Joan Martínez Benazet

defensa la transparència en l’adquisició de vacunes

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha deixat la porta oberta a un possible alleugeriment de les mesures sanitàries per frenar la Covid-19, l’ús obligatori de la mascareta inclòs. El ministre, que subratlla l’honestedat i rigorositat amb la qual s’han adquirit els vaccins, considera que, amb un 60% d’adhesió, estem molt a prop de tornar a la normalitat.

Ja fa més d’un any des que va esclatar la pandèmia. Jo vaig entrar amb la idea d’acabar d’afinar la reforma sanitària Recorda com va viure i com va haver d’afrontar aquells pri- i, tot i la pandèmia, la dita reforma ha tirat endavant, ja que la mers moments? figura del metge referent ha estat important i s’hi ha implantat No va ser gens fàcil. Es va mostrar com a una situació complicada notablement, especialment durant la pandèmia, on ha estat molt de la qual no sabíem si arribaria a Europa, ja que en el passat la útil, igual que la història clínica compartida, que representen dos incidència del SARS i el MERS al nostre continent no va ser tan elements claus de la reforma sanitària. Responent a la seva prenotable. En veure que hi arribava el SARS-CoV-2 a Itàlia, sabíem gunta, no em penedeixo. Al llarg de la història de la humanitat, que en qualsevol moment arribaria aquí, perquè als virus no els hi ha hagut guerres, pandèmies i altres situacions que demostren para ningú. Confinar-nos, aquell la fragilitat de la societat i hem de ser 13 de març, va ser una decisió molt conscients d’això. complexa, però va ser molt efectiva, ja que ens va permetre no col·lapsar el sistema sanitari, que és un dels “Les partides de vacunes que ens han arribat han Per la meva forma de ser, ara que hi ha una pandèmia, prefereixo ser on soc que mirar-m’ho de lluny. És una principals objectius que hem tingut en totes les etapes de la pandèmia, estat generoses i no ens època de lluita, mai en la meva vida havia treballat tant com ara, ni havia per garantir que totes les persones podem queixar en aquest tingut tanta pressió i responsabilipoguessin ser ateses de la millor manera i que continués en funcio- sentit” tat, ja que les decisions podien tenir implicacions en les vides de les pernament la unitat de cures intensives sones, l’economia, la societat... eren (UCI), cosa que malauradament no va passar a altres països on decisions de molt pes. van haver de triar qui s’havia de ventilar mecànicament o es van aplicar mètodes poc ortodoxos, com ara ventilar dues persones Creu que algun dia tornarem a la normalitat que coamb la mateixa màquina. Això no va passar a Andorra, en primer neixíem abans o la pandèmia ens ha canviat massa? lloc, pel confinament, i també per la robustesa del nostre sistema Crec que, tal com ha passat en diferents ocasions en què la sociesanitari i la nostra dimensió. tat s’ha vist colpida, ens tornarem a aixecar i fer una vida normal. Soc molt optimista en aquest sentit i potser sortirem molt enHa viscut una etapa molt dura com a ministre de Salut, fortits de la pandèmia, però malauradament sempre hi ha gent s’ha penedit alguna vegada d’haver entrat a la política? que es queda en el camí; a part de les persones que hem perdut o

aquelles que han perdut el seu negoci, la societat sortirà enfortida, creixerà i, fins i tot, el model de negoci del país sortirà beneficiat. És conscient que vostè s’ha convertit en un dels personatges més rellevants de la política en aquests moments? Es visualitza en un altre càrrec polític, com ara el de Cap de Govern? En primer lloc, jo no tenia cap intenció de convertir-me en un personatge tan mediàtic, però sí que el meu objectiu era ser molt proper a la ciutadania i poder explicar de forma molt transparent tot el que estava passant. A més a més, volia transmetre missatges d’esperança perquè soc una persona molt optimista. Aquest ha estat el meu objectiu. Sobre la meva popularitat, que només ha estat resultat de la voluntat de tot el Govern per comunicar el que passava, no tinc cap intenció d’aprofitar aquesta projecció mediàtica com a polític. Jo més aviat tinc ganes que acabi la pandèmia. sa i nosaltres la vam descartar, ja que no hi ha cap garantia de la traçabilitat i poses en risc els altres subministraments de vacunes (...). Per un tema de seguretat, responsabilitat i eficàcia, ens hem mantingut dins d’aquests mecanismes oficials, tot i que vam tenir ofertes provinents d’intermediaris, empreses de logística, representants, però sense garantia per part dels laboratoris.

En aquest sentit, el febrer, el ministre Jover va indicar que “Andorra no ha rebut cap oferta d’un país tercer”, referint-se a les presumptes 100.000 vacunes que hi arribarien des d’Israel, però tenim constància que diferents empresaris del país van manifestar la seva voluntat de portar vacunes per immunitzar la població en temps rècord. Aquests empresaris es van comunicar amb vostè o amb qualsevol altre membre de Govern? És fals que Israel ens hagi ofert vacunes. Hem parlat amb l’Estat Un dels personatges que també ha guanyat popularitat d’Israel i aquest escenari de col·laboració no era possible, ja que, durant la pandèmia ha estat el Barry. Abans de parlar de en un moment, Israel es va plantejar enviar vacunes a un país que vacunes, com està ell? no en rebia i això va crear problemes amb l’OMS. El que sí que va El fet de donar conferències de premsa mentre estava malalt o succeir és que ens va contactar una empresa intermediària que ens confinat, va fer possible que sortis- oferia vacunes que estaven destinades sin elements de casa meva. Recordo que algú em deia que una orquídia, “Quan arribem al a Israel, cosa que no té res a veure... Els mecanismes internacionals alertaven que hi havia al darrera meu, s’estava pansint (riu)... i després va sortir el Barry. Aquest aspecte de veure casa voltant del 60% de la població vacunada, d’aquesta situació perquè hi havia una sort de mercadeig de vacunes, on no es garantien, ni la seguretat, ni tampoc les meva i personatges com el Barry, van humanitzar més les rodes de premsa i la comunicació que teníem... el podrem fer una vida pràcticament normal”. vies legals d’adquisició. Amb les vacunes ha passat una mica el que va passar a la primera fase de la pandèmia, amb Barry em va ajudar a comunicar-me els EPI, ventiladors mecànics i medicamillor, tot i que no va ser res volgut ments. sinó que ell mateix va saludar les càmeres. Va ser un personatge popular que va fer més agradables Hem tingut com a principi ser curosos, rigorosos, honestos i aquells moments tan difícils que passàvem. Es troba molt bé i està transparents amb l’adquisició de les vacunes, però també transpamolt cuidat, de fet, se sent molt orgullós a propòsit de la seva po- rents cap als nostres ciutadans, els països veïns, la UE i l’OMS per pularitat (riu). garantir la màxima seguretat i qualitat per als nostres ciutadans. En aquest objectiu no ens hem quedat amb una sola via de subEntrant en matèria, tenim que França i Espanya són les ministrament, sinó que comptem amb la UE i COVAX amb els primeres fonts assegurades de vacunes per Andorra; poste- quals ens ha anat molt bé i tenim un percentatge de vacunació riorment, s’hi va afegir el mecanisme COVAX. Per què vau que supera el 30% de la població i el 35% de la població vacunable. optar per aquestes vies i no per altres vies? Quan hi ha declaració de pandèmia, l’OMS demana que se se- Sobre el cas que menciona d’aquells empresaris, tenim el mateix gueixin vies oficials. La compra de vacunes és una cosa molt deli- escenari de manca de garanties o traçabilitat. En cap cas se’ns ofecada que requereix un seguiment i una traçabilitat de tot el procés ria un tracte directe amb laboratoris o amb un país productor de de fabricació de cada lot i, posteriorment, del procés de transport. vacunes, sinó un tracte a través d’intermediaris que ens impedia Aleshores, hi havia tres vies per adquirir vacunes: la primera, el garantir l’origen i el transport d’aquests vaccins, per tant ho vam contacte directe amb la Unió Europea (UE) a través dels nostres descartar absolutament. Recordo que ens van oferir una quantiveïns; la segona, a través del COVAX; la tercera, anar directament tat impressionant de vacunes xineses amb les quals es podia fer, als laboratoris, però aquests no venien les vacunes de manera di- fins i tot, turisme de vacunes, però això és una pràctica que no es recta, ja que, quan es va declarar la pandèmia, es van veure obligats pot permetre durant un estat de pandèmia en un país seriós com a vendre a organitzacions de països, com ara COVAX o la mateixa el nostre. UE, amb algunes excepcions de països com ara Israel, que va arribar a un acord amb Pfizer, arran de la seva relació amb els Estats Considera llavors que les fonts de vacunes de les quals disUnits. El Regne Unit, per haver desenvolupat el vaccí Oxford-As- posa el país són suficients? traZeneca, també va tenir prioritat. Cal considerar que mai en la història de la ciència s’havia donat una situació com aquesta, ja que, després d’un any de pandèmia, La resta de països que van adquirir vacunes als laboratoris ho van tinguem tantes vacunes segures i eficaces, que funcionin bé, que fer a través d’intermediaris, però aquesta és una pràctica perillo- protegeixen les persones i que tenen molt pocs efectes adversos.

Això no havia succeït mai a la història de la medicina i crec que serà un fet rellevant que passarà a la història. És normal que, després de tot això, no hi hagi suficient producció per abastir tots els països del món, per la qual cosa la indústria s’ha de redimensionar i adaptar per poder assolir aquest objectiu. Aquests mecanismes, com ara COVAX o la UE, intenten que els països adquireixin vacunes d’una manera relativament homogènia, ja que és cert que, si nosaltres ens vacunem, però no es vacunen els veïns, el virus continuarà circulant.

La vacuna protegeix i evita que emmalalteixis, però també pots infectar; si emmalalteixes, farà que tinguis símptomes molt més lleus. Si hi ha gent que no es vacuna, el virus seguirà circulant amb molta intensitat i, per tant, tindrem restriccions d’una manera o altra. Les intencions de tots és que arribem a un percentatge molt elevat de vacunació aquest estiu, tot i que ja es veuen reflectits els resultats al nostre país. Les partides de vacunes que ens han arribat han estat generoses i no ens podem queixar en aquest sentit.

Després de les primeres jornades de vacunació, quina valoració féu dels resultats? Tenint en compte que encara falta la inèrcia de les tres setmanes d’immunització en moltes de les persones que hem vacunat, les dades hospitalàries estan baixant. Avui (27/04/2021) tenim 17 pacients ingressats, quan fa dues o tres setmanes en teníem 45, per tant la pressió sobre el sistema sanitari està baixant, perquè les persones més vulnerables ja comencen a tenir més immunitat. I cal dir que estem veient aquests resultats, perquè també investiguem més i fent més tests a la setmana que els països veïns, la qual cosa ens permet seguir amb aquesta política de mantenir tot obert, amb l’excepció de bars i restaurants, que han tancat durant un mes i escaig. Això passa perquè som molt precisos en el diagnòstic i podem anar apagant els brots que hi apareixen. Si féssim deu vegades menys proves, tindríem unes dades que semblaríem millors, però hauríem d’estar més tancats.

Ara que pròximament hi arribaran més vacunes, podem assolir un percentatge major de persones vacunades. Quan arribem al voltant del 60% de la població vacunada, podrem fer una vida pràcticament normal.

En el marc de la Cimera Iberoamericana, Portugal va oferir vacunes al Principat. Sabeu de quantes dosis estem parlant? I quan hi arribarien? En aquests moments s’estan fent tots els tràmits que comporta aquest acord, és per això que no tenim data d’arribada de vacunes portugueses. Ens han dit que podrien ser vaccins de Janssen o AstraZeneca, que seran benvingudes perquè nosaltres creiem en la seguretat de totes les vacunes.

Hi ha previsió d’arribada de noves remeses de vacunes provinents de França i Espanya per al mes de maig, però podria precisar la quantitat de dosis? En el cas d’Espanya, vam signar amb ells un acord per 30.000 vacunes de Pfizer i, per tant, han de quedar unes 23.000 unitats per servir. Amb França, ens queden unes 24.000 vacunes de Moderna per servir. Insisteixo en el fet que a l’estiu tindrem un grau d’immunització molt elevat que ens permetrà fer una vida molt normal.

Alguns països com ara Noruega, Dinamarca i, fins i tot Espanya en un moment determinat, han detingut, parcialment o totalment, la vacunació amb AstraZeneca. Per què Andorra continua amb aquest vaccí? Nosaltres tenim molt clar que la relació benefici-risc va molt a favor de la vacuna, però no per una mica, sinó enormement. Estem parlant de 18 casos de morts en 25 milions de persones vacunades i, a més a més, segons un estudi efectuat per l’OMS, hi ha dubte sobre si realment aquestes morts estan correlacionades amb les vacunes d’AstraZeneca i no amb altres factors, ja que aquesta baixada de plaquetes i l’aparició de trombosi, específicament al si cavernós, que és una vena del cervell, també s’han mostrat en pacients que han rebut altres vacunes o que no han estat vacunats. Totes les vacunes estan mostrant una gran seguretat i una eficàcia molt important.

Hem vist recentment un important increment en el nombre de persones registrades per vacunar-se, però com podem convèncer els escèptics? Al Regne Unit, que és el país amb més adhesió a les vacunes, aquesta és del 65%. Nosaltres, en les franges que estem vacunant, ens situem en una adhesió superior al 60%, per tant crec que apujarem aquestes xifres i, fins i tot, superarem les del Regne Unit perquè hi ha molta gent que té por i espera. A poc a poc, la gent s’adona que anem bé, que estem millorant les dades epidemiològiques, i crec que finalment decidiran vacunar-se. Això ha passat una mica amb els professionals sanitaris, quan al principi hi havia un 20% que no es Si hi hagués 25 milions de persones sense vacunar, això compor- volia vacunar, mentre que, actualment, hi ha menys del 10% taria més de 25.000 morts per la pandèmia. Pensem que una de de persones que no es volen vacunar. És així com, entre els les complicacions més greus i freqüents per infecció de SARS- professionals de la salut, tenim una adhesió de més del 90%, CoV-2 són justament els fenòmens trombòtics. Alguns medi- ja que han vist què és el que passa amb la Covid-19. Mentre caments tan coneguts com l’ibuprofèn o antibiòtics tan senzills la gent vagi veient aquests exemples, també es vacunarà. com l’amoxicil·lina, tenen moltes més complicacions que la vacuna As- Vull reiterar aquest missatge d’estraZeneca, si és que realment aquestes complicacions són atribuïbles a la vacuna d’AstraZeneca. Per tant, “Hem tingut com a principis ser curosos, perança perquè creiem que, si aconseguim un bon percentatge d’adhesió a les vacunes, no només nosaltres hem mirat la situació sempre des d’aquesta perspectiva i creiem que el risc era aturar la vacunació, tot rigorosos, honestos i transparents amb a Andorra sinó també als països veïns, el futur que ens espera és un retorn a la normalitat amb i que vam aturar el procés uns tres dies a l’espera de l’informe de l’EMA l’adquisició de les algunes precaucions, perquè la Covid-19 seguirà estant malgrat (Agència Europea de Medicaments), cosa que vam considerar prudent; vacunes” que amb un impacte menor. Ens adaptarem a la Covid-19 i la Coperò, una vegada van considerar que vid-19 a nosaltres, per poder tees podia continuar amb AstraZeneca, nosaltres no vam titube- nir, fins i tot, l’oportunitat de no dur mascareta sinó només jar més. Tant els informes de l’OMS com de l’EMA validen que en moments determinats. aquestes vacunes són segures. Queda el dubte de si aquestes poden generar complicacions en algunes persones, però, en tot cas, els beneficis de vacunar-se superen en milers i milers de vegades a les complicacions que una persona podria presentar si es vacunés. Per tant hem de seguir vacunant amb AstraZeneca, sense posar límits d’edat. Si m’arribessin 30.000 vacunes AstraZeneca, les posaria totes de seguit, sense cap dubte, i a totes les franges d’edat. Sí que és cert que en la gent més jove, d’entre 18 i 25 anys, el benefici-risc pràcticament s’iguala, però no només amb aquesta vacuna, sinó amb totes. Vist d’una forma individual, les persones joves, que normalment presenten símptomes més lleus, potser no caldria que es vacunessin, però ho hem de mirar des d’un punt de vista de solidaritat, ja que els joves, si es vacunen, ens ajudaran a sortir més ràpid de la pandèmia, tant si es vacunen amb AstraZeneca, Pfizer o Janssen. Cal recordar que els joves no estan exempts de patir, ja que hem vist dos casos en l’UCI del qual un jove ha quedat amb seqüeles molt greus, per tant el risc hi és... A aquestes persones jo els hi demano que, per sortir tots d’aquest forat i protegir la gent gran i les persones més vulnerables, per recuperar la nostra economia, que es vacunin. Quant al tractament de malalts, alguns pacients amb afectacions més greus, especialment respiratòries, ens han manifestat que han estat tractats només amb paracetamol, quan metges externs han recomanat anticoagulants, cortisona, antibiòtics i complexos vitamínics. Aquest tractament amb paracetamol obeïa a algun protocol concret? De protocols, n’hi ha molts i dependran sempre de la situació i l’afectació que ocasioni la Covid-19. Quan només es dona paracetamol és perquè hi ha una afectació lleu com un mal de cap o febre, ja que aquest és un medicament que només alleugera símptomes, no cura. El gran tractament de la Covid-19, com passa en moltes altres malalties en què la immunitat es dispara, és la cortisona, específicament la dexametasona i entre altres, que ha evitat que moltes persones ingressessin a l’UCI. En alguns casos s’ha d’afegir al tractament anticoagulants, perquè la Covid-19 sí que causa ‘trombos’, o bé insuficiències respiratòries, que venen derivades de complicacions cardiovasculars derivades de ‘trombos’. Hi ha antivirals com el remdesivir que té unes indicacions precises i no s’ha de donar a tots els malalts. Després hi ha altres tractaments més complexos que

impacten en la immunitat, que intenten fer el mateix que la cortisona. Aquest és el ventall que tenim.

És cert que, si bé hem avançat moltíssim quant a les vacunes, quan érem a la primera etapa de la pandèmia, esperàvem que aparegués un tractament amb algun medicament, com va passar amb la hidroxicloroquina. Contrari al que ha passat al llarg de la història de la medicina, no hem avançat gaire quant al tractament de la malaltia però sí quant al desenvolupament de les vacunes.

Recentment han renunciat professionals del SAAS, com ara el cap de Salut Mental, Joan Escoter, i el cap de l’UCI, Antoni Margarit. A què atribueix aquestes renúncies de càrrecs tan sensibles i importants? He de fer precisions en ambdues coses. El cap de la Unitat de Cures Intensives no ha dimitit. Aquests són càrrecs que són per un temps renovable i, el seu contracte com a cap d’aquest servei acaba el mes de juny i, malgrat que ha anunciat que no renovaria, ell segueix en les seves funcions. Ell ha atribuït aquesta decisió a motius personals dels quals conec els detalls, però que no desvelaré. gran feina que ha fet i la vocació que ha tingut, igualment fa extensiu aquest agraïment al doctor Escoter.

Al principi de l’entrevista, senyor Benazet, vostè comentava que la història clínica compartida i la figura del metge referent són la punta de llança de la reforma sanitària, però considera que, a mitjà o llarg termini, l’estructura hospitalària serà suficient o que caldrà expandir-la? L’hospital ha demostrat que té la capacitat suficient per abordar una pandèmia i, a més a més, ha estat adaptat a les situacions que s’han presentat, creant estructures que són dinàmiques i polivalents, com ara la unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) que, quan hi ha pressió, es pot convertir en UCI... afortunadament això no ha estat necessari. La sala d’actes, que està preparada amb sistemes d’oxigen, aire comprimit, monitoratge, etcètera, també es pot convertir en una planta d’hospitalització, cosa que tampoc ha fet falta. Si quelcom ens ha demostrat la pandèmia, és que tenim una estructura hospitalària molt sòlida i ben dimensionada.

En el cas del doctor Escoter, la qüestió és diferent. Va ser una persona a qui li quedava un temps per recórrer i que va renunciar al·legant, majoritàriament, motius personals, tot i que la reforma que s’ha de fer en el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA), que es farà públic en les pròximes setmanes, ha fet que es veiés desbordat per tota la feina que ha de fer com a cap de servei. No s’ha trobat confortable en el seu càrrec i és molt respectable. En tot cas, ningú és imprescindible; el més important és que les estructures estiguin ben definides, que tot estigui ben protocol·litzat, que tot comenci a rodar i tenir un responsable.

Ara hem d’esperar que s’obri un concurs, quan marxi el doctor Margarit, per seleccionar el seu successor. Aprofito d’agrair-li la Sí que hem hagut de contractar més gent i demanar ajuda als sanitaris cubans, especialment perquè els nostres professionals van caure malalts, però, en tot cas, no hi veig que necessitem un altre hospital, però sí un pla d’adaptació de l’actual hospital per afrontar les situacions que se’ns presenten. Així s’ha fet amb la unitat de CMA, amb l’ampliació del servei d’Urgències, la remodelació de la zona de proves diagnòstiques i la planta de geriatria a El Cedre, que considerem part del futur de la medicina, ja que, cada vegada més, les malalties cròniques afecten la gent gran. Estem adaptant intensament el nostre sistema per al futur, però és important continuar-ho fent. Crear una nova estructura hospitalària no té gaire sentit.•