als Goya amb candidatures

“M’encanta la moda, però, sobretot, el seu vessant empresarial”

Quins estudis vas cursar? Precisament, a causa d’aquesta rebel·lia, no vaig voler anar a la universitat i em vaig posar a treballar. Volia guanyar els meus diners i vaig començar treballant a les oficines de la Júlia, d’on conservo molts bons records de la senyora Júlia (Bonet), ja que em va marcar molt des del punt de vista empresarial. Aleshores, la meva mare ja havia obert la botiga i, en viure aquells tres anys al costat de la senyora Júlia, em va donar moltes ganes d’emprendre amb la meva mare. Així que vaig plegar i vaig marxar amb ella. Els primers dies, com que vivia a casa, jo li vaig dir “no cal que em paguis un salari, només provem a veure què passa”. Així va ser. Al cap de sis mesos, vam agafar una dependenta; als mesos següents, dues... i així vam començar a créixer. En aquell moment, teníem dues botigues i vuit persones treballant.

Quants anys vas estar amb la Júlia? Tres anys.

Vas treballar amb alguna empresa més? No.

Llavors t’havies mirat en aquell mirall i ja tenies molt clar que havies d’emprendre tu sola. No et feia por? No, m’emocionava més aviat! No sabia cap on anava, però era un repte... m’era igual. Quan ets jove, no tens res a perdre, ho tens tot per guanyar. Emprendre em feia molta il·lusió i ho vaig provar... Suposo que la manera de ser de la meva mare, la meva joventut i la meva forma de veure les coses, van fer que ens n’anés bé. A posteriori, t’has format en alguna cosa, has fet algun tipus de curs o màster? No, no he fet cap màster, però sí que he fet diferents formacions. Malgrat tot, viure el dia a dia de l’empresa et fa aprendre molt. L’any 1985, quan encara treballava a la Perfumeria Júlia, vaig conèixer el meu marit, qui treballava a Informàtica 2000. El 1989, quan ja estàvem casats, ell va marxar d’Informàtica 2000 i va venir a treballar a Pollyanna i, des d’aleshores, vam fer diferents formacions conjuntament. Ell era informàtic de professió però, com és normal, malgrat que el món empresarial ens ha absorbit gairebé tot el nostre temps, també ens hem anat reciclant. 

VIDA PROFESSIONAL T’agrada molt la moda? Sí, m’encanta la moda, però, sobretot, el seu vessant empresarial. Sí que estic al dia de les novetats, de les marques que m’agraden, però sempre s’ha de fer molta estratègia. A vegades em diuen “quina sort que tens, fent aquesta feina tan maca en el món de la moda... viatjar, les desfilades”. És veritat, si bé reconec que és molt maco, no hem d’oblidar que al darrere hi ha uns criteris econòmics i de rendibilitat que sempre s’han d’equilibrar. En cada compra de roba, hi ha molts números i previsió que s’han de fer abans i després.

Dedueixo que hi ha un equilibri important entre la gestió de l’empresa i el gust per la moda, no? Sí, i ha de ser així, a la força. No pot anar una sense l’altra, especialment considerant que soc la responsable comercial de l’empresa. Estic obligada a tenir bon gust i a saber quines marques vull incorporar, però també tinc l’obligació de gestionar i negociar amb els proveïdors. A part de la tria de la roba, hi ha molta negociació i molta gestió. Tinc un bon equip que m’acompanya en tot!

Has conegut molts dissenyadors famosos? He conegut dissenyadors, sí, però el nostre negoci no està enfocat cap a les primeres línies. La nostra empresa està més orientada cap a unes línies premium, que també es diu luxury accessible, no tant a les marques de grans dissenyadors.

Suposo que, pels viatges i les passarel·les, t’hauràs trobat amb famosos d’altres activitats o sectors? Sí, però aquestes persones són inaccessibles (riu).

A Andorra entenem de moda? Sí, sí. La gent entén de moda, tot i que reconec que som un país en el qual ens agrada vestir molt còmodes. Cada vegada hi ha més esdeveniments i moments especials en què cal que ens arreglem més.

Entens que hi hagi gent que vagi a altres països a comprar moda? Sí, ho entenc perquè també forma part de la vida de cadascú, hem de sortir i hem de viure experiències fora d’Andorra, perquè enriqueix molt. Jo preferiria que la gent fes les compres a Andorra, és clar, però també hi ha marques que no són al país. És per això que sí que entenc que hi hagi gent que compri fora.

“En cada compra de roba, hi ha molts números i previsió que s’han de fer abans i després”

Quina és la teva rutina diària? El meu equip comercial i jo intentem treballar conjuntament per planificar la nostra feina de forma setmanal, mensual i fins i tot semestral, ja que cal molta planificació per comprar les col·leccions, pensa que s’han de servir al cap de sis mesos. S’han de planificar viatges, compres, pressupostos, campanyes de màrqueting, calendaris comercials, etcètera, etcètera. En la meva rutina diària també he d’incorporar molta recerca de tendències, marques, per la qual cosa em recolzo molt en les xarxes i en diaris empresarials del sector.

Els errors es paguen molt cars? Sí, però a vegades t’equivoques perquè és difícil fer les coses perfectes. Dins de la meva rutina també hi ha la gestió d’empresa. El Lluís, el meu marit, havia portat sempre la part financera, però, fa sis anys es va incorporar l’Erik, el nostre fill. Tots dos van portar la part financera, de gestió i també de modernització i digitalització de l’empresa. Aquests canvis ens han aportat molta habilitat a l’hora de gestionar i, ara mateix, en faltar el Lluís, l’Erik ha assumit la direcció general de l’empresa, responent a l’evolució natural d’ella, mentre que jo continuo en la direcció comercial.

La disponibilitat de personal és un problema avui en dia? Sí, és un hàndicap important. Costa molt trobar gent amb formació, preparada, amb ganes. Anem trobant-ne, tot i que ja tenim un equip que fa molts anys que hi és a l’empresa, amb molt bona actitud, però sí que ens costa trobar més gent. Què és el que més t’agrada de la teva professió? Per un costat, crec que el que més m’omple de la meva professió és la relació amb les persones, amb els equips. Abans tenia un despatx propi, però he tirat la paret i ara tenim un despatx ampli en el qual treballem tots els membres de l’equip comercial. També m’agrada la relació amb els proveïdors, alguns ja són amics de molts anys.

Ets molt dura amb els proveïdors? Sí! (Riu).

Com ha de ser una bona empresària, no? Soc una persona exigent en general. Bé, no sé si exigent o una mica dura (riu).

Quantes botigues gestiones en aquest moment? En aquest moment, tenim vuit botigues. Déu-n’hi-do! (Riu).

Hi ha previsió d’ampliar el nombre de botigues? No, actualment no, sobretot després de tot el que ha passat. És moment d’enfortir una mica tot el que hi ha i veure com evolucionen les coses durant el futur més immediat. L’objectiu és consolidar.

Actualment, què és més difícil, aconseguir clients o fidelitzar-los? Són difícils ambdues coses. Aconseguir clients és fàcil entre cometes. Sí que tenim botigues ben situades, productes bonics i aparadors engrescadors, que fan molt fàcil que entri la gent, però hi ha una feina molt important dels equips per fidelitzar aquestes persones. Un client és un client des del primer moment que posa un peu a dins de casa nostra i, si bé és possible que aquest no compri, si el tractes bé, segurament hi tornarà.

Tens algunes marques en exclusiva? Sí, pràcticament totes. Hi ha molt poques marques que no tinguem en exclusiva. Intentem treballar al màxim amb exclusivitat.

Com s’aconsegueix això? S’aconsegueix per objectius que tenen les marques quant a xifra de negoci, manera de treballar, posicionament. Tot entra en la negociació amb marques i proveïdors.

Alguna vegada has pensat a dedicar-te a una altra activitat diferent? He tingut els meus moments de crisis, d’estar una mica cansada, però és que m’encanta el que faig. És una feina que m’encanta!

Quins són els teus objectius professionals a llarg termini? En aquest moment estic centrada en el negoci al 100%, però sé que hi arribarà un moment en què hauré de fer un pas al costat perquè el meu fill vagi agafant el timó de tot.

Com que no és nouvingut, suposo que et sents tranquil·la amb la idea que l’Erik porti les regnes de l’empresa. Totalment. L’Erik és molt exigent, molt més que jo (riu), també és més perfeccionista, malgrat que jo ho soc molt. Li tinc tota la confiança.

“Un client és un client des del primer moment que posa un peu a dins de casa nostra”

La pandèmia ha estat un moment molt difícil per a tots, però també per a vosaltres especialment, no? Sí, ha estat un moment molt dur en què, en primera instància, ningú no sabia què estava passant, però ràpidament ens vam organitzar i vam haver de ser molt estratègics per adaptar-nos al teletreball, per exemple. La gestió amb els proveïdors va ser un dels punts àlgids, ja que vam rebre tota la col·lecció d’estiu en el moment en què vam haver de tancar les botigues. Aleshores, vam renegociar amb ells les condicions. També la gestió financera amb els bancs i Govern van resultar complexes. Noto que també estàs contenta del teu país. Sí, sí, totalment! Actualment, s’estan prenent decisions que ens fan tremolar a tots, ja que, els que estem al món empresarial, ens preguntem si aquest Nadal el passarem d’una manera normal. No obstant això, també penso que les decisions ara s’estan prenent amb anticipació, amb molta més previsió.

De totes maneres hi ha moltes veus discrepants, especialment amb el tema de les vacunes. Quina opinió tens davant aquest corrent que s’ha creat contra les decisions de Govern, i no només en el marc de la pandèmia, sinó també en altres temes com ara l’establiment de Grífols al país? Respecto les opinions de les persones que no es volen vacunar. He tingut molts debats amb persones que treballen a casa nostra. Hem de respectar les idees de tots, però és cert que sento una obligació envers tothom d’estar vacunada, perquè tots puguem viure com vivíem abans.

Com valores la gestió que ha fet fins ara Govern, quant a la gestió de la pandèmia? A Andorra, som afortunats de tenir un país petit que ens ofereix la facilitat de prendre decisions més ràpidament. Això és el que va passar. Empresarialment, Govern ens ha donat molt suport.

Llavors estàs contenta amb els ajuts que heu rebut per part de Govern? Sí. Penso que ens ha donat un suport que, a altres països, potser no han tingut. Crec que les mesures presses durant la pandèmia han estat encertades. Sempre es poden millorar i a “toro pasado” podem Creus que el país està en el camí de millorar encara més, que els nostres mandataris estan realitzant polítiques encertades en aquest sentit? Andorra està en un moment de canvi i penso que millorarà. Han vingut nous residents i, si bé abans teníem persones que venien per residències passives o per a retirar-se, ara hi ha un auge de persones que obren empreses, esportistes, gent jove i amb famílies... Al final són persones que donen vida al país, ja que creen negocis, consumeixen a Andorra, es mouen, organitzen esdeveniments i ens donen un dinamisme molt important. Sobre el futur d’Andorra? Doncs ja veurem tot el que passarà amb les negociacions amb Europa, que és un tema crucial i que també ens preocupa a les empreses, ja que això comportarà molts canvis i entenem que no hi ha cap altre camí, que ha de ser aquest.

Tens neguits envers aquest acord de negociació? Confies en la feina que estan fent els nostres polítics? Jo confio en els nostres polítics. El que està clar és que no hem de tenir massa pressa, perquè el que necessitem és un bon acord. Andorra és un país petit, som fràgils. La lliure circulació de mercaderies és una cosa, però la lliure circulació de persones és quelcom més complicat. També hi ha un altre tema relacionat amb el comerç, que és la

venda online, un tema que tenim molt complicat en l’actualitat i que està pendent de les negociacions amb Europa. Si bé estem en disposició de poder realitzar venda online, en aquest moment és molt complicada i costosa.

VIDA EN PARELLA I FILLS Recentment vas perdre al teu marit, qui també era una peça fonamental de la teva empresa. Com portes aquesta circumstància? És molt dur... cru. El Lluís va començar amb la malaltia tot just un mes i mig abans del tancament per la Covid-19. En aquell moment, tenia dos fronts oberts molt importants en la meva vida. El confinament em va permetre estar molt temps amb ell, aquesta va ser l’única part bona. Personalment, crec que soc una persona molt positiva, molt lluitadora, però això no impedeix que em falti a totes hores la persona amb qui he estat durant 40 anys. Empresarialment, també el trobo a faltar. Malgrat tot, tinc la sort que hi és l’Erik i ens hem reorganitzat ràpidament per tirar endavant.

Això t’ha fet més dura, més forta? Sí. Això m’ha fet més dura i més forta, però sobretot he après a valorar més el fet de tenir una mica més de temps i també de cuidar-me més.

Quins són els millors records que t’han quedat d’aquests anys de matrimoni? Els millors records són els meus fills, però també en tinc de quan el Lluís i jo érem nuvis. Va ser una època molt divertida (somriu). També tinc presents tots aquells moments en què viatjàvem amb els nostres nens quan eren petits... allò era fàcil i divertit. L’adolescència va ser una mica més complicada, però també ens ho vam passar bé amb ells. Sobretot, ara que el Lluís no hi és, tinc molts records d’aquells bons moments que hem passat junts, no sempre fàcils, però ens hem donat un suport incondicional encara que en algun moment ens haguérem enfadat. Aquest suport incondicional és quelcom que em pesa molt.

Com el vas conèixer? Quan treballava a la Júlia, em tocava anar a Informàtica 2000, a introduir unes fitxes als ordinadors, perquè encara no hi havia ordinadors personals. Recordo que, en aquella època, van instal·lar el primer ordinador a la Perfumeria Júlia i ocupava tota una habitació, així que ja et pots imaginar com eren els ordinadors en aquell moment (riu). Allà el vaig conèixer.

Es va declarar d’alguna manera especial o ho vas fer tu? Vam quedar, vam quedar i vam quedar... em va fer un petó... em va preguntar si em va agradar i jo li vaig dir que sí, òbviament! (Riu).

Quants fills tens? Tres.

A què es dediquen? La primera és la Kristel, que és cirurgiana i està treballant a Barcelona com a especialista en fetge. El segon és l’Erik, que va fer Administració d’Empreses i es va incorporar a l’empresa després de treballar fora del país. Després hi és el Patrik, que va fer Enginyeria de Ponts i Camins i ara mateix està fent un MBA, a Barcelona. Ja veurem si el Patrik se suma a l’empresa, l’Erik i jo estaríem encantats! Ell vol? El Patrik no té tan clar pujar a Andorra, de moment. En aquest moment està concentrat en tirar endavant la seva carrera professional i, quan acabi la formació l’estiu vinent, ja veurà com planteja el seu futur.

“La pandèmia i el confinament ens han ensenyat a viure d’una altra manera”

ÀMBIT PERSONAL Sé que no és fàcil, però com et descriuries tu com a persona? Soc una persona molt perfeccionista... massa. A vegades entro en conflicte amb mi mateixa, crec que soc la meva pitjor enemiga (riu). Es podria dir que soc exigent, que tinc mal caràcter, però en realitat soc una persona molt perfeccionista. Soc molt familiar i soc amiga dels meus amics.

La teva millor virtut, quina és? La voluntat, l’esforç, la tenacitat.

I ens podries confessar algun defecte? El mal caràcter (riu).

Si poguessis fer marxa enrere què no tornaries a fer? Potser no dedicaria tantes i tantíssimes hores a la feina, oblidant-me, a vegades, de compartir moments amb la família, sobretot amb la meva parella. Potser ho dic perquè ara no hi és, però crec que també la pandèmia i el confinament ens han ensenyat a viure d’una altra manera. Aquest període ens han ensenyat també que podem treballar d’una altra manera i ara no sabria tornar a viure com vivia 10 anys enrere. Ara gaudeixo de més temps per a mi... tant de bo el Lluís i jo ho haguéssim intentat una mica abans.

Tens por a alguna cosa? No, no. Potser tinc por a no ser autònoma, però això ho deixo per a més endavant.

Creus en el destí? Soc una persona molt pràctica, molt creativa i al mateix temps sentimental. Crec que el destí ho anem fent dia rere dia.

Veus els horòscops? A vegades. Però és perquè em fan gràcia i els trobo divertits. I en la sort? Crec que només hi ha una mala sort que és la de posar-se malalt, la de tenir una malaltia greu. Als meus fills sempre els dic “quan la sort passi, que us agafi preparats; que us agafi treballant, sobretot!”.

Un somni que t’agradaria complir i que encara no l’has pogut realitzar? Tenir molt temps.

INQUIETUDS I HOBBIES A què dediques el teu temps lliure, què és el que més t’agrada fer? El primer per a mi és la família... sempre hem estat units. Ara soc àvia! Des de fa tres mesos que tinc un net i ha estat un regal del cel. Si bé soc una persona molt familiar, també trec temps per als meus amics i amigues, que han estat un suport importantíssim durant aquests darrers mesos.

A banda d’això, tens altres hobbies? Molta muntanya i esport. Durant aquests últims tres mesos, he pujat al Font Blanca i a l’Estanyó amb la meva filla. També faig esquí de pista i randonnée, que m’agrada molt, des de petita, ja que em vaig calçar amb tres anys i no ho he deixat de fer mai.

T’agrada cuinar o t’agrada més menjar? M’agrada cuinar i m’agrada menjar, però el que més m’agrada és menjar sa. Soc healthy (riu).

Si algun dia et retires, et dedicaràs a... A mi.

RESPOSTES BREUS Menjar preferit: foie gras mi-cuit Beguda: vi blanc Un llibre: “Los pilares de la Tierra”, de Ken Follett Una pel·lícula: “Pretty Woman” (1990) Un actor o actriu: Richard Gere (actor), Meryl Streep (actriu) Mar o muntanya: Mar i muntanya Un viatge: Esquiar al Canadà Un país per viure-hi: Andorra, sens dubte Un somni: Viatjar molt

El meu pare, la meva mare i jo La nostra petita gran família El meu company de vida, 40 anys junts Hector, el meu motor Els viatges en família