“M’encanta la moda, però, sobretot, el seu vessant empresarial”
Quins estudis vas cursar? Precisament, a causa d’aquesta rebel·lia, no vaig voler anar a la universitat i em vaig posar a treballar. Volia guanyar els meus diners i vaig començar treballant a les oficines de la Júlia, d’on conservo molts bons records de la senyora Júlia (Bonet), ja que em va marcar molt des del punt de vista empresarial. Aleshores, la meva mare ja havia obert la botiga i, en viure aquells tres anys al costat de la senyora Júlia, em va donar moltes ganes d’emprendre amb la meva mare. Així que vaig plegar i vaig marxar amb ella. Els primers dies, com que vivia a casa, jo li vaig dir “no cal que em paguis un salari, només provem a veure què passa”. Així va ser. Al cap de sis mesos, vam agafar una dependenta; als mesos següents, dues... i així vam començar a créixer. En aquell moment, teníem dues botigues i vuit persones treballant.
A posteriori, t’has format en alguna cosa, has fet algun tipus de curs o màster? No, no he fet cap màster, però sí que he fet diferents formacions. Malgrat tot, viure el dia a dia de l’empresa et fa aprendre molt. L’any 1985, quan encara treballava a la Perfumeria Júlia, vaig conèixer el meu marit, qui treballava a Informàtica 2000. El 1989, quan ja estàvem casats, ell va marxar d’Informàtica 2000 i va venir a treballar a Pollyanna i, des d’aleshores, vam fer diferents formacions conjuntament. Ell era informàtic de professió però, com és normal, malgrat que el món empresarial ens ha absorbit gairebé tot el nostre temps, també ens hem anat reciclant. VIDA PROFESSIONAL T’agrada molt la moda? Sí, m’encanta la moda, però, sobretot, el seu vessant empresarial. Sí que estic al dia de les novetats, de les marques que m’agraden, però sempre s’ha de fer molta estratègia. A vegades em diuen “quina sort que tens, fent aquesta feina tan maca en el món de la moda... viatjar, les desfilades”. És veritat, si bé reconec que és molt maco, no hem d’oblidar que al darrere hi ha uns criteris econòmics i de rendibilitat que sempre s’han d’equilibrar. En cada compra de roba, hi ha molts números i previsió que s’han de fer abans i després.
Quants anys vas estar amb la Júlia? Tres anys. Vas treballar amb alguna empresa més? No. Llavors t’havies mirat en aquell mirall i ja tenies molt clar que havies d’emprendre tu sola. No et feia por? No, m’emocionava més aviat! No sabia cap on anava, però era un repte... m’era igual. Quan ets jove, no tens res a perdre, ho tens tot per guanyar. Emprendre em feia molta il·lusió i ho vaig provar... Suposo que la manera de ser de la meva mare, la meva joventut i la meva forma de veure les coses, van fer que ens n’anés bé.
Dedueixo que hi ha un equilibri important entre la gestió de l’empresa i el gust per la moda, no? Sí, i ha de ser així, a la força. No pot anar una sense l’altra, especialment considerant que soc la responsable comercial de
8
| DONA SECRET | Núm. 81 · Desembre 2021
l’empresa. Estic obligada a tenir bon gust i a saber quines marques vull incorporar, però també tinc l’obligació de gestionar i negociar amb els proveïdors. A part de la tria de la roba, hi ha molta negociació i molta gestió. Tinc un bon equip que m’acompanya en tot! Has conegut molts dissenyadors famosos? He conegut dissenyadors, sí, però el nostre negoci no està enfocat cap a les primeres línies. La nostra empresa està més orientada cap a unes línies premium, que també es diu luxury accessible, no tant a les marques de grans dissenyadors. Suposo que, pels viatges i les passarel·les, t’hauràs trobat amb famosos d’altres activitats o sectors? Sí, però aquestes persones són inaccessibles (riu). A Andorra entenem de moda? Sí, sí. La gent entén de moda, tot i que reconec que som un país en el qual ens agrada vestir molt còmodes. Cada vegada hi ha més esdeveniments i moments especials en què cal que ens arreglem més. Entens que hi hagi gent que vagi a altres països a comprar moda? Sí, ho entenc perquè també forma part de la vida de cadascú, hem de sortir i hem de viure experiències fora d’Andorra, perquè enriqueix molt. Jo preferiria que la gent fes les compres a Andorra, és clar, però també hi ha marques que no són al país. És per això que sí que entenc que hi hagi gent que compri fora.
