BAU-B B23 Master Plan and Public Space Design

TRANSFORMACIÓ I INTEGRACIÓ URBANA DE LA B-23

LA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

ÍNDEX

1_L’AVINGUDA METROPOLITANA / LA DIAGONALARRIBAAL LLOBREGAT 1.1_MEMÒRIA

- introducció

- objectius

- antecedents

- cap aunnoumodel

- zoomout/ la diagonalarribaalllobregat

- zoomin/una avinguda metropolitanade100m D’AMPLE

1.2_documentaciógràfica

- la diagonalarribaalllobregat

- secciótipo de l’avinguda metropolitana

- disposicióde l’avinguda metropolitana en relacióalcontexturbà

2_elsàmbitsdetransformació

2.1_diagonal-collserola/carreterareial- PORTA

DE BARCELONA

- objectiusde la proposta

- preexistències

- delimitaciódel’àmbitdetransformació

- proposta de transformació del nus diagonal/ronda

- conceptesde la proposta

- proposta de soterrament de la b23 al seu pas per esplugues centre

- proposta de permeabilització de la b23 al seu pas per esplugues centre

- propostademodificaciódelplanejament

2.2_diagonal-tv3/bellavista- MEDIA CATALANS

- objectiusde la proposta

- preexistències

- delimitaciódel’àmbitdetransformació

- conceptesde la proposta

- propostademodificaciódelplanejament

2.2_diagonal-llobregat- MIRADOR DEL LLOBREGAT

- objectiusde la proposta

- preexistències

- delimitaciódel’àmbitdetransformació

- conceptesde la proposta

- propostademodificaciódelplanejament

L’AVINGUDAMETROPOLITANA

LA DIAGONALARRIBAAL LLOBREGAT

1.1_MEMÒRIA

Introducció

la b-23 és la prolongació física de l’eix que confi gura l’avinguda diagonal a barcelona. no obstant això, la importància circulatòria que té la b-23 i el seu disseny, no ha promogut una potència urbana similar a la de la diagonal a barcelona, ja que en comptes de generar activitat al seu voltant, provoca un efecte de barrera entre les seves dues vores i un buit urbà. un gran buit urbà de 131Ha que transcorre pels municipis de sant joan despí, sant just desvern i esplugues de llobregat fi ns arribar a barcelona, on interseccions amb la ronda de dalt i connecta amb l’avinguda diagonal.

un buit urbà amb un gran potencial, 110 Ha de sols amb capacitat de transformació que generen discontinuïtats entre barris i entre les ciutats veïnes.

un buit urbà de gran qualitat geogràfi ca, amb 5,5km de longitud que travessant torrents i rieres i està en contacte en els seus extrems amb dos dels principals espais naturals de la metròpoli, el riu llobregat i el parc natural de collserola.

objectius

l'estudi de la b-23 entre barcelona i el riu llobregat, s'orienta a transformar allò que ara és una barrera en una prolongació de l'eix d'activitat de la diagonal, identifi cant les possibilitats d'integració, connectant els seus laterals i aprofi tant els espais d'oportunitat que s'obren al seu voltant, donant especial protagonisme als modes de mobilitat sostenible que ara estan marginats.

- Itineraris verds

necessitem construir un sistema de mobilitat basat en la combinació de les millors condicions per a vianants i ciclistes i en un efi cient i integrat sistema de transport públic que ens permeti la millor qualitat de vida possible. podem estructurar la trama urbana en relació amb els recorreguts de mobilitat activa i potenciar els intercanviadors entre aquestes xarxes d'itineraris i la xarxa de transport públic com a nous centres de vida quotidiana, llocs que cal equipar i densifi car

- Estructurar els creixements al llarg dels camins de mobilitat tova

a la manera com les ciutats tradicionals van créixer al llarg dels camins, la nova mobilitat ens ha de conduir cap a les ciutats estructurades al llarg de recorreguts de mobilitat activa que siguin agradables, equipats i verds, transformats en vies cíviques que connectin amb els nodes de transport públic.

- Reforçar els nodes de transport públic com a noves àrees de centralitat les estacions de transport públic, moltes vegades amb entorns desorganitzats i mal aprofitats, deuen transformar-se en espais de centralitat per al segle xxi i ser els llocs amb més densitat d'activitats i barreges d'usos residencials i productius que en treguin profi t de la connectivitat.

- Transformar les infraestructures destinades al transport privat la construcció de grans infraestructures destinades al vehicle privat va fer créixer barreres infranquejables entre teixits urbans veïns. els espais marginals que es van crear als seus costats ara s'han de convertir en espais d'oportunitat, creant àrees per a la mobilitat sostenible que permeti la recuperació dels teixits urbans que les infraestructures havien fragmentat.

antecedents

-Pèrdua de l’hegemonia del vehicle privat / Per un nou paradigma de la mobilitat. l’àrea metropolitana és un territori amb una estructura urbana mallada per les traces històriques i els creixements urbans tradicionals. tot i així, la irrupció del vehicle privat durant el segle xx i la seva hegemonia en el plantejament de les infraestructures va trencar moltes d’aquestes estructures urbanes que tradicionalment havien funcionat.

la construcció del sistema d’autopistes i vies ràpides va suposar la destrucció de connexions importants de les xarxes locals que eren bàsiques per a la mobilitat de vianants i bicicletes. sota aquesta nova capa de vials i nusos, molts teixits urbans locals van quedar desconnectats entre sí, i dels espais naturals propers.

després d’aquest llarg període en què la mobilitat del vehicle privat era la preocupació gairebé exclusiva del disseny de les infraestructures i la ciutat, la necessitat de frenar l’emergència climàtica i els efectes nocius del trànsit en l’entorn urbà han portat a replantejar la manera de pensar la metròpoli.

en aquest sentit però, i aprenent dels errors del passat, creiem que no es tracta de destruir infraestructures existents, sinó d’aprofi tar els avantatges que tenen les vies ràpides construïdes pel que fa a connectivitat i continuïtat i transformar-les de manera que el vehicle privat deixi de ser hegemònic, i passin a servir a tots els altres modes de mobilitat, incloent amb la importància que es mereixen els de mobilitat activa (vianants i bicicletes) i el transport públic d’alta ocupació connectant amb els teixits urbans veïns, que fi ns ara interrompien i ens permetin nous creixements urbans que permetin revertir els darreres de les nostres ciutats que s´han confi gurat donant l’esquena a les vies rapides.

- Potencial de la B23 / La infraestructura viaria, una oportunitat

el replantejament de la b-23, principal infraestructures viària metropolitana, és una oportunitat única per revertir l’impacte negatiu que ha tingut sobre el territori, generant barreres en molts casos infranquejables, que produeixen una excessiva fragmentació dels ecosistemes, generen espais urbans residuals, i impedeixen continuïtats necessàries per la metròpoli. el treball sobre la traça de la infraestructura ens ha de permetre superar aquestes barreres i implantar estratègies de mobilitat que ens permetin reduir la presència dels vehicles privats dins les nostres ciutats, així com la pol·lució que generen amb impactes negatius molt signifi catius sobre la salut de les persones. aquest nou paradigma de la mobilitat, on el vehicle privat ja no és l’únic protagonista ni el més important, ens ha de permetre millorar la qualitat de vida de cada ciutat i del conjunt de la metròpoli de barcelona i contribuir a la millora del medi ambient.

la b-23 és un eix amb un gran potencial de connectivitat amb continuïtat en gran part de la metròpoli, dotant als vehicles d’una gran accessibilitat al territori, travessant els municipis en contacte a la diversitat d’espais naturals que el caracteritzen i el fan únic com el riu llobregat dins del terme municipal de sant joan despí i amb la falda del parc natural de collserola en el límit entre barcelona i esplugues. aquesta accessibilitat, però, només la gaudeix la mobilitat rodada i amb defi ciències, atès al poc protagonisme que se li ha donat en aquestes vies al transport públic.

- Potencialitats del lloc / Un territori marcat per al Geografia

l’àmbit d’estudi, situat al oest de la metròpoli, entre la falda de collserola i la plana del parc agrari del llobregat. És un territori caracteritzat per una orografi a al llarg de la via amb pendents suaus, amb petites variacions per la presencia de torrents i rieres incorporades al sistema d’espais lliures de les ciutats. des de el parc dels torrents a esplugues de llobregat al parc de la fontsanta a sant joan despí i sant just desvern.

una traça de 5,5km amb pendents suaus que transcorre per 4 municipis, barcelona – esplugues de llobregat – sant just desvern - sant joan despí, en contacte amb dos dels principals espais natural de la metròpoli, de la falda del parc natural de collserola al riu llobregat.

- La B-23: unió i barrera

les ciutats han anat creixent esdevenint un continu urbà en l’entorn de la infraestructura generant pràcticament al llarg de la infraestructura un buit urbà d’espais marginals ambdós costats de la via difi cultant la relació entre parts de la ciutat i amb els espais naturals propers impedint la continuïtat de corredors ecològics cap a l’interior de les ciutats.

tot i la fragmentació que produeix aquesta infraestructura sobre el territori, esdevé un eix de gran importància per connectar aquests municipis amb la resta de la metròpoli. un gran eix d’una escala supramunicipal que ha estat dissenyat seguint traçats suaus, pensant en el cotxe com a mitjà de transport predominant, però que dins l’escala metropolitana aquesta via aporta un gran valor per promoure la mobilitat activa.

el sobre dimensionat d’aquestes infraestructura, conjuntament amb l’espai de protecció al llarg del seu traçat, permet pensar en incrementar el protagonisme del transport públic amb traçats de connexió directa entre municipis i intercomunicacions entre les vies, fent possible que esdevingui una gran arteria pel transport públic, amb carrils segregats i nodes d’intercanvi que facilitin el moviment per la metròpoli i dissuadeixin l’ús del vehicle privat.

cap a un nou model

l’esforç i la gran inversió feta per garantir la màxima continuïtat i efi ciència de la mobilitat privada en les últimes dècades ens ha de permetre, amb un nou plantejament sobre el paper que ha de tenir aquesta infraestructura, superar els aspectes negatius que ha generat, i aprofi tar aquestes continuïtats tant apreciades, per dotar aquesta part de la metròpoli d’una avinguda metropolitana en continuïtat a l’avinguda de la diagonal de barcelona que esdevingui la llavor de la metròpoli del segle xxi, una metròpoli verda, compromesa amb el medi ambient i amb les persones.

dins la metròpoli trobem diferents tipologies d’infraestructures viàries que transcorren al llarg del territori. atenent a la seva confi guració, capacitat, riquesa i potencials del seu entorn, el pdu defi neix un nou model de mobilitat generant una estructura formada per 5 tipologies de vies que garanteixin i prioritzin les continuïtats per a la mobilitat activa i el transport públic.

més enllà de la millora individualitzada que per a cadascuna d’elles suposaria, el re-disseny d’aquestes 5 tipologies de vies ha de donar lloc a un conjunt que, sumant-se a l’estructura d’espais lliures urbans i d’espais naturals amb els que connecten, atorgui la màxima riquesa i benefi cis per les persones al nou model de mobilitat i esdevingui la clau per la millora i transformació de les ciutats. aquest nou model ja no atendrà exclusivament les necessitats del vehicle privat, sinó que ha de servir a totes les escales, des del barri fi ns a l’escala territorial, i sobre tot ha de dotar les vies d’escala humana. i aquest re-disseny ha de permetre fer de l’àrea metropolitana una ciutat de ciutats, híper-connectada, que escurci les distàncies entre els nuclis urbans i que acosti els espais naturals als ciutadans.

aquests canvis són imprescindibles per poder revertir la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem. un bon aprofi tament d’aquestes vies que doni el protagonisme a les persones i al transport públic, juntament amb una estratègia intel·ligent de generació de nous nodes d’intercanvi que garanteixi una efi cient xarxa de transport públic ha de permetre reduir dràsticament l’ús del vehicle privat dins les nostres ciutats. amb itineraris clars, agradables i ben connectats, que esdevinguin els millors llocs per on moure’s i gaudir de la vida a les nostres ciutats i de la riquesa mediambiental del nostre territori, on el fl ux de vianants i bicicletes permeti l’accés al ciutadà a tots els racons de la metròpoli amb una accessibilitat sostenible door to door, i que serveixi al mateix temps per a recuperar i apropar la ciutadania a les continuïtats dels mosaics agroforestals (patrimoni natural) tant importants per la salut del medi i del nostre territori.

així doncs, la transformació de la b23 en avinguda metropolitana, es sumarà a la futura xarxa de corredors, connectors, avingudes, carrers i camins metropolitans, que gràcies a la seva combinació i interacció amb el sistema d’espais lliures urbans i naturals, han d’esdevenir una veritable matriu activa multifuncional, que millori la connectivitat de la metròpoli i generi noves ordenacions que resolguin la relació amb els teixits urbans existents i aprofi tin el potencial dels nous eixos que confi guraran la metròpoli del segle xxi.

zoom out / la diagonal arriba al llobregat

- Perllongament de l’Avinguda Diagonal l’avinguda diagonal amb 10,5km de longitud té trams amb amplades diverses fruit dels diferents períodes de planejament i execució. des del mar fi ns a la pl. francesc macià amb una amplada de 50 m als 85 i 105m entre la pl. francesc macià i el nus de la ronda de dalt. la nova avinguda metropolitana, perllongant els 100m d’amplada de l’avinguda diagonal a l’alçada de les corts, pot esdevenir un nou model d’avinguda on la vegetació i els nous sistemes de mobilitat siguin els protagonistes. amb un nou model de mobilitat metropolitana verda que pugui revertir el sistema actual de mobilitat amb el vehicle privat al cap davant.

- El gran buit Urbà

la construcció de la b-23 ha propiciat que a dia d’avui hi hagi un gran buit urbà que ha esdevingut un tall entre municipis i dins les pròpies ciutats. la situació actual d’aquests espais permet recuperar un espai per les ciutats que sense afectacions sobre les edifi cacions existents pot convertir-se en avinguda metropolitana que recuperi la voluntat del plà cerda. un gran eix urbà que connecti els dos rius, el llobregat amb el besòs, i recuperi la continuïtat dins dels municipis.

un nou eix urbà, que en el límit entre esplugues i barcelona en contacte amb la falda del parc natural de collserola, pugui també fer possibles la connexió entre el mar i la muntanya.

- Nou model de mobilitat

la nova avinguda metropolitana amb amplada de 100m, permetrà implantar els sistemes presents i futurs de mobilitat dins les ciutat i entre els municipis veïns. amb amplada sufi cient per incorporar i/o mantenir sistemes per itineraris metropolitans i amb espais per garantir que la gent fl ueixi per la metròpoli i connecti amb la xarxa actual dels municipis. un nou sistema de mobilitat que permetrà repensar el model de mobilitat de cada ciutat optimitzant l’actual xarxa local.

amb un disseny amb noves oportunitats per millorar el sistema combinat de xarxes locals i la via rapida amb noves entrades i sortides entre la b23 i el teixit urbà amb un funcionament semblant al de la ronda de dalt.

- Noves continuïtats Verdes

una avinguda metropolitana que promou les continuïtats ecològiques dins del territori, amb nous itineraris verds que perllonguen els passejos sota els arbres de la diagonal fi ns al riu llobregat i els connecten amb els sistemes d’espais lliures de les ciutats. nous itineraris envoltats de vegetació que esdevindran veritables passejos bioclimàtics que en contacte amb els parcs existents i la recuperació i transformació dels torrents tallats per la b23 es poden infi ltrar dins les ciutats.

-Noves Centralitats

un nou espai guanyat per la ciutat amb identitat pròpia on la nova avinguda metropolitana reconegui el potencial de cada indret arribant a confi gurar nous punts de referencia per la metròpoli.

el límit d’esplugues amb barcelona amb la presencia del Hospital sant joan de deu, referent internacional, en el límit entre sant just desvern i sant joan despí amb el complex audiovisual de tv3 i a sant joan despí en contacte amb el parc agrari del baix llobregat la presencia de la ciutat esportiva del futbol club barcelona i possible ubicació d’un park and ride. activitats de gran valor envoltats de llocs d’oportunitat amb capacitat de gran intensitat per convertir-se en nous centres metropolitans.

nous pols d’intensitat amb elements d’identitat i espais de qualitat que esdevindrien llocs de destí i que es sumarien a espais urbans de referencia al llarg d’aquest nou eix urbà com al forum, plaça de les glories i francesc macià. nous espais de centralitat que es podrien convertir en la llavor per reactivar i/o reconvertir teixits dels seu entorn.

zoom in / una avinguda metropolitana de 100 d’ample

al llarg dels 10,5km que té l’avinguda diagonal aquesta té un caràcter plenament urbà, al llarg d’aquest recorregut hi trobem tres trams clarament diferenciats, amb amplades i confi guracions diferents, sempre però conservant el caràcter urbà i la continuïtat de l’avinguda. en recents transformacions, les millores han anat encaminades a incorporar i/o millorar les condicions per al foment de la mobilitat activa i també a reforçar la presència del transport públic.

- des del mar fi ns a la pl. francesc macià, la diagonal compta amb una amplada de 50 m, en la que conviuen, sovint amb confl ictes, dos carrils de circulació general i un de transport públic per cada sentit, en el tronc central, i dos carrils més per sentit en els laterals; un passeig per a vianants, arbrat i carril bici en l’espai relativament petit entre el viari lateral i central; i una vorera molt escassa a la vora de les edifi cacions. la confl ictivitat d’aquest tram s’evidencia en la necessitat de reforma per tal de reduir el trànsit, que s’ha posat de manifest repetidament.

- entre la pl. francesc macià i el nus de la ronda de dalt, la diagonal agafa una amplada més gran, entre 85 i 105 m, fet que permet encabir amb més comoditat unes voreres amples a cada banda, la presència d’un total de 12 carrils de circulació, dels quals dos o tres destinats al transport públic, la plataforma del tramvia en el costat mar i d’un passeig i circulació de bicicletes en la part nord amb forta presencia de vegetació i espais enjardinats i gran nombre d’arbres.

la nova avinguda metropolitana, pensada com a perllongament de la diagonal fi ns al riu llobregat, esdevé en un nou tram de 100m d’amplada al llarg de tot el recorregut de la via, només alterat en alguns punts on es troben edifi cacions existents dins aquesta franja. l’amplada de 100m dona continuïtat al tram de la diagonal al seu pas per les corts on, tot i el nombre de carrils, manté el caràcter urbà en tot moment gràcies als elements que la confi guren i a la presència de passos de vianants.

la nova avinguda, amb 100m d’amplada, esdevé un nou espai públic amb amplada sufi cient per pensar amb una nova confi guració que pot afegir nous valors a la diagonal i fer que esdevingui un espai modèlic.

una avinguda que manté el tronc central i genera, a ambdós costats de la via, dos passejos que ressegueixen la b23 al llarg de tot el seu recorregut. els nous passejos estan destinats en gran part a la mobilitat activa, al transport públic i al verd, estenent a través del paisatge la continuïtat entre la natura i les ciutats contemporànies. la presència del vehicle privat es minimitza i queda reduïda a un carril, amb la possibilitat de passar a dos, ja sigui perquè es tracta de zones de gran intensitat urbana, o bé per absorbir fàcilment les entrades i sortides al tronc central.

els passejos es diferencien a ambdós costats de la b23 per la vegetació, així com per quina serà la mobilitat prevista en el passeig. el costat mar està confi gurat per un gran palmeral amb diversitat de palmeres però amb predomini de la Washingtonia, en continuïtat amb les existents al llarg de la diagonal al seu pas per les corts. aquest palmeral acompanya una via verda en forma de pista metropolitana àmplia, on les diferents tipologies de mobilitat tova, ràpida i de llarg recorregut (bicicleta/ patinet/ running/...) compartiran plataforma. per la seva banda, al costat muntanya, s’opta per plantejar una pineda que acompanya el passeig i fa de fi ltre respecte el tronc central. aquí es planteja un espai de passeig entre els arbres segregat d’un carril bici (pensat per a recorreguts de mig o curt abast completant la xarxa local dels municipis).

LA DIAGONAL COM A MODEL: LA B-23 COM A PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL

aquests passejos permeten recollir tant les rasants de la b-23 com les de la ciutat, adaptant-se als diferents canvis de nivell existents entre aquests, doncs responen a dues lògiques (viària i urbana) molt diferents i sovint no coincidents. precisament, en situacions on la b23 queda per sobre de la ciutat, els passejos permeten recollir els passos existents sota la via i fer-ne ús, millorant la permeabilitat de la infraestructura i la continuïtat del teixit urbà (ja sigui mitjançant la col·locació dels accessos a les parades inter-modals, o dotantlos d’un ús econòmic i/o social).

en altres casos és la ciutat la que es situa per sobre i la b23 circula deprimida respecte la cota de la ciutat, en aquestes situacions, i quan el gàlib ho permet, és quan es plantegen noves cobertures sobre la via, guanyant nous espais per a la ciutat en continuïtat amb els teixits urbans existents. en ambdós casos, ja sigui passant per sota la via o mitjançant la cobertura d’aquesta, es fa possible l’intercanvi dels futurs usuaris per accedir a les parades del bus-vao.

a l’altre banda dels passejos, i en contacte directe amb la ciutat es plantegen grans voreres (prenent de referència l’ample de l’eixample) que relliguen els camins i carrers existents i donen continuïtat als nous fronts edifi cats i als nous espais per a la mobilitat activa sota l’ombra dels arbres.

el tronc central, per la seva banda, manté la seva capacitat respecte al vehicle privat, però re-confi gura la plataforma actual (de 36m d’amplada) aplicant amples de via urbana als carrils (passant de 3,50m a 3,25m degut a que es preveu limitar la velocitat actual). aquest fet permet encabir dins els 36m 2 carrils per a vehicles d’alta ocupació (bus-vao) a més d’una mitjana verda de 4m d’ample que, en determinats casos, també permet la col·locació de les parades i l’accés i sortida per part dels usuaris. És precisament aquest element central el que permet unir, mitjançant el bus-vao, els nous pols d’activitat previstos en continuació amb els teixits urbans, connectant-los entre ells i amb el centre de la metròpolis.

parada bus sant joan despÍ

situat entre el tronc central i ambdós passejos apareix un espai coixí de 8m d’amplada que permet fer de fi ltre visual i sonor respecte a la b23 a la vegada que serveix per absorbir la diferències de cota que hi pugui haver entre la b23 i la cota de la ciutat (ja sigui mitjançant talussos, o bé quan l’alçada a salvar supera els 3,5m utilitzant murs de contenció). aquest espai també permet encabir les entrades i sortides al tronc central. en última instància també permet absorbir els possibles desplaçaments dels passejos quan la seva traça afecta edifi cacions existents.

parada bus esplugues

parada bus sant just desvern parada bus porta barcelona

TRANSFORMACIÓ I INTEGRACIÓ URBANA DE LA B-23 LA DIAGONAL ARRIBA

LA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

la diagonal esdevÉ L’EIX URBÀ MÉS IMPORTANT DE LA METRÓPOLI amb 16Km de longitud, transcorre per 4 municipis i connecta els principals espais naturals metropolitans

diagonal - les corts

diagonal - eixample

diagonal olÍmpica

des del forum i la desenvocadura del besós al parc natural de collserola i el parc agrari del llobregat

PLAÇA DE LES GLÒRIES

PLAÇA FRANCESC

la diagonal esdevÉ avinguda metropolitana

la transformació dels buits urbans al llard de la b23 permetrà MILLORAR LA CONNECTIVITAT entre els 3 municipis i amb el centre de la metropolis els principals espais naturals metropolitans

2,75 Km - ST. JOAN DESPÍ

2,15 Km - ESPLUGUES

0,65 Km - ST. JUST DESVERN

5,5 Km - B23

UNA NOVA AVINGUDA METROPOLITANA VERDA

Que connecta el parc natural de collserola amb el parc agrari del llobregat INCORPORANT ELS PARCS, RIERES I TORRENTS DEL TERRITORI

SERRA DE COLLSEROLA

PARC AGRARI DEL LLOBREGAT

TORRENT DE LA FONTSANTA

PARC DELS TORRENTS

una avinguda Que aposta per la mobilitat verda

amb nous sistemes de TRANSPORT PÚBLIC, local i metropolità, i nous espais per promoure la mobilitat activa

LÍNIABUS-VAO

punt d’intercanvi amb bus local i parK&ride

PARADA BUS-VAO SANT JOAN DESPÍ

lÍnies de bus local

punt d’intercanvi AMB TRAMVIA I METRO

punt d’intercanvi AMB TRAMVIA

PARADA BUS-VAO SANT JUST DESVERN

PARADA BUS-VAO ESPLUGUES

punt d’intercanvi AMB METRO...

PARADA BUS-VAO PORTA BARCELONA

la nova avinguda millora la conexió amb la b-23

obrint la porta a millorar l’intercanvi entre el teixit urbà i el tronc central amb noves rampes d’entrada i sortida seguint el model de la ronda de dalt

1 nova sortida

2 noves entrades +

2 noves sortides

econfiguració del nus viari existent

econfiguració de l’entrada i sortida existents

la nova avinguda metropolitana incorpora noves entrades alliberant de trànsit els laterals i fent-los aixi mÉs urbans, prenent com a referencia el funcionament de LA RONDA DE DALT

una avinguda amb nous pols de refèrencia

Que potencÍin els actius de cada municipi i aprofitin la seva bona connectivitat amb el transport pÚblic i la b-23

POL EMPRESARIAL / ESPORTIU

POL EMPRESARIAL / SANITARI

POL EMPRESARIAL / MULTIMEDIA MIRADOR DEL LLOBREGAT PORTA BARCELONA PLAÇA DELS MEDIA CATALANS

una avinguda Que recuperi els marges de la b-23 i esdevingui un eix estructurador de la metropolis del s.xxi, siguent una oportunitat Única per:

#1 #3

millorar la transició amb els teixits

generant noves oportunitats de transformació urbana

#2

aprofitar les potencialitats de

connectivitat unint els teixits a ambdos costats de la via

afavorir la permeabilitat i l’intercanvi entre la zona urbana i la natura

un gran projecte a desplegar en el temps

per l’envergadura del projecte es determinen diferent sectors de transformació Que es puguin desenvolupar de manera autónoma

CENTRALITAT METROPOLITANA MIRADOR DEL LLOBREGAT

nova centralitat metropolitana que reconeix la importància de l’esport d’elit i el potencial com a punt de relació entre el centre de la metròpoli i el delta.

CENTRALITAT METROPOLITANA MEDIA CATALANS

nova centralitat metropolitana amb nous espais edifi cables al llarg de la nova avinguda metropolitana que potenciïn els actuals pols d’activitat: media / empresarial i consolidi l’ús residencial del sector bellavista.

CENTRALITAT METROPOLITANA PORTA D’ESPLUGUES

una nova confi guració del nus b23/ronda que permet la continuïtat urbana entre barcelona i esplugues i esdevé la clau per que la diagonal es perllongui fi ns al riu esdevenint nova avinguda metropolitna.

DIAGONAL COLLSEROLA / CARRETERA REIAL - 2.617m

DIAGONAL LLOBREGAT - 1.171m

DIAGONAL TV3 / BELLAVISTA - 1.747m

LA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

integració urbana i paisagÍstica de la b23 i els seus entorns

EL MIRADOR DEL LLOBREGAT

la b-23 coberta al seu pas per tv3

la b-23 a l’entrada de barcelona

LA DIAGONAL

COM A MODEL:

LA B-23 COM A PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL

una avinguda metropolitana de 100m d’ample en continuació amb l’ultim tram de la diagonal

DIAGONAL

-possibilitat de disposar d’una amplada de 100m

lliures

-variació de l’amplada de l’avinguda al llarg del seu traÇat (50-100m)

-amplada maxima de 100m en el tram _ (en continuitat amb la b-23)

LA B-23

una avinguda metropolitana de 100m d’ample

LA DIAGONAL COM A MODEL:

UNA SECCIÓ COMPLEXA EN AMPLADES DIVERSES

SECCIÓ AVINGUDA DIAGONAL TRAM OLÍMPICA - EIXAMPLE entre rambla prim i pl. francesc macià

50m

LA DIAGONAL COM A MODEL:

UNA SECCIÓ COMPLEXA EN AMPLADES DIVERSES

SECCIÓ AVINGUDA DIAGONAL TRAM EIXAMPLE - LES CORTS entre pl. francesc macià i c. entença

85m

SECCIÓ AVINGUDA DIAGONAL TRAM LES CORTS entre c. entença i ronda de dalt

100m

LA DIAGONAL COM A MODEL:

UNA SECCIÓ COMPLEXA EN AMPLADES DIVERSES

L’AVINGUDA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

UNA NOVA AVINGUDA METROPOLITANA

tronc central passeig del palmeral passeig de la pineda

100m

L’AVINGUDA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

voreres urbanes

#

grans voreres urbanes amb un front edificat i activitats

EN PLANTA BAIXA

L’AVINGUDA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

voreres urbanes

#

en zones de gran intensitat d’Ús i/o d’entrades i sortides al tronc central de la b23, el lateral incorpora un tercer carril, incrementant l’ample del viari de 6,3m a 8,3m reduÏnt la mitjana verda pero mantenint la continuÏtat i l’ample del peató i de la bici

L’AVINGUDA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

passeig entre els arbres

#

un passeig sota els arbres en continuÏtat amb el passeig de

LA DIAGONAL

L’AVINGUDA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT

pista metropolitana

una pista metropolitana per a la mobilitat activa #

L’AVINGUDA DIAGONAL ARRIBA AL LLOBREGAT vÍa ràpida

optimització dels 36m de secció del tronc central

# #

nova plataforma per a bus-vao amb 2 carrils de 4m (8m)

#

els cotxes de la b23 cedeixen espai al transport pÚblic i al

VERD.

una mitjana revejetada de 4m

reducció dels amples dels carrils de 3’5m a 3’1m. amplada total de la calÇada 12m + 12m

parada bus sant joan despÍ

amb parades estratègiQues Que connecten les noves centralitats amb la metrÒpolis

parada bus esplugues

parada bus sant just desvern parada bus porta barcelona

l’avinguda recull els canvis de rasant entre b-23 i ciutat

Quan el tronc central Queda per sobre de la rasant de la ciutat

#1 #2 #3

talusos enjardinats per absorvir el desnivell

permet noves continuitats de la ciutat per sota la b23

permet l’accÉs a les parades del bus-vao

c/ margarida xirgu fc sant joan despí de montserratav. de la mara de dèu

c/ fructuós gelabert

RIU LLOBREGAT

c/ frederic monpou

rambla de modolell

parc dels torrentslluís doènec i montaner

diagonal - les corts

l’avinguda recull els canvis de rasant entre b-23 i ciutat

Quan el tronc central Queda per sota de la rasant de la ciutat

#1

talusos enjardinats per absorvir el desnivell

#2

permet cobriments parcials de la b23

generant nous espais públics per a la ciutat

#3

permet l’accÉs a les parades del busVAO

RIU

LLOBREGAT

c/ fructuós gelabert c/ margarida xirgu fc sant joan despí de montserratav. de la mara de dèu

c/ frederic monpou

rambla de modolell

parc dels torrentslluís doènec i montaner

diagonal - les corts

metropolità

l’avinguda recull els canvis de rasant entre b-23 i ciutat

Quan el tronc central Queda per sota de la rasant de la ciutat amb gàlib suficient per permetre la cobertura

#1

#2

talusos enjardinats per absorvir el desnivell

permet cobriments parcials de la b23 generant nous espais públics per a la ciutat

700ml

547ml 387ml

RIU LLOBREGAT diagonal - les corts

l’avinguda recull els canvis de rasant entre b-23 i ciutat

Quan el tronc central Queda per sota de la rasant de la ciutat amb gàlib suficient per permetre la cobertura

#1

talusos enjardinats per absorvir el desnivell

#2

permet noves continuitats de la ciutat per sota la b23

#3

permet l’accÉs a les parades del bus-vao

s’aprofita el desnivell per accedir a les parades de bus-vao

les parades es situen capiculades per poder-se encabir dins la franja de 8+4 m

bus local

bus local bicivia

bicivia

bus - vao bus metropolità

els àmbits de transformació

TRANSFORMACIÓ I INTEGRACIÓ URBANA DE LA B-23 LA

2.1_diagonal - collserola/carretera reial

PORTA DEBARCELONA

DIAGONAL - collserola / carretera reial

centralitat metropolitana porta de barcelona

centralitat metropolitana - porta barcelona

centre metropolità no reconegut al pdu

� una NOVA CONFIGURACIÓ DEL NUS B23/RONDA que permet la continuïtat urbana entre barcelona i esplugues i esdevé la clau per que la diagonal es perllongui fi ns al riu esdevenint nova avinguda metropolitna.

� NOVA CENTRALITAT METROPOLITANA amb nous espais edifi cables que potenciïn els actuals pols d’activitat: Hospitalari / educatiu / empresarial i comercial.

� GRAN INTERCANVIADOR DE TRANSPORT PÚBLIC a ponent de la conurbació de barcelona, amb un nucli al pont d’esplugues i un altre a sant joan de déu. (rodalies / metro / fgc / tramvia / busvao / bus)

� superar la barrera actual que suposa la b23, amb NOVES PERMEABILITATS que millorin la relació entre els barris.

� RECUPERAR LA CONTINUÏTAT DEL PARC DEL TORRENTS, amb una actuació que superi la b23 connectant la part nord de la ciutat a la futura infrastructural verda metropolitana.

centres de l’àmbit metropolità

infraestructures de transport pÚblic

estructura urbana i social

mosaic agroforestal

nova centralitat i la transformació de la b-23 a esplugues

el lloc i el seu entorn

preexistències dins la franja de 100m

disponibilitat dels 100m al llarg de la b23 a excepció de les segÜents edificacions

sant joan de dÉu

col·legi alemanY

residència la mallola

casa moratiel

can franco

tres molinos

cementiri parroQuial

casa isidre martÍ

cem les moreres

can cortada

ceip isidre martÍ

sta. magdalena sta. maria de montsió

can carbonell

can tintorer

ajuntament d’esplugues

can cargol

i.p. somatents

nestlÉ

nau industrial

biblioteca pare miQuel

espai baronda

can clota

restaurant la masia

clÍnica diagonal

centre comercial finestrelles

delimitació de l’àmbit de transformació

en base al planejament

#1 #2 #3 #5 #4

incorporació dels eQuipaments no executats d’esplugues centre i finestrelles

incorporació de les Qualificacions 6 i 9 adjascents a la b23

incorporació de les Qualificacions 18 de 3 molinos, nestlÉ i c. ignasi iglesias

incorporació de les Qualificacions 13b no consolidades

incorporació de la Qualificació 14b

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

� l’àmbit queda delimitat pels àmbits pels següents clusters d’equipaments - la mallola: cem les moreres / escola isidre martí / residència la mallola / institut la mallola - finestrelles: clínica diagonal / institut joanot martorell / escola garbí / instal·lacions esportives ub

� també queda delimitat per la infraestructura verda dels torrents de’n farré i de sant pere

• i per les peces de 18 del costat mar de la b23 que contenen la nestlé i edifi cis d’habitatge

• també queda delimitat pels nuclis d’esplugues de llobregat i sant just desvern

nou àmbit de transformació

superfÍcies

superfície b23

Superfície sense la B23

total:493.779 m2

104.331 m2

389.448m2

delimitació de l’àmbit de transformació en base a la realitat fÍsica

� la proposta d’àmbit del projecte d’urbanització s’extén més enllà de l’àmbit de planejament, agafant l’amplada total dels carrers incorporats

UNA AVINGUDA METROPOLITANA QUE PERLLONGA LA DIAGONAL

revaloritza el sistema d’espais lliures de la ciutat

#1 #2

LA NOVA AVINGUDA METROPOLITANA esdevÉ nou eix urbà Que millora la connectivitat social i natural de la ciutat

es recupera per a la ciutat un espai amb una situació estratègica privilegiada en vers la metrÒpolis

UNA AVINGUDA METROPOLITANA QUE PERLLONGA LA DIAGONAL

i revaloritza el sistema d’espais lliures de la ciutat

un disenY del nus viari des de la lÒgica del veHicle privat

un espai amb una situació geografica privilegiada amb el veHicle privat com a protagonista una configuració Que genera espais residuals i de difÍcil accÉs

#1 #2 #3

antecedents

la construcció de la ronda va suposar la modificació de la rasant de la diagonal i la pèrdua de continuÏtat EN EL TERRITORI

#1

ORIGINALMENT LA DIAGONAL i l’avinguda d’esplugues es

TRABAVEN A NIVELL A L’ALTURA del parc de cervantes

TRAM

DIAGONAL PORTA BARCELONA

antecedents

estudis anteriors on es proposava recuperar la cota natural de la diagonal i la ronda

#1

es va realitzar un estudi per a barcelona regional en el Que es proposava invertir la relació

ENTRE LA DIAGONAL I LA RONDA

ESTAT ACTUAL

#2

es proposava Que la diagonal seguÍs la seva traÇa natural i passÉs per sobre de la ronda

1 DIRECTRIUS PROPOSTA

TRAM 1 PORTA BARCELONA

PROPOSTA

antecedents

estudis anteriors on es proposava recuperar la cota natural de la diagonal i la ronda

la configuració del nus

la construcció de la b-23 i de la ronda esdevenen una cicatriu en el territori

#1

esdevÉ una barrera fÍsica entre barcelona i esplugues

#2

les infraestructures de la b23 i la b20 trenQuen la continuÏtat ecolÒgica del territori, soterrant el torrent de la moneda i el de sant pere màrtir a partir d’aQuest punt

perllongar la diagonal planteja superar el nus viari existent la nova avinguda metropolitana capgira la situació marginal d’aQuest punt esdevenint una area estratÉgica de gran potencial

NOVA CONFIGURACIÓ DEL NUS

B23/RONDA QUE PERMET LA continuÏtat urbana entre barcelona i esplugues i esdevÉ la clau per Que la diagonal arribi fins al riu.

superar la barrera Que suposa la b23, amb NOVES

PERMEABILITATS QUE MILLORIN la relació entre els barris i

RECUPERIN LA CONTINUÏTAT DEL PARC DEL TORRENTS

NOVA CENTRALITAT METROPOLITANA amb nous espais edificables Que potenciÏn els actuals pols d’activitat: Hospitalari / educatiu / empresarial i comercial.

GRAN INTERCANVIADOR DE TRANSPORT PÚBLIC EN aQuesta nova centralitat METROPOLITANA

#1 #2 #3 #4

la configuració del nus

estudi dels moviment Que permet l’actual configuració del nus

#1

PERMet realitzar de forma directa els moviments de major intensitat viaria

- de ronda de dalt sentit llobregat - a b23 sentit llobregat

- de b23 sentit barcelona - a ronda de dalt sentit besÒs

RONDADE DALT

RONDADE DALT

#2

MOVIMENTs de menor intensitat viaria (permet realitzar 5 dels 8 moviments possibles en relació a la xarxa local

- de diagonal sentit llobregat -a ronda de dalt sentit esplugues

- de b20 sentit besÒs - a diagonal sentit barcelona

- de ronda de dalt sentit llobregat - a diagonal sentit barcelona

- de esplugues centre - a ronda de dalt sentit besÒs

- de ronda de dalt sentit llobregat - a esplugues centre

- de centre esplugues - a ronda sentit llobregat

- de esplugues centre - a ronda de dalt sentit besÒs

- de ronda de dalt sentit llobregat - a esplugues centre

RONDADE DALT

B23

RONDADE DALT

ESPLUGUES centre

nova configuració del nus viari b-23/ronda

es manten com a vÍa segregada les connexions existents entre la ronda i la b23, la resta de connexions es fan integrades en un disenY mÉs urbà

situació actual

moviments de major intensitat viaria

- de ronda de dalt sentit llobregat - a b23 sentit llobregat

- de b23 sentit barcelona - a ronda de dalt sentit besÒs

RONDADE DALT

nova configuració

moviments de major intensitat viaria

- de ronda de dalt sentit llobregat - a b23 sentit llobregat

- de b23 sentit barcelona - a ronda de dalt sentit besÒs

RONDADE DALT

RONDADE DALT

#1

una nova configuració de les connexions de major intensitat permet alliberar espai per permetre la continuÏtat urbana en aQuest punt

B23

la diagonal es perllonga fins el llobregat esdevÉ avinguda metropolitana

#1 #2 #3

el caràcter urbà de les vies de la diagonal es perllonga fins passat el pont de la

RONDA

continuÏtat dels laterals a ambdues bandes de la b23 fins al llobregat

implantació d’un carril busvao per sentit en el tronc central

situació actual proposta

la diagonal es perllonga fins el llobregat caràcter i configuració actuals de la b23 a l’alÇada de la ronda

#1

en l’actualitat la diagonal es converteix en una via interurbana a l’alÇada del racc (Últim semàfor de sortida de barcelona)

situació actual

#2

el tronc central tÉ 2 carrils de circulació per sentit (amb un ample de 3,5m cada carril)

#3

disposa de dos laterals Que comuniQuen els dos municipis i permeten l’accÉs a la ronda

#4

sols existeix una connexió per a vianants i bicicletes entre barcelona i esplugues Que passa pel costat del parc de cervantes

la diagonal es perllonga fins el llobregat proposta de transformació de la b23 a l’alÇada de la ronda

#1 #2

reconfiguració del tronc central (ample total de 36m)

- es mantenen els dos carrils de circulació per sentit (de 3,5m a 3,25 m)

- implementació d’un carril de bus-vao per sentit (8m)

- mitjana verda (reserva parades bus-vao) (4m)

proposta

els laterals de la via es transformen en passeig - 2 carrils per sentit (3,25m d’ample)

- zones de passeig per a la mobilitat activa amb la continuació dels arbres de la diagonal com a protagonistes

la ronda perllonga el seu caràcter urbà

fins al carrer sant mateu d’esplugues

#1

es perllonga l’avinguda d’esplugues fins el carrer sant mateu mantenint el seu caràcter urbà

la ronda perllonga el seu caràcter urbà caràcter i configuració actual de la ronda a l’alÇada de la diagonal

#1

en l’actualitat la ronda perd el caràcter urbà Que tÉ a barcelona un cop finalitza la cubrició a l’alÇada del parc de cervantes

#2

situació actual

el tronc central tÉ 2 carrils de circulació per sentit (amb un ample de 3,5m cada carril)

#3

disposa de dos laterals de dos carrils per sentit (amb un ample de 3,5m cada carril)

#4

no existeixen voreres en cap dels dos costats

la ronda perllonga el seu caràcter urbà proposta de reconfiguració de la ronda a l’alÇada de la diagonal

#1 #2

reconfiguració del tronc central (ample total de 36m)

- es mantenen els dos carrils de circulació per sentit (de 3,5m a 3,1 m)

- es mantÉ la mitjana central (4m)

- 2 noves mitjanes de 3,6m d’ample a cada costat per a les rampes d’incorporació entre diagonal i ronda

proposta

els laterals mantenen el caràcter urbà - 2 carrils per sentit (de 3,5m a 3,25m d’ample) - noves voreres Que amplien el pont existent (4m)

l’avinguda jacint esteva fontanet arriba a l’Hospitalet proposta de reconfiguració de la connectivitat ecolÒgica dels torrents

#1

es recupera la continuÏtat ecolÒgica dels torrents de la moneda i de sant pere màrtir per sota la diagonal i la ronda

#2

l’avinguda de jacint esteva i fontanet continua per sota

DE LA DIAGONAL I LA RONDA obrint la possibilitat de noves connexions entre el teixit urbà i collserola

l’avinguda jacint esteva fontanet arriba a l’Hospitalet proposta de transformació del pas sota la b23 / porta de collserola

#1 #2

s’amplia el pas existent. millorant la connectivitat existent entre el centre d’esplugues i finestrelles

PERLLONGAMENT DE L’AVINGUDA de jacint esteva i fontanet sota la diagonal i la ronda, permetent connectar amb l’Hospitalet

la transformació de la b-23 en avinguda metropolitana

capgira la situació perifÉrica d’aQuesta part d’esplugues convertintla en una àrea de nova centralitat i potencial centre metropolità

la transformació de la b-23 en avinguda metropolitana

permet superar l’actual nus viari amb un nou nus urbà Que millora connectivitat entre municipis a la vegada Que amb la b23 i la ronda

la transformació de la b-23 en avinguda metropolitana

permet superar l’actual nus viari amb un nou nus urbà Que millora la connectivitat entre municipis a la vegada Que amb la b23 i la ronda

#1

#2

#3

una nova infraestructura viaria Que relliga els eixos urbans

una macla de camins Que permet tots els intercanvis possibles entre les vies urbanes i les dues vies interurbanes

(passa de 5 a 8 intercanvis possibles)

mantÉ la connexió directa dels dos moviments de màxima

intensitat:

ronda sentit llobr. - b23 b23 - ronda sentit besós

nova avinguda per sota la b23 i la b20 per comunicar esplugues i l’Hospitalet

continuÏtat dels laterals de la diagonal

reconeixement de les connexions directes entre ronda i b23

noves connexions entre els laterals de la ronda i el teixit urbà

aprofitar l’encreuament a diferent nivell de les vies

per facilitar tots els moviments possibles entre les vies ràpides i el teixit urbà

es connecta la b20 amb l’avinguda jacint esteva fontanet mitjanÇant 2 noves sortides i 2 noves entrades

l’espai per posar les rampes es conseQÜencia de reduir els amples de la ronda en aQuest punt (3,5m) a amples urbans (3,1m) i a aprofitar les mitjanes existents

#1 #2

un nus mÉs urbà Que permet la totalitat d’interaccions entre el teixit urbà i les vies principals

des de la b23 (sentit besós) permet anar a:

- esplugues centre per avinguda paÏsos catalans

- Hospitalet per avinguda jacint esteva fontanet

- ronda de dalt sentit besós

- b20 sentit llobregat

- lateral de la b23 sentit llobregat

des de la diagonal (sentit llobregat) permet anar a:

- esplugues centre per avinguda paÏsos catalans

- Hospitalet per avinguda jacint esteva fontanet

- ronda de dalt sentit besós

- b20 sentit llobregat

- diagonal sentit besós

un nus mÉs urbà Que permet la totalitat d’interaccions entre el teixit urbà i les vies principals

des de la b20 (sentit besós) permet anar a:

- esplugues centre per avinguda paÏsos catalans

- Hospitalet per avinguda jacint esteva fontanet

- diagonal sentit besós

- b20 sentit llobregat

- lateral de la b23 sentit llobregat

des de la ronda (sentit llobregat) permet anar a:

- esplugues centre per avinguda paÏsos catalans

- Hospitalet per avinguda jacint esteva fontanet

- ronda de dalt sentit besós

- lateral de la b23 sentit llobregat

- diagonal sentit besós

desfer el nus permet recuperar connectivitats verdes amb la nova avinguda metropolitana fins al riu i amb la recuperació del torrent de la moneda i el torrent de sant pere màrtir fins a l’Hospitalet

desfer el nus permet recuperar connectivitats verdes

amb la nova avinguda metropolitana fins al riu i amb el perllongament de l’avinguda jacint esteva fontanet fins a l’Hospitalet

#1

#2

la continuació de la diagonal fins al llobregat permet la coninuÏtat del verd al llarg dels laterals de la b23

l’obertura del pas per sota de la b23 i la b20 permet la recuperació de la connectivitat amb collserola a travÉs dels antics torrents de la moneda i de sant pere màrtir

l’avinguda metropolitana esdevÉ porta de barcelona i esplugues un gran espai urbà en la confluència de 4 avingudes

AVINGUDAD’ESPLUGUES

AVINGUDA

AVINGUDAPAÏSOSCATALANS

l’avinguda metropolitana esdevÉ porta de barcelona i esplugues un gran espai urbà en la confluència de 4 avingudes

#1

es perllonga el caràcter urbà de l’avinguda diagonal a travÉs dels laterals de la b23

l’avinguda d’esplugues arriba fins al carrer sant mateu

l’avinguda jacint esteva fontanet connecta amb l’Hospitalet passant per sota la b20 i la b23

#2 #3

AVINGUDA PAÏSOS CATALANS

AVINGUDA JACINT ESTEVA FONTANET

AVINGUDA D’ESPLUGUES

AVINGUDA DIAGONAL

un gran espai urbà Que estructura el nou centre metropolità amb noves edificacions Que amplifiQuen el potencial econÒmic-sanitari d’aQuest lloc

consell català de l’esport

sant joan de dÉu

campus ub

nestlÉ

la proposta permet recuperar connectivitats verdes la nova avinguda metropolitana millora la relació amb la infraestructura verda

VORERA bus local passeig

bus localVORERA carrils bus-vao passeig

parc dels torrents

la proposta permet recuperar connectivitats verdes la nova avinguda metropolitana millora la relació amb la infraestructura verda

la configuració actual de la b23

la b23 esdevÉ una barrera al seu pas pel centre d’esplugues una barrera fÍsica Que separa els barris del municipi

RAMBLA MODOLELL

c. laureà miró camÍ antic del cementiri

c. laureà miró

av. lluÍs companYs

la b23 esdevÉ una barrera al seu pas pel centre d’esplugues

el pas elevat de la infraestructura en aQuest punt converteix els espais annexes a la via en zones amb un caràcter urbà residual

#1 #2

#3

nomÉs alguns carrers, amb un traÇat previ a la b23, doten de certa continuÏtat al teixit urbà la presència d’un lateral a cota de la ciutat permet RELLIGAR LA TRAMA VIARIA AL voltant de la infraestructura els talusos de la b23 fan front a la ciutat augmentant l’efecte DE BARRERA

proposta de soterrament de la b-23 al seu

pas per esplugues centre

la modificació de la rasant de la b23 reconnecta el teixit urbà a ambdós costats de la via

inici canvi de rasant inici cobertura

inici canvi de rasant final cobertura

1.2 Km

0.7 Km

la modificació de la rasant de la b23 reconnecta ambdós costats de la infraestructura viaria en un nou centre metropolità

situació actual

inici modifi cació rasant b23

proposta soterrament b23 - tram esplugues centre

inici cobertura

cobertura de la b23 700ml

modificació de la rasant de la b23 1200ml

inici modifi cació rasant b23 inici cobertura

la modificació de la rasant de la b23 reconnecta ambdós costats de la infraestructura viaria en un nou centre metropolità

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

permet eliminar la discontinuÏtat urbana i generar una nova centralitat per a la metropolis

VORERA

bus local carrils bus-vao passeig

VORERA bus local passeig

cementiri d’esplugues

LATERAL

plaÇa metropolitana parc de les esplugues

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

permet millorar la continuÏtat entre municipis i eliminar la discontinuÏtat urbana produÏda per la b23

l’avinguda es converteix en una plaÇa metropolitana

la possibilitat de soterrar la b23 permet capgirar la situació marginal en Que es troben actualment els marges convertint l’espai en una nova centralitat metropolitana

l’avinguda es converteix en una plaÇa metropolitana

la possibilitat de soterrar la b23 permet capgirar la situació marginal en Que es troben actualment els marges convertint l’espai en una nova centralitat metropolitana

l’avinguda es converteix en una plaÇa metropolitana

la possibilitat de soterrar la b23 permet capgirar la situació marginal en Que es troben actualment els marges convertint l’espai en una nova centralitat metropolitana

proposta de permeabilització de la b-23

al seu pas per esplugues centre

ampliar els passos i dotar-los d’activitat econÒmica i social permet donar continuÏtat al teixit urbà mantenint la rasant actual de la b23

situació actual

nous usos sota la via

proposta permeabilització b23

ampliació dels passos

ampliar els passos i dotar-los d’activitat econÒmica i social permet donar continuÏtat al teixit urbà mantenint la rasant actual de la b23

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana permet permeabilitzar la b23 i convertir els seus marges en espais mÉs urbans

NOUEQUIPAMENT

VÍAPEATONAL cementiri d’esplugues

VORERA bus local passeig bus local carrils bus-vao passeig

VORERA

LATERAL

parc de les esplugues

LATERAL

b-23

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

relliga el teixit urbà existent millorant la connectivitat entre municipis i desdibuixant la discontinuÏtat urbana Que suposa la b23

l’avinguda capgira la situació marginal de la b23

dotant d’activitat i connectivitat els marges actuals de la infraestructura, esdevenint una zona ben connectada amb la metrÒpolis

l’avinguda capgira la situació marginal de la b23

dotant d’activitat i connectivitat els marges actuals de la infraestructura, esdevenint una zona ben connectada amb la metrÒpolis

l’avinguda capgira la situació marginal de la b23

dotant d’activitat i connectivitat els marges actuals de la infraestructura, esdevenint una zona ben connectada amb la metrÒpolis

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

#1 #2 #3 #5 #4

incorporació dels eQuipaments no executats d’esplugues centre i finestrelles

incorporació de les Qualificacions 6 i 9 adjascents a la b23

incorporació de les Qualificacions 18 de 3 molinos, nestlÉ i c. ignasi iglesias

incorporació de les Qualificacions 13b no consolidades

incorporació de la Qualificació 14b

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

� l’àmbit queda delimitat pels àmbits pels següents clusters d’equipaments - la mallola: cem les moreres / escola isidre martí / residència la mallola / institut la mallola - finestrelles: clínica diagonal / institut joanot martorell / escola garbí / instal·lacions esportives ub

� també queda delimitat per la infraestructura verda dels torrents de’n farré i de sant pere

• i per les peces de 18 del costat mar de la b23 que contenen la nestlé i edifi cis d’habitatge

• també queda delimitat pels nuclis d’esplugues de llobregat i sant just desvern

nou àmbit de transformació

superfÍcies

superfície b23

Superfície sense la B23

total:493.779 m2

104.331 m2

389.448m2

proposta de modificació de planejament

amb la b23 soterrada

#1 #2 #3

#4

la superfÍcie de l’àmbit És de 389.448m2

es plantejen nous espais edificables

Que potencien l’actual pol d’activitat econÒmic i sanitari d’aQuest àmbit

s’incrementen les

zones verdes en 72.904m2

Quedant un total de 173.060m2 s’incrementa el sÒl

d’eQuipaments en 7.644m2

#5

Quedant un total de 44.855m2

en total l’increment de sistemes És de 80.548m2 dels Quals 72.904m2

pertanYen a espais lliures i 7.644m2 A eQuipaments

proposta de modificació de planejament

amb la b23 a la cota actual

#1 #2 #3

#4

la superfÍcie de l’àmbit És de 389.448m2

es plantejen nous espais edificables

Que potencien l’actual pol d’activitat econÒmic i sanitari d’aQuest àmbit

#5

s’incrementen les

zones verdes en 41.904m2

Quedant un total de 142.060m2 s’incrementa el sÒl

d’eQuipaments en 7.644m2

Quedant un total de 44.855m2

en total l’increment de sistemes És de 49.548m2 dels Quals 41.904m2

pertanYen a espais lliures i 7.644m2 A eQuipaments

TRANSFORMACIÓ I INTEGRACIÓ URBANA DE LA B-23 LA

MEDIACATALANS

2.2_diagonal - tv3/bellavista

DIAGONAL - tv3 / bellavista

centralitat metropolitana del media catalans

centralitat metropolitana

MEDIA CATALANS

� nova centralitat metropolitana amb NOUS ESPAIS EDIFICABLES AL LLARG DE LA NOVA AVINGUDA

METROPOLITANA que potenciïn els actuals pols d’activitat: media / empresarial i consolidi l’ús residencial del sector bellavista.

� NOU INTERCANVIADOR DE TRANSPORT PÚBLIC (tramvia / busvao / bus / metro )

� superar la barrera actual que suposa la b23, amb noves permeabilitats que millorin la relació entre els barris i

GENERANT COBRIMENTS SOBRE LA B23 QUE ESDEVINGUIN NOUS ESPAIS DE REFERENCIA per la ciutat.

� RECUPERAR LA CONTINUÏTAT DEL TORRENT DE LA FONTSANTA, amb una actuació que superi la b23, i esdevingui nova infraestructura verda que connectarà sant just amb sant joan despí.

preexistències dins la franja de 100m

disponibilitat dels 100m al llarg de la b23 a excepció del gimnàs de l’escola joan pericH

jardins de torreblanca

100m

bellavista

club de tennis “el molÍ”

tv3 parc de la fontsanta

casa modollel

escola montserrat

NUS ACTUAL DE BELLAVISTA 2 accessos i 2 sortides

Hospital moisès broggi

ESCOLA JOAN PERICH I VALLS

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

#1 #2

incorporació parcial del pp bellavista i del pp pont reixac (pendents de desenvolupar)

incorporació de l’eQuipament del tennis el molÍ

sector del plan parcial pont reixat Que s’incorpora a l’àmbit

LA SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT INCORPORAT ÉS DE 1.059m2

LA TOTALITAT DE L’ÀMBIT INCORPORAT SÓN SISTEMES, dels Quals:

6b - zones verdes

944 m2

NO HI HAN APROFITAMENTS PREVISTOS DINS L’ÀMBIT INCORPORAT

#3 #5

incorporació de les

Qualificacions 9 i 6 adjascents a la b23

#4

incorporació dels àmbits no

executats de l’escola joan pericH i valls (7) i tv3 (terciari)

incorpració de dues illes amb

Qualificació 22a del poligon de

PONT REIXAT

sector del pla parcial bellavista Que s’incorpora a l’àmbit

LA SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT INCORPORAT ÉS DE 44.804m2

LA TOTALITAT DE L’ÀMBIT INCORPORAT SÓN SISTEMES, dels Quals:

6b - zones verdes

7b - eQuipaments

20.885 m2

9.347 m2

NO HI HAN APROFITAMENTS PREVISTOS DINS L’ÀMBIT INCORPORAT

delimitació de l’àmbit de transformació

en base al planejament

� l’àmbit queda delimitat pels àmbits de bellavista i pont reixat

� també queda delimitat per tot el paquet de terciari de tv3

� i els equipaments de l’escola montserrat i el cementiri municipal d’esplugues

nou àmbit de transformació

superfÍcies

superfície b23

Superfície sense la B23

total:409.369 m2

62.656m2 346.713m2

delimitació de l’àmbit de transformació en base a la realitat fÍsica

• la proposta d’àmbit del projecte d’urbanització s’extén més enllà de l’àmbit de planejament, agafant l’amplada total dels carrers incorporats

la situació deprimida de la b23 respecte el seu entorn obre la porta a possibles cubricions de la b23, sense modificació de la rasant

POSSIBILITAT DE CUBRICIÓ en relació al sector bellavista les cubricions permeten passar PER DAMUNT DEL TORRENT DE LA fontsanta

POSSIBILITAT DE CUBRICIÓ en relació als media catalans

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

permet millorar la continuÏtat entre municipis i superar la discontinuÏtat urbana produÏda per la b23

NOVA PROPOSTA DE NUS VIARI estructurat sobre avinguda generalitat

RECONFIGURACIÓ NUS EXISTENT estructurat sobre avinguda baix llobregat

parada bus-vao

lÍnia bus-vao

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

permet millorar la continuÏtat entre municipis i superar la discontinuÏtat urbana produÏda per la b23

connexió directa amb el centre de la metropolis passant per esplugues

nova infr. viaria Que malla el teixit urbà a ambdós costats de la b23 amb noves connexions transversals per sobre de la via

substitució del nus existent per entrades mÉs urbanes tipo ronda, amb possibilitat d’incorporar de noves per optimitzar el trànsit al llarg de la b23

aprofitar la situació deprimida de la b23 per generar nous espais urbans sobre la via

#1 #2 #3 #4

l’avinguda es converteix en plaÇa metropolitana donant continuÏtat a la ciutat per sobre de la b23 i vinculada al parc de la fontsanta

carrer de rubió i tudurÍ

NOVA CUBRICIÓ EN EL SECTOR DE BELLAVISTA

AVINGUDA MARE DE dÉu de montserrat

torrent de la fontsanta

AVINGUDA

BAIX LLOBREGAT

NOVA CUBRICIÓ EN RELACIÓ ALS MEDIA CATALANS

l’avinguda es converteix en plaÇa metropolitana

donant continuÏtat a la ciutat per sobre de la b23 i vinculada al parc de la fontsanta

#1

nous cobriments sobre la b23 Que esdevenen nous espais de referència

per a la ciutat d’escala

METROPOLITANA

#2

potenciar la permeabilitat entre els barris

#3

recuperar el torrent de la fontsanta per esdevenir nova infraestructura verda i connectar els municipis superant la b23

550 ml

PLAÇA EQUIPADA 5,5 HECTÀREES

PLAÇA MULTIFUNCIONAL 4 HECTÀREES

CLUB DE TENNIS “EL MOLÍ”

SECTOR BELLAVISTA

nova cobrició en relació al sector de bellavista

reubicació del club de tennis “el molÍ”

TORRENT DE LA fontsanta

tv3

nova cobrició en relació als media catalans

tv3

TORRENT DE LA fontsanta

nova cobrició en relació als media catalans

TORRENT DE LA fontsanta

tv3

nova cobrició en relació als media catalans

TORRENT DE LA fontsanta

tv3

nou centre metropolità amb nous espais edificables

al llarg de l’avinguda Que potencia l’actual pol d’activitats de tv3 i consolida l’Ús residencial del sector de bellavista

parada bus-vao

nou barri en continuació del teixit residencial de bellavista

nou pol d’activitats dels media catalans

futura parada de METRO

nou centre metropolità amb nous espais edificables

al llarg de l’avinguda Que potencia l’actual pol d’activitats de tv3 i consolida l’Ús residencial del sector de bellavista

#1

#2 consolidar l’Ús residencial del sector de bellavista

una plaÇa eQuipada amb espais d’oci i esport en contacte amb la vegetació

nou barri en continuació del teixit residencial de bellavista

nou pol d’activitats dels media catalans

#3

#4

la plaÇa dels media catalans amb nous usos Que aprofitin les sinèrgies amb tv3

una plaÇa multifuncional Que configuri el nou pol d’activitat econÒmica i esdevingui un espai dinamic ple de vida

#5

connectat a la metropolis amb un nou intercanviador de transport pÚblic (tramvia, bus-vao, autobus local i futura parada de metro)

els cobriments esdevenen nous espais de referència a la vegada Que doten l’entorn de noves activitats i ajuden a millorar la relació entre els barris

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

#1 #2

incorporació parcial del pp bellavista i del pp pont reixac (pendents de desenvolupar)

incorporació de l’eQuipament del tennis el molÍ

sector del plan parcial pont reixat Que s’incorpora a l’àmbit

LA SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT INCORPORAT ÉS DE 1.059m2

LA TOTALITAT DE L’ÀMBIT INCORPORAT SÓN SISTEMES, dels Quals:

6b - zones verdes

944 m2

NO HI HAN APROFITAMENTS PREVISTOS DINS L’ÀMBIT INCORPORAT

#3 #5

incorporació de les

Qualificacions 9 i 6 adjascents a la b23

#4

incorporació dels àmbits no

executats de l’escola joan pericH i valls (7) i tv3 (terciari)

incorpració de dues illes amb

Qualificació 22a del poligon de

PONT REIXAT

sector del pla parcial bellavista Que s’incorpora a l’àmbit

LA SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT INCORPORAT ÉS DE 44.804m2

LA TOTALITAT DE L’ÀMBIT INCORPORAT SÓN SISTEMES, dels Quals:

6b - zones verdes

7b - eQuipaments

20.885 m2

9.347 m2

NO HI HAN APROFITAMENTS PREVISTOS DINS L’ÀMBIT INCORPORAT

delimitació de l’àmbit de transformació

en base al planejament

� l’àmbit queda delimitat pels àmbits de bellavista i pont reixat

� també queda delimitat per tot el paquet de terciari de tv3

� i els equipaments de l’escola montserrat i el cementiri municipal d’esplugues

nou àmbit de transformació

superfÍcies

superfície b23

Superfície sense la B23

total:409.369 m2

62.656m2 346.713m2

proposta de modificació de planejament

#1

#2

la superfÍcie de l’àmbit És de 346.713m2

es plantejen nous espais edificables Que potencien l’actual pol d’activitat de tv3 i consoliden l’Ús residencial del sector de bellavista

#3

#4

#5

s’incrementen les zones verdes EN 77.353m2 QUEDANT UN TOTAL DE 171.450m2

s’incrementa el sÒl d’eQuipaments en 8.584m2 Quedant un total de 44.200m2 en total l’increment de sistemes És de 85.937m2 dels Quals 77.353m2 pertanYen a espais lliures i 8.584m2 a eQuipaments

TRANSFORMACIÓ I INTEGRACIÓ URBANA DE LA B-23

2.3_diagonal - llobregat

MIRADORDELLLOBREGAT

DIAGONAL - llobregat

centralitat metropolitana mirador del llobregat

centralitat metropolitana

MIRADOR DEL LLOBREGAT

� nova centralitat metropolitana que reconeix la importància de l’esport d’elit i el potencial com a punt de RELACIÓ ENTRE EL CENTRE DE LA METRÒPOLI I EL DELTA.

� RECONFIGURACIÓ DEL SECTOR DE CAN CREIXELL reforçant el caràcter de la nova avinguda metropolitana

� NOU INTERCANVIADOR DE TRANSPORT PÚBLIC amb un gran park and ride com element dissuasori a l’entrada del vehicle privat al centre de la metròpoli.

� superar la barrera actual que suposa la b23, amb NOVES PERMEABILITATS I AMPLIANT ELS PASSOS EXISTENTS que millorin la relació entre els barris.

� NOU VIADUCTE PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE que permeti connectar els municipis del baix llobregat amb el centre de la metròpolis.

el lloc i el seu entorn

preexistències dins la franja de 100m

disponibilitat dels 100m al llarg de la b23 a excepció de dues edificacions patrimonials

col·legi bon salvador

cal roldan

fabrica de cartró

can codina

ciutat esportiva sant joan despÍ

can felip

estadi joHan cruYff

RAVAL DE LES BEGUDES

CAL TOUS

cal pau ventura vell els ànecs

ca l’alerm

can pau torrents

cal rei

unió esportiva sant joan despÍ

can po cardona

cal masset gran

poliesportiu salvador gimeno

ajuntament

esglesia sant joan baptista

mercat municipal

escola ateneu instructiu cal magÍ de les vaQues

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

#1

#2

#3

incorporació dels eQuipaments no executats incorporació de l’àmbit de can crexells (pendent de desenvolupar incorporació de les

Qualificacions 9 adjascents a la b23

are can crexells

SUPERFÍCIE

SOSTRE

residencial terciari / comercial

index edificabilitat neta

6b - ZONES VERDES

7b - EQUIPAMENTS

total:264.471m2

total: 181.427 m2

131.127 m2

50.300 m2

0.686 m2/m2

50.668m2

26.274 m2

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

• l’àmbit queda delimitat per diferents equipaments esportius ciutat esportiva joan gamper unió esportiva sant joan despí

• com dels equipaments educatius i culturals

escola ateneu instructiu

torre dels pardals

• també queda delimitat pel parc agrari del llobregat i el parc de marta mata

nou àmbit de transformació

superfÍcies

superfície b23

Superfície sense la B23

delimitació de l’àmbit de transformació en base a la realitat fÍsica

• l’àmbit del projecte d’urbanització s’extén més enllà de l’àmbit de planejament, agafant l’amplada total dels carrers incorporats

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

capgira la situació actual del sector de can crexells, reconfigurant el seu lÍmit amb la b23 per aprofitar i emfatitzar el seu potencial en vers la ciutat i la metrÒpolis

desviament dels laterals degut a edificacions patrimonials preexistents

reconfiguració dels lÍmits del sector de can crexells

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

capgira la situació marginal dels marges de la b23 i la perifèria del municipi per esdevenir una zona urbana ben connectada a la metrÒpolis

nova articulació Que

recull els laterals i les entrades i sortides de la b23

connexió d’ambdues bandes del llobregat sant feliu de llobregat sant joan despÍ

col·lÒnia gÜell

connexió amb sant boi de

LLOBREGAT

RIU LLOBREGAT

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

capgira la situació marginal dels marges de la b23 i la perifèria del municipi per esdevenir una zona urbana ben connectada a la metrÒpolis

connexió amb sant boi de LLOBREGAT

nova articulació Que recull els laterals i les entrades i sortides de la b23

una nova connexió amb l’altra banda del llobregat

es planteja la connexió amb sant boi a travÉs d’un pont Que passa per sobre del llobregat i les infraestructures existents mitjanÇant un pendent suau

#1

#2

destinat a la mobilitat sostenible: bus, bicicleta i peató permet connectar, en un punt intermig, amb la cota inferior enllaÇant amb la xarxa de camins existent

parada bus vao

la col·lònia güell

estació col·lònia güell

canal de la dreta del llobregat

riu llobregatriera d’en païssa

autopista a-2

tren

desdoblament del lateral en l’encontre amb les vies del tren el lateral s’eleva per passar-Hi per sobre

la connexió amb el teixit urbà existent es fa mitjanÇant escales i rampes situades paral·leles al lateral el fet Que el lateral s’elevi no impedeix el pas de les permeabilitats transversals per sota permet encabir noves peces D’EQUIPAMENT

NOU EQUIPAMENT sota el lateral

NOU EQUIPAMENT DONANT faÇana al lateral

c. de francesc macià

passeig del canal

#1 #2 #3

la transformació de la b23 en avinguda metropolitana

capgira la situació marginal dels marges de la b23 i la perifèria del municipi per esdevenir una zona urbana ben connectada a la metrÒpolis

#1 #2 #3 #4

connexió directa amb el centre de la metropolis passant per sant just desvern i esplugues nova infraestructura viaria Que malla el teixit urbà a ambdós costats de la b23

afavorir la permeabilitat i l’intercanvi entre la zona

URBANA I LA NATURA

obrir la possibilitat a fer un nou viaducte Que connecti ambdues bandes del llobregat

l’avinguda metropolitana es converteix en un gran parc aprofitant i potenciant la seva situació estratègica / un parc eQuipat inici del gran eix urbà i porta d’entrada al llobregat

el nou parc s’extÉn a ambdues bandes de la b23 i s’integren mitjanÇant les diferents permeabilitats generades

el parc recull i estructura els espais lliures i els verds existents al voltant de la b23

l’avinguda metropolitana es converteix en un gran parc aprofitant i potenciant la seva situació estratègica / un parc eQuipat inici del gran eix urbà i porta d’entrada al llobregat

el nou parc s’extÉn a ambdues bandes de la b23 i s’integren mitjanÇant les diferents permeabilitats generades

el parc recull i estructura els espais lliures i els verds existents al voltant de la b23

l’avinguda metropolitana es converteix en un gran parc aprofitant i potenciant la seva situació estratègica / un parc eQuipat inici del gran eix urbà i porta d’entrada al llobregat

#1 #2

la nova infraestructura verda connecta la metropolis amb els espais naturals del parc agràri un gran parc eQuipat Que esdevÉ la baula per connectar la ciutat i superar la barrera de la b23

un gran parc eQuipat

Que es converteix en l’inici del gran eix urbà i porta d’entrada al llobregat i Que integra completament la b23 al llarg del seu traÇat

un nou centre metropolità

la situació estratègica del nou parc possibilita incorporar nous aprofitaments Que ajuden a posicionar aQuesta part de la ciutat dins de la metrÒpolis

es planteja situar un segon nucli de terciari a l’altre banda de la b23

la reconfiguració del sector de can crexells permet resituar el terciari previst i incorporar nou terciari, Que aprofitant la situació estratègica del lloc, esdevÉ un pol d’activitat d’escala METROPOLITANA

AVINGUDA METROPOLITANA

f.c. barcelona

un nou parK&ride per afavorir la mobilitat verda a l’inici de l’avinguda metropolitana, connectat a la primera estació de la futura lÍnia del bus-vao i punt d’intersecció amb el bus local i amb el futur viaducte per la mobilitat sostenible sobre el riu llobregat

parada bus-vao sant joan despÍ

lÍnia bus-vao

nou intercanviador de transport pÚblic amb un gran parK and ride com element dissuasori a l’entrada del veHicle privat al centre de la METRÒPOLI.

parK&ride

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

#1

#2

#3

incorporació dels eQuipaments no executats incorporació de l’àmbit de can crexells (pendent de desenvolupar incorporació de les

Qualificacions 9 adjascents a la b23

are can crexells

SUPERFÍCIE

SOSTRE

residencial terciari / comercial

index edificabilitat neta

6b - ZONES VERDES

7b - EQUIPAMENTS

total:264.471m2

total: 181.427 m2

131.127 m2

50.300 m2

0.686 m2/m2

50.668m2

26.274 m2

delimitació de l’àmbit de transformació en base al planejament

• l’àmbit queda delimitat per diferents equipaments esportius ciutat esportiva joan gamper unió esportiva sant joan despí

• com dels equipaments educatius i culturals

escola ateneu instructiu

torre dels pardals

• també queda delimitat pel parc agrari del llobregat i el parc de marta mata

nou àmbit de transformació

superfÍcies

superfície b23

Superfície sense la B23

proposta de modificació de planejament

#1

#2

#3

la superfÍcie de l’àmbit És de

369.873m2

es mantÉ el sostre residencial de can crexells

es reconfigura el terciari i es complementa amb nou terciari Que permeti convertir aQuest punt en una nova centralitat METROPOLITANA

#4 #5 #6

Hi Ha un increment de zones verdes de 90.932m2 QUEDANT UN total de 141.600m2

Hi Ha un increment

d’eQuipaments de 9.226m2 Quedant un total de 35.500m2

en total l’increment de sistemes És de 100.158m2 dels Quals 90.932m2 pertanYen a espais lliures i 9.226m2 a eQuipaments