Olga Molné

Dedicació i compromís

Aquesta advocada massanenca fa deu anys que va contraure un compromís amb la Massana, com a consellera major i al capdavant de la conselleria de Serveis Públics, Urbanisme i Cadastre. Aquest compromís va esdevenir ple el 2019, passant a formar tàndem amb David Baró com a cònsol menor de la Massana. Va ser un canvi a nivell personal i professional, ja que fins al moment podia compatibilitzar el càrrec de consellera amb el seu bufet d’advocats. Olga Molné té clar que, si tens vocació política, de vegades has de sacrificar parcel·les de la teva vida. És una decisió que manté ferma, ara com a cònsol major i havent passat un dels anys més complicats de la nostra història recent.

Com a deformació professional, trasllada a tots els àmbits la rigorositat i l’exigència. Segurament els valors sòlids que transmet li venen donats per l’educació que va rebre dels seus pares però també pel seu caràcter i el seu alt sentit de la responsabilitat. La vocació per la cosa pública li ve del seu pare, qui va ser conseller general i ministre. De fet, tant ella com la seva germana, Ester Molné, han heretat la seva passió per la política.

En canvi, a nivell professional, les dues germanes es van allunyar de la trajectòria empresarial dels seus pares i es van decantar per l’advocacia.

Molné és una política resolutiva, d’accions concretes. De la seva personalitat destaca la senzillesa, l’autocrítica constant per poder millorar i la passió amb la qual parla de la seva feina.

Tot i que el que li agrada és parlar de política i del gran repte de treballar per un creixement econòmic i sostenible de la Massana, ha acceptat parlar del seu vessant més personal i humana. De petita s’imaginava sent cònsol? La veritat és que des de ben petita m’imaginava a mi mateixa en el món de la política, però també em veia al capdavant de les botigues de la família. Al cap i a la fi, t’imagines el teu futur semblant al dels teus pares i això és el jo veia a casa: política i negocis.

Quin és el millor record de la seva infantesa? El recordo perfectament: la meva germana i jo estàvem com cada dia esperant que arribés el meu pare de treballar. El sentíem arribar: primer el soroll de l’ascensor, després les claus i al final s’obria la porta i ens tiràvem a sobre. Aquell dia, quan es va obrir la porta vam tenir una gran sorpresa, l’arribada la Milca, la nostra gosseta. Va ser el moment que recordo amb més emoció.

També recordo l’emoció d’un dia de Nadal al matí, de veure tots els regals que ens havia deixat el Pare Noel. No recordo ni què em van regalar, sinó les sensacions d’alegria i de felicitat.

I com es divertien? Jo em passava la vida al prat del Través amb la meva germana i els nens de les cases del voltant. Ens emportàvem la Milca i allà passàvem les estones jugant a saltar, a córrer o a tirar pedres al riu. El joc més divertit era enrotllar-se amb una manta i fer la croqueta des de dalt de tot, a la zona pendent del prat. Acabàvem tots ben marejats i rèiem molt. També anàvem al costat d’una borda on hi havia una colònia de gats i ens entreteníem acariciant-los i portant-los menjar.

Vostè s’ha vist sempre vivint a la Massana? Sí, sempre m’hi he vist vivint aquí. Quan vaig marxar a la universitat tenia clar que era només per

“La veritat és que des de ben petita m’imaginava a mi mateixa en el món de la política”

“Estic dedicada completament a l’activitat de servei públic i estic compromesa amb la meva parròquia”

l’etapa d’estudiant. M’agrada molt viatjar i veure món, però la veritat és que m’agradaria que també els meus fills tinguin ganes de viure a la Massana.

Parlem de la seva època d’estudiant, què recorda amb més afecte? Vam anar a estudiar a Tolosa amb la meva millor amiga. Totes dues ens vam inclinar pel Dret i a més a més vivíem juntes a un pis. Per tant, imagina quina bona experiència! No ens perdíem les festes de la Universitat, també fèiem molts sopars amb altres estudiants andorrans... I, sobretot, recordo les llargues hores parlant de la vida amb la meva amiga.

Considera que va ser una època positiva per al seu creixement personal? Sí, clar, allà em vaig formar en el que va ser el meu futur professional. I a més, a nivell personal, em vaig haver d’espavilar vivint sola, compaginant les feines de casa amb la universitat. Van ser quatre anys intensos a Tolosa i el cinquè any vaig fer un Erasmus a Barcelona. Aquí ja hi vaig anar sola i això també va ser una experiència per al meu creixement personal.

Per què es va decantar per estudiar la carrera de dret, va ser una decisió vocacional? Vaig veure que era una carrera amb moltes sortides professionals, són uns estudis molt transversals i molt complets que et poden servir per a molts àmbits de la vida, fins i tot per situacions personals que et puguin sorgir. Em vaig especialitzar en dret empresarial, ja que en aquell moment encara no havia descartat fer-me càrrec del negoci familiar en algun moment. Però vaig acabar la carrera, vaig entrar a treballar a un bufet a Andorra la Vella i vaig sentir que allò era el meu camí. Al cap de dos anys vaig obrir el meu propi bufet amb una altra advocada. Més tard, es va incorporar també la meva germana. I com sabeu, fa dos anys em vaig haver de desvincular per ser cònsol, ja que no és compatible.

Si posem en una balança les dues activitats professionals per a les quals s’ha preparat, la d’advocat o la de servei públic, quina de les dues pesaria més o quina l’apassiona més? La meva trajectòria professional com advocada va començar l’any 1998. A partir del 2011 vaig poder compaginar política i advocacia, mentre vaig ser consellera. Però ara, com a cònsol, la dedicació ha de ser plena. Les dues activitats m’agraden i em resulta complicat elegir entre una d’elles. El que està clar és que en aquests moments estic dedicada completament a l’activitat de servei públic i estic compromesa amb la meva parròquia. Com definiria la seva vida fins al moment? Diria que des que vaig tornar a Andorra, després de la Universitat, he tingut una vida molt plena, amb moltes oportunitats professionals, amb moltes coses a fer amb poc temps. Penso que sempre he anat amb un ritme trepidant, compaginant guàrdies, judicis, declaracions... amb els nens amunt i avall i les coses de casa.

A més, fins ara hem tingut tots bona salut, tinc els pares amb mi, estic orgullosa dels meus fills. Estic tenint una vida enriquidora, amb experiències molt positives i també amb reptes. Us he de confessar que en algun moment penso que m’agradaria tenir una vida més tranquil·la, però immediatament després penso que ja descansaré més endavant (riu).

També és mare, quants fills té? Tinc tres fills, la gran, ja major d’edat; el mitjà, de 17 anys i el petit de dotze. Els tres molt diferents i dels tres molt orgullosa.

Intentarà dirigir el seu futur o els deixarà certa llibertat? Els fills han de seguir el camí que ells decideixin. Ara bé, han de saber que compten amb mi pel que sigui i d’alguna manera des de petits els estem guiant perquè sàpiguen triar bé el seu futur.

“Sí, és una satisfacció que, per primer cop, davant la paraula cònsol s’escrigui l’article en femení, a la Massana”

Sempre els dic que s’ha de ser realista, que facin el que vulguin però pensant sempre que hauran de treballar i guanyar-se la vida.

A què es dedica el seu home? És empresari, res a veure amb la política. Sort perquè així quan estem a casa desconnectem.

Teniu temps per poder gaudir de moments en família o les vostres activitats són un hàndicap en aquest sentit? Cada dia, si no tinc dinars de feina, intentem dinar junts amb el meu marit, encara que sigui en pla ràpid, sigui a casa o fora. És una manera de mantenir-nos al corrent de tot i d’estar els dos sols. Als nens els dedico tot el temps que puc però d’una forma natural, no forçada, deixant-los fer. D’aquesta manera, quan estem els cinc junts ens divertim, sortint a dinar fora, anant a esquiar, o veient una peli. També ens agrada molt anar a la borda que tenim als Cortals de Sispony o a la platja.

Vostè ve d’una nissaga amb vocació de servei públic, però creu que la política es porta a la sang o és quelcom que s’activa amb el temps? Si des de petit sents a parlar de política a casa, possiblement és més fàcil que t’acabi interessant, tot i que és un tema molt personal, podria ser que faci l’efecte contrari. En el meu cas, sí que el meu pare em va encomanar la seva passió per la política. El meu pare m’explicava històries, de quan el meu padrí era síndic, també sentia converses sobre el procés per rescatar la concessió de Fhasa... En definitiva, a casa meva sempre s’estava parlant de política.

Però també hi ha tingut a veure el fet d’encaixar en un projecte amb perfils molt afins i de creure fermament en el potencial de la nostra parròquia.

Vostè ha estat la primera dona cònsol a la Massana, és un orgull? I tant! Tot i que voldria remarcar que, al Comú de la Massana, les dones ja teníem un paper molt destacat en els darrers mandants. És veritat que ara som més visibles, perquè tant jo com la cònsol menor, Eva Sansa, som dones, però encara cal continuar treballant per a la igualtat de gènere. Sí, és una satisfacció que, per primer cop, davant la paraula cònsol s’escrigui l’article en femení, a la Massana. Tot i que el més important és gestionar amb rigor la parròquia, juntament amb tot l’equip comunal. Tinc clar que el comú el fem tots els membres de l’equip polític i els treballadors, però que per a la prosperitat de la Massana hem de comptar amb les entitats socials i els ciutadans. Quin és el seu estil de lideratge? El consens. M’agrada el debat però no la confrontació. Considero que per crear propostes que siguin d’interès per a tota la ciutadania i transformadores per la parròquia, és imprescindible escoltar tots els punts de vista i fomentar un debat obert, inclusiu i col·laboratiu. Per això per a mi és fonamental escoltar l’opinió dels quarts, les associacions i els diferents col·lectius.

Quins són els canvis més importants que ha aplicat al Comú de la Massana, des que es va incorporar a aquest projecte? Som un comú de continuïtat, penseu que sis dels membres ja formàvem part de l’equip anterior i ja teníem una línia de treball. La situació de pandèmia ens va obligar a treballar d’una manera més àgil, adaptant-nos ràpidament als canvis. Penseu que al mes de març havíem aprovat un pressupost que al cap d’uns dies ja no tenia validesa. Vam canviar ràpid de xip per prioritzar, el primer de tot, el benestar dels més vulnerables. A partir d’aquí, al mes de juny ja teníem un paquet de mesures per reduir la despesa i reactivar l’economia que vam començar a aplicar de forma immediata. Al setembre llançàvem una campanya per afavorir el comerç local a través de vals de descompte directe. Al mes se-

“Així com li he dit que no descarto continuar fent política, el que ja li puc dir és que no aspiro a ser cap de Govern”

güent vam aprovar “La Massana Sostenible”, amb deu accions concretes, bona part de les quals ja hem tancat.

Quins són el projectes més importants que espera implementar en aquesta legislatura? El nostre gran repte és treballar per un creixement de la Massana, tant a nivell econòmic com social, d’una forma sostenible. Aquest és un plantejament global, que volem aplicar a cadascun dels projectes de futur, des de les accions de planificació urbana als plans de desenvolupament turístic. Sens dubte, un dels eixos principals d’aquest mandat serà el canvi de model de gestió de l’estació. Com sabeu en els darrers anys a Vallnord Pal Arinsal hem aconseguit desestacionalitzar l’estació amb la bicicleta de muntanya i ja en som un clar referent a nivell internacional. Des de l’inici del mandat, abans del confinament, estem treballant amb el pla estratègic de Vallnord per als pròxims anys, que definirà el model d’estació. Evidentment, l’estem adaptant a la situació actual, perquè la covid ha afectat tots els projectes. El que tenim clar és que l’estació ha de continuar sent el motor econòmic de la parròquia i del país. I portarem a terme el canvi de model amb la complicitat dels massanencs. Quina lliçó ha après del seu mandat al capdavant de la corporació massanenca? Que cada dia estàs aprenent, que has d’estar sempre obert als canvis i escoltant les necessitats dels massanencs, que has de tenir la ment oberta per veure les millors opcions per al benestar de la parròquia.

Aspira en un futur, no gaire llunyà, a un càrrec polític important en l’àmbit nacional? La veritat és que no m’ho he plantejat, estic molt centrada ara mateix en el Comú de la Massana, penseu que només portem un any i uns mesos de mandat. De totes maneres també li diré que no ho descarto; quan t’agrada la política mai no dones res per tancat.

Es desenvolupa bé en una activitat controlada majoritàriament per homes? Sí, en aquest mandat som quatre dones cònsols majors al país; per primer cop, la síndica és una dona, també la subsíndica, i al Govern hi ha sis dones ministres, amb una paritat absoluta; també en l’àmbit empresarial tenim dones ocupant càrrecs directius. Tot això és molt significatiu, demostra que a Andorra les dones estem preparades per ocupar càrrecs polítics i que la societat comença a estar prou madura pel que fa a la igualtat de gènere.

Al dia a dia de la feina, la veritat és que no difereix massa amb la meva feina com advocada. Si em demana si em costa més negociar si l’interlocutor és un home, doncs li diria que no, que em sento legitimada per fer la meva feina tingui qui tingui al davant.

Li agradaria ser la primera dona cap de govern al nostre país? Així com li he dit que no descarto continuar fent política, el que ja li puc dir és que no aspiro a ser cap de Govern.

Quin és el seu objectiu professional a llarg termini? Quan deixi de ser cònsol voldria tornar al meu despatx d’advocats, posar-me al dia professionalment. Això sí, continuaré implicada a nivell de parròquia. Tampoc descarto muntar algun negoci que em motivi. Sempre m’han agradat les belles arts i també la moda, així que en un futur podria obrir una botiga relacionada amb aquesta última activitat.

Abandonem el vessant polític i professional i entrem en el capítol més

personal. Quines diries que són les seves millors virtuts? Per un mateix és molt difícil trobar-se virtuts i de vegades, el que penses que és una virtut, resulta al revés. Si he de dir una cosa, potser destacaria la capacitat de treball i d’organització.

Pot confessar algun defecte? Soc impacient, de resultats immediats. Soc conscient que he de millorar això i possiblement altres coses.

Com es definiria com a persona? Penso que de vegades em costa transmetre com realment soc, potser perquè soc molt reservada. Soc molt autocrítica i exigent amb mi mateixa i amb el meu equip, a qui he de donar les gràcies per aguantar-me (riu). Crec que soc una persona bastant directa, que vaig de cara. Potser em preocupo i capfico molt per les coses, però quan tinc un problema, personal o de feina, m’agrada resoldre’l ràpid. També crec que soc una mica somniadora, potser és la meva part més artística.

Creu en el destí? Justament de joveneta ens passàvem les hores amb la meva amiga debatent sobre temes com aquest. Potser part de les coses estan predeterminades, que no pots canviar, però en altres som nosaltres qui ens construïm el nostre futur.

I en la sort? Hi ha coses que sí depenen de la sort, sobre el lloc on has nascut o la salut que tens. En aquest sentit, sí que hi crec en la sort.

Se sent orgullosa de tot el que ha fet fins al moment? Tot es pot millorar, però crec que tot l’equip ens hem implicat al cent per cent per intentar gestionar el comú de la millor manera possible en aquesta situació tan complicada de pandèmia. En l’àmbit personal, estic molt contenta de la vida que he tingut fins ara i de tot el que he pogut aconseguir. És cert que l’he hagut d’aconseguir amb molt esforç i molt treball, però al final he pogut assolir tots els meus objectius i estic molt contenta.

Si pogués fer marxa enrere, canviaria alguna cosa? Vol dir fer marxa enrere sabent que viuríem aquesta situació de pandèmia? Si hagués tingut aquesta informació, hauria treballat amb un pla per fer front a l’impacte social i econòmic. Però està clar que es tracta una crisi global i impossible de preveure. A la meva vida personal, si fes marxa enrere, he de reconèixer que sempre m’hauria agradat tenir una moto petita, però també és cert que sempre m’hauria deixat convèncer amb l’argument que la moto és perillosa i podria patir un accident.

Practica algun esport? L’esquí, m’encanta, sempre que puc vaig a esquiar a Vallnord Pal-Arinsal, menys quan hi ha competició a altres estacions. També vaig a la muntanya a caminar, però m’ho prenc amb tranquil·litat. “Tot es pot millorar, però crec que tot l’equip ens hem implicat al 100% per intentar gestionar el comú de la millor manera possible en aquesta situació de pandèmia”

Quins són els seus hobbys preferits? La decoració i pintar. De fet, m’hauria agradat fer Belles Arts, però també m’agrada l’estètica i la moda.

Com està vivint la pandèmia, a nivell personal M’agraden les relacions cara a cara, soc de distàncies curtes. Amb la pandèmia ens hem hagut de distanciar i la veritat és que ja tinc ganes que ens traguem la mascareta i que no calguin mesures de seguretat.

I com a cònsol major de la Massana? Ens hem hagut d’adaptar, és clar, amb reunions telemàtiques i seguint uns protocols quan es tracta de temes pre-

Nom: Olga Cognoms: Molné Soldevila Data i lloc de naixement: 10 de març del 1974 La Massana Estat civil: casada Fills: 3 Formació: Llicenciada en Dret. Trajectòria professional: Va començar la seva trajectòria professional treballant al bufet Forné, a Andorra la Vella, durant tres anys. Després, quan va marxar, va muntar el seu propi bufet, que sempre hi ha mantingut, malgrat les seves obligacions públiques. Primer va compaginar la feina de consellera, al Comú de la Massana, amb l’advocacia. Però, quan va haver de posar-se al capdavant del Comú, primer com a cònsol menor, i després com a cònsol major de la parròquia massanenca, va haver de deixar la seva feina d’advocada per qüestions d’incompatibilitat. sencials. Per sort, des de l’inici del mandat ja emetíem les sessions de Consell en streaming i per tant amb això no hi va haver problema. L’activitat comunal no s’ha aturat en cap moment, malgrat la pandèmia, però sí que s’han hagut de redissenyar les accions i organitzar-ne de noves.

Aquesta situació és global, afecta tot el món, i ho hem d’encarar de la millor manera possible, trobant solucions a cada incidència que pugui sortir.

Un somni que li agradaria complir i que encara no has pogut realitzar. M’agradaria molt, disposar de més temps lliure per poder-me dedicar a la pintura i així poder realitzar, algun dia, una exposició amb les meves creacions. De fet, ja he pintat alguns quadres. Al meu despatx d’advocats tinc algunes obres meves, però també tinc alguns quaderns i, de tant en tant, vaig fent algunes coses en aquest sentit.•

De petita, amb les flors El dia del meu casament Ens encanta esquiar en família, hi anem cada cap de setmana. No ens perdem cap competició dels nens

I les que t’he enviat fa una estona: els seus tres tresors, una foto de quan eren petits Dinar amb família La meva entrada en política, el desembre del 2011 jurant el càrrec. Ho recordo amb molta emoció i il·lusió.