present al llarg de la nostra falla que no podia trobar-se a faltar al pasdoble. Amb aquest context aconseguit, la resta del pasdoble, al meu parer, es diferencia dels altres que solem escoltar per a dolçaina perquè és d’un estil molt clàssic possiblement supose jo per in u ncia de la meua primera ormaci com a m sic la clàssica. Escoltem doncs després de les primeres notes, una melodia principal, un trio amb sol i un pont per a tornar al trio amb més intensitat, més fort. Finalment férem l’estrena del pasdoble El Raconet en la divuitena presentació de la falla.
81 Xúquer 2018
PASDOBLE FALLA XÚQUER Any 2009 Autor: Alfredo Collado Arlandis Subdirector de la Banda de Música de la Diputació de Saragossa.
Alfredo Collado
La composició del pasdoble “Falla Xúquer” la vaig fer l’any 2009. Va sorgir fruit d’una conversa cultural en la ual es a arribar a la conclusi ue la creaci d un pasdoble espec fic per a la alla podria ser un tret identificatiuper tots els allers i alleres. Després de la proposta, la meua dedicació cap a la composició del pasdoble va ser plena i encara que em a dur temps a causa del meu gust per la composici in uenciat pel Mestre Ra ael alens ell (amb ui vaig estudiar Harmonia, Contrapunt i Fuga, instrumentació de Banda, Grups Instrumentals i de Càmera) no em va suposar més que un plaer en el dia a dia i una gran satisfacció en escoltar-ho interpretat pels músics. Tot va néixer en una nit d’estiu del 2009 en el Casal de la Falla Xúquer on el faller David Ferrer m’ho va proposar. espr s d a uesta mostra de confian a a costar molt poc ue m implicara a col laborar en a uesta alla en la qual tants llaços familiars que m’uneixen. La realització d’aquest pasdoble té unes connotacions sentimentals que clarament van marcar des del primer dia l’elaboració del pasdoble. També cal dir que el meu sentir cap a aquesta festa tradicional que es viu durant l’any i que tants anys la gaudisc, va ser clau per plasmar-ho sobre el pentagrama. La durada de la composició va ser de tres mesos aproximadament i com tot inici d’una obra en la qual la creativitat és la base principal, et fa replantejar-te les idees que tens sobre el paper en un primer esbós. La decisió per triar quina és la via de la qual inspirar-te musicalment per seguir amb el projecte va ser el que més en disc rdia em a posar. espr s d a uests primers passos la dificultat entesa com a tal pràcticament ja no va haver-hi donada de la meua experiència en la realització d’aquest tipus d’obres. Després de composar aquest pasdoble, el que m’agradaria és que l’art de la música amb pasdobles com aquest, continue directament enllaçat amb el fervor faller i no perda pes a les festes, considerant-ho un condicionant emocional a gaudir en aquests moments tan especials pels fallers i falleres que tanta obstinació posen perquè aquesta festa de tradició universal perdure amb el pas dels anys.
82 Xúquer 2018
PASDOBLE L’OFRENA Any 1998 Autor: Jordi Ripoll Corella Fagot de la Banda Municipal de Bilbao
Jordi Ripoll
El pasdoble L’ofrena el vaig compondre l’any 1998. Aquest, en canvi, va ser escrit per iniciativa pròpia, ja que per entrar al mercat sempre tocàvem els mateixos pasdobles i a uell an aig dir al grup de m sics enguan en tocarem un in dit i em aig ficar a compondre pensant amb l’acte de l’ofrena a la Mare de Déu i com és d’especial per a tot el món faller aquella vesprada a Cullera. Aquest pasdoble és més seriós, adequat a un acte més formal, per portar un pas més pausat però amb una música potent per donar presència a l’obra. l aig compondre durant l poca d estudiant no recorde el temps ue aig tardar per la principal dificultat a ser que era el segon pasdoble que vaig fer i el món de la composició era nou per a mi. El primer va ser Paco el Vallero dedicat al meu avi. Crec que el vam estrenar a l’ofrena de l’any 98 o 99, va ser molt emocionant rebre les felicitacions dels meus compan s ue eren l es or d assajar i preparar lo a uells dies tan estius. espr s d a uells an s jo aig començar a treballar com a professional i no sempre podia estar en Falles. També els grups musicals canvien i ja no el tocàrem més, també per la incomoditat de portar la partitura si pots interpretar altres de memòria. Ha sigut una gran satisfacció poder recuperar-lo i escoltar-lo de nou després de vint anys. Espere que també agrade al poble de Cullera i es faça popular el dia de l’ofrena.
83 Xúquer 2018
CERCAVILA SUSI MELIÁ Any 2010
Autor: Juan Roig Iznardo
CERCAVILA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA Any 2009
Autor: Juan Roig Iznardo
Músic professional M’agradaria començar explicant que una cercavila és una composició musical que s’utilitza normalment per a les festes del poble com el seu propi nom indica, “cerca” de prop i “vila” referint-se a la part centrals o més antigues dels pobles. Aquest tipus de composició s’escriu per a tabal i dolçaina, fet que el diferencia del tradicionals pasdobles escrits per a bandes de música. Per tant adquireixen un toc de música més tradicional valenciana que altres composicions.
Juan Roig
Com a exemple vos puc dir que jo he compost moltes cercaviles com la dels “cavallets i arquets” que ixen en Sant Vicent o la “Baixà”, però també tinc altres dedicades a associacions culturals com l’Associació d’Ames de asa rius o l ssociaci otogràfica a en eta ai com altra cerca ila dedicada als membres de “Baladre” o altra dedicada a la revista “la Traca Fallera”, o “Plantà de Falla” inspirada en el moment del dia de la “plantà”. Fins i tot tinc tres composicions un poc diferents com una cançó de bressol o una marxa mora titulada “Reina Mora” inspirada la Torre de la Reina Mora. Totes aquestes composicions sempre escrites per a tabal i dolçaina. Però possiblement les més conegudes a banda de la dels “cavallets i arquets” que es toca tots els anys, siguen les cercaviles Junta Local Fallera de Cullera i Susi Meliá i més encara després de la seua gravació al cd “Pasdobles FALLERS de Cullera”, iniciativa per la qual voldria donar l’enhorabona a la Falla Xúquer, ha sigut una gran idea i el resultat ha quedat immillorable. Quan compose em venen a la ment melodies que de seguida intente plasmar en paper pautat, paper de pentagrames on s escriu la m sica i ue despr s a partir d ei es notes aig retocant i can iat fins aconseguir la composició desitjada. Normalment em passa com a les dones quan van de compres a les botigues de roba, que li peguen uaranta oltes al estits i se n pro en molts per al final acaben comprant el primer ue es pro aren. Doncs a mi em el mateix amb les melodies, intente canviar o retocar, però la primera és la bona i a partir d’eixa melodia ja pose les altres veus i el ritme amb la percussió amb el tabal. Sempre intente inspirar-me en motius relacionats amb el tema al qual va dedicada la cercavila, com per exemple la cercavila Junta Local fallera que vaig composar l’any 2009 i que vaig fer donada la relació que tenia amb membres d’eixa Junta Local, sobretot amb Tino Pedro que formava part de l’escola de tabal i dolçaina. Per aquells anys l’escola no estava formada com hui en dia, sols eren unes quantes persones que volien aprendre a tocar la dolçaina i que amb Israel Falcó al capdavant començaren a estudiar aquest instrument. Jo donava
84 Xúquer 2018
classes en Santa Cecília a l’escola d’adults i vaig animar a estes persones a que vingueren a ensenyar-se llenguatge musical i a partir d’eixes classes va sorgir una amistat que va culminar amb la composició d’aquesta cercavila. Per això les meues composicions estan escrites per a tabal i dolçaina, em vaig involucrar tant amb ells que vaig començar a escriure cercaviles per a aquest tipus d’agrupacions. La cercavila Susi Meliá vaig ser jo mateix qui em vaig oferir a compondre-la. Com que coneixia a Susi, sabia que l’any 2011 seria Fallera Major de la Falla La Taüt i li vaig dir si li pareixia bé que li escriguera una cercavila per commemorar el seu regnat, cosa que va acceptar de seguida amb la seua alegria que la caracteritza. Aquesta cercavila presenta alguns motius fallers degut al tema al qual està dedicada. Es va estrenar en l’any 2010 amb motiu de l’acte de la presentació de Susi com a Fallera Major i ara quedarà sempre gravada al cd “Pasdobles FALLERS de Cullera” ja que hui en dia Susi és la Presidenta Executiva de la Junta Local Fallera de Cullera. Per acabar voldria fer una proposta de futur que algunes vegades s’ha intentat fer però que de moment no s’ha pogut dur a terme i és que ja que hui en dia Cullera compta amb una gran escola de Tabal i Dolçaina, intentar també fer una gravació amb música composta per a tabal i dolçaina, perquè hi ha moltes composicions que quasi mai es poden escoltar i la majoria de la gent les desconeix. Seria una bona idea.
Foto arxiu: Falla Xúquer
85 Xúquer 2018
Per acabar amb el tema de la gravació i concert dels pasdobles fallers de Cullera, ací tenim un article d’un bon amic que va estar present al concert i que ha volgut plasmar la seua opinió al nostre llibre.
UNA SIMBIOSI PERFECTA per Juan A. Mogort Músic professional Quan més m’agrada la música és quan m’aplega amb el poder de l’imprevist, amb la sorpresa integrant de l’inesperat, gràcies per tant a Isabel Collado per eixa invitació inesperada. El divendres 15 de desembre de 2017 l’Associació Cultural Falla Xúquer va organitzar un esdeveniment que per a mi va ser inesperat, la presentació del cd “Pasdobles FALLERS de Cullera”. Iniciativa arriscada d’aquesta Associació, amb la qual es pretén que tots els cullerencs coneguen millor una part important de la festa fallera de la nostra localitat, perquè no seria el mateix o no s’entendria el món de les falles sense la seua música. Quan la Falla Xúquer va plantejar aquesta iniciativa, algunes entitats varen mostrar el seu interés, perquè accions com aquestes contribueixen a enriquir el patrimoni cultural de les falles.
Juan A. Mogort
Aquella nit en l’Auditori Municipal de Cullera, vaig poder veure i escoltar un acte bonic, senzill i de gran transcendència. Al pati de butaques hi havia tot tipus de gent, joves i majors, gent que el que volia era gaudir de l’espectacle. Els primers que varen entrar en escena varen ser el músics, alumnes del Conservatori Professional de Música “Rafael Talens Pelló” de Cullera, conformant una extraordinària Banda de Música. Seguidament va fer la seua aparició David Ferrer, presentador de l’acte i que va ser l’encarregat d’anunciar a cada participant: a la banda mencionada i a l’Associació Cultural de Tabal, Dolçaina i Danses de Cullera. Una vegada la banda dalt l’escenari es va demanar la presència del director musical i professor del conservatori, el mestre Jaume Fornet Ausina. El concert va començar amb el pasdoble Falla la Bega del mestre Rafael Talens i va continuar amb els pasdobles Falla Passeig d’Emilio Renard, Falla Plaça d’Espanya de Jordi Ripoll, Falla Raval de Marcos Ripoll, Falla El Canet d’Emilio Renard, les cercaviles per a tabal i dolçaina Susi Meliá i Junta Local Fallera de Cullera de Juan Roig, el pasdoble Falla El Raconet d’Israel Falcó també per a tabal i dolçaina, continuant la banda amb els pasdobles falla Avinguda País Valencià de Joan Lluís Tur, el pasdoble Fallers del Port de Miguel Ángel Grau, el pasdoble Falla Xúquer d’Alfredo Collado i per acabar el pasdoble L’Ofrena de Jordi Ripoll. En cadascuna de les interpretacions, es feia entrega del CD recordatori a les comissions i als compositors o familiars d’aquests per part dels representants de la Falla Xúquer, el vicepresident primer Enrique Penadés, la fallera major Joana Bohigues i la fallera major infantil Candela Cortés. Va ser un acte fenomenal per com de proper i familiar va resultar, per aquest motiu vull tornar a fer extensiva la meua felicitació a l’ AC Falla Xúquer, a la Junta Local Fallera de Cullera, a la Regidoria de Cultura i Activitats Musicals, a l’AC de Tabal, Dolçaina i Danses i al Conservatori Professional de Música “Rafael Talens Pelló” de Cullera. Aquesta primera pedra posada dipositada amb amor a la música i a la festa per part de la Falla Xúquer, hauria de continuar, perquè projectes com aquests no solen realitzar-se massa sovint. Moltes gràcies per aquest regal tan inesperat.
86 Xúquer 2018
Imatges de la gravaciĂł del CD els dies 24 i 25 de novembre de 2017 al Conservatori.
87 XĂşquer 2018
Col·laboracions literàries A partir d’ací anem a entrar en la part de col·laboracions literàries on comptem amb articles de compositors, músics, amics i tots ells amb un referent en comú, LA MÚSICA. El tema de la música es pot vore de moltes formes, no sols és el que escoltem, per això hem volgut desenvolupar aquest tema amb diferents punts de vista. Però hem volgut començar aquest apartat del llibret amb un relat d’un gran amic que ens transportarà a l’inici d’un concert d’orquestra i que hem volgut que siga també l’inici del nostre contingut.
MÚSICA, MESTRE. per Ferran Sanz. Professor d’ESO i Batxillerat. Les mans no li suen. Bé. Comprova la corbata al mirallet de la sala. A lloc, perfecta. Estira els braços, tot tallant l’aire decididament al seu davant. Li agrada el gest, n’està segur. Sí, està en forma. Li arriba, tènue, la remor de l’escenari. Passes. És el regidor que, palmell obert, descompta segons amagant els dits de la mà. Somriures tímids, ànims silents. Respira fondo, es dreça, prem la batuta amb força. S’obre la porta lentament i, abans d’ultrapassar-la, hi ha els primers aplaudiments anònims. Ha arribat l’hora. Mentre camina decidit entre els músics, que s’han fet a costat i costat, tot deixant-li l’habitual passadís, comença a notar la calor dels focus, excessius com sempre, i àdhuc del públic, que el rep amb l’entusiasme propi del seu renom. Els esforçats intèrprets l’esperen, els impacients espectadors l’esperen, un gran compositor l’espera: un nou èxit l’espera. És, com tantes altres, una altra nit amb tots els condicionants per triomfar. Hi està, certament, acostumat. Tothom acaba retent-se als seus peus, fa temps que ha arribat al punt en què ho necessita ben bé com els aliments que ingereix per mantenir-se viu, com les dones que sedueix a cada ciutat, a cada sala de concerts, a cada plantilla orquestral amb què té el plaer, doble, de treballar-hi. Diverses violes i violins, contrabaixistes i violoncel·listes, en donen fe. Sempre corda, només corda. Tothom en té, de manies i ell no n s cap e cepci . rriba per fi al podi i saluda amablement amb a uell rictus tan estudiat el concertino, que ja duu la cara lluenta, i tot seguit l’amatent públic. La intensitat dels aplaudiments mentre mira enfront seu sense veure ningú, de tanta gent com n’hi ha, el fa sentir-se cofoi. Com d’habitud. Gira el cos després, amb lentitud, tanca els ulls i es concentra en un gest que imita la pregària, amb les dues mans, mentre els músics ultimen instruments i faristols, papers i posicions. Un imprescindible i absolut silenci s apodera en pocs segons de la sala. es estossegades amainen fins ue desaparei en. ot om cont la respiració. Va a fer-se palesa, una vegada més, la mística comunió musical prèvia a l’èxtasi sonor habitual. És en aquells instants d’abstracció, després de deixar la ment en blanc, quan sobrevé la tragèdia. Sobtada, imprevista, terrible. Primer pensa que és passatgera, natural, reversible. A poc a poc es consciencia que pot ser uelcom definitiu. embla ue blan ues guan en partida. espanta. Molt. o s atre ei a obrir els ulls per no enfrontar-se amb la realitat, amb els dels músics, i amb l’absència de faristol i partitura.
88 Xúquer 2018
Mai no en fa servir, als concerts. Aquell dia l’enyora. Sí, se li ha oblidat completament, incomprensiblement l’inici de l’obra, no sap per on començar. Prova de dissimular, però una creixent angúnia amarada de primerenques gotes de suor el té tenallat, cargolat al podi. En breu li’n brotaran més. I més. Li recorreran el front i la galta, potser la dreta, i se n suspendrà alguna a la corba del seu perfil cantellut abans de morir a la so erta tela de l americana obertura Mao. El temps transcorre. El silenci és a punt de trencar-se. Pànic. Espera, inútilment, un soroll, un moviment que li servirà d’excusa per a la distensió, perquè el públic torne a respirar, amb una miqueta de sort a estossegar, i de passada mirar de guanyar uns segons que no té. Nota una primera punxada, lleu i fugaç, que el recorre tot. El seu cervell és, ara, una barreja naïf d’obres i estils, d’autors i èpoques, d’escales que pugen i baixen sense cap sentit, de notes i signes que ballen una dansa que no entén. Com més s’hi esforça, més fosc és tot. Sent ara una orta fiblada ue el crispa per no el en . Mentre pensa conscientment a de anir se acte ue seria la seua única opció per evitar-ne la humiliació, s’esdevé un intens espetec, cruel i dolorós, esbatana els ulls i després d una alenada pro unda definiti a el cos ue s a ele at uns cent metres en un conat de le itaci impossible es contreu i cau de tos, lentament, entre un oh unànime del públic i el crit agut d’una violinista rossa. Les cròniques del dia següent en copsen sensacions entre els testimonis directes, lamenten el fet, busquen explicacions. Melòmans de mig món s’assabenten de la nova a la ràdio o als papers, mentre esmorzen a casa o an el ca al bar de costum. l escenari del succ s ja atape t de ors de tota mena i colors sonen de fons els primers acords enregistrats de l’obra oblidada el dia anterior, que penetren en els sentits dels presents i en oltaran definiti ament uan el duguen el pri ilegiat m sic absent i present alhora, que ocuparà -així s’ha acordat- el centre de l’escenari, centre de tots els focus, centre de totes les mirades. Com sempre. Ningú no sabrà, mai, la dolorosa veritat: l’embòlia salvadora l’ha privat del ue auria estat el seu primer i inassumible racàs i l a transportat cap a la gl ria absoluta definiti a.
89 Xúquer 2018
LES QUATRE ESTACIONS Per Sílvia Roca Palomares Primera tinenta d’Alcaldia i regidora d’Educació, Cultura i Activitats Musicals del MIA de Cullera.
És per a mi un plaer poder participar en este llibret de la falla Xúquer dedicat a la música en Cullera. Abans de res, transmetre a tota la comissió l’enhorabona per esta gran iniciativa. No podíeu haver estat més encertats. La música té en Cullera unes característiques socials i culturals insòlites. En cap altre poble arreu del món trobarem res semblant. Això fa que cada cop que participem d’una activitat musical en este poble vivim una experiència autèntica. Cada concert està ple d’emocions i sentiments que per diverses raons difícilment es podrien donar en un altre context. Enguany la falla Xúquer, ha triat una temàtica per al llibret molt fallera. Però parlar de música a Cullera ens obliga no només a reconèixer la seua íntima relació amb el món faller, sinó a anar una miqueta més enllà i fer una revisió de la música de tot l’any. Les quatre estacions d’este poble no només tenen característiques climàtiques especials, sinó que tenen, també, la seua música d’acompanyament. Any rere any i des de fa més cent anys. Si em permeteu, començaré el calendari musical a la tardor. En esta època de l’any els esforços van dirigits, principalment, a la formació. És en esta estació quan es reprèn el curs musical i tant les societats musicals, les associacions i el Conservatori Professional de Música obrin les seues portes als centenars de persones que en este municipi tenen inquietuds per voler ser músics, professionals o amateurs. Quan l’hivern s’acosta, després d’uns mesos de rodatge, totes les agrupacions musicals del municipi comencen els seus concerts als diferents
auditoris. Hem de destacar, per descomptat, els dotze concerts d’hivern que l’ajuntament organitza a l’Auditori del Mercat, on al llarg de tres mesos, tenen cita els músics de les nostres dues societats musicals, altres agrupacions artístiques del municipi i també prestigiosos directors i compositors convidats. Este cicle és la programació musical amateur més ambiciosa de la Comunitat Valenciana. espr s s al final de l i ern on els grans m sics d’este poble baixen de l’escenari, es posen la brusa i formant xarangues envaeixen la ciutat amb música fallera, dies i nits, acompanyant a les comissions en tots els actes. Enhorabona un altre cop a la falla Xúquer per la tasca de recerca i gravació de pasdobles fallers de Cullera. Un gran repte fet realitat. I just acabades les Falles, arriba la primavera i els seus concerts. En esta època de l’any comença a allargar el dia i a fer bo. La música es prepara per a les seues grans actuacions als carrers i places: processons, desfilades i el nostre ertamen acional de andes de Música, el més antic d’Espanya. A l’Auditori, les bandes participants i als Jardins del Mercat, les dues bandes sim ni ues de ullera on es munta un dels escenaris més emblemàtics del món bandístic. I ve l’estiu i la música no agafa vacances, tot al
90 Xúquer 2018
contrari, queden encara per fer alguns cursets de per eccionament a càrrec de prestigiosos m sics alguns locals i altres ue nen d arreu del m n. ueden tamb altres fites importants per realit ar participar en la secció especial del Certamen de València -no tots els anys, per descomptat-, i el Certamen de Música de Cine als Jardins del Mercat, on les bandes participants i les nostres Bandes Juvenils interpreten en directe, i de manera sincronitzada amb les imatges, les bandes sonores de di erents pel l cules. n atractiu esde eniment a l’aire lliure d’una nit d’estiu on 2000 espectadors tenen cita cada any. No vull oblidar-me citar també altres iniciatives musicals que s’encetaren any passat, com ara, el circuit de concerts “A tres Bandes” que te la intenci d impulsar les bandes sen eres de la omunitat alenciana entre elles les dues ocietats Musicals del nostre municipi. Cal reconèixer la implicació, l’esforç i les hores de formació i de treball que suposa per als músics del nostre poble dur endavant una programació anual d’estes característiques. Hores i hores d’assajos i d’exigència al més alt nivell perquè la música siga la marca principal de Cullera. Per això la ciutadania en general, i l’Ajuntament, s’esforcen per correspondre i estar a l’altura d’un dels nostres legats culturals i socials més valuosos la Falla Xúquer, enguany, n’és un exemple a seguir. Bones Falles!
Foto cloenda de l’Assemblea de la Federació de Bandes de la Comunitat Valenciana celebrada a Cullera. 2016. Arxiu: MIA de Cullera
91 Xúquer 2018
“BANDA SINFÓNICA MUNICIPAL DE MADRID” I EL MÚSIC PROFESSIONAL VALENCIÀ. Per Rafael Sanz Espert Director Titular de la “Banda Sinfònica Municipal de Madrid” Conta la història que en el segle XIX, època de florida de moviments artístics i socials en pro de la cultura musical popular, moltes ciutats espanyoles van crear reeixides agrupacions d›instruments de vent, alegrant l›oci ciutadà i els actes oficials. Des de 1836, diverses personalitats de l›aristocràcia i la política de la ciutat de Madrid van presentar diferents projectes per a la creació d›una Banda Municipal sense que cap d ells tinguera suficient acceptaci per a tirar endavant. En 1907 l’Alcalde de Madrid, Conde de Peñalver, viatjà a la capital del Túria acompanyat per diversos regidors. Allí escoltaren entusiasmats a la Banda Municipal de València. Al seu retorn a Madrid proposà la creació d’un Organisme Simfònic madrileny depenent de l’Ajuntament, naixent així la Banda Sinfónica Municipal de Madrid.
es de lla ors fins ara an sigut molts els m sics ue han format part de la plantilla d’aquesta gran banda que durant més d’un segle de vida també s’ha vist nodrida per un gran nombre de músics valencians. De fet, els últims tres directors titulars ho són: 1986-1992: Pablo Sánchez Torrella (Paterna, 1940) 1993-2012: Enrique Garcia Asensio (València, 1937) fins a l actualitat Ra ael an
D’esquerre a dreta els mestres Pablo Sánchez Torrella Rafael Sanz Espert Enrique García Asensio Foto al Certamen de bandes de Cullera Any 2013 Arxiu; Rafael Sanz
92 Xúquer 2018
spert ( lombai
La plantilla actual de Banda Sinfónica Municipal de Madrid compta amb 41 músics valencians procedents de les següents poblacions: Albaida – Albatera – Alberic – Alfarb – Benaguasil – Bétera – Bugarra – Bunyol – Carcaixent – Carlet – Corbera Cullera – Guadassuar – Llíria – Rafal – Requena - Sant Vicent del Raspeig – Setaigües – Sueca – La Vall d’Uixó – Vilamarxant – Vilanova de Castelló – Iàtova. El subdirector, Francisco Javier Martínez Arcos, també és valencià, nascut a Carlet.
La Banda Sinfónica Municipal de Madrid celebra els seus concerts de cicle de tardor i hivern a l’Auditori Nacional i Teatre Monumental. Aquests són gravats per a ser editats més tard i formar part de la col·lecció de discs “Nuevos Vientos” als quals es recopilen obres que han pres part de la programació. En aquests discs podem trobar producció musical valenciana, original per a banda, de grans compositors com Josep Suñer, Salvador González, Ferrer Ferran, Óscar Navarro o Luis Serrano.
“Banda Sinfónica Municipal de Madrid” en l’Auditori Nacional on realitza els seus concerts. Arxiu: Rafael Sanz
93 Xúquer 2018
La Banda Sinfónica Municipal de Madrid sols és una mostra del gran nombre de músics professionals valencians que formen part de bandes municipals, bandes militars, orquestres simfòniques, conservatoris, universitats, IES, etc., tant en tot el territori espanyol com a l’estranger. El darrer any 2013, i per encàrrec de CulturArts Música, es va organitzar un concert anomenat Homenatge als
Músics Professionals Valencians. En aquest concert es van reunir 140 músics professionals de la Comunitat Valenciana, que treballen fora d’ella, per a formar una banda simfònica expressament per a l’ocasió. Gràcies a aquest esdeveniment, es va fer un treball de recerca en diferents bandes i orquestres professionals d’Espanya, a més de conservatoris superiors, que ens donaren aquestes dades:
Nº de músics valencians (Vent/Percussió/Cello/Contrabaix) Dades recopilades en setembre de 2013 Banda Municipal de Música de A Coruña
1
Banda Sinfónica Municipal de Albacete
23
Banda Municipal de Almería
2
Banda Municipal de Música de Badajoz
10
Banda Municipal de Barcelona
32
Banda Municipal de Música de Bilbao
17
Banda Municipal de Música de Granada
9
Banda Sinfónica Municipal de Huelva
8
Banda Municipal de Música de Jaén
3
Banda Sinfónica Municipal de Música de Las Palmas de Gran Canaria
6
Banda Sinfónica Municipal de Madrid
42
Banda Municipal de Música de Málaga
2
Banda Municipal de Música de Palma de Mallorca
26
Banda Municipal de Música de Santander
5
Banda Municipal de Música de Santiago de Compostela
3
Banda Sinfónica Municipal de Sevilla
15
Bilbao Orkestra Sinfonikoa
14
Euskadiko Orkestra Sinfonikoa
6
Orquesta Ciudad de Granada
8
Orquesta de Córdoba
16
Orquesta de Extremadura
13
Orquesta de la Comunidad de Madrid
19
Orquesta de la Radio Televisión Española
22
Orquesta Filarmónica de Gran Canaria
6
94 Xúquer 2018
Orquesta Filarmónica de Málaga
15
Orquesta Nacional de España
35
Orquesta Oviedo Filarmonía
8
Orquesta Real Filharmonía de Galicia
8
Orquesta Sinfónica de Castilla y León
15
Orquesta Sinfónica de Galicia
2
Orquesta Sinfónica de Madrid
24
Orquesta Sinfónica de Navarra
8
Orquesta Sinfónica de Tenerife
5
Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias
11
Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia
3
Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma”
14
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
17
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
2
Orquesta Simfònica del Vallés
9
Real Orquesta Sinfónica de Sevilla
7
Dades facilitades per Rafael Sanz Espert
Sense cap dubte, açò és mostra de la gran llavor cultural que fan les bandes de la nostra Comunitat fent-la gaudir de ser un gran bressol de músics.
95 Xúquer 2018
LA MÚSICA FESTERA DE MOROS I CRISTIANS Per Jose Salvador González Moreno Compositor
Determinar l’inici de la música festera a la nostra demarcació és una tasca complexa, a causa dels orígens incerts de la festa. Però el que sí és segur és que música i festa han evolucionat de forma conjunta i la música sempre ha estat a expenses de les necessitats de les diferents celebracions. n l àmbit de la m sica estera m identifi ue especialment amb la música de la festa de moros i cristians, a la qual m’he dedicat des de ben menut en diverses agrupacions, tant com a instrumentista, com a director i com a compositor, vinculat a la Societat Musical, “La Lira” de Quatretonda. Fent una breu recapitulació de la història de la m sica per a la esta cal especificar ue a nài er per tal de commemorar la reconquesta cristiana del territori musulmà. Es pot entendre, resumint, que la música de festa va arrancar de propostes teatrals on s escenifica en els papers corresponents als diferents bàndols, vicissituds que han esdevingut en cada poble en una festa única i singular amb la seua e oluci fins als nostres dies. lars e emples són el desembarcament de la Vila Joiosa, el ball d’espies de Biar i les entrades d’Alcoi, entre molts altres que donen entitat a les nostres estimades festes. Aquestes batalles, segons la creença popular, van esdevenir victòries cristianes per la ingerència d’un sant, al qual es dediquen les festes del poble. Més tard, els nostres avantpassats van formar milícies per fer front a les incursions dels pirates a la costa mediterrània. Aquestes es van convertir, amb el pas del temps, en esquadres portadores d’arcabussos. Per a constatar-ho, podem remitir-nos a la documentació relacionada amb la festa dedicada a Sant Jordi, on es descriu l’ús de “tamborinos” per amenitzar la festa i l’aparició de l’arcabús a inicis del segle . a a finals del segle s escenifica en batalles entre els diferents bàndols, donant origen als alardos.
Aquests s’acompanyaven de reduïdes agrupacions compostes per tambors, trompetes i altres elements de l’època, herència de les bandes militars de l’època, conformades amb pifres, trompetes i tambors. A mitjans del segle XVIII trobem la primera pe a composta espec ficament per a a uests esdeveniments. A principis del segle XIX es va sentir la necessitat que la música representés l’esperit de la festa de cada poble i ue els seus abitants la identificaren clarament. aquesta exigència va respondre el compositor Juan Cantó Francés amb l’estrena, l’any 1882, del pasdoble Mahomet, amb el qual es marcava molt clarament el pas “sentat” i facilitava l’arrossegar molt més els peus en els desfiles (a un ritme de a passos per minut). Per a molts és la primera composició escrita per a la festa, però per a altres, el primer pasdoble autènticament fester, el que va marcar un punt d in e i en la m sica de moros i cristians a ser El Capitán de Camilo Pérez Laporta en 1894. Una vegada establertes les bases del pasdoble fester, ha anat evolucionant, amb altres concepcions, com és el cas del pasdoble dianer, més lleuger. El primer va ser Anselmo Aracil, compost per José Espí Ulrich.
96 Xúquer 2018
El 1904 de la mà, una altra vegada, de Camilo Pérez Laporta, es va estrenar la que es considera la primera marxa mora, titulada Benixerraij. Amb ella es permetia a les filades mores poder distingir se fàcilment de l’altre bàndol. A aquesta la van seguir altres composicions, com Aben amet el 1907 de Antonio Pérez Verdú, amb la innovació d’incorporar percussió o carabassetes (timbals o xicotets tambors). er l estructura definiti a de la mar a mora es a assentar amb Uzul el M’Selmein (més coneguda com l”Entrà dels moros”) de Camilo Pérez Monllor. Però a més d’aquestes composicions genèriques, que bé podien utilitzar-se en altres actes, calia diferenciar els ritmes dels bàndols durant els desfiles. la música, una vegada més, es va reinventar amb un nou tipus de composició dedicat, aquesta vegada, als cristians. En aquest punt cobra especial rellevància la figura d mando lan uer onsoda ue amb la seua marxa, Aleluia en l’any 1957, dedicada a la Filà Bascos D’Alcoi, va inaugurar l’estil de les marxes cristianes.
es d en à fins als nostres dies la m sica estera de moros i cristians ha sofert diversos canvis, des de la mera interpretació de la forma més íntima en locals festers i amb grups reduïts de músics, tant en el nombre d’intèrprets com en la complexitat instrumental sota el punt de vista compositiu, ha passat als programes de concerts en auditoris i escenaris de rellevància dins i fora del nostre territori, on es poden escoltar peces composades per a grans conjunts instrumentals i de gran factura, arribant a incloure cors i la xirimita, aquesta última per reivindicar els sons més autòctons. Quan era jo menut ja anava acompanyant a mon pare, instrumentista de tuba, a concursos i certàmens de música festera propers al meu poble i ell em comentava d’altres com el de Dènia, Pego, Cullera (antigament era “La festa del pasdoble”) Villena i, tants altres que en l’actualitat s’han estès a nombroses localitats. Són actes als quals acudeix un gran nombre d’agrupacions musicals i públic. En aquests destaquen les peces obligades per l’ocasió.
La Societat Musical “La Lira” de Quatretonda amb la Filà Bascos d’Alcoi. Arxiu: Salvador González
97 Xúquer 2018
Però no sols es composen obres per a aquests concursos i certàmens. Hui en dia són innumerables les composicions que s’escriuen per encàrrec tant per a càrrecs festers com per a comparses, on podem trobar treballs de molt alt nivell de compositors de primera línia, tant en el món fester com en el món simfònic i convertim aquestes peces festeres, que en els seus or gens no re estien massa dificultat en treballs més complexos harmònica i rítmicament i, que requereixen d’una gran plantilla i tècnica interpretativa.Tanmateix, hui en dia, els compositors de música festera inclouen fragments d’altres peces tradicionals, com són el cas de Pas als Maseros de José Maria alls en la ual es pot identificar el popular tema de Ramonet si vas a l’hort i Tabal i Saragüells de Mario Roig que entrellaça el tema de la Muixeranga d’Algemesí. Amb tot això, queda clar que la música festera encara està en plena evolució, que es retroalimenta de la festa i de com la viuen els festers de cada poble. És, per tant, un dels símbols més característics de la cultura popular viva, la qual s’ha de respectar i mimar tant per la seua història com pel seu futur, que també són nostres.
Lara González Bañuls Filla de l’autor de aquest escrit
Festers Maseros (Mutxamel) Arxiu: Salvador González
98 Xúquer 2018
LA MÚSICA DINS DEL NOSTRE SITEMA EDUCATIU SITUACIÓ ACTUAL A CULLERA Per Ángel Rabasa Meliá Professor de música d’ESO
Els amics i amigues de la Falla Xúquer després de l’èxit aconseguit l’any passat amb el seu primer llibret presentat als Premis de L’ús i Promoció del Valencià de la Generalitat, aquest any tornen a emprendre, amb molta il·lusió i treball, un nou llibret, on el tema serà all ue tant ens identifica com a poble a tots els valencians, la música, pilar fonamental de la nostra festa, les Falles. La música està present dins del nostre sistema educatiu amb dos tipus de centres: ENSENYANCES DE RÈGIM ESPECIAL. CENTRES ESPECIALITZATS EN L’ENSENYAMENT DE LA MÚSICA: CONSERVATORIS. et definitori i essencial s ue l alumnat cursa a uests estudis de caràcter oficial de orma voluntària, fet verdaderament important, ja que s’imparteixen uns ensenyaments que tenen per objectiu la professionalització dels alumnes i estudiants. Segons la tipologia d’estudis que imparteixen poden ser conservatoris de: - Grau Elemental: amb una durada de quatre cursos, per a alumnes d’entre huit i dotze anys, aproximadament, que cursen els inicis d’una educació musical. A Cullera tenim tres centres que l’imparteixen: el Conservatori Professional de Música “Rafael Talens ell centre oficial depenent de la onselleria d’Educació i dos centres autoritzats, com són les escoles de música de les dues societats musicals del nostre poble: la Societat Ateneu Musical i la Societat Instructiva Santa Cecília. Pot ser massa centres de grau elemental a una sola localitat com Cullera?.
A altres comunitats autònomes, com Catalunya, no hi ha conservatoris de música de grau elemental, atès que l’ensenyament de caràcter elemental o bàsic el fan les escoles de música. - Grau Professional: amb una durada de sis cursos, per a alumnes d’entre dotze i díhuit anys, aproximadament. A Cullera tenim dos centres que l impartei en un oficial el onser atori ro essional de Música “Rafael Talens Pelló” i altre d’autoritzat, a la Societat Instructiva Santa Cecília. *L’obtenció del títol professional de música no permet l’accés directe als centres de grau superior. Cal superar una prova d’accés. - Grau Superior: imparteixen un ensenyament superior, equivalent al de caràcter universitari, amb una durada de quatre cursos, per a alumnes d’entre díhuit i vint-i-dos anys, aproximadament. A Cullera no tenim cap centre de grau superior i l’alumnat de la nostra localitat que vol cursar-lo ha de fer una prova que li done accés a aquests estudis, siga a un dels tres Conservatoris de capital de província a la Comunitat Valenciana o al que opten d’arreu l’Estat Espanyol o l’estranger. A l’estranger a més de Conservatori, podem trobar aquests centres amb altres noms com a Alemanya, les Musikhochschulen” o escoles superiors de música, que posteriorment han esdevingut majoritàriament facultats de música. Al món anglosaxó les denominacions més freqüents han sigut la de college” i la de schoool of music”, ja siga com a institucions independents, ja siga integrades en estructures universitàries.
99 Xúquer 2018
L’EDUCACIÓ MUSICAL EN CADASCUN DELS NIVELLS D’ENSENYAMENTS DE RÈGIM GENERAL: Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP ) i Instituts d’Ensenyament Secundari i Batxillerat (IES). a se a finalitat s proporcionar a tots els alumnes una preparació integral que incloga l’educació de la sensibilitat artística. L’educació a l’Estat Espanyol ha patit molts canvis, com demostren les diferents lleis educatives que s’han anat aprovant: LGE (1970) vigent durant els primers anys de la democràcia, LOECE (1980) mai va entrar en vigor, LODE (1985), LOGSE (1990), LOPEG (1995), LOCE (2002) tampoc mai va arribar a aplicarse, LOE (2006) i l'actual LOMCE (2013). La meua opinió i la de molts altres professionals de l’educació és que seria convenient i necessari un organisme autònom, amb el suport i consens de tots els partits pol tics ue no es eja in uenciat pels canvis de govern successius a l’Estat espanyol i amb la presència de vertaders especialistes en educació al capdavant.
UN RECORREGUT PER L’EDUCACIÓ MUSICAL A LA LOGSE Va ser la LOGSE (Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu,1990) la que abordà, dins el context d’una reforma del sistema educatiu, una regulació extensa dels ensenyaments musicals per primera vegada al nostre país . Espanya comença llavors a despertar de la gran letargia musical, fruit de la manca d’una política seriosa, a nivell educatiumusical al nostre país. Per la seua contribució a la formació integral de l’ésser humà en la doble faceta individual i social, aquesta reforma va pretendre proporcionar una educació musical d’oferta àmplia, sense limitació de capacitats, interessos i edats. Es va implantar curricularment l’ensenyament general en:
Música
a
- Educació Infantil: dins l’àrea de Comunicació i Representació, impartint-la de forma globalitzada com tots els continguts a aquesta edat.
100 Xúquer 2018
- Educació Primària integrada en l’àmbit d’Expressió Artística, repartint el seu temps amb les matèries de Plàstica i Dramatització. Es va crear la Titulació “Mestre-Especialista en ducaci Musical amb el ual es perfila la figura del docent de Música en l’Educació Primària. - Educació Secundària (ESO) i Batxillerat (ensenyament post-obligatori) contemplada espec ficament com Àrea de M sica. l pro essorat és titulat Superior en Música. A Cullera no tenim, a cap dels dos centres públics que imparteixen Batxillerat, la modalitat del Batxillerat artístic-musical Perquè els alumnes puguen compatibilitzar els ensenyaments de règim general (Batxillerat) i les ensenyances de règim especial (Conservatori) la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha regulat un programa de Coordinació horària per tal de millorar l’organització dels seus horaris lectius. Per a l’alumnat de Batxillerat que cursa 5é i 6é de Grau Professional, l’IES Blasco Ibañez i l’IES Llopis Marí han coordinat amb la direcció del Conservatori Professional de Música “Rafael Talens Pelló” dos dies (dimarts i dijous) en els quals l’alumnat cursa les assignatures troncals a l’Institut a primeres hores del mat fins les . i posteriorment comencen les classes al onser atori a les . fins les . . D’aquesta manera els estudiants de Música del nostre poble optimitzen el seu horari i temps d’estudi el màxim possible.
Així mateix, la normativa preveu l’autorització de centres integrats, és a dir col·legis i instituts on també s’imparteixen ensenyaments artístics, com és el cas del Centre Integrat El Drac, de Torrent, el Centre Integrat La Puríssima de València i el Centre Integrat Unió Musical de Llíria. A Cullera no disposem de cap centre d’aquestes característiques. er finalit ar em atit ar l enorme importància al nostre poble de la Música com a eixida professional. Hem sorgit principalment de les dues societats musicals, som molts els professionals que exercim com a docents de Música, tant als Conservatoris com als Col·legis d’Educació Primària i als Instituts d’Educació Secundària, a més dels professionals a les diferents bandes militars, bandes municipals i orquestres d’arreu el país i l’estranger. Com a curiositat i, exemple del que parlem, el nostre actual alcalde, mestre de Música.
IES La Sénia de Paiporta http://musiclasenia.blogspot.com.es/
101 Xúquer 2018
LA COMPOSICIÓ ACTUAL VALENCIANA Per Ferrer Ferran Compositor i Director Titular de la Societat Ateneo Musical de Cullera [...] Quin és el pensament d’un creador? [...] serà pura tècnica [...], simplement una inspiració […] o el conjunt d’ambdues? […] potser motivació o la necessitat d’extreure de l’interior un conjunt de sentiments que floreixen d’un cor? […] Ferrer Ferran predica felicitat a l’escoltar música, fa feliç interpretant aquells sons que ixen del cor, ens parla de màgia i ens diu que hem de somiar i elevar-nos. Afirma que la música és tan meravellosa que no existeix cap descripció per definir-la, parla de sensacions […], millor […] de bones sensacions… Ell ens convida a somiar amb la seua música, ens fa tancar els ulls per enfonsar-nos en un viatge d’emocions meravelloses […], pugem a aquest somni i deixem-nos portar […]. Amb aquestes paraules comença la crònica que fa referència a la meua persona en el terreny de la composició i que es pot consultar a la meua pàgina web. http://www.ferrerferran.com/composers-dream/ olia comen ar amb a uestes paraules per definir l’interès per la creació en el món de la composició actual. Compondre per commoure, per ruboritzar, per compartir sensacions, aquest és l’objectiu. El públic necessita sentir per gosar d’aquest moment en el ual la m sica uei en l espai. En l’actualitat la composició està en auge, molts músics fan obres, escriuren. L’ordinador fa el que antigament era tan costós. Ara, gràcies a les noves tecnologies, és més suportable i ja no cal copiar les parts de les partitures, sinó que l’ordinador és capaç de reproduir all ue estàs escri int i fins i tot t ajuda a portar endavant part de la composició. Encara que, sempre hi ha un però, la consciència humana va més enllà emocionalment que una simple màquina. El pensament pot portar a sentir una emoció, una emoció creada per qualsevol situació i, una màquina, en l’actualitat, encara no és capaç d’aconseguir-ho.
Crec que queda clar on vull arribar. I ho faré mitjançant unes preguntes a ui dia e istei en tants m sics ue escriuen per què disposen d’un ordinador? Tots ells necessiten e treure el seu interior per compartir lo amb el món? Si no hi haguera aquest “artefacte” que facilita l’elaboració d’una partitura, hi haurien tants compositors? ei e a uestes estions per u osaltres les contesteu, però afegiré que les composicions que passaran a la història seran aquelles que commouen, aquelles amb les quals l’espectador rep un missatge del tipus que siga, tan bonic, com tràgic o d’intriga. En definiti a a uelles ue aconseguei en transmetre emocions provocades pels sons ordenats amb art. ot ai a ue la pro essi de compositor siga d’alguna manera menyspreada o, millor dit, poc cotitzada. “ Qualsevol” ,amb tots els meus respectes compon un pasdoble o una mar a mora o una obertura, però sense consciència i sense un conei ement m nim de com reconduir all ue porta entre mans, sense saber valorar les millors harmonies o contrapunts, sense controlar les tensions que comporta una composició i tantes altres coses més. Un fet semblant passa amb la direcció. I m’atrevisc a dir que la “batuta sona” i la “música” també. Hi ha tant de tot que la mediocritat es fa ama dels faristols. L’altra cara de la moneda ens fa veure un panorama més enriquidor. Composicions vertaderes que
102 Xúquer 2018
transmeten un sentiment i fins i tot un sentiment di . La bona preparació dels compositors ens fa trobar la felicitat amb els sons de la música, la qual ens fa somiar i, inclús, viatjar. Aquestes seran les obres d’art que sempre seran interpretades i que traspassaran fronteres. Per aquest motiu, que les obres seguisquen sent interpretades al llarg dels temps i que arriben el més lluny possible, és la millor crítica que se’ls pot fer. Les composicions que són fetes a la nostra terra i que, uns mesos després, estan interpretant-se a EEUU o al Japó, queda clar que tenen un valor incalculable. A la Comunitat Valenciana o, més bé, a València concretament, la música queda quasi sempre en un segon pla. Les Falles són la festa per excel·lència, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any passat, les quals han aconseguit tot l’èxit gràcies al monument, la indumentària, la festa, el color, les ors i la m sica. a uesta ltima li dedicar a banda, les paraules que es mereix.
amb paraules. I per aconseguir-ho hem d’anar tots units en la mateixa direcció mentre aprenem de la història i apostem per la cultura i la tradició. I, com he començat amb aquelles paraules que apareixen a les cròniques del Somni del compositor , em permetré acomiadar-me amb un altre fragment: […] I amb tot això, Ferrer Ferran sempre recorda les paraules del seu admirat mestre, Jef Penders, qui li va ensenyar a estimar i respectar la música per compondre am el cor. […] erran s fidel a aquest pensament perquè “ ordena feliçment les notes que ha deixat caure en un paper pautat” i el seu gran interès és “somiar i fer feliç el món amb la seua música”.
Per què no existeix una recopilació i estudi de la música escrita per a les Falles? Per què a Alcoi o Ontinyent està tan arrelada la música festera que ells denominen marxes mores o cristianes? Per què no existeix aquesta consciència a València que seguisca el llegat del qual disposem? No es tracta de culpar a ningú, és una qüestió de cultura. Els fallers volen gaudir amb grups de música anomenats “xarangues”, que incorporen un altaveu, com si d’un circ es tractara. Per què s’ha perdut la galanteria necessària per a l’extraordinària indumentària dels desfiles er u no compartei en els seus pasdobles allers desfilant ade uadament per sentir-se únics? Tot ha de canviar. Les falleres i falleres majors han de tindre el seu pasdoble fet expressament per a elles i, aquest ha de ser la continuació de l’estètica fallera. D’aquesta manera, amb el temps, adquirirà el seu lloc i respecte. Tots aquests organismes, les comissions falleres, han d’evolucionar i apostar per la cultura. Les falleres majors han de tindre el seu emblema musical i, també, cada comissió. El repertori faller ha d’aconseguir el respecte que mereix la festa. La música és més que sons, és allò que, si tanquem els ulls, ens transporta a un lloc que no podem descriure
Portada del pasdoble Raquel Alario de Ferrer Ferran Dedicat a la Fallera Major de València 2017 Arxiu: Ferrer Ferran
103 Xúquer 2018
L’ART DE L’EFÍMER Per Carlos Garcés Director Titular de la Societat Musical Santa Cecília de Cullera Música i foc, foc i música. L’efímer com a constant vital del poble valencià. Recorde la meua primera lliçó de direcció d’orquestra a Sant Sebastià on el meu mestre ens preguntava si en la música existeix la repetició. Tots els alumnes a l’uníson i de forma decidida, com si d’un cor es tractara, li vam respondre que la repetició existeix i ue fins i tot i a molts s mbols musicals ue busquen aquesta intenció. Ell somrient i mirant-nos fi ament als ulls ens a dir a repetici no e istei ja ue uan una nota un tema una melodia o fins i tot un silenci torna a esdevenir, ja no té la mateixa intenció que la primera vegada que apareix en la nostra partitura. És totalment diferent i, aquesta intenció diferent li l’hem de donar nosaltres en la nostra interpretació. I això és a causa d’una qualitat meravellosa que tenim els éssers humans: la memòria”. La música en el seu valor efímer, sempre m’ha recordat al foc. És una reacció que té un valor irrepetible i que mai és igual. Canvia contínuament i moltes vegades de la manera més inesperada. Però aquest art efímer de la música, unes vegades gaudit i altres vegades traït per la memòria, fa que aquest art nostre siga irrepetible. Així ocorre en un monument faller. Tots recordem el monument de l’any passat, de l’anterior, de tots els anys viscuts… i busquem amb anhel conèixer el monument que el nostre artista està construint per a les properes Falles. La meravellosa memòria ens fa recordar no solament l’art escultòric, sinó també els records d’aquells dies, la gent, els vestits, els somriures… però sempre sabent que és un fet irrepetible. I com, després d’aquestes jornades, el foc, amb el seu caràcter efímer, acabarà consumint aquestes meravelloses escultures i ens farà gravar a foc els seus records en la nostra memòria.
La música, part essencial de la festa en qualsevol part del món, en la meua Comunitat Valenciana adoptiva, es fa més patent que en cap altre lloc. Són molts els professionals, estudiants i xavals (que moltes egades i en a tocar i desfilar en p blic per primera vegada) que s’uneixen a la festa. Formats en les seues Societats Musicals, s’involucren amb el seu instrument per fer gaudir a tots els ciutadans d’aquest art. I és ací on arribem al punt essencial del meu escrit: el factor social. Com en qualsevol àmbit de la vida, la unió fa la força. Aquell xiquet que es va criar estudiant sol a la seua casa, de sobte ix a tocar al carrer juntament amb diversos músics, que possiblement al principi de les Falles són coneguts, però segur que amb la “Cremà”, acabaran sent grans amics per a tota la vida. Aquell músic que desenvolupa el seu treball fora de la terreta torna en Falles per tocar amb aquests amics que va fer fa molts anys en la seua Societat Musical i que en tantes ocasions van tocar a la calor d’un monument faller. El Social amb majúscules, es fa ací el motor bàsic de la festa, de l’efímer i del record sota la memòria.
104 Xúquer 2018
I acabada la festa, amb tota seguretat, agafen el seu calendari per reservar-se les dates de l’any que ve, perquè els records no siguen solament cosa del passat, sinó també alguna cosa que ens porte amb anhel al futur. Benvolguts amics de la Falla del Xúquer de Cullera, m’acomiade de vosaltres agraint-vos el fet de deixarme plasmar aquestes humils paraules al vostre llibret i desitjant-vos que passeu unes inoblidables Falles 2018. Jo allí estaré amb vosaltres.
Foto: Carlos Garcés Arxiu: Carlos Garcés
105 Xúquer 2018
SOCIETATS MUSICALS I COMISSIONS FALLERES Per Paco Rico President de la Societat Musical Santa Cecília de Cullera És per a mi un orgull, que el meu amic David Ferrer , m’haja convidat a escriure un article per a l’Associació Cultural de la Falla Xúquer , en el qual podré expressar els meus sentiments sobre les Falles i les Bandes de Música. En primer lloc, estic fermament convençut, que si hi ha qualsevol cosa que engrandeix la nostra Comunitat són les Falles a València, les Gaiates a Castelló i les Fogueres a Alacant. Tot i que tenen diferents noms, tenen idèntiques estructures i són un exponent del nostre caràcter lúdic, expansiu, explosiu i barroc. Últimament estic començant a notar, amb il·lusió, que està creant-se dins de les mateixes Falles i Associacions un entramat cultural en el qual les societats musicals hi podrien participar. Sobretot en pobles i ciutats, ja que cal tenir en compte que existeixen més de 580 bandes i, a més, totes representades per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Culturalment parlant (sense desmerèixer absolutament a res ni a ningú ) si hi ha una cosa ja creada i estructurada, que ens representa i per la qual som coneguts els valencians a nivell nacional i internacional, són les bandes de música. Dins d’aquestes societats hi ha 5 o 6 que destaquen per la seua història i pel nombre de músics amateurs i professionals, convé recalcar que entre aquestes més importants tenim la sort de comptar amb les dues grans bandes de Cullera, Santa Cecília i Ateneu.
intentaren apropar-se a les societats musicals, dels seus respectius pobles i ciutats, mitjançant l’intercanvi dels nostres músics amb els fallers, com passava no fa molt, on naixia un sentiment de pertinença i amistat entre ells, amb el qual seria factible ajuntar-nos, realitzar, organitzar i promocionar actes culturals que tanta falta fan en el nostre poble. Aquest fet hauria de ser promogut per la societat civil i assegurar certa garantia d’èxit. En resum, estaria bé, que els fallers i falleres amb inquietuds culturals s`aproximaren a la nostra Societat Musical (sempre estem oberts) per a conèixer-nos i enriquir-nos mútuament. Per últim, desitjar-vos, en estes les vostres i nostres festes falleres, que l’alegria, la felicitat i el bon temps, ens acompanyen. Gràcies per comptar amb mi. Un bes i una abraçada a tota la Comissió de la Falla Xúquer.
Concretament, la meua, a la qual pertany i represente, Santa Cecília, està treballant amb fermesa i entusiasme, perquè a partir d’aquest any 2018 se’ns reconega, tant política, cultural com econòmicament, a tots els nivells, tant a nivell del nostre Ajuntament, com de la nostra Generalitat i de tot l’Estat. A partir d’aquest moment, seria molt interessant, que les seccions culturals de les comissions falleres,
106 Xúquer 2018
Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera
CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES “CIUTAT DE VALÈNCIA” Any 2015 Primer Premi Secció d’Honor Director: Carlos Garcés Fuentelaz Foto Arxiu: SMI Santa Cecília de Cullera
107 Xúquer 2018
ATENEO MUSICAL Per Juan Palomares President de la Societat Ateneo Musical de Cullera Quan el meu amic, David Ferrer, com a coordinador del llibret de la Falla Xúquer del 2018 em va convidar a col·laborar en aquest amb un article, la meua resposta a ser afirmati a i immediata. ot i ai la meua posició seria delicada, ja que l’article havia de tractar sobre què representa ser el president de la Societat Ateneu Musical de Cullera. Una vegada assumida la magnitud del tema, em vaig sentir com quan Violant li demana a Lope de Vega fer un sonet “Que mai en la vida m’he vist en aquest destret” i ,consegüentment, me’n vaig adonar que no sabia per on ni com començar. A la Societat Ateneu Musical de Cullera la contemplen 121 anys d’existència i els seus objectius s especifi uen de manera indubtable en els estatuts socials, cal destacar: promoure, fomentar i difondre la música i la cultura; la formació cultural dels socis veïns i ciutadans en general i, per últim, la formació i educació integral dels joves mitjançant l’ensenyança de la música. Si examinem detingudament el currículum de la nostra societat musical, veiem com s’han superat tots els problemes que han sorgit amb un gran es or . i a perm s configurar una impressionant història en la qual s’han escrit pàgines glorioses en certàmens, concerts, recitals, representacions teatrals, etc. Com a conseqüència s’han aconseguit importantíssims guardons, tant a nivell autonòmic, estatal o europeu. Amb el pas del temps s’ha pogut observar com una gran quantitat d’alumnes han rebut una formació integral i musical. Primer rebien classe en locals impossibles d’imaginar en l’actualitat i, ara, en les aules de l’escola. Tots aquests elements han configurat i engrandit un sentiment carismàtic de la nostra societat, el qual és compartit també pels antecessors familiars. Aquest sentiment és el que ens distingeix i pel qual ens reconeixen i , a més, el ue ens identifica com a RR .
Quan analitze tot el que hem aconseguit durant aquests 121 anys, me n’adone de seguida que tot ha sigut possible gràcies a un dur treball, a la constància i l’entusiasme que totes les famílies del nostre voltant ens han trasmès. Com descriu el nostre cronista oficial erran an en el seu article Una gran família el més important que cal assenyalar és la contribució de les famílies, ja que ens ha permès la superació i la continuïtat al llarg de les diverses generacions de pirris ue ens an precedit ai com gent aficionada o anònima que també ha aportat la seua ajuda. Els grans premis aconseguits són fruit del gran nombre d’excel·lents músics que han sorgit dels locals i les aules i ara, avui dia, ocupen importants llocs com instrumentistes en orquestres, bandes de música municipals, comunitàries, estatals, militars o fins i tot s n directors de banda o pro essors de conservatoris de música. A més a més, cal destacar que en els darrers anys continuem rebent premis pel nostre sacrifici com per exemple el K-LIDOSCOPI D’OR per part de l’associació cultural K-lidoscopi o el Distintiu 9 d’octubre del M.I.Ajuntament de Cullera. Aquest últim també va ser atorgat els anys 2015 i 2018 a socis pirris per la seua aportació al món de les ciències i les lleis.
108 Xúquer 2018
Altre fet important que s’ha aconseguit és poder formar part d’una nova associació junt a altres cinc societats musicals representatives de tres poblacions emblemàtiques en el món de les bandes de música: Bunyol, Llíria i Cullera. Aquesta associació anomenada Associació musical Bunyol, Cullera i Llíria constitueix, sense cap mena de dubte, una de les més importants de la Comunitat, d’Espanya i, possiblement, d’Europa. Un dels objectius fonamentals que tindrem serà gestionar grans esdeveniments musicals, com el Cicle de concerts de tres bandes i, un altre objectiu serà realitzar dos concerts a l’any en dues poblacions distintes de les tres que formen part de l’associació, però amb la característica que en cada un d’ells hauran de participar-hi tres de les sis bandes simfòniques.
En resum, ser el president de la Societat Ateneu Musical de Cullera representa gratitud, respecte i responsabilitat i cal ue re e ionem i admirem amb intensitat i sentiment tot el que és aquesta societat en l’àmbit artístic, cultural i social.
Banda Simfònica de l’Ateneu de Cullera Concert conmemoració del seu 120 aniversari Arxiu: Ateneu Musical
109 Xúquer 2018
D’HARMONIA Per Emilio Renard Vallet Doctor, catedràtic de composició i professor d’harmonia al Conservatori de Cullera.
—Què és la cosa més bella? —L’harmonia. (Màxima pitagòrica) na bona definici d’harmonia, en l’accepció musical i genèrica del terme, pense que podria ser, senzillament, allò relatiu als acords. És una definició que em sembla precisa i concisa, a més d’elegant, tot i ue passa el pes definitori al concepte d’acord. Evitant tecnicismes, encara que en detriment de l’exactitud conceptual, jo diria que un acord és un conjunt de sons musicals (no sorolls) simultanis i que formen una unitat. Per tant, l’harmonia, en el sentit referit, seria allò relatiu als sons musicals simultanis i adunats. Qüestions com la construcció d’acords, la successió d’acords, les qualitats acòrdiques... són qüestions d’harmonia. I són les qüestions sobre les que versen els tractats d’harmonia, encara que no ho diguen expressament. er el terme no a significat sempre el matei en música, ni tan sols és específic de l’art dels sons. uin s el seu significat de ons uin alor t i u pot aportar al millorament humà, són tres qüestions addicionals que tractaré succintament en la resta d’este article. El terme harmonia pro del grec (à i a tindre significats com acoblament (com en l’Odisea) o “pacte” (com en la Ilíada), entre d’altres. n m sica es a emprar amb significats pr ims a mode o escala, com en el següent fragment de les Odes de Píndar: “Teixeix també, dolça lira, este cant de lídia harmonia...”. Més particularment, però
amb una significaci emparentada amb l anterior els pitagòrics utilitzaren el terme per a referir l’interval musical d’octava, la combinació sonora que normalment es produeix quan homes i dones canten junts la mateixa melodia. En el seu sentit més profund, harmonia denota una unificaci d elements que en un nivell inferior resulten ser dissimilars, inconnexos o mancats d’orde (Mathiesen). Eixe és el sentit últim que sembla subjaure en la plètora de significats del terme des de l acoblament de les ustes del rai d disseu fins els acords de l era musical harmònica (des del segle XVII), cap on acabaria lliscant la semàntica del vocable. Però és bona l’”harmoniositat”? Jo crec que sí. Tot i que respecte açò hauria molt que parlar, pense que es pot afirmar ue les combinacions sonores simultànies harmonioses, com les que es produeixen amb el cant conjunt esmentat de dones i homes, tendeixen a ser agradables; mentre que les inharmonioses, com les d un agregat sonor desafinat tendei en a ser desagradables. En relació a açò últim, recorde un dia ue recollint del col legi la asota al meu fill uan tenia tres anys recentment complits, les campanes de l’Església dels Sants Joans tocaven a mort, amb el característic complex sonor, inharmònic i discordant. Sobre eixe so de fons, el meu xiquet em preguntà, com un poc estranyat:
110 Xúquer 2018
—Qué es ese ruido? —Campanes —li vaig contestar. —Pero no es bello! —em va replicar. —Què? —No es bello... No ho sé segur, però eixe dia ben bé va poder ser el primer que Dorian va escoltar el toc de campanes. Comente l’anècdota per la importància que per a este tipus de qüestions tenen els testimonis dels xiquets, tan més quan més menuts són, per la limitació que en ells tenen els efectes condicionants de la immersió cultural. Però tot i que posem en valor l’harmoniositat, cal advertir que els models d’harmonia no es restringirien a les expressions musicals consonants (i per extensió, regulars, repetitives, etc.). En absolut. En conformitat amb el concepte d’harmonia grec, la música més dissonant (i per extensió, irregular, atemàtica...) pot ser un model d’harmonia si en un nivell organitzatiu superior els seus elements conformen una unitat; doncs la disharmonia no està en la diversitat, sinó en la falta d’unitat. Clar, que en tot cas eixa harmonia o unitat al·legada hauria de ser perceptivament aprehensible; si no, només seria una entelèquia i per a “iniciats”.
Evelyn de Morgan, Cadmus and Harmonia, 1877. Oli sobre llenç. The De Morgan Foundation. Arxiu: Emili Renard.
Més enllà de l’harmonia en música, pense que el significat de ons del concepte el dota d un estatus antropològic especial. En efecte, ja la mitologia grega, com al·legoria literario-artística del món, va tindre lloc per al concepte d’harmonia amb la creació d’una dea amb el mateix nom —HARMONIA— que a més d’assignar-li l’advocacia de la concòrdia entre els ssers umans la an er filla d res (d u de la guerra) i d’Afrodita (dea de l’amor); és a dir, més encara que el fruit al·legòric de dos realitats diferents, la dea Harmonia ho va ser de dos realitats oposades. I més enllà de les al·legories, és possible inclús que l’evolució biològica de l’ésser humà haja fet que apreciem allò harmoniós, en el sentit més ampli del terme, perquè era bo, per a l’individu i la societat, per a la individualitat i la col·lectivitat, per a u i per a tots. Pensem, sentim i actuem harmònicament. Siguem, en definiti a arm nics com les notes d un gran acord...
111 Xúquer 2018
EL MÚSIC ESTUDIANT A L’ESTRANGER per Bernat Alcalá Tello Clarinetista a Amsterdam. Membre de NASKA (National Symfonish Kameorkest) Col·laborador amb orquestres d’Holanda. Decidir anar-se’n fora d´Espanya a estudiar no és gens fàcil. La decisió no es pren d’un dia a un altre i resulta un camí llarg i costós. No obstant això, he de reconèixer que mai m’he parat a pensar què haguera passat si no me n’hi haguera anat. Vaig arribar a Amsterdam (Països Baixos) al 2013 amb el grau superior obtés al Conservatori de Múrcia i vaig deixar enrere una plaça a la banda de l’Acadèmia Militar de San Javier (Múrcia), que tenia des del 2006. El motiu va ser que havia decidit fer un màster en música orquestral i havia aconseguit una plaça al Conservatori de Música d’Amsterdam. El meu mestre va ser Arno Piters, clarinet i requint a l’orquestra Reial de Concertgebouw (Amsterdam). Les proves d’accés al Conservatori d’Amsterdam van durar tres dies, matí i vesprada. Érem un total de seixanta aspirants, dels quals vaig tindre la gran sort d’estar entre els cinc seleccionats. Quan has estat acceptat, has de començar a organitzar el viatge, buscar allotjament, companys de pis i, el més important el finan ament.
estic ben segur que riuríeu molt amb nosaltres, però no, en realitat érem tres jóvens sense casa, ocupant una habitació diminuta a un hostal on escassament cabia un armariet, la maleta amb les pertenències i, per descomptat, els instruments. Tot i que el que més omplia la cambra eren les ganes i la il.lusió pel començament d’una nova etapa. És cert que una vegada t’has establert, les coses canvien. Amsterdam és una ciutat increïble: multicultural, jove, oberta, i amb una oferta cultural extraordinària, que compta amb un gran ventall de possibilitats artístiques: pintura, escultura, música, etc. Pots anar a un club on estiguen punxant DJ´s que van al Medusa i, a 10 minuts, escoltar l’orquestra de Concertgebouw tocant alguna simfonia de Mozart.
Al món de la música, com en altres moltes professions, hi ha moltíssima competència; en som molts i s’oferten poques places. Malgrat tot, ens ensenyen des de ben xicotets que cal lluitar per a aconseguir una plaça en una orquestra i amb aquesta premissa assumim que qualsevol esforç és poc per aconseguir-ho.
Ací he conegut gent que al poble seria impossible, al conservatori érem més de mil persones, cadascú amb la seua diversitat, origen, costums i somnis. Només a la classe de clarinet hi cabien nacionalitats tan disperses com l’espanyola, holandesa, portuguesa, coreana, italiana, xinesa, japonesa o búlgara… M´he trobat amb situacions en les quals se’m venia al cap la frase: “mare meua, Bernat, la Moreneta al cap!”. He viatjat moltíssim durant aquests 4 anys: Portugal, França, Suècia, Dinamarca, Regne Unit… i sembla que això no canviarà massa en el futur proper. I gràcies a la música he pogut visitar llocs increïbles com Islàndia o Finlàndia.
Vaig començar l’aventura holandesa amb dos companys més: Sergi, de Montserrat i Juanpe, d’ Iznatoraf, a Jaén. Sembla el principi d’un bon acudit i,
Però evidentment, també són moltes coses les que et perds. Estar a 2.000 kms d’on has nascut, d’on es troba la família i els amics no és fàcil. Sobretot, perdre’s el
Com he dit abans, el camí no és fàcil i de vegades sents que no et queden forces i penses en abandonar-ho tot. No obstant, el suport de la família i de la gent que t’estima i l’alegria que demostren a cada passet que avances et fan seguir endavant i no penedir-te’n de res.
112 Xúquer 2018
dia a dia i l’evolució, tant física com emocional, de les persones que més estimes i, sobretot, dels més menuts, com em passa amb les meues nebodes, entre les quals es troba una que vosaltres coneixeu ben bé i que enguany és la fallera major infantil de la vostra comissió. No la podré veure vestida de fallera, ni a María, la germana, ballar dansaes, ni a Valèria, l’altra germana, fer gimnàstica rítmica. Malgrat tot, és cert que les xarxes socials i les noves tecnologies ajuden molt, però no deixes d’aprendre a donar valor a allò que de veritat la té: la família i les bones amistats. Això i, per descomptat, una bona tomaca d´estiu, una taronja, el garrofó, els napicols, la llum del Sol, la mar, el xiringuito, la cervesa fresca, un esmorçar en el musical, la partida de truc... Fets que no ens adonem la elicitat ue pro o uen fins ue no estan a l abast. Tot té avantatges i desavantatges, però l’experiència paga la pena. He crescut com a músic clarinetista i, sobretot, com a persona. I no dubte a recomanar a tot aquell que està indecís o té una miqueta de por, que faça un passet endavant, que una vegada creues la línia de la teua zona de confort, descobreixes un nou m n i potser et descobrei es fins i tot a tu matei . Visca Candela i tota la comissió que heu acollit a la meua família com si fóra la vostra! Amb molt d´amor, Ton tio Bernat
IMATGES. Arxiu: Bernat Alcalá
113 Xúquer 2018
EL MÚSIC MILITAR per David Tur Aguado uboficial m sic La comesa del músic militar és prestar els servicis de música en l’àmbit de les forces armades, així com la preparació i direcció de les bandes militars. Les bandes militars estan formades per instrumentistes de l’escala de tropa i marineria (ocupaci des de soldat fins a cap major instrumentistes de l escala de suboficials (ocupaci des de sergent fins a suboficial major instrumentistes i directors de l escala d oficials (ocupaci des de tinent fins a coronel . n l escala d oficials es podrà aconseguir l ocupaci de general de brigada. Els músics militars depenen directament del Ministeri de Defensa i des de l’any 90/91 estan inclosos dins dels cossos comuns de les forces armades i poden ser destinats a qualsevol banda dels tres exèrcits (terra, armada, aire), Guàrdia Reial i unitat de música de la Guàrdia Civil. En el cas dels instrumentistes de l’escala de tropa i marineria al no pertànyer als Cossos Comuns només poden ocupar destí en bandes de l’exèrcit al qual pertanyen per la qual cosa no poden ser destinats a la unitat de música de la Guàrdia Civil. Les obligacions d’un músic militar no són molt diferents de les de qualsevol músic de les bandes civils professionals. La seua labor consisteix en l’assaig diari per a la preparació dels concerts en els quals interpreten música de tots els estils i èpoques tenint sempre present en tots ells la música militar. A més han de compaginar aquests assajos amb la preparaci d actes militars ( ormacions desfiles jures de bandera, etc.) Per poder accedir a una plaça de l’escala de tropa i marineria en l’especialitat de música cal estar en possessió del graduat d’Educació Secundària Obligatòria o equivalents, haver cursat com a mínim dos anys del grau professional de música, tindre 18
anys complits i complir com a màxim 29 anys el dia d’incorporació al centre docent militar de formació corresponent. El procés de selecció es divideix en dos fases. La primera fase que consistirà en un concurs de mèrits generals, acadèmics i militars que acrediten els sol·licitants i l’oposició que comprendrà la prova d’aptituds (cultura general) de l’avaluació de la qual s’obté la puntuació de l’oposició de l’aspirant. I la segona fase que consistirà en una prova de personalitat, reconeixement mèdic i proves d’aptitud física. El tipus de contracte del músic militar de tropa i marineria pot ser de caràcter temporal o de llarga durada (fins a complir els an s d edat i tamb de caràcter permanent amb el qual passaria a convertirse a militar de carrera mitjançant una prova-oposició si tens complits els temps mínims requerits per a poder-te presentar. n el cas de les escales d oficials i suboficials en l’especialitat de música es podrà accedir mitjançant concurs-oposició per convertir-se a militar de carrera. n l escala d oficials estan les opcions d oficial especialitat onamental instrumentista per a la qual només es podrà accedir per promoció interna (places reservades per a militars de l’escala de tropa i marineria i escala de suboficials i ficial especialitat fonamental direcció per a la qual es podrà accedir per accés directe o per promoció interna (places reservades per a militars de l’escala de tropa i marineria i escala de suboficials . a titulaci re uerida en el cas d oficial instrumentista aurà d ‘estar en possessió del títol superior de música de l especialitat per la ual es presenta. n el cas d oficial en l’especialitat de direcció cal estar en possessió
114 Xúquer 2018
del títol superior de direcció d’orquestra, direcció de cor o composició. Un altre requisit serà tindre 18 anys complits i no complir ni haver complit 33 anys per accés directe, en promoció interna estaran e empts de l mits d edat. er a l escala de suboficials instrumentistes també es podrà accedir directament i per promoció interna (places reservades per a militars de l’escala de tropa i marineria). La titulació requerida serà estar en possessió del títol de batxiller musical o títol professional de música (en qualsevol de les seues modalitats). Respecte a l’edat haurà de tindre els 18 anys complits i no complir ni haver complit 27 anys per accés directe i 33 anys per a promoció interna. Les proves requerides per a poder optar a les places tant d oficials com suboficials m sics seran eliminatòries (apte- no apte) i constaran de les proves següents: OFICIALS ESPECIALITAT FONAMENTAL INSTRUMENTISTA -Coneixements d’història de la música, prova de llengua anglesa, interpretació d’una obra obligada i una lliure, repentització, transport i anàlisi, proves d’aptitud psicofísiques (proves físiques, psicològiques, reconeixement mèdic) i concurs de mèrits. OFICIALS ESPECIALITAT FONAMENTAL DIRECCIÓ
Una vegada superades aquestes proves tots els aspirants a músic militar ingressaran en les acadèmies de formació corresponents com alumnes, on se’ls prepararà militar i musicalment i hauran de superar al final de la seua ormaci una s rie de proves i exàmens per poder eixir com a militars músics efectius, els que no superen aquestes proves i exàmens hauran de tornar a repetir novament la fase de formació en les acadèmies corresponents fins a superar les per complet. l temps ue auran de passar en les acadèmies de formació seran de 4 mesos els alumnes de l’escala de tropa i marineria i mesos els alumnes de les escales d oficials i suboficials. ant l o erta de places com els destins definitius (una egada superades les ases de ormaci ei iran publicades en el ( utllet ficial de l stat i en el ( utllet ficial de e ensa . Al llarg de la història han sigut molts els músics militars nascuts i formats musicalment a Cullera, actualment són 26 les bandes militars existents a tot Espanya i pràcticament en totes les bandes militars hi ha músics de Cullera pertanyents a totes les escales (tropa i marineria suboficials i oficials per això la gran importància que tenen les dos Societats Musicals locals, l’Ateneu Musical i la SMI Santa Cecília en la preparació i formació musical rebuda per tots aquests músics militars.
-Coneixements d’història de la música, prova de llengua anglesa, anàlisi, concertació i direcció, composició, instrumentació i transcripció, proves d’aptitud psicofísiques (proves físiques, psicològiques, reconeixement mèdic) i concurs de mèrits. SUBOFICIALS ESPECIALITAT FONAMENTAL INSTRUMENTISTA -Coneixements de Teoria de la música, prova de llengua anglesa, interpretació d’una obra obligada i una lliure, repentització, proves d’aptitud psicofísiques (proves físiques, psicològiques, reconeixement mèdic) i concurs de mèrits.
Banda Simfònica de l’Agrupació d’Infanteria de Marina de Madrid Arxiu: David Tur
115 Xúquer 2018
Fa més de vint anys que tinc vint anys Per Ismael Lli González Baixista del grup Gramoxone Ska Band L’11 d’abril de 1992 vaig anar a la plaça de bous de València atret pel cartell que presentava el primer Tirant de Rock. Acció Cultural Del País Valencià que havia aconseguit reunir 3 grups capdavanters de l’anomenat aleshores rock en català en un macro esti al. a possibilitat de gaudir de au angtra t i ls ets en un matei concert i tan prop de casa era una oferta molt temptadora. La ciutat de València obria els braços a la música en la nostra llengua i el públic va respondre amb entusiasme i satisfacció. Les expectatives eren altes i els grups no van defraudar. El que no esperava era descobrir un parell de grups que farien trontollar els fonaments de la meua concepció de rock. Des de Rafelbunyol, 400 Som Prou ens va oferir una proposta que vaig trobar interessant i agradable. mb in u ncies de Bob Dylan, The Beatles i, sobretot The Rolling Stones, connectaren amb el públic que acabà corejant “Cotxe roig”, una cançó que esdevingué un himne. Ara bé, el moment més màgic de la nit, des de la meua humil opinió, arribà quan els bocairentins Kartutx pujaren a l’escenari. La plaça de bous s’havia anat buidant a mesura que els caps de cartell havien anat acabant, i l’espectacle massiu havia deixat pas a un de més íntim, més real, més paregut al tipus de concert a què estava acostumat. Poquets però bons. Els primers acords van fer que obrira els ulls i l’oïda i menejara els dits inconscientment tot buscant de puntejar i seguir eixa línia de baix punk. Punk rock combatiu en valencià, això sí que va ser corprenedor. Dos anys més tard, set amics de Cullera i jo -la majoria provinents de formacions musicals anteriorsmotivats per semblants gustos musicals i ganes d’experimentar i versionar alguns referents comuns, formàrem Gramoxone Ska Band. Ens ballaven al cap les melodies dels clàssics jamaicans, dels grups de la 2Tone, de The Clash, Kortatu, Malarians i els catalans Skatalà o Dr. Calypso entre d’altres. La idea era festejar l’amistat mentre provàvem de fer ska per contar la realitat que ens envoltava des
d’un compromís natural amb la nostra llengua. En aquesta època vam coincidir amb un dels grups que guanyaria el Tirant de 1994, Obrint Pas. Començà ací una aventura comuna que ens portaria a compartir escenari en nombroses ocasions. Cal esmentar que el moviment del Tirant de Rock va marcar un abans i un després i va possibilitar que molts grups valencians pogueren fer concerts davant de públic multitudinari. Òwix, Anselmos, The Jam Ones, Munlogs, Dropo, Sangatxo, Obrint Pas, Gramoxone Ska Band i molts altres grups que s’expressaven en valencià vam pujar a l’escenari a compartir les nostres cançons davant d’un públic delerós d’escoltar, cantar i ballar en la nostra llengua. Val a dir que en eixe moment l’escena valenciana encara estava creant-se i s’hi comptava amb pocs mitjans. ra di cil trobar discogràfi ues i o productores que apostaren per la música en valencià, tot era molt artesà i autogestionat, però així i tot, el rock en valencià va anar fent-se lloc en les festes dels pobles valencians. Començà a ser habitual vore grups de rock que cantaren en la nostra llengua en les festes de molts pobles arreu del territori valencià. Gramoxone Ska Band, per exemple, va fer vora trescents concerts. Vam tocar arreu de les comarques valencianes, a molts pobles catalans, a Palma, a ormentera a a arra a aragossa a on ent... En aquest context, cap a la meitat dels anys noranta cal destacar la discogràfica ambra Records ue des de Real, va ser un motor per a molts grups valencians. A Cambra vam gravar la maqueta i vam editar els 2 CDs els Gramoxone però també hi van gravar Pau Alabajos, Feliu Ventura el Botifarra i un fum de propostes que, sense Cambra Records, probablement no haurien vist la llum.
116 Xúquer 2018
Tot aquest moviment que s’havia anat embastant amb força al País Valencià va patir una gran frenada arran de la pujada al poder del PP l’any 1995. A partir d’ací, els mitjans de comunicació públics valencians i la resta d’ institucions valencianes donaren l’esquena a l’escena valenciana i començaren uns anys amb menys presència de música en valencià. Em referisc a pres ncia oficial. i no obstant grups com brint Pas, Gramoxone Ska Band i molts més són rebuts amb els braços oberts al Principat i les Illes Balears i en poblacions on no hi arriben les arpes del PP. A la darreria dels 90 hi trobem una onada de música en valencià que irrompé amb força. És el moment de la Gossa Sorda, Sva-ters, Arròs Caldós, Desgavell, Atzukak, Metall i So, Llilit, Gàtaca, Voltor... Veiem que els estils musicals s an di ersificat i s esplaien sense comple os. uesta di ersificaci encara es a er més palesa amb arribada del 2000. En destacaria, seguint un criteri purament personal, l’estil pop punk de 121db; la mescla de cant d’estil valencià i música electrònica dels Orxata Sound System; el hip hop de Rapsodes la proposta multidisciplinària de Verdcel i el rock alternatiu de Senior i el cor Brutal, una mena de country folk americà però a la valenciana. Així les coses l’any 2004 va nàixer el Col·lectiu Ovidi Montllor amb l’objectiu de donar-li a la música en alencià la dignitat i la projecci ue es merei als mitjans de comunicació”, Actualment aquest col·lectiu compta amb més de 100 grups integrants i tracta també de cohesionar internament el sector dels músics i cantants que s’expressen en valencià, de manera que puga facilitar el oment del treball en ar a i les relacions u des entre els professionals d’aquesta plataforma. Arribats a aquest punt, és obligat parlar dels festivals que han esdevingut un referent de masses per als joves valencians. En destacaria, d’una banda, el primer de l’estiu, el Feslloch, que enguany va celebrar l’11a edició. D’altra banda, i molt més prop de nosaltres, és d’obligada menció el Festivern, que enguany fa la 13a edició. Tres dies de bona m sica per acomiadar l an ue es beneficia de la bona disposició del consistori valler envers els esdeveniments musicals i del clima temperat de casa nostra. La consolidació d’aquests festivals
parla de la normalitat a què sempre havíem aspirat i en què sempre havíem volgut viure els grups que vivíem, hem viscut o volem viure en la nostra llengua. Comptat i debatut, hui dia hi ha un fum de grups que abracen un gran nombre d’estils musicals i que han demostrat un considerable poder de convocatòria en els seus concerts. Aspencat, Zoo, Smoking Soul, Atupa, Esir, Auxili, Gener, Tardor, Candela Roots, Assekes, Arthur Caravan, Mai Mai, Júlia i molts més que esperen ser descoberts i escoltats. I és que la música en la nostra llengua s’ha guanyat el dret a ser considerada música i a ser escoltada i consumida per si mateix, més enllà de la llengua en què s’expressa però també gràcies a ella.
Gramoxone Ska Band i xaranga Kriptonita Arxiu: Ismael Lli Concloent, si hi ha res que caracteritza els nostres grups, més de vint anys després, és la qualitat i la quantitat de les propostes. Un ampli ventall d’opcions capaç de satisfer els apetits més diversos i sibarites. Jo he parlat només dels que m’han acompanyat en el camí, conscient que segur que m’he deixat alguns que em van ser importants i convençut de l’existència de molts altres que no vaig deixar que em conqueriren, conscientment o inconscient. Els instruments estan a punt, la societat està a punt, vegem si els incipients mitjans de comunicació públics valencians i els diferents poders en satisfan les necessitats.
117 Xúquer 2018
La música en valencià: més viva que mai Per Salva Andrés Martín studiant filologia catalana. No hi ha cap mena de dubte que, en l’actualitat, ens trobem davant el millor moment que la música en valencià ha viscut mai. La gran quantitat de professionals que avui en dia s’hi dediquen a cantar en valencià ha permés la publicació d’un nombre notable de treballs, amb una gran diversitat estilística, però sobretot, amb una qualitat excel·lent. La realitat és que açò no ha sigut sempre així, ja que tradicionalment la música en valencià sols s’associava al folklore i a celebracions de caràcter religiós. Tanmateix, açò va començar a canviar durant la transició, una època on a València es reivindicava l’autonomia del País Valencià. Els polítics, que aleshores no hi tenien molta audiència, i donat el caràcter reivindicatiu que tenien els cantautors valencians ja lliures de la censura, contractaven com a reclam grups de música com Al Tall per a amenitzar els seus mítings i tota mena d’actes culturals a favor de l’Estatut d’Autonomia i per la democràcia. Els músics valencians van donar suport a aquest moviment, que va continuar amb molta força fins ue es a aconseguir l objectiu marcat ales ores els polítics es van oblidar d’aquests músics que van tindre un paper fonamental en aquest procés, deixant la música en valencià òrfena i una vegada més amb un panorama difícil d’afrontar. ssen alarem com a punt d in e i per a la m sica en valencià la dècada dels 90, amb l’aparició d’Obrint Pas, un grup format per una colla de joves estudiants que, per primera vegada, havien estudiat seguint la línia en valencià. Aquest grup va tenir un paper transcendental pel que fa a la situació actual de la música en valencià, perquè van trencar el silenci que durant una dècada havia patit la música autòctona. Amb uns inicis complicats, ja que costava perdre la por a cantar en alencià i amb la dificultat a egida de trobar un públic que assistira als seus concerts, van anar produint un fenomen d’arrossegament de masses molt important, servint d’inspiració per a les noves generacions.
Davant d’aquesta nova situació, en què la música en valencià comença a estar normalitzada, i a escoltarse fora dels àmbits folklòrics i religiosos, el panorama comença a canviar, i els músics valencians comencen a trobar una xarxa de consumidors, una xicoteta part de la societat que es decideix a escoltar música en valencià. Una de les raons d’aquesta normalització és la gran quantitat d’estils tan variats que avui en dia podem trobar al mercat musical valencià: rap (grups com Arrap o Rapsodes), jazz (amb Dazzlig Jazz, o Astrio) nova cançó (Feliu Ventura, Toni Soler), pop (Pau Alabajos) i altres grups ue barregen el roc el s a i fins i tot el reggae (La gossa sorda). A més a més la irrupció de festivals que inclouen música en valencià als seus cartells com el Viñarock (a Villarobledo, Albacete, encara que parega estrany fora de les nostres fronteres aprecien igual o més la nostra música) el Festivern (a Tavernes de la Valldigna) o el Feslloc (a Benlloch), que tanta repercussió estan obtenint sobretot en els últims anys, també ha fet possible aquesta normalització musical en la nostra llengua. Tot i això, els músics i cantautors alencians auran de er ront a una s rie de dificultats per a poder viure de la música, i poder així acabar amb la manca de professionalització que hi havia fins al moment. a alta de suport de les institucions p bli ues s una de les dificultats ue continua igent a l’ordre del dia. D’una banda els músics no troben les ajudes necessàries per part dels governs autonòmics (tot i que açò comença a canviar) i d’altra banda les discogràfi ues es euen obligades a tancar per la pressi fiscal a la ual està sotmesa la cultura amb un 21% d’IVA, com és el cas de Mésdemil, que ha hagut d’abaixar la persiana recentment després de publicar més de 130 discos de música en valencià.
118 Xúquer 2018
Concert del grup Obrint Pas Arxiu: Salva Andrés També el poc ressò que fans dels seus treballs els mitjans de comunicació suposa altra de les grans dificultats. i abans amb Radiotele isi alenciana ja era un miracle escoltar alguna peça en valencià, ara amb la desafortunada desaparició d’aquesta la participació de la música en valencià als mitjans de comunicació es veu abocada a l’ostracisme. Esperem que aquesta situació es puga revertir amb la futura obertura del pròxim canal autonòmic À punt. A més a més la competència amb els grups i cantants espanyols i internacionals fa la resta. La societat té l’hàbit generalitzat d’escoltar música en anglés o en espanyol, deixant de banda la música en alencià. uest et es deu en gran part a les dificultats ja anomenades, però també perquè la nostra música sol associar-se a una ideologia política determinada. Pot ser, el caràcter reivindicatiu d’alguns cantants i grups pot fer pensar açò, però actualment la realitat és ben diferent, ja que com hem vist podem trobar música de tot tipus. Els músics valencians, acostumats a patir totes a uestes dificultats an trobat en nternet una eina fonamental per a combatre aquesta falta de suport institucional i de ressò als mitjans de comunicació que els ha permés tindre el seu lloc per a poder difondre el seu treball. Les xarxes socials, les pàgines web i plataformes com Youtube o Verkami s’han convertit en un aparador on poder mostrar els seus treballs i poder autofinan ar se.
Fins i tot, en molts casos, els mateixos cantautors pengen els seus discos en la xarxa per a poder descarregar-los de manera gratuïta. Altre aspecte a destacar és la instauració de nombrosos guardons per a reconéixer la trajectòria i la qualitat de la música en valencià, com els premis Ovidi Montllor, la gran festa de la música valenciana, que es van instaurar en 2006 i que amb diverses categories han guardonat grups i cantautors de tants estils diferents i pertanyents a tantes generacions com Miquel Gil, Rafa Xambó, Eva Dénia, Aspencat o Maria del Mar Bonet. La situació de la música valenciana presenta símptomes prometedors, però encara queda feina per fer, i no podem deixar de costat tots aquests professionals que lluiten cada dia per fer el que més els agrada: cantar en valencià. Les falles hauríem de donar exemple, i escoltar més música autòctona als nostres casals, canviar de tant en tant la monòtona música electrònica per alguna cançó que altra de Pep Gimeno “Botifarra”, i per als amants del reggaeton, no patiu, doncs també hi ha en valencià, podeu escoltar els grups Crimen Pasional o Bad Gyal, que fins i tot ersionen algunes can ons actuals. o i a excuses! Si parlem, pensem i somiem en valencià, per què no escoltar música en valencià? Cal seguir mantenint-la igual de viva!
119 Xúquer 2018
COMENÇAMENTS D’UN MÚSIC per Serafín Martínez Marz Músic professional
Per aquell temps havíem acabat l’escola, al nostre poble no hi havia molta sortida que diguem, així que per poder anar ajudant a l’economia familiar, havíem d’anar agafant tot allò que bonament sortira. Ens van dir que si volíem anar a agafar les ametlles a la Masia de Cucalón, així que no ens ho vam pensar dues vegades i allà que ens vam dirigir la colla d’amics un dilluns al matí, carregats amb els nostres sacs de provisions i una manta per dormir. Crec recordar que va venir Mario el propietari a per nosaltres amb el tractor de la masia. Jo no hi havia estat mai allà, així que quan vaig veure la majestuositat del portal d’entrada, amb un gos guardià a cada costat lligat amb la seua cadena, ja em vaig quedar una mica impressionat al veure tot allò. A nosaltres ens van allotjar en una quadra molt gran, on havíem de dormir en una espècie de pallera. Per als menjars teníem una cuina en la part superior de la casa, on s’accedia a través d’una escala i allí ens reuníem després d’haver estat tot el dia recollint ametlles. Recorde que, com érem unes criatures una mica revoltoses (a més de tots junts i fora de casa), l’amo ens va posar a manera de controlador al sogre dels propietaris, un senyor de Gàtova, el qual apareixia a lloms d’un petit cavall i es passava gairebé tot el dia al costat de nosaltres. Una anècdota simpàtica d’aquells dies va ser la següent: havent dinat, descansàvem una estona, i ell es deixava caure en la manta, però a mi se’m va ocórrer que començàrem a pegar una pedra contra una altra, perquè semblara que estàvem trencant ametlles, en escoltar-ho s’aixecava i venia cap a nosaltres per tirar-nos la brega, però no veia cap pelada i això feia que se l’emportaren els dimonis quan veia que no podia dir-nos res.
Com a detall especial, recorde que alguna nit ens proporcionaven una mica de vi per al sopar. Hi havia en l’entrada a la casa, en el passadís a la dreta, un gran banc de pedra, amb una garrafa sempre plena d’un bon vi que es collia a les seues terres, amb la transmissió oral que havia deixat algun mestre vinater (se suposa devia ser algun “cartujo” de la “Cartuja de Vall de Crist”) que va deixar el seu segell particular per aquelles bones vinyes. Però va arribar un dia en què havíem d’anar a assajar al poble, doncs la banda de música havia d’anar a participar en un festival a Riba-Roja del Túria i entre els amics que allí ens trobàvem hi havia alguns que érem músics. Al migdia vaig començar a moure’ls per així poder marxar-nos-en abans, però ells no estaven per la labor d’anar a l’assaig i, quan va arribar l’hora d’engegar-nos, van començar que si per ací no és, que és per allà (havíem de recórrer caminant els 8 m ue i a ia fins al poble i tornar l endemà per estar a l’hora de començar la jornada laboral). Tot eren excuses, alguns es coneixien molt bé el terreny, però tampoc volien dir no volem anar a l’assaig. Així que veient la situació i que el temps constrenyia els vaig dir: no es preocupeu, si no voleu vindre, no passa res, vosaltres torneu a la Masia, jo me’n vaig sol a l’assaig i demà ja hi tornaré.
120 Xúquer 2018
ai o aig er em aig rec rrer la senda fins arribar al poble, vaig acudir a l’assaig i podeu imaginar-vos les veus del director (si és que no pot ser, ni toquen el seu paper, ni vénen a assajar, així no es pot eixir a cap lloc). A tot això, jo callat i amb el meu instrument preparat per començar l’assaig, vaig assajar i me’n vaig anar a dormir. A la matinada en companyia de l’oncle Julio amb el seu mascle, ens vam posar en camí per arribar a l’hora de començar la marxa amb tots. L’endemà, quan acudia a la Masia per canviar-me i endreçar-me una mica per acudir una altra vegada a l’assaig, allí m’estava esperant l’amo de la Masia al costat del seu cotxe (segons sembla s’havia assabentat del dia anterior). Solament em va dir: “Avui no te’n vas caminant, puja que et porte, això que tu fas té molt de mèrit, es nota que gaudeixes i vius la música, tu arribaràs lluny, xicot”. Acabàrem la setmana i el diumenge ens vam desplaçar a Riba-Roja, on vam tenir una actuació bastant digna, tenint en compte els escassos recursos amb els quals en aquells temps comptava la banda. otser els noms s n ficticis ualse ol semblan a amb la realitat és pura coincidència. Però els començaments de la meua vida musical sí que van ser aquests.
121 Xúquer 2018
L’EXPERIÈNCIA EN L’APRENENTATGE MUSICAL DES DE L’ESCOLA D’ADULTS per Jose Vte. Fuertes Grau Arquitecte Clarinet a l’escola d’adults.
Diu el refrany que no hi ha mal que per bé no vinga. escola d adults a significar la meua possibilitat d’endinsar-me en el món que sempre havia desitjat, però en el qual, per circumstàncies, no hi havia tingut l’oportunitat de participar-hi. Vaig nàixer l’any 60 a Cullera i, com la majoria de xiquets de l’època, tenia inquietud per anar a música. Volia ser un dels que, llavors, es deien “ducandos” i, també, per què no, com alguns dels meus amics que formaven part de qualsevol de les dues societats musicals que tenim al poble. Les meues circumstàncies no acompanyaven per poder assistir, ja que estudiava fora, als Maristes d’Algemesí i tornava a Cullera a la vesprada ja tard, sense tindre cap possibilitat d’apuntar-me a solfeig. Després, tret de l’etapa a l’institut, com que havia d’estudiar la carrera a València, tampoc no tenia temps per dedicar-me a aquest aspecte. Tot i això, sempre he estat vinculat al món de la música però, des d’un altre punt de vista. Recorde que des de xicotet anava al mercat els diumenges al matí i, sense necessitat de traure passe ni entrada, podíem entrar i escoltar qualsevol de les dues nostres bandes. Sempre estava ple de gom a gom, la gent seia en aquelles cadires de boga o drets. Hi anàvem per escoltar en directe aquells concerts. A més, em traslladaren al costat de casa la seu social de l’Ateneu. Tenia més a prop si cap la temptació, però mai no podia traspassar la línia. Recorde escoltar a diari des de ma casa els assajos a la nit fins ben entrada la matinada al terrat del musical i a l’ aire lliure. Aquells estius, quan hi havia certamen, per a mi, més que una molèstia, era tot un goig.
Vull fer veure que es pot gaudir de la música i formar part d’allò que també és necessari, el públic. Però tot i això, sempre he tingut la inquietud de poder participar en aquell engranatge meravellós, que en les seues actuacions aconseguia emocionar-nos i fernos gaudir tant al sentir-los. A casa, com a quasi totes les d’aquest poble per la nostra tradició musical, hem estat relacionats amb les dues societats musicals que tenim la sort de comptar al nostre poble, ja que mon pare estava mes vinculat a Santa Cecília i ma mare, en canvi, a l’Ateneu Musical. Aquest fet provocava moltes anècdotes per la tradicional rivalitat sana que sempre hi ha hagut entre elles i que a mi, de vegades, em pillaven enmig. És un altre motiu per entendre la meua relació en el món de la música perquè tinc, a més d’amics, molts familiars en les dues agrupacions musicals i que m’ho feien viure molt de prop, però malauradament, mai des de dins com jo hauria volgut. La música ha format sempre part de la meua vida, tant en l’època inicial d’estudiant, com després a la Escola d’Arquitectura a València, on vaig tindre la gran sort de gaudir de las classes d’Estètica i Composició d’un gran arquitecte valencià i melòman, D. Joaquin Arnau Amó, qui era capaç de relacionar
122 Xúquer 2018
l’arquitectura i la música d’ una manera magistral. Era fantàstic acudir i poder sentir les seus classes, com entrellaçava les dues concepcions artístiques a través de les seus diverses tendències al llarg de la història. Ja com a professional i exercint d’arquitecte no puc concebre la fase de disseny sense l’acompanyament de la música, per a mi es necessària perquè augmenta, sense cap dubte, la meua capacitat creativa i estimula la sensibilitat en totes les seues facetes. Com deia al principi, sempre cal ser positiu per això, quan va arribar la terrible crisi al sector de la construcció, tot i ser una època horrible, a mi em va donar l’oportunitat de tenir més temps. Temps per a fer allò que des de xiquet havia volgut i que era la meua assignatura pendent, vaig veure l’oportunitat i allà que em vaig llançar cap a l’aventura de la música. Aventura per la incertesa del que em trobaria. A nivell d escola primària tots em tocat la auta dol a i em llegit una mica de solfeig, però estava ja totalment oblidat, és a dir, jo era com un “disc dur” en blanc, començava de zero i, a més, amb cinquanta anys. Tot un repte. Va ser el 2010-11 quan em vaig incorporar a l’Escola d’Adults de l’Ateneu Musical, on a més, vaig tindre l’oportunitat de retrobar-me amb amics de la meua infància com a mestre de llenguatge musical o de fer noves amistats en companys que tenien la mateixa inquietud per la música i, que com jo, havien decidit provar sort. És cert que a nivell d’estudis teòrics, a mi en particular i als adults en general, no ens costa massa aprendre’ls perquè, de sobte, tots aquells símbols i signes musicals que veiem omplir les partitures comencen a tindre un sentit i una finalitat. Altra cosa es cantar, solfejar i, sobretot, mesurar el temps. Crec que ens costa més perquè el nostre cap està acostumat ja a altres funcions i, només mitjançant la pràctica i constància podem millorar aquest aspecte, però ningú havia dit que anava a ser fàcil. Als xiquets, en canvi, els pot resultar més difícil la teoria, però la part pràctica l’assimilen com un joc i ho fan seu fàcilment a poc a poc. Els adults com que ho volem fer tot ràpid i bé, ens generem una ansietat
que va en contra del mateix procés d’aprenentatge, cal tindre paciència i deixar-ho madurar. El següent pas va ser triar l’instrument que volia tocar, dubtava entre el clarinet i l’oboè, però després d’una xerrada durant el sopar de la Nit de Nadal, en el qual vaig coincidir amb dos músics professionals que toquen l’oboè, ho vaig tindre clar. Tots dos em van aconsellar no agafar el seu, ja que és molt complicat, sobretot per a iniciar-se d’adult. Finalment em vaig decidir pel clarinet i és cert que va ser una bona elecció. Sempre els estaré agraït i, a més, com el meu fill tamb el toca a ja des de menut sempre podia tindre un suport a casa. El dia 5 d’abril del 2011 va ser la primera vegada en la meua vida que vaig fer sonar un clarinet, l’escala cromàtica, recorde, inclús conserve encara, la primera canya com a record en la classe del mestre David Ferrer qui, a partir d’aquell moment, ha sigut un company d’aprenentatge i, amb el temps, inestimable amic en l’interès per aprendre a fer sonar l’instrument, qui ha compartit les meues alegries quan anava bé i també les frustracions quan alguna cosa no anava com esperava, des d’aquella data fins a ui. Però tocar un instrument suposa no només ferho a nivell individual, sinó que cal incorporar-se a un conjunt i, en la metodologia d’aprenentatge, el següent pas era incorporar-me a la banda infantil. Aquells xiquets bé podien ser fills o néts meus en alguns dels casos i pensaven que anava a reforçarlos, res més lluny de la realitat, perquè eren ells els que estaven donant-me l’oportunitat de poder tocar en ells i donar els meus primers passos en una agrupació musical. Va ser una etapa de concerts al nostre auditori a Cullera i d’intercanvis en altres pobles on vaig gaudir de l’ entranyable companyia d’aquells xicotets músics, que m’acolliren com un més sense importar-los la diferència d’edat, inclús em feien sentir més jove. Així mateix, he tingut la sort de veure créixer els de la meua corda com a músics i com a persones en tot el temps que portem junts. Molts amics i coneguts em preguntaven si no tenia vergonya d’eixir a tocar en públic amb ells per ser més menuts i jo sempre els deia que vergonya s’ha de tindre de fets dolents, però en absolut hi ha res més bonic que fer música.
123 Xúquer 2018
El següent pas va ser ja l’entrada a la banda jove, un esglaó més en la meua formació necessària, ja formada per músics de major edat. Va ser sota la batuta d’un gran mestre com era Oscar Biendicho Jiménez, el qual portava un nivell enorme en les obres elegides per a les seues interpretacions. Aquest fet va ser molt important per a mi perquè, a part de ser un gran director, era un gran pedagog, es notava el seu vessant docent al Conservatori d’Oliva com a professor de violí. He de reconèixer que els inicis van ser molt difícils pel nivell de les obres que s’interpretaven i la velocitat de vertigen que portaven, ja feia prou si no em perdia en la partitura. Camino Real d’Alfred Reedfou, la primera obra en la qual vaig intervindre, encara estava jo posant-me el clarinet a la boca, quan ells ja quasi havien acabat o La Suit Hebraica d’Ernest Blochuna altra que també recorde pel que va suposar per a mi. Un moment molt entranyable i emotiu fou quan em van donar el diploma per incorporar-me a aquesta agrupació, dins del cicle anual dels concerts d’hivern a l’Auditori del Mercat i m s per ser el meu fill ui me l a entregar junt a l’aplaudiment i reconeixement per l’esforç que a ia et per tal d arribar fins a . Mai o oblidar .
er fi e pogut participar de la m sica des d allà on es fabrica, de la seua sala de màquines, des de dins de l’agrupació i poder veure la cara de satisfacció i felicitat en la gent quan acabem d’interpretar l’obra i ens aplaudeixen en mostra del seu reconeixement. er finalit ar ull agrair a la meua am lia en especial a la meua dona i el meu fill la seua inestimable ajuda i comprensió, així com als meus amics pel seu suport. Vull animar a tots aquells adults, que tinguen aquesta mateixa inquietud, perquè ho intenten dins de l’escola d’adults que tenim la sort de disposar al nostre poble de Cullera, a través de les nostres agrupacions musicals, bé a Santa Cecília o bé a l’Ateneu Musical, on rebran la formació adequada i, junt la seua il·lusió i esforç, serà el complement perfecte per aconseguir-ho.
Quan em van proposar poder incorporant-me a la Banda Simfònica, després d’haver anat ja esporàdicament algunes vegades, no ho vaig dubtar. Malgrat la dificultat ue sabia ue ana a a tindre ho tenia clar, crec que mogut per la il·lusió que em generava el poder estar tocant en companyia d uns m sics tan magn fics als uals sempre a ia admirat des del pati de butaques i, també, perquè representava que una de les il·lusions de la meua vida podia fer-se realitat. o s casualitat ue finalment uan ens proposem alguna cosa, amb il·lusió, treball, esforç, perseverança, sacrifici conceptes i paraules s n l nic cam ue i ha per a aconseguir els objectius que ens marquem. Jo puc dir, que des de la meua xicoteta aportació en la corda de clarinets per fi e arribat a sentir me m sic al costat d uns magn fics int rprets alguns d’ells professionals, altres amateurs però, músics de tota la vida i els joves estudiants de conservatori cada vegada més nombrosos que tenen un nivell impressionant i que tots ells em fan gaudir en cada assaig i en cada concert al seu costat.
124 Xúquer 2018
¡¡¡ SÍ QUE ES POT !!!
DE LA MÚSICA I JO per Enri Martínez Sanchis Apassionada de la música La meua relació amb la música realment ve de lluny, tant com els meus records d’infància, a la capital del ria. Mon pare gran aficionat a la m sica em portava quan era menuda als concerts que oferia la Banda Municipal de València cada diumenge als Jardins dels Vivers. Ell tenia molts amics entre els professors d’aquella agrupació i era un plaer sentirla, però també recorde com si fóra hui anècdotes diverses entre ells un de quan devia tindre uns sis anys: jo estava assentada i mon pare em va fer alçar per a què el meu lloc l’ocupara un home molt major; en preguntar-li a mon pare qui era, em va dir amb admiració que era el compositor D. Manuel Palau... I vaig anar fent-me grandeta, i em vaig posar a eixir amb xiques i xics... I, coses del destí, comencí a eixir amb un amic que era professor de solfeig i piano, i també d’òrgan i harmònium: després de deu anys ens casàrem, i la casa sempre estava plena de nanos que venien a donar classe i preparar-se per als exàmens... He de dir que amb molts d’ells conserve amistat i ens veiem en alguna ocasió, ja que la majoria viuen fora del poble perquè són professionals de la música, i molt bons. Uns quants anys més tard, ja als anys huitanta, es va fundar la Coral Stella Maris -encara hi és- i vaig entrar a formar part de la corda de contraalts. El seu director era D. Vicent Escrivà, un gran professional que va fer que els seus membres, la majoria dels quals no tenia nocions de solfeig, ens conjuntàrem i aconseguírem tindre un ampli repertori de diferents èpoques i estils. El mestre ens ensenyava molt bé cada can i fins i tot a egades se sorprenia ue eixiren tan bé algunes que eren tècnicament més difícils. I és que D. Vicent sabia molt d’eixe art... Un temps més endavant vaig deixar la Coral per qüestions familiars (ma mare no es trobava bé) però sempre guardaré molts bons records de tots els amics que tenia i tinc allí.
Però abans del meu pas per la coral m’havien proposat, i ho havia acceptat, entrar en la Junta de Dames de la Societat Ateneu Musical de Cullera. No sé dir que no quan crec que puc aportar. Vaig estar-hi cinc anys i aig er una labor discreta per crec ue eficient tant per la part econòmica com artística, ja que ajudava en els actes de les agrupacions simfòniques i en tot allò ue era alta. er a ser a finals dels an s noranta i primers del nou mil·lenni quan vaig passar a formar part de la Junta Directiva de la Societat; la feina era molta més, així com els problemes que havies de combatre i la responsabilitat que portava associat formar-hi part, per tamb guarde un magn fic record d a uella poca dels companys i de tot allò que vam aconseguir, per no parlar dels bons records que en conserve i dels bons amics que vaig fer.I tot açò és el que he viscut, i molt més, per no parlar de la faceta com a espectadora i persona que ha gaudit i gaudeix moltíssim assistint a concerts, audicions i actes diversos relacionats amb la música i amb la cultura. Pense sincerament, més enllà del fet que la música uneix a la gent i que és un idioma universal, que és veritat, que la música aporta molt en la faceta personal: a mi m’ha omplit i continua omplint-me el cos i l’esperit sentir una obra simfònica de qualsevol compositor, i em fa oblidar moments tristos, que sempre n’hi ha. Per això, per tota la gent que he conegut gràcies a la música, per tot el que he viscut en primera persona, done les gràcies d’haver estat envoltada d’aquest art imprescindible. Gràcies per tot, art universal! Visca la música!
125 Xúquer 2018
S.CU.D.A.M.M. per Rafael Garrigós Secretari de la S.CU.D.A.M.M. Societat Cullerense d’Amics Música Marxa S.CU.D.A.M.M. La banda naix el febrer del 2007 a conseqüència d’una reunió que tenim alguns amics amants d’aquesta música, doncs vèiem que, a part de les confraries, algunes amb banda pròpia i unes altres amb músics de lloguer, no existia cap societat local que poguera representar al nostre poble en tots els actes en els quals s’utilitza aquest tipus de música. Per la qual cosa es busca a més gent i ja amb tots els papers en regla l’abril del 2007 se’ns concedeix per part de la Generalitat Valenciana el títol legal d’Associació Musical i Cultural sense ànim de lucre. Des del primer dia decidim ser independents de qualsevol entitat local, però sense deixar d’ajudar a aquestes en cas que ens necessitaren. Quant a la musicalitat sempre hem estat pioners dels canvis a la nostra ciutat. Vam comprar cornetes de dos pistons per a tota la banda i amb aquest canvi vam aconseguir proporcionar un major ventall de notes per poder tocar marxes transcrites per pro essionals i fins i tot altres escrites per a la nostra societat. Volíem poder allunyar-nos cada vegada més del ja gairebé desaparegut estil militar i preparar-nos per donar el salt que tant ens costava donar, salt que vam donar fa huit mesos, ja que va haver-hi un canvi total d’instruments i de l’estil musical i ens vam posar ja al dia tocant l’estil policia Armada o Processional andalús, que és el que toquen la immensa majoria de bandes a tot Espanya. Comprem les partitures i comencem pel fonamental, el llenguatge musical, que és el que avui a alguns ja ens permet poder llegir les partitures. Per aquest fet el nostre director, Enrique Gascó, es va veure una mica desbordat, però va tirar cap endavant amb valentia. La sort ens va venir de Sueca, un dia se’ns apropa Francisco Torremocha i ens demana si podien assajar amb nosaltres ell i la seua filla. aturalment
sense conèixer-lo, li vam dir que sí. El que més ens va sorprendre va ser que Francisco era un músic veterà i, quan només portàvem dos assajos, li vam proposar dirigir les trompetes i fiscorns. ns a dir s que si teníem ganes d›aprendre ell estava disposat a ensenyar-nos. A dia de hui, desinteressadament s’encarrega de la direcció musical, així com de donar lliçons de solfeig a qualsevol músic interessat. El més gran és que només amb huit mesos hem estat capaços d’aprendre set marxes, doncs la societat tenia un contracte signat per a Setmana Santa a València i Rafo D´Almúnia i calia complir-lo. Finalment ho varem aconseguir, en huit mesos d’assaig vam eixir tocant set marxes diferents. Gràcies Paco (per tot). L’any 2017 vam tenir la gran sort de poder adquirir un local, després de molts anys d’estira-i-arronsa amb diferents consistoris, doncs pensàvem que mai podíem veure aquest somni complit. Va ser la màxima implicació del nostre alcalde, Jordi Major, juntament amb alguns dels seus regidors i la bona fe per part de M. I. Ajuntament de Cullera i la nostra Societat , el que va donar pas a les negociacions que per fi pogueren donar soluci a a uest problema. n veure la incapacitat de cedir-nos un local per falta d’aquests de caràcter municipal i que aquest complira les necessitats mínimes de la banda, vam decidir adquirir per la nostra part un local prefabricat de 43 metres, diàfan. Encara que per les seues dimensions no s l idoni per assajar s ue s de gran profit per
126 Xúquer 2018
fer les nostres reunions, donar les classes de solfeig i fins i tot per al muntatge d algunes mar es ue es fan per cordes d’instruments. Per a aquest projecte el consistori ens va donar el sí pràcticament el mateix dia que es va proposar i des de llavors les dues parts ens vam posar d’acord per preparar la paperassa i així el consistori poder cedir-nos un tros de terreny municipal per a la instal·lació del nostre local que està situat en la carretera de Sueca, just al costat de la gasolinera Pegasolina. Crec que com se’ns va prometre per part de l’Ajuntament es va portar tot amb la màxima celeritat per poder asseure el nostre local en el terreny cedit el més aviat possible. En un parell de mesos es va complir un altre dels nostres somnis. Gràcies al senyor Jordi Mayor i a la seua bona predisposició a atendre una reivindicació per la qual porta a lluitant se durant molts an s. er fi la nostra organització sense ànim de lucre S.CU. D. A. M. M. pot tenir el seu tan anhelat local d’assajos i reunions.
Local de reunions i classes de solfeig de S.CU.D.A.M.M. Arxiu: Rafa Garrigós
Actuació S.CU.D.A.M.M. en Madrid Arxiu: Rafa Garrigós
127 Xúquer 2018
FALLERS I MÚSICS per Amparo Verger Propietària tenda de música L’Anacrusi Tavernes de la Valldigna
En aquestes dates tan plenes de festa, hi ha una persona que sempre m’ha demostrat la seua amistat i fidelitat des de a m s de an s. o pot ser altre que David Ferrer, el vostre faller. Ja fa temps em va proposar que podria parlar de la botiga de Música on treballe. Com és de costum, no podia negar-me a col·laborar en el llibret faller, ja que de sempre he fet la publicitat de L’Anacrusi en ell. Ara en falles, molts del músics que veem a les cercaviles de les presentacions, a les xarangues i despertaes, i com sempre fent festa amb els seus instruments, eren xiquets al voltant entre 6-8 anys. Venien acompanyats pels pares, decidits a emportarse l’instrument que ells tenien ja triat i la pressa de saber tocar-lo per anar junt als amics a la falla. Transmetien una il·lusió que de segur, molts d’ells han fet realitat. Avui en dia continuen venint a la botiga, ja és un tracte més familiar, ens coneixem fa molts anys, i ens agrada vore’ns de nou, parlem dels projectes aficcions etc... Per aquest motiu i des de Tavernes i al front de L’Anacrusi abans que res vos desitge que disfruteu cada instant d’aquesta festa tan valenciana i que tant heu fet per tal que arribe mes enllà de les nostres terres. Donant a conèixer l’artesania dels Ninots acaronats per la Nostra Música, aconseguint una parella perfecta. Molts de vosaltres a més de ser fallers sou eixos músics que conec i per això vos admire, perquè per a fer una falla es necessita ser una pinya de persones agermanades que arriben a sentir-se molt unides al llarg de l’any, treballant tots junts per un mateix objectiu i una mateixa il·lusió.
Sé que podeu comprovar eixa admiració que vos té la gent, per l’esforç que eixos 12 mesos demanen. Veig als fallers que viuen la falla, entregant hores de faena, de son, renunciant a la comoditat d’estar a casa, en amics, o en altres llocs més relaxats. Ser faller és donar eixe tros de tu a la festa, sabent ue al final del projecte podràs gaudir junts als teus compan s fins l esgotament de dies plens d alegria d’emocions i sempre, sempre acompanyat com no de la Banda de Música. Falla i Música son inseparables, ho podem comprovar a cada instant de la festa fallera,i de totes les festes. Eixes “despertaes” amb coets i xaranga, de les paelles i músics tocant als seus instrument, la banda pels carrers, i engalanant al poble amb la explosió de colors la estimenta tradicional amb les ors anunciant la Primavera. com sempre ue s arriba el final de esta ...la “cremà” després dels coets, del crepitar del foc, l’últim que deixa de sonar és la banda de Música. Com ha quedat comprovat, la Música sempre està present a tots els actes fallers, no es pot imaginar una festa que no estiga la Música present. I és que la virtut que té la Música, és que es necessita com l’aire que respirem. Què seria de tots nosaltres, si no existira la MÚSICA ??????Des de L’Anacrusi………………………..Amparo.
128 Xúquer 2018
MÚSICA I PINTURA: SENSIBILITAT ARTÍSTICA per Jose Luis García Vallet Pintor Quan contemplem un quadre o escoltem una peça musical es desperten en el nostre esperit una sèrie de sensacions sensorials, entenguem o no de les tècniques que han compost aquestes obres. Tot això respon a la sensibilitat del que percep allò que mira o escolta. Pot semblar estrany que analitzem comparativament la relació que existeix entre la pintura i la música, però ja en el llenguatge podem veure aquest tipus de relació: harmonia, color, ritme, contrast. Si parlem d’harmonia del so, també en el color; color en el timbre musical; ritme en la pinzellada, ritme en la composició musical…Sensacions que ens transporten al món del creador amb més o menys emoció depenent de gustos i sensibilitats. Des de la nostra fantasia podríem retornar al principi de la humanitat quan l’home comença a ser creatiu i apareixen les pintures rupestres que serien creades al ritme d’algun tènue tambor al so mogut de la oguera. n l e oluci de l art arribem fins al meravellós moment que l’art de la música i la plàstica s’uneixen per exaltar a la inspiració espiritual de l’ésser humà. La música ajuda alguns pintors a crear les seues obres.
Alguns compositors s’han inspirat per crear obres simfòniques: per exemple Quadres d’una exposició de Modest Mussorgsky…Existeixen moltes mostres pictòriques o escultòriques en l’esdevenir de la ist ria ue an ser it per con i er instruments fins i tot, gestos de dansa. Simplement la intenció del que subscriu és portar la comparació a despertar l’interès sobre un tema que com a creació sensitiva tenen les seves coincidències; no és estrany que el creador innovador de vegades utilitze les dues formes d’expressió. sperem ue puga ser ir a uesta icoteta re e i feta gairebé de forma lúdica per poder insistir en tot aquest món de l’art i veure de quina manera trobem punts en comú per sensibilitzar l’espectador i que aquest puga jutjar des de la seua perspectiva, que serà tan variada com les diferents formes creatives pictòriques, escultòriques i musicals que es trobe davant d’ell.
Imatges arxiu Jose Luis Vallet
129 Xúquer 2018
PROESO Per Ángel Rabasa Meliá Professor i membre fundador de PROESO
PROESO, l’Associació de Docents de Música de la Comunitat Valenciana està formada per docents de música que exerceixen als instituts, col·legis, escoles de música i conservatoris de la Comunitat Valenciana amb una plantilla de 90 instrumentistes. És una associació sense ànim de lucre, on convergeixen la qualitat de la interpretació i la pràctica pedagògica i on es creu que l’alumnat i el públic valencià ha de conèixer i estimar allò ue tant ens identifica com a poble la m sica. o a amb una ormaci tan definidora de la nostra idiosincràsia com és la “banda de música”. Cada membre prové de poblacions diferents i és docent en diferents centres de la Comunitat Valenciana. PROESO s’ha convertit en l’espai idoni per a compartir i intercanviar experiències, opinions i propostes didàctiques amb companys/es de la mateixa especialitat.
cadascun dels cursos acadèmics i hem actuat en grans auditoris de la nostra geografia. es de les aules i des de PROESO formem als nostres alumnes en els valors de la solidaritat, la pau i la no violència. És per aquest caràcter solidari ieducatiu que PROESO ha realitzat concerts per la pau i ha col·laborat amb distintes organitzacions no governamentals realit ant concerts ben fics
El nostre objectiu principal és el de construir i consolidar un projecte musical intercentres, a partir de l’agrupació instrumental i coral PROESO i a través d’un programa comú. Alimentem la motivació del professorat mitjançant la participació dels nostres alumnes en la Coral i la dels docents en el Grup Instrumental PROESO i enriquim la seua formació en la seua doble faceta: com a instrumentista i com a professional docent, situació que ens fa portar la nostra acti itat per tota la geografia alenciana. A través dels concerts divulguem el repertori musical d’obres per a banda simfònica, entre les quals sempre donem a conèixer obres de compositors valencians en general i obres dels nostres companys de la banda en particular. Des dels nostres inicis el curs escolar 2008/09, hem realitzat ininterrompudament la nostra activitat en
Cartell concert Presentació PROESO Arxiu: Ángel Rabasa
130 Xúquer 2018
Curs 2008/09
Curs 2009-10
Va ser durant l’estiu del 2008 quan un xicotet grup de professors ens reunirem al Brosquil de Cullera per esmorzar (el lloc quedava a mig camí entre Tavernes i Cullera) i comentar la possibilitat de dur endavant un nou projecte: una “Banda de Música” integrada per docents de Música.
A partir d’aquest curs, PROESO organitza una temporada anual coincidint amb el curs escolar. Cada projecte està basat en un programa didàctic definit. En cada temporada, preparem dos repertoris: un instrumental ialtre amb la coral PROESO.
Vam realitzar el primer assaig a principi de curs a la Societat Ateneu Musical de Cullera i ens reuníem cada mes o mes i mig per a assajar. La Societat Musical d’Alzira va ser un lloc molt habitual d’assaig en aquesta primera etapa, perquè era un lloc equidistant que anava molt bé als docents de les diferents poblacions. Vam fer el nostre “Concert-Presentació” el 30 de maig del 2009 a l’Auditori de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera, sota la direcció del nostre primer director, el cullerenc Arturo Mascarell Bodí amb una plantilla de 57 docents provinents de diferents poblacions de la Comunitat Valenciana i sent Àngel Rabasa Melia el seu primer president (fins al curs 2011-12).
Ja amb 90 docents al grup instrumental, es fa càrrec de la direcció Antonio Giménez Cerezo, qui composà l’obra “Mare Nostrum” (estrena absoluta) per al concert que obria la nova temporada el 14 de març del 2010, al Palau de la Música de València. Per primera vegada participà la Coral PROESO, formada per 400 cantaires (alumnes, professors/es, pares/ mares d’alumnes) provinents de dèneu centres educatius i coordinada per la companya Elena Baviera Moreno. Interpretàrem peces com “La vida es bella”, “Bohemian Rhapsody”, “Adiemus” ... També tinguérem la participació d’un grup de ball de l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja. Amb el Cor PROESO enriquim la formació del professorat de música en la seua doble faceta: com a instrumentista i com a professional docent, ja que l’alumnat treballa al centre les peces que ha de cantar a l’espectacle.
https://www.youtube.com/watch?v=EfAb8bq5v2Q Interpretàrem un programa d’obres originals per a banda, entre les quals es trobava la Suite Descriptiva “La Valldigna” del mestre Rafael Talens. El nostre següent concert, repetint programa, va ser el 31 d’octubre del 2009 al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. “LA VALLDIGNA” és el nom que rep el nostre primer CD presentat el gener del 2010.
Portada CD “LA VALLDIGNA” Arxiu: Ángel Rabasa Concert al Palau de la Música amb la Coral PROESO Arxiu: Ángel Rabasa
131 Xúquer 2018
El 6 de juny del 2010, al Teatre Auditori Francisco Xirivella de Catarroja (TAC) repetirem el programa de peces corals interpretat al Palau de la Música, amb 14 centres educatius a la Coral i el grup de ball PROESO. Durant el mes de setembre es presenta el CD/DVD “PROESO AL PALAU”. Curs 2010-11 Amb una plantilla de 100 docents-instrumentistes. Es fa càrrec de la direcció de la nova temporada Juan Antonio Pérez Pardo (que estarà al front de la irecci de R fins al curs . omen a amb un concert ben fic de nadal el de desembre del 2010 a la Sala Joaquin Rodrigo del Palau de la Música de València. “SEMPRE HI HAURÀ ESPERANÇA PER ACONSEGUIR UN MÓN MILLOR” Dissabte 9 d’abril del 2011 es va celebrar al “Paranimf Universitari” del Complex Educatiu de Xest el Gran Concert de la temporada, on va actuar el cor PROESO, amb obres dels millors compositors de música per a banda, peces contemporànies de compositors valencians i temes de bandessonores de pel·lícules. Plasmat al nostre CD/DVD “CONCERT AL CECHESTE”.
Concert a Xest Arxiu: Ángel Rabasa
Curs 2011-12 omen a amb un concert de nadal ben fic per a Càrites a l’Auditori Rafelbunyol, realitzat el 23 de desembre del 2011. La primera part, amb obres del projecte del curs anterior, amb el títol “SEMPRE HI HAURÀ ESPERANÇA PER ACONSEGUIR UN MÓN MILLOR”, la va dirigir el company Juan Antonio Pérez Pardo i la segona part, amb obres del nou projecte, amb el títol “MÚSICA I ESPECTACLE” la va dirigir el company Ignasi Climent Mateu. “HI HAVIA UNA VEGADA...” El concert-espectacle de la temporada 2011/2012 el realitzarem a l’Auditori de la Diputació d´Alacant (ADDA) el 31 de març del 2012. Concebut com un espectacle amb 500 alumnes i companys professors cantant, solistes, grup de pop i 100 professors d’ensenyament secundari de música interpretant amb el seu instruments, melodies del segle XX: música de concert, música del cinema i del jazz, sense deixar de costat a la música llatina i els seus orígens, Àfrica i Amèrica. Posteriorment, com cada temporada editarem el CD/DVD del nostre espectacle.
Concert a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) Arxiu: Ángel Rabasa
132 Xúquer 2018
Curs 2012-13 Encetem una nova etapa amb la presidència d’Elena a iera Moreno (fins al curs . “MELODIES PER HAITÍ” L´1 de desembre del 2012, a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València realitzem aquest concertespectacle a benefici de l organit aci (bombers units sense ronteres ue amb els beneficis recaptats construïren el menjador i la biblioteca d’una escola de la ciutat de Puerto Príncipe (Haití), derruïda pels efectes del terratrèmol que hi hagué.
“LA MÚSICA ENS FA CRÉIXER: CAP A L’ÈXIT ESCOLAR A TRAVÉS DE LA MÚSICA” El 3 de febrer del 2013 a la “Sala Martí i Soler” del Palau de les Arts de València realitzem aquest concertespectacle . L’acte presentava el Projecte AMURE i el Projecte d’Activitats Musicals encaminades a afavorir l’èxit escolar i PROESO va ser convidada com a mostra d’aquesta excel·lència, amb la presència del tenor, director d’orquestra, assessor d’òpera al Palaude les Arts i Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO, Plácido Domingo.
Concert a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València Arxiu: Ángel Rabasa
133 Xúquer 2018
realitzem el Concert didàctic en família titulat “LA MÚSICA I LA MAR”. Al llarg del concert projectarem unes imatges, sincronitzades amb el discurs musical, que reforçaren visualment el que es descriu musicalment, creades per l’alumnat d’alguns mestres i components de PROESO. Prèviament es va fer un procés de selecció i concurs online i es triaren les millors imatges, que varen ser premiades al llarg del concert. “SOLIDARIPOP. MELODIES PER PERU” Concert a càrrec de la Coral, el Grup de Ball i el Grup nstrumental R a benefici de (bombers units sense fronteres) i el seu projecte a l’Amazònia peruana (Illa de Iquitos). Dissabte, 12 d’ abril del 2014, en dues sessions: a les 17,30 h i a les 20,30h, a la ala rincipal del alau de les rts Reina ofia de València. Amb peces de musicals com “El fantasma de l’òpera”, “Cats” ... a més de Nino Bravo i altres. Cartell concert SOLIDARIPOP Plácido Domingo al Palau de les Arts Col·laborant amb PROESO Arxiu: Ángel Rabasa
Palau de les Arts Arxiu: Ángel Rabasa
“LA MÚSICA I LA MAR “ Diumenge 2 de juny del 2013, al centre cultural d’Alcàsser, PROESO realitzà un Concert didàctic per a les famílies. Mitjançat les obres que han creat compositors de la nostra terra, com Vasa (Jose suñer), Polifemo (Andres Valero), Magallanes (Ferrer erran i ibertadores ( scar a arro ... a benefici de la Creu Roja d’Alcàsser (els diners recaptats van anar destinats a comprar menjar i medicaments per a les famílies més vulnerables d’Alcàsser) i així va finalit ar la a temporada de R .
El Departament de Projectes d’Ajuda de BUSF ens envia les fotos del lliurament de les “Motxilles Solidàries” als xiquets i xiquetes de Cantagallo en la amazònia peruana.
Curs 2013-14 Iniciem el nou curs repetim el Concert didàctic “LA MÚSICA I LA MAR “ el 22 de novembre del 2013 al alau de les rts Reina ofia de al ncia. El 15 de desembre del 2013, a l´Auditori de Torrent
134 Xúquer 2018
Curs 2014-15 “LA MÚSICA I LA TERRA” Concert didàctic realitzat el 5 de desembre del 2014 al Teatre Serrano de Gandia. Va ser el segon concert del cicle de concerts anomenat ”LA MÚSICA i ELS QUATRE ELEMENTS”, organitzat per PROESO. Escollirem dues obres de compositors contemporanis de la nostra terra: “Jungla” del compositor valencià Ferrer Ferran i “Expedition” de l’alacantí Òscar Navarro. Al llarg del concert es projectaren unes imatges, sincronitzades amb el discurs musical, que reforçaren visualment la música. Aquestes imatges van ser una selecció del treball realitzat pels alumnes del tercer cicle d’educació Primària, participants al segon concurs On-line “Dibuixem la música” que organitzà PROESO. “MÚSICA, IMATGES I EMOCIONS” BUSF (Bombers Units Sense Fronteres). Concert solidari a benefici de la poblaci damnificada per el terratrèmol de Nepal. Realitzarem dos dies d’espectacle, a Castelló i València, amb dues sessions cadascun.
Dissabte 30 de maig del 2015, al Palau de les Arts Reina ofia de al ncia am repetir el matei programa ben fic amb dues sessions ben fi ues m s. om a Castelló, va ser un gran dia per a l’educació musical i la solidaritat a la Comunitat Valenciana. Quasi 700 alumnes i 100 professors a l’escenari en un dia excepcional per a la convivència musical. Curs 2015-16 “CARMINA BURANA IN VIVO” Concert didàctic al Gran Teatre d’Alzira. Febrer del 2016. “TEMPUS EST IOCUNDUM” Amb aquest títol, dissabte 7 de maig a les 20:00 hores, interpretàrem els cants de “Carmina Burana“ de Carl r al eatre Romà de agunt amb int rprets. PROESO va desenvolupar un projecte didàctic a les aules de 44 centres educatius de les 3 províncies, amb la intenció de treballar la cultura i l’art de l’Edat Antiga i Medieval des d’una òptica contemporània i des d’un projecte intercentres.
Dissabte 28 de març del 2015, la Coral i el Grup Instrumental PROESO, oferiren dos grans concerts a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Va ser un concert didàctic sobre la música al cine i la seua relació amb la imatge i les emocions. Amb peces com “El fantasma de l’òpera”, “Los chicos del coro”, “Adiemus”, “Disney spectacular”...
Concert al Teatre Romà de Sagunt Arxiu: Ángel Rabasa “PRIMAVERA EDUCATIVA”
Concert al Palau de Congressos de Castelló Arxiu: Ángel Rabasa
Concert al Palau de la Música de València, diumenge 15 de maig del 2016 amb el títol de “Tempus est Jocundum”. Vam realitzar l’acte de cloenda de la Primavera Educativa organitzada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
135 Xúquer 2018
Curs 2016-17 Encetem una nova etapa amb la presidència de la companya Marisol Barberà Arnau i la Direcció al conjunt instrumental de Teo Aparicio Barberan. PROESO ha realitzat projectes solidaris amb la ONGD (Organització No Governamental per al Desenvolupament) anomenada BUSF (Bombers Units Sense Fronteres) des del 2012, que junt a altres entitats col·laboradores, vàrem crear una plataforma anomenada “Happy Siphal” que pretén rebre i oferir projectes per ajudar a la infància més desfavorida per catàstrofes naturals. És per aquest motiu que des de PROESO proposàrem la creació d’una xarxa de centres educatius i solidaris anomenada PROESOHAPPY SIPHAL http://happysiphal.proeso.org/ Una cançó solidària que va portar per títol “Happy siphal” composada pel nostre company compositor Teo Aparicio Barberan, va ser la protagonista del projecte educatiu i solidari a nivell nacional llançat des de la xarxa “PROESO-HAPPY SIPHAL”. PROESO col·laborà a nadal cantant en directe simultàniament en 38 centres aquesta cançó, “Happy Siphal”, nom delprimer orfenat de Kàtmandu que va rebre l’ajuda d’aquesta plataforma. Els Centres de diferents localitats i províncies (Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Còrdova) van mostrar al pati o al sal d ctes el producte final d un projecte treballat a través de la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS) per a l’educació global i la cooperació internacional.
a ernes de la alldigna realit àrem un magn fic concert on el Grup Instrumental PROESO, amb 90 professors-músics i 14 sopranos professionals interpretà, entre altres peces, la 3a Simfonia “Planet Earth” de Johan de Meij dirigida pel mestre Teo Aparicio Barberan. “MELODIES I SOMRIURES PER HAPPY SIPHAL” Diumenge 7 de maig, al Teatre Principal de València amb 2 sessions. benefici de la in ància de ria poblaci ci il castigada constantment per la guerra. PROESO interpretà un repertori molt variat: New Age, Pop, Música en valencià amb aires jazzístics, bolero o rumba-rock. Amb un desplegament de 350 intèrprets entre el fossat (banda simfònica de 80 instrumentistes) i la caixa escènica (Coral de 280 cantaires, a més del cos de ball Innovatorio de Movimiento Alicia Herrero de Xàtiva). Comptarem amb el cantant madrileny Huecco, la cantant valenciana Eva Dénia i Innovatori de Moviment. La direcció musical de Teo Aparicio Barberan. Els diners recaptats es destinaran a habilitar aules mòbils escolars per possibilitar el dret a l’educació de qualsevol xiquet i xiqueta sirià. “Happy Siphal” és una plataforma virtual coordinada per BUSF (Bombers Units Sense Fronteres) que sol·licita projectes per ajudar la infància més desfavorida per catàstrofes naturals (terratrèmol, huracà) o provocades (guerra).
Premis Educació 2016 a PROESO “Una educació de qualitat, sustentada en els pilars de la igualtat, participació i qualitat és la millor garantia de futur que podem oferir a la nostra societat”. Els premis estan dividits en vuit categories. En matèria de “Música i Educació” el premi va ser per a PROESO, un projecte musical impulsat pel professorat de Música dels nostres centres. L’acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat Ximo Puig, se celebrà el 16 de desembre al Monestir de Sant Miquel dels Reis, a València.
Cartell del Concert “Melodies i somriures per Happy Siphal”
“LA MÚSICA I EL PLANETA TERRA”
València
Dissabte 18 de febrer a la Casa de la Cultura de
Arxiu: Ángel Rabasa
136 Xúquer 2018
Concert Teatre Principal de València Amb la col·laboració de HUECCO Arxiu: Ángel Rabasa
Curs 2017-18 Aquest curs es fa càrrec de la presidència de PROESO la companya Silvia Eleuterio Hernández. Del 7 al 14 d’octubre vam viatjar a Shanghai per realitzar diversos concerts a la Fira Internacional especialitzada d’instruments musicals i accessoris “Music China 2017” que es realitza de l’11 al 14 d’octubre al “Shanghai New International Expo entre . uesta fira internacional especialit ada constituei la fira l der d instruments musicals i accessoris a Àsia. a fira Music ina s l’esdeveniment més complet del sector de la Música a Àsia i un dels més grans que els treballadors del sector de la Música poden visitar. Els visitants reben gran quantitat d’informació detallada sobre els avenços, les tendències i els productes dels diferents sectors. També se celebren seminaris, debats i concerts de música en directe. El pròxim curs PROESO complirà 10 anys que celebrarem com cal.
Viatge de PROESO a Shangai (Xina) Arxiu: Ángel Rabasa
WEB PROESO Hem gaudit de la música, dels companys/es (alguna parella ha eixit també), dels alumnes, de la solidaritat, https://proeso.wordpress.com/ dels més grans auditoris ... CANAL DE VÍDEOS DE PROESO Per molts anys ¡¡¡. ART. https://www.youtube.com/user/PROESOtv
137 Xúquer 2018
ELS NOSTRES COL·LABORADORS COMERCIALS
Francisco Javier Tur C/ Refinet, 4 - 46417 619 329 672 RIOLA (València)
138 Xúquer 2018
C/ Muñoz Degarin, 79 Bajo derecha 46400 Cullera Valencia promocon piris@telefonica.net Telèfons:
617 71 65 75 96 172 34 79
139 Xúquer 2018
forn de la
Telèfon: 646 98 50 30
Mare de Déu
Plaça del Pati de l’Esglèsia 9 tlf. 96 172 04 99 Cullera
Si vols bon tracte, bon assessorament i millor servei, no dubtes en passar per la nostra oficina.
Assegurances de: LLAR COTXES COMERÇ VIDA DECESSOS COMUNITATS
96 111 84 80
Diagonal País Valencià 5, Cullera 140 Xúquer 2018
BOUTIQUE ESTELA -TALLAS DESDE 38 A 58 -PRENDAS DE VESTIR -TRAJES DE CEREMONIA
Poeta Miguel Hernández,4 Teléf. 96 172 25 83 46400 CULLERA (Valencia) 141 Xúquer 2018
142 Xúquer 2018
restaurant bar pescadors -Menú Diari -Esmorzars Populars -Peix Fresc de la Llotja de Cullera -Arrossos per encàrrec -Gran Varietat de Tapes Caseres
DIUMENGES OBERT AL MIGDIA
Luis: 649 11 25 37 Avda. del Port, 9 - 46400 CULLERA (València) 143 Xúquer 2018
Arrosseria amb terrasses a vora mar Pizzeria Saló de banquets i events Pàrquing gratuït Tlf. 96 174 60 01
Vine a sopar amb nosaltres Plaza la Virgen 31 (front al Mercat) 144 Xúquer 2018
C/ LA BEGA, 18 - CULLERA Tel. 617 27 45 42
Especialitat en Tractaments
Facials i Corporals
Loles Jordá Nicolau Esteticista Tel. 96 172 37 14 Mòbil: 671 50 83 01
C/ Ausias March, nº 2, 6º, 22 46400 CULLERA (Valencia) 145 Xúquer 2018
Ernesto Sanz Ponsa 627 91 46 74 shostelerossanz@hotmail.es Alzira (Valencia)
ESMORZARS I DINARS TOP TIPUS D’EVENTS Segon collado (camp de tir) Tlf. Jose 633 44 33 47 Pili 696 30 90 96 146 Xúquer 2018
Gallego’s Beach LOUNGE BAR
Avinguda del Port, 15 - 96 172 67 68 147 Xúquer 2018
Y también Reparaciones telefónicas Especialistas en iPhone y SAMSUNG Reparamos cualquier modelo de teléfono FORN I PASTISSERÍA
CAMARENA Alain Delgado Costa Inmaculada Camarena Montagut
CARRER DEL VALL, 15 TEL. 96 173 06 91 CULLERA
148 Xúquer 2018
SERVEI A DOMICILI Telf. 96 172 60 11 670 780 488 C/La Bega nº 13 Cullera www.pizzeriaatlantida.es
C/. Colón, 23 96 172 07 10 669 96 30 92 CULLERA
C/. Ciudades Unidas,1 Tlf. 96 172 45 63
149 Xúquer 2018
MISTER POLLO Comidas caseras para llevar
C/ Cabañal, 16 Telf. 96 172 50 06 Móvil 618 18 74 61 46400 C U L L E R A
Avda. Ribera Baixa, 46 - 1.º • 46612 CORBERA (Valencia) Tel. 96 256 02 02 Fax 96 256 04 78 www.lambertcastello.com info@lambertcastello.com
MERCAT MUNICIPAL, 9 TEL.: 679 604 073 639 567 091 CULLERA 150 Xúquer 2018
Teléfonos. 96 173 03 49 / 647 404 841 Colón, 37 - CULLERA
C/ POETA MIGUEL HERNÁNDEZ, 2 BAJO 46400 - CULLERA (Valencia) Tel. 96 011 86 40 Mob. 697 533 340
FONTBANY REFORMES I FONTANERIA EN GENERAL
TLF. 680 72 76 23
151 Xúquer 2018
LOTERÍAS Y APUESTAS LA MORENETA Paseo Doctor Alemany nº 8 Bajo 46400 CULLERA (Valencia)
Avda. Guardia Civil, s/n Tels.: 96 172 49 12 Fax: 96 173 08 74 46400 CULLERA
Teléfono: 96 172 46 48
Tel.: 96 172 53 39 Part.: 96 170 47 44 Passeig Dr. Alemany, 16 46400 Cullera (Valencia) 152 Xúquer 2018
TELÉFONOS 96 203 33 19 677 202 720
Bar Restaurante Arrocería
RESERVE SU MESA
Fructuoso Bustos Pérez Edificio Marenyet Av. Marenyet s/n 46409 Cullera (Valencia)
Tel. 960 264 712 Mov. 744 484 450
ROIG & ASSOCIATS ADVOCATS
Joan Roig Peyró Barbara García Brisa Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es
153 Xúquer 2018
LA BODEGA DE
PI
Nuevo téléfono 96 106 19 46 Poeta Miguel Hernández, 5 46400 CULLERA - Valencia
Prado Comarcal, 15 46400 Tavernes de la Valldigna (València) Tel. / Fax: 96 283 72 26 email: lanacrusi@hotmail.com
154 Xúquer 2018
C/ Despedida, s/n Tel. y Fax 96 173 25 34 46400 CULLERA 155 Xúquer 2018
Casa Rural El Mirador de la Torre Mari Carmen Osa Jover DELEGADA mosajov@mapfre.com DELEGADA Silvia Osa Jover siosajo@mapfre.com Enka Llinares GESTORA DE CLIENTES ellinar@mapfre.com C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26
www.titastur.com Tel.: 655 552 677 C/. Vicario, 4 ALCUBLAS información@titastur.com
Diagonal del País Valencia, 33 Telf. 96 172 34 59 Fax 96 172 33 94 46400 CULLERA / Valencia
156 Xúquer 2018
LOS JUBILADOS BAR/CAFETERIA
AVENIDA DEL PUERTO TELF: 690249668
C/ Ruzafa 64
157 Xúquer 2018
Raciones Bocadillos Frituras de pescado Platos Combinados Carrillada Entrecote Conejo y Pollo (por encargo) C/ Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA Tel. 629 58 50 22 -620 80 11 28
158 XĂşquer 2018
159 Xúquer 2018
160 Xúquer 2018