Llibret AC Falla Xúquer de Cullera 2017 by David Ferrer Sanchez

Aquest any tractarem el tema del turisme i quina influència tenen les falles en l’aspecte turístic. En la primera part del llibre, com és costum, apareixen els temes relacionats amb la Comissió, durant la segona part serà on es tracte el tema del turisme, on primerament mostrem tot un treball d’investigació sobre el turisme a Cullera i quines coses ofereixen les falles perquè el turista que ve a Cullera puga gaudir de la nostra ciutat i les seues tradicions. Una part molt interessant del llibre és l’apartat on persones de fora de Cullera i d’Espanya ens han escrit unes paraules explicant-nos què són per a ells les falles i en alguns casos ens conten la seua experiència al món faller. També hi ha articles escrits pels nostres col·laboradors que estan relacionats directament amb el tema turístic. Per tant, prepareu-vos per veure i llegir un llibre que podreu mostrar als vostres amics o familiars que no viuen a Cullera i que volen conèixer un poc més la nostra cultura i les nostres tradicions que poden trobar ací.

Edita: Associació Cultural Falla Xúquer Cullera Dipòsit legal: V-264-2017 Col·laboracions literàries: Joan Castelló, Enri Martínez, David Ferrer Sapiña, Javier Cantos, José Luis Garcia Vallet, Rosa Maria Penadés i JG Figueres. Publicitats: Josep Bernat Selfa Jordà, Christian Garcia Tur, Raül Garcia Tur, David Ferrer Sánchez, Enrique Penadés Gracia, Salvador Bañuls. Coordinador: David Ferrer Sánchez Portada: Maria Sapiña Escrivà Maquetació i disseny: JGP Vectors: Freepik Tirada: 200 exemplars El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Esperem que vos agrade i, sobretot, aprofitem aquesta explicació per donar-vos les gràcies a tots els col·laboradors que fan possible aquest llibre, ja siga amb aportacions literàries, com amb les publicitats les quals que ens ajuden a poder portar endavant aquesta vessant cultural de la Comissió com és el nostre llibre faller.

Xúquer 2017 1

Comissió

Versió Digital

Cutura a Cullera

La Gastronomia de Cullera

L’Esport. La Pilota Valenciana

Les Falles Guia Comercial

9 63

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT David Ferrer i Sánchez

Estimats components de l’Associació Cultural de la Falla Xúquer: Per tercer any consecutiu, tinc l’honor de dirigir-me a tots vosaltres com a President d’aquesta Comissió a la qual tant estime i dedique la majoria del meu temps lliure, i no tan lliure, perquè com tots sabeu m’encanta el món faller, de fet amb aquest ja seran set anys els que he sigut President de la Comissió i la veritat és que necessite ja un poc de descans d’aquest càrrec. Espere pel bé de la Comissió que el proper any estiga altra persona al capdavant de la Falla, que hi ha gent sobradament preparada per dur endavant aquest grup de gent que li encanta la nostra festa valenciana i que de segur intentaran ajudar a qui entre en el càrrec de President. Com tots sabeu, l’any passat va ser un any molt especial per a mi i per a tota la meua família. El primer que voldria fer és donar-vos les gràcies a tots els que féreu possible veure complit aquest somni que teníem pendent, ja que Àngels i Dan, a l’igual que els presidents d’honor Blanca i Víctor, varen poder gaudir d’un any inoblidable per a ells i per tant, també per a tota la meua família i molt especialment per a la meua dona Patri i per a mi. Com ja he dit, açò no haguera sigut possible sense tots vosaltres, per tant, altra vegada i no em cansaré mai de dir-ho, moltes gràcies. Enguany, aquesta experiència la podrà viure nostra Fallera Major Infantil 2017 Irina Fons De Luis i tota la seua família. Aprofite aquest saluda per dir-li a Irina que gaudisca tots i cadascun dels actes que tindrà, ja que aquestes coses sols es viuen una vegada en la vida i no tots tenen la sort de gaudir d’aquesta experiència i Irina ho podrà fer gràcies als seus pares Jose i Katy que de segur acabaran molt satisfets de la seua filla. Gràcies i enhorabona. Respecte a l’exercici passat, les falles varen transcórrer sense cap problema. Després de molt d’esforç i sobretot de molt de paper, varem tenir per fi la carpa muntada al carrer i tots poguérem gaudir d’ella en la seua nova ubicació, que per cert, a la majoria va agradar

Xúquer 2017 2

molt. En el tema dels monuments, tots recordareu que en el monument infantil es va guanyar el primer premi per segon any consecutiu. Voldria agrair a Noel Hervás, el nostre artista infantil, aquests dos anys que ha treballat amb nosaltres i desitjar-li molts èxits en la nova etapa en altra comissió. Estic convençut que triomfarà allà on plante els seus monuments, perquè el seu treball és magnífic i ja sap que ací tindrà amics per al que necessite. En el monument gran quedàrem molt contents del treball de Jose Vicente Gutiérrez “Guti”, encara que el tercer premi no era el que ens esperàvem, però com a reconeixement d’eixe gran treball hem decidit continuar treballant amb ell per al monument gran i esperem tenir més sort aquest any amb el premi. No voldria acabar sense agrair l’ajuda d’eixe grup de dones a les quals tinc especial estima i que sempre ens ajuden en el que necessitem: parle del grup de col·laboradores, amb la seua presidenta Montse Ferrer al capdavant un any més, que com sempre treballen i molt per a la Comissió. Esperem tenir-les a totes molt a prop durant aquestes festes falleres! I, ja per acabar, vull demanar-vos comprensió i ajuda a tots, l’experiència em diu que serà un any difícil econòmicament parlant, però estic convençut al mateix temps, que amb el suport de tots, la cosa anirà bé. Ja sabeu que sempre vos escolte i intente solucionar el millor que puc el problemes que sorgeixen, però si qualsevol vegada m’equivoque, vos demane anticipadament disculpes i espere que entengueu que haurem intentat fer les coses el millor possible. Ara toca gaudir de la feina que s’ha fet durant tot l’any i viure a fons aquesta festa, que per a mi és la major festa del món: LES FALLES!

Xúquer 2017 3

El vostre President, David Ferrer i Sánchez

FALLERA MAJOR INFANTIL Irina Fons i de Luis

Benvolguts fallers i falleres ara comença tot, espere que tots passeu unes falles espectaculars. Per la meua part és tot molt emocionant, espere que tots us divertiu i passeu unes falles perfectes. Una cordial salutació, Irina Fons de Luis FMI Falla Xúquer 2016/17

Xúquer 2017 4

XÃºquer 2017 5

PER FI, EL SOMNI Per fi ha arribat el dia de veure complit el teu gran somni: ser fallera major infantil. No havies nascut i ja eres fallera. El papà i la mamà ja sabien que portaves les falles al cor, i des de molt xicoteta gaudies contemplant els ninots una i altra vegada, celebrant la festa fallera i somiant amb ser fallera major. Irina, per fi arriba l’any del teu regnat. Desitgem que siga un any d’emoció, alegria i diversió junt a la gran comissió fallera amb la qual tant gaudeixes de les falles i, com no, amb la teua família que t’adora. T’estimem molt! Visca la fallera Major Infantil 2017! Visca la Falla Xúquer! Adrián i Marina

Xúquer 2017 6

XÃºquer 2017 7

MONUMENT GRAN

LEMA Turisme Medieval ARTISTA FALLER José Vicente Gutiérrez “Guti” SECCIÓ Segona

Xúquer 2017 8

De segur que el turisme no tenia la mateixa importància en l’època medieval que en l’actualitat, però el que sí que ens ha deixat el pas dels anys són edificacions a la nostra ciutat que hui en dia utilitzem d’oferta turística com La torre del Marenyet, que hem volgut representar al centre del monument. Hi ha moltes coses que s’han fet i altres que es volen fer enfocades al turisme com el “Manhattan de Cullera” que de moment no s’ha fet. El problema és que algunes propietats ja no estan i veurem si al final hauran d’acabar vivint en cabanyes com els indis. Els tres remats tenen relació entre ells, ja que el guerrer simbolitza el constructor que lluita contra el drac que és la inflació, mentre que la gent del poble representada per la xica, espera pacientment amb les seues armes el moment de comprar al millor preu.

Xúquer 2017 9

Jose Vicente Gutiérrez Redondo “GUTI” Va començar a treballar en el món de les falles als quinze anys al taller de Pasqual Carrasquer i al 1985 va crear el seu primer monument faller a la falla del seu carrer. L’any següent va obtindre el carnet del Gremi d’Artistes Fallers de Borriana i després ha desenvolupat la major part de la seua trajectòria fallera a Alzira,encara que també ho ha fet a pobles com Cullera, Tavernes, Gandia, Algemesí, Polinyà del Xúquer, Carcaixent i Sueca. Els guardons més importants que ha obtingut han sigut el primer premi de la Secció Especial a Cullera amb la Falla PasseigMercat en 2005, un segon premi amb la Falla Raval de Sant Agustí en 2009 i un tercer en l’any 2004 amb la Falla Passeig-Mercat tots en Cullera. A Alzira ha obtés dos primers premis a la secció segona en 2006 i 2008 en la Falla Plaça Germanies, quatre primers premis a la secció tercera en 2000 i 2001 amb la Falla Plaça d’Alacant i en 2003 i 2004 amb la Falla Sant Roc. També ha obtés tres primers premis a Tavernes de la Valldigna amb la Falla La Vila els anys 2006,2007 i 2008. Aquest serà els tercer any que farà el monument gran de la Falla Xúquer, anteriorment va fer el monument de l’any 2013 on va obtindre el cinqué premi de la secció primera.

Xúquer 2017 10

XÃºquer 2017 11

XÃºquer 2017 12

XÃºquer 2017 13

MONUMENT INFANTIL

LEMA Estrès o els quatre? ARTISTA FALLER Xavi Tur SECCIÓ Segona

Xúquer 2017 14

Aquest any el monument infantil vol representar com està el món d’accelerat. Els pares han de treballar i els iaios dels xiquets s’han d’encarregar. L’estrès els supera a tots , però tot el que representem és simplement la veritat i a les següents escenes ho veureu plasmat: ESCENA 1a: La iaia, com sempre, amb els nets s’ha hagut de quedar, i com de costum estan desbaratats i ja no sap què fer per tenir-los controlats. ESCENA 2a. Un dels xiquets al cap li puja i els cabells li està estirant, mentre que l’altre segur que res de bo està tramant. ESCENA 3a. La mare dels xiquets no ho pot suportar i què millor que mudar-se, anar-se’n de compres i acabar el dia a un “spà”. ESCENA 4a. Sempre ha estat de moda tenir una mascota, sobretot quan els xiquets són menudets, però als quatre dies ningú li fa cas i abandonat sembla l’animalet. ESCENA 5a. Alguns dies la mare diu que està esgotada i això que ella ni se n’ha adonat, però sí que li agrada fer running amb els pantalonets ben marcats, mentre a casa els xiquets cada vegada estan més revolucionats. ESCENA 6a. La criada darrere dels xiquets va tot el dia, recollint tot el que ells van deixant i quan arriba la mare encara la critica i acaben pledejant .

Xúquer 2017 15

Amb aquesta paròdia volem representar com està hui en dia el món d’estressat. De segur direu que és una realitat, però tranquils que sempre tindrem les falles per desconnectar.

Javier Tur Ortiz: Artesà faller, naix a Cullera, l’any 1971. Comença la seua carrera al món de les falles l’any 2000,de la mà de l’artista Juan Pedrós, estant amb ell 14 anys, col·laborant en tots els seus monuments, tant a nivell de modelatge, com de pintura o muntatge. Des de l’any 2014,té el seu propi taller realitzant els següents treballs. 15 anys fent la falla infantil del Sucro(Sueca),10 anys falla infantil El Charco(Catarroja),obtenint 2ns premis,5 anys falla infantil Hort del Conde (Alfafar) obtenint 3rs premis,3anys falla infantil Joventut (Benetússser)obtenint 2ns premis,3anys falla infantil del Port(Cullera)2ons,3er i enginy i gràcia i també interès turístic. L’any 2015 va obtenir a la falla el Port(Cullera)un 1er premi a la seua secció primera. Dos anys fent la falla el Canet (Cullera),obtenint 1er premi de la secció 2a i Enginy i Gràcia i un cinquè premi en secció primera i enginy i gràcia. Dos anys fent falla Tro i Flama(El Perelló). Aquest any serà la primera vegada que realitze el monument infantil per a la Falla Xúquer de Cullera, a la qual li uneix una vinculació especial, ja que la seua filla Gemma és fallera d’aquesta Comissió. En el present exercici també realitza en Cullera el monument gran de la falla El Canet així com els monuments gran i infantil de la Falla del Port.

Xúquer 2017 16

XÃºquer 2017 17

XÃºquer 2017 18

XÃºquer 2017 19

EN L’EXERCICI PASSAT... Xúquer 2017 20

XÃºquer 2017 21

XÃºquer 2017 22

XÃºquer 2017 23

XÃºquer 2017 24

XÃºquer 2017 25

XÃºquer 2017 26

XÃºquer 2017 27

I EN L’ACTUAL... Xúquer 2017 28

XÃºquer 2017 29

XÃºquer 2017 30

CONTINUARÀ... Xúquer 2017 31

COMISSIÓ AC FALLA XÚQUER Xúquer 2017 32

President David Ferrer i Sánchez Vicepresident primer Enrique Penadés i Gràcia Vicepresident segon Raül Garcia i Tur Vicepresident tercer Salvador Bañuls i Collado Vicepresidenta quarta Vanessa Selfa i Penadés Vicepresident cinqué David Bañuls i Ferrer Assessor del president Christian Garcia i Tur Secretari Josep Bernat Selfa i Jordà Vicesecretària Enri Martínez i Sanchis Tresorera Gema Pellicer i Mateos Comptador Enri Francisco Robledo Delegada Junta Local Mª Isabel Collado i Arlandis Delegat Recompenses i Censos Vicent Pérez i Ochando Bibliotecària-arxivera Enri Martínez i Sanchis

Delegada loteries Patrícia Fort i Blasco Delegada quotes fixes Rosa Mª Penadés i Gràcia Delegat Fallers d’honor Josep Bernat Selfa i Jordà Raül Garcia i Tur Delegats Festes Infantils Arantxa Garrigós i Sapiña Laura Garrigós i Sapiña Gemma Bañuls i Ferrer Delegats Festes Majors Maria Sapiña i Escrivà Maria Selfa i Penadés Vanessa Selfa i Penadés Zaira Alarcó i Ortiz Delegat Músics Enrique Penadés i Gràcia Delegada Col·laboradores Montserrat Ferrer i Colón Delegats casal i equip de música Pepe Garcia i Fenollar Salvador Bañuls i Collado Enrique Penadés i Gràcia Delegats activitats diverses Pepe Garcia i Fenollar Joana Bohigues i Bertomeu

Xúquer 2017 33

Delegades fotografies llibret Zaira Alarcó i Ortiz Maria Sapiña i Escrivà Delegats publicitats llibret Christian Garcia i Tur Josep Bernat Selfa i Jorda Raül Garcia i Tur Enri Martínez i Sanchis Delegat d’esports David Ferrer i Sapiña Delegada cultura i teatre Mª Isabel Collado i Arlandis Delegades d’Ús del Valencià Vanessa Selfa i Penadés Maria Selfa i Penadés Delegades dinars infantils Grup Col·laboradores de la Falla Delegat transport Enric Penadés i Gràcia. Delegat monument David Bañuls i Ferrer Delegats plantà Pascu Santos i Palomares Borja Torres Llopis Enri Francisco Robledo Roberto Bohigues i Casad

EXERCICI 2015/2016

Tercer Premi de la Secció Segona

Primer Premi de la Secció Segona infantil

President Infantil Fallera Major Infantil Monument Gran Monument Infantil Premi al Millor Actor

Xúquer 2017 34

Dan Sellés i Ferrer Àngels Ferrer i Fort Ja estem en Falles Dolça partitura per a cosins Luís Ángel Santos Pérez

RECOMPENSES ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA I JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA INFANTILS CULLERETA D’ARGENT I DISTINTIU D’ARGENT INFANTILS: Ainhoa Llinares i Busioc Óscar Domínguez i Català

MAJORS BUNYOL D’ARGENT: Nadia Sellés i Romo Pascual Santos i Palomares Roberto Bohigues i Casad BUNYOL D’OR : José Garcia i Fenollar CULLERA D’OR: David Bañuls i Ferrer Borja Torres i Llopis

Xúquer 2017 35

MAJORS

Alarco i Ortiz, Zaira Arias i Gómez, Ursula Bañuls i Collado, Salvador Bañuls i Ferrer, David Bañuls i Ferrer, Gemma Beltrán i Alfonso, Ylenia Blanquicet i Bedoya, Daniela Bodí i Peñalosa, Mª Isabel Bohigues i Bertomeu, Joana Bohigues i Casad, Roberto Castelló i Romeu, Ainhoa Codina i Palero, Estela Collado i Arlandis, Mª Isabel De Luis Sapiña, Helena Fernandez i Gonzalez, Josep Ferrer i Sànchez, David Ferrer i Sapiña, David Fort i Blasco, Patricia Francisco i Robledo, Enri Garcia i Fenollar, José Garcia i Tur, Christian Garcia i Tur, Raül Garrigos i Sapiña, Arantxa Garrigos i Sapiña, Laura Gimilio i Clar, Francisco Martinez i Sanchis, Enri Milan i Domínguez, Naiara Montagud i Soldevila, Manuel

Xúquer 2017 36

Montaner i Vargas, Marina Ordoñez i Martínez, Erenia Pellicer i Mateos, Gemma Penadés i Gracia, Enric Penadés i Gracia, Rosa Mª Pérez i Talens, Imma Piris i Mari, Enric Piris i Mari, Joan Piris i Valles, Maria Puig i Villanueva, Maria Ines Saliente i Soler, Esther Sànchez Giménez Víctor Santos i Palomares, Pascual Sapiña i Escrivà, Maria Selfa i Jordá, Josep Bernat Selfa i Penadés, Maria Selfa i Penadés, Vanessa Sellés i Romo, Nadia Serrano i Donet, Paula Solves i Sales, Sara Torres i Llopis, Borja

INFANTILS

Agut i Arlandis, Aitor Alberola i Fort, Agueda Alberola i Fort, Nagore Audivert i Dominguez, Arnau Audivert i Dominguez, Vera Bañuls i Estruch , Salva Bolonio i Codina, Aitana Cantos i Martinez, Marta Cortes i Ponce, Candela Cortes i Ponce, Maria Cortes i Ponce, Valeria Delgado i Camarena, Laura Dominguez i Catala, Oscar Dominguez i Catalá, Sergio Ferrer i Martinez, Luca Ferrer i Fort, Àngels Ferrer i Sanchez, Violeta Irina Fons de Luis Fuertes i Costa, Marc Gimilio i Selfa, Alma Llinares i Busuioc, Ainhoa Penadés i Puig, Bernat Sapiña i Riera, Pau Sellés i Ferrer, Dan Sellés i Ferrer, Gael Sellés i Romo, Ines Serrano i Donet, Javier Tur i Sorrentino, Gemma

Xúquer 2017 37

COL·LABORADORES A la Comissió de la Falla Xúquer: Estimada Comissió, un any més nosaltres continuem sempre fent-vos costat i com sempre intentarem fer cosetes que aporten dinerets a la falla. Aquest any hem tingut sort i no tenim quasi baixes i el que sí tenim és alguna que altra nova col·laboradora. Com ja sabeu, a nosaltres el que ens agrada, a banda de treballar per la falla, és reunir-nos a fer la “sopaeta i eixa xarraeta” que tant gaudim, on ens contem les coses que passen pel poble i intentem organitzar les activitats a fer per poder arreplegar algun euret per a la Comissió. Normalment ens reunim el primer dimecres de mes, però continuem amb una bon costum, i és que també ho fem l’últim dimecres i celebrem sempre l’aniversari d’aquelles col·laboradores que han complit anys durant eixe mes i la veritat és que ho passem d’allò més bé. Respecte al nostre President David, volem que sàpiga que nosaltres sempre estarem al seu costat i al de tota la Comissió per ajudar en el que pugam i per a fer ambient també en les festes que s’organitzen durant el mes març com en les paelles, tren faller, albaes, etc. Voldria donar l’enhorabona de part de totes nosaltres a nostra Fallera Major Infantil Irina Fons de Luis i desitjarli la major de les felicitats en aquest any tan especial per a ella i tota la seua família, volem que sàpiguen que nosaltres estarem al vostre costat per ajudar en el que necessiteu, organitzant els berenars, jocs, etc, Com sempre dic, i ho torne a dir perquè així ho sent, estem molt orgulloses de formar-ne part la Comissió de la Falla Xúquer i ja sabeu que sempre estarem amb vosaltres i aportar el nostre granet d’arena, per a què la nostra falla cada dia siga un poquet més gran. Que passem unes bones falles tots junts i amb germanor, que és el que ens agrada a tots. ¡¡¡¡¡ VISCA LA FALLA XÚQUER !!!!! Montse Ferrer Colón Presidenta Col·laboradores

Xúquer 2017 38

Juani Bertomeu Gregori Asunción Castelló Morales Belén Catalá Castelló Mª Angeles Costa Rojas Rosa Juana Corcin Carrascosa Mª Salud Chuliá Pérez Marta Domínguez Sanjuan Vanessa Domínguez Sanjuan Luisa Donet Palomares Elvira Fernandez Pérez Montserrat Ferrer Colon Aidé Ferrer Gomis Eva Mª Ferrer Sánchez Marisa Galiana Boluda Mª Amparo Marí Climent Mª del Mar Palero Marí Gema Osca Chulià Ani Palomares Glise Elena Ponce Castelló Mª Nieves Peñalosa Font Victoria Riera Olivert Mª Jesús Romo Garcia Carmen Sánchez Rubio Fini Sapiña Rubio Inmaculada Sorrentino Serra Lolín Talens Cuenca Maria Todosantos Martinez Elisa Tur Palero Teresa Tur Palero

Xúquer 2017 39

Mandíbula afilada és una comèdia de to agredolç, una peça enginyosa construïda amb una gran precisió, que juga amb els somnis, amb el temps imaginat i amb les fantasies d’un Peter Pan que es construeix el seu propi univers amb un guió a la mesura dels seus interessos i que navega entre el desig i la realitat, la raó i la follia. Mandíbula afilada és una petita joia de complexitat narrativa a partir de molt pocs elements que sintetitza a la perfecció un dels temes bàsics del teatre d’Alberola: el refugi en la ficció com a via d’escapament davant d’una realitat inhòspita. Humor e ironia en una intel·ligent història de parella

TEATRE

REPARTIMENT I FITXA TÈCNICA LAURA: Patrícia Fort Blasco JOAN: David Ferrer Sánchez DIRECCIÓ: Mª Isabel Collado i Arlandis i Rosa Mª Penadés i Gracia ESCENOGRAFIA: Enrique Penadés, Salvador Bañuls, Bernat Selfa i Paco Gimilio.

Xúquer 2017 40

PROGRAMA DE FESTES MAJORS I CADETS 2017

DIVENDRES 24 DE FEBRER: A les 20:30 h. a la Casa de la Cultura ACTUACIÓ DEL NOSTRE GRUP DE TEATRE AL CONCURS DE TEATRE DE JLFC AMB L’OBRA: MANDÍBULA AFILADA de Carles Alberola. DISSABTE 25 DE FEBRER

A les 21.00 h. Obertura al públic de l’EXPOSICIÓ DEL NINOT a la CASA DE L’ENSEYANÇA A les 22 h. SOPAR DE GERMANOR AL CASAL (cadascú porta el seu entrepà): FALLERS, AMICS...

COL-LABORADORES,

PARES,

A les 13.00 h. CONCURS DE PAELLES col·lectives organitzades per Junta Local al Parking Enrique Chulio

Després de sopar “DISC- MÒBIL” fins que ens deixen.

DIUMENGE 26 DE FEBRER De matí CAMPIONAT ENIGMA INFANTIL

A les 19:30 h. TREN FALLER per la barriada i col-lectiu amb totes les falles.

A les 15 h. DINAR AL CASAL

A les 23.30 BALL DE DISFRESSES

A les 17 h. CAMPIONAT ENIGMA AL PAVELLÓ

DIUMENGE 5 DE MARÇ

A les 19.30 h. LLIURAMENT PREMIS I BANDERINS ESPORTIUS I OCI (truc, parxis, enigma, etc,) al Pavelló esportiu municipal.

DILLUNS 6 DE MARÇ

DIVENDRES 3 DE MARÇ A les 20.30 h. LLIURAMENT DE PREMIS NINOTS I ACTIVITATS CULTURALS al Mercat

Xúquer 2017 41

DISSABTE 4 DE MARÇ

A les 15 h. DINAR AL CASAL A les 14 h. A partir d’aquest dia sempre hi hauran DINARS AL CASAL Després de sopar, JOC DEL PARTY (xics contra xiques). DIMARTS 7 DE MARÇ A les 14 h. DINAR CASAL

Després de sopar, TRENCÀ DE PEROLS I XOCOLATÀ

En acabar la xaranga hi haurà SOPAR AL CASAL.

Si acabem prompte JOC DEL TRIVIAL

DIUMENGE 12 DE MARÇ

DIMECRES 8 DE MARÇ

A les 14 h. A les 14 h. XI CUITA D’ARRÒS AL FORN

A les 14 h. DINAR CASAL Després de sopar, RALLY HUMORÍSTIC DIJOUS 9 DE MARÇ A les 14 h. DINAR CASAL Després de sopar JOCS POPULARS (els que vulguen) DIVENDRES 10 DE MARÇ A les 14 h. DINAR CASAL Després de sopar FESTA TEMÀTICA I BALL AMB DISCOMÒBIL

DILLUNS 13 DE MARÇ A les 14 h. DINAR CASAL Després de sopar, TRENCÀ DE PEROLS I XOCOLATÀ DIMARTS 14 DE MARÇ A les 14 h. DINAR CASAL Després de sopar FESTA DISFRESSES BOSES DE FEM DIMECRES 15 DE MARÇ

DISSABTE 11 DE MARÇ

A les 14 h. DINAR CASAL

Durant el matí III VISITA I EXHIBICIÓ DE LA MUIXERANGA DE CULLERA

Després de sopar JOCS POPULARS DIJOUS 16 DE MARÇ

A les 14 h. XV CUITA DE PAELLES AL CARRER.. ( El dia estarà amenitzat per “DISC-MÒBIL”)

De matí “ PLANTÀ” de la falla gran.

A les 19:00 h. VISITA ALS CASALS ACOMPANYATS PER NOSTRA “XARANGA DE MÚSICS”

Xúquer 2017 42

A les 14 h. DINAR al casal: CUITA DE TRUITES I COQUES DE TOMACA I PEBRE De vesprada “ PLANTÀ” de la falla infantil.

CANT D’ALBAES I VISITA DE LA JLF A LES FALLES ( Començaran del Raconet a les 21 h.) A les 22 h. SOPAR al casal. Acabament de “plantà” de les falles infantil i gran ( posada de gespa i eixes coses…) NOTES: Per als dinars de la setmana fallera hi hauran llistes al casal per a apuntar-se. DIES DE FALLES DIVENDRES 17 DE MARÇ 08:00 h. DESPERTÀ

DISSABTE 18 DE MARÇ 10:00 h. ESMORZAR AL CASAL 11:30 h. PASSACARRER FINS EL RACONET I TORNADA AL CASAL 15:00 h. DINAR 19:00 h. OFRENA ( Ixirem del casal a les 18:15 aproximadament) Al finalitzar l’ofrena tornem tots junts al casal 22:00 h. SOPAR AL CASAL DIUMENGE 19 DE MARÇ 08:00 h. DESPERTÀ

10:00 h. ESMORZAR AL CASAL

11:30 h. PASSACARRER FINS EL RAVAL I TORNADA AL CASAL

12:30 h. MISA (podeu anar tots) 15:00 h. DINAR DIA DE SANT JOSEP

15:00 h. DINAR

20:30 h. CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL

20:00 h. PREMIS AL MERCAT ( ixirem del casal sobre les 19:15)

22:00 h. SOPAR AL CASAL

Al finalitzar els premis tornem tots junts fins els monuments a posar els banderins,

23:00 h. CREMÀ DE LA FALLA GRAN I FÍ DE FESTA...

22:00 h. SOPAR AL CASAL

Xúquer 2017 43

PROGRAMA DE FESTES INFANTILS 2017

DIUMENGE 25 DE FEBRER

A continuació, JOC DE LA POMA i entrega de premis

De matí a les 11. ENIGMA INFANTIL DIVENDRES 3 DE MARÇ

DIMECRES 8 DE MARÇ

A les 20.30 h. LLIURAMENT DE PREMIS NINOTS I ACTIVITATS CULTURALS al Mercat.

A les 18. h. IX CONCURS DE NARRATIVA EN VALENCIÀ Repartiment de premis a continuació.

A les 21.00 h. Obertura al públic de l’EXPOSICIÓ DEL NINOT a la CASA DE L’ENSENYANÇA

A les 18 h. Per als més menuts JOCS DE PLASTELINA

DISSABTE 4 DE MARÇ

DIJOUS 9 DE MARÇ

A les 19:30 h. TREN FALLER per la barriada i col-lectiu amb totes les falles. A les 23.30 BALL DE DISFRESSES DILLUNS 6 DE MARÇ A PARTIR D’AQUEST DIA HI HAURAN BERENARS PER ALS INFANTILS TOTS ELS DIES A les 18h. TRENCÀ DE PEROLS. I per als més RETALLABLES

menuts

JOCS

DIMARTS 7 DE MARÇ A les 18 h. XII Concurs de DIBUIX

Xúquer 2017 44

A les 19.30 Carrera de sacs i mocadorada. Després del berenar JOC DEL XOCOLATE I per als més menuts JOCS DE PINTURES A les 19 :00 h.CONCURS DE PARXIS INFANTIL DIVENDRES 10 DE MARÇ A les 18.h RALLY HUMORÍSTIC PER ALS MÉS MAJORS. Per als menudets BALL DE LES CADIRES. DISSABTE 11 DE MARÇ Durant el matí III VISITA I EXHIBICIÓ DE LA MUIXERANGA DE CULLERA

A les 11:00 h. ANIMACIÓ I GRAN FESTA INFANTIL

DIES DE FALLES

(estaran fins l’hora de dinar, són les paelles al carrer)

11:30 PASSACARRER fins el Raval i tornada al casal

A les 19:00 h. VISITA ALS CASALS ACOMPANYATS PER NOSTRA “XARANGA DE MÚSICS” (els xiquets podran vindre acompanyats de majors). DILLUNS 13 DE MARÇ menuts

20:00 Premis al Mercat, poden anar acompanyats dels pares. Al tornar tots anirem al monument a posar els banderins DISSABTE 18 DE MARÇ

A les 18 h TRENCÀ DE PEROLS. I per als més RETALLABLES

DIVENDRES 17 DE MARÇ

JOCS

11:30 PASSACARRER fins el Raconet i tornada al casal.

DIMARTS 14 DE MARÇ

19:00 OFRENA DE FLORS (s’informarà l’hora d’eixida del casal,18:30h aproximadament)

A les 18 h GRAN FESTA DE DISFRESSES

DIUMENGE 19 DE MARÇ

DIMECRES 15 DE MARÇ

Per la vesprada a les 19:30 aproximadament BERENAR al casal organitzat per Irina fons de Luis, Fallera Major Infantil.

A les 18 h JOCS POPULARS DIJOUS 16 DE MARÇ De vesprada TRETA DE LA FALLA INFANTIL AL CARRER

20:30 Cremà de la Falleta Infantil Nota: La delegació encarregada de les festes infantils estarà formada per FALLERES DE LA COMISSIÓ i les dones COL·LABORADORES de la Comissió, que podran realitzar els canvis que consideren necessaris.

Xúquer 2017 45

APP

A partir d’ací anem a entrar en la part de documentació i investigació del llibre, on a banda de contar-vos un poc els recursos més importants de Cullera turísticament parlant, també comptarem amb col·laboracions literàries per part dels nostres amics, que ens ajudaran a entendre un poc millor el tema sobre el qual hem volgut desenvolupar el nostre llibre aquest any i que no és altre que el turisme. Hem volgut dividir el contingut en quatre blocs diferents, encara que tots ells mantinguen una clara relació, ja que junts formen la gran oferta turística que ofereix la nostra ciutat, Cullera. 1. CULTURA A CULLERA

Blog

El primer bloc està enfocat a la història i cultura de Cullera, on parlem breument dels origens de Cullera i fem un recorregut sobre els aspectes culturals de ofereix Cullera al nostre visitant, aspectes com el nostre patrimoni, museus, platges, bandes de música, festes i personatges il·lustres de Cullera i associacions culturals.

2. LA GASTRONOMIA DE CULLERA En aquest bloc hem volgut mostrar-vos la rica gastronomia que posseeix Cullera, on apareixeran les receptes dels plats més típics de la nostra ciutat i que el turista sempre pot gaudir d’ells. 3. ESPORTS. PILOTA VALENCIANA Tractant-se d’un llibre on parlem de totes les coses importants de Cullera, no podíem deixar de banda en nostre esport autòcton valencià com és la pilota. En aquest bloc expliquen breument com es practica aquest joc i quines modalitats en podem trobar. 4. LES FALLES Per últim i tractant-se d’un llibre faller, no podien deixar de banda el parlar un poc de nostra millor festa, les falles, declarades el 30 de novembre el passat any 2016 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO. Molta d’aquesta informació també la podeu visualitzar de forma telemàtica a l’app i al nostre BLOG http://falles-cullera.webnode.es creats íntegrament per la comissió de l’AC Falla Xúquer: http://falles-cullera.webnode.es

Xúquer 2017 46

CULTURA A CULLERA XÃºquer 2017 47

HISTÒRIA DE CULLERA La història de Cullera està unida, sens dubte, a la seua muntanya, la Muntanya de les Raboses, la Muntanya dÓr, la muntanya màgica... La ciutat va ser poblada fa més de 25 000 anys, com demostren les restes del paleolític superior trobats en la cova del volcà del Far. En la part oposada es troba lÁbric Lambert , declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Junt a ell , el poblat de lÉdat de Bronze de Les Oliveretes, parla dels primers assentaments humans amb una organització social. Serà durant el període islàmic quan en Qulayra, anomenada així pels àrabs, es desenvolupe una estructura urbana als peus del castell. Els àrabs construïren el Castell, amb les seues torres, i muralles però el que va dur al Rei Jaume I a conquerir Hisn Qulayra va ser la seua posició estratègica. El control de les mercaderies que es transportaven pel riu Xúquer fins la seua desembocadura en Qulayra, va ser determinant per a la seua conquesta lány 1239. Després de la conquesta cristiana es crea el Barri de la Vila. Este barri va anar ampliant-se durant els segles XIV i XV, per la seua tradició comercial, agrícola

i marinera. En el segle XVI, Cullera serà testimoni dátacs dels pirates barbarescs i es crea la Torre del Marenyet, es fortifica el Castell i sámuralla la Vila. Durant els segles XVII i XVIII Cullera viurà un període d’esplendor . Serà quan és construeixen els temples de la Sang i Sants Joans, la Casa de lÉnsenyança, la Casa Consistorial i un gran nombre dérmites . En els segles XIX i XX, gràcies al cultiu de lárròs, Cullera alça edificacions com el Santuari de la Mare de Déu del Castell, el Pont de Ferro, el Mercat Municipal, el Far, lÁteneu Marítim o la Casa del Poble. La ciutat de Cullera es situa a la vora del Mar Mediterrani ocupant una posició central dins de la Comunitat Valenciana, banyada per les aigües del golf de València, regada en les seves extenses planes d’arrossars i cítrics pel riu Xúquer ofereix al visitant un entorn privilegiat ple de contrastos i un microclima que garanteix hiverns temperats i estius suaus. Cullera, la mítica Sucro romana i la posterior Colla-Aeria (Cim alt) musulmana, ha evolucionat fins als nostres dies per convertir-se en una ciutat amb una població estable de 22.736 habitants, que s’amplia significativament amb l’arribada de turistes durant l’època estival. En definitiva, una destinació de vacances amb una àmplia experiència al servei del turista que ha sabut

Xúquer 2017 48

reinventar-se dia a dia oferint una infinitat de possibilitats. Extenses platges guardonades internacionalment per la seva qualitat, un esplèndid patrimoni monumental i cultural, una espectacular gastronomia basada en l’arròs i els productes del mar, una àmplia i diversa oferta d’allotjament i el millor oci i diversió per a tota la família. A continuació veurem alguns dels aspectes pels quals Cullera és una ciutat que deixa bocabadats als turistes que la visiten.

PATRIMONI Castell de Cullera i camí del Calvari El Castell es troba en la part alta de la muntanya. És una construcció d’època califal (segle X) per al control i defensa del territori. En el segle XIII el rei Jaume I el Conquistador va ser qui va manar construir el castell sobre l’antiga fortalesa àrab. Durant el s. XVI va ser peça clau en la defensa de Cullera davant dels freqüents atacs dels pirates barbarescos. En el segle XIX es van construir murs i espitlleres tant en la part occidental com en la Torre Major. En la segona meitat de segle va ser construït, adossat al Castillo, el Santuari de la Verge. És el monument històric més emblemàtic de la població. El conjunt del Castell de Cullera en l’actualitat està conformat per la fortalesa, dos recintes fortificats o

Xúquer 2017 49

Castell i camí del Calvari. Arxiu: Falla Xúquer

albacares i cinc Torres, així com l’Alt del Fort. El Mirador del Castillo ens oferirà una inigualable panoràmica. El Camí del Calvari és un via crucis amb constants revoltes i amb els oratoris corresponents a les 14 estacions del Calvari. S’accedeix pel Carrer Calvari, darrere del Mercat Municipal i condueix al Castell i Santuari. Entre eixe camí es situa la Torre de la Reina Mora. Barri del Pou Als voltants del Mercat Municipal, antiga jueria, barri típic, des del qual s’accedeix a la Torre de la Reina Mora, al Castell de Cullera i al Santuari. Far de Cullera. Foto: Juan G. Figueres

El Mercat Verdader àgora del succeir ciutadà i en el qual es celebra, tots els dijous, el mercat ambulant. Consta de quatre pavellons. S’han habilitat dos d’eixos pavellons per a usos lúdics, culturals i festius. Alberga l’Auditori Municipal i els seus jardins. Far de Cullera Es tracta d’un edifici de planta circular, en el centre del qual s’eleva la torre de setze metres d’altura. Posseeix tres obertures exteriors i el seu llum es va encendre per primera vegada l’1 d’agost de 1858. Per raons de seguretat, no és visitable.

Xúquer 2017 50

Casa consistorial Es situa a la plaça dÉspanya, en ple nucli antic de la ciutat. Data de lány 1781 i va ser construïda en el regnat de Carles III. Per la seua ornamentació destaca el Saló de Plens, així com els llenços dÍsabel II, les pintures de Mongrell i el retaule de Santa Anna. Casa de la Ensenyança Antic centre pedagògic que data de lány 1793, fou construït per Carles IV i fou una de las primeres escoles públiques d´ Espanya. Casa de l’Ensenyança. Foto: Juan G. Figueres

Església dels Sants Joans En el barri antic de la ciutat, es troba l’església dels Sants Joans. Temple neoclàssic del segle XVII construït sobre l’antic temple gòtic. El seu altar està presidit pels dos patrons de la ciutat, San Joan Bautista i San Joan Evangelista. Sobre l única capella, s´alça la torre del campanari. La Llacuna de l’Estany Situada al sud de la desembocadura del riu Xúquer, oberta a la mar, amb gran diversitat biològica d’espècies animals i vegetals.

Xúquer 2017 51

La Llacuna de l’Estany Foto: Juan G. Figueres

Xúquer 2017 52

MUSEUS

Museu de l´Arròs

Museu d´Història i Arqueologia Ubicat en la Capella Gòtica del castell. Atresora una interessant col·lecció de peces arqueològiques que van des de l’època Prehistòrica fins l´Edat Moderna. Destacables són, la Creu del terme del municipi i l’Escut del Mojón de la Valldigna. Museu-Cova de Dragut Situat en la pedania del Far de Cullera. Esta cova recrea les invasions dels corsaris barbarescs a la població de Cullera, i el pirata Dragut. Es veuen instruments nàutics, peces d´ artilleria, mapes històrics, vestits, monedes, etc. Museu de la Guerra Civil L´accés al refugi antiaeri està construït baix el propi mercat i està format per dos galeries. La Galeria I ha sigut habilitada per narrar la Guerra Civil Espanyola. Mentre que la Galeria II s´ ha destinat a una exposició del propi mercat, exposicions de fotografia i art.

Es localitza en lérmita dels Sants de la Pedra, Abdón i Senén, patrons dels agricultors. Es mostra lórigen del cultiu de lárròs, la seua preparació i la vestimenta tradicional dels llauradors. Torre del Marenyet Torre circular defensiva edificada en el segle XVI, durant el mandat de Felip II, com a mesura defensiva contra els pirates. En el seu interior es troba una mostra expositiva i audiovisual sobre la pirateria.

PLATGES Cullera, sempre ha destacat per les seus platges, encara el tema turístic va començar a desenvolupar-se a partir dels anys 60. Les seues onze meravelloses platges brinden l’oportunitat de gaudir a tots els públics, podent elegir entre les més urbanes i habitades per turistes com la de Sant Antoni i Racó, platges amples i tranquil·les com l´Escollera, d´altres semi urbanes i familiars, amb la sorra fina i daurada com el Marenyet o Brosquil, de practicar esports aquàtics en Cap Blanc i inclús de busseig lliure en la platja del Far, o Dosel i finalment poder practicar el naturisme en la platja del Mareny de Sant Llorenç.

Xúquer 2017 53

La qualitat de les seues aigües i servicis i les característiques de la seua arena estan avalades per diverses certificacions mig ambientals que acrediten el bon estat. Les platges accessibles, són les de San Antoni i Racó. Per demostrar que en aquestes zones turístiques de Cullera que són les platges es desenvolupaven tots tipus d’activitats, comptem amb la col·laboració d’un bon amic, Jose Luis Garcia Vallet, que ens ha escrit una història que es desenvolupa als anys 60 en la platja de Cullera.

LA SORPRESA Platja de Sant Antoni de Cullera. Anys 60 Foto: Associació Fotogràfica La Penyeta

per Jose Luis G. Vallet L’època dels anys seixanta va ser el gran inici de l’expansió constructora i turística de Cullera. L’inici va ser degut en part a la tornada d’alguns emigrants, sobretot en els estius, quan es va passar a anomenar turistes als que abans anomenàvem estiuejants i que tenien gran tradició a la nostra ciutat, de la qual cosa hi ha constància gràfica. Per aquells temps, Cullera acostumava a ser un dels llocs predilectes dels habitants de l’altiplà espanyol per passar l’època d’estiu i en relació amb aquest fet ja que el meu article ha d’estar relacionat amb el turisme vos contaré una anècdota, que tot i ser fictícia, podria ben bé ser real.

Xúquer 2017 54

Cullera, corria l’any 1964, d’una banda teníem a la senyora Virgínia, nascuda a Cullera i vídua d’un mestre d’escola aragonès, que havia tingut plaça en un col·legi de Madrid, motiu pel qual encara residien a Madrid. Per altra banda estava la seva bella filla Amparín, nom que lluïa gràcies a la seua tia del mateix nom que residia al barri del Carmen de València. La jove d’esvelta figura, cabells castanys clars, d’ulls preciosos com el cel blau i posseïdora d’una suau i dolça veu, estudiant de magisteri, que per obra i gràcia de ser el seu pare ensenyant de l’època, va tenir els estudis gratuïts, tot i que amb la seva intel·ligència els tenia merescuts, ja que era becària per mèrits propis, amb nota més que suficient.

majoria d’ells amb bons ingressos, principal motiu pel qual la senyora Virgínia li fera goig eixe lloc. Encara que la jove no se n’adonava de les veritables intencions de la seva mare, la senyora Virgínia tenia l’esperança de trobar a un xic templat, adinerat i ben semblat per a la seva filla.

Doncs bé, la senyora Virgínia va poder passar junt la seva filla uns dies sense massa cost econòmic en aquesta emblemàtica ciutat turística de Cullera gràcies a una amiga que tenia de feia molts anys, que coneixia de quan anaven juntes al taller de costura i que per sort posseïa un apartament en primera línia de la platja.

Un dia dels que acostumaven a anar allí i estant prenent-se la cervesa de torn, van veure com un jove que estava prop d’elles, de posats cortesos, bon aspecte, ben vestit i amb un somriure captivador, estava prenent-se una tapa. De seguida els va fer gràcia, sobretot a la mare, que va prendre com excusa perfecta el tema del curiós menjar que estava prenent el xic. El jove es va apropar per entaular una animada conversa que va acabar amb una proposta d’eixida a la discoteca a la que acostumaven a anar els joves de l’època. Per suposat, la mare va acceptar de seguida la invitació amb el pretext de que justament molt prop d’allí mateix anava a sopar ella amb unes amigues i que per tant no hi havia cap problema en que la seua Amparín anara a la discoteca amb el jove.

Tots els dies, mare i filla, es deixaven veure per la zona turística de moda i acostumaven a fer-se una cerveseta, ja que era un lloc freqüentat per joves estudiants i gent de bona aparença, la

Van quedar l’endemà en un berenador de la platja, ja que el jove es va oferir a servir-los de guia per visitar alguns dels llocs més importants de Cullera. Quan ja portaven una estona passejant

Xúquer 2017 55

van fer un xicotet descans i aprofitant una petita absència de la filla, la mare ja no va poder resistir-se més i li va preguntar al jove: -Vostè a què es dedica, perquè el veig amb molta cultura? - Jo estic estudiant magisteri a l’igual que la seva filla, però em passe els estius treballant de cambrer a l’hotel on ens vam conèixer ahir.

“Merendero Los Olivos” Cullera. Anys 60. Foto: Associació Fotogràfica La Penyeta

De sobte la senyora Virgínia es va aixecar tota espantada, gairebé enrogida (per a sorpresa del xic que es va quedar mut d’estupor) va anar cap a la seua filla, que ja es dirigia cap a ells i se la va emportar mirant amb menyspreu al jove davant la sorpresa d’Amparín que desconeixia el motiu de tal reacció. La mare pensava que eixe xic no era el suficientment rentable per a la seua filla. Però el que no sabia aquella dona impacient és que en realitat el jove era fill del propietari d’una gran cadena d’hotels en expansió. Amb aquesta xicoteta història vinc a resumir un poc, el fet allò que passava aquella època molta gent dels pobles acudia a les ciutats turístiques per veure si podien “enganxar” algun ric turista i així tindre la vida solucionada, però de vegades, com hem vist, les coses no eixien com es pensaven.

Xúquer 2017 56

BANDES DE MÚSICA La tradició arrelada a la cultura musical, al nostre poble, ha sigut, és i serà un eix vertebral, d’un estil de vida per als cullerencs, sent juntament amb el món faller, les dues principals amenitzadores del pensament social. Aquest passat any 2016, deixant a banda una sana rivalitat, les societats musicals cullerenques, La Societat Ateneo Musical de Cullera i la Societat Instructiva Santa Cecília de Cullera, ambdues centenàries, han acollit com a seu, l’Assemblea General de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Juntament amb el recolzament del Consistori Municipal, van presentar un bonic i sentit spot, que va ser gravat per músics de les 2 societats a llocs emblemàtics de nostra localitat, al so de l’obra “Cançons de mare” del respectat compositor, fill predilecte de la ciutat i sobretot cullerenc de pro, el mestre Rafael Talens i Pelló. Va ser escollida per unanimitat i amb una forta ovació després de la visualització del mateix, del qual us deixem el link: https://www.youtube.com/watch?v=N3ZLCGBBvjw Les falles respiren música pels quatre costats, i sense ella no es concep cap acte que es preï, ens acompanya allà on anem, ens alegra tots els moments

Xúquer 2017 57

Ateneu Musical de Cullera. Foto: Ateneu Musical de Cullera

i forma part del nostre dia a dia i ja ho deia Andrea Bocelli: “Vivo por ella que me da noches de amor y libertad  si hubiese otra vida, la vivo  por ella también... ella se llama música” A la Falla Xúquer també vivim per ella i no ens oblidem dels nostres músics a les cercaviles, les despertades, les xarangues per disfresses, la solemnitat als actes oficials com presentacions i ofrena a la Mare de Déu, i es per tot açò que volem agrair-los la tasca que fan.

FESTES Danses en les Festes patronals. Foto: Juan Gabriel Figueres

Sant Antoni d’Abad Cada 17 de Gener el barri de Sant Antoni de la Mar celebra les seues festes en honor a Sant Antoni Abad, el seu patró. Durant uns quants dies, el barri realitza diversos actes commemoratius, entre els que destaca la cremà de la foguera , un gran sopar popular i la benedicció d’animals, acte principal d’esta festivitat. Festes Patronals Declarades d’Interés turístic Autonòmic, les festes de Cullera estan dedicades a la Mare de Déu del Castell, Verge de l´ Encarnació, Patrona de Cullera. Les Festes, comencen el dissabte després de Pasqua fins

Xúquer 2017 58

al diumenge de la setmana següent. El primer dissabte té lloc la baixada de de la Verge des del castell fins a l’església dels Sants Joans. El dia de Sant Vicent se celebra, a l’alba, el Rosari de l’Aurora del Raval. En els dies següents hi ha processons, concerts i actuacions musicals, disfresses, etc. Però l’acte més representatiu és la nit de l´aurora quan en la matinada del diumenge els mariners i pescadors traslladen la imatge de la Verge des de l’església dels Sants Joans fins a la platja de Sant Antoni. Les Falles En l’actualitat Cullera compta amb 15 falles que es cremen en els diferents barris de la ciutat de Cullera, la nit del 19 de Març durant la tradicional cremà. Competeixen en enginy i bellesa, satiritzant amb els ninots els últims esdeveniments de la vida política, social i cultural. Qui visite Cullera durant els dies previs a la flamerada final es veurà embolicat per la festa: “la nit de la plantà de la falla” , la “despertà”, centenars de coets que sonen en les oïdes per a donar començament al dia de festa. Destaquen les cercaviles, l’entrega de premis el dia 17 de març, l’ofrena de flors a la Mare de Déu de l’Encarnación del dia 18 i el dia de Sant Josep, patró de les falles, com a colofó final el dia 19 . A la nit es produeix l’espectacular “cremà” dels diferents monuments.

Sobre les falles en parlarem un poc més avant en altre apartat del llibre. Possiblement siga el moment adequat per llegir aquest article escrit pel nostre amic Juan Gabriel Figueres, on amb el seu toc irònic que el caracteritza ens parla un poc sobre les falles, les activitats que desenvolupen i la repercussió turística que deurien tenir.

FALLES VS ACTIVITAT TURÍSTICA: CAL MÉS INFLUÈNCIA PERÒ TAMBÉ RESPECTE Per Juan Gabriel Figueres Diplomat en Turisme, Tècnic en Promoció Turística Local i Informació al Visitant Els meus amics de la falla Xúquer m’han plantejat que escriga sobre la influència de les Falles de Cullera en l’activitat turística del poble. Per a fer-ho, crec que abans faré una definició del que són, actualment, les Falles de Cullera, i també definiré l’activitat turística de Cullera. El que passa que, enguany, estic molt graciós, i enguany li donaré un toc d’ironia, sarcasme i

Xúquer 2017 59

humor, que al cap i a la fi, representa el món de les falles. D’una banda, les Falles de Cullera són una festa molt singular i particular, declarades Festa d’Interés Turístic Local el dia 12 de setembre de 2009, significant això que, des de fa dos anys i cinc mesos, haurien pogut ser Festa d’Interés Turístic Autonòmic... Les Falles de Cullera acumulen diverses activitats de molts tipus (culturals, esportives, festives i protocol·làries) en els quals la finalitat principal hauria de ser, respectant el seu origen, crear una crítica contra la societat en general perquè es creme el dia de Sant Josep per tal que la cosa vaja millor, però l’objectiu és fer la falla més gran i bonica perquè el jurat es pixe damunt i ens done un primer premi.

Barbaritats, de Juan Carlos Donet. (Sant Antoni de la Mar, 2013). Foto: Juan Gabriel Figueres

D’altra banda, l’activitat turística d’una ciutat podríem definir-la com el conjunt de béns serveis que es posen a disposició del turista en un consum directe, és a dir, l’hotel per a dormir i per a fer les nostres coses que reservarem, el restaurant del qual eixirem redolant després de menjar una bona paella, la botigueta en la qual comprarem un imant per a decorar la nevera de casa, el museu en el qual ens assabentarem

Xúquer 2017 60

de com s’ha format la ciutat, les rutes de senderisme en les que podem suar la paella, o el lloc on ens farem un gintònic per a la paella baixe. En la nostra Cullera, que abans Bonita (qui es va inventar l’eslògan es va quedar a gust) i ara no se sap molt bé el que és, podem trobar tot això i moltes coses més. No començaré a fer una relació de tot el que hi ha, ja que a mi, en aquest article, no m’han dit que ho faça, aleshores acate ordres. El que m’han demanat és que parle de la influència de les Falles del nostre poble en l’activitat turística i això és el que vaig a fer. Les Falles, com a festa, formen part de la mateixa activitat turística de Cullera, i per tant, hauria de tindre repercussió en els diferents serveis turístics, és a dir, fer que els restaurants estiguen de gom a gom, que l’ocupació dels hotels estiga al 100%, que s’acaben les existències d’imants, i que els carrers de Cullera estiguen plens de gent, no només de la gent del poble, per a gaudir de l’olor de pólvora (encara que sense mascletades, les Falles de Cullera fan més olor de cassalla que a altra cosa), del soroll de la música, i dels monuments fallers, que són dels més importants en termes estètics i de volum (en temes de crítica són més de

segona regional). No obstant això, he de dir que la influència eixa es viu en el seu màxim punt quan, per a gràcia d’uns i desgràcia per a altres, les Falles cauen en cap de setmana, sobretot quan els tres dies de Falles en Cullera són dissabte, diumenge i dilluns. Jo en eixe tema no entraré, ja que professionalment va bé una cosa... però també sóc faller. De vegades, eixa influència és menys forta del que hauria de ser, doncs, pense que hi ha poc de respecte entre ambdues parts. Les falles i l’activitat turística han d’anar agafades de la mà i moltes vegades en Cullera no ho fan. Vos puc posar diversos exemples i de vegades, agreujats entre d’altres, en les xarxes socials. Un d’ells fou quant fa uns anys, el Concurs de Paelles de la Junta Local Fallera de Cullera se celebrava el cap de setmana dels enamorats. Els bars i els restaurants es van queixar. En part és normal que es queixen, ja que aquests solen col·laborar en les activitats programades de la Junta Local Fallera de Cullera. Però el que no s’ha de fer és brofegar com si fórem borrecs i faltar el respecte al col·lectiu faller i començar a xerrar a tort i a dret pel Facebook com si no estiguérem bé del cap. Tot és parlar-ho i de cara

Xúquer 2017 61

a l’any següent, amb un poc de coordinació, es programa un altre dia.

Ja estem en Falles!, de Jose Vicente Guitiérrez “Guti” (Xúquer, 2016). Arxiu: Falla Xúquer

Altre exemple el trobem a l’inrevés. L’any passat l’Ajuntament va traure de la partida de turisme 1500 € per a premiar el Premi d’Interés Turístic. Aquest fet va provocar que als fallers obriren els ulls com a plats (m’imagine als presidents allí en la reunió tindrien el símbol de l’euro dins dels ulls fent-se manoles mentals pensant que farien amb eixos diners). Abans d’aquesta iniciativa, aquest concurs ja feia riure en les decisions que prenien els jurats, arribant a premiar a falles que més ninots tenien per eixa simple raó, a altres que parlaven de les sèquies i de les partides enfront d’altres que parlaven de turisme, i moltes més que en podríem contar. L’any passat, eixa falta de respecte es va accentuar amb l’actuació passiva i denigrant d’algun membre del jurat, el qual no es va ni arrimar per a contemplar si les crítiques parlaven de turisme, si hi havia elements que parlaven representaven al motor econòmic de la ciutat. El que passa és que en Cullera, de vegades, sols es té en compte a les falles grans. Possiblement eixa persona sabia alguna cosa de turisme? Turisme no és sols paella i platja. Jo puc crear un negoci d’una sabateria i no saber posar-me unes sabates...

Xúquer 2017 62

Escena de la falla guanyadora del Premi d’Interés Turístic. Una samba brasilera ballarem tots a Cullera, de Fede Alonso (El Canet, 2011) Foto: Juan G. Figueres

Xúquer 2017 63

Pense que uns i altres han d’anar agafats de la mà. Les Falles són la festa més important que té el nostre poble (ho sent per les beates, però és així). Pense que des de les comissions falleres hem de treballar més per exportar la nostra festa fora dels nostres casals fallers. Les nostres falles pequen de ser massa tancades de portes endins, i caldria fer que això no fora així. Em pareix de categoria que hi hagen iniciatives com Falles en Agost, realitzada per la falla Passeig-Mercat, on donaven a conèixer al turista que ve a Cullera els diferents aspectes de les falles (monuments, indumentària, gastronomia, activitats...). Des de l’organisme encarregat de gestionar la festa i l’ajuntament, caldria que es fera èmfasi en fer activitats en les quals les falles de Cullera es puguen donar a conèixer, així al turista d’estiu l’animes a visitar Cullera, i no només en estiu, per a ficar-se més roig que un titot, o augmentar uns quants quilos menjant pipes pel passeig marítim.

ritual de les 7 onades. També es du a terme la “plantà” d’una foguera junt amb la qual es realitzen diverses activitats com balls, mascletà, castells de focs artificials, repartiment de aigua de llima i coca de llimonà.

Nit de San Joan

Va nàixer l’1 de juny del 1866 al barri del Raval i els seus pares eren uns llauradors d’escassos recursos econòmics. La seua mare sempre es va preocupar perquè anara a l’escola i que aprenguera les primeres lletres només tinguera l’edat escolar.

Tots els anys el 23 de juny a les 12 de la nit milers de persones es donen cita en la platja de Cullera. Eixa nit es converteix en una de les més concorregudes de l’any. És la nit del foc, entorn del qual es realitza el

Setmana Santa Cullera compta amb 6 confraries, que amb les seues desfilades i processons evoquen moments de la passió i mort de Crist. Comencen el diumenge de Ramos amb la benedicció de palmes. Estes confraries duen a terme processons amb els seus passos El Divendres Sant, la processó del Sant Enterrament destaca pel seu caràcter sobri i auster.

PERSONATGES IL·LUSTRES JOSÉ ALEMANY I BOLUFER José Alemany Bolufer va ocupar un lloc rellevant a Espanya durant cinquanta anys de la seua vida per ser un magnífic filòleg i historiador.

Va ser un alumne excel·lent, no obstant, quan va

Xúquer 2017 64

complir 12 anys, la mare li va aconseguir una beca perquè estudiara de sacerdot i el va portar al seminari de València. Però el jove no tenia vocació religiosa i preferia, fins i tot, ser agricultor. Va ser camperol fins els 17 anys, però mentre, no deixava d’estudiar ni de llegir tot el que arribava a les seues mans. Treballava en el camp durant el dia i, les nits, les dedicava a donar classe en l’escola que havia obert a sa casa. Quan va aconseguir tenir el batxillerat, va ingressar en l’exèrcit i va fer tot el possible per ser destinat a Barcelona. Allà va arribar a ser Capità General de Catalunya i, així, va poder començar la carrera de Filosofia i Lletres. Quan va acabar la llicenciatura, va fer el doctorat a Barcelona per poder presentar-se a l’oposició de la càtedra. Ho va aconseguir i , després de casar-se amb Dolores Selfa, va ingressar en la Real Acadèmia Espanyola i, tot seguit, en la d’Història. No va cessar de traduir, publicar llibres i revisar el Diccionario Usual de la Lengua Castellana. No obstant, mai no va tenir aspiracions polítiques, però tot el que afectava a l’àmbit de la llengua, no tenia secrets per a ell. Sabia sànscrit, grec, llatí, llegia i escrivia francés, anglés, alemany, suec, finés i rus. La seua llengua materna , era el valencià. Va ser un home modest en l’àmbit personal, però no en l’intel·lectual. Va publicar el Diccionario, la Gramática Histórica Española i va escriure el pròleg de la Historia de Cullera, entre molts altres treballs. En total 42 títols de llibres traduïts a diverses llengües.

Xúquer 2017 65

José Alemany. Arxiu: Falla Xúquer

JUAN LLOPIS I MARÍ Extraordinari home de ciència, un vertader savi en el món de la química i de la bioquímica, nascut a Cullera el 24 de desembre del 1918. Llicenciat en Ciències químiques per la Universitat de València, amb un premi extraordinari, es va doctorar en la Universitat Complutense de Madrid, també amb premi extraordinari.

Joan Llopis Arxiu: Falla Xúquer

El 1946 amplia els seus estudis en el Physical Chemistry Department de la Universitat de Cambridge i el 1952 marxa a Londres per especialitzar-se en fisicoquímica de superfícies i ciències dels col·loides, amb la qual cosa inicia una nova etapa en la seua investigació en el camp de la bioquímica-física. A conseqüència del seu treball d’investigació, han sigut publicats més de cent-cinquanta treballs científics en les revistes espanyoles i estrangeres i, cinquantatres tesis doctorals, innumerables conferències, congressos i cursets. S’ha considerat en els darrers anys un dels millors científics d’Espanya. Va morir als 54 anys, el 6 de juny del 1972.

Xúquer 2017 66

EMILIO FERRER I CABRERA Va nàixer a Cullera el 6 d’abril del 1888. Va començar a estudiar pintura a l’Escola de Belles Arts de València i va obtenir el 1912 la primera medalla i el 1914 la segona per la seua aplicació a l’estudi. El 1917 va ser pensionat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid . Va cultivar de preferència la figura de la bellesa de la dona i, com un vertader artista, va marxar a París i Roma a perfeccionar els seus coneixements i estils. Va ser col·laborador de la revista La Esfera i el 1920 van figurar obres seues en l’Exposició Nacional. Va exposar en el Saló Abat de València les obres Feda, Entre naranjos, Presa en el Júcar, etc. Era un pintor característic pels contrastos. L’obra Carnaval el va donar a conèixer en el Nacional el 1926. El seu quadre Campanela ja figurava en la seua biografia en dues ocasions en el Diccionario Espasa. Va plasmar Cullera, les seues obres són característiques per la llum i el color, així com per la vida que transmet la figura humana. Va poder agafar l’essència de Mongrell. Va donar a conèixer les seues obres en dues exposicions a la Societat Musical Santa Cecília on va

Xúquer 2017 67

Emilio Ferrer. Arxiu: Falla Xúquer

aconseguir vendre diverses obres i encara es troben a cases de Cullera. En definitiva, Emilio Ferrer Cabrera va pintar i enaltir Cullera amb el seu art. Va morir el 15 de desembre de 1962 a Cullera. MANEL JOAN I ARINYÓ

Manel Joan. Arxiu: Falla Xúquer

Manel Joan i Arinyó és un escriptor valencià que va nàixer a Cullera, comarca de la Ribera Baixa, l’any 1956. Amb més de trenta obres publicades en diversos gèneres, entre les seues obres destaquen les novel·les policíaques Contra sentit (1994 i 2010), El cas Torreforta (1999), L’agenda del sicari (2007) i El cas Peníscola(2014). Quant a novel·les eròtiques, cal citar: Stress (1985), Mateu, el fill d’en Marc (1987), Diari de Campanya(1987) En Tit-hola i Castell absent (1995). Té tres novel·les de records d’infantesa: Les nits perfumades els relats juvenils de Les màgiques nits de Prada (2008) o llibres infantils com Llopcentilàndia mix (1997). També ha escrit poesia, una gran part de la qual ha estat aplegada en Plany de l’home llop (1999) i Versos blancs. Precisament acaba de publicar la seua última obra titulada Na Desconeguda. Quant a guardons, ha obtingut el Premi Ciutat de Sagunt 2009 amb Fem un trio. El 2010, amb L’atzucac del

Xúquer 2017 68

perdedor, guanya el XV Premi Enric Valor de Narrativa, convocat per la Diputació d’Alacant. Tres anys després obté el Vila de Puçol per El cas Peníscola.

Ateneu Musical i la Societat Instructiva Santa Cecília. Compta en l’actualitat amb trenta-cinc membres que tenen com a Directora General a Maria Pilar Arlandis.

Ha col·laborat amb els catàlegs (1982, 1999 i 2000) del pintor Adrià Pina. Ha obtingut premis literaris a Tavernes de la Valldigna, Benidorm, Benissa, Alzira, Sabadell... Ha estat guardonat amb el premi Amadeu Oller de Barcelona, amb el de narrativa de la Diputació de Girona, amb el Narcís Oller de la diputació de Tarragona... Ha col·laborat amb les revistes Lletres de canvi, Saó, El Temps, L’espill i en els periòdics Diario de Valencia, Avui, La Vanguardia, Diari de Barcelona... Ha estat professor a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Assagen regularment a la llar parroquial dels Sants Joans i han participat en actes tan importants com en el Musical dels Miserables, l’Encontre Nacional de Cors de la Valldigna, col·laboracions amb l’orquestra de l’Ateneu o participacions amb la Unió Musical de Sueca.

Webgrafia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_ Joan_i_Arinyó

ASSOCIACIONS CULTURALS DE CULLERA

ASSOCIACIÓ TYRIUS CULLERA És una associació provincial de mestresses de casa i consumidors sense ànim de lucre i d’utilitat pública. Des de la seua fundació ha treballat en la formació i defensa del consumidor i de la mestressa de casa en tots els seus àmbits. Entre els seus objectius destaquen la promoció, suport, informació i formació de la dona i dels consumidors en general. En l’associació treballen durant tot l’any per poder portar endavant cursets, tallers, exposicions, viatges,etc. COLLA PAS PLA

CORAL STELLA MARIS La Coral Stella Maris de Cullera és una agrupació musical de caràcter estrictament vocal que va ser fundada el 1984. És un dels grans emblemes musicals del nostre poble junt a les dues societats musicals,

És la colla de ball i escola de danses populars valencianes de Cullera. Va ser fundada el 9 d’octubre de l’any 2012 i s’encarrega de mantenir viu el folklore propi de la nostra terra. Aquest

Xúquer 2017 69

col·lectiu tracta tant de difondre el ball, la música i les tradicions, com de participar activament en espectacles per tal de donar-ho a conèixer. Tenen passió per la indumentària tradicional i organitzen exposicions perquè el públic puga gaudir d’aquestes. Aquest exercici la cap de la colla és Na Reies Pastor i Mas. Esperem que ens apropen als nostres orígens durant molts anys més. MUIXERANGA DE CULLERA La Muixeranga de Cullera és una associació sense ànim de lucre dedicada a la promoció de la cultura valenciana mitjançant la tradició de la Muixeranga, conjunt de danses i torres humanes. És una associació relativament jove que participa en tallers culturals, en trobades de muixerangues d’altres poblacions i fa demostracions en dies assenyalats, com per exemple, el 9 d’octubre. És una colla de persones dirigides per un mestre que s’encarrega de la coordinació i del muntatge. Les danses i torres s’acompanyen amb el tabal i la dolçaina, amb una tonada molt característica, d’autor desconegut. LA PENYETA Muixeranga de Cullera Foto: Juan Gabriel Figueres

És una entitat cultural sense ànim de lucre per mantenir la història gràfica de Cullera mitjançant la recollida de fotografies antigues del poble. Fou

Xúquer 2017 70

fundada el febrer del 1996 i està formada principalment per gent amb inquietuds de recollir i salvaguardar documentació i fotografies antigues del nostre poble. Es compta amb una vintena de membres amb l’actual President Joan Antoni Ruiz i Cerveró. Mitjançant la informàtica, amb escàners d’imatges, i de negatius i diapositives, s’han obtingut al voltant de 10.000 fotografies i més de 100 documents antics. Els fons impresos els constitueixen unes 500 fotografies i un centenar de documents. La fotografia es neteja i restaura (si és possible) i després es realitza la tasca de documentar-la i catalogar-la: on és?, quin any?, qui és? I, fins i tot, si hi ha alguna història implícita en el document. Sempre demanen l’ajuda del poble per conservar la nostra història.

Foto conservada per l’AC La Penyeta, que mostra el Passeig Marítim de Cullera en els anys 60. Foto: AC La Penyeta

K-LIDOSCOPI Associació cultural que té com objectiu donar suport a la cultura en tots els àmbits i vessants. A més, promouen les iniciatives culturals que afavorixen la formació i aprenentatge de xiquets, joves i adults. Aquesta associació gestiona i impulsa diverses activitats culturals dintre del món del teatre, les arts escèniques i audiovisuals. L’entitat vol crear i donar

Xúquer 2017 71

suport a diverses activitats culturals com la fotografia, la pintura i altra mena de corrents artístiques. En definitiva, han creat un grup, cada vegada més nombrós, d’espectadors que desitgen gaudir de la cultura en aquest poble. A continuació una fallera de la comissió ens contarà un relat relacionat amb les associacions culturals, però sobretot tractarà el tema dels museus fallers i el que allí podem trobar.

LA INCÒGNITA Rosa Mª Penadés i Gracia Mestressa de casa Les manilles del rellotge assenyalaven l’hora exacta perquè el nostre protagonista, un estudiant de lletres, agafara les seues maletes i anara cap a l’estació en direcció a València, ciutat on havia de perfeccionar l’assignatura d’història. Després d’un llarg recorregut, el primer que va fer en arribar a la capital va ser visitar la universitat on passaria una bona època de la seua vida en companyia d’una colla d’amics que gràcies a ells farien la seua estada més agradable.

El jove anava una mica distret pels voltants del centre quan se li va acostar un home major i en veure’l tan confús li va preguntar si necessitava alguna cosa, i el jove li va contestar: vaig a estudiar història en aquest centre i vull prendre un hostalatge quan més barat millor, encara que siga compartit. El vell molt amable el va acompanyar a una pensió d’estudiants una mica fastigosa però, com que no tenia més mitjans econòmics, va decidir quedar-se amb ella. El primer que va visitar el jove varen ser les associacions culturals de les quals disposava la ciutat, associacions sense ànim de lucre que potenciaven la cultura i tradicions valencianes. Li va sorprendre la quantitat de gent que formava part d’aquestes associacions i també el treball que es feia en eixos locals. Els dies d’estar allí li va cridar l’atenció un edifici bastant antic on en la façana hi havia penjat un cartell que deia: Exposició del ninot. Es quedà una mica sorprès perquè no entenia gens del que aquelles lletres podien significar, però es va prometre que faria tot el possible per esbrinar-ho.

Xúquer 2017 72

Una d’aquestes nits que no podia dormir va agafar la seua motxilla i va anar a resoldre el que allí s’amagava. Quan va arribar es va sorprendre en veure que hi havia una finestra a la part alta de l’edifici per la qual podia entrar, ja que tenia un vidre trencat i li permetria llambregar el que hi havia en el seu interior. Ajudant-se amb una cartel·la que tenia la façana, va entrar i era tal l’obscuritat que hi havia al saló que no li va permetre veure gens del que volia. A l’instant va pensar que en la motxilla tenia un encenedor, li va calar foc i de sobte es va veure envoltat de diferents personatges que no tenien gens que veure uns amb altres: futbolistes, actors, polítics, presentadors, etc. deixant al nostre protagonista bocabadat. L’endemà i, després d’estar pensant tota la nit el que havia vist, li preguntà a la propietària de la pensió si li podia donar una explicació del que feien totes aquelles figures allí tancades i fetes d’un material que era desconegut per a ell.

Fill meu, açò sols ho entenen els especialistes, cal estar dins del món faller per saber que eixes figures estan fetes per mans d’artesans i formen part d’uns monuments que són les falles, on treballen fusters, artistes fallers, pintors i una multitud de persones que gràcies al seu talent donen vida a aquestes grans obres. El dia 19 de març es cremen totes aquestes escultures menys les que tu has vist al museu, que són dignes, per ser les millors, a no ser cremades per les flames del foc. Tu pensaràs que estem bojos, però no, a l’any següent tornaran a treballar i posaran la seua obstinació perquè puguen somiar una altra vegada la gent que ens visite en els nostres pobles veient les nostres obres d’art al carrer. Després de tota aquesta explicació, jo mateix em pregunte si els turistes arriben a comprendre el fet que en unes hores desapareguen abrasades per les flames uns monuments que al llarg de l’any han estat fent els seus creadors, però la incògnita me la va resoldre la meua companya d’habitació en una pregunta: Tu eres valencià?. No, veritat?. Doncs no ho entendràs mai.

Xúquer 2017 73

LA GASTRONOMIA DE CULLERA XÃºquer 2017 74

Per començar a parlar de gastronomia hem comptat amb l’ajuda d’un sommelier i propietari de restaurant, que a més a més, és també regidor de turisme de l’Ajuntament de Cullera i que ens ha dedicat el següent article:

LES FALLES S’OBRIN AL MÓN

gastronomia i el turisme. La paella ja és un plat reconegut internacionalment, però la nostra cuina és molt més àmplia i cal donar-la a conèixer. I el mateix ocorre amb el turisme. La ciutat de València s’ompli de gent al mes de març, però cal anar més enllà i aconseguir que els turistes visiten també els pobles i coneguen més a fons la festa. Cuina festiva

LA INFLUÈNCIA DE LES FALLES EN LA GASTRONOMIA I EL TURISME Javier Cantos Pérez Regidor de Turisme de l’Ajuntament de Cullera i Sommelier al Rincón del Faro Aquestes Falles van a ser molt diferents. Després que la UNESCO haja nomenat la nostra festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el món sencer va a mirar cap a València amb ulls curiosos. Dos aspectes molt importants que esperem que es vegen molt beneficiats van a ser la

Les Falles i la gastronomia típica valenciana sempre han anat de la mà. Els concursos de paelles que organitzen les comissions són un component tan comú a la festa com puguen ser les cercaviles o altres actes. I amb aquesta activitat les Falles li han donat, si cap, més projecció al nostre plat més internacional. També un dolç tan valencià com són els bunyols s’ha vist unit indiscutiblement a aquesta festa. Passejar i anar a veure els monuments fallers no és el mateix si noet menges mentre uns quants bunyols. Als dies de Falles una escena que es repeteix a moltes famílies valencianes és aquella de la mare o l’àvia cuinant bunyols per a tota la família. I, per descomptat, a Cullera inclús els bunyols han servit per a recaptar fons per a causes benèfiques.

Xúquer 2017 75

De fet, les Falles han contribuït a què aquest dolç es faça molt popular. Les comissions han arribat a utilitzar-lo com a símbol als distintius fallers: el bunyol de bronze, d’argent, d’or, d’or amb fulles de llorer i d’or i brillants amb fulles de llorer. I, naturalment, els articles dels llibrets fallers, alguns dels quals són vertaderes obres d’investigació, també hi han ajudat a aprofundir en les nostres arrels gastronòmiques. Però la gastronomia valenciana és molt més àmplia: arròs al forn, fideuà, arròs a banda, carn d’olla, all i pebre, etc. I altres dolços com les coquetes de sagí, coques de panses i nous o la coca en llimonà, arrop i tallaetes, pastissets de moniato, arnadí, etc. Tota aquesta llista gastronòmica no és tan utilitzada al món faller ni és tan coneguda per la gran majoria de turistes, que quan arriben a València es limiten a tastar la paella, els bunyols i l’orxata. Per això, ara que les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat cal aprofitar per a donar a conèixer tot un fum de receptes. A l’igual que els hostalers hem de contribuir a aquesta promoció gastronòmica i, fins i tot, podem innovar oferint als nostres clients noves versions d’aquesta llista de clàssics. O, per exemple, una

bona proposta seria organitzar unes jornades gastronòmiques els dies previs a la festa fallera. Així i tot, el sector hostaler valencià ha fet un salt qualitatiu important en els últims anys en potenciar la gastronomia de kilòmetre 0 (la coneguda com slow food) que promou el consum dels productes autòctons. Un bon exemple és el naixement de la Paella de Cullera, que porta com ingredient principal peix de la llotja de la nostra ciutat. Així que, ara que som patrimoni, hem d’ensenyar-li al món com de rica, variada i saludable és la cuina valència. Difondre el turisme La gastronomia i el turisme van de la mà, perquè una bona gastronomia anima als turistes a vindre a la nostra terra. I les Falles, junt amb la paella, han contribuït a donar conèixer al món la cultura valenciana. La festa que està present en tots els carrers, la música, els vestits tradicionals valencians, els monuments que desafien la gravetat i la màgia encisadora del foc atrauen cada any a milers de turistes a la ciutat de València. De fet, és durant les Falles quan el cap i casal registra la afluència més gran de visitants i, per tant, la festa fallera contribueix al creixement econòmic

Xúquer 2017 76

i a crear llocs de treball en el sector turístic. També al nostre poble la plantà de monuments i l’agenda d’activitats ajuden a l’arribada de turistes i a la tan desitjada desestacionalització del sector, és a dir, que no vinguen sols turistes a l’estiu. Són dies bons per als bars i restaurants i això significa la creació de llocs de treball. Però, així i tot, cal puntualitzar, perquè mentre els carrers de la capital s’abarroten de gent, als pobles el turisme és molt menor i, en el cas de Cullera, es tracta majoritàriament dels mateixos veïns de València que passen uns dies al seu apartament o turistes procedents del centre d’Espanya. Els turistes estrangers no solen visitar els pobles del voltant de València. Amb la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat esperem que la repercussió augmente de forma significativa i els turistes estrangers vulguen conèixer també les Falles dels nostres pobles. Les ciutats turístiques com Cullera hem de saber aprofitar aquest dolç moment que viu la festa valenciana i seguir potenciant l’arribada de turistes durant aquestes dates. A Cullera poden veure magnífics monuments, tastar un bon arròs, menjar-se uns bunyols casolans i

Xúquer 2017 77

Cullera. Foto: Juan Gabriel Figueres

veure com la festa esclata en cada cantó amb els cercaviles. Sense oblidar l’àmplia agenda d’actes: la Nit d’Albades, l’entrega de premis, l’ofrena i la cremà dels monuments.

Arròs de marisc. Foto: Regidoria de Turisme de Cullera

Però cal seguir treballant per aconseguir una major integració dels turistes en la festa. Per exemple, cal seguir estenent l’ús de codis QR en els cartells de la crítica fallera (si no en tots, almenys en algun cartell principal que estiga a l’abast dels visitants) i així els turistes puguen llegir en la seua llengua la sàtira fallera. Altra idea seria organitzar rutes turístiques que recórreguen els monuments per explicar més a fons en què consisteix la nostra festa. A més, es podrien fer accions complementàries perquè les comissions mostraren certa obertura cap als visitants i que així aquests pogueren conèixer la festa més a fons. El turisme és el motor econòmic de la nostra ciutat. Des de fa anys s’està intentant desestacionalitzar l’arribada de visitants perquè aquests no vinguen sols a l’estiu, sinó durant tot l’any. Per això, ara més que mai tenim una oportunitat inigualable per donar a conèixer tota aquesta agenda d’activitats i mostrar als turistes internacionals que, a més de la ciutat de València, el nostre poble també té molt per a oferir.

Xúquer 2017 78

Com ens ha comentat el senyor regidor de turisme, la gastronomia és, sens dubte, un valor a l’alça a tot el món, i ens atrevim a dir que la cuina mediterrània és una de les més desitjades i admirades per les seues saludables i inigualables qualitats. La gastronomia a Cullera ofereix diverses possibilitats que permeten abastir una infinitat de plats culinaris sense necessitat de buscar matèria prima fora de casa. Qualsevol dels ingredients bàsics els trobem ací, a la nostra pròpia horta, al mar mediterrani, als camps d’arròs, al mateix riu Xúquer i a les aigües dolces dels marjals i de l’Estany. La gastronomia de Cullera representa un dels majors atractius turístics del municipi, tant per la seva tradició i originalitat, com per l’ocupació de productes de primeríssima qualitat. Unit a la llarga tradició gastronòmica de la ciutat que queda de manifest en la innombrable oferta de restaurants tant de cuina nacional com internacional, el municipi disposa de productes locals de magnífica qualitat: peixos i mariscs, fruites i verdures, així com l’ omnipresent arròs que es materialitza a cada pas en forma d’extensos arrossars que es perden en l’horitzó. En aquest sentit, la gastronomia s’encarrega de dibuixar i modelar un paisatge ric en contrastos que muda amb cada estació; de l’hivern ocre del terrer al blau cristal·lí dels períodes d’inundació i del verd intens de la germinació primaveral

al daurat brillant de la recol·lecció. Cullera és un municipi on la gastronomia es viu amb passió dins d’un conjunt emotiu de trobada, celebració, folklore i música... molta música. Qualsevol festivitat garanteix l’excusa perfecta per degustar els menjars del camp i el mar, materialitzats habitualment entorn d’una autèntica paella valenciana. Una altra forma de gaudir de la gastronomia local més autèntica s’ofereix al visitant a través del recent Club de Producte Gastronòmic “Artesans de l’Arròs” de Cullera, que reuneix restaurants amb una mateixa filosofia de treball basada en el servei professional, el tracte personalitzat i el respecte per la tradició culinària de Cullera. La gastronomia també és la protagonista de nombrosos esdeveniments de gran repercussió mediàtica i participació social que han anat consolidantse durant els últims anys. En aquest sentit, cal destacar el Certamen de Varietat d’Arrossos Ciutat de Cullera que es celebra cada any a la primavera i que concentra diferents esdeveniments gastronòmics com el Concurs Autonòmic d’Escoles d’Hostaleria de Cuiners Novells, el “Show cooking” amb cuiners “Estrella Michelín”, un simposi gastronòmic i la Setmana Gastronòmica en la qual els restaurants de Cullera ofereixen les seves millors receptes a través d’un menú degustació. Una altra trobada obligada per al delit de la gastronomia local ho constitueix la Jornada

Xúquer 2017 79

Esgarraet de pebrot i albergínia. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera.

Gastronòmica Marinera que se celebra a la tardor. Aquesta jornada, que sorgeix de la col·laboració entre la Confraria de Pescadors i la Regidoria de Turisme, reuneix cada any a centenars de persones enfront del port pesquer situat en el riu Xúquer, oferint un menú de degustació amb els productes pesquers més frescos .En definitiva multitud d’al·licients, sabors i formes diferents de degustar el millor de la gastronomia valenciana. Vine i gaudeix de l’autèntic, vine i gaudeix Cullera! A continuació, com si anàrem a dinar un dia qualsevol a Cullera, us mostrarem un menú complet amb els seus entrants, plat principal i postre, amb la característica que tots ells són típics de Cullera. Comencem pels entrants. Aquests són alguns dels més coneguts de la nostra ciutat i la manera d’elaborar-los, per si qualsevol persona s’atreveix a cuinar-los. ESGARRAET DE PEBROT I ALBERGÍNIA Ingredients per 4 persones: Un pebrot vermell, un pebrot verd, una albergínia, 100 grams de bacallà anglès sec, una dent d’all, oli d’oliva verge extra i sal.

Xúquer 2017 80

Elaboració: Rostirem al foc els pebrots i l’albergínia, els posarem en una cassola amb tapa i reservem, esmollem el bacallà, pelem i piquem l’all. Pelem els pebrots i l’albergínia i partim a tires amb les mans, col·loquem en un plat, li afegim el bacallà, l’all i l’oli, rectifiquem de sal si fos necessari i barregem bé. PASTISSETS D’HERBES Ingredients per 4 persones: c/s de bledes, espinacs, llicsons, camarrotges, 250 cc de cervesa, 250 cc d’oli de girasol, c/s de farina, c/s de sal, una dent d’all i un ou. En una cassola courem les herbes, una vegada cuites les posarem a escórrer. En un bol posarem la cervesa, l’oli i la sal, afegirem farina fins a formar una massa compacta, farem una bola, taparem amb un drap i deixarem reposar. En una paella posarem una mica d’oli i sofregirem una mica l’all, afegirem les herbes i fregim a foc suau fins que desaparega l’aigua de les verdures. Farem els pastissets i els pintarem amb un pinzell amb ou batut, els anirem col·locant en una safata de forn. Els posem al forn a 180º fins que adquireixin un color daurat. (També es poden fer només amb bledes i afegir tonyina o una mica de bacallà esmollat).

Xúquer 2017 81

Pastissets d’herbes. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

MANDONGUILLES DE BACALLÀ Ingredients: 1 kg de bacallà, 1 kg de creïlles, 4 dents d’all, pinyons, nou moscada, julivert, 2 ous, oli i sal. Elaboració:

Mandonguilles de bacallà. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

La vespra posarem el bacallà a “desalar” canviant l’aigua un parell de vegades. En una cassola posarem a coure les creïlles amb pell i el bacallà, quan les creïlles estiguen al punt, les pelem i les deixem en un morter amb el bacallà. Posem en un bol el bacallà, les creïlles, un ou, els alls xafats, el julivert, la nou moscada, una mica de sal i anirem formant una massa homogènia. Formem les croquetes .Escalfem l’oli, quan estiga molt calent fregim les mandonguilles passades primer per la clara d’ou batut. S’aconsella menjar les mandonguilles amb allioli. Una vegada vist els entrats passem al plat principal i aplega el moment de mostrar-vos el plat fort de la gastronomia valenciana, l’arròs. Cullera és molt important en la cuina de l’arròs, motiu pel qual se la denomina “Capital Gastronòmica de l’arròs”. El rei de la gastronomia cullerenca i la base de la majoria dels seus plats és l’arròs, preparat de distintes maneres. Tenim, la paella valenciana, la paella de verdures,

Xúquer 2017 82

l’arròs al forn, l’arròs negre, l’arròs a banda, l’arròs “ amb fesols i naps”, arròs a la marinera i una llarga llista de preparats. A continuació podreu veure quins són els arrossos més típics de Cullera i com poder cuinarlos a casa. Per suposat començarem pel plat més important que tenim hui en dia a la nostra ciutat, ja que des de fa ben poc podem gaudir de la “Paella de Cullera”, amb denominació d’origen, creada per un dels grans cuiners de la nostra ciutat, Salvador Gascón, i preparada per productes de Cullera i peix de la llotja. Es tracta del plat més autòcton que cap turista pot deixar de provar. Qui millor per explicar què porta la paella de Cullera que el propi Salvador Gascón? Ell diu sobre la seua paella lel següent: “El plat cullerenc es cuina amb caldo de peix de roca; llagostins de la llotja de Cullera; sepionet sense tinta i amb la seva melsa; roger; figatells d’escorpa; arròs de la varietat J.Sendra; oli d’oliva d’Énguera; tomaqueta fresca de Cullera per sofregir; pimentó dolç i safrà de bri. La particularitat és que tots els productes del mar seran de la llotja de la ciutat de Cullera”

Xúquer 2017 83

Logo i Paella de Cullera Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

PAELLA VALENCIANA Ingredients per a 4 persones: ½ pollastre, ½ conill, 500gr d’arròs Senyorial de Cullera varietat albufera, 400 gr de fesol de trencar, 200 gr de garrofó, 100 gr de tavella, ½ tomaca madura ratllada, 125 cc d’oli d’oliva, c/s de sal, c/s de pimentó dolç i 4 brins de safrà. Elaboració:

Paella Valenciana. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

En una paella posarem l’oli i la sal, mourem bé, i quan comence a calfar l’oli, afegirem les carns de pollastre i conill, deixarem sofregir. Col·locarem en una olla amb aigua el garrofó, la tavella i courem, reservem. Quan la carn adquirisca un color daurat clar apartarem als costats de la paella i posarem els fesols, sofregirem a foc baix sense parar de moure un parell de minuts, barregem carns i verdura i posarem la tomaqueta, sofregirem fins que estiga fregida, posarem el pimentó, seguidament l’arròs, donarem dues voltes i bolcarem el garrofó i la tavella amb l’aigua de la seva cocció juntament amb el safrà. Pujarem el foc al màxim durant deu minuts, rectificarem de sal i passats aquests, baixarem el foc i mantindrem vuit minuts més. Traiem del foc i deixarem reposar un parell de minuts.

Xúquer 2017 84

PAELLA DE VERDURES Ingredients per 4 persones: 250 gr de floricol, 2 pebrots rojos, 100 gr de fesols de trencar, 50 gr de pèsols desgranats, 100 gr de faves tendres desgranades, 1 manoll d’alls tendres, 1 manoll d’espinacs, 2 carxofes naturals, 2 tomaques madures, 4 dents d’all, 400 gr. d’arròs Senyorial de Cullera varietat albufera, 3 tassetes d’oli, Safrà, pimentó, sal i 3 dl d’aigua. Elaboració: Netegem tota la verdura i tallem en trossos. Escalfem l’oli en una paella i fregim per aquest ordre: Els pebrots, treure’ls i reservar-los. Després sofregir totes les verdures restants fins que estiguen ben fetes. Afegir la tomaca i els alls picats. A continuació sofregir l’arròs juntament amb les verdures, afegir el pimentó i l’aigua. Coem a foc viu durant els 10 primers minuts afegim els pebrots i a foc gradualment rebaixat els 10 restants. Retirem del foc i deixem reposar. ARRÒS DE MARISC Ingredients per 4 persones: 500gr d’arròs. Senyorial de Cullera varietat albufera, 4 escamarlans (conegudes com cigales), 8 gambes, 4 llagostins, 240 gr de sèpia, c/s de fumet de morralla,

Xúquer 2017 85

Paella de verdures. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

galeres i crancs, 125 cc d’oli d’oliva, c/s sal, c/s de pimentó dolç, 4 brins de safrà i ½ tomaca ratllada. Elaboració: En una paella posem l’oli i quan comenci a escalfar, posarem els mariscs, els sofregim i apartem, posem la sèpia i sofregim bé a continuació el tomàquet, el pimentó i l’arròs, donem unes voltes i mullem amb el fumet, prèviament colat, afegim el safrà i rectifiquem de sal, pugem el foc i mantenim deu minuts, deixem caure els escamarlans, els llagostins i les gambes, baixem el foc i mantenim vuit minuts més, apartem i deixem reposar fora del foc un parell de minuts. ARRÒS DEL SENYORET Ingredients: Arròs de Senyoret. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

500 gr d’arròs. Senyorial de Cullera varietat albufera, 8 gambes, 8 escamarlans (cigales), 8 llagostins, un rap d’uns 500gr., 240 gr de sèpia, ½ tomaca ratllada, 125 cc d’oli d’oliva, c/s de morralla, c/s de sal, c/s pimentó dolç i 4 brins de safrà. Elaboració: Pelarem els mariscs, els caps i les pells, les reservem. Netegem el rap i traiem els lloms. Amb la morralla, el cap de rap i els caps del marisc farem un fumet. En una paella posem l’oli i sofregim els mariscs lleugerament,

Xúquer 2017 86

reservem, seguidament la sèpia i el rap tallat a daus, quan estiga ben sofregit posarem la tomaca, el pimentó i l’arròs, donarem unes voltes i mullarem amb el fumet, posarem el safrà i pugem el foc al màxim durant deu minuts. Rectificarem de sal, baixarem el foc i col·locarem el marisc pelat. Deixarem vuit minuts més, apartarem i deixarem reposar un parell de minuts. ARRÒS NEGRE Ingredients: Els mateixos que l’arròs del senyoret però afegint la tinta del calamar. Elaboració: La mateixa recepta que l’arròs senyoret, no li posarem ni pimentó ni safrà, en el fumet posarem la tinta de la sèpia per donar el color negre, al costat de la sèpia sofregirem uns sepionets als quals només els llevarem la ploma i la boca. ARRÒS AL FORN Ingredients per 4 persones: 500 gr d’arròs. Senyorial de Cullera varietat albufera, 4 botifarres de ceba, 4 tallades de cansalada, una cabeça d’alls sencera, 300 gr de cigrons, una tomaca madura en quatre rodanxes, 200 gr de nap, 8 llesques de creïlla, una maneta de porc, 160 gr de

Xúquer 2017 87

Arròs al Forn Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

costelletes, 400 gr d’espinada de porc, 50 cc d’oli d’oliva, c/s de pimentó dolç, 4 brins de safrà i c/s de sal. Elaboració:

Arròs amb Costelles i Floricol. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

En una olla posarem l’oli, sofregirem les espinades i la maneta tallada en quatre trossos, quan estiguen daurats posarem el nap tallat a grillons i donarem unes voltes. Posarem el pimentó, el safrà, els cigrons i cobrim d’aigua, deixarem coure fins que la maneta, el nap i els cigrons estiguen bullits, rebutjarem les espinades i reservarem la resta. En una cassola de fang plana posarem la resta de l’oli i sofregirem i anirem apartantho per aquest ordre, les costelles, la cansalada, la creïlla, la cabeça d’alls i les botifarres. Apartarem del foc i posarem l’arròs. Arreglarem la cassola amb tots els ingredients, els que hem sofregit més els que tenim bullits, rectificarem de sal el caldo de cocció i mullarem, col·locarem en el forn pre calfat a 190º durant divuit minuts, traurem del forn i deixarem reposar cinc minuts. ARRÒS AMB COSTELLES I FLORICOL Ingredients per 4 persones: 500 gr d’arròs. Senyorial de Cullera varietat albufera, 800 gr de costella de porc, una floricol gran, c/s d’aigua, ½ tomaca ratllada, c/s sal, c/s de pimentó dolç i 100cc d’oli d’oliva.

Xúquer 2017 88

Elaboració: En una paella posem l’oli, sofregim les costelletes, quan tinguen un color daurat, posem la floricol a sofregir, donem unes voltes i agreguem la tomaca, el pimentó, el safrà i seguidament l’aigua fins a cobrir tots els ingredients un parell de dits per damunt. El foc el mantindrem suau, rectifiquem de sal i deixem bullir uns 20 minuts, passats aquests, afegirem l’arròs i deixarem deu minuts a foc fort, baixarem i mantindrem vuit minuts més, apartem del foc i deixarem reposar un parell de minuts. Arròs melós amb llamàntol Ingredients per 4 persones: 1000 gr de llamàntol nacional, 300 gr. d’arròs Senyorial de Cullera varietat albufera, 240 gr de sèpia, 200 gr de carxofa, 100 gr de garrofó, 80 cl d’oli oliva verge extra, c/s de tomaca natural, 2gr de colorant, 4 brins de safrà, 12 gr de pimentó dolça essència, c/s de fumet de llamàntol i c/s de sal. Elaboració: En una paella posarem l’oli, quan estiga calent, sofregim el llamàntol, que prèviament haurem tallat a trossos reg lars, apartarem. En la mateixa paella sofregim la carxofa i la sèpia. Seguidament posarem la tomaca ratllada, donarem unes voltes i posarem

Xúquer 2017 89

Arròs Melós amb Llamàntol. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

el pimentó i a continuació el fumet i el garrofó. Esperarem a que es pose a bullir, afegirem l’arròs, el colorant i el safrà. Rectificarem de sal i posarem el llamàntol, deixarem 10 minuts a foc fort, seguidament baixarem el foc i deixarem 5 minuts més, apartarem, deixarem reposar 3 minuts i servirem en la mateixa paella. NOTA: En l’arròs amb llamàntol melós li posem la carxofa i el garrofó perquè creiem que acompanya bé a aquest arròs sense restar gens de sabor. No obstant això en el mateix arròs sec no li posem gens de verdura. ARRÒS AMB “FESOLS I NAPS” Ingredients per 4 persones: Arròs amb “fesols i naps”. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

300 gr d’arròs. Senyorial de Cullera varietat albufera, una maneta de porc, 400 gr d’os de porc amb pell, 200 gr de garreta de vedella, 400 gr de nap, 200 gr de fesols ja remullats, 2 penques de cardet, (opcional botifarra de ceba o blanquet), en època de caça un ànec, c/s de pimentó dolç, 4 brins de safrà, c/s de sal i 80cc d’oli d’oliva. Elaboració: En una olla de ferro posarem l’oli i sofregirem totes les carns, quan estiguen sofregides afegirem el nap, els

Xúquer 2017 90

fesols, el cardet i el pimentó i el safrà cobrirem d’aigua, taparem i deixarem coure a foc lent unes tres hores, llevant la bromera quan siga necessari, rectificarem de sal i afegirem l’arròs que tindrem a foc mitjà 15 minut, apartarem del foc deixarem reposar dos minuts i servirem. A Cullera també es cuinen altres menjars típics i que no porten arròs. Ara vos mostrem alguns exemples: ALL I PEBRE D’ANGUILA Ingredients per 4 persones: 1.000 gr d’anguila ja netes, 480 gr de creïlles pelades i tallades a trossets, 95 gr d’all pelat i picat, 80 cl d’oli d’oliva extra verge, 40 gr de pimentó dolç essència, c/s de bitxo, c/s d’aigua i Sal. Elaboració: En una paella posem l’oli, sofregim l’all i seguidament el pimentó, afegim l’aigua i seguidament les anguiles, mantindrem a foc mitjà fins que es pose a bullir, en aquest moment afegirem les creïlles i el bitxo, passats uns 30 minuts comprovarem de sal, baixarem el foc i deixarem coure uns minuts més fins que estiga al punt de cocció, apartarem i després de 2 minuts de repòs servirem en la mateixa paella.

Xúquer 2017 91

All i Pebre d’Anguila Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

NOTA: L’olla de ferro és on sempre s’ha fet l’all i pebre, però dificulta l’emplatat i la seva presentació no és la mateixa, en la paella no canvia el resultat final. “ESPARDENYÀ” D’ÀNEC SALVATGE Ingredients per 4 persones: 400 gr d’anguila, 240 gr de creïlla, 800 gr d’ànec, 100 gr de garrofó del Mareny, 4 ous, 60 gr d’all picat, 100 cl d’oli d’oliva verge extra, 24 gr de pimentó dolç essència, ½ “guindilla cayena”, 50 gr d’ametlla torrada, 4 branquetes de julivert (solament les fulles), Espècies al gust (opcional), Sal i Aigua mineral. “Espardenyà” d’ànec salvatge. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

Elaboració: En una paella posarem l’oli, quan estiga calent sofregirem l’ànec fins a daurar, rectificarem d’oli si fos necessari, posarem els alls el pimentó i ràpidament l’aigua cuidant que no es creme el pimentó, cobrirem l’ànec d’aigua i portarem a ebullició 45 minuts aproximadament. Posarem la creïlla que prèviament haurem pelat i fet a trossets , seguidament l’anguila el garrofó i la guindilla, deixarem coure a foc mitjà 30 minuts, deixem caure els ous i baixarem el foc, a fi que s’escalfen. Repartirem l’ametlla i el julivert que prèviament haurem xafat en un morter, rectificarem de sal, apagarem el foc. Si hem optat

Xúquer 2017 92

per afegir espècies, ara seria el moment (fora del foc ) i deixem reposar 4 minuts. FIDEUÀ Ingredients per 4 persones: ¾ de kg de morralla, 100 g de rap trossejat en daus, 1 os de nero, 4 escamarlans (cigales), 8 gambes, 4 galeres i musclos (“mejillons”), 2 sèpies de 200 g aproximadament, 400 g de fideus gruixuts i curts (de fideuà), 2 tomaques madures pelades i trossejades, 250 g de ceba, 2 dents d’all, una tasseta d’oli d’oliva, Pimentó dolç, 2 fulles de llorer, safrà i sal. Elaboració: Amb la morralla (galeres, crancs, raps xicotets, cintes) i un os de nero es prepara un brou de peix al que se li afegeix el llorer i la ceba sencera. En la paella es posa l’oli d’oliva i se sofregeix el rap, les galeres i les gambes i les galeres que es reserven. Es sofregeixen els alls, la sèpia trossejada i la tomaca ratllada. Quan estiga ben sofregit s’afegeixen els fideus als quals se’ls fa un volt amb l’oli per barrejar-ho tot. Seguidament s’incorpora el brou (2 parts per 1 de fideus), el pimentó dolç i el safrà. Abans que els fideus estiguin cuits, es decora la fideuà amb les cigales, les gambes, les galeres i els musclos.

Xúquer 2017 93

Fideuà. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

CALDERETA DE PEIXOS I MARISCS Ingredients per 4 persones: -1000 gr de llagosta (o llagostins), 800 gr de rap, 400 gr de creïlles tallades a trossets, 80 cl d’oli d’oliva verge extra, 50 gr de tomaca natural ratllada, 100 gr de ceba ratllada, 20 gr d’all picat, 40 gr d’ametlles i pinyons picats a morter, 2 llesques de pa fregit, 4 branquetes de julivert, 20 gr de pimentó dolç essència i c/s fumet de peix. Elaboració:

Caldereta de peixos i marisc. Foto: Regidoria de Turisme de Cullera

En una paella posarem l’oli, quan estiga calent sofregirem la llagosta i el rap i els apartem. En la mateixa paella sofregirem la ceba, l’all, la tomaca i el pimentó, mullem amb el fumet i agreguem les creïlles, deixarem 20 minuts a foc moderat, mentrestant prepararem una picada amb el pa, julivert, ametlles i pinyons i reservem. Agreguem el rap i la llagosta a la paella i deixem coure 12 minuts, rectifiquem de sal i afegim la picada. Passats 2 minuts, apartem, deixem reposar i servim en la mateixa paella. NOTA: la caldereta, com el seu nom indica es pot realitzar en calder. Per últim, com no pot faltar en un bon menjar, tenim les postres i a Cullera també hi ha de molt típics entre els quals destaquen les següents:

Xúquer 2017 94

PASTISSETS DE MONIATO Ingredients per a la massa: 250 cc d’oli de girasol, 160 cc de cassalla, 80 gr de sucre, c/s de farina de rebosteria, c/s de confitura de moniato (500gr de moniato, 500gr de sucre). Elaboració: Per al farcit bullir els moniatos amb pell. Pelar, treure la polpa i treballar-la en calent amb el sucre i el polsim de canyella fins a formar una pasta. Per elaborar la massa, barrejarem l’oli, la cassalla i el sucre. Anirem afegint farina fins a formar una massa compacta, deixarem reposar. Prepararem la confitura i formarem els pastissets, posem una mica de sucre per damunt i els posem al forn.

Pastissets de Moniato. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

COCA DE LLIMONÀ Ingredients: 500 cc de llet sencera, 250 cc d’oli de girasol, 650 gr de sucre, 650 gr de farina de rebosteria, 6 ous, 3 sobres de gasosa de cada color i c/s de canyella i ratlladura de llimonà. Elaboració: Barrejar ben tots els ingredients i bolcar sobre una safata de forn untada o folrada amb paper d’estrassa,

Xúquer 2017 95

Coca de Llimonà. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

posar sucre per damunt i canyella, introduir al forn uns 30 minuts a 160º, depenent del forn. ROTLLETS D’ANÍS Ingredients: 500 cc de cassalla, 500 cc d’oli de girasol, 500 gr de sucre, c/s de farina de rebosteria Elaboració: Rotllets d’anís. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

Farem una massa amb tots els ingredients, deixarem reposar, formarem els rotllets i posem al forn a 160º uns 18 minuts, depenent sempre del forn. COCA CRISTINA Ingredients: 900 gr de sucre, 125 gr de farina, 1000 gr d’ametlla mòlta, 14 ous i c/s canyella i llimona ratllada. Elaboració:

Coca Cristina. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

Separar el rovell de les clares, barrejar tots els ingredients menys les clares que muntarem a punt de neu. Barrejarem amb les clares a poc a poc fins que quede una massa uniforme, agafarem les hòsties i posarem una mica de massa en cadascuna. Posem al forn a 160º uns 20 minuts.

Xúquer 2017 96

ROSEGONS Ingredients: 500 gr de sucre, 500 gr d’ametlles amb pell, 4 ous, 150 cc d’oli de girasol i c/s farina de rebosteria. Elaboració: Barrejar tots els ingredients i fer una massa, deixar reposar, formar els rosegons i posar al forn. ARNADÍ “PASTÍS DE CARABASSA”

Rosegons. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

Ingredients: Carabassa rostida, c/s de farina, c/s de llevat de pa, c/s ous Elaboració: Rostir la carabassa i deixar-la refredar. Quan estiga freda, posar en un recipient la carabassa molt escorreguda juntament amb l’ametlla, la farina, el sucre i el rovell. Pastar-ho tot molt bé fins que forme una massa densa. Posar-ho en un recipient, decorar amb ametlles i ficar-ho en el forn a 160 º durant mitja hora.

Xúquer 2017 97

Arnadí. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

BUNYOLS DE CARABASSA Ingredients: Carabassa rostida, c/s de farina, c/s de llevat de pa i c/s ous. Elaboració:

Bunyols de Carabassa. Arxiu: Regidoria de Turisme de Cullera

Farem una massa amb tots els ingredients, deixarem que el llevat faça el seu efecte. Tornarem a moure la massa i farem els bunyols que anirem fregint en una paella amb abundant oli bullint. Els formarem amb la mà sempre mullada, per evitar que s’engantxe la massa. Es mengen ben ensucrats i poc després de treure’ls de la paella. Volen donar les gràcies l’oficina d’informació i turisme de Cullera per la documentació aportada per a aquest apartat del llibre. TOURIST INFO CULLERA - PLAYA Plaza Constitución, s/n Tel. / Fax 96 173 15 86 culleraplaya@touristinfo.net PUNTO DE INFORMACIÓN 24 Constitución, s/n. Playa San Antonio

Xúquer 2017 98

Plaza

ESPORTS. LA PILOTA VALENCIANA XÃºquer 2017 99

Cullera compta amb diversos clubs esportius que destaquen pel seu rendiment, es practiquen esports com futbol, bàsket, rugbi, gimnàstica rítmica, tennis, piragüisme, dards, etc. Però del que volem parlar-vos a continuació és del nostre esport autòcton valencià, que per desgràcia a Cullera no hi ha una pràctica habitual, es tracta de la pilota valenciana. Volem fer des d’ací una crítica a questa situació i esperem que aquesta documentació serveixca per fer una crida a tots aquells que practiquen aquest esport i animar-los a que formen un club de pilota valenciana a Cullera.

PILOTA VALENCIANA Pilota Valenciana. Arxiu: Falla Xúquer

Hem de ser conscients que el joc de pilota és un element molt important de la nostra cultura ja que és l’esport que s’ha practicat a València anys enrere i del qual, podem sentir-nos orgullosos per tindre un esport propi. Per tant, podem considerar que la pilota ha de ser més coneguda i practicada per a poder valorar les riques manifestacions i costums que hem heretat els valencians del passat. Per este motiu, volem fer conèixer elements bàsics que apareixen en el joc de la pilota en un moment tan important i tan valencià como són les falles, les quals han estat molt vinculades en la Pilota Valenciana en molts pobles de la Comunitat Valenciana.

Xúquer 2017 100

HISTÒRIA Jugada des de temps immemorials per pobles tan diversos com els maies, els egipcis o els japonesos, va arrivar a les nostres terres per la tradició grecoromana, com tants altres dels nostres referents culturals. A l’antiga Grècia hi sovintegen els testimonis de la pràctica de l’esport. A Roma es practicava universalment, era recomanat pels metges com un exercici saludable per a totes les edats i condicions, i el practicaven en el poble, els senadors, i fins i tot, els mateixos Cèsars. Expandit pels legionaris a les terres de l’Imperi es va practicar a França, Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica al llarg de l’Edat Mitjana amb modalitats que equivalen a les nostres llargues i escala i corda, segons si el lloc fora obert o tancat. A la Corona d’Aragó el joc de la pilota va ser molt popular, gaudint, fins i tot, de protecció reial i sent regularment prohibit en diferents poblacions. A València apareix amb els cavallers de la conquesta. La seua pràctica i popularitat s’estenien des del propi rei, la noblesa, la cúria, el poble i els menuts de cada carrer.

MODALITATS I INSTAL·LACIONS Llargues Este joc es desenvolupa al carrer. Per jugar a llargues, es marquen dos línies de quinze separades 70-75 passes, les quals limiten el terreny de joc. A una part està el traure i a l’altra el rest. A meitat del carrer (depèn de pobles i campionats) s’assenyala una línia de falta que ens indica que la pilota ha de pegar el primer bot més enllà en l’acció del traure. Juguen tres o quatre jugadors/es per equip amb l’objectiu d’aconseguir quatre quinzes (15, 30, val i joc) amb dos de diferència sobre l’adversari per poder guanyar un joc. Les partides solen jugar-se a 10 jocs (50 tants). Raspall Es pot jugar al carrer o al trinquet: Per a jugar a raspall al carrer, es marquen dues ratlles de quinze separades 70-75 passes, les quals limiten el terreny de joc. A una part està el traure i a l’altra el rest. Darrere de les ratlles de quinze es marquen dos corredors per poder passar els/les jugadors/es i delimitar la col·locació de la gent. Cap al mig del carrer (depèn de pobles i campionats)

Xúquer 2017 101

s’assenyala una ratlla de falta, la qual ens indica que la pilota no ha de fer el primer bot més enllà d’ella en l’acció del traure.

Raspall al carrer. Arxiu: Falla Xúquer

Per jugar a raspall al trinquet cal considerar el dau, ja que és on es botarà la pilota per a traure; els tamborins, per ser objectiu del colpeig, ja que tota pilota que toque el tamborí és quinze; l’escala, ja que la pilota es pararà sempre que hi vaja; la galeria del traure, la llotgeta de baix i el bolinxó, ja que són objectius prioritaris dels jugadors del rest per aconseguir quinze. Normalment juguen dos o tres jugadors/es per equip amb l’objectiu d’aconseguir quatre quinzes (15, 30, val i joc) amb dos de diferència sobre l’adversari per poder guanyar un joc. Les partides solen jugar-se a 5 jocs (25 tantos) al trinquet i a 8 jocs (40 tantos) al carrer. El/La jugador/a més endarrerit/da és el traure, davant de tot està el punter, i entre el traure i el punter es troba el mitger. Escala i Corda Es juga al trinquet:

Raspall al trinquet. Arxiu: Falla Xúquer

Modalitat de trinquet en què hi ha dos equips (un al dau i l’altre al rest) separats per la corda, els quals intentaran jugar la pilota passant-la per dalt la corda central, jugant-la sempre de bo, o siga al primer bot o a l’aire. La partida s’inicia quan un/a

Xúquer 2017 102

jugador/a de l’equip del rest, passa per baix de la corda i es col·loca a la lloseta per realitzar la ferida. Juguen dos o tres jugadors/es per equip amb l’objectiu d’aconseguir quatre quinzes (15, 30, val i joc) amb dos de diferència sobre l’adversari per poder guanyar un joc. Les partides solen jugar-se a 12 jocs (60 tants). El/La jugador/a més endarrerit/da és el dauer, escaleter o rest, que respon la ferida des del dau i resta des del rest. Galotxetes de monòver Es juga en una instal·lació especial, coneguda com galotxeta. Modalitat de trinquet dividit on hi ha dos equips (un al dau i l’altre al rest) separats per la corda, els quals intentaran jugar la pilota passant-la per dalt de la corda central, jugant-la sempre de bo, o siga al primer bot o a l’aire. Les galotxetes són com minitrinquets (3,5 m x 20 m) sense escala, amb una banqueta (E) per a ferir situada prop de la corda central que està penjada de les parets laterals a una altura d’1,20 m, encara que al centre no hi ha més de 0,95 m. Es juguen partides individuals o per parelles amb l’objectiu d’aconseguir quatre quinzes (15, 30, val i joc) amb dos de diferència sobre l’adversari per poder guanyar un joc. Cada joc s’inicia canviant els papers dels equips, és a dir, els del dau passen al rest i els del rest a fer el dau, i així en

Xúquer 2017 103

Escala i Corda. Arxiu: Falla Xúquer

cada joc. Es juga a 12 jocs si la partida és per parelles i a 10 jocs si és individual. Davant de tot està el punter, que ha de ser hàbil i és qui fa la ferida. Galotxa Es juga al carrer o en un carrer artificial:

Galotxa. Arxiu: Falla Xúquer

Ens referirem ací a la galotxa moderna, que és el resultat de desplaçar el joc d’escala i corda del trinquet al carrer, afegint-li elements com la corda de galotxa i el dau allargat. És una modalitat de trinquet dividit on hi ha dos equips (un al dau i l’altre al rest), separats per la corda, els quals intentaran jugar la pilota passant-la per dalt la corda central, jugant-la sempre de bo, o siga al primer bot o a l’aire. Normalment juguen tres jugadors/es per equip amb l’objectiu d’aconseguir quatre quinzes (15, 30, val i joc) amb dos de diferència sobre l’adversari per poder guanyar un joc. Cada joc s’inicia canviant els papers dels adversaris, és a dir, els del dau passen al rest i els del rest a fer el dau i ja no tornaran a canviar fins el joc següent. Davant de tot està el punter, que ha de ser hàbil i de vegades és el qui fa la ferida, anomenant-se aleshores, feridor. Al mig es troba el mitger o galotxer, i qui darrere es troba el/la jugador/a que es diu el qui fa el bot o el qui boteja.

Xúquer 2017 104

Frontó Valencià Modalitat de joc indirecte on la pilota ha de colpejar cada vegada en el frontis abans que la colpege el/ la jugador/a adversari/ària, jugant-la sempre de bo, o siga al primer bot o a l’aire. Normalment juguen individual o per parelles amb l’objectiu d’aconseguir quatre quinzes (15, 30, val i joc) per poder guanyar un joc amb dos quinzes de diferència sobre l’adversari. Les partides solen jugar-se a 10 jocs (50 tants). Cada joc s’inicia canviant el traure cada equip. Se solen jugar partides a punts, i el traure el té qui que guanya el punt. El/La jugador/ més endarrerit/da és el saguer, que respon al traure. Davant de tot està el punter o davanter que dominarà el traure i la volea. Relacionat amb l’esport i amb el joc de la Pilota Valenciana, comptem amb la col·laboració del nostre escriptor amateur particular de la Comissió, que ens contarà una breu història en la qual reflexiona sobre el nostre esport autòcton.

Xúquer 2017 105

Frontó. Arxiu: Falla Xúquer

L’ESPORT DESCONEGUT David Ferrer Sapiña Subastador de Llotja No, no li agradava aquell esport, tots els seus amics se n’havien apuntat, però a ell no li agradava. Pegar-li puntades a un baló, no era la seua vocació. Per al bàsquet era un poc massa baix, i després dánar a veure un partit al pavelló, sádonà que tampoc gaudiria d’un esport on semblaria el clauer dels altres jugadors. Provà a tennis, però no trobava amics amb moltes ganes dácompanyar-lo a l’edifici de la seua iaia, on hi havia una pista de tennis, però tots preferien les puntades al baló. I son pare no estava per la tasca de pagar-li les classes al club de tennis. Va preferir comprar-li un baló de futbol per veure si era el nou Kempes, i lánimava a oblidar la pràctica déixe esport que era de rics, segons ell. Així que en Josep va tornar a la seua consola, amb tan sols 11 anys i no tenia altra forma d’acabar les vesprades després d´haver-hi fet els deures.

Una vegada, va canviar la consola per un zapping televisiu, i va veure a la televisió, en un canal on parlaven valencià, cosa ben estranya, un esport que li va obrir la curiositat. Al mateix temps que el va fer gaudir veient-lo. Fenomen que no li ocurria, per molt que insistira son pare, quan el portava al camp de futbol a veure al Cullera, més bé era tot el contrari. Aquell esport que no havia vist mai, ni tan sols l’havia sentit anomenar per ningú, es deia Pilota Valenciana. Josep preguntà als seus pares, encara que tots dos tenien poc a dir-li sobre aquell esport. Però son pare al minut aparegué al menjador amb la pilota de futbol que estava omplint-se de pols baix del llit, reptant-lo a un partidet pel corredor. Josep alçà el cap amb poc d’entusiasme i va preferir seguir veient aquell curiós esport per la televisió. Son pare amb poca traça intentà fer dos botets pel corredor, mentre tornava la pilota a la seua oblidada llar. El xiquet estava gaudint veient aquells quatre homes, dins d`un camp rodejat de parets

Xúquer 2017 106

anomenat trinquet, colpejant una pilota, mentre a escassos centímetres, hi havia gent asseguda a uns escalons que estan inclosos al terreny de joc. En Joan sentia atentament comentaris dels dos narradors que estaven retransmetent el duel. La partida constava de 12 jocs i cada joc de 4 tants: 15,30, val i joc. El joc el guanyava qui arribava a joc amb dos tants de diferència sobre ládversari. Igual que el tennis, pensà en Josep. I també tots dos equips havien de passar la pilota per dalt dúna corda, encara que en el tennis és una xarxa. En Josep no entenia per què sent dos esports tant pareguts, un era tan conegut i practicat, mentre láltre no l ´havia sentit mai, i més estant a València.

A léndemà, a léscola, en Josep parlà als seus companys d’aquell esport que tant li havia agradat, però ningú li va fer massa cas. Seguiren amb la norma habitual a l´hora del pati, agafar el baló de futbol i ficar-se tots a córrer darrere dùna pilota. Però Josep no volia rendir-se tan prompte. Va anar a parlar amb el mestre d’educació física, qui li va explicar que aquest esport, encara que semble mentida, era molt difícil practicar-lo a València, encara que tingués aquest nom. I a Cullera encara menys, ja que no hi havia ni escola, ni infraestructures per a poder practicar-lo. En Josep, decebut, va decidir unir-se als seus amics i córrer darrere dúna pilota, ja que déixe esport, camps per a practicar-ho, Cullera anava sobrada.

Xúquer 2017 107

Llargues. Arxiu: Falla Xúquer

LES FALLES XÃºquer 2017 108

Per començar aquest bloc dedicat a les falles comptem amb la col·laboració d’un expert en la matèria, Joan Castelló Lli. Ell és periodista i a més a més forma part de l’Associació d’Estudis fallers, per tant està sobradament qualificat per parlar-nos d’alguns aspectes fallers que de segur no coneixem fins ara.

FALLES, TURISME I UNESCO Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Les falles estan considerades com la millor festa d’Europa. Així ho anunciava en 2004 el portal Localfestivities.com, que situava a la celebració del foc valenciana per davant d’altres festes de gran importància internacional com el Octoberfest (la festa de la cervesa de de Munic) i el Festival de Gant (uns espectacles de llum que permeten descobrir l’encant secret dels monuments històrics d’aquesta ciutat flamenca mitjançant enginyoses instal·lacions basades en la projecció i el tractament de la llum). Un any després, el 2005, la festa valenciana per excel·lència rebia la consideració de la

segona millor del món, només per darrere del Carnestoltes de Rio de Janeiro. Encara que no tenen validesa científica, aquestes votacions en internet van deixar palesa en el seu moment una cosa que ja sabíem els valencians: el gran atractiu turístic que, des de fa quasi un segle, tenen les falles, una festa que s’ha convertit en la més important de la ciutat per la participació activa dels ciutadans i perquè la seua celebració ha traspassat els límits provincials per a convertir-se en un esdeveniment amb repercussió internacional. La projecció turística de les falles ja la tenien clara les autoritats locals quan, en 1927, la Societat Valenciana Foment del Turisme va organitzar el primer tren faller, amb expedicions que van partir de Madrid, Barcelona i Murcia per a portar turistes perquè conegueren la nostra festa del foc. Eren anys d’expansió de les falles (el seu nombre creixia de forma important: des de les 59 falles plantades el 1927 a les 106 de 1929, encara que el rècord s’aconseguiria el 1934 amb 117), la qual cosa va propiciar la creació del Comitè Central Faller (1928) i la progressiva engegada de la Setmana Fallera, amb un

Xúquer 2017 109

complet programa que incloïa per primera vegada un cartell per a la promoció de les falles (1929), la crida (1931), elecció de la fallera major de València (1931), la cavalcada del foc (1932), la nit del foc (1934), i l’exposició del ninot i l’indult del foc (tots dos actes el 1934), entre altres festejos que s’han consolidat fins als nostres dies. La Guerra Civil i la dura postguerra van suposar un fre a l’expansió de les falles, una festa que es va veure alterada com a conseqüència de la pobresa i l’aïllament d’Espanya durant les següents etapes de reconstrucció d’un país devastat per tres llargs anys de combats i de depressió econòmica i autarquia que es van perllongar fins a mitjan anys cinquanta. En plena autarquia i en un intent d’edulcorar la capacitat crítica dels monuments fallers, el règim franquista va decidir ressaltar la faceta artística i així, el 14 de març de 1946, una ordre del ministre d’Educació Nacional, José Ibáñez Martín, declarava les falles Festes d’Art d’Interès Nacional. Es donava així un primer pas per a domesticar a les falles (en llevar-li la seua capacitat satírica) i sotmetre-les als dictats de l’ideari franquista (en donar-les una rellevància artística i transformar-

les en una expressió del bon gust, molt allunyat de la crítica grollera i la discrepància política). L’ordre ministerial justificava així la concessió: “Por haber conseguido transformar una humilde manifestación callejera de los tiempos gremiales, que se utilizaba para las sátiras del vecindario, en una de las más famosas e importantes manifestaciones de arte de cuantas se celebran en España”. Amb els anys 60 la festa va començar de nou a créixer (es van superar les 200 falles el 1969) i els seus rectors (autoritats locals i Junta Central fallera) van tornar a interessar-se pel paper dinamitzador que les falles podien jugar en l’economia valenciana. En un primer moment es va recórrer al poder de convocatòria de la premsa: al març de 1964, coincidint amb el primer any de Juan Bautista Martí Belda com a president de la Junta Central Fallera, es va convidar a un grup de periodistes de Madrid a que vingueren a València a conèixer en els tallers dels artistes els últims preparatius de les falles. El 4 de març arribava a València un avió al complet amb periodistes, fotògrafs, càmeres de televisió i filmadors del No-Do. El resultat publicitari aconseguit va ser prou bo, encara que

Xúquer 2017 110

Cartell de falles de València 1929, de José Segrelles.

Xúquer 2017 111

Cartell de falles de València de 1947, de Vicente Gil Pérez.

millorable, amb reportatges sobre les falles tant en els grans periòdics de tiratge nacional, com el cas d’ABC, com en Televisió Espanyola. Esta experiència es va mantindré al llarg dels dotze anys següents. Aquest camí de promoció de la festa en diversos àmbits nacionals va tenir la seua continuació el 1965 quan, després de les gestions corresponents, el Ministeri d’Informació i Turisme va aprovar el 4 de març una ordre per la qual es catalogava les falles com a Festes d’Interès Turístic Nacional. L’efecte que va tenir aquest reconeixement va ser quasi immediat: un any després, el 1966 van ser prop de 700.000 els visitants que van acudir a València a conèixer les seues falles. La ciutat va quedar desbordada, sense suficients places hoteleres per a atendre tanta demanda. Com a mesura d’urgència, i segons narra la premsa de l’època, diversos cinemes de la capital van estar oberts tota la nit (del 18 al 19 de març) perquè els forasters pogueren dormir en les seues butaques perquè no quedava ni una sola plaça lliure en hotels, fondes o pensions. Cartell de falles de València de 1967, de Miguel Mínguez Benlloch.

En les dècades següents, la promoció de les falles va creuar fronteres: no solament

Xúquer 2017 112

va arribar a altres països europeus sinó que també va creuar l’Atlàntic per a arribar a terres americanes amb vaixells i avions fallers noliejats des d’Argentina i altres països sud-americans, així com trens arribats des d’alguns països veïns com França. En molts d’aquests viatges, eren els propis valencians de la diàspora els que tornaven a València per a veure les falles… i retrobar-se amb una família que la guerra i la repressió franquista havia trencat. El creixement de la festa, pel que fa al nombre de comissions, va continuar de forma aritmètica en la dècada dels setanta. El perímetre de la ciutat creixia al mateix ritme que ho feien les comissions falleres. Si el 1971 es van plantar 218 falles, al final de la dècada eixa xifra se situava ja en 294. La progressió era evident, per la qual cosa els seus dirigents es van plantejar donar un pas més en la projecció exterior. Eixe recolzament va arribar el 1980, un any després de les primeres eleccions democràtiques després de quasi 40 anys de dictadura, quan el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar una ordre del Ministeri de Turisme amb la declaració de les falles com a Festes d’Interès Internacional. Aquesta nova distinció també va tenir un ressò immediat en els mitjans

Xúquer 2017 113

Cartell de falles de València de 1980, de Miguel Tomás Pérez.

de comunicació nacionals, especialment de Televisió Espanyola (TVE), que durant els dies grans va oferir reportatges i connexions en directe en programes com 300 milllones i Gente, a més de retransmetre en directe i en color la Nit del foc i la cremà. L’aparició de les televisions privades a partir del final dels anys vuitanta va acréixer encara més si cap l’interès dels mitjans audiovisuals per una festa que oferia espectacles com la crítica política i social dels monuments, l’ofrena o la cremà. Amb l’adveniment del segle XXI les falles s’havien convertit ja en un fenomen de masses. L’atenció mediàtica no es reduïa només a les televisions espanyoles, sinó que també acudien a la crida del foc reporters i productores de països com ara Japó, Xina, Corea del Sud, Estats Units, Finlàndia o Bèlgica. La magnitud de la festa, i sobretot els elevats costos de tots els elements que la integren (monuments, pirotècnia, indumentària, música) va fer que les comissions cercaren noves formes de finançament, tant a través del patrocini d’empreses privades com de les institucions. Per a avalar les aportacions que realitzaven a l’economia local i regional, la Interagrupació

de falles va realitzar l’any 2000 un estudi de l’impacte econòmic de la festa, que va xifrar en uns 240 milions d’euros anuals. Aquest treball va ser la base perquè l’Ajuntament de València establiria el 2001 una subvenció a les comissions del 25 per cent del preu del monument que plantaren en la seua demarcació. Vuit anys després, al maig de 2008, un nou estudi de la Interagrupació elevava l’impacte econòmic fins als 844 milions d’euros, amb dades rellevants com mantenir 7.580 llocs de treball directes, i amb especial incidència en els sectors de hostaleria (541 milions), transport (31 milions), loteria (27 milions), indumentària (17 milions), artistes fallers (11 milions) i música i animació (5 milions d’euros). Però les falles no són només una festa que mou centenars de milions d’euros cada any. Són també una festa plena de rituals que s’han anat construint any rere any i que ara cal conservar i preservar per a mantenir fidel l’esperit amb el qual van nàixer. Són construccions efímeres que utilitzen la sàtira com a element vehicular per a criticar personatges, costums o situacions contràries; són festes en les quals se segueixen uns rituals establits (plantà, cremà, despertà,

Xúquer 2017 114

l’indult del foc, ofrena…), són festes que combinen la música tradicional amb els usos recreatius de la pirotècnia (mascletà, castell de focs artificials, coets), són festes que han aconseguit mantenir viva la literatura festiva (com els llibrets o la poesia satírica), són festes que han fet possible la pervivència de la indumentària tradicional (empreses tèxtils de seda) i de l’artesania i els oficis relacionats amb ella (cisellador de pintes, brodadors de manteletes, calçat, joieriaorfebreria o ventalls, entre altres molts)… En definitiva, les falles són genuïna expressió de la cultura popular i que donen suports a nombrosos oficis i activitats. Aquests són solament alguns dels mèrits que ha valorat la Unesco per a declarar en 2016 les falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat, una distinció que donen a les falles un vernís cultural que en moltes ocasions se li havia negat. Una primera conseqüència de ser una festa patrimoni Immaterial de la Humanitat és un increment de la gent de tot el món que, en els pròxims anys, voldrà conèixer en directe com és per dins la festa de les falles. Aquest interès farà créixer de forma exponencial el turisme cultural que arribe a la nostra ciutat, la qual

Cartell de Falles Patrimoni de la Humanitat, de Ibán Ramón. Fons: Ajuntament de València.

Xúquer 2017 115

cosa suposarà allunyar-nos del turisme de botelló que tant mal ha fet a la festa. El revulsiu econòmic està molt bé, però també hem de cuidar altres aspectes que fan que la nostra festa siga única en el món. El reconeixement de la Unesco és important però no és una fi en si mateix. Ara cal seguir treballant perquè aqueixos rituals perduren en el temps i romanguen invariables en la seua essència; cal invertir en cultura fallera, potenciant els museus i els treballs de recerca i documentació sobre la festa; cal destinar recursos perquè els artistes fallers puguen utilitzar materials que siguen ambientalment sostenibles com l’eren els utilitzats en els primers cadafals que es van construir; cal apostar per recuperar i ampliar el repertori de música tradicional i festiva…. Hi ha encara molt camí per recórrer, però és una tasca il·lusionant i tots podem ser protagonistes i co-partícips d’ella. Som falles Unesco i açò ens enorgulleix. I a partir d’ara, a treballar perquè la falles seguisquen tenint una important component cultural. Ja hem vist la importància de les falles segons ens ha comentat el nostre amic Joan Castelló i sens dubte, ja sabem les falles són un reclam turístic per a qualsevol

ciutat. Cullera és una ciutat plena de falles, ni més ni menys que quinze comissions, que fan que cada any es planten trenta monuments entre els grans i els infantils. És cert que no totes aquestes falles es situen a la mateixa categoria, és a dir, segons el pressupost gastat en aquestes obres d’art i la classificació que fa Junta Local Fallera de Cullera, les falles estaran a secció segona, secció primera o secció especial, sent aquesta última la secció amb els monuments més grans. En Secció Especial tenim la Falla Sant Antoni de la mar, la Falla Passeig-Mercat, la Falla Raval de Sant Agustí i la Falla Taüt. Per altra banda, en la Secció Primera podem trobar a la Falla la Bega, la Falla Plaça d’Espanya, la Falla Plaça Mongrell, la El Raconet i la Falla del Port. Per últim, en Secció Segona podrem veure la Falla el Canet, la Falla Avinguda País Valencià, Falla Plaça Alboraia, Falla Rei en Jaume I, Falla Bulevar i la nostra, la Falla Xúquer. A continuació passarem a proposar un recorregut optatiu per veure totes les falles de Cullera que podria realitzar qualsevol turista: Començaríem per la Falla Raval de Sant Agustí. Aquesta és de Secció Especial i està situada al carrer València.

Xúquer 2017 116

El somni d’una nit d’estiu, de Juan Carlos Donet. (Taüt, 2014). Foto: Juan Gabriel Figueres

El menjar està servit, de Toni Pérez. (La Bega, 2014). Foto: Juan Gabriel Figueres

Xúquer 2017 117

Cullera Tours, de Noel Hervás. (Xúquer, 2015). Foto: Juan Gabriel Figueres

Xúquer 2017 118

Posteriorment ens trobaríem amb la Falla Plaça Alboraia, de secció segona. Situada al carrer Alboraia.

la secció segona i que està situada al carrer Ausiàs March.

Més avant veuríem la Falla Plaça d’Espanya, de secció primera, que planta el seu monument a la Plaça d’Espanya i que aquest any celebra el seu 75é aniversari.

La següent falla és la Falla Rei en Jaume I, de secció segona, situada al carrer Metge Joan Bolufer Borrás.

Continuaríem el recorregut amb la Falla PasseigMercat, que és de Secció Especial i està situada a l’Avinguda Dr. Alemany. Després estaria la Falla Taüt, també de secció especial i que està situada a la Plaça de la Llibertat, també coneguda com la plaça de la Taüt per la forma que té la plaça. La següent seria la Falla la Bega, de secció primera, situada al carrer dels pescadors, creuat per carrer Ateneu Musical. Posteriorment faríem un passeig creuant el riu pel pont fins arribar a la Falla Bulevar, la falla més nova de Cullera i que està situada en l’urbanització del Bulevar. Al tornar cap al poble anirem a la Falla del Port, de secció primera i que està situada a l’Avinguda del Port. Continuarem amb la Falla el Canet, de secció segona, situada al carrer La Bega. Ara arribaríem a la nostra Comissió, amb la Falla del Xúquer, des d’on fem aquest escrit que pertany a

La Falla Avinguda País Valencià la veurem a continuació. És de segona secció i situada al carrer de La Torre. La pròxima és la Falla Sant Antoni de la Mar, l’última per veure de secció especial, i que està situada a l’Avinguda del País Valencià. Veurem després la Falla Plaça Mongrell, l’última de secció primera per veure i situada a l’ Avinguda Blasco Ibañez . Per últim, acabarem el recorregut en la Falla el Raconet, de secció primera, situada a l’Avinguda del Racó. A continuació es presenta un plànol de localització de les 15 falles de Cullera segons antiguitat i el lloc en es reuneixen, que és la seu de Junta Local Fallera de Cullera: Esperem que aquesta informació vos siga interessant i pràctica per a visitar amb eficàcia totes les falles. Donar les gràcies de part de tots els fallers als turistes per vindre a les nostres festes i benvinguts a les falles de Cullera!

Xúquer 2017 119

Per demostrar-vos l’impacte que produeix aquesta festa en els turistes, vos deixem algunes entrevistes a persones que no són de Cullera i que han tingut la sort de viure l’experiència de les falles en directe i amb la companyia de la nostra Comissió. En els casos dels estrangers a banda de la traducció al valencià, vos hem posat també el text original que ens han enviat en el seu idioma.

REFLEXIONS D’UNS QUANTS AMICS TURISTES Mai no havíem anat a Falles. Ens cridava l’atenció les figures tan altes i boniques , però hi havia una cosa que ens espantava, la pólvora. Massa soroll per a la nostra oïda tan poc acostumada. Treballant dia a dia amb una valenciana de pro, no vam tardar en ser convençuts per visitar les Falles. Ens vam despertar prompte, vam agafar l ‘AVE i en poc de temps ens vam “plantar” en el centre de València. Tot era alegria i color. Música en totes les cantonades. Milers de valencians engalanats amb els seus vestits de fallers tan elegants. Tots participen en la festa: majors, xiquets, joves, famílies completes amb nadons vestits igual que els pares... Els ulls s’inunden

Xúquer 2017 120

de festa allà on mires i l’alegria que tenen es contagia i sembla que tu també formes part de la festa. Els monuments, les falles, són increïbles, una vertadera obra d’art que transmet creativitat, humor i originalitat, una vertadera meravella. A poc a poc s’apropava l’hora de la mascletà i la plaça s’omplia de gent. Estàvem una mica espantats perquè per nosaltres era tot desconegut. De sobte els coets començaren a sonar, el cel es va ataronjar i el soroll era ensordidor. Va ser molt bonic, no molestava el seu so i l’experiència amb la pólvora va ser increïble. Mai haguérem pensat que fora tan emocionant i que poguérem aplaudir amb tant d’entusiasme. El dia va ser increïble. La festa ens havia captivat. Tornarem, tornarem sempre que l’ocasió ens ho permeta, sempre que puguem, la festa, la gent i València paguen la pena. I aquest any, allí hi serem. UCRANIÀ (Comissió espanyola d’ajuda al refugiat) Люди дуже добрі і ввічливі, мені сподобався дуже це свято, а особливо паелля і то як готують її. Щороку це свято відбувається в цьому місті, цілий рік люди готуються його відзначати. Мені особливо сподобався теплий прийом усіх без винятку людей, всі посміхалися і раділи від дітей до дорослих!

Xúquer 2017 121

CEAR amb la Falla Xúquer. Foto: Falla Xúquer

Їжа була також дуже смачна і приємна! Особливо м’ясо курочки і ще багато іншого. Всі хто були поруч зі мною весь час спілкувалися і пропонували мені що-небудь спробувати, це було дуже мило. Люди які поважають свої традиції і культуру завжди будуть впевнені в завтрашньому дні і майбутньому своїх дітей які з посмішкою на обличчі і під музику йдуть разом пліч-о-пліч по вулицях свого міста. Хочу окремо подякувати мою подругу Урсулу яка це все мені показала, познайомила з цікавими людми і розповіла багато нового для мене що я не знав раніше. Бажаю всім цим людям щастя в житті і розвитку на довгі роки життя. La gent és molt amable i educada, em va agradar molt este dia de festa, especialment la paella i com es prepara. Cada any, este festival es du a terme en esta ciutat, durant un any les persones s’estan preparant per a celebrar-ho. Em va agradar especialment la càlida benvinguda de totes les persones sense excepció, tots somrient i feliços des de xiquets fins a adults! El menjar també era molt gustós i agradable, especialment la carn de pollastre. Tots els que estaven allí amb mi, em parlaven tot el temps i m’oferien quelcom per a tractar, molt bonica falla. Les persones que respecten a les seues tradicions i la cultura sempre tindran confiança en el futur i el futur dels seus fills, que, amb un somriure en el seu rostre i la música van de la mà al costat de l’altre a través dels carrers de la seua ciutat. També m’agradaria donar les gràcies a la meua amiga

Úrsula que m’ha donat l’oportunitat de conèixer aquest món tan interessant i em va infotmar de tot el que no sabia abans. M’agradaria que tota esta gent fora feliç en la vida i desitjar-los molts anys de vida.” AMERICÀ/American A March 15, 2012, after 10 hours of flight from Michigan and 4h drive from Madrid, I came to Cullera. We had ‘ERASMUS’ reunion, where?, in Cullera and in “FALLAS!!”. Valencian friends had told me much about the party, and I thought that they were mad, that could not be real. Why would they burn true works of art?. I as an architect, couldn’t understand it. I thought that they exaggerated. But it arrived the first day where I was taken to see the majestic monuments of the city of Valencia, their mascletà, its atmosphere on the street... I was amazed. But the best was coming, see the Fallas in a town like Cullera. It all started with “pumps, pumps” at 8 in the morning, I thought: “everybody wake up”. Here they began the three best days of my life, I started to feel the warmth of its people, I was the American who everyone wanted to get drunk with the “cazalla with bluesky (aiguacels)”, translation maked for themselves. I danced non-stop to the rhythm of superb musicians who found by all the points of the town, enjoy very enjoyable meal that made me feel as one Fallero more,

Xúquer 2017 122

and became winners. Why was jumping I more than anyone?. They had managed to convey me all their feelings and I already I felt like one more. The second day we enjoyed a tour of the wonderful beach of Cullera, “the Ofrenda” and another night of fun. Without realizing it, it was the last day, I couldn’t believe that it had happened to me time fast. And the time came, I confirmed my unbelief, they burned those wonderful monuments and with them everything bad in that year. Hoping to start a new year “Fallas” I said goodbye to all those wonderful people thinking: “At the coming year I will be Fallero”. Un americà en Falles? Un 15 de març del 2012, després de 10h de vol des de Michigan i 4h de cotxe des de Madrid, vaig arribar a Cullera. Teníem un retrobament “ERASMUS”, on?, a Cullera i en Falles. Els meus amics valencians m’havien parlat molt de la festa i, jo pensava que estaven bojos, que això no podia ser real. Per què cremaven vertaderes obres d’art? Jo com arquitecte, no ho podia entendre. Pensava que exageraven. Però va arribar el primer dia i em van portar a veure els majestuosos monuments de la ciutat de València, la seua mascletà, l’ambient dels carrers...

Xúquer 2017 123

Un americà en la Falla Xúquer. Foto: Falla Xúquer

quedí al·lucinat. Però em faltava el millor, veure les Falles en un poble com a Cullera. Tot va començar amb “bombes, bombes” a les 8 del matí, vaig pensar: “tots cap amuntttt”. Ací començaven els tres millors dies de la meua vida, vaig començar a sentir el calor de la gent, era l’americà, aquell que tots volien que tastara la casalla “withbluesky (aiguacels) “, traducció que ells feien. Vaig ballar sense parar al ritme dels magnífics músics que trobàvem per tots els punts de la localitat, gaudir de menjars que em van fer sentir com un faller més i, van arribar els premis. Per què saltava jo més que cap altre?. Havien aconseguit transmetre’m tots els seus sentiments i jo ja em sentia un més. El segon dia vam gaudir d’un recorregut per la meravellosa platja de Cullera, de l’ “Ofrena” i d’una altra nit més de diversió. Sense adonar-me’n, era l’últim dia, no podia creure que m’haguera passat el temps tan ràpid. I va arribar el moment, vaig confirmar la meua incredulitat, cremaven els meravellosos monuments i, amb ells, tot el pitjor de l’any. Amb l’esperança de començar un nou any “faller” em vaig acomiadar de tota aquesta meravellosa gent pensant: “A l’any que ve jo m’apunte a la Falla”

ITALIÀ/Italiano Quando la mia amica mi ha spiegato che era “las fallas” non ci potevo credere. Conoscevo la Spagna, la festa di Ibiza, i musei di Madrid e il colore speciale di Siviglia, ma non avrei mai imaginato come era “VALENCIA EN FALLAS” fino a quando la mia amica mi ha detto di andare da lei a goderci davvero questa incredibile festa. Non potrei spiegare quello che mi ha sorpreso di più. Per cominciare, il fatto di bruciare un monumento nel quale investono un anno di lavoro e tantissimo denaro, era impensabile. è stato meraviglioso condividere la vibrazione di ogni “mascletà”, il sapore di ogni “buñuelo”, la passione dei valenziani e la loro tristezza l´ultimo giorno. Di ritorno in Italia, tutto era piú chiaro... Non si tratta soltanto di una festa come inizialmente pensavo. Per loro é uno stile di vita. Vi ringrazio per avermi fatto participare e per sempre: “VISCA VALENCIA” Quan la meua amiga em va explicar què eren les falles, no m´ho podia creure. Coneixia Espanya, la festa d’Eivissa, els museus a Madrid i el color especial de Sevilla, però mai haguera pogut imaginar com era “VALÈNCIA EN FALLES” fins quan la meua amiga em va dir d´anar a gaudir de veritat aquesta increïble festa. No podria explicar el que més em va sorprendre. Per començar

Xúquer 2017 124

el fet de cremar un monument en el qual inverteixen un any de treball i tantíssims diners, és impensable. Va ser fantàstic les vibracions que em van fer sentir cada mascletà, el sabor de cada bunyol, la passió dels valencians i la seua tristesa l´últim dia. En tornar a Itàlia, ho vaig entendre tot. No es tracta tan sols d´una festa com pensava abans, per a ells és un estil de vida. Gràcies per fer-me sentir partícip de la vostra tradició i per sempre “VISCA VALÈNCIA”. MADRILENYA Madrid Les Falles des de Madrid són vistes com uns monuments que tenen l’objectiu d’adornar i embellir els carrers durant quatre dies i que, després, incomprensiblement, són cremats. Per què? Si són tan bonics i engalanen tant les cantonades o places... - es pregunten els que mai no han acudit a conèixer la festa. Tanmateix, quan coneixen les Falles des de dins, se n’adonen que és una forma de vida i que suposa l’esforç i el treball de moltes persones durant tot l’any. Tots s’uneixen perquè tenen una il·lusió en comú que és tenir un monument faller per plantar i celebrar unes festes obertes a tothom. I són unes festes obertes a la gent perquè tots els turistes que decideixen acudir

Blanca, Presidenta d’Honor de la Falla Xuquer 2016 Foto: Falla Xúquer

Xúquer 2017 125

en aquestes dates, poden participar en la festa sense necessitat de gastar. Des del matí fins a la nit gaudeixen de la despertà, de la mascletà, dels focs d’artifici, dels monuments fallers que barregen enginy, ironia, crítica i bellesa. També passegen pels carrers guarnits d’ornaments i plens de color i veuen passar el dia de l’ofrena les falleres amb els seus ramells de flors per oferir-li’ls a la Verge. Els madrilenys entenen quan visiten les Falles que són molt més que una festa, són un sentiment que comparteixen totes les persones que durant tot l’any organitzen tot tipus d’actes amb la finalitat d’aconseguir que les Falles de l’any vinent siguen encara millors que les anteriors i això comporta fomentar les relacions i crear noves amistats. Per això, nosaltres que sempre buscàvem un forat en l’agenda per apropar-nos a València en Falles i que avui, per circumstàncies familiars som integrants de la Falla Xúquer de Cullera, recomanem que ningú no deixe de venir a conèixer la grandesa d’aquestes festes. Blanca García (Madrid) Presidenta d’ Honor 2016 Falla Xúquer

Xúquer 2017 126

Les Falles són... La meua terra i la meua família, amor, alegria i olor a pólvora. So de festa i de música de veu i de foc, olor a pólvora. Guirigall i festí, xocolate i bunyols, bellesa, enginy i ironia i olor a pólvora. Fallers i falleres, cercaviles,vida, arròs, flor del taronger i olor a pólvora.

A continuació comptem amb la col·laboració de nostra fallera preferida, la persona amb més edat de la Comissió i que va viure en la seua joventut a València. Per tant, qui millor que ella per escriure unes lletres sobre els costums d’aquella època en les falles de la capital.

LES FALLES... I EL TURISME Enri Martínez Sanchis Mestressa de casa En esta ocasió voldria parlar-vos de l’impacte que ha tingut el turisme en les nostres falles, però no ho faré basant-me en els números i en les dades en gelat, sinó des de la perspectiva de la meua vivència personal. Com alguns sabreu, vaig ser molts anys fallera a València capital; pertanyia a la Comissió Doctor Serrano, Carlos Cervera i Clero (i adjacents), en el barri de Russafa, conegut com “la terra del ganxo”. La veritat és que no érem molta gent per ser un barri de la capital: en devíem ser uns huitanta, entre homes i dones; no teníem casal i les reunions les fèiem a la planta baixa d’un faller, que també era el seu domicili. Això sí, per als dies de falles llogàvem

un local que, no obstant això, a penes gastàvem si feia bon oratge, perquè tota la festa la solíem fer al carrer. Doncs bé, pel que fa al turisme en aquells anys, tampoc no crec que es poguera qualificar com a tal; venia personal dels pobles dels voltants, que es portaven el seu “avio” (menjar i begudes) per no haver de gastar-se massa o gens de diners, visitaven principalment els monuments de la secció especial, que en aquella època no devien ser més de cinc o sis, i després se’n tornaven cap a casa. No va ser fins uns anys més tard, quan començà a canviar la cosa... Pels carrers es van començar a veure alguns estrangers que ja no miraven els monuments i prou, que ja no es portaven el seu “avio”. S’acostaven a les comissions i veien des de fora, amb curiositat, els balls que fèiem i totes les activitats que programàvem, perquè a cada barri i hi havia orquestres i els fallers ens ho passàvem molt bé, també. Eren visitants que ocupaven fondes i sobretot hotels, que anaven a restaurants i que tenien quatre durets per gastar... I així va començar el que es podria considerar “el turisme faller”.

Xúquer 2017 127

Allò va anar unflant i unflant fins convertir-se en el que hui en dia són els dies principals de falles, a partir del dia u de març, amb les impressionants “mascletaes” que congreguen moltíssima gent a la Plaça de l’Ajuntament, i especialment els tres dies grans: dèsset, díhuit i dèneu: hui tot és, sobretot en la capital, massificació i negoci. Alerta, no és que estiga en contra de la internacionalització de la festa fallera, al contrari, i més encara ara que som “patrimoni immaterial de la humanitat”, però què voleu que vos diga, abans tot era més casolà, com més autèntic... Ara, torne a repetir que no estic en contra. Ja ho deia aquell en una pel·lícula: “el turismo es un gran invento”, i cal pensar en la gran quantitat de diners que aporta a les arques públiques i a les privades el moviment turístic, no només al Cap i Casal, sinó a tots els pobles com ara el nostre que plantem falles. Per això vos dic a tots, turistes i forasters: BENVINGUTS TOTS! Aprofiteu per conèixer-nos, aprofiteu per compartir la nostra alegria i gaudir de les falles com nosaltres! Les Falles d’abans. Foto: Enri Martínez

Xúquer 2017 128

GUIA COMERCIAL

XÃºquer 2017 129

restaurant bar pescadors -Menú Diari -Esmorzars Populars -Peix Fresc de la Llotja de Cullera -Arrossos per encàrrec -Gran Varietat de Tapes Caseres

DIUMENGES OBERT AL MIGDIA Luis: 649 11 25 37

Avda. del Port, 9 - 46400 CULLERA (València) Xúquer 2017 130

Especialitat en Tractaments

Facials i Corporals

Loles Jordá Nicolau Esteticista

Tel. 96 172 37 14 Mòbil: 671 50 83 01

C/ Ausias March, nº 2, 6º, 22 46400 CULLERA (Valencia) Xúquer 2017 131

C/ LA BEGA, 18 - CULLERA Tel. 617 27 45 42 XÃºquer 2017 132

Belleza y bienestar Quiromasaje terapéutico capilar Abierto todos los dias mañana i noche excepto martes

Catalina de Luis y Machón GERENTE Mov. 653 61 44 32 Av. País Valencià , 63 Bajo 46400 CULLERA (VLC) Tel. 96 106 88 24

Xúquer 2017 133

Ernesto Sanz Ponsa 627 91 46 74 shostelerossanz@hotmail.es Alzira (Valencia)

XĂşquer 2017 134

XÃºquer 2017 135

BAR RESTAURANT ATENEU MUSICAL BASAR I LEPOLIES Pastissos de llepolies des de 5 euros

ESMORZARS - DINARS - TAPES PIZZES CASOLANES PER A EMPORTAR SALÓ PER A CELEBRACIONS

Bosses de llepolies per a bodes, comunions, aniversaris i batejos. Pinyates i Garlandes Gelats i refrescs

C/ Ateneu Musical, 15 96 172 21 70 Xúquer 2017 136

C/ La Bega, 11 (enfront de la Casa de la Cultura) Telèfon 680 453 084

Avinguda del Port, 15 - 96 172 67 68 XÃºquer 2017 137

ORGANIZACIÓN DE OFICINAS

BONIAS

PASSEIG DR. ALEMANY 96 172 12 09

Xúquer 2017 138

FORN I PASTISSERÍA

CAMARENA Alain Delgado Costa Inmaculada Camarena Montagut

CARRER DEL VALL, 15 TEL. 96 173 06 91 CULLERA Xúquer 2017 139

SERVEI A DOMICILI

C/. Colón, 23 96 172 07 10 669 96 30 92 CULLERA

Telf. 96 172 60 11 670 780 488 C/La Bega nº 13 Cullera www.pizzeriaatlantida.es

Xúquer 2017 140

Gallego’s Beach LOUNGE BAR Xúquer 2017 141

C/. Ciudades Unidas,1 Tlf. 96 172 45 63

XÃºquer 2017 142

MISTER POLLO Comidas caseras para llevar

C/ Cabañal, 16 Telf. 96 172 50 06 Móvil 618 18 74 61 46400 C U L L E R A Xúquer 2017 143

MERCAT MUNICIPAL, 9 TEL.: 679 604 073

Avda. Ribera Baixa, 46 - 1.º • 46612 CORBERA (Valencia) Tel. 96 256 02 02 Fax 96 256 04 78 www.lambertcastello.com info@lambertcastello.com

LA BEGA 8 SUPERMERCADOS DIA TEL.: 639 567 091 CULLERA Xúquer 2017 144

C/ POETA MIGUEL HERNÁNDEZ, 2 BAJO 46400 - CULLERA (Valencia) Tel. 96 011 86 40 Mob. 697 533 340

Teléfonos. 96 173 03 49 / 647 404 841 Colón, 37 - CULLERA Xúquer 2017 145

TELÉFONOS 96 203 33 19 677 202 720 Xúquer 2017 146

Avda. Alicante s/n 46400 CULLERA (Valencia) Mov. 669 77 90 08

Exposición: C/ Sueca,9 Almacén: Fray Pascual Jover, 12 Tel: 96 173 11 22 Fax: 96 170 60 00 46400 CULLERA (Valencia)

Xúquer 2017 147

Avda. Guardia Civil, s/n Tels.: 96 172 49 12 Fax: 96 173 08 74 46400 CULLERA

Tel.: 96 172 53 39 Part.: 96 170 47 44 Passeig Dr. Alemany, 16 46400 Cullera (Valencia)

XÃºquer 2017 148

INMOCRESPO COMPRA-VENTA ALQUILERES SEGUROS GERENCIAS

WE SPEAK ENGLISH ON PARLE FRANÇAIS SPRECHEN DEUTSCH

www.inmocrespo.com inmocrespo@inmocrespo.com

96 172 24 51 690 686 757

Avda. Cabañal, 5 • 46400 CULLERA (Valencia-España)

Prado Comarcal, 15 46400 Tavernes de la Valldigna (València) Tel. / Fax: 96 283 72 26 email: lanacrusi@hotmail.com

Xúquer 2017 149

Bar Restaurante Arrocería Fructuoso Bustos Pérez Edificio Marenyet Av. Marenyet s/n 46409 Cullera (Valencia) RESERVE SU MESA Tel. 960 264 712 Mov. 744 484 450

Trans Service

DISPONEMOS DE SERVICIO DE RECOGIDA Y TRANSPORTE SOLO PARA CLIENTES DEL RESTAURANTE EL REFUGIO Xúquer 2017 150

ROIG & ASSOCIATS  ADVOCATS Joan Roig Peyró Barbara García Brisa Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es

Xúquer 2017 151

LA BODEGA

Nuevo téléfono 96 106 19 46 Poeta Miguel Hernández, 5 46400 CULLERA - Valencia www.lalegre.com

Xúquer 2017 152

C/ Despedida, s/n Tel. y Fax 96 173 25 34 46400 CULLERA

XÃºquer 2017 153

XÃºquer 2017 154

Raciones Bocadillos Frituras de pescado Platos Combinados Carrillada Entrecote Conejo y Pollo (por encargo) C/ Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA Tel. 620 80 11 28 - 629 58 50 22 XĂşquer 2017 155

XÃºquer 2017 156

Casa Rural El Mirador de la Torre

Mari Carmen Osa Jover DELEGADA mosajov@mapfre.com DELEGADA Silvia Osa Jover siosajo@mapfre.com Enka Llinares GESTORA DE CLIENTES ellinar@mapfre.com C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26 Diagonal del País Valencia, 33 Telf. 96 172 34 59 Fax 96 172 33 94 46400 CULLERA / Valencia

www.titastur.com Tel.: 655 552 677 C/. Vicario, 4 ALCUBLAS información@titastur.com Xúquer 2017 157

XÃºquer 2017 158

Tapas Comidas Pizzas etc. Av. Port 13 Tel. 96 203 47 74

XÃºquer 2017 159

XÃºquer 2017 160

INFORMACIÓN 617716575 961723479 C/Muñoz Degrain nº79, bajo derecha. 46400 Cullera València promoconpiris@telefonica.net