I_O_I_catala

Laboratori d’interacció

ELS SENTITS DE LES MÀQUINES Una mostra de disseny experimental entorn de l’ús de la tecnologia

NEOFUTURISME? Vivim un començament de segle molt intens en tots els sentits: en l’àmbit social, econòmic, natural i també tecnològic. Els avenços en aquesta àrea ens acompanyen a un ritme estremidor des de fa uns 20 anys. Estem canviant (o estan canviant) estructures relacionals, industrials, polítiques i socials que es van desenvolupar durant tot el segle xx. El repte és intentar que canviïn per millorar, un fet que objectivament s’hauria de produir.

La tecnologia millora les nostres vides, però també genera canvis profunds. I aquests canvis no sempre són justos amb tothom de la mateixa manera, ja que la tecnologia sorgeix de la recerca i el coneixement, que sovint es generen en entorns econòmicament desenvolupats, per desgràcia no en els més deprimits. La tecnologia accentua aquestes diferències, pel fet que el progrés que ens proporciona no arriba a tothom igual. També és veritat que gràcies a tecnologies com Internet els territoris desfavorits poden connectar ràpidament amb el segle xx, malgrat que no sabria dir si això és bo o dolent.

Hi ha quelcom que ens vincula amb el començament del segle xx, ara fa 100 anys. Es tracta de la fascinació pel nostre progrés, per les màquines i la tecnologia: el resultat de la capacitat per progressar de la humanitat i —segons que van pensar els futuristes, com Marinetti— de la bellesa i l’emoció que pot arribar a assolir tot allò que creem. També volem que la tecnologia sigui un instrument capaç de deixar enrere allò antic i obsolet i de millorar la nostra vida i el nostre món. Sovint penso que desitgem molt més aquest canvi (potser perquè creiem que és necessari) del que realment la tecnologia és capaç d’oferir-nos. Tal vegada aquell fervor pel nostre progrés que va moure els futuristes ara ens mou a nosaltres.

Però sens dubte es tracta d’un atribut que la tecnologia ens «ha» d’oferir. En el Disseny Hub Barcelona ens ocupem d’analitzar a fons tot el seu potencial, des d’una perspectiva relacionada amb el procés de dissenyar. Ho hem fet durant un any amb el Laboratori de fabricació i totes les activitats paral·leles que s’hi han desenvolupat, i ara continuem fent-ho amb el Laboratori d’interacció.

Perquè si la tecnologia aconsegueix desenvolupar màquines més capaces, amb més prestacions, més intel·ligents, la nostra relació amb elles esdevé més rica i complexa dia rere dia. El nostre «diàleg» és més proactiu, sobrepassa l’acció–resposta que ha definit fins ara la nostra interacció i ens permet ampliar-la a l’acció–resposta–acció, fet que afegeix un nou esglaó en el procés de producció de més intel·ligència en els cervells artificials.

Les nostres màquines cada cop tenen més sentits i són més intel·ligents. Així, el catàleg de les seves capacitats esdevé més gran i les nostres oportunitats d’interactuar augmenten enormement; és per això que ignorem gairebé tot allò que podem obtenir de l’intercanvi amb les màquines.

D’això es tracta en aquesta exposició, d’examinar i aprendre d’una relació cada cop més complexa i difícil de preveure. De la diversitat de categories a què ens duu la interacció i que ens permeten valorar els matisos i comportaments que produeix en els usuaris el nou món relacional en el qual ens endinsem indefectiblement. En definitiva, de valorar de manera positiva l’efecte d’aquesta nova realitat com un pas vers un món més complex i contradictori, però també més eficaç i estimulant.

Si més no, aquesta és la nostra aspiració.

Ramon Prat Comissari general DHUB

/ /

/

/

/

/

Una exposició sobre noves tecnologies?

No. Una exposició sobre els usos de la tecnologia.

Sobre la interacció.

Interacció?

Sí.

Una mirada didàctica i experimental a la relació entre els humans i les màquines.

Tecnologia/Disseny?

Disseny/Tecnologia?

Disseny/Interacció?

Interacció/Tecnologia?

Una exploració de territoris nous en els quals el disseny de la interacció genera noves disciplines i noves experiències.

D’acord!

Però... de què tracta una exposició que s’anomena I/O/I?

I/O/I = input/output/input.

I/O = entrada/sortida = un senyal d’entrada i un de sortida = dispositiu o sistema reactiu.

I/O/I = entrada/sortida/entrada = un senyal d’entrada, un de sortida i un de nou d’entrada = dispositiu o sistema interactiu.

Plantejar un sistema de realimentació és anar un pas més enllà d’allò simplement reactiu? /

/

Potser...

I... Els sentits de les màquines?

Una analogia entre els sentits humans i la manera com les màquines reben impulsos i senyals.

Avui dia disposem de sistemes que poden percebre qualsevol acció humana mitjançant sensors i transductors.

Establir una analogia entre els mecanismes de percepció humana i els dispositius de recepció de las màquines ens mostrarà, per exemple, els límits perceptius humans.

I els límits perceptius de les màquines?

Sí, també.

Però...

Per què un Laboratori d’interacció?

Perquè no és solament una exposició de peces acabades. Perquè tots els processos interactius són generatius i es troben en construcció contínua.

L’acció és una constant.

És com convertir un museu en un lloc de treball i desenvolupament?

Sí, en un lloc per a la interacció.

Aquesta mostra aborda la interacció a partir de nivells diferents, en una escala que va des de dispositius molt simples, que evidencien la transmissió d’energia i la conversió en gestos, senyals i dades, fins a sistemes més complexos en els quals màquines idèntiques interactuen entre si i generen comportaments en comunitat, en eixam.

Aquesta escala, amb la seva càrrega didàctica, conforma la narrativa inicial de l’exposició.

Es tracta d’una mirada reflexiva sobre la tecnologia, l’ésser humà i el seu entorn?

Sí.

Sobre les extensions dels nostres sentits i de les nostres extremitats.

Sobre els efectes que produïm amb l’ús de la tecnologia.

Sobre els diferents escenaris on és present el disseny de la interacció.

Sobre el desenvolupament d’interfícies interactives i el seu paper fonamental en el disseny del futur.

Al llarg dels darrers quaranta anys les tecnologies de la informació han produït canvis importants en la manera com ens relacionem amb el nostre entorn.

La informació, a través dels seus nous canals, s’ha infiltrat en tots els nivells de la nostra experiència diària.

La tecnologia i la societat de la informació han facilitat la interacció entre les persones?

Realment pensem que estem més connectats?

Què significa estar connectats?

Busquem la simbiosi entre allò físic i allò virtual mitjançant el disseny d’interfícies.

Les persones es connecten amb les coses i amb l’entorn.

El món es construeix en xarxa.

Les persones es relacionen amb el medi a través d’interfícies: objectes, espais, entorns, xarxes, continguts, límits...

Una interfície és una extensió del nostre cos?

Sí.

Què s’esdevé quan els objectes comencen a pensar?

Si afegim informació a un objecte físic estem ordenant els elements que componen el seu sistema d’una forma determinada. Si a més hi agreguem connectivitat, el dotem de funcions que augmenten les seves propietats i en faciliten l’ús. Per això aquest objecte milloraria potencialment la vida de las persones...

No seria fonamental que els objectes s’adaptessin a les persones segons la seva informació i la seva funció, i no al revés?

La idea és que no calguin interfícies addicionals per connectar les coses amb les persones, que el món mateix sigui una interfície.

Objectes i entorns, dispositius i sistemes cada cop estan dotats de més més autonomia i capacitat de processament, i és per això que fins i tot es poden comunicar entre si i generar comportaments gairebé socials.

Això és la «singularitat»?

Potser...

Imaginem un punt hipotètic a partir del qual la civilització tecnològica experimenta una acceleració del progrés tècnic que ens fa incapaços de predir-ne els resultats: màquines que prenen decisions per fabricar altres màquines i sobretot per definir les seves funcions.

Estem dissenyant el món per a aquest futur?

I què succeeix amb la quantitat immensa de dades que generem constantment?

A on van?

Com es poden fer servir?

/ Vivim en l’era de la informació.

El món és un sistema interconnectat, on tot sembla enllaçat amb tot. Amb aquesta quantitat immensa de dades per ordenar i comunicar, el disseny de la informació esdevé fonamental.

Si la visualització de les dades no ajuda a la seva comprensió, significa que solament les estem acumulant, i això seria un exercici absolutament va.

I després de la visualització de dades... què?

Què és això dels sistemes emergents, les colònies i els eixams?

Les formigues creen colònies, els habitants d’una ciutat s’agrupen en barris, les cèl·lules s’uneixen formant organismes, un programari de reconeixement de patró simple aprèn a recomanar llibres...

En aquests sistemes, els individus residents en una escala comencen a produir comportaments que habiten en una escala superior a la seva.

L’evolució de regles simples a complexes és el que anomenem «emergència».

/ /

Existeix el disseny no interactiu?

Hi ha un disseny que no té en compte els seus nivells d’ús ni per això mateix el seu nivell d’interacció: un mal disseny.

El fet que un dispositiu sigui més o menys interactiu no depèn de la seva complexitat o simplicitat, sinó de la seva interactivitat potencial envers l’usuari.

I què se’n fa de la recerca entorn del disseny de la interacció?

Hi ha un espai dedicat específicament a escoles, universitats i centres de recerca on es poden veure les seves diferents línies de treball a través d’idees, projectes, prototips...

Un laboratori en un museu?

Sí.

Un Laboratori d’interacció en el museu de disseny; un museu laboratori.

Un espai híbrid destinat a la recerca, la didàctica, el disseny, la resolució de problemes...

Un laboratori actiu lligat a l’exposició.

Podem separar la interactivitat de la idea de laboratori?

Aquesta exposició és el producte d’un procés de recerca que ens ha dut a mostrar la interacció com a variable en el temps. No es tracta d’una presentació definitiva sobre la interacció: és que podríem dir quelcom de definitiu sobre allò que forma part d’un procés?

No sempre és important presentar els «herois» o les fites d’una disciplina determinada. Es podria parlar d’interacció fent referència a diversos artistes, dissenyadors, investigadors, programadors... En definitiva, allò que importa és explicar la interacció més enllà d’una tecnologia, un autor o una peça.

Així, estudiants i professionals, peces simples i complexes, prototips i productes acabats conviuen en un espai en el qual pretenem de manera explícita generar un lloc de coneixement, de reflexió, de contemplació activa, d’interacció.

Qualsevol element, simple o complex, té potencial per a explicar l’Univers.

Descobrim els trucs de la màgia de la tecnologia!

Fem públics els seus procediments!

No generem eines que simplement conviden a un consum més gran de tecnologia!

Nuria Díaz i Carlos Gómez Comissaris I/O/I

INFORMACIÓ PECES/AUTORS

Roger Ibars HWD corporation 099 2009 Karolina Sobecka i James George Sniff 2011 Whitevoid Polygon Playground 2011 Betoldi, Menks i Dalmazo Sensores y galvanómetros 2011 Shahar Zaks Steady State 2010 Kuan-Ju Wu Giffi: Gift for Future Inventor 2011 Jessica Floeh Hanky Pancreas™ 2011 Alexander Reeder Dream Jammies 2008 Paula Winograd, Fundación Musgo Lunchbox Stories 2009 Parul i Mooshir Vahanvati, Rayden Design Studio Maximus 2011

Cheng Xu SpeakerWire 2009

Karl D. D. Willis i Juncong Lin Spatial Sketch 2009

Starlab Enobio, portable wireless brain monitoring 2009

Julius Popp Bit.Flow 2004–2008

Yunsil Heo i Hyunwoo Bang Memoirs 2010

Aer Studio, Bestiario i Urbiótica Visualización de datos 2011

Yunsil Heo i Hyunwoo Bang Oasis 2010

Informationlab, Auke Touwslager i Ursula Lavrenčič Cell Phone Disco 2009

Elisabeth Fuller Life dress 2009

Jody Zellen The Unemployed 2009

Niklas Roy My little piece of Privacy 2010

Ferran Atzet Aurat 2011

Elim Cheng I need you to need me 2009

IDATBCN Jardí 2011

Joon Yong Moon Augmented Shadow 2010

Peter Anch i NoInteractionGroup Invisible maps 2011

Rafael Lozano–Hemmer Less Than Three 2008

Prof. Narcís Parés, Coordinator of CSIM Master Program ICTD

Alvaro Cassinelli i Daito Manabe, amb la contribució tècnica d’Alexis Zerroug Score Light 2010

DISSENY HUB BARCELONA [DHUB] Comissari general DHUB Ramon Prat Directora dels Museus DHUB Marta Montmany EXPOSICIÓ I/O/I Els sentits de les màquines Laboratori d’interacció

Comissaris Nuria Díaz i Carlos Gómez

Disseny gràfic Pedro Hugo Carmo i Ana Gale

Assessoria internacional Mónica Bello, Ludovich i Carolina Vallejo

Il·lustracions Jesús Pedro Pacheco

Coordinació i producció DHUB Àlex Armesto, Àngela Cuenca, Salva Ferrer i Anna Soler Documentació Catalina Pérez Disseny de l’espai expositiu Nuria Díaz i Carlos Gómez, amb la col·laboració de Daniela Frogheri

Audiovisuals ON i ON Comunicación Col·laboració especial Cristóbal Castilla, Héctor Sánchez, Víctor Viña i Nidhi Shah Textos Nuria Díaz i Carlos Gómez Web I/O/I Xavi González i 72 Estudi

Disseny d’elements expositius Metamorfosi Arquitectes

Correcció i traducció Montserrat Pérez i Graham Thomson

Il·luminació La Invisible

Producció i muntatge Cultural Sense, S.L.U.

Del 21 de juny de 2011 al 31 d’agost de 2012 Disseny Hub Barcelona Montcada, 12 08003 Barcelona T +34 93 256 23 00 dhub@bcn.cat Horaris: Dimarts a divendres de 11 a 19h Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 20h Tots els dilluns tancat Festius tancats: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny, 25 i 26 de desembre Segueix-nos a: facebook.com/dhub.bcn twitter.com/dhub_bcn Exposició organitzada i produïda pel DHUB www.dhub-bcn.cat